Ordenança municipal per al desplegament de …...Telecomunicacions de Nova Generació (XASTNG) en...

Ordenança municipal per al desplegament de Xarxes d’Accés de Serveis de Telecomunicacions de Nova Generació en Format Universal

ESBORRANY Revisió núm. 02 – 14/02/2020

(Ascó - Tarragona)

Ordenança municipal per al desplegament de Xarxes d’Accés a Serveis de

Telecomunicacions de Nova Generació (XASTNG) en Format UNIVERSAL

ESBORRANY – Revisió núm. 02 – 14/02/2020 pàgina 2 de 26

Memòria preliminar i justificació ................................................................................. 5

1-. Propòsit .................................................................................................................. 5

a) Antecedents i Context ......................................................................................... 5

1.- Evolució tecnològica ....................................................................................... 5

2.- Transformació econòmica .............................................................................. 6

3.- Canvis amb els marcs normatius .................................................................... 6

b) Objecte ................................................................................................................ 7

c) Abast i àmbit d’aplicació ...................................................................................... 8

1.- En els procediments ....................................................................................... 8

2.- En la determinació del format i la governança ................................................ 9

2-. Motius que la fan necessària ................................................................................. 9

a) Desenvolupament sostenible .............................................................................. 9

b) Exercici de les competències municipals de manera eficient, transposant

normatives estatals i europees ................................................................................ 9

c) Gestió eficient de l’accés per a tots els operadors .............................................. 9

d) Foment d'acords voluntaris i desenvolupament de bones pràctiques ................. 9

3-. Conseqüències de no adoptar-la ........................................................................... 9

a) Discriminació territorial, duplicació d'infraestructures i excessiu impacte visual. 9

b) Perpetuació d'antigues pràctiques obsoletes i interpretacions contràries a la llei

o la competència ................................................................................................... 10

1.- Pràctiques depredadores, especulatives o monopolistes ............................. 10

2.- Forçant uns models de negoci o explotació, i excloent uns altres ................ 10

c) Increment dels costos i de la bretxa digital ........................................................ 11

d) Manca d'agilitat en els desplegaments ............................................................. 11

4-. Avaluació dels efectes ......................................................................................... 11

a) Sobre les xarxes ja desplegades prèviament .................................................... 11

b) Sobre els ciutadans ........................................................................................... 11

c) Sobre les empreses i l'economia en general ..................................................... 11

d) Sobre els operadors .......................................................................................... 12

e) Beneficis per a l'Ajuntament .............................................................................. 12

Ordenança municipal per al desplegament de Xarxes d'accés a serveis de

telecomunicacions de nova generació (XASTNG) en format Universal ................ 13

Preàmbul ..................................................................................................................... 13

Capítol I.- Objectius de l'ordenança i àmbits d'aplicació. ................................... 16

Article 1.- Objecte .................................................................................................. 16

Article 2.- Àmbits i abast de l'aplicació .................................................................. 16




a) En els procediments de tramitació ................................................................. 16

b) En la determinació del format i usos .............................................................. 16

Capítol II.- Tramitació administrativa .................................................................... 16

Article 3.- Llicències municipals ............................................................................. 16

Article 4.- Pla de desplegament ............................................................................. 17

a) A nom de qui es fa i amb quin rol ................................................................... 17

b) Descripció bàsica ........................................................................................... 17

c) Objectiu i tipus d'ús previst ............................................................................. 17

d) Tipus de finançament ..................................................................................... 18

Article 5.- Declaració responsable ......................................................................... 18

a) Comunicació prèvia ........................................................................................ 18

b) Comunicació del resultat de la seva finalització (Comunicació del resultat de

tal i com ha quedat) ............................................................................................ 18

Article 6.- Omissions, incompliment, infraccions reglamentàries i/o falsedats en

projectes per a l’obtenció de llicències, plans de desplegament o declaracions

responsables ......................................................................................................... 19

Capítol III.- Determinació del format i us .............................................................. 19

Article 7.- En el format que triï lliurement l'operador ............................................. 19

Article 8.- En format Universal per tots els altres casos ........................................ 19

Capítol IV.- Sobre la gestió i el manteniment sostenible .................................... 20

Article 9.- En desplegaments atribuïble d'operadors ............................................. 20

Article 10.- En desplegaments a format Universal ................................................ 20

a) Recuperació de la inversió per part de privats i operadors. ........................... 20

b) Criteris generals per a la recuperació de la inversió. ..................................... 20

Capítol V.- Definicions ............................................................................................ 21

Article 11.- Definicions ........................................................................................... 21

1.- Operador ...................................................................................................... 21

2.- Servei disponible al públic en general .......................................................... 21

3.- Cost de mercat d'un servei disponible al públic en general amb criteris de

mercat ................................................................................................................ 22

4.- Xarxes d'accés a serveis de telecomunicacions de nova generació o “ultra-

ràpides” (XASTNG) ........................................................................................... 22

5.- Infraestructures XASTNG ............................................................................. 22

6.- Usos de les XASTNG ................................................................................... 23

a) Autoservei de l’Ajuntament ............................................................................. 23

b) Privatiu ........................................................................................................... 23

c) Béns comunals compartits entre operadors ................................................... 23




7.- Desplegament en format Universal .............................................................. 23

a) Inesgotable la capacitat per a albergar nous operadors ................................ 24

1.- Mitjançant l'assignació d'una unitat disponible. ........................................ 24

2.- Mitjançant la introducció d'una unitat estructural mínima successiva. ..... 24

3.- Mitjançant l'ús compartit. .......................................................................... 24

b) Exemple de desplegament en format universal ............................................. 24

8.- Unitat estructural mínima ............................................................................. 25

a) Exemples d'unitats estructurals mínimes i de la seva successió ................... 25

1.- En conductes múltiples i tritubs ................................................................ 25

2.- En conductes aïllats.................................................................................. 25

3.- En el cable de fibra en què les fibres s'agrupin en tubs ........................... 25

4.- En les fibres d'un tub o fibres nues (bufades amb microtubs) .................. 25

5.- En la fibra aïllada ...................................................................................... 25

6.- En un mateix circuit de dades o xarxa física ............................................ 26

b) Replanteig d'usos i unitats estructurals mínimes. .......................................... 26

9.- Sobreinversió o sobreconstrucció ................................................................ 26




Memòria preliminar i justificació

1-. Propòsit

a) Antecedents i Context

La població d’Ascó és un municipi de la Ribera d’Ebre dins de la província de

Tarragona. Aquesta té una població de 1.660 habitants ( 2019 ). El seu terme

municipal té una superfície de 74,32 km2 i la població te uns 613 habitatges ocupats

i uns 270 sense habitar. Això fa que hi hagi un total de 944 habitatges a la població

entre urbans i rurals.

Aquesta està situada a 73,33km de Tarragona, a 65,5km de Lleida, 62km de

Tortosa, 173km de Zaragoza i a 167km de Barcelona. Això fa que estigui situada en

una ubicació no molt afavorida per a l’evolució de les empreses.

La carretera C-12 (Eix Occidental o Eix de l’Ebre) i C-12B són les carreteres que

uneixen Ascó amb les capitals mes importants mentre que la línia ferroviària número

34/36 de recorreguts de mitja distància, uneix aquesta població amb la resta amb

una freqüència de 4 trens diaris ( 2 + 2 ).

El valor econòmic d’Ascó recau en gran part en una única empresa, una Central

Nuclear amb dos reactors que donen uns ingressos molt substanciosos a la població

i que també es reflexa en tota la comarca i els habitants de les poblacions d’un radi

d’uns 50km. Encara que hi ha altres empreses locals que també aporten ingressos

als habitants de la població i altres de la mateixa comarca però en menys

importància.

Aquest motiu de distància de les grans capitals i pel seu nombre d’habitants que fa

que la població d’Ascó sigui un petit poble, ha donat lloc a una mala gestió de les

telecomunicacions generant una petita bretxa digital que dona lloc a una barrera

molt difícil de superar el fet de voler realitzar una tasca de actualització digital dins

d’aquest 2020. Aquest fet fa que sigui molt difícil de poder implantar empreses de

nova generació a la població encara que les condicions d’implantació siguin molt

favorables.

Les comunicacions electròniques o telecomunicacions són serveis que cada cop

tenen mes impacte dins de la societat en general, afectant en tots els seus àmbits,

des del desenvolupament formatiu de les persones i l’oci, fins la producció

econòmica i empresarial. També és un pilar per a donar suport als serveis públics

intel·ligents. Accelerar la existència de millor oferta tecnologia i en el millor cost

possible, es, doncs un factor clau amb el desenvolupament de la nostra societat dels

serveis públics i de la competitivitat de les empreses del territori.

1.- Evolució tecnològica

Les capacitats, les característiques i el cost de la tecnologia evoluciona de forma

molt ràpida:




1. Una sola fibra òptica té una gran capacitat de transport de dades,

suficient per donar accés a Internet a desenes de milers de famílies.

Aquesta capacitat de transport es veu ampliat molt ràpidament, a

mesura que milloren les tecnologies, permetent satisfer la demanda

de capacitat d’accés a Internet - que es previsiblement anirà creixent

en un futur-.

Tot això, permet que, revisant els criteris d’ús de les infraestructures

existents, es puguin allotjar mes capacitats o es possibilitin noves

formes d’ús que anteriorment eren impensables i amb un cost menor

que afegir infraestructura nova.

2. Les distàncies no son un obstacle per al transport de dades utilitzant

fibra òptica, com si que ho es en sistemes de transport basats en fils

de coure o radiotelecomunicacions. Amb això s’obre la possibilitat

tècnica de donar una oferta molt correcta amb la mateixa qualitat de

serveis i ample de banda sigui quina sigui la distància a recórrer.

3. Es un fet que, mentre el cost de la fibra òptica i la seva manipulació -

així com la tecnologia en general que està relacionada amb ella - ha

anat reduint-se, per altra banda, el cost de l’obra civil continua sent

molt important.

2.- Transformació econòmica

El progrés i la generalització de les aplicacions de la tecnologia han fet que

aquesta impacti cada cop de forma mes significativa en la competitivitat de

qualsevol àmbit productiu i econòmic.

Les telecomunicacions acompanyen en aquest procés de transformació digital i

empresarial.

Una altra conseqüència de la generalització de l’aplicació de les noves

tecnologies i les telecomunicacions es el fet que aquestes no es restringeixen en

àmbits corporatiu o altament qualificats, esdevenen un component amb una

penetració molt mes general, a l’abast dels ciutadans, dels autònoms i de les

petites i mitjanes empreses; desapareixen barreres d’entrada i es generen i

possibiliten nous models econòmics i de negoci, afavorint així a una major

diversitat i competència en el marc del mercat lliure.

Finalment, s’ha de mencionar que l’augment de la capacitat es tradueix amb la

possibilitat de crear nous models d’ús, compartits o no, que amb anterioritat eren

impossibles de confeccionar, i amb tot això, facilitar que apareguin models

econòmics com per exemple, aquells que estan basats en la economia

col·laborativa i alternatius als models tradicionals privats.

3.- Canvis amb els marcs normatius

Acompanyant a aquestes transformacions la concepció del mercat de serveis de

telecomunicacions s’ha modificat en poques dècades, passant del monopoli

estatal a un model on correspon al sector privat proporcionar unes condicions de

mercat i lliure competència, on el rol de les administracions es de afavorir i




facilitar en condicions de transparència i no discriminació per a que puguin existir

una oferta plural i de competència real - es a dir, en igualtat de condicions per

als operadors -, eliminant les barreres d’entrada i evitant situacions de domini o

condicionar els models de negoci que es desenvolupen, estimulant les inversions

i aprofitant-les al màxim.

Aquest nou marc general per part de diverses Directives de la Unió Europea, en

particular de les Directives 2002/19/CE relativa al accés a les comunicacions

electròniques, recursos associats i la seva interconnexió (directiva d’accés),

2002/20/CE relativa a la autorització de xarxes i serveis de telecomunicacions

electròniques (directiva d’autorització), que es modifiquen mes recentment en la

directiva 2009/140/CE i que donen lloc al que es coneix amb anglès com el

“European Union Telecomunications Framework” o “Telecoms Package”.

A continuació, i ja amb l’àmbit estatal, es desenvolupa primer en la Llei 32/2003,

de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, que es modifica recentment

en la nova Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions.

Finalment, aquesta transformació normativa culmina en la Directiva 2014/61/EU

sobre les mesures per reduir els costos de desplegament de les xarxes de

telecomunicacions d’alta velocitat, directiva que es transposa mitjançant el Real

Decret 330/2016. A destacat que, per aconseguir els objectiu de reducció de

costos, es refereix a infraestructures civils que habitualment son competència o

estan gestionades des de l’àmbit municipal. Per exemple, la consideració (9):

“Las medidas destinadas a aumentar la eficiencia en la utilización de las

infraestructuras existentes y reducir los costes y los obstáculos en la realización

de nuevas obras civiles deben aportar una contribución sustancial para

garantizar un rápido y amplio despliegue de las redes de comunicaciones

electrónicas de alta velocidad, manteniendo al mismo tiempo una competencia

efectiva, sin que se produzca un impacto negativo en la seguridad, protección y

buen funcionamiento de las infraestructuras públicas existentes.”

Amb tot això, per tant, els marcs normatius pretenen accelerar i facilitar l’aparició

de la millor i mes diversa oferta de serveis de telecomunicacions de nova

generació per a la societat en general.

b) Objecte

L’objecte d’aquesta ordenança es l’adaptació del nou marc normatiu europeu i

estatal a l’àmbit municipal d’una forma clara i estable per:

1. Superar definitivament la bretxa digital a la població d’Ascó de forma que tots

els seus habitants, empreses i totes les entitats poblacionals disposin de les

mateixes oportunitats i capacitats.

2. Ordenar el desplegament d’infraestructures per poder minimitzar l’impacte

visual a la població i paisatge del municipi.




3. Donar compliment a les Directives Europees en l’ordenament jurídic

aplicable a nivell estatal i de les CCAA, i a la vegada desenvolupar les

competències que son pròpies del municipi, en particular, en aquelles

qüestions relacionades amb aspectes urbanístics i d’impacte visual o

l’assegurament de la transparència i la no discriminació.

4. Facilitar el desplegament de les Xarxes d’Accés a Serveis de

Telecomunicacions de Nova Generació (XASTNG1) amb la màxima agilitat i

eficiència possible, estimulant i maximitzant la eficiència de qualsevol tipus

d’inversió i, al mateix temps assegurar la seva sostenibilitat amb base a la

seva utilització, minimitzant el cost per a la administració pública, el ciutadà,

l’empresari i la societat en general.

5. Facilitar el desplegament de les infraestructures necessàries connectades

(dispositius, sensors, actuadors, etc...) per a desenvolupar nous i millors

serveis públics intel·ligents. (enllumenat, gestió de residus, seguretat,

mobilitat, etc...) com aquells que es refereixen en la denominació “SMART”.

6. Proporcionar accés real a la ciutadania y a la societat en general a una oferta

assequible i variada de serveis de telecomunicacions de la màxima qualitat i

capacitat, amb independència de la seva ubicació sense condicionar els

models de negoci que es desenvoluparan des del sector privat, assegurant

la diversitat i evitant situacions del domini o especulatives que perjudiquin

aquesta diversitat.

7. Establir per endavant uns criteris generals per a que els anteriors punts

s’apliquin de la forma mes àgil possible, sense tenir que improvisar-ho en el

moment de portar a terme el desplegament.

c) Abast i àmbit d’aplicació

En allò que sigui competència de l'Ajuntament i relatiu a les infraestructures

susceptibles d'allotjar XASTNG o els seus components:

1.- En els procediments

En general, amb allò que faci referència a la aplicació de procediment relatius en

matèria de tramitació administrativa per al compliment de les competències que

són pròpies de l’Ajuntament.

1 Vegeu la definició de “XASTNG” en el Capítol V.-Article 11.- Pla de

desplegamentCapítol V.-Article 11.-4.-Xarxes d'accés a serveis de telecomunicacions

de nova generació o “ultra-ràpides” (XASTNG) (pàgina 22)




2.- En la determinació del format i la governança

Quan, a més, les actuacions es facin amb un cost per a l’Ajuntament,

determinant-se el format per a assegurar que es podrà proporcionar el màxim

d’eficiència i donar cabuda a altres usos a més del qual ha causat l’actuació.

2-. Motius que la fan necessària

a) Desenvolupament sostenible

Necessitat de retornar la prosperitat al municipi, a les seves gents i a la seva activitat

econòmica de manera que alhora es respecti les característiques mediambientals

del lloc.

b) Exercici de les competències municipals de manera eficient, transposant normatives estatals i europees

Les directives europees i normes estatals subratllen la importància del

desplegament de les XASTNG, i plantegen importants reptes per a fer-ho possible.

En la practica i per a poder arribar a la població, la majoria d'espais i infraestructures

susceptibles d'allotjar XASTNG, l'administració local o bé les gestiona directament,

o bé tenen sobre elles algun tipus de competències. Perquè es compleixi la

normativa estatal i europea de manera efectiva, és doncs fonamental que es

traslladin a l'àmbit normatiu local sense improvisacions i de manera que:

Es tramitin de la forma més eficient, simple i ràpida

Procuren la sostenibilitat alhora que la reducció en el cost per als operadors

Sigui previsible, coherent i ordenada

c) Gestió eficient de l’accés per a tots els operadors

És complex assegurar que es proporciona accés a tots els operadors, sense

discriminacions i en igualtat de condicions, quan l'espai físic, per definició, és limitat,

i el cost de la infraestructura civil, elevat. Més complex encara si, com també es

pretén, la intervenció de l'administració per a establir una compartició no s'imposi de

manera sistemàtica sinó limitar-se a l'estrictament necessària i degudament

justificada, alhora que estimuli els acords voluntaris de compartició.

Per això en aquesta ordenança es desenvolupa un procediment segons el qual cada

operador podrà disposar lliurement de l'accés i exercir-lo en el format que lliurement

triïn, i solament just abans d'esgotar la capacitat disponible, establir uns criteris

racionals per a gestionar els recursos existents de manera eficient i que no

condicioni l'accés d'uns altres en el futur.

d) Foment d'acords voluntaris i desenvolupament de bones pràctiques

En la mesura que els criteris descrits en els apartats anteriors resolen el problema

que s'esgoti la capacitat disponible i es desenvolupen bones pràctiques eficients,

alhora serveixen de referència per a fomentar acords voluntaris.

3-. Conseqüències de no adoptar-la

a) Discriminació territorial, duplicació d'infraestructures i excessiu




impacte visual.

És ja ben conegut que ha ocorregut que mentre en uns llocs disposen no d'una, sinó

de diverses infraestructures proporcionant connectivitat a la població, en altres llocs

no existeix cap. Aquest fenomen i els seus efectes poden ser especialment nocius

per a un municipi a una població dispersa en diverses entitats de població, algunes

de molt pocs habitants.

Si a més el desplegament no es realitza de forma ordenada, existeix el risc que causi

un innecessari i excessiu impacte visual.

b) Perpetuació d'antigues pràctiques obsoletes i interpretacions contràries a la llei o la competència

1.- Pràctiques depredadores, especulatives o monopolistes

Ni que sigui per simplicitat i en absència de criteris ben definits, existeix el risc

que, per inèrcia, es produeixin les ocupacions sense preveure's altres usos,

obstaculitzant que puguin afegir-se uns altres en el futur, o que es prolonguin

unes pràctiques antigues o obsoletes que ni són les més eficients ni es

corresponen amb les capacitats de les XASTNG que, com s'ha dit anteriorment,

són molt més àmplies que les de la resta de serveis tradicionals i evolucionen

ràpidament.

També és important no oblidar que el marc anterior als canvis normatius era molt

diferent. Per tant, estaven establerts uns procediments propis d'un monopoli

estatal per a l'ús de les infraestructures que actualment són susceptibles de

donar suport a les XASTNG.

Per exemple, i en la situació anterior, quan l'operador -que anteriorment era únic

i públic- ocupava una infraestructura, prenia el domini íntegrament i no solament

de la part que utilitzava. Actualment els operadors són privats i poden ser més

d'un, i si tenen l'oportunitat, poden intentar que s'interpretin les ocupacions

segons les pràctiques existents amb l'objectiu de dificultar la presència de nous

competidors. Això estimula als operadors pre-existents a, de manera

sistemàtica, no preveure els acords voluntaris que vol fomentar la Llei o a establir

condicions excessives, forçant als nous entrants a haver d'acudir a un

procediment d'excepció com és el presentar recurs a través del regulador perquè

forci la compartició o plantejar un conflicte quan òbviament té molta menys

efectivitat des del punt de vista del compliment de la Llei que disposar de bones

pràctiques de referència descrites en una norma aplicable i que afavoreixen uns

acords voluntaris justos.

2.- Forçant uns models de negoci o explotació, i excloent uns altres

És ben clar que amb la liberalització de les Telecomunicacions es vol donar

cabuda al fet que els operadors desenvolupin qualsevol model de negoci i

d'explotació, no obstant això existeix el risc de confondre's amb models de

negoci concrets, per exemple, atribuint al sector privat la manera d'explotació

privatiu, i al sector públic les maneres compartides o de béns comunals. La

realitat és que la titularitat o el tipus de domini no té res a veure, podent-se també

desenvolupar des del sector privat maneres d'explotació de tipus col·laboratiu i




sobre béns comunals, o des del sector públic proposar-se maneres d'explotació

privatius. El risc és doncs que es forci un model en concret excloent els altres.

Aquesta ordenança preveu perquè l'existència de qualsevol manera d'explotació,

deixant a qui correspongui prendre la decisió que model implementa.

c) Increment dels costos i de la bretxa digital

Les infraestructures necessàries per a proporcionar de manera efectiva aquests

serveis de nova generació tenen un cost important. No compartir-les de manera

efectiva comporta diversos perills: que la disponibilitat de la infraestructura

condicioni la falta de diversitat real en l'oferta, que el desplegament es faci de

manera desigual o alentit seguint criteris estrictes de rendiment econòmic o

especulatius, que uns operadors intentin dificultar l'entrada d'uns altres,

sobreinversions2 o que l'actuació de l'administració condicioni uns models de negoci

determinats mentre s'exclouen o dificulten uns altres.

Tots aquests perills es poden acabar materialitzant, causant discriminacions en

l'accés i incrementant innecessàriament el cost dels serveis.

d) Manca d'agilitat en els desplegaments

Quan els operadors volen desplegar xarxa, és desitjable que l'ocupació es tramiti i

s'executi amb la màxima agilitat. No obstant això, si no existeixen criteris definits per

endavant, no sols existeix el risc que ocorri en els apartats anteriors; addicionalment

també cap el risc d'alentir o paralitzar el desplegament previst per causes diferents

a les contemplades en l'Article 3 de la Directiva 2014/61/EU.

4-. Avaluació dels efectes

a) Sobre les xarxes ja desplegades prèviament

No té cap efecte i no se'ls causa cap afectació. Únicament se les pren en

consideració a l'efecte d'avaluar els usos existents per a poder fixar criteris orientats

a l'aprofitament eficient dels recursos vacants en els nous desplegaments i impedint

que aquests usos i ocupacions anteriors i els convenis que haguessin s'interpretin

de manera contrària a la llei condicionant la capacitat que encara queda lliure.

b) Sobre els ciutadans

En tant que es facilita el desplegament i l’aparició d’una oferta més variada i a menor

cost en les XASTNG, millora l’accés a la societat de la informació.

c) Sobre les empreses i l'economia en general

En tant que es facilita el desplegament i l'aparició d'una oferta més variada i a menor

cost en les XASTNG, millora la seva competitivitat des del territori i evita que

aspectes relacionats amb aquests serveis puguin ser causa de deslocalització.

2 Vegeu la definició de “sobreinversions” en el Capítol V.-Article 11.-Definicions, punt

Capítol V.-Article 11.-8.- Unitat estructural mínima(pàgina 25),




d) Sobre els operadors

Facilita l'aparició de nous operadors i que es puguin desenvolupar nous models

econòmics més enllà dels privatius, com per exemple els basats en la compartició

dels recursos o de l'economia col·laborativa.

e) Beneficis per a l'Ajuntament

Més específicament, per a l'Ajuntament, els efectes més significatius són (entre

altres):

1. S'estableix un marc, procediments i criteris generals per a l'actuació de

l'Ajuntament en allò que és de la seva competència en relació al

desplegament de les XASTNG i la compartició de les infraestructures que les

suporten.

2. Es normalitzen situacions anteriors que de no a adaptar-se als canvis del

nou marc normatiu vigent, evitant interpretacions contràries a la Llei com, per

exemple, les que s'esmenten en el punt anterior “3.- Conseqüències de no

adoptar-la”.

3. En l'establiment de la compartició permet que es faci previsió de manera

sistemàtica de capacitats per a l'autoservei de l'Ajuntament i per als serveis

públics intel·ligents “SMART”, reduint-se el cost.

4. Permet que si l'Ajuntament ho desitja, recuperar el cost de construcció i

manteniment de les infraestructures que aportació l'Ajuntament per al

desplegament de les XASTNG, repercutint-lo d’acord amb l'Article 4 del Reial

decret 330/2016, de manera justa als qui fan ús d'elles.




Ordenança municipal per al desplegament de Xarxes d'accés a

serveis de telecomunicacions de nova generació (XASTNG) en

format Universal

Preàmbul Aquesta ordenança trasllada a l'àmbit normatiu local, i en aquells assumptes que són

competència de l'Ajuntament la seva aplicació, la qual cosa es demana a nivell de

Directives Europees, com per exemple la Directiva 2014/61/EU relativa a les mesures

per a reduir el cost del desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques

d'alta velocitat, el Reial decret 330/2016 que transposa aquesta directiva, les Directives

2002/19/EU, 2002/21/EU i 2009/140/EU relatives a l'accés a les xarxes de

comunicacions electròniques, recursos associats i la seva interconnexió, i aplicant els

articles 36 i 37 de la Llei 9/2014 General de Telecomunicacions (d'ara endavant, Llei

9/2014).

Serveixi per a il·lustrar els principis més importants que es volen transposar en aquesta

ordenança, les següents cites de les directives i normes esmentades:

De la Directiva 2014/61/EU, Article 1:

“1. La presente Directiva pretende facilitar e incentivar el despliegue de las redes

de comunicaciones electrónicas de alta velocidad fomentando la utilización

conjunta de las infraestructuras físicas existentes y el despliegue más eficiente

de otras nuevas, de manera que resulte posible desplegar dichas redes a un

menor coste.”

De la Directiva 2009/140/EU:

En la seva consideració (43):

“(...) Un mejor uso compartido de los recursos puede mejorar significativamente

la competencia y rebajar los costes financieros y ambientales para las empresas

del despliegue de las infraestructuras de comunicaciones electrónicas, y en

particular de nuevas redes de acceso (...) En particular, las autoridades

nacionales de reglamentación deben poder exigir el uso compartido de los

elementos de redes y recursos asociados, como los conductos, cámaras

subterráneas, mástiles, bocas de inspección, distribuidores, antenas, torres y

otras estructuras de soporte, edificios o entradas a edificios, así como una mejor

coordinación de las obras civiles. Las autoridades competentes, y en especial

las autoridades locales, deben establecer asimismo procedimientos adecuados

de coordinación, en cooperación con las autoridades nacionales de

reglamentación, en lo que atañe a las obras públicas y a cualesquiera otros

recursos o propiedades públicas (...)”

De la directiva 2002/21/EU, Article 12:

“Coubicación y uso compartido de elementos de redes y recursos asociados para

los suministradores de redes de comunicaciones electrónicas




1. (...) podrán imponer el uso compartido de tales recursos o propiedades,

teniendo plenamente en cuenta el principio de proporcionalidad, incluyendo los

edificios, las entradas a edificios, el cableado de edificios, mástiles, antenas,

torres y otras estructuras de soporte, conductos, cámaras subterráneas, bocas

de inspección y distribuidores.”

De la Directiva 2002/19/EU, Article 12:

“Obligaciones relativas al acceso a recursos específicos de las redes y a su

utilización

1. (...) exigir a los operadores que satisfagan las solicitudes razonables de

acceso a elementos específicos de las redes y a recursos asociados, así como

las relativas a su utilización, entre otros casos en aquellas situaciones en las que

dichas autoridades consideren que la denegación del acceso o unas condiciones

no razonables de efecto análogo pueden constituir un obstáculo al desarrollo de

un mercado competitivo sostenible a escala minorista o que no benefician a los

usuarios finales.

Se podrá imponer a los operadores, entre otras cosas, que:

(...)

f) faciliten la cubicación u otras modalidades de compartición de instalaciones,

como conductos, edificios y mástiles;”

De la Llei 9/2014:

Articles 29 a 33, sobre els drets dels operadors a l'ocupació dels dominis públics i privats.

Articles 34 a 36, sobre la normativa de les administracions públiques que afecten el seu

desenvolupament. De l'Article 36 i a l'efecte d'aquesta ordenança, procedeix fer la

següent citació:

“Artículo 36. Previsión de infraestructuras de comunicaciones electrónicas en

proyectos de urbanización y en obras civiles financiadas con recursos públicos.

1. Cuando se acometan proyectos de urbanización, el proyecto técnico de

urbanización deberá prever la instalación de infraestructura de obra civil para

facilitar el despliegue de las redes públicas de comunicaciones electrónicas,

pudiendo incluir adicionalmente elementos y equipos de red pasivos en los

términos que determine la normativa técnica de telecomunicaciones que se dicte

en desarrollo de este artículo.

Las infraestructuras que se instalen para facilitar el despliegue de las redes

públicas de comunicaciones electrónicas conforme al párrafo anterior formarán

parte del conjunto resultante de las obras de urbanización y pasarán a integrarse

en el dominio público municipal. La administración pública titular de dicho

dominio público pondrá tales infraestructuras a disposición de los operadores

interesados en condiciones de igualdad, transparencia y no discriminación.




(...)

2. En las obras civiles financiadas total o parcialmente con recursos públicos se

preverá, en los supuestos y condiciones que se determinen mediante real

decreto, la instalación de recursos asociados y otras infraestructuras de obra civil

para facilitar el despliegue de las redes públicas de comunicaciones electrónicas,

que se pondrán a disposición de los operadores interesados en condiciones de

igualdad, transparencia y no discriminación.

Articles 37 i 38, sobre la normativa aplicable per a l'accés a les infraestructures

susceptibles d'albergar xarxes de comunicacions electròniques. De l'Article 37 i a l'efecte

d'aquesta ordenança, procedeix fer la següent citació:

Sección 3.ª Acceso a infraestructuras susceptibles de alojar redes públicas de

comunicaciones electrónicas

Artículo 37. Acceso a las infraestructuras susceptibles de alojar redes públicas

de comunicaciones electrónicas.

1. Las administraciones públicas titulares de infraestructuras susceptibles de ser

utilizadas para el despliegue de redes públicas de comunicaciones electrónicas

facilitarán el acceso a dichas infraestructuras, siempre que dicho acceso no

comprometa la continuidad y seguridad de la prestación de los servicios de

carácter público que en dichas infraestructuras realiza su titular, en condiciones

objetivas, de transparencia y no discriminación a los operadores que instalen o

exploten redes públicas de comunicaciones electrónicas, sin que en ningún caso

pueda establecerse derecho preferente o exclusivo alguno de acceso a las

infraestructuras citadas en beneficio de un operador determinado o de una red

concreta de comunicaciones electrónicas. En particular, el acceso a dichas

infraestructuras para la instalación o explotación de una red no podrá ser

otorgado o reconocido mediante procedimientos de licitación.”

Del Real Decret 330/2016:

En tots els seus articles, ja que té per objectiu la reducció de costos en el desplegament

de les XASTNG.

Resumint, s'estableix que les administracions públiques han de facilitar l'accés a

infraestructures en condicions objectives, de transparència i no discriminació, mai de

manera exclusiva o preferent a un operador determinat i prohibint que l'accés s'atorgui

a través de procediments de licitació.

El desplegament en format Universal i la forma de tramitació per al desplegament de les

XASTNG que s'estableix en aquesta ordenança és per tant la fórmula que permet

materialitzar aquesta oportunitat i les obligacions de manera coherent amb el marc

normatiu vigent.




Capítol I.- Objectius de l'ordenança i àmbits d'aplicació.

Article 1.- Objecte

L'objecte d'aquesta ordenança és la regulació dels aspectes relacionats amb

l'aprofitament de les infraestructures susceptibles d'albergar XASTNG i el seu

desplegament per part dels operadors que estiguin habilitats per a explotar xarxes

públiques de comunicacions electròniques segons la definició 26 de l'Annex II de la

Llei 9/2014 General de Telecomunicacions.

Article 2.- Àmbits i abast de l'aplicació

L'ordenança defineix, quan correspon, la tramitació administrativa i la forma en què

es determinessin el seu ús, amb el següent abast:

En els procediments de tramitació

Desenvolupa els procediments per a la tramitació administrativa dels

desplegaments de les XASTNG en el municipi on l'Ajuntament és competent

per a tramitar-los administrativament 3.

En la determinació del format i usos

En aquelles circumstàncies en què l'Ajuntament sigui competent per a

determinar el format del desplegament 4i usos que alberga.

Capítol II.- Tramitació administrativa

Article 3.- Llicències municipals

Per a les actuacions relacionades amb els desplegaments de XASTNG a càrrec

d’operadors que ofereixin serveis al públic en general no és necessària l’obtenció de

llicència municipal, ja que disposen d’autorització per al seu desplegament a través

del que es disposa en la Llei 9/2014 en el seu Títol III, Capítol II, Secció 1ª (articles

29 a 33), i és suficient la 16dicional16ón de plans de desplegament i de declaracions

responsables.

Així i tot, continua sent necessària la llicència municipal quan:

a) Més enllà del desplegament de components de XASTNG, es vulgui realitzar

una obra civil significant5, o tractant-se d’instal·lacions de nova construcció,

tinguin impacte en espais protegits, d’acord amb el que es disposa en l’Article

34.7 de la Llei 9/2014 i la Disposició addicional tercera de la Llei 12/2012 de

26 de desembre de mesures urgents de liberalització del comerç i

determinats serveis

3Veure el Capítol II.-Tramitació administrativa 4 Veure el Capítol III.- Determinació del format i us 5 La disposició addicional física lineal de menys de 10 metres de longitud. En contraposició, les obres civils de més de 10 metres de longitud es consideren significants.




b) L’actuació la promogui un privat o un operador que faci un ús privatiu sense

proporcionar un servei disponible en general i que, per tant, no li siguin

aplicables els articles 29 a 33 de la Llei 9/2014

Article 4.- Pla de desplegament

És la comunicació mitjançant la qual els operadors de xarxes disponibles al públic

en general fan a l'Ajuntament anunciant la seva intenció de desplegar XASTNG amb

la condició que l'Ajuntament pugui informar-lo de les ordenances aplicables i si

correspon -o no- la redacció d'un projecte per a l'obtenció de la llicència municipal

preceptiva o serà suficient amb la comunicació de la declaració responsable.

El pla de desplegament ha d'incloure, com a mínim i de manera essencial:

A nom de qui es fa i amb quin rol

A nom de qui es fa. Qui serà el titular final de la infraestructura, per a conèixer

si finalment serà un actiu d'un operador privat, un bé comú, etc.

Quan es requereixi la concurrència de més d'una part, per exemple, en

desplegaments conjunts en els quals intervenen de més d'una persona física

o jurídica, o en desplegaments impulsats per privats o operadors que no

posin la xarxa a la disposició del públic en general, haurà d'identificar-se

quines són aquestes altres parts. Totes les parts a les quals es faci referència

en aquest apartat hauran de ser signataris del document per a permetre la

seva clara identificació i que assumeixen la responsabilitat i estan habilitats

per a realitzar la part que els correspon.

Descripció bàsica

Descripció, esquemes, fotomuntatges de superfície i/o verticals per on

transcorre el desplegament (aeri, façana, subterrani…).

Al principi és suficient una descripció bàsica i general. En cas de no

proporcionar suficient detall, haurà d'adjuntar-se en la declaració

responsable posterior al pla de desplegament

Objectiu i tipus d'ús previst

Per a poder determinar si la infraestructura servirà per a proporcionar banda

ampla de forma generalitzada en la zona com a servei disponible al públic en

general6 o, en canvi, és per a altres usos, per a poder avaluar si correspon o

no determinar el seu format.

6 Vegeu la definició de servei “disponible al públic en general” en el Capítol V.-Article

11.-Definicions punt Capítol V.-Article 11.-2.-Servei disponible al públic en general

(pàgina 22)




Igualment, si es vol donar-li un ús privatiu, de ben comunal compartit entre

operadors, tots dos, etc. De no especificar-se es considerarà que és per a un

ús privatiu7.

Tipus de finançament

Per a conèixer si la infraestructura de finança totalment o en part amb diners

públics, o totalment privat, per a poder evitar la duplicació innecessària

d'infraestructures (sobreinversió) i avaluar si correspon determinar el seu

format.

Article 5.- Declaració responsable

Comunicació prèvia

La declaració responsable és la comunicació prèvia que fa un operador per

al desplegament de xarxes XASTNG o infraestructures que li donin suport i

desenvolupen un pla de desplegament. Si prèviament no s'ha comunicat un

pla de desplegament, es requerirà la informació equivalent a la d'un pla de

desplegament.

Quan sigui necessari, es proporcionarà un major detall en la descripció del

que s'ha proporcionat en el pla de desplegament (descripció de l'actuació,

esquemes, foto-muntatges de superfície o verticals, etc.) i per on transcorre

(aeri, façana, soterrat, etc.). Quan qui executa l'actuació és diferent de qui

signa la declaració responsable o el pla de desplegament, cal indicar-lo per

a poder identificar la part de responsabilitats que corresponen a cadascú.

Comunicació del resultat de la seva finalització (Comunicació

del resultat de tal i com ha quedat)

Una vegada realitzada l'actuació, en cas que durant la realització es justifiqui

una divergència menor no prevista entre la descripció comunicada i la

realitzada, però que afecti els registres que ha de portar l'administració sobre

les obres i infraestructures desplegades, o fins i tot en el cas en què sense

haver-hi divergència, sigui necessari proporcionar per als mateixos registres

un nivell de detall que no es pot proporcionar abans d'executar l'actuació,

d'haurà de comunicar la descripció del resultat de tal com hagi resultat

finalment amb el nivell de detall raonable en un termini de dues setmanes.

Aquesta comunicació del resultat de tal com ha quedat és la mateixa actuació

que tècnicament es refereix amb l'anglicisme “As built”.

7 Vegeu la definició d’usos en el Capítol V.-Article 11.-Definicions, punt 6.-Usos de les

XASTNG (pàgina 23)




Article 6.- Omissions, incompliment, infraccions reglamentàries i/o

falsedats en projectes per a l’obtenció de llicències, plans de

desplegament o declaracions responsables

La comunicació de la declaració responsable, tal i com es preveu en l'Article 34.6 de

la Llei 9/2014, no implica necessàriament que es compleixi la normativa aplicable,

ni limita l'exercici de les potestats administratives de comprovació, inspecció, sanció

i, en general, de control de l'administració a qualsevol nivell.

Quan s'observi un defecte esmenable, es notificarà a qui hagi fet la declaració

responsable perquè en realitzi l'esmena en un període màxim de dues setmanes,

essent necessària una justificació raonada en cas de necessitar un termini superior.

Després d'aquest termini, si no s'ha efectuat l'esmena necessària, es podrà dictar

una resolució cancel·lant la declaració i la seva inscripció registral.

La inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial de qualsevol dada,

manifestació o document que s 'acompanyi o incorpori a un projecte, pla de

desplegament o declaració responsable pot determinar la impossibilitat d'explotar el

desplegament o la obligació de retirar-la, sense perjudici d'altres responsabilitats

que es puguin haver ocasionat o de les sancions que siguin d'aplicació.

Capítol III.- Determinació del format i us

Article 7.- En el format que triï lliurement l'operador

Mentre no s'esgoti la capacitat disponible i com és propi d'una ordre de lliure mercat,

en els desplegaments de xarxes o ordenis d'estructures XASTNG on no existeix

inversió pública, ordenin explotar-se i desenvolupar-se en el format que lliurement

determini l'operador que la promou durant la seva tramitació administrativa8.

Article 8.- En format Universal per tots els altres casos

En tots els altres casos diferents als de l'article 7, el desplegament haurà de realitzar-

se segons la definició de “Desplegament en format Universal9“.

La unitat estructural mínima del format Universal vindrà determinada per la qual triï

qui proporciona el suport per al desplegament i compleixi amb les normatives

urbanístiques o d'un altre tipus que siguin aplicables, en el ben entès que ha de

procurar-se que sigui pràctic, raonable i causar el menor un sobrecost possible tant

a qui promou el desplegament com per als qui en un futur vulguin implementar altres

usos.

8Vegeu el Capítol II.-Tramitació administrativa (pàgina 17)

9Vegeu la definició de “format de desplegament Universal” en el Capítol V.-Article 11.-

punt 7.-Desplegament en format Universal (pàgina 24)




Capítol IV.- Sobre la gestió i el manteniment sostenible

Article 9.- En desplegaments atribuïble d'operadors

L'operador titular de la infraestructura susceptible d'albergar XASTNG o de la

XASTNG desplegada es fa càrrec de la seva gestió i el seu manteniment.

La falta de manteniment o l'incompliment de les obligacions atribuïbles a l'operador

poden causar la pèrdua de la capacitat d'explotació, sense perjudici altres

responsabilitats que es puguin derivar.

Article 10.- En desplegaments a format Universal

Dins de l'àmbit de la reserva de cada ús, es gestionen lliurement per part dels

beneficiaris sempre segons la seva definició i naturalesa que li correspon.

Un tipus d'ús pot canviar a un altre, amb el sobreentès que sempre ha de continuar

quedant, almenys, una unitat estructural mínima disponible per a albergar una unitat

estructural mínima de servei o l'ús compartit, mantenint així el format Universal, és

a dir, mantenint la capacitat per a l'ús per part de la resta d’operadors.

La sostenibilitat i el manteniment de la infraestructura va a càrrec dels qui fan el seu

ús. La falta de manteniment o l'incompliment de les obligacions poden causar la

pèrdua de l'ús al causant, sense perjudici d'altres responsabilitats que es puguin

derivar.

Recuperació de la inversió per part de privats i operadors.

En la part dels preus estructurals que, com a resultat de l'aprofitament derivat

del format Universal, siguin utilitzades per tercers, els qui les van costejar,

poden exercir el seu dret a repercutir-los aquests costos.

Per la part que fa ús qui l'ha desplegat, i tal com correspon a un preu de

mercat, la recuperació de la inversió ha de proporcionar-la el preu activitat

que realitza qui hagi dut a terme el desplegament, a través del seu model de

negoci

Criteris generals per a la recuperació de la inversió.

Amb la condició que la recuperació del preu de la inversió no generi preus

d'entrada preus/element, no condicioni la viabilitat de models de negoci, no

causi condicions desiguals que afectin els preus o sigui objecte

d'especulació, a l'hora d'establir els criteris per al retorn de la inversió han de

tenir-se en compte els següents principis:

1. Es compensa a qui hagi costejat la despesa o la inversión

2. Es té en compte la despesa real realitzada en el seu moment i

justificat fefaentment

3. Es descompten les amortitzacions aplicables




4. A aquests costos es poden afegir interessos de mercat i augments de

preus, permetent generar preus/element, preus sempre

proporcionats al valor de la inversió i prenent com a referència valors

de referència de mercat10. En cap cas es decideix prendre en

consideració factors externs o preus/element.

5. El cost a recuperar per cada unitat mínima estructural usada ha de

ser proporcionat, és a dir, no ha de servir per a recuperar també la

inversió de les unitats dels preus estructurals els qui van costejar

desplegaments anteriors i que han de recuperar sobre la base de

l'activitat propia11.

6. En cas de generar-se una despesa important que pugui causar preus

d'entrada, el retorn es fa de manera gradual en el temps i,

preus/element, mitjançant imports i terminis variables indexats al

volum d'activitat en comptes de preus fixos12.

Capítol V.- Definicions

Article 11.- Definicions

A efectes de la interpretació d'aquesta ordenança, són aplicable les següents

definicions:

1.- Operador

D'acord amb el que s'estableix en el punt 26 de l'Annex II de la Llei 9/2014, és la

persona física o jurídica que proporciona serveis de comunicacions disponibles

al públic en general13, a través de xarxes públiques tal i com es defineixen en el

punt 32 del mateix Annex, i que ha tramitat una notificació comunicant de

l'exercici d'aquesta activitat a l'autoritat corresponent.

2.- Servei disponible al públic en general

S'entén com a servei disponible al públic en general aquell servei de

comunicacions electròniques que s'ofereix a tothom, és a dir, a la societat en

general i segons la definició del punt 32 de l'Annex II de la Llei 9/2014 General

10 Valors de referencia de mercat son, per exemple. Els referits al Capítol V.-Article 11.-Definicions punt 3.-Cost de mercat d'un servei disponible al públic en general amb criteris de mercat (segons el “BIAC”), o el índex de preus de consum (“IPC”). 11 Veure el punt anterior a)Recuperació de la inversió per part de privats i operadors.(pàgina 21) 12 Un preu fixe, o un termini fixe, pel retorn pot causar que en zones de baixa densitat d’activitat no sigui viable el desplegament i, amb això, causar discriminació per motius d’ubicació al territori. 13 Veure la definició de “serveis de comunicacions disponibles al públic en general” al Capítol V.-Article 11.-2.-Servei disponible al públic en general (pàgina 22).




de Telecomunicacions sobre les xarxes públiques de telecomunicacions, i a un

cost que es trobi al voltant de la mitjana del cost amb criteris de mercat14.

L'afegit “en general” s'inclou perquè en el punt 32 de l'Annex II de la Llei 9/2014

només es fa referència a “el públic” i, tal com s'exposa en el preàmbul de la

mateixa llei i de les Directives Europees, el que es vol és facilitar l'aparició d'una

oferta variada per a tothom amb criteris de mercat (vegeu la definició del punt

següent), amb independència de la seva ubicació territorial o capacitat

econòmica, i no sols per a uns quants. Així doncs, la definició de “servei

disponible al públic en general” evita que s'interpreti de manera que s'incloguin

aquells operadors que tan sols desenvolupen models de negoci orientats a

proporcionar una oferta restringida a un públic selecte i amb una elevada

capacitat adquisitiva o a una cobertura en concret, desatenent a la resta.

3.- Cost de mercat d'un servei disponible al públic en general amb

criteris de mercat

Per a determinar si el cost d'un servei disponible al públic en general es

correspon a criteris de mercat es prendrà com a referència l'últim estudi que

publica la Comissió Europea sobre el “Retail Broadband Acces Prices” o “Basic

Internet Access Cost” (“BIAC”)15, o qualsevol índex publicat que en un futur el

substitueixi amb una funció similar, entenent que es compleix aquesta condició

quan l'operador publica i es compromet a proporcionar serveis propis de les

xarxes XASTNG a uns preus per a l'usuari final comparables als quals publica

l'estudi per a un servei similar, entenent per comparables quan es troba dins de

la franja corresponent a les dades corresponents en els estats membres de la

Unió Europea.

4.- Xarxes d'accés a serveis de telecomunicacions de nova generació

o “ultra-ràpides” (XASTNG)

Són les xarxes de telecomunicacions basades en fibra òptica, o les assimilades

quan poden proporcionar accés a serveis disponibles al públic en general de

banda ampla simètrica de 100 Mbps o més, a la societat en general i als serveis

públics. S'abreuja com “XASTNG”.

5.- Infraestructures XASTNG

Qualsevol infraestructura o component de les XASTNG, ja sigui perquè són

susceptibles d'albergar-les (com les que es refereixen en el punt 3 de l'Article 37

de la Llei 9/2014: tubs, pals, mastelers, conductes, caixes, cambres, armaris o

14Vegeu la definició de “Cost de mercat d'un servei disponible al públic en general amb criteris de mercat” en el Capítol V.-Article 11.-Definicions punt 3.-Cost de mercat d'un servei disponible al públic en general amb criteris de mercat (pàgina 23) 15 Exemples de documents de referencia corresponents al 2015: http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/study-retail-broadband-access-prices-february-2015 http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?action=display&doc_id=11183

http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/study-retail-broadband-access-prices-february-2015

http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/news/study-retail-broadband-access-prices-february-2015

http://ec.europa.eu/newsroom/dae/document.cfm?action=display&doc_id=11183




qualsevol recurs anàleg necessari per a suportar-les), o perquè són un

component propi (fibres, components electrònics, antenes, etc.).

6.- Usos de les XASTNG

Autoservei de l’Ajuntament

Utilització de les infraestructures XASTNG per a proporcionar comunicacions

a serveis públics intel·ligents “SMART” o entre seus públiques.

L'Ajuntament pot renunciar a aquest ús fent-se usuari d'altres operadors.

Privatiu

Explotació de la infraestructura de manera privativa, per part d'un operador

proporcionant serveis a tercers (altres operadors o usuaris finals), o bé un

privat que no és operador per a proporcionar-se un autoservei a ell mateix.

Quan un operador comparteix el seu ús privatiu amb tercers però reservant-

se el dret de decidir les condicions de compartició, també es considera un ús

privatiu. Aquest tipus de compartició també es denomina compartició vertical

o revenda, i no ha de confondre's amb el de ben comunal o compartit entre

iguals..

Béns comunals compartits entre operadors

Compartició entre operadors d'una mateixa infraestructura i de manera

efectiva a través d'una governança que garanteix l'absència de conflictes

d'interès i que és sempre oberta a qualsevol operador habilitat que vulgui

participar en condicions de transparència i igualtat de condicions, creant amb

això un espai compartit (també denominat de comuns, neutre o obert) on es

desenvolupa una economia de tipus col·laboratiu i les despeses de gestió i

manteniment són compensats de forma proporcionada per part dels

operadors que comparteixen la infraestructura XASTNG i a l'ús que fan.

Es considera expressament que existeix conflicte d'interès quan les persones

físiques o jurídiques que implementen la governança tenen algun interessos

econòmics en algun dels operadors que la usen, o exerceixen directament la

mateixa activitat els altres operadors, és a dir, competeixen entre ells, encara

que aquesta competència es desenvolupi en altres llocs o municipis. No és

suficient una declaració d'intencions o valors: És necessari que la

governança s'implementi de manera efectiva a través d'una entitat legalment

constituïda amb aquest objecte i que compleixi els requisits esmentats en

aquesta definició.

7.- Desplegament en format Universal

És quan sempre es permet l'accés a qualsevol nou operador i permetent

simultàniament qualsevol dels usos descrits en l'apartat anterior16, sense que

això impliqui que cadascuna d'aquests usos necessàriament es produeixen, ni

16 Vegeu “Usos de les XASTNG” al Capítol V.-Article 11.-6.- (pàgina 23)




que el repartiment de la capacitat disponible entre cada cas es realitza a parts

iguals.

Cada tipus d'ús disposa de les unitats estructurals mínimes17 que veritablement

utilitza: La resta d'unitats estructurals mínimes lliures vacants queden disponibles

per a ampliacions de la mena d'ús que el requereixi i acrediti de manera fefaent

que ha esgotat la capacitat que tenia assignada inicialment.

Inesgotable la capacitat per a albergar nous operadors

La capacitat d’allotjar nous operadors ha de perpetuar-se en tant que sempre

ha de romandre alguna unitat estructural mínima disponible on allotjar-los, en

qualsevol de les formes possibles:

1.- Mitjançant l'assignació d'una unitat disponible.

Mentre existeixin unitats estructurals mínimes vacants i disponibles,

aquestes poden anar-se assignat als operadors que ho sol·licitin, que al seu

torn podran destinar-les a la mena d'ús que desitgin.

2.- Mitjançant la introducció d'una unitat estructural mínima

successiva.

Quan abans d'esgotar les unitats estructurals mínimes disponibles, s'utilitza

alguna d'elles perquè pugui gestionar-se de manera que vagi a albergar una

nova unitat estructural mínima successiva a l'anterior, i amb això disposar de

noves vacants per a tots els possibles usos.

3.- Mitjançant l'ús compartit.

Quan està implementat l'ús d’un be comú18, de manera que ja és possible la

incorporació de qualsevol nou operador, per la qual cosa ja no és necessària

la implementació d'una nova unitat estructural mínima successiva.

Exemple de desplegament en format universal

Vegeu la figura que es mostra a continuació com un exemple d'un repartiment

d'usos que pren com a unitat estructural mínima els tubs d'un cable de fibra. En

l'exemple pot observar-se que cada ús disposa d'un tub diferent d'un mateix

cable, mentre que 4 tubs romanen lliures.

En aquest cas, els tubs lliures podran assignar-se a cada ús que el requereixi

fins a esgotar-se perquè ja existeix una unitat estructural compartida.

En el cas que no hi hagués existeixi l'ús compartit, haurà de reservar-se una

unitat estructural mínima per a permetre l'ús compartit o albergar una unitat

estructural mínima successiva (que en aquest cas, seriosa la fibra).

17 Vegeu la definició “d’unitat estructural mínima” al Capítol V.-Article 11.-7.-b) Exemple de desplegament en format universal (pàgina 24) 18 Vegeu la definició de “Bens comunals compartits entre operadors”, al Capítol V.-Article 11.-6.-c) Béns comunals compartits entre operadors (pàgina 23)




8.- Unitat estructural mínima

És la unitat que de la forma més pràctica s'assigna a un sol ús.

Exemples d'unitats estructurals mínimes i de la seva successió

A tall d'exemple d'unitats estructurals mínimes, i de com poden albergar

altres per ordre successiu de major a menor, de manera que la següent unitat

successiva es pot albergar en l'anterior:

1.- En conductes múltiples i tritubs

El conducte.

2.- En conductes aïllats

Quan és viable la subconducció, el subconducte.

3.- En el cable de fibra en què les fibres s'agrupin en tubs

Els tubs19,

4.- En les fibres d'un tub o fibres nues (bufades amb

microtubs)

La fibra.

5.- En la fibra aïllada

Quan sigui viable la multiplexació d'una mateixa fibra en diverses

longituds d'ona, el parell de longituds d'ona que permetin una

comunicació bidireccional.

19Vegeu la il·lustració de la definició de dplegament Universal al punt anterior.

Il·lustració 1: Reserva inicial de parts a un cable de fibra òptica en format

Universal usant els tubs de fibres com a unitat mínima estructural:

a) En primer lloc, es fan tres parts, amb una unitat mínima estructural (tub de fibres)

cadascuna reservada per a cada ús.

b) A continuació, cada part podrà ampliar-se en noves unitats mínimes estructurals

usant les que queden lliures, a mesura que acrediti de forma fefaentment que ha

esgotat les que ja té assignades




6.- En un mateix circuit de dades o xarxa física

Definint diferents circuits o xarxes virtuals (VLAN o VPN) sobre un mateix

circuit físic.

Replanteig d'usos i unitats estructurals mínimes.

Ja sigui amb la condició de garantir la disponibilitat de capacitat vacant per a

tots els usos i abans de denegar un accés per aquest motiu, per raons

d'ordenament urbanístic o de l’impacte visual i el paisatge, o bé per l'aparició

de noves tecnologies que permetin millors eficiències, tant l'Ajuntament com

qualsevol operador podrà sol·licitar un replanteig de la unitat estructural

mínima, introduir una unitat estructural successiva o exigir la implementació

de l'ús compartit.

Les propostes de replanteig han des raonables, només poden denegar-se

per causes objectives com les previstes en l'Article 4, punts 2 i 3, del Reial

decret 330/2016, i tret que existeixi un altre tipus d'acord entre les parts, el

cost del replanteig i de la seva implementació va a càrrec de qui el sol·licita.

9.- Sobreinversió o sobreconstrucció

Consisteix a desplegar més infraestructura XASTNG de la necessària, duplicant

o multiplicant les inversions.

En anglès es denomina també “overbuilding” i és una pràctica que no sols resulta

en una ineficiència en les inversions, sinó que pot amagar, per part de qui ho

pràctica, la finalitat real d'afectar la viabilitat de potencials competidors, ja que

minva la seva capacitat d'obtenir un retorn de la inversió, i amb això i a la llarga,

causar una disminució de la varietat de l'oferta que possibiliti una llibertat

d'elecció real als usuaris.

En la mesura que l'objectiu d'aquesta ordenança és maximitzar l'eficiència en les

inversions i alhora assegurar una oferta variada i de qualitat en condicions no

discriminatòries, quan la inversió es fa parcialment o totalment des de

l'Ajuntament o amb recursos públics, s'intentaran evitar en la mesura que sigui

possible.

Ordenança municipal per al desplegament de …...Telecomunicacions de Nova Generació (XASTNG) en...

Documents

Transcript of Ordenança municipal per al desplegament de …...Telecomunicacions de Nova Generació (XASTNG) en...