DIJOUS · 10 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14875 - AVUI / Any XLI. Núm. 13745 - EL PUNT

1,20€

8719

41-1

1941

28L

3816

95-1

1103

16®

REVÉS · El jutge desestima lesquerelles i descarta la motivaciópolítica de la policia catalana

Arxiven l’operaciócontra els Mossospel fals espionatge

JUSTIFICACIÓ · La investigacióde polítics i periodistes buscava“protegir l’ordre públic”

P8

L’oposició colla AdaColau amb les terrassesForça la creació d’una comissió perfiscalitzar les decisions a Ciutat Vella

Nacional P10

L’enginyer americà, un dels paresd’internet, va dissenyar el protocol TCP/IP

Nacional P11

Vinton Cerf, a Barcelona l’any 2016 ■ JOSEP LOSADA

Vinton Cerf, premiInternacional Catalunya

Trump insisteix que calel mur amb Mèxic

Europa-Món P20

Parla de “crisi humanitària” i culpa lasituació de la mort de molts americans

NACIONAL P6,7

El suport alpressupost,supeditat aun gest deSánchezL’independentisme liexigeix que mogui fitxa

EUROPA-MÓN P19

El popular Juanma Moreno pacta ambl’extrema dreta i serà el president de laJunta tancant l’etapa socialista de 36 anys L’acord del PP i Vox ■ EFE

Acord a tres bandesdel PP, Cs i Vox pelgovern a Andalusia

Un fort contingent de la policia espanyola envolta els cotxes dels Mossos que portaven a cremar documents ■ S.M.

La polèmica batuda de la policia espanyola als Mossos, sense motiu

L’emboscada de la incineradora

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 2019

Conte dedicat alMarc Artigau) Hi

havia una vegada unrei que no passava laNit de Reis sinó l’en-demà, la nit següent.

Era el Rei Valls, un Rei que agafava elnom d’uns magatzems de joguinesque van haver de tancar perquè vanfer fallida. El Rei Valls venia la nit del 6al 7 i a més, per acabar d’embolicar latroca amb això dels noms i les dates,apareixia del no res en una nit que esdeia la nit del Nadal, que no s’ha deconfondre amb la Nit de Nadal. Defet, dir que “venia la nit del 6 al 7” ésuna mica inexacte perquè pot sem-blar que vingués cada any, cada nitdel Nadal, i en realitat només va apa-rèixer una vegada. L’any anterior elRei Valls estava a casa seva, a França,un lloc on agraden tan poc els reisque als últims que hi va haver els vantallar el cap. Allà tenen poques ma-nies: allà no tomben règims, els deca-piten. O almenys això és el que feienfa temps. Ara, com que passar la gentper la guillotina queda poc fi, al siste-

ma d’eliminació en diuen primàries. Iel Rei Valls no les va passar. Potserper això va preferir anar a Espanya,on es pot ser rei (o candidat) sensepassar per primàries. Li van dir, amés, que aniria a un país amb una de-mocràcia semblant però, curiosa-ment, la nit del Nadal un narrador decontes li va trencar l’encanteri. Li vadir que al seu nou destí hi ha presospolítics i governs legítims a l’exili. I ai-xò no va agradar al Rei Valls. No sé siés per això o pel pes de la tradicióque a la majoria de nens i nenes, elsReis que més els agraden continuensent els reis que venen de l’Orient.Són aquests els reis que sí omplenels racons d’alegria, els que desitgestot l’any que vinguin, els que encisenmenuts i grans, amb independènciade si ja saps el seu petit secret o no. Itambé, perquè Melcior, Gaspar i Bal-tasar no fan distincions entre nens gi-tanos i els que no ho són. Entre això ique no insulten a ningú que els portala contrària, els reis més estimats sónels del dia abans de la nit del Nadal,els de La Vigília.

(

Keep calmJofre Llombart

El Rei Valls

El Rei Valls estava a casaseva, a França, un lloc onagraden tan poc els reis queals últims que hi va haver elsvan tallar el cap

om que no me’n sé avenir, sem-pre hi dono voltes. Jo he estattestimoni directe de com ciutats

i pobles que durant segles havien pre-sentat la mateixa fisonomia medievalo barroca es transformaven per adap-tar-se a la irrupció del cotxe. Es van ta-llar arbres, es van reduir voreres, esvan destruir cases, es van instal·lar se-màfors verds per als cotxes i vermellsper als vianants, es van penjar rètols isenyals que sempre tapaven un edificibonic, es van foradar cases de carrerper fer un garatge allà on sempre hihavia hagut el menjador o el dormitoridels avis... Els senyorassos del clubl’Esport de prop de casa van ser delsprimers a tenir cotxe. Feien servir lanovetat per anar a comprar tabac al’estanc de la cantonada o per visitar laquerida, dos carrers més amunt. Undia algú els va dur la notícia que en al-guns països aplicaven el “pas zebra”,davant el qual els cotxes s’havien obli-gatòriament d’aturar per deixar queels vianants es desplacessin d’una vo-rera a l’altra. No s’ho van creure, vandir que no podia ser, van acusar el queels ho explicava de tocacampanes... A

C

més: “vianant”? “Peatón!”, que erauna forma d’insult.

Del que no em sé avenir és d’haverassistit a la reacció contrària. Nom’hauria pensat mai que es replanta-rien arbres, es recuperarien places iparcs, s’eixamplarien voreres i que lamajoria de centres urbans serien un“pas zebra” continu que impediria l’ac-cés dels cotxes. Però no és ben bé aixòel que em sorprèn. El que em sorprèn,el que em deixa parat, és que els con-ductors s’hi resignin. Què se n’ha fetdel senyors de l’Esport que es contra-riaven si no podien aparcar davant ma-teix del seu club i davant mateix de la

porta de casa seva? Per mi que en duenuna de cap que no ens diuen. Els fabri-cants de cotxes no paren de treure ivendre models nous. Si un mes o unany les vendes flaquegen, ploren ells iplorem tots perquè vol dir que l’econo-mia no va com hauria d’anar. Si les ven-des floreixen, la satisfacció també ésgeneral i afecta fins i tot els alcaldesmés favorables a l’expulsió dels cotxesde la ciutat. S’ha de tractar d’una fanta-sia momentània. Un dia o altre ens di-ran que ja hem gaudit prou de les ciu-tats “pacificades”, i els cotxes tornaranper on solien com les aigües a les rieresquan plou fort. Tot en nom del “pro-grés”, és clar. Era “progrés” facilitar elpas dels cotxes, va ser “progrés” res-tringir-lo... Qui ens diu que no serà“progrés” tornar-hi? Els nadons unatemporada han de dormir de boca ter-rosa i una altra, panxa enlaire. Sembla-va que l’extrema dreta no havia de tor-nar. Un veí va enfocar la porta del ga-ratge de casa seva segons la direcciócirculatòria del carrer. El carrer és araprohibit al trànsit. Manté la porta il’orientació. Aquest home espera algu-na cosa. Tornarem a ser “peatons”.

“No pot ser queduri: un dia elscotxes tornaran aocupar les ciutats

Vuits i nous

En nom del “progrés”Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 2019

El president nord-americà,Donald Trump, sembla dispo-

sat a tot, fins i tot a manipular bar-roerament l’opinió pública, per po-der tirar endavant una de les sevespromeses electorals més relle-vants: la construcció d’un mur alllarg de la frontera entre Mèxic i elsEUA. Dimarts a la nit, en una inter-venció inèdita televisada des deldespatx oval de la Casa Blanca,Trump no va dubtar a utilitzar laseva habitual demagògia al voltantde la immigració per intentar con-vèncer els americans de la necessi-tat i les virtuts de construir el mur ala frontera sud. El president va ferdemagògia, però també va dir nom-broses falsedats. Com, per exem-ple, quan va atribuir milers demorts de nord-americans –les queprovoca mensualment el consumde drogues– al tràfic d’heroïnaque arriba, segons va dir, per la faltad’un mur a la frontera. En realitat,però, la major part de comissosde droga són als punts oficials d’en-trada, també a la frontera amb elCanadà.

Trump no va tenir manies tam-poc a presentar com a “delin-qüents” els immigrants que arribena la frontera, sovint fugint de la per-secució política i de la pobresa eco-nòmica als seus països de Centrea-mèrica. El president també va insis-tir en la seva promesa que el mur elpagaria Mèxic, al·ludint que aixòs’arreglarà en un nou acord comer-cial amb el país, quan la majoria del’opinió pública sap que els possi-bles acords vindrien amb compen-sacions fiscals per a les empreses oamb millors sous per als treballa-dors. Finalment, Trump va ignorartambé la greu situació que estanpatint milers de treballadors gover-namentals que no han cobrat desde fa dies, quan, degut a la faltad’acord amb els demòcrates, el pre-sident va ordenar tancar el govern.

Mentides idemagògiade Trump

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Atrapat en la pitjor crisi política del seu mandat,amb l’administració aturada, el president nord-americà va proferir –des del despatx oval de la Ca-sa Blanca i per televisió– un discurs ple de false-dats i amb un to clarament racista per defensar ala desesperada el seu mur a la frontera amb Mèxic.

PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA

Mentides i racisme

La seva contribució al desenvolupament d’inter-net com a infraestructura bàsica de la societatfent-la una eina oberta a tothom és el motiu pelqual aquest enginyer nord-americà, actual vice-president de Google, ha estat guardonat amb elXXX Premi Internacional Catalunya.

-+=

-+=

Bons propòsitsRosa María Mateo

Un dels pares d’internetVinton G. Cerf

-+=

Donald Trump

Caldrà veure com es concreten els propòsitsexpressats ahir per la màxima responsable deRTVE, amb motiu del 60è aniversari del centre deproducció de TVE a Miramar, però d’entrada calaplaudir la voluntat de donar molta més visibilitatal català en la programació televisiva a Catalunya.

ADMINISTRADORA ÚNICA DE RTVE

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

ls proposo un joc, que segura-ment alguns de vostès ja hauranfet. Obrin el cercador Google i

posin Valls enerve. De fet, deia que al-guns de vostès segurament ja ho hanfet perquè només de posar Valls, elmateix Google ja proposa, com a pri-mera cerca, Valls enerve, és a dir,Valls empipat o, si m’ho permeten,emprenyat, la que seria la traducciódel francès énervé. De fet, per ser jus-tos, el joc el va proposar la productoraartística nord-catalana Júlia Tourinyàa Twitter just després de l’espectacleque va muntar l’actual candidat deCiutadans (Cs) a l’alcaldia de Barcelo-na i exprimer ministre socialista fran-cès Manuel Valls, en l’entrega dels pre-mis Pla i Nadal. L’exsocialista es va ferl’ofès perquè el guanyador del premiJosep Pla de prosa catalana, Marc Ar-tigau, va fer el que hauria de fer qual-sevol persona quan rep un premi oparticipa en un acte públic a Catalu-

E “Ciutadans haperdut impactemediàtic ‘gràcies’ a Vox i cal, comValls, sobreactuar

nya, denunciar la presència de presospolítics.

Les imatges i els vídeos que es tro-ben a la xarxa fent aquesta cerca mos-tren que les sortides de to del que volser alcalde de Barcelona no són pas unfet aïllat. Tot i això, no em queda gensclar, i tampoc conec prou la seva tra-jectòria per afirmar-ho, si Valls sim-plement va ser prou hàbil per cercar

un protagonisme mediàtic que, des-prés de l’empenta inicial, ha perdutclarament. Els mitjans que semprehan fet el joc a Cs, a Catalunya i a l’Es-tat espanyol, no els han oblidat –quimana, mana– però ara tenen un noujoguet, Vox, un partit fins fa quatredies extraparlamentari però que jasortia més als mitjans generalistesque, per exemple, ERC o PNB, tot i te-nir grup parlamentari a Madrid. Ara,Vox obre informatius, entre d’altresraons, perquè és una altra arma pererosionar Pedro Sánchez, el traïdor, aulls dels mitjans generalistes espa-nyols, que ha pactat amb el diable, elsindependentistes. Què més voldrienels independentistes que un govern es-panyol que hagués pactat alguna cosa,potser un referèndum, que hagués so-lucionat tot aquest conflicte d’arrelpolítica? En tot cas, Valls, a més d’em-pipat està nerviós perquè els númerosno li surten. Ni li sortiran.

‘Valls énervé’Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Àvies

o és estrany sentir aquests dies de després defestes un “ja era hora!” d’alleujament pel final

d’àpats i celebracions, i també d’ànsia per tornar a larutina i als horaris habituals. Ho diuen moltes àvies que,per fi, alliberades de cangurs forçosos i d’hores extresals fogons, recuperen les classes d’aiguagim, lesmigdiades, la independència diària a què han hagut derenunciar durant tres setmanes per entretenir nets itancar-se a la cuina.

Durant les vacances de Nadal, les he vist pel carrer,amunt i avall, anant a comprar ambles criatures, empenyent cotxets,agafant de la mà els més grandets,tornant puntuals a casa a fer eldinar. Amb aquella naturalitat, comsi haguessin vingut al món nomésper fer aquesta i no cap altra feina.Aquestes àvies fortes i incansables,que troben una solució per a cada

gran problema, que construeixen l’armadura deconfiança i seguretat que ens permet anar pel món.Elles, mal pagades i gens reconegudes, són el nostrepuntal emocional i, també, el de la nostra economia. Ara,en plena revolució –i contrarevolució– per l’anheladaigualtat, és hora de fer justícia i reconèixer que bonapart de l’activitat productiva, dels èxits professionals detota una generació recolzen sobre aquestes dones quehan sacrificat els projectes propis pels dels fills. I enshaurem de preguntar, també, si és aquest el model quevolem seguir perpetuant.

N

Elles, malpagadesi gensreconegudes,són el nostrepuntal

http://epa.cat/c/4w4ttf

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president del PDeCAT, ArturMas, renuncia al càrrecper no obstaculitzarl’expansió de la formaciópolítica, segons assegura.

10anys

20anys

El govern manté la pugna ambel vicepresident Pedro Solbes.Castells envia al ministre untext pactat amb ERC i ICV queexigeix reformular la proposta.

Els partits de la Declaració deLizarra aconsegueixen treuremilers de ciutadans als carrersde Bilbao per reclamarl’acostament dels presos d’ETA.

Un pas enrere Finançament ManifestacióTal diacomavui fa...

es de fa setma-nes s’ha posat

de moda entre algunssectors independen-tistes hiperactius a lesxarxes socials dispa-

rar al Sol. Que no vol dir emular el ca-poral Gutiérrez de la Guàrdia Civil que–en la gran pel·lícula Amanece, que noes poco– disparava a l’astre rei perquèno sortia per on ell dictava. Em referei-xo a carregar aferrissadament cada diacontra Sergi Sol, el que ha estat, i és,un dels principals col·laboradors delpresident d’ERC, Oriol Junqueras. I evi-dentment que les crítiques són legíti-mes –sempre fetes sense l’insult–. Pe-rò m’ha sobtat que aquesta campanyacontra Sol arribi justament ara, des-prés de la publicació del seu llibre OriolJunqueras, fins que siguem lliures, delqual ja he parlat. Bàsicament perquè elllibre remarca molts dels conceptesàmpliament compartits en l’indepen-dentisme: la determinació amb què esva fer el referèndum de l’1-O, la neces-sitat imperiosa de sumar forces, l’ob-jectiu irrenunciable de la República. Ésun llibre que relata el paper de cadaactor polític, uns cops més agraït i d’al-tres més galdós, però sense renúnciesni intenció de furgar en el desacord.Per exemple, recorda el fet que Jun-queras, juntament amb Romeva, va li-derar l’organització de l’1-O, sense obli-dar que va ser per encàrrec del presi-dent Puigdemont –altra cosa és queaixò hi hagi qui, incomprensiblement,no vulgui admetre-ho.

El llibre reflecteix el que va passar faun any i escaig d’una forma que en-tronca amb el mainstream –el carrilcentral– de l’independentisme. Senseaixò no s’explica que hagi ocupat el pri-mer lloc i el podi de llibres més venutsde no ficció durant moltíssimes set-manes. I per això crec que és recoma-nable llegir aquest llibre, especialmentper a aquells que no siguin afins a ERC,que també. Després es podrà exercir lacrítica constructiva que es vulgui, no-més faltaria. Però estic convençut queel lector o lectora podrà copsar que lescrítiques d’alguns es fonamenten mésen la fratricida necessitat de buscarenemics entre independentistes queno pas en arguments fonamentats enla lectura. Això, o és que a alguns sim-plement els surt el rampell de dispararcontra el Sol perquè no surt per on unvoldria que sortís. Com el gran Sazafent de “cabo santo” a la famosa pel·lí-cula. I en aquest cas, només puc dirque cadascú ha d’assumir les sevesfrustracions. També les polítiques.

D

Full de rutaFerran Espada

Surt el sol,que no és poc

“Valls demostrala feblesa dels estatsque perviuen a costade negar la identitati la veu als altres

om pots permetre-ho?” és unafrase abraonada del candidatde Ciutadans a l’alcaldia de

Barcelona, Manuel Valls, dirigida a la dele-gada del Gobierno. La va etzibar durantels premis Nadal i Pla, quan un dels pre-miats va fer un record cap als presos polí-tics, i representa el que realment és el pen-sament del nacionalisme banal (i no tanbanal) d’estat.

AQUESTS DIES hem vist com els activistesd’armilles grogues francesos han fet actesde lluita al carrer, amb accions violentesque es troben qualitativament i quantita-tivament molt més enllà dels suposats ac-tes de rebel·lió dels que acusen els polítics iactivistes independentistes catalans. Éscert que alguns d’aquests activistes hanestat detinguts, però les acusacions sónmolt més suaus que les que tenen els pre-sos polítics catalans, quedant-se en alter-cats i no en delictes com sedició o rebel·lió.A més que hi ha hagut certa tolerància perpart de la societat i els mitjans de comuni-cació entenent que aquest tipus de mani-festacions estan dins del marc democrà-tic. Els antiavalots que s’enfrontaven als

“C activistes d’armilles grogues no van seranimats per cap “a por ellos” ni rebranmedalles ni homenatges. En Macron vahaver de jugar entre combatre els alter-cats al carrer i negociar amb les deman-des dels manifestants, mentre el Gobier-no de España mai en cap cas va plantejar-se cap taula de negociació amb els activis-tes i polítics independentistes.

PERÒ IMAGINEM això si ho haguessin fetels independentistes corsos o els de la Ca-talunya del Nord. No hauria passat el ma-teix. “Au service de la France” és una mà-xima que recull el sentit del nacionalismed’estat. Els armilles grogues qüestionen

un govern, però no la República francesa,ni l’Estat francès. Els estats democràticsho són fins que se’ls qüestiona les sevesbases. La República francesa no pateixcap qüestionament dels armilles grogues(de fet, són bastant nacionalistes per novoler assumir el cost que té reduir emis-sions per a tot el món). En canvi una peti-ta frase en els premis Nadal i Pla, sí. Par-lar de “presos polítics” qüestiona els es-tats nació, i en Valls és un nacionalistad’estat.

EL QUE DEMANA en Manuel Valls té tot elsentit des d’un nacionalista d’estat. Compot permetre una autoritat de l’Estat queaquest sigui qüestionat davant dels seusnassos? En tot cas, demostra un parell decoses. La primera, la feblesa dels naciona-lismes d’estats grans, com el francès ol’espanyol, que només poden perviure sineguen la identitat i la veu a altres na-cions que en formen part. La segona, queels estats es defensaran sempre davantde qui qüestioni la seva existència i la basesota la qual estan fundats. Fins i tot anantcontra drets fonamentals, com és el dret ila llibertat d’expressió d’un escriptor.

José Rodríguez. Sociòleg

“Com pots permetre-ho?”Tribuna

Robatoris almunicipi deDosriusb A començament del mespassat vàrem ser objected’un robatori al nostre domi-cili. Al tornar d’un cap de set-mana vàrem descobrir que,en la nostra absència, els lla-dres havien entrat a casa for-çant unes finestres a cops demall i ens havien robat els re-cords de tota una vida. Nosoc capaç de descriure ambparaules la frustració i lasensació d’impotència da-vant de les imatges que ofe-reix la violació de la teva llar.No vam ser els primers ni,per desgràcia, hem estat elsúltims. Durant tot el mes dedesembre i gener els robato-ris en cases situades en lesurbanitzacions de Can Ca-nyamars i Can Masuet, almunicipi de Dosrius, hancontinuat sense parar. Lafrustració que els descriviaaugmenta exponencialment

en el moment que recorres aaquells que creus que estanvetllant per la teva seguretat,policia local, mossos i la jus-tícia en última instància. Laimpotència que sents quan,a unes queixes que conside-res justes, reps respostes de-cebedores que són una bar-reja d’incompetència, indife-rència i laxitud en algunesdecisions que no fan altracosa que convidar els lladresa seguir robant en vista deles facilitats que troben perfer-ho i de les poques conse-qüències que se’n deriven sialguna vegada els enxam-pen. En definitiva, al finaldescobreixes que estàs bensol davant del problema. Na-turalment, en vista de la in-solvència d’aquells que elshaurien de protegir, els veïnsactuen i es defensen tan bécom poden: creen patrullesde vigilància, grups de co-municació, contracten siste-mes de seguretat, etcètera, iviuen amb l’ai al cor pensant

que demà poden ser ellsl’objecte de l’atracament. Itot això no s’acabarà finsque hi hagi una actuacióconjunta de la policia i de lajustícia, una per dissuadir oenxampar els lladres i l’altraper dictar sentències ràpidesi prou contundents per talque aquests malfactors pas-sin una llarga temporada a lagarjola i arribin a la conclusióque robar no els resultarà, apartir de llavors, ni tan fàcil nitan barat.JOAN PUIG I LLISTUELLADosrius (Maresme)

L’esport seràfemení o no seràb Estic seguint en els dar-rers dies la proposta de por-tar al Parlament una nova lleide l’esport a Catalunya peradaptar-la a la realitat socialdel món de l’esport. Un delspunts capitals d’aquesta llei,com a dona esportista i marede dues noies que també

practiquen esport, és acon-seguir, una vegada per totes,la igualtat de la dona espor-tista en tots els seus àmbits:com a amateur, professional,mer practicant, federada, di-rectiva, etcètera. Fa 40 anysnomés, un 10% de les donespracticàvem esport. Avui, ensom més del triple, si femcas d’alguns estudis, peròuna cosa és la dada quanti-tativa i una altra de ben dife-rent és la qualitativa. Encarapatim massa invisibilitzacióen l’esport i si les actuals le-gislacions, tot i les bones in-tencions de les administra-cions, no són capaces de po-sar-hi solució, el que cal éscanviar la llei esportiva. I ésper això que la iniciativa le-gislativa popular que es voldur al Parlament és necessà-ria, perquè per fi preveu, ex-igeix, prioritza, la igualtatefectiva de l’esport femeníen tots els àmbits.ÀNGELS SOLÀ MIRETCastelldefels (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 2019

SísifJordiSoler

Miquel Iceta, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“Amb un somriure us puc dir que tindrem un altre granargument a favor de l’aprovació dels comptes”

La frase del dia

“Intel·lectuals,activistes i políticsreaccionen demanera diferentdavant la incertesa

ivim temps d’incertesa. Però enca-ra que aquest diagnòstic és un puntde trobada recurrent, de vegades

ens confonem, i donem per fet que tots elsdiscursos aborden la incertesa de la matei-xa manera. I no és així. Ser conscients de ladiversitat d’aproximacions ens pot evitaralgunes confusions en les anàlisis i en elsdebats públics.

PER EXEMPLE, davant la incertesa, intel-lectuals, activistes i polítics reaccionen demanera diferent. Personifiquen aproxi-macions diferents a la realitat social. L’in-tel·lectual pensa sense la urgència de l’ac-ció i sense els límits o pressions del dia adia. L’activista reclama amb impaciènciatransformacions globals des de la seva po-larització i mobilització per un tema únic.El polític està urgit a actuar, sense massatemps per detenir-se a teoritzar sobre elque fa, o a pensar en els dilemes de l’acció.El primer sol accentuar la distància críticaexigent, i l’idealisme. El segon sol reclamarl’exigència de resoldre per damunt de tot eltema central que justifica el seu activisme.El tercer sol accentuar la viabilitat prag-màtica dels resultats de les seves decisionsi accions, i l’apel·lació al realisme. L’intel-lectual no deixa de referir-se als principis;l’activista es concentra en l’acció i nos’aparta de la seva reiteració / reclamaciómonòtona; el polític no pot deixar de pre-ocupar-se per les conseqüències (resul-tats, efectes) i pels mitjans (qui i com paga-rà les misses). Sovint, l’intel·lectual creuque tot està per fer, l’activista creu que–pròpiament– només hi ha una cosa a fer;el polític sap que no tot és possible (i que notot allò que sí que és possible té la mateixaurgència de realització).

EL PUNT DE CONTACTE de tots tres és l’ac-ció, però des de perspectives diferents, demanera que encarnen l’accent en compo-nents irrenunciables de l’acció orientadaper una visió, però no en tenen l’exclusiva:la construcció d’un marc de referència co-herent i els principis que l’acompanyen; la

V necessitat de prioritzar sense desviar-se (iel refús de la dispersió); i l’atenció al procésde presa de decisions, al seu context i a lesseves conseqüències. Estem parlant de latensió entre components igualment im-portants: la navegació (i l’exigència de sa-ber portar el timó); la direccionalitat (i lafermesa perquè els vents no ens desviïn); ila consciència del destí (i l’exigència de sa-ber on anem). Entre les figures del timo-ner, el cartògraf i el guaita, qui ha d’exercirde capità? I davant la boira de la incertesa,qui hauria de tenir preferència?

DAVANT D’AQUESTA PREGUNTA, la tempta-ció de tots ells és autoatribuir-se una supe-rioritat moral sobre l’altre. En això es ba-sen també moltes de les seves dificultatsd’entesa, i fins i tot un cert menyspreu o re-tret mutu. I això es tradueix també en duesformes d’aproximació a la responsabilitatper part de cada un d’ells. L’intel·lectual ésestructuralment irresponsable perquè, onomés parla de decisions que prenen d’al-tres (i, per tant, en el límit, el seu risc és ins-tal·lar-se en la insatisfacció permanent icriticar-ho tot); o exigeix per damunt detot que –com per art de màgia– es facinrealitat uns principis (com si els principistinguessin un contingut propi al marge detot context). L’activista no està disposat arenunciar a res que sigui o pugui semblaruna traïció o postergació de la seva agenda(i llavors es pot acomplir la dita que “elssomnis dels visionaris són el preludi delsmalsons totalitaris”). I tots dos es poden

convertir en majordoms ideològics del po-lític, servint diligentment una retòrica oun relat que acompanyi decisions que ellsno han hagut de prendre. El polític, en can-vi, és estructuralment responsable, per-què no pot (i, sovint, no sap) parlar si noparla de decisions que ha pres; però el seurisc és instal·lar-se en l’autojustificaciópermanent, en el tòpic de “la situació noem permetia actuar d’una altra manera niobtenir altres resultats que els obtinguts”.

PERÒ AVUI, A MÉS, LA INCERTESA de la reali-tat que vivim potser fa més difícil que pu-guin entendre’s justament: el món i la rea-litat social són cada vegada més comple-xos. L’intel·lectual vol entendre i explicarla complexitat; per això, quan parla sovintencara ho complica més tot, i tendeix amenysvalorar la força limitadora de la rea-litat. L’activista vol reduir la complexitaten funció de la seva causa, i considera queaquesta complexitat serà manegable si lacausa arriba a la seva realització i se li sub-ordinen tots els altres problemes. El políticvol poder prendre decisions al bell mig de lacomplexitat; per això, quan parla necessi-ta fer servir simplificacions útils i eficaces.El resultat és que cada vegada tots tress’allunyen més del punt de trobada. I avuiconstruir espais per facilitar aquest puntde trobada és cada vegada més urgent. Encas contrari, substituirem progressiva-ment el discurs (intel·lectual, activista i/opolític) per consignes. I la major irrespon-sabilitat en temps d’incertesa és viure deconsignes, alimentar-les o reproduir-les.

MÉS ENCARA: CREIEM que el major risc queens sotja avui és que la nostra vida pública(la intel·lectual, l’activista i la política) esvagi reduint cada vegada més en una únicaconsigna, lamentablement cada vegadacompartida més transversalment, encaraque utilitzi llengües i eines diferents: “Lalegitimitat està del meu costat i els altress’equivoquen.” Aquesta és, per cert, la pit-jor consigna possible en temps d’incertesa.I la més irresponsable.

Intel·lectuals, activistes i políticsÀngel Castiñeira / Josep M. Lozano. Professors d’Esade (URL)

Tribuna

o sol acapararespai als mitjans,

ni centrar discursospolítics. Ni tan solsapareix com a preocu-pació en cap enques-ta. Però el despobla-

ment i envelliment inexorable de la Ca-talunya rural és un dels grans proble-mes que avui afronta el país. De fet, lamajoria de països europeus. Hi ha un46% del territori català on hi viu nomésun 4,5% de la població, i a sobre, revelli-da. I és evident que per al bé de tots lagent s’hauria de repartir més. Sempre,no només els caps de setmana.

Seria injust dir que no es fa res, per-què govern i administracions locals (ésclar) en són ben conscients i treballenen polítiques per mirar de frenar la ten-dència, amb tot de mesures específi-ques i transversals: des d’una llei demuntanya per afavorir-ne el desenvolu-pament integral fins al desplegamentde la fibra òptica, passant per mantenirserveis vitals com llars d’infants, con-sultoris mèdics o un simple caixer auto-màtic, a més de millorar les combina-cions de transport públic. També podenfomentar iniciatives econòmiques, ba-sades per exemple en la sostenibilitat,incentivar els recursos propis, millorarla xarxa de carreteres...

Hi ha molts deures a fer, però ambaixò no n’hi ha prou. Per molt que s’es-forcin a posar mitjans, les administra-cions no resoldran soles el problema,perquè, al cap i a la fi, depèn de deci-sions privades. I aquí falta consciència.Moltíssima. En el llarg mandat de Pujolva fer fortuna la màxima del ‘reequilibriterritorial’, un terme que avui s’ha esfu-mat del relat mediàtic i de l’imaginaricol·lectiu, quan hauria de ser més vi-gent que mai. També a la Catalunya ur-bana, que al rerepaís hi trobaria solu-cions a molts problemes que l’assotenprecisament per l’excés de població.Potser que li deixi de donar l’esquena.

N

De set en setÒscar Palau

D’esquenaal (rere)país

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 20196 |

El jutge veu legal lainvestigació depersones contràriesal procés i descartamotius polítics

L’oposició obligal’equip de govern aconsensuar lesdecisions sobre elsbars de Ciutat Vella

Arxiven lesquerellescontra elsMossos

Les terrasses,una pedra a lasabata deColauNacional

Enrocats en espera delgest de Pedro Sánchez queobri una escletxa per ne-gociar, o iniciar un diàleg,al voltant del dret d’auto-determinació de Catalu-nya. Les formacions inde-pendentistes fa dies –omesos, però amb menysbel·ligerància verbal– queadverteixen que és la con-dició indispensable per ne-gociar els pressupostos ge-nerals de l’Estat que l’ex-ecutiu socialista portarà aaprovació del Consell deMinistres divendres ambla intenció de presentar-los dilluns al Congrés. Ahirva ser el torn del presidentQuim Torra, que va tancarla porta fins i tot a la possi-bilitat que es puguin tra-mitar si el govern espanyolno fa un “moviment polí-tic”, deixant entreveureque tant el PDeCAT comERC presentaran una es-mena a la totalitat, tot ique encara no hi ha unpronunciament unitari deles formacions sobre qui-na fórmula empraran.

L’estira-i-arronsa conti-nuarà els propers dies per-què cap de les parts sem-bla que estigui disposada aafluixar. I si la situació esmanté el govern espanyolno podrà salvar el tràmitni de tramitar-los perquènecessita els seus votscom ja va passar amb lamoció de censura a Maria-no Rajoy de l’1 de juny pas-sat. Precisament Torra vadeixar clar ahir que “l’únicxec en blanc” de l’indepen-dentisme va ser precisa-ment la moció per fer cau-

re el PP, però que desd’aleshores no s’havia mo-gut res en les demandes iles condicions imposadesper tramitar els pressu-postos que implicaven unasolució política per a Cata-lunya i “estem on érem”.

L’argument de la fi delsxecs en blanc va ser com-partit ahir des d’ERC, tantper boca del vicepresidentdel govern, Pere Arago-nès, com pel president delParlament, Roger Tor-rent, que va reiterar la de-manda d’una “taula de dià-leg, de govern a govern, ones pugui parlar de tot, sen-se tabús”. El republicà vainstar Sánchez a abando-nar “la repressió i apostarper la política” si vol tenirels comptes, però recor-dant-li també que ha deser “valent” per aportaruna solució política que nosigui un nou Estatut, jaque els catalans tenenmolt clar quins són elsgrans consensos “i und’ells és el referèndumd’autodeterminació”. Ara-gonès, per la seva banda,va defugir en una entrevis-ta a RNE l’argument de lapor amb l’espantall de ladreta perquè “el govern deSánchez pot caure o no enfunció del que vulgui Sán-chez”, però en cap cas “noés ERC qui pot dissoldrecambres”.

A l’altra banda del tau-ler els missatges d’ahireren contradictoris se-gons si provenien de Ma-drid o de Barcelona. El mi-nistre de Foment i secre-tari d’Organització delPSOE, José Luis Ábalos,no afluixava ni mostravaindicis d’oferir cap gest,

ans al contrari, acusant elPDeCAT i ERC de ser “par-tits extremistes” que “pro-ven d’imposar” el seu idealde societat des de l’“unila-teralisme, la imposició, elno reconeixement de l’al-

tre i el menyspreu al dife-rent”. En una entrevista aOnda Cero reafirmava laseva percepció de Torracom un “il·luminat” per lescircumstàncies anòmalesd’estar Carles Puigde-

mont a Bèlgica i Oriol Jun-queras a la presó, fet que alseu parer complicava la si-tuació a Catalunya perquèno hi ha cap actor que pu-gui representar tot l’inde-pendentisme. I seguida-

ment, després d’assegurarque no havia llegit el docu-ment amb 21 punts queTorra va lliurar a Sáncheza la reunió de Barcelona,va dir que amb un altrepresident a Catalunya

Jordi AlemanyBARCELONA

ENROCATS · Torra reitera a Sánchezque si vol negociar els comptes presentila proposta pel dret d’autodeterminacióPSC · Iceta anuncia que hi haurà mésrecursos i inversió per a Catalunya

Pendents del gest

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Si Sánchez vol tenirels comptes, hauràd’abandonar larepressió i apostar perla política”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“A Catalunya falta unlideratge clar quetingui un full de ruta,altura de mires iresponsabilitat”José Luis ÁbalosSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSOE

“L’únic xec en blancde l’independentismeva ser la moció decensura per fer caureMariano Rajoy”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Tindrem unspressupostos quereverteixin retallades ila lògica del’austeritat”Miquel IcetaPRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARIDEL PSC

El president de la Generalitat, QuimTorra, a la compareixença d’ahir on vaanunciar el guanyador del PremiInternacional Catalunya, que va recaure enl’enginyer Vinton Cerf ■ EFE/ANDREU DALMAU

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 7

Els manamentsde Vox

L’APUNT nes i gais perquè no hi haurà lleis que els protegeixin,els immigrants s’han d’expulsar i celebraràs la Recon-questa dels Reis Catòlics contra els infidels. De mana-ments en tenen més a la reserva. Aquests són perquèens hi acostumem. I a Cs i el PP s’han posat de genollsi ja els comencen a venerar. Només els falta rebre elbaptisme, perquè les hòsties vindran soles.David Brugué

Com si de Moisès es tractés baixant del Sinaí, els ex-tremistes de Vox han gravat en pedra el seu decàleg.De fet, són les normes bàsiques per ser un bon ultra iper mantenir viu el llegat del franquisme. Impliquen unestimaràs Espanya per sobre de totes les coses, elsnens i les nenes aniran a escoles diferents i a les aulesno es podrà parlar d’homosexualitat, podràs pegar do-

“amb un lideratge clar,que tingui un full de ruta,altura de mires i la respon-sabilitat” que requereix elmoment, “la cosa seria di-ferent”.

Des de Barcelona, els

missatges eren menysbel·ligerants i constructi-us. La delegada del govern,Teresa Cunillera, es mos-trava esperançada enl’aprovació dels comptes aRàdio 4 perquè suposaran

una “aportació extraordi-nària” de 2.000 milionsd’euros i facilitaran que laGeneralitat pugui fer mi-llors polítiques socials. Peraixò trobaria incompren-sible que els independen-

tistes hi votessin en con-tra.

L’optimisme d’IcetaI el discurs del presidentdel grup parlamentariPSC-Units, Miquel Iceta,era fins i tot optimista,avançant, en espera quePedro Sánchez participino casualment en un actea Barcelona dissabte, que“tindrem un altre gran ar-gument a favor de l’apro-vació dels comptes”. No vavoler desvelar-ne els de-talls més enllà d’assegurarque Catalunya tindrà mésrecursos i “serà tractadaamb justícia en inversiópública”, però sobretotperquè “serà la primeravegada en massa anys quetindrem pressupostos quereverteixin retallades i lalògica de l’austeritat”.

Per acabar d’embolicar-ho, el número dos d’ERC alCongrés, Gabriel Rufián,explicava en una entrevis-ta a Eldiario.es que en lesnegociacions Podem li vaoferir “el cap” del ministred’Afers Estrangers, JosepBorrell, a canvi del seu su-port als pressupostos. Hodesmentia la portaveu ad-junta, Ione Belarra, expli-cant que no sabia amb quihavia parlat als passadis-sos però que l’ofert a la res-ta de formacions era el su-port a un acord que “apujael sou mínim, recupera lesajudes a la dependència imillora la vida de milionsde persones”.

D’altra banda, uns 40eurodiputats de l’EU Cata-lonia Dialogue Platform,presidida per l’eslovè IvoVajgl, van enviar una cartaa Sánchez demanant-liuna reunió la setmana vi-nent aprofitant que assis-tirà a la sessió del Parla-ment Europeu a Estra-sburg per exigir-li que obriuna taula de diàleg amb lesinstitucions catalanes,alliberi els presos polítics ipermeti el retorn dels exi-liats. ■

de Sánchez

“No sé amb qui parlaRufián als passadissos,però Podem no li haofert això en cap cas”Ione BelarraPORTAVEU ADJUNTA DE PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els PGE suposaranuna aportacióextraordinària de2.000 milions d’eurosper a Catalunya”Teresa CunilleraDELEGADA DEL GOVERN A CATALUNYA

“Podem va oferir aERC el cap de Borrell acanvi del nostresuport alspressupostos”Gabriel RufiánDIPUTAT D’ERC A MADRID

La constitució de la ponènciaconjunta per abordar la refor-mar del reglament del Parla-ment, amb la qual el grup deJxCat vol que es permeti unainvestidura a distància o tele-màtica, serà finalment el 18de gener. Tot i que inicialmentel president del Parlament,Roger Torrent, l’havia convo-cat per al 21 de gener, final-ment l’ha modificat desprésque JxCat mostrés el seu ma-lestar perquè coincidia ambel viatge i reunió que els dies20 i 21 tenien a Waterloo ambCarles Puigdemont. Tot i queel grup fixa la investidura dePuigdemont com un objectiude legislatura, també adme-ten que no hi ha calendari so-bre la taula per tornar-ho a in-tentar a curt termini. Torrentva insistir ahir que ERC noprendrà cap decisió que nosigui efectiva i tangible. “Si esdonen les condicions objecti-ves per a qualsevol investidu-ra, nosaltres hi serem”, va as-segurar, afegint que enaquests moments “hi ha ungovern que té molta feina depresent”, posant d’exemplel’aprovació dels pressupos-tos i la recuperació de lleis so-cials suspeses pel TC.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La investidura adistància, a lasessió del dia 18

El president de la Genera-litat, Quim Torra, no en-tendria que l’independen-tisme donés suport alspressupostos de PedroSánchez en un context depresos polítics i exiliats.Tant és així que si elsgrups parlamentarisd’ERC o el PDeCAT al Con-grés avalessin els comptesde l’executiu socialista encontra del seu criteri esproduiria una crisi de go-vern a Catalunya, segonsva assegurar ahir Torra enun col·loqui amb el direc-tor de VilaWeb, VicentPartal, al CCCB: “Si aixòpassés, hi hauria una criside govern, certament.”

En tot moment Torrava advocar per la unitat del’independentisme, fins alpunt que no renuncia a laconfiguració de llistes uni-tàries a les eleccions euro-pees i municipals del maig,i en particular a la ciutatde Barcelona. Però aques-ta demanda d’unitat la vafer extensiva també a lesentitats sobiranistes,l’ANC, Òmnium, els CDR ialtres organitzacions,amb vista del pròxim “mo-mentum”. “Tots plegats

vam acabar acceptant el155, els partits i les enti-tats”, va observar. “Treba-llo perquè tots estiguemalineats quan arribi el mo-ment i fer el que hàgim defer”, va afegir-hi. D’entra-da, va avançar que plante-jarà al Parlament “unaproposició a favor del dreta l’autodeterminació” des-prés del judici.

Torra considera quel’independentisme és mésfort per la presó i l’exili,que han permès que es co-negui més la causa catala-na arreu del món, i va asse-gurar que el govern pottrobar estats que vulguinfer de mediadors, però queEspanya no està disposa-da a seure a la taula. Enqualsevol cas, veu el judicique s’aproxima com “unapalanca” que es pot con-vertir en una causa contral’Estat espanyol: “Perme-teu-me que estigui a favorque hi hagi aquest judici,els presos s’hi defensin,que defensin el dret a l’au-todeterminació i davantde tot el món exposem larepressió de l’Estat.” Elpresident té intenciód’acudir al judici a Madridi participar en les protes-tes convocades per quancomenci. ■

Torra augura unacrisi de govern siERC o el PDeCATavalen els comptes

Emili BellaBARCELONA

a El president no renuncia a candidaturesunitàries a Barcelona i a les europeesa Té intenció d’acudir al judici a Madrid

Torra i Partal, ahir, al vestíbul del CCCB ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

El titular del jutjat d’ins-trucció 22 de Barcelona, elmagistrat Emili VilàMayo, ha arxivat les dis-tintes querelles i denún-cies que hi havia contra elcos dels Mossos d’Esqua-dra, al qual acusaven d’in-vestigar persones contrà-ries a la independència,per motius polítics, aradescartat. La documenta-ció sobre aquestes investi-gacions va ser intervingu-da per la policia espanyola,quan l’anaven a cremar ala incineradora de SantAdrià de Besòs, en un pro-cés que és habitual.

La magistrada de l’Au-diencia Nacional CarmenLamela va autoritzar, el26 d’octubre del 2017, quees comissés la documenta-ció als Mossos sota la sos-pita que es volien destruirproves sobre l’actuació del’1-O. Una falsa acusacióque també exposarà la de-

fensa del major JosepLluís Trapero i de l’ante-rior cúpula dels Mossos enel judici que es farà aquestany a Madrid. L’advocatJosé María Fuster-Fabraja va anunciar ahir quehan presentat recurs con-tra l’arxivament.

En la resolució, conegu-da ahir, el magistrat deBarcelona exposa que “enun moment social d’espe-cial vulnerabilitat”, elsMossos van dur una inves-tigació que “afectava per-sones de diferent orienta-ció sociopolítica”. Hi afe-geix que “totes buscavenel màxim d’informació so-

bre l’actuació de personesque per la seva significaciósocial pogués derivar enincidents, amb afectacióde l’ordre públic, o pogues-sin ser víctimes d’aquestsincidents”.

El jutge precisa que elllavors responsable de laComissaria General d’In-formació, el comissari Ma-nel Castellví, va donar de-talls de totes les actua-cions, i que quan la infor-mació no era rellevant,cessava la investigació, i sies continuava era amb pe-ticions d’autoritzacions ala fiscalia o al jutjat.

Pel jutge, aquestes in-

vestigacions “van afectarla intimitat dels investi-gats” però estan empara-des per la llei per “protegirl’ordre públic”. Alhora sos-té que no es van intervenircomunicacions ni es vanusar càmeres de videovigi-lància. “No hi va haver capdesviació de poder i ningúva al·legar un ús per a finspolítics”, clou el magistrat.Per això dona carpetada ales acusacions de malver-sació de fons i contra la in-timitat de les persones.

La direcció general de lapolicia i la prefectura delsMossos d’Esquadra vanemetre ahir un comunicaten què asseguren: “S’hamantingut sempre quetots els procediments perpart del cos s’han basat no-més en criteris policials,negant de manera taxati-va qualsevol tipus de moti-vació política.” L’acció dela policia espanyola va ge-nerar una forta polèmica,pocs dies abans d’aplicar-se el 155. ■

Arxiven les querellescontra el cos dels Mossosper suposat espionatgea Un jutge afirma que les investigacions a polítics i advocats, documentació ques’anava a cremar, van ser per “protegir l’ordre públic”a Descarta un motiu polític

Mayte PiulachsBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

26.10.17El dia que els Mossos van seraturats per la policia espa-nyola, que els va agafar elspapers que volien cremar.

“Van afectar la sevaintimitat però no vaincloure intervencionsde comunicacions nivideovigilància”Emili Vilà MayoMAGISTRAT INSTRUCC. 22 BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La policia espanyola va interceptar una unitat dels Mossos a la incineradora, el 2017 ■ SARA MUÑOZ

La CUP considera que lallei òmnibus que impulsael govern per recuperar lesparts suspeses o anul·la-des pel Tribunal Constitu-cional de quatre lleis com-porta una “rebaixa” delcontingut social d’aquellesnormes. En un comuni-cat, els cupaires lamentenque “es posa en evidència”la impossibilitat de fer unaautèntica transformacióde les polítiques socials,mediambientals o de re-distribució de la riquesaen el marc constitucionalactual i alhora censuren la

“manca de voluntat políti-ca del govern de superarles imposicions d’uns tri-bunals que legislen en con-tra dels drets i necessitatsde la gent”.

La CUP recorda que elsdrets, especialment els so-cials, “no es negocien, sinóque s’exerceixen davantd’uns tribunals políticscom el Tribunal Constitu-cional que fa massa tempsque només serveixen perretallar i negar drets fona-mentals”. En aquest sen-tit, els anticapitalistes ins-ten els grups parlamenta-ris a escollir entre la legali-tat constitucional i lagent. ■

E. BellaBARCELONA

a Els cupaires lamenten la “mancade voluntat política” de l’executiuper superar les imposicions del TC

La CUP denunciauna “rebaixa”del govern ambla llei òmnibus

Moment en què els agents retenen els militants d’Arrandavant les portes del Tribunal Suprem ■ ACN

El titular del jutjat d’instruc-ció 11 de Madrid, Juan JavierPérez, va deixar ahir en lliber-tat sense mesures cautelarsels vuit membres d’Arran quedimarts van ser detingutsquan es disposaven a portara terme una acció de protes-ta davant del Tribunal Su-prem. Tot i que no van acon-seguir pintar la façana, sí quevan llançar un pot de fum i

van intentar accedir a l’edifici,però la policia els ho va impe-dir. Els vuit independentistescontinuen investigats perdesordres públics. Els detin-guts van passar la nit a la co-missaria de Moratalaz. Ungrup d’una trentena de mili-tants d’Arran i la diputada dela CUP Natàlia Sànchez elsesperava a la porta del jutjatamb pancartes de suport.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En llibertat els vuit joves d’Arran

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE GENER DEL 201928 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. L’espai analitza les perspectives

econòmiques del món, d’Espanya i de Catalunya amb el catedràtic de la Universitat de Barcelona Antón Costas. El programa connecta més tard amb l’Audiència de Barcelona, ja que el regidor de Badalona José Téllez està citat a declarar, acusat de desobediència i obstrucció a la justícia per impedir que la Guàrdia Urbana requisés uns cartells de l’1 d’octubre. Més tard, el periodista Juan Soto Ivars analitza l’estratègia de Vox per convertir-se en el tema central de conversa a les xarxes.

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines. Sípia amb patates i mongeta

tendra . 16.00 Com si fos ahir. Avui han de marxar de viatge l’Anna i

el Pere, però a última hora sorgeix un fantasma del passat del noi que pot esguerrar-ho tot. Per la seva banda, l’Eva, que veu que la Júlia té por de quedar-se sola si a ella li passa alguna cosa, demana a l’Andreu que sigui ofi cialment el tutor de la nena.

16.40 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.20 Copa del Rei. Llevant UD-FC

Barcelona. Partit d’anada dels vuitens de fi nal que enfronta el Llevant i el Barcelona. Els dos equips es van enfrontar recentment en un partit de Lliga en què el club català va vèncer 5-0 al valencià. Ara arriben a l’anada dels vuitens amb una trajectòria oposada. El Llevant ve de guanyar el Lugo 3-1 en el resultat global dels setzens de fi nal, mentre que en els últims partits de Lliga van empatar amb el Girona 2-2, i van perdre amb el Rayo 2-1 i amb el Barça 5-0. El Barcelona, per la seva banda, va eliminar el club de 2a B Cultural Lleonesa amb un resultat global de 5-1.

23.25 La nit dels Òscars.

SUPER 3 / 33 09.00 El xai Shaun . 09.41 Pat, el gos . 10.02 Loopdidoo . 10.23 El Zack i el Quack . 10.54 El xou del Sr. Peabody i en

Sherman. 12.00 L’Òliba i companyia . 12.32 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 12.55 Doraemon . 13.45 Avatar: l’últim mestre de l’aire . 14.30 El detectiu Conan . 15.15 Bola de drac Z . 16.04 Dinotrux. 16.27 Kazoops! 16.58 Comptem amb la Paula . 17.30 Mic . 17.58 Oddbods . 18.33 Kikoriki . 19.05 La màgica Do-Re-Mi. 19.30 Info K. 19.43 En Grizzy i els lèmmings . 20.16 Un drama total d’illa . 21.03 El detectiu Conan . 21.55 GR Barcelona . 22.50 Pel món amb Te Radar . Inclou

Peixos i Producció sostenible. 23.40 De Berlín a Tòquio. En aquest quart

tram del viatge de Berlín a Tòquio es travessa l’extrem oest de la Xina cap a Birmània. S’hi viuen històries tan diferents com un embús de trànsit de quilòmetres en plena muntanya i mercats xinesos a 2.000 metres sobre el nivell del mar.

00.35 GR Barcelona. 01.30 Pel món amb Te Radar. 02.15 De Berlín a Tòquio. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 Notícies en Xarxa Matí. Inclou una

entrevista a Marta Ill, coportaveu del Sindicatde Llogaters i Llogateres de Barcelona.

10.00 Ben trobats. Entrevista a Enric Herce, xefde Platja d’Aro. En l’apartat del cuiner frustrat,Asha Miró cuinarà carxofes amb cloïsses.

12.00 Notícies locals. 13.00 Notícies en Xarxa Matí. Reemissió. 14.00 Notícies locals. 15.00 De ‘tee’ a ‘green’. En el programa

d’aquesta setmana us oferim el reportatge deltorneig de la botiga Pro-Shop del Club d’AroMas Nou, a Platja d’Aro, i del campionat deCatalunya infantil, aleví i benjamí des del’Empordà Golf, entre d’altres.

15.30 Notícies locals.

17.00 Notícies locals. 18.00 Teló de fons. Disseny de vestuari. 18.30 Notícies locals. 19.00 Connecti.cat. 20.00 Notícies locals. 21.00 Gaudeix la festa. Reemissió. 21.30 Teló de fons. Disseny de vestuari.

Reemissió. 22.00 Central de neu. Parlarem amb el

freerider aranès Aymar Navarro de la sevasegona participació al Freeride World Tour,que començarà aviat a Hakuba, al Japó. Usdonarem consells sobre fixacions d’esquí demuntanya amb David Alonso, de la botigaEsports Freeride d’Ordino. I també passarempel sector de Grau Roig, de Grandvalira, on eldarrer dia del 2018 es disputava la 6a ediciódel trofeu 3 Fronteres d’esquí de muntanya.

22.30 Notícies locals.

18.00 / 21.30 TELÓ DE FONS

Avui volem acostar-nos al món dels figurinistes o dis-senyadors de vestuari. Per començar, parlem amb to-ta una professional que ha creat els vestuaris de mol-tes obres de teatre i films de cinema, Glòria Viguer.També amb les dissenyadores de vestuari MíriamCompte (qui treballa molt pel TNC) i Maria Armengol,una habitual de La Brutal, i, finalment, coneixereml’opinió dels intèrprets dels personatges de L’habita-ció del costat, de La Villarroel.

La televisió

La importància del dissenyde vestuari

Anem fins a Tona, a Osona, i fins a la Pobla de Lillet,al Berguedà, per veure diferents maneres de rebre elsReis d’Orient. Els poblatans ho fan fent soroll ambesquelles i a Tona amb el foc de les atxes.

16.30 GAUDEIX LA FESTA

Diferents formes de rebreels Reis

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1201313L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

AQUAREL·LA

Teatre Lluïsos de Gràcia,

diumenge 13 de gener, a les 11 i a les 12 del matí

i a les 5 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 9 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

RCD ESPANYOL –VILA-REAL CF

Copa del rei

Estadi del RCDE, dijous 17 de gener, a 2/4 de

9 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dia 15 de gener. Molta sort!

MUSEU DELA CIÈNCIA

I DE LA TÈCNICADE

CATALUNYARambla d’Ègara, 270

de Terrassa

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 4,50 euros

Cal descarregar el val del nostre web i presentar-lojuntament amb la targeta de subscriptor

ESCAPADA ★★★★A L’HOTEL PALACIO

DEL OBISPO PACK RELAX PIRINEU OSCA

Plaza Coreche, 2 de Graus (Osca)

El paquet inclou:3 nits d’allotjament + esmorzar+ 1 h SPA privat per a 2 pers. +

visita celler Tast de vi per a 2 pers.+ 1 dinar de tapes per a 2 pers. a lacafeteria restaurant Casa del Baró

De diumenge a dijous (subjecte a disponibilitat)

OFERTA LIMITADAPreu: 219 euros per 2 persones

Per a reserves, cal trucar al telèfon 974 545 900.Cal identificar-se com a subscriptor d’El Punt Avui en el

moment de fer la reserva i presentar la targeta

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros