ERC Acci Granollers 2015Desenvolupament econmicPg. 23 de 23Un desenvolupament econmic per al millor Granollers

INTRODUCCIEls ajuntaments i el desenvolupament econmic globalDes dERC Acci Granollers creiem que s fonamental que la poltica de desenvolupament econmic es pugui fer a nivell local, a partir dun conjunt de mesures microeconmiques que lAjuntament aplica amb lobjectiu de dinamitzar la base econmica de la ciutat, activar noves empreses i afavorir l'ocupaci dels recursos humans i productius. I per aix hem de valorar una poltica de desenvolupament econmic local fortament integrada amb la resta de poltiques municipals amb incidncia socioeconmica (urbanisme, serveis socials, medi ambient, etc.) i executada amb criteris progressistes de reequilibri territorial i social, i amb la voluntat de potenciar un creixement endogen i sostenible.Els ajuntaments tenen, doncs, un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I cal que limpuls de les poltiques es faci de manera coordinada entre les diferents administracions. Tamb, s necessari remarcar que, en lactual escenari de transici nacional, els ens locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria, en que la Generalitat en correspondncia ha d'estar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies pendents.En aquest procs de transici nacional, hem de posar de relleu lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de ladministraci local. Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies no nhi ha cap que faci referncia a la promoci econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per ERC Acci Granollers s una prioritat que des de la nostra ciutat promoguem, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb lAdministraci de la Generalitat i el conjunt dagents econmics del territori. Noms d'aquesta manera aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la remuntada de l'economia.Per aquest motiu, en els propers anys ser necessari coordinar els esforos de les diferents administracions, alineant les poltiques locals especialment els Plans dacci-amb les de les administracions superiors, la catalana i leuropea. Cal des del municipalisme convncer al Govern de Catalunya dels avantatges de concertar amb el mn local la gesti tant de les poltiques actives docupaci, com de les oficines territorials del Servei dOcupaci de Catalunya, a travs de la creaci d'ens de coordinaci a nivell comarcal que es responsabilitzin de la planificaci estratgica i la coordinaci dels diferents agents que intervenen en el territori. Tamb s una necessitat bsica la coordinaci intermunicipal per als programes de promoci econmica. Els espais d'influncia econmica directa en el municipi (principalment els mercats de treball naturals) rarament s'ajusten a les delimitacions geogrfiques, per la qual cosa una poltica municipal de foment de promoci econmica amb voluntat d'eficcia i d'aprofitament racional dels recursos, haur de coordinar-se amb la resta de municipis que integren aquest entorn econmic. Aquest seria el nostre cas, amb la necessitat ineludible, en un primer nivell, dun treball de coordinaci amb lrea urbana que formen els municipis de Granollers, les Franqueses, Canovelles i la Roca i, en un segon nivell, caldr millorar la coordinaci del treball a fer amb la resta de la comarca del Valls Oriental, la Diputaci de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a travs dels Consorcis Territorials, on han de participar els agents econmics i socials del territori en els seus rgans de decisi.Granollers, vila emprenedoraAvui en dia, per, les principals poltiques pbliques per al foment de lemprenedoria pretenen afavorir un ecosistema innovador, un sistema de collaboraci de qudruple hlix (pblic, privat, entitats ciutadanes i sector formatiu i de recerca) liderat per lAdministraci, amb el que es pretn crear una cultura emprenedora a partir danalitzar, valorar, interrelacionar, afavorir la complicitat i facilitar els recursos perqu la societat emprengui. Lajuntament ha dacompanyar lemprenedoria, posar en contacte els diversos actors i provocar que les coses passin. En lecosistema innovador, shan de liderar poltiques pbliques perqu la societat transformi lentorn i situ el ciutad al centre. Per tant, les viles i ciutats emprenedores han de generar ecosistemes on es puguin desenvolupar noves activitats productives i serveis a les persones i empreses. Les noves viles i ciutats intelligents (les anomenades smart city) han de ser facilitadores i promotores de la innovaci i el coneixement com a font de noves activitats econmiques.Moltes viles i ciutats, com Granollers, han desenvolupat, durant la darrera dcada, punts TIC, telecentres, espais de teletreball, etc. que pretenien posar a disposici de tothom la capacitat de connectar-se o treballar en xarxa. Avui, cobra sentit fer evolucionar aquestes iniciatives cap a veritables laboratoris ciutadans didees, de tecnologies, darribada, difusi i pedagogia sobre la innovaci i les TIC. Lobjectiu s que proliferi lactitud emprenedora i que en les noves viles i ciutats hi hagi espais de creativitat, cotreball (coworking) i innovaci en qu ciutadans, tecnlegs, emprenedors, docents, joves, etc. concebin projectes i iniciatives dinters econmic i social, pblic i privat.El nou paradigma de les ciutats intelligents es vincula tamb amb la innovaci, el coneixement derivat de lexplotaci de lallau dinformaci que permeten les TIC i les corresponents eines de tractament de dades. Es tracta de noves eines al servei de les noves oportunitats que sobren per als ciutadans a lhora de millorar i encarar el seu projecte de vida. Actualment, algunes ciutats desenvolupen iniciatives prpies dun laboratori ciutad per a la innovaci, a mig cam del centre de formaci, el cotreball, el centre de recerca, lateneu tecnolgic i la incubadora diniciatives socials i empresarials, amb lobjectiu de fomentar el pensament creatiu, el disseny i la innovaci social i empresarial.Granollers no hauria de perdre el tren com ha passat en tantes ocasions- daprofitar tot el capital hum que conforma el nostre teixit econmic i social, i liderar aquesta aposta de futur que suposa posar en com tot el coneixement adquirit, amb la creativitat collectiva, per generar noves dinmiques econmiques i socials.

Un pacte local per locupaciDes del municipi, sha davanar en la garantia del dret subjectiu a locupabilitat. Aix implica gestar poltiques dinversi en serveis pblics per tamb en poltiques transversals de millora de locupabilitat de les persones i de promoci diniciatives generadores docupaci.En aquest sentit, cal articular els mecanismes adients per garantir la participaci a la convocatria del Departament dEmpresa i Ocupaci, mitjanant el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC), per aconseguir els ajuts per emprendre accions dorientaci i acompanyament a la inserci de la Xarxa dOrientaci per a lOcupaci. Aquesta xarxa dorientaci per a locupaci sarticula des de dos nivells diferenciats i complementaris: un primer nivell dinformaci i assessorament, que es porta a terme mitjanant la xarxa doficines de treball (SOC, i un segon nivell dorientaci, ms especialitzat, que es duu a terme en collaboraci amb entitats pbliques i privades. El dret subjectiu a locupabilitat ha de ser leix del model de desenvolupament econmic i social a lhora de buscar una millor qualitat de vida de les persones, un dels principals objectius que sha de fixar el nostre Ajuntament. Al segle XXX, els esforos de les administracions shan de centrar a facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a la majoria dempreses. s en aquest sentit que des dERC Acci Granollers volem promoure poltiques de dinamitzaci de les activitats econmiques del municipi.Daltra banda, lactual situaci del mercat laboral situa lemprenedoria com una opci cada vegada ms atractiva per als professionals que busquen per que no troben feina assalariada. Cal que les poltiques municipals cren lentorn i les condicions propcies per a lactivitat emprenedora, tant afavorint la creaci despais fsics (laboratoris ciutadans, espais de cotreball), on els emprenedors puguin compartir els seus projectes, com facilitant-los lactivitat diria o afavorint-ne el prestigi social.Davant la globalitzaci de lactivitat productiva i la seva pressi sobre la reducci dels costos i la centrifugaci dels processos productius que provoca que processos abans interns de les empreses, ara es resolguin amb contractacions dempreses externes, lautoocupaci esdevindr una via dinserci laboral cada cop ms habitual, principalment en segments professionals amb un elevat nivell de formaci i/o qualificaci professional.La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i, en especial, de les economies occidentals, on les institucions financers han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20% (dades EPA). A Granollers, aquesta dada es tradueix en 5.686,2 persones aturades el 2014. En aquest sentit, s imprescindible que a Granollers shi desenvolupi una economia basada en el coneixement, la capacitat productiva de la indstria i els serveis de valor afegit, enfront dun model econmic com el que hem viscut els darrers anys, basat en el low cost, els llocs de treball precaris i mal retributs i els requeriments de baixa qualificaci per a les persones que hi treballaven.Des d'ERC-Acci Granollers creiem que conv treballar amb una visi de reptes estratgics de ciutat, que prioritzi la lluita per reduir latur a partir de la qualificaci de les persones. I considerem imprescindible aconseguir una major vinculaci entre lmbit empresarial i el formatiu, apostant decididament per lFP Dual i altres sistemes que permetin incentivar les prctiques i laprenentatge a lempresa, com tamb fan pasos del centre-nord dEuropa.

OBJECTIUS i EIXOS BSICS DACTUACI QUANT A DESENVOLUPAMENT ECONMIC Els eixos bsics que han de definir lacci municipal global en el camp del desenvolupament econmic, en coherncia amb els principis poltics nacionals i desquerres que promou ERC-Acci Granollers, sn: Impulsar el creixement econmic de la nostra ciutat, garantint un desenvolupament eficient del teixit productiu local, afavorint la reconversi i modernitzaci dels sectors tradicionals i la diversificaci sectorial de lactivitat econmica, aix com dinamitzar laparici diniciatives empresarials que aprofitin recursos ociosos o noves oportunitats de negoci. Entenent sempre el respecte al medi ambient com a base per a tot desenvolupament econmic que busqui la sostenibilitat. Treballar per crear ocupaci de qualitat i reduir latur a la nostra comarca mitjanant accions que incideixin positivament en ladequaci de la qualificaci de la poblaci activa (ocupada o aturada) a les necessitat de lestructura econmica de lentorn, fomentant tamb lemprenedoria i la capacitat de les persones de desenvolupar els seus propis projectes, laborals i de vida. Per aix, cal millorar lestructura organitzativa municipal, generant una major vinculaci entre ladministraci, les empreses i els centres formatius, simplificant els processos administratius per a limpuls de leconomia, i proposant concentrar en una mateixa regidoria de Desenvolupament Econmic i Formaci Professional els serveis relacionats amb augmentar la qualificaci dels recursos humans de la ciutat per a millorar la seva ocupabilitat, dacord amb les necessitats empresarials. Millorar les possibilitats dintegraci laboral de determinats collectius amb especials dificultats o en situaci de marginaci laboral, mitjanant accions que afavoreixin canvis en la cultura empresarial i programes dadequaci de la competncia professional dels individus a les necessitats de lentorn.

1. EMPRESA I EMPRENEDORIAUn dels punts forts de la ciutat de Granollers s la seva economia, clarament diversificada. La indstria i els serveis, amb el comer al capdavant, han perms que la ciutat no depengui noms dun nic sector, fet que est facilitant la recuperaci de la crisi. Cal potenciar aquesta diversitat a travs de desenvolupar les nostres capacitats per millorar l'eficincia, tant econmica com social.La ciutat ha de marcar amb quina economia vol sortir de la crisi i posar les bases de l'economia del futur de la ciutat. Des dERC Acci Granollers creiem que el futur ha de passar per incrementar la nostra atractivitat, per tal que noves industries i inversions vinguin a la ciutat. Ens hem de transformar en una ciutat atractiva, on hi aterrin petites empreses amb un alt potencial, tenint en compte que tenim un sol industrial que s molt a prop de Barcelona per sense el collapse de la capital pel que fa a locupaci de lespai pblic i el preus del sol. Una economia basada amb una ocupaci de qualitat. Granollers es caracteritza per una forta activitat industrial, tot i que aquesta forta activitat industrial ens ha portat a qu la crisi econmica encara hagi estat ms forta a la nostra ciutat. Ara, cal aprofitar aquest potent teixit industrial per a sortir de la crisi, amb una base ms slida, en base a la millora de la competitivitat empresarial, a partir de la innovaci, la internacionalitzaci i la millor qualificaci dels recursos humans.Per el primer pas s fer una diagnosi de la situaci de les empreses granollerines i comarcals, sobre tot de les petites, i les seves necessitats. s imprescindible que l'Ajuntament garanteixi un bon assessorament ales persones empresries, ja siguin nous o amb experincia, de cara al desenvolupament del seu Pla d'empresa, ms enll de la formaci inicial i de l'acompanyament. I malgrat que molts podrien pensar que el diagnstic s una tasca que haurien de fer les prpies empreses privades, la gran majoria dels emprenedors de la nostra ciutat no tenen suficients recursos per poder-sho permetre, per la qual cosa creiem que lAjuntament hauria dajudar en aquesta tasca que pot garantir el futur de nous projectes empresarial, aix com ajudar a garantir la continutat de projectes ja establerts.Guanyar atractivitat passa per accions com repensar i impulsar lempresa municipal Granollers Mercat, crear una Oficina d'Atenci nica a les empresa i a la emprenedor i una Oficina de Reindustrialitzaci, impulsar una Regidoria d'Innovaci o potenciar la formaci professional i vincular-la de forma estreta amb els agents econmics i socials. Aix mateix, conv reforar lestructura dels polgons industrials de la ciutat, no noms dotant-los de les infraestructures necessries, sin tamb activant la seva capacitat de generar clster i associacionisme empresarial.Des d'ERC-Acci Granollers tamb creiem en la necessitat de generar coopetncia; aix s, cooperar per competir, a travs de l'impuls de la cooperaci i la collaboraci pblic-privat pel desenvolupament destratgies de creixement i competitivitat industrial a Catalunya.Finalment, cal convertir Granollers en un municipi cooperatiu mitjanant l'impuls de la creaci i funcionament de cooperatives, principalment en el sector social, i impulsant models cooperatius (com som els models dels CAE francesos que comencen a funcionar al nostres pas).

PROPOSTES DACTUACIOrganitzaci municipal Per tal de garantir leficincia social dels recursos municipals, proposem repensar i impulsar lempresa municipal Granollers Mercat, fomentant el treball transversal entre les rees implicades en la promoci local i centralitzar en una nica rea les poltiques de desenvolupament econmic. Impulsar el Consell Econmic i Social de Granollers, com a rgan consultiu i de participaci, i espai bsic de concertaci en lmbit del desenvolupament econmic, i nexe bsic entre lAdministraci i la ciutadania per tal de formular propostes, definir poltiques i avaluar-ne la seva execuci. El Consell econmic i social ha destar: integrat per tots els agents locals implicats: Ajuntament, Consell Comarcal, Diputaci, Generalitat, entitats empresarials, associacions sindicals., ... presidit per una persona representant del mn econmic, no poltic.I tindr com a funcions: definir els Plans de desenvolupament econmic i ocupaci de la ciutat, plans sectorials o plans de xoc que sen derivin, en funci dels reptes i necessitats ciutadanes; aprovar el pressupost dedicat al desenvolupament econmic i ocupaci; realitzar el seguiment de laplicaci dels diversos plans i programes; avaluar les poltiques de desenvolupament econmic i ocupaci del municipi.

Planificaci del desenvolupament econmicFins ara, a Granollers la planificaci del desenvolupament econmic i locupaci ha estat basat en exclusiva a les propostes generades en aquest mbit pel Pla Estratgic de Granollers. Algunes de les propostes shan desenvolupat posteriorment a partir del Consell de la Formaci Professional i lOcupaci. I el Consell econmic i social de la ciutat sha limitat a impulsar Plans de xoc contra la crisi, de contingncia, sense aprofundir en una mirada a mig termini. Per aix s tant important que, en la propera legislatura, es faci selabori un Pla de desenvolupament econmic de Granollers, a partir de lEstructura del Pla Estratgic i de forma participa cada amb els agents que formen el Consell econmic i social de Granollers. Aquest Pla permetria encara els reptes generals de creixement econmic, diversificaci dels sectors econmics, i millora del nivell de vida i de l'ocupaci de la poblaci, i obligaria a orientar aix tota lestructura municipal en la direcci dadaptar el territori al canvi, cercant generar una economia ms competitiva i capa de collaborar amb altres territoris.Evidentment, aquesta Planificaci econmica sha delaborar de forma compartida i alineada amb el territori. La realitat industrial de la ciutat semmarca primerament amb la conurbaci granollerina (Canovelles, Les Franqueses, La Roca del Valls), i amb una forta dependncia comarcal, sense oblidar la realitat de la regi propera a Barcelona. Cal dir, doncs, que s imprescindible la coordinaci de les poltiques industrials, a diferents nivells: Compartir estratgies de planificaci amb els municipis vens, especialment per poder compartir serveis de manera ms eficient. En aquest sentit, durant la propera legislatura cal fer un salt endavant en la coordinaci efectiva daspectes relacionats amb la promoci econmica, amb tots els municipis de lentorn, i analitzar la possible compartici de serveis. Pel que fa al nivell comarcal, lAjuntament de Granollers ha de seguir treballant per la creaci dun Consorci de Promoci Econmica a nivell comarcal, com a punt de trobada dels diferents agents econmics, i com a eina per a la concertaci i el debat de les poltiques industrials i docupaci del Valls. Granollers ha de participar activament en els rgans de debat, reflexi i planificaci creats per a la planificaci a nivell de la regi barcelonina, com seria el Pacte Industrial, per aprofitar el potencial que representa la ciutat de Barcelona, tot i intentant no quedar diluts en les propostes de planificaci en funci de la metrpoli barcelonina. Lactual equip de govern no ha participat en aquest rgans de debat i de planificaci. Finalment, des dERC Acci Granollers creiem que la nostra ciutat tampoc pot quedar aliena a tot el procs en el que est subms el nostre pas, en la mesura que serveix de replantejament de totes les poltiques pbliques de Catalunya, per a la generaci dun nou pas. Per aix, pensem que lAjuntament sha dimplicar directament en lAssociaci de Municipis per la Independncia, i en tots els processos de redefinici de les poltiques pbliques, tamb les de desenvolupament econmic.

Planejament urbanstic i desenvolupament econmic (veure programa dUrbanisme)s evident que moltes de les propostes de dinamitzaci econmica requereixen dinfraestructures que han destar treballades i planificades des de lmbit dUrbanisme. La prioritzaci daquestes propostes que afecten directament, el foment de lactivitat econmica, s bsica a lhora de reclamar una poltica industrial adequada a nivell municipal. Algunes de les propostes sn: Promoure les comunicacions adequades dels polgons industrials amb les grans infraestructures vials o altres mitjans de transport (trens, ports, aeroports). En aquest sentit, esdev important la negociaci amb les operadores de vies de pagament per no penalitzar les empreses dels municipis que tinguin les comunicacions amb la resta del pas afectades per peatges. Millorar les infraestructures de comunicacions de la ciutat, amb la construcci de les calades laterals de lautopista entre Granollers i Cardedeu. Impulsar la construcci duna estaci del tren dalta velocitat al Valls, propera al Circuit de Catalunya. Estudiar el soterrament de la Ronda Sud, entre el carrer Esteve Terrades i Llus Companys. Traslladar lestaci de mercaderies ferroviries al sud de la comarca. Millorar la xarxa ferroviria, especialment amb el desdoblament de la lnia de Barcelona - Puigcerd fins a la Garriga. Creaci de la nova lnia ferroviria orbital que uneixi Vilanova i la Geltr amb Matar, connectant Vilafranca del Peneds, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Impulsar un nou Pla de mobilitat amb la participaci de tots les entitats i vens, tenint en compte la incidncia dels polgons i del comer a la nostra ciutat. Amb especial atenci al transport pblic, amb la millora de la xarxa dautobusos de la conurbaci.I a nivell de polgons proposem: Millorar els subministres de serveis energtics, dacord amb les empreses, planificant els serveis necessries en el futur. Impulsar la definitiva implantaci de la xarxa de cable de fibra ptica, per a la millora de les telecomunicacions, especialment en els polgons industrials de la ciutat que no en disposen.

Cooperaci pblic-privada Granollers ha dimpulsar una veritable cooperaci pblic-privada entre les administracions pbliques i els agents privats implicats (patronals, sindicats i empreses), com a criteri general per a garantir la viabilitat dels projectes de dinamitzaci econmica i d'ocupaci de la nostra ciutat. Els agents han de formar part daquesta collaboraci des de bon principi, decidint els projectes a impulsar i construir-los i implementar-los. No podem reduir la participaci dels agents econmics a ser noms espectadors de conferncies i xerrades. Promoure la concentraci empresarial sectorial per a la creaci i/o la impulsi de clsters, en aquells mbits on hi ha capacitat dagrupaci sectorial, i amb una mirada que va ms enll de lestricte terme municipal. Alguns dels sectors on es poden generar aquestes dinmiques serien: sector auxiliar de lautomoci; indstria qumica; indstria agroalimentria; sector turstic; mbit sociosanitari; sector cultural, creatiu i audiovisual; mbit de la gastronomia. D'acord amb la poltica de clsters, i en el marc de les poltiques del RIS3Cat, sha dafavorir el manteniment, millora i impuls de sl industrial, amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva. Granollers ha de tornar a liderar les poltiques desenvolupament econmic a nivell comarcal, planificat amb la resta de municipis de la comarca i tornar a ser un referent en aquest mbit a nivell nacional. Una bona base per aquest impuls a nivell comarcal ha de comenar per iniciar projectes conjunts amb els municipis mes propers i amb els quals es comparteixen serveis. Crear synergys com a oportunitats reals de negoci. Les synergys sn activitats de networking, on grans companyies proposen els seus reptes empresarials per tal que les pimes de la ciutat puguin oferir les seves solucions, serveis i productes.

Desenvolupament eficient del teixit productiu localEl desenvolupament econmic i social per aconseguir una millor qualitat de vida de les persones s un dels principals objectius que ens fixem la gent dERC Acci Granollers. Al segle XXI els esforos de les administracions shan de centrar en facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a la majoria dempreses. Al mateix temps, creiem que Granollers hauria de mantenir la diversitat econmica que la caracteritza, i aix vol dir potenciar el nivell industrial, com a sector que multiplica els efectes de la seva activitat. Per a tot aix, ens proposem els segents Objectius especfics: Incentivar el creixement i el desenvolupament eficient del teixit productiu local, afavorint la reconversi i modernitzaci dels sectors tradicionals i la diversificaci sectorial de lactivitat econmica, aix com dinamitzar laparici diniciatives empresarials que aprofitin recursos ociosos o noves oportunitats de negoci, especialment les vinculades a les noves ocupacions. Impulsar la competitivitat empresarial, a partir de la innovaci, la internacionalitzaci, la qualitat i la qualificaci dels recursos humans. Incentivar i facilitar la incorporaci de les empreses a les noves tecnologies. Modernitzar la tecnolgica dels sectors econmics amb ms possibilitats de futur, en especial mitjanant les accions que ajudin a millorar la posici competitiva internacional dels sectors, i a afavorir la cooperaci interempresarial en el context de la Uni Europea. Donar suport a la creaci de noves iniciatives empresarials generades en el municipi que proposin activitats innovadores o b que dinamitzin recursos ociosos del municipi. Diversificar el teixit productiu local, mitjanant accions que afavoreixin la reconversi dels sectors tradicionals en recessi. Potenciar ladopci de tecnologies no agressives cap al medi ambient per part de les empreses, principalment les del sector industrial. Potenciar la cooperaci entre les entitats i institucions amb les empreses de Granollers. Millorar les infraestructures de suport a les empreses. Establir i mantenir una comunicaci directa amb les principals indstries i empreses ubicades al municipi a fi de detectar possibles empreses en crisis. Desenvolupar programes i serveis de suport a les empreses. Potenciar el desenvolupament del sector terciari, fent especial atenci als serveis avanats.

Des dERC Acci Granollers fem les segents propostes dactuaci: Continuar potenciant els programes de cooperaci entre la ciutat i els sectors empresarials, per tal dimplicar la iniciativa privada en la millora de lentorn urb, especialment de les zones comercials. Afavorir el desenvolupament de les organitzacions que representen el teixit productiu de la ciutat, amb un Programa de foment de lassociacionisme entre els diversos sectors empresarials i comercials. Potenciar les relacions de lAjuntament amb les associacions empresarials i les organitzacions sindicals, millorant la comunicaci i les possibilitats dactuaci conjunta entre els diferents agents econmics de la ciutat. Convertint el Consell Econmic i social en un veritable espai de debat i de codecisi i planificaci econmica de la ciutat. Seguir potenciant, a travs de Granollers Mercat, les diferents activitats que realitzen els collegis professionals a la ciutat per tal dacostar els seus serveis als collegiats de la nostra ciutat i comarca. Aprofitar les oportunitats derivades de lexistncia de determinats pols datractivitat econmica a lentorn de Granollers. Dotar Granollers Mercat dels recursos humans i econmics adequats per tal que es converteixi en el veritable canalitzador de les poltiques de desenvolupament econmic de la ciutat Impulsar, a nivell comarcal, la creaci duna Agncia per a latracci dempreses a la nostra comarca. Aquesta agncia socuparia datreure inversions, i comercialitzar sl industrial, treballant conjuntament amb els agents econmics i socials del territori. Establir negociacions amb les patronals empresarials i els sindicats per a lestabliment de noves empreses al municipi, amb ofertes de sl industrial amb incentius per a la industrialitzaci. Fomentar la creaci de noves empreses dedicades a aspectes mediambientals, tant per a lassessorament i els serveis, com per a la implantaci de noves tecnologies mediambientals.

Pla de xoc per a la simplificaci administrativaEn ple segle XXI, ens cal una administraci ms gil i eficient, introduint una cultura de simplificaci de la gesti i de millora de les garanties pbliques, que permeti reduir el cost que suposen les gestions i els trmits que lempresariat ha de realitzar per mitj de ladministraci municipal i establir garanties que exigeixin la prestaci dun servei eficient.Per fer-ho possible caldr un acord entre institucions i empreses, i introduir un enfocament ms efectista a les noves normatives aprovades, que primi la consecuci dobjectius i el vessant preventiu respecte al sancionador mitjanant. Per a aix, proposem: La introducci de les reformes administratives necessries per tal de reduir els terminis dautoritzaci i llicncies de lAjuntament per les autoritzacions relatives a activitats econmiques. Agilitzar la gesti amb finestreta nica a travs de lOficina dAtenci nica a lEmpresa i lEmprenedoria, unificant els trmits en un nic servei, sobretot pel que fa a latenci individual. Disposar dun expedient nic per empresa, amb tota la informaci relativa a impostos, llicncies, permisos, etc., accessible per internet. Realitzaci d'un Pla de reestructuraci i simplificaci de tots els processos de comprovaci i certificaci per tal de reduir-ne, si s possible, els costos finals assumits per lempresa. Generalitzaci de ls de mitjans telemtics en les relacions entre Administraci i les empreses Minimitzar la morositat municipal respecte als provedors com a primera poltica de promoci econmica. Complir lobjectiu de pagar amb 30 dies a totes les empreses

Granollers MercatGranollers Mercat ha d'esdevenir el veritable canalitzador de les poltiques de desenvolupament econmic de la ciutat, amb eines no noms per l'assessorament i acompanyament, sin tamb pel que fa al foment de la internacionalitzaci, la innovaci, l'ocupaci i la captaci i potenciaci de noves empreses.La seva estructura actual, centrada en Can Muntanyola, ha de poder atendre millor les necessitats tant dempreses jurdiques com a ttol individual, donat servei i coordinant-se tamb a les poltiques docupaci. Per tot aix, proposem: Mantenir la certificaci del sistema de gesti de la qualitat obtinguda per Granollers Mercat a partir de la seva constituci, com a garantia de leficincia del treball a fer en el camp del desenvolupament econmic i de la formaci ocupacional i contnua a la ciutat. Ampliar la certificaci a altres mbits (Medi ambient, responsabilitat social corporativa), i orientar lorganitzaci al model EFQM dexcellncia i qualitat. Creaci de lOAEE - Oficina dAtenci nica a l'Empresa i l'Emprenedor. A lestil de lOficina dAtenci al Ciutad, i acordada entre Granollers Mercat i empreses i institucions, l'OAUEE ha de funcionar com a finestreta nica de relaci de les empreses amb ladministraci per tal de facilitar al mxim les gestions a realitzar amb lAjuntament per part de les empreses. Algunes de les seves funcions serien: donar suport al teixit empresarial del territori i cobrir les necessitats tant de persones emprenedores com de pimes, o dempreses de major dimensi ja consolidades en el territori, que tenen necessitats diferents de les que pot tenir una empresa de nova creaci. Facilitar i millorar lassessorament empresarial en aspectes laborals, fiscals, jurdics, comptables, accs a subvencions, expansi del negoci, introducci de la innovaci en la gesti o processos de lempresa i d'altres aspectes de desenvolupament de l'activitat. Assessorar i facilitar laccs a eines per a la internacionalitzaci. Agilitzar els trmits per les llicncies i permisos per al desenvolupament de lactivitat, establint ponts de dilegs amb altres entitats o administracions. Els mecanismes per articular aquesta oficina passaria per la coordinaci entre lAjuntament de Granollers, entitats bancries, Cambra de Comer de Barcelona, patronals i sindicats. Creaci de un servei dassessoria personal a lempresa o a la persona emprenedora, que ser la persona interlocutora nica i que centralitzar el conjunt dels trmits. Implantaci del Learning to Grow, programa d'acompanyament a persones empresries en el desenvolupament i creixement del seu negoci. Assessorament i acompanyament en cas de cessament temporal i reorientaci de l'activitat: Ajuts per cessament temporal i reorientaci de lactivitat Recursos dacompanyament per la reorientaci del negoci Desenvolupament d'eines de programari per a la gesti empresarial Implementar un servei dassessorament i informaci per a les empreses per tal de potenciar ladopci de tecnologies no agressives i d'estalvi energtic que respectin el medi ambient i facilitar la captaci dajuts pblics en aquest sentit. Elaborar un Programa per a la implantaci de sistemes de gesti mediambientals (segons ISO 14.000) i de gesti de leficincia energtica (ISO 50001) a les empreses de Granollers, amb la creaci duna cultura directiva que tingui present el medi ambient (veure propostes a lapartat de Medi Ambient). Elaborar, dacord amb el servei destudis del Pla Estratgic, un estudi en lmbit local de detecci doportunitats de negoci. Creaci dun servei de Defensa a l'Empresariat. Una de les pors a emprendre que cal eradicar s la por a labs de ladministraci pel desconeixement de la normativa vigent. Per aix, cal disposar dun servei, independent de ladministraci, que nosaltres proposem lligat a lOficina de Defensa de la Ciutadania. (Veure lapartat de Ciutadania). Impulsar formaci de qualitat destinada al reciclatge de directius i comandaments mitjans de PIMES en tecnologies i tcniques de gesti innovadores. Programa Reinverteix en futur. per fomentar l'acompanyament i la transferncia de coneixement en inversors empresarials, com un programa adreat a persones empresries, directives i de l'mbit de la consultoria, que disposen de capacitat financera i que tinguin inters en impulsar projectes empresarials, que donaria suport als nous Business Angels en la seva implicaci tant en projectes innovadors com en empreses amb canvis accionarials. Al llarg del programa els participants obtenen coneixement sobre projectes d'inversi i els seus riscos, aprenen com reinvertir i diversificar la inversi aix com a assumir la primera inversi, sempre sota el guiatge d'experts. Es podrien organitzar edicions especials, com per exemple per a projectes dinversi social.

Reindustrialitzaci de Granollers Crear lOficina de reindustrialitzaci de Granollers, lligada a la modernitzaci dels polgons industrials. Es tracta d'impulsar la creaci d'una agencia per a latracci i captaci dempreses, que socuparia de comercialitzar sol industrial i atraure inversions. Des dERC Acci Granollers pensem que aquest hauria de ser un projecte dmbit comarcal, tot i que la urgncia i necessitat fa que des de Granollers podem comenar ja a activar-ne les funcions, mentre no simpulsa a nivell de comarca. Desenvolupar el Pla de modernitzaci / implantaci de noves indstries a la ciutat, amb programes destinats a impulsar els avenos de les empreses de la ciutat en aspectes de noves tecnologies. Aix mateix, conv impulsar la creaci dun viver dempreses de base tecnolgica, com a instrument per a la generaci de nova activitat empresarial, ampliant el teixit productiu i generant nova ocupaci. Aquest viver podria estar installat a Roca Umbert, acompanyant les empreses dimatge i so i comunicaci. Generar sl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures datracci de noves inversions. Instaurar un Programa per afavorir la implantaci d'empreses dalt valor afegit, aprofitant la implantaci de la fibra ptica, i el desenvolupament inicial de cadascun daquests plans urbanstics. Aix mateix, shaurien de potenciar els nous sectors econmics emergents, vetllant per la implantaci tamb, de diversos serveis auxiliars, com sn els serveis de proximitat a les empreses, o els serveis datenci a les persones. Estudiar la millor adequaci de les normatives urbanstiques, amb ladaptaci de les normatives docupaci i s de sl industrial a les necessitats dels sectors econmics, i l'optimitzaci del poc sl industrial disponible a la ciutat. Impulsar la concentraci empresarial dun mateix sector per promoure la creaci i/o la impulsi de clsters. Dacord amb la poltica de clsters, afavorir el manteniment de sl industrial i potenciar la creaci de polgons industrials amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva. Treballar deduccions fiscalsmajors lligades a la creaci docupaci i de riquesa a la ciutat. Establiment del Districte creatiu de Roca Umbert com a barri de les indstries creatives i culturals, afavorint la implantaci de l'activitat privada i associativa relacionada amb els usos i funcions de Roca Umbert, amb actuacions com lexempci d'IBI, rebaixes en les llicncies d'obres, etc. (Veure lapartat de Cultura). Establir i mantenir una comunicaci directa amb les principals indstries i empreses ubicades al municipi, a fi de detectar possibles empreses en crisi. Promoure el coneixement i la relaci entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis vens, com a via per generar sinergies i projectes conjunts. Crear un espai de Noves Experincies Empresarials, en qu les empreses que simplanten al municipis puguin donar a conixer a la resta dempreses ja existents i a la ciutadania en general.

Plans de Modernitzaci i manteniment dels polgons industrials Els polgons industrials sn els veritables pols datracci econmica de la ciutat, a part dels aspectes de comer. Per aix, des dERC - Acci Granollers plantegem lelaboraci de Plans de Modernitzaci i manteniment dels polgons industrials, elaborats a partir del Consell econmic i social, que constaria de les segents propostes i actuacions: No podem substituir espai industrial per espai comercial. Als polgons industrials hi ha d'haver indstria, i proposem avanar cap a una concertaci pblico-privada per fer un anlisi de quina futura industria volem. Promoure les figures dels polgons dactivitat econmica (PAE) en el marc de la collaboraci pblico-privada. Fomentar la creaci de comissions per a la promoci dels polgons, formada per les empreses de cadascun dels polgons. Cal la cooperaci entre usuaris dels polgons per tal de plantejar, com a interlocutors de lAjuntament, els aspectes de modernitzaci i manteniment necessaris a cadascun d'ells. Elaborar mapes de qualitat dels polgons, per tal de conixer la situaci de cada un d'ells, les seves necessitats i les seves possibilitats de futur. Aquests mapes serviran de base per plantejar cada un dels Programes de millora per a cada polgon. Crear Plans de millora per a cada polgon, de forma participada amb les empreses que prevegi millores en: subministrament energtic (encara avui cal garantir la regularitat i uns nivells mnims bsics de qualitat per als serveis de base a les empreses: energia, aigua, telfon, etc.). Aprofitament energtic xarxa de fibra ptica transport pblic enllumenat asfaltat dels carrers neteja informaci sobre localitzaci dempreses accessibilitat clavegueram, etc... A ms a ms, plantejar la possibilitat que les empreses del polgon comparteixin serveis i activitats en com, com: sistemes de recollida de residus; depuradora; s denergies alternatives; adopci de sistemes de cogeneraci energtica; etc.

Finanament de projectesExisteix un problema de finanament pels projectes de creaci docupaci, ja siguin nous o no. Per aix, creiem que Granollers Mercat pot jugar un paper ms actiu en aquest camp. Creaci de la figura del mediador financer, la funci de la qual ser lacompanyament als autnoms i petits empresaris davant les entitats financeres. El mediador financer podria exercir funcions darbitratge, prvia acceptaci de les parts, que permetin decidir la concessi del finanament.

Foment de la internacionalitzaci Granollers Mercat, dacord amb altres institucions (ACCI, Cambra de Comer, associacions empresarials i sindicals, etc.), ha de facilitar als seus usuaris diverses actuacions i serveis relacionats amb la capacitat dinternacionalitzaci de les empreses: Donar la informaci relacionada amb els principals agents promotors de la internacionalitzaci de lempresa, treballant conjuntament amb les patronals i la cambra de comer. Donar una primera resposta als dubtes que poden sorgir quan una empresa decideix emprendre el cam per exportar, aix com tamb deriva als organismes competents, les consultes dempreses ja consolidades en el mn de lexportaci, fent-ne un acompanyament. Programa per identificar les empreses amb ms potencial de creixement per ajudar-les en la seva expansi i ajudar-les a convertir-se en referents internacionals. El programa posaria a disposici dels participants l'assessorament expert de professionals consultors de reconegut prestigi. Sota un enfocament prctic, els consultors donaran suport a les empreses en la identificaci de les seves necessitats, la definici d'un pla de creixement personalitzat i l'acompanyament en la posada en marxa. Creaci d'un equip d'agents qualificats per donar suport a les PIMES en les rees dactuaci, com el foment de lactivitat exportadora, les inversions tecnolgiques, la transferncia de tecnologia, la cooperaci empresarial i la captaci de subvencions i programes pblics per fomentar la qualitat, el disseny industrial. Treballant aquesta proposta conjuntament amb les associacions dempresaris de la nostra ciutat, etc. Donar suport a les empreses sobretot a les Pimes per a lassistncia a les fires sectorials ms importants amb l'objectiu de fomentar la connectivitat amb grans corporacions, l'impuls en el seu creixement i la generaci de noves oportunitats de negoci.

Granollers, ciutat que InnovaDes dERC-Acci Granollers creiem en el potencial de les persones i per aix cal generar les condicions perqu la creativitat es converteixi en un dels motors de la nostra ciutat. La legislatura 2015-2019 ha de portar un canvi en la manera denfocar els projectes de ciutat, incorporant la innovaci en tots els mbits de gesti, en les relacions amb les persones emprenedores i les altres administracions, etc. Per a aix, proposem: Creaci de la Regidoria d'Innovaci, que tindria com a objectius: Promoure la innovaci dins de lorganitzaci municipal, i en cada un dels mbits i serveis dactuaci. Promoci de projectes dinnovaci entre les institucions, empreses, entitats de la ciutat. Oferir informaci relacionada amb els principals agents promotors de la innovaci a nivell catal i internacional. Amb la Regidoria es promouria que des de Granollers Mercat, es dons suport a les persones emprenedores i pimes amb voluntat diniciar-se en la innovaci empresarial: Primera consulta per part de lempresa i/o emprenedor. Derivaci a lorganisme competent en la concessi dajuts i subvencions en temes dinnovaci, Acompanyament en el procs dinnovaci.Algunes propostes dactuaci serien: Proposta de projecte Incuba un Jove. Aprofitar el know-how de gent de Granollers que ha tingut xit per fer de tutor a joves que volen emprendre. Impulsar la investigaci empresarial, tant en Recerca com en Desenvolupament, amb un Programa de foment de lR+D, que prevegi la possibilitat dajuts a les empreses que disposin de centres dR+D, o vulguin impulsar-los. Aprofundir en la lnia de R+D de les Tecnologies de les Arts, donada la incardinaci del CTUG dins del complex de La Fbrica de les Arts, per esdevenir, en els propers anys un centre de referncia tecnolgica en aquest camp a nivell catal. Estudiar la viabilitat despecialitzar-se en el camp de la digitalitzaci dudio. Rellanar i potenciar el contingut de la Setmana Tecnolgica per donar major valor afegit tant a empreses com a particulars, mitjanant lincrement tant del nombre com de la qualitat de les activitats a realitzar. Seguir realitzant programes de foment i difusi de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC), per tal de millorar la competitivitat de les nostres empreses, en especial les PIMES, i devitar lescletxa digital dels collectius amb major risc dexclusi. Impulsar la utilitzaci de les dades obertes de la ciutat per a limpuls daplicatius per part dempreses TIC. Recuperar els Premis a la Innovaci Empresarial i Comercial de Granollers, per tal de ser un element de prestigi per a les empreses. Els Premis sorganitzarien des del Consell Econmic i social de Granollers, conjuntament amb els agents social de la ciutat (patronals, sindicats i associacions de comerciants). Instaurar un premi de Responsabilitat Social Corporativa. Foment de la innovaci incremental en la indstria, a partir de projectes realitzats per alumnes dFP Dual.

A ms, des dERC Acci Granollers creiem que la ciutat ha destar a lavanada dels projectes collaboratius dinnovaci que sestan duent a terme arreu de les ciutats del pas, explorant noves vies de concertaci i treballant per fomentar la intelligncia collectiva en aquells mbits on la ciutat t un gran potencial (Veure els programes de Societat del Coneixement i Salut). Per a aix, proposem: Promoure lestabliment dun city-lab com a nodes de foment del pensament creatiu, la innovaci social i empresarial i lemprenedoria. Un Citilab s un centre experimental per a la difusi activa de la cultura tecnolgica, una experincia pionera a Europa que vol demostrar fins a on pot arribar la capacitat innovadora i creativa dels ciutadans si disposen dun entorn adequat. Un laboratori de ciutat on investigadors, emprenedors, universitaris i empreses interaccionen en un entorn real, experimenten i collaboren en projectes comuns, compartint el que saben i el que desconeixen amb els altres. Aquest city-lab podria anar lligat a sectors com sn la salut (Hospital) o la cultura i la comunicaci (Roca Umbert). Impulsar lestructuraci dun Living Lab, un Laboratori vivent de coneixement de ciutat, on tots els actors (administraci, el sector productiu, el sector formatiu, la societat civil organitzada i els ciutadans a ttol individual, participen activament per a generar innovaci (oberta i collaborativa), treballant a partir de la co-creaci i validaci de les solucions que necessiten ells mateixos, en contextos d's reals, utilitzant les TIC com a mitj, conformant aix un ecosistema de Recerca i Desenvolupament, que possibilita de manera permanent a la Innovaci Social. Creaci dun centre Fab-Lab. Els Fab-Lab sn obradors tecnolgics, tallers de fabricaci i innovaci a petita escala, un obrador de coneixement / tecnolgic de ciutat, equipats amb mquines de fabricaci digital i tecnologies per a la producci d'objectes, eines i aparells electrnics, i que exploren la relaci entre el mn digital i fsic. Varen comenar com un projecte d'extensi del Centre de Bits i toms del MIT i s'han convertit en una xarxa mundial de persones que investiguen sobre la popularitzaci d'un nou mode de producci que afectar a tots els nivells de la nostra vida: des del mn professional de la producci de disseny, arquitectura o industrial, a l'esfera domstica, amb la introducci de la fabricaci personal en la nostra vida quotidiana. El centre de Granollers sintegraria en la xarxa de centres municipals Fab-Lab existent a nivell mundial. Impulsar el projecte de Health Factory de lHospital de Granollers, per tal dimpulsar la innovaci en lmbit de la salut a la ciutat, entre empreses, agents de salut i la ciutadania.

El CTUG: Centre Tecnolgic i Universitari de GranollersPer aix, des dERC Acci Granollers proposem que el CTUG pugui recuperar el paper de centralitat en la formaci superior en lmbit de les noves tecnologies, essent conscients tant del fet que el tren de la universitat la nostra ciutat ja el va perdre fa molt de temps, com de la dificultat existent avui en dia per a la realitzaci dinversions tecnolgiques. Amb la prdua del punt de suport de la UOC, el Centre Tecnolgic i Universitari de Granollers ha perdut la darrera de les seves grans apostes per esdevenir un espai de referncia per a la ciutat. El govern municipal no ha sabut en els darrers anys dotar-lo dun contingut adient a les funcions per a les quals havia estat pensat en el seu moment. Tot i amb aix, la UOC continua mantenint una xarxa de seus (17) i punt UOC (41), entre les quals hi ha la majoria de ciutats mitjanes menys Granollers. Per tant, creiem que la ciutat hauria de treballar per recuperar el punt UOC al CTUG. En leconomia del coneixement que marca el segle XXI, cal seguir apostant pel desenvolupament del CTUG i per aix des dERC-Acci Granollers proposem que aquest centre es converteixi en la seu duna escola-incubadora que ofereixi formaci en competncies transversals. s a dir, aquelles competncies desvinculades a les competncies tcniques concretes de cada sector, per necessries en tots: gesti, emprenedoria, organitzaci, creativitat, resilincia, gesti del canvi,... Una altra possibilitat s la formaci especfica en lmbit dels mitjans de comunicaci, aprofitant que a Roca Umbert shi troben els estudis de VOTV i Rdio Granollers. Es podria perfectament establir-hi un Cicle Formatiu de Grau Superior dImatge i So, vinculat a lIES Carles VallbonaPla Estratgic de Granollers Redefinir i impulsar l'Oficina del Pla Estratgic, com a rgan de planificaci estratgica de la ciutat, tamb en lmbit socioeconmic per impulsar la implantaci de les mesures acordades, prioritzant les que impulsin el creixement econmic de la nostra ciutat de una forma urgent. Reforar el carcter dObservatori local, tamb en el camp del desenvolupament local, com a base per al seguiment i avaluaci dels diversos plans sectorials que es vagin desenvolupant.

Pla Director del Circuit / Centre tecnolgic dautomoci al Circuit de CatalunyaLa nostra tradici esportiva en el mn del motor, i la ubicaci estratgica del Circuit de Catalunya a la nostra comarca, pot permetre el desenvolupament dun centre de referncia a nivell europeu. Lexistncia dun clster soterrat al nostre pas, amb ms de vuitanta empreses catalanes provedores de les escuderies de Frmula 1 i ms dun centenar dempreses vinculades al mundial de Moto GP, amb escuderies catalanes incloses, refora plenament aquesta necessitat. Per aix, des dERC Acci Granollers proposem daprofitar les sinergies del Circuit de Catalunya, amb limpuls dun Centre Tecnolgic vinculat al mn del motor. Aquest Centre shauria de bastir conjuntament amb empreses innovadores i capdavanteres en tecnologia, amb el mn universitari i amb ladministraci de la Generalitat i el Circuit de Catalunya. El Centre dinvestigaci tecnolgica en alta competici esportiva lligada al mn del motor(Frmula 1 i Moto GP), shauria de construir en els terrenys que lAjuntament disposa al costat del Circuit de Catalunya (14.000 m2), per tal de dotar delements dalt valor afegit el sector de lautomoci i evolucionar cap a posicions ms competitives, perseguint el lideratge a nivell europeu.Les lnies bsiques a desenvolupar per aquest nou centre tecnolgic serien, principalment: Desenvolupar lnies dR+D, tant en producte com en enginyeria. Crear un centre de simulaci per tal de fer les proves pertinents de lR+D desenvolupada Desenvolupar un banc de proves dinmic per als vehicles de competici. Desenvolupar nous sistemes de telemetria i telecontrol per aplicar a la competici esportiva de primer nivell. Desenvolupar un simulador de desenvolupament per a vehicles dalta competici, que permeti realitzar entrenaments sobre circuits virtuals. Desenvolupar els sistemes necessaris per a realitzar lavaluaci de components reals dels vehicles en condicions controlades i replicables. Crear un centre de formaci dalt nivell per a desenvolupar perfils professionals per a cobrir les necessitats de les empreses catalanes provedores de la Frmula 1 i del mundial de motos. Elaborar els estudis pertinents per a crear estructures de refor com podria ser un tnel de vent que ens situ en lavantguarda tecnolgica internacional. Crear un punt datracci per a la captaci dempreses tecnolgiques i de servei a les empreses automobilstiques de Catalunya.

Foment del cooperativisme i la innovaci social Proposem potenciar el desenvolupament del tercer sector i en especial de les formes de gesti econmica cooperativa. L'objectiu d'aquest projecte s crear llocs de treball mitjanant el foment de l'economia social i solidria i tenint en compte la perspectiva de gnere. Volem tamb potenciar la creaci de llocs de treballen els mbits socioeconmics segents a travs dels programes de nous jaciments docupaci: Atenci a la gent gran. Accions socioculturals a lensenyament. Mediaci en conflictes venals i socials. Educaci ambiental. Tcnic de medi ambient. Energies renovables. Noves tecnologies i comunicaci. Turisme local. Artesania i comer. Creaci i difusi de serveis culturals. Noves necessitats doci i lleure. Cooperaci i solidaritat. Espais verds ldics o rurals. Aquesta ajuda pblica ha danar dirigida de forma prioritria a potenciar el tercer sector a cavall entre el pblic i el privat. El mn associatiu i de les ONG ha de ser conscient que est fent emergir les necessitats socials i que es consolida com a espai de futura ocupaci. Els nous jaciments i el tercer sector sn una resposta necessria per redefinir, ampliar i reforar lestat del benestar enfront de les noves problemtiques socials, en el benents que les necessitats bsiques (ensenyament, sanitat, seguretat social, subsidis, beques, pensions) les cobreix el sector pblic. Per aix, cal diferenciar voluntariat de nous jaciments docupaci, ja que una mala poltica del voluntariat des de ladministraci, que tendeixi a substituir lestat del benestar pel voluntariat assistencial i institucionalitzat, i que repercuteixi negativament sobre la cultura de lassociacionisme comproms, pot obstruir laflorament dels nous jaciments. En la propera legislatura volem impulsar la creaci dun servei dajuda i suport al moviment cooperativista de la ciutat, per tal de potenciar aquest model de gesti, i buscar sinrgies entre els diferents actors del sector a travs de la creaci del Frum del tercer sector. Contribuir i ajudar a la creaci i desenvolupament dempreses dinserci, de capital privat o pblic, per potenciar la creaci de llocs de treball per als collectius de major risc dexclusi, pont entre la fase datur i la inserci en el mercat de treball ordinari. Crear un concurs idees innovadores per a reptes socials, orientat a fer emergir i recolzar idees i iniciatives que donin resposta a necessitats de la societat actual des de la innovaci, la participaci i la creativitat. Amb tres objectius complementaris: compartir i donar a conixer algunes propostes de projectes identificats a la comarca; presentar experincies dinnovaci social consolidades, i promoure un espai dintercanvi, participaci i coneixement entre els assistents. Situacions a Granollers, relacionades amb lesport i la cultura, seran considerades com a empreses per la nova llei. Aquestes entitats i clubs necessitaran un suport que ajudi a gestionar-les: un nnxol de gesti per entitats esportives i culturals (des del punt de vista de la gesti), que ha de venir del propi municipi.2. OCUPACILatur a Granollers, sobre una poblaci de 60.000 habitants, s de 5.341 persones (segons dades datur registrat a Mar 2015),amb una taxa datur registral del 18,57% (desembre 2014). Per tant, la gravetat continua sent molt alta, i amb conseqncies especialment alarmants per a la poblaci aturada i les seves famlies.Per tant, la creaci docupaci ha de ser una prioritat del proper equip de govern de la ciutat. Tot lAjuntament haur de treballar per a cercar i crear les oportunitats que ens facin reduir les dramtiques xifres daturats a la nostra ciutat. A ms, amb un doble repte afegit:Per comenar, cal crear una nova tica de locupaci, uns nous valors en el mn del treball. Un mn en qu el marc territorial i lespai local emergeixen com a un dels principals puntals, creadors d'ocupaci arrelada al territori, que aporti riquesa i coneixement, una suma que ha de servir per a millorar el benestar de les persones.Per altra banda, el gran repte no s el de la creaci de llocs de treball fcils i rpids, de baixa qualitat, generant incertesa en les persones de ms baixa qualificaci, i inestabilitat en les famlies, al mateix temps que noms aconsegueix que els joves amb ms talent sen vagin de la ciutat. El veritable repte s aconseguir una ocupaci estable, de qualitat, lligada a les necessitats reals de leconomia productiva local, i acompanyada de processos de formaci qualificadora, per tal dobtenir en cada cas el reconeixement de les capacitats i habilitats requerides.La frmula del Pla de Xoc que utilitza lAjuntament, conjuntament amb els plans docupaci, genera la sensaci de destinar recursos a fons perdut, sense un impacte clar a mig termini. Aix, tot i que s molt necessria la incorporaci de persones aturades de llarga durada, molt pocs dels llocs de treball generats han tingut continutat, b perqu no estaven lligats a necessitats reals de les empreses, b perqu no sha tingut present el valor afegit de la formaci qualificadora. Conv doncs seguir cercant frmules compartides entre tots els agents econmics i socials per tal dentomar el repte de locupaci. Dins de Granollers Mercat, el Servei local docupaci de lAjuntament de Granollers, durant els darrers anys,ha estat clarament desaprofitat per lequip de govern, que no ha pogut desenvolupar totes les seves potencialitats en els moments de mxima crisi.I lequipament de la Masia Tres Torres no es un equipament modern i adaptat a les necessitats que demanda la societat, ja siguin per als treballadors aturats, els treballadors que es volen requalificar oles empreses que busquen treballadors.Cal seguir impulsant i millorant un servei local on la ciutadania pot trobar totes les eines necessries per a la recerca de feina, mitjanant la seva participaci activa i, si ho necessiten, acompanyats per un tcnic que els assessora i els facilita tota la informaci que els calgui per fer front a les exigncies del mercat laboral, de manera totalment gratuta.Actualment, el SLO sha convertit cada vegada ms en un servei de caire assistencial, degut tant a la crrega histrica que t la Masia Tres Torres realitzant poltiques docupaci adreades principalment a collectius de risc i de major vulnerabilitat, com a la imatge de lequipament en si (sales buides sense mobiliari, goteres, barreres arquitectniques, ...).Per tal daconseguir que el SLO sigui referent municipal tant per les empreses com per la millora de locupabilitat dels ciutadans de Granollers, des dERC Acci Granollers fem les segents propostes dactuaci:Treball / creaci docupaci Arribar a un acord estable de finanament amb el Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) per al desenvolupament a Granollers de programes d'orientaci, formaci i ocupaci per a persones aturades. Cal treballar perqu les poltiques docupaci no depenguin dun finanament inestable. Mantenir el Pla de Xoc per a la lluita contra latur amb mesures extraordinries, especialment per a collectius amb dificultats, per cercant propostes que: Estiguin en consonncia amb les necessitats reals de les empreses. Comportin el valor afegit de la formaci qualificadora, amb el comproms adquirit de formaci adequat en cada cas. Proposar un nou espai per a les accions del Servei Local dOcupaci, ms enll de la Masia de Tres Torres. Aquest espai hauria de disposar despais per a lespera i atenci ciutadana, espais de reuni individuals, i sales de formaci especialitzades. Potenciar les lnies de treball per a locupaci de collectius amb dificultats dinserci, amb la coordinaci daltres serveis i unitats de lAjuntament (serveis socials, educaci, ...). Impulsar una nova lnia de treball, orientada a la relaci amb el teixit empresarial del territori, oferint la possibilitat de definir conjuntament loferta amb lempresa per tal danar adequant els processos de selecci al model de selecci per competncies. Posar a disposici de les empreses els espais necessaris i un equip de professionals per acompanyar a lempresa en els processos de selecci des de lanlisi i descripci del lloc de treball, difusi de loferta, cribatge de candidatures fins a la contractaci, amb assessorament tcnic sobre la normativa vigent. Orientar sobre itineraris formatius i laborals adaptats a cada histria curricular. Informar sobre canals i vies de recerca de feina existents, aix com sobre loferta formativa. Acompanyar en el pla personalitzat de recerca de feina, per exemple elaborant un projecte professional individualitzat, per a la qual cosa es formulen els objectius per a aconseguir la inserci laboral. Collaborar amb entitats pbliques o privades per a loptimitzaci de recursos. Coordinaci amb els serveis dorientaci dels centres de secundria de la ciutat. Adequar lespai de Club de feina a les necessitats actuals dels ciutadans, amb ordinadors i connexi wi-fi per als usuaris, per poder realitzar les funcions de recerca de feina adequadament. Potenciar la borsa de treball municipal de fcil accs operativa telemticament a qu puguin accedir ocupadors i demandants docupaci, en coordinaci amb les empreses del municipi i la resta de la comarca, per conixer les necessitats del teixit empresarial. Sempre amb el doble objectiu tant de trobar feina com de poder continuar estudiant per a la seva acreditaci, especialment per als casos de persones sense titulaci, cal desenvolupar: Programes de formaci ocupacional i de reciclatge de treballadors, Plans d'Ocupaci i altres accions dirigides a aturats de llarga durada. Altres programes de formaci-ocupaci per a collectius especfics. Impulsar el Programa de Transici EscolaTreball, elaborat conjuntament pels serveis dEducaci, Joventut, Benestar Social i Promoci Econmica, per tal de coordinar i optimitzar els recursos ja existents, establint una collaboraci estreta entre daltres serveis municipals i els centres educatius. Granollers hauria de disposar dun Centre integrat pblic de formaci professional / ocupacional, que integraria la formaci professional inicial, les accions dinserci i reinserci laboral per als desocupats i la formaci contnua per als ocupats. Treballar per la recollocaci de persones que perdin la feina per processos de tancament o deslocalitzaci dempreses. En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions de noves implantacions o trasllats dempreses, es vetllar perqu les plusvlues derivades de la possible requalificaci de terrenys industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la deslocalitzaci de la mateixa empresa. Aix permetria incrementar l'oferta formativa existent de formaci ocupacional, obrint-nos a d'altres famlies professionals ms enll de l'mbit sanitari o administratiu. Algunes opcions que poden ser interessants sn l'mbit de la industria alimentria, activitats auxiliars de magatzem o mecanitzats. Treballar la planificaci daquesta formaci amb els agents implicats, patronals, sindicats i centres de formaciFoment de lemprenedoria Promoure lesperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la ciutadania en general, com a hbits i competncies clau per a la formaci dels futurs components de la societat del coneixement. Acostar la tecnologia i el coneixement a la ciutadania i les empreses del municipi per facilitar la comprensi i aplicaci de la tecnologia a lactivitat quotidiana de persones, emprenedors i empreses. Promoure el coworking com a metodologia dinnovaci social per a la generaci de treball collaboratiu, amb lobjectiu de potenciar que les persones en fase inicial demprenedoria o professionals de diferents sectors treballin conjuntament per a la realitzaci de projectes Establir i desenvolupar un poltica per ajudar a la creaci dun espai de cotreball, identificant-ne, per mitj dun estudi, els punts forts i dbils, amb lobjectiu que tendeixi a una especialitzaci concreta. Establir un programa de potenciaci i acompanyament per a les persones que vulguin establir-se en lespai de cotreball, donant a conixer a la ciutadania els seus potencials. Establir punts dassessorament i informaci tcnica i financera per a les persones que vulguin crear petites empreses de tipus associatiu o cooperatiu, aix com dautoocupaci. Promoure, des dels ens locals, la desaparici de barreres administratives de tot tipus, la suma dimposicions tributries en aquest mbit per a lestabliment dempreses. Dur a terme una poltica de foment de lemprenedoria en les ordenances municipals. Aprofitar les installacions i infraestructures municipals en hores sense s per a activitats promogudes des dels municipis en favor de lautoocupaci de persones aturades. Impuls de lemprenedoria: universitat de lemprenedoria, formar els joves per ser emprenedors, amb propostes de formaci i foment: Concurs demprenedoria entre joves de secundria dels instituts de Granollers, amb beques com a premi. Aprofitar locals comercials buits al centre comercial, desocupats, per generar la botiga dels joves emprenedors, experimentant la creaci i muntatge dun comer i mostrant les seves propostes. Promoure el voluntariat entre sniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per fer tutories per a persones emprenedores i recercadores de treball.Collectius amb especials dificultats dinserciPer als collectius amb especials dificultats dinserci laboral, ens proposem els segents objectius: Millorar les possibilitats dintegraci laboral de determinats collectius amb especials dificultats o en situaci de marginaci laboral, mitjanant accions que afavoreixin canvis en la cultura empresarial i programes dadequaci de la competncia professional dels individus a les necessitats de lentorn. Promoure un canvi en la cultura empresarial cap a l'eliminaci de prejudicis, actituds insolidries i discriminacions. Establir ajudes a la contractaci, afavorint a les empreses que facin contractacions a collectius amb especial dificultat daccs al mn laboral, impulsant leconomia social. Difondre entre les empreses els avantatges de la contractaci de majors de 45 anys i promoure accions de reciclatge especfiques per aquest collectiu. Millorar la integraci laboral dels aturats de ms de 45 anys. Incentivar laccs de les dones al mercat de treball, mitjanant accions de motivaci, orientaci i qualificaci. Millorar la integraci laboral dels immigrants, especialment dels provinents de pasos no membres de la Uni Europea. Incidir en les possibilitats ocupacionals de les persones amb disminuci, de les persones drogoaddictes en procs de rehabilitaci i de les persones excarcerades.I fem les segents propostes dactuaci, quan a iniciatives per a la formaci daquests collectius: Programa dincorporaci de collectius amb dificultats a les noves tecnologies, dins del Pla de modernitzaci de la ciutat, per tal devitar que diversos collectius no sincorporin al procs dadopci de noves tecnologies. Potenciar lEscola dAdults, com a espai per a la formaci ocupacional en totes les seves vessants (veure lapartat dEducaci). Reforar a Granollers el Pla de Garantia juvenil, una iniciativa a nivell europeu per reduir l'atur juvenil, pel qual el SOC ofereix treball, prctiques o formaci a joves ms grans de 16 anys i menors de 25 anys, o menors de 30 anys en el cas de joves amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, inscrits o no als serveis d'ocupaci, i que no tenen feina ni estan formant-se. Promoure el treball social amb baixa qualificaci/especialitzaci de persones sense treball, respectant el principi de no-substituci de llocs de treball efectius, atenent necessitats socials bsiques que qui les demana no pot retribuir (persones dependents, collectius exclosos o en risc). Detecci del nombre de famlies de lmbit local de qu es tracti que es troben per sota del llindar de la pobresa perqu formin part dun collectiu datenci prioritria que permeti la plena escolaritzaci, lalimentaci normal, lhabitatge i lacompanyament necessari per a la inserci sociolaboral que calgui. Promoure la contractaci responsable, tant a lajuntament (fomentant la participaci en concursos pblics dempreses vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles bonificacions fiscals. Establir ajudes a la contractaci, afavorint les empreses de Granollers que facin contractacions a collectius amb especial dificultat daccs al mn laboral. Vetllar per la formaci i la inserci laboral de les persones desocupades, amb especial atenci als collectius amb risc dexclusi social, i tamb dels que tenen una integraci ms difcil al mercat laboral: joves, dones i ms grans de 45 anys. Adaptar la formaci que sofereixi des del municipi amb les competncies necessries per cobrir les vacants de les empreses locals.

3. FORMACI PROFESSIONALCal comenar explicant que Granollers sempre ha considerat fonamental la formaci dels joves en relaci al mn de lempresa, com ho demostra la titularitat de lEscola Municipal del Treball. Aix comporta, a ms, que lAjuntament disposa en nmina de personal dedicat exclusivament a FP, com s el professorat daquest centre municipal.Tot i amb aix, cal dir que no ha estat fins els darrers anys, i sobretot amb ladveniment de la crisi econmica, que la formaci professional no ha estat considerada com un dels instruments ms potents per tal de donar sortida a vocacions professionals dels joves, i de transformaci de la realitat dun territori com Granollers, on la indstria t encara un gran dinamisme.Avui en dia, per, sn diversos els centres que ofereixen cicles formatius, de titularitat tant pblica, siguin municipals com de la Generalitat, com concertada, i diverses les famlies sobre les quals podem trobar formaci professional. I Granollers es converteix amb una ciutat capital amb gran poder datracci sobre la resta de poblacions de la comarca. Ara b, queden encara molts buits per omplir, dactivitats productives per les quals els joves han de marxar a fora per formar-se.Amb el Consell de la Formaci Professional i lOcupaci de Granollers es va establir un rgan consultiu com a espai de concertaci i participaci per tal de definir una lnia de cooperaci entre el sistema educatiu i el mn econmic, i on hi sn representat les administracions amb competncies, els agents econmics i socials i empreses, i les entitats educatives de la ciutat.Des del Consell sintenta incidir en la planificaci en el territori de la formaci professional i ocupacional, a partir de grups de treball, que intenten donar valor a la FP, generant propostes de qualitat que sadaptin a les necessitats del sistema productiu, a ms de propostes que garanteixin la transici entre lescola i el mn del treball.Ara b, el sistema de planificaci de la formaci professional de Catalunya es basa encara en una visi que no t del tot present el territori per a definir les seves necessitats i com cobrir-les. Per aix, en un moment en qu sest plantejant la futura llei de la formaci professional a Catalunya, el paper dels Ajuntaments pot ser ben rellevant.Per aix, ens plantegem els segents objectius: Donar valor als estudis de formaci professional, com un instrument til per a la qualificaci tcnica i superior dels recursos humans que hauran de fornir les empreses en el futur. Alinear el conjunt de loferta dFP que es realitza a la nostra ciutat, per tal de garantir loferta de cicles formatius de les famlies amb correspondncia a la dinmica empresarial de lentorn. Associar lFP que simparteix a una marca de qualitat i atracci del dinamisme de Granollers, lligada a la histria de la ciutat i el seu desenvolupament econmic.

I fem les segents propostes dactuaci:Formaci professional Donar un impuls al Consell de lFP i lOcupaci de Granollers com a rgan de concertaci, planificaci i participaci en lmbit de la formaci professional, consensuant poltiques amb el Consell Econmic i social de la ciutat. Ampliar el camp dactuaci del Consell de lFP i lOcupaci als municipis de la conurbaci de Granollers Connectar les necessitats dels sectors productius de la ciutat i el seu entornindustria, comer i serveis- amb l'oferta de FP existent, tant la formaci ocupacional com lFP Reglada. Treballar per augmentar loferta i impulsar nous estudis dFP en les famlies de: Hostaleria i Turisme Comunicaci, imatge i so Comer i mrqueting Serveis socioculturals Arts i artesania Sanitat Alimentaci Seguretat i medi ambient Promoure que els sectors productius de la ciutat es facin seus els cicles formatius dFP, augmentant la relaci entre les empreses i els centres de formaci professional: Promoure visites destudiants a les empreses Conferncies als centres, per explicaci dexperincies, per part de directius Prctiques de professors a les empreses Creaci de Consells empresarials / industrials, als centres dFP de la ciutat Promoure des de lAjuntament la creaci de sinergies entre sectors econmics i centres de formaci professional, en els processos en qu hi t incidncia. Per exemple, impulsant: el Centre tecnolgic del sector de lautomoci en el Pla Director del Circuit de Catalunya. cicles dFP relacionats amb esdeveniments (hostaleria i turisme, esports...) de la ciutat. Dins del Pla dInversions i Manteniment dels centres educatius de la ciutat, tenir presents les necessitats de la formaci professional, definint criteris i prioritats a curt i llarg termini. Pel que fa a la renovaci dels equipaments dels centres. Impulsar lFP Dual a tots els centres de la ciutat i en totes les famlies professionals, lligada sobretot a les petites i mitjanes empreses de lentorn de Granollers. Incentivar que les empreses de la ciutat sapuntin a lFP Dual, amb avantatges (incentius fiscals, descomptes a la Fira de lAscensi, difusi per mitjans de comunicaci, etc.) Promoure la internacionalitzaci de la formaci professional dels centres de Granollers: Assoliment de la Carta Erasmus per tots els centres dFP Intercanvis amb centres internacionals Promoure les prctiques a empreses de lexterior Promoure laprenentatge didiomes en lmbit tcnic corresponent Potenciar els serveis dorientaci dels centres de secundria, en coordinaci amb els serveis municipals, tant deducaci com laborals, i dacord amb les necessitats empresarials. Fomentar les vocacions professionals dels joves, a partir de lorientaci, especialment en els sectors industrials. Impuls a la Fira Guiat. Impulsar els cicles de formaci professional bsica en la transici escola treball, destinats a joves que no han finalitzat l'ESO i que volen seguir els seus estudis cap a un camp de la formaci professional, i que substitueixen els actuals PQPI (Programes de Qualificaci Professional Inicial), amb lobjectiu dintegrar els joves en el mn laboral i intentar recuperar-los per al sistema educatiu. Impulsar els processos dinnovaci lligats a lFP Dual, a partir de la seva difusi i reconeixement. Impulsar un Premi dInnovaci als projectes que realitzin els joves a les empreses on fan lFP Dual, consistent en una Beca destudis. Els centres haurien de ser nicament dedicats a la Formaci Professional, sense les dependncies de la ESO o altres estudis. Granollers ha de disposar dun o diversos centres integrats pblics dFP, que disposi doferta dFP reglada i formaci ocupacional, de les famlies vinculades a lactivitat econmica de lentorn. Des dERC Acci Granollers proposem que lAjuntament de Granollers estudi ladquisici del magatzem de telefnica, al costat del Parc Firal, per a establir aquest nou gran centre de formaci professional, en un espai que podria compartir tamb amb la Fira.

Formaci ocupacional Encarregar, des del el Consell de la Formaci professional de Granollers i coordinat amb el Consell Econmic i Social, lelaboraci del Pla de Formaci Continuada i Ocupacional, per coordinar la demanda i loferta de formaci continuada i ocupacional. Desenvolupar nous cursos de formaci Ocupacional, principalment especialitzats en el camp de la internacionalitzaci de leconomia de les PIMES i del comer urb de qualitat, dins del projecte dintegraci realitzat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i els representants del mn socioeconmic i comercial de la ciutat. Promocionar les actuacions d'autoformaci i formaci ocupacional no presencial (a casa o a distncia), mitjanant l'elaboraci del material didctic necessari i garantint la infraestructura informtica adient, aprofitant els espais creats al Centre Valls. Reclamar la creaci a Granollers dun Centre de suport de lIOC Institut Obert de Catalunya, per tal doferir determinats serveis. Actualment, en els estudis de GES, Batxillerat i PACFGS, les persones que estudien a distncia poden acudir als centres de suport per tal d'informar-se, rebre orientaci i trobar-se amb els tutors o les tutores o per fer les proves presencials per a lavaluaci. En el cas dels estudis dFP, els centres de suport sencarreguen de recollir la documentaci en els processos de matrcula de lalumnat nou i, en alguns casos, sn seu per a les proves davaluaci final. Aquest centre estaria situat al Centre Valls. Realitzar Programes de Garantia Social per a joves que acaben lensenyament obligatori sense cap titulaci.

Formaci continuada Establir un Programa per fomentar la qualificaci professional dels treballadors en actiu, fomentant la formaci al llarg de la vida i incentivant el retorn al sistema educatiu, especialment dels de ms de 40 anys, a partir del procs de reconeixement de lexperincia laboral, coordinat entre el Servei local docupaci i els centres dFP. Connectar per via de les Qualificacions professionals la Formaci Ocupacional en Certificats de Professionalitat i la Formaci Professional Reglada ofertada a Granollers, com un mecanisme per incentivar la requalificaci i la formaci al llarg de la vida Promoci municipal de plans agrupats de reciclatge de treballadors, per tal que les PIMES es puguin beneficiar dels fons dedicats a la formaci contnua, coordinant diverses empreses interessades. Continuar implementant accions formatives dadaptaci dels treballadors a les transformacions tecnolgiques, cofinanades per la Uni Europea. Formaci en mduls relacionats amb continguts demanats pels sectors productius i a reptes de ciutat, dotant loferta reglada en els mduls formacionals. Per exemple, en serveis, o medi ambient. Programa per al reciclatge de directius i comandaments intermedis de PIMES en tecnologies i tcniques de gesti innovadores.