A

PEMB34Pla Estratègic Metropolità de Barcelona • Setembre 2011

ÍNDEX

Xavier Trias es reuneix amb la Comissió d’Estratègia del PEMB

Entrevistes:

• Montserrat Vendrell, Comissió de Sectors Emergents

• Oriol Guixà, Comissió de Competitivitat Industrial

La implementació del PEMB 2020, pas a pas

L’AMB ja és una realitat

Ja tenim bloc!

El govern dóna el vistiplau al Pla d’implementació de la finestreta única empresarial

Una delegació del PEMB visita la font de llum de sincrotró Alba

El PEMB participa en la Taula Barcelona Creixement

la reunió, l’alcalde de Barcelona va expressar el seu suport al pla vigent “Bar-celona visió 2020”, com també a la nova Administració de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona. Així mateix, va apuntar el fet que l’actual crisi econòmica obliga a reordenar les prioritats dels projectes pendents a l’AMB.

El coordinador general del PEMB, Francesc Santacana, i el president de la Co-missió d’Estratègia, Carlos Losada, van explicar a l’alcalde la línia d’actuació que s’està seguint per a la implementació del Pla estratègic metropolità - visió 2020. A continuació, els coordinadors van exposar els temes en què està treballant la seva comissió.

Xavier Trias es reuneix amb la Comissió d’Estratègia del PEMBEl passat 11 de juliol, l’alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB, Xavier Trias, va presidir la tercera reunió de la Comissió d’Estratègia del PEMB, a la qual van assistir el president de la comissió, els sis coordinadors i els membres de l’Oficina de Coordinació del Pla.

<

Tercera sessió plenària de la Comissió d’Estratègia, presidida per l’alcalde de Barcelona(11 de juliol, Ajuntament de Barcelona)

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

La comissió que vostè coordina vol incidir en sectors d’activitat econòmica diferents, com són l’arquitectura i el disseny, les in-dústries creatives, la salut i la biomedicina, l’esport. Què tenen en comú aquests àmbits?

Principalment, dues característiques. D’una banda, són àmbits molt transversals, i per tant, difícilment podem valorar la globalitat del seu impacte en el PIB. Aquesta transversalitat els porta a ser tractors d’altres sectors més tradicionals, ser font d’innovacions i, com a tals, ser estratègics de cara al creixement econòmic de la ciutat. D’altra banda, són sectors en els quals Barcelona té un lideratge pel que fa a excel·lència, a la marca, i això els fa imprescindibles dins l’aposta estratègica que estem fent.

En referir-nos a aquests sectors, s’acostuma a situar-los sota la categoria de sectors emergents. A parer seu, quins són els as-pectes més innovadors que condueixen a categoritzar-los com a activitats emergents en l’escenari econòmic de Barcelona i la seva àrea metropolitana?

Tenen molt a veure amb el que he esmentat abans. La seva trans-versalitat fa que sovint no siguem capaços d’analitzar de manera global tot el seu impacte econòmic i d’arrossegament. són sectors principalment d’atracció de talent i fortament vinculats a la marca de la ciutat. Hi tenim una massa crítica important per créixer en termes de volum de negoci, internacionalització o ocupació.

Tot i això, són molt diversos: la biomedicina, sector molt proper al coneixement, compta amb el prestigi de la tradició clínica de la ciutat i també de la massa crítica d’excel·lència en recerca que s’ha construït els darrers vint anys; l’arquitectura i el disseny estan guiats per una ciutat creativa, escenari viu d’un historial de planificació urbanística i pionera en diferents vessants del disseny; i l’esport, més enllà del Barça –el millor ambaixador de la ciutat–, està arrelat al nostre ADN. Tots aquests fets els fan difícilment deslocalitzables i pilars del creixement econòmic que volem per a la ciutat els propers anys.

Quins són els objectius que es proposa la Comissió?

La comissió parteix d’una sèrie de propostes recollides al Pla estratè-gic metropolità de Barcelona - visió 2020, les prioritza i en fa un pla d’execució. En concret, hem prioritzat les propostes següents:

(1) En l’àmbit de la salut, treballem en com potenciar la força de la marca “salut i ciutat saludable” a través de diferents sectors, com poden ser el turisme, la formació, les TIC o l’alimentació.

(2) En l’àmbit del disseny i l’arquitectura, hem engegat dos projec-tes: analitzar a fons la potencialitat d’un gran equipament que té la ciutat, el DHUB (Disseny Hub), en tota la seva dimensió cultural, museística, d’emprenedoria i de producció internacio-nal; i activar una oferta internacional de màsters de disseny.

(3) El Pla director de l’esport, en el qual s’ha de potenciar Barce-lona com a capital mundial de l’esport.

La recerca, en totes les seves dimensions i àmbits, s’apunta com un dels eixos bàsics d’una economia que vol apostar per la mo-dernització i la innovació. Quin és el seu parer sobre la posició i la tendència de la recerca a l’AMB? i quina és la tendència d’evolució més immediata?

Barcelona compta amb grans pols de recerca tant dins la ciutat com en la seva àrea metropolitana. Cal fer una anàlisi d’on són les fortale-ses, en quins camps podem excel·lir i guanyar massa crítica. Necessi-tem sòl industrial proper a aquests pols de coneixement que permeti el creixement i la interacció d’aquestes noves indústries (aquest pro-jecte s’està potenciant conjuntament amb la Comissió de Competi-tivitat Industrial). La innovació sorgeix precisament de les interfases, especialment en sectors altament creatius i en entorns facilitadors.

Dels projectes prioritzats per la Comissió de sectors Emergents, quin és el que vostè considera que està més avançat?

Hem avançat força en la proposta i anàlisi del sector salut com a sec-tor econòmic, com a font d’ocupació i motor d’innovació, en la seva transversalitat i capacitat d’internacionalització. D’aquesta anàlisi se’n deriven diferents eixos d’actuació. En concret, s’ha prioritzat el rol de Barcelona com a destinació de turisme mèdic, sector en creixement avui dia en un entorn en què els costos d’atenció mèdica en alguns països són desorbitats. Estem treballant amb diferents agents, per do-nar forma a la proposta.

Montserrat Vendrell Coordinadora de la Comissió de Sectors Emergents del PEMB i directora general de Biocat

Treballs de la Comissió d’Estratègia: Sectors Emergents

El tercer repte del Pla estratègic metropolità de Barcelona - visió 2020 diu: “Líder global en determinats sectors tractors de coneixement.”

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

Quins són els objectius que es proposa la Comissió de Compe-titivitat industrial que vostè coordina?

Els objectius principals d’aquesta comissió es divideixen en quatre blocs:

• Conèixer a fons les capacitats d’ubicació i les possibles llicències dels polígons industrials.

• Aconseguir que en cada un dels sectors industrials hi hagi empreses tractores que puguin actuar com a motors per a la resta d’empreses del seu entorn i, en definitiva, potenciar va-lors com la innovació, l’exportació i la creació de valor en tots els diversos àmbits.

• Treballar per crear els canals necessaris perquè tot el coneixe-ment i talent que existeix a les universitats arribi a les empreses i aquestes el puguin transformar en productes o serveis que els generin un valor afegit.

• Treballar en la creació d’una escola de negocis enfocada a donar formació als comandaments intermedis i alhora a tot l’empresa-riat de les pimes, una necessitat que hem considerat imprescin-dible i que actualment no està coberta correctament.

Determinades anàlisis econòmiques ens demostren que les economies amb major capacitat de superar la crisi són les eco-nomies amb uns sectors industrials innovadors i competitius. En quina mesura considera que aquest sector industrial ha d’assumir aquest paper de protagonista en el futur marc del desenvolupament econòmic de l’AMB?

Sens dubte, en països com el nostre l’única via per sortir de la crisi és a través de la indústria manufacturera, la qual pot de-senvolupar estratègies diferenciadores que han de permetre un creixement en l’economia del país. En aquest sentit, la indús-tria s’ha de caracteritzar per potenciar les seves pròpies àrees d’inno-vació i nodrir-se del coneixement que es genera als diversos centres

universitaris del país de manera que, aprofitant les sinèrgies d’uns equips amb els altres, es pugui generar una indústria manufacturera de prestigi i capdavantera.

Coneix altres experiències de partenariats publicoprivats amb pes important de la indústria i que hagin participat activament en el desenvolupament econòmic d’un territori?

La interacció entre l’àmbit privat i l’àmbit públic és fonamental perquè l’experiència sigui tan eficient i profitosa com sigui possible. Ambdós àmbits en surten beneficiats, atès que, aprofitant les característiques i possibilitats de cada un d’aquests àmbits, es creen sinergies que donen fruit a coneixements d’alt valor i que aporten noves solucions per al sector privat. En aquest sentit, la interacció no és fàcil i cal una gestió constant, transparent i de voluntat, ja que es requereix una adequació de llenguatges i experiències. Aquest model ja ha estat desenvolupat en certes ocasions en països com els Estats Units i els resultats obtin-guts sempre han estat satisfactoris. Així, doncs, si ells ho han aconse-guit, per què nosaltres no en podem sortir beneficiats? Estic segur del seu èxit i per això treballarem fort per aconseguir-ho.

La innovació apareix de manera reincident com un dels factors clau per a la innovació econòmica i en especial dels sectors in-dustrials. Quin és l’estat de les relacions entre la recerca i l’em-presa i quins haurien de ser els camins per incrementar-les?

En els darrers anys s’han fet molts passos per apropar l’empresa a la universitat i a la inversa, però encara ens queda molt camí per recórrer, ja que les dues parts han treballat sempre d’esquena. En primer lloc, la indústria no ha sabut transmetre les seves dificultats en l’aplicació dels coneixements dins els processos industrials i els centres de re-cerca, per altra banda, no han volgut entrar en els casos pràctics i en el detall que preocupaven a la indústria. Una situació poc eficient que ha fet que cada una de les parts treballés independentment de l’altra, i per tant, poques han estat les sinèrgies que s’han pogut desenvolupar.

Sens dubte, doncs, és imprescindible una aproximació per part de les dues bandes, que es pot aconseguir gràcies a la creació d’aquesta Comissió de Competitivitat Industrial, un dels objectius principals de la qual és la unió del coneixement de les empreses tractores i els centres universitaris, apostant per l’excel·lència, la innovació, el de-senvolupament i el progrés de la indústria catalana.

Treballs de la Comissió de Prospectiva: Competitivitat Industrial

El quart repte del Pla estratègic metropolità de Barcelona - visió 2020 diu: “Posada al dia i potenciació de la indústria i dels sectors tradicionals.”

Oriol GuixàCoordinador de la Comissió de Competitivitat Industrial i conseller delegat i vicepresident de La Farga Group

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

Primera reunió de la Comissió d’Atracció de Talent (13 de setembre de 2011)

Coordinador: francesc fajula, director general de la fundación Banesto

El passat 13 de setembre es va fer la primera reunió de la Comis-sió d’Atracció de Talent, coordinada per Francesc Fajula, que s’ha constituït amb una àmplia representació d’emprenedors de diferents sectors de l’activitat econòmica.

Els dos projectes en què se centrarà, en el període 2011-2012, són els següents:

Projecte BCn hub d’emprenedors

• Objectiu: crear una plataforma d’iniciatives i serveis per facili-tar l’emprenedoria, amb informació i landing services, finestreta única, foment d’empreses de capital de risc o connexió amb les existents, etc. D’aquesta manera s’aprofiten més els actius de Barcelona (relacionats amb la qualitat de vida) per atraure i retenir l’emprenedoria, alhora que es fomenta la d’aquí.

• situació: a partir de diverses iniciatives ja existents, es proposa fer-ne un inventari de totes i posar-lo a consulta de la comissió, com a document de partida.

Projecte per introduir la cultura emprenedora en tot el sistema educatiu

• Objectiu: donar a conèixer a tot l’alumnat del sistema educatiu (primària, secundària, batxillerat i formació professional) dife-rents experiències en emprenedoria i els coneixements bàsics necessaris per emprendre.

• situació: a partir de diverses iniciatives ja existents, es proposa fer-ne un inventari de totes i posar-lo a consulta de la comissió, com a document de partida. Es convocarà una reunió entre els principals agents implicats.

Composició de la Comissió d’Atracció de Talent

Coordinador:

francesc fajula, director general de la Fundación Banesto

Membres:

Carlos Barrabés, director general de Barrabés Business Solutions

Maite Barrera, sòcia fundadora de BlueCap

Carles Cabrera, director general de l’Institut Cerdà

José Cabrera, director del CMB i membre del Consell Assessor d’Ora-cle Ibérica

Aurora Catà, sòcia de Seeliger y Conde

Marzban Cooper, soci i director executiu d’Herraiz y Soto

Pere G. Guardiola, director de La Vanguardia Ediciones

Anna Molero, directora general de Barcelona Activa

Heléne Olsson, directora general de Kairos Future España

Antonio Parente, president de Lipotec

La implementació del PEMB 2020, pas a pas

Primera reunió de la Comissió d’Atracció de Talent (13 de setembre, PEMB)

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

Eloi Planes, conseller delegat de Fluidra

Christopher Pommerening, cofundador i director d’Active Venture Partners

terence raghunath, director d’impressió en 3D per al sud d’Europa de Hewlett-Packard

Joan roure, professor i membre del Consell Internacional d’Assessors d’IESE Business School

Carles torrecilla, director executiu de Desenvolupament Corporatiu d’ESADE Executive Education i professor titular del Departament de Màrqueting d’ESADE

Segona reunió de la Comissió de Sostenibilitat Ambiental (20 de juny de 2011)

Coordinador: sergi ferrer-salat, president del Grupo ferrer in-ternacional

La contribució d’aquesta comissió per tal que Barcelona pugui es-devenir una ciutat referent en sostenibilitat per a zones càlides se centra en tres projectes per al 2011-2012: normativa per a l’eficièn-cia energètica de la nova edificació, estratègia de mobilitat urbana sostenible i impuls al desenvolupament d’un ecobarri a Barcelona.

Fins al moment, la comissió s’ha centrat en un projecte de determi-nació d’estàndards d’eficiència energètica en l’edificació que incidei-xi en un canvi de la normativa de construcció per tal que sigui més sostenible. Aquests estàndards fan referència als edificis residencials en aspectes relacionats amb l’energia, l’aigua, els materials, la ubi-cació, etc.

S’ha triat l’IRH (Innovative Residential Housing) com a document base per al canvi de normativa de construcció pels motius següents:

• És un document d’estàndards passius específicament mediter-ranis.

• Inclou indicadors variats i força exhaustius.

• És un conjunt d’estàndards compartits arreu d’Europa.

• Permet que la normativa i el segell de certificació constin dels mateixos paràmetres.

• Demana resultats en consum energètic i altres indicadors sense fixar les maneres d’aconseguir-ho i, d’aquesta manera, afavo-reix la innovació en els modes de construcció sostenible.

El document a elaborar per la comissió s’ha de centrar en els pa-ràmetres o indicadors. El treball per determinar coeficients i valors de referència per al territori de l’AMB s’encarregarà per contracte a un equip de treball. El treball d’aquesta comissió finalitzarà amb la inclusió d’aquests paràmetres en el cos normatiu per a l’edificació a l’AMB.

Es considera de vital importància aconseguir actors que signin o s’adhereixin a aquesta manera de construcció, que ha de fomen-tar aquest document. Per aconseguir-ho, també es pensa a establir incentius per als constructors per anar més enllà dels mínims que exigirà la normativa.

També és important establir un mecanisme d’adaptació dels canvis normatius al procediment de l’Administració, inspirant-se en la idea d’una administració que dipositi més confiança en el ciutadà (més comunicacions i menys llicències).

Segona reunió de la Comissió de Cohesió Social (6 de juliol de 2011)

Coordinador: Jordi tudela, director de l’àrea social, AsPrOsEAt

El treball d’aquesta comissió s’ha centrat en un gran projecte: deter-minar el model d’habitatge accessible i en un entorn amable que tin-gui una incidència real tant en la normativa d’edificació i rehabilitació com en el disseny de productes i les pràctiques de construcció. L’ac-ceptació i plasmació real d’aquest model a la ciutat, transformant-la, ha de contribuir també a configurar la marca Barcelona, incidint en la qualitat de vida de la ciutat.

En la reunió es va acordar que el document final que cal elaborar ha de ser de tipus pràctic. Ha de constituir un compendi de bones pràctiques per a arquitectes i constructors que doni pautes concretes i vagi més enllà del que estableix la normativa. Aquest document se centrarà en els àmbits següents: habitatge, edifici, espai i via pública, comerços i serveis.

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

Un dels membres de la comissió ha elaborat una primera proposta, des de la perspectiva arquitectònica, que contempla els dos primers àmbits. Un cop revisada i aprovada, es completarà amb aportacions d’altres membres de disciplines relacionades. Posteriorment, la co-missió entrarà en la resta d’àmbits previstos.

Segona reunió de la Comissió de Competitivitat Industrial (26 de juliol de 2011)

Coordinador: Oriol Guixà, conseller delegat i vicepresident de La farga Group

En relació amb els temes en què treballa aquesta comissió, es va acordar el següent:

Mapa industrial. Es demanarà a Barcelona Regional la llista i els criteris de selecció dels polígons que s’estan fent servir per a l’elabo-ració del mapa industrial per tal d’acotar millor l’estudi i garantir la seva adequació als objectius de la comissió.

Modernització de la indústria. En aquest punt les tasques a fer són les que es descriuen a continuació.

Elaborar el mapa de les empreses tractores d’acord amb els criteris següents:

• Identificar les empreses tractores en els sectors estratègics.

• Identificar les empreses innovadores pertanyents a la xarxa d’aquestes empreses tractores.

• Identificar els centres d’excel·lència en recerca que estiguin rela-cionats amb les empreses tractores.

• Acordar amb els centres d’excel·lència l’elaboració d’un progra-ma que fomenti la presència d’investigadors en aquestes empreses que aportin idees innovadores en els processos productius.

Caldrà adaptar la proposta de projecte que en resulti per poder for-malitzar un pacte amb el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Es considera fonamental elaborar el mapa de l’activitat econòmica del territori perquè, amb l’acompanyament adequat de l’Administra-ció i els representants polítics, es pugui actuar com a lobby davant els mercats globals i assumir el paper de tracció de la competitivitat del

territori i de lobby internacional. Un cop es tingui aquest mapa, es reuniran les empreses tractores, els centres tecnològics, la Generali-tat de Catalunya, els principals ajuntaments metropolitans i el PEMB per començar a coordinar l’acció de lobby.

Centres tecnològics. Arran de l’interès de l’Administració de fer una reordenació del mapa de centres tecnològics, es farà una pro-posta des de la perspectiva d’interès del mercat - indústria, i s’oferirà a ACC1Ó perquè la tingui en compte en el pla de reordenació.

formació de comandaments intermedis. S’està estudiant la viabi-litat d’organitzar un curs amb EADA.

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL • Coordinador: sergi ferrer-salat

Projectes prioritzats • Projecte de normativa per a l’eficiència energètica de la nova construcció a l’AMB. • Projecte estratègic de rehabilitació energètica dels edificis de Barcelona. • Models innovadors de mobilitat sostenible a l’AMB. • Promoure el projecte pilot d’ecobarri.

Actualment, s’està treballant en els dos primers projectes.

PRESÈNCIA AL MÓN • Coordinador: senén florensa

Projectes Pendent de triar els projectes a prioritzar el 2011.

SECTORS ECONÒMICS EMERGENTS • Coordinadora: Montse vendrell

Projectes prioritzats • Estudi de viabilitat i proposta d’entitat per a la promoció de Barcelona com a capital mundial de l’esport. • Reforçar el sector del disseny com a motor econòmic de l’AMB. • “Barcelona Health Destination”: proposta per reforçar la marca “Barcelona Mèdica”. • KIC Salut i ciències de la vida, encapçalat per Biocat.

COMPETITIVITAT INDUSTRIAL • Coordinador: Oriol Guixà

Projectes prioritzats • Mapa del sòl industrial: qualificació, usos i característiques principals. • Modernització de la indústria: mapa d’empreses tractores de l’AMB i programa d’investigadors a les empreses. • Formació: escoles de negoci i formació adaptada als comandaments intermedis de la indústria. • Finançament per a la indústria: capital i capital de risc.

ATRACCIÓ DE TALENT • Coordinador: francesc fajula

Projectes prioritzats • Projecte BCN hub d’emprenedors. • Projecte per introduir la cultura emprenedora a tot el sistema educatiu.

COHESIÓ SOCIAL • Coordinador: Jordi tudela

Projecte prioritzat • Projecte de model referent en habitatge accessible, a més de sostenible i mediterrani, en un entorn d’espai públic. amable i adaptat per a persones amb necessitats especials.

QUADRE RESUM

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

l passat 21 de juliol es va constituir l’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB), a l’empara de la Llei 31/2010, del 3 d’agost de 2010. L’AMB és la nova organització institucional de la gran conurbació urbana formada per trenta-sis municipis que aglutina en una única institució els tres ens ja existents: la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport. L’acord per al govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat signat pels representats de CiU, PSC, ICV i ERC.

Els òrgans de govern de la nova administració metropolitana són el Consell Metropolità, presidit per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i la vicepresidència executiva d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de la Mancomunitat de Municipis; la Junta de Govern, amb disset membres, i la Comissió Executiva, formada per noranta consellers metropolitans, que definirà les línies estratègiques i els objectius principals de cada mandat.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona tindrà competències sobre cinc grans àrees:

• Administració i territori

• Desenvolupament econòmic

• Medi ambient

• Planificació estratègica

• Transport i mobilitat

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, al discurs de l’acte de constitució de l’AMB, va fer referència al Pla Estratègic Metropolità de Barcelo-na amb les paraules següents: “El desplegament d’una estratègia econòmica de desenvolupament compartida ja ha estat expressada i acordada per tots els municipis d’aquest Consell en el Pla estratègic metropolità - visió 2020. La meva aposta és no aturar-nos en la fase de les diagnosis i posar-nos a treballar per aconseguir tirar endavant els principals projectes associats amb aquesta estratègia.”

Podeu accedir al discurs íntegre de l’alcalde de Barcelona a través del nostre web:

http://www.pemb.cat/?comunicacio=lamb-ja-es-una-realitat.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja és una realitatLa constitució de l’ÀMB –reclamada des de fa temps pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, com també per altres agents econòmics i socials de l’entorn metropolità– s’ha convertit finalment en una realitat.

E

Acte de constitució de l’AMB (21 de juliol)

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

ot i que la seva aparença, bona part de l’estructura i els continguts són similars als que ja teníem, s’hi han afegit noves funcionalitats per tal de millorar la comunicació.

• El bloc, amb articles d’opinió escrits pels membres de l’Oficina de Coordinació del PEMB o per altres experts. La voluntat del Pla és convertir-lo en un espai de reflexió que permeti debatre els temes que afecten o poden afectar el desenvolupament futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ja s’hi pot accedir i fer comentaris sobre els articles que hi hem penjat.

De segur que hi teniu molt a dir!

• Una xarxa interna (la trobareu a la franja dreta superior, com a xarxa PEMB) a la qual podran accedir els membres dels dife-rents grups de treball i comissions del Pla per tal de treballar conjuntament en el procés d’implementació del Pla estratègic metropolità de Barcelona - visió 2020.

• Un accés a youtube en què es podran veure els vídeos produïts pel PEMB o per altres institucions de l’entorn metropolità i un altre a twitter, des del qual podreu seguir les novetats del Pla.

Ja tenim BLOC!Canvis en el web del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Des del passat juliol ja està operativa la versió 2.0 del web del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (www.pemb.cat).

T

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

a Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla per a la implanta-ció de la finestreta única empresarial (fUE), a través de la qual es vol impulsar el canvi de model de relació entre les empreses i l’Administració.

El conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, va informar l’exe-cutiu que aquest pla d’implantació 2011-2014 preveu, entre altres objectius, eliminar el 20% dels tràmits administratius que han de fer les empreses, simplificar el 68% dels tràmits que no es poden eliminar i aconseguir que el màxim de tràmits burocràtics siguin de resolució immediata.

La implantació de la finestreta única empresarial implica realitzar una sèrie d’actuacions en els àmbits jurídic, organitzatiu i tecnològic:

• En l’àmbit jurídic. Fer una revisió i anàlisi detallada de cadas-cun dels tràmits per identificar el tipus de norma que cal modifi-car (llei, decret...), així com el seu àmbit de competència (estatal o Generalitat de Catalunya).

• En l’àmbit organitzatiu. Definir els criteris organitzatius, de-signar els interlocutors i obrir la reforma a la participació d’em-

presaris i associacions empresarials. Atesa la complexitat de la implantació de la finestreta única empresarial, tant per l’elevat nombre de tràmits com perquè afecta tres administracions pú-bliques, el canvi organitzatiu esdevé determinant.

• En l’àmbit tecnològic. Posar en marxa el portal de serveis a les empreses, el mapa de tràmits informatiu, la integració amb sistemes d’informació d’altres nivells d’administració (de l’Ad-ministració de l’Estat i de l’Administració local, amb els ajunta-ments que vulguin prestar els serveis FUE) i la integració amb les solucions tecnològiques i el desenvolupament de mòduls comuns de tramitació electrònica, amb caràcter corporatiu.

La finestreta única empresarial (FUE) serà el punt de referència per a les persones emprenedores, empresàries i intermediàries en els trà-mits que han de fer amb les diferents administracions públiques al llarg del cicle de la vida de l’empresa i s’espera que permeti a les empreses un estalvi de 160 milions d’euros anuals en costos de cons-titució i legalització.

A més de l’eliminació i simplificació administrativa, la implantació de la FUE suposarà un estalvi de 160 milions d’euros anuals per a les empreses en costos de constitució i legalització, i per tant, de 640 milions d’euros en els propers quatre anys. Així mateix, la FUE pretén millorar la relació empresa-administració (business-friendly).

L’Administració serà facilitadora de l’activitat econòmica: in-tegrant serveis, oferint més celeritat i eficiència, treballant en xarxa i prestant els serveis de forma multicanal amb indepen-dència de l’Administració competent.

El Govern dóna el vistiplau al Pla d’implementació de la finestreta única empresarialAquesta mesura aprovada pel Govern català coincideix plenament amb una de les palanques de canvi que contempla el Pla estratègic metropolità de Barcelona - visió 2020, aprovat el novembre del 2010: una administració àgil i fiable. “Una àrea intel·ligent és la que acompanya el dinamisme econòmic i social des d’una administració pública innovadora i que representa un impuls, no un fre.”

La tercera mesura d’aquesta palanca diu: “Finestreta única per a tots els ciutadans i una d’específica per als tràmits empresarials.”

L

www.pemb.cat

<<

EntrEvistEs • iMPLEMEntACiÓ PEMB 2020 • L’AMB • JA tEniM BLOC! • LA finEstrEtA úniCA EMPrEsAriAL • visitA AL sinCrOtrÓ ALBA

uè és una font de llum de sincrotró?

Un sincrotró és un complex d’acceleradors d’electrons destinat a produir feixos de llum extraordinàriament brillants en una àmplia gamma de l’espectre electrònic. Les característiques úniques d’aquesta llum permeten determinar amb molta pre-cisió l’estructura atòmica i les propietats de la matèria. Aques-ta radiació, anomenada llum de sincrotró, s’envia cap a les es-tacions experimentals de treball on els científics la utilitzen per a les seves investigacions.

Les instal·lacions del sincrotró Alba, amb la seva característica forma de caragol, ocupen una superfície construïda de 26.000 m2 i tenen capacitat per acollir trenta-tres línies de llum, de les quals ja s’han construït set a la primera fase. Està previst que estigui operatiu i a ple rendiment durant el 2011.

El sincrotró Alba reforçarà significativament l’activitat investigadora i la seva qualitat. Pot donar servei a més d’un miler d’investigadors l’any en nombrosos àmbits de recerca bàsica com ara, entre d’altres, física, química, ciències dels materials, ciències ambientals, ciències de la vida, medicina, litografia i microfabricació, patrimoni cultural, paleontologia, etc.

El sincrotró Alba està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) i està finançat per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya.

El director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerda-nyola del Vallès, Miquel Sodupe, va fer una presentació del Parc de l’Alba als visitants i el president del Consorci CELLS, Ramon Pasqual, els va acompanyar durant la visita a les instal·lacions del sincrotró.

Una delegació del PEMB visita la font de llum de sincrotró AlbaEl 16 de juny, una delegació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va visitar les instal·lacions de la font de llum de sincrotró Alba, ubicades al Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès).

Q

Ausiàs Marc, 7, 1r08010 Barcelonat. 933 187 051f. 933 174 835plaestrategic@pemb.catwww.pemb.cat

Pla EstratègicMetropolità de Barcelona

<

Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General

Generalitat de CatalunyaAjuntament de BadalonaAjuntament de BarcelonaAjuntament de Cornellà de LlobregatAjuntament del Prat de LlobregatAjuntament de l’Hospitalet de LlobregatAjuntament de Montcada i ReixacAjuntament de Sant Cugat del VallèsAjuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de PallejàAjuntament del PapiolConsell Comarcal del Baix LlobregatConsell Comarcal del BarcelonèsEntitat Metropolitana del Medi AmbientEntitat Metropolitana del TransportAenaAutoritat Portuària de BarcelonaCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaCercle d’EconomiaComissió Obrera Nacional de CatalunyaConsorci de la Zona Franca de BarcelonaDiputació de BarcelonaFira de BarcelonaFoment del Treball NacionalMancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaUnió General de Treballadors de CatalunyaUniversitat de Barcelona

Ausiàs Marc, 7, 1r08010 Barcelonat. 933 187 051f. 933 174 835plaestrategic@pemb.catwww.pemb.cat

Pla EstratègicMetropolità de Barcelona

Entitat patrocinadora:

Xavier TriasAlcalde de Barcelona i president del Consell General

Francesc SantacanaCoordinador general

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades han estat incorpora-des en un fitxer automatitzat que ha estat prèviament comunicat a l’Agència de Protecció de Dades i que té com a titular el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

L’ús de les vostres dades personals tindrà caràcter confidencial i es faran servir exclu-sivament per a activitats relacionades amb la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Puntualment es podran cedir aquestes dades a entitats col·laboradores per al mateix ús.

En el supòsit de voler exercir els vostres drets d’oposició, rectificació i cancel·lació, poseu-vos en contacte amb nosaltres a la seu social del carrer Ausiàs Marc 7, 1r.

L’Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona és una associació privada sense ànim de lucre.

El Consell General de l’Associació el constitueixen més de tres-cents membres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i administracions.

El PEMB participa en la Taula Barcelona CreixementEl Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va parti-cipar el passat 28 de juliol en la primera reunió de la taula Barcelona Creixement, creada per l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que pretén esdevenir un marc de diàleg, treball i debat de propostes concretes i pràctiques que fomentin la reactivació econòmica de Barcelona i ajudin a superar l’actu-al crisi econòmica.

La voluntat d’aquesta taula és incorporar les potencialitats que representen els vèrtexs estratègics del triangle que sim-bolitza la recuperació econòmica, que són el sector públic, l’empresa i el coneixement.