P. 4 i 5 inmigrantes cumple inmigrantes is ten Abril...

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!5Revista Mà

Premi

Paco Candel i

Premi Civisme

2008GRATUÏT

Número 14Abril 2009www.revistama.cat

El mirador de los

inmigrantes cumple

diez años

wijhat nadar an yam-hajan atkammar acra isawgusa

El mirador de los

inmigrantes is ten

years old

El Mirador de los

inmigrantes fête ses

dix ans

ENTREVISTAP. 4 i 5“El Mirador és com una pel·lícula Bollywood: s’hi ha de posar emoció, cançó, amor, odi...”Javid MughalDirector d’El Mirador dels immigrants

a0

Y2

L’Eix Vic-Olot uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa

Vic-Olot.

Nou Eix de creixement?

Bracons es el tercer túnel

más largo de Cataluña,

con 4.500 metros

Bracons natta difri

wis atrata di tuzkat di

katalunya , dayas 4.500

metros

Bracons, 4,500m in

length, is the third long-

est tunnel in Catalonia

Long de 4 500 m, le

tunnel de Bracons est le

troisième plus

grand tunnel

de Catalogne

PREMI CIVISME

La Revista Mà ha guanyat el Premi Civisme als Mitjans de Comunicació

NOTICIES P. 9

La religió sikh fa 310 anys

La Revista Mà, ganadora

del Premio Civismo de

Medios de Comunicación

almajalla Mà, tarbah’

jaiza nalhadara di wasail

li’elam

Revista Mà, awarded the

Media Civic Prize

Le Magazine Mà, lauréat

du Prix du civisme dans

les médias

La religión Sikh celebró su

310 aniversario

adayana nassix tahtafal

su sawgas anas 310

The Sikh religion cel-

ebrates its 310th anni-

versary

La religion sikhe

fête son 310ème

anniversaire

REPORTATGE P. 6 i 7

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensamble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Sara BlázquezMés d’una trentena de persones, nous veïns de Vic procedents d’arreu del món, han participat al projecte de sensibilització i participació “La pell del Món”, del Museu de l’Art de la Pell (MAP) de Vic i el Consell Comar-cal d’Osona. L’objectiu és obrir el MAP a la societat d’Osona i ampliar la documentació sobre les peces de la seva col·lecció permanent, a partir de les expli-cacions de persones nascudes a fora de Catalunya. En aquesta primera fase, han aportat tota la informació que saben sobre di-ferents peces del museu que pro-cedeixen del seu país d’origen. Amb aquestes aportacions, el museu amplia la informació de cada una de les obres exposades i les contextualitza. Tant les peces com les persones

que han participat del projecte han fet el mateix viatge, en temps diferents, des del Senegal, Ghana, Mèxic, Tailàndia, Estats Units, Itàlia, Holanda o la Xina. “La Pell del Món”, segons Emili Bayón, director del MAP, “ser-veix de retrobament entre les peces i les persones, i per ajudar a obrir la col·lecció permanent del museu a la ciutat i a la comarca”. Amb la presentació que es va fer el passat 14 d’abril es va tancar la primera fase del projecte, que tindrà continuïtat el mes de juny, quan començaran una sèrie d’exposicions destinades a pre-sentar les aportacions que hi han fet els nouvinguts que hi han participat. Es farà una exposició de cada continent i es presenta-ran els enregistraments en vídeo que s’han fet de cada una de les

intervencions. A partir del 26 de juny serà el torn d’Àsia. Xavier Solà, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, també va participar a l’acte de presenta-ció del projecte. Solà va destacar que “és una manera de donar sentit i respectar les peces. Res-pectar les peces és respectar les cultures”, va concloure. També va destacar que és una mane-ra “d’aprofitar el museu per explicar la realitat de la comarca d’Osona. El món pot ser repre-sentat en aquest museu”. Amb això es demostra que la pell és un element bàsic utilitzat a tot arreu, i que les tècniques que s’utilitzen no són tan diferents als diversos països. Solà va dir que “el Museu ha de ser un instrument útil, un equi-pament al servei del creixement social, de convivència”.

Osonencs d’arreu del món contextualitzen peces del MAP

Tots els participants van rebre un obsequi del Consell Comar-cal i del MAP, una agenda forra-da de pell, realitzada per l’artesà osonenc Santi Sallent. El MAP reuneix la col·lecció de l’empresari pelleter Andreu Colomer Munmany, que va reunir un miler de peces fetes totalment o parcialment amb pell. Dedicat a les arts decora-

tives i aplicades a la pell, s’hi poden veure objectes com ara baguls, frontals d’altar, cadires, cadires de muntar, màscares, o figures de teatre d’ombres, entre d’altres peces. El museu va ser inaugurat l’any 1996. A més de l’exposició permanent, el museu ofereix una programació d’exposicions temporals i d’acti-vitats culturals.

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Si soy del Barça ya soy catalán o catalana?

NEXT QUESTION:If I support Barça, does that make me Catalan?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿ mara nac ata’ejibayi Barsa iwa nac dakatalan nigh takata-lant ?

LA PROCHAINE QUESTION : Être supporter du Barça, c’est déjà être catalan ou cata-lane?

La identitat catalana com a element que cerca una dig-nitat igualitària i es mou a cavall entre la reivindica-ció de reconeixement i la redistribució del poder i la riquesa esdevé una potent eina de transformació social. D’una forma o altra els conflictes i moviments

socials sempre han girat entorn de la identitat. Tant que, fins i tot per algunes veus escampades en la postmodernitat, els problemes culturals substituirien els antics conflictes socials entre rics i pobres, forçant així una separació entre les categories de cultura i economia. Això és absolutament fals i ha estat causa de forces malentesos sobre les identitats: els problemes culturals i identitaris són sobretot problemes entre rics i pobres. Sembla un debat nou però no ho és: estem jugant en les relacions i lligams entre economia i cultura, entre estructura i su-perestructura, entre realitats socioeconòmiques i mentalitats, i finalment entre materialisme i ideologia, entre simbòlic i real. Es un debat que s’amaga darrera de falses visions dicotòmiques. Es pot arribar a tenir dualitat de perspectives -cultural o econòmica- però no es pot mantenir la dicotomia, econòmic o cultural, perquè són part del mateix fet. Començant per una banda o per l’altra, mirant-ho amb un ull o l’altre tan se val, al final no parlem de coses diferents. Des de l’aparició creixent de les propostes entorn de les polítiques de reconeixement cultural –a partir de la nova consideració de la creixent plurali-tat i les diferències- s’ha tendit a tensionar-les amb les polítiques redistributives, en un absurd enfrontament entre redistribució i reconeixe-ment. El suposat “xoc de civilitzacions”, “la intolerància contra la diferència”, per cercar alguns exemples, són el resultant de la separa-ció dicotòmica entre cultura/economia i social/nacional. Per la via de la reivindicació de més reconeixement i redistribució la nostra identitat convida a sumar-s’hi i a transformar la societat.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALLa identidad catalana es una potente herramienta de trans-formación socialAR’MATBAÀalhawiya alkatalanya dij nal-wasila tajhad ittah’awul lijtimâi

EDITORIALThe Catalan identity is a power-ful tool for social transforma-tion EDITORIALL’identité catalane est un puissant instrument de transformation sociale

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

L’actual situació econòmica és cosa del mercat, no han estat els governs els que l’han generat, per tant, la resposta que estan donant, per poca que sigui, sempre és positiva. Anna Garcia 32 anys. Manlleu

Ara és l’hora que els governs han de demostrar que tenen solucions per a l’actual context econòmic, que ha causat molts problemes a la majoria de la societat. Els governs han d’inter-venir en l’economia ara més que mai i han de fer una injecció en ajudes socials, que ara es neces-siten més que abans. No pot ser que ara s’inverteixin diners en fer grans infraestructures, això es pot fer més endavant, ara cal que aquests mateixos diners es

facin servir perl que realment fa falta: ajudar aquells que ho necessiten, invertir en ajudes socials, i no fer les retallades que estan fent. Per tant, penso que la resposta dels governs a l’actual situació econòmica és insuficient. Joan Bosch 41 anys. Vic

Malament, ja fa temps que haurien d’haver fet propostes fermes per solucionar un proble-ma com aquest, però en canvi, es dediquen a distreure’ns amb altres qüestions menys impor-tants, però que ens fan creure que ho són més. Josep Vilà 43 anys. Calldetenes

El govern dels Estats Units ha impulsat un pla de rescat del sistema financer, en canvi els governs d’aquí no han fet abso-lutament res. Tant el Banc Cen-tral Europeu com els governs europeus no han mostrat cap preocupació, és a dir, no han actuat de cap manera, i molt menys el govern espanyol. Penso que en aquest cas, haurien de mirar i aprendre del que han fet els Estats Units. Gemma Coll 25 anys. Vic

Els governs han continuat fent el que porten més de trenta anys fent, és a dir, no han canviat res.

S’ha de fer una aposta per l’in-crement de la despesa social, la promoció de la innovació i que retorni la il·lusió i la confiança en la gent.Joan Carles Martínez 30 anys. Vic

Com valores les respostes dels governs a l’actual situació econòmica?

r

Segons un estudi del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) d’Espanya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, els trebal-ladors immigrants no han competit per les feines menys quali-ficades i pitjor retribuïdes amb la mà d’obra de l’Estat espanyol, ja que aquesta ha ascendit cap a categories laborals i nivells de retribució superiors. Tampoc són responsables de l’existència d’una economia submergida que és crònica a l’estat. La seva participació al comerç respon a necessitats socials noves, lli-gades a la població immigrada, crea feina i contribueix a les despeses socials. En qualsevol cas, les polítiques laborals i com-ercials han de vetllar pel joc net i l’igualtat d’oportunitats.

“Els empresaris immigrants fan competència deslleial”

LES MENTIDES DEL RACISME (14):

Participa!

Propera pregunta

Si sóc del Barça ja sóc

català o catalana?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

La identitat catalana, eina de transformació social

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los empresarios inmigrantes hacen competencia desleal”IKHARRIQAN N’RÙNSORIA`` itacrunan imhajan taggan ij natanafus wayadji ca carif nigh amlih ``

THE LIES OF RACISM“Immigrant busi-nesses compete unfairly”LAS MENSONGES DU RACISME « Les patrons issus de l’immigration font de la concurrence déloyale »




4

D’on va sorgir la idea de crear ‘El mirador dels immigrants’?Jo ja treballava al Pakistan com a periodista, i aquí, als anys 90 no hi havia res de comunicació entre Pakistan i l’Estat espanyol, i la gent no sabia què era el Pakistan. Però el que realment em va molestar era que la gent es pensava que els pakistanesos eren analfabets. Aquestes per-sones, a part de la seva pròpia llengua, parlaven anglès, i quan una persona emigra, és lògic que no sàpiga la llengua. Per a nosaltres, el català i el castellà són la quarta i la cinquena llen-gua. I una altra cosa és que quan jo anava pel carrer, per Sant Jordi, no entenia perquè tothom portava una rosa. Era preciós,

però per a mi no tenia signifi-cat. Em costava de creure que tothom portés una rosa a les mans! Per a mi era molt estrany. S’ha de conèixer la cultura, i la vaig voler explicar a la resta de pakistanesos. El mateix em va passar amb les festes de la Mer-cè, o amb la cavalcada de Reis. Ho vaig fer perquè els paquista-nesos es poguessin integrar més fàcilment, coneixent les festes, les tradicions, la cultura. Si ells saben com es celebra la diada de Sant Jordi, ells poden regalar una rosa a les seves amigues o companyes de feina, i serà un detall. I així ens podem integrar més ràpidament. I crear un pont entre la societat d’acollida i la cultura llunyana.

S’esperava que durés deu anys, i que tingués tanta acceptació?La veritat és que no. Hi ha hagut moments durs, que no tenia diners per pagar la impremta, a part que totes les feines de la pu-blicació les faig jo personalment, o col·laboradors. Vull que dir que no s’ha de pagar cap sou, però hi ha moltes despeses d’impremta i altres coses. Alguna vegada he pensat en deixar-ho tot, sempre he estat en deute amb la im-premta, però els meus compatri-otes m’animen, la gent autòcto-na em respecta com a periodista, i per això encara segueixo.

Quin és el secret per a sobreviure 10 anys?Treballar. Jo vaig començar a

“El Mirador és com una pel·lícula de Bollywood: hi ha emoció, cançó, amor, odi...”Javid Mughal, director d’El Mirador dels immigrants

Entrevista

L

Javid Mughal, Director, editor i redactor d’El Mirador dels immigrants

Javid Mughal té ànima de periodista. Al Pakistan, el seu país d’origen, treballava en un diari de la família de la primera mi-nistra, Benazir Bhutto, però amb el final del seu mandat, va haver de marxar i venir a Barcelona. Després de treballar a l’hostaleria, Mughal va fer de vigilant d’un pàrquing, i allà va néixer ‘El Mirador dels immigrants’, una publicació setmanal dirigida a la comu-nitat pakistanesa de Barcelona, i que aquest any celebra el seu desè aniversari. Sara Blázquez Barcelona

gEntrevista a Javid Mughal, director d’El mi-rador de los inmigrantesamsawar ak Javid Mughal natta dalmudir an wijhat nadar an yam-hajan

Interview with Javid Mughal, editor of El mi-rador de los inmigrantesUn entretien avec Javid Mughal, directeur de la publication d’El Mirador de los inmigrantes

F: X

EVI QUIR

ANTE



treballar a l’hostaleria, i com que ja tenia la idea de fer un diari, vaig canviar de feina, vaig anar a un pàrquing, a fer de vigilant a la nit. Vaig demanar que en comptes d’una tele, volia un ordinador. Em van dir que cap problema, mentre jo complís amb la meva feina. Aquest va ser el naixement d’ El Mirador. Per la nit, quan no hi havia gaire entra·da i sortida de cotxes, jo podia treballar a l’ordinador. Al princi·pi només era un full, ara en són més, i abans era blanc i negre, ara són dos fulls DIN A2. Ara faig moltes traduccions i interpretaci·ons per l’ajuntament, de salut... Amb això puc trampejar tapant forats, i des de l’entitat també tenim la copisteria, on fem ma·quetacions, dissenys. Ara al Raval estan de moda els cartells amb disseny asiàtic. És supervivència.

Què ha significat per a la comunitat pakistanesa que viu a Barcelona?Per a ells és un orgull, és el primer diari de Pakistan, i és el primer diari per immigrants a Catalunya.

‘El Mirador’ està dirigit a pakistanesos i vostè escriu les notícies en urdú, però també en català i en cas-tellà. Per què?El diari està dirigit als urdú par·lants, que viuen a l’Índia, al Pakis·tan, Bangladesh, Sri Lanka i Nepal, som més de 500 milions de perso·nes que parlem urdú. Però no volia que la gent que veiés el diari no sabés què és, i que es pensés que és propaganda en contra d’alguna cosa, volia que la gent sabés que és una cosa informativa. A més, la segona generació de pakistanesos que està aquí, van perdent l’urdú, no el saben llegir. També és perquè ells tinguin una porta oberta, podem tenir notícies, articles, per

a ells, i articles sobre la cultura d’aquí per a la nostra gent. Mirant al futur, la pròxima generació podrà dirigir El Mirador.

Vostè n’és el director, l’editor, el redactor...El motor! Però hi ha molta gent que hi col·labora. M’envien mol·tes notícies per correu electrò·nic, Internet ha facilitat moltes coses. Les mares que són a casa, si tenen temps lliure, envien notícies, receptes... i les publico.

Tracta notícies de Catalun-ya o també del Pakistan?El nostre diari és com una pel·lícula de Bollywood. S’ha de posar emoció, cançó, amor, odi... Així queda complet. Porta notícies d’aquí, però també notícies dels pobles d’origen de la gent que està aquí, que ells no tenen facili·tat per saber·les. També hi ha no·tícies d’aquí, sobre les festes... La setmana passada era sobre Sant Jordi. És informació que interessa la gent. També hi ha notícies

del cor de Bollywood, d’esports, sobretot de criquet... I actes que fa la comunitat pakistanesa aquí. Vostè vol que aquesta pub-licació sigui un pont entre catalans i pakistanesos. Com s’aconsegueix això?A través d’informació. Sempre hi ha la por de no conèixer l’altre, les barreres que hi ha entre les persones, barreres de fum, que no es veuen, o la por de no saber com reaccionarà l’altre. Això és acostar la gent, explicar com són, com celebren les coses... Quan és la festa del xai, molta gent d’aquí em felicita. Això és acostament. Ara, els nens porten unes roses per a les mares, i això és maco. De gra en gra es fa la platja. Podem acabar amb el desconeixe·ment que existeix. Treballava de periodista al Pakistan. Per què va venir a Barcelona?Treballava com a cap de redacció de notícies en un diari que va fun·dar el pare de la primera ministra del Pakistan, Benazir Bhutto, que va ser assassinada fa poc més d’un any, i jo hi treballava quan ella era primera ministra. Quan es va acabar el seu govern, els temes de política al tercer món són força complicats, igual com passava aquí durant el franquis·me. Vaig haver de deixar el país. Ara, políticament estan millorant les coses, però econòmicament es·perem que acabi la crisi mundial. Vaig venir a Barcelona, va ser una mica dur. Quan recordes aquestes coses, de les ferides en surt sang.

Es veu treballant en un mit-jà de comunicació català? La barrera sempre ha estat l’idi·oma, que no domino l’idioma d’aquí. treballar entre el periodis·me urdú i l’anglès, però aquí no.

“El Mirador dels im-migrants vol ser un pont entre la societat d’acollida i la cul-tura llunyana”

El mirador de los inmi-grantes cumple diez añoswijhat nadar an yam-hajan atkammar acra isawgusa

El mirador de los inmi-grantes is ten years oldEl Mirador de los inmi-grantes fête ses dix ans

g

El periódico se escribe en urdú, catalán i castellanoEl periodico atari aswa-tas anyirsawan as urdú, katalan , kastellano

The newspaper is writ-ten in Urdu, Catalan and CastilianUn journal publié en urdu, catalan et espagnol

Tornaria al Pakistan a fer de periodista?

A mi m’encantaria, però ara, quan torno allà, el periodisme ha avançat molt i crec que no estic al dia dels canvis que ha fet. Jo, aquests anys, no he fet periodisme occiden·tal ni oriental, he buscat una altra forma per sobreviure. Pot ser que algun dia deci·deixi tornar. Els meus antics companys ara són directius, i estan molt bé. Però hi ha coses que no et deixen marxar. Ja m’he fet la meva vida aquí. Quan vaig al meu país tot ha canviat molt.

F: X

EVI

QUIR

ANTE




6Reportatge

Vic-Olot. Nou eix de creixement?

El tema del mes

Ja es pot circular per l’Eix Vic- Olot i pel túnel de Bracons, la última infraestructura duta a terme per la Generalitat, que uneix les comarques d’Osona i La Garrotxa. L’obertura de la carretera es va inaugurar el passat tres d’abril, unes hores més tard, ja hi havia cua.Bracons sempre ha estat una obra polèmica. Per a molts és un símbol de progrés, per a d’altres, una agressió al territori. És el tercer túnel més llarg de Catalunya (4.576 metres de longitud). Ja fa dues dècades que es va iniciar el projecte de l’Eix Vic-Olot i molts pensen que arriba ja fora de temps. El va impulsar el govern de CiU a principis dels anys 90, tot i que inicialment el projecte era força diferent. Es buscava una carretera de gran capaci-tat, que fos una via de pas per a vehicles de llarg recorregut, pesants, de transport interna-cional. Però més tard, amb el canvi de govern, el projecte va canviar radicalment. Es va convertir en una connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. L’any 2003 es van iniciar les obres a Bracons, la part més polèmica i coneguda de l’eix viari. El territori que travessa el nou Eix Vic-Olot tenia una orografia complica-da, i reclamava tot de túnels i viaductes, com la perforació

de Bracons, que ja és el tercer túnel més llarg de Catalunya, amb 4.576 metres. El túnel, però, ha trigat més de cinc anys a estar acabat. La polèmica sempre ha girat entorn l’impacte ecològic de l’obra, liderada per alguns mo-viments socials, com Salvem les Valls, que posa en dubte la necessitat d’aquest eix entre Vic i Olot. La plataforma creu que és un projecte que té un impacte ambiental molt greu, i que els efectes que pot tenir poden ser pitjors. Els preocu-pen els possibles canvis d’usos del sòl que hi pugui haver al voltant de la carretera.Malgrat tot, s’han necessitat més de 300 milions d’euros per salvar l’obstacle natural de Bracons, segons el Departa-ment de Política Territorial i Obres Públiques. Una de les característiques que tindrà el nou eix seran les restriccions en el trànsit de vehicles de gran tonatge, ex-ceptuant els camions d’Osona i la Garrotxa, i així evitar que l’eix viari sigui part del camí del transport internacional. En concret es prohibirà el pas de tràilers de més de 7,5 tones que no estiguin censats a Osona o la Garrotxa, o que aquestes comarques no siguin el seu origen o destí, i els vehicles pesants que hi passin seran multats. El govern vol

evitar, amb aquesta mesura, les restriccions de trànsit pe-sant i el col•lapse a l’entrada d’Olot, però pretén incentivar les relacions econòmiques en-tre les dues comarques veïnes. A partir de la inauguració d’aquesta infraestructura entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas, el seus usuaris ja no hauran d’invertir molt del seu temps en viatjar fins a Olot. En total són dinou quilòmetres que salven els desnivells del Collsacabra amb deu túnels i set viaductes, que inclouen el popular túnel de Bracons (4,5 quilòmteres), que és el més llarg de Catalunya, després del túnel del Cadí i el de Viella. Ha arribat amb re-tard i amb mancances, però de moment, les dues comarques l’han rebut amb els braços oberts i amb moltes expectati-ves posades. Una de les principals raons és que el túnel de Bracons uneix dues ciutats, Olot i Vic, que formen un centre agroalimen-tari carni, i que amb aquesta facilitat de comunicació, les relacions poden millorar, i els negocis també. Les dues co-marques tenen les companyies càrnies líders en el mercat estatal, com Casa Tarradellas a Osona, o Noel a la Garrotxa, i que també se’n veuran bene-ficiades.El nou tram apropa dos terri-

Ja es pot circular per l’Eix Vic-Olot, inaugu-rat a principis del mes d’abril, i que, de fet, va ser una de les vies més triades per anar de vacances de Set-mana Santa. La gran infraestructura, però, no està exempta de polèmica. Revista Mà Vic/Olot

F: Sa

ra B

lázq

uez

¿Cómo afectará la aper-tura del túnel de Bracons a Osona?

¿ mamac gha yiri almaf’ul an wazam an yafri Bracons ax Ozona ?How will the opening of the Bracons tunnel affect Osona?Quels seront les effets de la réouverture du tunnel de Bracons pour le canton d’Osona ?

g


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

toris separats per poc més de cinquanta quilòmetres però que, amb les carreteres exis-tents, significava invertir més d’una hora en cotxe per arri-bar-hi. Ara, el trajecte Vic-Olot es fa amb menys de 25 minuts.Es preveu que el comerç serà el segon sector que en sortirà beneficiat. De fet, a Osona, el comerç i les reparacions ocu-pen el mateix nombre de gent que la indústria de l’alimenta-ció i la construcció juntes. Es considera que aquesta ober-tura també impulsarà el turis-me rural. Ambdues comarques han fet un esforç els darrers anys per dotar-se d’una xarxa de cases de turisme rural que ajudin a compensar els dèficits de l’activitat ramadera. L’ober-tura dóna més facilitat per atreure turistes de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i que s’acostin, sobretot, a la Garrotxa. També es facilita la connexió amb França, encara que molts consideren que la infraes-

tructura ja neix petita, i que hauria de tenir dos carrils per direcció, ja que només té tres carrils en total. Però també cal destacar que bona part dels habitants d’ambdues comarques també s’hi ha mostrat contraris. La plataforma Salvem les Valls creu que és un projecte que té un impacte ambiental sever en el territori, i que des de la pers-pectiva social és un element molt negatiu, ja que l’obertura del nou eix pot provocar que hi hagi canvis en els usos del sòl que hi ha al voltant de la carretera. També estan conven-çuts que l’eix arriba fora de temps. La plataforma reclama que es tinguin en compte i que s’utilitzin les característiques de la vall perquè no apareguin elements que la desfigurin.

Darrerament també hem estat testimonis d’una altra infraestructura comarcal (al final fallida) que va generar un debat important entre la societat osonenca. Es tracta de la construcció de l’aero-port corporatiu. El Consell Comarcal va proposar fer-lo a Taradell (Mont-rodon), però l’ajunta-ment del municipi, després de debatre-ho amb els veïns, va decidir descartar-ho per l’elevat impacte ambiental que generaria.

Un estudi va desvetllar, a més, que la creació d’aquest aeroport destruiria més llocs de treball (directa o indirecta-ment) que no pas en crearia. És el mateix que sostenen Unió de Pagesos, que de segui-da es van mostrar en contra de l’aeroport de jets privats, ja que tenia un elevat impacte ambiental i representava una agressió a un territori agrí-cola i rural característic de la plana de Vic. El veïns contraris van criticar, a més, la baixa repercussió

social dels serveis que pogués oferir una infraestructura d’aeroport corporatiu a la població d’Osona, i van con-siderar que el servei de vols corporatius no repercutiria en els possibles usuaris de la comarca.

La construcció de l’aeroport també va generar una important controvèrsia

La construcción del aeropuerto generó una importante con-troversia Rabni nalmatar yagga ij naniqac dij naljadal mohim atas

The building of the airport was very con-troversial La construction de l’aéroport a soulevé une vive controverse




8

La raó de la sense raó

Els CIES (Centres d’Internament per a Estrangers), on es troben empresonades persones sense haver comès cap delicte; Directiva de la vergonya, restriccions en la tramitació de les reagrupacions familiars; criminalització de ve-nedors ambulants (“top manta”), batudes massi-

ves a la “cacera” dels sense papers, sancions con-tra els empresaris que ocupin immigrants irre-gulars, multes des de 10 mil euros al que empari un indocumentat, un pla de retorn voluntari que ha estat un fracàs, i un avantprojecte de llei de modificació de la llei d’estrangeria que no fa sinó retrocedir perillosament en una sèrie de drets bàsics per a aconseguir una convivència positiva en una societat del segle XXI. Fa poc temps haguéssim pensat que aquestes afirmacions formaven part d’una broma. Lamentablement pel col·lectiu d’immi-grants i per a tota la nostra societat, aquestes afirmacions s’han convertit en una realitat, oblidant que en l’actualitat les societats del segle XXI es caracteritzen per ser plurals, on la diversitat cultural ha de ser un element més de cohesió social. No hi ha cap argument per a aquestes normatives que no afavoreixen la plena participació d’una gran part de la població en la dinàmica social del país. Actualment a Catalunya els immigrants representem el 18% de la població catalana pel que resulta indispensable impulsar aquesta participa-ció i aconseguir un compromís real amb la societat en la qual residim. L’administració pública i el govern tenen la responsabilitat d’obrir espais reals de participació i no fer el contrari amb propostes que deixen clara la manca de coneixement del tema de la immigració i la manca de voluntat per construir una ciutadania compromesa. No es poden impulsar polítiques de gestió de la immigració sense consultar amb els princi-pals implicats: els immigrants. No es poden prendre decisions sobre el futur de la nostra Comunitat Autònoma sense comptar amb l’aportació, opinió i col·laboració del 18% de la població catalana. Els ciutadans i ciutadanes nascuts a altres països tenim el deure d’implicar-nos i partici-par en tots els sectors de la societat en la que avui residim.

Opinió Opinió

Ernesto Carrión

Coordinador de

“Nuevos colectivos”

Francesc Layret fue una persona muy importante para la historia de Cat-aluña Francesc Layret natta dij nabnadam yawca atas iwmazruy an katalunya

Francesc Layret was a very important person in the history of Catalonia Francesc Layret a mar-qué l’histoire de la Cata-logne de son empreinte

Es la opinión de Isaac Peraire wanni da tafkir an Isaac Peraire

The opinion of Isaac Peraire Le point de vue d’Isaac Peraire

No ha canviat res, o ha canviat poc

Jo també estic ‘enxarxat’

El món està dividit per dues classe enemigues, els que posseeixen i els que no tenen res… Així de contun-dent, Francesc Layret diferenciava la classe obrera de la patronal.Layret, important advocat labora-lista, republicà, radicalment catala-nista i ferm defensor de la justícia social, va néixer a Barcelona el 1880, i el 1920 va ser vilment assassinat pel sindicat lliure de la patronal i pels professors d’Història dels insti-tuts i de les universitats del nostre país, qua mai han parlat d’ell. Per què aquesta petita biografia d’en Francesc Layret?Perquè tot i haver passat quasi un segle, les coses en aquest país sem-blen no haver canviat gaire. Han canviat les maneres de fer, però no els valors. Els advocats laboralistes no són assassinats, però sí que són engolits

per les patronals que se’ls posen a les seves nòmines, ara, no es diuen sindicats lliures, però sí que se’n diuen sindicats o delegats inde-pendents (que no formen part de cap sindicat de base) i que estan protegits i dirigits per la patronal. La política del país ha estat adormi-da molts anys pels partits de dretes i, el més fort, també per partits que no són de dretes, però en fan la política. I quant no, sempre surt de la butxaca una inesperada crisi econòmica que retén els drets del treballadors. Així ens tenen a tots quiets i lligats de mans i peus.De totes maneres, sempre ens quedarà la gran mentida de la classe mitja...

Internet ha obert la porta a les noves xarxes socials, una forma de relacionar-se que ha esclatat de for-ma descontrolada (fantàstic!) i que ningú en sap el límit que pot arribar a tenir (fantàstic, altra vegada!).Aquest món globalitzat té nombro-ses coses dolentes, però també en té de bones. I jo, aquesta intrusió de les xarxes socials a les nostres vides em sembla a priori una bona notícia, em sembla quelcom positiu. Si bé és cert que la majoria de vegades i amb tot, algú intenta usar les eines en sentit negatiu, per a coses que no acompanyen a valorar-ho bé, hem de ser en aquest cas optimistes i usar aquestes oportunitats en sentit enriquidor, per a millorar les nostres relacions, per augmentar la lliure informació, per a conèixer, per alimentar l’esperit crític, per... al què ens vingui de gust!

El segle XXI ens porta a estar connectats. Però, tot i que l’avenç, la tècnica i el progrés ens ha portat a estar-ne, és necessari? Sabeu què, que ho valori cadascú.Ambtot, hem de recordar també que encara ens barallem perquè tothom pugui tenir accés a aquestes noves formes de comunicació i relació. Mentre dóna la sensació que tots tenim correu electrònic, que tots visi-tem pàgines web, que tots podem fer tràmits a través d’internet, hi ha llars al nostre país (i ja no diguem a molts indrets del món!) que no hi tenen accés, ni tan sols tenen l’oportunitat a accedir-hi. En aquest aspecte, hem d’estar alerta per no ampliar la fractura social entre qui està connectat i qui no pot estar-ne.

Albert Portell

Isaac Peraire

www.isaacperaire.cat

d

d

Ernesto Carrión apuesta por la par-ticipación de la población inmigradaErnesto Carrión yarazu adcarkan ura dassukan almuhajirin

Ernesto Carrión backs the participa-tion of the immigrant populationErnesto Carrión joue la carte de la participation des populations im-migrées

g

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighXevi Quirante (Foto)Coordinació editorial:Imma BovéDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Opinió



L’avió estava ple, només quedaven quatre seients buits, el dia de la inauguració de la nova empresa gironina Rifjet.com, que ofe-reix vols des de Barcelona, Girona, València, Madrid, Màlaga o Palma de Mallorca fins a Nador. Més d’un centenar de persones, la majoria osonenques, van sortir de Barcelona per anar a visitar els seus familiars a Nador, al nord del Marroc, a la zona del Rif. La nova companyia ofereix una alternativa al gran nombre de persones que viu a Catalu-nya però que, sovint, ha de viatjar a Nador. S’han acabat per a ells els llargs viatges en vaixell, o els vols que els deixen lluny de Nador.

“Rifjet fa que estem més a prop del nostre lloc d’origen, de la nostra gent, i ens perme-trà viatjar més sovint a visitar la família”, deia un dels passatgers del primer vol de la companyia. I és que a més d’aquestes facilitats, la compa-nyia ofereix molt bons preus. Permet viatjar al nord del Marroc a partir de 79 euros, un preu que inclou taxes i impostos, la reserva del seient, i el servei a bord. Els bitllets es po-den comprar fàcilment des de la seva plana web (www.rifjet.com). Res no va faltar el dia de la inauguració de la companyia. Un cop a l’aeroport de Nador, als viatgers els esperaven pastes i te típiques del país, per donar-los la benvinguda. Rifjet vola des de moltes destinacions, entre les quals es troba Mallorca i les Illes Canàries. A més, pot oferir beneficis als clients que viatgin per negocis, els ofereix flexibilitat, bones connexions i serveis complets a bon

preu. Fins i tot ofereix paquets especial-ment dissenyats per a aquest tipus de passatgers. També les famílies amb infants poden gaudir de bons avantatges, ja que des de Rifjet són conscients de les necessitats dels seus clients. Aquests avantatges es

tradueixen en descomptes per a nens, reserva gratuïta de seients per a famílies

amb infants de menys de 2 anys, sorpreses pels petits passatgers, i fins i tot el trans-port de les cadiretes pel cotxe i cotxets per nadons.

Sara Blázquez Barcelona/Nador

Breus Societat

‘Rifjet.com’ comença a volar a Nador

Rifjet.com es una nueva compañía de vuelos que van a Nador

Rifjet.com dij nacaraka dajdid an tayarat iytah’an gha NadorRifjet.com is a new airline that flies to NadorRifjet.com, une nouvelle compagnie aérienne qui dessert Nador

g

RESSÒ, espectacles infantils als barris de VicPer segon any consecutiu, diferents espais de la ciutat de Vic acolliran un cicle d’animació infantil organitzat per l’Ajuntament de Vic, a través del Pla de Barris, el RESSÒ. Els barris del sud són els espais triats: el Remei, l’Estadi, la Serra-de-senferm, Santa Anna, Osona i La Calla. Aquest últim serà el que acollirà el primer espec-tacle, programat pel dia 17 de maig a les 12 del migdia, al Parc Jaume Portell. Hi actuarà Noè Rivas amb Quartetto de tres, amb l’espectacle “Toquen tres, ballen tots”. El següent serà Santa Anna, el dia 24 de maig. El cicle s’allargarà fins el 21 de juny, quan Cesc Serrat i Lluís Pinyot en faran la clausura al Barri d’Osona.Pronto empezará el ciclo infantil Ressò a’erah’ar atabda assilsila ih’amucan narrusya

The children’s cycle Ressò starts soonLe programme Ressò fera bientôt les délices des plus petits

La comunitat índia celebra la festa de BaisakhiEl passat 18 d’abril, l’Associació So-cial i Cultural de l’Índia va celebrar la festa de Baisakhi, és a dir, el 310 aniversari de la fundació de la seva religió (Sikhism). La van celebrar al Casal Claret i l’acte va estar obert a tothom. Va començar a les 9 del matí amb diferents pregàries que van durar fins la una del migdia. Durant el matí es va servir esmor-zar a tothom que es va acostar a les pregàries i en acabar hi va haver també dinar totalment gratuït, servit per la comunitat sikh. La religión Sikh celebró su 310 aniversario adayana nassix tahtafal su sawgas anas 310

The Sikh religion celebrates its 310th anniversaryLa religion sikhe fête son 310ème anniversaire

I

Noticies




10

9 de maig de 2009

FEM CAMÍ PER LA VORA DEL TER: DE MANLLEU A A MASIES DE RODA A les 9.30 h Hi col·labora: Grup de Defensa del Ter

17 de maig de 2009 TORNEIG DE BITLLES CATALANES I MÉS JOCS SETMANA DE LA CIUTADANIA A les 16.00 h Hi col·labora: Vic Bitlles

24 de maig de 2009 VISITA A LES COVES DEL TOLL DE MOIÀ A les 9.00 h

30 de maig de 2009 SORTIDA AL TEATRE: SÓC UNA MÀQUINAA les 20.45 hHi col·labora: Ajuntament de Vic

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, meren-gue, cumbia, notícies i entrevistes.

Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

Anuncia’t!

Truca al

938895590

o envia un correu elec-trònic a

[email protected]



Altres llengües

Rafael Correa logra primera reelección de Ecuador Rafael Correa ganó de nuevo la presidencia de Ecuador en las elecciones de ayer en el país andino, esta vez en primera vuelta, si se confirman los primeros datos oficiales ofrecidos por el Consejo Nacional Electoral (CNE).Con el 11,46 por ciento escrutado, casi siete horas después del cierre de las urnas, Correa, líder del Movimiento Alianza País, obtenía el 49,01 por ciento de los votos, mientras que su más directo competidor, el ex militar y ex presidente Lucio Gutiérrez, obtenía el 31,63 por ciento.Los sondeos a pie de urna preveían para Correa entre le 54 y el 56 por ciento de los votos, mientras que a Gutiérrez le daban entre el 19 y el 31 por ciento.Gutiérrez, del Partido Sociedad Democrática, se ha negado a reconocer el triunfo de Correa hasta conocer los resultados oficiales, mientras que sí lo hizo el tercero en liza, el multimillonario Álvaro Noboa, del Partido Renovación Institucional Alianza Nacio-nal (PRIAN), que obtiene hasta ahora el 11,03 por ciento.Con estos resultados que, de confirmarse, vienen a constatar lo que preveían las encuestas electorales, Correa consigue su reelección en primera vuelta, para lo que necesitaba la mayoría absoluta de los votos válidos o el 40 por ciento de los votos con una diferencia de 10 puntos porcentuales sobre el segundo.En sus primeras palabras, Correa, desde Guayaquil, la principal ciudad del país, don-de esperó los resultados, agradeció a los ecuatorianos la confianza que le han vuelto a dar, “un apoyo histórico”, dijo.Prometió que, como ha repetido, su “opción preferencial (en el nuevo mandato) son los pobres y los más débiles”.Correa, que entró en la arena política en el 2005, escribe una página más en su libro de triunfos electorales, pues el respaldo del pueblo a este economista de 46 años, se ha repetido en cada una de las seis últimas convocatorias a elecciones desde 2006.En ese libro se registran las elecciones del 15 de octubre del 2006, que tuvieron su se-gunda parte el 26 de noviembre puesto que en la primera ninguno de los candidatos logró el número de votos suficiente y, en la segunda, venció Correa.Un nuevo respaldo logró el 15 de abril del 2007 cuando se decidió en consulta popular redactar una nueva Carta Magna, y mayor apoyo tuvo en las elecciones para elegir a los miembros de la Constituyente encargados de hacerlo.Una vez redactada la nueva Constitución, los ecuatorianos le dieron su respaldo en referéndum el pasado 28 de septiembre, frente a las tesis de la oposición.En la nueva Carta Magna, que permite la reelección por un período consecutivo, se exigía la convocatoria de comicios generales, en los que hoy Correa ha vuelto a derro-tar a la oposición.En el 2006, cuando Correa asumió el poder, los partidos políticos tradicionales, como el Social Cristiano, el Roldosista Ecuatoriano y la Izquierda Democrática, entre otros, tenían amplia influencia en la arena política del país.La llegada de Correa al poder marcó un cambio en el tablero electoral, caracteriza-do por la pérdida de espacio de los partidos tradicionales, el aislamiento a grupos sociales antes influyentes, como la Confederación de Nacionalidades Indígenas, y la entrada en escena de nuevos actores sociales.Correa calificó su triunfo de “paso histórico” para consolidar su proyecto de “revoluci-ón ciudadana” que “está en marcha y nada y nadie la detiene” en su camino hacia el Socialismo del Siglo XXI, dijo.“Ratificamos: somos bolivarianos y alfaristas (en referencia la prócer ecuatorian Eloy Alfaro) y hoy nuestro compromiso renovado, sobre todo con los más pobres de la patria”, indicó.Se congratuló del éxito ya que, recordó, llegó al poder en el 2006, “sin un movimiento estructurado, a diferencia del presidente (de Venezuela, Hugo) Chavez, que pasó años estructurando su movimiento antes de llegar al poder”.Aunque llamó a “una gran concertación nacional”, advirtió de que “por ética y prin-cipios, hay excepciones”, es decir que no está dispuesto a mantener acuerdos con sus rivales Gutiérrez o Noboa porque sería una “traición” si tratase de hacer acuerdo con la clase política “que juega con la miseria del pueblo”.Aunque no hay datos oficiales aún, los primeros sondeos a pie de urna de la empresa SP Estudios e Investigaciones conceden también una mayoría de 61 escaños de un total de 124 para el Movimiento Alianza País, que lidera Correa.De acuerdo con el sondeo difundido, el Partido Sociedad Patriótica, de Gutiérrez, le seguiría con 23 diputados, mientras que el resto de formaciones políticas no supera-rían la cifra de 10 representantes y destacarían los 7 del partido Movimiento Popular Democrático, que declaró su apoyo a la candidatura de Correa.

- EFE - Quito - 27/04/2009 (La verdad.com. Venezuela)

Rafael Correa aconsegueix una primera reelecció de l’EquadorRafael Correa va guanyar novament la presidència d’Equador en les eleccions d’ahir al país andí, aquesta vegada en la primera volta, si es confirmen les primeres dades oficials que ha ofert el Consell Nacional Electoral (CNE).Amb l’11,46% escrutat, casi set hores després del tancament de les urnes, Correa, líder del Moviment Aliança País, obtenia el 49,01% dels vots, mentre que el seu més directe competidor, l’exmilitar i expresident Lucio Gutiérrez, obtenia el 31,63%.Els sondejos a peu d’urna preveien per a Correa entre el 54 i el 56% dels vots, mentre que a Gutiérrez li donaven entre el 19 i el 31%.Gutiérrez, del Partit Societat Democràtica, s’ha negat a reconèixer el triomf de Correa fins a conèixer els resultats oficials, mentre que sí ho va fer el tercer en lliça, el multi-milionari Álvaro Noboa, del Partit Renovació Institucional Aliança Nacional (PRIAN), que obté fins ara l’11,03%.Amb aquests resultats que, de confirmar-se, constaten el que es preveia a les enquestes electorals, Correa aconsegueix la seva reelecció en primera volta, per al que necessi-tava la majoria absoluta dels vots vàlids o el 40% dels vots amb una diferència de 10 punts percentuals sobre el segon. En les seves primeres paraules, Correa, des de Guayaquil, la principal ciutat del país, on va esperar els resultats, va agrair als equatorians la confiança que li han tornat a donar, “un recolzament històric”, va dir. Va prometre que, com ha repetit, la seva “opció preferencial (en el nou mandat) són els pobres i els més dèbils”. Correa, que va entrar en la sorra política el 2005, escriu una pàgina més en el seu llibre de triomfs electorals, doncs el suport del poble a aquest economista de 46 anys, s’ha repetit en cada una de les sis últimes convocatòries a eleccions des de 2006. En aquell llibre es registren les eleccions del 15 d’octubre del 2006, que van tenir la seva segona part el 26 de novembre, ja que en la primera cap dels candidats va aconse-guir el número de vots suficients i, en la segona, va vèncer Correa.Un nou suport va aconseguir el 15 d’abril del 2007 quan es va decidir en consulta popular redactar una nova Carta Magna, i major suport va tenir a les eleccions per escollir als membres de la Constituent encarregats de fer-ho. Un cop redactada la nova Constitució, els equatorians el van recolzar en referèndum el passat 28 de setembre, enfront a les tesis de l’oposició.En la nova Carta Magna, que permet la reelecció per un període consecutiu, s’exigia la convocatòria de comicis generals, en els que avui Correa ha tornat a derrotar l’oposició.En el 2006, quan Correa va assumir el poder, els partits polítics tradicionals, com el Social Cristià, el Roldosista Equatorià i l’Esquerra Democràtica, entre d’altres, tenien àmplia influència en la sorra política del país. L’arribada de Correa al poder va marcar un canvi en el tauler electoral, caracteritzat per la pèrdua d’espai dels partits tradicionals, l’aïllament a grups socials abans influ-ents, com la Confederació de Nacionalitats Indígenes, i l’entrada en escena de nous actors socials. Correa va qualificar el seu triomf de “pas històric” per a consolidar el seu projecte de “revolució ciutadana” que “està en marxa i res i ningú la detén” en el seu camí cap al Socialisme del Segle XXI, va dir. “Ratifiquem: som bolivarians i alfaristas (en referència a Eloy Alfaro) i avui el nostre compromís renovat, sobretot amb els més pobres de la pàtria”, va indicar.Es va congratular de l’èxit ja que va recordar que va arribar al poder al 2006, “sense un moviment estructurat, a diferència del president (de Veneçuela, Hugo) Chavez, que va passar anys estructurant el seu moviment abans d’arribar al poder”. Encara que va cridar a “una gran concentració nacional”, va advertir que “per ètica i principis, hi ha excepcions”, és a dir que no està disposat a mantenir acords amb els seus rivals Gutiérrez o Noboa perquè seria una “traïció” si intentés fer acords amb la classe política “que juga amb la misèria del poble”.Tot i que encara no hi ha dades oficials, els primers sondejos a peu d’urna de l’empre-sa SP Estudios e Investigaciones concedeixen també una majoria de 61 escons d’un total de 124 per al Moviment Aliança País, que lidera Correa.D’acord amb el sondeig difós, el Partit Societat Patriòtica, de Gutiérrez, el seguiria amb 23 diputats, mentre que la resta de formacions polítiques no superarien la xifra de 10 representants i destacarien els 7 del partit Moviment Popular Democràtic, que va declarar el seu suport a la candidatura de Correa.

EFE. Quito. 27 d’abril de 2009 (La verdad.com. Veneçuela)




12

Pel·lícula:

Retorno a Hansala Chus GutiérrezEspanya, 2008. 95’

A principis de dècada es van trobar a la platja de Rota onze cadàvers de joves immigrants que van arribar en pastera, la majoria provenien del mateix poble: Hansala. Aquest film re-crea aquells fets des dels ulls de Martín i Leila. Parla del retorn de les restes al lloc d’origen. El retorno de los restos de personas a su origen

adwar an min yaqiman zi guiwdan gha lasal ansan The return of people’s re-mains to their country of origin Le retour dans le pays d’origine des personnes décédées

Llibre:

Nima, el xerpa de NamtxeJosep Francesc DelgadoRoure de Can Roca, 2008

És un llibre per endinsar-se en la cultura tibetana a través dels ulls d’un noi xerpa de dotze anys, que s’enfronta a les pors dels seus progenitors i a la tragè-dia del seu passat que ell mateix ignora. Parla de la sensació de la victòria sobre la pròpia por i la dels altres. Un libro para adentrarse en la cultura tibetana

ij nalkitab bac atadfad ata-snad atwusna an tibat A book that takes you into the Tibetan culture Un livre pour se plonger dans la culture tibétaine

Música:

RumboBlack BaudelaireKasba Music 2009 És el segon àlbum d’aquest grup franco-senegalès resident a Barcelona, després de quasi 4 anys del primer. És principal-ment rap, encara que també hi trobem drum’n’bass i reggae. És la recerca de l’essència d’Àfrica, la seva cultura, les seves dones, els seus contes, la tradició oral... A la venda des del 14 d’abril. Rumbo es el segundo disco de Black Baudelaire

Rumbo natta daghanij wis atnayn an Black Baudlaire Rumbo is the second record-ing by Black Baudelaire Rumbo, deuxième opus de Black Baudelaire

Web:

www.canalsolidari.org

Canalsolidari.org és un portal en línia de notícies i recursos sobre solidaritat, drets humans, cooperació i inclusió social. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania, oferir explicacions didàctiques i idees pràctiques. A Canal Solidari, també hi ha el projecte ZonaONG, per a comunicadors i comunicadores d’ONG. És una iniciativa de la Fundació Chandra. Un portal de noticias sobre solidaridad

ij nalbawaba an raxburat xa attadamun A news portal on solidarity Un portail d’infos sur la solidarité

Blog:

http://nuevoscolectivos.blogspot.com/

Nuevos Colectivos és una entitat creada per persones de diferents països i associacions, que lluiten per la participació plena dels immigrants en tots els àmbits de la vida a Catalunya, com per exemple, el dret a votar.

El blog de la asociación “Nuevos Colectivos”

ij na blog an atmasmunt ‘’mujtama’et najdid ‘’ The blog of the “Nuevos Colectivos” association Le blog de l’association Nuevos Colectivos (Nou-veaux Collectifs)

Ressenyes

Cultura

Per fi s’ha estrenat l’esperada pel·lícula del Barri d’Osona, que finalment es titula “El barri és nos-tre”, i que han protagonitzat els veïns del mateix barri. El projecte té una durada de 45 minuts, i s’ha fet amb l’objectiu de reforçar la participació ciutadana i la cohesió social. És un projecte de l’Ajun-tament de Vic i compta amb la col·laboració de l’Associació social i cultural de l’Índia a Osona. Per escollir els actors, que són els mateixos veïns del barri, la productora que s’ha fet càrrec del rodatge, Moviola Produc-cions, va convocar dos dies de càsting durant els mesos de no-vembre i desembre (dels quals ja va informar la Revista Mà), i on hi van participar cent cinquanta veïns, la majoria dones. La pel·lícula es va presentar en roda de premsa el passat 14 d’abril al centre cívic de la plaça Osona. Ramon Ferrer, gerent de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de Vic, va dir que l’objectiu era crear una experiència que involucrés tot el barri, i que la primera idea va ser fer una sèrie amb diversos capí-tols, però que “l’ajuda que s’ha

rebut de la Diputació no ha estat suficient, encara que sí que ho ha estat per a fer una pel·lícula.” Han fet falta vint dies de rodatge, que s’han fet a la plaça Osona, a l’interior dels pisos dels veïns, als locals, bars i altres. En total sur-ten a la pel·lícula 137 persones, que tot i no ser professionals, “han demostrat molta professi-onalitat”, segons el director del film, Quim Crusellas, “es van aprendre el guió de seguida”. La Amandeep Kaur és la Trisha en la ficció, la protagonista de la pel·lícula, que fa que molts veïns del barri s’apuntin al grup de ball del film. “El projecte ha fet de pont entre el Bollywood i la gent d’aquí”, diu. És el cas de la Cristina Heredia, una jove veïna del barri que també ha participat a la pel·lícula, i que assegura que “ha estat molt divertit”. Segons diu, “al principi estava nerviosa, però després ja no. No va ser di-fícil aprendre el guió”. La Rajvir Kaur, en canvi, no va voler tenir un paper a la pel·lícula, però sí que hi volia sortir ballant. De fet, va ajudar a l’hora de muntar els passos de dansa Bollywood.

“Hem treballat molt, i ens hem conegut amb molta gent”, diu. Aquest era l’objectiu. Ramon Ferrer va explicar que es tracta d’una pel·lícula interes-sant, i que “ens agradaria que tingués un recorregut”. La idea és projectar-la més vegades a Vic, i mirar a quin festival de cinema els pot interessar, ja que és un producte atípic.

“El barri és nostre”. Aquest és el títol definitiu de la pel·lícula que han protagonitzat els veïns del Barri d’Osona, i que ha organitzat l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de l’Associació social i cultu-ral de l’Índia, ja que el fil conductor del film és un grup de ball Bollywood. Si l’objectiu era fer barri, s’ha aconseguit. A més, el 2 de maig es va projectar al Festival de cinema solidari de Navarcles.Sara Blázquez Vic

F: S

ARA

BLá

zqiE

zYa se ha estrenado “El barri és nostre”, la película del barrio de Osona de Vic

pilikula anni umi aqan ‘’ad-car aqa annagh ‘’ aguinas liftitah nata dij nalfilam aguint di ozona di VicFirst showing of “El barri és nostre”, the film about the Barri d’Osona in VicEl Barri és nostre, le film sur le quartier d’Osona à Vic, est sorti en salles

g

Cultura

El barri és nostre ja s’ha estrenat



Preguntes Creuades Exposició

Les preguntes d’en David

En Tejinderjit, àlies Joni, respon:

Et va costar adaptar-te a la cultura i a la nostra soci-etat?No, la gent és molt generosa, i els costums d’aquí m’agraden molt, també el menjar. Jo em sento aquí, com a casa.

Què és el que més t’agrada del nostre país?M’agrada el clima i el tracte que et dóna la gent és molt amistós.

I el que t’agrada menys?Potser, l’ensenyament. Per exemple, la meva filla, que fa un any i mig que és aquí, aquest any està estudiant quart d’ESO i el català el parla perfectament, però el castellà li ha costat molt més, ja que no hi ha tants recursos per aprendre’l. En comparació amb els seus companys de classe, ella té un nivell molt baix, s’ha d’examinar, i només el pot aprendre a les classes de castellà que rep a l’ institut i que fa conjuntament amb els seus companys que tenen un nivell més alt.

Has estudiat?Si, jo sóc llicenciat en Dret i vaig treballar durant 15 anys com agent comercial en el mercat internacional. He intentat convalidar el meu títol, però sempre he tingut problemes . M’agradaria que es reconegués el nostre nivell d’estudis.

En David respon:

Com veus els immigrants de la Índia?Els veig bona gent, gent formada i preparada que no poden exercir la seva profes-sió, i amb molta voluntat per adaptar-se.

Has estat en alguna festa típica de l’Índia?Vaig estar a una festa india a Barcelona, em va semblar molt interessant i bonica.

Com els veus a la gent de l’Índia com a trebal-ladors?Són gent que intenta adaptar-se als llocs de treball i, tot i que tenen un nivell de forma-ció més alt, són persones amb voluntat de sacrifici i amb molt d’interès per integrar-se.

Com et sents quan veus un nen indi parlant en català?Content, em fa il·lusió i em sa-tisfà. Ho trobo una cosa molt positiva i un bon exemple d’integració.

I què és el que tenim de negatiu?No t’ho sabria dir. Crec que no tenen res de negatiu. Una cosa negativa és que no intentessin adaptar-se, però no és el cas de la població de la Índia.

Les preguntes d’en Tejinderjit, àlies “Joni”

Ensenyament en crisi, per crisi de valorsUna vegada més arribem tard. Europa està avaluant el desenvolupament dels deu anys del pla Bolonya i aquí ens estem plantejant la bondat o inconveniènci-es del sistema. Una quarantena de països van subscriure l’homologació de títols l’any 1999 en pro d’una mobilitat d’estudiants i professors mentre l’anacronisme universitari ens deixa en la cua acadèmica. La decadència progressiva és fruit i continuisme del fracàs escolar de primària i secundària. La ineficàcia i debilitat de l’ESO, originària d’un sistema ja frustrat en els països anglosaxons i que s’adoptà per bo, però, que naixia mort per manca de recursos, ha arribat a una universitat immersa i tocada per una societat consumista i al·lèrgica a l’esforç. Davant del repte competitiu europeu perd el rumb i la fermesa. La capacitat de rendiment que se li exigeix la fa trontollar en certes especialitats d’humanitats i lletres, espe-cialment. L’escassa informació provoca confrontació entre els mateixos estudiants, professorat i rectorats.Específicament, s’aguditza amb la crisi d’autoritat paterna (desestabilització fami-liar cada dia més acusada), escolar (mestres desmoralitzats i sense reconeixement social) i policial (mossos d’esquadra qüestionats). El respecte, el diàleg i la toleràn-cia estan en greu crisi o en vies d’extinció en els tres estaments. Urgeix la renova-ció de les infraestructures docents de dalt a baix amb més formació per recuperar el prestigi i el rendiment, que s’ha de valorar amb beques públiques substancioses per no discriminar classes socials menys afavorides. És hora de desmassificar aules i ser selectius (tant pobres com rics) i personalitzar més la docència per tenir uns professionals qualificats arreu del món, tant en les facultats com en els cicles formatius, infravalorats per falta d’informació i modernització.

Ramon Mas Sanglas

EnSEnyaMEnT

Fins el dia 25 d’abril es va poder veure al centre cívic Remei-Estadi una expo-sició sobre el Rif, titulada El Rif: el poble amazigh La mostra incloïa fotografies i objectes tradicionals i quotidians, acompanyats de plafons explicatius, on es podia llegir la història i els costums dels rifenys. L’exposició la va organitzar l’associació Amic Amazigh, amb el su-port de l’Ajuntament de Vic. La mostra es va inaugurar el passat divendres 3 d’abril, i l’acte va comptar amb la presència de la regidora de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer, i el regidor d’Acció Social i Ciutadania, Joan López, que van poder gaudir, com la resta dels assistents, d’un te i unes

pastes típiques de la zona del Rif. El Rif és una regió muntanyosa del nord del Marroc, costera de la mar Me-diterrània, entre les ciutats de Tetuán i Nador. És una regió tradicionalment aïllada i desfavorida, els seus habitants són berbers i la seva llengua és el rifeny o el tarifit, encara que la major part de la població també parla àrab, ja que és oficial, francès i espanyol. La majoria de persones que viuen a Osona i que han vingut del Marroc són de la zona del Rif, per això l’associació Amic Amazigh va trobar important fer-ne una exposició.

El Rif, exposat al centre cívic Remei-Estadi

Una muestra sobre el pueblo amazigh en Vic

ij anrawsifat ax acca’eb amazigh di VicA display about the Amazigh people in VicUne exposition sur le peuple amazigh à Vic

g

Cultura




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69 OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88 Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic RENFE Tel. 902 240 202 Autobús urbàTel. 93 889 25 77 Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17 Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00 Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00 BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722 Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

InstItucIons consolats estRangeRs a BaRcelona

Recomanacions per sant Jordi

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

lengua Recomendaciones en motivo de la diada de Sant JorditotalaYt (IRas) tawsiyat ax alyawm an sant Jordi

langueQuelques conseils autour de la fête de la Sant Jordi

una Mar de contes

Webmàsters inde-pendents en català de cultura i àmbits cívicsEn aquesta pàgina hi trobareu contes de tota mena per llegir, per explicar, per im-primir...Contes en català: Con-tes infantils ( Contes

per a nens ), Contes clàssics, Contes tradicionals i faules de tot tipus.

www.totcontes.com/view.php?p=L

Joan Anton Baulenas, el nas de Mussolini

Premi Sant Jordi

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espe-ra l’ordre d’executar l’atemp-tat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força

s’aferra als ideals com a mecanisme de supervi-vència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid.

Albert Sánchez Piñol, tretze tristos tràngols

El nou llibre d’Albert Sánchez Piñol és excepcional. El títol ens aporta molta informació perquè són tretze històries breus, de final trist, en les quals els protagonistes tenen en comú que passen tràngols de tota mena. Cada conte és independent dels altres i en comú tenen la temàtica de fantasia i de

sorpresa, tan habitual en l’autor. El llibre es llegeix molt fàcilment i en qualsevol lloc perquè el pots començar i acabar, per exemple, en una visita mèdica, en un transport públic...

language Recommendations for Sant Jordi



Dins de la gama de colesterols paradisíacs, aquest plat ha de tenir el seu lloc, tot i que de sortida per la manera de fer-se no hi ha res fregit, tot i que la sensació és que es situa a l’alta gama dels colesterols, sabeu que, que cadascú el col·loqui allà a on bonament li plagui, ara no deixeu de provar-lo, no us deixarà indiferents.Posem a bullir aigua amb sal, i mentrestant pelem la patata, la fem un cuadrat i la laminem un punt gruixuda, quan l’aigua ja així arrencat el bull, fem bullir les patates sense que s’acabin de coure del tot han de cada un punt dures, les reser-vem i posem un raig de vinagre a l’aigua bullint per a fer el ous “poché”, trenquem l’ou i el posem en un tros de paper film i el tanquem lligant-lo, amb aquesta operació a part de que és més fàcil de posar i treure l’ou de l’olla, també ens quedarà més arrodonit. Posem l’ou a bullir com a molt uns dos minuts, retirem l’ou i amb cura trèiem el paper film, després aquesta operació entendre perquè al restaurant l’ou queda com queda.Abans haurem posat el forn a escalfar, també es pot fer al microones segurament, laminem formatge al gust en funció de si us agrada més o menys fort i també laminem la sobrassada, en un plat primer posem un tall de patata, després el formatge i la sobrassada, un altre tall de patata i seguit igual amb la sobrassada i el formatge i per acabar un altre tall de patata, ho deixem coure al forn fins que la sobrassada i el formatge estiguin un punt desfets, trèiem i just damunt posem cuidadosament l’ou i una mica de sal maldon.Tot i que el plat te el seu punt construir-lo a base de pisos de patata i l’ou damunt, per menjar-lo l’hem de trencar i barrejar tot, sense manies ni complexes, és aquí a on trobareu l’encant de la barreja.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Patata, sobrassada, formatge i ou

Sant Pere de Casserres és un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana, és l’únic monestir de l‘ordre benedictí fundat a la comarca d’Osona. S’hi pot arribar des del camí que surt del Parador de Turisme, amb 3,5 quilòmetres de recorregut per dins el bosc, amb boniques vistes pano-ràmiques del pantà de Sau. El mo-nestir es va construir al punt més extrem de la carena de Casserres, sobre una necròpolis del poblet que existia a Sant Pere de Casserres. Ara, es troba al terme de Les Masies de Roda, a la part interior d’un mean-dre engorjat i molt pronunciat del Ter, mig envoltat pel pantà de Sau. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat docu-mentat a l’Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedi-cada a sant Pere, que es va decidir convertir en monestir.Una antiga llegenda diu que el mo-nestir de Sant Pere de Casserres va ser fundat pels vescomtes d’Osona i Cardona sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es va conservar momificat, el qual, tres dies després d’haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el

seu cos fos posat dins d’una arca tancada, sobre una mula. Allà

on s’aturés l’animal s’havia d’edificar un monestir

sota l’advocació de sant Pere. Les relíquies d’aquest infant van ser molt venerades al mo-nestir i quan hi havia sequera es baixava en

processó fins al Ter i es mullava l’arca que con-

tenia el nen, en les aigües del riu. Al 1904, el vicari

general de Vic va prohibir do-nar culte al Sant Infant i a altres

relíquies que es conserven a l’esglé-

sia del mones-tir perquè no consta que siguin autèntiques.Actualment es pot anar a visitar el monestir. Hi ha visites guiades que permeten descobrir la vida que hi havia dins l’històric edifici. Es pot passejar pels afores del monestir, travessar la porta, un arc de mig punt de pedra, mentre es gaudeix d’unes vistes meravelloses. O veure l’hospici, on antigament s’acollien els peregrins que arribaven que arribaven al monestir. Actual-ment, és una zona destinada a la projecció d’audiovisuals. Un cop dins del monestir, es pot veure la seva porteria i del campanar. Allà hi ha el portal d’entrada al claustre, una de les zones més boniques del monestir, de l’església, i a la part baixa del priorat, on hi ha el locu-tori, la cuina, o el dormitori. Totes les habitacions del monestir estan ambientades fidelment a l’època de la qual provenen.La visita finalitza a l’es-glésia, una de les esglésies romàniques més impor-tants de Catalunya, per la seva dimensió, i sobretot, perquè és més ampla que llarga.

Visitem Sant Pere de CasserresSant Pere de Casserres és un dels indrets més bonics de la comarca d’Osona. Amb unes meravelloses vistes del pantà de Sau, a Sant Pere de Casserres es pot visitar el monestir, un dels monuments més importants de l’arquitectura romàni-ca catalana. Sant Pere de Casserres

COCINAPatata, sobrasada, queso i huevoAXXAM U SANWIbatata, sobrasada, ajban at madjarin

COOKERYPotato, sobrasada, cheese and eggCUISINEPomme de terre, sobrasada, œuf et fromage

Este mes visitamos Sant Pere de Casserres

di ac hara anassara sant pere di casserresThis month we visit Sant Pere de CasserresCe mois-ci, nous partons à la découverte de Sant Pere de Casserres

g

La cuina d’en Camil


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

En l’actual context econòmic i social poques són les solu-cions que puguin oferir les administracions, però benvin-gudes siguin. En tenim un bon exemple a Vic. L’Ajuntament, a través del Pla de Barris Sud, ha posat en marxa un projecte de foment de l’ocupació i desenvo-lupament econòmic i social de la zona dels barris del sud, que preveu diferents actuacions al llarg de l’any 2009. Una de les actuacions és el dis-positiu d’inserció, que treballa de manera similar al Servei Lo-cal d’Ocupació del Palau Bojons, però que acosta el servei als barris de Vic Sud. La finalitat és ajudar la gent que busca feina, a través de l’assessorament i l’orientació laboral. Hi trebal-len dos orientadors, que fan entrevistes individualitzades als demandants de feina i fan l’assessorament depenent de cada cas. “Hi ha de tot, des de llicenciats fins a persones que no saben lle-gir”, diu Jordi Font, un dels dos orientadors, fent referència al perfil dels seus usuaris. L’equip reconeix, però, que el que més

es busca són feines de peonatge, “molts usuaris van perduts, no tenen currículum, els costa fer servir Internet...”. Per això, des del dispositiu d’inserció, fan una clara aposta per la formació. “Volem facilitar les coses, dina-mitzar el Sud, amb immediatesa i proximitat al barri”, diu Mar López, l’altra orientadora del servei. I és que aquest dispositiu està situat al carrer Sentfores, en ple barri del Remei. Des del dispositiu d’inserció són conscients que no poden donar sortida a tothom, però ajuden les persones a valorar altres oportunitats. El servei, a més, compta amb un prospector laboral, que visita les empreses per difondre el servei, i així captar més ofertes de feina. “De moment l’objectiu és que sàpiguen que existim, i que ens tinguin en compte”, diu en Miquel Àngel Nuñez, el prospec-tor laboral, “fem intermediació laboral, no som una ETT”. Nuñez creu que és d’hora per valorar el servei, “encara només s’està informant”. Ja fa tres mesos que funciona aquest dispositiu d’inserció i ja

hi han passat unes 300 per-sones, la majoria d’elles a l’atur. “Primer s’ha de demanar hora, fem una entrevista a la persona i li fem un acompanyament depenent de les necessitats de cadascú”, diu Font, “moltes persones surten amb algunes ofertes, però en general costa recol·locar la gent, a més, falta varietat de formació”. Des del servei en fan alguns, de cursos, de noves tecnologies, de català i de lectoescriptura. Una altra de les actuacions d’aquest projecte són els tallers d’ocupació, un projecte que compagina la formació a l’aula amb sortides i pràctiques en em-preses. Aquest any s’estan form-ant 8 noies, totes elles majors de 25 anys i en situació d’atur de llarga durada, en atenció a la dependència. Les alumnes es consideren treballadores a efectes pràctics, ja que disposen de contracte laboral. “Són persones que rebran formació durant un any, i que han estat seleccionades des de l’atur”, diu Alba Novell, la pro-fessora del curs. Les vuit noies tenen un contracte de formació

de 37 hores i mitja, i fins el mes de maig estaran rebent classes teòriques. Després, i fins el mes de desembre, faran les pràc-tiques a sis centres diferents, entre els que hi ha tres centres de dia. Un cop finalitzades les pràctiques, es començarà amb la inserció laboral, on aprendran tècniques de recerca de feina en l’àmbit de la dependència. Algunes ja havien treballat dins el sector de la dependència, d’altres no. De totes man-eres, cap d’elles esperava que s’hagués de rebre tanta formació teòrica sobre el tema. Durant el curs han estat tractant tot tipus de discapacitats, de dèficits, de nutrició, fi de la vida, ètica, secret professional, dèficits socials, economia domèstica, ergonomia... “Estàvem a l’atur i necessitàvem treballar. Ara, ja anem veient de què va”, diu Pepi Tió, una de les alumnes. Moltes coincideixen en que el retorn a l’estudi és molt dur. “Motivació en tenen molta”, diu Novell, “però és que són moltes hores a classe”. I és que fan una jornada de vuit hores d’estudi cada dia, “i després comença

l’altra jornada”, recorda Rosa Maria Rivas fent referència a la feina de casa. De totes maneres, totes coincideixen en que “val la pena l’esforç”. Tenen una contraprestació econòmica, “és una feina i alhora és formació”, diu Novell.

Societat

Els barris del sud de Vic aposten pel foment de l’ocupació

g

L’Ajuntament de Vic aposta per fomentar l’ocupació als barris del sud de la ciutat. I ho fa a través del Pla de Barris, que està duent a terme un nou projecte de foment de l’ocupació i desenvolupament econòmic i social en aquests barris. S’ha posat en marxa un dispositiu d’inserció laboral, tallers d’ocupació, formació i plans d’ocupació. El programa compta amb un pressupost de 407.391,45€. Sara Blázquez Vic

F: Sara

Blá

zquez

El Remei ha impulsado un proyecto de inserción laboral

El Remei at’ezzaz ij nalmacru’e bac atag wadayf narxadmatEl Remei has promoted an employment training projectEl Remei a mis en place un projet d’insertion profes-sionnelle




18

El consell del mes El permís de lactància i la re-ducció de jornada són drets dels treballadors reconeguts legal-ment i que per tant no poden ser denegats, prohibits o limitats més enllà del que estrictament marca l’Estatut dels Treballadors. Per tant, és un dret que teniu i que l’empresa no us el pot negar. Davant la conflictivitat que hi ha sempre a les empreses per aquests motius, ja que cap empresa li agrada que un treballador o treballadora redu-eixi la jornada de treball, feu sempre les peticions per gaudir d’aquests drets PER ESCRIT, fent constar clarament l’horari i la reducció que voleu fer i les dates de comunicació. És important que sempre guardeu un còpia amb el rebut signat o segellat per l’empresa (conforme li heu entregat aquesta petició).

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona

Entrevista a Joan CurriusDelegat sindical d’IQAP Colorpoint

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SE’L ÄZZdi ac hara anjawab xi saqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, we answer your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

Resolem consultesLa Maria, de Centelles, ha estat recentment mare. Ara mateix està disfrutant de la pres-tació de maternitat i en breu es reincorpora-rà a la feina. Ens fa la següent consulta: És veritat que tinc el dret a marxar de la feina una mica abans pel fet de tenir un fill menor de 9 mesos?La Maria ens està preguntant respecte al que legal-ment s’anomena permís de lactància. L’Estatut dels Treballadors permet indistintament a treballadors i treballadores que tenen un fill menor de 9 mesos a:-Marxar 1 hora de la feina dins el seu horari de tre-ball (es pot fraccionar sempre que no passi d’una hora) amb dret a cobrar-la com si la treballessim.-Reduir en mitja hora la seva jornada de treball. És a dir, fer mitja hora menys cada dia amb dret a cobrar-la com si la treballessim. El límit és sempre que el fill sigui menor de 9 mesos i la llei no impedeix que el puguin gaudir tant el pare com la mare. Ara bé, en cap cas poden gaudir-lo simultàniament (a la vegada) o de forma acumulativa. Per tant, o ho gaudeix el pare o ho gaudeix la mare. Tanmateix, si els treballadors fan una jornada inferior a la complerta, segueixen gaudint del mateix dret sense que se’ls pugui reduir la hora o la mitja hora de forma proporcional. Ha de quedar clar que el dret de lactància i el de reducció de jor-nada són compatibles i per tant es poden demanar tots dos a la vegada. Ara bé, no per això el permís de lactància també es reduirà en proporició o en base a que fas menys hores que els altres: seguiràs tenint dret a una hora o a mitja hora de reducció encara que només facis mitja jornada. Molt important: la llei permet també acumular to-tes les hores que tindria dret el pare o la mare des que s’agafa l’alta (es reincopora al lloc de treball) i fins que el nen tingui 9 mesos, per gaudir-les en dies complerts de festa. Així, hem de sumar una hora diaria entre la data que ens reincoporem a la feina i la data que el fill compleix els 9 mesos.

Com vas decidir presentar-te com a representant sindical?A la meva empresa hi havia tota una sèrie d’injustícies que el comitè, segons el meu parer, no resolia. Vaig adonar-me que els treballadors pensaven el mateix, i entre uns quants vam decidir presentar-nos.

Quina creus que és la fun-ció principal que ha de fer un delegat?Informar dels camins que pot seguir una persona per resoldre algun problema i ser molt trans-parent, sempre tenint molt clar que és la persona afectada qui tria què vol fer. A nivell col·lectiu intentar aconseguir les millors condicions pels companys.

Amb quins problemes es troba un delegat?Principalment problemes de comu-nicació amb l’empresa. Tot i que en el nostre cas l’empresa intenta col·laborar posant de la seva part, i el comitè intenta col·laborar amb l’empresa. Però, sempre hi ha difer-ents opinions de com s’haurien de fer les coses. Suposo que com a la majoria d’empreses.

Quina ha estat la resposta dels treballadors? Hi ha treballadors que veuen com estem treballant, i que valoren el que s’està fent, altres no se n’adonen tant. Les persones reconeixen el que fas quan al-guna cosa els afecta directament a ells, no tenen una visió de col·lectiu, sinó més individual.

El vostre sector esteu no-tant els efectes de la crisi? Si, potser no tan com altres, però si.

Creus que pot anar a més aquesta crisi?Jo no sóc un expert, però penso que més que agreujar-se, pot ser que s’allargui molt temps. Trigarem a recuperar-nos per superar-la.

Treball

“Ja no es té una visió de col·lectiu, és més individual”

Entrevista a Joan Currius, delegat sindical d’IQAP Colorpointamsawar ak Joan Currius natta danaqabi di IQAP colorpoit

Interview with Joan Cur-rius, union delegate at IQAP ColorpointUn entretien avec Joan Currius, délégué syndical d’IQAP Colorpoint

g



Des de la classificació d’aquesta lliga de futbol dels països catalans del mes passat,

només s’ha jugat un partit més: el València- Barça. Tot i que el Barça està demostrant ser força superior a la resta d’equips, en aquest cas, el resultat va ser un empat a 2. Per tant, el Barça continua liderant la classifica-

ció d’aquesta lliga, on només comptabilitzen els partits jugats entre els equips de territori de parla catalana. Estarem pendents de l’Espanyol, que no sabem si continuarà amb nosal-tres la pròxima temporada.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 6 132 Villareal 5 83 València 6 84 Mallorca 6 75 Espanyol 7 5

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 1-2 2-2 1-2 Espanyol 1-2 3-0 2-1 1-0 Mallorca 3-1 3-3 3-0 2-0 València 4-0 3-1 Villarreal 0-0 3-3

Taula de resultats

Proves de flexibilitatLes proves de flexibilitat les mesurarem sobre les articulacions de l’espatlla (escapulohumeral) i la del maluc (coxofemoral). Recordem que l’estirament de les fibres musculars incideix en els lligaments per poder donar mobilitat articular.• Espatlla: Agafarem una corda o un pal (aproximadament de 2 m.) i amb les mans juntes i els braços estirats, els aixecarem a l’alçada de les orelles, llavors anirem tirant cap enrere a la ve-gada que anem separant les mans, i quan el pal o la corda hagin superat la línea de les aixelles, provocant una petita dislocació, i sense que hàgim doblat els braços pels colzes, mesurarem (amb ajuda d’una altre persona) la distància en cm. que es veu de corda o de pal entre les dues mans.• Maluc: Ens posarem descalços sobre un esgraó, amb els peus junts, i anirem flexionant el tronc, sense doblar els genolls, bus-cant tocar la punta dels dits de les mans amb les del peu. Mesu-rarem en cm. des de l’escaire de l’esgraó a la punta dels dits de la mà; si és per sobre de l’escaire de l’esgraó es contarà negatiu, si és per sota de l’escaire, es contarà positiu, i si coincideix amb l’escaire de l’esgraó serà 0. (Sempre sense flexionar genolls).

Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic/Sant Hipòlit

Un dels esports que més es viuen en aquesta comarca és l’hoquei patins. Tot i ser un dels equips histò-ricament més importants dins l’hoquei català, amb més de 50 anys de trajectòria, aquest any, per primera vegada, el Club Patí Voltregà baixa definitivament de categoria. Ara es troba en una insalvable posició de des-cens en la classificació de l’OK Lliga. Fins ara, el club osonenc podia presumir de no haver deixat mai la màxima categoria, juntament amb el FC Barcelona, i d’haver guanyat multitud de títols. Des de fa uns anys, i sobre tot arrel del final del mecenatge de la família Oliveras de la Riva, que va fundar el club voltreganès quan es va fer càrrec de la fàbrica de filatura de la Gleva, l’entitat ha anat perdent posicions dins les classificacions. Paral•lelament, l’etern rival, el Club Patí Vic, ha estat el que ha aconseguit

fer-se amb els èxits. Actualment, és el segon classificat de l’OK Lliga, fregant el FC Barcelona, i aquest pont de l’1 de maig va jugar la Final Eight a Bassano (Itàlia), on es va disputar el que equivaldria a la Copa d’Europa. Tot i que va arribar a la final, juntament amb el Reus, van ser els tarragonins els que es van endur la copa, ja que els últims 50 minuts van capgirar el resul-tat. Després d’empatar, el partit es va decidir amb una ronda de penals, que va guanyar el Reus. Aquest any, però, el Vic s’ha fet amb la Copa del Rei. Ara només queda lluitar per la Lliga.

El Voltregà baixa a primera, i el Vic guanya la copa del Rei

g

Esport a Osona

El Voltregà baja a pri-mera, mien-tras que el Vic gana la Copa del Rei

kipu an Voltregà adyahwa gha primera ,maca kipu an Vic yabah’ arkas nalmalikVoltregà rel-egated to the 1st Division, while Vic win the King’s CupVoltregà est relégué en première division tandis que Vic s’adjuge la Coupe du Roi

gPruebas de flexibilidadtajarib xa almuruna

Flexibility testsTestez votre souplesse

F: Sara

Blá

zquez

F: Fer

ran H

iguer

uel

o

L’efecte de la crisi a la immigració

La situació econòmica i la crisi ha deixat molts immigrants sense feina, sobre tot homes. Això suposa un canvi que

afectarà el seu futur laboral, i que es relaciona amb el fet que el sector més afectat per la recessió és el de la construcció, ocupat majoritàriament per immigrants. Molts s’han quedat sense cobrar l’atur, i a d’altres se’ls va acabar i cobren un subsidi d’entre 400 i 500 euros, amb els quals han de pagar les seves hipoteques, l’aigua, el llum, les despeses del cotxe... No és fàcil, i les prestacions socials són insuficients, per això, molts immigrants no són gaire opti-mistes pel que fa al seu futur, i la seva estabilitat. I el més dolç, per a ells, és molt amarg. Molts dubten entre quedar-se aquí o tornar al seu país d’origen.Algunes famílies han optat per retornar. La raó principal és que sobre tot són famílies amb fills petits de menys de tres anys, i alguns han deixat Catalunya i han emigrat un altre cop a un altre país d’Europa. Però n’hi ha d’altres que encara es troben en una situació més complicada: tenen fills que estan estudiant en escoles, instituts, i fins i tot universitats, i aquests no poden tornar al seu país i deixar els seus estudis a mitges.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Abril 2009www.revistama.cat

Mustapha

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Vull fer Enginyeria Tècnica Elèctrica”

Em dic Ossama Jaddi i tinc 18 anys. Ara fa 15, cap a 16, anys que estic a Catalunya i xerro molt bé el català i el castellà. La meva ocupació és estudiar un cicle formatiu d’Equips i Instal·lacions Electrotèc-niques, peró vull intentar arribar a fer Enginyeria Tècnica Elèctrica. El meu esport preferit és el futbol, vaig jugar dos anys amb el Tona, però ho vaig haver de deixar pels estudis. A vegades em trobo amb gent que quan començo a parlar amb ells en català, em contesten en castellà, i després la solució es seguir xerrant amb ells en castellà. Si em xerren en català també els segueixo la conversa en català.

%

Ossama Jaddi 18 anys

¡Yo ya no soy inmigrante! ¡ nac ya wadjigh ca dam-hajar!

I’m not an immigrant any more! Je ne suis plus un immigré!

El efecto de la crisis en la inmigración

attatir an alazma xa alhijraThe effect of the crisis on immigrationLes effets de la crise sur l’immigration

g

P. 4 i 5 inmigrantes cumple inmigrantes is ten Abril...

Documents

Transcript of P. 4 i 5 inmigrantes cumple inmigrantes is ten Abril...