TTAARRRRAAGGOONNAA,,SSEETTMMAANNAA SSAANNTTAA22001100

PPEENNIITTEENNTTDDEE LLAA SSAANNGGAAMMBB EELL CCAALLZZEE

DDIIBBUUIIXX DDEE JJOOAANN AANNTTOONN PPOORRQQUUEERRAASS

E-mail: cot@opticateixido.com - www.opticateixido.com

REUS : Raval de Jesús, 35 - Tel. 977 77 36 67TARRAGONA : Rovira i Virgili, 2 - Tel. 977 21 29 12

VALLS : Jaume Huguet, 4 - Tel. 977 60 20 50ST. PERE I ST. PAU (TGN.) : Edif. Alt Penedès - Tel. 977 21 26 29

Sumari

Setmana Santa del 28 de març al

4 d’abril de 2010Núm. 27

TARRAGONA

PORTADAFoto i disseny:Fer-vi

EDITAREIAL I VENERABLECONGREGACIÓ DELA PURÍSSIMA SANGDE NOSTRE SENYORJESUCRIST.

C/ Natzaret, 143003 Tarragona

www.tinet.org/~lasangE-mail: lasang@tinet.org

COORDINACIÓCarles Baches i Pla

CONSELL DEREDACCIÓ

Xavier Balanyà LlorensJoan J. Barriach MolasVicenç Gabriel AscasoJoan A. Porqueras Musté

Dipòsit LegalT- 209-2010

IMPRIMEIXImpremta

Comercial - offsetimpremta@impremtacomercial.es

Sumari

Portadilla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1Esbós del Penitent de la Sangamb el calzeJoan A. Porqueras i Musté

A propòsit de la portada . . . . . . . . . . .5Josep Queraltó Serrano, pvre.Prior de la Congregació de la Sang

SalutacionsUna ofrena per a aquestaSetmana Santa sacerdotal 2010 . . . . . . . .7Jaume Pujol BalcellsArquebisbe de Tarragona

Josep Fèlix Ballesteros . . . . . . . . . . . . . . . .9Alcalde de Tarragona

Fe en la tradicióJosep Poblet i Tous . . . . . . . . . . . . . . . . . .11President de la Diputació de Tarragona

Què ens tocarà viure? . . . . . . . . . . . . .13Monsenyor Miquel Barbarà AnglèsDelegat Episcopal per a les A.A. S.S.Prefecte de la Congregació de la SangConsiliari de l’A.A.S.S. de Tarragona

Salutació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Josep M. Fortuny MiróSotsprefecte

Presentació de l’opusclela Sang 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17Francesc Barriach i Molas

L’escultor Francesc Bonifàsi el Retaule Major de la R. i V.Congregació de la PuríssimaSang de Nostre SenyorJesucrist de Tarragona (1759) . . . . . .25Sofia Mata de la CruzDoctora en Història de l’Art. Profesora en laUniversitat Rovira i Virgili. Conservadoradel Museu Diocesà de Tarragona

Museu itinerant de laS.S. Tarragonina . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

XVII Visions de laS.S. de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . .33Vicenç Gabriel AscasoXavier Balanyà Llorens

Apadrinament de nousArmats de Cambrils . . . . . . . . . . . . . . .37Alfons Lorenzo QuerolCapità Manaies dels Armats de la Sang

Memòria 2009 de laCongregació de la Sang . . . . . . . . . . .39Joan Josep Barriach i MolasSecretari

Retrospectiva històrica.El Sant Crist de la Sang . . . . . . . . . . .57Carles Baches Pla

De congresos per Espanyai algunes refleccions detornada a casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77Josep M. Sabaté i Bosch

Recull fotogràfic de lafesta de la Sang 2009 . . . . . . . . . . . . . .81

Jordi Blach Vidal “In memoriam” . . . .87Josep M. Sabaté i Bosch

Dimecres Sant a Benicarló:Una pàgina per a la històriadels Nostres Armats . . . . . . . . . . . . . . . .91Josep Ciurana Moncusí

4t. Congrés de Confraries deS.S. de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96Vicenç Gabriel Ascaso

La Banda de timbals dels Aspirantsde la R. i V. Congregació de laPuríssima Sang de NostreSenyor Jesucrist a Monzón . . . . . . . .97Ignasi Vendrell

XXII Encuentro Nacional de CofradiasPenitenciales. Ciudad Real . . . . . . . . . .99Vicenç Gabriel Ascaso

Programa d’actesSetmana Santa 2009 . . . . . . . . . . . . .107

R. I. V.

Congregació

de la

Puríssima

Sang de

N. S. Jesucrist

de Tarragona

Processó

del Sant

Enterrament

declarada

“FESTA

TRADICIONAL

D’INTERÈS

NACIONAL”

03

Vallvé SegurosDES DE 1912

Rambla Nova, 109 - Tels. 977 21 97 00 - 977 21 97 57 - 977 21 97 67 - 43001 Tarragona

LloguersContractesCompra-VendesAssegurancesValoracions InmobiliàriesTramitació d’Hipoteques

EESSTTEEVVEE MMAARRTTÍÍ PPUUJJAALLSSAdministració de finques

Pare Palau, 3 baixosTel. 977 219 830Fax 977 220 065

43001 TARRAGONA

Carretera de Valls, 62 - Tel. 977 22 85 75 - Fax 977 23 59 22 - 43007 TARRAGONA

ra fa divuit anys quees commemorava elquatre-cents aniver-sari de la benedicciói inauguració de la

nova seu de la nostraCongregació de la PuríssimaSang de Nostre SenyorJesucrist. Per recordar aquestfet fou portada la imatge delSant Crist de la Sang a l’amfitea-tre on hi havia l’Església deSanta Maria del Miracle seu dela Congregació fins aleshores.Avui encara ens queden les res-tes. La portada de l’opusclereflexa aquest esdeveniment enel moment de la pregària que esva celebrar i el moment en quees pujada novament la imatgedel Sant Crist cap a l’actual seu.

A més, enguany es celebraels setanta anys de la benedic-ció de la nova imatge del santCrist que tingué lloc el dia setzede març de 1940. Aquell any

A

A propòsit de la portada

05

s’esqueia en “Dissabte dePassió”, és a dir vuit dies abansde Pasqua. Aquells dies la litúr-gia ens posa especialmentdavant dels nostres ulls la Creu,perquè tot mirant Crist crucifi-cat veiem la “resplendor” delseu misteri, com ho expressamolt bé l’himne litúrgic propidel temps de passió VexillaRegis (Les banderes del Rei) ique en l’antiga litúrgia es canta-va el Divendres Sant durant eltrasllat del Santíssim sagramentdel monument a l’altar per lacomunió del celebrant a l’acciólitúrgica del dia: Les banderesdel rei s’enarboren: resplendeixel misteri de la Creu, on la mort

féu sentir son imperi de qui vidamorint ens va donar.

Certament que la Creu és la“senyera del Rei”, d’un Rei queens estima i que ha donat laseva vida per nosaltres. D’unRei que regna des de la creu.Per això, algunes creus porteninscrites les següents inicials engrec: IX (Ίησώς Χρίςτός) i laparaula en grec NIKA, que sig-nifiquen Jesús Victoriós. Lamort de Jesús a la creu semblaque sigui tot el contrari d’unavictòria, tal com l’apòstol Pauafirma: nosaltres prediquem unMessies crucificat, que és unescàndol per als jueus i, per als

grecs, un absurd (1Cor1, 23). Hoera, i encara avui ho és, unescàndol i un absurd per amolts homes i dones. Ho és per-què no veiem més enllà i nohem descobert que la creunomés és el primer pas cap a laresurrecció, cap a la vida plena.

Saludant la creu saludem aCrist i a tots els germans nostresque amb Ell són “crucificats”pels sofriments, per les injustí-cies, pel desamor i per la indi-ferència. Per això plens d’espe-rança podem dir, amb paraulesdel mateix himne: Salve, o Creuesperança única!

A propòsit de la portada

06

Josep Queraltó Serrano, pvre.Prior de la Congregació

de la Sang

olt estimatsconfrares,

S’apropa nova-ment la nostra setmana gran, lamés important de l’any per alscristians i aquella al voltant dela qual gira i té sentit tot l’anylitúrgic i tota la nostra història.Us recordo el que ja us haviaexpressat en altres ocasions:tota la nostra fe i, per tant, totala nostra vida com a creients,inclosa la Setmana Santa, estàcentrada en el fet de la resu-rrecció de nostre SenyorJesucrist. Sense Diumenge dePasqua el Divendres Sant no tésentit. El sacrifici de Jesucristhauria estat inútil si ell nohagués ressuscitat.

El dolor, com el sofriment,sense sentit, no serveix per ares, però existeix. Prou que ho

veiem en el nostre mónactual i tot sovint en lesnostres vides o en lesd’aquells que estimem.Fixeu-vos que quanpateix una persona queestimem nosaltres d’al-guna manera compar-tim amb ella aquelldolor. Això em recordaaquell adagi conegutque diu que «qui pateixpotser no estimarà,però qui estima hauràde patir». Això ho vaviure de manera radicalJesucrist: «Ell, que haviaestimat els seus queeren al món, els estimàfins a l’extrem» (Jn 13,1).L’amor infinit de Déuencarnat en Jesucrist,veritable Déu i veritablehome, el porta fins a ladonació total. Què és

na ofrena per a aquestaSetmana Santasacerdotal 2010

UM

Salutació

07

Salutació

08

sinó l’amor, germans estimats?Què és sinó donar-se als altres,fins i tot donar la vida pelsaltres?

El dolor, el sofriment, són ungran misteri per a l’home, peròno són inútils. Jesucrist mateixno els va refusar sinó que els vaacceptar, els va assumir, els varedimir. Els va acceptar comuna conseqüència de la sevacondició humana mortal; els vaassumir com a camí per a arri-bar a la victòria; els va redimirper tal que nosaltres també enstrobem amb ell en aquest camí iamb ell arribem a la vida eterna.També en el dolor podem ferofrena de la nostra vida i delnostre sofriment a Déu.

Això és el que ens identificaals creients com a poble sacer-dotal, la comunitat dels qui fanofrena de llurs vides, joies, tris-teses, patiments, a Déu Pare per

tal que es compleixi la sevavoluntat en les nostres vides.Fixeu-vos en la terrible escenade l’hort de les Oliveres: «Paremeu, si és possible, que aquestacopa s’allunyi de mi. Però queno es faci com jo vull, sinó comtu vols» (Mt 26,39). Jesucrist haposat totes les seves esperances,tota la seva vida, en mans deDéu i, davant el drama immi-nent, no defuig el dolor: accep-ta plenament la voluntat deDéu.

En aquest Any Sacerdotalque el sant pare Benet XVI haproclamat per a tota l’Esglésiasota el patrocini de sant JoanMaria Vianney, ens hem d’es-forçar per ser poble sacerdotal,poble que fa ofrena de llur vidaa Déu Pare per tal que es faci laseva voluntat. I sobretot, pre-gueu per tots els sacerdots,principals protagonistes d’a-quest Any, per tal que siguem

veritablement sacerdots sants. Itambé us demano les vostrespregàries per les vocacions alsacerdoci. Penseu que sensesacerdots no hi ha eucaristia ique és l’eucaristia qui cons-trueix l’Església.

Des d’aquí m’adreço als jovesque llegiu aquestes línies: voleuser com Jesucrist? «Vine ambmi, segueix-me.» Voleu serfeliços? Doncs demaneu-li, ambtot l’amor i la confiança quepodeu tenir en aquell que mésus pot estimar en aquest món,que es faci en vosaltres la sevavoluntat.

Feu de la vostra vida la millorofrena a Déu en aquestaSetmana Santa. Rebeu, amb totel meu afecte, la meva benedic-ció. Us desitjo una bona i santaPasqua.

+ Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolitàde Tarragona i primat

a Reial i Venerable Congregacióde la Puríssima Sang del NostreSenyor Jesucrist, fundada l’any1545, és una de les entitats civils

més antigues de Tarragona i el seu compro-mís amb la Setmana Santa és evident, desdel moment en que organitza, des de tempsimmemorials, la Processó el SantEnterrament. Un acte multitudinari en elqual hi participen totes les germandats i con-fraries.

En la nostra memòria col·lectiva tampocpassen desapercebuts els dos mil set-centsanys de vida de la nostra ciutat, primer ambla complicitat amb de l’imperi romà i despréspel fet d’esdevenir seu metropolitana del’Església i d’exercir de testimoni dels segles.

Tarragona no s’improvisa de la nit al dia.Però malgrat els mèrits afegits per la història,la capitalitat no s’hereta sinó que es guanyadia a dia, amb l’esforç i la il·lusió de la ciuta-dania

La nostra trajectòria secular es transmet através de tradicions diverses, de pares a fills,com la Setmana Santa de la que estem tantorgullosos: Una efemèride que recull senti-ments que van des de la tradició a l’espiri-tualitat, convocant a milers de forasters itarragonins.

Per això, em complau saludar-vos cor-dialment i us felicito per la feina feta al llargdels segles i pel setantè aniversari de la bene-dicció de la imatge de l’escultor SalvadorMartorell, el Sant Crist de la Sang.

L

Salutació

Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona

09

casa nostra, la tradició i la religio-sitat de la Setmana Santa es mos-tren, any rere any, en tota la sevaesplendor. Processons, oficis, pre-

sentacions i altres lluïdes celebracionssocials i culturals omplen els nostres pobles iciutats al llarg d’aquests dies. A tot això calsumar-hi l’aparició d’opuscles com el queteniu a les mans, veritables transmissors del’esperit més sentit de la Setmana Santa. Lesdiferents confraries, gremis i associacionsesdevenen, de fet, grans impulsors d’aquestafestivitat tan arrelada. El vostre paper i com-promís és cabdal per a vehicular la partici-pació ciutadana a l’entorn dels diferents

actes i engrandir encara més una celebraciócol·lectiva que, a banda del seu esperit reli-giós, ha assolit una gran projecció cultural,social i fins i tot turística. Us felicito ben sin-cerament per la vostra tasca al servei d’unsentiment i d’una celebració avui convertidaen patrimoni de tota la ciutadania.

A

Salutació

Josep Poblet i TousPresident de la Diputació

de Tarragona

e en la tradicióF

11

Ana LopSant Agustí, 6 - Tel. 977 23 75 03 - 43003 Tarragona

RÈTOLS LLUMINOSOSPLAQUES MATRÍCULASENYALS DE TRÀNSITPLAQUES PORTASEGELLS CAUTXÚMIRALLS TRÀNSIT

EXTINTORS

Rambla Nova, 125 • Tel. 977 21 91 57 • Fax 977 22 53 46 • 43001 Tarragona

DDIIGGIITTAALL CCOOLLOORR

RESTAURANTCALÇOTADES

CARNS A LA BRASAI A LA LLOSA

Ctra. Tarragona - Pont d’Armentera, Km. 16Tel. 977 603 596 - 977 603 20543887 NULLES (Tarragona)

CAVA

Elaboració

i Venda

uunnaa tteerrrraassssaa aall mmaarr

Obert tot l’anyEsmorzars de forquillaLocal climatitzat

Platja Llarga, s/n.TARRAGONA

Tel. 977 20 70 20

om que aquestsbreus escrits els hemde fer amb tanta anti-cipació, ens podem

preguntar: quan siguem a laSetmana Santa, què enstocarà viure? Així de contun-dent la pregunta, què ens“tocarà” viure. Hi ha coses queles podrem decidir nosaltresper cada un de nosaltres, peròn’hi ha que no sabem comseran i com les haurem de viureo com les podrem viure.

En la nostra societat con-tinuarà la crisi econòmica. Aixòdeu ser ben cert. A finals del’any 2009 n’hi ha que anuncienque al 2010 hi haurà una certarecuperació. Però també n’hi haque diuen que el 2010 seràencara més dur que el 2009. Emtemo que més aviat, per desgrà-cia, deuran tenir més raó

aquests últims, és a dir queencara haurem de patir més lacrisi econòmica. Perquè m’in-clino per aquests? No per mal-fiança o per pessimisme, sinóperquè els que fan aquestes pre-diccions més aviat són expertsque coneixen bé el funciona-ment de la nostra economia ique, en general, són els que vanconstatar la crisi econòmicaabans que els dirigents ho vol-guessin admetre. Els dirigentsmés aviat pensen que explicant-ho d’una manera més positivaens en sortirem millor, però elque passa és que si no som rea-listes i verídics, un mal diagnòs-tic no pot portar a un bonremei. No dic tot això per parlard’economia, sinó senzillamentper a tenir presents les per-sones que pateixen i quepatiran les conseqüènciesde la crisi econòmica.

En la nostra Església esta-rem encara a l’Any Sacerdotal,tenint com a referència el SantRector d’Ars, Sant Joan BaptistaVianney. Durant aquest anysacerdotal haurem pogut sentiri pensar moltes coses. Però arapenso que, tractant-se d’asso-ciacions de Setmana Santa,aquest any ens pot fer pensar enels nostres consiliaris. En quinsentit? En el sentit de valorar lafeina que fan (hauria de dir:fem), d’animar-la, de demanar-la, de suggerir-la, de rebre-la, detenir-la present... El consiliari hade tenir un paper molt impor-tant en cada associació per talde mantenir, animar i viure l’es-perit cristià que demana cadauna d’elles, com a associacionseclesials que són i que vol dirque som seguidors de Jesucrist ique en volem donar testimoni.

Paraules del Prefecte

C

ue ens tocara viure?Q

13

Paraules del Prefecte

14

La nostra societat i lanostra Església, han de sercamins paral·lels? Podemrespondre: NO, gràcies.

Els problemes de la nostrasocietat, sobretot de les perso-nes que pateixen, els hem deviure, amb mirada de fe, en lanostra Església. I el que vivim

en la nostra Església ho hem deportar a la nostra societat idonar-ne testimoni.

En aquest sentit cada asso-ciat i cada associada, cadacongregant, ens hem de pre-guntar: en aquesta SetmanaSanta, com puc ajudar atantes persones que ho

necessiten, sobretot a lesque més pateixen? Hem dedonar testimoni de serseguidors de Jesús, mort iressuscitat per la nostra sal-vació, per cada persona, jaque cada una és objecte del’amor de Déu.

MONSENYOR MIQUELBARBARÀ ANGLÈS

Delegat Episcopal per a lesAssociacions de Setmana Santa

Prefecte de “La Sang” de TarragonaConsiliari de l’Agrupaciód’Associacions de S. S. de

Tarragona

Foto: Miquel Sanchis

15

n any més tots elscongregants, per lanostra devoció in-condicional al Sant

Crist de la Sang, estem cridats apreparar el que estic segur seráuna de les més dificils SetmanesSantes que hem viscut en elsdarrers anys; no per les nostresfermes conviccions sino per lacrisi general que ens toca viure.

Jesús patí per part dels jueusi dels gentils, de les autoritats idel poble, i dels seus íntims:Judes el va entregar, Pere elva negar i els seus el van aban-donar.

Patí interiorment en la sevaanima, va tenir una gran penadels pecats de tot el generehumà. Va sufrir moralment perles humil·liacions injustes dels

que el perseguien. I patí en elseu cos per les terribles feridesde la flagel·lació, coronaciód’espines, crucifixió i l’agonia enla creu fins la mort.

La Passió de Crist ens mostrael sentit del dolor i del sufri-ment, ja que Ell va arribar a laGloria mitjancant la sevaPassió. Ara els nostres sufri-ments no son una simple penadel pecat, sino que serveixen depurificació i de mèrit, son laparticipació de la seva creu i dela seva obra redemptora, escamí de salvació i de veritablevida.

Reflexionem sobre la nostrarealitat i continuem…

BONA PASQUA

U

alutacióS

JOSEP M.FORTUNY MIRÓSotsprefecte

Presentació 2009

ltm. Sr. Alcalde deTarragona, Il.ltre. Sr.Vice-President de laDiputació de Tarra-

gona Molt Il.lustres senyorsPrefecte i Sotsprefecte de laReial i Venerable Congregacióde la Puríssima Sang de NostreSenyor Jesucrist, President del’Agrupació d’Associacions de laSetmana Santa de Tarragona,membres de la Reial i VenerableCongregació de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesu-crist, Presidents i representansd’altres Confraries i German-dats, Senyores i Senyors.

Cal que les meves primeresparaules siguin d’agraïment alsmembres de la Junta de Governde la congregació de la Sang, elque hagin pensat en la mevapersona per a la presentacióde la revista “La Sang” corres-

ponent a l’any 2009.

En primer lloc voldria dema-nar-lis em donessin llicènciaper dividir aquesta petita xarra-da en dues parts. La primera,parlaría d’uns records d’infante-sa entranyables viscuts per miara fa cinquanta nou anys, i quemolts de Vès. tambè recor-daràn. La segona part entrarema parlar de la revista i el seucontingut.

Els records d’infantesa sem-pre queden (em deia una perso-na molt volguda, hi molt gran,que la nostra memòria ès comuna cinta de màquina d’escriu-re, que quant es nova, es que-den molt marcades les lletres,però que ha mesura que es vaescrivint, la cinta es gasta i ja nomarca, no es llegeix res), doncsbè, com he dit abans aquest

records em transporten cin-quanta nou anys enrera. Farèesment de tres dies molt senya-lats i viscuts per mi de la setma-na Santa Tarragonina.Aleshores, jo ja era Aspirant dela Sang. Els dies que farèreferència son: Diumenge deRams, Divendres Sant iDiumenge de Pascua deRessurrecció.

Com aspirant de la Sang, emtocava aquell any i pot-ser perprimera vegada, portar el coixíque va darrera del Sant Crist. ElDiumenge de Rams al matíassistía amb el meu pare (tambécongregant i membre de lajunta de La Sang) a la benedic-ció de les palmes i a la solemnemisa concelebrada a la Catedralpel Sr. Arquebisbe. (En aquelltemps era D. Benjamin deArriba i Castro, l’any 1953 fou

I

resentacióde l’opuscle

la Sang

P

17

Presentació 2009

nomenat Cardenal pel SanPare Pius XII). Tot aixó no esnou, ara també ho fem, peró enaquells anys el cor estava tancati la gent es tenia que possar alslaterals del creuer i davant elcor per veure i participar en lacelebració litúrgica. Una vegadaacabada la misa, anavem adonar un tomb amb els pal-mons i seguidament cap a casa,per desprès de dinar tornar asortir per estar a les cinc de latarda a l’esglèsia de Nazareth,d’on sortia el Via-Crucis endirecció al Passeig Arqueolò-gic. Auna vegada arrivabem alpasseig, a la mateixa entrada, estenia que “jaure” el Sant Cristperquè la porta era molt baixa,desprès quant s’arrivaba al anticcos de guàrdia, al costat delportal antic de l’Ermita de SantMagí tambè s’havia de “jaure”.Seguia el Via-Crucis i quan s’a-

rrivaba aproximadament a latorre de l’Arquebisbe davant del’estàtua d’August s’escoltava uncrit “GOOOOL”, venia del pro-per camp del Nàstic que donabala casualitat que jugava el partiren aquesta hora i en aquest dia,no cal dir que ningú feia capcomentari ni expressió, degutsobretot a la seriositat de l’acte,al sortir de les muralles entra-vem per la porta del Roser ianavem cap a la Catedral, allí esfeia el res al Sant Crist, mentres-tant nosaltres petitots tafaneja-vem per totes les dependènciasde la Catedral, l’absis, el tresor,la sacristia, el claustre, portantde cap al Sacristà, desprès sor-tiem en procesó i tornavem alSant Crist a l’esglèsia deNazareth.

Altre dia molt especial era elDivendres Sant, tots Vès recor-

daràn que la gent guardava unsilenci respectuós, els cinemes iteatres no oferien cap especta-cle, estaven tancats, en les esglè-sies els altars estaven tapats ambdraps negres, nomès hi habia lacapella on es trovaba el monu-ment al Santissím adornat ambles palmes del Diumenge deRams. De bon matí sortia decasa amb la meva mare hianava a l’esglèsia de Nazaret,peró passant pel carre de la Nau,ja que la pressó de Pilats encaraprestava els seus serveis, i recor-do hi havia centinelles guardanles cantonades, per la qual cosaera millor evitar-los. Es formabala processó encapçalada per labandera negra de la congrega-ció i dos congregants tocant lesmatraques.

Tota la comitiva cantant el“Miserere mei Deus” ens diri-giem cap al carrer de SantaAnna, al arribar a la Catedral elSant Crist es posava davant l’al-tar major, i encara podiemescoltar el final del “Sermó de labufatada”. Com Vès podencompendre jo no entenia mol-tes de les cosses que passavenperò si que em produïa unaforta impressió, sobretot l’acti-tud de respecte i seriositat de lespersones que participaven en elacte. Una vegada acabada lacerimonia a la Catedral es sortiai ens dirigiem cap a la baixadadel Roser, acompanyats per lesautoritats i el Sr. Arquebisbe,entravem a la plaça de la Font ipel carrer Cos del Bou ens diri-giem cap a l’esglèsia de Nazaret.

Presidència de l’acte

Foto: Fer-vi

18

Presentació 2009

Com a cosa curiosa ens troba-vem pel camí algunes personesque anaven a fer “farigolas”(deien que les que s’agafaven eldivendres sant eren mes bones).Davant l’esglèsia de Nazaret s’a-cabaven els ressos i finalmentes cantaba el “Crec en un Dèu”i es feia l’adoració del Sant Cristbesant-li els peus.

L’altre dia molt important esel diumenge de Pascua deResurrecció, en aquest cas tot elacte es desenvolupa a l’interiorde la Catedral. Jo per aquellsanys “no em preguntin com hofeia” em colaba dintra el cor,em seia en un racó en un delsbancs que s’aixecaven (miseri-cordies) perquè degut al meutamany si no l’aixecaba no veial’altar major. Des d’aquell raco-net veia la cèlebre reixa de la“figuera” (finals del segle XV)desmontada l’any 1963 al treureel cor. Dintra el cor quedababocabadat veien el Sant Crist del’any 1587 obrat per l’esculptorAgustí Pujol i encarnat pel pin-tor Isaac Hermes, el mateixartista de les pintures de lacapella del Santíssim Sacra-ment recentment restaurada (el1963 fou traslladat a la SalaCapitulatr al costat de la capelladel Corpus Christi). Tambè hihabia el faristol que emès d’a-guantar el Sant Crist guardabaels llibres de cant, aquest moblesembla el va fer el mestre Miretel 1587, aquells llibres erenenormes, alguns d’ells mesgrans que jo mateix, per tantimpresionaven. Mentre estava

admirant aquelles maravelless’encenia una llum a dalt delcor, era la senyal de que anavenarribant els músics i cantors adalt la tribuna, possant-se alcostat del moble del orgue.Eren els encarregats d’acom-panyar la cerimonia que segui-dament començaria. Em deia elmeu pare que estava al meucostat, que aquells sacerdotsque cantaven eren canonges ibeneficiats que complementa-ven la cèlebre capella delMestre Roig. Eren si no recordomalament, Mn. Roig, Mn.Altaba, Mn. Domingo, Mn.Reyes, el Dr. Corbella, també elSr. Pallejà (segú que m’en deixoalgún, ho sento). Tambe elsmúsics, sembla que l’organistaera Mn. Ritort o Mn. Tàpies, elviolonxelo el tocava elGumersindo Sampér, el 2º violíel Sr. Josep Tudu, espero noequivocar-me, aquest Sr. es l’ú-nic músic que resta viu; peròrecordo en especial interés lafigura prima i allargasada delSr. Josep Català, gran violinista,es deia que tocava amb unaviolí “Granadino”. Quancomençava la misa que peraquella ocasió era la “MisaPontifical de Pascua de LorenzoPerossí” la catedral “dit vulgar-ment s’ensorraba”, per l’ento-nació del cor, la potencia deveu de Mn. Roig, axi com lainterpretació de la resta delsmúsics, i el gran so de l’orgue,aquest es un record inborrablede la meva memòria, que cadavegada que vaig a la Catedral sipuc em sento al mateix lloc físic

ont o feia fa cinquanta nou anysper recordar-ho. En aquestmoment d’exaltació musical iespiritual, em ve present undels tapissos de la catedral deTarragona, de la donació fetapel canonge Didac Girón deRebolledo, el de la sèrie de lamixtificació, dedicat a la músi-ca, porta un lema que diu“Música recreat cor hominis”.L’altre inscripció que puc recor-dar la tenim a la part central dela monumental fàbrica de l’or-gue que diu “Omnis spirituslaudet Dominum”. La traducciódel primer diu “La música tran-quilitza el cor dels homes” i elsegon em deia el bon amic iprofessor Lluis Moncunill quees podria traduïr per “que tot-hom qui respira lloi al senyor”.

Es veritat, quan una personaes trova inmersa en aquestasituació tant especial, l’esperits’eleva i et transporta a un estatde benestar i complaença quees transmet amb tots els ambitsque et rodeigen.

Posteriorment una vegadaacabada la misa pontifical, tot-hom es dirigia a la porta princi-pal de la catedral, on es rifava ibeneïa un bé que s’entregaba alqui tenia la butlleta guanyado-ra. Pot-ser m’hagi fet pessat,però necesitava dir-ho i recor-dar-ho perquè alguna d’aques-tes cosses no estàn escrites.

Pel que fa a la segona partfarem referència a la nostrarevista, enguany farà 22 anys

19

Presentació 2009

que va sortir el primer número,concretament el mes de desem-bre del 1987 marcat amb el nº 0amb caràcter provisional.L’opuscle molt modest teniaquatre pàgines, ese titolava,“Portaveu de la Reial iVenerable Congregació de laPurísima Sang de NostreSenyor Jesucrist”. A la cobertahi havia l’editorial en català icastellà que exposava el con-junt d’activitats de laCongregació i la finalitat de l’o-puscle-butlletí d’informació,desprès unes paraules delPrefecte Mn. Esplugues, unesnoticies breus en les cuals esdeia que en aquest any s’haviarecuperat la”Festa de la Sang” itambè la dedicació del home-natge al prefecte emèrit Dr.Pere Batlle Huguet. Un relat dela peregrinació a Roma i unacrònica de la Sra. Mª LuisaBeltran de Andreu sobre la con-gregació de la Virgen de laSoledad.

He fet aquesta breu exposiciódel nº 0 perquè tothom vegi quedesprès de 22 anys i amb el nº25 corresponent a l’any 2008, latransformació que ha sofert elnostre opuscle-revista ha estatmolt important. Enguany tenima les mans la que fa el nº 26.Hem de dir que com sempre,molt ben presentada i ilustradaamb un total de 110 pàgines. Laportada es una fotografia fetapel fotògraf Fer-Vi, la qual esuna composició en que en elprimer terme es veu el cap delSant Crist de la Sang, en segon

lloc els Armats, i com a fons laportalada principal de la nostraCatedral, tot molt ben enmarcatfent una composició força reixi-da. Es presenta a la portadillaun dibuix de l’esbós en guix delSant Crist de la Sang, obra d’enSalvador Martorell, dibuixat pelcongregant Joan AntoniPorqueras. Mn. Queraltó priorde la congregació fa una des-cripció de la portada de la revis-ta, en que hi figura la porta de laCatedral els Apostols i elsArmats que enguany celebrenel 250 aniversari de la seva fun-dació, ens evoca a Crist que esla nostra porta, aquesta portaens obra a la salvació donadaper la seva sang i vessada pernosaltres, ens diu que es unaporta oberta i mai tancada.Seguidament el Sr. ArquebisbeMetropolità i Primat Dr. JaumePujol ens comunica que s’aca-bat l’any jubilar de SantFructuós Bisbe i els seus dia-

ques Sants Auguri i Eulogi, i totseguit ens convoca a celebrarl’any de la commemoració delbimilenari del naixement de l’a-postol Sant Pau. Ens demanaque en la nostra condició debatejats, donem testimoni deJesucrist en els nostres actes i lanostra vida. Finalment ensdesitja una veritable SetmanaSanta i una Pasqua deResurrecció plena de goig. ElSr. Alcalde de Tarragona, l’Il.lm.Sr. Josep Felix Ballesteros faesment de la importància de laCongregació des de la seva fun-dació al segle XVI, i ens diu queencara que el temps passa inde-fectible-ment, amb la celebra-ció d’aquests actes l’esperit delpoble es renovat. En el segleXXI ens comenta que laSetmana Santa es per a tothom,i que son diverses les sensibili-tats que le poden trobar atracti-va des de la fé i la tradició.

Presentador de l’opuscleSr. Francesc Barriach Molas, arxiver municipal i membre del Senat tarragoní

Foto: Fer-vi

20

Presentació 2009

L’Iltre. Sr. Josep PobletPresident de la Diputació, ensparla de l’any jubilar, tot recor-dant els órigens cristians deTarragona, juntament amb laespecial emoció que representaaquest fet religiós en la promo-ció social i cultural de la Ciutat,desitjant que la nova Pasqua aTarragona i el seu entorn esde-vinguin un teixit humà, ric ensolidaritat i estima personal.

El Sr. Eudald Roca Presidentdel Consell comarcal delTarragonés reflexiona sobre ono de l’existència de Dèu, ensdona un vissió de la representa-ció de la Setmana Santa fentesment en la distinció que tè laprocessó del sant enterramenten rebre de la Generalitat deCatalunya el títol de “Festa tra-dicional d’interés Nacional” itambé en la concessió de la“Creu de Sant Jordi” a la nostracongregació l’any 2002. final-ment agraeix la inciativa popu-lar i la participació dels esta-ments públics, sense ànim deprotagonisme pel gran be quefan a la ciutat de Tarragona i atot el Tarragonés.

L’Iltre. Sr. Vicari general del’Arquebisbat, prefecte de lanostra congregació i consiliaride l’agrupació d’Associacionsde Setmana Santa Mn. MiquelBarbarà, ens recorda que l’anypassat vam viure la SetmanaSanta en el context de l’anyjubilar, clausurat fa poc tempspel Sr. Cardenal Julian Herraiz,enviat especial del Papa Benet

XVI. Ens comenta que enguanycelebrarem l’any jubilar de SantPau, molt significatiu per nosal-tres, ja que Sant Pau va ser elprimer que va portar a Tarracola llavor de la bona nova del’Evangeli. Ens recorda també elmissatge del Papa amb motiudel 1750 aniversari del martiridels Sant Fructuós, Auguri iEulogi, recordats en el mateixlloc del succés a l’amfiteatre deTàrraco; finalment demana queSant Pau, Sant Fructuós SantAuguri i Sant Eulogi ens ajudina viure amb tota profunditatespiritual i amb una gran vivèn-cia cristiana els misteris d’a-questa Setmana Santa.

El Sotsprefecte de la congre-gació Sr. Josep Mª Fortuny ensfa la salutació tot recordant, quela celebració de la SetmanaSanta, per al Cristià ès elmoment més important delcalendari litúrgic.Esperonannos a tots a aprofitarel moment i a fer un petit recèsa la nostra vida.

En la presentació de la revis-ta de l’any 2008 el professor Sr.Lluis Mª Moncunill, ens donauna magnífica lliçó sobre elstemes de la Setmana Santa, eljubileu i els armats. Unes impor-tants reflexions. Ens diu “l’anyjubilar ès Jesús en el calvari i enel martiri. ¿com haurem deviure la Setmana Santa enaquest any jubilar?. En la Passióde Jesús-Passió de Fructuós, fauna comparació entre la Passióde Crist amb el de la Passió dels

màrtirs de Tarragona, troban-tielements que contrasten lesdues narracions, capgiramentsparadoxals, dient que lesdiferències entre les dues des-cripcions son patents, tot eltema gira entorn del bisbeFructuós i els seus diaquesAuguri i Eulogi, Combat i mili-tancia, fe i milicia a les actesmartirials de veritat, per refle-xionar.

El Srs. Vicenç Gabriel i XavierBalanyà, ens donen a conèixerel resum d’una xerrada ambFray Antonio Vítores Gonzalez,vicari de la custodia Francis-cana a Terra Santa, en aquesttaula rodona ens explica part dela seva vida i la feina que fan elsfranciscans a aquella anyoradaTerra. En aquest cas concrettenim que recordar i retrehomenatge al nostre paissà Fr.Fancesc Iglesias, frare tarragoní,durant molts anys el nostre guiaespiritual i terrenal per aquellsindrets tan importants per lanostra creença.

La Sra. Pilar Peña ens obse-quia amb una poesia plena dedolor i esperança sobre la mortdel Senyor.

D’altres temps, d’altres pro-cessons, “humil, senzill i petithomenatge a Juan Salvat yBové In memoriam” aquest tre-ball redactat pel amic i profes-sor Josep Mª Sabaté i Bosch,Cronista Oficial de la SetmanaSanta i darrerament nomenatCronista Oficial de la ciutat de

21

Presentació 2009

Tarragona, (per cert veí de laplaça de la Font del Sr. Salvat iSuccesor seu com a CronistaOficial de la ciutat) ens explicala seva participació en el “IIcongreso nacional de Cofradiasy Hermandades de SemanaSanta” celebrat a Murcia l’any2007, tot recordant al cronistaOficial de la ciutat Joan Salvat iBové, fen un relat de la aporta-ció del Sr. Salvat vers la nostraSetmana Santa tant en cròni-ques com en publicacions.

Novament el Sr. VicençGabriel ens comunica la sevaassistència al “IV Congresointernacional de Hermandadesy Cofradias de la Santa Vera-Cruz de Zamora, durant la queel Dr. Josep Mª Sabaté va pre-sentar una ponencia sobre eltema “Las Congregaciones de laPurísima Sangre de N. S,Jesucristo. La devoción de laVera Cruz en Cataluña. Unejemplo: Tarragona”. AquestCongrès te com objectiuavançar amb l’estudi dels orí-gens de la devoció, passat,patrimoni artístic i particulari-tats institucionals i rituals de lesconfraries. De la SetmanaSanta.

La memòria de l’any 2008redactada pel Secretari de lacongregació el Sr. Joan JosepBarriach, arreplega exhaustiva idetalladament tots els actesque celebra la congregació alllarg de tot l’exercici, des de laJunta General Ordinària, laSetmana Santa, Diumenge de

Rams, dilluns Sant, dimecres,dijous divendres Sant, La Festade la Sang, amb l’atorgament dela medalla de la Fidelitat, reu-nions de treball, etc. etc. Crechem de donar tota la importàn-cia que es mereix a la ejecucióde la Memòria, puix es un delsdocuments fidedignes, que que-den i que serveixen en un futurtant pels estudiosos com per alsinteressats, sent una font d’in-formació indispensable, ojalàavui puguessim tenir totes lesmemòries o llibres d’actes refe-rents a la nostra Congregació.

El sots-perfecte Sr. Josep MªFortuny Miró ens fa una relacióde la commemoració de laFesta de la Sang, anomenadatambé diada de la Sang.Aquesta festa te com a missió elreconeixer tant a persones coma institucions la tasca realitzadaamb il.lussio i professionalitatvers la nostra institució. En

aquest any han estat guardo-nats els Srs. Guillermo Boxó,Leandro Campabadal, JoseIxart, Lluis M. Mezquida Sans,Família Santiago, Josep IgnasiBoada, Cor Jove Amics de laCatedral, Jaume Fontanet iTomas Grau. La crónica estàacompanyada de una granquantitat de documents gràficsde l’acte.

La darrera col.laboració esd’en Josep Ciurana Moncusi, eltema de que ens parla tracta de“Les Cases Santes”, ens descriula celebració cada Dijous Sant,de “La Institució de l’Eucaristia”.Les Cases Santes ès el nompopular que reben els monu-ments on es guarda el Santíssimdesprés de l’ofici vespertí, a lesesglèsies i monestirs de Palmade Mallorca.

Sortosament dintre de laRevista d’enguany, tots tindrem

Signatura del Sr. Francesc Barriach Molas al llibre d’Honor de la Congregació

Foto: Fer-vi

22

Presentació 2009

una agradable sorpresa, al bellmig de la publicació es trobaencaixat en forma de separataun text, el.laborat pel Sr. CarlesBaches Pla, com a president dela Comissió Organitzadora de lacommemoració dels 250 anysdels armats de la Sang.

En primer lloc ens fà unabreu introducció històrica, apartir de la primera referènciaescrita de l’any 1758, sobre elsArmats. Seguidament fa unadescripció de l’artistíc cartell i laseva simbologia .

El Sr. Alfons Lorenzo Querol(Capità Manaies) ens recordaamb un text molt ben el.laborat,el sentiment i responsabilitat dedirigir els Armats.

Entre els actes commemora-tius el 18 de febrer del 2008 es vafer l’acte d’obertura al teatre

Metropol, amb posterioritat eldia 6 d’abril, es celebra la desfi-lada commemorativa amb elsgrups d’Armats convidats queforen: Manaies de Girona,Armats de Mataró, Armats deTorredembarra, i els Armats deMontblanc, desfilant per diver-sos carrers i passejos de la partalta de Tarragona.

El Sr. Joan Alvarez Gras, ensfa una relació de tota la festavers la desfilada per els carrersde la ciutat amb la participaciód’uns 340 armats.

També no pot faltar i es d’a-graïr, el granet d’arena del Sr.Arquebisbe Jaume Pujol Balsellsamb unes paraules sobre laPregaria Jubilar.

Amb motiu d’aquest 250 ani-versari dels armats, el 21 denovembre del 2008 s’atorgà la

medalla de la Fidelitat alsArmats de la Sang. El mes degener del 2009 s’inaugura al’Ateneu de Tarragona unaexposició retrospectiva delsarmats, i el dia 16 del mateixmes, es presenten les cobles alsArmats de la Sang amb versosdel Sr. Joan Rosell Carol, i laplumilla del col.laborador JosepMª Virgili, tambè el Sr.Arquebisbe pren la paraula perfer una reflexió sobre laSetmana Santa de Tarragona.

Finalment es celebrà l’acte decloenda, amb la presentació del’audiovisual commemoratiudels Armats a la Sala d’Actes del’antiga Audiència, la presidèn-cia dona les gràcies per la sevacol.laboració en la difussió ipublicitat dels actes a TarracoPrevenció, l’aportació del mate-rial per a la exposició a la casaFreixa Dalmau, al regal del viespecialment el.laborat i etique-tat per a la ocassió als cellersBaronia del Montsant. Tambècal donar les gràcies als Srs.Andreu Muñoz, Josep Ferrer, i ales institucions Ateneu deTarragona, Fundació SantFructuos, Col.legi Sant Pau,Col.legi La Salle, Agrupaciód’Associacions de SetmanaSanta, Patronat de Turisme de laDiputació, Diputació de Tarra-gona, Arquebisbat de Tarragonai Ajuntament de Tarragona.Aquesta separata-crónica escomposa de 25 pàgines ambuna gran profussió de fotogra-fies, molt ben maquetada i

El Sr. Joan Josep Barriach secretari de la Congregació lliura al seu germà Francesc, unrecord de l’acte de presentació

Foto: Fer-vi

23

Presentació 2009

documentada.

Finalment em queda donar-lis les gràcies per l’atenció quehan prestat escoltan-me aques-

ta estona, esperant que ens elspropers anys tant les celebra-ciones religiosses com la publi-cació de les revistes i opusclessiguin cada vegada mes reixits,

desitjanlos-hi que passin unafeliç i santa Setmana SantaTarragonina i goiossa Pascua deResurrecció.

L’Alcalde de la ciutat Sr. Josep Fèlix Ballesteros signant el llibre d’honor de la Congregació

Fotos: Fer-vi

Francesc Barriach i Molas

24

25

rancesc Bonifàs iMassó va néixer aValls el 28 de julioldel 1735. La seva tra-

jectòria vital i professional vaquedar fortament marcada pelseu entorn familiar, ja que for-mava part d’una nissaga d’es-cultors, els més destacats de laCatalunya dels segles XVII-XVIII. L’iniciador, l’escultor d’o-rigen francès Lluís Bonifaci,havia vingut a Catalunya quanera un nen petit acompanyantels seus pares, vers els anys cen-trals del segle XVII. Escultor denotable condició, va realitzar

algunes obres destacades aBarcelona i també a Valls iRiudoms, localitat on morí l’any1697. El seu fill, Lluís Bonifaci iSastre (Barcelona 1683 – Valls1765), dedicat també a l’escultu-ra, s’establí primer a Barcelona,però finalment s’instal·là defini-tivament a Valls. Era un escultord’una categoria excelsa, quedeixà obres de gran qualitat aValls, Tarragona, Reus, la cartoi-xa d’Scala Dei, etc. A la capitalde l’Alt Camp va néixer l’any1709 el seu fill Baltasar Bonifacii Anglès. Aquest es dedicàtambé a l’escultura i col·laborà

amb el seu pare en diversesobres, però va morir aviat, l’any1747, i deixà orfes i a càrrec del’avi els seus fills, Lluís iFrancesc. Aquestos recuperarenla grafia antiga del cognomfamiliar a l’hora de signar elsdocuments: Bonifàs. LluísBonifàs i Massó (Valls 1730 –Valls 1786), és sens dubte la per-sonalitat més destacada de l’es-cultura barroca catalana.Format en el taller familiar,vivia a Valls i deixà obres arreude Catalunya i fins i tot a fora.La merescuda fama de quègaudí en el seu temps es susten-

F

escultor Francesc Bonifasi el Retaule Major de laR. i V. Congregació de laPurissima Sang de NostreSenyor Jesucrist deTarragona (1759)1

L’

1 El meu agraïment al Sr. Ramon Agustin i a la Sra. Teresa Salort, per les facilitats atorgades per a la realització d’aquest text. Unabibliografia bàsica sobre el tema ha de comptar amb els següents treballs: Morera i Llauradó, Emili: “Reseña histórica de laCongregación de la P. Sangre de N. J. Jesucristo establecida en Tarragona. VII”. La Cruz. Diario católico (Tarragona) núm. 1059(15-IV-1905). Capdevila i Felip, Sanç: “La Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo”, Semana Santa deTarragona. Tarragona 1928, s. p. Hernández Sanahuja, Bonaventura: “Historia de la congregación de la Purísima Sangre de N. S.J. de Tarragona” (ed. C. Babot Boixeda). Boletín Arqueológico (Tarragona) any LVII, època IV (1957) p. 35-49. Salvat i Bové, Joan:Tesoro bibliográfico de la “Confraria i Congregació de la Sanch de Jesuchrist” –Tarragona- Siglos XVI-XIX. Diputació deTarragona. Tarragona 1987. Ramon i Vinyes, Mn. Salvador: “Els monuments del Dijous Sant de Natzaret i Sant Agustí anys de1936”, La Sang. Portaveu de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. J. Jesucrist i de la Santíssima Verge de la Soledat(Tarragona) núm. 10 (11 abril 1993) p. 30. Mata de la Cruz, Sofia; París i Fortuny, Jordi: Els Bonifàs, una nissaga d’escultors. Institutd’Estudis Vallencs. Valls 2006 (conté bibliografia anterior sobre l’escultor).

26

ta en una formació i una tècni-ca impecables, en un taller moltactiu al qual s’hi dedicà intensa-ment, però també en unes pre-misses interessants, com sónl’originalitat iconogràfica itambé la lluita per la dignitatprofessional, ja que va ser unartista que abandonà la tradicióartesanal i que arribà a sermembre de l’Academia deBellas Artes de San Fernando.Malauradament, la destruccióde la maltempsada de l’any 1936s’emportà gran part de la sevaobra.

Així doncs, FrancescBonifàs i Massó va créixer en unambient favorable a la sevadedicació a l’escultura, per a laqual estava també notablementdotat, però amb la dificultat defer-ho a l’ombra del seu famósgermà Lluís. La instrucció deFrancesc al taller familiar, sotala tutela del seu avi i del seugermà, es completà amb uncurs de formació a Madrid, al’Academia de Bellas Artes deSan Fernando, l’any 1754. Laseva prometedora carrera vaprendre un gir sobtat amb elseu matrimoni l’any 1755 ambFrancesca Boti, que era nebodade l’esposa del seu germà Lluís.Sembla evident que no hi haviapossibilitat de que obrís untaller a Valls, en clara com-petència amb el seu germà, aixíque Francesc s’instal·là aTarragona. Aquí van néixer dosfills, el primer l’any 1756 i elsegon el 1758. Tot i la seva for-mació com a escultor, Francesc

es va examinar a Tarragona pera poder exercir com a mestrefuster. La primera obra docu-mentada de Francesc Bonifàs escontractà a Tarragona el dia 20de març de l’any 1759 amb laconfraria de la Puríssima Sangde Nostre Senyor Jesucrist: elnou retaule major de l’esglésiade Natzaret.

Són ben coneguts els avatarshistòrics de la confraria, quevaren influir directament en elseu mobiliari litúrgic. Fundadavers l’any 1545 pel gremi d’es-pardenyers i esparters deTarragona, estava dedicada al’auxili dels condemnats a mort.El mateix any de la seva funda-ció, el capítol catedralici elsatorgà com a seu l’església deNatzaret. L’any 1565 consten alsinventaris de la confraria duesimatges que es portaven a laprocessó de Setmana Santa: unSant Crist i un misteri proces-sional amb l’Ecce Homo. L’any1568 la confraria es trasllada al’església de la Mare de Déu del

Miracle, que havia estat erigidasegles enrere damunt de les res-tes de l’amfiteatre romà. L’any1570 consta que també hi haviauna imatge de la Mare de Déudels Dolors. Instal·lada l’ordedels trinitaris en aquell santuarien 1576, la confraria manteniales imatges i els mobles litúrgicsa l’església. L’any 1587 el pintorPau Olives va haver de repararla imatge del Sant Crist, el 1591el pintor Joan Hernández va ferel mateix amb el pas de l’EcceHomo i el 1593 el pintorholandès Isaac Hermes Vermeyva policromar de nou la imatgedel sant Crist. Va ser policroma-da novament el 1604 pel pintorholandès Isaac Adriaen Vermey,nebot d’Isaac Hermes. El delicatestat de conservació de la imat-ge explica que l’any 1617 la con-fraria encarregués la talla d’unSant Crist nou amb la seva creua l’escultor francès Benet Baró,obra que va ser policromada elmateix any pel pintor FrancescSabater. A Benet Baró se li vaencarregar també la construc-

Fragment del cap de l’antic Sant Crist.Sala de juntes de la confraria de la Sang

27

ció d’un retaule, l’any 1621.Durant la guerra dels Segadorsen el segle XVII i la de Successióa inicis del XVIII, la situacióextramurs del Miracle, que afa-voria la seva ocupació com acaserna de les tropes, va obligarla confraria i els trinitaris a tras-lladar-se dues vegades cautelar-ment a l’església de Natzaret,juntament amb el contingut del’església. En ambdues ocasions,un cop acabats els conflictes esvan produir sengles trasllats al’església del Miracle.Aquestes mudances noafavoriren massa laintegritat dels retaules ide les imatges.Mentrestant, a més,l’església de Natzarets’anava malmetent.Finalment, l’any 1738l’arquebisbe Pere deCopons i Copons(1729-1753) va lliurarl’església de Natzaret ala confraria de laPuríssima Sang, amb elcompromís per part d’aquestade restaurar-la i de dotar-la detot el necessari per al culte. Laconfraria va traslladar nova-ment els retaules i les imatges al’església de Natzaret, que desde llavors ha estat la seu perma-nent de la confraria. Tot i que esvan concordar amb el fusterJoan Bonet algunes reformes alretaule que havia fet Benet Baróper tal d’encabir-lo al presbiteride Natzaret, finalment es vaacordar la construcció d’un nouretaule major.

El contracte entre la confra-ria i Francesc Bonifàs es va sig-nat el 20 de març del 1759, pelpreu de 346 lliures. La confrarias’obligava a lliurar la fustanecessària i a tal fi es va sol·lici-tar a l’ajuntament permís pertallar tres grans àlbers que hihavia a la riba del Francolí. Unaantiga postal ens mostra l’as-pecte del retaule amb elMonument de Dijous Sant. Tot ila baixa qualitat de la imatge,s’observa que aquesta primera

obra de l’escultor seguia lespautes d’altres obres seves, comsón la planta còncava, amb elsextrems que convergeixen, i ladivisió en tres cossos. El cosinferior era un basament queallotjava la mesa de l’altar i lesgrades, així com el sagrari. Alsextrems hi havia unes portellesamb figures d’àngels portadorsde torxes a la part superior. Alsegon cos hi havia una fornícu-la central, on habitualment esguardava la venerada imatgedel Sant Crist i sembla quetambé la de la Verge de la

Soledat. Durant la SetmanaSanta es retiraven temporal-ment les imatges, que haviend’anar a la processó, i s’hicol·locava el Monument. Duesescales mòbils a ambdós costatsde l’altar permetien als devotsaccedir-hi. A ambdós costats delretaule, quatre columnes a cadabanda sostenien l’entaulament.Al seu davant hi havia duesimatges d’arcàngels. El tercercos tenia forma de frontó cor-bat trencat, a sobre del qual,

sota un timpà corbat,es disposava un granescut de la confraria,amb les cinc nafres,flanquejat per dosàngels. La vella postal iels detalls d’algunesaltres fotografies anti-gues permeten obser-var-hi un repertoriornamental que de-mostra la vinculaciódel retaule amb l’estilrococó, amb l’ús de la

rocalla, les oves ondu-lants i perforades, les volutes i ladecoració vegetal que es trobena moltes altres obres de l’escul-tor i que són característiquesdels germans Bonifàs. El retauleva ser policromat i daurat l’any1762 per Josep Lletget.

El mateix any 1759 en què esva construir el retaule morial’esposa de Francesc Bonifàs.Des dos fills que havien tingutnomés vivia el segon, Pau, quees va quedar amb els avismaterns a Valls. Dos anys méstard, el 1761, Francesc es casava

Fotografia anterior a 1936. Sala de juntes de la confrariade la Sang. S’hi aprecia la part inferior del retaule major

28

amb la tarragonina Tecla Fort,amb la qual va tenir sis fills, delsquals només sobrevisquerendues filles. Durant uns anys, eltaller de Francesc fou pròsper.Contractà pel seu compteretaules a Tarragona, Reus,Valls, Almoster, Lleida, Renau,Sarral, Maldà, Solivella, Torre-dembarra, Vilanova, Perafort, lacartoixa d’Scala dei, etc. En

total, se sap de trenta-sis obresdocumentades. També vacol·laborar en algunes obresamb el seu germà. Així mateix,va realitzar alguns notablesdibuixos de les restes de laTarragona romana. Però al finaldel segle, després de la mort delseu germà Lluís, que semprel’havia protegit, el canvi en elsgustos, amb l’entrada del

corrent neoclàssic, va ser l’ori-gen de la seva ruïna. Els seusprojectes eren rebutjats i notenia encàrrecs. Les dificultatseconòmiques l’empenyaren ahipotecar o malvendre les pro-pietats que havia anat adquirinta Tarragona. Morí el 3 de febrerde l’any 1806, a Tarragona. Laseva família va haver de vendreuna caseta per tal de pagar lesdespeses de l’enterrament.

Durant la invasió napoleòni-ca, a inicis del segle XIX, l’esglé-sia de Natzaret va ser ocupadaper les tropes franceses, quevan destruir el seu mobiliarilitúrgic. El retaule major, laimatge del Sant Crist i la de laVerge de la Soledat es van sal-var gràcies al seu trasllat tempo-ral a la capella de les Onze MilVerges (actual del Baptisteri) dela catedral. Malauradament, elretaule major de l’església deNatzaret fou totalment destruïtel mes de juliol de 1936, com lamajoria de les obres deFrancesc Bonifàs. Del retaule nova quedar res, del Sant Cristnomés es va salvar un fragmentdel rostre, que avui es guardaamb respectuosa veneració enuna urna, a la sala de delibera-cions de la confraria.

Sofia Mata de la CruzDoctora en Història de l’ArtProfesora en la Universitat

Rovira i VirgiliConservadora del MuseuDiocesà de Tarragona

Postal anterior a 1936. Retaule major de l’esglésiade Natzaret amb l’exposició delMonument del Dijous Sant

Crist delsPenitentsBeneït el 27 de març 1961

La Flagel·lacióBeneït el 21 de març 1948

Foto: Fer-vi

Foto: Fer-vi

CASA GUASCHPortalet, 1 - E 43003 TARRAGONA

Tel. 977 23 41 22Fax 977 23 85 47

E-mail: agh@tinet.org

Pau Casals, 46 Rambla Nova, 80Tel. 977 36 41 56 Tel. 977 23 49 22Cambrils Tarragona

HOTEL HUSAIMPERIAL TARRACO

* * * *Passeig Palmeres, s/n E-mail: 43003 TARRAGONA imperial@tinet.org

Restaurant LA ALBORADABodes - Banquets - Comunions

Tel. 977 233 040 · Fax 977 216 566

31

useu itinerantde la SetmanaSantaTarragonina

La passada Setmana Santa elstarragonins i foranis van podergaudir i admirar totes les imat-ges de les diferents confraries icongregacions amb una exposi-ció itinerent distribuida per dife-rents llocs de la ciutat.

Estaven situats a la carpa de laPlaça Verdaguer, les esglesies deNatzaret, Sant Llorenç, SantMiquel del Pla i Sant Nicolau deBari, i a la seu del Col·legid’Enginyers de la ciutat.

Adjuntem una mostra fotogràfi-ca de la visita de les autoritats ala nostra església de Natzaret.

M

Fotos: Fer-vi

cte organitzat perl’Agrupació d’Asso-ciacions de laSetmana Santa deTarragona i per la

Reial i Venerable Congregacióde la Puríssima Sang de nostreSenyor Jesucrist

El dia 14 de març de l’anypassat va tenir lloc la presenta-ció a la Antiga Audiència deTarragona, la Setmana Santa deSalamanca per part de la Juntade Cofradías, Hermandades yCongregaciones de SemanaSanta de Salamanca.

El matí del dia 14 els nostresconvidats van visitar la TarracoRomana, la Catedral, l’Esglésiade Natzaret, l’Església de SantMiquel i la de Sant Llorenç, i vanconèixer alguns dels misteris dela nostra Setmana Santa. El Dr.

Josep M. Sabaté, cronista del’Agrupació d’Associacions deSetmana Santa, va fer l’acom-panyament de la visita amb tottipus d’explicacions. Abans dedinar vam visitar el BarriMarítim amb la visita a les ins-tal·lacions de la Llotja de laSubhasta de Peix, i a una barca

de pesca, acompanyats pelsamics del Pas de la Presa deJesús.

Al vespre, a la plaça del Rei,van presenciar una desfiladadels Armats que els va deixarmeravellats, i ens van demanarque en la tornada de la visita a

33

A

VII Visions de la Setmana Santa de TarragonaX

El Sr. Vaz en la seva presentacióde la Setmana Santa de Salamanca

Foto: Fer-vi

Salamanca per presentar nosal-tres la Setmana Santa que tindràlloc el 13 de març del 2010, lanostra delegació portés elsArmats. El Sr. Arquebisbe, Dr.Jaume Pujol Balcells, va com-partir amb el representants deSalamanca la desfilada.

El Sr. José M. Vaz Cohen,President de la Junta deCofradías de Salamanca, va ferla presentació amb la projecciód’un DVD esplèndid i, posterior-ment, amb un petit resum de lahistòria de la seva SetmanaSanta i de cadascuna de les 16

confraries que componen laJunta. L’acte va ser presidit pell’Il·lustríssim. Sr Alcalde, JosepFelix Ballesteros.

Al finalitzar l’acte, la bandadel pas de la Flagel·lació de lanostra congregació va fer unpetit concert a la plaça Pallol.

Gracies a la implicació delAlcalde, Sr. Josep FelixBallesteros, del Tinent d’Alcaldede Turisme, Sr. Sergi de los Rios,i del Sr Joaquim Julià, presidentde l’Agrupació, la desfilada delsnostres armats pels carrers deSalamanca serà una realitat eldia 13 de març d’aquest any.

Vicenç Gabriel AscasoXavier Balanyà Llorens

Signatura al llibre d’honor

Detalls de l’exhibició dels Armats

34

Fotos: Fer-vi

C/. Hernández Sanahuja, 11Tel. 977 240 134TARRAGONA

Reial, 34 - Tel. 977 21 16 26Pol. Ind. Francolí, pl. 26Tel. 977 54 96 26 - Fax 977 23 70 0543004 TARRAGONA

Ctra. Gandesa, Km. 1Tel. 977 50 09 86Fax 977 50 46 5143500 TORTOSA

Ctra. N-340, Km. 1.189Tel. 977 66 15 16Fax 977 66 71 76

43700 EL VENDRELL

Administració de ComunitatsArrendamentsCompra Venda

Assessorament Tècnic i JurídicAssegurances

Prat de la Riba, 6, local 10 (Galeries Minerva)43001 TARRAGONA

Tel. 977 216 414 - Fax 977 254 234servifinques@tinet.org

PUERTA Y BLOCK-PORTS

DELEGACIÓ DE TARRAGONAC/. Prat de la Riba, 4, 2º, 4ª

Tel. 977 232 517Fax 977 212 380

dlg.tgn@norma-doors.com43001 TARRAGONA

““EEll MMeettggee vveettllllaa ppeerr aa llaa sseevvaa ssaalluutt,,ppeerr aa llaa sseevvaa ssaalluutt,, ccoonnssuullttii aall sseeuu mmeettggee””

www.acmt.cat - secretaria@acmt.cat

37

l diumenge 29 demarç de 2009 elsArmats de la Sang ensvam desplaçar fins aCambrils per acom-

panyar als nous Armats de la vilamarinera en la seva primera sorti-da i apadrinar-los en la seva pre-sentació oficial davant els seusconvilatans. El nou grup, quecomença amb dotze soldats, per-tany a la Congregació de laPuríssima Sang i desfilarà obrintles processons cambrilenques deDimarts i Divendres Sant, acom-panyant als confrares del’Associació d’Antics Alumnes dela Salle, de la Confraria de la Marede Déu dels Dolors i de laCongregació de la PuríssimaSang.

L’acte va començar a lesdotze del migdia amb una desfi-lada del dos grups d’armats per

diferents carrers de Cambrils,des dels locals de la Parròquiade Santa Maria fins arribar alSantuari de la Mare de Déu delCamí, oferint al públic assistentdiferents formacions i passades.Un cop acabada la missa al’Ermita del Camí, les dos for-macions entraren dins el templeon tingué lloc l’acte de benedic-ció del nou grup, amb el nostreapadrinament, i els tradicionalsacataments. Posteriorment, hi

hagué uns breus parlaments delSr. Joan Rodríguez -president dela Congregació de la PuríssimaSang de Cambrils-, del Sr. ÀngelVallverdú -capità dels Armats deCambrils- i del Sr. VicençGabriel com a representant dela Junta Directiva de la nostraCongregació, que va agrair lainvitació a participar en l’acte iva desitjar sort i llarga vida alnou grup d’armats. A continua-ció els dos grups sortiren de l’es-

E

padrinament de nousArmats de CambrilsA

Els nous Armats de Cambrils

glésia, i després d’una passadade lluïment davant de l’ermita,tornaren desfilant fins al local dela Parròquia. Un cop canviats irecollit i embalat el material,vam poder compartir un pica-pica amb els companys deCambrils abans de tornar cap aTarragona.

En nom de tots els Armats dela Sang de Tarragona aprofitoaquestes breus ratlles per agrairals Armats de Cambrils que ensescollissin per compartir ambells un acte tant rellevant, i elsdesitjo una llarga trajectòriaplena d’èxits en benefici de laSetmana Santa cambrilenca.

Alfons Lorenzo Querol Capità Manaies dels Armats

de la Sang

Els dos grups d’armats. Cambrils i la Sang de Tarragona

38

Memòria

El dia 16 de gener, es vaniniciar els actes de clausuradel “250 Aniversari delsArmats de La Sang deTarragona”, amb la inaugu-ració a l’Ateneu deTarragona, de l’exposicióretrospectiva i presentacióde les Cobles dels Armatsde La Sang, amb lacol·laboració de laCongregació de La Sang,Gogistes Tarragonins il’Ateneu de Tarragona.L’acte va ser presidit per

l’Excm i Rvdm. Dr. JaumePujol i Balcells, arquebisbemetropolità i Primat. Lapresentació de les coblesfou a càrrec de CarlesBaches Pla, President deGogistes Tarragonins

El dia 18 de febrer, vatenir lloc l’acte de cloenda,amb la presentació delDVD de la Desfilada com-memorativa amb guió deAndreu Muñoz Melgar,director del Museu BíblicTarraconense. Tot seguitexhibició de la Banda deTimbals de la Congregació,finalitzant amb el sopar decloenda en un cèntric res-taurant de la ciutat, ambassistència i homenatge atots els patrocinadors i alsArmats actuals i antics.

El dia 26 de febrer, des-prés de la Santa Missa ensufragi dels congregantstraspassats durant l’any, ofi-ciada pel M.I. Prefecte Mn.Miquel Barbarà Anglès, esva celebrar, prèvia la corres-ponent comunicació a totsels congregants, en segonaconvocatòria i d’acord ambels estatuts, la Junta GeneralOrdinària de la R. i V.Congregació de la Puríssi-ma Sang de N. S. J. deTarragona, amb la presènciad’un nombre acceptable decongregants que omplien lasala de sessions sota la pre-sidència del M.I. PrefecteMn. Miquel Barbarà Anglès,el qual va obrir la sessióamb l’invocació a l’EsperitSant i tot seguit va donar labenvinguda als presents.

D’acord amb l’ordre deldia de la convocatòria estracten i s’acorden elssegüents punts:

Lectura per part delSecretari de la acta núm.

M emoria 2009

39

untaGeneralOrdinaria

J

ctes deCloenda del

“250 Aniversaridels Armats de laSang de Tarragona1758-2008”

A

82, de la Junta Generalordinària celebrada el dia29 de gener, de l’any 2008,que es aprovada pels pre-sents.

El Sr. Sotsprefecte propo-sa a l’assemblea que no esllegeixi la Memòria 2008, jaque té molt de contingut i amés està inclosa a la revistaLa Sang 2009, l’assembleaaccepta la proposta i donaconformitat a la mateixa.

El Sr. Sotsprefecte dónala paraula al Majoral SegonTresorer Sr. Joan ÁlvarezGras, que informa de l’estatde comptes i financer de laCongregació detallant lesdiferents partides d’ingres-sos i despeses, resolent totsels aclariments sol·licitats, iessent aprovat pels pre-sents, incorporant-se còpialiteral a la present acta.

Una còpia de l’esmentatestat de comptes i financerserà lliurada al PalauArquebisbal.

A continuació presentael pressupost ordinari perl’any 2009 que compren lespartides normals de desen-volupament de la vida dela Congregació i que ve a

ser com el de l’any anterior.El pressupost es aprovat,incorporant-se com anne-xe a la present acta.

Finalment vol manifestarpúblicament el seu agraï-ment al Sr. Josep-JordiJoanpere, per l’ajuda pres-tada per a la confecció delsesmentats pressupostos.

Tot seguit el Prefecte Mn.Miquel Barbarà Anglès,pregunta als reunits, d’a-cord amb l’article 51 delsestatuts, sobre si s’ha decelebrar la Processó delSant Enterrament, contes-tant els presents que sí perunanimitat.

EElleecccciióó ddee ccààrrrreeccss ddeellaa JJuunnttaa qquuee cceesssseennrreeggllaammeennttààrriiaammeenntt::

El Sr. Sotsprefecte infor-ma que tal i com indiquenels Estatuts, l’any 2009 hihaurà renovació de juntapel que fa als càrrecs quecessen obligatòriament ique són:

Majoral 3er -Sr. Vicenç Gabriel

Ascaso

Vocal 3er -Sr. Xavier Balanyà Llorens

Vocal 6è -Sr. Ferran Val Coromines

Per ocupar dits càrrecshan estat nomenats elssegüents congregants:

Majoral 3er-Sr. Ferran Val Coromines

Vocal 3er-Sr. Vicenç Gabriel

Ascaso

Vocal 6è -Sr. Xavier Balanyà Llorens

L’assemblea aprova elnomenament dels nousmembres de la Junta.

IInnffoorrmmee ddeell SSoottsspprree--ffeeccttee::

El Sr. Fortuny, fa públicl’agraïment de la Congre-gació de La Sang al Sr.Josep Mª Marqués Grau perla cessió a La Sang del seuarxiu fotogràfic sobre laSetmana Santa i concreta-ment sobre els Armats deLa Sang.

Pel que fa al tema d’o-bres, informa que les de lateulada ja han finalitzat i

Memòria

40

queden pendent les obresde pavimentació i pinturade l’església de Natzaret.

Informa que el dia 18 defebrer es va a dur a termeels actes de cloenda del“250 ANIVERSARI DELSARMATS DE LA SANG DETARRAGONA”.

Queda pendent l’ediciódel llibre sobre els Armats iel cobrament d’una sub-venció de l’Ajuntament deTarragona per la quantitatde 10.000 euros.

El Diumenge de Rams,els Armats de La Sang esdesplaçaran a Cambrils peractuar com a padrins delsarmats d’aquesta localitat.Així mateix el DimecresSant, es desplaçaran aBenicarló on participaran ala Processó del Dolor d’a-questa localitat castello-nenca.

La Banda de Timbals deLa Sang, es desplaçarà a lalocalitat de Monzón perparticipar en una trobadade bandes.

Cal destacar que, ambdata per decidir i abans dela Setmana Santa, tindrà

lloc la presentació i bene-dicció de la nova bandera ipenó dels Aspirants de LaSang.

També informa que el Sr.Joan-Joaquim Julià Pana-dés, ha pres possessió com aPresident de l’Agrupaciód’Associacions de la Set-mana Santa de Tarragona,amb substitució del Sr.Josep-Ignasi Boada Gasulla.

La Congregació de LaSang es representada al’Agrupació pel Sr. Josep MªFortuny Miró que ocupauna vice-presidència i pelSr. Vicenç Gabriel Ascaso.

Pel que fa als actes quecelebra la Congregació deLa Sang i els de la SetmanaSanta, fa una crida a totsels presents per que assis-teixin al màxim possible.

Entre els actes a celebrarcal destacar:

- 13,14 i 15 de març, cele-bració de les Visions de laSetmana Santa que orga-nitza la nostra congregaciói que ha invitat a l’Agrupa-ción de Cofradias de laSemana Santa de Sala-manca.

- 24 de març, el congre-gant Sr. Francesc Barriach iMolas farà la presentacióde la revista La Sang 2009.

- 31 de març, a l’esglésiade Sant Agustí (ParesClaretians), ConferènciaQuaresmal a càrrec de Mn.Manel Valls i Serra, rectorde l’església de Sant Vicençde Sarrià.

- Museu-exposició de laSetmana Santa, que espodrà visitar del Dilluns alDijous Sant a la carpa ins-tal·lada a la plaça MossènCinto Verdaguer, esglésiesde Sant Miquel del Pla, deNatzaret, de Sant Llorenç,de Sant Nicolás de Bari, iCol·legi d’Enginyers Indus-trials de Tarragona.

Cal matisar que a l’esglé-sia de Natzaret, tan sols hihauran els passos de lanostra congregació junta-ment amb el Sant Crist deLa Sang i que durant leshores de visita es projec-tarà un vídeo amb temàticade la Setmana Santa.

41

Memòria

IInnffoorrmmee ddeell PP rreeffeeccttee

Mn. M. Barbarà, informade la carta que ha enviat elSr. Arquebisbe, en quecomunica que el dia 1 demarç tindrà lloc la inaugu-ració de la Capella delSantíssim a la S.E. Catedral.A partir de la seva inaugu-ració, i de dilluns a diven-dres de les 17 a les 19,30 hestarà exposat el Santíssim.

Així mateix informa queels dies 2 i 9 d’abril i orga-nitzat per l’Arxiprestat deTarragona, el Sr. Arque-bisbe Dr. Jaume Pujol iBalcells, pronunciarà sen-gles conferències quares-mals a l’església de SantFrancesc.

També proposa que elscongregants i membres dela Junta de La Sang s’afegei-xin a la Coral Augusta percantar els goigs al SantCrist de La Sang.

Finalment agraeix alsSrs. Carles Baches i JordiFreixa, la tasca desenvolu-pada durant la celebraciódels actes del “250 Aniver-sari dels Armats de La Sangde Tarragona”.

PP rreeccss ii pprreegguunntteess::

El congregant i membrede la junta Sr. ManuelVivas, com encarregat de lamegafonía, expressa la sevavoluntat de que aquestafuncioni correctament.

El congregant Sr.Francesc Potau proposaque la bandera i penó delsaspirants que han quedaten desús siguin guardatsdegudament per tal deconservar-los com a testi-moni de la seva presència idistintiu als actes que hanpresidit durant molts anys.

I sense més assumptesde que tractar, després d’uncanvi d’impressions i opi-nions entre els assistents,s’aixeca la sessió amb lainvocació al Sant Crist deLa Sang i el res de l’AveMaria, per part delPrefecte.

Durant els dies 13,14 i 15de març, es van celebrar lesVisions de la SetmanaSanta que va organitzar

enguany la nostra Congre-gació La Sang.

Els nostres invitats forenla Asociación de Agru-paciones de Semana Santade Salamanca.

Els actes programatsper aquest esdevenimentforen:

Divendres dia 13, al ves-pre recepció dels nostresinvitats.

Dissabte dia 14, Visita a laCasa de La Sang, esglésiade Natzaret i per la Tàrracomonumental acompanyatspel Dr. Josep Mª SabatéBosch, Cronista Oficial del’Agrupació.

Per la tarda exhibiciódels Armats de La Sang iBanda de Timbals

A les 8 del vespre actecentral de les Visions al’Antiga Audiència.

El diumenge dia 15comiat dels nostres invi-tats.

Memòria

42

es VisionsL

El passat dia 24 de març,a l’església de Natzaretdavant d’un gran nombred’assistents que omplien eltemple, es va fer la presen-tació pública de la XXVIrevista “La Sang” que editala Reial i VenerableCongregació de la Puríssi-ma Sang de Nostre SenyorJesucrist de Tarragona. Lapresentació va anar acàrrec del congregant Sr.Francesc Barriach i Molas.Va presidir l’acte el Prefectede La Sang, Molt Il.ltre Dr.Miquel Barbarà Anglèsacompanyat de l’Il.lm Sr.Alcalde Josep Fèlix Balles-teros, Sr. Josep Mª FortunyMiró i del President del’Agrupació d’Associacionsde la Setmana Santa deTarragona Sr. Joan JoaquimJulià Panadés. Als bancspreferents estaven ocupatspels membres de la Juntade la Sang, destacades per-sonalitats de la vida públicatarragonina, representantsde les congregacions, con-fraries, germandats etc... de

la Setmana Santa i públicen general.

El Sr. Francesc Barriach,va dividir la seva disserta-ció en dos parts, la primerava tractar dels records de laseva infantesa que semprequeden, especificant ambtot detall les activitats iassistència als actes propisd’aquests tres dies moltassenyalats de la SetmanaSanta: Diumenge de Rams,Divendres Sant i Diumengede Pasqua de Resurrecció.

Quan a la segona part, fauna referència al primerexemplar, que enguanyfarà 22 anys que va sortir,concretament el mes dedesembre de 1987, marcatamb el nº 0 amb caràcterprovisional i compara lamodèstia d’aquest primernúmero de nomès quatrepàgines amb la Revista-Opuscle que avui presentade 110 pàgines i magnífica-ment il·lustrada i de la qualva desgranant amb tot luxede detalls i gran brillantorel seu contingut.

El Sr. Barriach va finalit-zar la seva intervencióagraint als presents la sevapresència i desitjant a tot-

hom una feliç SetmanaSanta Tarragonina i gojosaPasqua de Resurrecció.

(Podeu trobar el textíntegre a les pàgines de laRevista)

Al finalitzar la seva inter-venció va ser obsequiatamb un present que li valliurar la Congregació, ambagraïment per la sevacol·laboració.

Enguany, la portada dela revista ens mostra laimatge dels armats desfi-lant davant de la portaprincipal de la nostraCatedral metropolitana iprimada. Al bell mig de laporta de la seu hi ha l’esvel-ta imatge de santa Mariaamb el Nen als braços. Enun primer pla el rostre delSant Crist de La Sang queapareix sobreposat a lafotografia dels armats.

Al seu interior compteamb les salutacions del’Arquebisbe Metropolità iPrimat Dr. Jaume PujolBalcells, l’Alcalde deTarragona Il.lm. Sr. Josep-Fèlix Ballesteros Casanova,el President de la Diputacióde Tarragona, Il.lm. Sr. Josep

Memòria

43

puscle La Sang

O

Poblet Tous, i el Presidentdel Consell Comarcal delTarragonès l’Il.lm. Sr. EudaldRoca Gràcia.

Les col·laboracions deMn. Miquel Barbarà iAnglès Prefecte de laCongregació, amb l’article“Setmana Santa 2009”, lasalutació del sotsprefecteSr. Josep Mª Fortuny Miró,l’article sobre la portada dela revista de Mn. JosepQueraltó i Serrano, Priorde la Congregació.

El dibuix de la portadillaes obra del congregantJoan A. Porqueras Musté, iens mostra l’esbós en guix,del Sant Crist de La Sang,obra de l’escultor SalvadorMartorell, emplaçat a laSala de Juntes de laCongregació.

El text de la presentacióde la Revista La Sang 2008del Sr. Lluís M. Moncunill iCirac.

Segueix l’article delscongregants Vicenç Gabri-el i Xavier Balanyà en rela-ció a la taula rodona quevaren mantenir amb Fr.Artemio Vitores Gonzálezofm, Vicario de la Custòdia

de Tierra Santa, en la queens narra els seus orígens,la seva vocació religiosa iels motius que el van dur acontinuar els estudis aJerusalem així com la difícilconvivència entre les tresreligions, la cristiana, lamusulmana i la jueva.

Com cada any no falta lacol·laboració de la Sra.Pilar Peña Lafuente ambla poesia “A Jesús Crucifi-cado”.

Josep Mª Sabaté i Bosch,Cronista Oficial de laSetmana Santa en el seuarticle “D’altres temps, d’al-tres Processons”, fa unhumil, senzill i petit home-natge a Juan Salvat y Bové“In memoriam”

En Vicenç Gabriel, con-gregant i com a membre dela Junta assistent alCongrés, ens fa una res-senya del “IV CongresoInternacional de Herman-dades i Cofradias de laSanta Vera Cruz” celebrat ala ciutat de Zamora, entreels dies 25 i 27 de setembrede 2008.

Joan Josep Barriach iMolas, secretari, ens fa

arribar en la Memòria 2008,el testimoni fefaent de lavida íntima i de la projec-ció cap enfora de laCongregació de La Sang.

Cal destacar que laRevista La Sang 2009,inclou en forma de llibret-separata la “Crònica dels250 anys dels Armats de LaSang de Tarragona”, obradel president de la comis-sió organitzadora Sr. CarlesBaches. En primer lloc hiha una breu introduccióhistòrica, la descripció delcartell commemoratiu, eltestimoni del Capità Manai-es, Alfons Lorenzo des delpunt de vista de la respon-sabilitat de dirigir elsArmats. Segueix la descrip-ció dels actes commemo-ratius iniciats el dia 18 defebrer de 2008 amb l’acted’obertura al Teatre Metro-pol amb la conferència perpart del metge tarragoní iantic armat, enamorat d’a-questa tradició el Dr. JaumeFontanet i Torres. El dia 6d’abril es va celebrar la des-filada commemorativa dela qual es fa una descripciódetallada de cadascun delsgrups convidats: Manaiesde Girona, Armats deMataró, Armats de Torre-

Memòria

44

dembarra i Armats deMontblanc.

En Joan Álvarez Gras,coordinador de la desfi-lada, ens desglossa aquestacte finalitzant amb unafelicitació als companysarmats de la Sang i l’agraï-ment més sincer pels grupsconvidats.

Paraules de salutació i dePregaria Jubilar del Sr.Arquebisbe Jaume Pujol alfinalitzar la Desfilada.

Amb motiu d’aquest 250aniversari, es va concedirla Medalla a la Fidelitat alsArmats de La Sang deTarragona en un acte cele-brat a l’Ajuntament de laciutat el dia 21 de novem-bre de 2008.

Inauguració de l’Expo-sició retrospectiva, al’Ateneu de Tarragona ipresentació de les coblesals Armats de La Sang, tan-cant l’acte unes paraulesdel Sr. Arquebisbe JaumePujol Balcells.

El dia 18 de febrer de2009 es celebrà l’acte decloenda, amb la presenta-ció de l’audiovisual com-

memoratiu a la sala d’actesde l’Antiga Audiència.

No falta tampoc lacol·laboració del congre-gant Josep Ciurana Moncusíamb l’article “Les CasesSantes”, en que explica latradició que hi ha aMallorca de visitar elsMonuments on es guarda elSantíssim després de l’Oficivespertí del Dijous Sant.

Completa la Revista elprograma dels actes a cele-brar durant la SetmanaSanta.

El dijous, dia 28 defebrer, a l’església de SantAgustí de la ComunitatClaretiana de Tarragona,acollí la conferència qua-resmal organitzada per laReial i Venerable Congre-gació de la Puríssima Sangde Nostre Senyor Jesucrist ila Congregació de Senyo-res sota la invocació de laPuríssima Sang i la Mare deDéu de la Soledat.

L’acte el va presidirl’Excm. i Rvdm. Dr. JaumePujol Balcells, arquebisbemetropolità de Tarragona i

Memòria

45

Foto: Fer-vi

onferencia Quaresmal

C

Primat, acompanyat perl’Il.ltm. Sr. Josep-FelixBallesteros Casanova, Al-calde de la ciutat, Mn.Miquel Barbarà Anglès,Prefecte de La Sang iPresident de la Confrariade Sres. de la Soledat, Sr.Josep Mª Fortuny Miró,Sotsprefecte de La Sang i

el Sr. Joan Joaquim JuliàPanadés, President del’Agrupació d’Associacionsde la Setmana Santa deTarragona, als bancs prefe-rents estaven ocupats permembres de les respectivesjuntes de govern, represen-tants de les confraries de laCiutat i un nombrós grup

de fidels que ompliren l’es-glésia de Sant Agustí.

Enguany el conferen-ciant fou Mn. Manel VallsSerra, rector de la Parrò-quia de Sant Vicenç deSarrià.

En la seva intervencióMn. Manel Valls va ferreferència a la paraula deDéu que crea ordre en elcaos, ajuda per que Cristsigui més conegut i estimat.També va incidir en laparaula de Déu que ajuda aque les famílies siguin mésestables. La necessitat del’Eucaristia és la font i elcamí de tota vida cristiana.La nostra vida s’ha deconvertir amb l’evangelivivent.

Com es costum, abansde la Setmana Santa es pre-para la programació delsactes i condicionament delmaterial i passos, reparti-ment de vestes i improperisa la Secretaria de laCongregació (els dies 30 de

Memòria

46

Conferència Quaresmal a càrrec de Mn. Manel Valls

Foto: Fer-vi

Foto: Fer-vi

etmana Santa

S

Mn. Valls amb el Sr. Arquebisbe que va cloure l’acte

Memòria

març i 1 i 2 d’abril de les 18a les 20’30 hores).

El dia 4 d’abril es va ferlliurament del Ciri Pasquala la Parròquia de laSantíssima Trinitat com aprova de gratitud pels ser-veis que presta a laCongregació de La Sang.

L’acte es va celebrar durantl’ofertori de la Santa Missade les 7 del vespre. MossènJosep Queraltó, rector dela parròquia i Prior dela Congregació, va agrairmolt sincerament a laCongregació de La Sangl’oferiment del Ciri Pas-qual.

Representants de laJunta i diversos congre-gants assistiren als actesorganitzats per les diferentsconfraries de la SetmanaSanta tarragonina.

A continuació passo adescriure els principalsactes organitzats per lanostra Congregació.

Diumenge de Rams, 5d’abril

A ¾ d’onze del matí, unarepresentació de la JuntaDirectiva va assistir a laBenedicció i Processó deRams i posterior MissaSolemne a la S.E. Catedral,celebrada per l’Excm. iRvdm. Sr ArquebisbeMetropolità de Tarragona iPrimat Dr. Jaume PujolBalcells.

A les 18,45 hores, a l’es-glésia de Natzaret, el Sr.Arquebisbe Jaume Pujol,va procedir a la benediccióde la nova Bandera i Penóde la Secció d’Aspirants deLa Sang.

Seguidament s’inicià elSolemne Via-crucis presiditper l’Excm. i Rvdm. Sr.Arquebisbe Metropolità de

47

Lliurament del Ciri Pasqual

Foto: Joan A. Porqueras

Benedicció de la nova Bandera i Penó dels Aspirants

Foto: Fer-vi

48

Tarragona i Primat Dr.Jaume Pujol Balcells,acompanyat pel Prefectede la Congregació Mn.

Miquel Barbarà Anglès, ipel Prior Josep Queraltó, lapresidència de La Sangestava encapçalada pel

Sotsprefecte Sr.Josep Mª FortunyMiró, i els membresde la junta Srs. JesúsMaiso Tomàs, JoanÁlvarez, Enric Floresi Vicenç Gabriel.A continuació unarepresentació desenyores de laCongregació de laSoledat i finalmentles autoritats.

El Viacrucis,acompanyat per ungran nombre defidels i representantsde les diverses con-

fraries vestint les seves ves-tes, va seguir el tradicionalitinerari Plaça del Rei,Passeig Arqueològic icarrers de la part alta de laciutat. Va finalitzar l’acteamb la veneració del SantCrist de La Sang a la S.E.Catedral i el seu posteriortrasllat a l‘església deNatzaret a la Plaça del Rei.

Foren portants del SantCrist els congregants Srs.Isidor Guerrero Torres,Borja Sastre Andrés i JordiSalvadó Monterrubio, aju-dats amb les forques pelsSrs. Xavier Balanyà Llorensi Ferran Val Corominas.

Va dirigir el res de lesestacions Mn. JoaquimGras Minguella amb lacoordinació del Prior Mn.Josep Queraltó.

Dimecres Sant, 8d’abril

Els Armats de La Sang iuna representació de laJunta formada pels Srs. J.M.Fortuny, J.J. Barriach, V.Gabriel, C. Baches i el con-gregant Josep Ciurana, i elpresident de l’Agrupaciód’Associacions de la

Via Crucis, Diumenge de Rams

Foto: Fer-vi

Diumenge de RamsVeneració final a la S.E. Catedral

Foto: Fer-vi

Memòria

49

Setmana Santa deTarragona Sr. Joan-Joaquim Julià Panadésassistiren a la Processó delDolor a la localitat castello-nenca de Benicarló. ElSotsprefecte Sr. Fortunyfou portador de la banderade la Sang en l’esmentatacte.

Assistència d’una repre-sentació d’aspirants i con-gregants i Banda deTimbals de la Congregació,acompanyant al Pas “LaFlagel·lació” a la Processódel Dolor que organitza laGermandat de Nostre PareJesús de la Passió i segueixl’itinerari tradicional des del’església de Sant Joan finsa la Rambla Nova i baixantper carrer Unió finalitza a

l’esmentada església deSant Joan on es venerat elSant Crist.

Dijous Sant, 9 d’abril

A les 19 hores, celebraciódel Solemne Ofici del SantSopar del Senyor, a l’esglé-sia de Natzaret. Va presidirla celebració el PareEduard Canals.

Els primers bancs de l’es-glésia eren ocupats per lesjuntes directives de la R. i V.Congregació de la Purís-sima Sang de N.S.J. i per laCongregació de Senyoressota la invocació de laPuríssima Sang de N.S.J. ide la Mare de Déu de laSoledat. Cal destacar lagran quantitat de fidels que

omplien l’església deNatzaret.

Tal i com preveu la litúr-gia el celebrant va fer ellavatori dels peus a tresfidels que foren els congre-gants: Jordi Blanch Vidal(q.e.p.r.), Carles MicóCornadó i Xavier BalanyàLlorens. Seguidament es vacelebrar la processó alMonument. Al finalitzar lacerimònia religiosa, elsArmats de La Sang van rea-litzar els tradicionals tornsde Guàrdia d’Honor alSantíssim Sagrament.

Divendres Sant, 10d’abril.

A les 6 de matí a la S.E.Catedral, l’Excm i Rvdm.Dr. Jaume Pujol Balcells,Arquebisbe Metropolità deTarragona i Primat va pre-dicar el Sermó de Passió,també anomenat de laBufetada. Quasi a la matei-xa hora, a un quart de set,sortia de l’església deNatzaret i encapçalats perla Creu dels Penitents, elSant Crist de la Sang,acompanyat d’un bonnombre de congregants dela Sang i de les confrariesgermanes amb les seves

Dimecres Sant. Pas de la Flagel·lació

Foto: Fer-vi

Memòria

50

respectives vestes i cucuru-lles per dirigir-se a la S.E.Catedral on s’inicià elViacrucis Processional queva desfilar pels carrers de lapart alta de la ciutat. Presidíel Sr. Arquebisbe acom-panyat del Prefecte de laCongregació Mn. MiquelBarbarà Anglès. Va ser lec-tor del Viacrucis Mn. RafaelSerra.

La presidència de LaSang estava formada pelSotsprefecte Sr. Josep MFortuny Miró, els membresde la Junta Sr. Joan JosepBarriach Molas i Sr. JoanÁlvarez Gras i els congre-gants predilectes Sr. JosepMª Solé Poblet i Sr. JoanMiquel Nadal Malé.Seguien una representacióde les Sres. de la Congre-gació de la Soledat i final-ment les autoritats ambl’Alcalde Sr. Josep-FelixBallesteros, regidors irepresentants de l’Agrupa-ció d’Associacions de laSetmana Santa amb el Sr.Ferrer i Sra. Carrasco.

A l’arribar a la Plaça delRei els assistents cantarenel “Crec en un Déu” i vene-raren el Sant Crist de LaSang, finalitzant l’acte amb

unes paraules de comiatdel Sr. Arquebisbe.

Foren portadors del SantCrist els congregants Srs.Carles Baches Pla i els seusfills Sergi i Marc BachesSalvadó acompanyats ambles forques pels Srs. XavierBalañà i Manel Callao.

Al migdia es va celebrara l’església de Natzaret, laSolemne Acció Litúrgicapròpia del Divendres Sant,amb la Veneració de laCreu i posterior comunió,va presidir l’acte el Pare

Eduard Canals i assistirendiversos membres de laJunta i congregants de LaSang, Sres. de la Soledat,així com també un nom-brós grup de fidels.

A les 16 hores sortien elsarmats des de l’església deNatzaret, prèvia l’adoracióal Sant Crist, per començarla recollida dels passos deles diferents confraries,germandats, gremis asso-ciacions etc... que partici-pen a la Processó del SantEnterrament i que es undels actes que congregagran quantitat de públic.

Divendres Sant. Via Crucis Foto: Fer-vi

Divendres Sant Foto: Fer-vi

Acatament dels Armats

Memòria

51

Aquest acte va serretransmès en directe perTarragona Ràdio, amb elscomentaris del responsablede Protocol de la Congre-gació Sr. Carles Baches.

A 2/4 de 8 del vespre s’i-nicià la Processó del SantEnterrament, manifestacióde recolliment dels fidels iestima per les imatges queens recorden el Sant Sopar,l’Oració a l’Hort, la Presa deJesús, La Flagel·lació, ElCristo del Buen Amor, EcceHomo, Jesús de la Passió,El Cirineu, Descendimentde la Creu, La Pietat,Retorn al Calvari, SantEnterrament, Sant Sepul-cre i la Soledat de la Maresobre el Sublim Sacrificidel seu Fill a la Creu.

Els Armats i la BanderaNegra de la Congregaciódonen pas a la desfilada deles confraries. El pas de laFlagel·lació es acompanyatper membres de la Secciód’Aspirants de La Sang i perla Banda de Timbals de laCongregació. La presidèn-cia estava formada pelscongregants Sr. Enric Flo-res Musté i Sr. FrancescTorres Queraltó i tres aspi-rants. El nou penó de la

secció d’Aspirants fou por-tat pels nets del que foucongregant i gran benefac-tor de la Congregació Sr.Albert Musolas Cartañà,(q.e.p.r). La nova banderadels aspirants fou portadapel Sr. Antoni MartorellComas, acompanyat delseu fill Antoni Martorell

Salort i el seu gendreMarcel Roselló Martí.

El pas dels Penitents ambel Penó de la Congregacióal capdavant, era escortatpels congregants de LaSang junt amb la CoralNova Unió de Vila-seca.Quasi un centenar de peni-

Bandera d’Aspirants - Processó 2009

Foto: Fer-vi

Banda - Processó 2009

Foto: Fer-vi

Memòria

52

tents acompanyen el pas.

Segueix, la imatge titulardel Sant Crist de la Sangamb escorta de laCongregació i acompanya-da pels càntics de la CoralAugusta. Foren portants dela imatge del Sant Crist elsCongregants Sr. XavierPallarés Coll, Sr. OctaviPotau Mas i Sr. RafaelPintado Simó acompan-yats amb les forques pelsSrs. Manuel Callao i EnricSerra Ventura Costa.

La representació de laJunta Directiva va ser presi-dida per Prior de laCongregació Mn. JosepQueraltó, acompanyatspels membres de la juntaJoan Josep Barriach Molas,Joan Queralt Vidal, JesúsMaiso Tomás i EugeniCosta Urgellès.

L’últim pas en desfilar,com es tradicional, va serel de la Verge de la Soledat,que fou portat a les espat-lles per congregants volun-taris i acompanyat per laseva Banda de Timbals.

Va ser portador de laBandera Principal de la

Sant Crist de la Sang. Processó 2009Bandera principal de la Processó 2009

Fotos: Fer-vi

Presidència Sant Crist de la Sang

Foto: Fer-vi

Processó, el congregantIsidor Guerrero Castellví,acompanyat pels seus fillsIsidor i Xavier GuerreroTorres com a cordonistes.

Com és tradicionall’Excm. i Rvdm. ArquebisbeMetropolità de Tarragona iPrimat Dr. Jaume PujolBalcells, junt amb els capi-tulars, s’incorporà a laProcessó quan aquestaarribà al Palau Arquebisbal.

Mn. Miquel BarbaràAnglès, Prefecte de La Sang,encapçalava la Presidènciade la Processó acompanyatdel Sr. Josep Mª FortunyMiró, Sotsprefecte de laCongregació, Joan-Joa-quim Julià Panadés, Presi-

dent de l’Agrupació d’Asso-ciacions de la SetmanaSanta de Tarragona, i elscongregants Srs. Josep MªSolé i Vicenç Gabriel.

Finalment l’Il.lm. Sr.Josep-Felix Ballesteros, Al-calde de la Ciutat, presidiala Corporació Municipal,escortada per la GuàrdiaUrbana amb uniforme degala, cloent la Banda UnióMusical de Tarragona.

Cal destacar que en-guany la Processó del SantEnterrament no va poderfinalitzar totalment donatque una forta pluja va obli-gar als participants en ditaProcessó a resguardar-se endiversos llocs del trajecte.

El dia 6 de juny es vacelebrar la nostra Diada, laFesta de La Sang. S’iniciàl’acte amb la celebració dela Eucaristia a l’església deNatzaret, presidida perPrefecte Mn. Miquel Bar-barà Anglès i concelebradajuntament amb el prior Mn.Josep Queraltó.

Una vegada finalitzada laSanta Missa, es va establir lapresidència de l’acte amb elPrefecte de la Congregació,Mn. Miquel Barbarà Anglès,el Sotsprefecte Sr. Josep MªFortuny Miró, i els majoralsSrs. Pablo Benedicto, JoanÁlvarez i Ferran Val.

Els bancs d’honor forenocupats per les personeshomenatjades i els seusfamiliars, membres de lajunta, autoritats i invitats.

Va obrir l’acte el PrefecteMn. Miquel Barbarà Anglès,amb unes paraules debenvinguda.

Es va fer lliurament del’escut d’argent de la

esta de la Sang

FMemòria

53

Presidència de la Congregació. Processó 2009

Foto: Fer-vi

Memòria

54

Congregació als congre-gants Sr. Josep Mª NicolauQueralt, Sr. Avelino DonatoSalvat, i Sr. Camilo Mont-serrat Rull, els quals s’hanfet mereixedors de tal dis-tinció per la seva antiguitati fidelitat a la nostra Entitat.

A continuació es va dis-tingir al Sr. Isidor GuerreroCastellví com portador dela bandera Principal de laProcessó del Sant Enterra-ment, i al Sr. Antoni Marto-rell Comas, com a portadorde la nova bandera de laSecció d’Aspirants. Tambées va fer una distinció ala Brigada Municipal del’Ajuntament de Tarragonaper la seva col·laboració enels actes de la SetmanaSanta, va recollir el guardóel seu conseller responsa-ble Sr. Antonio Rodriguez.Igualment es va distingir alcongregant Sr. Josep MªMarqués Grau per la dona-ció a la Congregació deLa Sang d’una importantdocumentació fotogràficasobre els Armats de La Sangdurant el període comprésentre els anys 1958-2008

Va finalitzar l’acte ambunes paraules del PrefecteMn. Miquel Barbarà, felicitant

als guardonats i agraint alspresents la seva assistència.

A la sortida de l’esglésiade Natzaret, la Banda deTimbals de La Sang va feruna actuació a la Plaça delRei.

Va cloure la Festa de LaSang 2009 amb un dinar degermanor en un restaurantde la nostra ciutat.

El dia 14 de juny, festivi-tat de Corpus i correspo-nent a la invitació que cadaany fa a les Entitats l’Il.lm.Capítol Catedral, una repre-sentació de la Junta, va par-ticipar a la processó deCorpus Christi, que fa el seurecorregut per la Part Altade la Ciutat, essent porta-dors de la Custodia per partde La Sang els Srs. CarlesMicó Cornadó i Jordi Freixa

Processó de Corpus

Foto: Fer-vi

rocessó de Corpus

P

Memòria

55

Querol. Foren portadors dela bandera de la nostraCongregació el Sr. VicençGabriel Ascaso, acompan-yat com a cordonistes pelsSrs. Xavier Balanyà Llorensi Carles Baches Pla.

El dia 27 de novembretingué lloc al Saló de Plensde l’Ajuntament de Tarra-gona, l’acte de lliuramentde la Medalla a la Fidelitatper premiar a la persona oEntitat que més creu oportúen el moment, cadaConfraria, Gremi, German-dat, Associació etc... inte-grat dintre de l’Agrupaciód’Associacions de la Setma-na Santa de Tarragona. Vapresidir l’acte l’Il·ltrm. Sr.Alcalde Josep Fèlix Balles-teros, acompanyat delPresident de l’Agrupaciód’Associacions de la Setma-na Santa de Tarragona, Sr.Joan-Joaquim Julià Pana-dés, i de M.I., Mn. JoaquimFortuny, Vicari General del’Arquebisbat. La nostraCongregació va acordar enla corresponent reunió deJunta, honorar a títol pòs-tum al congregant i durantmolts anys membre de laJunta Sr. Jordi Blanch Vidal(q.e.p.r). El Sotsprefecte deLa Sang Sr. Josep Mª For-tuny Miró va fer el lliura-ment de la distinció als seusfills Jordi i Gemma.

Durant l’any s’han realit-zat diferents reunions de laComissió Mixta formadaper membres de La Sang ide la Verge de la Soledat.Així mateix s’han dut aterme reunions de lescomissions d’obres i mante-niment, Pla de millores dela recollida de Passos iProcessó del Sant Enterra-ment, consell de redaccióde l’opuscle La Sang,Comissió organitzadora deles Visions de la SetmanaSanta etc...

També s’han mantingutreunions amb les diferentsconfraries de la ciutat,sobre tot, per tractar les tas-ques de coordinació delsactes de la Setmana Santa.Finalment els nostres repre-sentants han participat a lesreunions de la Comissiópermanent de l’Agrupaciód’Associacions i a la corres-ponent Assemblea Generalordinària de l’Agrupació.

Processó de Corpus

edalla a laFidelitat

M eunions de treball

R

Foto: Fer-vi

Memòria

El Sr. Carles Baches Placom a responsable de pro-tocol de la Congregació vaassistir en representació dela mateixa el dia 28 de junya la clausura de l’AnyJubilar de Sant Pau i el dia31 d’octubre, a la Eucaristiaamb motiu de l’inici decurs. Ambdós actes es vancelebrar a la S.E. Catedral i

foren presidits pel Sr.Arquebisbe MonsenyorJaume Pujol i Balcells.

El nostre Prefecte M.I.Mn. Miquel Barbarà Anglèsha estat nomenat pel Sr.Arquebisbe, Delegat Epis-copal per les Associacionsde Setmana Santa de laDiòcesis.

Igualment Mn. MiquelBarbarà ha estat nomenatpel Sant Pare Benet XVI,Protonotari Apostòlic Su-pernumerari. Aquest no-menament, a proposta delSr. Arquebisbe, distingeix la

tasca de dedicació a l’Ar-quebisbat del nostre Pre-fecte durant més de qua-ranta anys.. És la màximadistinció que pot rebre unprevere que no pertanyi alcol·legi episcopal i portaafegit el tractament deMonsenyor. El lliuramentde la distinció es farà efecti-va en la jornada diocesanadel proper Dilluns Sant.

56

Joan Josep Barriach i MolasSecretari

ctes i fetsdestacats amb

la participació dela Congregació

AFoto: Fer-vi

Antecedents de les Primeres Imatges

El Sant Crist de la Sang és la figuraprincipal de la processó del SantEnterrament del Divendres Sant i

una de les imatges més venerades pelstarragonins. La Congregació tinguéaquesta figura del Crist crucificat com aimatge fundacional (1545) junt amb lesfigures de l’Ecce Homo i de la Mare deDéu dels Dolors, anomenada desprésMare de Déu de la Soledat.

La Congregació és l’organitzadora de laprocessó del Sant Enterrament des delsseus orígens, el dia 3 d’abril del 1550,Dijous Sant. Des de la seva fundació té laseu social a l’església de Santa Maria deNatzaret i a la casa contigua, adquirida el1550 i coneguda com la Casa de la Sang.En època de reformes tenen cura de lesimatges i els objectes de culte els pares tri-nitaris, establerts a Santa Maria delMiracle des del 1576.

A la primera processó, la Congregaciója hi assisteix amb el Sant Crist, segons espot deduir dels inventaris: “un altar ab uncrucifich gran ab la bandera negra detraspenjat a la paret, la bossa de aportar locrucifix a la professó”.

La imatge que existia des de la fundacióestava molt deteriorada, tant que el 1609 iamb els trasllats al Santuari del Miraclevan fer del tot necessari una restauracióen què participaren el mestre Olives i elpintor Isaac Hermes. Malgrat el bon tre-ball fet la imatge no queda com laCongregació voldria, i l’any 1616, teninten compte que la imatge era molt vella ique es disposava de diners, s’acorda queés el moment de fer una nova talla. LaJunta del 19 de febrer de 1617 dóna el vist-i-plau als treballs. L’artista escultor va serBenet Baró i el pintor, N. Sabater.

Durant els anys posteriors per diversesdonacions de congregants i devots foupossible enriquir la imatge: el 1742, ambl’Inri i la corona d’argent, donació deManel Vasallo; el 1867, els corriatges pelsportants, regal del Sr. Josep Jordà; els aca-bats amb argent de la Creu, del congre-gant Antoni Veciana de Marti, i el sudaride glacé blanc amb ribets daurats, obradel tarragoní Josep Hernández.

Complint amb una de les finalitats esta-tutàries de la Congregació, el Sant Cristdel 1617 va acompanyar en la mort mésde cent condemnats. La nit del 21 de juliolde 1936 la imatge fou destruïda, i tan solsen resta un petit tros de la cara en unaurna a la sala de sessions de la Casa de LaSang.

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

ntecedents de les Primeres Imatges

A

Fer un nou Sant Crist és el primer ques’imposa la Junta de la Congregació enreorganitzar-se el 1939, i així, a la sessió dela Directiva de 2 de maig d’aquell any, s’a-corda encarregar una nova imatge a l’ar-tista canongí Salvador Martorell i Ollé(1895-1968). L’escultor va presentar unprojecte extraordinari que tenia les midesde 1,55 m. per 1,33 m. que fou aprovat perla Junta, i l’artista feu un dur i fort treballper poder tenir la imatge per la SetmanaSanta del 1940. Molts tarragonins, entreells el meu oncle Joan, passaren tot cami-nant pel taller de l’escultor al Camí del’Àngel interessant-se en el seguiment del’obra.

La Congregació disposava ja d’una tallaexcepcional, amb un rostre que revela eltrànsit humà de Jesús. La Creu porta elrètol trilingüe amb la inscripció: “Jesús deNatzaret, rei dels jueus”, en hebreu, enllatí i en grec (Jn. 19, 19-20).

L’església de Natzaret va acollir en aque-lla ocasió totes les autoritats i representa-cions per assistir a la benedicció de laimatge cisellada per Martorell i que foumuntada pel tarragoní Florenci Veciana.Van actuar de padrins, el congregant Sr.Beninge Dalmau Vilà, comerciant i mem-bre de la Junta Diocesana d’Acció Catòlicai la Sra. Antònia Mata Pons, esposa de l’ad-vocat i congregant Eudald Melendres Rué.

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

Acte de la Benedicció16 de Març 1940

La Imatge Actual del Sant Crist

1940

Aquella benedicció va constituir ales-hores l’acte més important i memorablede la història recent de la Congregació deLa Sang, tant pel fet d’haver aconseguitésser presidida de nou per la imatge delCrucificat, titular de la Confraria, així compel fet d’haver reunit a la Casa de La Sangtotes les autoritats de la ciutat.

La benedicció fou a càrrec del M.I. Dr.Salvador Rial Lloberas, Vicari General,màxima autoritat religiosa de l’Arquebis-bat de Tarragona (cal recordar que el Sr.Arquebisbe, Cardenal Francesc Vidal iBarraquer es trobava exiliat).

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1940

1940

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1943 1944

1948

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1955

1956 1969

Junt amb el M.I. Vicari General signenl’acte de la benedicció: Jacobo Roldán,Governador Militar; José Macián Perez,Alcalde de Tarragona; Salvador Martorell,

l’artista escultor; i els padrins, AntoniaMata de Melendres i Beninge Dalmau Vilà.A continuació la Junta Directiva de laCongregació:

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1971

1979

Prefecte: M.I. Dr. Jaume Sabaté PobletSotsprefecte: Joan Solé GranellPrior: Mn. Lluis GüerriMajoral 1r Francesc Monravá SolerMajoral 2n Joan R. CañellasMajoral 3r Antoni Murtra TosasVicesecretari Domenec Aleu

Vocal EclesiàsticMn. Adolf Pascual ArrufatVocals Seglars 1rJoan Marti SolerVocal Seglar 2nJoan Vidal Guasch

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1989

1979

Vocal Seglar 3rJosep M. MelendresVocal Seglar 4tAmadeu Salvat Domingo

Vocal Seglar 5èEmili Francesch RosellóVocal Seglar 6èJoan Icart Leonila

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

2003

2002

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1990

2006

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

I com a representants de les confrariesgermanes de la ciutat:Associació La Salle:Gmà Joaquim Donato i F. VoltasR. Germandat de Jesus Natzarè:J. Carbó i J. MercadéGremi de Pagesos:Andreu Dasca i Tomas JordàSocietat Marítima i Protectora:Josep Casanovas

I tot això fet constar en acta i certificatpel secretari de la Congregació, Josep A.Güell Puig.

El nou Sant Crist va presidir ja els actesde la Setmana Santa de 1940, essent laseva primera sortida l’endemà, 17 demarç, en el Via Crucis del Diumenge deRams que la Congregació ja celebrava desdel 1927.

Tal com diuen els estatuts (capítol IX) laCongregació va seguir complint, en dife-rents ocasions, el deure de portar el SantCrist al condemnats per que poguessin ferdeclaració de fe i de perdó, deixantconstància dels fets en el llibre d’actes.

2009

L’any 1992, concretament el dia 18 d’oc-tubre, la Congregació va viure, dintre delprograma d’actes del IV centenari de laCasa de La Sang, un dels actes més emo-tius dels últims anys. L’acte de la pujadadel Sant Crist fou en recordança dels anys1576 a 1592 en què en una primera etapava estar ubicat a l’església de Santa Mariadel Miracle, al cor del nostre amfiteatre, jaque mentre duraven les obres de la Casade Natzaret, la comunitat trinitària cuida-va de les imatges propietat de laCongregació.

L’acte, presidit per la imatge del SantCrist, va començar amb una recordançahistòrica al bell mig de l’amfiteatre, a on acontinuació es va fer una pregària, acàrrec del secretari i el prior de laCongregació, Carles Baches i Mn. MiquelCombalia respectivament. S’inicià totseguit la Pujada del Sant Crist segons latradició del segle XVI, acompanyant laimatge una escorta d’honor de divuit con-gregants amb vara i la junta directiva.Foren portadors de la imatge del SantCrist en aquest històric acte els membresde la Junta, Srs. Ramón Agustín Solé,Antoni Martorell Comas i Francesc d’AssísPotau Mas.

Fou un acte molt emotiu, entranyable isimbòlic que ha quedat en la història ciu-tadana com a únic en el segle XX. Fou pre-sidit pel Sotsprefecte, Sr. Carlos SanromáFortuny, per malaltia del Prefecte M.I. Dr.Florenci Giralt Palau.

L’escorta d’honor al Sant Crist estavaformada pels següents congregants, perordre alfabètic:

Joan Baches PelegriJordi Blanch VidalManel Callao CostaEugeni Costa UrgellésVicenç Gabriel AscasoJosep M. Hernandez GarciaAntoni Huber CompanyFrancesc Jané VecianaJosep Martí BergadàLluis M. Mezquida SansJosep M. Muntané IglesiasJaume Pla BarbaAntoni Pons EspañolJoan Queralt VidalMiquel Rigau MestreTomas Sastre IcartFerran Val CorominasJosep M. Vives Sendra

Fou portador de las bandera negra elcongregant Joan Salvadó Monterrubio.

Una vegada arribats a la Plaça del Rei,Monsenyor Ramon Torrella, ArquebisbeMetropolità de Tarragona i Primat, va pre-sidir la Santa Missa, a la mateixa plaça,concelebrada amb el M.I. Vicari General,

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

P ujada del Sant Crist des de l’amfiteatre 400 anysde la Casa de la Sang

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

1992

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

La Restauració de la Imatge del Sant Crist

Mn. Joan Aragonés; el Prior de laCongregació, Mn. Miquel dels SantsCombalia i un grup de preveres congre-gants. L’acte va acabar amb la veneracióde la imatge del Sant Crist i el cant delsgoigs.

Reproduïm part de les paraules del Dr.Torrella a l’homilia que són el millor recullde l’acte:

“El tornar a pujar avui el Sant Crist és un fetque exhorta d’una manera més viscuda a unatradició de fidelitat i perseverança.

Aquesta és la Casa de La Sang preciosa deJesucrist. En una casa, en una família, hi hasempre dues virtuts essencials: l’amor i la fide-litat. La fidelitat, per una banda, necessita coma motor l’amor, perquè la fidelitat vol dir unaactitud constant, perseverant, continuada,i almateix temps, la fidelitat demostra que es trac-ta d’un amor autèntic, perquè un amor que esmanifesta només de tant en tant no és autènticamor.

La sang de Jesucrist va ser vessada en laCreu, hem estat salvats, no amb or ni argent,sinó amb la sang de l’Anyell immaculat, i aixòés el que ens diu constantment el Crist de laSang i el que la Congregació durant 400 anysha anat recordant i ha anat fent realitat con-creta en cada època de la nostra estimada ciu-tat de Tarragona.

Tots estem convençuts que per laCongregació de la Sang comença un nouperíode amb més esperança, amb més fidelitati amb més amor”.

L’any 2003, fruit d’una col·laboració dela Mútua General de Catalunya,l’Ajuntament i la Diputació, es va procedirper part dels artistes restauradorsEustaqui Vallés Delmàs, Miquel VallèsDelmàs i Eva Vallès Blanch a una restau-ració integral de la imatge, que tenia unaconservació general força bona, la fustano patia d’atac de corc ni alteracions pro-duïdes per humitats.

En una primera fase es va fer una nete-ja general per eliminar la brutícia superfi-cial i el vernís engroguit i aparegué elprincipal problema: la pèrdua importantde la policromia. Es va procedir a la nete-ja fins deixar al descobert la pintura origi-nal, en alguns llocs totalment perduda.

La pintura estava molt deteriorada enzones com les cames i els peus, i en altresparts com el braç, el tors o l’espatlla, lespèrdues eren menors. Cal recalcar que laperfecta conservació de la policromia enel rostre del Crist va permetre reproduirno tant sols els colors originals sinó tambéla tècnica en que fou policromada la figu-ra. Per cloure el treball es va fer un procésd’envernissat de tota la talla i de la creu.

Després de l’acte de presentació de larestauració, el divendres de passió 11 d’a-bril, copresidit pel Sr. Agustí Bassols,President de Mútua General de

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

2003

Catalunya, i el M.I. Dr. Florenci Giralt,Prefecte de la Congregació, el Sant Cristrestaurat va fer la primera sortida enViacrucis el Diumenge de Rams, 13 d’abril.

La veneració tarragonina al Sant Cristde la Sang ha provocat diferents edicionsde goigs i recordances, totes elles registra-des en el catàleg general de GogistesTarragonins (GT).

Aquesta entitat, l’any 1981, inicia lesseves publicacions i després dels goigs ala Mare de Deu del Claustre i els de SantFructuós, edita ja amb el número 3 del seucatàleg els “Goigs en lloança del Sant Cristde la Sang venerat a l’església de Natzaretde la ciutat de Tarragona”. Són uns goigsde nova creació amb lletra de mossènJoan Roig i Montserrat, i música demossèn Josep Monné i Roig (q.e.p.r.). Eldibuix és de Joan M. Bosch Martinez i lanota històrica de Jordi Morant Clanxet.Impremta Torres i Virgili. Es publiquenamb motiu de l’Exposició Retrospectivade la Setmana Santa de Tarragona cele-brada entre els dies 8 i 19 d’abril de 1981.

Tenen nou estrofes, reproduïm aquí latornada i tres de les estrofes:

Resplendor sagrat del Pare,Llum del Poble pelegrí:La Sang vostra ens agermanai ens aferma al bon camí.

Pujarem a la carenadel misteri més profund,Contemplant la vostra penai el dolor que heu fet fecund.La nit trista, com s’allargadins l’ombriu Getsemaní...La Sang vostra ens agermanaI ens aferma al bon camí

Beneïu la Confrariaque us venera amb tant de zel;i en entrar dins l’agoniasatisfeu aquest anhel:Deu-nos una llambregadaQue il·lumini nostra fi....La Sang vostra ens agermanaI ens aferma al bon camí

Us honora Tarragonade mitjan segle setzè.Vostra Imatge l’esperonade reviure aquella feque Fruitós un jorn signavaconfessant tan alt destí...La Sang vostra ens agermanaI ens aferma al bon cami

L’any 1984, i amb el número de registre61 de GT, es publica una recordança ambmotiu de l’Any Sant de la Redempció, quetambé inclou els goigs, i una magníficalàmina a plumilla, obra del congregantJosep Riera Güell. Impremta GabrielGibert.

Una tercera edició és l’any 1992, ambmotiu dels actes del IV centenari de laCasa de la Sang (1592-1992) i per comme-morar la solemne Pujada del Sant Crist

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

E ls Goigs i les Recordançes

El Sant Crist de la Sang - 70è aniversari

des de l’amfiteatre (antiga església deSanta Maria del Miracle). Aquesta edicióés de quatre pàgines incloent els goigs delSant Crist i els de Nostra Senyora delMiracle (facsímil de l’any 1956). Notahistòrica de Carles Baches. ImpremtaCatalunya. Número 340 -341 del catàlegde GT.

Dels miracles sou Senyora,la Font i Mare de gràcies:Dels enemics i desgràciesDefenseu-nos a tothora.

El dia 8 de març de 1997 s’edita unarecordança amb motiu de l’acte de lliura-ment del títol de Congregant d’honor al’Excm. i Rvdm. Dr. Ramon Torrella iCascante, Arquebisbe Metropolità deTarragona i Primat. Número 533 de GT.Impremta Virgili.

Conjuntament amb la carpeta de 20goigs dedicats a tots els passos de laSetmana Santa Tarragonina es fa unanova edició dintre dels actes del 25è ani-versari de Gogistes Tarragonins. El dibuixés una magnífica plumilla de Joan AntonPorqueras Musté, i l’orla, una filigranaamb els improperis, dibuix de Ció VirgiliRobert. Nota històrica de Carles Baches.Impremta Virgili. Número 799 del catàleg.

Els goigs al Sant Crist es canten cadaDivendres Sant a l’església de Natzaretabans de sortir la imatge en processó i alfinalitzar la mateixa, davant del Sr.Arquebisbe i les autoritats, essent ja untestimoni de pietat popular i religiositattarragonines. Fins ara els goigs han estat

cantats per la Coral Nova Unió, de Vila-seca, que els va estrenar, i la CoralAugusta, de Tarragona, que acompanyaactualment la imatge en processó.

Tot s’ha consumat, és l’instant cabdal;s’aixeca amb la Creu, pur i sagrat, el taber-nacle de l’amor. Crist és a punt d’expirarperque s’acompleixi tot el que estavaescrit, i el Fill s’oferís en holocaust per lanostra salvació, ja que la creu de Jesús ésvida. És el pas per despertar a una novavida, perque per obra del Redemptor lamort deixa de ser un mal definitiu, quedasotmesa a la potència de la vida, és el nai-xement a la nostra nova vida.

La nostra venerada imatge simbolitza elmoment històric real i sublim de la mortde Crist. El text evangèlic de Sant Marcens ho relata amb les següents paraules:

“Ja era cap a migdia quan s’estenguéper tota la terra una foscor fins a mitjatarda: el sol s’havia eclipsat. La cortinaque tancava el santuari s’esquinçà per lameitat, i Jesús cridà amb tota la força:“Pare, confio el meu alè a les teves mans”.I havent dit això, expirà. El centurió queestava dret davant d’ell, quan veié comhavia expirat digué: “És veritat; aquesthome és fill de Déu”. També hi havia unesdones mirant-s’ho de lluny. Entre elles hihavia Maria Magdalena, Maria, mare de

EEll SSaanntt CCrriisstt ddee llaa SSaanngg -- 7700èè aanniivveerrssaarrii

L a Narració Bíblica del Fet de la Crucifixió

EEll SSaanntt CCrriisstt ddee llaa SSaanngg -- 7700èè aanniivveerrssaarrii

C loenda

1988

Jaume el Menor i de Josep i Salomé, lesquals havien seguit i servit a Jesús quanera a Galilea, i moltes que havien pujatamb Ell a Jerusalem”.

(Marc, 15, 37-41)Cada Setmana Santa acompanyem el

nostre Sant Crist de la Sang en elViacrucis. Fem l’autèntic Camí de la Creu,que és també de la nostra creu, la decadascú, amb les nostres penes, els nos-tres patiments i les nostres renúncies. Perquè el món pateix i darrere de la sevamàscara de rialles i bogeries, s’amaga unrostre atormentat de sofriment. I nomésl’acceptació de la Creu, en aquestmoment en què Crist consuma el sacrifici,és alleugeriment dels nostres camins, onmilers de peregrins, com nosaltres, pugenla ruta espinosa del viure diari anhelantuna pau que només es troba trepitjant lespetjades del Mestre.

Fotos: Arxiu Congregació de la Sang,Vallvé, Fer-vi i cedides

77

romocionar la Set-mana Santa deTarragona en moltsllocs i ciutats de

Catalunya i de la resta de l’Estatespanyol comporta, entre d’al-tres coses, parlar de la celebra-ció central de la mateixa que, anivell tradicional i popular te elseu màxim exponent en la pro-cessó del Sant Enterrament,organitzada per la nostra Reial iVenerable Congregació de laPuríssima Sang de NostreSenyor Jesucrist, declarada“Festa tradicional d’interèsnacional” per la Generalitat deCatalunya, degut a reunir elsrequisits que regula l’article 1 del

Decret 319/1994, de 16 denovembre, pel que fa a les cele-bracions de cultura tradicionalcatalana com a tal festes d’in-terès nacional, d’acord amb unaproposta formulada per la prò-pia congregació i amb l’informefavorable de l’expedient ambdata del 4 de maig de 1999, emèspel Consell de Cultura Popular iTradicional, d’acord amb l’arti-cle 6 de la Llei 2/1993, de 5 demarç, i de foment protecció dela cultura popular i tradicional id’associacionisme cultural, aproposta del llavors Consellerde Cultura, Joan Maria Pujals.

Això no està malament, però

no podem obviar que, tot i consi-derar la nostra Setmana Santa i lanostra processó amb un sentitpolièdric, com afirma moltesvegades el nostre Prefecte i con-siliari, Monsenyor Miquel Barba-rà, de fet, en la seva essència,sempre ha de tenir i tindrà un ori-gen religiós, si més no i si es vol,de religiositat popular, però sem-pre i al capdavall religiós.

D’aquí dons, que en lesmeves anades per aquest mónde congressos tinc el costum nosols de parlar -en les Actes deles diferents ponències i comu-nicacions resta escrit amb totsels “ets i uts”1 - del Sant Crist de

1 JOSEP MARIA SABATÉ I BOSCH: “Obrim portes a la Història (Índex Històric de publicacions de Setmana Santa de Catalunya)”Treballs 2n. Congrés de Confraries, Congregacions i Germandats de Setmana Santa de Catalunya., Girona 2005. Girona, octubre2006, pàgs. 29-31; “Tarragona, una Semana Santa diferente?”..., Calahorra, marzo 2006; “Els designis del Senyor són inescrutables(Notes històriques a l’entorn de la pietat popular)”. 3er. Congrés de Confraries, Congregacions i Germandats de Setmana Santade Catalunya, Barcelona, febrer 2007. Barcelona, 2008, pàgs. 57-64; II Congreso Internacional de Cofradías y Hermandades,Múrcia, 2007; “Tarragona, una Semana Santa diferente?”..., Zaragoza, febrero, 2008; Ibidem. Múrcia, marzo 2008;“Congregaciones de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo (La devoción a la Vera Cruz en Cataluña. Un modelo:Tarragona”, Actas del Congreso de Cofradías de la Vera Cruz. Zamora, septiembre 2008; Congreso Latinoamericano deReligiosidad Popular. La Semana Santa. Valladolid, Octubre 2008; “Religiositat <<oficial>> i religiositat popular: Un debat histò-ric” 4t. Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya. Reus, febrer 2009; I Congreso de capataces y costaleros. “Pasióna hombros”. Marchena, noviembre 2009; X Congreso Nacional de Cofradías y Hermandades de la Oración en el Huerto.Getsemaní. Hellín, diciembre 2009.

P

e Congresos per Espanya i algunes reflexions de

tornada a casa

D

78

La Sang, com el misteri centralde la ja esmentada processó delSant Enterrament -a banda deljoia de la Pasqua de Resurrec-ció- i gairebé ho faig tambésempre amb una introduccióhistòrica -per allò de l’ofici d’unhom- en la que intento assenya-lar les bases i els orígens d’a-questa devoció i religiositatpopular, que no repetiré a lespàgines de la nostra revistaanual per a no entrar massa enles disquisicions terminològi-ques2 i en la seva expressió ges-tual que les caracteritza3 i queha estat qüestió a debat en dife-rents moments de la Història,especialment quan van lligats ala litúrgia, al paper dels seglars ia les diferents formes del seuapostolat.

En canvi, el que sí voldria ésfer-vos només cinc cèntims delque també he après en aquestscongressos: la tasca que duen aterme moltes de les associa-cions allí reunides, sobretot apartir d’uns estatuts que no solsestan editats, sinó que cadascúdels confrares, germans o con-gregants en té un exemplar, elsconeix i els compleix.

En aquest sentit, com en tot,hi ha coses bones i d’altres no

tant, però nosaltres ens hem defixar en allò que ens pot servirper a millorar, com per exemplela congregació de “La Sang” deZaragoza que encara avui tecura de donar sepultura alspobres, tot i que manté unnombre “elitista” de només 50congregants; la vinculació a“totes” les tasques pastorals deles respectives parròquies seusde les corresponents associa-cions de Setmana Santa i lapresència efectiva dels seusconsiliaris al capdavant en eldecurs de tot l’any, etc.

No tracto de fer compara-cions, ans al contrari només sónunes humils reflexions que emfaig jo mateix com a congregantde La Sang i com a membre del’AASST.

Recordo que en els meus tre-balls de recerca he tingut ocasióde constatar amb la documen-tació de primera ma o amb d’al-tres referències les motivacionsque inspiraren aquells primersesparters i espardenyers, elsquals un 23 de juny de l’any1545 demanaven la fundació dela nostra confraria de “laPreciosa Sanch de Jesucrist”(sic)4 amb una clara intenció“pera que no fòssin ni apare-

guessen viure sens ley o confra-ría, majorment essent cosa tannecesaria, tant per als combre-gans com per al soterrar de ditsconfrares” (sic)5; també en algundels primers números d’aquestarevista de “La Sang” vaig pre-sentar una sèrie de quatre arti-cles comentant uns estatuts dela nostra congregació correspo-nents al darrer quart del segleXIX6.

El cert és que a hores d’aradels actuals estatuts canònicsconfesso que no en ser res deres: ni si estan editats, ni si esdonen als congregants, ni si estenen en compte, ni si es com-pleixen. Jo mateix, com suposoho fan la majoria dels nostrescongregant, tinc domiciliada laquota en una entitat d’estalvis ipago “religiosament” el rebutanual, rebo aquesta revista ambla llista dels congregants i aspi-rants i els corresponents“tiquets” per l’atxa de la proces-só, i, regularment i periòdica,m’informen de les activitats quees fan en el decurs de l’any -latrobada, la missa de difunts, l’as-semblea general ordinària ambun percentatge d’abstenció“ordinàriament generalitzada”,etc.-, però de l’essència cristiana-aquell “pera que no fòssin ni

2 Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos: Directorio sobre la piedad popular y la liturgia. Del“Mensaje” de Su Santidad Juan Pablo II. Decreto del 21 de septiembre de 2001. BAC-Documentos. Madrid, 2002. Pág. 28.3 Congregación...: Directorio... Pág. 31: “...expresiones, que se trasmiten desde siglos de padres a hijos, son modos directos ysimples de manifestar externamente el sentimiento del corazón y el deseo de vivir cristianamente. Sin este componente interiorexiste el riesgo de que los gestos simbólicos degeneren en costumbres vacías y, en el peor de los casos, en la superstición.”4 Llibre del Consell. Any 1545. Arxiu Històric de Tarragona (AHT).5 Ibidem.6 JOSEP MARIA SABATÉ I BOSCH: “ Notes Històriques: Els Estatuts a les acaballes del segle XIX” (I). La Sang, núm 3. Tarragona,març 1989. pàgs. 5-7; Ibidem. (II) núm. 5. Tarragona, abril 1990. pàgs. 8-10; Ibidem.(III) núm. 7. Tarragona, març 1991. pàgs, 19-21; Ibidem.(IV) núm. 9. Tarragona, abril 1992. pàgs, 19-20.

79

apareguessen viure sens ley oconfraría, majorment essentcosa tan necesaria” (sic) de laseva fundació- res de res o benpoca cosa, i ningú fins ara m’hoha recriminat, ni m’ha fet unabona i merescuda estirada d’o-relles.

És cert que ja no ens cal vet-llar pels condemnats a mort iper “soterrar” els nostres con-frares.

Ara, però, com en cada pri-mavera esclatant, quan laSetmana Santa ens porta aquestalè espiritual que ens impulsa acercar una mena de perfeccióper retrobar-nos amb Déu en lapersona del Crist i per acom-panyar-lo en els seu Calvari,quan en aquests dies santsolors, colors, somnis i sensa-cions en els mateixos llocs desempre se’ns barregen ambaquells amics que fa temps queno veiem -cada any en faltaalgun!- i que de ben segur ensdeuen veure des d’un esgraómés alt, ara en aquesta SetmanaSanta d’avui, en aquests tempsde materialisme i de crisi -criside valors, de fe, de família, ...-,

tots, i jo amb tots, hem de recu-perar l’essència d’uns estatutsreligiosos, actuals, de sempre,per a ser exemple viu de cristia-nisme amb aquelles virtuts ohabituds que ens disposen atenir un enteniment i unavoluntat per obrar segons eljudici de la raó il·luminada perla fe per tal d’escollir els mitjansmés adients pel fi sobrenaturalde l’home, virtuts cardinals detemprança, prudència, justíciai fortalesa tan profitoses per lavida d’avui, de manera quepalesem en la nostra fe virtut,en la virtut ciència, en la ciènciatemprança, en la temprançapaciència, en la paciència pie-tat, en la pietat fraternitat i en lafraternitat caritat.

Cal ser prudents per a saberdiscernir el be del mal i emprarels mitjans justos en el tracteamb els altres, tracte d’afecte iamor cristià, sense fer mal aningú amb els nostres comenta-ris infundats, però també sensecallar les injustícies. Ser justoscomporta donar a cadascú elseu amb un sentit igualmentcristià i evangèlic i també ensobliga sovint a ser forts davant

de molts moments de debilitat i,finalment, a tenir la temprançaper aconseguir l’equilibri neces-sari que ens permet mantenir lahonestedat suficient.

Els estatuts ens han de servirper fer realitat la dita: “Tothomconeixerà que som del Crist, siens estimem com a germans”,perquè per damunt de la nostrafiliació a la confraria i a l’es-mentada A.A.S.S.T., i de la parti-cipació més o menys conscienta tants i tants viacrucis, solem-nitats religioses, processons ialtres celebracions de la nostraSetmana Santa, l’esperit d’amoral Crist i l’estima al germà enshan de donar la veritableempremta de cristians i cristia-nes, més enllà dels dies sants,en el decurs de tot l’any, perquètots els dies són sants pels queestan en gràcia de Déu.

No ha de ser ni un somni, niuna utopia: “Tothom coneixeràque som del Crist, si ens esti-mem -de veritat- com a bonsgermans” i així “el demà seràmillor”.

Josep Ma. Sabaté i BoschCongregant.

Cronista Oficial de laCiutat de Tarragona

Tarraco PrevencióRiscos Laborals

EspecialitatsSEGURETAT, HIGIENE, ERGONOMIA,PSICOSOCIOLOGIA I VIGILÀNCIA DE LA SALUT

Carrer Mont-ral, 2, baixos. 43205 REUSTels. 977 328 480 / 977 328 155 / Mòbil 606 922 742. Fax 977 313 623E-mail: comercial@tarracoprevencio.comwww.tarracoprevencio.com

Servei aliè. Acreditació SP-006-T

De dilluns a divendres

degusti i disfruti del nostre menú de mercatper 19 euros (1er. plat, 2on plat, pa, vi i postre)

Rambla Nova, 27 - Tels. 977 234 233 / 977 237 918 - 43003 TARRAGONA

RESTAURANT - CAFETERIA - PASTISSERIA

ecull Fotografic de la Festa de la Sang

2009

R

81

Foto: Fer-vi

SR. CAMILO MONTSERRAT RULL

82

Foto: Fer-vi

Foto: Fer-vi

SR. ABELINO DONATO SALVAT

SR. JOSEP MA. NICOLAU QUERALT

83

Foto: Fer-vi

SR. ANTONIO MARTORELL COMAS

Foto: Fer-vi

SR. ISIDOR GUERRERO CASTELLVÍ

84

Foto: Fer-vi

Foto: Fer-vi

SR. JOSEP MA. MARQUÉS GRAU

BRIGADA MUNICIPALConseller Responsable de l’Ajuntament de Tarragona,

Sr. Antonio Rodríguez

85

Foto: Fer-vi

Detall de l’exhibició de la banda a la plaça del Rei

Foto: Fer-vi

Presidència de l’Acte

Foto: Fer-vi

Foto general de l’acte

LA CAMBRA,UNA ENTITAT AL SERVEI DELS PROPIETARIS!

Cambra de la Proietat Urbanade Tarragona

Méndez Núñez, 23 - TarragonaTTeell.. 997777 2244 2299 0066

Gaudeixi de totes les avantatgesque la Cambra de la PropietatUrbana de Tarragona ofereix alsPropietaris Urbans.

L’ajudem a resoldre tots els problemesderivats de la seva propietat, donantsuport tècnic i assessorament jurídic ilegal.

SSii ééss PPrrooppiieettaarrii,, ffaaccii’’ss ssooccii ddee llaa CCaammbbrraa!!

87

ada cop que hem derecordar “in memo-riam” i a títol pòstumla fidelitat de quel-

com se’ns fa un nus a la gola i ala vegada ens ve al pensamentaquella poesia que repetia latornada “En vida, amic, en vida”i que també varem dedicar a lamemòria de Josep MariaSalvadó:

una tornada que resulta difícilde complir quant la mort es pre-senta gairebé sense avisar, enuna edat i en unes circumstàn-cies que de bon tros no s’espe-ren mai.

Si més no, la tristor i lapena d’aquest cronista inspirenun sentiment molt especialquan amb la persona en qüestióhem compartit bona part de lanostra vida, perquè heu desaber i entendre que amb elJordi érem mig parents oparents llunyans, però sempreens havíem considerats cosins,perquè el seu pare es deiaEusebi Blanch Bosch; ambdósvarem néixer a la plaça de laFont, anàrem als mateixoscol·legis, jugarem per aquestscarrers de l’entorn i en elsmateixos equips de futbol, ple-gats entrarem d’aspirants a “La

Si vols fer feliç algú que estimes molt,per què no li dius avui?... En vida, amic, en vida.Si vols donar-li una flor, no esperis que s’hagi mort,fes-la-hi arribar avui amb amor... En vida, amic, en vida.No esperis que es mori la gent per a estimar-lai palesar-li el teu efecte... En vida, amic, en vida.Seràs feliç si aprens a fer feliços tots aquells que tu coneixes...En vida, amic, en vida.No visitis panteons, ni omplis de flors les tombes,omple d’amor els cors... En vida, amic, en vida.”

C

ordi Blanch Vidal, “In memoriam”J

Sang” i quasi festejarem tambéplegats amb les nostres respecti-ves núvies, fins que els estudissuperiors i la vida professionalens separaren, tot i que ensseguíem veiem per Tarragonaen aquelles dates assenyaladesen les que la Setmana Santa hitenia un lloc cabdal, i ens unien,a més, afeccions similars, comels castells: ell, però, amb elsXiquets de Tarragona, la sevacolla “de sempre”.

Jordi Blanch Vidal en acabarels estudis va treballar en dife-rents empreses, però més enda-vant va guanyar les oposicionsal Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunyadesenvolupant la seva tasca

docent als Instituts d’Igualada ide Reus, fins el moment de laseva jubilació, en que no deixàde treballar com a col·labora-dor voluntari a l’Arxiu Arxidio-cesà de Tarragona.

A “La Sang” el Jordi s’hi vatrobar com a casa: foren quasi50 anys portant la Creu delsImproperis durant el viacrucisde la matinada del DivendresSant -una creu que abanstambé havia portat jo- i dedi-cant-se al servei dels penitentscom a tasca encarregada per laJunta, de la que en formava parttambé quasi ininterrompuda-ment des de l’any 70.

La Congregació de “La Sang”

en la seva sessió del passat 13d’octubre va acordar per una-nimitat concedir-li la Medalla ala fidelitat a la Setmana Santa atítol pòstum “in memoriam”,guardó que el Sotsprefecte de laCongregació, Josep MariaFortuny i Miró, lliurà als seusfills Gemma i Jordi, en el solem-ne acte anual que acollí a totesles associacions de la SetmanaSanta de Tarragona en el saló deplens de l’Ajuntament de la ciu-tat el divendres 27 de novembredel proppassat 2009.

Jordi, “La Sang” et tindràsempre en el record.

88

Josep Maria Sabaté i BoschCronista oficial de l’AASST

Foto: Fer-vi

Plaça Sant Joan, 243360 Cornudella del Montsant

TarragonaTel.y Fax 977 82 14 83

http://www.baronia.come-mail: englora@baronia.com

MMEEDDAALLLLAA DDEE PPLLAATTAAEENN EELL MMUUNNDDIIAALL DDEE BBRRUUSSEELLAASS

AAVV 1144

om a cloenda deles celebracions del250è aniversari dela creació delsArmats de la Reial i

Venerable Congregació de laPuríssima Sang de NostreSenyor Jesucrist de Tarragona,la nostra "Cohort Romana "ha esdevingut protagonistad'una sèrie d'actes importantsi alhora singulars. Importantspel seu contingut i la trans-cendència que d'ells es derivai singulars perquè difícilmentes tornaran a repetir i si esprodueix aquesta repetició,serà a llarg plaç. Em referei-xo a actes com: 1) La impres-sionant desfilada commemo-rativa dels 250 anys, on s'a-plegaren els Armats deTorredembarra, Montblanc,Mataró i Girona que acom-panyaren als amfitrions de la

jornada, els Armats de laSang de Tarragona, pelscarrers de la nostra ciutat enun dia tan assenyalat.2) L'apadrinament, pocs diesabans de la Setmana Santa de2009, del nou grup d'Armatsde la "Congregació de laPuríssima Sang de N. S.J. deCambrils" que l'entitat germa-na va crear per a engrandir laSetmana Santa cambrilencai la pròpia congregació.3) L'organització de les Visionsde Setmana Santa a càrrec deLa Sang, on els Armats tambévan tenir un paper destacatque es repetirà aquestaSetmana Santa 2010 aSalamanca. 4) L'anada delsArmats a Benicarló per a des-filar encapçalant "la processóde l'Encontre entre el Natzarèi la Dolorosa". Precisamentd'aquest últim esdeveniment

parlarem en aquest article.

"LA PROCESSÓ DE L'EN-CONTRE DEL DIMECRESSANT, DE BENICARLÓ"

Aquesta ciutat del BaixMaestrat gaudeix d'unaSetmana Santa que podemqualificar d'important pelnombre d'actes que se cele-bren i alhora molt digna perla seriositat amb la qualaquests es desenvolupen. Laseva "Junta Local de SemanaSanta" coordina i organitza totun programa d'actes al llargdels dies sants que, des de l'i-nici el Dissabte de Passió ambel Pregó i fins el Diumengede Pasqua amb la processóde l'Encontre de Resurrecció,conformen la Setmana Santamés seriosa de la comarca,aconseguint any rere any que

C

imecres Sant a Benicarló:Una pagina per a la historia dels Nostres Armats

D

91

es compleixi el lema de la"Junta Local" que diu:"Benicarló, una ciudad conacento religioso". Un delsactes que contribueixen acrear aquest accent religiós ésla processó del Dimecres Santal vespre, coneguda amb elnom de "Processó del'Encontre entre el Natzarèi la Dolorosa" en la qualhi participen les set confra-ries benicarlandes amb setpassos, d'un total de vuitque conformen el patrimoniartístico-religiós d'aquestesentitats i que desfilen a lesprocessons de Dimecres Sant iDivendres Sant. És precisa-ment en aquesta processó del'Encontre del Dimecres Santque els nostres Armats vantenir un paper destacat.

La idea de la participacióva sortir de la Junta directivade l'Associació d'AnticsAlumnes de La SalleBenicarló que amb la sevaConfraria "La Oración deJesús en el huerto de losOlivos", no solament prenpart en els actes de laSetmana Santa benicarlanda,sinó que també assisteixen adiferents trobades i congres-sos de confraries arreu del'Estat espanyol al llarg del'any. Fou així com ells vanconèixer "in situ" els nostresArmats de la Sang quan vanparticipar, per dues vegades(anys 2003 i 2007), als diferentscongressos amb temàtica deSetmana Santa que s'han rea-

litzat a la nostra ciutat i enels quals la R. i V. Congregacióde la Puríssima Sang de N.S.J.hi va col.laborar obrint l'es-glésia als congressistes per aque puguessin admirar elspassos que s'hi guarden, alho-ra que també gaudir de lesexhibicions de la "CohortRomana" a la plaça del Rei,que van fer les delícies detots els assistents a aquestscongressos. Degut a l'amistatexistent, per motiuslassal.lians, entre els com-panys de Benicarló i qui signaaquest article, ells em vanplantejar la proposta desol.licitar la presència delsArmats a la Setmana Santabenicarlanda, aprofitant quela confraria lassal.liana ocupala secretaria dins la "JuntaLocal de Semana Santa" i quel'any 2009 celebraven el 45èaniversari de la creació de laseva confraria. Com que vaigtrobar aquesta proposta forçainteressant (ja que és unamanera de donar a conèixerla nostra Congregació fora de

la ciutat i també la SetmanaSanta tarragonina), i era moltadient amb la celebració del250è aniversari de la creaciódels nostres Armats, vaig pas-sar l'encàrrec a la Junta deGovern de la Puríssima Sangi a la Comissió d'Armats pera que ells valoressin la pro-posta d'encapçalar la proces-só de Dimecres Sant d'aquellaciutat i decidissin. La respostadonada per la Junta de laCongregació fou afirmativa iaixí va ser com els Armats dela Sang de Tarragona anarena Benicarló.

La crònica d'aquesta sorti-da comença el Dimecres Santde 2009 a primera hora de latarda quan els Armats carre-garen tot el material a l'auto-bús que els havia de portar aterres de Castelló, a la comar-ca del Baix Maestrat. Desprésd'una mica més d'hora i mitjade viatge per autopista arribà-rem a Benicarló. Els com-panys de la Salle ja ens espe-raven i ens van acollir a les

92

La cohort encapçalada per Agustí Busquets

Josep Ciurana Moncusí

seves instal.lacions del'Associació d'Antics Alumnes,on els armats disposaren dela primera planta de l'edificiper a deixar tot el material icanviar-se de roba. A les 19,30h ja estàvem tots a punt perpartir. Tant els armats, comels congregants que ostentà-vem la representació de laCongregació portant laBandera Principal, convenient-ment abillats sortírem alcarrer per a disposar-nos acomençar la processó.Moments abans d'iniciar ladesfilada, allà mateix davantla seu social de la Confraria,el pas de l'Oració a l'Hort varebre les "tres reverències" queels Armats sempre fan alspassos quan els van a recollir.Acte seguit els Armats, la con-fraria de l'Oració a l'Hort, elsrepresentants de La Sang ambla seva bandera i el Presidentde l'Agrupació d'Associacionsde Setmana Santa de Tarra-gona, acompanyats tots per laPresidència de la confrarialassal.liana, vam sortir en pro-cessó cap a la plaça de Sant

Bartomeu on hi ha l'esglésiaparroquial del mateix nom,(centre neuràlgic de la Set-mana Santa d'aquesta ciutat),per a iniciar des d'allí, a les20,30 h, la "Solemne i gene-ral processó de l'Encontredel Natzarè amb laDolorosa" pels carrers delcentre històric de Benicarló.

Cal dir que les processonsbenicarlandes segueixen al'hora de desfilar l'ordre delsfets de la Passió i Mort deNostre Senyor Jesucrist. Pertant la seqüència dels passos iconfraries a les processons deDimecres Sant i DivendresSant és:

- Oració a l'Hort (Cofradiade la Oración de Jesús en elHuerto de los Olivos -Associació Antics Alumnes LaSalle)

- Verge de l'Esperança(Cofradía Virgen de laEsperanza)

- Santíssim Crist de la

flagel.lació (Cofradía Santí-simo Cristo de la flagelación).És l'únic pas portat a espatlles.

- Jesús Natzarè (Herman-dad de Jesús Nazareno). És undels dos passos protagonistesde l'Encontre.

- Cristo del Asilo (el SantCrist) (Hermandad de laBuena Muerte y el SantoEntierro)

- Davallament de la Creu(Cofradía del Descendimientode la Cruz)

- Sant Sepulcre (Herman-dad de la Buena Muerte y elSanto Entierro). Aquest pasnomés surt a la Processó delDivendres Sant.

- Verge Dolorosa (Cofradíade la Virgen Dolorosa). És lamés antiga de Benicarló, ambmés de 100 anys d'antiguitat.El seu pas és l'altra protago-nista de l'Encontre.

Fet aquest aclariment iseguint el transcurs de la pro-cessó direm que, arribats a laplaça de Sant Bartomeu idavant de l'Ajuntament, elsArmats van fer les seves pri-meres passades per a satisfac-ció i goig dels espectadors. Ales ordres del segon (perabsència del titular) CapitàManaies (Sr. Agustí Busquets),el qual es va estrenar ambmolt d'èxit en el càrrec, elsnostres Armats van començar

Detall de l’acte

93

a desplegar tot el repertori depassades i encreuaments alllarg del recorregut processio-nal, sota l'atenta mirada delsbenicarlandos que descobrienper primera vegada tota l'es-pectacularitat i bellesa quecomporta la desfilada de la"Cohort Romana" pels carrers.

En aquest punt us puc dirque, pels comentaris rebuts depart dels amics i coneguts, amés de les passades i diferentsevolucions que els Armatsanaven fent durant laProcessó, dos detalls en parti-cular causaren molt bonaimpressió: Primer l'excel.lentmarcialitat a l'hora de desfilari la bellesa de la uniformitatque donava un toc molt ele-gant. En segon lloc, un detallque a Tarragona agrada molt ique a vegades no valoremprou perquè ja coneixem, peròque a la ciutat de Benicarlómai no havien vist ni sentitpels seus carrers durant unaprocessó de Setmana Santa.Em refereixo senzillament alsoroll que fan les sandàliesquan al marcar el pas elsArmats arrosseguen els peus, iel "click" de les llances al picarcontra terra. Us puc assegurarque aquest detall va causarautèntica sensació entre elsbenicarlandos i va ser motiude llarg comentari.

Aquesta processó del'Encontre es caracteritza per-què al començament sóndues desfilades en una, ja que

cada confraria arriba a laplaça de Sant Bartomeu veninten processó des de la sevaseu respectiva. Un cop a laplaça, es col.loquen per ordrede desfilada i comença acaminar la processó. Quanarriba el torn de sortida delpas del Natzarè, aquest estroba amb el pas de la VergeDolorosa i s'escenifica"l'Encontre" entre les duesimatges. Els dos passos esmiren cara a cara mentresper la megafonia exterior deltemple es comenta un frag-ment del passatge evangèliccorresponent i una petitareflexió, per a tot seguit con-tinuar amb la desfilada pro-cessional.

Després de fer tot el reco-rregut pels carrers plens degent, que guarden un respec-tuós silenci al veure passar laprocessó, vam arribar de noudavant el temple parroquialde Sant Bartomeu. En aquestpunt i a mesura que les con-fraries anaven arribant, els

Armats, situats a la plaça d'es-quena a l'Ajuntament i cara ala Parròquia, feien les tresreverències o acatamentsals respectius passos abans deque aquests entressin dinsl'església. Un per un, tots elspassos van anar rebent aques-tes reverències. Aquí calcomentar que l'únic pas quea Benicarló és portat a espat-lles, el "Santíssim Crist de laflagel.lació", se situa per tradi-ció davant la porta de l'esglé-sia quan acaba la processó ia mida que van entrant elspassos, els va saludant ambunes reverències força espec-taculars que porten a termeels seus portants. Doncs bé,quan els Armats van anar afer, en últim lloc, les tresreverències a aquest pas, elsportants "del Sant Crist de laflagel.lació" van respondreamb la seva espectacularreverència consistent en ferunes passades cap a davant icap a darrere, per acabaraixecant molt el pas per lapart de darrere amb els

La representació de la Congregació a Benicarlóamb la mostra de la bandera

94

braços ben alçats i baixant-lopel davant quedant els por-tants quasi de genolls, adqui-rint el pas en aquest momentuna forta inclinació, moltespectacular. Fou un momentmolt emotiu, de recíproc res-pecte i agraïment que posàun bon final a la desfiladaprocessional.

Un cop acabada la proces-só i de nou al local delsAntics Alumnes de La Salle,tocava canviar-se de roba,recollir tot el material i posar-lo a les caixes, plegar la ban-dera, treure'ns la vesta, dei-xar-ho tot a punt per carregara l'autocar i anar a sopar alrestaurant on els companysde la "Junta Local" ens havienpreparat un àpat abundantper als 46 tarragonins, congre-gants tots de la Sang, que

havíem assistit a la processó.El sopar va començar tard(vora les 12h de la nit) ja quela processó va acabar a propde les 23h i abans calia fer totel que ja he explicat, allar-gant-se fins a quarts de duesde la matinada en un ambientde bona companyonia. Des-prés va arribar el moment decarregar el material a l'auto-car i acomiadar-nos dels com-panys de Benicarló que ambla mateixa il.lusió que ens vanrebre, ens van acomiadardonant-nos les gràcies vàriesvegades per haver acceptat laseva petició, a la qual cosavàrem contestar agraïnt since-rament totes les atencionsrebudes.

Al voltant de les dues de lamatinada l'autobús sortia deBenicarló per enfilar el camí

de retorn a Tarragona, onarribàrem a quarts de quatred'una matinada humida,doncs vàrem saber via mòbilque a la nostra ciutat haviaplogut poc abans de sortir laProcessó del Dolor, i encara hihavia algunes rajoles mulladespels carrers. Tot i ser molttard, es va descarregar tot elmaterial i es va portar a laSang deixant-lo ben col.locata la sala d'Armats i la bande-ra a la sala de Juntes.

Aquella nit vam anar a dor-mir tard, molt tard, però crecque molt contents perquèd'una manera o altra totserem conscients que havíemescrit una pàgina nova per ala història dels Armats de laSang, ja que mai havien sor-tit de Tarragona per anar adesfilar a una altra ciutatencapçalant una processó deSetmana Santa. Aquest fethistòric es pot repetir, si elsArmats i la Junta de Governvolen, doncs la invitació per adesfilar a la Processó del'Encontre de Dimecres Santde Benicarló, l'any del 50èaniversari de la fundació dela Cofradía de la Oración deJesús en el Huerto de losOlivos, el 2014, ja està feta.

Pas de l’Oració de l’Hort de Benicarlóamb la representació Tarragonina

Josep Ciurana Moncusí

95

mb el lema Passióper la SetmanaSanta, els dies 13, 14i 15 de febrer de 2009es va celebrar a la

ciutat de Reus el 4t. Congrés deConfraries de Setmana Santa deCatalunya, en el marc esplèndiddel Teatre Bartrina. Uns dos-cents congressistes varem serels participants, vinguts de mol-tes ciutats i pobles de Catalunyai d’altres Països Catalans. Lesconfraries de Tarragona vantenir una gran presència alCongrés.

La ponència central “Perquè busqueu entre els mortsaquell qui viu? (Lluc 24,5).De la Creu a la Pasqua” vaanar a càrrec del Dr. ArmandPuig i Tarrech, degà de la

Facultat de Teologia deCatalunya.

Un altra ponència va anar acàrrec de Mn. FrancescGiménez, rector de la Parròquiade Sant Francesc de Reus iConsiliari de la Confraria NostrePare Jesús del Calvari. El seutema va ser ¨Participació delsconfrares a l’Església i parti-cipació de l’Església a lesconfraries”.

Complementaren les jorna-des altres ponències, vàriescomunicacions, visites a vàriesseus de diferents congregacionsi una taula rodona analitzant elsdiferents vessants de laSetmana Santa; religiosa, cul-tural, tradicional i social. Undels participants a la taula va ser

el Sr. Josep Ignasi Boda, expresi-dent de l’Agrupació d’Associa-cions de Setmana Santa deTarragona.

El diumenge dia 15 es vacelebrar la missa a la Prioral deSant Pere, presidida pel Sr.Arquebisbe Dr. Jaume PujolBalcells, amb una gran partici-pació de congressistes i fidels.Va ser retransmesa pel canalcatalà de televisió espanyola iconcelebrada amb Mn. ManuelValls Serra, director i celebrantde la missa dominical del pro-grama.

Finalment la ciutat de Mataróva ser l’escollida com a seu delproper Congrés de l’any 2011.

A

t. Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya4

Vicenç Gabriel Ascaso

96

l dia 4 d’abril del pas-sat any, la banda detimbals dels Aspi-rants va participar,convidada per la

Cofradía Nuestro Padre JesúsNazareno de Monzon, a la XIªTamborrada Memorial “Je-sús Calderón”, un d’entretants actes que, amb motiu de laSetmana Santa, se celebra enaquella ciutat.

A l’acte hi participaren untotal de 10 bandes, i va consistiren fer un recorregut interpre-tant melodies amb els timbals ibombos pels carrers de Mon-zón, i acabant a l’auditori a l’airelliure del Parque de La Azu-carera, on totes les bandes vaninterpretar, una per una, elsseus tocs d’exhibició.

La banda de La Sang deTarragona, va saber estar al’alçada, i, cal dir que, va desta-car per la seva diversitat d’ar-monies en els seus tocs.

Per finalitzar l’acte, totes lesbandes van interpretar, conjun-tament, el toc de Monzón, tal

com acostumen a fer.

Tot seguit els amfitrions vanoferir un sopar de germanor atots els participants en aquestaXIª Tamborrada Memorial“Jesús Calderón”.

E

aa BBaannddaa ddee TTiimmbbaallss ddeellssAAssppiirraannttss ddee llaa RR.. ii VV..CCoonnggrreeggaacciióó ddee llaa PPuurriissssiimmaaSSaanngg ddee NNoossttrree SSeennyyoorr JJeessuuccrriisstt,,aa MMoonnzzóónn

L

IIggnnaassii VVeennddrreellll

Cami a l’auditòri

97

Pels carrers de Monzón

Comença l’exhibicio Un moment de l’exhibició

El cap de la banda, Sr. Sapiña, recollint la recordança

98

acia el futuro de laSemana Santa

Al paranimf de laUniversitat de Cas-

tella–La Manxa, del 24 al 27 desetembre del passat 2009, vatenir lloc el XXII EncuentroNacional de Cofradias Peniten-ciales.

En una entrevista alPresident de la Agrupación deCofradias de Ciudad Real a undiari local, comentava que elprincipal objectiu del Encuen-tro era el d’intentar unificar cri-teris comuns entre les confra-ries de tota Espanya, remarcantels aspectes culturals, religiososi de confrares.

En aquest sentit estavenenfocades les ponències delEncuentro.

Primera Ponència: EL COM-PONENTE RELIGIOSO, lo espiri-tual, a càrrec del Ilustrísimo Sr. D.Miguel Esparza Fernández, VicariGeneral de la Diòcesi i Consiliaride l’Associació de Confraries deCiudad Real. Va tractar aspectescom el pes de la religiositat de laSetmana Santa, les relacions deles Confraries amb l’Església, laformació dels confrares...

Segona Ponència: EL COM-PONENTE HUMANO, el cofradea càrrec de l’estudiós de laSetmana Santa, D. XuasúsGonzález, de León. A la taularodona posterior participà el Sr.Sr. Josep Ignasi Boada, expresi-dent de l’Agrupació d’Associa-cions de Setmana Santa deTarragona. Els temes tractatsvan ser la importància de la tra-dició, el lloc de les dones a laSetmana Santa, el paper del

joves a les confraries, la forma-ció dels confrares...

Tercera Ponència: EL COM-PONENTE CULTURAL, lo cofra-de. A càrrec de D. Carlos GarcíaRioja, President de l’AssociacióLa Horqueta (Leon), on va par-lar de la imagineria, la restaura-ció i conservació del patrimonicofrade, la importància de lamúsica, pregons, publicacions...i la seva dimensió religiosa...

Completant la programacióva tenir lloc la lectura de moltescomunicacions relacionadesamb les ponències i es va dur aterme un concert de músicaprocessional amb dues bandesde confraries i la banda del’Agrupació Musical de CiudadReal, a més de la visita a vàriesesglésies, seus de Confraries,per admirar els seus misteris.

H

XII Encuentro Nacional de Cofradias Penitenciales. Ciudad Real

X

99

També va tenir lloc la celebra-ció d’una processó extraordinà-ria pels carres de la ciutat amb laparticipació de quatre monu-mentals passos, acompanyats deconfrares i bandes de música.

El diumenge a la Catedral de

Nuestra Señora del Prado, es vacelebrar la missa Pontifical, pre-sidida per l’Excm. i Rvdm. Sr.Bisbe de Ciudad Real i Prior delas Órdenes Militares, D.Antonio Algora Hernado, acom-panyat d’un bon nombre deconcelebrants, d’entre els quals

cal destacar el bisbe deBarbastro (ciutat que acollirà elproper Encuentro l’any 2010),l’Excm. i Rvdm. D AlfonsoMillián Sorribas

Vàries confraries de Tarragonavan participar al Encuentro.

Vicenç Gabriel Ascaso

Joaquim Julià, president de l’Agrupació amb Josep Ma. Sabaté,cronista i el nostre representat Vicenç Gabriel

Ecce-HomoSetmana Santa Ciudad Real

100

Via Augusta, 9 - Tel. 977 38 25 8243840 Salou

102

103

Nota trobada en les seves investigacions pel professor José Sánchez Real (qepr), on es parla i quedamolt clar la constitució de la Congregació al 1545.

El professor Sánchez Real fou un gran estudiós de la ciutat i col·laborador de la nostra Congregació.

Sigui aquesta publicació un homenantge al seu treball i al seu record.

Programa 2010

107

PPPPRRRROOOOGGGGRRRRAAAAMMMMAAAA DDDD ''''AAAACCCCTTTTEEEESSSS

Setmana Santa 2010

DIA 16 DE MARÇ

Presentació de l’opuscle LASANG, a càrrec del Sr. AlbertAbelló Hierro, President de laCàmbra Oficial de Comerç,Industria i Navegació deTarragona.

L’acte tindrà lloc a les 8 delvespre a l’església de Natzaret.

Tot seguit acte de recordançadels 70 anys de la benedicció del’imatge actual del Sant Crist deLa Sang, amb la participació delCor Jove de l’Schola Cantorumdels Amics de la Catedral deTarragona que interpretarà trespeçes i els goigs al Sant Crist.Direcció Anna Mateu. OrganistaMiquel Castillejo.

DIA 17 DE MARÇ

Concert organitzat per

l’Agrupació a càrrec de laCoral Augusta.

L’acte tindrà lloc a 2/4 de 9del vespre a l’església deNatzaret.

DIA 18 DE MARÇ

Presentació de l’opuscle dela Congregació de Senyoressota la invocació de laPuríssima Sang i la Mare de Déude la Soledat, a càrrec del Sr.Josep Maria Sabaté Bosch,Cronista Oficial de la Ciutat i dela Setmana Santa

L’acte tindrà lloc a l’esglésiade Natzaret a 1/4 de 9 delvespre.

DIA 25 DE MARÇ

Conferència quaresmal:

“Cristo, centro y vida de lareligiosidad popular” acàrrec de Monsenyor CarlosAmigo Vallejo, CardenalArquebisbe de Sevilla.

L’acte tindrà lloc a l’esglésiade la Comunitat Claretiana(S. Agustí) a 2/4 de 9 del vespre.

DIES 22 al 26 DE MARÇ

Repartiment de vestes iimproperis als congregants ialtres interessats que prèvia-ment ho hagin sol.licitat. Horaride 6 a 2/4 de 9 del vespre, a laSecretaria de la Congregació, c/Natzaret núm. 1.

DIUMENGE DE RAMS, 28 DE MARÇ

A les 7 de la tarda: sortirà del’església de Natzaret el SOLEM-NE VIA-CRUCIS que d’acordamb l’itinerari tradicional es

R. i V. Congregació de la Puríssima Sang deNostre Senyor Jesucrist.

Congregació de Senyores sota la invocacióde la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat

Programa 2010

farà pel recinte murallat i aca-barà a la S.E. Catedral, on seràvenerat el Sant Crist de la Sang,per retornar posteriorment al’església de Natzaret. Els con-gregants hi assistiran amb vestai gorguera.

DILLUNS SANT, 29 DE MARÇ

A 2/4 d’11 del matí: MissaCrismal, a la S.E. Catedral, presi-dida l’Excm. i Rvdm. Dr. JaumePujol Balcells, Arquebisbe deTarragona i Primat.

En el transcurs de l’acte seràlliurat al nostre prefecte M. I.Miquel Barbarà Anglès el títol deProtonari Apostòlic atorgatrecentment pel Sant Pare BenetXVI.

DIMECRES SANT, 31 DE MARÇ

Assistència del nostre pas “LaFlagel.lació” acompanyat decongregants, aspirants i laBanda de Timbals del Pas a laProcessó del Dolor, que sortirà ales 20 hores de l’església parro-quial de Sant Joan.

A aquest acte hi poden assis-tir tots els congregants, congre-gantes i aspirants que ho desit-gin, amb la vesta reglamentària.Esperem la vostra presència peracompanyar el nostre pas.

DIJOUS SANT, 1 D’ABRIL

A les 7 de la tarda: SOLEMNEOFICI del Sant Sopar del

Senyor. Oficiat pel prevere con-gregant M. I. Francesc GallartMagarolas, capellà administra-dor de l’ermita de Sant Magí deTarragona.

Tot seguit, torns de Guàrdiad’Honor dels Armats alSantíssim Sagrament.

DIVENDRES SANT, 2 D’ABRIL

A les 6 del matí: a la S.E.Catedral, Sermó de Passió, pre-dicat per l’Excm. i Rvdm. Dr.Jaume Pujol i Balcells,Arquebisbe Metropolità deTarragona i Primat.

A 1/4 de 7: Sortiran els sen-yors congregants acompanyantel Sant Crist de la Sang, per diri-gir-se a la S.E. Catedral, desd’on, a 2/4 de 7, sortirá elSOLEMNE VIA-CRUCIS quefinalitzarà a l’església deNatzaret. Els congregants hiassistiran amb vesta i cucurulla.

A les 12: Solemne AccióLitùrgica i Veneració de la Creu,a la nostra església de Natzaret.Oficiat pel prevere congregantM. I. Francesc GallartMagarolas, capellà administra-dor de l’ermita de Sant Magí deTarragona.

A 1/4 de 5: Sortida delsArmats, que començaran arecollir els passos de les dife-rents confraries i germandatsque participaran a la Processó.

A les 8: Sortirà de l’església deNatzaret la tradicional PRO-CESSÓ DEL SANT ENTERRA-MENT, declarada Festa tradicio-nal d’interés nacional per laGeneralitat de Catalunya i queorganitza la nostra Congregacióamb assistència de totes les con-fraries, gremis, congregacions igermandats de la ciutat.

La Bandera de la secciód’Aspirants serà portada pel Sr.Jordi Freixa Querol, membrede la Junta de Govern i presi-dent de l’Ateneu de Tarragona,acompanyat pels Srs. CarlesClanxet i Montserrat i DavidDomènech i Vallvè.

La Bandera Principal de laProcessó serà portada pel con-gregant Sr. Isidor GuerreroCastellví, acompanyat delsseus fills Isidor i XavierGuerrero Torres.

DISSABTE SANT, 3 D’ABRIL

A 2/4 de 7 de la tarda sortiràla PROCESSÓ DE LA MARE DEDEU DE LA SOLEDAT, organit-zada per la Congregació deSenyores sota la invocació de laPuríssima Sang de N. S. J. i laMare de Déu de la Soledat, ambl’exercici de la Corona Dolo-rosa.

A 2/4 d´11 de la nit, VetllaPasqual a la S.E. Catedral, ofi-ciada per Mons. Jaume Pujol iBalcells, Arquebisbe Metropolitàde Tarragona i Primat.

108