1

PORTADAFoto i disseny: Fer-vi

EDITAREIAL I VENERABLECONGREGACIÓ DE LAPURÍSSIMA SANG DENOSTRE SENYORJESUCRIST.

C/ Natzaret, 143003 Tarragonawww.tinet.org/~lasangE-mail: lasang@tinet.org

COORDINACIÓCarles Baches i Pla

CONSELL DE REDACCIÓXavier Balanyà LlorensJoan J. Barriach MolasVicenç Gabriel AscasoJoan A. Porqueras Musté

Dipòsit LegalT- 216-2012

IMPRIMEIXImpremtaComercial - offsetimpremta@impremtacomercial.es

SumariR. I. V.

Congregació

de la

Puríssima

Sang de

N. S. Jesucrist

de Tarragona

Processó

del

Sant

Enterrament

declarada

“FESTA

TRADICIONAL

D’INTERÈS

NACIONAL”

Setmana Santa del1 al 8 d’abrilde 2012Núm. 29

TARRAGONA

A propòsit de la portada ................... 3Josep Queraltó Serrano, pvre.Prior de la Congregació de la Sang

Setmana Santa 2012…amb Esperança................................. 5Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Les arrels cristianes de Tarragonai les Associacions de Setmana Santa .. 7Monsenyor Miquel Barbarà i AnglèsDelegat Episcopal per a les Associacionsde Setmana Santa de l’ArxidiòcesiPrefecte i President de La Sang, de TarragonaConsiliari de l’Agrupació d’Associacions deSetmana Santa de Tarragona

Salutació .......................................... 9Josep Fèlix BallesterosAlcalde de Tarragona

Patrimoni col·lectiu .......................... 11Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona

La celebració d’un sentiment ............ 13Frederic Adan DomènechPresident del Consell Comarcal del Tarragonès

Salutació ........................................ 15Josep M. Fortuny MiróSotsprefecte

Piedad Popular en la SemanaSanta Tarraconense......................... 17Monseñor Juan Miguel Ferrer GrenescheSubsecretario de la Congregación para elCulto Divino y la Disciplina de los Sacramentos

Presentació Revista La Sang5 d’abril de 2011 ........................... 19Josep Maria Sabaté BoschCongregant Cronista Oficial de la Ciutat

Crucifixión................................... 26Pilar Peña Lafuente

El pintor Isaac Adrià i laCongregació de la PuríssimaSang de Tarragona ......................... 27Sofia Mata de la CruzDoctora en Història de l’Art Profesoraen la Universitat Rovira i VirgiliConservadora del Museu Diocesàde Tarragona

Pare, perdona’ls que no sabenel que fan. Lluc 23, 34 .................... 29Sergi Baches SalvadóCongregant

Memòria 2011 ............................... 31Joan Josep Barriach i MolasSecretari

Consideracions entorn al Pasde la Flagel·lació de La Sang:autor, procés de restauració ivaloració artística ........................... 43Antonio P. Martínez SubíasDelegat diocesà per al PatrimoniArtístic i Documental i l’Art Sacre

Apunte de un día alegre.................. 53Jesús Maiso TomásCongregant

Festa de la Sang ............................. 55

Medalla a la Fidelitat. Lluís MezquidaSans. Una anella més de fidelitat enla cadena d’una nissaga ................. 60Josep Maria Sabaté i BoschCongregant, cronista oficial de la ciutat i del’AASST

Les JMJ a Tarragona i laSetmana Santa ............................... 62Marisa Jimenez BuedoDelegada Diocesana de Pastoral de Joventut del’Arquebisbat de Tarragona

Les “Associacions” de SetmanaSanta de Tarragona ....................... 64Notes a l’entorn dels seus orígens (II)Josep Maria Sabaté i BoschCronista de l’A.A.S.S. de Tarragona

10 Anys de la Nostra Banda ........... 66Manuel SapiñaMembre fundador i primer director de la banda

La Setmana Santa Tarragonina espresenta a Dublín............................ 68Toni GuerraTimbaler dels Armats de La Sang

Al divendres Sant del 2011, lapluja va saber ploure ...................... 70Joan Alvarez GrasCoordinador General de la Processódel Sant Enterrament

L’Armat a la Processó ...................... 73Josep Riera Güell

Setmana Santa 2012Programa d’Actes............................ 87

Foto: Fer-vi

Ara fa un any que la veu de lacampana de l’església de Natzaretes torna a sentir després d’uns anysque va restar muda. Amb una nova“cabellera” o contrapès ha tornat ala lluentor de fa seixanta quatre anysquan va ser beneïda el dia delCorpus.

Cada migdia se la sent tocarl’hora de l’àngelus invitant-nos a sa-ludar a la Mare de Déu recordant elmisteri de l’encarnació del Fill deDéu. També amb el seu so ens re-corda les celebracions que es cele-bren en la seva església. El seu soantic, en una societat tan tecnolò-gica, és una invitació a aixecar elsnostres cors a Déu i un recordatori dela seva presència.

En el ritus de la benedicció de

campanes l’Església fa cantar el salm150 Lloeu el Senyor per la sevagrandesa [...] lloeu-lo al so delscorns[...] que expressa molt bé lamissió principal de les campanes: lade convocar el poble cristià per reu-nir-se a la pregària de lloança alSenyor. La campana esdevé simbòli-cament la “Veu de Déu”, el salm 28,que també proposa la litúrgia peraquest ritus, ho expressa dient: Laveu del Senyor és potent, la veu delSenyor és majestuosa donant-nosidea de la grandesa de Déu senseoblidar-nos de la seva bondat.

Tant l’església de Natzaret com laseva campana sempre ens remetenal misteri de la Pasqua en la passió imort de Nostre Senyor Jesucrist i a lapresència amorosa de la Mare deDéu en la seva Soledat, per això són

escaients les paraules del llibre de lesLamentacions que hi ha gravades enllatí en la campana, que traduïdesdiuen: Als qui passeu pel camí.Mireu-ho bé, i veureu si hi ha undolor com aquest (Lm 1,12). Contem-plem en les lamentacions la passióde Crist com ens ha estimat fins al’extrem.

Del cant del glòria de la missa delsopar del Senyor, el dijous sant, finsa la Pasqua la campana, d’acordamb el que mana la litúrgia, restaràen silenci. Durant el tríduum pasqualel seu silenci ens convidarà a fer si-lenci interior per a acompanyar,aquests dies sants al Senyor en laseva passió, mort i resurrecció itambé a la seva Mare en la seva so-ledat i en l’alegria pasqual que ensporta el seu Fill ressuscitat.

A propòsit de la portada

3

Josep QueraltóSerrano, pvre.

Prior de la Congregacióde la Sang

Foto: Francesc Virgili Novel

Benvolguts confrares i tots en Je-sucrist, nostre Senyor, mort i ressus-citat,

Ens acostem, un any més, a lacelebració més important de l’anyper als cristians, tant des del punt devista litúrgic com espiritual. La Set-mana Santa és, amb totes les lletres,la nostra setmana gran, la que con-densa, dóna sentit i resumeix d’al-guna manera tot el nostre itinerarivital durant la resta de l’any. Nopodem pas oblidar que l’eucaristiadominical no és sinó el record i ac-tualització al nostre avui d’aquellaúnica eucaristia que Jesús va cele-brar amb els seus deixebles el ves-pre del Dijous Sant i que va arribara la seva culminació amb l’albadadel Diumenge de Pasqua, quan elsdeixebles van trobar el sepulcre buit,amb què Jesucrist va portar a termela redempció de la humanitat. De totaixò, la nostra Setmana Santa n’ésel memorial, i les nostres processonsel seu aspecte més plàstic i artístic.

Hi ha dues maneres de celebrarla Setmana Santa: amb esperançao sense. Com la va viure Jesucrist?De la manera més humana possible:amb el dolor, l’abandó, la solitud,l’agonia i la mort. Però amb espe-rança, que és molt diferent de la re-signació: ell no es va resignar a laseva sort, sinó que esperava l’acom-pliment de la voluntat de Déu. Jesússabia el que havia de passar i esva preparar amb la pregària,una pregària intensa que el vaportar a passar moltes nit en vet-lla pregant en una muntanya…o a l’hort de les Oliveres. Jesúsno es va resistir a tot allò que livenia a sobre: ho va acceptarplenament amb la certesa quetot això formava part de la vo-luntat de Déu envers ell i enversla humanitat. En aquesta fe,amarada d’amor pel Pare quel’havia enviat i pels homes queell volia salvar, es va oferir comun anyell mansuet, tot esperantl’acompliment de les promesesde Déu.

Tots sabem que Déu vol la nostrasalvació: això requereix la nostraacceptació per la fe i la nostra adhe-sió per l’esperança, tot això amaratde caritat. Però recordeu que el pro-jecte salvador de Déu va portarJesús a la creu. Recordeu sant Fruc-tuós, sant Auguri i sant Eulogi. Re-cordeu sant Pau, recordeu santaTecla. És que Déu no ens estima? Total contrari, nosaltres l’anomenempare i tenim l’experiència que Déués de veritat el nostre Pare i que ensestima. L’itinerari de la SetmanaSanta és el camí que haurà de re-produir-se en tot cristià que vulguisincerament arribar fins a Déu, uncamí que porta de la mort a la vida,un camí de descendiment, d’humili-tat, que humanament sembla queacaba amb el fracàs i que ens portaa deixar de ser nosaltres mateixosper esdevenir fills en el Fill. Si volemfer la voluntat de Déu hem de deixarde fer la nostra voluntat.

Salutació

5

SetmanaSanta 2012…amb Esperança

En contemplar pels nostres ca-rrers el rostre sofrent de Jesús hemde saber reconèixer el rostre sofrentde molts germans nostres que espe-ren la nostra solidaritat i compassió.També us demano fe ferma: el sant

pare Benet XVI ha convocat per aldia 11 d’octubre l’inici de l’Any dela Fe, que ens ha de portar a unamaduració serena però molt seriosade la nostra fe i de la nostra vida.També us demano esperança: saber

esperar en la certesa que Déu noens deixa mai abandonats.

Us desitjo una molt bona i santaPasqua. Rebeu, amb tot el meuafecte, la meva benedicció.

Salutació

6

JJAAUUMMEE PPUUJJOOLL BBAALLCCEELLLLSSArquebisbe metropolitàde Tarragona i primat

Foto: Fer-vi

CCoomm aa aappoorrttaacciióó aa lleess ppuubblliiccaa--cciioonnss dd’’aaqquueessttaa SSeettmmaannaa SSaannttaa22001122 ooffeerreeiixxoo eell tteexxtt qquuee eemm vvaannddeemmaannaarr eellss ccoonnssiilliiaarriiss ddee lleess AAss--ssoocciiaacciioonnss ddee TTaarrrraaggoonnaa ssoobbrreeaaqquueesstt tteemmaa ii ccoomm aa mmaatteerriiaall ppeerraa rreefflleexxiioonnaarr aa ccaaddaa ccoonnffrraarriiaa..

11..11..-- UUnneess bbrreeuuss ppiinnzzeellllaaddeessddee llaa nnoossttrraa hhiissttòòrriiaa..

Sense les arrels cristianes, Tarra-gona no seria la mateixa. La històriaés molt llarga. Quasi bé sempre ensparem en els romans, però encaraque anem més enrere, ben segur quepodem afirmar que el que ha marcatmés la història i el tarannà de la nos-tra Ciutat és el cristianisme, ben in-culturat, certament, en el món romà.

Què n’hauria quedat de la culturaromana, del món romà, si l’Esglésiano hagués entomat l’herència d’a-quell món i no l’hagués continuat em-papat i transformat pel cristianisme.

11..22..-- SSaanntt PPaauu ii SSaanntt FFrruuccttuuóóss..

Nosaltres estem convençuts quela primera predicació de l’Evangelia les nostres terres la va fer el mateixSant Pau. En la carta als Romans ellmanifesta la seva intenció de venira Hispània. I estem convençuts queaquest propòsit es va acomplir almenys a Tàrraco. Certament el cris-tianisme no comença a la nostra ciu-tat al segle tercer, ja que en les Actesdel Martiri de Sant Fructuós, bisbe,i els seus diaques Auguri i Eulogi, esmanifesta una comunitat cristianaben formada, ben estructurada iamb una projecció ciutadana moltpalesa de manera que és ben vistafins i tot pels ciutadans pagans.

11..33..-- TTààrrrraaccoo ccaappiittaall ii rreessttaauu--rraacciióó ddee llaa mmaatteeiixxaa..

Quan cau l’imperi romà, l’estruc-tura organitzativa de la societat lacontinua l’Església com a estructuraseva. Tàrraco de capital romanapassarà a ser capital eclesiàsticaamb influència en la major partd’Hispània i el sud de l’actual

França. Sense aquesta capitalitateclesiàstica Tarragona no seria elque és. Les “Cortes Soberanas” hovan tenir en compte com un dels mo-tius per a acordar la capitalitat civilactual.

Durant la invasió musulmana vanaixent, en la Catalunya Vella, el queserà la Catalunya actual. I neix benbé en el bressol de l’Església ambl’aixopluc i l’ajut dels papes deRoma. Però no consideren que la re-conquesta de Catalunya s’ha acabatfins que Tarragona no ha estat con-querida i ha recuperat la seva missióde metropolitana i primada. Ho te-nien molt clar el bisbe de Vic, Senio-fred de Lluçà, el papa Urbà II, amb laButlla de 1092 Inter primas Hispa-niarum urbes, sant Oleguer, bisbe deBarcelona i arquebisbe de Tarra-gona, i molts dels que van interveniren aquells fets extraordinaris.

11..44..-- DDuurraanntt llaa ddiinnaassttiiaa ccaattaa--llaannaa..

Durant el temps de la dinastia ca-talana, tant ben estudiats pel bisbeTorras i Bages en La Tradició cata-lana, es pot ben bé parlar d’untemps, d’un país, d’una tradició demútua unió i de mutu recolzamententre cristianisme i catalanitat. I Ta-rragona hi va jugar el seu papercapdal.

11..55..-- TTaarrrraaccoo mmeettrrooppoolliittaannaa..

Tarragona va renéixer amaradade cristianisme sota l’important paperde l’Església que feia de metropoli-tana fins a les metropolitanes actuals

Salutació

7

Les arrels cristianesde Tarragona i lesAssociacions deSetmana Santa

de Burgos, Pamplona, Saragossa, Va-lència i, molt recentment, Barcelona.

22..-- EEnn aaqquueesstt ccoonntteexxtt hhiissttòòrriicc,,lleess aassssoocciiaacciioonnss ddee SSeettmmaannaaSSaannttaa ddee llaa CCiiuuttaatt..

La vida, els costums i el tarannàdels tarragonins durant molts segleshan estat empastats i configurats perla vida de l’Església catòlica.

És en aquest context de segles quecal situar el naixement de les diferentsassociacions de Setmana Santa, ambels diferents noms de germandats,confraries, congregacions...

33..-- FFiinnaalliittaattss ddee ttootteess lleess aassssoocciiaa--cciioonnss ddee SS.. SS.. ii ddee ccaaddaa aassssoocciiaacciióó..

En el naixement de la major partd’elles hi ha una barreja de contex-tos ciutadans i eclesials, com el fetde néixer d’un gremi amb finalitatsreligioses. Hi ha les finalitats religio-ses i eclesials i també la necessitatde formació i d’ajuda mútua, d’au-tèntica caritat.

Arribats a aquest punt seria boque cada associació tingués clarcom i per què es va produir el seunaixement, per tal de poder ser fi-dels al que en podem dir els caris-mes fundacionals, encara quenaturalment s’hagin d’adaptar alcontext social i eclesial actuals.

PPeerr aa ttrreebbaallllaarr eenn ccaaddaa aassssoo--cciiaacciióó::

33..11..-- CCoomm ccoommpplliimm lleess ffiinnaallii--ttaattss ggeenneerraallss ddee ttootteess lleess aassssoocciiaa--cciioonnss ddee SS.. SS..??

33..22..-- QQuuiinneess ssóónn lleess ffiinnaalliittaattss,,oobbjjeeccttiiuuss,, mmoottiivvaacciioonnss,, ccaarriissmmeess......pprrooppiiss ddee llaa nnoossttrraa AAssssoocciiaacciióó??

33..33..-- CCoomm eellss aaddaapptteemm ii eellssccoommpplliimm eenn eell mmoommeenntt aaccttuuaall??

44..-- EEllss mmiisstteerriiss cceennttrraallss:: PPaassssiióó,,MMoorrtt ii RReessuurrrreecccciióó ddee NNoossttrree SSeenn--yyoorr JJeessuuccrriisstt..

La vida de l’Església que ha mar-cat la vida i el tarannà dels tarrago-nins, amb més o menys claredat iamb molta gràcia de Déu i tambéamb molts pecats dels homes, s’hacentrat en el seguiment de Jesucrist.I el seguiment de Jesucrist i la cele-bració dels seus misteris té com acentre la Passió, Mort i Resurrecciódel nostre únic Salvador.

I justament les associacions deSetmana Santa han ajudat a posaren relleu els misteris centrals de l’o-bra salvadora de Jesucrist.

Per tot això, podem ben afirmarque les associacions de SetmanaSanta han ajudat fortament a man-tenir viva la centralitat de la Passió,Mort i Resurrecció de Jesucrist.

Per això, podem afirmar tambéque han ajudat a mantenir vives lesarrels cristianes de la nostra ciutat.

Ara cal que cada associació tin-gui clar on se situa en la celebraciód’aquests misteris, de quina maneraho fa i com pot millorar la manerade fer-ho, intensificant també les fi-nalitats d’espiritualitat, de formaciói de caritat, d’ajuda mútua.

PPeerr aa ttrreebbaallllaarr eenn ccaaddaa aassssoo--cciiaacciióó::

44..11..-- CCoomm vviivviimm ii aajjuuddeemm aavviiuurree eell qquuee ééss pprrooppii ddee llaa nnoossttrraaaassssoocciiaacciióó ddiinnss eellss mmiisstteerriiss cceenn--ttrraallss ddee JJeessuuccrriisstt??

44..22..-- CCoomm ppooddeemm mmiilllloorraarr eellqquuee ééss pprrooppii ddee llaa nnoossttrraa aassssoocciiaa--cciióó ddiinnss eellss mmiisstteerriiss cceennttrraallss ddeeJJeessuuccrriisstt??

44..33..-- VViivviimm aa ll’’aassssoocciiaacciióó ccoommuunnaa aassssoocciiaacciióó rreelliiggiioossaa ii eecclleessiiaall,,aammbb uunnaa pprreessèènncciiaa ddee tteessttiimmoonnii aallaa ssoocciieettaatt,, sseennssee bbaarrrreejjaarr--hhoo aammbbllaa ppoollííttiiccaa ddee ccaapp ppaarrttiitt??

55..-- MMaannttiinngguueemm vviivveess lleess aarrrreellssccrriissttiiaanneess..

Així continuarem mantenint vivesi fructíferes les arrels cristianes de lanostra ciutat en bé de tots i les hem detransmetre a les futures generacions.

Salutació

8

MMOONNSSEENNYYOORR MMIIQQUUEELLBBAARRBBAARRÀÀ II AANNGGLLÈÈSS

Delegat Episcopal per a lesAssociacions de Setmana Santa

de l’ArxidiòcesiPrefecte i President deLa Sang, de Tarragona

Consiliari de l’Agrupació d’Asso-ciacions de Setmana Santa

de Tarragona

D’ençà que es va fundar l’any1545 la Congregació de la Sangforma part de l’esperit tradicional iespiritual de l’ADN Tarragoní.

En els darrers segles tot ha mudattant, que en segons quins aspectesno reconeixeríem el món. No obs-tant, l’essència de la nostra SetmanaSanta perviu en l’esperit de la ciutat

essent una fita preeminent dins delcalendari tarragoní, en la que vostracongregació hi té un gran protago-nisme degut al seu arrelamentsocial.

Si volem una Tarragona ferma iteixida de complicitats, és precís quefem pinya com ho fa la Congrega-ció de la Sang que és un pal de pa-

ller de la Setmana Santa. L’esforç ila superació de reptes de Tarragonaes cosa de tothom.

Des d’aquestes ratlles vull agrairla tasca feta al llarg dels segles i en-coratjar-vos a seguir treballantpel futur de la Tarragona que totsestimem.

Salutació

9

Salutació

JJOOSSEEPP FFÈÈLLIIXXBBAALLLLEESSTTEERROOSS

Alcalde de Tarragona

La Setmana Santa és temps derecolliment i introspecció, però és alcarrer on se’ns presenta en tota laseva magnificència i plenitud. Leslluïdes processons per avingudes iplaces dels nostres pobles i ciutatsirradien espiritualitat, tradició i his-tòria, al mateix temps que convidentothom a participar d’una de les ce-lebracions més solemnes de totes lesque se celebren al nostre territori.

Al Camp de Tarragona i a les Te-rres de l’Ebre, la Setmana Santa ad-

quireix una dimensió especial, atèsel caràcter monumental –i sovintcorprenedor- que impregna bonapart de les litúrgies que hi són asso-ciades. Potser és per això queaquest esdeveniment ostenta oficial-ment categoria patrimonial en diver-sos indrets de les nostres comarques.I també deu ser per això queaquesta celebració gaudeix del re-coneixement i de l’admiració de laciutadania sigui quin sigui el seugrau d’implicació.

La flama de la Setmana Santacontinua encesa i ben viva a casanostra, gràcies en bona part a latasca constant i desinteressada deles confraries i d’altres associacionsvinculades a tan magna celebració.És just reconèixer i agrair el paperclau de totes aquestes entitats en l’a-rrelament i en la promoció dels actesi les altres celebracions que confor-men aquesta festivitat tan nostrada.Disposem-nos a viure-la amb pleni-tud i respecte, cadascú des de lesseves conviccions personals.

Salutació

11

Patrimoni col·lectiu

JJOOSSEEPP PPOOBBLLEETT IITTOOUUSS

President de laDiputació de Tarragona

Foto: Jordi Amenós Besora

Sovint, hom voldria allunyar-sedels tòpics quan ha de parlar de laSetmana Santa. Els que són críticsamb aquesta setmana de recollimentvoldrien donar-li un significat exclu-sivament cultural, social i laic, unsentit que satisfés a tothom, inde-pendentment de les seves creences.Aquestes veus accepten el suport demanifestacions populars, però lesvoldrien desprendre del seu contin-gut religiós, amb la pretensió quefossin més universals.

Però, si s’assolís aquest objectiu,això comportaria deixar buit decontingut el veritable misteri i esperitde la Setmana Santa, que sempreha estat religiós. És per això que noresulta possible parlar només delvessant popular d’aquests esdeveni-ments, perquè sense aquestariquesa religiosa, totes les manifes-tacions d’aquesta setmana perdrienel seu autèntic sentit.

Si el contingut de la SetmanaSanta és sempre espiritual i la seva

pervivència es defensa en criteristradicionals, això que alguns endiuen ‘tòpics’, és perquè el seu sentitnomés és un i no pot ser d’altre; unacreença, una fe en una realitat in-tangible i miraculosa, que no es pot,ni s’ha d’ignorar.

I aquesta és la realitat actual, i noes pot canviar, ni cal fer-ho. Les ide-ologies polítiques no han de consti-tuir cap excusa per modificarsentiments, eliminar creences, nireinventar gestos religiosos, vius i in-terioritzats, cadascú és lliure decreure o no, però els que han deciditcreure ho han de poder fer lliure-ment sense que les modernitats polí-tiques canviïn els seus arrelaments iles seves expressions.

I especialment a Tarragona,aquesta empremta religiosa ha calatd’una manera molt profunda en larealitat popular. Una majoria acla-paradora de persones la han fetseva, la viuen, gaudeixen d’ella. Ésper això, que des de les institucions

també hem de donar-li suport. Noés una qüestió política, és una qües-tió social i religiosa. I com que ésuna tradició que està bé, no cal nicanviar-la ni redescobrir-la, qui lavulgui fer seva que ho faci i la visquiintensament com fem milers de ta-rragonins i tarragonines d’acordamb les nostres creences.

Salutació

13

La celebració

d’un sentiment

FFRREEDDEERRIICCAADDAANN DDOOMMÈÈNNEECCHHPresident del ConsellComarcal delTarragonès

Foto: Fer-vi

Benvolguts congregants:

M’adreço a tots vosaltres desd’aquest opuscle, i amb això restapalesa més que mai la il·lusió i l’es-forç per la feina de tota una Junta ide no pocs congregants i col·labo-radors que l’heu fet possible.

En efecte, mantenir tot el regitzelld’activitats de la Congregació, itenir la cura que ens pertoca del pa-trimoni que sortosament ens és nos-tre, no és una tasca exempta dedificultats en una època de “retalla-des” que malauradament tambéhan afectat a tots els que formempart de la Setmana Santa.

Malgrat tot, cal expressar el goigque representa haver pogut ferfront, recentment, a la restauraciód’un pas com el de “La Flagel.lacio”,

tant estimat per tots, la singularitat iforça del qual resta fora de totdubte, bé sigui pel profund signifi-cant religiós d’allò que representa,com per l’aclaparadora plasticitatamb que ens mostra el millor i elpitjor d’aquest món. Amb tota segu-retat el nostre pas seguirà contri-buint, ara amb més força, a que elDivendres Sant sigui autènticarepresentació d’allò que commemo-rem, contribuint també a enaltir laSetmana Santa tarragonina.

Per acabar, vull desitjar-vos a totsuna bona Pasqua i convidar-vos afer-la vostra; a interioritzar iaprofundir sobre tot alló que és real-ment trascendent, vital per les nos-tres vides i relativitzar alló menysimportant.

Salutació

15

Salutació

JJOOSSEEPP MM..FFOORRTTUUNNYY MMIIRRÓÓSotsprefecte

Foto: Elvira Ferrando

Lo primero que llama la atenciónen Tarragona, siendo algo bastantecomún en Cataluña, es el carácterequilibrado y ajustado de Liturgia yexpresiones de Piedad Popular du-rante los días de la Semana Santa,prudencia de los Pastores y buen sen-tido del Pueblo cristiano, que es deagradecer.

Sobria y solemne celebración delDomingo de Ramos en la Pasión delSeñor, en la Catedral y Viacrucis pro-cesional por las murallas presididopor el Santo Cristo de la Sangre.

Lunes por la tarde nuevamenteViacrucis procesional. El Martes es laHermandad de Jesús Nazareno laque procesiona. El Miércoles Rosarioy procesión del Dolor de la Herman-dad de Nuestro Padre Jesús de la Pa-sión.

El Jueves Santo todo se centra enla celebración litúrgica de la Misa dela Cena del Señor y luego las HorasSantas, los turnos de Guardia deHonor, las visitas al Santísimo.

El Viernes Santo se comienza conun primer Viacrucis procesional alque seguirá el Sermón de Pasión o dela “bufetada” al que sigue un nuevoViacrucis procesional presidido por elSanto Cristo de la Sangre. Otros Via-crucis y los “Divinos Oficios” en la Ca-tedral y el Sermón de las SietePalabras que organiza la Asociación“La Salle”. Por la tarde la presenciade “los armados” por las calles y lassucesivas Recogidas de pasos van re-moviendo toda la Ciudad y hacién-dose eco de lo celebrado en lasiglesias. Todo culmina en la solemní-sima procesión del Santo Entierro (delSant Enterrament).

Cohorte romana, la BanderaNegra acompañada por las carracas(matraques) y la Congregación de laPurísima Sangre, los Mareantes conel paso de la santa Cena, la Asocia-ción la Salle con La oración en elhuerto, el velad y orad, los Pescado-res con el prendimiento, los Aspiran-tes de la sangre con la flagelación, laCofradía del Cristo del buen Amor y

Ntra. Sra. de la Amargura con suspasos, la Hermandad de Ecce Homocon su paso, Jesús de la Pasión y suHermandad, la Hermandad de JesúsNazareno con los pasos del Cireneo,Jesús Nazareno y el Despojamientode las vestiduras, la Congregación dela Sangre con Cruz de los Penitentes,los curiosos y tradicionales penitentese improperios y el paso del Cristo delos Penitentes, el Santo Cristo de laSangre. Sigue el paso del Descendi-miento con su Congregación, loscampesinos o “pagesos” de sant Llo-renç i sant Isidre con la Piedad. La co-fradía de san Magín con el paso delretorno del calvario. El gremio de ma-reantes (marineros) con el Santo En-tierro y una escolta romana, los“pagesos” con el Santo Sepulcro y susarmados. La impresionante Soledadcon su Congregación. Y cerrando elcortejo con la Bandera Principal de laPurísima Sangre las autoridades reli-giosas y civiles y la banda de música.Toda la Ciudad, toda la Pasión, losojos clavados con el corazón en“Aquel a quien traspasaron”, enCristo nuestro Redentor. Lo leído en laPasión, lo adorado en la Cruz, sehace camino, contemplación y vida.

Sin querer preferir a unos pasossobre otros yo ahora les invitaría acentrar la atención sobre algunos desus pasos en particular:

1. El Cristo del Buen Amor, co-mienza su calvario, le han hecho es-carnio, coronado de espinas.Sentado, pensativo. Piensa en elPadre y en cada uno de nosotros, tanamados del Padre, tan necesitados desu amor redentor. Y Cristo se ofrece,

17

Piedad Popularen la Semana SantaTarraconense

“por vosotros y por todos los hom-bres”.

2. El Santo Cristo de la Sangre,poco he de deciros, no os hace faltalevantar la mirada, está grabado envuestro corazón. Pero, haced memo-ria. “Atraeré a todos hacia mí”. Sedesangra, tiene sed, “tengo sed”,como a la samaritana, como a Leví,como a Zaqueo, te llama, llama a tupuerta, mira, “si alguno me abre, co-meremos juntos...”, “hoy estarás con-migo en el Paraíso”. Mucha sangre,mucho amor, para dar mucha vida.

3. La Piedad, los cristianos deoriente llaman a este Paso “el Es-poso”, sí, María es la Iglesia Esposa,recibe a Cristo que ha dado la vidapor Ella. Y ella acogiendo este santocuerpo, acoge esa donación de amorque la hace fecunda, la muerte deCristo es nuestra vida y la fecundidadespiritual de la Iglesia. Acoger aCristo hoy no es tomar un cadaver, esrecoger su Palabra, sus Acciones sa-cramentales, su testamento de amordivino. El tesoro de la Iglesia y decada cristiano.

4. El Santo Sepulcro, sí, finalmentemíralo, mira este Paso impresionante.“Y el séptimo día descansó”, el Señorcreó y ha recreado, ahora puede des-cansar, nos invita a “entrar en su des-canso” en el Santo Sábado. No espara “no hacer nada”, es para dejar-nos rehacer por él, en la escucha obe-diente de su palabra y en lacontemplación transformante de suobra, de su Pasión y Muerte de Cruz.Así nos preparamos para Resucitarcon El.

La ciudad “descansa” el Sábado yacompaña a la Mare de Déu de laSoledat en su solemne recorrido pro-cesional, ella, la Virgen mantiene vivanuestra esperanza. De noche, ya ini-ciado el Domingo (litúrgicamente ha-blando), la solemne Vigilia Pascualculmina las celebraciones. No quierocansarles más, pero no puedo despe-dirme deseándoles una fructuosa Se-mana Santa y una Feliz Pascua sincerrar mi exposición con una conclu-sión o sugerencia final.

Siempre que medito o invito a me-ditar la Pasión me viene una pre-gunta, ¿ y durante la Pasión dóndeestá Dios Padre?

Y es que puede venir la impresión,desde el grito “porqué me has aban-donado”, de que el Padre se olvidaque es Padre y se hace ese “ojo es-crutador y justiciero que todo lo ve” yque vuelca su ira sobre Jesús hastaquedar saciado con su sangre. ¿Seríaeste el Padre de Jesus? ¿el que Él nospresentó en la parábola del Hijo pró-digo? ¿el que tanto amó al mundoque entregó a su propio Hijo? ElPadre no tiene sed de sangre, quierela obediencia filial y confiada deJesús, (la obediencia que nos salva),tanto la quiere, que está dispuesto apagar el precio (a la desobedienciapecadora de los seres humanos) de lasangre y sufrimiento de su Hijo. En laCruz el Hijo y el Padre, unidos por elEspíritu están de la misma parte, ladel amor, de la otra parte está el pe-cado y los pecadores, tú y yo. Si alpié de la Cruz llora la Madre, traspa-sado el corazón, arriba en el cieloque se oscurece está roto el corazón

del Padre, amor de tierra a cielo quepasa por la Cruz de Cristo y hacetemblar los montes.

En segundo lugar, meditando laPasión, viendo a Jesús, no puedo evi-tar recordar a las mujeres de Jerusa-lén, ¡cómo se emocionaban ylloraban! Pero Jesús no quiere estaslágrimas de lástima o de pura emo-ción. Estas lágrimas no curan el alma.En su Pasión Jesús mira a Pedro,canta el gallo y también, en la Pasión,Pedro llora. Resucitado Jesús saldrá alencuentro de Pedro una vez más ycon aquellas lágrimas le lavará de supecado, porque, como se lo haceconfesar por tres veces esas lágrimasya fueron de amor y contricción. Pi-damos estas lágrimas para vivir estosdías, no sólo las otras, que son fáciles,pero efímeras. Pidamos las lágrimasde un corazón contrito, las de la con-versión que se deja llevar por el amor,las que hacen hombres y mujeres nue-vos capaces de perdonar y capacesde reconstruir, ¡qué gran Esperanza!Gracias Señor, Gracias Bendito Cristode la Purísima Sangre.

18

MMOONNSSEEÑÑOORR JJUUAANN MMIIGGUUEELLFFEERRRREERR GGRREENNEESSCCHHEE

Subsecretario de la Congregaciónpara el Culto Divino y la Disciplina

de los Sacramentos

Avui i aquí, amb molt d’orgull, jonomés soc un congregant de La Sang.

Això que anem a fer tot seguit, perevitar males interpretacions, és un acted’Església i Església som tots; és la pre-sentació del número 28 de la RevistaLa Sang de la Congregació de la Reial iVenerable Congregació de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesucrist corres-ponent a la Setmana Santa de l’any2011 i he dit “Revista” perquè va néixerja com una revista el març de 1988,després d’alguns opuscles d’anys ante-riors.

Heu de saber i entendre que des queel Hermano Mayor de la Cofradía delCristo del Buen Amor y María de laAmargura con San Juan Evangelista, elbon amic José Manuel Núñez Domín-guez, aparaula i contracta els presenta-dors del corresponent opuscle anual dela seva confraria amb gairebé un parelld’anys d’anticipació, això de les pre-sentacions dels opuscles em i ens portende cap per varies i complexes raons.

Heu de saber i entendre que fa pocmés d’un any, era el dijous 18 de marçde 2010 -poques hores abans d’aquella

bretolada de robatori-, també poc més omenys assegut aquí mateix, qui us parlapresentava l’opuscle de les senyores d’a-questa casa -vull dir, evidentment, l’o-puscle de la Congregació de Senyoressota la invocació de la Puríssima Sangde Nostre Senyor Jesucrist i la Santís-sima Verge de la Soledat-, hi ho feiaamb les següents i reiteratives paraules:“Fa poc més d’un any, era exactamentel divendres 13 de març del 2009, quepresentava l’opuscle, llibre, etc. de l’aradita Associació del Pas de La Pressa deJesús en el saló d’actes de la Llotja delPeix de la Confraria de Pescadors, ...”(sic), i encara l’any anterior, el 2008, sifa o no fa, també en la presentació del’opuscle de la confraria del esmentatHermano Mayor, a més d’apuntar allòque era veritat -“... permeteu-me, unavegada més, sentir-me com semprem’he sentit entre vosaltres, és a dir, “coma casa”, ...”-, feia referència a la ma-nera com Núñez Domínguez, des que elconeixia, m’embolicava: “... en quasitots els seus projectes en la mesura deles meves possibilitats -la gent de lletresno ens caracteritzem com de massespossibles, econòmicament parlant, i si amés som catalans de soca-rel què us he

de dir!-, però sí que m’ha embolicat entot allò que podia ser útil per la confra-ria...”.

No cal dir que amb els pescadors emvaig trobar també embolicat i “com acasa”, pescant peixos de tota mena, toti barrejar els hams, i igualment empassà l’any passat amb les senyores dela Soledat aquí mateix.

Per tant, enguany, un cop més, torno“a casa”, en aquesta església de Natza-ret, a la vora d’aquesta casa que és,com ho testimonia la inscripció que ambl’escut de la Congregació, cisellat perl’escultor Jeroni Xanxo, presideix el seuportal des de l’any 1592:

“AQUESTA ES LA / CASA DE LASANG / PRECIOSA DE IESU / CHRIST1592” (sic).

Suposo que ja podeu començar asaber i entendre el perquè després dequatre anys seguits compromès amb lesrespectives presentacions dels opusclescitats -i havent deixat d’acceptar almenys dues altres propostes absoluta-ment honestes-, hagi començat dient-vosque els opuscles em porten de cap.

Més encara si, com ha passat ambtotes aquests casos, adquiria el compro-mís amb un any d’antelació, la qualcosa volia dir que gairebé durant totl’any, a més de complir amb les mevescol·laboracions, crec i si no vaig errat,en quasi tots els opuscles, llibres, fulle-tons, i revistes locals de Setmana Santaque es fan i es desfan, alguns d’altres es-tatals, les fidelitats, les visions i els con-gressos, i, per allò de quedar bé ambtothom, el meu cap es passà tot l’any, ides de fa anys i panys, barrinant cadanova presentació, per tal de no dir elmateix sempre i intentar no repetir-me. (Iconstí que cada vegada és més difícil

Presentació

19

PresentacióRevista La Sang5 d’abril de 2011

aportar quelcom nou a les publicacionsesmentades).

Tal com us dic, l’any passat, no sé siimmediatament en acabar amb la pre-sentació del opuscle de la Soledat, opocs moments després, l’amic i co-con-gregant Carles Baches, també m’embo-licà com abans ho havien fet l’HermanoMayor de la Cofradía del Cristo delBuen Amor y María de la Amargura conSan Juan Evangelista, José ManuelNúñez Domínguez, el president de l’As-sociació del Pas la Presa de Jesús, JosepRamon Tules, “Pitu Mosquits”, o la priorade la Congregació de Senyores sota lainvocació de la Puríssima Sang de Nos-tre Senyor Jesucrist i la Santíssima Vergede la Soledat, María Dolores Nolla Ta-pias, i aquesta darrera embolicadad’enguany m’ha fet reflexionar una ve-gada més en cóm s’ha de fer una bonapresentació d’un opuscle, llibre, revista,... de Setmana Santa i, també de ma-nera molt especial, en tot allò que l’en-volta.

Jo tenia i tinc molt clar el que no

s’ha de fer en presentar un opuscle, abanda d’allargar-se massa -pecat delque m’he confessar manta vegades- ymalgrat que sovint, per molt clar que estingui, tots caiem en els típics tòpics clàs-sics, el primer dels quals el vaig rebutjarde seguida, tot i que, reconec que, sensevoler, ja hi he caigut d’entrada i en bonapart.

Aquí i ara, em seria molt fàcil, i l’e-dat m’acompanya, recordar quan vaigentrar en aquesta casa per primera ve-gada i per voluntat pròpia -encara ambuna santa innocència infantil, que evi-dentment vaig anar perdent amb eltemps-, els meus anys d’aspirant, el re-cord d’un Dijous Sant qualsevol, asseguten un quartet allà, al capdavall de l’es-glésia, vetllant el Sant Crist, perquè l’al-tar major estava ocupat pel monumentamb la reserva del Santíssim; i, a partird’aquí podria resseguir la meva vidad’aspirant portant els coixins i el tambo-ret del Sant Crist o, ja com a congre-gant, empenyent el pas dels “azots”conduit pel fuster Josep, germà del re-cordat i etern prefecte Dr. Batlle, -un fus-

ter que paradoxalment tenia el taller alcarrer dels Ferrers-, portant també elnou pas dels penitents des del dia de laseva inauguració -ara fa cinquantaanys- o el de la Soledat en la processódel Dissabte Sant, fins arribar a portar elSant Crist, per rigorós ordre de llista,quan em tocà un matí de Divendres Santamb la mirada expectant de Porqueraspare.

Podria seguir parlant d’això unabona estona, perquè ja sabeu que tincdelit per la Història.

I si vaig rebutjar aquest inici de pre-sentació va ser en part perquè la mevavida no interessa ningú, és una qüestióentre Ell i jo, i perquè, com ho podeucomprovar amb la curta llambregadaque acabo de fer, bona part dels queestem aquí, inserits en la llista de la con-gregació amb un número de dues xifres,o entre els primers dos-cents possible-ment tenim una vida molt similar.

La segona opció que em va treure lason, degut al lloc en que ens trobem,havia de girar entorn a un recorregutpels diferents misteris que s’emmagatze-maven al recer d’aquestes capelles, peròla idea se’m complicava molt i jo nome’n sortia de cap manera. A més, lesobres de l’església em feren desistir,degut a que no sabia si els passos final-ment tornarien al “magatzem”. (He deconfessar que fins avui no he vist l’estatde l’església i no seré jo qui intenti des-vetllar una vegada més tot el “misteri”museístic que definitivament solucionaràl’espai del solar “Neumàtics Llaveria”).

Encara vaig fer la prova amb duesopcions més, que no us diré, però alfinal vaig pensar que enguany podia seruna miqueta més descarat i políticamentincorrecte, encara una miqueta més delque habitualment soc, perquè podia fer

Presentació

20

Presidència de l’acte

Foto: Fer-vi

Presentació

21

una presentació amb l’ajuda de l’Amode la casa, i, sigui dit de passada, ambla Mestressa aquí present, perquè l’anypassat les senyores ja me la vareu bai-xar i ja sabeu que a mi em sap greu quel’hàgiu de tenir i la tingueu a dalt, quasitot l’any tota sola, fent massa honor a laseva advocació de Verge de la Soledat.

Heu de saber i entendre que l’Amode la casa, pels cristians, és el moll del’os de tota la Setmana Santa, el pal depaller a l’entorn del que no sols gira totala Setmana Santa, sinó absolutament tot.

Fins vaig pensar en no començarcom ho he fet, en no emprar laprotocol·lària salutació a la gent de lataula i a tothom; vaig pensar en fer unapresentació donant-vos l’esquena, diri-gint-me única i exclusivament al nostreSant Crist.

Hauria estat massa fort. Ho sé.

Però potser és així com hauríem defer totes les presentacions, en una esglé-sia perquè cada opuscle, llibre, fulletó,revista,... té una associació darrera icada associació té una seu canònica; almenys, si més no, que no hi manquésmai com a mínim la presència d’un SantCrist, no sols perquè som cristians, sinótambé perquè en el fons i d’ençà el inici,de fet, és a Ell a qui va dirigit tot el quefem, tot i tot, i nosaltres els cristians, desde molt abans del portal de Betlem, pas-sant pel primer Sant Sopar de la Històriafins al matí de Pasqua de Resurrecciósabem el que vol dir allò de “Feu aixòen memòria meva”.

Nosaltres els cristians sabem de queva la Història, qui més qui menys ha visttota la tanda de pel·lícules des de losDiez Mandamientos o La túnica sagradafins a La Pasión de Cristo de Mel Gib-

son, i els que hem fet Els pastorets o LaPassió àdhuc també podríem recitar dememòria i fer gairebé tots els papers,des del àngel de l’Anunciació, amb el“Deu vos salve, Maria, del Senyor souescollida, entre totes beneïda...”, al “Calque mori un home sol...” de Caifàs ol’”Heus aquí l’home” de Pilats, fins a laira de Satanàs cridant “Veniu fúries delinfern...”, i els podríem representar ambun alt grau de realisme i autenticitat -defet n’hi més d’un d’aquests papers quesovint els representem en la pròpia vidade cada dia, perquè al cap i a la fi sompecadors, i això os ho dic jo que he dei-xat la meva cara al Judes del SantSopar-. Però de tots aquests papers l’ú-nic amb el que encara ens costa moltidentificar-nos és en el paper d’Ell, l’au-tèntic protagonista en el que emmirallar-nos.

Què us semblaria si avui i aquí in-tentéssim fer entre tots si més no una pe-tita -o gran, segons com es miri- escenadel que estem commemorant?

Pot ser una nova presentació, si mésno una presentació diferent i tal vegadaúnica i dic única perquè potser no me’ndeixareu fer cap altre mai més.

Sense fer teatre, ni cinema de ficció.No tenim grans mitjans, no hem de feruna superproducció de Hollywood.Només hem d’intentar reproduir, senzi-llament, l’escena de les set paraules,amb l’avantatge de que comptem i gau-dim de la col·laboració d’un protago-nista que interpreta i viu el paperprincipal.

Enguany per a mi les set paraulestenen una significació molt especial i nous podria dir amb exactitud el perquè,però s’ha donat la curiosa coincidència

que mentre jo barrinava la idea de feraquest irreal i quasi digital curt cinema-togràfic, la nostra Agrupació d’Associa-cions de Setmana Santa de Tarragonapreparà un audio-visual precisamentamb l’únic so parlat de les set paraules.

No tinc cap cambra i no os diré allòde “silencio se rueda”, “focos, cámara,acción”, però us prego que, metafòrica-ment, tanqueu els ulls i us deixeu portarper aquest humil somni cinematogràfic.

Jo, abans de començar he deixat jaal damunt de l’altar un exemplar de laRevista de La Sang que avui presentem;està de cara al Sant Crist, i vull que siguia Ell dedicada especialment enguany larevista i la nostra presentació.

Des de la portada, el “Crist dels pe-nitents” alça la mirada vers Ell mateix,clavat en creu i penjat a la paret.

Jo, que només soc un congregant deLa Sang, -i amb molt d’orgull-, tambémetafòricament tanco els ulls, però he defer una miqueta de trampa -el cinematot és pura trampa-: jo no puc deixar dellegir els fulls perquè, encara que els heescrit i rescrit no els sé de memòria.

Es el moment en que tota l’esglésiaesdevé el Gólgota; negres nuvoladess’escampen pel sostre, i la llum de totesaquestes bombetes comença a afeblir-sefins que el temple -avui Calvari tarra-goní- resta a les fosques, només un petitalè de claror il·lumina el Sant Crist.

Portes i finestres d’aquesta vella casade La Sang no tanquen prou bé. Un copd’aire acaba d’esventar les primeres pà-gines de la revista i per aquestes parets,fins a dalt del cor ressona la primera pa-raula: “Pare, perdoneu-los, queno saben el que fan”.

Presentació

22

No siguem malpensats i no es pen-seu que la paraula va dirigida noméspels que apareixen als 13 primers fullsde la revista. Els de sempre, els quequasi es repeteixen en cada opuscle.

No.

Els que, després de prop de 2.000anys encara potser no sabem el quefem, no són només ells, som tots plegatsi tots plegats potser hem d’acceptar elperdó del Pare per la intercessió re-demptora del Crist, o és que de veritatsabem el que fem amb tanta revista,opuscle, llibre i fulletó? Voleu dir que deveritat, de veritat, ho fem en memòriaseva?

Per la meva part jo he de ser el pri-mer en acceptar que sovint no sé ben béel que faig i de moment jo ja començoentonar el que al llarg d’aquest somniil·lusori hauré de cantar varies vegades:“...perdoneu altre vegadaaquest pobre pecador.”

Però degut al cop d’aire, poc a pocs’han anat desvetllant aquestes tretze

primeres pàgines de les salutacions.

El nostre arquebisbe Jaume ens pro-posa -com també fa en tots els altres opus-cles, llibres, fulletons,...- el model defamília cristiana de sempre, predicat re-centment pel sant pare Benet XVI en l’actebarceloní de la Sagrada Família, peròtambé aprofita per a recordar als joves latrobada del mes d’agost enguany a Ma-drid i amb el Sant Pare. Sembla ser que elgermà Jaume sap el que fa.

L’alcalde Ballesteros, en la seva salu-tació em vol fer la competència com ahistoriador i com a casteller, perquè,d’una banda, aporta dades històriquesrespecte “La Sang”, i, d’altra, recomanafer pinya per Tarragona. Ambdues ideesno semblen pas enfrontar-se del tot alque estem fen.

Per a Josep Poblet i Tous, com a pre-sident de la Diputació -un altre dels querepeteixen el mateix en diferents opus-cles (temps d’estalvis!)-, la SetmanaSanta és munt de coses a la vegada: fe,recolliment i silenci, fragor, color i tradi-

ció festiva, història i espiritualitat, quedespassa l’estricte sentit religiós fins es-devenir patrimoni de tothom, però ambel desig que cadascú ho visqui amb ple-nitud i consciència. La cosa no va del totmalament.

Monsenyor Miquel Barbarà Anglès,com a Delegat Episcopal per a les Asso-ciacions de Setmana Santa de l’Arxidiò-cesi, Prefecte i President de lesCongregacions de La Sang, i Consiliaride l’Agrupació d’Associacions de Set-mana Santa de Tarragona -Déu ni do lafeina que deu tenir!-, més enllà d’unasenzilla i protocol·lària “salutació”, des-vetlla uns versos d’un poema de Salva-dor Espriu per tal de plantejar igualmenta la fi el dubte sobre si el que fem ennom de la Setmana Santa és el que cris-tianament hauríem de fer. Ja veus germàMiquel que coincidim.

Però, amb tot i encara, Pare, perdo-neu-nos perquè no sabem el que fem:“...perdoneu altre vegadaaquest pobre pecador.”

D’any en any, pel que ens diu elsubprefecte de “La Sang”, Josep MariaFortuny Miró, la Revista serveix, si mésno, per a recordar la responsabilitat detot congregant, més enllà dels aspectesmaterials que palesen les obres recent-ment fetes a l’església i a la campana.A tots els congregants ens cal recordaruna i mil vegades les responsabilitats. Itant que se’ns han de recordar les res-ponsabilitats adquirides, com a cristiansi com a congregants.

“...perdoneu altre vegadaaquest pobre pecador.”

Clou aquestes tretze primeres pàgi-nes Josep Maria Solé i Poblet, que, comjo, ja té una edat, i que, tot i ser expre-fecte i congregant d’honor de “La

El Presentador de l’opuscle Dr. Sabaté amb la vesta de Congregant

Foto: Fer-vi

Presentació

23

Sang”, signa com a “amic de Mn. Flo-renci” -amic amb minúscula- el seu pa-negíric elegiàstic dedicat a qui fouprefecte de “La Sang”, el Doctor FlorenciGiralt -“amic i mestre”- on repassafets i “batalletes” viscudes conjuntament,amb el regust agredolç de qui, com amolts altres, el camí recorregut no haestat sempre de flors i violes.

Pare, perdoneu-nos perquè nosabem el que fem, ni el que hem fet, itan de bo que no haguéssim de dema-nar perdó mai més pel mateix -el pro-pòsit d’esmena!-: “...perdoneu altrevegada aquest pobre pecador.”

Després d’aquestes primeres “col·la-boracions” -salutacions amb DNI per allòde la fotografia de cadascú-, encara queno deixaré del tot de demanar perdócom a pobre pecador, sento de bell nou laveu del Crist: “En veritat et dic queavui estaràs amb mi al paradís”.

Mireu, tots som una miqueta lladres.Jo mateix he manllevat sovint frases d’al-tres o idees per guarnir escrits comaquest 1, per no parlar de les hores ro-bades a la família per a protocol·larisactes de Setmana Santa, però jo no vol-dria fer el paper del mal lladre ambegoistes exigències. El meu acte de fe hade reconèixer en el Sant Crist, aquí pre-sent, el Fill de Déu, perquè sols així m’a-gradaria, malgrat la meva culpa, rebrela sentència absolutòria per retrobar-me amb Ell i amb tots al paradís, avui,aquesta nit, o quan Ell ho tingui decidit.

I, parlant de robatoris, si manllevésdel presentador que em precedí les se-güents pàgines no faria sinó reproduirpels desmemoriats tota la presentació dela “Revista” que l’any passat feu el lla-

vors president de la Cambra de Comerç,Industria i Navegació de Tarragona iara, a més, alt càrrec de CatalunyaCaixa, Albert Abelló Hierro. Consti quel’atzar, i només l’atzar, ha fet coincidiraquestes vuit pàgines de la presentacióamb la segona paraula destinada al mali al bon lladre.

Per sort no hi haurà cap mala inter-pretació en relació a la tercera paraula:“Dona, aquí tens el teu fill; fill,aquí tens la teva mare”, en primerlloc, ni per part de l’article històric -artís-tic, documentat amb el Llibre de les De-terminacions de Capítols de la Confrariade la Puríssima Sanch de Jesucrist de Ta-rragona, núm, 3, fol 40-41 i 44-45, dela doctora en Història, professora de laUniversitat Rovira i Virgili i Conserva-dora del Museu Diocesà de Tarragona,Sofia Mata de la Cruz- una altra quetambé té molta feina-, sobre FrancescSabater, pintor i daurador que encarnào pintà l’any 1617 el Sant Crist de BenetBaró; ni tampoc res a dir amb la crònicaque el capità Manaies dels Armats de LaSang, Alfons Lorenzo, ens fa de les vi-

sions de la Setmana Santa a Salamancaamb la presència dels armats en aquellaciutat charra el març de l’any 2010.

El que si puc dir -de fet potser ja hohaurà notat algú quan he tractar com agermà al nostre arquebisbe i al nostremonsenyor-, que la paraula la podemaprofitar també tots per a tractar-nos, deveritat, com a germans, germans d’espe-rit, perquè l’esperit va més enllà de lasang -la sang en minúscula o La Sang enmajúscula, com vulgueu!-; l’esperit superala sang perquè amb l’esperit no hi inte-ressos materials que valguin.

Tal vegada per a la poesia amb tresquartetes d’entremig d’aquelles dues da-rreres col·laboracions podríem aprofitarla quarta paraula de Jesús a la creu:“Déu meu, Déu meu, perquèm’heu abandonat ” i és que PilarPeña Lafuente alça la veu al Crist com apenitent impacient per tal de veure’sconfortada.

Fa estona que no demano perdó itampoc vull sentir-me abandonat i des-emparat, però el cert és que soc jo el

1 Acostumo per deformació professional a posar notes a peu de pàgina amb la corresponent referència cada vegada que faig un “robatori”: diguem que,en algun sentit, soc un lladre honrat.

Presentació 2011

Foto: Fer-vi

2 Les campanes estan per a tocar a missa i jo voldria que amb l’església vestida de gala i la campana amb la decoració al·legòrica no fos sols per a ferbonic.

que s’abandona sovint, soc jo el que l’a-bandono i som nosaltres els que l’aban-donem i ni jo, ni nosaltres tenim dret acarregar els neules i les culpes al Pareetern, aquest Pare que, tot i alliberar-nos, no ens deixa mai.

“... perdoneu altre vegadaaquest pobre pecador.”

Nosaltres portem quatre paraules. Jono estic gens assedegat. Jesús portavaja quasi tota la Passió a l’esquena icridà: “Tinc set ”.

Ara, Joan Josep Barriach i Molas,com a secretari de la Junta, agafa unpal llarg amb una esponja xopa, no pasde fel i vinagre, sinó regalimant la me-mòria de tots els actes de la congregacióde l’any 2010 amb més pàgines per adesmemoriats, doncs torna a recordar-nos fil per randa, per exemple, tota la“Revista” de l’any passat: són en total17 pàgines perfectament il·lustradesgràficament amb les imatges de les foto-grafies de Josep Ferrer Vilar & família(Fotos FER-VI), i amb una pàgina dedi-

cada exclusivament a la Segona edicióde la trobada de bandes “Sons de laSetmana Santa de Tarragona” amb lapresència dels Armats de La Sang i labanda del pas de la “Soledat”.

Amb el mateix esperit assadolladorel prevere i prior de “La Sang”, mossènJosep Queraltó Serrano fa l’ofrena d’unarticle “A propòsit de la portada” en elcinquantenari del Crist dels Penitents, unarticle arrodonit per una completa crò-nica d’història i vida del cap dels por-tants d’aquest pas i “periodista enexcedència” Josep Maria Marsal; Vi-cenç Gabriel Ascaso porta el detall del“XXIII Encuentro Nacional de CofradíasPenitenciales” desenvolupat a Barbastrodel 16 al 19 de setembre passat; l’anò-nima aportació d’un col·laborador des-conegut, encara que suposat, sobre la“Festa de la Sang” -més memòria i repe-tició- amb altres fotografies de FotosFER-VI que també il·lustren la breu bio-grafia i els mèrits de Joan Queralt Vidal,guardonat amb el premi a la fidelitat ala Setmana Santa del 2010, signat per

Carles Baches Pla, el qual afegeix uns“Retalls Històrics de la campana de l’es-glésia de Natzaret” amb fotos de no séqui, però que poden ben bé ser d’ellmateix.

Ara, de nit, no és moment de veurecom ha quedat la campana, ni de par-lar-ne per part d’aquest tocacampanes,però ja veureu de dia com llueix desprésde la feina feta al seu taller d’Els Palla-resos amb la “dedicació, altruisme ibona voluntat” de Fernando Ardanuy,com no podia ser d’altre manera per serqui és com a persona, a més de ser elsogre del nostre subprefecte 2. Posariatambé per a xopar aquella esponja elsarticles històrics de Joan Pere CadenaEscuté, el qual ha trobat en el Diari deTarragona del 21 d’agost de 1866 lacuriosa noticia d’un sant Crist “gros”desconegut, obra de Bernat Verderol; eldel congregant Josep Ciurana Moncusí,continuació del de l’any passat amb re-ferència a “La trencà de l’hora” a Beni-carló; i la reproducció facsímil del escritdel recordat Luis Mª Mezquida “Pe-queña Historia de los Nuevos Armats”publicat al opuscle de l’Agrupació d’As-sociacions de Setmana Santa del any1958, amb una foto dels armats deJosep M. Marqués Grau del mateix any.

No conec l’autor de la fotografia quedona fe de la benedicció del pas de laCongregació del Venerat Cos de Jesu-crist en el descendiment de la Creu ambla presència dels Armats de La Sang,però estic segur, estimat Sant Crist de laSang, que t’hauràs fixat amb la muniód’il·lustracions amb que s’adorna la Re-vista que t’hem dedicat: el tradicional di-

Presentació

24

Foto: Fer-vi

buix a la ploma de Porqueras fill, les fo-tografies de l’armat i congregant JordiFreixas, la de Miquel Sanchiz, i moltesaltres més.

No sé si amb tots aquest articles hau-rem aconseguit assadollar la set del nos-tre Sant Crist, però un cop més amb elrepàs de tots aquests actes i articles noens ha d’estranyar que potser torni aressonar entre les parets d’aquest templeaquell “Pare perdoneu-los, queno saben el que fan”, i per enèsimavolta jo tornaré a ser el primer en ento-nar “...perdoneu altre vegadaaquest pobre pecador.”

Tanquen la “Revista” unes quantespàgines d’anuncis -cal suposar que lapublicitat també ajuda a fer les coses enmemòria seva i publicitar-se en una re-vista confessional és una manera comqualsevol altre de manifestar pública-ment el nostre cristianisme- i, finalment,un parell de pàgines amb el programaoficial dels actes de La Sang peraquesta Setmana Santa, des del queestem fent avui mateix aquí, fins a lavetlla pasqual del Dissabte Sant a la ca-tedral.

Podríem deixar que el Crist ens di-

gués que “Tot s’ha consumat” iposar-nos finalment sota l’aixopluc delPare etern amb la darrera i setena pa-raula: “Pare, a les teves mans en-comano el meu esperit ”, però joencara no voldria que metafòricamentobríssiu els ulls, no vull acabar amb elSant Crist clavat a la creu, vull que, adespit de la cronologia real, en aquestsomni cinematogràfic, aquest Sant Cristressusciti entre nosaltres, voldria que lapluja de la pau i l’amor d’aquest Cristressuscitat ens xopi de cap a peus i ane-gui tots els nostres esperits d’autènticagermanor cristiana, que ens faci oblidara tots tantes petites, inútils i absurdes pi-cabaralles, que ens faci més caritatiusamb els desvalguts i necessitats que ensenvolten i amb aquells que des de terresllunyanes, com suposo tornarà a insistirel germà Pep Fèlix, pateixen en aquestsmoments, i ...

I torno al començament, sento el precdel Crist al Pare demanant perdó pernosaltres, perquè no sabem el que fem,repasso totes les paraules de Jesús clavaten creu, i recordo el final tot encoma-nant el meu esperit a les mans del Pare.

“... perdoneu altre vegada

aquest pobre pecador.”

Això ja està consumat.

Acabem-ho bé.

Ara si: Obriu els ulls, mireu el nostreSant Crist, clavat en creu, mort, i ressus-citat.

Fem això en memòria seva i això araés una acció de gràcies per part d’a-quest congregant de la vostra i nostraSang, només, i amb molt d’orgull, uncongregant que d’alguna manera us hapresentat la “Revista” i que per a agrair-vos la vostra Passió, Mort i Resurreccióque un any més commemorem no téaltre manera de fer-ho que la d’aixecar-se de la cadira i, amb el goig ja antici-pat al repic pasqual de les campanes,dedicar al qui de veritat s’ho mereix toti tot, l’aplaudiment final, que suposo,anant a qui va dirigit, no l’escatimareu.

Si us plau, no m’abandoneu -si usplau, no m’abandoneu-.

JJOOSSEEPP MMAARRIIAA SSAABBAATTÉÉ BBOOSSCCHHCongregant

Cronista Oficial de la Ciutat

Presentació

25

Foto: Fer-vi

Oferiment de un casc d’armat al presentador

Poema

Es casi la hora sextaha oscurecido el cieloJesús desfallecidolo han tendidosobre el duro madero.

Entre aceros y cuerdasvan tirandosus débiles miembrosque dolor tan profundoda en los clavosel martillazo seco.

La sangre queda presasobre la tierra en cercoel cuerpo ya extenuadola mirada hacia el cielo

y en un profundo grito clama¡Padre en tus manosmi espíritu encomiendo!

Desde el cielo se escuchaun horrisono truenoy en ese mismo instanterasga y parte hastael velo del templo.

Longinos le atraviesacon su lanzael costado derecho.El Salvador del mundopor los hombres. Ha muerto.

PPIILLAARR PPEEÑÑAA LLAAFFUUEENNTTEE

CrucifixiónCrucifixión

IN MEMORIAM. La Sra. Pilar Peña (E.P.R.) va passar a la casa del Pare uns dies desprès de donar-nos la sevacol·laboració, que suposem es la darrera poesia que va escriure.

Fot

o: F

er-v

i

26

L’arxiu de la Congregació de laPuríssima Sang de Tarragona pro-porciona molta informació als histo-riadors de l’art, gràcies a que lainstitució ha estat de sempre molt di-nàmica pel que fa a la contractaciói la realització d’obres artístiques, itambé gràcies a la conservació degran part del seus fons documentals,cosa que n’ha permès el seu estudi.

Un dels molts artistes que van tre-ballar per a la Sang va ser l’holan-dès Isaac Adrià, entre el final delsegle XVI i l’inici del XVII. Era nebotdel pintor Isaac Hermes Vermey, ori-ginari d’Holanda i format a Itàlia,que s’havia establert a Barcelonaprimer i finalment a Tarragona, onhi treballà durant deu anys fins a laseva mort l’any 1596. Ambdós erenoriginaris de la ciutat d’Utrecht.Gràcies a diversos documents sesaben algunes dades de la famíliaVermey. L’avi es deia Herman JanszVermey i la seva esposa es deia Rei-nalda. Van tenir quatre fills. Un, Jan

Hermansz Vermey, era adroguer.Altre, Alfard Hermansz Vermey, erafuster i escultor. Un altre, AdriaenHermansz Vermey, va ser vicari. Elquart fill era el pintor establert a Ta-rragona, que en realitat es deiaIsaac Hermansz Vermey i que és co-negut com a “Isaac Hermes Ver-mey”. D’acord amb el costumholandès del moment, els fills pre-nien com a primer cognom el nomdel pare, és a dir, els fills de Hermanes deien de primer cognom Her-mansz. El pintor va triar com a àlies“Hermes” en comptes de Hermansz,ja que era un cognom de pronúnciamés fàcil a Itàlia i a Catalunya.

Isaac Hermes Vermey va fer venira Tarragona el seu germà AlfardHermansz Vermey, fuster i escultor, itambé un fill d’aquest, Isaac AlfardVermey, que era escultor i que vatreballar a la catedral, on va realit-zar la talla del sepulcre de l’arque-bisbe Antoni Agustí, a la capella delSantíssim Sagrament, i on també va

treballar al sepulcre de l’arquebisbeJoan Terés, a les capelles de SantFructuós i Sant Joan. Així mateix vafer venir a Tarragona un altre nebot,fill d’Adriaen Hermansz Vermey,anomenat Isaac Adriaen i conegutaquí com “Isaac Adrià”, que es vadedicar a la pintura.

La primera notícia d’Isaac Adriàel situa en 1595 a Palamós, on aju-dava el seu oncle Isaac Hermes enla pintura del retaule major de l’es-glésia de Santa Maria. Isaac Adriàes va casar el 7 de gener d’aquellany a Palamós amb Rafaela Caldes,filla d’un pagès de la Seu d’Urgell.El primer fill va néixer a Palamós enel mes d’octubre, un nen que va serbatejat com Isaac Bernat. L’any se-güent va morir el seu oncle IsaacHermes a Tarragona, i Isaac Adriàen va heretar 50 lliures en metàl·lic,300 en forma de violari, a més d’al-guns dibuixos i material de pintura.L’any 1598 encara vivia a Palamós,ja que un dels marmessors d’IsaacHermes es va traslladar a aquellapoblació per tal de solucionar lavenda del violari.

En 1598 Isaac Adrià es va tras-lladar a Tarragona. No cal oblidarque en aquesta ciutat hi vivia el seucosí escultor, Isaac Alfard, i que amés el seu oncle havia deixat certaempremta professional i personal. Amés, possiblement Isaac Adrià haviaacabat ja el seu treball a la pinturadel retaule de Palamós. Aquestaobra, de la qual sortosament s’hanconservat les taules pintades amb

27

El pintor Isaac Adriài la Congregació de laPuríssima Sang deTarragona

temes de la vida de Maria, tot i quecontractada per Isaac Hermes, evi-dencia una regressió qualitativa res-pecte a altres obres destacadesd’aquest pintor, com el retaule majorde la capella del Santíssim Sagra-ment, a la catedral de Tarragona, oel retaule major de la prioral deSant Pere de Reus, entre altres. Pos-siblement la diferència s’explica acausa de la intervenció d’IsaacAdrià, que era un pintor molt mésmodest que el seu oncle.

El mateix any en què Isaac Adriàes va instal·lar a Tarragona va morirel seu fill primogènit, Isaac Bernat.El 15 de setembre del mateix any elrector de Cornudella li va vendre unviolari de 50 lliures. En 1601 va néi-xer a Tarragona un altre fill, que vaser batejat com Antoni. Els padrinsvan ser l’argenter Antoni Falconer iJerònima Rich Alfard, segona es-posa del seu cosí escultor Isaac Al-fard Vermey.

És indubtable que els diversosencàrrecs rebuts per Isaac Adrià dela Congregació de la Sang de Ta-rragona es deuen a la relació que elseu oncle pintor havia tingut prèvia-ment amb aquesta institució. El queresulta curiós és que la coincidènciaen el nom de fonts entre oncle inebot va ocasionar una confusió enalguns estudiosos, que adscriuen elspetits treballs fets per Isaac Adrià al’inici del segle XVII a Isaac Hermes,que havia mort en 1596. Així, l’any1602 Isaac Adrià va cobrar 2 lliuresi 2 sous per acolorir 40 mans depaper, 8 lliures i 6 sous per pintar400 estampes, i 2 lliures i 6 sous perpintar “la bandera del Cristo”, unestendard de seda negra que estreia en processó i que acompan-yava la imatge de Crist. L’any 1603policromava una fornícula de re-taule. L’any 1604 va cobrar 5 lliuresi 5 sous per acolorir novament unesestampes i pintar la imatge de Cristque es treia en processó. Com que

el seu oncle havia policromat laimatge feia poc temps, en 1593,possiblement es va tractar més aviatd’una feina de reparació, atesa laminsa quantitat cobrada. És possibleque es pugui identificar Isaac Adriàamb l’anomenat “Isach pintor” queva deixar a deure 7 sous al canongeJosep Blanch, tal com consta a l’in-ventari dels béns post mortem delprevere, realitzat el 20 de juny de1607. També ha de ser ell el descritcom “Isach lo pintor de Tarragona”,que amb data 3 de setembre de1593 havia deixat a deure 3 lliuresal mercader Pau Reverter, tal comconsta a l’inventari de béns postmortem d’aquest, fet el 21 de febrerde 1608. Es desconeixen més dadesd’aquest pintor que, a jutjar per lacategoria dels treballs realitzats,hauria estat més aviat modest 1.

28

1 SERRA VILARÓ, Joan, “Notas de archivo sobre cosas de arte (pintores, escultores, plateros)”, Butlletí Arqueològic de Tarragona, any L, època IV, 29 (gener– març 1950) p. 142. SALVAT I BOVÉ, Joan, Tesoro bibliográfico de la “Confraria i Congregació de la Sanch de Jesucrist”. Siglos XVI-XVII. Tarragona: Diputació,1987, p. 142, 203. CARBONELL I BUADES, Marià, “Antoni Agustí i la capella del Santíssim Sagrament de la catedral de Tarragona”, Antoni Agustí, bisbe deLleida i arquebisbe de Tarragona (1517-1586). Aportacions entorn del marc sòcio-cultural de Catalunya en la seva època (ed. a cura d’Esther Balasch). Lleida:Associació d’Amics de la Seu Vella, 1995, p. 231-232. ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J, “Notícies d’escultors i pintors fills o veïns de Tarragona (segle XVII)”, Set-mana Santa. Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre. Tarragona, 1996, p. 25. CARBONELL I BUADES, Marià, “Isaac Hermes (Isaac Hermansz Vermey)”,De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona (catàleg de l’exposició), Girona 1998, p. 196. MATA DE LA CRUZ,Sofia, La pintura del Cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620). Entre la permanència del gòtic i l’acceptació del Renaixement. Tarragona: Diputació, 2005,p. 375-376.

SSOOFFIIAA MMAATTAA DDEE LLAA CCRRUUZZDoctora en Història de l’ArtProfesora en la Universitat

Rovira i VirgiliConservadora del MuseuDiocesà de Tarragona

Davant la injustícia, es clama ven-jança. Jesús trenca aquesta dinàmicaperversa mitjançant la petició deperdó per als seus botxins, a qui atri-bueix ignorància més que no pasmaldat. Com que Jesús anuncia l'e-vangeli amb coratge, els poders voleneliminar-lo perquè els resulta incò-mode la veu dels profetes. La vella his-tòria de matar el missatger per deixarde sentir el missatge. Però justamentla seva mort és el millor missatge. Unamort injusta que no li impedeix d’esti-mar fins al final. Una mort injusta queno li impedeix demanar al Pare perdói misericòrdia a favor de les personesque li infligeixen patiments i dolors ex-trems. Aquest és el primer camí cap ala reconciliació i la pau. Quin granmissatge!

En un món on cada cop hi hamés guerres i desencontres entre lesdiferents ètnies i civilitzacions, on lareligió s’ha instrumentalizat i serveixa uns quants per vessar sang en elseu nom, el perdó i la tolerànciapoden ser uns bons aliats.

En una societat on cada cop lesdiferències socials i econòmiques esveuen més accentuades, la solidari-tat pot jugar-hi un paper important.Una civilització que perd aquestsvalors ha de comprendre que estàperdent una part cabdal de la sevahistòria i de la seva identitat.

De les set paraules que Jesús vadir, la primera va ser per als seusenemics. Ara bé, la raó per la qualva pregar és que la primera de-manda de la caritat és socórrer aaquells que estan necessitats, iaquells que estaven més necessitatsde socors espiritual eren els seusenemics, i el que nosaltres necessi-tem més és estimar als nostres ene-mics, virtut que sabem que és moltdifícil d'obtenir i que rarament tro-bem, mentre que l'amor als nostresamics i parents és fàcil i natural,creix amb els anys i moltes vegadespredomina més del que hauria.

Jesús crida “Pare”. La paraula“Pare” sembla significar en ella ma-

teixa aquest missatge: Jo, el teu Fill,enmig de tots els meus turments, elshe perdonat. Fes tu el mateix, PareMeu, estén el teu perdó a ells. En-cara que no s’ho mereixen, perdo-na'ls. Recorda que ets el seu Pare,doncs els has creat, fent-los a la tevaimatge i semblança. Mostra'ls pertant un amor de Pare, tot i que en-cara que són dolents, són fills teus.

Des del més profund de les sevesconviccions i de la seva experiènciapersonal, Jesús sap que l'únicaforma d'acabar amb el dolor delmón és el perdó, la victòria del bésobre el mal, la resposta de l'amor ide la compassió a les ferides del'odi i de la crueltat.

Quan el perdó d'uns es trobaamb el penediment dels altres, estanquen definitivament les fonts delmal i torna a florir la pau i l'alegriaJesús mor demanant per a tots elperdó de Déu, mostrant al món elcamí veritable de la reconciliació ide la pau:

+ No saben el que fan els homesque avui tornen l'esquena a Jesucristi a la seva Església.

+ No saben el que fan, aquestssabis pretenciosos, que menyspreenla fe en Déu i enalteixen l'agnosti-cisme com a condició per a la veri-table modernitat.

+ No saben el que fan, els assas-sins que menyspreen la vida delsseus germans i maten per a imposarla seva voluntat per mitjà del terror.

Pare, perdona’ls queno saben el que fanLluc 23, 34

29

+ No saben el que fan, els homesfrívols que pretenen gaudir de lavida i se’n riuen de l'Església i de lestradicions religioses dels seus pares.

+ No saben el que fan, els homesi dones ambiciosos i cruels que utilit-zen el seu poder polític o econòmicper a matar, per a explotar, injuriari menysprear als seus germans.

Volem canviar el món, volembandejar la injustícia i la violència,volem construir una societat nova,justa i feliç. Però abans hauríem d'a-prendre la veritat fonamental queJesús ens ensenya des de la Creu.

Sense acollir-nos al perdó deDéu i sense perdonar-nos mútua-ment no serem capaços de construirun món de justícia i pau.

En el fons del nostre cor totssabem que no som justos, que nopodem presentar-nos davant Déuamb l'ànima neta de pecat i d'injus-tícia.

Som egoistes, no hem corresposten la nostra vida a l'amor de Déu nials molts béns que hem rebut de lesmoltes persones que ens han ajudati ens estan ajudant a viure. Tapem idissimulem la nostra injustícia, peròdavant de Déu no podrem ocultarles nostres injustícies.

Allunyar-se de Déu és condem-nar-se a viure sempre d'esquena ala llum, és com tancar-se en el cala-bós d'un mateix sense voler sortir ala veritat i a la bellesa de la nostravida que és l'amor de Déu que ensperdona i ens renova interiorment,que ens retorna l'esperança de l'ale-gria de la salvació. Des del cim dela seva perfecció infinita, Déu és totcompassió. Ens coneix, sap l'igno-rants que som, coneix de sobresl'orgull del nostre cor. Ho sap tambéJesús, que té la saviesa de Déu, i peraixò està sempre disposat a perdo-nar-nos.

No sabem el que fem quanvolem edificar una societat senseDéu, sense Jesucrist, sense cristia-nisme, i ens estranya que ens creixiuna societat cada vegada més vio-

lenta, més injusta, més corrompuda.No sabem el que estem fent. Nosabem apreciar el que Jesús va in-augurar amb la seva mort innocent.El món de Jesús és un món de peca-dors penedits, un món de perdó i defraternitat. Déu ens perdona i ensensenya a perdonar als germansque ens ofenen, amb un amor queens allibera dels nostres pecats, delspecats ocults i dels pecats públics,de l'orgull i de la injustícia, de l'e-goisme i de l'ambició, de totes lesdiscriminacions, de totes les injustí-cies, de totes les violències.

L'oració de Jesús manté sempreoberta per a nosaltres la porta delcor de Déu. L'oració de Jesús posaen mans de l'Església el sagramentdel perdó, ofert sempre per a aju-dar-nos a recuperar la nostra justí-cia interior, la conformitat ambnosaltres mateixos, la pau amb Déui amb els germans. Aquest sagra-ment que ara descuidem amb tantafacilitat és un fruit meravellós del pa-timent i de la intercessió de Jesús pernosaltres. Amb Jesús et demanem,Déu nostre, “perdona les nostresofenses com nosaltres perdonem alsqui ens ofenen”.

I nosaltres, sabem perdonar?Hem arribat a perdonar algun copfins aquest extrem? O som d’aquellsque pensem que qui la fa, la paga?

SSEERRGGII BBAACCHHEESS SSAALLVVAADDÓÓCongregant

30

El dia 22 de febrer de 2011, des-prés de la celebració de la SantaMissa a l’església de la SantíssimaTrinitat, en sufragi dels congregantstraspassats durant l’any, oficiada pelPrior de la Congregació M.I. JosepQueraltó Serrano, (no es va podercelebrar a l’església de Natzaret perestar en obres) i en compliment del’article 15 dels estatuts i després dela corresponent comunicació a totsels congregants es constitueix en se-gona convocatòria a les 20’30hores, la Junta General Ordinàriade la R. i V. Congregació de la Purís-sima Sang de N.S.J. de Tarragona,sota la presidència del PrefecteMons. Miquel Barbarà Anglès, ambl’assistència de la Junta Directiva i ungrup de congregants que omplien lasala, actuant com a Secretari el dela Congregació, Sr. Joan Josep Ba-rriach Molas.

Obre la sessió el Prefecte Mons.Miquel Barbarà invocant a l’EsperitSant i donant la benvinguda al pre-sents i tot seguit i d’acord amb l’or-

dre del dia de la convocatòria estracten i s’acorden els següentspunts:

Lectura de l’acta de laJunta General anterior

Lectura per part del Secretari del’acta num. 84, de la Junta Generalordinària celebrada el dia 23 de fe-brer, de l’any 2010, que s’aprovapels presents.

Lectura pel Sr. Secretari, dela Memòria corresponent al’any 2010

Abans de llegir la Memòria, elSotsprefecte Sr. Josep Mª Fortuny,proposa a l’assemblea que no es lle-geixi la Memòria 2010, ja que témolt de contingut i a més està inclosaa la revista La Sang 2011, l’assem-blea accepta la proposta i dona con-formitat a la mateixa.

Lectura de l’estat de comp-tes de la Congregació, pelMajoral 2n. i presentació del

pressupost per l’any 2011

El Sr. Sotsprefecte dóna la pa-raula al Majoral Segon-Tresorer Sr.Josep-Jordi Joanpere Toldrà, que in-forma de l’estat de comptes i finan-cer de la Congregació detallant lesdiferents partides d’ingressos i des-peses, resolent tots els aclarimentssol·licitats, i essent aprovat pels pre-sents, incorporant-se còpia literal ala present acta.

Una còpia de l’esmentat estat decomptes i financer serà lliurada alPalau Arquebisbal.

A continuació presenta el pressu-post ordinari per l’any 2011 quecomprèn les partides normals dedesenvolupament de la vida de laCongregació. El pressupost s’a-prova, incorporant-se l’annex a lapresent acta.

Proposta a la Junta Gene-ral, d’acord amb l’article 51dels estatuts, sobre si s’ha decelebrar la Processó del SantEnterrament.

Tot seguit el Prefecte Mn. MiquelBarbarà Anglès, i d’acord amb l’ar-ticle 51 dels estatuts pregunta alsreunits, si s’ha de celebrar la Pro-cessó del Sant Enterrament, contes-tant els presents que sí perunanimitat.

Elecció de càrrecs de laJunta que cessen reglamen-tàriament

El Sr. Sotsprefecte informa que tal

Memòria

31

Memòria 2011

i com indiquen els Estatuts, l’any2011 hi haurà renovació de juntapel que fa als càrrecs que cessenobligatòriament i que són:

Vocal 2onSr. Isidor Guerrero Torres Vocal 5èSr. Jesús Maiso Tomás

Per ocupar dits càrrecs es pro-posa als següents congregants:

Vocal 2onSr. Jesús Maiso TomásVocal 5èSr. Carles Baches Pla

Així mateix s’incorpora com ad-junt el congregant Sr. Leandro Ri-quelme Ferré

L’assemblea aprova el nomena-ment dels nous membres de la Junta.

Informe del sotsprefecte

A continuació és proposa l’aug-ment de la quota anual que passariaa ser de 24 a 28 euros per als con-gregants i de 4 a 10 euros pels as-pirants.

El congregant Sr. Costa preguntasi aquestes noves quotes estant assi-milades a les de les altres confraries.

Li contesta el Sr. Fortuny que esfixen les noves quotes en base a lesdespeses de La Sang.

Posat a votació aquest puntsobre l’augment de les quotes, l’as-semblea l’aprova.

Tanca la seva intervenció el Sr.Fortuny, informant que hi ha hagutconverses amb la Germandat delSant Ecce Homo i amb la Congrega-ció del Venerat Cos de Jesucrist en elDescendiment de la Creu per tal quebusquin una solució per a la ubica-ció dels seus passos que actualmentes guarden a l’església de Natzaret.

El Sr. Fortuny, agraeix als pre-sents l’assistència a la Junta GeneralOrdinària i fa una crida a la partici-pació als actes de la Setmana Santa

Informe del Prefecte

En primer lloc, agraeix als pre-sents la seva presència a la JuntaGeneral Ordinària, i a continuacióens informa que el dia 22 de gener,dissabte, va tenir lloc a la Casa deConcilis i presidida pel Sr. Arque-bisbe, la celebració de la “1ª Tro-bada de Confraries de SetmanaSanta de l’Arxidiòcesi”, celebrada aTarragona. Dintre dels objectius ques’han marcat cal destacar que, s’hade procurar la participació de mescongregants, l’augment de formaciói donar a conèixer la dimensió socialde les Confraries.

Seguidament ens comenta lamanca de participació dels nostrescongregants als actes que se cele-bren i es pregunta de quina manerapodem arribar més a ells, per tal quela nostra Congregació tingui mésvida durant l’any, i aconseguir quees tingui el sentit de pertinència en-vers a ella i que no sigui solamentdurant la Setmana Santa quan es

veu un lleuger augment de participa-ció.

Finalment agraeix a tots els que,desinteressadament o bé pel seucompromís amb la congregació,col·laboren per la nostra SetmanaSanta de Tarragona i anima als pre-sents a participar dels seus actes.

Tema obres

El Sr. Fortuny informa que lesobres de pavimentació de l’esglésiade Natzaret finalitzaran en breu i acontinuació es procedirà a pintarl’església. Es preveu que tot estiguifinalitzat abans de la SetmanaSanta.

Pel que fa a la restauració de lacampana, aquesta està quasi finalit-zada i s’espera que aviat sigui ins-tal·lada al seu lloc. Uns panells ambfotografies de l’abans i després de larestauració de la campana seran ex-posades al Museu de la SetmanaSanta a l’església de Natzaret.

Fidelització del vestuaridels Armats de La Sang

També informa el Sr. Fortuny ques’han editat uns tríptics relatius altema, i que s’han enviat a tots elscongregants per al seu coneixement.Així mateix informa de com es potapadrinar un armat. El cost d’apa-drinament es calcula que sigui d’uns1.200 euros, i que es faran gestionsamb entitats, empreses, industrials,etc... per tal que col·laborin enaquest projecte.

Memòria

32

El Sr. Fortuny cedeix la paraula alSr. Agustí Busquets, el qual fa unadetallada explicació del projecte de“Fidelització de la vestimenta delsArmats La Sang 2012”.

Tanca el tema el Prefecte, mani-festant l’agraïment i el reconeixe-ment a tots els que participen enl’esmentat projecte.

Precs i preguntes

El Sr. Costa proposa fer una cam-panya de captació d’aspirants entreels nens que assisteixen als cursos decatequesis.

Mn. Miquel Barbarà te un recordmolt especial pel qui fou l’anteriorPrefecte de la Congregació M.I. Dr.Florenci Giralt i Palau i pel Sr. XavierVendrell Maños, germà del nostrecompany de junta Ignasi, els qualsens han deixat aquest any.

I sense més assumptes de quetractar, després d’un canvi d’impres-sions i opinions entre els assistents,s’aixeca la sessió amb la invocacióal Sant Crist de La Sang i el res del’Ave Maria, per part del Prefecte,sent les 21’45 hores del dia abansassenyalat a l’encapçalament, lliu-rant-se la present Acta amb el vist iplau del Prefecte, i com a Secretarien dono fe.

REVISTA LA SANG 2011

El dia 5 d’abril, a les 8 del ves-pre, a l’església de Natzaret davantd’un gran nombre d’assistents queomplien el temple, es va fer la pre-

sentació pública de la XXVIII revista“La Sang” que edita la Reial i Vene-rable Congregació de la PuríssimaSang de Nostre Senyor Jesucrist deTarragona. La presentació va anar acàrrec del Dr. Josep Mª Sabaté iBosch, Congregant i Cronista Oficialde la Ciutat i de la Setmana Santa.Va presidir l’acte el Prefecte de LaSang, Mons. Miquel Barbarà Anglèsacompanyat de l’Il·lm. Sr. AlcaldeJosep Felix Ballesteros, Sr. AlbertVallvé Navarro, Vicepresident de laDiputació, Sr. Josep Mª FortunyMiró, Sotsprefecte de La Sang, i delPresident de l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santa de Tarra-gona Sr. Joan-Joaquim JuliàPanadès. Als bancs preferents esta-ven ocupats pels membres de laJunta de la Sang, destacadespersonalitats de la vida pública ta-rragonina, representants de les con-gregacions, confraries, germandatsetc... de la Setmana Santa i públicen general.

CONFERÈNCIAQUARESMAL

El dijous, dia 14 d’abril, a l’esglé-sia dels Sants Reis Tarragona, popu-larment coneguda com de “SantAgustí” de la Comunitat Claretianade Tarragona, acollí la conferènciaquaresmal organitzada per la Reiali Venerable Congregació de la Purís-sima Sang de Nostre Senyor Jesu-crist i la Congregació de Senyoressota la invocació de la PuríssimaSang i la Mare de Déu de la Soledat.

L’acte el va presidir l’Excm. iRvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, ar-quebisbe metropolità de Tarragona iPrimat, acompanyat del Vicari Ge-neral de l’Arquebisbat Mn. JoaquimFortuny Vizcarro i de Mons. MiquelBarbarà Anglès, Prefecte de La Sangi President de la Confraria de Sen-yores de la Soledat, juntament ambel Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Sots-prefecte de La Sang, Sra. DoloresNolla Tapias, Priora de la Confrariade Senyores de la Soledat i el Sr.

Memòria

33

Conferència Quaresmal a càrrec de Mons. Juan Miguel Ferrer

Fot

os: F

er-v

i

Joan Joaquim Julià Panadés, Presi-dent de l’Agrupació d’Associacionsde la Setmana Santa de Tarragona,als bancs preferents estaven ocupatsper membres de les respectives jun-tes de govern, representants de lesconfraries de la Ciutat i un nombrósgrup de fidels que ompliren l’esglé-sia de Sant Agustí.

La conferència va anar a càrrecde Monsenyor Juan Miguel FerrerGrenesche, Sotssecretari de la Con-gregació pel al culte Diví i la Disci-plina dels Sagraments, el qual vadissertar sobre “El Triduo entre la li-túrgia y la Piedad popular”. Va ini-ciar l’acte Mn. Miquel Barbarà,Prefecte de La Sang i Prior de laConfraria de Sres. de la Soledat.

El Sr. Arquebisbe de Tarragona,Jaume Pujol i Balcells, va fer la pre-sentació del conferenciant.

SETMANA SANTA

Com es costum, abans de la Set-mana Santa es prepara la progra-mació dels actes i acondicionamentdel material i passos, repartiment devestes i improperis a la Secretaria dela Congregació (els dies 11 a 15d’abril de les 18 a les 20’30 hores).

El dia 16 d’abril es va fer lliura-ment del Ciri Pasqual a la Parròquiade la Santíssima Trinitat com a provade gratitud pels serveis que presta ala Congregació de La Sang. L’acte esva celebrar durant l’ofertori de laSanta Missa de les 7 del vespre.Mossèn Josep Queraltó, rector de la

Memòria

34

Conferència Quaresmal

Fot

os: F

er-v

iF

otos

: Fer

-vi

Exposició del Ciri Pasqual a la botiga “Jordi, Decoració”.

Fot

os: F

er-v

i

parròquia i Prior de la Congregació,va agrair molt sincerament a la Con-gregació de La Sang l’oferiment delCiri Pasqual.

Representants de la Junta i diver-sos congregants assistiren als actesorganitzats per les diferents confrariesde la Setmana Santa tarragonina.

A continuació passo a descriureels principals actes organitzats per lanostra Congregació.

Diumenge de Rams 17d’abril

A les 11 del matí, una represen-tació de la Junta Directiva va assistira la Benedicció i Processó de Ramsal carrer de les Coques i posteriorMissa Pontifical de Diumenge de

Rams a la S.E. Catedral, celebradaper l’Excm. i Rvdm. Sr ArquebisbeMetropolità de Tarragona i PrimatDr. Jaume Pujol Balsells.

Enguany la Reial i VenerableCongregació de la Puríssima Sangde Nostre Senyor Jesucrist de Tarra-gona va ser la encarregada de fer laofrena del Ciri Pascual durant la ce-lebració de la Missa Pontifical. Va ferel lliurament al Sr. Arquebisbe ennom de La Sang, el congregant i se-cretari de la Junta Sr. Joan Josep Ba-rriach Molas, acompanyat de sisinfants, fills i filles de congregants.

A les 13 hores, al Saló de Ses-sions de l’Ajuntament i organitzatper l’Agrupació d’Associacions de laSetmana Santa de Tarragona, el pe-riodista tarragoní Sr. Enric Pujol Ca-yuelas va pronunciar el Pregó de laSetmana Santa.

A les 19 hores, sortia de l’esglé-sia de Natzaret a el Solemne Via-crucis presidit per l’Excm. i Rvdm. SrArquebisbe Metropolità de Tarra-gona i Primat Dr. Jaume Pujol Bal-cells acompanyat pel Prefecte Mons.Miquel Barbarà Anglès i per Mn.Josep Queraltó Serrano, Prior. Lapresidència de La Sang estava for-mada pels membres de la junta Srs.Josep Mª Fortuny Miró, Joan ÁlvarezGras, Jordi Joanpere, Joan JosepBarriach Molas i Jesús Maiso Tomás.A continuació una representació dela junta de senyores de la Congre-gació de la Soledat formada per lesSres. Mª Antonia Blanco, DolorsFontana i Isabel Miró, acompanya-

des pels congregants Srs. JoaquínGalià Romaní i Josep Mª SabatéBosch. Tancava el Via Crucis les au-toritats de la ciutat.

El Viacrucis, acompanyat per ungran nombre de fidels i represen-tants de les diverses confraries vestintles seves vestes, va seguir el tradicio-nal itinerari Plaça del Rei, PasseigArqueològic i carrers de la part altade la ciutat. Va finalitzar l’acte ambla veneració del Sant Crist de LaSang a la S.E. Catedral i el seu pos-terior trasllat a l‘església de Natzareta la Plaça del Rei.

Foren portants del Sant Crist elscongregants Srs. Leandro Riquelme,Manel Nadal i Josep Franco ajudatsamb les forques pels Srs. Ferran ValCoromines i Adolf Marchena Targa

Memòria

35

Fot

os: F

er-v

i

Lliurament Ciri Pasqual Via Crucis, Diumenge de Rams

Dimecres Sant, 20 d’abril

Assistència d’una representaciód’aspirants i congregants i Banda deTimbals de la Congregació, acom-panyant al Pas “La Flagel·lació” a laProcessó del Dolor que organitza laGermandat de Nostre Pare Jesús dela Passió i segueix l’itinerari tradicio-nal des de l’església de Sant Joanfins a la Rambla Nova i baixant percarrer Unió finalitza a l’esmentadaesglésia de Sant Joan on es veneratel Sant Crist.

Dijous Sant, 21 d’abril

A les 19 hores, celebració del So-lemne Ofici del Sant Sopar del Sen-yor, a l’església de Natzaret. Vapresidir la celebració el canongecongregant M.I. Pere LlagosteraTous, concelebrant el també canongecongregant M.I. Francesc GallartMagarolas.

Els primers bancs de l’esglésiaeren ocupats per les juntes directives

de la R. I V. Congregació de la Purís-sima Sang de N.S.J. i per la Congre-gació de Senyores sota la invocacióde la Puríssima Sang de N.S.J. i dela Mare de Déu de la Soledat. Caldestacar la gran quantitat de fidelsque omplien l’església de Natzaret.

Tal i com preveu la litúrgia el ce-lebrant va fer el lavatori dels peus atres fidels que foren els congregants:Jordi Freixa Querol, Leandro Ri-

quelme Ferré i Carles Micó Cor-nadó. Seguidament es va celebrar laprocessó al Monument. Al finalitzarla cerimònia religiosa, els Armats deLa Sang van realitzar els tradicionalstorns de Guàrdia d’Honor al Santís-sim Sagrament.

Divendres Sant, 22 d’abril

A les 6 de matí a la S.E. Catedral,l’Excm i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Bal-cells, Arquebisbe Metropolità de Ta-rragona i Primat va predicar elSermó de Passió, també anomenatde la Bufetada. Quasi a la mateixahora, a un quart de set, sortia del’església de Natzaret i encapçalatsper la Creu dels Penitents, el SantCrist de la Sang, acompanyat d’unbon nombre de congregants de laSang i de les confraries germanesamb les seves respectives vestes i cu-curulles per dirigir-se a la S.E. Cate-dral on s’inicià el ViacrucisProcessional que va desfilar pels ca-rrers de la part alta de la ciutat. Pre-sidí el Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol

Memòria

36

Viacrucis del Divendres Sant

Fot

o: F

er-v

i

Ofici Dijous Sant

Fot

o: F

er-v

i

Balcells, acompanyat del M.I. VicariGeneral Joaquim Fortuny i el Priorde la Congregació Mn. Josep Que-raltó Serrano. Va ser lector del ViaCrucis Mn. Joaquim Gras.

La presidència de La Sang estavaformada pel prefecte M.I. MiquelBarbarà Anglès, i els membres de laJunta Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Sr.Joan Josep Barriach Molas, Sr. JoanÁlvarez Gras i Sr. Josep-Jordi Joan-pere Toldrà. Seguien una represen-tació de les Sres. de la Congregacióde la Soledat formada per Sra. TerePotau, Sra. Claustre Sevil, Sra. Do-lors Fontana, Sra. Mª AntoniaBlanco i Sra. Isabel Miró. i finalmentles autoritats amb l’Alcalde Sr.Josep-Felix Ballesteros, Srs. Regidorsde l’Ajuntament, Síndic de GreugesJosep Francesc Ferrer, President del’Agrupació d’Associacions de laSetmana Santa Sr. Joan-JoaquimJulià Panadés, Cronista Oficial de laciutat de Tarragona Dr. Josep Mª Sa-baté Bosch i els congregants Srs.Jesús Maiso i Vicenç Gabriel.

A l’arribar a la Plaça del Rei, sotauna fina pluja, els assistents cantarenel “Crec en un Déu” i veneraren elSant Crist de La Sang, finalitzantl’acte amb unes paraules de comiatdel Sr. Arquebisbe. Foren portadorsdel Sant Crist els congregants Ma-nuel Vivas Pulido, Jordi Gispert Ma-garolas i Gerard Pascual Vallésacompanyats amb les forques pelsSrs. Xavier Balañà Llorens i Sergi Ba-ches Salvadó.

Al migdia es va celebrar a l’es-

glésia de Natzaret, la SolemneAcció Litúrgica pròpia del DivendresSant, amb la Veneració de la Creu iposterior comunió, va presidir l’acteel canonge congregant M.I. Pere Lla-gostera Tous, concelebrant el tambécanonge congregant M. I. FrancescGallart Magarolas i assistiren diver-sos membres de la Junta i congre-gants de La Sang, Sres. de laSoledat, així com també un nombrósgrup de fidels.

La important pluja que queia ales 16,15 hores van fer suspendre latradicional recollida dels pasos. Totesles incidències de la tarda pendentsde la decisió final van ser retransme-ses en directe per Tarragona Ràdio,amb els comentaris del responsablede Protocol de la Congregació Sr.Carles Baches i la locució de RicardLahoz, director de l’emissora.

Finalment a les 7 de la tarda s’a-corda per la Junta de la Congrega-ció la sortida de la Processó,iniciant-se, sense la presència dels

Armats, una atípica recollida depasos.

A 2/4 de 10 de la nit s’inicia laProcessó del Sant Enterrament, mani-festació de recolliment dels fidels i es-tima per les imatges que ens recordenel Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, laPresa de Jesús, La Flagel·lació, ElCristo del Buen Amor, Ecce Homo,Jesús de la Passió, El Cirineu, Descen-diment de la Creu, La Pietat, Retorn alCalvari, Sant Enterrament, Sant Se-pulcre i la Soledat de la Mare sobre elSublim Sacrifici del seu Fill a la Creu.

Els Armats i la Bandera Negra dela Congregació, donen pas a ladesfilada de les confraries. El pas dela Flagel·lació es acompanyat permembres de la Secció d’Aspirants deLa Sang i per la Banda de Timbalsde la Congregació. La presidènciaestava formada pels congregantsSrs. Enric Flores Musté, SalvadorMarsal Camarasa i Francisco TorresQueraltó i dos aspirants. El penó dela secció d’Aspirants fou portat pels

Memòria

37

Bandera d’Aspirants - Processó 2011

Fot

o: F

er-v

i

nets del que fou congregant i granbenefactor de la Congregació Sr. Al-bert Musolas Cartañà, (q.e.p.r.). Labandera dels aspirants fou portadapel Congregant Sr. Joaquim GaliàRomaní, acompanyat de les Sres.Dolors Iglesies Torrellas i Inès VirgiliMontoliu, com a cordonistes.

El pas dels Penitents amb el Penóde la Congregació al capdavant, eraescortat pels congregants de LaSang junt amb la Coral Nova Unió

de Vila-seca. Quasi un centenar depenitents acompanyen el pas.

Segueix, la imatge titular del SantCrist de la Sang amb escorta de laCongregació i acompanyada pelscàntics de la Coral Augusta. Forenportants de la imatge del Sant Cristels Congregants, Srs. Octavi PotauMas, Jordi Massó Pamies i IsidorGuerrero Torres, acompanyats ambles forques pels Srs. Manel CallaoCosta i Rafael Simó Vinyes.

La representació de la Junta Di-rectiva va ser presidida per Prior dela Congregació Mn. Josep QueraltóSerrano, acompanyats pels congre-gants Vicenç Gabriel Ascaso, IsidorGuerrero Castellvi, Lluís MezquidaSans i Eugeni Costa Urgellés.

L’últim pas en desfilar, com es tra-dicional, va ser el de la Verge de laSoledat, que fou portat a les espatllesper congregants voluntaris i acom-panyat per la seva Banda de Timbals.

Va ser portador de la BanderaPrincipal de la Processó, el Sr. CarlesSala Roca, Secretari d’Habitatge iMillora Urbana de la Generalitat deCatalunya.

Com és tradicional l’Excm. iRvdm. Arquebisbe Metropolità de

Memòria

38

Presidència del Sant Crist de la Sang. Processó 2011

Fot

o: F

er-v

i

Sant Crist de la Sang. Processó 2011

Fot

o: F

er-v

i

Bandera Principal. Processó 2011

Tarragona i Primat Dr. Jaume PujolBalcells, junt amb el M.I. VicariGeneral Mn. Joaquim Fortuny iacompanyats de capitulars, s’incor-poraren a la Processó quan aquestaarribà al Palau Arquebisbal.

Mn. Miquel Barbarà Anglès, Pre-fecte de La Sang, encapçalava laPresidència de la Processó acom-panyat del Sr. Josep Mª FortunyMiró, Sotsprefecte de la Congrega-ció, Joan-Joaquim Julià Panadés,

President de l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santa de Tarra-gona, el congregant predilecte Dr.Josep Mª Solé Poblet i el Sr. JoanJosep Barriach Molas, Secretari dela Congregació.

Finalment l’Il·lm. Sr. Josep-FelixBallesteros, Alcalde de la Ciutat, pre-sidia la Corporació Municipal, es-cortada per la Guàrdia Urbana ambuniforme de gala, cloent la BandaUnió Musical de Tarragona.

Al finalitzar la Processó, a laPlaça del Rei, oberta al públic, ambl’assistència de confrares, autoritats ipresidències, la coral del Sant Crist,la Banda de la Soledat i Unió Musi-cal, va tenir lloc l’acte de cloenda laProcessó del Sant Enterrament 2011amb unes paraules de comiat iagraïment del Sr. Arquebisbe Dr.Jaume Pujol en presència del SantCrist de La Sang i el Pas de la Marede Déu de la Soledat.

Dissabte Sant, 23 d’abril

A 2/4 de 7 de la tarda sortia del’església de Natzaret la Processó dela Mare de Déu de la Soledat, orga-nitzada per la Congregació de Sen-yores sota la invocació de laPuríssima Sang de Nostre Senyor Je-sucrist i la Mare de Déu de la Sole-dat, amb l’exercici de la CoronaDolorosa. En aquest acte i participa-ren diversos membres de la Junta deLa Sang.

FESTA DE LA SANG

El dia 4 de juny es va celebrar lanostra Diada, la Festa de La Sang.Trobareu ampli ressò d’aquestadiada en l’article corresponent d’a-questa opuscle.

PROCESSÓ DE CORPUS

El dia 6 de juny, festivitat de Cor-pus Christi i corresponent a la invi-tació que cada any fa a les entitatsl’Il·lm. Capítol Catedral, una repre-sentació de la Junta, va participar ala processó de Corpus Christi, que fael seu recorregut per la Part Alta de

Memòria

39

Presidència de la Congregació. Processó 2011

Fot

o: F

er-v

i

Cloenda Processó 2011

Fot

o: F

er-v

i

la Ciutat, essent portadorsde la Custodia per part deLa Sang els Srs. Carles Ba-ches Pla i Leandro RiquelmeFerré. Foren portadors de labandera de la nostra Con-gregació els Srs. AntonioDuran Segura, José BoronatInglés i Sr. Antoni DuranMartí.

MEDALLA A LAFIDELITAT

El dia 25 de novembretingué lloc al Saló de Plensde l’Ajuntament de Tarra-gona, l’acte de lliurament dela Medalla a la Fidelitat perpremiar a la persona o Enti-tat que més creu oportú enel moment, cada Confraria,Gremi, Germandat, Asso-ciació etc... integrat dintrede l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santade Tarragona. Va presidirl’acte en representació delSr. Alcalde, el Sr. Pau Pérez,Primer Tinent d’alcaldeacompanyat del Presidentde l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santade Tarragona, Sr. JoaquimJulià Panadés, i de Mn. JordiFigueras Jové, Vicari Episco-pal de Tarragona. La nostraCongregació va acordar enla corresponent reunió deJunta, honorar amb la dis-tinció al congregant i durantmolts anys membre de la

Junta Sr. Lluís Mezquida Sans. Va ferel lliurament de la Medalla a la Fide-litat, el Sotsprefecte de La Sang. Sr.Josep Mª Fortuny Miró.

ACTES EN QUE HAPARTICIPAT LA CONGRE-GACIÓ DE LA SANG

11ªª TTrroobbaaddaa ddee CCoonnffrraarriieess ddeeSSeettmmaannaa SSaannttaa ddee TTaarrrraaggoonnaa..

El dissabte dia 22 de gener a les17 hores a la Casa de Concilis, ipresidit pel Sr. Arquebisbe Dr. JaumePujol, va tenir la 1ª trobada de Con-fraries de Setmana Santa de Tarra-gona. La Congregació de La Sangva estar representada pel PrefecteMons. Miquel Barbarà Anglès i elsmembres de la junta Sr. Vicenç Ga-briel, Carles Baches i Ferran Val.

VViiaattggee aa IIrrllaannddaa ppeerr ddoonnaarr aaccoonnèèiixxeerr llaa SSeettmmaannaa SSaannttaa ddee TTaa--rrrraaggoonnaa..

Entre els dies, 28 de febrer i 2 demarç, una delegació tarragonina in-tegrada pel regidor de l’Ajuntamentde Tarragona Sr. Sergi de los Ríos,President de l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santa de Tarra-gona Sr. Joaquim Julià Panadès,Sotsprefecte de La Sang, Sr. JosepMª Fortuny Miró i els Srs. Joan Álva-rez i Antonio Guerra com a repre-sentants dels armats de La Sang ambla seva vestimenta, es van traslladara Irlanda, concretament a la ciutatde Dublín, amb la finalitat de donara conèixer la nostra Setmana Santa

Memòria

40

Processó de Corpus

Fot

o: F

er-v

iF

oto:

Fer

-vi

i al mateix temps promocionar turís-ticament la ciutat de Tarragona.

OObbrreess aa ll’’eessggllééssiiaa ddee NNaattzzaarreett

Les obres de pavimentació i pin-tura de l’església de Natzaret ja hanfinalitzat. Cal esmentar també ques’han incorporat vuit bancs quesubstitueixen als antics que estavenmolt malmesos. Tant les obres comels bancs es varen inaugurar el diade la presentació del nostre opuscle.

JJoorrnnaaddaa MMuunnddiiaall ddee llaaJJoovveennttuutt

El diumenge dia 14 d’agost, idintre dels actes de la Jornada Mun-dial de la Joventut, i aprofitant l’es-tada a Tarragona de milers departicipants en els actes, va tenir llocuna jornada de portes obertes entres confraries de la Setmana Santade Tarragona per tal que poguessinser visitades les seves seus. Pel quefa a la Congregació de La Sang, iconcretament l’església de Natzaretva ser nombrosa la l’assistència dejovent del que cal destacar el seucomportament exemplar i respec-tuós.

RReeuunniióó aa MMaaddrriidd ddee DDeelleeggaattssDDiioocceessaannss ddee llaa SSeettmmaannaa SSaannttaa

Els dies 10 i 11 d’octubre es vacelebrar a Madrid a la seu de laConferència Episcopal Española, lareunió de Delegats Diocesans de laSetmana Santa en la que la nostradiòcesis va estar representada pel

Mons. Miquel Barbarà Anglès, De-legat Diocesà, i en la que es va ferun repàs de la situació de les asso-ciacions pel que fa a la SetmanaSanta.

““XXXXIIVV EEnnccuueennttrroo NNaacciioonnaall yyXXVVIIIIII PPrroovviinncciiaall ddee CCooffrraaddííaass ddeeSSeemmaannaa SSaannttaa aa CCrreevviilllleenntt ddeell 2211aall 2233 dd’’ooccttuubbrree ddee 22001111..

L’auditori municipal de Crevillentva ser la seu de l’encontre, la po-nència d’apertura va tractar sobre“La família cofrade; un espacio paravivir en cristiano hoy” a càrrec deMonsenyor D. Carlos Simón Váz-quez. Subsecretari del PontificiCol·legi per la família del Vaticà.Van ser tres dies molt intensos, ambaltres ponències, taules rodones,concerts, visites museus... La ciutatde Burgos va ser l’escollida per lacelebració del proper Encuentro. Lanostra Congregació va estar repre-sentada pel vocal Sr. Vicenç Ga-briel.

CCeelleebbrraacciióó ddee llaa SSaannttaa MMiissssaaeenn ssuuffrraaggii ddeellss ccoonnggrreeggaannttss mmààrr--ttiirrss,, aassssaassssiinnaattss dduurraanntt llaa gguueerrrraacciivviill..

Enguany es compleixen 75 anysde l’inici de la guerra civil en la quevaren ser assassinats 44 congre-gants de La Sang. Per aquest motiu,el dia 24 de novembre, a les 20hores, es va celebrar una Missa deDifunts, a l’església de Natzaret, enla que assistiren familiars dels difuntsi membres de la junta de La Sang.

RReeccoolllliiddaa ddee ccaarrtteess ppeerr aallss RReeiissMMaaggss..

El dia 4 de gener a l’església deNatzaret, va tenir lloc amb una granparticipació de nens i nenes la reco-llida de cartes que els infants va lliu-rar als patges dels Reis Mags. Alfinalitzar, se’ls va obsequiar amb unberenar de coca amb xocolata.

REUNIONS DE TREBALL

Durant l’any s’han realitzat dife-rents reunions de la Comissió Mixtaformada per membres de La Sang ide la Verge de la Soledat. Així ma-teix s’han dut a terme reunions de lescomissions d’obres i manteniment,Pla de millores de la recollida dePassos i Processó del Sant Enterra-ment, consell de redacció de l’opus-cle La Sang, treballs d’adaptaciódels estatuts, confecció de la novapàgina web, etc.

També s’han mantingut reunionsamb les diferents confraries de laciutat, sobre tot, per tractar les tas-ques de coordinació dels actes de laSetmana Santa. Finalment els nostresrepresentants han participat a lesreunions de la Comissió permanentde l’Agrupació d’Associacions i a lacorresponent Assemblea General or-dinària de l’Agrupació.

JJOOAANN JJOOSSEEPPBBAARRRRIIAACCHH II MMOOLLAASS

Secretari

Memòria

41

Els estralls i la persecució reli-giosa de 1936-1939 esdevingue-ren perniciosos per al patrimoniartístic religiós arreu del país. LaJunta fou conscient de la pèrduade notables obres d’art que havienestat profanades, destruïdes i re-duïdes al foc. Davant d’això, de-cidí recuperar, en el possible, partdel patrimoni perdut imposant-sela noble tasca de bastir un nou pasde la Flagel·lació. Aquest grup ésel que ha sortit en processó fins elsnostres dies, experimentant l’ine-xorable pas del temps que, juntamb determinades intervencions,han afectat negativament l’obra tali com la va entregar el seu autor.La Junta, curosa i responsable del

seu patrimoni, va estudiar diferentspropostes de restauració i acordàencarregar l’arriscada tasca derestauració a Jesús Mendiola iEmma Zahonero, que han dut aterme una intervenció modèlica,fruit de la seva preparació univer-sitària i bon ofici que acrediten laseva vàlua com a qualificats pro-fessionals en el camp de la restau-ració.1

II.. LL’’aauuttoorr:: IInnnnoocceennccii SSoorriiaannoo--MMoonnttaagguutt FFeerrrréé

L’escultor que va dur a termeun dels conjunts escultòrics demés entitat artística dels que surtenen processó el Divendres Sant a

Tarragona, va néixer a Amposta(21/IV/1893) en el sí d’una famí-lia nombrosa formada pel matri-moni Alfons Soriano Ferré i CarmeMontagut Rodríguez. Innocenciera el petit de quatre germans. Elpare alternava la tasca del seupetit taller de fusteria amb la decarter.

La seva vocació per l’obra d’artva néixer, de molt petit, mentre ju-gava a la vora de l’Ebre entrete-nint-se en modelar elementalsfiguretes de fang. S’afermà quan,per contribuir a l’economia fami-liar, ajudà al seu pare en la tascade carter. Captivat per la qualitatde determinats dibuixos que il·lus-traven la premsa que repartia alssubscriptors, seleccionava els demés qualitat extrets de revistes idiaris vells. Innocenci els engan-xava i retallava sobre un suport defusta servint-se d’una petita serrade marqueteria per tal de dotar-losde volum i poder manipular-loscreant distintes composicions figu-ratives. Quan tenia dotze anys laseva mare, adonant-se de la voca-ció artística i capacitat autodidàc-tica del seu fill, aconseguí que elseu marit acceptés traslladar-lo a

43

Consideracions entorn alPas de la Flagel·lació deLa Sang: autor, procés derestauració i valoració artística

1 Jesús Mendiola Puig i Emma Zahonero Moreno són llicenciats en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid, Especialidad Restauración. Hanintervingut en conjunts arquitectònics (Palau de Luytiens, Lille, França; Casa del Doncel, Sigüenza; Capilla de San Sebastián, Catedral de Palencia; Monasteriodel Parral, Segovia...), escultura (Pila bautismal prerromànica, Museu Britànic de Londres, Talles del Retablo expositor de Santo Toribio de Liébana, Santander;Virgen de Montserrat, Museo Arqueológica de Lorca, Crucifix, parròquia de Nalec; Retaule Major, parròquia d’Arbeca...), pintura de caballet (La conversión deSan Pablo, de Lucas Jordán, col. Particular; Santa Filomena y San José, de Jules Ruinart, parròquia de Sant Joan, Tarragona...) i pintura mural (Mare de Déu del’Esperança, de Mª Teresa Jou Paulet, Figuerola del Camp; Pintures romanes de Baétulo, Museu de Badalona), a banda de nombroses intervencions en retaules iguixeries mudèjars.

Tortosa, on vivien uns familiars, iingressés d’aprenent al taller del’escultor Ramon Sabaté. A les nitsaprenia a dibuixar amb perfecciójunt al mestre Ramon Cerveto. Fouell, sorprès del nivell artístic del seualumne, qui aconsellà als parestraslladar-lo a Barcelona on, el1907 va començar a treballar aun taller d’imatgeria i on conti-nuà la seva formació assistint a lesclasses nocturnes de l’Escola d’Artsi Oficis Artístics, també freqüen-tada pel pintor Joan Miró i l’escul-tor Santiago Costa Vaqué queestava d’aprenent com ell.

L’any 1915, amb ocasió d’ha-ver obtingut el seu primer guardóa l’Exposició Nacional de BellesArts amb Tors d’home, somia illuita per fer-se un lloc dins la cons-tel·lació d’escultors, treballantsense descans i vivint de maneraprecària al seu taller barceloní delcarrer Ferraz. El 1933 és becatper estudiar a la Real Academiade Bellas Artes de San Fer-nando, per a l’especialitat d’escul-tura. El 1935 obté la plaça deprofessor a la Escuela de Artes yOficios de Salamanca de la queserà director. A la ciutat del Tormesva quedar fascinat per l’abundós idiversificat repertori escultòric visi-ble a les façanes de places, ca-rrers, esglésies parroquials,convents i catedrals, adonant-sede l’esplèndida maçoneria dels re-taules i llurs escultures, renaixentis-tes o barroques, laborades pels

grans mestres de l’escola caste-llana com Berruguete, GregorioFernández o els Churriguera, entred’altres. La petjada del barroc cas-tellà és fa palesa a bona part dela seva producció i, de forma fe-faent, al Pas de la Flagel·lació dela Reial i Venerable Congregacióde la Puríssima Sang de N.S.J. deTarragona, que analitzarem mésendavant.

Innocenci Soriano-Montagut esvinculà afectiva i efectivament ambSalamanca, pel fet de les sevesnoces (25/VI/1940), a l’edat dequaranta-set-anys, amb la salman-tina Ángeles Marcos Marcos, de laque tingué dos fills, Miguel Ángel iMontserrat, i perquè la seva pro-ducció religiosa, realitzada al llargdels deu anys que allí va roman-dre, s’inscriu i és catalogada dinsla Escuela de Imaginería de Sala-manca. Serveixin com exemple LaDolorosa (1939), encarregada perla Seráfica Hermandad de Naza-renos del Santísimo Cristo de laAgonía, venerada a l’església con-ventual de Las Úrsulas, o el SantJosep (1944) per la Basílica deSanta Teresa a Alba de Tormes. El1945, es traslladà a Barcelona perocupar la plaça de professor demodelatge a l’Escola d’Arts Apli-cades i Oficis artístics de Barce-lona que havia obtingut peroposició. Pocs mesos abans vapatir el decés de la seva esposa,motiu pel qual no va poder acom-panyar-lo. L’any 1951 es va pre-

sentar a les oposicions convocadesper accedir a la càtedra de mode-latge de l’Escola Superior de BellesArts de Sant Jordi i les va guanyar.L’any 1969 presenta una seleccióde la seva obra a Tortosa i, un anydesprés, a Salamanca. El 1970 in-gressa com acadèmic a la RealAcademia de Bellas Artes de SanFernando.

En síntesi, Innocenci Soriano-Montagut va concebre i sentir l’es-cultura com a cosmovisiósintetitzada de la seva forma depensar, creure, actuar i entendre lapersona i el món dins l’academi-cisme formal, l’execució subtil delmodelatge i el domini de la matè-ria, ja fos la fusta policromada, elbasalt, o el marbre. Aquests tretsels va expressar magistralment aquatre àrees del seu treball: retrat,escultura civil o urbana, imatgesreligioses i dibuixos.

IIII.. LL’’eessttaatt ddee ccoonnsseerrvvaacciióó ii llaaiinntteerrvveenncciióó ddeellss rreessttaauurraaddoorrss

A partir de l’anàlisi rigorós idetallat de les cinc escultures, JesúsMendiola i Emma Zahonero, ob-servaren evidents diferències d’e-xecució i estat de conservacióentre la figura de Crist lligat a lacolumna i la resta de personatges.Sens dubte l’acurada i encertadaintervenció dels restauradors haaconseguit recuperar la policromiaoriginal en tota la seva gamma ipoder admirar-la en tota la sevarefulgent esplendidesa.

44

Pel que fa al bloc de fusta delCrist, els taulons s’encamellarendirectament mitjançant claus deferro: a l’oxidar-se, ocasionà l’ai-xecament de la policromia. A laresta de les figures els taulons s’u-niren mitjançant coles de milanaque, a l’empetitir-se, degut al secatnatural de la fusta, es transmeterena la policromia. A més, la base depreparació i la policromia de Cristes trobava en pitjor estat de con-servació, preferentment les zonesorientades cap el zenit, com arales espatlles, els peus, la cama es-querra, o el bessó del peu dret.Aquestes alteracions s’anaren co-rregint al llarg del temps en inter-vencions anteriors amb retocs dediversos materials, inclòs un mate-rial no utilitzat a les restauracionsi que resulta molt difícil de retirar,com és l’esmalt sintètic. Tant bonpunt es tragueren els desafortunatsrepintats, l’escultura del Crist apa-regué extraordinàriament alteradaamb pèrdua de la capa de prepa-ració i de la policromia, obliganta ser estucada a diferents zones onhi apareixien llacunes ((FFiigg.. 11,, 22,,33,, 44,, 55 ii 66).

Per altra banda, per tal d’igua-lar cromàticament els esmentats re-tocs de la figura central amb laresta d’escultures, es va recórrer,malauradament per a tot el conjuntescultòric, a aplicar una pàtina ge-neralitzada de color terrós. Aquestafegitó es podia apreciar a les es-cultures dels botxins i del soldat

romà; al retirar-se, la policromiadel soldat romà aparegué en bonestat; no succeí el mateix amb lacoloració d’algunes parts dels cos-sos de dos dels botxins (els ques’abillen amb indumentària colorblau i vermell anglès obtingut ambòxid de ferro), on la policromiahavia estat pràcticament escom-brada, preferentment el botxí quees troba a la dreta de Crist. A par-tir dels anàlisis realitzats, semblaser que la carnació dels botxins espracticà amb tres capes de pinturaa l’oli molt fines, començant peruna rosàcia, a les valls dels vo-lums, una altra groguenca (grocNàpols) a les vores, o sortints delsvolums, i una darrera pàtina, moltsubtil, de color ombra torrada que,com s’ha dit, es troba perduda ales escultures dels esmentats bot-xins. Degut a la finor de la capad’oli, aquest no presenta un as-pecte brunyit i greixós, com succe-eix a les policromies al llustrepracticat a la veixiga.

La columna també es trobavamolt alterada respecte al seu estatoriginal, degut a intervencions derepintats i llacunes de gran ta-many. Tot el seu volum patí el ma-teix recurs emprat amb l’esculturade Crist. El paviment, o suport, queserveix d’escambell a les respecti-ves escultures, fou repintat amb es-malt sintètic color marró fosc. Si béaquest material es prou estable persí mateix davant la humitat-am-bient exterior o interior, aigua dels

poms de flors, o les taques produï-des per la cera, cal dir que el cro-matisme utilitzat no fou el méscorrecte. Els restauradors hanoptat per aplicar un color gris iocre que imiti la pedra calissa idoni la sensació figurada que elconjunt escultòric és damunt d’unempedrat.

Pel que fa a la ubicació i relacióespacial de les figures entre sí,hom pot observar que l’esculturade Crist reposa damunt un plintque l’aixeca sobre la resta de figu-res; a la dreta d’aquest suport estroba, en capitals romanes, lafirma de l’escultor utilitzant el seucognom: MONTAGVT. Sembla serque dita escultura fou laboradaamb la seva peanya a banda deldisseny del grup i, després, col·lo-cada al pas. A la vegada, dóna laimpressió que el grup escultòric haestat replantejat com a conjunt, almenys, dues vegades, pel fet queles peanyes de cada personatge,integrades a l’estructura que formael paviment del pas, presenten sen-yals d’haver estat retocades per alseu ajust. Segons la documentacióque la Junta de la confraria facilitàals restauradors, on s’expliciten lesdades del contracte i determinatsaspectes sobre la realització delpas, es diu que, per tal de fer efec-tiu el segon pagament, es van rea-litzar, en un principi, tres figures:probablement foren la de Crist, elbotxí abillat de verd, i el centurióromà. Aquesta escultura llueix un

45

estofat de preuada qualitat i vir-tuosa factura: presenta platejat al’aigua i colradura a l’arnés. Elmetall emprat per l’estofat és,també, plata colrada pel fet que,on ha patit raspadures, apareixl’oxidació de color negre.

IIIIII.. DDeessccrriippcciióó ddeell ppaass

La carrossa

El suport que permet moure elpas en arribar la processó del Di-vendres Sant, consta d’un xassísgiratori, construït l’any 1948 alsantics Tallers Magarolas, al ques’hi acoblà una peanya ornamen-tada als costats per relleus defusta. Un any després de la inau-guració del pas la Congregacióafrontà el treball de decorar, pintari daurar la peanya. El disseny elrealitzà un tal Sr. Magí, mentreque l’aparença sobredaurada delsrelleus la dugué a terme el pintorSalvador Iglesias per un preu de13.000 pessetes2. Tipològicamentpresenta planta sisavada com-

posta per tres cossos sobremuntatsrealitzats en fusta sobreplatejadaamb pa de plata fina encolada al’aigua sobre bol ataronjat i, pos-teriorment, colrada. L’inferior ésformat per una base còncava quedisposa de suports singularitzats acadascun dels fronts i són orna-mentats al sòcol mitjançant motllu-res sobremuntades en talús itornapuntes foliàcies a les vores;aquestes s’afronten i emmarquenuna mena de cuiros figurats que esjuxtaposen als respectius fronts decada suport central. El cos d’entre-mig és bombat i s’ornamenta ambabundosa fronda de roleus, brots ibranquillons vegetals de tipusacantí que ocupa tota la superfíciei evoca el característic i recurrenthorror vacui que ens ha arribat,preferentment, de la tradició escul-tòrica romana; aquesta xarxa fito-mòrfica és interceptada per targescentrals que allotgen les caracterís-tiques Arma Christi i per dues es-tries d’aresta viva ubicades alscantons. El cos superior és còncaui envoltat per una garlanda de

tornapuntes acantines que correnafrontades a partir del mig decada front des don arrenca el res-pectiu candeler per a la il·lumina-ció. Unes faldilles de vellut de cotócolor grana, amb borles i serrellsde passamaneria daurada, envol-ten i cobreixen el xassís.

El conjunt escultòric

L’actual misteri dels aspirants dela Reial i Venerable Congregacióde la Puríssima Sang de N. S. J.fou contractat el 5 d’abril de1947. El document duu la signa-tura de l’artista i dels representantsde la Congregació3 i el cost de l’o-bra fou de 55.000 pessetes. El 5de maig de 1947 és presentat iaprovat a la sessió de la Junta.

Innocenci Soriano-Montagutmanifesta ser, en aquesta obra, unimaginaire que ha cercat i trobatel seu estil dins de la millor tradicióde l’escola castellano-lleonesa,amb un actiu taller del que vansortir peces encarregades per les

46

2 Segons les notes que ens ha facilitat el Sr. Carles Baches Pla, quan el 21 de març de 1948 és beneí el conjunt, format pel grup escultòric i la carrossa, aquestaestava inacabada i sense daurar. El Sr. Magí es comprometé a fer el seu treball al llarg de dos mesos i mig, a raó de 36 pessetes diàries netes. L’acte tingué lloca l’església de Natzaret amb la presència del Prior de la Congregació, Dr. Ramon Fontana, delegat pel cardenal Manuel Arce Ochotorena, arquebisbe deTarragona absent per malaltia. Actuaren com a padrins el Majoral Segon, Sr. Josep Maria Monravà Lòpez i la seva esposa, Sra. Mercedes Gasol.

3 Arxiu de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Llibre d’Actes. Any 1947, núm. 2. Junt a l’escultor Innocenci Soriano Montagut signarenels Rvds. Ramon Fontana Gatell, Pere Batlle Huguet i els senyors Joaquín de Querol Rius, Robert Vendrell Aragonés, Timoteo Zanui Lanao, Salvador Iglesias Do-mènech, Antonio Prat Ferrando, Antonio Murtra Tosas i Josep Muntané Garcia.

4 Cal fer esment, a banda del pas que ens ocupa, El Crist de la humiliació (Congregació de la Puríssima Sang, Tarragona), La Pietat i Ecce Mater Tua(Confraria dels Dolors, Tortosa), La Dolorosa (Cofradia de Comerciantes, Salamanca), La oración en el huerto (Cofradia del Silencio, Oviedo).

confraries de Tarragona, Tortosa,Salamanca, Oviedo4. El desenvo-lupament iconogràfic de l’as-sumpte de la Flagel·lació ésproducte de la imaginació dels fi-dels i dels artistes, pel fet que alsevangelis només donen la notíciaconcisa de que Jesús fou“flagel·lat”. (Mt 27, 26; Mc 15,15; Llc 23, 22; Jn 19, 1;). A la ve-gada, és un dels tres temes especí-ficament passionistes, junt a laOració a l’hort de Getsemaní iJesús camí del Calvari, que culmi-naran amb la resurrecció, un as-sumpte recurrent a partir de laiconografia contrareformista delsegle XVI, d’acord amb l’exaltaciódel culte a la passió de Crist. Con-tribuïren a més a la difusió deltema de la flagel·lació la sèrie degravats de diferents mestres comAlbert Altdorfer, Hans Bol, AlbertDurero, Giovanni Battista Franco,Eduard von Hoeswinkel, Gerard iPieter de Jode, Lucas van de Ley-den, Mantenga, Marcantonio Rai-mondi, Jan Sadeler, HieronimusWierix, i d’altres.

El grup escultòric consta de cincfigures disposades simètricamenten hipotètic semicercle que sobre-passen la complexitat anatòmica ialçada natural5. Crist, col·locat en

primer terme, ocupa el punt centralde l’eix radial i és envoltat per tresflagel·ladors que actuen a les or-dres del centurió romà que com-pleta el conjunt ((FFiigg.. 77)). L’atencióde l’espectador es centra en Cristen el moment d’escarmentar-lomitjançant la flagel·lació i abansde ser coronat d’espines, ple de fe-rides a les espatlles i amb símpto-mes de gran sofriment al rostre.Apareix dempeus, seminu, noméscobert pel perizoni, d’esvelt cànonresolt amb notable correcció ana-tòmica d’harmoniosa i acadèmicaelegància tendent a l’idealisme ar-quetípic. La seva posició frontalrima amb el balandreig dels ma-lucs produït per la lleugera flexiód’ambdues cames, corbant-se capa la seva dreta amb suau contrap-posto per tal de transmetre certasensació de moviment. Mostra elrostre dolgut però serè, lleugera-ment inclinat cap enrere i a ladreta, iniciant una línia serpente-jant –d’evocació manierista– queabasta tot el seu cos, bellamentmodelat i amb poderosa muscula-tura. La boca entreoberta i l’es-guard enlairat cap a l’infinitreflecteixen signes evidents dedolor; el seu rostre resta emmarcatper una llarga cabellera que cauen flocs sobre les espatlles. La faç

i el tors evidencien, gràcies a l’en-certada policromia, els signes dela tortura rebuda que augmentenla sensació de dolor extrem. Lesmans són lligades pel davant de lacolumna amb una gruixuda corda;l’esquerra, dotada d’una lànguidacaiguda, contrasta amb la tensióde la dreta i la sanya en que mireni flagel·len els botxins ((FFiigg.. 88)).

La columna baixa, amb policro-mia que imita jaspi, respon almodel introduït als inicis del Barrocque ha perdurat fins als nostresdies que es diferencia de la co-lumna esvelta utilitzada en les re-presentacions medievals ipreferida pel romanisme de finalsdel Renaixement. Ambdós tipustenen el seu fonament devocional,i per extensió artístic, en un frag-ment d’una columna esvelta quecustodiaven els franciscans en laCapella del Sant Sepulcre de Jeru-salem, i en la relíquia d’una altramés reduïda venerada des de1233 a l’església de Santa Pràxe-des a Roma.

El cos nu de Crist, de colornoble, ple de moretons a les espat-lles, de tonalitat pàl·lida i gairebéanacarada ((FFiigg.. 99)), contrasta ambla pell obscura dels tres saions

47

5 Arxiu de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Llibre d’Actes. Any 1947, núm. 2. El contracte assenyala tot un seguit de condicions quel’escultor havia de tenir present: el grup el formarien cinc escultures amb un mínim de 1,80 metres d’alçada; també s’indica que la figura de Crist hauria d’estarlligada a la columna al tractar-se de l’episodi evangèlic de la flagel·lació i s’estableix que el termini d’execució de l’obra s’haurà de lliurar a la Congregació abans

que, amb gestos i moviments des-mesurats, traduïts plàsticament enfortes contraposicions i contusionsd’hercúlia anatomia hel·lenística,robusta i enèrgica, s’han desem-barassat de la part superior delsampul·losos vestits, abandonats alvol, per tal de descarregar ambmés força els assots, tasca a la ques’impliquen dinàmicament tots tresi així manifesten a l’espectador laseqüència extrema d’una situaciópersonal d’angoixa viscuda pelreu. ((FFiigg.. 1100 ii 1111)) Darrera, el cen-turió calçat amb exquisidesa i abi-llat amb l’arnés militar que li éspropi, assenyala a Crist Aquestaescultura llueix un estofat depreuada qualitat al mantell decolor porpra i virtuosa factura:presenta platejat a l’aigua i colra-dura a l’arnés. El metall empratper l’estofat és també de plata col-

rada pel fet que, on ha patit ras-padures, apareix l’oxidació encolor negre. En conjunt, l’escenaes caracteritza pel seu evident di-namisme i centrada visualment perla figura seminua de Crist. ((FFiigg..1122,, 1133 ii 1144))

L’escultor palesa en aquest grupescultòric la seva maduresa comimaginaire, tant pel que fa als as-pectes tècnics de laborar la fusta il’ulterior policromat, com en l’ex-pressivitat de les respectives imat-ges on es trasllueixen formalmentels trets més patètics de la passióde Crist mitjançant solucions plàs-tiques recurrents pròpies del Ba-rroc inspirades en esquemes iformes clàssiques. A banda de lacomposició, magníficament re-solta, ens sembla important assen-yalar el contrast de pathos o

expressió de dolor anhelant delrostre de Crist amb la sàdica façdels saions i l’altiu semblant delcenturió ricament abillat. Es tractad’una obra de gran qualitat artís-tica, feta per un escultor insigne almoment de la seva etapa de ma-duresa artística, que ja havia dei-xat la seva primerenca petjada enobres de joventut.

Ens trobem, doncs, davantd’una manufactura essencialmentnarrativa, realista, detallada i cla-rament dramàtica. Gràcies a lainiciativa dels responsables de laJunta per conservar i ficar en valorel seu patrimoni, junt amb l’encer-tada intervenció dels restauradors,el pas de la Flagel·lació ha recu-perat tota la seva esplendidesa ar-tística.

48

AANNTTOONNIIOO PP..MMAARRTTÍÍNNEEZZ SSUUBBÍÍAASS

Delegat diocesà per al PatrimoniArtístic i Documental i l’Art Sacre

Fot

os: J

esús

Men

diol

a P

uig

Fot

os: D

DM

CS

AT

Fue un día de verano. Un calu-roso y radiante catorce de agosto dedos mil once en que tuvimos el privi-legio de acoger a muchos jóvenesque se dirigían a las Jornadas Mun-diales de la Juventud en Madrid,acompañando al Santo Padre Bene-dicto XVI y que hicieron parada enTarragona durante unos días.

1.1.- La Sang, como en tantasotras ocasiones, se ofreció hospita-laria para mostrar a esos viajeros,que en gran número pasaron pornuestra ciudad, unas pinceladas denuestra Semana Santa de la que lostarraconenses nos sentimos tan or-gullosos.

La Sang se había preparadopara la ocasión. Gracias al esfuerzode su gente, la Iglesia de Nazaretlucía hermosa en su sencillez. Bas-taba con franquear la puerta de en-trada, acceder a su interior yrecuperados nuestros ojos de la lu-minosidad exterior que Tarragonanos brinda en verano, ver el pavi-

mento limpio y reluciente con elmagnífico detalle de las formas encruz y levantando la vista, contem-plar el sobrio y elegante artesonadode su ábside.

Y en ese entorno tan especial,poder admirar los Pasos de SemanaSanta o “ Misteris “ que allí estabanen todo su esplendor; como si nosencontráramos en plena SemanaSanta. Cada uno de ellos perfecta-mente preparado, con carteles des-cribiendo sintéticamente, lo másimportante de su historia.

Como vértice de todo ello, en elcentro de la Iglesia, presidiendotodo el conjunto, la soberbia ima-gen del Sant Crist de la Sang, tanquerido por todos nosotros.

1.2.- Habíamos preparado elevento con mucha ilusión, perocomo todo acontecimiento, paraque tenga una cierta brillantez debeayudar la respuesta de la gente. Ylos jóvenes no nos defraudaron.

Como ilustra la fotografía queacompaña a este comentario, llena-ron la Iglesia de La Sang con suenergía a lo largo de toda la ma-ñana hasta bien entrado el medio-día.

Y utilizando la palabra que mesirve de título, sentí aquel día unagran alegría.

Alegría de comprobar cómo mu-chos jóvenes escuchaban en silencioy con máximo respeto nuestra expo-sición sobre las escenas que ejem-plifican los “ Misteris “ de SemanaSanta así como los parágrafos delos Evangelios donde se inspiran di-chas escenas.

Alegría de ver cómo acabadasnuestras explicaciones, la multitudno quedaba en silencio sino que,con suma educación, iban pregun-tando en riguroso orden sobre nues-tra Semana Santa, sobre lascaracterísticas de los pasos allí ex-puestos o sobre la historia de la Igle-sia de Nazaret entre otros puntosque ahora ya no recuerdo.

Alegría de sentir lo bien que seencontraban entre nosotros aquellosjóvenes que no dejaban de intere-sarse y hacer preguntas hasta elpunto que una de las guías nos ad-virtió que no podían permanecer allípor más tiempo ya que debían acu-dir a otros lugares.

Alegría de pensar que haymucha gente joven a quien le inte-resa el hecho religioso, que tienen

53

Apunte de un

día alegre

devoción y empuje para manifestary llevar adelante sus creencias y queacuden cuando se les llama.

1.3.- Era el mediodía de aqueldía de agosto, hacía mucho calor;sin embargo nos quedó a todos losque allí estuvimos una sensación desatisfacción por el interés que nues-tra Semana Santa había despertadoen los jóvenes con los que habíamos

compartido aquellas horas.

Nos despedimos los que había-mos colaborado en la celebracióndel acto y me retiré de La Sang conuna íntima sensación de optimismo.Porque, a pesar de todo, la experien-cia de aquella mañana me reafirmóla convicción de que sigue existiendomucha gente generosa, dispuesta aregalar su tiempo. Y, desde otra pers-

pectiva, la luz que nos iluminó aqueldía y que impregna Tarragona lamayor parte del año nos dará fuerzay energía para vencer el desánimoque nos pueda acechar en algunosmomentos.

JJEESSÚÚSS MMAAIISSOO TTOOMMÁÁSSCongregant

54

S’inicià l’acte amb la celebracióde la Eucaristia a l’església de Nat-zaret, presidida per Prefecte Mn.Miquel Barbarà Anglès i concele-brada juntament amb el prior Mn.Josep Queraltó.

Una vegada finalitzada la SantaMissa, es va establir la presidènciade l’acte amb el Prefecte de la Con-gregació, Mons. Miquel BarbaràAnglès, el Sotsprefecte Sr. Josep MªFortuny Miró, Majoral 1er Sr. JoanÁlvarez Gras, Majoral 3er, Sr. Fe-rran Val Corominas i el secretari Sr.Joan Josep Barriach Molas.

Els bancs d’honor foren ocupatsper les persones homenatjades i elsseus familiars, membres de la junta,autoritats, i invitats.

Va obrir l’acte el Prefecte Mons.Miquel Barbarà Anglès, amb unesparaules de benvinguda.

Jordi Freixa va fer entrega d’u-nes fotografies corresponents als

pasos de la Congregació.

Es va fer la imposició de la insíg-nia d’argent de la Congregació alscongregants Sr. José Boronat Inglés,Sr. Antonio Duran Segura, i Sr. Ra-fael de Muller i de Abadal, els qualss’han fet mereixedors de tal distincióper la seva antiguitat i fidelitat a lanostra Entitat.

A continuació es va distingir alsSrs. Miquel Blay, Jordi-Joan Virgili iAgustí Busquets, en reconeixementpels seus 25 anys de pertinença alsArmats de La Sang. També es va feruna distinció al Sr. Joaquim GaliàRomaní, portant de la bandera delsAspirants de La Sang a la Processódel Sant Enterrament i al Sr. CarlesSala Roca portant de la BanderaPrincipal de la Processó del Sant En-terrament. Així mateix es va fer dis-tinció als Srs. Francesc BarriachMolas, Ferran Val Corominas i Joa-quim Galià Romaní, per formar partdels primers portants del Pas delsPenitents del que enguany es com-

pleixen els 50 anys de la seva Bene-dicció. Junt amb Josep Maria BatlleMarti en representació dels portantsactuals del pas.

Al congregant Sr. Adolfo IglesiasIcart, per la seva col·laboració du-rant molts anys en la decoració delCiri Pascual que la Congregació deLa Sang ofereix a la Parròquia de laSantíssima Trinitat.

Als congregants Srs. Joan Que-ralt Vidal i Isidor Guerrero Torres,que han cessat enguany com amembres de la junta.

Va finalitzar l’acte amb unes pa-raules del Prefecte Mn. Miquel Bar-barà, felicitant als guardonats iagraint als presents la seva assistèn-cia.

A la sortida de l’església de Nat-zaret, la Banda de Timbals de LaSang va fer una actuació a la Plaçadel Rei.

Va cloure la Festa de La Sang2011 amb un dinar de germanor enun restaurant de la nostra ciutat.

Festa de la Sang

55

Festa de la Sang

Fot

os: F

er-v

i

SR. RAFAEL DE MULLERI DE ABADAL

SR. ANTONIO DURAN SEGURA

Festa de la Sang

56

SR. JOSÉ BORONAT INGLÉS

SR. JORDI FREIXA QUEROL

Festa de la Sang

57

SR. ADOLF IGLESIAS ICART (E.P.R.)

SR. JORDI-JOAN VIRGILI COSTA

SR. AGUSTÍ BUSQUETS MARTÍ

SR. MIQUEL BLAY LÓPEZF

otos

: Fer

-vi

Festa de la Sang

58

SR. JOAQUIM GALIÀ ROMANÍ

SR. CARLES SALA ROCA

SR. JOAN QUERALT VIDAL

SR. ISIDOR GUERRERO TORRESF

otos

: Fer

-vi

Festa de la Sang

59

PORTANTS DEL PAS CRIST DELS PENITENTS.FA 50 ANYS SRS. GALIÀ, BARRIACH I VAL I PORTANT

ACTUAL JOSEP M. BATLLE.

PRESIDÈNCIA DE L’ACTE

Fot

os: F

er-v

i

“No sabeu que a l’estadi tots elscorredors es llancen a la cursa, perònomés un s’emporta el premi? Co-rreu bé per poder-vos-el endur! L’a-tleta s’absté de moltes coses, i tot perguanyar-se una corona que es mar-ceix, mentre que nosaltres n’hem deguanyar una que mai no es marcirà.Així, doncs, jo corro, però no senseuna meta; combato donant cops depuny, però no pas a l’aire. Tractoamb duresa el meu cos i el tinc do-minat, no fos cas que, després deproclamar la victòria dels altres,quedés desqualificat jo mateix.”

De ben segur que més d’unhaurà intuït o reconegut aquest pa-ràgraf, no pas com original del queescriu aquesta col·laboració, sinócom a pertanyent a la primera cartadel apòstol sant Pau als Corintis (9,24-27) i si he volgut aprofitar-me del’al·legoria paulina ha estat no solsperquè de la seva ma ens va arribarel cristianisme a les nostres terres,sinó i també perquè l’any 2011 Ta-rragona ha estat nomenada com a

seu d’uns Jocs esportius del Medite-rrani per l’any 2017, a més de lanoticia d’un corredor, mena de pas-sadís ferroviari, per l’any dos mil nosé quants, i he volgut servir-me d’a-quell mateix símil paulí, establint undeterminat paral·lelisme a l’horad’aixecar aquest podi de les meda-lles a la fidelitat a la Setmana Santatarragonina al que pujaren com aguanyadors catorze atletes, espor-tistes corredors dels nostres diessants que responen al model exem-plar exposat per l’autor de les epís-toles.

En les nostres associacions lesnissagues familiars juguen un papertranscendental -i que durin!-; lesnoves incorporacions són bones ipositives, sempre i quant no com-portin la pèrdua dels que han sem-brat la llavor i la han conreat depares a fills i de generació en gene-ració.

En aquest sentit, la Reial i Vene-rable Congregació de la Puríssima

Sang de Nostre Senyor Jesucrist po-dria presentar l’arbre genealògicd’alguns congregants que ens por-taria a bastants segles enrere. D’a-quí que enguany el premi a lafidelitat d’aquesta congregació di-ferents cops centenària ha recaiguten un hereu de la nissaga dels Mez-quidas i cal dir nom i cognoms per-què si només diguéssim el nom i unsol cognom no sabríem prou bé dequi es tracta.

L’avi, Lluís Mezquida Estil·les, jaera congregant abans de la guerrai el seu pare, Lluís M. MezquidaGené, més conegut com a “Petró-filo” per la seva labor periodística ihistòrica, va formar part de la Junta,fou un veritable cronista de la ciutati de la Setmana Santa, i va rebretambé, per mèrits propis reconegutsper tots, el guardó a la seva fidelitat.Amb aquests antecedents, l’ajudade la seva esposa i amb un veritableesperit esportiu, el fill, LLlluuííssMMeezzqquuiiddaa SSaannss ha seguit les petja-des dels seus avantpassats -al cel si-guin- i las ha transmès als seus tresfills, tots ells igualment congregants.

La dedicació a la congregaciódestaca a partir de l’any 1994 ambel càrrec de vocal primer de la JuntaDirectiva, passant a Majoral primerl’any 1997 fins al 2003; ha estat re-presentant de l’entitat en l’AASST,membre de la comissió del primerCongrés de Confraries de SetmanaSanta de Catalunya celebrat a Ta-rragona i encara en els nostres diessegueix vinculat amb comissions detreball pel bé de la ciutat, la Set-

Medalla Fidelitat

Medalla a la Fidelitat

Lluís Mezquida SansUna anella més de fidelitat en la cadena d’una nissaga

60

mana Santa i “La Sang”, motiusprou satisfactoris perquè avui con-tinuí pel mateix camí de fidelitat queel portà a rebre aquest premi demans del sotsprefecte de la Reial iVenerable Congregació de la Purís-sima Sang de Nostre Senyor Jesu-

crist, Josep Maria Fortuny Miró, enel solemne acte celebrat el divendresdia 25 de novembre del proppassatany 2011 en el saló de sessions delnostre Ajuntament.

Enhorabona i per molts anys!

JJOOSSEEPP MMAARRIIAASSAABBAATTÉÉ II BBOOSSCCHH

Congregant, cronista oficialde la ciutat i de l’AASST

Medalla Fidelitat

61

AAmmbb mmoottiiuu ddee llaa cceelleebbrraacciióó aaMMaaddrriidd ddee llaa JJoorrnnaaddaa MMuunnddiiaall ddeellaa JJoovveennttuutt,, ll’’AArrqquueebbiissbbaatt ddeeTTaarrrraaggoonnaa vvaa aaccoolllliirr aa 77..000000jjoovveess ppeerreeggrriinnss,, eennttrree eellss ddiieess 1111aa 1166 dd’’aaggoosstt..

Vinguts de França, Itàlia, Txè-quia, Eslovàquia, Polònia, Canadà,Equador,… una gran i diversa rea-litat de joves cristians han donat tes-timoni entre nosaltres de la seva fe ide la seva cultura. Acollits a parrò-quies i escoles, amb col·laboracióde les institucions locals i de moltesrealitats culturals hem donat a conèi-xer la nostra rica, profunda i antigacultura així com les nostres arrelscristianes donant a conèixer als nos-tres protomàrtirs i explicant la tradi-ció paulina de la conversió de lesnostres terres per l’apòstol Pau.

Des d’on? Una delegació dejoves de l’Arquebisbat, que sotal’impuls de fer visible el testimoni demoltes persones que estimen i treba-llen pels joves, acompanyant a una

generació que no es veu. Davantd’un jove immers en una cultura lí-quida, nascut en el llenguatge 2.0de les noves tecnologies amb la lò-gica d’allò immediat, del continuocanvi, del consumisme ferotge queamaga un 40% d’atur juvenil, unjove desconnectat de moltes realitatssocials, influït per la desinformaciósobre que fa l’església pels joves,amb els prejudicis d’etiquetes quetenen els joves envers l’associacio-nisme, les tradicions, la religió, lesarrels en definitiva,... aammbb aquestsreptes un grup de joves, laics i pre-veres, amb l’Ar-quebisbe alc a p d a v a n tvarem decidirfer una claraaposta: Ofertaruna experiènciaen clau cris-tiana adreçadaals joves pere-grins i als jovesacollits: unagran prepara-

ció versus la improvisació, fer xarxai equip fratern versus un activitatpuntual i prou. Una opció per lesnoves tecnologies i la comunicació,la implicació institucional i de les re-alitats eclesials significatives a casanostra, visibilitzar aquesta trobada,però encara teníem més reptes... ne-cessitàvem joves voluntaris a l’agost,varen ser més de 350 voluntaris...per fer una proposta alternativa...les JMJ!! A Tarragona on Crist fos elcentre a través de la nostra realitat.

Una acollida i un projecte que vaposar a totes les generacions, jovesi grans a treballar i sumar esforçosplegats fent un servei on atansar lanostra cultura, la nostra terra, lanostra vivència de la fe als jovesacollits i també als nostres joves vo-luntaris. En un moment on la fe esviu a contracorrent, on molts delsvalors cristians son desprestigiats ala universitat, al món laboral i del’oci del jove, la vivència de les JMJens empeny a esdevenir Regne entreels nostres familiars, amics, veïns...cridats a esdevenir ponts en un con-text on cada cop més el jove neces-sita esperança i veritat a la seva

Les JMJ a

Tarragona i laSetmana Santa

62

Fot

o: D

DM

CS

AT

vida marcada massa sovint per unfort individualisme sense referentsclars ni identitaris. En aquest con-text, les JMJ van ser una oportunitatde presència pública de normalit-zació i capacitació fer junts un granprojecte.

Així la nostra ciutat, a través deles propostes que oferirem als jovesesdevenia una icona de les profun-des arrels i arribava el ressò delsprimers cristians, amb la represen-tació a l’Amfiteatre de l’espectacle“Edificats i arrelats”; esdeveníemjoves testimonis avui amb els grupsmusicals cristians locals de Canta laTeva Fe i el grup Sal 150, i al Palaude Congressos podien gaudir d’undels millors biblistes a nivell interna-cional de les nostres terres, Mn. Ar-mand Puig. La parta alta esdevinguéun entramat de rutes per veure laCatedral, la Capella de Sant Pau, deSant Magí, la participació a un as-saig dels Castellers, una visitaguiada al Museu Bíblic, descobertade les accions socials de Càritas dio-cesana, i també de l’experiència del’Estiu Solidari amb la delegació deMissions, o participar d’una expe-riència d’interioritat als patis delSeminari Pontifici. Tot guiat magnífi-cament pels voluntaris.

Un moment especial per la im-portància de la nostra SetmanaSanta en el fet cultural i religiós vaser la magnífica implicació de laSetmana Santa amb el joves. Mos-trant el millor dels nostres passos i

de la realitat confrare de Tarragona.Emocionava la música, el silenci, lallum, de la ruta pensada per expli-car la bellesa de la Setmana Santade Tarragona. Tan de bò continuïaquest diàleg amb els joves ara jade casa nostra, per fer descobrir laseva riquesa part de la nostra cul-tura i tradició.

La Tarraco Arena Plaça es con-vertia en Església per un vespre, jaque la Catedral no podia acollir perobres l’acte central d’enviament delsjoves cap a Madrid, amb més de8.500 persones amb la presènciade 9 bisbes. Una celebració on totsvarem vibrar per la bellesa de la li-túrgia, i la participació tant festiva ia l’hora tant respectuosa en tot mo-ment per part dels joves peregrins.Varem cloure amb l’espectacle “Ta-rraco Ex tempore”, fent un recorre-gut per la història de la Tarragonacristiana, amb la participació delgrup Thaleia, Associació Cultural

Sant Fructuós, Cos de Bastoners,Moixiganga i els Castellers de Tarra-gona.

A la Congregació de la Sang, unprec en aquesta clau juvenil, en unmarc incomparable com és el de laSetmana Santa de Tarragona, on lapietat popular esdevé un espai clauen la missió eclesial d’anunciar a Je-sucrist al nostre món, us demanoque sigueu ponts amb els nostresjoves, part d’aquesta família per laqual molts joves avui entren en con-tacte amb l’església i que d’altramanera no ho farien, estimeu elsjoves, ajudeu-los a fer camí, un camíde creu, mort i ressurrecció quedona sentit a la nostra vida cris-tiana.

MMAARRIISSAA JJIIMMEENNEEZZ BBUUEEDDOODelegada Diocesana de Pastoralde Joventut de l’Arquebisbat

de Tarragona

63

Fot

o: D

DM

CS

AT

D’acord amb l’esperit que inspiràel primer capítol d’aquesta sèrie decol·laboracions inserides en els dife-rents opuscles corresponents a les res-pectives entitats que conformenl’Agrupació d’Associacions de Set-mana Santa de Tarragona, desprésd’haver fet ja el que tocava amb elGremi de Pagesos de sant Llorenç isant Isidre i el Gremi de Marejants1

es de justícia dedicar aquest segonnúmero, ara en aquesta revista de LaSang, a l’actual Reial i VenerableCongregació de la Puríssima Sang deNostre Senyor Jesucrist perquè elsseus orígens documentats responenttambé a la devoció d’un determinatgremi professional.

Efectivament, si la gent del camps’havia agrupat en el Gremi de Page-sos i la gent de mar en el Gremi deMarejants amb les respectives ves-sants devocionals i religioses, entre lesque arribà a destacar, durant la Set-mana Santa, la seva participació enla professó del Sant Enterrament, nocal dir que per mèrits propis tambéels espardenyers i esparters, desprésd’agremiar-se a meitat del segle XVI(any 1545), tenen la importància his-tòrica d’haver estat els organitzadorsde l’esmentada processó des d’unadata també conflictiva, però xifradaen el 3 d’abril de 1550.

Si bé en el orígens dels gremis depagesos i pescadors no figura d’una

manera explícita l’aspecte propi de laconfraria religiosa i pesen molt mésels aspectes professionals i d’assistèn-cia mutual, en el cas que ara ensocupa i que ja té també una bona bi-bliografia històrica2, rigorosamentdocumentada des dels seus orígensmitjançant una instància presentadaals “cònsols” de la ciutat, segons el“Llibre del Consell3” , en aquests ter-mes:

“Molt magnifichs y virtuosos sen-yors.

En la present ciutat de Tarragonaha moltes loables e santes confraries,en les quals la major y quasi tots lospoblats de aquella son constituit. Solsfalta que los spardanyers y spartersordenassen alguna devota confraría,pera que no fòssin ni apareguessenviure sens ley o confraría, majormentessent cosa tan necesaria, tant per alscombreguars com per al soterrar dedits confrares, y comi sia aixi que losspardenyers de la present ciutat ysparters hagen elegit, instituit y orde-nat una santa confraría anomenadade la Preciosa Sanch de Jesucrist, abconsentiment del Rnt. Sr. Archebisbe eho en lo spiritual y temporal de sonVicari general y Oficial, y encara abconsentiment del Rnt. Capitol, los

Les “Associacions”de Setmana Santade TarragonaNotes a l’entorn dels seus orígens (II)

64

1 Vid. Opuscles respectius de l’any 2012 corresponents a les referides associacions.

2 CAPDEVILA, Sancho: “La Real Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo” a Semana Santa de Tarragona 1928. Aquesta ressenyahistòrica fou reproduïda en l’opuscle Setmana Santa de Tarragona 1940 i ben aprofitada també un altre cop per BACHES I PLA, Carles: “La Reial i VenerableCongregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist” a Setmana Santa Tarragona 1999, pàgs. 9-31, i per molts més altres autors en les pàgines delsnúmeros anuals de la revista La Sang.HERNÁNDEZ SANAHUJA, Buenaventura: “Historia del origen, época y vicisitudes de la Cofradía y Congregación de la Purísima Sangre”, segons unaressenya del Boletín Arqueológico. Tarragona, 1957.SALVAT y BOVÉ, Juan: Tesoro Bibliográfico de la “Confraria i Congregació de la Sanch de Jesuchrist” – Tarragona - Siglos XVI-XIX. Tarragona, 1987.

3 Llibre del Consell municipal. Any 1545. Arxiu Històric de Tarragona (AHT).

qualls, vent esta cosa esser tantsancta, devota, justa y necesaria, nosols los han consentit en lo sobreditintent y propósit, empero encara loshan prestat hils presten auxili, favor ysocorro pera deduir aquella a degutefecte yls animen de continuo perse-veren en aquella, per hont vehent losfavors y voluntat de dit senyor Vicarigeneral y Rnt. Capitol, volent acabarde deduir aquella al fi que desitgen;supliquen a vostres mercés los plácia,loarlos y aprobarlos la dita sanctaconfraría, com evidentment sia enrepós, tranquilitat y utill de la presentciutat, que ultra del que faran lo quede justicia son obligats a fer, los ditsspardenyers y sparters, instituidors dedita confraria, los ho tindran a singu-lar gracia y mercé y perque més ple-nament sien informats de la cosa, losmostran la institució de aquella.” (sic).

Però, com esdevé sovint amb lanostra documentació històrica, des-prés dels avatars soferts en el decursdel temps per molts dels arxius del’Església -guerres, persecucions,etc.-, dels que no se’n lliura aquestaconfraria o congregació, desconei-xem bona part de les intencions delsseus estatuts i ordenacions fundacio-nals, però tenim bons motius per a su-posar que aquells no estarien massaallunyats dels que ja existien en unaantiga confraria fundada abans ambuna triple finalitat religiosa, benèfica

i social per tal de donar auxili als reuscondemnats a mort i socórrer les ne-cessitats dels confrares, d’acord ambel que quedà establert en el ja citatdocument de l’any 1545: “...repós,tranquilidad y utill de la present ciu-tat...” (sic).

Uns mesos després en acta del28 de agost de 1545 el Capítol de lacatedral de Tarragona recull el se-güent:

“La Confraria de la Preciosa Sangde Nostre Senyor Jesuchrist es diri-geix en suplica al capitol Cathedralper que sia concedida una Capellaper poder reunirse de moment per ce-lebrar culte.” (sic).

El Consell municipal no sols vaaprovar la nova entitat, sinó que ambdata del 23 de juny de l’any següent(1546), atorgà als seus procuradorsla facultat de recollir almoines desti-nades al culte, d’acord amb el quecertifiquen les actes de la corporació:

“..determinaren que puig la ditaconfraría es tan sancta y tan ben re-gida, que li sia donat lo permís perportar dit bassí en la Seu com altresiglesies y que baja darrera junt lobassí dels. pobres cossos a cubrir.”(sic) 4. I, a més, el 1567, la confra-ria prometia a la ciutat:

“...ço es: enterrar o fer enterrar loscadavers ques trovan en lo terme dela present ciutat cuydant que sels ce-lebren sufragis de missas y altres se-gons los diners que acapten:acompanyar los sentenciats a mort alsuplici y aqcaptarlos y ferlos celebrarsufragis de missas y altres segons laquantitat que sels acapte y anar a lesprofessons de plegaries ab lo SantCristo y un pendó.” 5.

Salvat i Bové en la seva obra pòs-tuma6 apuntava tot seguit: “Al pasodel tiempo (...) veremos como cumplela Asociación, la humanitaria misiónque noblemente se ha impuesto.” 7.

I si nosaltres hem volgut rememo-rar aquests orígens, tot i que els tempsja no són, ni de bon tros, els mateixosi amb el pas del temps les motivacionsinicials, els interessos, les necessitatsdel moment, els estatuts i els regla-ments de l’entitat, necessàriament,han hagut de variar, no ha de ser en-debades del tot, recordar aquells orí-gens per si hi ha quelcom a mantenira despit de tot. O no?

(Continuarà en l’opuscle correspo-nent del “Ecce Homo”)

JJOOSSEEPP MMAARRIIAASSAABBAATTÉÉ II BBOOSSCCHHCronista de l’A.A.S.S.

de Tarragona

65

4 Llibre del Consell municipal. Any 1545. Arxiu Històric de Tarragona (AHT).

5 Llibre del Consell municipal. Any 1567. Arxiu Històric de Tarragona (AHAT).

6 Op. cit. Tesoro bibliográfico... segons MORERA, Emilio: “Reseña histórica” a Diario La Cruz, 13 d’abril de 1905.

7 Ibídem. Op. cit. Tesoro bibliográfico... pàg. 16.

L'any 2001 la Junta Directiva dela Congregació va decidir substituirla banda de música, que veniaacompanyant al nostre Pas de laFlagel·lació, per una banda de tam-bors que estigués integrada permembres de la pròpia Confraria.

Per a això, la Junta va encarre-gar al seu vocal Joan Queralt iVidal, que convoqués als confraresque poguessin estar interessats enformar part de la banda, que enprincipi hauria d’iniciar la seva ac-tivitat a la Setmana Santa del 2003.

Acompanyant la felicitació nada-lenca de l’any 2001, tots vam rebre

la nota mostrada a la imatge nú-mero 1. La primera reunió va tenirlloc a la sala de juntes de la Sang el5 de febrer del 2002, a la qual vanassistir 12 interessats, la majoriaacompanyats dels seus pares, deguta la seva edat, però finalmentnomés es van inscriure 7.

Des de fa 30 anys assisteixo atots els actes en què el protagonistaés el tambor, i que tenen lloc a laveïna província de Terol, amb motiude la Setmana Santa. L'experiènciaadquirida va fer que el Sr. Queraltem passés la seva llibreta, encarre-gant-me que m’ocupés de constituirla banda. Allà mateix vaig demanar

als recent ins-crits si s'anima-ven a sortir enla Processó delDolor de Dime-cres Sant, i da-vant la efusivaresposta, vaigdecidir tenir-hotot a punt en

menys de dos mesos, perquè aque-lla fos la nostra primera sortida.

Vaig haver de comprar tambors,contractar un professor que donésclasses a l'Església de Natzaret, lo-calitzar vestes i medalles, que totstinguessin sabates i guants negres iconvèncer els meus fills i dos amicsperquè fóssim com a mínim 11 enaquesta primera sortida, que quedareflectida en la imatge nº2, corres-ponent a la processó del DimecresSant, el 27 de març de 2002.

Lamentablement el DivendresSant va ploure i la processó es vasuspendre, vam haver-nos de con-formar amb interpretar l'únic tocque teníem a la plaça del Rei, apro-fitant un moment en què la pluja vaamainar, imatge nº3. I aquest ma-teix any, el primer dissabte de juny,

10Anys de la

Nostra Banda

66

3

2

1

la banda va interpretar el seu toc ala sortida dels actes celebrats ambmotiu de la Diada de la Sang.Aquest mateix dia la Congregacióens va fer el lliurament d'una placacommemorativa per la nostra pri-mera sortida acompanyant el Pas dela Flagel·lació a la Setmana Santa,imatge nº4.

Han passat 10 anys, i en aquesttemps hem aconseguit molt, ja quecomptem amb instruments, vestesfetes a mida, armaris per a guar-dar-les, estendard (imatge n º 5), 20tocs, 34 membres i un considerablenombre d'alumnes que assisteixen aclasse a l'Església setmanalment,amb la il·lusió de formar part algundia de la banda.

Crec que som una bona repre-sentació de la Congregació, per lanostra disciplina, la nostra correcciói habilitat en la percussió, i ho hemdemostrat en les nostres sortides aaltres províncies (imatge n º 6), enles trobades amb altres bandes, entotes les processons (imatge n º 7) ien la Diada de la Sang (imatge n º

8), gràcies a l’esforç, a l’afició detots i a la col·laboració dels paresd'uns i dels fills d'altres, ja que tenimgent de totes les edats.

Espero que aquest any, ambmotiu de la celebració del 10è ani-versari de la fundació de la banda,tots els que han format part de lamateixa en aquests 10 anys, enspodem reunir per celebrar-ho en eltradicional berenar en el cor, queprecedeix a les processons.

Des d'aquí dono les gràcies atots els que d'una forma o altra hancontribuït i m'han ajudat a que laBanda de Timbals del Pas de la Fla-gel·lació de la nostre Confraria hagitingut una activitat continuada desde la seva fundació i de la que emsento molt orgullós.

MMAANNUUEELL SSAAPPIIÑÑAAMembre fundador iprimer directorde la banda

67

4

5

7

8

6

El passat mes de març, una re-presentació dels Armats de la Sanges va desplaçar fins a Dublín, acom-panyant la Delegació Tarragoninaque tenia per finalitat la presentacióde Tarragona com a destinació tu-rística. Aprofitant els vols de la com-panyia Rayanair entre l´aeroport deReus i Dublín, el Pla de Competitivi-tat de la Tarragona Romana, el Pa-tronat Municipal de Turisme i CostaDaurada varen efectuar diverses ac-cions per tal de donar a conèixer lanostra ciutat, les seves activitats, ma-nifestacions culturals i atractius his-tòrics, entre ells la nostra SetmanaSanta, ja que es considerava un es-deveniment d´interés per al mercatIrlandés.

Així doncs es va dur a terme unasessió fotogràfica pels carrers méscèntrics i comercials de Dublín aixícom en altres llocs emblemàtics dela ciutat, tot experimentant unainteracció entre els Armats i els via-nants Irlandesos, acompanyat permaterial publicitari que feia referèn-

cia a la nostra ciutat; aquest con-tacte espontani i directe amb els ciu-tadans provocava una gratasorpresa per la indumentària i com-plements que lluïen els armats. L’ob-jectiu d´aquestes fotografies igràcies a un conveni amb Rayanairera la presència en campanyes pu-

blicitàries als mitjans de comunica-ció The Irish Independent i The DailyMail, així com en altres mitjans on-line i escrtis.

L’acte central, organitzat amb lacoordinació de la oficina de l´estatde Turisme de Dublín, va consistir enun dinar a The Merrion Hotel en elque es va fer una presentació a unmolt nombrós grup de periodistes dediferents mitjans de comunicació delpaís, de les excel·lències de la nos-tra ciutat i de la costa daurada, totfent especial èmfasi en les particula-ritats de la nostra Setmana Santa.Tot això acompanyat de materialaudiovisual. La presència dels ar-mats va ajudar a donar un punt mésde notorietat a l’acte. Cal destacarl’interès, l’atenció i la curiositat mos-trada pels assistents per la exposicióduta a terme.

La Setmana Santa

Tarragonina espresenta a Dublín

68

La difusió de la nostra SetmanaSanta, amb el seus valors, la seva ri-quesa patrimonial i cultural, la granparticipació i el component de tra-dició que comporta, va ser una

magnífica oportunitat de poder serdifosa en un país amb fortes arrelsreligioses. La proximitat i la accessi-bilitat per transport aeri es presen-tava com un punt fort per a atreure

visitants que poguessin gaudir de lanostra ciutat i la nostra SetmanaSanta.

La visita es va completar amb al-guna altra activitat de caire méslúdic com ara la visita a les zonescomercials de la ciutat, la universi-tat, la fàbrica de cervesa Guinness,la degustació de la gastronomia iuna aproximació a la cultura i a lamúsica local.

La presència i representació de laSetmana Santa Tarragonina va serper part del Sr. Joaquim Julià, presi-dent de l’Agrupació d’Associacionsde Setmana Santa, el Sr. Josep MªFortuny, Sostsperfecte de la R. i V.Congregació de la Puríssima Sang idos armats, Joan Alvarez i ToniGuerra. La delegació Tarragoninava ser representada pel Sr. Sergi delos Rios, president del Consorci delPla, el Sr. Joaquim Queralt, directorde Pla de Competitivitat de la Ta-rraco Romana, el Sr. Carles Sanzgerent del Patronat Municipal de Tu-risme i el Sr. Albert Folch Gerent delPalau Firal i de Congressos de Ta-rragona.

69

TTOONNII GGUUEERRRRAATimbaler dels Armats de La Sang

Totes les previsions del temps decara al Divendres Sant apuntavenque tindríem pluja tot el dia, però laprovidència ens va permetre desen-volupar pràcticament tots els actesprevistos per a aquest dia tan espe-cial per a la nostra Congregació iper a la Setmana Santa Tarrago-nina.

No vàrem tenir tota la llum queels Divendres Sants transmet la nos-tra Ciutat, ni el color de la CohortRomana a La Recollida, però els tresactes que organitza la nostra Con-gregació, gràcies a saber ploure i alfervor popular, es van poder desen-volupar encara que fos d’una formadiferent.

Començarem a 1/4 de 7 delmatí amb el Viacrucis cap a la Ca-tedral amb un cel tapat, i a la sor-tida abans d’enfilar el carrer SantPau ja van començar a caure quatregotes i arribant a la plaça La Font jaqueia un “bon ram d’aigua”. Peròla devoció i veneració al Sant Crist

va fer que les 800 persones que l’a-companyàvem arribéssim fins a l’es-glésia de Natzarè.

Durant el matí i bona part de latarda va continuar plovent. Arribàl’hora de La Recollida i es decidísuspendre-la. Mentre que a la plaçadel Rei començava a arribar gent deles confraries, tarragonins, turistes,

autoritats i periodistes interessant-seper si hi hauria Processó o no. Totsamb un reclam a l’esperança per-què es pogués processionar pels ca-rrers de la Ciutat.

Arriben 2/4 de 8 de la tarda i laCongregació de La Sang, seguint lesprevisions del temps a través de lesnoves tecnologies, amb un fort sentitde la responsabilitat pren una deci-sió valenta i arriscada, però a la ve-gada controlada i es dona l’ordrede que els Passos es desplacin a laplaça del Rei, d’una forma orde-nada i amb el suport del equip del’Organització.

El Passos van anar arribant entota la comitiva des de les seves seusi en un hora i mitja estaven col·lo-cats al lloc a una plaça del Rei aba-rrotada de públic. Al cap de 20minuts, els Armats de La Sang ja es-taven fent les tres reverencies al Sant

Al divendres Sant

del 2011, la plujava saber ploure

70

Fot

o: F

er-v

i

Crist, per obrir la Processó a ¼ de10 de la nit, un horari no habitual iamb una assistència nombrosa deconfrares.

Es va produir un cúmul de cir-cumstàncies motivat per un dia com-plicat pel temps, però que vam

anar superant, podent estrenar fins itot la nova cloenda a la plaça idonar per acabat l’acte a 1/4 de 3de la matinada. L’esforç i treballque dediquen tantes persones du-rant l’any i el fervor del públic pre-sent als carrers de la Ciutat,mereixien donar llum verda a l’acte

central de la nostre Setmana Santa.

Just 3/4 d’hora més tard va tor-nar a ploure a bots i a barrals, pertant aquest dia ¡¡la pluja va saberploure!!

71

JJOOAANN AALLVVAARREEZZ GGRRAASSCoordinador General de laProcessó del Sant Enterrament

Fot

o: F

er-v

i

73

L’Armat

a la Processó

Acompassats tocs de tamborsi del clarí el só descarat,marquen el pas de la cohorti del Just, portant al coll la creuque entre tots li hem carregat.

I jo, armat de llança i glavi,fent el valent amb el cor trist,manat, acompanyo al Calvariaquest reu que és innocent,que és bo, que és el Crist.

Arribats, és despullat,mans i peus foraden claus,volen dar-li vi mirrat,i la túnica sens costurase la juguen amb els daus.

Aquest que sanà coixos i cecsi que de l’amic mogué la llosa,pels deicides tingué uns precs,i al morir, s’esquinça el vel,s’aixequen morts i ve nit closa

I he vist la trista comitivadeixant el bon Jesús, ben solal sepulcre. Llàgrima vivaal rostre de la santa Mare,sumida en l’agror del desconsol.

I el reviure el seu enterramentque cada any fa Tarragona,jo vull, delerós, fer-m’hi present,tot demanant al bon Jesús,perdó per un món que no raona

JJoosseepp RRiieerraa GGüüeellll

Cuina Mediterrània

C/. Sant Llorenç, 15Casc Antic

TARRAGONATel. / Fax 977 22 83 00

RÈTOLS LLUMINOSOSPLAQUES MATRÍCULASENYALS DE TRÀNSIT

PLAQUES PORTASEGELLS CAUTXÚMIRALLS TRÀNSIT

EXTINTORSRambla Nova, 125 • Tel. 977 21 91 57 • Fax 977 22 53 46 • 43001 Tarragona

DDIIGGIITTAALL CCOOLLOORR

Vallvé SegurosDES DE 1912

Rambla Nova, 109 - Tels. 977 21 97 00 - 977 21 97 57 - 977 21 97 67 - 43001 Tarragona

LloguersContractesCompra-VendesAssegurancesValoracions InmobiliàriesTramitació d’Hipoteques

EESSTTEEVVEE MMAARRTTÍÍ PPUUJJAALLSSAdministració de finques

Pare Palau, 3 baixosTel. 977 219 830Fax 977 220 065

43001 TARRAGONA

AIGUA · GAS · ELECTRICITAT · CALEFACCIÓ · AIRE CONDICIONAT

Tel. i Fax 977 224 913 Mòbils 607 272 476 / 661 422 651Bloc Venezuela, esc. D, local 2 43007 Sant Pere i Sant Pau (Tarragona)

instalaconesa@hotmail.com

RESTAURANTCALÇOTADES

CARNS A LA BRASAI A LA LLOSA

Ctra. Tarragona - Pont d’Armentera, Km. 16Tel. 977 603 596 - 977 603 20543887 NULLES (Tarragona)

CAVA

Elaboració

i Vend

a

J. Galià i Romaní

Articles de papereriaEmbolcalls

Varietats per revetllesi Festes Populars

Pol. Ind. Francolí, parcel·la 19, nau 6Tel. 977 54 37 33 / Fax 977 54 35 42

Apartat de Correus 664 - TARRAGONA

Plaça Església, 4 Bellavista43887 Nulles (Tarragona)

Tel. 649 075 467

C/. Reial, 30, 2º 3ª43004 TARRAGONAALMACEN:C/. Castellarnau, 14, local 2Entrada por C/. León, 6

Tel. 977 22 95 72Móvil 606 19 83 46

C/. Hernández Sanahuja, 11Tel. 977 240 134TARRAGONA

Reial, 34 - Tel. 977 21 16 26Pol. Ind. Francolí, pl. 26Tel. 977 54 96 26 - Fax 977 23 70 0543004 TARRAGONA

Ctra. Gandesa, Km. 1Tel. 977 50 09 86Fax 977 50 46 5143500 TORTOSA

Ctra. N-340, Km. 1.189Tel. 977 66 15 16Fax 977 66 71 76

43700 EL VENDRELL

Administració de ComunitatsArrendamentsCompra Venda

Assessorament Tècnic i JurídicAssegurances

Prat de la Riba, 6, local 10 (Galeries Minerva)43001 TARRAGONA

Tel. 977 216 414 - Fax 977 254 234servifinques@tinet.org

DDIIAA 2200 DDEE MMAARRÇÇ

20 h Presentació de l’opusclede La Sang, a càrrec de l’Il·ltrm.Sr. AAllbbeerrtt VVaallllvvéé NNaavvaarrrroo,congregant i vicepresident de laDiputació de Tarragona. L’actetindrà lloc a l'església deNatzaret.

DDIIAA 2211 DDEE MMAARRÇÇ

20.30 h Conferència quares-mal: ““LLaass ccooffrraaddííaass yy llaa nnuueevvaaeevvaannggeelliizzaacciióónn””, a càrrec demonsenyor MMaannuueell SSáánncchheezzMMoonnjjee, bisbe de Mondoñedo-Fe-rrol. L’acte tindrà lloc a l’esglésiade la Comunitat Claretiana (SantAgustí).

DDIIEESS 2200,, 2211 II 2222 DDEE MMAARRÇÇ

18.00 - 20.00 h Lloguer de

vestes per a aspirants i congre-gants de la Congregació de laMare de Déu de la Soledat. Lloc:seu de la Congregació (c/ Nat-zaret, núm. 1).

DDIIEESS 2266 AA 3300 DDEE MMAARRÇÇ

Repartiment de vestes i impro-peris als congregants de la Sangi altres persones interessades queprèviament n’hagin sol·licitat.Horari: de 18 h a 20.30, a la Se-cretaria de la Congregació. Lloc:seu de la Congregació, (c/ Nat-zaret, núm. 1).

DDIIAA 2299 DDEE MMAARRÇÇ

20 h Presentació de l’opusclede la Congregació de Senyoressota la Invocació de la PuríssimaSang i de la Mare de Déu de laSoledat, a càrrec de l’Excma.

Sra. RRoossaa MM.. VViirroollééss PPiiññooll, ma-gistrada del Tribunal Suprem.L’acte tindrà lloc a l’església deNatzaret.

DDIIAA 3311 DDEE MMAARRÇÇ

19 h Oferiment del CiriPasqual a la Parròquia de laSantíssima Trinitat per part de laCongregació.

DDIIUUMMEENNGGEE,, 11 DD’’AABBRRIILL

19 h Des de l'església de Nat-zaret, solemne viacrucis que,d'acord amb l'itinerari tradicio-nal, es farà pel recinte murallat iacabarà a la S.E. Catedral, onserà venerat el Sant Crist laSang, per retornar posteriormenta Natzaret. Els congregants hiassistiran amb vesta i gorgera.

Programa d’Actes

87

Setmana Santa 2012Programa d’Actes

R. i V. Congregació de la Puríssima Sang deNostre Senyor Jesucrist.

Congregació de Senyores sota la invocacióde la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat

DDIILLLLUUNNSS SSAANNTT,, 22 DD’’AABBRRIILL

10.30 h Missa Crismal, a laS.E. Catedral, presidida l’Excm.i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells,arquebisbe de Tarragona iprimat.

DDIIMMEECCRREESS SSAANNTT,, 44 DD’’AABBRRIILL

20 h Assistència del pas LaFlagel·lació acompanyat de con-gregants, aspirants i la Banda deTimbals del Pas a la processó delDolor, que sortirà de l'esglésiaparroquial de Sant Joan.

Hi poden assistir tots els con-gregants, congregantes i els as-pirants que ho desitgin, amb lavesta reglamentària. Esperem lavostra presència per acompan-yar el nostre pas.

DDIIJJOOUUSS SSAANNTT,, 55 DD’’AABBRRIILL

19 h Solemne Ofici del SantSopar del Senyor. Tot seguit,torns de guàrdia d'honor delsArmats al Santíssim Sagrament.

DDIIVVEENNDDRREESS SSAANNTT,, 66 DD’’AABBRRIILL

6 h a la S.E. Catedral, Sermóde Passió, predicat per l'Excm. iRvdm. Dr. Jaume Pujol i Balcells,

arquebisbe metropolità de Tarra-gona i primat.

6.15 h Sortida dels congre-gants acompanyant el Sant Cristde la Sang, que es dirigiran a laS.E. Catedral, des d’on a les6.30 sortirà el solemne viacrucis,que finalitzarà a l'església deNatzaret. Els congregants hi as-sistiran amb vesta i cucurulla.

12 h Solemne Acció Litúrgica iVeneració de la Creu, a la nostraesglésia de Natzaret.

16.15 h Sortida dels Armats,que començaran a recollir elspassos de les diferents confrariesi germandats que participaran ala processó.

17.45 h Recollida del pas dela Soledat. Les aspirants i congre-gants poden acompanyar el pasde la Mare de Déu de la Soledatdes del Col·legi d’Enginyers In-dustrials (c/ Escrivanies Velles)fins a la plaça del Rei.

20 h Sortirà de l'església deNatzaret la tradicional PRO-CESSÓ DEL SANT ENTERRA-MENT, declarada Festatradicional d’interès nacional perla Generalitat de Catalunya i or-

ganitzada per la nostra Congre-gació, amb l’assistència de totesles confraries, gremis, congrega-cions i germandats de la ciutat.

Será l’abanderat principal dela Processó el DDrr.. JJoosseepp MMaarriiaaSSoolléé PPoobblleett, Congregant predi-lecte i Ex-sotsprefecte de la Con-gregació, acompanyat de lesseves filles Natalia i Beatriz SoléArtigau.

La bandera de la secció d’as-pirants serà portada pel congre-gant SSrr.. EEsstteevvee MMaarrttíí PPuujjaallss,acompanyat dels Srs. JaumeMartí Pujals i Ramón RoviraRoca.

DDIISSSSAABBTTEE SSAANNTT 77 DD’’AABBRRIILL

18.30 h PROCESSÓ DE LAMARE DE DÉU DE LA SOLEDAT,organitzada per la Congregacióde Senyores sota la Invocació dela Puríssima Sang de Nostre Sen-yor Jesucrist i de la Mare de Déude la Soledat, amb l’exercici dela Corona Dolorosa.

22.30 h Vetlla Pasqual a laS.E. Catedral, oficiada per Mons.Jaume Pujol i Balcells, arquebisbemetropolità de Tarragona iprimat.

Programa d’Actes

88