Penedès Econòmic 12

ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A

FRANCESC OLIVELLA PASTALLÉPresident del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i director de la DO Penedès

Més de 150 empreses mostren el potencial econòmic de les Fires de Maig d’enguanypàg. 3

pàg. 16-17

PREMIS ADEG 2012

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 12 maig 2012

PENEDÈS ECONÒMICLes exportacions vinícoles es mantenen, tot i les tensions amb l’Argentinapàg. 6

El turisme estranger, una font d’ingressos per als restaurants i les bodeguespàg. 24

En la meitat dels municipis de la comarca l’atur va disminuir a l’abrilpàg. 8

L’ADEG premia els millors empresaris en una gala a Mas Solers amb la presència d’Artur Mas pàg. 4-5

1r ANIVERSARI

2 Penedès Econòmic maig 2012

Penedès Econòmic 3maig 2012

ACTUALITAT

Les Fires de Maig o dels Enamo-rats 2012 de Vilafranca obriran una edició més, enguany amb una representació superior a les 150 empreses, que ocuparan 16.500 m2. Des del Patronat de Turisme i Comerç de Vilafranca esperen prop de 40.000 visitants, una xi-fra que podria incrementar amb l’Eix Diagonal, la nova carretera que connecta Manresa, Igualada i Vilanova amb Vilafranca. Les Fires, que estaran obertes del 18 al 20 de maig, seran inaugurades pel portaveu del Govern de la Ge-neralitat, Francesc Homs.El visitant podrà trobar els ma-teixos sectors de cada edició: l’automoció i maquinària agrí-cola, el comerç i l’espai enogas-tronòmic, però ampliats i més dinàmics. Aquest any el Patronat s’ha proposat oferir més activitats i que els expositors siguin més interactius amb el públic a través de mostres, concursos o promo-cions. Per Dolors Rius, presiden-ta del Patronat, aquesta “és una fi ra molt ben feta i de qualitat”. Amb més de 900 anys d’història, les Fires de Maig són una de les mostres multisectorials més dinà-miques i consolidades arreu del territori català.Un dels sectors referents de les Fires és el de l’automòbil i la ma-quinària agrícola, que enguany completa la totalitat del pavelló semicobert i presenta atractives novetats, com els tractors con-duïts per satèl·lit o una exposició de tractors antics. En la present edició, els concessionaris porta-ran totes les novetats de la seva

marca, amb l’objectiu de ser un punt de venda amb ofertes, i no un simple aparador. A més, com en anteriors edicions, els visitants que formalitzin la compra d’un cotxe a les Fires, podran optar a una rebaixa de 3.000 euros en el preu de compra si guanyen el sor-teig que realitzen els concessiona-ris adherits a la campanya.El sector del comerç ocuparà dos pavellons. El primer serà a l’interior, de petit format, on se situaran els comerços associats al Centre Vila. L’associació de co-merciants també aprofi tarà per presentar la campanya d’estiu, que inclourà el sorteig d’un cotxe. El segon serà un espai semicobert,

en el qual hi haurà l’equipament per a la llar. Des de fa uns anys, les Fires de Maig també s’han convertit en un espai de trobada dels empresaris i professionals del Penedès. Al llarg del mes s’han planifi cat jornades professionals d’àmbits diversos, amb la partici-pació de les principals associacio-ns i institucions empresarials de l’àrea penedesenca. Sens dubte, la de 2012 serà una fi ra molt completa i diversa, ja que, a més dels expositors de co-merç i motor, hi haurà un espai dedicat a l’enogastronomia, on el

LÍDIA OÑATE

visitant podrà tastar tapes de pro-ductes autoctòns maridades amb un assortiment de més de 40 vins i caves del Penedès. L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, ha cata-logat les Fires de Maig de 2012 com a “importantíssimes”, en un moment que “cal reactivar el sector privat i ser el pol d’atracció per Vilafranca, l’Alt Penedès i en un radi de 40km”. En aquest sen-tit, Regull espera captar nous vi-sitants amb el recent estrenat Eix Diagonal, que connecta Manresa, Igualada, Vilafranca i Vilanova. Tot fa pensar que enguany es complirà un dels objectius prin-cipals marcats des del Patronat de Turisme i el consistori vilafran-quí: incrementar el nombre de visitants de fora de l’Alt Penedès, que fi ns ara eren el 33%, més el 51% de Vilafranca. Aquest 2012,

La nova C-15 podria fer créixer el nombre visitants del Garraf, l’Anoia i el Bages. L’automòbil, el comerç i l’enogastronomia seran els sectors clau

Les Fires de Maig esperen superar els 40.000 visitants amb l’Eix Diagonal

UN 32% DELS EXPOSITORS SÓN D’ALTRES ZONES FORA DE L’ALT PENEDÈS

el 16% corresponent a la resta de comarques i l’àrea metropoli-tana de Barcelona podria veure’s incrementat. Quant a presència d’expositors, el Garraf tindrà una representació del 3%, mentre que la província de Tarragona serà del 7%. Els estands d’empreses i co-merços de l’Alt Penedès (18%) i Vilafranca (50%) ocupen la ma-jor part. Paral·lelament a la fi ra, hi haurà activitats per a que els visitants puguin gaudir de la seva estada. Des de balls, exhibicions i actuacions fi ns a activitats in-fantils i familiars. Perquè tothom pugui accedir còmodament a les Fires, s’habilitarà un servei de bus gratuït des del centre de la vila, a la Font dels Alls, fi ns a la Fassina. També hi haurà sis aparcaments gratuïts amb més de 20.000m2 per encabir-hi 2.000 vehicles.

VilafrancaAlt PenedèsGarrafProv. TarragonaResta CatalunyaEspanyaInternacional

% estands per procedència

AlimentacióAutomocióEquipament de la persona

EntitatsEquipament de la llar

Gastronomia

ImmobiliàriaInstal·lacionsMaquinària agrícolaServeis

% estands per sectors

Dates: Divendres 18,dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2012

Horari: De 10 a 21.30 h

Localització: Recinte firal,Vilafranca del Penedès.Sortida Vilafranca en direcció Sant Martí Sarroca

Expositors: 153

Assistents: 40.000 (51% Vilafranca, 33% Penedès, 16% resta)

Superfície firal: 16.500 m2, amb 6.000 m2 d’estands

Zona aparcament: 20.000 m2, en 6 pàrquings gratuïts amb 2.000 places

Zona atraccions infantils:10.000 m2

Pavellons: Pavelló 1: Automoció Pavelló 2: Comerç i serveisPavelló 3: Llar i serveisPavelló 4: MaquinàriaAgrícola

Exterior:Zona AssociacionsZona Serveis, equipaments i jardineriaZona AlimentacióZona GastronomiaZona EnoturismeZona Vins DO PenedèsZona d’Artesans a l’Av.Catalunya


ACTUALITAT

En el marc de la 20a Nit de l’Empresa, es van lliurar els Pre-mis ADEG 2012, que posen en reconeixement la tasca empre-sarial i emprenedora de les em-preses de les comarques de l’Alt i Baix Penedès, i el Garraf. En-guany, el convidat principal de la Nit de l’ADEG va ser el president de la Generalitat, Artur Mas, que, juntament amb el president de l’ADEG, Xavier Cardona, i l’alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, va entregar els guardons.Pel president Mas, que va ve-nir acompanyat de la seva dona Elena Rakosnik, aquest és un moment en el qual “cal estar menys pendents del que es diu, i més pendents del que es fa. Això m’ho aplico jo i recomano a tots els empresaris fer el mateix”. Mas també va agrair la invitació al so-par i gala, però sobretot va agrair als assistents el seu esforç i treball “per tirar endavant el país amb les vostres empreses”. Dit això, va animar-los a continuar en aquest camí i no defallir en les situacions difícils com l’actual. El president de la Generalitat va oferir un dis-curs serè i a l’alçada de les expec-tatives, en un moment dels més complicats per Catalunya. Tam-bé va tenir paraules sobre el ca-talà: “quan sovint em pregunten com podem internacionalitzar el català, jo responc que és impos-sible, però el que podem fer és internacionalitzar-nos per estar a tot arreu”. En total, es van premiar 16 em-

preses, 5 de les quals són de la co-marca de l’Alt Penedès. La Masia Vallformosa, de Vilobí del Pene-dès, va rebre el premi en l’àmbit de la internacionalització. De Vi-lafranca, la cooperativa Nou Verd es va endur el guardó en l’àmbit del Compromís i Sostenibilitat, mentre que el Teatre Societat La Principal, El Casal, va guanyar el premi a la trajectòria sociocultu-ral. En l’àmbit de la innovació, se’l va endur l’empresa Coral Transports&Stocks, situada a La Granada, mentre que el premi Joves d’Empresa 2012 va ser en-tregat a Remus, d’Avinyonet del Penedès.

A més, es va reconèixer la trajec-tòria empresarial de Deixalles i Transports A. Plazas, de Lavern (Subirats), pel seu 50è aniversari, i Aula Empresarial del Penedès, pels seus 25 anys. La vetllada es va iniciar al vespre amb un aperitiu de benvinguda als jardins de la Finca Mas So-lers de Sant Pere de Ribes, que va ser amenitzat pel grup de jazz de saló Tres de Copes. Enmig d’un ambient distès i agrada-ble, els diferents assistents van compartir impressions i també van poder gaudir d’un volt amb els vehicles elèctrics Renault del concessionari Remm Guitart.

L’ADEG premia cinc empreses de l’Alt Penedès en la 20a Nit de l’Empresa

Entre els assistents, s’hi troba-ven diverses personalitats del món empresarial i institucional com el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Monte-llà; l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull; el regidor de Promoció Econòmica Joan Manel Monfort, el diputat socialista al Parlament Roberto Labandera, l’alcalde de Sant Sadurní, Josep Maria Ribas; la regidora d’Hisenda, Susanna Mérida; l’alcalde de Subirats, Pere Pons, i la presidenta del Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Alt Penedès, Dolors Pons, entre d’altres.Just després del tradicional sopar,

LÍDIA OÑATE

L’ADEG HA ATORGAT SET PREMIS A EMPRESES DEL GARRAF I CINC DEL PENEDÈSAQUEST 2012

El president de la Generalitat, Artur Mas, va ser el convidat d’enguany i va agrair als empresaris el seu esforç per sortir de la crisi econòmica

Masia Vallformosa: premi en l’àmbit de la internacionalització Deixalles i Transports A. Plazas: Reconeixement al 50è aniversari

Els guardonats de La Nit de l’Empresa 2012 amb el president de la Generalitat, Artur Mas


Premi ADEG 2012 i Premi especial “Anxanet”,en l’àmbit de les Tecnologies de la Comunicació...Venca · Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2012 i Premi especial “Mútua Penedès”,en l’àmbit de l’Entorn Laboral...Eurofirms · Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2012A la trajectòria sociocultural...· Teatre Societat La Principal, El Casal · Vilafranca del Penedès

Premi ADEG 2012A l’esdeveniment amb major projecció...· Festival Faraday · Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2012En l’apartat d’Ecoproducte, per la seva làmina ecològica...· Indústries Durmi · Sant Pere de Ribes

Premi ADEG 2012En l’àmbit de la Internacionalització...· Masia Vallformosa · Vilobí del Penedès

Premi ADEG 2012en l’àmbit del Compromís i Sostenibilitat...Nou Verd · Vilafranca del Penedès

Premi ADEG 2012en l’àmbit de la Nova creació...· Descoberta · Cubelles

Premi ADEG 2012en l’àmbit d’Estratègia Comunicativa...· Forn de Pa i Pastisseria l’Espiga d’Or · Vilanova i la Geltrú

Premi ADEG 2012en l’àmbit de la Innovació...· Coral Transports & Stocks · La Granada del Penedès

Premi “Joves d’Empresa 2012” a...“Remus” · Avinyonet del Penedès

Premi “Estela Dona Emprenedora 2012” a...Roselyne Chane, de Snack Saludable · SitgesAmb el patrocini de l’Hotel Estela, l’Hotel de l’Artde Sitges.

Premis ADEG 2012:

Reconeixement pel seu 50è aniversari:Deixalles i Transports A. Plazas, de Lavern, Subirats

Reconeixement pel seu 25è aniversari:· Aula Empresarial del Penedès, de Vilafranca· Reciclatges González, de Vilanova i la Geltrú· Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges

ACTUALITAT

va començar la gala de procla-mació dels Premis ADEG 2012, presentada per la periodista Anna Poch. Cardona va ser l’encarregat d’obrir el lliurament amb un dis-curs encoratjador: “El veritable premi ha estat poder resistir”, va comentar als presents. També va voler agrair el canvi de mentalitat que s’ha produït arran de la crisi, ja que ara s’ha passat de “veure l’empresari com un depredador per veure’l com una persona que genera feina, benestar i riquesa per a la societat”.En relació a la gran competència que comporta la globalització, Cardona va afirmar amb contun-dència que “també és una opor-tunitat d’accedir al gran mercat laboral”.Tot seguit es van entregar els 16 ducs, les escultures corporatives de l’ADEG, obra de l’artita sitge-tà Artur Duch.El celler familiar de Vallformo-sa ha estat reconegut per la seva presència arreu del món, amb més d’un 80% de la producció expor-tada a més de 50 països d’Europa, Amèrica i Àsia. La presidenta de Vallformosa, Queta Domènech,

destaca que “la participació a les fires internacionals i el suport als distribuïdors amb actes promo-cionals i viatges de prospecció” ha reportat al celler penedesenc una major presència en el mercat internacional.Un altre dels premiats va ser la cooperativa Nou Verd. El seu president, Àlex Horta, valora molt aquest reconeixement, ja que es posa en relleu la tasca que han realitzat al llarg dels 16 anys

d’activitat. “Sempre hem defensat les empreses socials que a més de ser sostenibles, ofereixin llocs de treball a persones amb discapa-citat”, comentava Horta. En els dos darrers anys, han augmentat un 34% la seva plantilla.El projecte empresarial de Re-mus també va tenir un guardó, que Èric Enguita, d’Art Cava, va agrair per haver guardonat “la visió del projecte, ja que actual-ment encara estem en la primera fase. Han sabut veure la nostra aposta d’un projecte innovador en aquests moments tan difí-cils.” Enguita està treballant en un canvi en la tipologia de vins, sobretot en un moment en el qual es busquen nous vins, més joves i frescos. Per això, han decidit im-portar un tipus de roure nou que els aporti valor afegit als vins.En l’àmbit de la innovació, el guardó va ser per a l’empresa Coral Transports & Stocks, si-tuada a la Granada. Per Joan Co-mas, gerent de Coral Transports, aquest “és un reconeixement a l’esforç per la millora continua-da que ha fet la nostra empresa durant els últims anys, cosa que ens dóna molts ànims per conti-nuar”. Comas agraeix el treball de les empreses de l’entorn, “que ens han donat exemple amb la seva projecció, recuperant els valors de constància i honestedat”. El Teatre Societat La Principal, El Casal, de Vilafranca, amb 90 anys en actiu, va rebre el Premi ADEG a la trajectòria sociocultural. El gerent de l’entitat, Salvador Ca-sals, reconeixia que aquest guar-dó significava “una gran satisfac-ció venint de mans de l’ADEG al llarg d’aquests anys”. En els darrers tres anys el Teatre Casal ha potenciat la part cultural i d’espectacles amb una programa-ció cada any molt més completa i sòlida. Fruit d’aquest canvi, hi ha hagut un increment notable d’espectadors que s’ha produit cada any. Tal com explicava Ca-sals, “fa tres anys vam tenir 1.800 espectadors, al següent, 4.100, i l’any passat més de 8.000”. Amb aquestes xifres, des del Teatre esperen mantenir l’assistència al voltant de les 8.000 i 10.000 per-

sones anuals.En la Nit de l’ADEG també va haver-hi una menció especial a aquelles empreses significatives que enguany celebren un aniversa-ri especial. És el cas de Deixalles i Transports A. Plazas, que ja suma 50 anys oferint els seus serveis des del Penedès. Per Ramona Torné, gerent de l’empresa, és “un honor haver rebut el premi de mans de l’ADEG, però sobretot per ha-ver resistit tants anys i aquesta crisi, que encara no ha acabat”. Un dels aspectes que més valora Torné d’aquesta llarga trajectòria és precisament “la confiança dels clients que esperem mantenir du-rant molts més anys”.

De l’Alt Penedès, també han ce-lebrat l’aniversari l’Aula Empre-sarial del Penedès, que porta 25 anys al capdavant de la formació en l’ambit empresarial. “Rebre un duc ens suposa un reconeixement a la nostra trajectòria i a la feina ben feta”, explicava el director de l’Aula, Jordi Sanglas. El guardó “ens dóna empenta per continuar endavant en un moment difícil com l’actual on constantment t’has de saber reinventar i adap-tar”. En aquesta línia, des d’Aula han proposat una nova oferta de títols propis avalats per uni-versitats i un postgrau pròpia de la universitat de Girona, la qual cosa aportarà un valor afegit a l’alumnat.Enguany, la Nit de l’Empresa va coincidir amb la celebració del Fòrum FIAE 2012, del qual l’ADEG és entitat organitzadora i amfitriona. Durant l’acte, van participar les delegacions de Por-tugal – Conselho Empresarial dos Vales do Lima e Minho, CEVAL – i França – Association Française des Entreprises et des Associatio-ns d’Entreprises, AFA2E.

“CAL ESTAR MENYS PENDENTS DEL QUE ES DIU I MÉS PENDENTS DEL QUE ES FA”Artur Mas President de la Generalitat

“EL VERITABLE PREMI HA ESTAT PODER RESISTIR LA CRISI”Xavier Cardona

Aula Empresarial del Penedès: Reconeixement al 25è aniversari Coral Transports & Stocks: premi en l’àmbit de la innovació

Fotografies: Fèlix Miró


EMPRESA

Uruguai988.845Argentina

561.044

Veneçuela 365.532

Perú 267.327

Paraguai 227.512

Equador 100.015

Colòmbia 90.255

Xile 78.076

Bolívia 16.651

Brasil 971.420

TOTAL SUD-AMÈRICA3.666.677

TOTAL EXPORTACIONS152.246.793

Exportacions a Sud-Amèrica de la DO Cava 2011

Després de l’expropiació de la petrolera Repsol YPF per part del govern argentí el passat 16 d’abril, les empreses espanyoles amb interessos a Argentina van restar a l’aiguait per veure com evolucionaria la situació. La polí-tica proteccionista que ha iniciat la presidenta argentina Cristina Kirchner ha dificultat l’entrada de molts productes, no només espanyols, sinó també d’altres països. Aliments peribles, saba-tes, rentadores o peces de cotxes són uns quants de la llarga llista de productes que es queden a les fronteres argentines a l’espera de poder-los introduir. Afortunadament, el sector vitivi-nícola, dels més importants a l’Alt Penedès, no és un dels estratègics a l’Argentina, cosa que dóna un respir a les principals empre-ses penedesenques exportadores com Freixenet i Codorníu, entre d’altres. En el cas de Bodegues Torres, fa dos anys que va deixar d’exportar vins al país argentí i va centrar-se en Xile, un dels països sud-americans on més exporta. Les inversions que les empreses catalanes han fet a l’Argentina ja arriben als 450 milions d’euros en només els darrers cinc anys. Una xifra força elevada que mos-tra l’interès que des de Catalunya hi ha pel país argentí. El cert és que l’Alt Penedès és una comar-ca que no reuneix grans inver-sions fora del país, sinó que és més aviat exportadora. En el cas del sector vitivinícola, són pocs els cellers que s’han aventurat a adquirir terrenys de vinyes per

poder produir vi propi amb va-rietats argentines. Un d’ells ha estat Freixenet que, des de fa uns anys, disposa d’una explotació petita, de 317 hectàrees, prop de la zona muntanyosa de Tupun-gato, a la província de Mendo-za. Allà, Freixenet té les Bodegas Viento Sur que produeixen un vi negre amb les varietats de malbec i syrah. Paral·lelament a aques-ta producció, el Grup Freixenet va exportar 530.000 ampolles el 2011 de la marca Freixenet i Se-gura Viudas, que suposa el 0,48% de les exportacions que fa a tot el món (110.100.100 ampolles). En el cas de Codorníu, l’Argentina és, juntament amb Brasil i

Mèxic, un dels principals merca-ts d’Amèrica. Només en el país argentí va facturar 1,75 milions d’euros en concepte d’ampolles venudes i una facturació total de 5,1 milions d’euros, cosa que suposa un 2,5% del total de fac-turació de 2011. Si extrapolem aquestes dades a la resta de paï-sos de Sud-Amèrica, Codorníu va facturar 8 milions d’euros.Un dels cellers de la comarca que també reuneix gran part del seu negoci a l’exterior és Vallformosa. Més del 80% de la seva producció és exportada a prop de 50 països

LÍDIA OÑATE d’arreu del món (Europa, Amèrica i Àsia). En els 20 anys d’activitat exportadora, la Masia Vallformo-sa ha augmentat la seva interna-cionalització ampliant les expor-tacions a nous mercats estratègics com l’asiàtic, el nord-americà i el de centre-americà. En aquest úl-tim continent, van vendre prop de 32.000 caixes d’ampolles, que van sumar el 4% de la facturació total de Vallformosa. Les dades del darrer any de la DO Cava remarquen l’interès creixent per conquerir el mercat sud-ame-ricà. En només quatre anys les vendes d’ampolles han augmen-tat un 63,25%, de 2.246.042 el 2007 a 3.666.667 el 2011; mentre que només a l’Argentina, han crescut un 88,71%, passant de 297.300 a 561.044 ampolles. Sens dubte el mercat a l’alça de tot Sud-Amèrica és Xile, que en el mateix període d’anys ha tri-plicat les importacions de DO Cava, passant de 25.784 ampo-lles el 2007 a 78.076 el 2011. No és d’estranyar que molts elabora-dors de vi i cava dirigeixin el seu producte cap a terres xilenes, on hi ha més estabilitat política.A Catalunya, hi ha més de 80 empreses amb inversions a l’Argentina, moltes de les quals són pimes que s’hi van instal·lar seguint l’exemple de Telefónica o Repsol. De Catalunya, desta-quen la paperera Miquel Costas, el grup Girbau de maquinària per a bugaderies, i el grup Cirsa, que té tres casinos i un bingo. Amb els últims esdeveniments, algunes empreses han decidit reduir la quantitat econòmica d’inversió per temor a no poder continuar amb el negoci, ja que

L’expropiació de Repsol YPF no ha afectat les vendes del sector vinícola, en especial el cavista, que cada any exporta més al mercat sud-americà

L’EXPORTACIÓ DE DO CAVA A L’ARGENTINA HA AUGMENTAT UN 88% EN 4 ANYS

són molts els productes que a hores d’ara no poden entrar en el país argentí com pneumàtics, eines, mobles, màquines, tèxtils, joguines, electrodomèstics o mer-caderies per vendre, entre d’altres. Fins al moment s’han quantificat uns 600 productes en aquesta llista negra, que afecta el 20% de productes que venen les empreses espanyoles. Segons la delegació de l’Alt Penedès de la Cambra de Comerç de Barcelona, no tenen constància de cap problema amb les empreses penedesenques que

puguin mantenir relacions amb l’Argentina. Així mateix, la Unió Empresarial del Penedès (UEP) i l’Associació d’Empresaris del Pe-nedès i Garraf (ADEG), tampoc han tingut notícies de tensions comercials amb empreses del te-rritori. Es calcula que el 2011 unes 250 empreses catalanes van exportar productes per valor de 260 milio-ns d’euros. Tot i això, la balança afavoreix l’Argentina, ja que les importacions van tenir un valor de 467 milions d’euros.

Les exportacions vinícoles del Penedès resisteixen les tensions amb l’Argentina


La reunió que havien de tenir el passat dilluns 14 de maig els presidents Carlos Egea (BMN), Amado Franco (Ibercaja), Ma-nuel Menéndez (Liberbank) i Braulio Medel (Unicaja) amb el secretari d’Estat d’Economia, l’economista Fernando Jiménez Latorre, ha quedat formalment desconvocada.Aquesta reunió s’havia convocat per estudiar possibles escenaris de fusió de les quatre entitats bancàries, un cop que el passat divendres el Govern central va anunciar la seva segona reforma financera a través d’un real de-cret. En cas d’haver-se celebrat

la trobada, aquesta hagués estat la segona reunió en menys de 15 dies després que el Ministeri d’Economia aconsellés a les qua-tre entitats financeres augmentar volum per tal de millorar les seves respostes vers la crisi del sector i arribar a acords entre elles. L’impacte de la nova reforma ha canviat les condicions per a les entitats involucrades i les conver-ses, represes després del real de-cret, tornen a partir de zero. Unes condicions que passen perquè to-

tes les entitats financeres espan-yoles expliquin abans de l’11 de juny com efectuaran les provisions sobre actius immobiliaris que exi-geix l’Executiu central. En funció de les comunicacions efectuades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) Unicaja és, de les quatre, la que més volum de dotacions ha de fer amb 888 milions d’euros, seguit d’Ibercaja amb 697 milions d’euros, BMN 640 milions d’euros i per últim Liberbank per valor de 496 mi-lions d’euros.El banc BMN estudia diverses mesures per afrontar les provi-sions. En un comunicat enviat a la CNMV el passat 14 de maig, l’entitat, on s’integra Caixa Pe-nedès, va assenyalar com a pos-sibles fórmules a desenvolupar la generació interna de capital, l’optimització d’actius ponde-rats per risc i l’emissió de títols comptables com a capital prin-cipal. BMN també podria recó-rrer a les ajudes del FROB, però aquesta és una solució que, en cas d’utilitzar-la, seria sempre en última instància, tal i com va re-

conèixer a la CNMV.Independentment de tot això, l’objectiu de BMN continua in-tacte. Fusionar-se amb una altra entitat és la prioritat per al banc que presideix Carlos Egea, sem-pre que la futura operació corpo-rativa tingui un sentit territorial, de negoci i que aporti valor. S’ha parlat molt de Liberbank o Banc de València, sempre i quan se l’acabi adjudicant en el procés de subhasta en el qual es troba, cosa que alhora allargaria en 12 mesos el termini per complir la gestió de provisions establert pel darrer real decret... Per tant, en aquests moments totes les possibilitats estan sobre la taula per a BMN, Liberbank, Unicaja i Ibercaja. El Govern vol que abans del 30 de juny el con-junt d’entitats financeres espan-yoles informi de les operacions corporatives que pensen realit-zar, de manera que quedi fixat el mapa financer espanyol. En les properes setmanes, continuaran succeint nous capítols, el final del qual sembla que està cada cop més a prop.

Ajornada la reunió entre BMN, Unicaja, Ibercaja i LiberbankEl motiu de l’ajornament de la reunió de les quatre entitats ha estat la nova reforma bancària

REDACCIÓ

BMN CONTINUA TREBALLANT PER ADJUDICAR-SE EL BANC DEVALÈNCIA

Quixotisme bipolar

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Cada cop més penso que no sabem on anem. Des del timó del senyor Mas, passant per les polítiques de tómbola del govern cen-tral, fins al rumb que ens marca Alemanya. Podríem fer un símil amb el famós llibre del cavaller Don Quixot, i em dóna la sensació que la realitat no dista gaire de la ficció. Alguns veuen gegants on només hi ha molins; altres, discuteixen si és una cri-si financera, de crèdit, de deute, de l’euro, o de con-fiança, o totes plegades? O una ha portat a l’altra? O és la mateixa crisi per als països membre de la Unió Europea? Unió Europea? Existeix?Diversos economistes que segueixo exposen tota mena de teories, amb el mateix pròleg tots: “No te-nim una bola de cristall, no som endevins”. Però és curiós com hi ha tantes teories com economistes, i tantes com aventures tenia el Quixot. El nostre cavaller Rajoy, també en té les seves, pri-mer dient que no apujarà els impostos, que el PP serà la solució a l’alça de la prima de risc (a dia d’avui a màxi-ms històrics), els ministres es passen la patata calen-ta i diuen que segueixen les directrius d’Europa, les idees de la damisel·la Mer-kel, quan en veritat no és

una damisel·la... Llegir els diaris, i més com els que són com aquest de color salmó, o veure els in-formatius, són els millors depressius que existeixen, i no per les notícies sinó per les divergències entre uns i altres, i per algunes opinions també quixotia-nes, on es veuen coses que per cert són entre fic-ció i paròdia.I ens deixem l’estimat San-cho Panza de Guindos, un ministre subcontractat extern, que no té la ma-teixa visió que el govern i es contradiu contínuament. Vull creure (i crec) que tot és molt més fàcil: estaríem en crisi si governs, mitjans i líders en deixessin de par-lar? No forma part d’una gran narrativa el personatge de Rodrigo Rato? Recordem que va ser qui va impulsar la llei de sòls del 1998, i va obrir l’aixeta a l’especulació del sòl, i posteriorment el tema Bankia (recordo encara un article meu, crític sobre la campanya d’aquest banc, “Quieres ser bankero?”)Total, no sabem on anem, el comunisme va morir per la pròpia idiosincràsia hu-mana, i el capitalisme mo-rirà per la mateixa raó. Ja no ens importa el que està passant; ens importa cap a on anem! O no? Ai no ho sé...

EMPRESA


EMPRESA

En el darrer mes la taxa d’atur a l’Alt Penedès ha baixat un 0,58%. Si bé és una xifra discreta, cal re-conèixer també que l’abril és un mes crític per a l’atur, ja que en els darrers anys s’han registrat augments significatius. Amb la baixada de 52 parats, l’atur ara afecta 8.896 persones. Una de les xifres més elevades fins ara. Actualment, un 15,91% dels al-tpenedesencs es troben a l’atur, un 33% dels quals són menors de 34 anys. El sector de la indústria és el que més ha acusat la crisi en el darrer mes, ja que ha continuat incrementant els seus parats. Tot i això, el sector serveis és el que més parats acumula amb més del 53% del total.A Vilafranca, l’atur s’ha estancat en 3.883 persones (18,66%), la seva quota màxima. En relació a l’abril de l’any passat, el nombre d’aturats ha augmentat en 273 persones, un 8% més. A la resta

de la comarca també hi ha mu-nicipis en els quals la taxa d’atur ha romàs invariable: Sant Pere de Riudebitlles (13,44%), Sant Cugat Sesgarrigues (12,70%), i Puigdàlber (12,46%).En la meitat dels municipis l’atur ha disminuït, en concret 13.

Les davallades més importants s’han produït a Santa Fe del Pe-nedès (-18,52%) i les Cabanyes (-12,73%). Els municipis amb més atur són Torrelles de Foix (24,25%) i Sant Quintí de Medio-na (20,95%); mentre que els que menys registren són Torrelavit (8,92%), Les Cabanyes (9,64%) i Vilobí del Penedès (9,66%).

LÍDIA OÑATE

Amb una taxa d’atur del 15,91%, la comarca registra 8.896 parats, 52 menys que al març

L’atur concedeix una treva a l’Alt Penedès a l’abril

TORRELLES DE FOIX ES DESMARCA AMB UNA TAXA D’ATUR DEL 24,25%

El 24% dels parats a l’Alt Pene-dès al març són estrangers. En concret, hi ha 2.155 desocupats, 15 persones menys (-1%) que en el darrer any. L’atur ha augmentat en 55 persones des de l’inici del primer trimestre de 2012. El perfil de l’aturat estranger co-rrespon a un home d’entre 25 i 39 anys. La desocupació afecta sobretot les persones amb una formació acadèmica inferior o equivalent a l’educació obliga-tòria, que són el 96%. El sector econòmic que concentra un major nombre de desocupats

és els serveis (37%), seguit per la construcció (18%), l’agricultura (17%), la indústria (11%) i els aturats sense ocupació anterior (17%). Aquests últims s’han in-crementat un 27% respecte el mateix període de l’any 2011.El 19% dels contractes formali-tzats durant el primer trimestre de 2012 pertanyen a persones estrangeres. En total, s’han realit-zat 1.133 contractes a l’estranger, 325 menys (-22%) que en el ma-teix trimestre de 2011. Els serveis és el sector econòmoc que ha ge-nerat més contractes, mentre que l’agricultura n’ha formalitzat un 17%, la construcció l’11%, i la indústria el 8%.

REDACCIÓ

Un de cada quatre parats a la comarca és estranger

Durant el curs 2011-2012, el Servei de Foment de l’Ocupació -La Fassina- de Vilafranca ha atès 3.328 persones. Aquesta xifra su-posa el 41,28% dels parats a l’Alt Penedès. El 2011 va començar amb una taxa d’atur del 14,62%, que afectava 8.061 penedesencs. El 80% dels beneficiats del servei són de Vilafranca i la resta, de la comarca. En total, s’han dut a terme 20 pro-grames i 2 plans especials: el Pla de Dinamització de l’Economia Cooperativa i el Pla Especial de Foment de l’Ocupació al Barri de l’Espirall. En el primer d’aquests es promovia l’emprenedoria a través de les cooperatives. Per tal de prestar un seguiment als projectes, aquest pla ha passat a formar part de la tasca que des-envolupa el Centre Àgora. En el segon pla, s’ha facilitat l’accés a la xarxa ocupacional de Vilafranca als ciutadans.Al llarg de l’any s’han posat en marxa nous dispositius i serveis, com el Centre de Recursos per a la Inclusió i el Treball (CRIT), que ha atès 148 persones en situació d’extrema dificultat sociolaboral. Una de les novetats que s’han produït és la conversió del Servei d’Orientació i Inserció Professio-nal (SOIP) en l’actual Oficina Municipal de Treball, cosa que ha permès potenciar la relació entre treballadors i empreses, per així adequar la formació a l’oferta de feina disponible. A tot això, cal sumar el conveni que ha signat

l’Ajuntament de Vilafranca amb l’Associació Entrem-hi i la Fun-dació ProPenedès per donar ocu-pació a persones amb discapacitat a través del dispostiu INSERIM. En els seus primers 8 mesos, s’hi han acollit 132 persones.En el darrer any, 204 persones van poder participar en programes de Treball o de Formació i Treba-ll com els Plans d’Ocupació, els Tallers d’Ocupació o les Cases d’Ofici, que comporten alguna modalitat de contractació laboral. D’entre tots els beneficiats, 10 persones van tenir un contracte

de 12 mesos, 186 van tenir-lo de 6 mesos i 8, una durada inferior a 6 mesos.L’oferta formativa d’aquest 2011 i 2012 ha incrementat el nom-bre de places en l’àmbit enotu-rístic, arribant a les 46. En el cas de l’hosteleria i turisme se n’han ofert 30 i en l’hosteleria i restau-ració, 16. L’enoturisme es perfila com un motor econòmic per sor-tir de la crisi. Per la regidora de Foment de l’Ocupació, Maria Jo-sep Tuyà, “cal cercar certificats de qualificació professional encarats a l’enoturisme com informadors turístics, mossos de magatzem,

LÍDIA OÑATE hosteleria, restauració, energies renovables, etc.” Altres àmbits en els quals s’han pogut formar les persones a l’atur han estat en les energies renova-bles, en concret en instal·lacions solars fotovoltàiques (15 pla-ces) i tèrmiques (15 places); i en l’atenció a les persones, bé sigui en cures auxiliars (15 places) o as-sistència social (15 places). Tam-bé s’han fet cursos de consultoria empresarial (16 places), activitats esportives del benestar físic (15 places) i instal·lació elèctrica (15 places).Les accions d’informació i orien-tació han estat les més deman-dades pels usuaris. Respecte del 2010, l’Oficina Municipal de Tre-ball (OMT) ha atès un 30% més que el 2011, passant de les 1.671 a les 2.173 persones. El Club de la Feina, adscrit a l’OMT, ha es-tat la principal causa d’aquest increment, ja que constitueix una resposta propera i oberta que fa-cilita la recerca de feina. En el cas de la formació ocupacional s’ha produït un descens notable. El 2011 només han participat 321 persones, un 71,59% menys que l’any anterior, quan van formar-se 1.130 parats. Aquest diferen-cial s’explica per l’endarreriment en el calendari de la convocatòria per part del Servei d’Ocupació de Catalunya. En tot cas, l’oferta aprovada va mantenir les carac-terístiques de la del 2010 en vo-lum d’hores lectives i en els im-ports globals subvencionats, que s’han incrementat en un 4,19% (275.142,75 euros al 2010 i 286.665,75 euros al 2011).

El 2011, el Servei de Foment de l’Ocupació - La Fassina - va atendre més del 40% de les persones a l’atur, el 80% dels quals eren de Vilafranca

3.328 parats a l’Alt Penedès van fer programes d’ocupació

204 PERSONES VAN SER CONTRACTADES EL 2011 A TRAVÉS DE LA FASSINA

A les instal·lacions de la Fassina s’han dut a terme 20 programes d’ocupació

Font: Servei Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf

Nombre d’aturats estrangers 1r trimestre de 2012


EMPRESA

Consum tanca el 2011 amb un resultat de 35,6 milions d’euros

El grup de supermercats Con-sum ha presentat recentment els resultats anuals de 2011, de 35,6 milions d’euros, una xifra que suposa un augment d’un 10% en relació amb l’any anterior. La cooperativa valenciana ha factu-rat 1.754 milions, un 4,7% més, i ha contractat un total de 214 persones durant el passat any, arribant a una plantilla de 10.103 treballadors. Consum ha destacat que obté el 25% de les vendes a Catalunya i que, per aquest mo-tiu, substituirà l’actual planta lo-gística a de Sant Boi de Llobregat per una de nova situada al Prat de Llobregat. La cooperativa, amb presència Vilafranca, també va augmentar durant 2011 el nom-bre de socis-clients en un 12,5%, arribant a 1.695.669 socis. El grup també ha informat que al llarg de 2011 ha invertit un total de 95,3 milions adreçats a la construcció d’una nova planta

logística a Las Torres de Cotillas (Múrcia) així com al creixement de la xarxa comercial. En aquest sentit, Consum ha obert al llarg de l’any passat un total de 28 supermercats i ha reformat 16 punts de venda.Els cinc nous punts de venda que s’han obert a Catalunya s’han inaugurat a les localitats de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Rubí i

Sabadell (Vallès Occidental) i dos a Granollers.Amb aquests nous centres oberts l’últim any, la cadena de super-mercats disposa d’una xarxa a Catalunya de 143 punts de ven-da, que augmenten fins a 595 en el consolidat que es distribueixen entre el País Valencià, Castella-La Manxa, Múrcia, Andalusia i Aragó.

REDACCIÓ

L’empresa Cales de Pachs, de-dicada a la fabricació de calç, ha ampliat les instal·lacions que té a Pacs del Penedès. Així, l’empresa ha invertit més de 2,6 milions d’euros en la construcció d’una nova planta d’hidratació de l’òxid de calç, amb una capacitat de 15 t/hora i permeten elaborar diferents tipus d’hidròxid càlcic destinat a aplicacions especials. La nova planta va iniciar la fase de pro-ves l’octubre del 2011 i ja està operativa al 100%.

Aquesta nova planta està es-pecialment dissenyada per a poder donar resposta a les noves exigències en matèria mediambiental, podent pro-duir hidròxids de calç amb alta superfície específica, ideal per a filtres de fums o finures in-feriors a 30 micres destinats a la indústria dels plàstics espe-cials, entre d’altres. Cales de Pachs, participada per Nuria Auladell (63,44%) i Calcinor (25%), va tenir unes vendes de 8,99 MEUR.

Cales de Pachs amplia les seves instal·lacions

Supermercat Consum ubicat a l’Avinguda de Tarragona


ACTUALITAT

Hi havia una vegada... Un jove que volia convertir-se en un gran “aizkolari”, va anar a veure el millor del País Basc i li va proposar:- Vull ser el seu deixeble, vull aprendre a tallar troncs com vostè.El jove va aprendre les lliçons del mestre i ben aviat, va creure haver-lo superat. Se sentia més fort, més àgil i més jove. Esta-va segur de poder vèncer fàcilment el vell “aizkolari”. Així que el va desafiar en una competició de 8 hores, per saber quin d’ells dos podia tallar més troncs.El mestre va acceptar el repte, i el jove va començar a tallar troncs amb entu-siasme i vigor. Entre tronc i tronc, mirava el mes-tre, però la major part del temps el veia assegut. El jove tornava llavors als troncs i sentia pena pel vell mestre.Al final del dia, per sorpresa del jove, el vell havia tallat molts més troncs que ell. - Com pot ser? Va dir, sor-près. Quasi totes les vega-des que l’he mirat, vostè estava assegut!No, fill meu, jo no descan-sava. Estava afilant la des-tral. Aquesta és la raó per la qual has perdut.El relat és un extracte del llibre La comunicació eficaç del Dr. Lair Ribero.Algú va escriure també que “èxit és quan l’oportunitat i la preparació s’uneixen”. És a dir, que la planificació constitueix una ajuda ex-

traordinària per advertir a temps les debilitats, evitar les amenaces, palanquejar les fortaleses i aprofitar les oportunitats.Es requereix molta prepara-ció per triomfar, fixem-nos, per exemple, en qualsevol esportista d’elit. Quantes vegades hem perdut una gran oportunitat de negoci per no tenir el coneixement necessari del tema? Una bona preparació també ens permet afrontar les crisis d’una manera més eficaç i eficient.Uns dels problemes que patim és que hi ha molts oficials, però pocs mestres. Molt sovint els homes de la nostra societat “instantà-nia” fabriquen productes de mala qualitat a causa de la seva deficient preparació. No volen pagar el preu del temps.Crec que tenir una profes-sió no garanteix absoluta-ment res, de fet, hi ha molts estudiants amb menys co-neixements que persones que no han trepitjat mai una aula. Però estic convençut que l’educació és la base de la supervivència.Val la pena preparar-se, es-tudiar i, esforçar-se. Tard o d’hora es veuran els fruits, en alguna oportunitat es donaran les situacions es-perades. Moltes persones mai deixen d’estudiar, és perquè s’han adonat que van progressar i que en proporció amb els seus co-neixements aniran els seus beneficis.

En la preparació està l´èxit

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

PENEDÈS ECONÒMICConsulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com

més temps i esforços.El president entrant, Santi So-ler, va voler manifestar el seu agraïment per l’elecció, així com el seu compromís per seguir treballant en la línia marcada pel seu antecessor, i defi nida dins el pla estratègic d’enoturismePENEDÈS.

SOLER, NOU PRESIDENT DEL CONSORCI DE PRO-MOCIÓ TURÍSTICA

El passat 2 de maig, en el marc del Consell Comarcal, el presi-dent del Consell Comarcal de l’Alt Penedès va delegar la presi-dència del Consorci de Promo-ció Turística de l’Alt Penedès, al conseller comarcal i alcalde del Pla del Penedès, Santiago Soler. Segons Olivella, la decisió s’ha pres per tal que enoturisme-PENEDÈS tingui l’empenta que es mereix, segueixi essent il·lusionant i tingui els fruits que tots desitgem, dedicant-hi

BMN I REDSA UNEIXEN ESFORÇOS PER MILLORAR LA GESTIÓ SANITÀRIA

El president de BMN, grup in-tegrat per Cajamurcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra, Carlos Egea, i el presi-dent de REDSA, Joaquín Moya-Angeler han arribat a un acord a través del qual les dues entitats desenvoluparan conjuntament un Pla Estratègic Sanitari-Fi-nancer que oferirà, de manera immediata, solucions i línies d’actuació en benefi ci tant dels professionals sanitaris com dels usuaris en aquest àmbit.

Des de la posada en funciona-ment de l’Eix Diagonal, ara fa cinc mesos, el trànsit ha augmen-tat un 14,8%. El tram de l’autovia entre Vilafranca i Vilanova i la Geltrú és el que més volum de vehicles registra, uns 15.000 dia-ris, amb puntes de 21.500. El se-gon tram que més trànsit genera és el de Vilafranca-Igualada, amb 12.024 vehicles diaris. Ambdós passen per l’Alt Penedès, cosa que suposa un cost de 45.824,46 euros diaris a la Generalitat. Les obres de la nova via, promogu-des en règim de peatge a l’ombra per Eix Diagonal Concessionària, tenien un cost de 368,4 milions d’euros. Per tal de sufragar-ho, la

Generalitat es va comprometre a abonar anualment 20 milions d’euros a través del sistema de peatge a l’ombra, una xifra que es podria veure incrementada amb l’alt èxit que està tenint l’Eix Diagonal. Amb aquest sistema la Generalitat paga per cada vehi-cle una quantitat estipulada. En el cas dels vehicles de menys de sis metres és de 0,073 euros/km,

mentre que en la resta és de 0,103 euros/km, tal com vam anun-ciar en el número 7 del Penedès Econòmic. Amb aquests barems, el tram de Vilafranca-Vilanova suposa una despesa de 14.877,46 euros diaris amb 15.209 vehicles, un 7,5% dels quals són pesants. El de Vilafranca-Igualada costa 30.947 euros al dia amb 12.024 vehicles, amb un 9% de pesants. El tram de Vilafranca-Vilanova no és el que més ha augmentat en els primers cinc mesos, però sí que és el que registra més nom-bre de vehicles. Ha passat de tenir al mes de desembre una mitjana diària de 13.068 vehicles, 13.593 al gener, 14.298 al febrer, 15.629 al març a 15.209 a l’abril. Això re-presenta un augment del 16,38%. En concret, el percentatge de ve-hicles pesants en aquest tram és del 7,5%. Entre Vilafranca i Igualada, al desembre passaven una mitjana diària de 10.696 ve-hicles, al gener 10.517, al febrer 10.894, al març 11.962 i a l’abril 12.024 vehicles. Això representa un 12,42% d’augment.

Entre Igualada i Manresa, al des-embre van passar 5.153 vehicles de mitjana cada dia, 5.189 al gener, 5.363 al febrer, 5.977 al març i 6.041 a l’abril. Això és un 17,23% més.A tot l’Eix Diagonal, la mitjana de trànsit ha passat de 9.155 vehicles diaris al desembre als 10.509 a l’abril. Això representa el 14,79% de mitjana que s’ha incrementat. El trànsit total durant els caps de setmana és lleugerament superior al dels dies feiners.Aquesta infraestructura, de 67 quilòmetres de longitud ha acos-tat el litoral i les comarques cen-trals, tot unint les capitals del Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Bages i connectant les principals infraestructures viàries que ver-tebren Catalunya de sud-oest a nord-est. Les obres tenien un pres-supost de 368,4 milions d’euros, tot i que a la llarga podrien costar més dels 1.399 milions d’euros que ha xifrat la Generalitat per fi nançar l’obra a través del peat-ge a l’ombra. Una concessió que acabarà al 2032.

El trànsit de l’Eix Diagonal a la comarca costa 45.824 € al dia La Generalitat ha de pagar uns 16 MEUR a l’any de peatge a l’ombra pels 27.233 vehicles que transiten

LÍDIA OÑATE

EL TRAM ENTRE VILAFRANCA I VILANOVA RECULL PUNTES DE 21.000 VEHICLES AL DIA


EMPRESA

Els mitjans de comunicació escrits, víctimes també de la crisi econòmica

La caiguda de la inversió publici-tària és la principal causa que els mitjans de comunicació a Espan-ya estiguin sofrint en els últims temps una dura retallada en les seves plantilles. Aquest mateix maig, s’ha donat a conèixer que El Mundo i el Diari de Vilanova han anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) en els seus equips, que se sumen als ja anunciats prèviament per El País i altres capçaleres nacionals. En els últims 3 anys, prop de 5.300 periodistes han perdut el seu treball, segons dades de la FAPE, Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya. En el que va d’any, hem acomiadat importants capçaleres impreses com Público o La Voz de Astu-rias. La presidenta de la Federa-ció d’Associacions de Periodistes d’Espanya, Elsa González, ha res-ponsabilitzat, durant una trobada de la Societat Interamericana de Premsa (SIP) a Cadis, les empre-ses periodístiques de la ”sangría” laboral que viu el sector, per an-teposar “l’acomiadament fàcil a la innovació, sense adaptar-se al nou model de negoci”, aconse-guint que la precarietat” s’hagi instal·lat en el periodisme”. Aquest maig el diari El Mundo ha presentat davant les autoritats laborals un ERO que suposarà entre 170 i 190 acomiadaments de treballadors de l’empresa. La negociació entre la companyia i els representants dels treballa-dors, que continuarà durant un

Els directius del Diari de Vilanova confien en l’ERO, que acomiada sis persones, per assegurar la continuïtat de la publicació

MARC BARELLA mes fins a les conclusions defini-tives de l’expedient, ha permès la possibilitat de baixes voluntàries amb dret a veto de la direcció.Pel que fa al setmanari del Ga-rraf, aquest va presentar fa unes setmanes un Expedient de Regu-lació d’Ocupació d’extinció de contractes per acomiadar deu tre-balladors dels vint que formen els departaments d’administració, disseny, fotografia, correcció lin-güística i redacció. Tot això, des-prés que l’empresa presentés un concurs de creditors voluntari al febrer i que la plantilla portés tres

anys afectada per un ERO de re-ducció de jornada que la feia estar a l’atur una mitjana de sis dies al mes.Els treballadors, des del primer moment, van rebutjar la proposta i van treballar per donar alternati-ves que afectessin menys treballa-dors i que perjudiqués en menor mesura la qualitat del producte. Ara, amb aquesta solució definiti-va d’acomiadar sis empleats, sem-bla que el Diari de Vilanova, el més antic d’Espanya, podria en-caminar la “situació límit” en què assegurava trobar-se l’empresa,

segons va dir a l’ACN la seva di-rectora de comunicació, Eulàlia Sòria, al mes de febrer, quan pre-sentaven el concurs de creditors.I és que Sòria explicava al febrer que, igual com tots els mitjans de comunicació, s’han vist alta-ment perjudicats per la situació econòmica, ja que els ingressos de publicitat els han caigut des del 2008 un 57% i calculen que aquest 2012 encara podrien dis-minuir un 30% més. Els ingres-sos per les vendes també han baixat un 30% des del 2008. I les subvencions públiques s’han retallat.Per això, els treballadors, tot i veure amb certa satisfacció l’acord al qual han arribat, no deixen d’estar preocupats pel futur de la capçalera i per la incertesa que aquesta solució que ha commo-cionat els ànims de la plantilla acabi sent efectiva.Aquesta és, a més, l’última setma-na en la qual els lectors de la re-vista El Temps poden adquirir-la en els quioscs. Ara, només la re-bran els subscriptors i no sortirà a la venda públicament. La revista El Temps, d’Eliseu Climent, es va començar a editar el 1984 i fins a l’actualitat s’han publicat 1.456 números. Aquesta publicació és afectada en gran mesura per les retalladles de l’administració, ja que la Generalitat de Catalunya va atorgar subvencions per més de 15 milions d’euros entre el 2002 i el 2009 a fundacions vinculades a Eliseu Climent, segons consta en un informe de la Guàrdia Civil en el marc de les investigacions del cas Pretoria on, a més, es de-

termina que Eliseu Climent i la seva esposa, Rosa Raga, estaven vinculats a 17 societats i funda-cions, entre elles Acció Cultural del País Valencià, Fundació Au-siàs March, Institut Internacional d’Estudis Borgians o Edicions del País Valencià.A principis d’abril, el periòdic La Voz de Jerez va anunciar el seu tancament i el diari La Voz de Cádiz va plantejar un expedient de regulació d’ocupació, ambdós de l’empresa Vocento. En el cas d’aquest últim, l’ERO va afectar a 15 empleats, la meitat de la plantilla. A finals de febrer, Pú-blico va tancar la seva edició de paper. Mediapubli va comunicar, llavors, que no havia estat possi-ble assolir inversors. Aquesta ca-pçalera contínua amb la seva acti-vitat en la seva edició digital, que

té més de 5,5 milions d’usuaris únics i se situa com la quarta web d’informació general a Espanya. També al febrer, El Periódico de Catalunya amenaçava a la planti-lla amb acomiadaments barats si no acceptava les retallades de sou. Després de setmanes de negocia-cions, a finals de març, el 78% dels treballadors va votar a favor d’acceptar una rebaixa salarial del 8% durant els tres propers anys. A canvi, l’empresa es va com-prometre a esgotar totes les vies possibles abans d’arribar als aco-miadaments. A tot això, cal sumar el tanca-ment d’ADN, el concurs de credi-tors de Globus Comunicación i el de MC Ediciones, la sortida dels treballadors de Què! Castellón, l’acomiadament de quinze perso-nes a Mediaset España, etc.

EN ELS ÚLTIMS TRES ANYS PROP DE 5.300 PERIODISTES HAN PERDUT LA SEVA FEINA


OPINIÓ

BLANCA ROVIRA MIRÓEconomista i FiscalMembre del Col·legi d’Economistes núm. 11963

MOMENT DE PASSAR COMPTES Durant el 2011 i 2012

s’han anat introduint i modificant diverses me-

sures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic i a facilitar la sortida de la crisi econòmicaEntre les mesures aprovades es troba la implantació de l’Impost sobre el Patrimoni i modificacio-ns en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Oficialment la campanya de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) va co-mençar el passat 3 de maig, i s’allarga fins el pròxim 2 de juliol. No obstant, el termini acaba el 27 de juny en cas que toqui pagar i es vulgui domiciliar el pagament.Enguany existeixen importants novetats a l’hora de fer la declara-ció de la renda. Un dels canvis més significatius és l’aplicació d’una nova escala general amb dos tra-ms nous, a partir de 120.000€ i de 175.000€. Pel que fa a l’escala autonòmica, cada comunitat ha aprovat els seus corresponents trams.Com en anys anteriors, estan obligats a presentar la declaració del IRPF de l’exercici 2011, ja consisteixi aquesta en una auto-liquidació o l’esborrany de de-claració degudament subscrit o confirmat, tots els contribuents que hagin percebut rendiments íntegres del treball procedents d’un mateix pagador per im-port superior a 22.000€ anuals o rendes dels treball superior a 11.200€ quan procedeixin de més d’un pagador, si la suma de les quantitats procedents del se-gon i restants pagadors superi la quantia de 1.500€ anuals, quan es percebin de pensions compen-satòries del cònjuge o anualitats per aliments no exempt, o quan el pagador no hagi tingut obliga-ció de retenir, entre altres.En qualsevol cas, han de presentar declaració encara que no es com-pleixin els requisits anteriors tots els contribuents que superin el lí-mit per l’obtenció d’altres rendes (ja sigui rendiments del capital mobiliari, variació patrimonial, rendes immobiliàries imputades, rendiments de Lletres del Tresor, etc.) o tots aquells contribuents que es vulguin beneficiar de cer-tes deduccions.Amb efectes des de l’1 de gener de

2011, no podrà superar l’import de 300.000€ anuals la quantitat del rendiment del treball íntegre amb període de generació supe-rior a dos anys i que no s’obtingui de forma periòdica o recurrent, sobre la qual s’aplicarà la reduc-ció del 40%.En els supòsits de rendiments del capital immobiliari, es a dir, lloguer de béns immobles des-tinats a habitatge, el rendiment net, calculat per diferència entre la totalitat d’ingressos i les des-peses necessàries que tinguin la consideració de deduïbles, passa de tenir una reducció del 50% al 60%. La reducció del 60% serà del 100% quan el llogater tingui una edat entre 18 i 30 anys (que fins el 2010 l’edat era entre 18 i 35 anys) i uns rendiments nets del treball o d’activitats econò-miques en el període impositiu superiors a 7.455,14€ (segons IPREM). S’ha establert un règim transitori que permet mantenir la reducció del 100% si el contracte de lloguer va estar firmat abans del 2010 i el llogater no hagi complert els 35 anys.Amb efectes des de l’1 de gener de 2011 es restableix la deducció per inversió en habitatge habi-tual, amb l’única diferencia res-pecte a la regulació aplicable en l’exercici 2010 que s’eleva la base màxima de deducció a 9.040€ en els supòsits d’adquisició o rehabi-litació d’habitatge per qualsevol que sigui la base imposable del contribuent. En el cas d’obres

i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual per raó de discapacitat l’import serà de 12.080€.Deducció per obres de millora per contribuents amb base impo-sable inferior a 53.007,20€, rea-litzades i executades entre el 14 d’abril de 2010 i el 06 de maig 2011, en l’habitatge habitual o en l’edifici que tingui per objecte la millora de l’eficiència energètica, la higiene, la salut i la protecció

del medi ambient, la utilització d’energies renovables, la segu-retat de l’edifici, etc. Per poder aplicar la deducció és necessari que el pagament s’hagi realitzat mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, taló nominatiu o ingrés en compte d’entitats de crèdit.S’introdueix una nova deducció per obres de millora satisfetes i executades des del 7 de maig de

2011 fins el 31 de desembre de 2012 en qualsevol habitatge que sigui propietat del contribuent (excepte les afectes a activitats econòmiques) o en l’edifici que aquest es trobi, aplicable quan la seva base imposable sigui inferior a 71.007,2 euros.Els contribuents podran deduir per deducció estatal el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per lloguer del seu habitatge habitual, sem-pre que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 euros anuals. Al mateix temps, Cata-lunya permet aplicar una deduc-ció del 10% de les quantitats sa-tisfetes en el període impositiu en concepte de lloguer de l’habitatge habitual amb un límit màxim de 300 euros anuals (600 euros mateix habitatge), sempre i quan es compleixin una seria de requi-sits.D’altra banda, el Govern va apro-var a l’acabar el 2011 una sèrie de canvis fiscals que van entrar en vigor el passat 1 de gener de 2012 i que, per tant, no són d’aplicació en la declaració de renda que es presenta enguany.Independentment a les modifi-cacions explicades anteriorment, abans d’acceptar l’esborrany s’han de tenir en compte altres deduccions i reduccions generals i autonòmiques.Una de les novetats fiscals més recents és la implantació de l’Impost sobre Patrimoni, dels quals estan obligats a declarar

amb efectes exclusivament pels exercicis 2011 i 2012, que es pre-sentaran el 2012 i 2013 respecti-vament, els subjectes passius que la seva quota tributaria, una vega-da aplicada les corresponents de-duccions o bonificacions, resulti a ingressar, o quan no donant-se aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets, determinat d’acord amb les normes regula-dores de l’impost, resulti superior a 2.000.000€. S’ha de tenir en compte, que la base liquidable s’obté restant de la base imposable la quantitat fixada com mínim exempt. El seu import és la quantitat que, en el seu cas, hagi aprovat la Comuni-tat Autònoma respectivament, en el seu defecte la reducció és, des del 18 de setembre de 2011, de 700.000€. A l’hora d’aplicar l’Impost sobre Patrimoni, existeixen una seria d’ exempcions a tenir en compte, com és el cas de l’habitatge habi-tual fins 300.000€ a partir del 18 de setembre 2011, béns integrats del Patrimoni històric espanyol i d’interès cultural , objectes d’art i antiguitat de valor inferior a unes quantitats en concret, les obres pròpies dels artistes patrimoni de l’autor, aixovar domèstic, drets de contingut econòmic, entre d’altres.El passat març, es va publicar un nou RDL (Real Decret Llei) dels quals s’implanten noves modi-ficacions fiscals. Les més desta-cades en l’àmbit de l’Impost de Societats són la limitació de la deducció del fons de comerç i la reducció del límit de deduccions, la limitació de les despeses finan-ceres, l’eliminació de la llibertat d’amortització regulada en la dis-posició addicional onzena. També, s’estableix un gravamen especial sobre les rendes de fons estrangeres per permetre la repar-tició de dividends o la transmis-sió de participacions, correspo-nents a entitats que es localitzen en territoris de nul·la tributació o en paradisos fiscals.Estem en una situació on el Go-vern està implementant novetats constantment i, com qualsevol novetat, de vegades fa respecte, però no per això hem de perdre l’optimisme i les ganes de voler tirar endavant nous reptes em-presarials i personals.

ABANS D’ACCEPTAR L’ESBORRANY S’HAN DE TENIR EN COMPTE LES DEDUCCIONS I REDUCCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES


EMPRESA

Una dotzena d’empreses del Pe-nedès de tots els sectors i volums ja han signat operacions i han rebut finançament de l’Institut Català de Finances (ICF), que el setembre de 2011 va posar en marxa cinc noves línies que, a tra-vés de préstecs i avals, donen res-posta a les necessitats d’inversió i circulant de les empreses. Unes 50 empreses penedesenques s’han interessat per aquests crèdits.La Unió Empresarial del Pene-dès (UEP), que va ser escollida com una de les primeres entitats empresarials col·laboradores de l’ICF per gestionar la distribució de més de 2.200 milions d’euros, actua com a promotora financera a la comarca.La seva funció és la d’assessorar les empreses sobre la línia que més els convé i acompanyar-les a l’entitat bancària per demanar el préstec, si no saben com fer-ho. El promotor financer de la Unió Empresarial del Penedès, Xavier

Montoliu, explica que “les em-preses de vegades es perden mi-rant-ho elles directament a través d’una web. A través d’organismes empresarials com la CECOT o els promotors financers reben as-sessorament personal”.La primera visita de la UEP, on s’expliquen les cinc línies, és gratuïta. Després, si l’empresa requereix altres serveis, com és l’elaboració de balanços, per exemple, la UEP posa al seu abast

La UEP ajuda 12 empreses del Penedès a rebre finançament

aquest servei amb pagament.El gerent de la UEP, Francesc Simó, subratlla que són moltes les empreses que necessiten aquest crèdit, i ressalta la necessitat que les companyies del Penedès cone-guin aquest finançament ja que els 2.200 milions d’euros són per a tot Catalunya. Simó recorda que els préstecs es poden sol·licitar fins al desembre de 2012. Al juny la UEP celebrarà una nova reunió informativa.

IVET BOLTÀ

Antoni Vallès, de l’ICF i Albert Calzada, de la UEPEl concurs de Vins i Caves de Catalunya Girovi ‘12, celebrat aquest mes de maig, que con-voca totes les DO catalanes, ha atorgat als vins Domènech.Vidal – Masia Freyé (xarel·lo i chardonnay) i Domènech.Vi-dal – Masia Freyé (syrah i ull de llebre) la màxima distinció del certamen i la medalla de bronze pel vi Domènech.Vi-dal – Masia Freyé (parellada i muscat). Aquestes medalles

arriben poques setmanes des-prés que el grup Vallformosa hagi presentat la nova marca de vins Domènech.Vidal.El jurat del certamen estava for-mat per experts i consumidors de vi, fet especialment valorat pels cellers que s’hi presenten. El concurs l’organitzava l’escola de Tastavins del Gironès amb la col·laboració de l’Institut Català del Suro i l’Associació Catalana de Sommeliers.

Girovi premia dos vins de Vallformosa


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

SOLTAR LASTREPARA ASCENDER

No hace falta que seas un lector fiel de mi blog o de mis artículos para

darte cuenta que no suelo tener demasiados complejos para decir lo que pienso. Con el tiempo me he dado cuenta que la sinceridad salvaje forma parte de mi Mar-ca Personal. Es cierto que siem-pre trato de hacerlo de un modo que no sea ofensivo, pero aun así siempre hay personas que se sien-ten incómodas con algunas de las ideas que planteo.En realidad no suelo tratar de te-mas considerados polémicos sino de cuestiones relacionadas con el mundo del trabajo y la forma de entender las relaciones profe-sionales. Pero con el tiempo he comprendido que incluso en los asuntos menos sensibles existe una alta probabilidad de rechazo si opinas de forma diferente al pensamiento único que nos do-mina.He visto en muchas ocasiones que, al explicar que el Curricu-lum Vitae es una herramienta practicamente inútil, alguien ha expresado su rechazo, contrarie-dad o disgusto de forma bastan-te vehemente. Alguien podría pensar que acababa de insultar a su madre. Al hacer comentarios sobre dospuntocerolandia, sobre la necesidad de empezar a pensar como profesionales independien-tes o simplemente al mostrar mi alegría por no tener jefes siempre hay alguien que se molesta. Pero

Y hay mucha gente que prefiere seguir pensando que vive en un mundo feliz (mientras se desmo-rona). Allá ellos, no pienso perder ni un segundo con ellos mientras haya gente con ganas de comerse el mundo.En los últimos días he tuiteado al-gunas ideas referentes a la necesi-dad de ponerse las pilas profesio-nalmente. Es cierto que los 140 caracteres no permiten muchas divagaciones pero creo que uno puede explicarse con suficiente claridad. La reacción inmediata al expresar estas opiniones siempre es la pérdida de un puñado de fo-llowers (aunque luego se recupera con creces). Pero creo que eso es positivo porque es una forma de “hacer limpieza”.La Marca Personal es el resultado de expresar y defender tus valores y opiniones auténticas (correctas o equivocadas). Creo que las redes sociales están creando usuarios dúctiles y maleables que tratan de expresarse de tal modo que no ofendan a nadie. Creo que todos, yo incluido, nos hemos autocen-surado a la hora de expresar algu-nas ideas para no perder nuestra “buena imagen” (en realidad es la forma en que pensamos que nos ven). Pero eso va empobreciendo el debate.Poco a poco, cualquiera que esté en los Medios Sociales va adap-tando su comportamiento al del entorno y se va domesticando. Eso es letal para una estrategia de

tegia en lugar de obsesionarse por hacer crecer unos números que, a partir de cierto punto, son sólo eso, una cifra.Últimamente me han dicho varias personas que lo que más aprecian de lo que hago son dos cosas, la coherencia y el sentido común. No me han dicho que sea una lumbrera o que mis ideas sean su-persofisticadas. La frase que sue-le resumir lo que piensan de mi trabajo es: “Menos mal que hay alguien que se atreve a decir lo que muchos pensamos”. Y como podrás pensar eso está al alcance de cualquiera. Sólo hace falta va-lor, valores claros… y ser un poco inconsciente.

es normal. Si le dices a alguien que está jodido en su trabajo (pero tiene una nómina calenti-ta cada mes) que debería pensar en alguna alternativa, su mente va a cortocircuitarse. Si le dices a alguien que no encuentra un em-pleo, que quizás debería pensar en montárselo por su cuenta te va a contestar que es que “no se ve” como autónomo. Y cuando no te ves y alguien trata de que lo veas, probablemente te van a conside-rar un incordio o un tocapelotas.

Creo que todos tenemos unas ideas más o menos fijas que son las que consiguen que nuestro mundo tenga sentido. Pero en cuanto alguien las pone en duda o plantea otros escenarios es fácil sentirse incómodo. Pero ese no es mi problema ni debería ser el tuyo. No se trata de provocar o molestar ni mucho menos de in-sultar, pero para hacer una tortilla hay que romper algunos huevos.

Branding Personal y sobre todo para la independencia y la liber-tad personal.Lo bueno de decir lo que opinas de un modo sincero y honesto, aunque no agrade a todos, es que tiene un efecto muy beneficioso. Es, como decía en Twitter, similar a hacer limpieza en un trastero. Al perder seguidores vas a desha-certe de algo que está quitándo-te sitio o impidiéndote moverte con libertad, pero vas a conservar aquello que realmente te ayuda a progresar.Creo que es importante empezar a pensar en términos de calidad de seguidores, de construir comu-nidades coherentes con tu estra-

OPINAR DE UN MODO SINCERO Y HONESTO, AUNQUE NO AGRADE A TODOS, TIENE UN EFECTO MUY BENEFICIOSO


L’ENTREVISTA

el cas del Penedès, si suméssim tots els nostres vins, de la DO Penedès, DO Cava i DO Cata-lunya, segurament també seríem líders. També cal dir que la Rioja fa molts anys que està en aquest àmbit i nosaltres en fa menys. Els lideratges també es construeixen a base de molts anys, promoció

i dinamització. Aquí hem co-mençat més tard, però el que ens ha de preocupar és que siguem capaços de dinamitzar el nostre sector, independentment de qui vagi al davant.

Sovint en els restaurants costa trobar vins del Penedès, sobretot en els menús diaris. Què cal fer per millorar el posicionament dels nostres vins?En general s’estan fent moltes coses per millorar la posició dels vins i caves del Penedès, a més de la gastronomia i els nostres productes. És bo que els consu-midors consumim productes de proximitat, dits altrament, pro-ductes de quilòmetre 0, aquells productes propers que sovint són amb denominació d’origen, de qualitat. Aquest tipus de produc-tes generen una millora econòmi-ca per la gent del nostre voltant i, també, una millora de la qualitat del propi producte, que es respec-ti el medi ambient i es redueixi l’energia a través del transport.Com més productes de proximi-

o 4% ja seria un gran èxit, no cal marcar-se el límit dels màxims, sinó coses raonables. En aquest últim any, ‘enoturismePenedès’ ha tingut un augment de visi-tants del 7,4%. Hem de ser cons-cients que la crisi ha perjudicat al sector industrial i serveis, dos sectors importantíssims pel Pene-dès. Per tant, hem de continuar incidint en la formació i ocupació en l’enoturisme, que encara pot créixer. Però la promoció econò-mica també s’ha de centrar en l’ocupació en l’àmbit empresarial i de serveis, que també són im-portants, ja que són els que més atur han generat fi ns ara.

En aquest sentit què s’està fent per dinamitzar-ho?De moment, estem mantenint diferents reunions amb el Baix Penedès i el Garraf per tirar en-davant l’enoturisme, que és un àmbit que s’està movent. Però, a banda del que puguem fer les institucions, hi ha una feina de les empreses, del sector turístic i enoturístic que està pressionant perquè sigui un èxit. Tot això funcionarà si tots plegats (em-preses, cellers, restauradors, allo-tjaments, productors de la terra …) som capaços de creure que realment tenim aquest potencial i que podem fer coses en aquest àmbit, i això pot revertir en mi-llora de l’ocupació, l’economia i dinamització socioeconòmica per a la nostra comarca.

En moltes enquestes, els vins de la Rioja són la primera opció dels estrangers. Què ha de fer la DO Penedès per situar-se al ca-pdavant?Com a zona vinícola, hem de tenir en compte que són zones vinícoles que ho tenen agrupat tot en un sol paquet, en el cas de la Rioja, és una zona única. En

tat puguem consumir, més sinèr-gies internes estarem creant.

La del Penedès és la ruta del vi més visitada d’Espanya, junta-ment amb la de Jerez. Si no in-cloguéssim les visites de Freixe-net, Codorniu i Torres, en quina posició quedaríem?Aquesta estadística no te la sé dir, però el que està clar és que els tres grans aporten un nombre important de les visites al Pene-dès. Però si mirem l’altre colíder, Jerez, la situació és força sem-blant, ja que també té marques punteres, que són les que aporten el gruix de visitants. Hem de ser capaços d’aglutinar al voltant d’enoturismePenedès una mica de tot.

Creus que les grans empreses vinícoles benefi cien als petits i mitjans cellers?Al fi nal tot aporta i tot suma; hem de saber sumar. A nivell de Penedès som líders perquè hi ha tres grans empreses, cert, però també perquè hi ha una pila de petits, i sense ells tampoc seríem líders. Per tant, la suma dels uns i els altres és el que fa que esti-guem en les primeres posicions. Cadascú ha de posar el seu gra de sorra, que és el que realment acaba aportant la globalitat i que puguem estar en el lideratge.

Segons un estudi, el 28% d’estrangers que visten Espanya, no tenen constància que hi hagi cellers a prop que poden visitar. Què es pot fer per no perdre aquesta quota de visitants po-tencials?Els catalans sempre hem tingut difi cultats a l’hora de comunicar el que tenim proper. És cert que durant molts anys hem rebut un turisme de sol i platja, però ara estem divulgant a aquest turisme

FRANCESC OLIVELLA PASTALLÉ President del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i director de la DO Penedès

“Si volem que el Penedès sigui líder, hem de saber sumar”Acaba de delegar la presidència del Consorci de Promoció Turística a l’Alt Penedès, però Francesc Olivella segueix treballant pel territori. Té molt clar que el Penedès passa per un moment delicat, però dolç a la vegada. Tot i les dificultats en el sector industrial i serveis, l’enoturisme es perfila com la clau per sortir de la crisi. Amb un augment de visitants del 7,4% i líder de les “Rutas del Vino de España”, l’enoturisme esdevé una llum en l’horitzó. Sobre el futur del Penedès, hem parlat amb ell

LÍDIA OÑATE

Francesc Olivella (Barcelona, 1967) és l’actual president del Consell Comarcal de l’Alt Pe-nedès, un càrrec que compa-gina amb la direcció de la De-nominació d’Origen Penedès i l’alcaldia de Les Cabanyes.Fins fa poc d’un mes també era el president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, que va haver de de-legar per manca de temps per dedicar-s’hi. Amb més de 15 anys en el món de la política local i comarcal, Olivella tam-bé és enginyer tècnic agrícola per la UPC de Barcelona i lli-cenciat en enologia per la URV de Tarragona.

que hi ha més coses, el turisme cultural, del qual l’enoturisme forma part. L’hem d’intentar transmetre en el sentit que és un turisme diferent, però que no competeix amb el de sol i platja, sinó que sumen. Des del Penedès oferim al visitant internacional i nacional que pugui gaudir dels nostres cellers, vinyes i tastos.

Des de fa uns anys s’està poten-ciant molt l’enoturisme, i la del Penedès és la ruta dels vins més visitada d’Espanya. Què li fa fal-ta al Penedès per ser destí turís-tic a nivell internacional?A nivell internacional sempre és més complex. La marca més cone-guda és la de Barcelona. Per tant, la manera més fàcil de comuni-car el Penedès és a través de les campanyes de l’Agència Catalana de Turisme. A partir d’aquí hem d’aconseguir que la gent es fi xi en el Penedès com a destí enoturís-tic, és a dir, que el visitant que ve a visitar Barcelona, també faci una visita enoturística, per gas-tronomia o el que sigui.

Estem treballant intensament en aquesta línia i crec que al fi nal ho aconseguirem.No hem de descartar tot el poten-cial turístic de Barcelona. És evi-dent que el gruix de tot això aca-ba anant a Barcelona, però només que aconseguim un 1% d’això ho puguem portar cap al Penedès, ja

L’ENOTURISME ÉS UN DELS CAMPS ON EL PENEDÈS POT AUGMENTAR EL PIB DE MANERA SUBSTANCIAL

Amb la crisi, les polítiques de promoció econòmica i ocupa-ció s’estan encarant cap al sector enoturístic. L’enoturisme és el valor refugi del Penedès?El turisme, en la seva globalitat, i l’enoturisme són un valor en el qual el Penedès té un dels camps on pot créixer de manera subs-tancial. Actualment, representen l’1% del PIB i estudis que s’han fet afi rmen que podria arribar al 14%. Només que fóssim capaços d’augmentar aquest PIB en un 3

HEM DE FER UN PAS ENDAVANT SI VOLEM SER UN DESTÍ ENOTURÍSTIC PER EXCEL·LENCIA


L’ENTREVISTA

En un any i mig estarà funcio-nant, però tenim altres projectes en marxa, com el de la pàgina web d’enoturismePenedès, que serà una botiga online on el visi-tant podrà muntar-se el seu pack enoturístic. És una eina que el Consorci posarà a disposició de les agències, empreses i cellers per donar més facilitats per co-mercialitzar els seus productes.

Vilafranca, Sant Sadurní i Su-birats disposen de Patronat de Turisme, però, a més, tenen el servei del Consorci. Hi ha du-plicitats?No. El Consell Comarcal va deci-dir que en comptes de tenir una conselleria de Turisme, organi-tzaria un Consorci de Promoció Turística que integrés els Patro-nats de Turisme i les organitza-cions privades que treballen en aquest àmbit com la DO Pene-dès, l’Incavi, l’Institut del Cava, la Cambra de Comerç… En un futur també volem que s’integrin els municipis de la comarca i els territoris que conformen el Pe-nedès com el Baix Penedès, el Garraf i la part de l’Anoia que se sent del Penedès. El Consorci té els seus propis serveis tècnics per fer funcionar això i prendre deci-sions en l’àmbit turístic.

Enguany, enoturismePenedès va tenir un estand propi, a banda del comú, al Saló Internacional de Turisme de Catalunya. Es van complir les expectatives?Les expectatives com enoturis-mePenedès es van complir, ja que l’objectiu era anar tots junts sota un mateix paraigües i el visitant va percebre-ho. Quant al nombre de visitants del Saló, trobo que és just, no és la Fira Internacional de Turisme a Espanya. Malgrat això, el nombre de visitants és positiu i la repercussió mediàtica que ha tingut enoturismePenedès ha estat molt gran.

Les Fires de Maig 2012 han aug-mentat l’espai d’enogastronomia. Què n’espera?El que ens identifica com a pe-nedesencs és precisament el món del vi i cava, de l’enologia, però també de la gastronomia. I cada any l’enogastronomia guanya pes. La millor promoció d’un te-rritori és que la pròpia gent del territori faci difusió d’allò que tenim. Hem d’aconseguir que els penedesencs, quan viatgin, parlin del Penedès i els seus productes.

Com s’imagina el Penedès a deu anys vista?Me l’imagino molt més con-vençut en la seva totalitat, quant a la seva gent, empreses, cellers, restaurants, d’allò què som ca-paços d’aconseguir. Hem de creure’ns el que podem fer. Hem de creure més tots en la marca co-muna, el Penedès.

ens generarà una economia i un nombre de visitants importants per incrementar el PIB.

Des del Consorci, sempres es diu que cal potenciar les visites i ac-tivitats en cap de setmana, però casualment en aquells dies no hi ha cap punt d’informació obert. Quines accions es prendran?Ens hem de plantejar seriosa-ment que per una zona turística els caps de setmana i l’estiu són èpoques en les quals els punts d’informació i els destins turís-tics (cellers, allotjaments, res-tauració,...) han d’estar oberts i a disposició del visitant. Una vegada estigui enllestida la Casa d’Enoturisme Km0 caldrà tre-ballar juntament amb els Patro-nats de Sant Sadurní, Vilafranca i Subirats per obrir tots els punts d’informació possibles. A més haurem de treballar perquè tam-bé estiguin oberts els museus, cellers i restaurants, i que hi hagi activitats programades.

També cal decidir els formats d’atenció al turista. No pot ser que ens vinguin a visitar persones d’altres països i no els puguem atendre en anglès o altres idio-mes, o que tampoc tinguem les capacitats per poder fer un tast. No és una crítica, però ens cal un pas més. Cal que posem a dispo-sició del visitant tots els elements que tenim perquè acabem sent un destí turístic i enoturístic per excel·lència i que el turista surti satisfet.

Quan serà una realitat tot això?Aquestes coses no són realitat d’avui per demà, però sí és un dels objectius que hi ha marcats en les polítiques del propi Con-sorci i em consta, també, dels Patronats i ajuntaments dels mu-nicipis. Hem de posar molta vo-luntat entre tots els penedesencs, tots hem de ser transmissors del fet que el Penedès té moltes coses per ensenyar. Tenim clar que no s’aconseguirà en dos dies, però és un treball que cal fer dia a dia.

Un dels projectes que es ma-terialitzarà aviat és la Casa d’Enoturisme Km0, fruit d’un conveni entre el Consorci i la Diputació de Barcelona.

HEM D’APROFITAR EL POTENCIAL TURÍSTIC DE BARCELONA PER INCREMENTAR ELS VISITANTS I EL PIB DEL TURISME A L’ALT PENEDÈS

Foto

: Fèl

ix M

iró


OPINIÓ

RODRIGO TENA ARREGUINotari de Madrid

AL NO EXISTIR CONTROL NI SEGURIDAD JURÍDICA ALGUNA, EL DINERO PÚBLICO SE DESPILFARRA

Es frecuente escuchar entre los especialistas en política exterior (Fareed Zakaria) y

en economía del desarrollo (Paul Collier, Jeffrey D. Sachs y Andrew M. Warner) que la peor maldición que puede sufrir un país es poseer cuantiosos recursos naturales, es-pecialmente si se descubren antes de haber sido capaz de construir un Estado de Derecho sólido.Nos vienen a la cabeza enseguida los casos de Nigeria, Arabia Sau-dita y Venezuela, pero a nadie se le oculta que hay muchos otros, y uno que tiene todas las pape-letas para ingresar en el club es, sin duda, Argentina. Cuando el Estado percibe cuantiosos ingre-sos sin recaudar impuestos y los políticos que lo controlan se en-riquecen directamente a costa de esos recursos o percibiendo comi-siones de su venta (o expropia-ción), es imposible que la demo-cracia funcione adecuadamente. No existen incentivos para que la sociedad intente controlar a sus políticos. Al contrario, el cliente-lismo se extiende por la vía de so-bornar a los votantes –o más bien a determinados grupos especial-mente influyentes– con dinero público. Es decir, la gente no vota a un partido por razón de lo que éste ofrece en servicios públicos a cambio de sus impuestos, sino por lo que le toca a cada uno.Para ello, el gobierno (estatal o local) necesita, de una manera directa o indirecta, malversar di-nero público, ya sea sacándolo directamente de la caja o por la vía más presentable de contratar con su clientela servicios innece-sarios o disparatadamente one-rosos, o todo a la vez. La vincu-lación entre la gran empresa y la política pasa a tener el carácter íntimo propio de la complicidad entre las organizaciones mafio-sas: el famoso “capitalismo de amigos” o crony capitalism. Pero para articular adecuadamente este mecanismo los sucesivos go-biernos de turno necesitan des-activar cualquier tipo de control (si es que lo hubiere), esos checks and balances de los que hablan los anglosajones y que van des-de los de carácter constitucional (Tribunal de Cuentas, Tribunal

ARGENTINA, REPSOL Y LA SEGURIDAD JURÍDICA

lleva la penitencia: los servicios a sus ciudadanos cuestan y costarán siempre mucho más que en otros países, o al menos más de lo que deberían. Pero lo que no puede hacer el inversor imprudente es trasladar su responsabilidad a su propio país para que le defienda a costa del resto de sus ciudadanos. Como dice Cristina Fernández, con razón, todos los españoles pagaremos más por el biodiesel, y no sólo los accionistas de Rep-sol, y yo la verdad es que no le veo especial justificación. Es más, si no es por una sospechosa mala conciencia no parece posible ex-plicar la famosa carta que circula “espontáneamente” entre los em-pleados de Repsol apoyando in-condicionalmente a su presiden-te, el Sr. Brufau, que a lo mejor es algo comprensible en el peronis-mo, pero que en España era hasta hace poco tiempo absolutamente inimaginable.Pero de un tiempo a esta parte nosotros ya, desgraciadamente, nos imaginamos cualquier cosa. Sin embargo, lo que hace que la situación española sea especial-mente sangrante no es tanto que nosotros no tengamos riquezas naturales, sino que durante un tiempo tuvimos un Estado de Derecho sólido, con todas sus im-perfecciones, sin duda, pero algo que era digno de ese nombre, y lamentablemente lo estamos per-diendo a marchas forzadas. No sé si nuestro petróleo fue el ladrillo, combinado con un régimen de gobierno territorial construido imprudentemente al margen de la responsabilidad fiscal. No sé si la causa es una partitocracia insaciable necesitada de tragarse todo a su paso, incluido cual-quier control digno de ese nom-bre. Pero lo que sí sé es que los inversores extranjeros sí tienen en el caso de España todo el derecho del mundo a quejarse. A ellos sí que les hemos engañado de ver-dad (recordemos simplemente el caso de las fotovoltaicas). Creían que esto era parte de Europa, y en gran medida sí lo era, pero resulta que ya no. Y lo peor de todo, con diferencia, es que a los empresa-rios serios y competentes sólo les engañas una vez.

Constitucional, Poder Judicial) hasta los de tipo administrativo (intervención del Estado, inspec-ción tributaria y de servicios) e incluso mediático (sobornando con publicidad institucional de-terminados medios de comunica-ción o favoreciendo sus aventuras empresariales). La consecuencia de todo ello es obvia: al no existir control ni seguridad jurídica al-guna el dinero público se despil-farra, se imposibilita la creación de pequeñas empresas (pues éstas no pueden competir ni crecer en un marco así) y se espanta a la in-versión extranjera.Llegado a este punto algún lector avispado podría decirme: “Vamos a ver, Tena, ¿por qué dice que va a hablar de Argentina y Repsol y no hace otra cosa que hablar de España?”. Bueno, no nos precipi-temos, lo explicaré un poco más adelante. Ahora volvamos a Ar-gentina.No cabe duda de que el descu-brimiento y apropiación por el Estado de importantes recursos naturales va a potenciar esta diná-mica en el país hermano, pues no podemos decir que cuente con un Estado de Derecho sólido, preci-samente. Pero lo que nadie puede desconocer es que esa predisposi-ción ya existía desde hace muchas décadas. El comportamiento del Gobierno argentino con Repsol

no es nuevo. La ausencia de segu-ridad jurídica para las inversiones en ese país es proverbial, especial-mente en determinados sectores. Argentina tiene 49 casos en el CIADI (Centro Internacional de Arreglo de Diferencias relativas a Inversiones), el 32% de todas las demandas presentadas a nivel mundial, de los cuales la mitad están pendientes y la otra mitad ya han sido resueltas, la mayoría en su contra. Por supuesto no ha pagado ninguna indemnización ni se espera que lo haga.Por eso, cuando una empresa quiere invertir en Argentina en esos sectores especialmente deli-cados, lo lógico es que descuen-te esa circunstancia, que pague precios más bajos, cargue precios más altos, e intente rentabilizar su inversión en el plazo más bre-ve posible. Cuando llegue la in-evitable apropiación el empresa-rio inteligente ha debido ya hacer su agosto (en cuyo caso no tiene derecho a quejarse), y si no lo ha hecho, porque no ha sabido ne-gociar, o manejar adecuadamente el contexto político (comprensi-ble, porque es verdaderamente corrupto), y la inversión ha ter-minado por no resultarle renta-ble, entonces de lo que estamos hablando es de un grave error de gestión. A Argentina la conoce todo el mundo y en el pecado se


Entrevistem l’Eugènia José, que parla també en nom del seu ger-mà Jordi. Tots dos, han donat un pas molt important en la trajec-tòria d’un comerç vilafranquí “dels de tota la vida”. Han passat d’una botiga tradicional a una franquícia.El seu avi va obrir la primera bo-tiga de perfumeria fa més de 60 anys al carrer de la Parellada i després els seus pares en van obrir una altra al carrer de la Cort. To-tes dues portaven el nom de Pa-lau.L’Eugènia ens explica com ha anat tot el procés, i ho fa des de la il·lusió i el repte que suposa el camí que han iniciat.

De Cal Palau a Yamamay, per què?Des de fa ja uns anys, les ven-des van anar decreixent. Primer ens semblava que era culpa de la competència, després la crisi econòmica… vam anar eliminant despeses tant com vam poder, ens vam quedar fi ns i tot sense de-pendentes, ens ho fèiem tot no-saltres… Malgrat tot això, cada dia es venia menys i cada dia se’m feia més avorrida la feina. Estar darrere un taulell és apassionant quan hi ha feina però molt avorrit quan ningú entra per la porta.Quan amb el meu germà vam començar a mirar la possibilitat d’obrir una franquícia, tot va co-mençar a canviar; il·lusió, nervis, por, feina…A mi m’agradava especialment Yamamay, una marca que ja co-neixia i que sempre m’havia atret. Quan ens vam conèixer i van fer les primeres aproximacions, aviat els van agradar moltes coses, la

ubicació de la botiga, la nostra experiència en el sector de la cor-seteria… Van venir un dissabte i quan van veure el mercat i la gent que passa per davant de la boti-ga del carrer de la Cort, ens van animar molt. És una marca que està en expansió. Tot semblava encaixar.

D’una llibertat avorrida, a una comoditat estimulant.Preguntem a l’Eugènia si el fet de tenir una franquícia li ha donat la sensació de perdre el control del seu negoci, de perdre llibertat.Ens explica d’una forma molt cla-ra: és veritat que el fet d’estar em-parada en una franquícia et com-promet a moltes coses que abans decidies per tu sola. Però alhora, l’exigència que t’imposa la mar-ca t’estimula enormement. El procés de formació per conèixer el funcionament de les botigues no és fàcil, és molt rigorós. Vam estar formant-nos durant quinze dies en molts aspectes de la gestió de la botiga i del tracte al client i vam fer pràctiques venent a les botigues del Portal de l’Àngel i de Rambla Catalunya. He venut tota la meva vida, però he après més en aquests darrers mesos que en tants anys de professió.Ara sé quins dies he de fer el can-vi d’aparador, quins objectius tinc, clars i ambiciosos... Tot ple-gat em dóna comoditat, però una comoditat molt estimulant.

Quins avantatges veus al fet d’estar en una franquícia?N’hi veig moltes... La publicitat de la marca, dels productes que podem veure en busos, en revis-tes de gran tirada... És impossible

que nosaltres poguéssim fer una cosa semblant tots sols.Els catàlegs que podem oferir als nostres clients, el fet de que to-thom pot fer un canvi en qual-sevol de les botigues d’aquesta marca (siguin pròpies o franqui-ciades), elimines els estocs, a fi nal de temporada, allò que no s’ha venut, la casa mare s’ho emporta.Et sents molt acompanyat en tot el procés... Hi ha grans profes-sionals que t’aconsellen, ajudes puntuals al punt de venda, els “visuals” (especialistes en apa-radorisme) que et van formant en quina és la millor manera de mostrar els productes... Yama-may està al nostre costat.La marca Yamamay té un produc-te bàsic molt conegut i reconegut,

D’altra banda, les franquícies, tal com les coneixem, moltes vegades tenen un tracte poc personalitzat. Suposo que en el nostre cas, el fet de combinar el tracte del comerç de proximitat amb la gran oferta d’una franquícia, li dóna aquest tret diferenciat.Coneixem molt bé el producte, tant el de la corseteria com el de la cosmètica, tota la vida l’hem venut i això fa que sapiguem bé el que venem

Com ha canviat la clientela?Hi ha molt més fl ux de gent. A banda d’això, ha canviat l’edat dels que entren, s’ha “rejuvenit” d’alguna manera. Tenim ara una àmplia gamma de segments. Per exemple les teenagers (noies adolescents) són un públic molt agraït que nosaltres no teníem. Però és que també venem per senyores, per joves, per homes, nois, nens... Els productes i tota la gamma de complements fa que sigui molt atractiu.L’Eugènia transmet, mentre ex-plica la seva experiència dels da-rrers mesos un gran entusiasme, i deixa anar unes paraules dignes de qualsevol manual d’empresa “ Volíem resultats diferents, i vam optar per fer les coses diferents”.

De Cal Palau a Yamamay

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

que fi delitza molt la clientela. Entren clientes i clients que bus-quen aquest producte bàsic que ja coneixien i que ara poden trobar a Vilafranca.

Què aporteu vosaltres a la fran-quícia?D’entrada la bona situació de la botiga al cor de la Vila.

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Mirar enfora però també endins: quan els projectes no funcionen cal buscar quines causes ho provoquen, la crisi econòmica, la compe-tència... Poden ser-ne algunes, però no sempre les úniques, aquests són condicionants són externs. Quines coses internes podríem canviar que poguessin millorar el funcionament del negoci?2- Mai se sap tot ni se’n sap prou: formar-nos no només és necessari sinó que ara mateix és imprescindible. Els canvis són tan ràpids que tenim necessitat d’estar en constant procés de formació.3- Obrir la ment: conèixer noves maneres de fer, nous models de negoci dintre del nostre sector, ens permet adoptar formes diferents d’afrontar situacions complexes com les actuals.4- Podem recuperar la il.lusió i la passió, encara que tinguem un negoci centenari, però, com diu l’Eugènia, si volem resultats diferents, hem de fer coses diferents.


OPINIÓ

ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari general ADEG

Per damunt de tot, i abans que algú es pugui moles-tar amb aquest escrit, vull

aclarir que tinc bona relació amb uns quants homes i unes quantes dones que treballen a les Cambres de Comerç, gent que s’estima la feina que fan i que miren de fer-ho tan bé com poden, que ja és un mèrit si tenim en compte el cuir cabellut més aviat caspós i els posats carrinclons d’algunes d’aquestes egrègies institucions, que no totes. També he de dir que respecto les persones vincula-des a la Cambra amb les quals em complau compartir projectes. Per a tots ells, la meva consideració i estima.Fins ara, amb la vènia de l’oficialitat i amb una atribució recaptatòria que mai no s’ha sabut explicar, l’estament cameral, amb diverses ossades i diferents talls de cabell, s’ha arrogat la representa-tivitat del teixit empresarial dels territoris, tant els metropolitans com els perifèrics; a vegades, fins i tot, trepitjant els ulls de poll de les patronals. Potser les patronals han actuat amb sospitosa connivència, tam-bé cal dir-ho (al final, molts dels mateixos culs es reparteixen les cadires, els escons, les llotges i els despatxos, i tan amics!); com també hi ha hagut flaires de co-mensalisme per part d’alguns dels principals mitjans de comu-nicació del país, que no han gosat estossegar en el perímetre vital de la Cambra, per si de cas. A Vilafranca del Penedès, i, per extensió, a la comarca de l’Alt Pe-

ARA LA CAMBRA VOL FER AMICS

nedès, tot i la tradició empresarial i les inefables nissagues de clenxa al mig i calçotets tenyits de midó, no hem estat capaços de generar una cambra pròpia i hem estat vassalls de la Comtal, mansos de mena. Altres ciutats que tampoc no són capital de província han sabut erigir i mantenir una cam-bra pròpia: Manresa, Terrassa, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Valls, Tortosa, Reus i Tàrrega. Nosaltres, no.Aquí, de la mateixa manera que a la veïna Igualada i a la propera Vilanova i la Geltrú, durant mol-ts anys se’ns ha fet passar amb cançons i se’ns ha suggerit que no ens amoïnéssim, que els recursos dineraris obtinguts en aquest te-rritori revertirien en el propi te-rritori. Algú ho ha vist, això? És més, algú sap els diners que la

Cambra de Comerç de Barcelona ha recaptat, mitjançant el maleït recurs cameral, a l’Alt Penedès els darrers anys? La Llei 14/2002 ens diu que “La Generalitat té competència ex-clusiva sobre les cambres oficials de comerç, indústria i navegació del seu àmbit territorial (...). Això comporta que la Generalitat tin-gui en matèria de cambres, entre altres, la potestat legislativa”. Bé, això vol dir que es poden dema-nar responsabilitats, oi? No vull veure el detall dels comptes, no sóc ningú, jo, per demanar res d’això; només vull saber quants diners s’han recaptat a l’Alt Pene-dès i quants diners ens han retor-nat. Algú m’ho pot dir?I no s’hi val l’argument que els di-ners s’han dedicat a determinades infraestructures, equipaments o

actuacions concentrades a la ca-pital catalana, perquè això voldria dir que els penedesencs hem estat més generosos i contributius (pas-serells!) que no pas bona part de la resta de territoris de Catalunya, que tenen la seva pròpia Cambra i que han dedicat els diners recap-tats als usos del seu tros.Tot això, però, ja ha passat; d’acord! El peatge obligatori que pagàvem els empresaris a les Cam-bres, a canvi de res, tant sí com no, ja està derogat; bé, en part. No caldria parlar-ne més si no fos perquè ara resulta que es volen fer amics nostres, dels mateixos que fins ara estàvem obligats a pagar el seu pastís d’aniversari i els seus jocs florals. Vet aquí que s’han tret del barret el “Club Cambra”, una mena de penya excursionista per als soferts empresaris. Això sí, amb la targeta que t’envien pots entrar de franc a la Fira! Gran valor afegit, aquest, amics de la Diagonal! Poques vegades algú ha menystingut tant la intel·ligència dels empresaris. Homes i dones d’empresa, tenim memòria o no en tenim? Ara que no ens poden fer pagar, ens hem de fer amics?Si la Cambra de Comerç és útil per al foment del comerç exterior, que es dediqui al comerç exterior. Aquelles empreses que en treguin profit segur que ho pagaran molt a gust i tots plegats ho agrairem. Si la Cambra de Comerç vol con-tinuar sent una institució pre-ponderant i de màxima identitat corporativa, que s’ho paguin ells, que també els ho agrairem.Algú ho havia de dir.

S’HAN TRET DEL BARRET EL “CLUB CAMBRA”, UNA MENA DE PENYA EXCUR-SIONISTA PER ALS SOFERTS EMPRESARIS

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC


VINS&CAVES

De les 5.100.000 ampolles anuals que es venen del cava Gran Re-serva Brut Nature a Espanya, segons el Consell Regulador del Cava, unes 1.800.000 les elabo-ra Juvé y Camps, la bodega més gran d’entre les petites.Les vendes de d’aquest cava sense sucre de Juvé y Camps correspo-nen al 35% del total de vendes del sector, que les fa els produc-tors líders en aquest segment. Des de l’empresa afirmen que “aquesta posició rau en ser fidels als principis empresarials dictats pels fundadors al llarg de quatre generacions”, i que es concreta en una viticultura pròpia amb el 80% de les seves veremes, l’elaboració exclusiva dels seus vins base al celler d’Espiells, i criances majoritàries amb la ga-rantia Gran Reserva.El cava és venut a Catalunya, la resta d’Espanya, i a uns 40 mercats internacionals dels més importants als cinc continents

(USA, Japó, Anglaterra, Canadà, Alemanya, Xina, sud-est asiàtic, Veneçuela, Perú, Austràlia, etc), que suposen el 15% de les ven-des. El producte es distribueix a parts iguals entre hostaleria, restau-ració i càtering, on es realitza el consum directe i in situ per part del consumidor final, i un altre 50% a establiments especialitzats i selectes d’alimentació.El Gran Reserva Brut Nature re-presenta un 65% del total dels ca-ves elaborats a Juvé y Camps. Pel

delegat de vendes de l’empresa i membre de la Confraria del Cava, Jaume Armengol, l’alta de-manda ve donada perquè “és un cava de referència de línia alta, que la gent té molt apreciat”. Per això des de Juvé y Camps assegu-ren: “És i serà el nostre cava de referència”.El cava Reserva de la Família el venen en format 75 cl (14€), Magnum (1,5 l) i Jeroboam (3 l). La venda dels dos darrers és més aviat anecdòtica, per a banquets i obsequis de Nadal.

Juvé y Camps, líder de vendes de Gran Reserva Brut NatureIVET BOLTÀ

Una comitiva de 25 membres de Confraria del Cava Sant Sadurní viatjaran a Brasil per investir l’alcalde de Rio de Janeiro, Eduardo Paes, com a Confrare d’Honor en la quarta Investidura Internacional, que se celebrarà el dimarts 29 de maig a la ciutat brasilera.Amb aquest acte, la Confraria vol retre homenatge al país que el 2016 acollirà els Jocs Olím-pics i que està sorgint com a

mercat emergent de consum de cava.Durant el viatge, que s’ampliarà per altres ciutats de Sud-Amèrica, s’investiran una vintena de Confrares de Mèrit, entre els quals haurà recone-guts restauradors, periodistes i altres professionals. La Confraria del Cava està tancant les empreses que par-ticiparan en els showrooms que es farà en el viatge al Brasil.

Eduardo Paes, nou Confrare d’Honor

Eduardo Paes, alcalde de Rio de Janeiro


VINS&CAVES

Tal com apuntava Xavier Sala i Martín en el seu blog, a Espanya hi ha un problema de discriminació en el tema dels peatges a les autopistes: mentre en algunes zones (específica-ment Catalunya i Llevant) les autopistes són finança-des pels usuaris a través de peatges, en altres zo-nes són finançades pels contribuents. El problema és que els habitants de les primeres zones paguen com a usuaris i després tornen a pagar com contri-buents unes autopistes o autovies que ells rarament utilitzen. Aquest tracte dis-criminatori ha generat un moviment popular espon-tani a Catalunya anome-nat “no vull pagar”: milers de ciutadans es rebel·len contra la situació negant-se a pagar els peatges de les autopistes per les quals circulen.En conseqüència, el Con-seller d’Interior, Felip Puig, va informar que no pagar pot suposar una infracció i que hi pot haver una san-ció de fins a 100 euros per interrupció del trànsit, cosa que em sembla una equi-vocació. Potser la Gene-ralitat també creu que no és correcte sancionar-los, però la Caixa té molt de poder i a vegades s’han de fer coses en contra de la teva voluntat. I és que l’entitat de l’estrella blava és la primera a la qual no interessa un pas alternatiu a l’autopista.

Fent una regla de tres, si es considera multable un problema privat entre un client i el prestador del servei, tots els autònoms i empresaris passarem a la Generalitat el NIF o DNI de tots els clients als quals hem prestat un servei i no ens han pagat. Malaurada-ment, em temo que no ens escoltaran. D’altra banda, potser sem-blarà una contradicció, però tampoc trobo bé el fet de no pagar els peatges, i que consti que sóc el pri-mer que em molesta pa-gar-los per fer simplement 50 quilòmetres en direcció Nord o Sud. Perquè, ens agradi o no, i per més in-just que sigui, és una em-presa que ens està oferint un servei que ningú ens obliga a utilitzar i, per tant, com a ciutadans civilitzats que som, o ho hauríem de ser, la prestació de serveis, a dia d’avui, s’ha de pagar, però sense que la Genera-litat ens hagi de multar per si no ho fem.Abans que se m’acabi la columna, volia dedicar, ni que sigui un petit paràgraf, a donar les gràcies a tots els anunciants, subscrip-tors, col·laboradors, insti-tucions i lectors en general que han confiat en aquest nou projecte i han fet pos-sible aquest primer any d’història. Moltes gràcies a ells i esperem poder donar, en un futur no molt llunyà, notícies positives pel que fa a la nostra economia.

#novullpagar

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Administració: Lina HernándezGestió comercial: Montse Calzado

Núm. 12 - maig 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mails: [email protected]@penedeseconomic.comImpressió: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.

La DO Penedès incrementa les seves exportacions un 7,6%

Els resultats analitzats pel Con-sell Regulador de la Denomina-ció d’Origen Penedès al desem-bre de 2011 conclouen que les exportacions dels vins de la DO Penedès durant tot l’any passat, van créixer un 7,6%.Dels 114 països del món on s’exporten els vins de la DO Pe-nedès trobem mercats com el d’Alemanya, Suècia, Canadà, Fin-làndia, Estat Units, Xina, Japó, Bèlgica, Lituània o Brasil. Tot i que a nivell espanyol, les vendes disminueixen un -4,8%, a Cata-lunya s’estabilitzen i es fidelitza el mercat de Barcelona. Aquesta és una bona dada per als vins de la DO Penedès, ja que Ca-talunya és el mercat líder i en el qual es destinen més accions pro-mocionals i de comunicació. Per la DO Penedès, Catalunya supo-sa un 82% de les vendes del mer-cat espanyol i el 62% del mercat

REDACCIÓ

La Diputació, compromesa amb l’activitat enoturística

El vicepresident primer de Des-envolupament Econòmic i Ocu-pació de la Diputació de Barcelo-na, Alberto Fernández Díaz, es va reunir el passat 14 de maig a Sant Sadurní d’Anoia amb els princi-pals representants de les empreses vitivinícoles de la comarca. Fer-nández Díaz va destacar que la Diputació dóna suport a aquesta activitat en el seu doble vessant: com a activitat econòmica genera-dora d’ocupació i riquesa, i com a destinació turística important per a la província. Va anunciar tam-bé que la Diputació col·laborarà aquest any amb la Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición (FIVIN) per promoure Barcelona com a destí enoturístic. Aquesta col·laboració es concreta-rà en la realització d’una jornada d’abast internacional el darrer tri-mestre de l’any sobre aquest tema. Així mateix, el vicepresident pri-mer de la Diputació va comuni-

car altres col·laboracions amb la comarca de l’Alt Penedès que la corporació provincial endega per aquest any 2012: la col·laboració amb el 30è Congrés Interna-cional del Cava que organitza la Confraria del Cava Sant Sadur-ní, la col·laboració, mitjançant el Consell Comarcal, amb la Festa Major de Vilafranca del Penedès, i la col·laboració -encara en estu-di- amb la 2a edició del MOST

Festival, el festival internacional de cinema del vi i del cava. El vicepresident primer va visitar les caves Freixenet acompanyat del seu president i secretari gene-ral de FIVIN, Josep Lluís Bonet, i seguidament es va reunir amb re-presentants institucionals del sec-tor vitívinícola, entre d’altres, el director general d’INCAVI, Jordi Bort, i la presidenta de Pimecava, Mercè Rossell.

Alberto Fernández Díaz i Josep Lluís Bonet de Freixenet

REDACCIÓ

Alberto Fernández Díaz es va reunir a Sant Sadurní amb representants de les empreses vitivinícoles

mundial.A més, la DO Penedès és la setena denominació d’origen espanyola en quota de mercat a l’Estat amb un 3,2% del total, segons el darrer informe de la consultora Nielsen. En l’informe, la del Penedès és la primera DO a Catalunya, i se situa per davant de reconegudes zones de blancs com Rías Baixas (2,6%) o Ribeiro (2,3%), amb-dues de Galícia. En primer lloc de la llista hi ha situada la DO Rioja amb un 37,6%, una de les mar-ques més ben posicionades. Font: Consell Regulador de la DO Penedès

24 Penedès Econòmic

VINS&CAVESmaig 2011

El turista ha deixat de ser aque-ll individu de pell blanca, amb xancletes, mitjons, samarreta de tirants i una esquena color ver-mell gamba. Ara, el turista és una fusta de salvació per a la malmesa economia espanyola, necessitada d’obtenir ingressos. Els turistes poden suposar la forma de gene-

rar recursos en èpoques de crisi. I més si tenim en compte que Es-panya va rebre un total de 56,7 milions de turistes l’any 2011, amb una forta possibilitat de gas-tar diners en productes d’aquí. I, com no, els vins i els caves tam-bé veuen en el turisme estranger una possibilitat d’expansió i de creixement. Això és el que ha vol-gut demostrar l’Observatorio Es-pañol del Mercado del Vino, que ha realitzat un exhaustiu estudi centrat en els comportaments de compra i de consum dels turistes que visiten Espanya, provinents del Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Suïssa i els Estats Units. Es tracta de 6 països que van suposar el 52,1% del total de turistes que van visitar Espanya l’any passat, amb més de 27 mi-lions de persones.Com a regla general, el 96% dels turistes viatgen a Espanya amb

avió (un 50% en companyies de low cost). Només un petit per-centatge d’holandesos, belgues i alemanys arriben a l’estat per carretera amb cotxes particulars. Acostumen a viatjar amb parella o amb fills, i tenen una estada de 10,45 dies. El percentatge de suïs-sos que viatja en parella és molt més elevat que la resta de països, els britànics viatgen més amb família i nens, els belgues amb amics i els alemanys són els que més viatgen sols. Els nord-ameri-cans, a diferència dels europeus, vénen amb viatges organitzats a través d’agències, allarguen més la seva estada, fins els 16 dies de mitjana, no busquen sol i platja, estan de touring i es mostren molt interessats en l’oferta cultural del país. En la majoria dels casos, els visi-tants d’Espanya són turistes indi-viduals que han organitzat el seu viatge pel seu compte, a través d’Internet i sense intermediaris (61%), si bé en el cas dels ame-ricans, les agències de viatges són primordials: un 28% va recórrer a una agència de viatges offline i un 15% a una online. Les reserves per viatjar a algun dels punts de

l’estat s’acostumen a efectuar amb molta antel·lació. Quasi la meitat ho van fer amb diversos mesos d’antelació (48%). Un mes abans ho van fer el 29% dels turistes i

JOSEP BARELLA un 3%, especialment els nord-americans, ho van fer amb un any d’antel·lació.El 66% del turisme estranger s’allotja en hotels com a primera

opció (un 66%), mentre que la segona són les estades en cases que familiars o amics tenen a Espanya (en un 10%). Britànics i nord-americans són els majors usuaris dels hotels de 5 estrelles i un 45,1% dels usuaris d’hotels s’estan en allotjaments de 4 estre-lles. Quan viatgen per l’estat es decanten, de forma aclaparadora per les Illes Balears i Catalunya, els dos destins preferits dels turis-tes enquestats. En tercera posició se situen les Illes Canàries, des-prés Andalusia i un percentatge molt petit opta per Madrid. En total, els viatgers dels 6 països estudiats van gastar-se l’any pas-sat fins a 5.573 milions d’euros en dinars i sopars als restaurants d’aquí, amb una despesa mitjana en cada àpat de 20,70 euros per persona. Els holandesos són els més estalviadors (16,70 euros) i els nord-americans els que gasten més. La majoria dels àpats que realitzen els fan al restaurant de l’hotel on s’allotgen (43%), seguit dels restaurants de menjar típic es-panyol amb menú (38%), els bars de tapes (37%) i dels restaurants

Els turistes poden ser la salvació per a les finances de les bodegues espanyoles

Guiris i vins

típics espanyols amb carta (33%). En cinquè lloc se situen els locals de menjar ràpid (25%), els prefe-rits pels turistes alemanys, brità-nics i holandesos. Durant la seva estada a Espanya, els turistes ho tenen clar: es de-diquen al dolce fare niente. Així, el 70% ve a gaudir del sol i la platja, el 61% ve de compres, el

59% ve per les visites històriques i el 46% ve per l’àmplia oferta d’oci nocturn de què disposem. Les visites a bodegues i activi-tats de cata durant la seva estada, en canvi, tenen una quota molt minsa, amb l’excepció del turista nordamericà, que arriba al 12%. Entre la resta de països, només un 7% (1,92 milions de persones) ha

EL 60% DELS TURISTES QUE VISITEN ESPANYA CONSUMEIXEN VI O CAVA DEL PAÍS

MENYS D’UN 25% DELS TURISTES SÓN CAPAÇOS DE CITAR ALGUNA MARCA DE VI ESPANYOLA

Font: OEMV


visitat una bodega. El percentatge més baix es troba entre els belgues (4%) i els suïssos (aquests últims ni contemplen aquesta possibi-litat), mentre que, a banda dels nord-americans, el turista anglès (9%) també es mostra interessat en aquest tipus de visita. Entre els turistes que han mostrat interès a visitar una bodega, les guies de viatge han jugat un paper fo-namental per mostrar interès en aquest tipus de visita. Internet, agències de viatges i recomana-cions personals són també fonts d’informació bàsica. Això sí, la decisió d’efectuar visites a bode-gues ja la portaven presa abans de sortir del seu país d’origen. La manca d’informació, però, era un dels principals inconvenients que assenyalaven els turistes, ja que

un 16% del total no havia vist cap mena d’informació que es po-guessin visitar bodegues i un 12% desconeixia fins i tot l’existència de bodegues a prop. Només un 5% (1.73 milions) dels turistes dels països estudiats va realitzar alguna activitat de cata durant la seva estada. De nou, els ciuta-dans suïssos no van mostrar cap mena d’interès en aquesta activi-tat, mentre que els més interessats

VINS&CAVES

ELS TURISTES ESTRANGERS GASTEN CADA ANY MÉS D’ONZE MIL MILIONS D’EUROS EN ÀPATS ALS RESTAURANTS ESPANYOLS

van ser novament els americans (113.420 persones).Un cop arribats a Espanya, el 60% dels turistes consumeix vi, sense grans diferències entre els països de procedència ni respecte al consum que tenen als seus paï-sos d’origen. Restaurants, hotels i bars són, per aquest ordre, on els turistes consumeixen més vi i cava. Holandesos i belgues van mani-festar que consumien més els vins que els resultaven més coneguts, mentre que nordamericans i suïs-sos eren els més decidits a tastar vins nous. Els britànics i els nord-americans eren els més decidits a comprar també vins, sempre que el preu fós interessant. D’entre els consumidors de vi, un 67% va prendre vi o cava es-panyol durant la seva estada aquí. D’aquests, un 83% va tastar al-gun vi negre, el 44% vi blanc, el 28% rosat i el 17% cava. Per països, els turistes belgues van ser

els que van consumir més caves catalans (26%), seguit dels ale-manys (20%). A l’altra cara de la moneda, els suïssos (12%) i els nord-americans (11%) van ser els que van consumir menys cava de casa nostra. Capítol a part mereix la sangria i la creixent implanta-ció que té entre els consumidors estrangers: més d’un 37% dels turistes va tastar-la al menys una vegada durant el seu viatge a Es-panya. Un cop al restaurant, el preu més habitual que van pagar els turis-tes per una ampolla, ja sigui de vi o cava, va ser de menys de 15 euros (3.5 milions de turistes). Un 23% (2.6 milions) va dema-nar una ampolla d’entre 15 i 20 euros i només un 6% (682.000 turistes) va pagar per una ampolla de més de 30 euros. Sorprèn el fet que 2.5 milions de turistes (22%) no recorden el preu que van pagar i 2 milions de turistes (18%) no

saben el preu perquè estava inclòs en el preu del menú.A l’hora de comprar vi, en canvi, només un 20% dels turistes es-trangers ho ha fet. Els percentat-ges són molt diferents entre paï-sos. Holandesos i suïssos, 17% i 10% respectivament, són els que menys vi o cava han comprat. A l’altra cara de la moneda se situen els nord-americans, amb un 34%. Entre els productes que més van comprar, l’estrella és el vi negre. Un 79% de les vendes correspo-nen a aquest producte. El blanc, amb el 26% i el rosat amb el 20% completen el podi. El cava, amb un 10%, se situa com el quart producte més comprat pels tu-ristes estrangers, molt per davant del xerès, fino/manzanilla, vi dolç o moscatell. En comparació amb la seva experiència de compra de vins en altres països, els turistes destaquen tres punts que consi-deren molt positius a Espanya: l’amabilitat dels empleats, els millors preus i l’àmplia varietat d’oferta disponible. En l’apartat negatiu, tothom coincideix en el mateix: cal millorar en els idio-mes, tant en els venedors, els

anuncis, els prescriptors dels pro-ductes, els venedors, els cambrers, l’etiquetatge...L’apartat que més deixa que desit-jar és la notorietat de marca i de les denominacions d’origen. Menys d’una quarta part dels turistes han estat capaços de mencionar ni una sola marca de vins espan-yols (o el que ells pensaven que era una marca). En tots els casos, la primera resposta va ser Rioja, fins i tot quan se’ls va preguntar per una marca, desconeixen que es tractava d’una DO. Entre els que van ser capaços de respondre una marca, les més freqüents van ser Sangre de Toro (britànics), Marqués de Riscal (holandesos i nordamericans), Marqués de Cáceres (britànics), i Vega Sicilia (holandesos). Després de la seva visita, un 63% dels turistes-consumidors reco-neixien que prendran més vi i cava espanyol que abans, en espe-cial els turistes alemanys, holan-desos i britànics, i més d’un 50% actuaran de prescriptors en els seus països d’origen, menys a Ho-landa, on només ho recomanaran un 39%.

Font: OEMV Font: OEMV

Font: OEMV

Font: OEMV


LLIBRES

Empresa Activa acaba de pu-blicar Motivulario (vocabulari de la motivació), un llibre ca-paç d’injectar motivació fins als racons més amagats del nostre cervell. Motivulario és la mate-rialització del llenguatge de la motivació, el més transversal a totes les persones i a tots els professionals del món. A través del llenguatge ens

apropiem de les circumstàn-cies, modelem els nostres pensaments, seleccionem la nostra actitud i influïm en el nostre entorn: això és el que s’aconsegueix mitjançant el vocabulari essencial d’una per-sona motivada.La motivació és la clau que obre la porta del “per què” de la nos-tra vida, una vida amb cognom

(personal, professional, econò-mica, lúdica, emocional...). Actualment, moltes d’aquestes poderoses “claus” es troben en el fons del mar. Motivulario és la canya de pescar, el necessari vestit de busseig i l’excepcional llanterna que ens il·luminarà el camí per recuperar-les.En definitiva, aquest llibre és un diccionari atípic que conté les paraules necessàries per portar endavant la motivació pròpia, assumir les pròpies responsabi-litats i les de les persones que

tenim al nostre càrrec, i adoptar les accions que es requereixen per triomfar a la vida.María Graciani, l’autora del llibre, és periodista, escriptora i s’està introduint en el món de les conferències. Durant anys s’ha esforçat per aconse-guir una molt bona preparació en les seves dues gran passio-ns professionals: els Recursos Humans i la Comunicació. Ha tingut també l’oportunitat de realitzar set masters en aquestes disciplines.

InnovaciónENRIC BARBALIBROS DE CABECERA19,00€

Innovación és el quart llibre d’Enric Barba, enginyer de te-lecomunicacions nascut a Bar-celona ara fa 56 anys. Barba s’ha dedicat els últims tres anys a estudiar amb molta atenció experts de l’àmbit de la inno-vació, per intentar captar què hi havia d’útil i de pràctic en les seves idees, amb un únic objectiu: passar de la teoria

a la pràctica amb la finalitat d’aconseguir la major rendibi-litat de la inversió en activitats d’I+D+i en l’empresa, adoptant les best practices que s’hagin va-lidat pel seu impacte positiu en el compte de resultats. Tots els consells han estat validats en la pràctica, no són teòrics, de manera que l’autor els com-parteix amb el lector perquè

la seva empresa innovi d’una manera rendible, és a dir, per-què aconsegueixi llançar nous productes o serveis amb èxit al mercat, aconseguint un retorn de la inversió en innovació. Pretenen combinar la riguro-sitat acadèmica amb la pràctica empresarial, encara que fugen de les fórmules i del llenguatge ferragós. En realitat, cadascun dels 100 consells tenen un des-tinatari específic en l’àmbit de l’empresa, que resulta evident pel seu context. L’autor els ha

agrupat en dos parts: la prime-ra, dedicada als directors gene-rals, i la segona, dedicada als directors d’innovació, caps de projectes, equips d’innovació i comitès de nous productes. Aquests consells pretenen ser d’ajuda en un moment crític com és l’actual per, si els posem en pràctica, posicionar les nos-tres empreses de manera que, quan acabi la crisi ens permeti ser líders en els nostre sectors, gràcies als nostres esforços per innovar amb èxit.

MotivularioMARIA GRACIANIEMPRESA ACTIVA9,00€

Cent consells pràctics per inspirar i gestionar la innovació en la crisi

Diccionari atípic que conté paraules necessàries per la motivació pròpia

El libro rojo de las mujeres em-prendedoras és un text impres-cindible per a les dones que volen emprendre un projecte empresarial i per a totes les in-teressades a conèixer la situació de les dones en el món econò-mic. Es tracta d’una obra ab-solutament documentada amb estudis reconeguts, que pretén mostrar de forma ordenada i

concisa quin és el perfil de les dones emprenedores (valors, formes d’actuar i resultats) i les diferències amb els seus homòlegs emprenedors, mos-trant les seves principals carac-terístiques de forma objectiva.Així mateix, Guernica Facun-do Vericat repassa els condi-cionants de qualsevol empre-nedora: per què emprendre?

¿En quin sector? ¿Amb quin capital? ¿Sola o en companyia? Respondre aquestes preguntes aporta dades per a un major au-toconeixement, el que permet plantejar-se la conveniència de l’emprenedoria, i suposa un punt de partida sòlid des d’on començar.El llibre finalitza amb una part dedicada a la descripció de les habilitats i les eines més útils per gestionar qualsevol projec-te empresarial. El libro rojo de las mujeres emprendedoras és

un llibre suggerent, rigorós i un estímul perquè moltes dones tinguin referències i models al seu abast i es decideixin a em-prendre i a crear una empresa, i encara que no sigui una tasca gens fàcil, aconsegueixin sen-tir-se acompanyades. L’autora, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, postgraduada en Gestió Aplica-da al Desenvolupament Local i diplomada en Gestió i Admi-nistració Pública.

El libro rojo de las mujeres emprendedorasGUERNICA FACUNDOLIBROS DE CABECERA17,00€

Alertes i estratègies per a les dones que volen emprendre un projecte


HISTÒRIA

Hi ha qui, fins i tot, quan arriba el Nadal, munta el pessebre de casa amb

els ninotets de Lego. Per a molts nens i nenes, potser és el primer contacte amb aquest joc de peces apilables que va néixer ara fa gai-rebé vuit dècades.El joc Lego té el seu orígen en el taller de fusta d’un danès de Billund, Ole Kirk Christiansen, que es guanyava la vida humil-ment construïnt cases i mobles a grangers de la regió. L’any 1924, una desgràcia, que després no se-ria tanta, va cremar el seu taller. El fuster va veure una oportunitat d’engrandir el taller i ampliar el negoci. Per tal de trobar la ma-nera de minimitzar els costos de producció, va crear reproduccio-ns en miniatura dels seus produc-tes com a model de disseny. Les petites escales i taules de planxar que creava el van inspirar cap a un producte que amb els anys li reportaria molts beneficis i el convertiria en el pare d’un dels conceptes de joc més respectats del món. El nom de Lego, sorgit l’any 1934, va venir del lema en danès “leg godt”, que en català vol dir “juga bé”. Una de les primeres jo-guines modulars que va crear va ser un camió desarmable de fusta que va ser durant temps la imat-ge de marca de l’empresa. Però a finals de la dècada dels quaranta va arribar l’acetat de cel·lulosa i, amb ell, els blocs de construcció interconnectables, que són els que portarien la firma a la fama. Primerament els maons s’apilaven i prou. El concepte revolucionari va arribar quan es van dissenyar amb una mena de botons que s’encaixaven uns amb els altres.Però els consumidors i venedors

encara no estaven acostumats al plàstic i els primers carregaments de blocs els van retornar, amb la conseqüent disminució de vendes de la companyia.Però això només va ser un petit obstacle que van salvar.L’any 1954, el fill del creador de Lego va millorar el siste-ma de maons, que presentaven algunes limitacions a l’hora d’interconectar-se. Així, es van

fer uns tubets més encaixables que feien els blocs més versàtils. Això va ser l’any 1958, el mateix que va morir Ole Kirk Christian-sen, quedant el seu fill Godtfred al capdavant del negoci.Les peces antigues es poden aco-blar amb les actuals, fetes de plàs-tic ABS, que és més resistent i gens tòxic. Precisament el 1960, mentre la companyia feia aquest canvi de l’acetat de cel·lulosa a

l’ABS, un nou incendi va cremar la major part de l’inventari de jo-guines de fusta i, a partir d’aquí els Christiansen van decidir que fabricarien només en plàstic. Van introduir la roda a principis dels anys 60, ampliant el catàleg d’aquest joc de construccions.El 1968, els creadors de Lego van donar orígen a un parc temàtic, Legoland, situat a Billund, tot un món de més de 12.000 metres

quadrats amb petites ciutats fetes amb els blocs de Lego. Van visitar el parc més de 650.000 el primer any, i durant els següents 20, Le-goland va créixer vuit vegades de tamany i va arribar a gairebé un milió de visitants per any.El mateix temps que es va obrir el parc, la firma danesa va vendre 18 milions de jocs. Des de llavors, Lego no ha deixat de créixer. Va incorporar un tren subterrani

REDACCIÓ

Tothom coneix els ninotets de Lego, grans i petits. Els pa-res novells es deleixen perquè els seu fills tinguin l’edat de jugar amb aquestes construccions que els van fer passar tan bones estones. La moda no ha passat, ans al contrari. Les peces acoblables i els ninotets de colors s’han adaptat als nous temps, i arriben a la vuitantena amb vitalitat.

Lego,jove als80 anys


HISTÒRIA

amb motor a Legoland, mentre ja tenien gairebé mil treballadors, i llençaven al mercat una línia pels més petits: Lego Duplo.Eren peces més grans i de colors més vius, que també s’acoplaven a les altres peces. Li van seguir la introducció de figures humanes amb braços articulats, els jocs tècnics amb engranatges, rodes dentades, palanques i eixos i la línia espacial, amb astronautes

en miniatura, cohets i naus es-pacials. També en aquesta època van sortir jocs més enfocats al pú-blic femení, amb peces de moblar i cases de nines. La línia de trans-port va veure’s estesa amb vaixells capaços de flotar.El joc de Lego permetia desen-volupar les habilitats creatives dels nens, la qual cosa va donar lloc al departament de productes creatius. El 1988, 38 nens de 17

països van competir a Billund en la primera “olimpíada” de cons-trucció Lego.L’any següent, va sorgir la sèrie Piratas Lego, amb gran varietat de vaixells pirata, illes desertes i tresors, i van canviar per primer cop els rostres somrients dels ni-nots, que van adquirir aspecte de pirates. Més tard es van introduir unes línies per a constructors més avançats: el Model Team.

La fabricació de peces Lego, re-partida per tot el món, és tan pre-cisa que només 18 de cada milió de maons surt per sota dels estan-dards de qualitat buscats. Una altra de les claus l’èxit han es-tat les creacions inspirades en les pel·lícules, com Star Wars, Harry Potter o Piratas del Caribe. Últi-mament s’ha introduït també als vídeojocs, empesos per la com-petència d’altres fabricants com

Mattel, Hasbro i Bandai. La línia d’arquitectura de 10 a 99 anys i les construccions orientades al joc d’imitació, especialment de les nenes, amb salons de bellesa i cases de camp, son les últimes novetats d’una empresa que no mostra signes d’envelliment a punt d’arribar als vuitanta anys.El 2009, en plena crisi mundial, Lego va obtenir 295 millons d’euros de benefici.


TECNOLOGIA

No tenen websPer sorprenent que pugui semblar, a finals de l’any passat, quatre de cada deu empreses espanyoles en-cara no tenien pàgina web. Mal-grat que hom considera que dispo-sar de pàgina web és una finestra oberta al món, l’endarreriment generalitzat d’Internet i les noves tecnologies (TIC) a Espanya, se-gueix sent evident, especialment quan ens comparem amb la res-ta de països europeus. Això és el que es desprenia de l’estudi “Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a l’empresa espanyola 2011” realitzat de manera conjunta entre Everis i la patronal del sector tecnològic AMETIC, i que cada any mesura el grau de penetració de les TIC a les companyies, que va ser pre-sentat recentment a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions. Segons aquest estudi, la penetra-ció de les noves tecnologies a les empreses espanyoles va registrar un augment del 6,5% respecte a les dades de 2010, un creixe-ment que posava fi a quatre anys on l’evolució va ser pràcticament nul·la.

Ús de mòbils Segons l’estudi, el 84,9% de les companyies espanyoles utilitzava terminals mòbils com eina de tre-ball al tancament de l’any 2011. Això suposava un augment de dos punts percentuals respecte als ni-vells de l’any 2010. Per sectors, les empreses que més van fer servir d’aquesta tecnologia van ser les de ‘Construcció’ i les de ‘Transport i Comunicacions’, ja que més del 90% dels seus treballadors els utilitzava assíduament. Els dispositius més utilitzats van seguir sent els mòbils bàsics, amb un 59,6% del mercat. No obstant això, l’ús dels telèfons intel·ligents o smartphones va registrar un sensible augment al llarg de l’any passt, ja que el 49% de les empreses ja hi treballava. Això equival a un repunt de 22 punts percentuals respecte a l’any 2010. Per la seva banda, el nom-bre de mòbils 3G es va reduir en 12,7 punts percentuals i només va suposar el 29% del total de te-lèfons mòbils.

Ús d’Internet a les empreses es-panyoles El sistema de comunicació menys utilitzat va ser la VoIP (Veu so-bre el protocol IP). Malgrat un augment de sis punts percen-tuals respecte l’any 2010, només l’usava el 20% de les empreses

Penetració de les TIC a les co-munitats autònomesL’indicador reflecteix la diferència sensible en el desenvolupament de les noves tecnologies que hi ha entre les comunitats autòno-mes espanyoles. Canàries va ser la regió amb el major grau de penetració de les TIC, amb 47,1 punts, seguida de Madrid i Cata-lunya, amb 46,3 i 46,1 punts res-pectivament. Castella-Lleó, per la seva banda, va obtenir la pitjor qualificació, amb 35,7 punts de l’indicador global. La Comunitat de Madrid va lide-rar la classificació de les regions que més van utilitzar Internet per a fer publicitat, ja que el 30,8% de les seves empreses ho van usar com suport. La segueixen Anda-lusia, amb un 29,3% i Catalun-ya, amb el 28,6%. La Comunitat Valenciana, on el 23,9% de les empreses es va servir d’Internet per fer publicitat, ocupa l’última posició de l’indicador. País Basc i Galícia ocupen el segon i tercer lloc de la cua d’aquesta classifica-ció amb un 24,7% i un 27,5% respectivament.

Us d’ordinadors a les empresesCatalunya és la comunitat au-tònoma amb un major nombre d’ordinadors a les empreses. Un 97,9% de les empreses catala-nes disposaven, al menys, d’un ordinador en acabar l’any 2011. Canàries i Múrcia, amb un ús del 97,6% i del 96,7% respectiva-ment, ocupen la segona i tercera posició d’aquesta classificació en la qual Madrid queda relegada a la cinquena posició, ja que el 96,1% de les empreses d’aquesta comunitat treballa amb equips informàtics. Per la seva banda, Extremadura i Balears van ser les zones amb les empreses menys informatitzades, amb una pene-tració del 93,7% i del 94,2%, res-pectivament.

espanyoles a finals de l’any pass-at. El 80% d’elles ho feia a través d’ordinadors i només el 26% amb telèfons mòbils. Al tancament de l’any 2011, el 94,5% de les empreses espanyo-les treballava amb Internet, pràc-ticament el doble que fa deu anys. No obstant això, el 41,7% de les empreses encara no disposava de pàgina web corporativa. D’altra banda, el 27,3% de les empreses espanyoles es va anun-ciar d’alguna forma a Internet, cosa que suposa un increment de 5,5 punts percentuals respecte del 2010. Així mateix, el 51,4% de les empreses va utilitzar el comerç electrònic per adquirir o vendre productes o serveis, 8,5 punts

percentuals més que fa un any. L’informe que van elaborar Eve-ris i AMETIC assenyala que el 45,1% de les organitzacions que van vendre per Internet considera que l’agilitat és el major benefici de la venda en línia, mentre que el 48,5% assenyala que la como-ditat és el seu principal avantatge. No obstant això, només el 3,2% del teixit empresarial espanyol va utilitzar els terminals mòbils per efectuar compres a través d’Internet, un punt percentual més que l’any 2010 Pel que fa a l’ús d’ordinadors a ni-vell empresarial, a Espanya hi va haver un augment del seu ús de quatre punts percentuals durant l’últim any, fins arribar al 96,2%.

JOSEP BARELLA

EL 42% DE LES EMPRESES ESPANYOLES ENCARA NO DISPOSEN DE PÀGINA WEB

A diferència de les empreses, que no acaben de tenir clar els avantatges d’estar a la xarxa, els joves espanyols ho tenen clar. Potser massa, fins i tot. Segons l’empresa nord-americana de noves tecnologies Cisco, que va fer un estudi entre 3.000 estudiants i joves professionals menors de 30 anys de 14 països diferents, es va posar de manifest la importància creixent d’Internet i de les xarxes socials a la vida diària de les persones. Més de la meitat dels enques-tats, un 55%, van confessar que actualment ja no podrien viure sense la seva connexió a Internet, i ho equiparaven a drets com l’alimentació o fins i tot el respirar. Els extrems es donaven entre els joves brasilers i xinesos, on més del 60% consideraven Internet tant important com el respirar. I és que els resultats de les dades eren sorprenents. Sense anar més lluny, un 67% dels joves preferia tenir Internet que cotxe; 4 de cada 10 joves asseguraven que per a ells Internet era tan important com menjar; només un 6% con-siderava important tenir un aparell de televisió a casa si es disposava d’ordinador, i només un 20% dels joves havia lle-git un llibre els darrers dos anys. Això sí, Facebook que no falti. Una de les dades reveladores del poder de les xarxes socials és la implantació de Facebook. Creada el 2004 per Mark Zuckerberg, en només 8 anys de vida ja ha superat els 800 milions d’usuaris d’arreu del món. D’entre els usua-ris, un 91% dels estudiants i un 88% dels joves empleats enquestats tenen un compte a Facebook, i d’aquestes un 81 i un 73 per cent respecti-vament, es connecten com a mínim un cop al dia per revisar el seu compte.


VIATGES

Budapest, la perla del Danubi

Budapest és la capital d’Hongria i el principal centre polític, in-dustrial i econòmic del país. Té una superfície de 525 km². El seu punt més alt es troba a János Hegy a uns 529 metres sobre el nivell del mar. Administrativa-ment es divideix en 23 districtes. Té una població de 1,7 milions d’habitants i és la sisena ciutat més gran de la Unió Europea. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l’oest del Danubi: Buda i Óbuda i una altra a l’est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera línia de me-tro de l’Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. La fusió de les tres ciutats sota una administració comuna es va produir per primera vegada el 1849 sota la impulsió del govern revolucionari, abans de ser revo-cada després de la reconstitució de l’autoritat dels Habsburg. És ratifi cada defi nitivament el 1873 pel govern reial autònom honga-rès procedent del compromís aus-tro-hongarès de 1867. La pobla-ció total de la capital unifi cada es va multiplicar per set en el perío-de 1840-1900, amb 730.000 ha-bitants. En el transcurs del segle XX, la majoria de les indústries del país s’instal·len a la ciutat, i el creixement de la població prosse-gueix. Així, la població d’Újpest és més que doblada en el perío-de 1890-1910, i la de Kispest és quintuplicada entre 1900 i 1920. Les pèrdues humanes vinculades a la Primera Guerra Mundial i la pèrdua conseqüent de més dels

dial, els jueus són reunits al gueto de Budapest. Aproximadament un terç dels 250.000 habitants jueus de Budapest van morir du-rant el genocidi nazi perpetrat durant l’ocupació alemanya de

1944. Malgrat aquest fet, Buda-pest és actualment la capital euro-pea més ciutadans jueus. El 1944, el diplomàtic Raoul Wallenberg va salvar almenys 10.000 jueus hongaresos. A partir de 1950, l’aglomeració de Budapest coneix una expansió signifi cativa: es creen nous dis-trictes a partir de les ciutats veï-nes, recuperant-se així del setge soviètic de 1944, fent-se, en cert límit, un aparador en matèria de política pragmàtica practicada pel govern comunista del país (1947-1989).

Szechényi són els majors banys termals medicinals d’Europa. La seva aigua és subministrada per dos fonts termals amb temperatures de 74ºC i 77ºC

BUDAPESTPaís:Hongria

Idioma:Hongarès

Població:1.712.210 habitants

Superfície:525,16 km²

Moneda:Fòrint

Clima:La capital d’Hongria té un clima temperat amb estius ca-lorosos i hiverns freds i curts

Turisme:Reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat, Budapest té moltes atraccions, entre les quals hi ha el Castell de Buda, les vistes del riu Danubi, el Pont de les Cadenes, la Plaça dels Heroïs, el Parlament, el Bastió dels Pescadors, la Basílica de Sant Esteve, el Balneari de Széchenyi i més de 200 museus i galeries

Balneari de Széchenyi

dos terços del territori de l’antic regne el 1920 no causen més que un trastorn temporal: Budapest continua sent la capital d’un estat certament més petit però d’ara en endavant sobirà. El 1930, la ciu-tat té un milió d’habitants, més 400.000 a les rodalies. En el mo-ment de la Segona Guerra Mun-

Pont de les cadenes

REDACCIÓ

Penedès Econòmic 12

Documents

Transcript of Penedès Econòmic 12