Projecte Educatiu de Centre CEIP La PauSant Sadurní d'Anoia

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Ed ucacióGol.legi dnEducació lnfantil i PrimáriaLA PAUCarrér Salvador Espriu, s/n08770 Sant Sadurnl d'AnoiaTel. 93-891.32,40Fax. 93-818.41.62

http://www.xtec. es/ceiplapaue-mail: ceiplapau@centres.xtec.es

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

CEIP LA PAUSant Sadurní d'Anoia

Juny 2005

Projecte Etiücatiude Centre 'CEIP La PauSant Sadumi d'Anoia

Projecte Educaüu de Centre CEIP La PauSant Sadumí d'Anoia

1.- INTRODUCCIÓ

Davant l'actual soc¡ctat canviant, davant l'evolució de les noves tendéncies, davantdels constant canvi de valors socials, i d'acord amb la normativa legal vigent -la LleiOrgánica del Dret a l'Educació (LODE), la Llei d'Ordenació General del SistemaEducatiu (LOGSE), Llei orgánica 9/1995, sobre avaluació; el Reglament Orgánic deCentres (ROC), els Decrets 7511992 de I de marg, 94/1992 de 28 d'abril, g5/1gg2 de28 d'abril, 223fi992 de 25 de setembre i 19811996- el claustre de mestres,conjuntament amb el consell escolar, hem elaborat el present Projacte Educatiu deCentre (PEC), aprovat en el Consell Escolar del dia 15 de juny de 2005.

Aquest Projecte Educatiu eonté doncs els principis, els objectius i els criterisorganiEatius fonamentals que orienten la intervenció educativa de tots els membresde la comunitat educativa del CEIP La Pau de Sant Sadurní d'Anoia.

,l

I

Projecte Educatiu -dd'eentre CEIP La PauSant Sadumí d'Anoia

2.. CONTEXTUALIZACIO

2.1-- El Municipi

El CEIP La Pau és un ceRtre públie ubieat a Sant Sadurní d'Anoia, a la comarea de

l'Alt Penedés.

Sant Sadurní actualment é una població d'uns 13.000 habitants, amb un crcixementdemográfic elevat en aquests darrers anys.

Població

A principis del segle passat la població de Sant Sadurní va augmentar amb laimmigració del suO de Catalunya, especialment de collidors (1920). Aquests

immi[rants, en el seu moment, van anar integrant-se amb facilitat en la població.

A partir dels anys 60 hi hagué un altre important creixement de població amb laimmigració espanyola, especiatment d'Andalusia. Fs crearen barris nous, com el de

les VTvendes Vilamau. Et procés d'integració d'aquestes famílics fou molt diferent, ja

que hi havia la diferéncia lingüística i patiren, inicialment, una certa precarietat laboral

i males condicions d'habitatge. Les noves vivendes, a més a més, es construiren fora

del nucti urbá i bastant apartades. Actualment, perÓ, moltes d'aquestes famílies, amb

dues ncves generacicns autóctones de sadurninencs i grácies a la consolidaciÓ de la

indústria deliava i a la prosperitat de la població, han assolit una total integració.

Des dels anys 90 fins a! 2005 ha arribat forga irnmigració de famílies de fora

d'Espanya, fónamentalment del Marroc i de Sud América. Aquest és, ara mateix, el

seetár d'e la pobiaeié que té més neeessitats d'ateneié soeial i material, ja que

constitueixen un bon nombre de famílies amb infants a la vila.

lndustríalitzaciói

La indústria dorninant segueix sent el sector del cava i totes les altres ernpreses,

comergos i tallers que en depenen (subministrament, construcció, manteniment,..').El sector del cava ocupa, doncs, una bona part de la població treballadora.

Un fet destacable va scr que al 1998 es va establir el parc logístic de lJlercadona i I'

empresa de transports TNT totes dues molt a prop del municipi. Aquest fet ha

generai msits noue lioes ob tr-ebaii amb ei que ha impiieat d'arribada de noves

families.

Les famílies estrangeres .provinent del ma!"roc c de sud-américa treballen

majoritáriament al camp i en la construcció. En canvi, els que treballen en aquestes

=opru==* logístiques acostumen a venir d'altres cornunitats esp_anyoles. El tipus de

treball és temporal, normalment tenen contractes de treball per 2,3 o 4 anys com a

máxim i després acostumen a tornar a la seva població d'origen.

Projecte Educatiu de Centre CEIP La PauSant Sadumí d'Anoia

Utbanisme

Sant Sadurní está en un mornent de creixement molt impor-tant, hi ha una clara

necessitat de donar resposta a la demanda d'habitatge generada per l'arribada de

noves famílies.

La configuració del municipi s'estructura a partir de set barris -L'Ajuntament,I'Església-, el Raval, Cavallers, Sant Antoni, Diputació,, Montserrat i Vilamau-- Alguns

d,aq"uests barris estan ubicats en el centre del poble on hi ha molt poc creixement

peró si arranjament d'edificis vells. on hi ha més edificació de nous habitatges son el

bani Montsenat i Sant Antoni i Raval.

El creixement urbanístic actual de Sant Sadurní és important ja que s'han creat i

encara s'estant creant noves zones -El Gat cendrer, Ia Triola i les Solanes-.. Aquest

tut ¡" té i seguirá tenint unes repcrcussions importants sobre la població escolar. Els

barris que estan en constant creixement són el barri Montserrat, el Sant Antoni el

barri del Raval, zona on está ubicada l'escola'1

Sociefaf i escola

A finals del segle XtX encara hi havia unes quantes grans hisendes, que tenien gran

part de les terres ¿át municipi (Cal Mir, Cal Mestres, Can Codorniu, Can Marqués de'ltlonistrol,...)

i ocupaven bona part de la població treballadora'

En aquells anys cncara no hi havia cap escola al poble, va-ser la família de can

Codorniu que va portrr la comunitat de germans Gabrielistes i de monges Vedrunes

p"rqu¿ tois els hens i les nenes del pohle poguessin assistir a un centre per

ápr.n¿r.. Els frlls de casa bona, peró, solien anar a escoles religioses de Barcelona'

I A mit¡ans del segle XX-es va crear l'escola pública de la Plaga Nova i al 1960 es va

instal.lar al passÉig de Can Ferrer on es convertiria en l'escola Balmes. L'any 1977,

aquesta mateixa eécola va passar a scr el CEIP Jacint Verdaguer, amb una ubicaciÓ

molt propera a l'antiga escola Balmes'

El 1966 un grup de pares imares amb col'laboració.d'un grup de mestres joves,

pioners "n

Iecniquei Montessori i Decroly varen crear la cooperativa Escolar

Vil"rnru. Escola activa, laica, renovadora, progressista i catalana' L'empresa

castellblanc va cedir els terrenys per a construir l'escola.

A finals dels anys 80, per prbblemes económics, I'ajuntament cedÍ a la cooperativa

escolar I'edifici t,i"tori.'de i'escola pública de la Plaga Nova. En-l'edifici de I'escola

Vilarnau s,hi creá I'Escola lntermunicipal per a estudis de secundária que depenia, i

depén encara, de la Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedés"

Al 2001 l,escola Vilamau va integrar-se a la xaxa pública d'escoles d'educació

intantii i primária de la Generalitat amb el nom de CEIP La Pau'

Projede Educaüu de Centre CEIP La PauSant SadumÍ d Anoia

Actualment doncs el municipi dona i'esposta al primer cicle d'Educació infantil ambl'Escola Bressol Municipal La Fil.loxerefa. Hi ha dues escoles públiques d'infantil i

primár¡a; el CEIP La Pau i el CEIP Jacint Verdaguer i dues escoles privades

concertades d'infantil, primária i secundária; L'escola Vedumes de/ Carme i lEscolaSarrf jor-ep. Finalment l'eseoia de seeundária i bafiiiierai inie¡rrtu¡¡ierpal i una Escoiad'Adults.

2.2.- L'escola

El CEIP La Pau está ubicat en un edifici de nova creació a la nova zona de les

Solanes, que s'afegeix al barri histÓric del Raval'

Durant dos cursos, des del 2001-2OAZ fins al 2003-2004, I'escola ha constat corn a

tercera línia del CEIP Jacint Verdaguer. Aquests procés ha estat llarg ifeixuc perÓ ha

finalitzat amb ¡a inauguraeié aquesi eurs de tota l'eseola. Durant el eurs 2003-2004

nomes estava edificat I'edifici d'infantil.

Tot el professorat que va incorporar-se al centre dürant el curs 2001-2002 va ser nou

amU ü el que implica iiferents perspectives de I'educació, diferents maneres de

fer, etc, etc.'D'aquell equip inicial en continuen la meitat, per diferents rnotius han

anar marxant del 'centre,'l'altra

meitat del claustre cada curs és de nova incorporació,

per tant la rna.ior part del ctaustre és interí, nornés hi ha sis mestres que tenen la

plaga en propietat.

Actualment -curs 2004/2005- l'escola és de dues línies a tota I'cducaciÓ infantil així

com a 1r de primária. La resta de cursos és d'una sola línia. En total estan

matrlculats 278 alurnnes tot i que és una dada rnolt variant ia que poques aules

tenen el nombre máxim d'alumnes amb el que implica de constant incorporaciÓ

durant el curs d'alumnes.

Aquesta realitat de n'taticula viva ha estat clau perqué durant l'actual curs 2004-2005

elbepartament d'EducaciÓ dotes al centre amb una Aula d'Acollida-Li

Pró.iecte Educatiu de Centre CEIP La PauSant Sadurní d'Anoia

3.- TRETS D'IDENTITAT

El CEIP La Pau és un centre educatiu públic i catalá comprcmés amb la realitatsocial del municipi, en contínua transformació i creixement, i per tant també pretén

ser ecotlldcr de! ncu alunnnet i de les seves famílies, sigui quin sigui el seu origen

social, cultural, geográfic i económic.

L'escola és accnfess¡ona!, laica, pluralista i respectucsa annb les diferents cpcions

religioses i ideologiques de les famílies i de I'alumnat, aixÍ com també és

trañsmissora de ta i¡ca tradició cuttural nostra, dels valors democrátics essencials,

dels Drets Humans i de determinats valors básics, que han de facilitar la bona

integració de l'alumnat i de les seves famílies en la vida escolar i social.

L'educac!ó ha de ser una eina clau per fer un nnÓn millcr. Per aquest rnctiu: I'escola

és pacifista, educant per a la pau, coeducadora, garantint la ig.ualtat de tracte i

d'opcrtunitats per ats nens i les nenes, i eco!Ógica, educant per al coneixement i e!

respecte al meO¡ ambient, la incorporació de les noves tecnologies i per a un progrés

sostenible.

t,activitat educativa no nonnés consisteix en !a convivéncia i el trebal! en els límits

fisics de les instal.lacions escolars, siné que les sortides, les colÓnies i la participació

ciutadana han de scr un bon complement formatiu en !a coneixenga real de I'entorn i

la práctica de la convivéncia-

Considerern que la diversitiat d'alurnnes és un fet enriquidor educativarnent ! aquesta

diversitat ha de ser atesa amb máxima professionalitat, amb un ensenyament de

qualitat i arnb una bona cocrdlnac!ó entre els diferents estaments de la ccmunitat

educativa i amb els serveis i les institucions públics. Es molt important, per aixÓ, la

participació de les farnílies en !'educaciÓ de les seYes filles i els seus fi!!s, ccm aprimers responsables que en són-

Creiem que el treball en equip, ja sigui docent c no, ha de basar-se sempre en el

consens i el compromís responsables amb les decisions preses, si bé també en

I'esperit crític i la flexibilitat en la revisió dels acords'

Tenint en cornpte que pot haver-hi diferents estils educatius i nnaneres de fer de les

famílies ¡ un diferent bagatge personal en cada alurRne, apliquem la metodologia

constructivista, básicarnent,l prccurem, per tant, una educaciÓ i formaciÓ integrals,

atenent les necessitats educatives especials i no oblidant la dimensió afectiva i

emocional de l'infant en l'aprenentatge i en el creixement'

El cata!á és !a llengua veliicular i d'aprenentatge. A partir de 1r de Primária

s'ensenya el castelláiom a segona llengua, i com a llengua estrangera s'imparteix

I'anglés des de P5. L'escola, peró, és respectuosa amb la diversitat lingüística de tots

els membres de la seva csnrunitat i ha de procurar-los que hi hagi una bona

comunicació.

Projecte Educaüu de Centre i:r CEIP LA PAUSant Sadumí d'Anoia

4.. VALORS BASICS

Respecfe

El respecte a les personcs i a I'entcrn és el valor fcnarnenta! de !'Esco!a per agarantir la bona convivéncia.

El respecte ccmensa per un rnatcix. Respectar les persones vo! dir acceptar ccmsón, amb les seves diferéncies (culturals, familiars, religioses, personals,...) i fins itotamb els seus errors.

Pe¡" tant, s'ha de fomentar el i'especte entre tots els qui som part de la comunitatescolar, des de cadascú, amb si mateix iamb tothom.

Afectivitat i empatia

I fn la relació respectuosa entre persones hem de fer !'esforg de ser capagos de

' comprendre'ns, sabent que els sentiments i les emocions són presents i molt

, ¡mportants en tots els ámbits de la vida.

II Err¡ ¡nar nornés és possible, doncs, des de l'afectivitat i arnb empatia, cornprenent lesLUUVqI

¡ actituds, els sentiments i els comportaments dels altres. Per aquest motiu cal també

I saber valorar-los, entendre els cr!"ors prcpis i els dels altres, saber rectificar,- expressar els sentiments, donar oportunitats.

II

Diáleg

| =l respecte a un rnateix i a les perscnes es demostra en l'exercici del diáleg: sabent

escoltar, valorant les aportacions dels altres i expressant les prÓpies opinions

r t'esponsablement i amb un sentit crftic positiu i respectuós.It- r:al rn¡¡s¡{sr, arnb el diáleg, 'la bona cornunicació, la crítica més constructiva ival ¡g

I col.laboradora entre els components de la comunitat pducativa, així com també cal

! saber ser autocrítics.

¡ A I'Escola el diáleg, per tant, ás primordial per arribar a accrds i comprcmiscs,

I prendre decisions i, en definitiva, progressar'

I , iversitat

t La diversitat que caracterltzá-actualment la ncstra cornunitat educativa és molt

I "nriquidora

i positiva. Per tant cal potenciar-la amb actituds comprensives, tolerants i

respectant les normes de convivéncia.

Projecte Educatiu de Centre' CEIP La Pau

Sant Sadumí d'Anoia

La diversitat cultural ha de pe!'metrc !a interculturalltat, !a relac!ó ent!'e culturcs, queés un fet educatiu per si mateix.

!nterculturalitat és aprendre de les altres culturcs, conéixer alt¡'es reali+.ats i facilitar la

integració lingüística, social i culturalde les persones que tenen altres orígens.

Així mateix l'atenció educativa correcta a la dlversitat ha de teni¡', alhora, un tractejust i igualitari, tant pel que fa als drets de les persones com a les seves capacitats i

necessitats.

Responsabilitat

La responsabilitat és u¡n valor fonamental en la realització de qualsevcl prqecte. Ferreal un projecte responsablement vol dir, per tant, tenir clar qué s'ha de fer i fer-ho.La responsabilitat ens ajuda en el bon funcionament del centre. Hern de prccurar deno caure en cap desequilibri i per aixó cal també tenir clars els nostres ámbits

d'actuació iels nostres límits, fins on podern arribar ifins cn no podern anibar.Cal donar i reconéixer ta responsabilitat que pertoca a cadascú, dins i fora de laccnnunitat educatlva (rnestres, direcció, c-oordinació, alumnes, farnílies, ser;cis,monitors, administració local, autonÓmica i estatal,..').

De !e rnateixa rnancra que leslels rnestres han de se¡'responsables en la seve feina,

cal que l'alumnat ho sigui també en les seves tasques i en el compliment de les

normes estable*es, i que les famílles ho siguin en I'educació dels seus fills i filles.

Ensenyem a ser responsables a través de l'exemple i assumint funcions, cárrecs,

normes. Per aixó cal respectar la puntualitat i I'ordre.

Creativitat

La creativitat ens ha de pennetre trobar nous camins i rnancrcs pcr engrescar i

trencar rutines, a l'hora de prendre decisions, en la resolució de conflictes i en

I'organització i programació de tasques escolars.

Camplicitat

A I'escola hem de comptai'sempre amb la complicitat, la implicació positiva i la

voluntat de sintonia i de bona entesa, de tots els membres de la comunitat educativa,en les scvcs relacions i en e! cornplinnent de les seves respcnsabilitats. Així dcncs,

és imprescindible que hi hagi complicitat entre mestres, mestres i monitors, entre les

famílies i entre t'alurnnat, i tarnbé entre aquests diferents estarnents escolars, Ia qual

cosa vol dir que s'assumeix plenament un mateix projecte de centre i que estem

disposats a participar en el se.u acompliment.

ConscGncia social

Obertura a! món que cns envelta, amb actitud de col'laboració i sclidaritat, fent-ncsressé de l'actualitat i les demandes socials.. Sostenibilitat, compartir, respectar el

material.

Projecte Educatiu de Centre CEIP La PauSant Sadumi d'Anoia

5.- OBJECTIUS

5,1.- Objectius Generals

EDUCACIÓ INTECNRL DE L'ALUMNAT

posar a !'abast de !'alumnat els instrurnents que pcssibilitin Ia seva fcrnnaciÓ

Ga créixer i desenvolupar-se mitjangant diáleg la creativitat, la

¡.ásponsanilitat, I'ennpatla, !a toleráncia i I'esperit crÍtlc.

Foüentar actituds de respecte i de toleráncia vers les individualitats'

ve¡lar pe! desenvclupal'nent integral de l'alumne a nivell ccgnitiu, afectiu,

emocional, psicolÓgic, social i físic'Considerar i'alurnná prctegonista del procés educatiu.

Dotar a l'alumnat d'habiliáts i d'estratégies per millorar la seva competéncia

,""ür, p*r tal de facilitar !a seva participació posi+.iva davant els canvis.

E¡rga; integralment amb coneixements, valors, actituds'

INTEGRACIÓ, RESPECTE, NO DISCRIMINACIÓ

- procurar ! prornoure les actituds de respecte i de toleráncia a la diversitat i a !a

diferéncia cultural, religiosa, lingüística, de sexe,"' dins de la comunitat

escolar ¡teninien "o*ple

eh difeients estils d'educaciÓ en les famílles.

- Desenvolupar un pla d;acollida del centre per a l'alumnat nouvingut'

- Fcment n rá prrtiápacio de tots els rnembres de la corn¡.lnitat educativa en les

activitats cultlrah, iestives i folklóriques, i en altres tasques determinades, que

s'organitzen a I'escola'

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

- Atend¡"e la diversitat cultural, lingÜística, de desenvoluparnent rnaduratiu i

social, oe ioil'alumnat, no discrimiñant-los i garantint la igualtat d'oportunitats'

- Afavorir É ="u* integraeié i espeeiaiment d'aqr.ieiis aiumnes amb menys

récursos.Procurar una atenciÓ adequada i positiva a l'alumnat amb necessltats

educatives esPecials'- Transrn*ti=-rn bagatge cultural ccmú i donar impc*áncia a ce¡ts fets culturals

propis de I'alumnat integrant-los també a I'escola'

pARTiCipACió, COMUNICÁbiO I COL'IÁBORAC¡Ó DINS l-A COMUNITAT

EDUCATIVA

- Afavorir la relació i la coñv'ivéncia dins la comunitat educativa'

- Facilitar la comunicació amb totes les famílies i creació, si cal, de nous

mecanism!= t=***i= sccials, nnediació cultural, xerrades, esccla de rnares,"')

- Ve¡lar pel uon funcionament del centre procurant-hi la. participació, la

col.laboració i el consens a través del diáleg de tota la comunitat educativa'

10

Proiecte Edücatiu de cenÜe

r lnterns:

l.Organitzatius i de gestiÓ:

1.1. Conseil eseoiar1.2. DirecciÓ1.3. Claustre

2.Docents:

2.1. Tutories2.2. Coo¡dinació d'etapes i de cicles

2-3. Coordinacié Pedagógica

3.ParticiPatius:

3.1.Alumnes:

3.1.1. En general3-1'2. Delegats de gruPs

3.2.Famílies:

3.2.1. En general3.2,2. AMPA3.2.3' Delegats/des de curs

4. Activitats extraescolars (monitors)'

5.Nodocentideserveis(secretaria,consergeria,monitors,neteja,...).

, CEIP La PauSant Sádumí d'Anoia

pARTiCiPACiÓ, COMUN|CACIÓ I COL'I-ABORACiÓ AMB SERVEIS' ENTITATS I

INSTITUCIONS

-Denaraconéixere!nostrcccntre,poder.treballaricol.labcrarccnjuntamentamb altres entitats de la vila i ;;i"¡F;"r en la seva dinámica social i cultural'

_ Establir lrigarns de connunice;¡á i "it.en.ració arnb les ad¡'ninistracicns rocal,

comarcar i autonómica per iri-0"-é"rrntir er bon funcionament de 'escola

i

dels serveis que hi intervenen'

44It

Proiecte Educatiu de Centre CEIP LA PAUSant Sadumí d'Anoia

. Externs:

1. De relació i de col'laboració:

5-2.1.

.1.1. Serveis {EAP, CS¡dlJ, CRPAP, CREDA, CDIAPE, Assessor/a Llcs .-.).

1.2. Ajuntament1.3. Llars d'infants i escCIles

1.4. Associacions (Creu Roja,..')

1.S. Altres (Biblioteca, Cenire Civic Vilarnau, professionals diversos,..-)

- vetllar. pel bon funcionament del centi"e, pel compliment correcte de lanormativa, de l'horari iel calendari de reunions de cicle i/o d'etapa'

- Establir ! transnnetre criterls nnetodclógics, crganitzatius, ncrrnatius,-.. de fcrrna

oral i/o escrita per tal de garantir la línla de treball durant aquests primers anys

en qué !'equip de rnestres ás i será incsteble'

- prendre Ou.[ion" que incideixen en la programació diária de les aules' les

ncrmes de convivéncia, el trebal! d'hábits, áctituds i, en deflnitiva, l'aplicaciÓ

d'una mateixa línia metodolÓgica'

- pa*icipar i cc!.labcrar de nnanera cccrdinada en les decisions de l'equip

directiü, ja siguin de caire organitzatiu com normatiu-

- integrar- ¡ estániir eontaefc amb ei professora't eompiemeniari que no assurReix

futoria.- ve¡lar pel cor.npllment de !'horari i el calcndari de reunions de cicle i/c d'etapa'

- Establir cr¡teiis'O'avaluació docent i delfuncionament del centre (?)

- Traspassar informaciÓ i fer de pont entre els equips de coo¡'dinaciÓ

pedágÓgica, directiu, de tutories i de mestres en general'

5.2.2.- Dle ta coordinaciÓ pedaqóqica:

- Gerantir, juntarnent annh !'equip directiu, el correáte funcicnernent de les dues

etapes educatives i la u.r, "oordinació

general, trametent i vehiculant tota la

infcrmació pedagÓgica de I'una ide I'alt¡'a'

- Enllagar la "ooidiñr"ió

d'etapes i de cicles amb l'equip directiu de fonna

regular i Pautada. L.

_ Ve¡lar, tr*Éi Gl bon funcionament del centre, pel compliment correcte de la

ncrmativa, de l'lrcrari iel calendari de i'eun¡ons'

- Recollir per escrit els acords presos en cada etapa i prendre decisions en

reiaeié "

.ri.*á*eiodeiügies gener-ais i iransmeir-e-hs ais eqi-iips de mesires'

- prornoure i dinamiEar el treÉatl dels eixos transversals a tots els nivells

educatius'- Fer anibar informació d'interés als equips de tutories.

4a

Projecte e¿ucátu de Centre-.GE1P La Pau

Sant Sadumf d'Anoia

- vefllar per la cco!'dinaciÓ a¡'nb els sen¿eis educatius externs dependents del

oápártáment o; E nsenyam.ell(cap d' estu d is i ed ucació especial) -

- Veittar pcr !a ccheréncia del Pla Anual'

- Analitzar les pr"p"tiá= de col'laboració i de participació externes que se'ns

facin i veure'n la seva possible concreció'

5. 2. 3. - -D e- ISS tuta ri e s

- Garantir eltreball de cohesió del grup-class.e i del seu funcionarnent'

- Mantenir la relació del centre "tni

És famílies, coordinant esforgos i unificant

criteris educatius._ Garantir el-üonlraspás d'informació dels alumnes, d'un curs a l'altre, entre

nive!!s, a través de d coord¡nació de cicles i d'etapes.

- promoure i coordinar de *rn!á r"g;rrr i periódi'ca I'atenciÓ a la diversitat del

seu grup concret, progrr*uii, .rñá*i=unt ¡ *u"luant, annb la cot'labcració

estrela dels mestres especialistes'

- Trebaltar en equips arnb rnestres paral'le!s'

_ Realitzr, "i, =égüi*"nts de l,alumnat atés per,serveis externs'

- Garantir quá tot-l'alumnat puguioft" ' tots els serveis' sortides i activitats que

_ ::oPoti l'escola, oferint els recursos necessans'

5.3.- De la participació de les famílies

- Responsabilitzar-se de l'educació dels seus fills'

_ Entendre qu" i'*ke educatius és crl-laborador amb la familia i que per tant com

a cornunitat eouá1ira tots hern de vcfltar pe! seu bon funcionament.

_ co_respon"rniñt=ái-se de que tots formem comunitat educativa i que tots som

agents educadors-- Establir ttigams o; coordinació i diáleg amb eltutor dels seus fill/es (entrevistes'

reu n ions iñfcnnatives, etc)'- Vetllar pet

"egu¡m"ni'".áO¿mic de I'alumne (informe signatura de controls'

agendés, etc).- Garantir els bons hábits d'higiene i de salut dels i les alumnes'

_ Esccilir democráticarnent ers seus Ápüsentants tant en e! ccnseil Esccrar corn els

delegats d'aula-- col.laborar arnb el/la nnestre en el ccrnplinnent de les nonnes de conviváncia per

part dels alumnes.- Col.labor"r r*n i"seola en igt el re'rerent a vaeuRaeions i revisisns médiques

¿::ia:r", =n 'esccra de rnares ien qualsevcr iniciative que es prcposi des de

l'escola, així com proposar aaivitais on pugui participar tot']? comunitat educativa'

-Ve*lar p*,. un""árn;iá;;i.ipació dels iieJaturnne§ en tes diferents activitats

lectives realitzades fora del centá i proposades per l'escola, oferint mitjans perqué

sigui Possible.-lmplicar-Seeneldiaadiadel'escolaapartirdelacol.laboracióambI'AMPA.

4AiJ

Projec'te Educaüu de Centre CEIP La PauSant Sadurní d'Anoia

5.3.1.- Funcions de les marc

Les mares/pares delegats son els reprcsentats de cada una de les classes del centreque han estat escollits en la reunió d'inici de curs pels propis pares i mares. Aquestcárrec pot ser renovable cada anY.

Funcions:

- Servir d'enllag enti'e tots els parcs i nnares de I'aula i els representants de! sectorpares i mares del Consell Escolar.

- Reeoiiir- i r-eior-nar- informaeié a ies iamíiies de eada eiasse.

- Col.laborar en les necessitats concretes de I'aula i del Centre- S¡ I'AMPA funciona per comissions de treball, formar part d'alguna d'elles.-Aportar propostes de millora sobre qualsevol aspecte relacionat amb el

funcionarnent de! Centre.- Participar en I'organització de la festa de final de curs.- Assistir a les reunions de delegats pares i mares que es convoquin.

Reunions:

Una possible proposta de calendari seria el següent:

- a principi de curs per a organitzar la feina de tot l'any- sempre qui hi hagi Consell Escolar per aportar les seves suggeréncies- Després d'haver-se rcunit el Conseil Esesiar per eoffiuniear-lss el que s'ha

decidit- Durant el curs tantes vegades com calgui segons les necessitats.

14

Prolecie Educatiü de CentreCEIP i-a Pau

Sant Sadumí d'Ancia

7. CONCLUSIONS

El projecte Educatiu de centre ha estat elaborat amb la participació dels diferents

representants de ta comun¡tat eAucativa i ha estat apro'át pel Conse]l Escolar del

Centre. Aquest Oo*Á"ni és un reRáx de la realitat actual del CEIP La Pau'

Entenem que el PEC é§ un document viu, i que ha d' estar obert als canvis' Per aixÓ

ha d, ésser r*risañ|.náJmot *n *il"tri pei craustre de mestres i er conse, escorar

der cerrtre per a donar resposta a res dámandes educatives der moment históric i

social.

Ens sentim orgullosos/es i satisfetsles per la tasca desenvolupada i pel resultat

obtingut. Donem ies lracies a totes aquelles persones que han fet possible aquest

Projecte Educatiu de Centre'

" L' educació és un factor indispensable per tal que la

f,r**¡t"t pugui oont"g'irels ideals de pau' llibertat i

ñi'd;"lri." t-' "or"""To

té un tT"t fonamental en el

'0"-t"Ñolrpament de les persones i les societats"'

(DELoRs, J. (1s96)

Sant Sadumí d'Anoia, JunY 2005

.16

Projecle Educatiu de Centre CEIP La PauSant Sadumí d'Anoia

8. BIBLIOGRAFIA

Serafí Antúnez (1998): EI Provecto Educativo de Centro, Ed. Graó.

Serafí Antúnez: El Proiecte Educatiu fil), Eines de gcstió, Departarnent d'

Ensenyament.

Jesús Rul (1990): Et Proiecte de Gestio dcl Centre educatiu (l) , Eines de gestió.

Departament d' EnsenYament.

Joan Doménech i Sussana Aránega (2001): L'educació primária, Ed. Graó.

María José Montón Sales (2003): La inteqració de l' alumnat immigrant al centre

escola¡: Onenfaclbns, proposfes i expenéncr'es, Ed- Graó.

Carmen Elboj, lgnasi Puigdellívol, F¿larta Soler i Rosa Valls (2002): Comunidades de

aprendizaie.Transformar la educación, Ed. Graó.

Francesc Carbonell (coord.) (2000): Educació i immiqracia. Els reptes educatius de la

diversitat cultural i I' exclusiÓ sacial, Ed. Mediterránia-

t¡