8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

1/12

Sistemes de comunicaci. Tecnologies. 3r ESO.Pgina 2

SISTEMES DE COMUNICACI

La mxima estima que pot manifestar-se pels coneixements, stransformar-los en competncies.

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

2/12

Sistemes de comunicaci. Tecnologies. 3r ESO.Pgina 3

Llegiu aquest text:

Raoneu les segents qestions:

1. Qu vol dir l'autor amb connectar-lo per rdio?.

2. Qu s la radiocomunicaci?.

3. Quins mitjans de comunicaci amb fil i sense fil coneixeu?

4. Sn perillosos per a la salut del humans?

TEXT INTRODUCTORI

UNITAT DID CTICA 3

SESSI: 1 ACTIVITAT: 0 (C. Previs)

CLiA AC M AA AI TICD IMF SC

Donovan va somriure i es va posar un detonador en l'estoig que duia al costat, amb gestd'ostentaci.

- En tot cas respongu-, aix estem. Aix treballem amb els nous models de robots. s el nostretreball, dacord. Per contestam una qesti. Per qu... per qu hi ha sempre alguna cosa que va

mal amb ells?- Perqu... -digu Powell -, tenim la maledicci damunt. Anem-hi!

Seguint la dola foscor dels corredors sota els cercles lluminosos de les seves lluminries de butxaca,van arribar a la seva destinaci.

- Aqu estan -digu Donovan, content.

- Estic tractant de connectar lo per rdio, per no contesta va comentar Powell-. El circuit de lardio est probablement desconnectat.

- Pot ser que els enginyers no hagin inventat encara el robot que pugui treballar en la foscor total.

M'horroritzaria trobar set robots en un pou negre sense radiocomunicaci, si no estiguessin"illuminats" com arbres de Nadal radioactius.

- Grimpa a aquesta vora superior, Mike. Vnen per aqu i vull observar-los de prop. Pots? Mike vapegar el salt amb un grunyit.

La gravetat era considerablement ms baixa que la normal de la Terra, per, amb un vestit pesat,l'avantatge no era tan gran, i representava un salt de no menys de tres metres. Powell ho va seguir.

Fragment extret de;Jo, RobotdIsaac Asimov.Pgina 78-79

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

3/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 4

1. SISTEMES DE COMUNICACIONS

La comunicaci s passar informaci d'una persona a una altra,

Per a poder-nos comunicar necessitem diversos elements:

EMISSOR:Persona que emet el missatge.

MEDI:Element o material pel qual viatja el missatge.

MISSATGE:Informaci que volem transmetre.

RECEPTOR:Persona o persones que reben el missatge.

TIPUS DE COMUNICACIONS:

AMB FIL:No abandonen el mitj pel qual es

transmet (cable).

SENSE FIL:Les comunicacions es transmeten per

un mitj que no veiem (satllit, atmosfera,...).

Exemple: telfon mbil.

TRANSPARNCIES

UNITAT DIDCTICA 3

SESSI: 1,2,3,4,5,6

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

4/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 5

2. EL TELFON

El primer sistema de comunicaci va

ser el telgraf, era lent i no es

podia respondre fins que no acabs de

rebre's el missatge.

A causa de l'anterior s'usa ms el

telfon amb el qual podem establir

comunicaci alhora en dos sentits

(emissorreceptor i al revs).

Podem formar un sistema de comunicacions

mitjanant dos telfons, dos fils conductors

i una pila; tal com s'observa en la figura.

Els senyals elctrics que es transmeten a travs

dels fils telefnics presenten la mateixa forma que

les ones sonores.

Segons siguin els sons grans o aguts passaran les

ones ms vegades pel mateix punt. (A aix se li

crida freqncia).

L'AMPLE DE BANDA:s la quantitat d'informaci que es pot transmetre cada

segon per un mitj.

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

5/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 6

3. MITJANS DE TRANSMISSI

Per a poder fer cridades (comunicacions) tots els elements han d'estar

connectats. Aquestes connexions poden fer-se per cables,... o a travs de l'aire

(ones).

Hi ha diferents tipus de cables:

Cables parells: S'usen per al telfon.

Cables coaxials: S'usen en les antenes de

televisi.

FIBRA PTICA:

Mana ms informaci. Major ample de banda

sense interferncies.

Est formada per un nucli de vidre i un

recobriment tamb de vidre que mant la llum

en l'interior. Es recobreix amb un element

opac.

http://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=coaxialeshttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=coaxiales

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

6/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 7

4. LA RADIO

L'emissi radiofnica consisteix en la transmissi de sons, veu i msica a

distncia per mitj d'ones electromagntiques (elctriques i magntiques) que

sn rebudes per un receptor de rdio.

No pot enviar directament el senyal elctric que es produeix en el micrfon.

La soluci la tenim a utilitzar un senyal portador amb una freqncia d'ona msalta que sanomenamodulaci. Hi ha dos tipus de modulaci:

D'AMPLITUD (AM)

DE FREQNCIA (FM)

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

7/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 8

5. LA TELEVISI

5.1 TV DE TUB DE RAIG CATDICS:

COM ES FORMEN AQUESTES IMATGES?Si observem la pantalla d'una televisi a una distncia d'uns pocs

centmetres, veurem que est formada per milers de petits punts lluminosos

vermells, verds i blaus. Combinant aquests tres colors poden obtenir-se els

altres. D'aquesta forma s possible acolorir tota la pantalla per a formar una

imatge.

Els nostres ulls envien al cervell la informaci que reben. Quan estem

molt prop de la televisi som capaos de distingir cada punt llumins. Per si

ens allunyem prou, ja no podem veure cadascun dels punts i, en el nostre

cervell, es forma la imatge en conjunt. A ms, si les imatges es succeeixen molt

rpidament (ms de 20 per segon), ens semblar que estem veient una escena

en moviment.

La grandria d'una televisi s'indica per la longitud de la seva diagonal en

polzades.

1 polzada = 2,54 cm.

En els habitatges, el senyal d'emissi

s recollit per antenes de televisi

orientades adequadament i condut

mitjanant un cablecoaxial al receptor.

http://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=coaxialhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=coaxial

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

8/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 9

5.2 LA TV LED:

Les noves televisions que surten al mercat

anomenades LED TV sn en realitat

televisors LCD per un panell de llums LED

fredes en comptes de tubs de fluorescents de

llum neutra. Aquest panell d'illuminaci del

darrere permet concentrar de manera local la

llum en punts determinats de la pantalla i o

apagar-se totalment i aix solucionar un dels

problemes dels televisors LCD-TFT,

aconseguir el negre absolut.

AVANTATGES:

El panell s mes estret que unaLCD (1cm) i una reducci drstica de pes.

L'estalvi energtic: pot consumir fins a 50% d'electricitat.

En la producci no usa plom ni mercuri

Imatges mes ntides i brillants, millora del contrast (mateixa visibilitat

encara que li de la llum ambiental de front)

La connectivitat a la xarxa permetent veure el temps, Youtube, Flickr, etc.

5.3 EL FUTUR: LA TV LASER.

La principal diferncia del sistema respecte els ja

implementats, s la forma en qu realitza l'escombrat:

en lloc de lnies horitzontals dibuixa tota una lnia

vertical a la vegada. Pel que respecta a la freqncia

d'actualitzaci de la pantalla, aquesta s de 60 Hz

(imatges per segon) i cada pxel canvia a una

freqncia de 115 Hz (freqncia a la qual commuta cada vlvula GLV).

Com a resultat obtenim una imatge final amb ms brillantor i ms claredat; a

ms, per la prpia electrnica utilitzada en el sistema, les pantalles sn

lleugeres i molt primes (molt ms que les pantalles LCD o Plasma).

http://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCDhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCDhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=TFThttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCDhttp://meroveo.files.wordpress.com/2009/09/132262-sonyoled1_350.jpghttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCDhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=TFThttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCDhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=LCD

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

9/12

Sistemes de comunicaci.- Tecnologies. 3r ESO.Pgina 10

6. EFECTES DE LES RADIACIONS SOBRE LA SALUT

El nostre cos est exposat a les radiacions electromagntiques de tot tipus.

L'ENERGIA DE LES RADIACIONS AUGMENTA AMB LA FREQNCIA.

Per hi ha altres radiacions no controlades a les quals estem exposats cada dia i vnen

de diferents fonts:

Lnies de transport i de l's d'energia elctrica.

Electrodomstics (sobretot microones).

Ordinadors.

Antenes de telefonia mbil.

Telfons mbils.

Antenes transmissores de rdio i televisi.

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

10/12

Sistemes de comunicaci. Tecnologies. 3r ESO.Pgina 11

7. NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACI

TV LED

Contrast molt superior

Consum inferior

Major precisi en la definici de

cada pxel.

GPS (Global Positioning System)

Permet determinar en tot el mn la posici d'un objecte,

una persona, un vehicle o una nau, amb una precisi fins a

de centmetres

LAPTOP

Amb pantalla tctil 8.9", vores de cautx per a protegir

contra cops, processadorMarvell ARM,2 vegades ms

velo que el 1.5, i una cambra de consum d'energia.

Substituir als llibres de text

Amb un baix consum

Es pot llegir sota la llum del sol.

http://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Marvellhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=ARMhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=ARMhttp://internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Marvell

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

11/12

Sistemes de comunicaci. Tecnologies. 3r ESO.Pgina 12

LESPECTRE ELECTROMAGNTIC

UNITAT DID CTICA 3

SESSI: 2 ACTIVITAT: 1

CLiA AC M AA AI TICD IMF SC

8/13/2019 Teoria de Les Telecomunicacions

12/12

Sistemes de comunicaci. Tecnologies. 3r ESO.Pgina 13