8/2/2019 Per vint-i-cinc dlars al dia

1/4

62 MIRADOR

LITERATURA Un estud i analit za les dues etapes de la collccci emb lemtica de novel-la negra en cata la , iniciada el 1963.

LA.VENC;; 374 DE5EMBRE2011

Per vint-i-cinc dlars al diaSIMONA5KRABEC

Iacn m s impacte , Poc dcs prs, pero,la llctr a de batalla qu e havia llan ca tPedrolo a la socctat ca talana arnb laseva aposta pels lIadr es i sereno s vaquedar dilu ida enmig de les lecturesdestinades a la poblaci escolar i elsin ten ts poc honest.o s demalbaratar unprestigi adqu rt arnb una reina con sta n t i un eone ixement profund ,Col ' leccion s efme rcs, que se succelen sense r umb ni encert , va n Ier

possible que El Jale malts, amb lamateixa traduccide l'any 19h6 , ar ribs a les mcvcs manso I aix .Hammettem va poder explicar qu e hi fa ig jo ,aqu. No sense con sternaci vag haverde reconexer q ue mhavia adaptata una vida on cls maon s ja no caucni que el re su ltar fin al de tot l' esforcd'ap rendre lIengesicostums foran sera una vida ident ica a la que ha uriapogut. ten ir sen se have r-m e mogutma i de cas a. .. En un episodi del totsecundari de la trama malte sa , I-Iammett desemm aseara l 'en gany de lasocietat global. No hi ha cap fug idapossible perqu vagis on vagis quedara s at rapat en les materxes xa rxes.

U n horne anomcnat Flitcraft. unda va plegar del despatx peranar a din ar i no va tornarmam s. La ru no s a ltra que una estranya vacil laci provocada per un maque es va desprendre d 'un ediflcl i vacaure just davant cls seus peus. Axoel va fcr pen sa r que hauria pogut desapa reixer de circulaci per qua lsevolaccident banal i que vu noms perqu l'atzar l i ha havia permes, 1va decidircomencar-ho tot de no u , establint-seen un a alu-a ciutat lIunyana . Ara b,la scva segona dona s' assemblava molta la primera i va acabar por ta nt un avida identica a la d'abans de l'incidcnt .Esva adaptar als m a DOS qu e cauen ilIavor s no en va caure cap m s, i es vato rnar a adaptar a una vida on no enqueien.conelou el 1930 DashiellHamme tt a El falemalts.Aquesta novel'la, traduda per Marga

Garca de Mir el 1966 , es va ed ita rcoro el nmero 43 dels setenta-un ttolsdc la colIccci La Cua de Palla, dirigi da perManuel de l'edrolo. El Uibre nova ser indos a Seleccions de La Cua dePalla que entre 1981 i 1996 va oferir,sota la batuta de Xav ier Coma , unaimmer si en la novella negra americana amb cent seixanfa-quatr e ttols- escr c les xfres amb paraules perqu Que el genere criminal no scap en treten iment ho demostren tamb [ordi Canal i Arli-

ga s i Alex Martn Escriba en l' estudiLa ell a depalla: retrat en !Jrog i Ile!]re.Els autors rec u llen amb tot detall,apass onadamcn t, la traj ectoru at zarosa d' unu selecci de m s de doscents ttols. que s el resultat de l'apostapersona l de noms t res homes de lIetre s:Manuel de Pedro lo i Xavier Comacom a ac tors pr incipa ls, conn ectatsamb la m invisible de [aurnc Fustcr.qu e va fer d'enllac entre les dues et apes d 'aqucs ta col-Iecci ernb lern t ica . Seria absurd intentar repetir aqu amb menys cura i coneixement la success i d 'e sdevenime n t s enc adenatsqu e ells han sabut trenar. Aquest sun estudi que camin a tot sol, una pecaclau per compren dre no noms I'evoluci de la novel-la de genere a Catalunya . sin per co rn pren dre tamb lesramifica cions de tot el sistema literari. Les seves con clus ions haurien desacsejar les consciencies i fer modifica r fin s i to t les h istories de literatu ra . Ho aconscgu iran ?El logo,dissenya t per Iord Famas,deixa ben clar que la trena es fa ambpaciencia i habilitat. i aix La Cua dePalla re vela una al t-a possible lect ura de la bella imatge que Pedrolo haviaesco llit com a nom de la col Iecc.La pa lla sn les restes de la co llt ta. la

8/2/2019 Per vint-i-cinc dlars al dia

2/4

MJRADDR !'3mat er ia de rehuig. Alh ora , pero. io tsels pob les a gr eoles han ac abat tr cu a nt , arnb les fib res dau rad es. figu retes i ob jec tc s de l' s q u ot id i, 1 sccrt , la novel-la de genere es fa amba llo qu e la so c ie la l re b u tj a i no vo lveur e. La novel ,la qu e no con t resde profit se r sempr e ar r acon a da peraquells que volen omp li r els rnagat zerns noms amb el graoMcn tr e Pedrolo t re n av a a mb e ls se u s qu a t r e .traduct or s la cohe re ncia d u n a tr ia ,la cpula de la cultura cata lana s' aboca v a a la cons tr ucci de la Grall EHci-clop dia que h avi a de re soldrc u n avegada per tot es les ma ncances i clsreiards. El deseq uilibri entre aq ue st sdos proiecte s. imp u lsa ts dins la matexa cd roria l. deixa be n ciar qu e el grano es pot collir scns c que la tija tumbes desenvolup i creixi Iorta, 1 s euris.tr ist , qu e la cens ura franquist a cornpr en i a milla r qu e la ser ie e n gr oe inegr e e ra un projectc a l qu a l l convenia esca pca r les ales. Potscr cls qu aderncts de tapa tova no Ihen en elssa lon s corn els llorns gr u ixut s de verdIosc, per le s po r t ad cs ere n d ' u n amo d er nit at llurn p a nt . la combinacivcr uo sa de dos co lors un ia la t ra dici e ur ope a de la novel -la polic acaam b les noves perspccves de la novella negr a a me rica na qu e ja s'hav ia fet1I0c ta mh a Fra n ca . La fotografiacrem ada era un re cu rs eng inys pe rat rap a r la mi rad a i els t tols qu e comcncaven amb minscula a mi enca-ra em posen la pell de galli na per quaq uest a petita desobediencia concen tra l' esperi t de le s ava ntgu a rdes i e ldesig da na r sempre ms en lla. Posaraque s ta modern ta t. aquesta fe a la

dtspostc de torh om > Impossible. elpas no eslav a preparar .

P erme tcu-rn e la ca briola di fcild i nt cnt a r situar les novel-lesen groc i n eg re en un co n te x tms am pli. El 1810, Heinrich von Kleistpu blicava el seu celebre as sa ig sobreel teat re de les ma r ion etes . L'epoc ade is her ois s' ha aca bat , deia , i s Ia lsi il l uso r iva ler co pia r les gest es deis

Les portades de JordiFornas eren d'unamodernitat llampant,la combinaci verinosade dos colors unia latradici europea de lanovel-la policaca ambles noves perspectivesde la novella negraamericana. Lafotografia cremada er aun recurs enginys pe ratrapar la mirada i el sttols comencats ambminscula em posenla pell de gallina ,

an tics . El resu lt ar d 'aq uest afany degr and esa no pot ser a ltra cos a qu e elsrnovm en t s r id cu ls dun jove queintenta im ita r la ma jes tu o sitat d'u naestatua grega . Per poder comprendrela condici de l'ho rne nou que no poI

aspira r a la glor ia a ntiga ca l obser-va r el s movi men ts r g ids i no n at u ral s deIs ni nots.La novel-la de genere. especialmentla produ cci rel acionada am b la crl m ina l tat . s pa r t da qucs t teatre detite lle s. ;0./0 h i t robem hero is sin gula r s, sin l' ho me de la pila, u n ent retan ts. u n pr ot agon i st a se ns e au ra .Els patro ns rgids del gene re fu n cionen co m un ve! im pr es cindible perpod er mi ra r la ve r it a t a la c a ra . spe rfectam en t plau sible que un nouM us tl s-e l seu Tiirles va a tr a pa r el1906 l'atmosfcra angoixant del co l-Iegide SI. Polleo on s'educava la n ata dela societa t austrohong a rcsa- descri-vs a mb min uciosi tat la co rr u pci il' opressi a Siclia . per exemple. Per oaq uest a im at ge ser ia n supor ta b lcment cru a . Es faria difcil viure amhla ide a qu e la soce t ut es t a coreadap er d in s. El co m iss ar i Mont a lba nod' An d rea Carn iller i pcrm et vcu re lareali tat tu l com s, per o sens c perdr eI'alc . BIs pat.ron s lit craris no s n merad o r u i en ca r a menys u n a convenci sobrera , sin qu e pcrm eten acosta r - se a u n s fet s q u e s n rn a ss adolorosos per ser di ts o pen sa t s. l.esn ovel- les crim ina ls m s lleg ides snalhor a els relat s qu e aconseg ue ixenretr atar la sit u a ci i els prob lemesms enqu istat s d' u na rcalit at concreta. Grcics a les convenc ons de gene re qu e fu n cio n en com u n s is te mad 'arn or utzac . Ia novel-la policiacas' h a co nvert it en un genere capar;det ra ct a r els ass u m pt cs inc o mo de s dela realitat ac tua l com el tcrr or isme.el tr c darmes i de per son es o elcr im org a n tzat.

I

Ir"t ...s~ J im Thompsonel criminal' t.j

James M.Cainelcartersempretrucaduesvegades

f .,.u

8/2/2019 Per vint-i-cinc dlars al dia

3/4

64 MIRADOR LAVENC 37 ' OESEMBRE 2011

Tom Han ks i Audrey Tautou inte rprete n a ls protagonis te s de la vers cin ema toqr fica de lbest se l ler de Dan Brown El codi da vrci.Agatha Chr istc. tan odiada per totcls sclccciona dors de la novel-la poli cacaautenca , ofcrcix en canvi sobretor l'evasi. Per cls seus protagonistcsque fan cls crc uc rs pel Ni! i va tgen

en lOr ient Exprs nom s els podemcom prendre si pensem qu e aqu estaplacidesa es una manera de tapa r ladevastaci del contincn t en les du csgucrrcs. i de la qual aleshores tothomn 'era pcrfcctamcnt conscicnt. Chrise. que corn Rodorcda no va tcni rmacap formaci convencional. va construir un mn incxorablcrncnt cxtin giL Georges Simenon, no ha oblidssimpaso ta mb es un a u to r que va at rapa r l'a ngoixa del continen t cu ropcud'aquells anys.En un a coneguda entrevista a rgum en tava que l'hom e ja nopo t ser vs t com el cen tre de la creaci , Hi h a lectors que segu r qu e voldrie n novelles mes gloriases, novel lesqu e els oferirien una vis i reconfor tant de la human ta t . Pe roaixo ja nos posstble. En l'Eda t sense D u queco rncnca am b la pr im era n ove l-lasobre la violencia, Crilll i castgde Dosto icvski,l 'homc s j a noms una dcixalla msera sense dignitat. Simenoncrea una atmosfera on l' aire es fa gaireb palpab le i gira cons tan tment alvolt an t de la in comun tcact fin s i totentre els ssers ms prox rns. No ses trany que els scus llibres at raguess in els ca ta lan s que havicn pcrdut

l'a cc s fci l a la patria i la JIengua. Laconnexi ca talana, com b ha demostrat Xavier Pla , comcnca amb el curispcr -sonutgc de la dtaspo ra repub licana , Fer ra n Canya rneres. pero Simenon tamb era l' autor predi lec to dePedro lo . L'escriptor belga mo st ravano nom s a llo que es d iu . sin sobretot el qu e no es d u i que hom ja no facap es[ore; de recordar.La novel l a ncgra ame ricana haesba t.zat la port a da ques t univers desilencis i al -lusion s. Aba ns de PhilipMar lowe , els re lats policac s s' us sem blaven molt a un principi daccoh cre ta t de les ges te s dcls caval lersmedieva ls: h i ha un carnp c!OS,), deiu[oa not Martor ell. on els nob les lluiten , A An gla te r r a , T irant provocaferides espan tases a ls se us contrincan t.sdin s el tanca t i ell tam b repmoltes nafres que l'honorcn. pero uneo p la llni t a h a ac abar. tot torn a alseu 1I0c. 1\ Amcr ic a no, el camp doss ar a to ta la ciutat , s la vida mateixa. la ms estricta quordianitat. Nos pas sense impo rt an cia que aqu esta societat nova , capac de mirar def'i t a fi t els se us fonamen ts fr ag i ls ima lrn csos . h agi provoca t un g ra nim pacte en un a Eu ropa so rg ida dedues guerrcs . EIs europcu s aprenicn,gr ces a la va le n ti a am eri cana, adesenredar cabdells embullats i a connectar les causes ocultes en una cade-

na d 'explic acions co he r en ts. Ca liamirar al s ulls del passat recentoHcusaq u Friedrich Dr renma u . que vafer u na fug issera aparici a La Cu ade Pa ll a gr accs a l t ra du ct o r Ar t u rQuintana . La promesa s u na an lside la repress dc ls nstnts. co nsub stan cia l a la soc ietat suissa . que most r a les causes dun m acabre cr imsexua l -q ue per mer a tza r no s 'csdev. per o que hau ri a hagut de passar.El matcix autor , pero , ja s'hav a uu-evt el l (J51 a fu rgar en u na novella,La sospita, a la fcrid a del nazsm e. Elcomissar i Bar lach perd tot el con trolde la si tuaci en una clnica privadaon un me tge cxec uta les tor tu res qu ehavia dcscnvolupa t amb cls pre soncrs del camp de Stutthof. L'uny 1951s molt. molt d'h or -a per fixa r aquestes experencics amb la narrativa destl n uda a un p blc amplioA Catalnnya. l'efeete de les traduccons de novel -les de lladrcs i serenossupera no s i tot el que ja ap unten clsautors de Retmt enqroc llCYJ"C. sccrtes va cre a r un llenguatge nou i v u .pero aquesta se rie do bres no s unaba u la dalgu na cadena secundaria .sin un pas imprescindible per reco nstrui r el corrent princ ipa l de 1-1 literatu ra cata lana. s impossible superarel prccpc qu e separa La pelJ de brall(1960) de Sa lva do r Espr iu i Olirctti .lvlollli""x. ChajJoteallxetMau,-u (1980)de Qu im Moriz si n o inco rpo r emen la mateixa lnia tamb el treball deismlan cers com Pedrolo. Fuster iComa.Arnb el seu programa de traduccionssstem t ques podem explica r que elslectors en un pun t determinat estavendisposa ts a canviar un model de pensament cruc - Espr u amb una combinaci de I'herenc ia rn s cu lta de lacultur a europea id'un compromsexplct i militant - per l' anali si crtica de laquo t idia nitat que in s t.aura Monz ,grades, no ca l dir-ho, tumb a la sevapro pia familia rit.at amb e ls rnode lsanglosaxons.

La conclusi a qu e arriba el tan dem de ord i Canal i Ar tigas iA lex Mar t n Escriba s que uncap el projecte d 'i nc orporaci de lan arr ativa puntera a la cu ltura ca t alana havia perdu t cls seus promo tars.la Cu a ja n o es pa d ia ress uscltar.

8/2/2019 Per vint-i-cinc dlars al dia

4/4

a:AVENl;: 374 D E S E ~ B R E 2011 MIRADOR 65

vcs. Fins i tot a Sherlock Holmes ambla se va e legunci a ar istocr t ica i lanecessit at de co n trola r els mecun smes q ue cls a ltre s mor ta ls no en te n en , ma i no ti pa ssar ia pe l ca p feraqu esta estafa, La incon gr uencia snom s una ultra forma de pen samentm gc qu e dcixa totscls recu rsos sotael control deisescoll i ts.En canvi. cl Marlowe a La !lr"' l dor-",ida (1939) de Raymond Chundler,etziba a la be lla Vtvtun Stcr n wood .qu e no s'es pcrava que el dctectiu hau r ia aco nsegu t desvelar tots cls seussecre ts: Tinc tan t de dcl ir i de dinerqu e pcr vin t-i-cinc d la rs a l dia i lesdespeses. majormen t gasolina i whisky,pen so pel meu co mpte : a r r isco 101 e lrneu futu r, La novel-la en groc i negreamb la scva violencia i Iracl . pa ssions mcn ysp rcab les . ebl eses i por suna in cit uc i a a tr e vr-se a pen sa r, apen sa r uu t nomament . amb l' ob suna ci du n dctcctiu. s clar qu e laindepe n denc i a de cr il c r i ub liga asobrev iure am h cinc-ccn ts dlar s a lmes i no asp irar a convert ir-se en unpeix gro s amb cas a propia, un co txcnou i quat re armaris de roba. _

El mn editor ial catal ha caigu t enun desgovern on res del qu e hcm vs tqu e creix ia i enr iqu ia la nost ra cu ltu ra ja no scmbla possib le. Aquest ,pero, no s un cu l de sae pa rt icu lar,sin pa r t dun mo vtmcnt . ma i millordit. global. Com tan tes a lt res insti tu cion s, la d irccci de la gra n ed itor ia lqu e est udien cls autors a caba sen tun a hidra de sct cap s, un dra c mitolglc amb test es Que van creixen t amesu ra que les va s ta llant. impossi blc de vencer. impossible de comu nlca r-s' h.El pcr ill que suposa abandonar elpensa mcnt co he ren t - aq uest s elnu d dur de tota la narra tiva lIiga daa la Invcstig act cr iminal- el pode mveu re amb el eas de El rodi da Vi"ci(2 00 3 ) de Dan Brow n . No s u n anovel, la com les que cornen tem aq u.di rcu , precisame nt . L'ext de Is seu svul ta nt a mili on s de co pies ven udcsrau en el Iet qu e a cap pas, n i el mspctt . amb el qua! est a establer ta laci rcu laci inter nac iona l de prod uctes cditorials no hi pot havcr ja capPedrolo ni Fuster ni Coma que poguessin ba rrar el pas a aq ues t thriller -e lIIibr c er a u n exit ab ans de come ncarel va tge perqu les campa nyes de promoci es negocien corpora va men ti els traductors tenen en aq uest proc s mcnys importancia qu e la negoci ac i de les c o n d ic io n s amb le sdi stribuidores de quants cxcrnplarses vcuran en u na llib reria.Elproblema.pero, no sel do de laseva ubiqi tat. sin a llo qu e de ixemen tr ar a cas a gra c cs a l segell d 'u ninnocu producte de masscs. La protagon ist a, Sophie Nevcu, s salvadade petit a d 'u n acci dent de tr nsit perque el seu cos representa el Sant Grialvi\'en l. Ella matc ixa s e l recip ientque co nt el sccret de la vida ete rna .

A e lla , la socie ta t sec re t a de Si lasa lva , pero a l seu germ de sa ng i e lsseus pa res au tcntics no: pcr qu e? Elsa ltr es membres de la mateixa Iam Ha no sn par t daq uest llin a tgc queca l conserv a r a to t preu? Hau r ia defer estremir a qualsevol amb un a mnima cultu ra his t rica que In societa tsecreta qu e protegeix els descendent sde Cri st s 'unomen i la gcr m a nda t deSi . El ll i bre a p cr if de Els protocolsdeIs sm'is di' Si va se rvir per gestarc1s a rgu men ts de la des t rucci deisjue u s eu ropeus tant a la Rssia tsar ista com tam b du rant el nazisme- i encara cueia en el mn rab i entreels ncgacion ist es.Es tracta . efectivament d'a x. DanBrown torna a int rodu ir a una Europa les idees racistcs per la porta falsa .Noms ca l que busqueu les fotogra Bes de Ilimm le r a Mon tse r rat a larecerca del Gr i a lpels mon estirs arnbai res de misteri per comprend re queaix no s cap joe. No es tr act a tampoe d 'u n tex t destina t a un a audiencia global, sin a l inrcv s: en un mncada co p m s o ber t i m s di ve r s oBrown retorn a a rnb u na trama quenom s t se n ti t per a l mn cris ti . Elseu rclat s cxcloent i t sentit nomsper aquells qu e estiguin dispos a ts arecon exer lab soluta cen t r a lit a t del'u n ivcrs va rtc - un ce n tre q ue llavors cll vol suplantar amb un a h istor ia m s autentica gra c cs a les sevesve rituts secretes.Elcor por utvlsmc que norn s rcconeix la import ancia da rgumcnt s econ m ics cn s vol Iorcar l pen sar defor ma inco n ncxa , inco ngru cnL sa lta n t d 'una rem in isce nci a a l' a l t ra ,sense permetre mai ni a es boss a r elsargu men ts r aciona ls . Dan Brownen se nya a rec upera r pors in fundades i to t s aquells od is somo r ts i a ta -

_0 - '_ ' _lacuade palla:re trill en groc i negre

JOROI CANAL iARTIGAS / LEXMARTN ESCRIBLaCuade Palla,retra t en groc inegreBarceLona: Alrevs,2011 .432 pp.. 28

,Bones raonsper per tanyera Omnium Cul tura l

Perque... l la nostra lIengua es I'expressi de la nostra identitat collectiva. hem de saber respond re als nous reptes que afronta la nostra cultura.

cal que els nouvinguts puguin compartir el treball, la lIengua i la culturadei pais.