Partes Del Motor 1 Parte

8/16/2019 Partes Del Motor 1 Parte

http://slidepdf.com/reader/full/partes-del-motor-1-parte 1/12

1. Elements fxes del motor alternatiuSón els que componen la carcassa i l'estructura externa del motor i lamissió és allotjar, subjectar i tapar els elements del conjunt. Aquests

són: el bloc motor, culata i junta de culata.

1.1 BLOC

1.1.1Missió

El bloc del motor amb la sevaubicació central està fxatdirectament sobre el xasssmitjan!ant els suports, estroba entre la culata i el

càrter, i el seu dissen"presenta #rans $oratsanomenats cilindres, lloc ones mouen els pistons. A mésde servir de suportestructural per tota la restadel motor, el bloc compleix amés la $unció de dissipacióde la calor per conducció através del seu cos i %a de tenir la sufcient ri#idesa per suportar la$or!a ori#inada pel mateix treball del motor.

1.1.2 Materials de abrica

Els materials més usats són la $osa de $erro perltica, amb un densitatde &&( kg) m

2 , i aliat#e lleu#er d'alumini, amb un densitat *&++Kg) m

2 , aquest ltim més lleu#er i amb millors propietatsdissipadores, per- de preu més elevat. esistint pitjor a la $ricció delspistons, els blocs d'alumini tenen els cilindres normalment revestitsamb camises d/acer.

0ambé s/utilit1a l/alumini amb unió d/altres elements per au#mentarla seva resist2ncia mecànica, com el coure, 1inc, ma#nesi, man#an2s.Aquest aliat#e d/alu3mini s/anomena 4duralumini5.

El material de qu2 són constru6ts els blocs %a de permetre el modelatde totes les obertures i passat#es indispensables, aix com tambésuportar els elevats es$or!os de tracció de la culata durant lacombustió, i allotjar les camises de cilindre per on llisquen els pistons.Aix mateix van subjectes al bloc les tapes dels suports del ci#on"al,també anomenades suports de bancada. A més, %a de tenir suports

del ci#on"al re$or!ats.



1.1.3 Procés de abricació

El bloc es dissen"a de tal manera que la seva massa si#ui la menor

possible, per reduir el pes i tenir una major dissipació d'ener#iat2rmica. En la producció massiva de motors, el m2tode de $abricaciómés emprat consisteix en $ondre el material en motlles de sorra. Elmotlle en el qual s'abocarà l'aliat#e de $osa d'alumini es $abrica ambsorra de 1irconi i a#lomerants en un model mestre mecanit1at enacer, com a a#lomerant s'utilit1a una cola que es solidifca al contacteamb un enduridor #asós que s'injecta a la matriu d'acer. 0ot el procéses automatit1at. El motlle total que li donarà $orma al bloc estàcompost per di$erents nuclis que s'acoblen. 7e la mateixa manera es$abriquen els altres nuclis 8poden arribar a ser fns a vint nuclis9 i esmunten en una cadena de muntat#e automatit1ada sobre el nucli

base, en#anxant al#uns d'ells amb cola per asse#urar que resisteixilos es$or!os que pateix en ser manejat per les màquinesautomatit1ades.

Els nuclis corresponents als cilindres es $abriquen collocant lescamises de els cilindres de aliat#e de $osa 8principalment per la sevaelevada resist2ncia al des#ast9, perqu2 l'alumini solidifqui sobre elles.;n cop $et el motlle complet s<escal$a les camises dels cilindres permillorar la seva ad%er2ncia a l'alumini i es procedeix a l'ompliment dela mateixa, situant3lo amb una màquina de posicionament rotatiudavant la boca d'injecció d'alumini que es troba al costat del $orn. =aaliat#e d'alumini es càrre#a en lin#ots en un $orn que $unciona amb#as on és $on, la injecció al motlle es realit1a per la part in$erior delmateix sense que la massa lquida entri en contacte amb l'aire, i persobre els cilindres es troben las massalotes on resulta després de lainjecció un excés de material que compensa la contracció de l'aluminien la solidifcació, aquesta contracció és de aproximadament d/un &>.?osteriorment a l'ompliment del motlle, els blocs passen a un $orn onse'ls $a un recuit de re#eneració de @ %ores de durada para afnar els#rans del material i eliminar tensions residuals producte de lasolidifcació. Al mateix temps, el temps al $orn crema la cola del

motlle i permet que la sorra es desen#anxi. 7esprés de ser retirats del$orn de recuit només resta tallar l'excés de material del massalota i esrectifca la part on es muntarà la culata. 7esprés de passar pel controlde qualitat el bloc estarà preparat per continuar amb l'acoblament del$utur motor. 0ots els blocs es sotmeten a un primer control ocular, iuna mostra representativa del lot es sotmet a un control ri#orós.

1.1. !i"us i caracter#sti$ues.

..(. Se#ons els cilindres:



Bloc inte%ralEls cilindres es mecanit1en sobre elpropi material del bloc. B esmecanit1en a la mida fnal desprésde la $osa. Aquest procediment ésmolt emprat en l'actualitat. ?erreparar el bloc inte#ral és necessariutilit1ar una màquina rectifcadora.=es parets del cilindres noméspermeten dues o tres rectifcades.

Bloc amb camises se$uesEn aquest cas es munta un cilindrebuit o camisa a cada orifci del bloc,pr2viament mecanit1ats. Aquestescamises %an d'anar muntades apressió, en per$ecte contacte amb laparet del bloc, perqu2 la calorinterna pu#ui transmetre al circuit dere$ri#eració. El principal avantat#ed'aques3tes camises és que es

poden realit1ar amb una majorqualitat, aix com una #ranresist2ncia al des#ast, també poden ser rectifcades sensenecessitat de substituir3les.

Bloc amb camises &umidesAquest bloc és totalment buit i lacamisa postissa és la que $orma itanca la cambra d'ai#ua del circuitde re$ri#eració, el qual queda encontacte directe amb la camisa.7onada aquesta disposició cal $eruna unió estanca de la mateixa ambel bloc en el seu muntat#e, perevitar $u#ues de lquid. A aqueste$ecte es disposen #eneralmentunes juntes t-riques, que s'acoblenen uns ressalts $ormats a la 1ona dellquid de re$ri#eració. =es camises són mantin#udes contra elseu seient en el bloc per mitjà de la culata que es fxa al blocen la seva cara superior immobilit1ant les camises.



Aquest sistema de camises %umides posseeix l'avantat#e depoder recanviar amb $acilitat les camises mantenint lacilindrada ori#inal. 7e la mateixa manera, en un determinatbloc poden muntar camises de diverses mesures per obtenirdi$erents cilindrades.

1.1..2 'e%ons la reri%eració(

)eri%eració "er ai%ua En realitat el que anomenemre$ri#eració per ai#ua són elssistemes que usen un lquiddi$erent de l'oli com a re$ri#erant

principal. El més usual és unabarreja d'etilen#licol i ai#ua endi$erents proporcions se#ons latemperatura ambient. =acaracterstica principal quepresenta el bloc motor es que enel seu interior %i %a unescambres d/ai#ua, en les quals estrobarà el lquid re$ri#erant.

)eri%eració "er aireAquest tipus de re$ri#eració es méssen1illa. ?er $er possible la re$ri#eracióapropiada és necessari al#unmecanisme que $aci córrer l'aire alvoltant del motor, de manera ques'a$e#eix un ventilador o turbina.7'altra banda, %i %a d'%aver aletes enels cilindres per $acilitar latrans$er2ncia de calor i la #eometriadel mateix %a de permetre el pas de

l'aire entre els seus components, demanera que aquests es tornen #rans,pesats i més vibrants. Aquest tipus dere$ri#eració s/utilit1en principalment en motors petits.

1.1..3 se%ons la dis"osició dels cilindres(



Motors amb cilindres en l#niaAquests motors tenen disposats elscilindres en un sol bloc en posicióvertical un darrere l'altre. Aquestsmotors poden portar fns a

cilindres. Els més #eneralit1ats sónels de ( cilindres, ja que en motorsde @ cilindres o més, la lon#itud delci#on"al és massa #ran, la qual cosapot produir vibracions o en els pitjordels casos la seva de$ormació otrencament.

Motors amb cilindres en *+,Aquests motors porten elscilindres repartits en dos blocsunits per una base o bancadai $ormant un cert an#le. Cadabloc porta el mateix nombrede cilindres i tots ells amb un

ci#on"al nic.Aquesta $orma constructiva ésavantatjosa per a un nombrede cilindres i#ual o major que@, ja que és més compacta,amb la qual cosa el ci#on"al,en ser més curt, treballa en millors condicions, evitantde$ormacions per Dexió i vibracions.

Motors amb cilindres en *BO-E),



Aquests motors són unavariant particular dels motorsen F. ?orten els seuscilindres disposats en dosblocs que $ormen un an#le de

+G collocats en posició%orit1ontal i en sentitsoposats que s'uneixen peruna base o bancada. =esbieles de cada cilindre estansobre un sol ci#on"al central. Aquesta disposició tél'avantat#e de reduir l'al!ada de motor. ?er aix- s'aplica ave%icles amb espai lateral sufcient i poca al!ada disponible,com és el cas de motocicletes de #ran pot2ncia, on s'utilit1enmotors d'aquest tipus de * i ( cilindres. Els de ( i @ cilindress'empren en turismes i els de cilindres en autocars on, acausa de la poca al!ada que ocupen, s'aprofta al màxim lalon#itud del xasss, obtenint aix major espai til de lacarrosseria.

Motors amb cilindres en*,En aquests motors elscilindres es disposen en dosblocs de cilindres F ques'uneixen en una sola

bancada in$erior on estansobre un sol ci#on"al. Elscilindres d'una fla #uardenun an#le de HG entre si,mentre que les dues fles es troben en un an#le de &*G.

1.1.. 'e%ons la relació di/metre cursa

Motors de carrera llar%aIotors en els quals els cilindres tenen la cursa més #ran queel diàmetre.

Motors $uadratsIotors en els quals els cilindres tenen la cursa de la mateixalon#itud que el diàmetre.

Motors su"er$uadrats



Iotors en els quals els cilindres tenen el diàmetre més #ranque la carrera.

1.1..0 Blocs de "etita cilindrada.

En aquest tipus de motors el bloc deixa de ser l/element principal desuport del motor, aquesta $unció la portarà a terme el càrter. B#ualpassarà amb els motors de re$ri#eració per aire i el motor els qualsdisposen els cilindres en Joxer.

1.1.0 MLLO)E' !ECOL456E'

;ns dels camps en el qual s/està treballant avui dia respecte lamillora del bloc motor es la reducció del seu pes. ;n dels material

més prometedors es el ma#nesi, ja que al ser tant lleu#er resultaper$ecta per reduir el pes en els cotxes. Ko obstant aix el ma#nesipresenta altres problemes que impedia la seva utilit1ació en la$abricació del bloc motor. Ara, JIL %a aconse#uit superat elsinconvenients que presentava el ma#nesi com a material constructiudel bloc motor.

El que %an $et en JIL no és $àcil, perqu2 el ma#nesi té moltsproblemes. ?er exemple, en contacte amb el $erro au#menta elsprocessos de corrosió d'aquest metall, sobretot si %i %a %umitat. Amés, en $unció del tipus d'aliat#e en qu2 participi, el ma#nesi pot

debilitar la resist2ncia de la barreja, de manera que es dóna lloc ametalls que no suporten els es$or!os d'un motor de combustióinterna.

Com en estat pur el ma#nesi no és til per $ondre #rans pecesmecàniques, es buscava un aliat#e en qu2 aquest mineral $ospredominant per- que, al%ora, tin#ués les caracterstiques $siquesque necessiten els components d'un motor.A la casa bavaresa expliquen que %an dut a terme un llar# procésd'investi#ació i desenvolupament en el qual %an pres part els seus

t2cnics i diversos especialistes en aliat#es. 7urant l'elaboració deltreball van prestar #ran atenció a la resist2ncia a la Du2ncia, a lacorrosió i als es$or!os t2rmics i mecànics que suportaria el metall.El resultat és una barreja de ma#nesi i alumini molt lleu#era quemanté nte#res els valors de resist2ncia, $ortalesa i tolerància a laDu2ncia i la corrosió que necessita un bloc de motor. Amb el noumetall mixt es con$ecciona el càrter del ci#on"al, de manera queJIL es $elicita per ser la primera compan"ia constructora que $abricaun motor de combustió re$ri#erat per ai#ua que utilit1a els avantat#esdel ma#nesi i evita els seus inconvenients.

?er millorar la ri#idesa, el càrter s'%a dividit en dues parts a l'alturadels suports del ci#on"al. Aix s'au#menta la ri#idesa i es redueixen



sorolls i vibracions. Aquesta divisió suposa la primera #ran di$er2nciaen$ront d'un bloc d'alumini convencional. A més, la part superior delcàrter, que està $eta en la barreja alumini 3 ma#nesi, porta unesinsercions d'alumini només a les 1ones de les camises i els conductesd'ai#ua. Aquesta part, que és més resistent als es$or!os, s'inclouen en

ella les rosques per als coixinets i la culata.Ientrestant , JIL assen"ala que el cos envoltant de ma#nesis'utilit1a per al #uiat del Dux d'oli i per a les connexions necessàriesper al muntat#e dels #rups complementaris.

=a part baixa del càrter, que també és de ma#nesi conté insercionsd'acer per sostenir els suports del ci#on"al .

El bloc es munta en un motor de sis cilindres en lnia que pesa un*H> men"s que un motor normal d'aquesta #randària. En concret,s'%a redu6t el pes en + quilo#rams, amb el que aix- suposa enmillora de l'a#ilitat i reducció del consum. 7e $et, diuen els en#in"ersque s'estalviarà un +,(> de combustible.

7e moment no se sap quin model estrenarà aquesta tecnolo#ia, per-se#ur que aviat estarà a la venda en els cotxes de JIL.

1.1.7 8+8)E'

1.1.7.1 Es$uerdes o trencamentBnspeccionar les super$cies del bloc per intentar descobrir qualsevolesquerda o trencament.

• 7ia#n-stic previ: ?2rdua de lquid re$ri#erant.

• ?ossibles causes: principalment aquestes esquerdes esprodueixen per les di$erencies de temperatura que pateix elbloc motor, també poden ser per un cop.

• Comprovacions: normalment es veuen a simple vista, quan %i

%a#i dubtes, es procedirà a ban"ar la 1ona amb petroli iposteriorment amb -xid de 1inc dissolt en alco%ol de $usta.7/aquesta manera quedaran sen"alades més clarament lesesquerdes o ruptura que pu#ui tenir el bloc motor.

• Falors de re$er2ncia: 3

eparacions: En el cas de trobar al#una esquerda, en un blocmotor de $erro no es podrà realit1ar cap reparació, el bloc enaquest cas s/%auria de substituir. ?er- si el bloc és de alumini %i%an llocs on poden reparar3los.



1.1.7.2 Planitud su"er#cie su"ort de culataFerifcar el pla superior del bloc motor que s/uneix amb la culata.

7ia#n-stic previ: ?2rdua de compressió del motor.

?ossibles causes: El bloc motor és unape!a que esta sotmesa a elevadestemperatures i pressions, aquetesprodueixen dilatacions i contraccionsen re$redar el motor, un cop aturat.Com a conseqM2ncia pot produirde$ormacions permanents.

• Comprovacions: ?er comprovar laseva panitud s'utilit1a un re#la i un joc

de #al#ues de espessor calibrat,comprovar en posició lon#itudinal itransversal procurant cobrir tota lasuper$cie. ;sar una #al#a de +,++Hmm. Sempre que les dadest2cniques ni indiquin una altra intervin#uda.

Falors de re$er2ncia: Ko ?ot passar una #al#a més #ran de+,+Hmm, sempre i quant el $abricant no indiqui un altre mesura.

• eparacions: En el cas que es tin#ui que reparar es portarà a larectifcadora.

1.1.7.3 9es%ast dels cilindresIesurar el des#ast de cilindres causats per el $re#ament amb elspistons.

• 7ia#n-stic previ: ?2rdua de compressió en la cambra decombustió.

• ?ossibles causes: la principal causa de la rectifcació és el

des#ast produ6t pel $re#ament dels se#ments sobre la paret delcilindre.

• Comprovacions: En cada un d'ells es comprova el seu diàmetreintern i #rau de conicitat. ?er a aix- s'e$ectuaran un total de sismesuraments en cada cilindre, e$ectuades a tres alturesdi$erents, determinades pel $abricant. les mes pr-xima al ?IS ,s'%aurà d'e$ectuar immediatament per sota de la 1ona en laqual no arriben a $re#ar els se#ments, e$ectuant3se la se#ona amitja carrera i la tercera per sota de la 1ona de recorre#ut delsse#ments, per poder determinar el des#ast produ6t per la $alda

del pistó en el seu capcinei#. Aquestes tres primersmesuraments es realit1aran en denominat eix x, el qual és



parallel al ci#on"al, e$ectuantposteriorment tres mesuramentsen l'eix N, perpendicular alci#on"al, a la mateixa altura queles e$ectuades amb anterioritat a

l'eix x.7el conjunt de les sis mesures,les quals %aurà de sercon$rontades pels valorsmàxims permesos pel$abricant, s'obtenen al seu tornla conicitat. =a primera s'obtéde les di$er2ncies entre lesmesures e$ectuades a i#ualaltura, obtenint per tant tresvalors, prenent com are$er2ncia el mes alt. =aconicitat és la di$er2nciamàxima entre mesures e$ectuades en el mateix eix 8O P N9,obtenint per tant dos valors, i considerant, i#ual que en el casde la conicitat, el valor més alt.

• Falors de re$er2ncia: Quan la conicitat del cilindre per des#astsuperi els +,H mm 8o la mesura que indiqui el $abricant9, ésrecomanable rectifcar els cilindres del motor. B si la conicitat ési#ual o més petita de +,Hmm es recomana esmerilar el cilindre.

• eparacions: Es compr2nque l'operació de rectifcats'%a de $er en tots elscilindres a la mateixamesura, qualsevol quesi#ui el seu des#ast,mantenint aix id2nticacilindrada en tots i, enconseqM2ncia, i#ualpot2ncia. En cas contrari,els desequilibris de pot2ncia entre els di$erents cilindresdonarien lloc a irre#ularitats en el #ir del motor i desequilibrisperillosos, que podrien produir el trencament d'al#uncomponent. Quan l'operació de rectifcat consisteix a eliminar una capa dematerial molt fna per tenir poc des#ast el cilindre, només cal$er una operació de esmerilat. Aquesta operació es realit1a ambuna màquina que té un eix #iratori prove6t d'un cap amb tiresde material abrasiu que s'introdueix en el cilindre per$ectamentcentrat amb ell. 7urant l'operació de esmerilat, el cap #ira al

mateix temps que es mou de dalt a baix. El material abrasiu,extensible a voluntat per adaptar3se al diàmetre del cilindre,



produeix l'arrencament de material en unaacció de esmerilat. ?osteriorment éssubstitu6da el cap per una altra de #ra moltmés f per polir la super$cie esmerilada.

Quan el material a eliminar supera un #ruixde +,Hmm de diàmetre, es procedeix al'operació de rectifcat, la qual es realit1a enmàquines similars a la descrita, en qu2 elmaterial abrasiu del cap!al és substitu6t perunes $ulles. Kormalment en el rectifcat es deixa +,+(mm dematerial, per poder després $er l'operació de esmerilat i aix donar un acabat f a les parets del cilindre.Quan el des#ast d'un cilindre és tal que no %i %a possibilitat derectifcat, s'%aurà de procedir al encamisat, que consisteix enmuntar noves camises en el cilindre.

=es camises seques es munten amb inter$er2ncia. ?er al seudesmuntat#e és necessari un extractor o bé unapremsa %idràulica amb els estris adaptatsdel seu diàmetre.Abans de Iuntar les noves camises calasse#urar3se que la di$er2ncia entre el diàmetreexterior d'aquestes i el diàmetre interior delcilindre són els correctes. Aquest valor sol estarentre +,+R i +,+(mm. Si és menor s/utilit1aran

camises amb el diàmetre exterior major.7espr2s de realit1ar el encamisat és necessariun rectifcat o esmerilat dels cilindres fns a lamesura adequada. Amb aix- s'aconse#ueixeliminar les passibles de$ormacions que s'%a#inprodu6t en l'operació de muntat#e.

Ko es rectifca els motorsequipats amb camises %umides.En aquest cas quan el des#astsobrepassa les toleràncies de

conicitat pel $abricants o lesrecomanades, es procedeix a lasubstitució dels conjuntscamisa3 pistó. En el muntat#ed'aquestes camises es tindrà en compte que %an de sobresortirdel pla del bloc una certa distància, entre +,+* i +,+R mm,perqu2 la culata exerceixi una determinada pressió sobre elles,que asse#uri la estanquitat.

1.1.: Muntat%e de la "e;a.



Si es torna a utilit1ar el coixinet de bancada no con$ondre la posició ila direcció d'installació, d'altra manera el motor podria dan"ar3se acausa del en#arrotament o la cremada del coixinet mateix. ;tilit1antles re$er2ncies marcades amb pintura durant la remoció, muntar elscoixinets de bancada en les posicions numerades i de manera que les

re$er2ncies esti#uin en els costats davanters.

• ;na ve#ada bé posat els coixinets de bancada procedir a aplicarla silicona al costa d/en#anxament del bolc motor in$erior.

• ?osar els perns de fxació en el bloc motor in$erior i collar3los en$orma de espiral, de dins cap a $ora.

Partes Del Motor 1 Parte

Documents

Transcript of Partes Del Motor 1 Parte