PASTOR Elena BOSETTI, «Pastore», en Romano PENNA, Giacomo PEREGO, Gianfranco RAVASI (eds.), Temi Teologici della Bibbia (Dizionari San Paolo), Milano: Edizioni San Paolo 2010, 974-979. L’autora divideix el seu comentari sobre la veu «Pastor» en les següents apartats: 1. L’ORIENT PRÒXIM ANTIC 2. ANTIC TESTAMENT 2.1. Lèxic i semàntica 2.2. El pastor de Jacob/Israel 2.3. El pastor de l’Èxode: història i profecia 2.4. David i els Salms del bon pastor 2.5. Càntic, Siràcida i Qohèlet 3. NOU TESTAMENT 3.1. Lèxic i semàntica 3.2. El Messies pastor als Sinòptics 3.3. El pastor que dóna la vida a Joan i l’anyell pastor de l’Apocalipsi 3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe 3.5. El pastor dels pastors Vegem breument el contingut en cadascuna d’aquestes parts proposades per l’autora: 0. INTRODUCCIÓ Primerament, abans d’entrar en l’anàlisi de les parts indicades, la Prof. Bosetti ens comenta que aquest tema del pastor està present en tota la Sagrada Escriptura, un tema que troba les seves arrels en els orígens nòmades del poble d’Israel. També aprofita aquesta brevíssima introducció per a donar raó del fet que comenci el seu comentari amb el concepte pastor en els pobles veïns: «Israele ha maturato la propria identità culturale e religiosa in rapporto dialettico con i popoli vicini.» Uns pobles que, segons l’autora, també usen el títol de pastor amb una dimensió clara de divinitat, però, finalment, aclareix que Israel anirà més enllà gràcies a la seva història d’alliberament i a la seva experiència de fe. 1. L’ORIENT PRÒXIM ANTIC Tenim testimonis de l’ús d’aquest títol «Pastor», aplicat al rei o a la divinitat en aquesta zona geogràfica des del tercer mil·lenni aC. A Mesopotàmia era aplicat originàriament al rei, a Egipte, en canvi, a déu. Després d’aquesta afirmació, fa una referència alguns dels textos que exemplifiquen la seva tesi: els Textos de les piràmides (2500-2250 aC), en el qual el rei difunt entra a formar part del ramat de Mequentirti, anomenat el «pastor» del faraó; les Lamentacions de Ipuur i l’ Ensenyament per a Merikara, en els quals es demana a déu que vetlli pel seu ramat; l’Himne de Meisekhmet, en el qual déu és lloat com a bon pastor que coneix la misericòrdia.

2. ANTIC TESTAMENT La primera constatació és per a indicar que, comparat amb Egipte i Mesopotàmia, on apareix tantes vegades la idea del pastor atribuït al rei o a la divinitat, és sorprenent que en l’Antic Testament només per quatre vegades Déu sigui anomenat «Pastor» i mai el rei. Sí, en canvi, és anomenat pastor el Nou David, és a dir, el Messies (cf. Ez 34,23; 37,24). Afirma l’autora, però, que «più che al titolo, la Bibbia mostra interesse al compito del pastore, che riveste il ruolo di guida e di custode.» 2.1. Lèxic i semàntica L’autora, a més del verb tècnic rāʻah, pasturar, agrupa les paraules que expressen el tema del pastor i tot allò que envolta l’acció del pastor en quatre grups: 2.1.1. Guiatge En aquest apartat senyala arrels com nhg, conduir, o nhl, guiar, les quals indiquen la funció de guia (cf. Sl 23,2) i afegeix el comentari que «nell’uso teologico evocano l’esperienza fondamentale dell’esodo dall’Egitto (cfr. Sal 68,8; 78, 52-54).» 2.1.2. Nutrició i cura Aquí entren les accions del pastor per nodrir, abeurar i fer créixer el seu bestiar. Referit al pastor diví afirma: «si prende cura delle sue pecore, si preoccupa della loro vita, provvede loro nel tempo e per l’eternità.» 2.1.3. Reunió i defensa Presenta la diferència entre el treballador i el pastor, aquest vigila i defensa les seves ovelles dels enemics; igualment Déu «“strappa/libera” le pecore della boca dei pastori malvagi come un tempo dalla mano del faraone (cfr. Ez 34,10.12.13); “salva” e “raduna” il resto del suo gregge (cfr. Ger 23,3; 31,8.10.12-13; Ez 34,13; Is 40,11; Mi 2,12), “fascia” e “rafforza (cfr. Ez 34,4), “custodisce” (cfr. Ger 31,10; Sal 121,3-8).» 2.1.4. Reciprocitat, aliança Recorda l’autora les relacions d’afecte i coneixença que hi ha entre el pastor i el ramat; així hi ha entre pastor i ramat una aliança de pau (cf. Ez 34,25). 2.2. El pastor de Jacob/Israel Indica l’autora que la primera vegada que apareix el títol «Pastor» en el relat bíblic és en boca de Jacob quan a la terra d’Egipte dirà: «Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d’avui» (Gn 48,15b). I en el moment de la benedicció del seu fill

Josep en referir-se a Déu l’anomenarà: «Pastor, la Roca d’Israel» (Gn 49,24d). La conclusió a la qual arriba l’autora és: «Yhwh è movimento e stabilità, Pastore e Roccia del suo popolo.» 2.3. El pastor de l’Èxode: història i profecia En aquest apartat, en primer lloc, l’autora es refereix al record de l’Èxode, durant el qual el poble fa experiència de sentir-se guiat per Déu (cf. Ex 15,13); per a passar després a explicar com els profetes reprenen aquesta temàtica en el nou èxode, contraposant en aquest cas els caps del poble que han estat uns mals pastors, que han portat el poble a la ruïna, amb Déu que com a bon pastor recondueix i guia el seu poble pel bon camí en el retorn a Sió (cf. Jr 23,1-4; Ez 34,1-9.11.13.16; Sl 77,21; Is 40,11; 49,10). Després, l’autora ens explica com els profetes construeixen la figura del Messies pastor (cf. Ez 34,23; 37,24; Mi 5,1.3; Za 13,7 [=Mc 14,27]). 2.4. David i els salms del bon pastor La figura de David és, segons l’autora, les arrels on es fonamenten la idea del Messies Pastor i Rei, ja que ell va passar de ser pastor de les ovelles de Jessè a guia d’Israel (cf. 1Sa 16,11-13; 2Sa 5,2; 7,8). Així ho canta també el Salm 78. L’autora té un breu paràgraf dedicat al Salm 23, que estudiem en aquest curs. El reproduïm íntegrament: «A Davide poi è attribuito il Sal 23, tutto pervaso da sentimenti di fiducia: “Il Signore è il mio pastore: nulla mi mancherà” (Sal 23,1). Yhwh pastore conduce il suo fedele in verdissimi prati e ad acque tranquile (cfr. Sal 23,1-2), cammina al suo fianco (cfr. Sal 23,4), e lo accompagna con bontà e misericordia (cfr. Sal 23,5-6).» Acaba aquest apartat enumerant els salms en els quals apareix aquesta temàtica: Sl 28,9; 48,15; 74,1; 77,20-21; 78,52-54; 79,13; 80,2; 95,7; 100,3; 119,176. I subratlla la importància que per a ella té el Salm 121 el qual «parla del pastore come šōmer, “custode” d’Israele.» 2.5. Càntic, Siràcida i Cohèlet En els llibre sapiencials aquesta temàtica, segons la Prof. Bosetti, lliga el llenguatge de l’amor i la saviesa. El Càntic dels càntics presenta els dos protagonistes com a pastor i pastora. És interessant l’explicació que «il Cantico gioca abilmente sulla polisemia della voce rāʻah, che può significare “pascolare”, “mangiare”, ma anche “essere compagno, amico”.» La relectura que en fa el Siràcida de la figura del pastor és en clau pedagògica (cf. Sir 18,13). I el final d’aquest apartat i el del seu comentari del tema «Pastor» en l’Antic Testament és una cita de Cohèlet: «Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.» (Coh 12,11).

3. NOU TESTAMENT 3.1. Lèxic i semàntica L’autora presenta les vegades que en el Nou Testament apareix el substantiu «pastor», 18 vegades (cf. Mt 9,36; 25,32; 26,31; Mc 6,34; 14,27;; Lc 2,8.15.18.20; Jn 10,2.11.12.14.16; Ef 4,11; He 13,20; 1Pe 2,25; 5,4), i el verb «pasturar», 11 vegades, de les quals 5 tenen un sentit cristològic (cf. Mt 2,6; Ap 2,27; 7,17; 12,5-, 19,15), 3 es refereixen al ministeri petrí i dels preveres (cf. Jn 21,16; Ac 20,28; 1Pe 5,2) i 3 tenen un sentit comú (cf. Lc 17,7; 1Co 9,7; Jd 1,12). 3.2. El Messies pastor als sinòptics 3.2.1. Mateu Primera aparició del tema: Mt 2,6 en una típica citació de compliment (Mi 5,1; 2Sa 5,2). Jesús ha de reunir les ovelles perdudes d’Israel (cf. Mt 10,6; 15,24), té compassió de la multitud que sembla un ramat sense pastor (cf. Mt 9,36), viu l’alegria del retrobament de l’ovella perduda (cf. Mt 18,12-13) i en el judici final com a rei pastor separarà les ovelles de les cabres (cf. Mt 25,31-35). 3.2.2. Marc Aparició del tema en el context de la multiplicació dels pans, durant el qual Jesús nodreix primer de tot amb la seva paraula (cf. Mc 6,34), per a després alimentar-los asseguts sobre l’herba verda (cf. Mc 6,39), detall que, segons l’autora remet al Salm del bon pastor (cf. Sl 23,2). 3.2.3. Lluc Lc 15,3-7 presenta la paràbola del bon pastor, la qual, per a l’autora, es fa realitat a casa de Leví o de Zaqueu. Per a ella, també la paràbola del bon samarità té referències al tema del pastor, perquè el bon samarità com el bon pastor té cura i misericòrdia. Finalment, el Jesús llucà diu: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.» (Lc 12,32). 3.3. El pastor que dóna la vida a Joan i l’anyell pastor de l’Apocalipsi A Jn el tema del pastor està centrat en el capítol 10 i té com a rerefons Ez 34. Jesús es presenta com el bon pastor (cf. Jn 10,11.14), el veritable pastor messiànic. L’estructura d’aquest capítol és presentada dividia en dues part: Jn 10,1-6, on es presenta la metàfora de Jesús pastor; i Jn 10,7-18, on es fa la seva explicitació. La metàfora conté la contraposició entre el lladre i el pastor, entre aquell que no entra per la porta i el que hi entra. Finalment, en l’explicitació Jesús es presenta com la porta (cf. Jn 10,7.9) i com el bon pastor (Jn 10,11.14). El text, finalment, obre una perspectiva universal al ser pastor de Jesús (cf. Jn 10,16).

Segons Ap 7,17 és l’anyell qui fa de pastor. 3.4. El gran pastor a Hebreus i el Servent pastor a 1Pe He 13,20 citant Is 63,11 (versió de la LXX) afegeix al terme «pastor» l’adjectiu «gran». Aquesta és l’explicació de l’autora a aquest fet: «indica che Gesù porta con maggior diritto le qualifiche attribuite a Mosè. Costui è stato tratto salvo dal mare, ma il Cristo è stato fatto salire dai morti, e pertanto è il condottiero (archēgós) in grado di condurre alla salvezza escatologica (cfr. Eb 2,10;12,2).» A 1Pe 2,25 Jesús és anomenat poime,na kai. evpi,skopon, però hem de ser conscients que en aquesta carta el tema del pastor vol fugir de qualsevol perspectiva triomfalista i està presentat en la perspectiva de Is 53, el Servent sofrent: «pastore è il servo umile e sofferente che “prese su di sé i nostri peccati e li portò nel suo corpo sulla cruce” (1Pt 2,24).» L’autora defensa que a 1Pe 2,25 trobem enllaçades les citacions d’Is 53,5 i Ez 34,16. 3.5. El pastor dels pastors L’autora acaba el seu recorregut pel tema del pastor en la Sagrada Escriptura entretenint-se a comentar 1Pe 5,4: «Així, quan apareixerà el cap dels pastors (avrcipoi,menoj), rebreu la corona immarcescible de la glòria». El terme avrcipoi,menoj apareix únicament aquí en tota la Bíblia i, per a l’autora, suggereix una supremacia de Jesús per sobre qualsevol ministeri pastoral en l’Església. Aquesta és la seva conclusió: «I tratti del Cristo pastore e il suo stile di umiltà e servizio fino al dono supremo della vita si affermano come perennemente paradigmatici per i ministri del popolo di Dio.» Antoni Pérez de Mendiguren Cros, pvre. 7 d’octubre de 2015