ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A MIKEL PALOMERA GARCIA

Director General de Seat a Espanya

pg. 16-17

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDSPreu: 1,00 Nm. 18 desembre 2012

PENEDS ECONMIC

Aquesta s lltima vegada que els premis de la loteria de Nadal estaran lliures dimpostos pg. 2-3

Cau la facturaci de les farmcies, que ara venen menys medicaments pg. 21

Les ETT reben menys ofertes de feina per la campanya de Nadal pg. 7

La taxa datur dels joves a lAlt Peneds disminueix 12 punts en un any pg. 4

LA GROSSA SAPRIMA

2 Peneds Econmic desembre 2012LANLISI

La compra de loteria per Nadal aquest any ha caigut un 18%, passant dels 100 euros de mitja-na que es va gastar cada espan-yol, als 82 euros que es calcula que es gastar aquest, segons un estudi elaborat per la Federaci dUsuaris Consumidors Indepen-dents (FUCI). De fet, el consum en loteria ha pa-tit una caiguda gradual i constant des del 2008. En concret, aquell any es va gastar 133 euros de mi-tjana per persona, el 2009 es va gastar una mitjana de 129 euros per persona, de 117 el 2010 i de 100 lany passat. En total, des del 2008 ha retrocedit un 38,35%.En el cas de la comarca, tamb ho constataven els responsables de les administracions de loteria vilafranquines. Marta Bargall, propietria de ladministraci de Sant Juli, explicava que aquest any li havien enviat un 2% ms de loteria que lany anterior per-qu, lany 2011 respecte el 2010, havien incrementat les vendes un 14%. Tanmateix, calculava que enguany baixarien un 16% res-pecte a lany passat perqu, ja a partir de Setmana Santa, havien tingut una caiguda de vendes so-bre aquest mateix percentatge. Bargall explicava que la gent busca ms el dcim sencer que participacions, per poder optar al premi ntegre, o demanen quants dcims haurien de comprar per-qu li pugui tocar una quantitat determinada. Tamb Josep Bages de Ca la Ma-rina, ladministraci ms antiga del Peneds, datada del 1930 i ubicada a la Parellada, apuntava que shavien trobat que la venda havia anat una mica a la baixa i que els nmeros es repartien ms

entre les famlies. Aquesta ad-ministraci va repartir el primer premi de la Grossa el 1940 i ha donat diversos premis al llarg de la seva llarga dilatada trajectria. Des de Cal Jolper, ladministraci nmero 3, del carrer Indstria, armaven que, tot i que en el moment de la consulta estaven una mica a lexpectativa encara perqu la gent compra a ltima hora i perqu la reserva de pen-yes i societats s important, la venda a nestreta anava una mica ms ralentida que en altres anys. En canvi, el propietari de lAdministraci nmero 4, la del carrer del Nord, armava que ha-vien venut ms o menys els ma-teixos nmeros que lany passat.

La propietria de ladministraci de Sant Sadurn, Maria Rosa Be-neit, apuntava tamb que la gent va molt a comprar a darrera hora, tot va ms lent, per esperem tan-car el mateix nmero de vendes. En general, els nmeros ms de-manats sn el 5, el 13, el 69 i els que menys agraden sn els que comencen o acaben en zero.

La Grossa de la Loteria de Nadal ser lltima lliure dimpostosAquest sorteig ser el darrer en qu el premi que sobtingui de la Loteria de Nadal estar lliure dimpostos. El Sorteig Extraor-dinari del 22 de desembre lliu-rar un total de 2.520 milions

OLGA AIBAR

deuros en premis. Al dcim que resulti guanyador li tocaran 400.000 euros, el segon premi ser de 125.000 euros per dcim, el tercer de 50.000 euros i tam-b hi haur dos quarts premis de 20.000 euros i 8 cinquens premis de 6.000 euros per dcim.

El premi de la Grossa ser lltim lliure dimpostos. A partir de lany vinent, les quantitats superiors als 2.500 euros es gravaran amb un 20%

Les vendes de la loteria de Nadal han baixat un 18% respecte lany passat

EL 5, EL 13, EL 15, EL 69, I EL 12 SN ALGUNS DELS NMEROS MS DEMANATS

A partir de lany vinent, els guan-yadors dels premis de loteries hauran de donar a lEstat part dels seus guanys. En concret, les quan-titats superiors a 2.500 euros pa-garan un 20% dimpostos a partir del 2013, com una de les noves mesures impositives incloses en

lavanprojecte de llei de Pressu-postos Generals de lEstat. Fins ara, segons la llei 35/2006 de lImpost sobre la Renda de las Persones Fsiques (IRPF), a ban-da de la Loteria Nacional, tamb estaven exempts de tributaci els premis de la resta de sorteigs

Dades vendes loteria 2011-2012

Despesa dels penedesencs a la Loteria de Catalunya

Peneds Econmic 3desembre 2012

LANLISI

gestionats per Loteras i Apues-tas del Estado, com la Primitiva, Euromillones, la Bonoloto o la Quiniela. Tampoc tributaven els premis repartits per la Creu Roja i la ONCE. A partir de lany vi-nent tot canviar.El que quedar gravat ser la part del premi que excedeixi de 2.500 euros. Com a exemple, si es guanyen 3.000 euros, es tri-butar al 20% per 500 euros, el que implicar 100 euros. El el cas de la Grossa de Nadal, premia-da ns ara amb 400.000 euros per dcim, el premi es quedar en 320.900 euros, s a dir que 79.100 euros seran per a Hisen-da en concepte dimpostos. La recaptaci estimada per aquests premis es xifra en uns 824 milio-ns deuros per a lany vinent. Segons la normativa del Govern, el gravamen del 20% afectar el premi, independentment del nombre de bene ciaris. s a dir, que si es tracta dun bitllet que comparteix un grup dapostes for-mat per diverses persones, la tri-butaci ser en conjunt del 20%. De la mateixa manera, el topall de 2.500 euros per no haver de tributar pel premi saplicar al bi-tllet, i no als primers 2.500 euros que rebi cadascuna de les perso-nes que el comparteixen. Lagraciat amb un premi de lote-ria no haur de pagar limpost en la seva declaraci, sin que quan rebi el premi ja li ser retinguda la part que anir a les arques de lEstat. Si el premi que sobtingui en un daquests sorteigs s un pis o un cotxe, shaur dabonar el 20% del valor de mercat que tin-gui per sobre de 2.500 euros.

Curiositats del sorteigEl sorteig consta de 180 sries de 100.000 bitllets cadascu-na, al preu de 200 euros el bi-tllet, dividit en dcims de 20 euros. El total de lemissi, puja a 3.600.000.000 euros i el total destinat a premis s de 2.520.000.000 euros (el 70%). La resta es destina a despeses de gesti, administraci i al Tresor Pblic. Supersticions i maniesEntre les supersticions i manies que tots tenim a lhora de com-prar dcims per al sorteig de la Grossa de Nadal, es troben el de no regalar loteria, passar-la pel cap de les persones calves, per la panxa de les embarassades, lesquena de persones amb gepa o el llom dels gats i abstenir-se de jugar nmeros menors al 00100 perqu no toquen mai.Una altra superstici s la de comprar el dcim en un lloc on hagi ocorregut una catstrofe natural. Molts, ns i tot, bus-quen la data de la tragdia, com ara el nmero 11.511, que es va esgotar lany passat per ser el dia del terratrmol que va sacsejar el

municipi murci de Lorca. Altres trien el dia dalgun esde-veniment pblic destacat. Aix, aquest any el nmero 17.912, que correspon amb la dimissi dEsperanza Aguirre, sha esgotat en moltes administracions. Un altre exemple desta-cable aquest any s el del dcim

amb la imatge del Ecce homo, que es va vendre en 12 dies. Tanmateix, hi ha qui es mant del sempre al mateix nmero. A lhora de buscar loteria de Nadal, la majoria t terminacions espe-cials que li agrada comprar; altres busquen nmeros macos, van a administracions famoses o amb sort o trien nmeros relacio-nats amb la data de naixe-ment dalgun familiar.El nmero 5 ha estat el que ms vega-des ha resultat p r e m i a t , amb un to-tal de 32

vegades. Li segueix el 4, que ha estat pre-miat 27 vegades i desprs el 6,

que ha aparegut com terminaci de la Gros-sa en 26 ocasions.

Les tres ltimes xifres de la Grossa han estat

iguals en quatre ocasio-ns: 25.444, 25.888, 35.999 i

55.666. La terminaci amb menor fortu-na s el 1, que nicament ha sortit vuit vegades. Noms dos nme-ros han repetit premi al llarg de la histria: el 15.640, que va sortir

en els anys 1956 i 1978, i el 20.297, en 1903 i 2006.

Els nmeros compre-sos entre 30.001 i

85.000 han sor-tit 65 vegades

( 3 2 , 8 % ) . Els com-presos en-

tre 10.001 i 30.000 62 vegades (31,3%), les mateixes vegades que els compresos entre 0 i 10.000.

Les ciutats ms afortunadesMadrid s la localitat que ms vegades ha estat afavorida pel sorteig Extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional, en concret en 72 ocasions, segons dades de lOrganisme Nacional de Loteries (ONLAE). Lany passat, la capital va tornar a acollir al nombre afor-tunat en el sorteig, repetint sort per tercera vegada consecutiva. La segent ciutat ms afortunada, Barcelona, ho ha estat en 37 oca-sions. Madrid i Barcelona acu-mulen entre les dues 109 premis de La grossa. Les altres localitats afortunades sn Sevilla, en 15 ocasions; Valncia i Bilbao, amb 11; i Saragossa i Cadis, amb 10 cadascuna. Tamb han rebut la sort Santander en vuit ocasions; Mlaga i Granada, en set; Sant Sebasti i Alacant en sis; Palma de Mallorca i Gijn en cinc; La Corunya i Vic en quatre; i Bada-joz, Burgos, Lugo, Pamplona i Sort en tres.

Qui compra ms per Internet?Un estudi de Ventura24.es, una companyia que gestiona Lote-ras del Estado per la xarxa, a r-ma que els homes compren ms loteria per Internet, un 69%, enfront del 31% de les dones, i a ms es gasten onze euros ms de mitjana, 57 euros pels 46 que inverteixen les dones. La majoria acostumen a ser persones dentre 30 i 39 anys.

La Primitiva i lEuromillones, els jocs ms populars al PenedsLa Primitiva, lEuromillones i la Quiniela sn els tres jocs en els quals ms es gasta a la comarca. En concret, lany passat els pe-nedesencs van gastar gaireb 27 MEUR a la Primitiva, poc ms de 2MEUR a lEuromillones i uns 600.000 euros a la Quiniela, quantitats molt superiros a la que es gasten en altres jocs promoguts per Loteras y Apuestas del Estado (LAE). Tot i que, entre els anys 2010 i 2011, els jocs actius i la venda de loteria per terminal van pujar un 435%, les previsions de vendes per a aquest any sn duna disminuci dun 375% de les vendes. A la comarca hi ha 17 punts de venda daquests tipus de jocs. En concret, vuit sn a Vilafranca, 3 a Sant Sadurn dAnoia, 1 a Ge-lida, 1 a Olrdola, 1 a Sant Mart Sarroca, 1 a Sant Quint i 1 a San-ta Margarida i els Monjos. Pel que fa als jocs gestionats per Loteria de Catalunya, els pene-desencs es van gastar lany pas-ssat 638.844 euros, la majoria dels quals (244.847 euros) en el sorteig de la Lotto 6/49, seguit de la Loto Express amb 310.334 euros.

Les tres ltimes xifres

que ha aparegut com terminaci de la

en 26 ocasions.

amb la imatge del Les tres ltimes xifres Les tres ltimes xifres

municipi murci de Lorca. Altres trien el dia dalgun esde-veniment pblic destacat. Aix, aquest any el nmero 17.912, que correspon amb la dimissi dEsperanza Aguirre, sha esgotat en moltes administracions. Un altre exemple desta-cable aquest any s el del dcim

amb la imatge del

vegades. Li segueix el 4, que ha estat pre-miat 27 vegades i desprs el 6,

que ha aparegut com aquest any el nmero 17.912, que correspon amb la dimissi dEsperanza Aguirre, sha esgotat en moltes administracions. Un altre exemple desta-cable aquest any s el del dcim

amb la imatge del

que ha aparegut com terminaci de la sa en 26 ocasions. sa en 26 ocasions. sa

Les tres ltimes xifres

Un altre exemple desta-cable aquest any s

amb la imatge del Les tres ltimes xifres

4 Peneds Econmic desembre 2012ACTUALITAT

Latur a lAlt Peneds va marcar una nova xifra rcord el passat mes de novembre. Actualment, la taxa datur seleva ns al 16,20% i afecta 9.057 altpenedesencs, segons les dades del Servei dIniciatives dEconmiques de la Mancomunitat Peneds-Garraf. Daquests, 1.467 sn joves me-nors de 29 anys i ja representen el 16,19% del total daturats. Per sexes, ms de la meitat sn homes (782). El gruix de parats a la co-marca, per, lomple la segent franja, la dels 30 als 39 anys, que suposen gaireb el 30%. A nivell estatal, lEnquesta de Poblaci Activa (EPA) del darrer trimestre va quanticar una taxa datur juvenil del 52,34%, lleu-gerament inferior que lanterior trimestre (53,27%), mentre que a Catalunya es va registrar una taxa del 49,01%. Aquestes xi-fres contrasten en gran mesura amb les de la taxa datur juvenil registrat a la comarca que, al no-vembre noms es va situar en el 13,65% (un 13,33% menys que el novembre de 2011). La distn-cia entre la dada de lEPA i la del Servei dIniciatives Econmiques respon als barems utilitzats per determinar-la. Mentre lEPA fa un clcul estimat entre tota la poblaci a travs dentrevistes, el servei penedesenc elabora una dada de poblaci activa a partir duna estimaci de la poblaci activa consensuada amb la Xarxa dObservatoris del Desenvolupa-ment Econmic Local de la pro-vncia de Barcelona. Aix doncs, la xifra del 13,38% sorgeix de la divisi entre aturats reals (aque-lls inscrits al Servei dOcupaci

de Catalunya) i poblaci activa. Daltra banda, tamb cal matisar les franges dedats que escull, ja que lEPA inclou els joves ns els 25 anys, mentre que el servei pe-nedesenc ens permet calcular la totalitat dels joves, s a dir, ns els 29 anys. En cas de prendre com a referncia la franja ns els 25, la taxa datur encara dismi-nuiria ms, ns el 13,16%.Des del Servei dIniciatives Econnimiques no poden ofe-rir una explicaci dedigna per aquesta diferncia, per apunten que el principal motiu s la xifra que sescull per calcular la po-blaci aturada, que s molt ms mplia en el cas de lEPA. Tamb hi intervenen altres factors com la desmotivaci dels propis joves a lhora de decidir inscriures al Servei dOcupaci de Catalunya (SOC). En el cas del grup dels menors de 20 anys, la majoria

encara no shan inscrit al SOC, cosa que redueix les llistes de pa-rats joves, alhora que allunya les estadstiques de la realitat social. Noms en lltim any, els parats dentre 16 i 19 anys shan redut un 48,43% a la comarca, passant duna taxa datur del 24,70% el novembre de 2011 al 12,74% el mes passat. En un altre context seria una dada que ens aixecaria

LDIA OATE

lnim, per coneixedors de la si-tuaci actual dels joves, noms fa que aixecar sospites sobre aquesta davallada. El ms probable s que els joves daquestes edats hagin continuat els seus estudis o, per contra, es trobin en cerca de fei-na pel seu compte. Altres motius com sortir a lestranger entrarien ms aviat dins de les possibilitats daltres franges dedats ms ma-dures, dels quals mtamb ha dis-minut la taxa en el darrer any. En el cas dels 20 als 24 anys, la va-riaci ha estat tamb negativa, en concret del -15,94%, i la dels 25 als 29 anys sha reduit un -2,63%. La poblaci activa dentre els 16 i 29 anys s 10.749 persones, que representa el 19,23% del total a lAlt Peneds (55.904).La contractaci laboral s un fac-tor determinant a lhora davaluar levoluci de latur. El 2012 va comenar amb baixades impor-tants dels contractes a persones

El grup dels menors de 20 anys s el que ha baixat ms, probablement perqu no han tingut ni loportunitat daccedir al mercat laboral

Latur creix a la comarca, mentre que baixen els parats joves inscrits al SOC

EN EL DARRER ANY LA TAXA DATUR DELS JOVES A LALT PENEDS SHA REDUT 12 PUNTS

joves, per cap el maig es va ca-pgirar la situaci. Des de llavors, en les tres franges dedats juvenils ha augmentat la contractaci ns el passat setembre. En aquest mes es van formalitzar 1.242 contrac-tes entre joves de 16 a 29 anys. Tot i aix, la dada del grup dels menors de 20 anys s fora tes-timonial, ja que 149 contractes a tot lAlt Peneds al setembre posa en relleu la poca presncia de tre-balladors primerencs en el mercat laboral comarcal.Tamb cal destacar que els mesos

dalta contractaci coincideixen amb la petita bonana econmica dels mesos destiu, quan latur va disminuir en certs mesos, men-tre que en la resta es va mantenir amb lleugers repunts a lala.De cara el 2013, s difcil fer una predicci de com evolucionar la situaci laboral, per des de la Re-gidoria del Foment de lOcupaci de lAjuntament de Vilafranca destaquen que ser complicat combatre latur amb la reducci del pressupost destinat als plans docupaci local.

Contractaci laboral a joves de lAlt Peneds

Nombre daturats joves a lAlt Peneds. Per edats i sexes

Peneds Econmic 5desembre 2012

6 Peneds Econmic desembre 2012ACTUALITAT

Ens trobem a les portes duna de les poques de vacances ms espe-rades. Passar uns dies fora de casa en dates nadalenques sha conver-tit en hbit des de fa fora anys. Uns, per visitar els seus familiars, i els altres, per aprotar uns pocs dies de vacances i passar-los en un lloc de mar o muntanya. Sens dubte, la destinaci ms venuda a les agncies de viat-ges de tot el pas sn les pistes desqu o els allotjaments rurals als Pirineus. Gaudir duna estada dhivern tpica nadalenca s un dels grans atractius per a aquestes dates. Lany passat va ser bastant uix, per la neu de principis de desembre ha animat fora gent a viatjar. Tot i aix, la tendncia dels anys anteriors es repeteix: ns a ltima hora no es reserven els viatges.Cristina Almirall, dOver Panda, ens explica que darrerament shan trobat amb bastants peticions de capitals europees on se celebren mercats i res de Nadal com Mu-nic (Alemanya) o Hlsinki (Fin-lndia). Ara, endinsar-se en el mn on el Pare Nol s el rei dels regals ja no es tan rocambolesc com es pugui pensar. Sens dubte, sn viatges ideats molts dells per

viure en famlia. Com a contrapunt, hi ha qui opta per viure el Nadal en tempera-tures suaus i paisatges de costa idllics. Pere Alborn, de Viajes Ecuador a Vilafranca, comenta que a alguns dels seus clients els agrada trencar amb el fred i escu-llen destinacions caribenyes.

A laltra banda de loce Atln-tic es troba una de les capitals ms sollicitades, no noms per Nadal o Cap dAny, sin durant la resta de lany. Tpic entre els tpics, Nova York es perla com el gran atractiu entre els 52 estats que conguren la primera potn-cia mundial. Almirall arma que en els darrers anys ha crescut linters daltres zones dels Es-tats Units com la costa oest (San Francisco, Los Angeles...) o altres

LDIA OATE ciutats de la costa est al voltant de Nova York. Des dOver Panda estan satis-fets amb les previsions de cara el 2013, i auguren bones vendes, sobretot en el sector dels creuers. La majoria de les agncies de la comarca sostenen que el proper any es vendran molts paquets de creuers, per la proximitat de lAlt Peneds a la costa de Barcelona i Tarragona, dos dels ports amb ms activitat daquest tipus. Al-gunes agncies com Viatges El Corte Ingls situen els creuers entre els seus productes estrella, juntament amb el complex turs-tic i ldic Disneyland Paris. Slvia Rodrguez, de Viatges El Cor-te Ingls a Vilafranca, no dubta darmar que aquests dos mar-quen la diferncia i, ja de lluny, queden altres destinacions com Nova York o capitals europees. Sespera que les vendes es man-tinguin, tot i que les agncies es veuen cada dia ms forades a ajustar al mxim els pressupostos. Hem de fer productes atractius i amb pressupostos ms baixos, per amb laugment de lIVA cos-ta reduir els preus, explicava Al-born. A ms, aquesta batalla pels preus coincideix en la temporada baixa, quan encara s ms com-plicat vendre viatges. Per tal de millorar les vendes, al-

Tot i que s difcil fer prediccions en plena crisi general, els creuers i Disneyland Paris sn les apostes ms fortes de cara al 2013

Les agncies de viatges conen a revifar les vendes nadalenques a ltima hora

LESQU, NOVA YORK I ELS MERCATS DE NADAL A EUROPA SN EL MS DEMANDAT PER AQUESTES FESTES

gunes agncies han optat per cri-dar latenci del pblic que ronda els 50 i 55 anys. El fort inters que mostren per loci i la capacitat ad-quisitiva el converteix en un dels collectius amb ms futur per les expectatives del mercat viatger. Per aquest motiu, Quim Pallero-la, de Viatges Abelux a Vilafran-ca, ens comenta que han dissen-yat paquets turstics adreats a persones de 50 a 60 anys. Tot i aix, tamb norganitzen per a gent daltres edats. Sens dubte, lespecialitzaci dels productes segons ledat s un aspecte molt important per oferir els viatges

ms adequats i garantir una bona experincia als viatgers.Entre les prediccions dAbelux per al proper any es mantenen els creuers al capdavant, junt amb les costes en els mesos destiu. Tot i aix, Pallerola es mostra prudent en aquests temps difcils: abans podies preveure moltes coses, per ara s ms complicat. Remarca que el preu s molt important, hem de ser ms competitius. Per aix, paquets de viatges amb bo-nes tarifes sn els que tenen ms sortida, sobretot els de les princi-pals ciutats europees com Pars, Londres, Vencia o Praga.

Els viatges de lImserso es perlen com un valor refugi durant la temporada baixaLes vacances subvencionades de lImserso per a persones grans sha vist redut un 27% en la temporada 2012-2013. Aquesta retallada pressupostria aplicada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat es tradur en 200.000 places menys que lany anterior. Enguany, de les 900.000 places que sofertaran, 175.000 seran assignades a Catalunya. A lAlt Peneds, la demanda de places de lImserso sha mantin-gut respecte al 2011, tot i que des de les agncies destaquen que no shan produt cues signicatives

per escollir destinaci, tal com passava habitualment. Entre les destinacions ms cobejades es troben els viatges culturals, dels quals hi ha molt poques places. Entre les altres opcions amb ms demanda a la comarca, destaquen les illes Canries, Andalusia o la costa de Valncia, en especial Be-nidorm i Gandia. LImserso s un programa estra-tgic per combatre lestacionalitat que pateixen moltes destinacions espanyoles, sobretot les coste-res. Amb ell, sevita que hotels i complexos turstics tanquin i les

agncies de viatges puguin ven-dre ms productes. Tanmateix, les agncies remarquen que amb aquest producte no obtenen gai-re benecis, ja que els preus sn molt baixos (una setmana amb pensi completa pot costar uns 140 euros per persona) i les places sn poques. Ara b, ms val ven-dre-ho que quedar-se en blanc. s el que pensen moltes delles, que en els darrers anys han vist com la crisi tamb afectava la demanda daquest sector. La majoria de sollicitants tenen entre 65 i 75 anys, les edats amb

ms vitalitat. Aquest s un ele-ment indispensable per empren-dre un viatge, encara que sigui per relaxar-se. Lestada mitjana s dentre vuit i deu dies.Per fer-nos una idea, a lAlt Pe-neds es venen ms de 600 places

de lImserso. Si b, el volum de negoci no s per tirar coets, tam-b cal reconixer que en temps de crisi s un sector que es mant, cosa que el perla com un valor refugi per al turisme, sobretot du-rant la temporada baixa.

Peneds Econmic 7desembre 2012

ACTUALITAT

Tradicionalment, amb la proxi-mitat de les dates de Nadal, sincrementen les demandes dofertes laborals a les ETT, prin-cipalment en el sector del comer. Tanmateix, en aquesta ocasi, hi ha hagut menys demanda de per-sonal per treballar en gaireb tots els mbits, una xifra que, segons Adecco, ser aproximadament un 15% inferior a la de lany passat, que ja no va ser un bon any. El sector que ms demanda ha tingut s el de lalimentaci, principalment el del cava, i el de la xocolata, i tamb les empreses de lmbit de la logstica.Pel que fa al comer, segons apunten des de Manpower, les mateixes botigues ja es cobreixen les seves prpies demandes posant cartells a la porta i, amb la neces-sitat de treballar que hi ha avui dia, tenen el personal necessari rpidament. A les ETT, hi reco-rren les empreses que busquen un perl ms seleccionat i ms adient a les necessitats productives espe-cques del moment.En general, les empreses realitzen actualment contractes ms curts i busquen ms personal amb una situaci ms complexa, que por-ten ms temps desocupats o que coneixen personalment.Una de les poques que ms de-manda de feina tenen les ETT s en la de la verema. Segons Ferran Mata, director de la delegaci dAdecco Vilafranca, els ltims tres anys, han pass-

at per locina a sollicitar feina persones de tots els perls dedat, tot i que sacostuma a pensar que sn noms els joves els principals demandants. Histricament, a les ocines hi entraven ms persones estrangeres per ara en sn ms les nacionals. Tamb cada cop ms solliciten feina persones de ms de 50 anys, un perl de treballadors a qui, segons Mata, els hem dorientar molt. Fem tallers a les nostres ocines per ajudar-los a redactar currculums i tcniques per a su-perar amb xit una entrevista, indicacions que poden semblar molt bsiques com vestir-se ade-quadament, qu no sha de pre-guntar, com seure, etc., per que sempre sn necessries.

Adecco gestiona, durant lany, un volum important de contrac-tes. Durant el 2011 van realitzar ms de 2.500 a lAlt Peneds i, aquest any, esperen tancar una xifra similar. A nivell de quota, representa prop del 40% de la contractaci temporal que fan les empreses de treball temporal a la comarca, sense tenir en compte la que fan les empreses directament.

OLGA AIBAR

En aquest cas, es redueix entre el 20 i el 25 % a lAlt Peneds.Aquesta ETT porta treballant ms de 14 anys a la comarca. Actual-ment, les ocines sn al carrer de Cal Bolet, 4 i, al nmero 20 de la Parellada, es troben les dAdecco Outsourcing, una empresa que gestiona lexternalitzaci de tots els serveis, una rea que cada cop t ms demanda. Daltra banda, el Ministeri de Treball ha anunciat que destinar lany vinent 31 milions deuros a la Fundaci Tripartita per la For-maci en el Treball, integrada per les patronats CEOE i Cepyme i els sindicats UGT, CCOO i CIG, per collaborar amb el Servicio P-

Les males perspectives del comer, el turisme, lhostaleria i la indstria provoquen que la xifra de contractaci sigui inferior a la de lany passat

Cau la demanda dofertes de treball a les ETT per la campanya de Nadal

CADA COP MS PERSONES DE MS DE 50 ANYS DEMANEN FEINA A LES ETT

blico de Empleo del Estado (SEPE) en la millora de la qualitat de la formaci professional per al tre-ball, participar en frums i donar suport al servei en les activitats de gesti de les iniciatives de forma-ci. Tamb destinar 20 milions al foment de les agncies privades de collocaci, entre elles, les em-preses de treball temporal (ETT) que, lany vinent, collaboraran amb el Servicio Pblico de Empleo del Estado. s la primera vegada que apa-reix una aportaci daquest tipus en els pressupostos de lEstat. Tot i que encara no est clar com funcionar aquest sistema, lassociaci Agett, formada per

les ETT Adecco, Eulen, Randstad i Unique, espera rmar els acords de collaboraci en el primer tri-mestre de 2013. Des dAdecco Vilafranca explica-ven que ells no estan formalitzats com a agncia privada docupaci per s la central barcelonina. En el mateix cas es troben daltres ETT de la vila. Des dAdecco ar-maven que no sabien si les ajudes que el govern aportar lany vi-nent a les ETT serviran per fer poltiques actives docupaci o accions formatives, per que limportant s que el nou sis-tema funcioni b i que poguem donar suport a lINEM, malgrat que som empreses privades.

8 Peneds Econmic desembre 2012ACTUALITAT

Den que la bombolla immo-biliria va esclatar per sorpresa de molts i per lgica dels exper-ts, municipis de totes mides i darreu del pas han anat acu-mulant parcelles amb edicis a mig construir, daltres encara per estrenar, o alguns ocupats amb noms uns quants vens. Aquests esquelets dhabitatges contras-ten amb lentorn del barri, per tamb esceniquen el paisatge desolador del pas de la crisi.Si b lAlt Peneds no ha estat una de les comarques ms per-judicades per grans construccio-ns inacabades com aeroports, centres culturals o museus, cal dir que algunes zones de la seva capital shan vist afectades per la parada en sec del sector de la construcci. Sn els casos dels ba-rris en expansi com el del Mol den Rovira, la Girada 2 o el Pla del Diable. En ells sobserven diferents terrenys preparats per edicar i en alguns dells, ns i tot, ja est iniciada lobra. Per no noms shi troben edicis in-acabats aqu, sin que en daltres llocs com al carrer dAntoni Mes-tres Jan o Rambla Generalitat hi ha blocs de pisos amb lestructura bsica. Alguns dells, per, tenen en funcionament laparcament propi de ledici, cosa que cons-tata que alguns dels pisos (amb la plaa daparcament inclosa) han

estat venuts i els seus clients en-cara no els poden usar.Vilafranca, a ms, ha vist aturar-se la construcci dalguns dels seus equipaments emblemtics com lAuditori Municipal que, tot i estar en funcionament des del 2007, encara no sha enllestit la faana lateral. Lalt pressupost de lobra, que va ascendir a 5,5 milions deuros, i les tensions de tresoreria de les arques muni-cipals han obligat a esperar ms temps del necessari per donar per niquitada lobra.

Les llicncies dohres encadenen quatre anys de caigudesDes del 2005 les sollicituds de llicncies dobra nova no han fet ms que baixar, per el 2008 i 2009 es va conrmar lesclat de la crisi immobiliria a la comarca. Noms del 2007 al 2008 es van reduir un 52,86%, passant de 70 a 33 llicncies dobres, segons les dades del Servei de Plnol i Esta-

LDIA OATE dstica de lAjuntament de Vila-franca. Lany segent la davallada es va repetir, i el consistori vila-franqu noms va haver de con-cedir 16 llicncies (-51,52%). La crisi comenava a mostrar la seva pitjor cara i tot semblava redut a mnims ns que lany passat es va produir el pitjor resultat des que es publiquen les dades del Registre Municipal dExpedients. En tot el 2011 noms es van sollicitar sis llicncies dobres a Vilafranca, un 91% menys que el 2007, any en qu es va iniciar la crisi. La caiguda s molt ms pro-nunciada si mirem el 2004, quan es van registrar 84 llicncies.

El 2011 es van iniciar un 87% menys dhabitatges a la comarcaEn el perode del 2007 al 2011 es van produir alts i baixos en la construcci de nous habitat-ges. Segons les dades del Servei dIniciatives Econmiques de la Mancomunitat Peneds-Garraf, el 2007 es van iniciar 2.073 ha-bitatges nous. Des daquell any van baixar ns a construir-se 198 el 2009. Una xifra tan minsa que lany segent es va revifar ns els 305. Tot i aix, en el darrer any, el sector sha acabat de desfer amb linici de noms 38 habitatges nous, un 87,54% menys que el 2010. Sembla ser que els promo-tors estan niquitant les poques construccions pendents, ja que el 2011 shan acabat 334 habitatges, un 12% ms que el 2010.

Desprs de cinc anys de lesclat de la bombolla immobiliria, els municipis del pas, colleccionen edificis a mig fer i zones abandonades

La crisi immobiliria deixa desenes de blocs inacabats a lAlt Peneds

EN TOT EL 2011 NOMS ES VAN SOLLICITAR SIS LLICNCIES DOBRES A VILAFRANCA, UN 91% MENYS QUE EL 2007 Tanmateix, aquestes xifres sn

molt llunyanes de les de fa quatre anys quan a lAlt Peneds es van acabar 2.326 habitatges, lltim any de bonana abans darribar lesclat de la crisi.

En lltima dcada la poblaci comarcal ha crescut un 30%La dcada dels 2000 va ser una de les ms desenfrenades a ni-vell de poblaci. Els darrers deu anys lAlt Peneds ha augmentat un 30,49% els seus habitants,

passant de tenir 80.976 el 2001 a 105.670 el 2011. Lauge de la immigraci i lestabliment de di-verses famlies de lrea metropo-litanta a la comarca han generat aquest creixement poblacional. A Vilafranca sha produt prcti-cament el mateix increment i ja es troba a les portes dels 40.000 habitants. Segons les ltimes da-des del Padr Municipal, la vila ha passat de 31.178 a 39.777 ha-bitants en deu anys, un 27,58% ms.

Carrer de Llus Maria Gell al barri de la Girada

Carrer Rambla Generalitat al barri de la Girada de Vilafranca Carrer Antoni Mestres Jan al barri de Les Clotes de Vilafranca

Peneds Econmic 9desembre 2012

EMPRESA

El BMN i Caixa Peneds estan negociant per trobar una sortida a la situaci que sha creat arran de la decisi del banc de vendre al Banc de Sabadell el negoci -nancer de Caixa Peneds a Cata-lunya i Arag. Aquesta operaci, que sha dacabar de tancar aquest mes, ha comportat que els altres tres accionistes del Banc Mare Nostrum, Caja Mrcia (41%), Caja Granada (18%) i Sa Nostra (13%), hagin demanat a Caixa Peneds que es vengui el 28% de les accions que t i surti del capi-tal del banc.El problema s valorar el preu daquestes accions en un mo-ment en qu sha fet pblic que el FROB injectar ms de 470 MEUR al banc i passar a ser el soci majoritari, amb gaireb un 70% de les accions, mentre que el 30% restant shaur de repar-tir entre els accionistes. Segons

apuntava el director general de Caixa Peneds, Ricard Banquells, ara no hi ha ning que tingui objectivitat per marcar el preu de les accions i nosaltres no volem perjudicar els nostres accionistes.

Aix que, ns que no hi hagi un preu correcte i raonable, no po-dem pactar. Sigui com sigui, si es venguessin les accions de BMN, Caixa Peneds perdria la principal font de nanament per a dur a terme lobra social. Sobre

aquest aspecte, Banquells arma-va que: necessitarem ms recur-sos i, si no s per la via dels di-vidends, haurem de buscar altres maneres per obtenir-los, ja sigui per la via del mecenatge o daltres frmules, per lobra social ha de continuar. El que est clar s que, a partir dara, haurem de tenir un criteri ms selectiu en els projec-tes que impulsem i en els mbits a actuar, prioritzant la vessant so-cial per davant de la ldica. Per preservar aquesta obra social, Caixa Peneds est elaborant els estatuts per convertir-se en fun-daci especial. Ara aquesta obra social depn per nanar-se de les seves reserves, que ascendeixen a ms de 20 milions deuros. El pressupost daquest 2012 s de 5,46 milions deuros, que es veu-ran reduts per al 2013, any preci-sament que se celebra el centenari de lentitat destalvis vilafranqui-na. Actualment, Caixa Peneds t un consell de deu membres i una

assemblea amb 80 representants, aix com un comit de control, rgans que es dissoldran per do-nar pas al patronat, que tindr 20 membres. Segons estableix la llei catalana, tres quartes parts del patronat representaran el sector privat, com a entitats fundado-res de les caixes, entitats privades que aporten recursos, persones de reconegut prestigi proposades pel

Els accionistes de BMN demanen a Caixa Peneds que es vengui les accions

patronat o entitats pbliques o privades que promouen activitats similars a les de lobra social.Alhora, el patronat tindr un di-rector general sense vot a lrgan de govern de la fundaci, amb un mandat no superior a sis anys, i que haur de tenir un perl professional en els mbits en els quals la fundaci desenvolupi la seva activitat .

OLGA AIBAR

CAIXA PENEDS BUSCA NOUS PATRONS I MECENES PER PODER CONTINUAR AMB LA TASCA DE LOBRA SOCIAL

10 Peneds Econmic desembre 2012EMPRESA

Tenim por

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador dARTCAVA

La societat catalana s complexa, i no paro de reafirmar-me dia a dia. Desprs de les eleccio-ns del passat novembre, hi va haver una espcie datonia general al nostre pas, durant unes hores, la incertesa es va apo-derar de la gent i ens va portar immediatament a la por.I jo no puc entendre per-qu, ja que el meu resum va ser: perd CIU, guanya ERC, augmenta la impli-caci dels unionistes en el debat, i finalment els in-dependentistes sn ms i ms desquerra. Per tant, tots contents i comencem a construir el nou estat.Per, no, els catalans po-dem ser molt emprene-dors, molt exigents, i molt defensors de lo nostre, per, quan els esquemes es trenquen, quan arren-quem un procs histric, quan ms que mai s lhora de la poltica, quan ens sortim del gui, ens entra la por.Imagineu com seria una Catalunya sense pors, sense falses mscares? Llavors s que serem un pas imparable, que a canvi den Guardiola, ell no tenia por, por dels seus

actes, ni de qu diran. I aqu estem, i em dna la sensaci que s la so-cietat civil la que t por, per que els governants saben que toca, toca ne-gociar, toca ser valents, crec que CIU i ERC estan treballant de valent, sense fer pblics els resultats de la negociaci, per treba-llant de deb per crear un nou estat, o aix espero. El resultat de les eleccio-ns s la Catalunya que volem, o la Catalunya que tenim? A partir daquesta reflexi que cadasc bus-qui la seva prpia respos-ta, per em reafirmo que ara ms que mai, necessi-tem la poltica del millors, dels que spiguen crear un pas emprenedor, des-fer-ho tot per tornar a co-menar de zero. I noms queda un punt important per acabar de polir, que el procs demancipaci nacional no ens faci oblidar els problemes actuals de la conjuntura, i el principal problema est en reedu-car als nostres banquers perqu deixin deducar als seus fills per ser els nos-tres patrons. I qu voleu que us digui... Jo els odio a tots!

El BMN i Banc Sabadell van tan-car el 18 de desembre lacord per a ladquisici de la xarxa territo-rial i el negoci de BMN a Cata-lunya i Arag, s a dir la xarxa de Caixa Peneds. Aquesta operaci s una de les mesures incloses en el Pla de Reestructuraci i Capitalitzaci presentat al Banc dEspanya, pel qual BMN, a ms de la capacitat de generaci inter-na de recursos propis, preveu la venda dactius per milorar les ne-cessitats de capital derivades dels requeriments de solvncia exigits per la normativa vigent.Amb aquesta operaci, que ja va ser anunciada mitjanant un Fet Rellevant enviat a la Comissi Nacional del Mercat de Valors el passat 13 de novembre, Banc Sabadell impulsa el negoci de banca minorista en el seu territo-ri dorigen i se situa com a quar-ta entitat a Catalunya, amb una quota docines propera al 12%.Lacord subscrit entre BMN i Banc Sabadell comprn 462 o-cines (443 a Catalunya i 19 a Arag), el negoci dels 900.000 clients que formen part de la Direcci Territorial de BMN a Catalunya i Arag, aix com els 2.000 empleats adscrits a aques-ta xarxa i als serveis centrals daquesta direcci.Loperaci inclou inversions cre-ditcies per aproximadament 10.600 milions deuros i dip-sits de clients per 7.900 milio-ns deuros, que corresponen als actius de BMN a Catalunya i Arag, un cop exclosos els actius

transferits per BMN a la Socie-tat Estatal de Gesti dActius procedent de la Reestructuraci Bancria (SAREB). Limport de la diferncia entre els actius nets i els passius, es compensar amb 350 milions deuros. Daltra banda, el banc Sabadell-CAM va tancar el 7 de desembre 300 ocines de la seva xarxa, en-tre les quals la de la CAM de Vi-lafranca, per donar compliment al procs dintegraci.

Els clients van rebre diverses co-municacions en les quals sels va traslladar els nous nmeros de comptes, noves ocines de re-ferncia aix com les targetes per operar en substituci de les de la CAM. Daquesta manera, Banc Sabadell dna lloc al quart grup nancer espanyol, amb un volum dactius que supera els 164.000 milions deuros i una xarxa de ms de 1.800 ocines a Espanya.

OLGA AIBAR

BMN i Banc Sabadell signen la venda de Caixa Peneds

Oficines de Caixa peneds i Banc Sabadell

Lacord comprn 462 oficines, 900.000 clients i 2.000 empleats de la xarxa de Catalunya i Arag

Installacions de les oficines de la CAM a Vilafranca

en pensament lateral i director executiu del Consorci del La-boratori Intercomarcal Alt Pe-neds-Garraf-Anoia, va explicar els secrets de gestionar una em-presa o un grup de treball amb la mxima harmonia. Per aix va defensar que en qualsevol or-ganitzaci el personal ha de ser exible i polivalent.

COM GESTIONAR UNA EMPRESA A TRAVS DE LA TEORIA DE LES LIMI-TACIONS

La conferncia sobre com ges-tionar una empresa a partir de la Teoria de les Limitacions (TOC) organitzada conjun-tament per la UEP, LADEG i lempresa Siemens va aplegar el 14 de desembres, a la sala dactes de lHospital Comarcal, ms duna cinquantena de per-sones, moltes delles de lmbit de la salut de lAlt Peneds. Mrius Calvet, expert i asses-sor dempreses en TOC, mster

EL CELLER MIQUEL PONS ESTRENA NOVA IMATGE

El celler Miquel Pons, de la Granada, ha renovat la imatge dels seus vins joves amb noves etiquetes i un nom comercial: Arrelium. Moderna i actual, la nova imatge representa un cep dibuixat cap per avall que imita les arrels de la terra, tot un sim-bolisme de la uni de la part vi-sible amb la no visible de la na-tura. En la nova etiqueta apareix lany de la collita i shi afegeixen les paraules Terra, Esfor... Vi-ticultura que sn la referncia del treball de Miquel Pons.

a la comercialitzaci, passant per la viticultura i lenoturisme.El curs, de 30 hores, est limitat a deu persones dempreses asso-ciades a Pimecava i tindr una durada de cinc setmanes.Ms informaci al correu elec-trnic pimecava@pimec.net o al telfon 662 180 059.

ES RENOVA EL CURS ENGLISH FOR CAVAMAKERS PEL 2013

Pimecava i St Pauls English Academy han preparat una nova edici del curs English for Cavamakers pel proper mes de gener, davant de la demanda creixent denoturistes estrangers i la imporncia que lexportaci t per al sector del cava. Sadrea a elaboradors, respon-sables denoturisme i responsa-bles dexportaci, que podran conixer i aprofundir en tots els aspectes relacionats amb el mn del cava, des de lelaboraci ns

Peneds Econmic 11desembre 2012

12 Peneds Econmic desembre 2012EMPRESA

Hi havia una vegada... uns grans magatzems duna cadena nacional de roba que es volien installar en un cntric carrer, al costat duna petita botiga, i havien adquirit totes les propietats de lilla de cases menys aquest petit local. El pro-pietari de la botiga de roba es va negar a vendre.- Molt b, llavors construi-rem al seu voltant i li enfon-sarem el negoci, li van dir els competidors.Va arribar el dia en qu el petit comerciant es va trobar encerclat, amb uns grans magatzems amb gran quantitat de departa-ments envoltant per amb-ds costats al seu petit negoci. Els cartells de la competncia anunciaven:- Gran inauguraci!El petit comerciant va posar un cartell a tot lample de la seva botiga que anuncia-va:- Entrada principal.

Es una ancdota de com una gran amenaa pot es-devenir una gran oportu-nitat, i de com contra els grans riscos es necessiten grans, o no tan grans, do-sis de creativitat.En aquests temps convul-sos i rpidament canviants, s una urgncia per a moltes empreses, adap-

tar-se i transformar-se per sobreviure. No tinc dubtes que avui dia t el mateix mrit, si no ms, mante-nir lempresa que crear-ne una de nova. En qualsevol cas, s cert que en els temps de crisi aguditzem lenginy; cal ser creatius, innovadors i bus-car sempre la DIFEREN-CIACI dels nostres pro-ductes o serveis. Es una qesti de supervivncia, per trampejar el present i, assegurar el futur. No hem de tenir por danar canviant, de canviar per millorar ja que en aquest mon tant competitiu, el que deixa de millorar, deixa de ser bo. Hem dencarar la transformaci dels nostres models de negoci. Intentar mirar mes enll, buscar la diferencia, exaltar-la i, co-municar-la.Un proverbi xins que magrada especialment diu: Qui vol fer alguna cosa troba un mitj; qui no vol fer res troba una excu-sa. Tamb es diu que hi ha poca diferncia entre les persones, per que aques-ta poca diferncia s real-ment important; aquesta escassa diferncia s lactitud, en si s positiva o negativa. Res ms ni menys!

Amenaces i Oportunitats

AGUST ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

nanceres i a vegades additives delements competitius. Tamb s el cas dempreses ja consoli-dades que es veuen abocades al tancament perqu no poden re-conduir la situaci; aix com de les empreses familiars, algunes en risc de tancament per falta de successi.

PROMOURE LA INTEGRA-CI DEMPRESES PER AFA-VORIR LA CONTINUTAT

El nou any temtic de lADEG, que aquesta vegada coincidi-r amb el 25 aniversari de lentitat, t lobjectiu de propi-ciar la conjunci diniciatives empresarials per tal de garantir-ne la continutat. La programaci dactivitats tin-dr molt a veure amb els mo-ments actuals, quan els nous emprenedors no troben viabili-tat per als seus projectes per fal-ta de complementarietats o de sinergies adequades, a vegades

BANC SABADELL PRESEN-TA LA VISA 25 ANIVERSA-RI DE LADEG

Empresaris, directius i, en ge-neral, professionals vinculats a lADEG ja poden sollicitar la VISA commemorativa dels 25 anys de lADEG. La targeta s gratuta i sofereix amb una as-segurana daccidents de ns a 120.000 euros i amb un crdit mensual de 1.000 euros am-pliables. A ms, com a valor preferent i danitat, la persona titular sacredita com a partcep de la xarxa empresarial ms im-portant del Peneds i el Garraf.

mediata, en cas de prdua total o parcial.Per part de lempresa Guardian Software va signar el conveni Jordi Graells, com a Director Executiu, i per part de la UEP el seu gerent, Francesc Sim.

ACORD ENTRE LA UEP I GUARDIAN SOFTWARE

La Uni Empresarial del Pene-ds i lempresa Guardian Soft-ware, especialitzada en desenvo-lupar i comercialitzar solucions de seguretat informtica, han signat un acord de collaboraci per oferir als seus associats el servei amb avantatges especials.Les solucions de Guardian Soft-ware garanteixen la salvaguarda diria de les dades informti-ques de lusuari en un centre de dades de forma condencial i segura, permetent poder dispo-sar de les dades de manera im-

En temps de crisi, pot aorar el millor de nosaltres, van ser les paraules de Joan Manel Monfort, regidor de Promoci Econmica de lAjuntament de Vilafranca, durant la presentaci de la darrera iniciativa de lAssociaci de Co-merciants i Professionals Centre Vila. La targeta Vilafranca Co-mer s la nova aposta daquesta entitat comercial, innovadora i pionera, que proporcionar avan-tatges tant als comeros com als clients darreu de la vila.Prop de 70 establiments de Vila-franca van comenar el passat 11 de desembre a oferir la targeta als seus clients. Amb ella, els usua-ris acumulen euros que es de-

comptaran de forma directa en la seva prxima compra, o quan el client ho decideixi. A diferncia daltres targetes, la de Vilafranca Comer no t lligams amb cap entitat bancria, sin que s una eina prpia de lassociaci.Mitjanant aquesta targeta els comerciants tindran informaci bsica dels seus clients com ara el lloc de residncia o la data de naixement, per tamb dhbits

de compra. Segons Cristina Bun-d, gerent de lassociaci Centre Vila, el venedor podr adequar molt ms la seva oferta a les ne-cessitats dels clients, ja que dis-posar dinformaci de primera m sobre les seves preferncies i compres habituals. A ms, els comerciants podran oferir cam-panyes i promocions, i buscar aliances amb altres comeros i professionals per crear campan-yes transversals.Flix Hill, president de Centre Vila, arma que la targeta Vila-franca Comer va ms enll de les que ja existeixen actualment, ja que lhem fet a la nostra mida i est al dia de les noves tecnologies. Un dels grans xits daquesta iniciativa s la possi-bilitat que dna a tots els agents econmics de la vila dadherir-shi, sense necessitat de formar part de lassociaci. Lobjectiu nal s evitar fugues cap a altres poblacions, explicava Hill.La targeta Vilafranca Comer ja es troba en marxa, per de mo-ment en el seu nivell bsic, s a

dir, permet donar dalta i de baixa els clients i acumular diners en descomptes. Desprs de la cam-panya de Nadal, lassociaci far un enviament de-mails, news-letters i sms a aquells clients que aix ho hagin demanat i es crearan campanyes segmentades. Passats uns mesos, la iniciativa assolir el nivell avanat, que consistir a interpretar les dades estadsitques recollides i emprendre campanyes creuades i amb laparcament de Vilafranca.Tot i que la iniciativa comena amb la targeta fsica, la intenci de lassociaci Centre Vila s faci-litar les compres a travs dels dis-positius mbils. Aix, aposten per les noves tecnologies, que ens permeten agilitar la delitzaci.A la presentaci de la targeta van assistir el diputat de Comer de la Diputaci de Barcelona, Jordi Subirana, i el director general de Comer de la Generalitat, Josep Maria Recasens, que va incidir en lactitud proactiva que cal fo-mentar en poques de crisi com lactual per tal dincentivar la de-

El comer de Vilafranca aposta per la targeta de delitzaci Lassociaci Centre Vila ha posat en marxa aquesta iniciativa que donar avantatges a clients i comeros

LDIA OATE

LOBJECTIU S INCENTIVAR LA DEMANDA I EVITAR FUGUES CAP A ALTRES POBLACIONS

Foto

: Fl

ix M

ir

Peneds Econmic 13desembre 2012

EMPRESA

La Jove Cambra Internacional de Vilafranca ha presentat el nou programa Emprenedors del Pe-neds, amb un canvi dimatge ms colorista i atrevit. Amb la re-novaci, la JCI busca innovar en la cerca doportunitats professio-nals a lemprenedora i fomentar-la encara ms a lAlt Peneds.El programa EP (Emprene-dors del Peneds) vol ser un crit datenci per a aquells joves que vulguin emprendre, per tamb oferir activitats relacionades amb lemprenedoria com jornades de networking, confernciesEl cicle es far anualment i t per objectius fomentar lactitud em-prenedora alliberant-la de la por; generar una comunitat per po-sar en valor lemprenedoria a la comarca; i servir daltaveu per a emprenedors per tal que puguin expressar els seus projectes.Fins ara, lequip de la JCI ha estat immers en el procs de creaci de

marca, per esperen que cap el fe-brer o mar puguin dur a terme la primera activitat del cicle.El nom dEmprenedors del Pe-neds substitueix el dels Premis Penedesencs, dels quals shavien celebrat tres edicions. Aix, en la gala de premis del passat 14 de desembre, els guar-donats es van endur una esta-tueta amb el nou logotip. La

dissenyadora Bildigraks ha es-tat lencarregada devolucionar els premis de la Jove Cambra de Vilafranca cap a una imatge ms ldica, que capts latenci. La nova imatge sadequa als valors demprenedoria, armava el dissenyador Mart Ferrer, que descriu el logotip com un joc de peces, ja que lemprenedoria pot ser un joc.

LDIA OATE

La JCI Vilafranca estrena nou nom i imatge dels seus premis

El president de la JCI, Joan Marchan, al mig, mostra el logoEl director general de Seat a Es-panya, Mikel Palomera, acom-panyat del director del conces-sionari a Vilafranca, Antoni Jounou, va presentar el nou Seat Len a les installacions de la marca a la vila. Aquesta va ser una presentaci simul-tnia a tot Espanya, ja que el mateix dia i hora estava previst mostrar al pblic linnovador disseny del nou Len. Palome-ra va explicar que marcar un

abans i un desprs en la marca. El Len de 2012 s un vehicle amb un lnia imponent, que sha dissenyat i fabricat nte-grament al Centre de Disseny de Martorell. Segons Palome-ra, hem fet un salt qualitatiu i quantitatiu en disseny, tecno-logia, i economia del manteni-ment del cotxe. Jounou est convenut que ser un xit, perqu ens fa sentir la passi de conduir.

El director de Seat presenta el nou Len

Palomera i Jounou al costat del nou Seat Len

14 Peneds Econmic desembre 2012ACTUALITAT

Per endavant, com aque-ll caganer que no acaba de fer net, lhemorrgia dadversitats i lallau de contingncies patrioteres ens amenacen amb un 2013 prou entretingut. I aix no hi ha du que sacosti al pessebre.Entre altres commemora-cions, sens en va lany en qu hem recordat Dickens, dos segles desprs que arribs al mn. El recull dels seus contes de Nadal mereix una llegida -si no ho podeu fer en angls, sug-gereixo la versi catalana de La Magrana, traduda per Xavier Pmies. Si lle-giu la Can de Nadal no trigareu en adonar-vos que lesperit gasiu, mesqu i in-dolent de lEbenezer Scro-oge est ms viu que mai.Els teatrets poltics nestan plens de personatges que ben b podrien ser anellats en la ficci dickensiana. Els telenotcies sn aparadors dnimes grises, cagami-ques, cossos petulants i pelvis vanitoses. Tamb les institucions privades, les empresarials, les sin-dicals, les eclesials... sn aixoplucs de mediocritats, de paons de plomall psi-codlic. Valle Incln tindria bon material per un remake del Luces de Bohemia, el seu catecisme ms esper-pntic, cent anys desprs, i encara vigent.El pessebre nest atapet, de figures vagaroses, amb posats confusos i mirades estrbiques. Un mai sap si van o vnen. Un seguit de camins erradvols que segurament no porten en-lloc semblen xopats per afluents de paper Albal i per cascades de broma

seca; tot s mentida. De tant densumar-la, aquella tifarada perenne de lajupit ms redimible de la histria ens aflueix de la mateixa manera que aquell repi-cat, tamb obsessiu, de linefable timbaler del Bruc, murri per tramps.Aquest pessebre no el re-soldrem de cap manera, amb aquesta colla de fi-gurants. Hem darrabassar lestablishment de tants pastors i llenyataires, de tanta conya i tant fer veure que no passa res, de tant mirar lhoritz amb els fi-nestrons barrats, no fos cas que entrs la claror. La confiana que necessi-tem per sortir del marasme i daquesta esclerosi cata-tnica no ens la donaran els rituals betlemites ni els farsants de la partitocrcia. Vet aqu la meva postal prosaica.Aquest cony dany que tru-ca a la porta noms pot ser rebut amb optimisme i amb la confiana de que ens en sortirem. Cal esguerrar la carta als reis i escriure itineraris dxit; planificar lestratgia i els terminis, maldar amb els recursos que tenim a labast i les ei-nes que podem compartir. Hem desmolar les carn-cies per fer-ne fortaleses. Hem de reconixer les misries i febleses per fer-ne valors afegits i pretextos dxit. Hem de retrobar-nos amb la nostra gent, la de casa, i conjurar-nos per reeixir, fer pinya i ser ca-paos de nous reptes. Aix ho sabem fer, nosaltres, la gent dempresa. Ning no ens ho posar fcil, per. Vet aqu la meva nadala. Sort!

Escatologies

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

PENEDS ECONMIC

www.penedeseconomic.com

ser premiat com a Jove empre-nedor per Reservango; Cal Pars per la seva trajectria empresa-rial; el Personatge rellevant de la comarca va ser per al dramaturg Jordi Casanovas al capdavant de la companyia FlyHard. El jurat tamb va fer menci especial a Mas Alborn per la tasca social.

LEMPRENEDOR XAVIER VERDAGUER OBRE LACTE DELS PREMIS DE LA JCI

Lemprenedor Xavier Verdaguer va inaugurar el primer acte del nou programa demprenedoria de la Jove Cambra Internacional de Vilafranca, Emprenedors del Peneds (EP). A la conferncia Actitud emprenedora Verdaguer va explicar les claus per em-prendre que ha aprs al llarg de la seva trajectria professional. Desprs de lacte, es va celebrar la quarta nit dels Premis EP, que reben lherncia dels Premis Pe-nedesencs. Ernesto Gonzalez va

25 ANYS DAULA

Aula de Formaci del Peneds celebra enguany el 25 ani-versari. Per commemorar-ho i inaugurar lampliaci de la seu dAula Catalunya, el centre va proposar a lescultor Josep Massana que el 14 de desembre fes una mostra de la seva obra amb lexposici Escultures i Relleus. Aquesta iniciava un nou projecte que sanomenar Aula Cultura, que consistir en promoure artistes catalans i des-tinar part dels guanys a pagar la formaci de persones que no sho puguin permetre.

La Fira del Gall 2012 ha estat un xit en tots els aspectes. Aquesta s la valoraci que en fan des del Patronat de Turisme i Comer de Vilafranca, que han volgut desta-car la importncia dhaver regis-trat ms de 40.000 visitants i ha-ver venut 13.700 racions i 1.880 degustacions en noms dos dies.La regidora de Comer i Turisme, Dolors Rius, ha a rmat que la Fira del Gall t una salut de fe-rro i ha remarcat que en el marc econmic tan horrible que tenim lxit de la ra s impressionant. Segons les dades estimades de la Policia Local de Vilafranca i del Patronat, per la ra van pas-sar ms de 40.000 persones, un

32% de les quals eren de la vila, un 22% de la resta de lAlt Pene-ds i el 46% daltres comarques. En aquest aspecte cal destacar laugment dun 1% de visitants de Manresa, cosa que posa en relleu lefecte en positiu de lEix Diagonal. Durant els dies rals, laparcament de Vilafranca va quedar collapsat per primera ve-gada, segons ha explicat Rius.Sens dubte, el bon temps i el gran ventall dactivitats van ajudar a

guanyar en adeptes a la ra. La Mostra de la Cuina dAviram va incrementar un 2% les racions venudes en tiquets, superant les expectatives dels set restaurants que hi van participar. Abans de tancar-la, molts dels plats de les seves cartes es van exhaurir. Enguany, tamb va augmentar el nombre de comandes per en-dur-se a casa, fet que demostra la bona acollida entre els visitants, que opten per comprar el dinar a la Mostra i dinar ben entaulats a les seves llars.LAssociaci de criadors de la Raa de la Gallina Penedesenca tamb estaven molt satisfets amb les vendes fetes, ja que en la pre-sent edici sha incrementat un 7% la venda de gall negre envers altres tipus daviram. En total, el servei descorxador va sacri car 1.400 peces, que es van sumar a les 400 ja sacri cades i que es van exhaurir abans de les 13.30h de diumenge.La participaci a la Mostra de Vins Negres de la DO Peneds

tamb sha mantingut respecte el 2011 amb unes 4.500 consu-micions de les vint marques de vi negre DO Peneds. Al llarg dels dos dies es van vendre 1.880 ti-quets de quatre degustacions, un 27% ms que lany passat, cosa que demostra la bona salut del sector vincola dins de la ra. A ms, totes les sessions de tast amb maridatges es van omplir.Limpacte de la Fira del Gall s notable a tot Vilafranca, amb ac-tivitats turstiques com visites, la cursa solidria Dna la volta a la pobresa, que ha reunit 150 parti-cipants, la Mostra de Bestiari Fes-tiu de Ploma, o la Fira dArtesania, productes naturals i brocanteria, amb 110 parades que van aconse-guir captar latenci de molts dels visitants que hi passaven. Des del Patronat destaquen el reclam que pot ser la Fira del Gall per a les empreses com Bombons Cudi, que va apro tar locasi per oferir visites a la fbrica on elaboren les catnies. En total, 1.300 persones van gaudir de la visita.

La Fira del Gall supera les expectatives en plena crisiA la fira van venir ms de 40.000 visitants i es van vendre 13.700 racions i 1.880 degustacions

LDIA OATE

LA MOSTRA DE LA CUINA DAVIRAM VA AUGMENTAR LES VENDES UN 2%

Peneds Econmic 15desembre 2012

Entrevistem el Xavier Sol, ll duna famlia pagesa de Castellv de la Marca que ha mantingut la seva nca des de fa ms de 400 anys, llicenciat en comer inter-nacional i mster en mrqueting empresarial que ha fet bona la dita volta el mn i torna al born. Desprs de treballar uns anys a la Finca Valldosera, va iniciar un pe-tit projecte a la seva prpia nca comercialitzant el seu oli sota la marca Oleum Xavier Sol.Al 2009 posa en marxa una botiga on-line ecolgica amb una mplia gamma de productes ecolgics, produts en la prpia nca i que arriben a la casa del client desprs que aquest faci la comanda a tra-vs de la pgina web http://www.hortdelacarmeta.cat

Don sorgeix la idea de la botiga on-line?Va ser fruit ben b duna casua-litat. A casa sempre havem con-reat vinya i olivera. Un dia vaig fer una primera comanda portant a casa duna senyora, els produc-tes de lhort. La botiga on-line surt del convenciment que els pagesos podem comercialitzar els nostres productes duna manera molt ms directa, amb labsoluta garantia de proximitat. Aix vol dir que des que el producte ha estat collit i sho menja el client, aquest ha passat noms per les nostres mans i no ha recorregut mig continent. A banda daix, tot el nostre cul-tiu est exempt de pesticides i herbicides i els adobs sn com-pletament naturals, provinents dels nostres animals de la masia (gallines, conills, porcs, etc...). Ara mateix disposem ja del segell ecolgic que ens dna el CCPAE (Consell Catal de la Producci

Agrria Ecolgica).

Qu ha tingut ms pes en la crea-ci del negoci, el fet que siguis pags, o mster en mrqueting empresarial?Si jo no hagus mamat la pa-gesia des que vaig nixer, hauria estat impossible crear Lhort de la Carmeta. La feina de pags s molt dura. Difcilment alg que no hi ha nascut pot adaptar-se a aquest constant treballar. Les bsties demanen una dedicaci constant. Comencem diriament a 2/4 de 5 del mat perqu a les 6, ja es reparteixen les primeres comandes a Barcelona, abans que els clients surtin a treballar.I de cara al vespre, les conserves que la mare i jo preparem, els pans de pessic o els canelons, ens fan acabar molt tard.

Xavier, i don ve el nom de Lhort de la Carmeta?s un petit homenatge a la mare. Realment ella s el puntal del ne-goci. Va quedar vdua molt jove i ho va tirar tot endavant: els lls, la cura dels grans, les terres, lo ci de modista... Della hem aprs no noms lo ci, sin la importncia de lesfor.

Per pensava que Lhort de la Carmeta venia productes de lhort, i ens has parlat de pans de pessic, de canelons... Quins sn els vostres productes? El producte principal s la fruita i lhort. Tenim camps arrendats a Lleida, que ens garanteixen la producci tal com la volem i 3.5 Ha dhort a Castellv, que submi-nistra els productes de tempora-da. Per fem tamb les nostres prpies conserves de tomquet, pebrot, olives arbequines i la ceba

con tada. I t tamb molt xit tota la brioixeria, que fem total-ment ecolgica, les magdalenes i el pa de pessic amb matafaluga...En lapartat de laviram, totes les aus (necs, pollastres i gallines) que tenim a la nostra granja. I pel que fa a la carn de xai, vede-lla i porc, tenim convenis amb granges familiars del Ripolls a qui subministrem els nostres ce-reals. Daquesta forma, tenim la

exemple, consells, receptes...

Qui compra a la vostra botiga? Quin tipus de clients teniu?Hi ha clients de totes les edats. Hi ha senyores de ms de 70 anys que fan la seva compra per in-ternet, famlies dedat mitjana i tamb joves que moltes vegades estan organitzats en cooperatives de consum (agrupacions de fam-lies que estan molt sensibilitzades per les compres de proximitat i sense intermediaris).A tots ells els enviem setmanal-ment un butllet informatiu en el qual expliquem i ensenyem com ha anat la setmana a lhort i els informem de quins sn els pro-ductes que poden trobar. Fa poc temps hem creat un programa de delitzaci que consisteix en un comptador que premia els clients amb un sistema de punts que po-den bescanviar per productes.

I tot aix amb quanta gent ho feu? En aquests moments som 8 per-sones treballant. Hi ha molta feina a tenir cura de la terra dels animals, a preparar les comandes i a repartir. No s una feina fcil.

El Xavier parla amb passi de la seva feina. Sent el negoci, lo ci i sent la terra.

De Lhort de la Carmeta a casa

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

garantia que aquest bestiar ha es-tat alimentat tamb duna forma natural.

I tot aix ho trobem al web?Efectivament el web s una eina molt important per al nostre ne-goci. Vam comenar enviant un full Excel amb tots els productes, i ara disposem daquest web que ens permet, no noms tenir un ampli catleg sin incorporar, per

Qu podem aprendre daquesta experincia?

1- La coherncia entre el que diem i fem, s un valor que es transmet en els nostres productes i serveis. 2- La capacitat de treball i la dedicaci esdevenen claus en la posada en funcionament del negoci. En paraules del Xavier, aix no s bufar i fer ampolles, cal creure en el projecte, per, sobretot, no estalviar dedicaci.3- Les oportunitats de negoci vnen pel coneixement del que fem i, sobretot per la mirada atenta als canvis de lentorn. Lhort de la Car-meta ha sabut aprofitar aquesta preocupaci que tenim com a societat, per lalimentaci i gust pels productes ecolgics i de proximitat.4- Tradici, treball i responsabilitat sn les tres paraules que defi-neixen Lhort de la Carmeta. s important que tinguem clar quins sn els valors que ens defineixen i els fem ben explcits.

16 Peneds Econmic desembre 2012LENTREVISTA

cultats, i nosaltres ens estem veient especialment afectats, el nostre grup ha decidit apostar fortament per la marca espanyo-la. Ha fet una inversi aproxima-da duns 800 milions deuros en el nou model de Seat Len. Amb ell, aconseguirem augmentar el nombre doperaris a la fbrica en 1.600 persones i, indirectament, garantirem la feina de ms de 6.400 treballadors addicionals.

Avui presenten el nou Seat Len. Quines qualitats el dife-rencien de la resta?El Len es troba en la seva tercera generaci en aquest moment. Les dues anteriors shan caracteritzat per crear un pblic jove que cer-cava un cotxe esportiu. La diferncia respecte al model anterior, a ms de laven tec-nolgic, s que amb la versi de cinc portes estem intentant am-pliar lespectre de clients. En els propers mesos tindrem dues ver-sions, una de ms familiar i ms mplia, i una altra de ms espor-

s el recent nomenat director general de Seat a Espanya. Qui-nes han estat les seves primeres mesures de xoc per afrontar la situaci actual?Primer cal escoltar, sobretot els nostres socis comercials, abans de prendre qualsevol mesura. Per tamb he de dir que arribo amb un pa sota el bra, ja que fa escassament tres mesos que vam llanar al mercat el nou Seat Toledo i ara estrenem el Seat Len. Aquests models sn part de lofensiva del producte que t Seat, ja que tamb vam treure el Seat Mii i el nou Ibiza. Amb tot aix renovem la gran majoria de la gamma de la marca.

Alguns mitjans de comunicaci a rmaven que amb el seu nome-nament, Seat recuperava la lo-so a empresarial de la marca, que tan bons resultats li havia donat. En qu es basa la loso- a de Seat?Jo sc un home de la casa. Vaig acabar els meus estudis denginyeria industrial i vaig comenar, prcticament des del primer dia, a la planta de Marto-rell, quan encara sestava acabant de construir. Tota la meva trajec-tria ha estat a Seat, que s una marca molt lligada al mercat es-panyol. s lnica que desenvolu-pa, fabrica i ven els seus vehicles ntegrament a Espanya, i desprs els exporta a altres pasos. Som un fabricant integral.Seat s una empresa que t un fort suport del Grup Volkswa-gen. En aquesta poca en la qual els mercats del sud dEuropa estan travessant una srie de di-

tiva, de tres portes.

Han baixat les matriculacions, per les associacions sectorials de fabricants auguren un can-vi de tendncia en els propers mesos. Quines previsions teniu de cara el 2013?En aquests moments, el sector ha patit duna forma especialment dura la pujada de lIVA el pass-at setembre. El govern central ha reaccionat i ha introdut una srie dajudes a lenvelliment de cotxes; s a dir, canviar els vehi-cles de ms de 12 anys que sn poc e cients i que tenen emis-sions altament contaminants. El plan PIVE s un suport per a nosaltres, ja que ajuda a renovar el parc de vehicles. Arran del pla PIVE, sha produt un moviment en el mercat de lautombil. A Seat hem doblat el nombre de visites als concessionaris en els darrers dos mesos, en relaci al setembre. Aix ha perms es-morteir la caiguda, tot i que la perspectiva econmica no variar substancialment a curt termini. Des de Seat, esperem una situa-ci similar a la daquest any.

Abans es deia que el buen pao en el arca se vende. Avui dia aquesta frase del refraner de mrqueting encara s vigent?Aix s veritat, aquesta s la in-tenci. El Seat Len signi ca una evoluci en quant a disseny i tec-nologia. Si el cotxe t un bon dis-seny, un bon nivell demissions i, a ms, t un preu acceptable dins el mercat, no hi ha ra per pensar que no sigui un xit.

MIKEL PALOMERA GARCIADirector General de Seat a Espanya

Hem de buscar nous mercats i noves oportunitats de negociEl nou director general de Seat a Espanya, Mikel Palomera, va ser a Vilafranca fa uns dies per presentar el flamant nou Len. Enmig duna de les crisis de consum ms agudes, aquest bisca t la difcil tasca de remuntar les vendes de la marca, per tamb de convncer el grup alemany Volkswagen, propietari de Seat, que Espanya s un mercat atractiu, competent i innovador.

LDIA OATE

SEAT APOSTA MOLT FORT PEL MERCAT ESPANYOL. EN EL NOU MODEL DEL LEN SHA FET UNA INVERSI DUNS 800 MILIONS DEUROS

Mikel Palomera (Erandio, Bis-caia, 1966) va ser nomenat el passat 1 de novembre el nou director general de Seat a Es-panya. Palomera s enginyer industrial i ha realitzat prcti-cament tota la seva trajectria professional a Seat, on va arri-bar el 1991. Tot i que en un primer moment va treballar a lrea denginyeria de procees-sos com a responsable de plani- caci logstica de la cadena de muntatge de la fbrica de Mar-torell, Palomera ha passat per diferents departaments i rees de la companyia, com la de co-mercial o la dimportaci.Aquest bisca ha substitut en el crrec a Vicente Adrin, que va assumir la direcci de Seat Espanya entre el maig de 2010 i mitjan 2011. Durant el temps restant, va ser Paul Sevin, vicepresident comercial i mrqueting de Seat, qui va ocupar-se de fer el trasps.

Peneds Econmic 17desembre 2012

LENTREVISTA

aix, cal buscar la reducci de costos compartint els recursos de qu disposem.

Des de Seat us heu plantejat com us afectaria una possible independncia de Catalunya?Seat s una empresa que sha de-dicat a desenvolupar, fabricar i comercialitzar cotxes. Nosaltres en poltica no entrem. s un plantejament que en cas de pro-duir-se, prendrem les decisions oportunes per continuar amb el nostre model de negoci.

Qu queda del mtic Seat 600 en els cotxes que la marca ven actualment? El Seat 600 va nixer el 1957 i va deixar de fabricar-se el 1973. Lany que ve es faran 40 anys den que es va fabricar lltim. El 600 va ser el cotxe que va po-sar sobre rodes aquest pas. El tenim en la nostra gamma, per convertit en el Seat Mii, que re-cull tota lherncia i experincia de Seat en vehicles urbans, per adaptat al segle XXI.

No shan plantejat tornar a fa-bricar el Seat 600?Aix no s possible. El 600 va representar molt en el mercat es-panyol, per a la resta dEuropa no sen tenia cap coneixement. El que llavors triomfava era el Cinquecento, que era de Fiat. Ara mateix el 600 noms el po-drem vendre a Espanya, perqu abans el mercat era tancat. Pensa que el primer Seat que vam ven-dre a lexterior va ser el Ronda. Lhereu, per, seria el Mii. Tot i aix, el model ms emblemtic per Seat s lIbiza, s el que ms vendes acumula, amb prop de 5 milions dunitats venudes, el de ms longevitat, ja que el fabri-quem des de 1984, i el que millor representa els valors i la imatge de la marca avui dia.

En el darrer any Seat ha posat en marxa diferents projectes, entre ells els primers cotxes 100% elctrics. Durant cinc mesos shan cedit dos daquests co-txes a lAjuntament de Madrid per provar els seus resultats. De moment quines han estat les primeres impressions?Sha fet un pla de desenvolupa-ment del vehicle elctric. Seat est treballant en la plataforma elctrica per desenvolupar un ve-hicle que sigui til i vlid per al client, s a dir, buscant una major autonomia i reduint els costos de producci. Tamb shan cedit vehicles a lAjuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i a En-desa, que sn laboratoris rodants que permeten desenvolupar el procs del vehicle elctric que no plantegi limitacions ds i entre-teniment.

La indstria automobilstica acostuma a demanar ajudes a lEstat per incentivar la deman-da. No creu que es depn massa de lAdministraci?Jo no ho veig aix. La indstria automobilstica no noms es basa en les ajudes del govern central. s cert que sn molt ben rebudes i el govern s molt sensible cap a aquest sector, que s molt impor-tant per a aquest pas. Per no s un ajuda a fons perdut, sin que s rendible per a les arques pbliques, ja que per cada euro invertit de lEstat en el pla PIVE, rep tres euros dimpostos.Pensa que lautomobilstica s la segona indstria en aquest pas. Un 10% del PIB en depn. Que la demanda interna shagi con-tret ha tingut un efecte, per tots els fabricants hem de fer un es-for per minimitzar-ho el mxim possible. Hem de buscar nous mercats, noves oportunitats de negoci. Seat, en concret, ha obert el mercat de la Xina, sha tornat a installar duna manera forta a Rssia, estem explorant el nord dfrica, on creixem bastant, i continuem apostant per Mxic i Amrica del Sud. Tant Seat com altres empreses hem de buscar fora les vendes per poder mante-nir leconomia del nostre pas.

Sovint els venedors de cotxes comenten que el marge de bene-cis s cada vegada menor. Com es pot invertir aquesta situaci? Com en totes les empreses en poques de crisi, voler augmen-tar els benecis a travs del mar-ge s ms complicat. Lnic que pots fer s intentar reduir els costos, sobretot els superus. Les inversions que has fet estan all i el que et queda s intentar com-partir sinrgies amb les altres empreses o, en el cas dels conces-sionaris, amb altres marques.

I aquestes sinrgies en qu con-sisteixen?En el cas dels concessionaris, el que sest fent en molts casos s adaptar les infraestructures i abandonar les grans installacions per concentrar-se en llocs ms petits. Alguns comparteixen el servei post-venda, respectant la idiosincrsia de cada marca. Per

EL SEAT 600 VA POSAR ESPANYA SOBRE RODES, PER EL MODEL MS EMBLEMTIC S LIBIZA, PELS VALORS I LA IMATGE QUE REPRESENTA

LA FBRICA DE MARTORELL S UN EXEMPLE A SEGUIR EN CAPACITAT DE PRODUCCI, FLEXIBILITAT I COMPLEXITAT

Ha estat a lrea de manager de Portugal, Grcia i, ms enda-vant, dItlia. Quines difern-cies i semblances troba amb els altres pasos del sud dEuropa, els anomenats PIGS?En relaci al sector de lautombil no sn molt diferents. Els merca-ts del sud dEuropa han estat tra-dicionalment de motors petits, a causa del tipus dimpostos amb el qual es gravava el sector, sobre la cilindrada, sobretot.

Des del punt de vista del com-bustible, Espanya, Frana i Itlia sn mercats on la proporci del diesel s ms alta que els del nord dEuropa. Aqu s que hi ha una diferncia, per amb Grcia i Portugal s ms similar. En el cas dItlia ja s ms especial, perqu tenen Fiat, que s la mamma, per tamb els Lamborghini, Maserati, Ferrari... Els italians sn molt especials.

Espanya s tan poc competitiva com diuen?Des del punt de vista de produc-tivitat de fbrica, que s el que conec, et puc dir que la planta de Martorell s una de les ms pro-ductives dEuropa, tot i la seva complexitat. Tenim una fbrica puntera a nivell europeu, amb una de les capacitats ms grans, amb 50.000 unitats a lany, i la fabricaci d11 models diferents de quatre plataformes distintes. Aix s un cas nic i indit a tot Europa, ja que normalment les fbriques sespecialitzen en un o dos models. La fbrica de Martorell s un exemple a seguir quant a la seva capacitat de producci, exibili-tat i complexitat.

Les vendes de cotxes no paren de baixar i el consumidor cada vegada disposa de menys crdit. Qu ha de fer el sector per re-llanar-se?Nosaltres ens considerem uns privilegiats perqu tenim una nancera de marca i potent, la Volskwagen Financial Sevices, que est donant crdit. Aproxi-madament, un 70% dels clients que compren un Seat en aquests moments, nancien el seu cotxe i no tenen cap tipus de problema per trobar nanament. Aquesta s la clau. Fo

to: F

lix

Mir

18 Peneds Econmic desembre 2012OPINI

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista dinversions

El 1992, lany dels nostres grans esdeveniments in-ternacionals i abans de linici del procs de la profunda devaluaci de la pesseta, vaig publicar un article l1 de setem-bre, incls en el meu llibre De cmo se puede resolver la crisis econmica, el paro, la corrupcin poltica y tener una democracia eciente, leyendo un pequeo li-bro (2009). Rellegint-lo i comparant-lo amb la nostra realitat actual obser-vo que, si adaptem les variables substituint-les pels ltims escn-dols de balaament pblic, em fa lefecte que no hem canviat tant en 20 anys. I si ens transportem a etapes histriques molt ante-riors trobarem exemples sem-blants dirresponsabilitat i de manca de sentit social en el ma-neig dels diners pblics per part dels nostres antics dirigents. Tot plegat mha portat a la conclusi que, en aquest pas, s ms fcil modicar els hbits socials i cul-turals, i ns i tot els sistemes de treball, que els comportaments poltics. Encara que sempre em quedo amb aquesta reexi: Per qu ens queixem tant dels pol-tics si els hem escollit nosaltres? Fa uns mesos, un amic alemany, em va manifestar la seva estran-yesa sobre la situaci tan forta de la pesseta en un mn nancer internacional tan exigent. Jo vaig intentar explicar-li de la segent manera: s molt freqent veure en els nostres pobles personatges que viuen amb exagerada ostentaci, per, els que els coneixen, no els en perqu deuen a mig poble. Per als seus vens, lostentaci no els impressiona, perqu sa-ben que el Mercedes s del seu sogre, la casa dels seus pares i gran part del seu nivell de vida el sustenten amb endeutament, entabanant els amics i venent-se el seu patrimoni. No obstant aix, per als de fora, que no demanen referncies ni indaguen sobre la seva renda i patrimoni, aquesta aparena els provoca un miratge de solvncia

ELS NOSTRES DIRIGENTS POLTICS HAN ESTAT SEMPRE

UNS FANTASMES?A tot aix, safegia el ress mun-dial dels nostres actes del 92: Olimpades exitoses, Exposici Universal i Olimpada Cultural tot en gran i acompanyat dun sens de despeses i dinversi de caducitat immediata. Tot aix havia de produir fora un impacte extraordinari. I per si no fos poc, un estat tan poc rellevant com el nostre, encapa-lava totes les campanyes de soli-daritat econmica internacional i els projectes ms ambiciosos dunicaci poltica que pro-vocarien un increment de des-pesa pblica dirigida a nanar les inversions i les despeses de nanament en lesfera comu-nitria, tot aix sense deixar dampliar les nostres despeses locals, autonmiques i estatals, encara que ens anssim quedant sense atribucions sobiranes. La sorpresa va crixer sense parar. El que no sabien s que, tenint tants diners per a lexterior, no es podia pagar puntualment els provedors interiors del sector pblic, es desatenia de recur-sos gran part de les funcions de lEstat, sampliaven duna ma-nera impressionant els impos-tos a la poblaci i els recursos es treien dels deutes i la venda del pas. I com es pot justicar aix en un mn internacional tan in-format? Jo crec que per raons de cultura poltica. Perqu els era inimaginable que, a Europa, hi hagus uns ciuta-dans que permetessin als seus representants poltics, desaten-dre les seves obligacions internes complint escrupolosament amb les externes, afavorir interessos aliens a costa dels propis, dedi-cant els seus escassos recursos a funcions suprues descuidant les fonamentals i, per ltim, mi-llorant el nivell de vida daltres pobles a costa del seu. Aix doncs, crec que al mn in-ternacional lhem provocat, per la nostra ostentaci, el miratge duna gran solvncia sobre els fonaments dun altre gran mi-ratge, el que tenem una demo-crcia com la seva.

que els costar car en el moment que es deixin seduir pels seus cants de sirena. Aquests indivi-dus, sn els clssics fantasmes del poble. Nosaltres, en els ltims anys, hem vingut suscitant un miratge semblant en el mn internacio-nal. Mimagino una taula amb els caps de govern de la CEE i Gor-batxov exposant els problemes del seu pas. All, i enmig dun clima de passivitat i de preocu-paci, el nostre govern trenca-va una llana avanant-se amb 150.000 milions a tots els socis comunitaris. Anvem de viatge per Amrica del Sud o frica i els nostres representants poltics tenien soluci econmica per a qualsevol problema. Iniciaven les seves clssiques ru-tes de la mendicitat per Europa

els, antany, pasos progressistes avui en la runa, i aqu sempre recollien, en els seus platets, el major nombre de monedes. Aix hem estat repartint, com antics aristcrates, bona part del patrimoni que rebem dels nos-tres avantpassats. Venien les multinacionals, que eren seguides amb recel per totes parts, ja que aqu trobaven un doll de diners sufragats amb els diners de tots i ns i tot dels seus directes competidors nacionals. El mn internacional era tes-timoni de visites de presidents dautonomies i dalcaldes, nos-tres, ms costoses que els viatges ocials dels caps de govern dels pasos rics centreeuropeus, en molts casos, sense altra nalitat que la de donar a conixer el seu poble o el llument o la vanitat personal.

PER QU ENS QUEIXEM TANT DELS POLTICS SI ELS HEM ESCOLLIT NOSALTRES?

Peneds Econmic 19desembre 2012

ACTUALITAT

La crisi afecta tots els aspectes de la nostra vida. Tamb una de les decisions ms importants: la de casar-se. I s que es constata que cada cop ms als catalans, en general, els costa ms passar per la vicaria. Tot i aix, la nostra co-marca continua tenint una de les taxes de nupcialitat ms altes de Catalunya, xifrada en un 0,39%, mentre que la mitjana es troba en el 0,35%. El nombre de matrimonis cele-brats a Catalunya va ser de 25.832 lany 2011, xifra que representa una disminuci del 5% respecte al 2010. Es mant aix una ten-dncia a la baixa que es va iniciar amb una forta disminuci lany 2009, amb un 9,52% menys de matrimonis que lany 2008.Pel que fa a la comarca, es van formalitzar 408 matrimonis. Daquests, el 82,6% van ser ci-vils, el 16,9% catlics, i la resta, daltres religions. Una altra de les dades destacades s que lany pas-sat es van casar 75 homes i dones que estaven divorciats. Pel que fa a ledat mitjana, al pri-mer matrimoni, se situa en 33,1 anys per als homes i en 31,8 per a les dones lany 2011, mentre que lany anterior era de 32,7 i 31,5 anys, respectivament.

Tal com succeeix en el nombre de casaments que es van celebrar lany passat, tamb el cost ha minvat de forma considerable. Segons la Federaci dUsuaris i Consumidors Independents (FUCI), que ha estudiat les des-peses econmiques daquesta celebraci a tot Espanya, el cost mitj de les bodes a Espanya ha baixat ns a uns 14.000 euros, un descens del 13% respecte a lany 2010. A Catalunya, el cost mitj duna boda se situa al voltant dels 17.000 euros.

En vista de la complexa situaci econmica actual, sn moltes les parelles que opten per fer una ce-lebraci de ms petit format. El que sacostuma a fer s con-vidar menys familiars i amics perqu la celebraci suposi una despesa inferior i ms fcilment assumible.En aquest sentit, les empreses que es dediquen a organitzar bo-des han notat una reducci en el volum de feina. Tamb tots els professionals que shi dediquen, com s el cas dels restauradors, els fotgrafs, els oristes, les pas-tisseries, les impremptes, els dis-cjoqueis, etc.

Els restaurants cada cop ofereixen mens ms econmics, per aquest fet no afavoreix laugment del nombre de convidats. Actual-ment, sintenta estalviar en tot: en lpat, en les fotograes, en el vestit, en els detalls que es regalen i es destina una mica ms a poder fer un bon viatge. La meitat del cost se lend el banquet, que representa la prin-cipal despesa duna boda. El preu per convidat pot variar entre uns 40 i 90 euros, en funci del local i men seleccionats. A ms a ms, shi afegeix la msica i la barra lliure, uns 1.000 euros ms de mitjana. El vestit de nvia no baixa dels 500 euros, un preu al qual sha de sumar la despesa per a les sabates, complements, maquillatge, pen-tinat i ram. En total, uns 1.500 euros. En el cas dels homes, la despesa acostuma a situar-se en-tre els 330 i 900 euros. A aquests costos, cal sumar tam-b els detalls nupcials, com ara invitacions, ors i aliances, que poden suposar una despesa de 1.300 euros, i el reportatge foto-grc, 700 euros com a mnim. Finalment, queda la despesa del viatge de nuvis, que no acostuma a ser inferior als 1.400 euros.

OLGA AIBAR

Jordi Cerc, gerent del restaurant martinenc Sant Jordi Ca la Katy, explicava que, en els dos darrers anys, ms que una reducci en el nombre de casaments que se ce-lebren al restaurant, sha notat una disminuci en la quantitat de persones convidades. Aix, si abans feien ms de 20 casaments a lany, ara en poden fer quatre o cinc menys, un fet que gaireb no es notaria si no fos perqu el nombre de convidats ha caigut de forma considerable. Aix, si abans la mitjana dassistents se situava entre les 150 i 200 persones, ara han passat a ser-ne entre 40 i 50, un fet que implica, de retruc, uns ingressos bastant menors. Daquesta manera, si abans el cost mitj dun pat de casament rondava els 12.000 euros, ara en pot costar uns 8.000. Cerc asse-gurava que tothom hem abaixat preus i la matria primera tamb ha redut el cost, per els serveis (aigua, llum, gas) shan apujat. Pel que fa al personal, sha man-tingut o ha baixat. Tamb Josep Maria Mart, pro-pietari de Foto Video System, ubicat al carrer Indstria de Vi-lafranca, explicava que ha notat una reducci en els encrrecs que se li fan des de fa un parell danys: la gent es pensa que, perqu es casa pel civil, el casament no t tanta categoria com fent-ho per lesglsia i que, per tant, les foto-graes i els vdeos els poden fer

LAlt Peneds continua tenint una de les taxes de nupcialitat ms altes de Catalunya, un 0,39%, noms per darrere del Solsons i la Vall dAran

Laugment dels matrimonis civils i la crisi fan abaixar la despesa de les bodes

EL BANQUET S LA PRINCIPAL DESPESA DUN CASAMENT, LA MEITAT DEL COST

un amic o familiar amb una bona cmera. El problema ve desprs, quan se nadonen que no tenen moltes de les imatges que vol-drien. Fins i tot, assegura que alguns han vingut perqu els fem un montatge amb les fotos de qu disposen i aleshores comproven que en falten molts moments i, en alguns casos, hem preferit no fer-los que fer-los malament. Pel que fa als preus, un lbum fotogrc pot costar entre 700 i

1.500 euros i el vdeo entre 600 i 900 per cada cop sen fan menys, sobretot vdeos. Per aix, apuntava que ja veurem que pas-sa daqu a uns anys, esperem que la situaci millori. Molts fotgrafs ofereixen packs dalbum fotogrc i vdeo per Foto Video System prefereix deixar que els nuvis trin el que vulguin i tamb ofereix la possibi-litat dadquirir els detalls o fer les invitacions, entre altres serveis.

LANY PASSAT ES VAN CELEBRAR 408 MATRIMONIS, LA MAJORIA DELLS PEL CIVIL

20 Peneds Econmic desembre 2012OPINI

ANDRS PREZ ORTEGAQumic i MBA per ICADEColumnista dExpansin

UN TRENDING TOPIC, NO PAGA LA HIPOTECA

Quiero empezar diciendo que este artculo no est basado en un sesudo trabajo de investi-gacin ni tiene ms fundamento que mis propias observaciones. Por no tener, no tiene ni una mal-dita infografa que lo ilustre. Pero quizs hay otros que comparts la misma sensacin.Dicen que hay que estar en La Red para que puedan encontrar-te. Dicen que si no ests no exis-tes. Dicen que, igual que ocurre si rompes una de esas cadenas de mensajes, te caern todas las desgracias del mundo si no com-partes, colaboras, cooperas y to-das esas cosas que empiezan con co- (excepto cobrar). Dicen que no sers nadie si no dedicas una parte de tu vida a ese nuevo mito de Ssifo en el que cada da debes volver a subir la piedra virtual al monte Google.Es cierto que muchos de los que se etiquetan en Twitter como apasionados de las Redes So-ciales y los Social Media no llevan ni la tercera parte del tiempo de lo que llevamos muchos dando guerra por aqu y, quizs por eso, todava tienen ilusin (sobre todo si pretenden vivir de esto). Pero despus de ocho aos levantando la dichosa piedra virtual creo que el balance es mucho menos posi-tivo de lo que prometen los profe-tas de dospuntocerolandia. Y creo que la cosa va a peor. Antes, un blog poda signicar algo, ahora es ms dicil.Quiero dejar claro que lo que digo se reere a personas que quieren utilizar lo dospuntocero para su trabajo o sus proyectos profesio-nales para dejar una Marca Perso-nal que les convierta en referentes en su sector. No estoy pensando en los que disfrutan viendo vi-deos de gatitos o leyendo/envian-do mensajes ower power.Cuando veo los perles de la gen-te que me sigue en Twitter y que suele ser la ms activa en La Red, la inmensa mayora pertenece a la industria dospuntocero (Social Media, Redes Sociales, Commu-nity Managers, SEO), al mundo del coaching o al sector ms joven de Recursos Humanos (con poca o ninguna capacidad de decisin) y a la orientacin laboral. La ma-

yora son gente estupenda y muy agradecida que aprecia lo que di-ces.Pero uno no est aqu para que le aplaudan o le ran las gracias, sino para ganarse la vida. Y lti-mamente estoy llegando a la con-clusin que quienes te van a dar de comer no estn aqu, salvo que te dediques a algn tema dospun-tocero.Cuando la gente te sigue, te apo-ya, te retuitea, te enlaza o te cita como referente consigues subir algunas posiciones en Google. De ese modo consigues que ms gen-te te siga, retuitee, enlace o cite pero Te van a encontrar quienes realmente deciden? o incluso Te van a buscar quienes realmente deciden? Cada da estoy ms con-vencido de que no.Creo que, salvo un puado de honrosas excepciones, quienes realmente toman las decisiones en las empresas no dedican dema-siado tiempo a Facebook o Twit-ter. Como mucho echan un vista-zo al Expansin o al Marca. A los que realmente cortan el bacalao, a los que tienen alguna inuencia o poder, los Klout y similares se la sudan bastante y si alguna vez lo conocen se descojonarn del dichoso numerito que dice lo in-uencer que eres.Dicen que ahora los de RRHH utilizan dospuntocerolandia para elegir candidatos. Pero me temo que ms bien lo utilizan para lo

mismo de siempre, para actuar como porteros de discoteca e im-pedir la entrada a quienes lleven calcetines blancos. No me pare-ce que estn buscando gente bue-na para sus empres