Sin t tulo-1 · Adreça: EUETIT. Colom, 1. 08222-Terrassa Correu electrònic: [email protected]...
34
1 P E R S P E C T I V A A M B I E N T A L Novembre 1998 SUPLEMENT DE 14 Fibres tèxtils
Transcript of Sin t tulo-1 · Adreça: EUETIT. Colom, 1. 08222-Terrassa Correu electrònic: [email protected]...
1
P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L
Novembre 1998
SUPLEMENT DE
1 4Fibres tèxtils
2
Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 5 • 08001 Barcelona• Tel: 93-237 07 01 • Fax: 93-415 36 80Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-319 52 80
Redacció:Enric Carrera i Gallissà, professor Titular delDepartament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera.Universitat Politècnica de Catalunya.Adreça: EUETIT. Colom, 1. 08222-TerrassaCorreu electrònic: [email protected] de la portadaExtreta d'un opuscle publicitari de Wooltech Limited,Austràlia.Microfotografies del cartell:Cedides pel Departament d'Enginyeria Tèxtil iPaperera de la Universitat Politècnica de Catalunya.Il·lustracions interiorsDiverses fonts.Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint.Maquetat amb Adobe Page Maker 6.5Imprès en paper ecològicImpressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975
Les fibres tèxtilsQuè és això del tèxtilDe la pell al teixit: breu història de laindumentària.Les fibres tèxtilsEls filsLa filaturaEls teixitsL'ennobliment tèxtilEls colorantsImpacte ambiental de l'ennoblimentLa confecció de peces de robaLa moda com a fenomen social i culturalTeixits ecològic. Què volem dir?Les ecotiquetes al tèxtilEl reciclatge de les fibres tèxtilsCom tenir cura de la robaDespullem-nosVestir-se o mudar-seDe què és feta la meva robaVida per a la roba vellaCompartir la robaQui sap d'on?
Novembre 1998
P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 14
3
AM
BIEN
TAL
* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.
Fundació TERRA*
Les fibres tèxtils
Hom calcula que a una llar mitjanaespanyola hi ha uns 300 kg de pro-ductes tèxtils: llençols, mantes, tova-lloles, estovalles, cortines, catifes,etcètera.
A un cotxe tipus mitjà hi ha uns 30kg de productes tèxtils: cinturons,tapisseria, moqueta, filtres, filaments dereforçament dels pneumàtics, etc.
La nostra vida és plena de fibrestèxtils. Potser és l’hora de conèixer unamica més els fils que s’arrapen a lanostra pell i conviuen a totes hores ambnosaltres.
Que és això del tèxtil?
La indústria tèxtil, acostuma a associar-sede manera quasi exclusiva a la fabricació depeces de roba; malgrat això, només un 60 %de la producció tèxtil es destina finalment ala indumentària; el 40 % restant la formenuna àmplia gamma d’altres aplicacions coml’anomenat “tèxtil de la llar” (llençols, tova-lloles, cortines, etc.), “usos industrials” comels sectors de l’automòbil (cinturons, moque-tes), la construcció (teles asfàltiques), sani-tat (coto fluix, benes, pròtesis), agricultura(teixits protectors per a hivernacles), pesca(xarxes), envasos i embalatges (sacs, bosses,maletes), etc. De fet, als països occidentalsel sector tèxtil dedicat a la fabricació dels ano-menats “tèxtils industrials” té cada cop mésimportància, atès que el seu component dis-seny tecnològic dóna un marge de beneficieconòmic més elevat.
Pel que fa referència al sector de la
Dona kuna
teixint
una Mola
4
indumentària, hem de diferenciar entre laconfecció a mida –que fan els sastres imodistes– i la confecció industrial de llarguessèries. Aquesta darrera és la forma més estesai popular d’obtenció de peces de roba, mentreque la primera és clarament minoritària. Laprincipal dificultatque té la confecció in-dustrial estriba en elfet que, a diferència dela confecció a mida, elfabricant no coneixels gustos ni les tallesdels seus clients, laqual cosa l’obliga peruna banda a disposard’una base de dadessobre les mides delcos humà de la po-blació que vol vestir(les talles que variensegons les diferentszones geogràfiquesdel món) i per altra banda ha d’endevinar lesseves preferències estètiques, tot interpretantles formes i els colors dominants. Tot això és
el resultat de la complexa interrelació de fe-nòmens socials, polítics i culturals, que ano-menem “moda”.
A l’esquema següent hem representat elstres sectors del llarg i complex cicle tèxtil,les fibres, els tèxtils de capçalera (filatura,
tissatge, ennobliment) i la confecció indus-trial, que constitueixen un conjunt d’empre-ses de característiques i tecnologia ben dife-
renciades. Per comprendre lacomplexitat d’aquesta indústriacal tenir present que la majoriad’empreses no tenen una es-tructura vertical amb tots elsprocessos del cicle tèxtil, sinó quela producció de fibres, filats, tei-xits, tintura, estampats, acabats iconfecció acostumen a estarseparats.
L’obtenció de fibres tèxtils incloudes de processos agrícoles i/oramaders com el conreu del cotó ola cria de xais per obtenir-ne lallana, fins a complexos processosquímics d’obtenció de polímersartificials i sintètics que són la basede les fibres químiques.
Principals sectors als quals va destinada la producció tèxtil.
Tèxtil de la llar Indumentària Ús industrial
30% 59% 11%
Sectors delcicle tèxtil
5
Els productors de fibres proporcionen lamatèria primera a les filatures, les quals sub-ministren fils a les teixidories, que n’obte-nen els teixits. Abans de proveir els teixits ala confecció, aquests se sotmeten a diversesoperacions, anomenades d’ennobliment(blanqueig, tintura, estampat, aprest i aca-bat) que li donen el color, tacte, caient i apa-rença final. Finalment a la confeccióindustrial es cosiran els patrons de teixitprèviament tallats i per acabar es procediràal seu planxat, etiquetatge i encapsat per a laseva distribució i venda a les botigues de roba.
Aquest cicle és extraordinàriament llarg ipot arribar a durar fins a 66 setmanes en elcas d’una americana. Això explica el motiupel qual les fires i passarel·les de moda pre-senten les seves col·leccions amb una o duesestacions d’antelació. Pensem que segons elsresultats i tendències observades en aques-tes fires els confeccionistes interpreten lamoda dominant i preparen la seva pròpiacol·lecció, i encarreguen a continuació elsmetres de teixit necessari als seus proveïdors.D’aquesta manera es posa en marxa el llargprocés tèxtil i de la confecció. A partir de lescomandes rebudes, el teixidor encarrega el
fil i finalment el filador farà la compra cor-responent de fibres.
De la pell al teixit: breu història de laindumentària
Durant la seva evolució biològica,l’espècie humana ha perdut una bona part dela seva capacitat termoreguladora. Per aquestmotiu ha interposat progressivament diver-sos elements barrera entre la seva pell i elmedi extern per tal de millorar la seva sensa-ció de benestar.
La primera indumentària de l’espèciehumana va estar formada per pells d’animalsmorts. Posteriorment i durant el transcurs dela història va donar pas a articles tèxtils tei-xits amb diferents matèries, inicialment d’ori-gen natural i posteriorment d’origen químic.
La funció principal de les peces de roba pervestir és la protecció del cos humà davant lesinfluències meteorològiques externes. Peraquest motiu han de posseir una capacitat regu-ladora que permeti controlar la quantitat decalor i humitat d’aquest davant esforços físicscanviants, i aconseguir un microclima propera la pell que sigui agradable.
Macrofotografia en la qual es pot apreciar un teixit impermeable i alhora transpirable fet a basede microfibres sintètiques a la superfície de la qual s’observen gotes d’aigua i com deixa
evaporar en forma gasosa la suor a través del microporus.
6
A més de les funcions fisiològiques, lespeces de roba compleixen altres funcions detipus social i cultural, per la qual cosa, a mésdel confort, són també factors moltimportants l’aspecte, el caient, el tacte, elcolor i les formes, en definitiva, el seudisseny.
Les fibres tèxtils
Les fibres tèxtils es poden classificar endos grans grups, les naturals i les químiques.Les que provenen del regne vegetal, animalo mineral, com per exemple el cotó, la llanao l’amiant, són fibres naturals. Les quími-ques, en canvi, són el resultat de la modifica-ció química de polímers naturals (fibresquímiques artificials) o bé de la síntesi deproductes químics, normalment derivats del
petroli o el gas natural (fibres químiques sin-tètiques).
Fibres naturals vegetals
Estan formades principalment per cel·lu-losa. Poden provenir de la llavor (cotó,miraguà), de la tija (lli, rami, cànem, jute),de la fulla (espart, sisal), o fins i tot del fruit(cocos). Les fibres vegetals més importants
de la llavor: cotó, miraguà,Vegetals de la tija: lli, rami, jute, cànem
de la fulla: espart, sisal
Llana (pèl del xai -Ovis aries-)
Camèlids alpaca, llama, guanaco, vicunyacamell, dromedari
moher (cabra d’angora)Animals Cabres caixmir (cabra caixmiriana)
caixgora (angora x caixmiriana)Pèls
Lepòrids angora (conill d’angora)conill (conill comú)
Altres iac, cavall, castor, marta, fagina
Seda natural (del cuc Bombyx mori)Sedes Seda salvatge (d’altres cucs)
Minerals Amiant
Fibres naturals
Flor de cotó, poncella tancada i oberta
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
7
són el cotó i el lli, les altres tenen poquesaplicacions en el tèxtil d’indumentària is’acostumen a utilitzar per fer cordes, cati-fes o artesania.
El cotó
És la fibra tèxtil més consumida al món;actualment, la seva producció representa el48 % de la producció mundial de fibres tèx-tils. La fibra de cotó es una excrescència uni-
cel·lular de cel·lulosa que cobreix les llavorsdel cotoner planta de la família de lesmalvàcies i del gènere Gossypium. Lescàpsules del cotó tenen de 3 a 4 lòbuls, cadalòbul té de 5 a 10 llavors i cada llavor estàrecoberta per unes 20.00 fibres de cotó.Primerament es forma una membrana externatubular, la cutícula, i continuació s’anirà om-plint internament per deposició progressivade diferents capes de cel·lulosa. La seva llar-gada és variable entre 13 i 40 mm i la finor
Alginat Alginats
Cautxú Elastodiè
Raió de viscosaFibres químiques Cel·lulosa Cupro (raió al coure)de polímer natural regenerada Modal(fibres artificials) Lyocell
Esters Acetat (seda artificial)de cel·lulosa Triacetat
PolietilèPoliolefines Polipropilè
AcrílicaDerivats Modacrílicapolivinílics Fibres de clor
Fibres químiques Poliuretà Elastàde polímer sintètic segmentat(fibres sintètiques)
NilóPoliamida Aramida
Poliester Poliester
Poliisoprè Elastodièsintètic
Fibres químiques
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
○
8
entre 20 i 40 micres. Un cop recol·lectat elcotó es procedeix al desmotat (separació dela fibra i la llavor) mitjançant una maquinàriaespecial, a continuació el cotó es classificasegons la seva qualitat tèxtil i es procedeix al’embalatge. El cotó es conrea en una amplafranja del planeta compresa entre els 43º delatitud Nord i 36 º de latitud Sud, a les zonescostaneres de les àrees tropicals i països declima temperat (temperatures no inferiors a10 ºC ni superiors a 35 ºC) en terrenys argi-losos, silicis, calcaris i d’al·luvió. Laproducció mundial és d’uns 85 milions debales (20 milions de tones). Els principalspaïsos productors de cotó són la Xina, l’Índia,l’antiga Unió Soviètica i els Estat Units. A laUnió europea els dos únics països productorssón Espanya i Grècia.
És una fibra que absorbeix força humitat(8,5 % en un clima normal), per la qual cosaés molt utilitzada per fer peces de roba d’in-terior que estan en contacte directe amb lapell i absorbir-ne la suor. Per altra banda noprovoca al·lèrgies, té un tacte i un caient moltagradables. Els productes de cotó són moltresistents al rentat i es poden refregar senseproblemes. Es poden blanquejar i tenyir ambfacilitat, per la qual cosa s’utilitza en una
àmplia gamma de productes, com roba inte-rior, llençols, tovalloles, roba de treball, ca-miseria, texans, velluts, fils de cosir, etc., tanal 100 % com barrejat amb fibres químiques,especialment el poliester.
El lli
Aquesta fibra s’extreu de la planta del lli(Linum usitatissimum) i a l’igual que elcànem, el rami i el jute, s’obté de les tiges deles plantes, que se sotmeten a un procés depodriment controlat i tractaments mecànicsper tal de separar la cola vegetal que uneixles fibres. Així, s’obtenen unes fibres d’unallargada entre 25 i 70 mm i una finor d’unes20 a 25 micres, que posteriorment són filades.
La seva principal propietat és l’elevadaconductivitat tèrmica (transmet el calor ambfacilitat), la qual cosa dóna una agradable sen-sació de frescor, i el seu tacte és molt agra-dable. Es renta amb facilitat, té una bona re-sistència a la tracció, però té una gran ten-dència a l’arrugat, la qual cosa obliga a unplanxat intens.
A més dels vestits d’estiu d’home i dona,l’aplicació més important és la roba de llit,de taula, cortines i tapisseries. Els teixits fetsde lli es coneixen popularment com a teixitsde “fil” (mocadors de fil, llençols de fil).
Fibres naturals animals
Llana
En llenguatge tèxtil només s’anomenallana el pèl del xai. Els pèls dels altres animalsreben el nom de “pèl de” i a continuació elnom de l’animal. Químicament, la seva dife-rència és mínima, ja que tant la llana com elspèls estan formats per una complexa proteï-na animal resultat de la policondensació dediversos tipus d’aminoàcids.
La llana s’obté de l’esquilat del xai o de laPlanta de lli amb flors i càpsules de llavors. Tall
transversal de la tija i dels feixos de fibra.
9
depilació de les pells d’animals morts. Laseva qualitat depèn fonamentalment de laraça, l’edat i les condicions amb les quals s’hacriat l’animal (clima, alimentació, malalties,etc.). Mitjançant la cria i els creuaments s’haobtingut una gran varietat de races, les qualses poden classificar en tres grans categories:llanes merines, llanes creuades i llanes bas-
tes. La llana merino és una fibra molt arris-sada que s’utilitza per a la fabricació de teixitslleugers, elegants i de qualitat, a base de filpentinat (estam) o bé filat de carda (filat nopentinat), així com de vestits d’home i dona(teles), teixits de punt, velluts, etc. La llanacreuada es menys arrissada i més gruixuda,mentre que les fibres de llana basta són pocarrissades i molt gruixudes. La llana semifina,creuada i la llana basta (xeviot), es fan servirper a la fabricació de teixits resistents, teixitsamb disseny esportiu (tweed), tapisseria,catifes, etc.
La llana és una fibra de 10 a 50 cm dellargada i una finor compresa entre 16 i 41micres de diàmetre. Es tracta d’una fibra ambun gran allargament i elasticitat, que té en laseva gran capacitat d’aïllament tèrmic elprincipal avantatge, per la qual cosa s’utilit-za fonamentalment en roba d’abrigall taninterior com exterior, mitjons, mantes i cati-fes. Vista al microscopi la llana i la majoriade pèls presenten una estructura superficialen forma d’escates imbricades com si es trac-
Estructura de la llana
Lacha
10
tés d’un tronc de palmera. Aquesta caracte-rística motiva una de les propietats més sin-gulars de la llana, que és la seva capacitatd’enfeltrament (entortolligament irreversiblede les fibres produït en determinades condi-cions: acció mecànica, temperatura i mitjàaquós). Aquesta capacitat té avantatges i in-convenients: per una banda un lleuger enfel-trat dóna suavitat, resistència, atepeïment,poder aïllant als teixits, però si ha estat ex-cessiu o no prou controlat els teixits perdensuavitat i encongeixen notablement. Per això,els teixits de llana s’han de rentar a mà ambaigua freda o bé amb dissolvents orgànics ala tintoreria (rentat en sec).
A l’igual que els pèls i a causa del seu con-tingut de sofre, la llana és atacada per lesarnes, motiu pel qual s’ha d’emmagatzemaramb naftalina.
A diferència d’altres fibres tèxtils, la pro-ducció mundial de llana i pèls s’ha mantin-gut relativament constant els darrers 20 anys.
Els principals països productors sónAustràlia, Rússia, Nova Zelanda i la Xina.
Altres fibres naturals
Pèls
Els Pèls de més interès comercial són:• Alpaca: el pèl d’aquest camèlid que viu enrègim de semillibertat als altiplans andins(Perú, Bolívia, Equador i Argentina), es for-ça fi i brillant, molt poc arrissat. Presenta unaàmplia varietat de colors naturals, que vandes del negre i bru fins al blanc cru. La llar-gada oscil·la entre 200 i 250 mm i la finorentre 20 i 55 micres.• Vicunya: camèlid que viu en estat salvatgeals altiplans andins compresos entre 3000 i5000 metres d’altitud. Cada animal produeixuns 115 grams/any de fibra fina i uns 280-340 grams/any de fibra curta, motiu pel qualla seva producció és molt limitada i la fibra
Aspecte de les principals espècies animals el pèl de les quals té interès tèxtil
11
molt cara. Es tracta de la fibra de pèl animalmés fina que hi ha (16 micres). Té un colorbru-terra clar i viu. S’utilitza per a la fabri-cació de peces de roba de luxe.• Camell: és fi, suau i llis. Cada animal pro-dueix uns 3 quilos de pèl a l’any. Les fibresexteriors (gruixudes) es destinen a articles dequalitat baixa (mantes i catifes), mentre queles fibres internes que són fines com la llanao el moher es destinen a articles de qualitat(abrics i teixits de punt).• Caixmir: és el pèl de la cabra de raça caix-miriana. Brillant, suau i elàstica, la fibra éscara i s’utilitza per a la confecció exterior desenyora, jerseis i teixits per a abrics de granqualitat. Llargada entre 2,5 i 9 cm i finor en-tre 13 i 20 micres.• Moher: és el pèl de la cabra d’angora (Caprahircus angorensis) que es cria principalmenta Turquia, Àfrica del Sud, als EUA i en algunspaïsos d’Europa. Es tracta d’un pèl llarg (finsa 300 mm), d’una finor compresa entre 25 i50 micres, llis, brillant i regular. S’utilitzageneralment en mescla amb altres fibres(llana, acrílic) per a l’obtenció de filats iteixits suaus i voluminosos, per a la confeccióde jerseis, abric i vestits d’home i dona.• Angora: pèl del conill d’angora. Fibra llargai extremadament suau que es barreja ambllana per a l’obtenció de feltres de barrets iamb llana i acrílica en teixits de punt exteri-or (jerseis).
Sedes
Quan el cuc de seda (Bombyx mori) con-fecciona el seu capoll, segrega per un foratmicroscòpic del seu cos un líquid que quanentra en contacte amb l’aire s’endureix for-mant un filament continu d’uns 4 km de llar-gada i unes 9-11 micres de diàmetre. Aquestfilament rep el nom de seda natural. Hi haaltres espècies no domesticades de cucs quesegreguen sedes, d’una qualitat inferior quereben el nom de sedes salvatges.
La seda natural és una proteïna animal,que, a diferència de la llana i els pèls, no contésofre i, per tant, no és atacada per les arnes.És la fibra animal més fina que hi ha. Això,juntament amb l’estructura llisa, dóna lalluentor, suavitat i tacte característic d’aques-ta fibra. També té un gran poder aïllant de latemperatura, és força elàstica, resistent iabsorbent.
S’utilitza per a la confecció de vestits de nitd’alta qualitat, corbates, mocadors de coll, bru-ses, roba interior i teixits per a la decoració.
Fibres minerals
L’amiant
L’amiant és l’única fibra tèxtil d’origenmineral. Es tracta d’un silicat de magnesihidratat que convenientment aixafat dónaunes fibres curtes, suaus i resistents que te-nen com a principal avantatge la seva incom-bustibilitat, atès que fon a 1520 ºC i pot re-sistir a exposicions curtes a 3315 ºC sensedestruir-se. Aquesta propietat excepcional,juntament amb la seva baixa conductivitattèrmica, explica que les seves principals apli-cacions siguin els aïllaments tèrmics de cons-trucció i en protecció contra el foc. El seu úss’ha vist espectacularment reduït com aconseqüència del seu alt potencial cancerigendescobert l’any 1970.Fases de la formació del capoll de seda
12
Les fibres químiques
Les fibres químiques es varen utilitzardesprés de la primera guerra mundial en pe-tites quantitats per a la confecció de vestits ialtres peces de roba. L’escassesa de fibresnaturals durant la guerra i els esforços permillorar les propietats de les fibres químiquesvaren afavorir de tal manera la seva produccióque actualment ja superen la producció delcotó.
El desenvolupament de les fibres quími-ques té dues etapes concretes: primeramentes va sintetitzar cel·lulosa a partir de la mo-dificació química de la fusta, aconseguint-seles anomenades fibres “artificials”. Poste-riorment els investigadors es dedicaren al’obtenció de fibres químiques per síntesi deproductes orgànics (petroli i gas natural), lesanomenades fibres “sintètiques”.
Fibres químiques de polímer natural (ar-tificials): raions i acetats
N’hi ha bàsicament de dos tipus: les for-mades per cel·lulosa regenerada, com la vis-cosa, la fibra modal i el lyocell, que són imi-tacions més o menys reeixides del cotó, i lesformades per esters de cel·lulosa o acetats quesón una imitació de la seda natural.
Fibres químiques de polímer sintètic (sin-tètiques)
N’hi ha de molts tipus, tal com es pot veu-re en la taula, però les més usades són peraquest ordre: poliesters, acríliques, po-liamides i poliolefines. Totes elles són polí-mers resultants de la síntesi de productes ob-tinguts per craking o destil·lació del petroli.Val a dir però que només un 10 % del pro-
Marca comercial Tipus de fibra Empresa productora de fibres
Courtelle Acrílica Courtaulds Fibres
Dacron Poliester Dupont
Dralón Acrílica Bayer
Enkalon Niló La Seda de Barcelona
Kevlar Aramida Dupont
Leacril Acrílica Montefibre
Lilion Niló Sniace
Lycra Elastà Dupont
Meraklon Polipropilè Montefibre
Orlon Acrílica Dupont
Rilsan Niló Rhône-Poulenc Fibres (abans SAFA)
Tencel Lyocell Courtaulds Fibres
Terlenka Poliester La Seda de Barcelona
Terylene Poliester Nurel (I.C.I)
Trevira Poliester Hoëscht
Tergal Poliester Rhône-Poulenc Fibres (abans SAFA)
Marques comercials de les fibres químiques més conegudes
13
ductes obtinguts en la destil·lació del petroli(naftes) es destinen a la producció de fibressintètiques.
Les fibres químiques són fabricades perdiverses empreses productores especialitza-des, normalment multinacionals del ram quí-mic, cadascuna de les quals té la seva pròpiamarca. Alguna d’elles ha popularitzat tan lamarca comercial (Tergal, Leacril, Lycra) queel consumidor, tal com succeeix en l’alimen-tació, acaba reconeixent i demanant el pro-ducte pel nom de la marca.
Els fils
Els fils són cossos d’estructura més omenys cilíndrica, caracteritzats pel seu petit
diàmetre en relació amb la seva llargada, aixícom per la seva flexibilitat i resistència. Cons-titueixen la matèria primera per a l’obtenciódels teixits. Si aquest fil de secció més o menyscircular està format per una massa compactade fibres discontínues (de llargada limitada),col·locades de forma més o menys paral·lela illigades amb una torsió, rebrà el nom de filatde fibra tallada o simplement filat.
Si el fil té una estructura filiforme (cilín-drica) i/o contínua (de llargada il·limitada) is’ha obtingut per l’extrusió d’un polímerlíquid a través d’una filera, rebrà el nom defilament continu.
Aquest filament pot estar format per unasola fibra per secció, i en aquest cas rep elnom de monofilament continu, o per diversesfibres per secció, i llavors rep el nom demultifilament continu.
Si el multifilament continu està format peruna fibra química sintètica termoplàstica queha estat sotmesa a un tractament tèrmic i/omecànic anomenat “texturació” amb l’objec-tiu de donar-li una deformació permanent enforma de microarrissat que li dóna mésvoluminositat i millor textura, llavorss’anomena multifilament texturat.
Si el fil està format per una ànima de fila-ment continu i un recobriment d’una massacompacta de fibres discontínues i torçat so-bre el seu propi eix, s’anomena filat ambànima o “Core-Spun”.
Finalment, val a dir que tots els fils podenreunir-se i retorçar-se amb altres caps de filsobtenint-se els filats retorçats a diversos caps.
La filatura
Al conjunt d’operacions consistents en laobtenció d’un filat s’anomena “filatura”.Com hem vist anteriorment hi ha diferentstipus de fils i per tant diverses tècniques perobtenir-los. Podem denominar filatura al’obtenció de fibres químiques per extrusió
14
d’un polímer líquid a través d’una filera itambé a l’obtenció de filats a partir de fibresdiscontínues, i aquesta és l’accepció mésestesa.
Els productes obtinguts (filats) es classifi-quen en purs (contingut d’una fibra al100 %)o mescles (poliester/cotó, llana/acrílic, etc.).La major part de filats s’utilitzen per fabri-car teixits. Només una petita part s’utilitzaper a la seva venda directa al consumidor enforma de fils de cosir, tricotar o brodar a mà.
Els sistemes de filatura clàssics són el sis-tema cotoner i el llaner. El primer tractabàsicament de fibres de longitud curta comel cotó o bé de fibres químiques de llargadasimilar al cotó. El llaner es divideix en el pro-cés de llana pentinada o estam (que tractafibres llargues de llana pentinada o bé quí-miques de llargada similar), i el de llana car-dada (que tracta fibres curtes de llana no pen-tinada i fibres químiques de llargada equiva-lent). En aquest últim sistema és destacablel’ús de fibres reprocessades, que constitueixuna especialitat amb caràcter propi.
Sigui quin sigui però el sistema de filatu-
ra, tots ells tindran una sèrie d’operacionsbàsiques comunes que són:
a) Obertura: procés consistent enl’obertura i disgregat inicial dels feixos defibra discontínua compactada a les bales.
b) Neteja: tractament d’espolsamentmecànic i pneumàtic de les fibres per tal d’ex-traure les impureses (restes vegetals, mine-rals i contaminació).
c) Cardat: durant aquesta operació lesfibres se sotmeten a un enèrgic procésd’individualització mitjançant la sevaubicació entre dues superfícies guarnidesamb pues metàl·liques situades en dos plansparal·lels i molt pròxims entre ells. Al’operació de cardat s’obté un vel de fibresque es reuneix transversalment en forma decinta de fibres.
d) Pentinat: operació opcional del procésde filatura que té com a objectiu l’eliminacióde les fibres curtes, eliminació d’impuresesvegetals i la paral·lelització de fibres.
e) Estiratge: consisteix a col·locar unacinta de fibres entre dos parells de cilindres
Operacions bàsiques del procés de filatura
15
de tal manera que la velocitat lineal del se-gon parell és més elevada que la del primer;d’aquesta manera s’aconsegueix un laminatde les fibres i una reducció del gruix de lacinta. L’estiratge no es fa en una etapa sinó demanera progressiva i en diferents màquines.
f) Filatura pròpiament dita: és la conver-
sió d’un petit feix de fibres discontínuesindividualitzades i paral·leles en un cos d’es-tructura cilíndrica format per una massa com-pacta de fibres més o menys paral·leles entreelles i lligades per una torsió. El sentit de latorsió pot ser S o Z.
Els teixits
El teixits són superfícies planes més omenys elàstiques, resultat de l’entrecreua-ment o enllaçament de fils.
Sentits de la torsió dels fils
La contínua d’anellsés la màquina de filarmés estesa
Teixit de calada
Esquema del tafetà o plana
Esquema de la sarga
Esquema de ras o setí
16
Els teixits de calada
Són els obtinguts per l’entrecreuament dedos conjunts perpendiculars de fils, un delongitudinal, anomenat ordit, i un detransversal, anomenat trama.
El lligament de l’ordit i la trama es pot ferde formes molt diferents, però les més im-portants són:
a) Tafetà o plana: és el lligament méssenzill que hi ha i el més utilitzat. Cada fild’ordit es disposa alternativament per sobrei per sota de cada fil de trama. Exemples:camises, llençols.
b) Sarja: és una forma una mica més com-plicada d’entrecreuament de fils. La mostraque s’obté forma ratlles en diagonal amb méso menys relleu. Exemples: texans, vestits ambquadres de Gales, etc.
c) Ras o setí: s’obté per la dispersió regu-lar dels punts de lligadura d’ordit i tramma;proporciona una superfície llisa i atapeïda,generalment brillant a la cara bona del teixit imat a l’altra. Exemple: folres, vestits de núvia,etc.
Els teixits de calada s’obtenen amb el te-ler de calada, format per un plegador d’orditon es pleguen i s’enrotllen sobre un cilindreuna sèrie de fils paral·lels. Per diversos me-canismes anomenats “maquinetes” una partdels fils de l’ordit puja mentre que l’altrebaixa formant-se un angle díedre anomenat“calada”. Quan aquesta resta oberta,s’insereixen de forma transversal a l’ordit elsfils de trama, mitjançant l’ajuda d’unallançadora (avui en desús) o bé altrestècniques (pinces, projectil, raig d’aire, raigd’aigua, etc.). A continuació la calada estanca i la trama s’acosta al teixit mitjançantuna pinta anomenada pua. Seguidament, elsfils de l’ordit evolucionen al revés, és a direls que pujaven baixen i els que baixavenpugen. Aquest alternança de movimentspermet l’obtenció del teixit de calada.
Els teixits de punt
Són els obtinguts per l’enllaçament de fils.La base d’aquests teixits és la malla, la quales forma mitjançant bucles de fils, enllaçatsentre ells, que li donen una elasticitat i ex-
Esquema d’un teler de caladaSistema d’inserció de la trama
d’un teler de calada.
17
tensibilitat característica d’aquests teixits.Els teixits de punt, anomenats també “gè-
nere de punt”, es fabriquen amb telers d’agu-lles amb disposició rectilínia o circular, i aixís’obtenen teixits oberts, tubulars o bé peces
amb formes predeterminades.Les malles poden formar-se en sentit trans-
versal (teixit de punt per trama) o en sentitvertical (teixit de punt per ordit).
a) Teixits de punt per trama: un o diversosfils van formant malles en sentit transversal.Aquest tipus de teixit pot desfer-se de dalt abaix. És un gènere més aviat elàstic, per laqual cosa s’utilitza fonamentalment per ob-tenir mitges, mitjons, roba interior, peces deroba esportiva i jerseis, però també s’utilitzaper obtenir vestits de senyora i bruses. Certstipus de lligaments tenen tendència, si estrenca un fil, a formar una “carrera”.
b) Teixits de punt per ordit: uns quantsfils van formant malles en sentit longitudinal.Pot afegir-s’hi també fil de trama (passades)
Punt per trama Punt per ordit
Seqüència de la formació de la malla en un teler d’agulla de llengüeta
Obtenció de “no-teixits” per puntxonamentt de vel de fibres
18
en sentit transversal, així com fils d’ordit queno formin malles en sentit longitudinal. Elteixit de punt per ordit pràcticament no esdesfà (és indesmallable) i rarament fa “car-reres”. És un gènere relativament estable, perla qual cosa s’utilitza en llenceria, roba íntima(la seva elasticitat depèn del material), pun-tes i cortines.
Els no-teixits
Les superfícies planes i més o menys elàs-tiques es poden obtenir també per entortolli-gament de vels de fibres, mitjançant tècni-ques de puntxonament o aplicació deproductes químics lligants. Les làminesresultants s’anomenen “no-teixits”, atès queno s’han obtingut amb telers. Els no-teixitss’utilitzen per a filtres, folres, entreteles,moquetes, etc.
L’ennobliment tèxtil
És el conjunt d’operacions físiques i quí-miques destinades a donar als teixits el co-lor, lluentor, aspecte, tacte, caient adequatsaixí com les seves propietats d’ús final.
Descruatge i blanqueig
Aquesta operació prèvia a la tintura té coma objectiu l’eliminació, mitjançant rentataquós, d’impureses (ceres, greixos, olis, etc.)que resten sobre les fibres i que cas de noeliminar-se dificultarien el procés de tintura.El blanqueig és un tractament químic fet ambclor o amb aigua oxigenada per eliminar elcolor cru de les fibres i tornar-les mésblanques. Només s’aplica a les fibres desti-nades a ser tenyides posteriorment amb colorsclars o bé les destinades a obtenir articlesblancs.
La tintura
Té com a objectiu donar color als produc-tes tèxtils mitjançant el tractament amb co-lorants naturals o sintètics. El procés de tin-tura es pot fer sobre fibra, abans de ser fila-da, en fil (bobines o madeixes) abans de serteixit, en peça de teixit, abans de ser confec-cionat o bé en peça de roba (no gaire estès)quan aquesta ja es troba confeccionada.
Estampat
En realitat es tracta d’una tintura localit-zada sobre el teixit. Permet obtenir dibuixossobre els teixits mitjançant l’aplicació decolorants a través de plantilles de diversostipus (planes o cilíndriques) o bé per transfe-rència d’un dibuix des d’un paper a la super-fície d’un teixit amb ajuda de calor (sistematransfer). La seva tecnologia té una gran si-militud amb la impressió gràfica.
Aprest
Operació destinada a conferir al teixit unespropietats d’ús particulars, mitjançant l’apli-cació de productes químics (impermeabilit-zat, igfnifugat, antiarruga, etc.)
Foto d’un no-teixit puntxonat
19
Acabat
És l’estadi final del procés de manufactu-ra de teixits. Es tracta d’una operació desti-nada a conferir al teixit una estabilitat di-mensional, aspecte, tacte i caient definitius,mitjançant tot un seguit de tractaments quí-mics i/o mecànics.
Els colorants
Colorants naturals
Fins a la darrera meitat del segle XIX, totsel colorants, a excepció d’alguns colors mi-nerals, eren d’origen vegetal o animal. Lamatèria colorant s’extreia de les arrels, tiges,fulles, baies i flors de diferents plantes, in-sectes i mol·luscs mitjançant una sèrie com-pleta de processos que, amb pocs canvis,s’havien utilitzat des de centenars d’anysabans de l’era cristiana i tota l’edat mitjanafins a la racionalització de la química al segleXVIII. Aquests tints naturals són molt pocsubstantius, es a dir tenen una baixa capacitatde coloració per ells mateixos i s’hand’utilitzar per tant junt amb “mordents”,normalment formats per sals metàl·liques. Elmordent té la mateixa afinitat per al colorantque per a la fibra i en combinar-se amb eltint forma un precipitat insoluble.
Fins al desenvolupament dels colorantssintètics, a mitjan segle passat, els colorantsmés coneguts i més àmpliament usats foren:la “rubia” (s’extreia de l’herba rogeta o Rubiatinctoria), el glast, l’anyil o indi, la“coxineta”, el safrà .
Actualment els colorants naturals s’utilit-zen molt poc. Fins i tot a països menys in-dustrialitzats que els d’Europa, com Indonè-sia, l’Índia i d’altres, els colorants químicshan substituït o estan substituint gradualmentels antics mètodes.
Colorants sintètics
a) Colorants bàsics: aquests colorantsobtinguts a partir de la “hulla-2 del quitrà do-nen uns colors purs i molt brillants sobre fi-bres animals, especialment la seda que elsabsorbeix de forma natural en una senzillasolució d’aigua i àcid. La seva fixació, però,és molt baixa.
b) Colorants mordents: els colorantsmordents, per ells mateixos, tenen poc o cappoder colorant, però en combinar-los ambòxids metàl·lics formen sobre el substrat tèxtilprecipitats de color insoluble.
c) Colorants àcids: s’obtenen per accióde l’àcid nitrós sobre un derivat del quitrà del’hulla i donen uns colors molt brillants i purssobre fibres animals. La seva aplicació éssenzilla i són solubles en aigua, però cal partird’un medi àcid. Alguns d’ells es podenutilitzar també en la tintura del niló.
d) Colorants directes: són solubles enaigua i adequats per a fibres cel·lulòsiquesen les quals no calgui una gran solidesa alrentat (grau de permanència) de la tintura.
e) Colorants tina: es tracta de l’indisintètic. Un colorant tina és aquell que no-més és assimilat per la fibra un cop reduït opassat per la “tina” . Quan es reoxida, es fixafermament sobre la fibra.
f) Colorants de complexos metàl·lics:durant el procés de tintura amb mordent elscolors naturals s’uneixen als àtoms de me-tall formant complexos sobre la fibra tèxtil..
g) Colorants azoics: al contrari que altrescolorants, els azoics (o colors al gel) no espreparem com els tints, sinó que s’han deproduir directament en la fibra mitjançant lacombinació de les seves parts principals.
h) Colorants dispersos: cap als anys 30del nostre segle i a causa dels problemes quegenerava la tintura del raió es va descobrirque al contrari del que se sabia fins llavorsno calia fer un colorant soluble en aigua per-
20
què fos absorbit per la fibra, sinó que es podiaaplicar una suspensió molt fina o “dispersió”de la matèria colorant. Les partícules esdissolien a continuació en la fibra, que estenyia satisfactòriament. Les fibres depoliester, acríliques i altres sintètiques espoden tenyir amb aquests colorants.
i) Colorants reactius: s’utilitzen per a latintura de fibres celul·lòsiques, ja quereaccionen i es combinen químicament ambelles. El colorant es barreja, prèviament di-luït amb aigua, amb un espessidor i es tenyeixen conjunció amb un àlcali. En realitataquests colorants per ells mateixos tenen moltpoca afinitat per la cel·lulosa. Al principi esfeia servir com a àlcali la sosa càustica, peròmés tard es descobrí que el bicarbonat sòdicera millor per aconseguir el mateix efecte.
j) Colorants pigmentaris: els pigmentssón agregats moleculars insolubles en elsmedis als quals estan subjectes durant la sevaaplicació i ús. No s’adhereixen a la fibra perells mateixos, de tal manera que en el tenyitla seva fixació s’aconsegueix mitjançant unaglutinant que el lliga a la fibra.
Impacte ambiental de l’ennobliment
La indústria de l’ennobliment és una granconsumidora d’aigua, motiu pel qual se laconeix també dins el sector tèxtil com “ramde l’aigua”, ja que l’aplicació dels colorantsi productes químics sobre els substrats tèx-tils s’acostuma a fer en medi aquós. Tot aixòcomporta una problemàtica específica decontaminació que requereix una tecnologiade descontaminació també específica. Comque actualment les empreses estan obligadesa pagar un cànon d’acord amb la càrrega con-taminant abocada a la llera pública és del totrendible tant la minimització del consumd’aigua com la instal·lació d’una depurado-ra pròpia d’aigües residuals. L’incompliment,però, de la legislació ambiental en aquest
àmbit pot tenir un greu impacte ambientalatesa la perillositat i toxicitat dels productesquímics utilitzats per aquesta indústria.
La confecció de peces de roba
S’entén per confecció industrial l’acció il’efecte de fabricar peces de roba en sèrie,d’acord amb els dictats de la moda i per a unpúblic impersonal. En contraposició, la con-fecció a mida confecciona peces de robaadaptades individualment a les anatomies ipreferències dels usuaris. Com que laconfecció industrial és una producció imper-sonalitzada i per tant no permet el recurs dela prova, cal un gran coneixement del mercat,un estudi integral de la peça de roba i unaperfecta sincronització amb totes lesoperacions que constitueixen el procés defabricació.
Un dels principals problemes de la indús-tria de la confecció es que es troba al finald’un cicle tèxtil excessivament llarg, mentreque el seu mercat, cada cop més competitiu,es veu influït per un factor de difícil controlcom és la moda, que li exigeix una capacitatde resposta molt ràpida.
Les empreses de confecció tenen una es-tructura funcional formada pels gabinets dedisseny i oficina tècnica i una estructura ope-rativa o taller de confecció on es fan lesoperacions següents:
Mostrari de l’empresa suïssa Rohner Textil AG queno utilitza cap substància tòxica en la fabricació deles seves teles i reutilitza tots els efluents.
21
a) Tall: es tallen els teixits d’acord ambels perfils dels patrons i es preparen a la sevacostura.
b) Costura: té per objectiu muntar la peçade roba, és a dir encaixar mitjançant la costurales diferents peces de teixit (patrons). Aquestaoperació requereix una gran habilitat en l’úsde les màquines de cosir. De fet, en aquestaoperació convertim un producte bidimen-sional com és el teixit en un de tridimensio-nal que és la peça de roba.
c) Planxa: en aquesta operació es fan elstractaments adequats perquè la peça de robatingui l’aspecte adequat per a la seva comer-cialització (planxat, plegat, encapsat oenvasatge, etiquetat, etc.).
La moda com a fenomen social i cul-tural
La moda és un reflex canviant de la nostraforma de ser i dels temps en què vivim. El
La moda que ha fet història
Burberry, Thomas (1835-1926). Comerciant anglès nascut a Dorking, Surrey. El 1856 va obrir laseva pròpia botiga de teles “T.Burberry and Sons” a Basing-stoke, Hampshire. En col·laboració ambel propietari d’una fàbrica de cotó creà un impermeable de formes folgades confeccionat amb un cotómolt espès, anomenat GAVARDINA, que s’impermeabilitzava en fil abans de teixir i posteriorment estornava a impermeabilitzar. El 1981 fundà un establiment de venda a l’engròs a Londres, dedicatexclusivament a confeccionar gavardines. El 1902 Burberry registrà la marca “GAVARDINA” i setanys després ho va fer també amb “The Burberry”, denominació que a partir de llavors reberen totesles peces d’abric d’aquesta firma. Durant la Primera Guerra Mundial va dissenyar abrics per a laBritish Royal Flying Corps (després RAF). El seu model militar, que posteriorment es convertiria enla coneguda “TRINXERA”, es caracteritzava per unes gran solapes que protegien de les inclemènciesdel temps, cordades a una de les espatlles, i butxaques amb cartera. Les anelles en forma de D que hihavia al cinturó servien per penjar les andròmines militars. Desprès de la guerra, la “trinxera” o“Burberry” es va popularitzar entre la població civil i ha estat imitada a tot el món.
Lacoste. El gran tennista francès René Lacoste (1905) va rebre el sobrenom del “Cocodril” per laseva agressivitat a la pista. En retirar-se el 1933, llançà una samarreta de tennis blanca i de mànigacurta, amb botonets fins al coll i amb un petit emblema d’un cocodril a la part esquerra del pit.Aquesta samarreta ha estat de moda des de 1930. Els cocodrils no apareixen només a les camisetesblanques de tennis, sinó que des de 1970 pot veure’s també a moltes altres peces de roba de teixit depunt d’una gran varietat de colors.
Pantalons texans. Provenen de Gènova, on al seu port els treballadors els portaven per la seva resistènciaal desgast. Això explica el seu nom anglès “jeans”, corrupció de Gênes (Gènova en francès). El teixités de cotó 100 % fort, fabricat a Nîmes, França. El 1850 el bavarès Levi Strauss introduí els texans dedenim (sarja de cotó originària de Nîmes) a San Francisco (Califòrnia) com a roba de treball delsminers d’or. Es varen posar de moda a tots els EEUU i des de llavors s’han confeccionat en moltsestils: estrets, acampanats, pota d’elefant, amb flors cosides o enganxades, rígids o flexibles. Qualsevolque sigui l’estil i patró, el color clàssic és el blau indi, tot i que darrerament se’n fabriquen també decolor negre i bru.El 1872, Strauss registrà una patent dels seus resistents pantalons. Jacob Davis, un sastre de CarsonCity (Nevada), es va aliar amb Strauss per patentar peces de roba que tenien clavetejats de llautó elsseus punts més vulnerables.
22
vestit s’ha utilitzat sempre com a instrumentd’ostentació de riquesa i posició social. Laforma amb què una persona vesteix pot re-velar les seves preferències i aspiracions o elseu tarannà lliberal o conservador. Contribu-eix, tanmateix, a satisfer les necessitats emo-cionals senzilles o complexes i, cons-cientment o inconscientment, pot utilitzar-setambé per transmetre, amb subtilesa o sensereserves, insinuacions de clara intenciósexual. La roba dóna color i matís al nostreentorn i dóna forma als nostres sentiments.
La moda és sobretot un mirall del momenti es troba estretament vinculada al canvi. Siuna cosa és moda, és d’actualitat i reflecteixla darrera tendència. En canvi, paradoxal-ment, quan quelcom es posa de moda iniciaun cicle descendent. Primer, la modacomença a popularitzar-se, a continuacióaconsegueix la popularitat massiva i despréspassa a un segon pla, a l’espera de ser ràpi-dament desplaçada per la novíssima tendèn-cia. En temps passats aquest procés es desen-volupava per etapes ben definides, però a lesdarreres dècades s’adverteix la permanència,fins i tot residual, d’elements de la modaanterior incorporats a la següent. A més, elscreadors de la moda s’inspiren en èpoquespassades. En definitiva, també el món de lamoda reflecteix el caràcter eclèctic i aliè alscànons que caracteritza el nostre temps.
Teixits ecològics. Què volem dir?
A les últimes dècades s’ha produït, alspaïsos desenvolupats, un increment de la sen-sibilitat ambiental dels ciutadans. Paral·le-lament, i probablement lligat a aquest feno-men, també s’ha observat un augment del’interès i la demanda de productes naturals,especialment en el camp de l’alimentació, ladecoració i el tèxtil. La moda com a feno-men cultural sensible a les inquietuds socialsha manifestat aquesta tendència amb la
incorporació de fibres, formes, colors, textu-res i looks naturals als seus dissenys. Com aconseqüència de tot això i de la manca deuna regulació clara en aquest camp, hancomençat a aparèixer en el mercat tèxtil totauna sèrie de productes anomenats “ecològics”quan –llevat de rares excepcions– en realitatno ho són o com a molt només parcialment.A continuació exposarem breument quins sónels desenvolupament seriosos en aquestcamp.
El cotó orgànic
Com ja hem dit en un altre apartat, el cotóés la fibra tèxtil més utilitzada del món jaque actualment representa el 48 % de la pro-ducció mundial de fibres tèxtils. Malgrat laseva imatge de producte natural i “ecològic”,la realitat és que el conreu extensiu i intensiudel cotó té un elevat impacte ambiental,perquè representa el 3 % de la superfícieconreada del planeta, però en canvi consumeixel 25 % dels pesticides. Durant el conreu delcotó s’utilitzen adobs, herbicides, fungicides,insecticides, desflorants i reguladors de crei-xement, fins al punt que en aquest momentels agroquímics representen el 50 % delscostos d’explotació.
Com a resposta a la inquietud generadaper la problemàtica sanitària i ambiental delconreu convencional del cotó, a comença-ments dels anys 80 es va iniciar a diversospaïsos del món, però especialment als EEUU,un moviment d’investigadors i agricultorssensibles que promogueren el cultiu orgànicdel cotó, és a dir, la utilització exclusiva deproductes naturals, seguint la tendència ob-servada en altres cultius destinats al’alimentació (agricultura orgànica o bio-lògica); el resultat fou l’obtenció del cotóorgànic. Després d’uns inicis oscil·lants, lainiciativa s’ha estès espectacularment i s’hapassat d’una superfície cultivada d’uns 1.000
23
xet-okö cnalBengiC EECuitnitsiD
stasepsllateM )lanifetcudorperbos( )rilbonne'dsnaba( stnemgiPstnaroloC
cinèsrAmolP
imdaCtabloC
IVmorCmorCeruoCleuqiN
inomitnAynatsE
cneZirucreM
mpp2,0mpp2,0mpp1,0mpp0,4
elbatcetedonmpp0,2mpp05mpp0,4
mpp20,0
2,0 mpp8,0 mpp1,0 mpp0,4 mpp
mpp20,006 mpp06 mpp0,4 mpp
06 mppmpp20,0
mpp052mpp05mpp001mpp001mpp02mpp02
mpp001mpp052mpp001mpp002mpp052
mpp000.1mpp005.1mpp4
sertlaisediciugalPscinàgrosetcudorp
setcudorp01atsilLstatimil
bmaagrallatsilLsú'dsnoiccirtser
01bmaatsilLstatimilsetcudorp
lonefrolcatneP mpp50,0 mpp10,0 mpp50,0
stnaroloC
snegirecnaC selbatcetedoN tibihorpsú'D tibihorpsú'D
neselbaicossidsciozAseuqitàmorasenima
snegírecnacselbatcetedoN tibihorpsú'D tibihorpsú'D
–netopstnaroloCscinègrel·latnemlaic
selbatcetedoN tibihorpsú'D tibihorpsú'D
serutnitseledasediloS
augia'lA 3 43
tatnerlA 4-3 4-3 4-3
rouslA 4-3 4-3 4-3
)timuh/ces(sídagerflA 4-3/4 4-3//4-3 3-2//4
mullalAsnoges6a3eDlanifóicaailpa'l
4
lanoisnemidtatilibatsE %2tnupedstixiet%6adalacedstixiet%4'
tatilibaruD 3PD
sóuqaetcartxe'ledHp)ades/anall(5,7-0,4
)atser(5,7-8,4
rolo'lerbostxeT rolo'dtpmexE
dihedlamroF 003//57//)bb(22 )roiretxe.v(001//03 57//)bb(03
PARÀMETRES LÍMITS ESTABLERTS
Valors límits en els criteris ecològics adoptats per les diferents ecoetiquetes referents a la salut humana
24
acres als EEUU el 1990, a 35.000 acres al1994. Actualment, es conrea cotó orgànic adiversos països del món (Austràlia, l’Índia,Perú, Turquia, Argentina, Israel, Rússia,Egipte, Paraguai i d’altres).
Avui, podem trobar al mercat aquests tipusde cotó:
Cotó convencional: és el cultivat amb elsprocediments i tècniques actuals de conreu,és a dir, amb l’aplicació d’una quantitat ele-vada de productes agroquímics inorgànics
Cotó orgànic: cotó obtingut segons elsestàndards de certificació oficial de fibra or-gànica, és a dir, amb l’única utilització deproductes naturals per afavorir el seu creixe-ment i eliminació d’insectes. La produccióestà homologada per una agència oficial decertificació. Per tal d’aconseguir aquestaacreditació, a més d’utilitzar les tècniques de
cultiu orgànic, la finca ha d’haver seguitaquest mètode de cultiu almenys durant tresanys. El cotó obtingut en el període transito-ri reb el nom de cotó de transició.
Cotó orgànic de color natural intrínsec:cotons orgànics que, a més, creixen amb uncolor natural diferent del blanc (permet es-talviar-se el procés de tintura). Actualmentnomés existeixen les varietats amb tonalitatsbrunes i verdes. Provenen de llavors recupe-rades dels pobles indígenes d’Amèrica.
Cotó ecològic (Green Cotton): terme pocafortunat que ha creat una gran confusió en elmercat tèxtil. Es tracta, simplement, deproductes de cotó convencional en els quals enels processos de tintura i acabat s’han utilitzatproductes naturals sense cap compost químicsintètic. Això no afecta per tant el conreu, quesegueix sent ambientalment agressiu.
El tòpic de les fibres saludables
El fet que una fibra tèxtil sigui un material d’origen natural no sempre és garantiaper a la bona salut de les persones. Per exemple, un 20 % de la població és al·lèrgica ala llana. La seda, tot i ser una fibra molt valorada, no transpira i causa irritacionsdèrmiques. En persones de pell molt fina la textura i duresa de la roba poden fer-lapatir i causar-li irritacions. En aquests casos les fibres naturals poden oferir alternativesa considerar.
Les fibres sintètiques transpirables són les més saludables per fer activitats querequereixen esforç i provoquen suor. Malauradament, són més cares i s’utilitzen pocen la roba de treball. Una part important de la qualitat laboral pot tenir a veure amb laindumentària. En les normes d’higiene i salut laboral no es detallen les característiquesde les peces obligatòries. Només en el cas d’edificis on es concentra públic (cinemes,sales de festes, etc.) s’obliga a usar fibres sintètiques amb retardants del foc.
Alguns additius utilitzats en la indústria de l’ennobliment, com ara el formaldehid,per aconseguir que la roba no s’arrugui són tòxics i poden provocar al·lèrgies tot i lesbaixes concentracions. El mateix passa per exemple amb alguns tints que s’utilitzen enrobes fosques, com ara la p-fenilendiamina o el làtex que dóna elasticitat a les mitges.Demanar o exigir els additius utilitzats en l’acabat final d’una peça de roba hauria deser una pràctica habitual de les empreses de confecció com a responsables darrersdavant del consumidor. Les ecoetiquetes en els articles tèxtils encara no són gaireesteses, però és un primer pas.
25
Finalment, cal fer esment que la fibra delli també es conrea de forma orgànica, iAlemanya és el país que ha treballat més eldesenvolupament i regulació d’aquest cultiu.
Les ecoetiquetes al tèxtil
En diversos països europeus i com a con-seqüència de la sensibilitat ambiental delsseus ciutadans, s’han desenvolupat estàn-dards propis de qualitat ambiental delsproductes tèxtils amb el corresponentreconeixement en l’etiquetatge. Per tald’unificar aquestes iniciatives la UE va crearel 1992 el distintiu ecològic de la CEE per aproductes tèxtils, conegut popularment comEcolabel o etiqueta ecològica. En l’àmbitcatalà la Generalitat de Catalunya va aprovarel 1994 una reglamentació pròpia per atorgarel “Distintiu de qualitat ambiental”. No totesaquestes iniciatives tenen el mateix nivelld’exigència ni tampoc els mateixos objectiusespecífics. Mentre que uns se centren mésen el control de l’impacte ambiental en el pro-cés de fabricació tèxtil, els altres se centrenmés en el control de la qualitat sanitària delsproductes. De moment, els únics productestèxtils que poden rebre l’ecotiqueta europeasón la roba de llit i les samarretes ambqualsevol de les fibres naturals.
El reciclatge de les fibres tèxtils: pos-sibilitats i realitat
La tèxtil ha estat històricament una indús-tria recicladora per naturalesa, no pas perconsciència ecològica sinó per oportunitat.Podem dir que s’aprofita gairebé tot. La borrade fibres que es recullen com a deixalles ales màquines del procés de filatura es ven ies torna a filar per obtenir filats d’una quali-tat inferior. Els retalls de teixit que sobren ala confecció (caps i cues de peces, retalls depatrons, vores, etc.), es classifiquen pel tipus
de fibra o bé pel color i es venen a empresesespecialitzades en el desfibrat de draps perobtenir-ne de nou fibra tèxtil (més curta i depitjor qualitat) que torna a iniciar un nouprocés tèxtil fins a obtenir peces de roba oaltres aplicacions. Aquest sector es conegutal món tèxtil com el dels “regenerats”,caracteritzat per una tecnologia pròpia iconcentrat a l’entorn d’Olot (Girona) i Alcoi(Alacant). De totes maneres, aquest reciclatparteix de subproductes generats dins el ma-teix procés tèxtil. El que és més difícil –permanca de costum– és el reciclatge de la nos-tra roba quan es fa vella o passa de moda. Elcircuit que segueix la roba usada és divers icomplex: una part es llença a la brossa (5 %),la qual en part és recuperaria si anés a unaplanta de triatge. Avui, algunes ONGhumanitàries la recullen porta a porta o encontenidors especials. (Vegeu a la pàgina 31l’apartat Vida per a la roba vella.)
Les possibilitats de reciclatge dels produc-tes tèxtils és molt elevada i si no es fa més ésper manca d’una estructura adequada per fer-ho i, lògicament, per desinformació sobre lafibra tèxtil.
Com tenir cura de la roba?
Etiquetatge
L’etiquetatge de productes tèxtils pot serde tres tipus:• Etiquetatge de composició.• Etiquetatge de conservació.• Etiquetatge amb marques comercials.
Qualsevol producte tèxtil ha de portar obli-gatòriament els dos primers tipus d’etique-tatge i el seu ús està regulat adminis-trativament. L’objectiu fonamental és infor-mar el consumidor sobre la composició enpes de les fibres tèxtils així com les condi-cions de conservació i ús domèstic (rentat,planxat, eixugat, etc.). Aquestes etiquetes han
26
d’incloure el nom del fabricant, l’adreça i elNIF. Lamentablement, no és obligatoriespecificar el país on s’ha produït. Tanmateix,el responsable és qui l’etiqueta. L’etiquetatgeamb marques comercials és optatiu i té unaclara finalitat publicitària.
Etiquetatge de composició
Regulat pel Reial Decret 396/1990 de 16de març relatiu a l’etiquetatge de composi-ció dels productes tèxtils, té com a objectiuinformar el consumidor sobre la composicióen percentatge de les fibres tèxtils que for-men part de la peça de roba. La seva norma-tiva és molt extensa, complexa i feixuga, peròen destacarem alguns punts clau que calconèixer:• Només es podran aplicar les expressions“pur”, “100 %” o “tot” i a continuació el nomde la fibra quan el producte tèxtil estigui for-mat per un sol tipus de fibra tèxtil, amb ex-clusió de qualsevol altra. Per exemple “100% cotó”, “pur cotó” o “tot cotó”.• En el cas de la llana només es podrà posar“Pura llana verge” en l’etiqueta de composi-ció als articles de llana 100 % de primerautilització. Així per exemple un abric de lla-na 100 % confeccionat a partir del desfibratde retalls de teixits de llana 100 %, no podràutilitzar la denominació “Pura llana verge”,atès que la llana és de segona utilització. Calfer notar, però, que no hem de confondre
l’etiqueta de composició “Pura llana verge”amb l’etiqueta de marca comercial “Purallana verge” que proveeix el Secretariat In-ternacional de la Llana, com veurem més en-davant.• Pot utilitzar-se el nom de la matèria prime-ra que predomini a la composició de produc-tes tèxtils quan aquesta arribi a un contingutque no sigui inferior al 85 % del seu pes, casen el qual és obligatòria la indicació delpercentatge d’aquesta matèria i potestativa ladels noms de l’altre o altres matèries queentrin en la composició, excepte en el cas quenomés sigui una i arribi al 15% del pes delproducte. En el supòsit de mencionar-sehauran de citar-se per ordre d’importànciadecreixent de pes.• En els productes tèxtils que en la seva com-posició una determinada matèria primeraestigui en una proporció del 50 % al 85% enpes, podrà consignar-se el nom d’aquestamatèria sempre que vagi acompanyada delqualificatiu “mesclat” amb la indicació delpercentatge, en pes, de les matèries primeresque intervenen en proporció igual o superioral 15 % del pes total, enumerades per ordred’importància decreixent del pes respectiu.• Les etiquetes, necessàriament de naturale-sa tèxtil, hauran de tenir la mateixa vida útilque la peça de roba, per tal d’evitar que ambel rentat o l’ús es faci malbé. En el cas depeces de roba embolicades o encapsadeshaurà de ser possible sempre llegir des de
Diferents tipus d’etiquetes per a la roba.
27
l’exterior l’etiqueta de composició. Enalgunes peces en particular l’etiqueta pot anarimpresa al mateix tèxtil (mitges i mitjons).• Es prohibeix l’ús de qualsevol procediment depublicitat, exposició, envasat i venda, susceptiblede crear una confusió al comprador sobre la
naturalesa i composició dels productes tèxtils.
Etiquetatge de conservació
Els símbols de conservació regulats inter-nacionalment per la norma ISO 3578 infor-
Climatex Lifecycle
L’empresa Rohner Textil AG, productora de teixits per a tapisseria, va començar a aparèixer en lapremsa internacional quan tot el seu assortit de productes va assolir la normativa europea Öko-Tex, la qual cosa va significar l’inici d’una trajectòria recta cap a l’objectiu de produir respectant elmedi ambient. Això passava l’any 1987. El 1996, va ser de les primeres empreses suïsses i tèxtilsdel món que rebien el certificat ambiental ISO 14001 pel compliment de la normativa de la UnióEuropea de l’Ecoaudit EUVO/1836/93.Ara bé, la fita més gran per a Rohner Textil va forjar-se amb la decisió de desenvolupar un nouproducte que no sols fos d’alta qualitat, sinó també exempt de substàncies químiques tòxiques.Aquest sender van prendre’l de forma conjunta amb l’arquitecte i dissenyador nord-americà WilliamMc Donough, conegut com a “The Green Architect” i l’empresa internacional DesignTex, unafilial de Steelcase, el principal fabricant de mobles d’oficina del món. La filosofia és senzilla: McDonough diferencia entre tres tipus de productes: els naturalment degradables, els industrials i elstòxics. Segons aquest dissenyador, un producte que hagi finalitzat el seu cicle de vida ha de poderdegradar-se o reaprofitar-se sense que la natura se’n vegi perjudicada. Si el producte no ésbiodegradable, Mc Donough parla de productes industrials, artificials, que han de mantenir-sedins un cicle industrial. En canvi, si un producte és tòxic, segons la seva opinió no hauria ni defabricar-se.El teixit Climatex Lifecycle està constituït principalment per rami, planta de la família de lesortigues, de les tiges de la qual s’extreuen les fibres tèxtils. Combinades amb llana, s’obté unproducte que incorpora bé l’aigua i que es caracteritza per un excel·lent transport de la humitat,garantint un tapissat “climatitzat” òptim. En la producció van haver-se de modificar rutines,prescindint per exemple del procés de l’encolat de les ordidures, cosa que significà redissenyar elspassos de la filatura, torçada i teixiduria. Ara bé, gràcies a aquests processos va poder-se prescindirde qualsevol substància tòxica. L’assessorament científic el subministrava l’Institut AmbientalEPEA d’Hamburg, que des de fa anys es dedica a l’anàlisi de la toxicitat de substàncies químiquesemprades per la indústria. Després de contactar amb més de 60 empreses químiques per trobar lessubstàncies ambientalment respectuoses per a la producció tèxtil, només una va poder complaureles exigències posades per al nou teixit Climatex Lifecycle. Un total de 16 productes químicsinofensius per a la salut humana i el medi ambient s’empren bàsicament per a la tinció dels teixits.Tots ells han estat certificats per l’EPEA.Però això no ho és tot. Totes les restes de teixiduria i de retall es converteixen en feltre, que pot seremprat com a feltre d’encoixinar o també com a mulch o recobriment en la producció hortícola. Elfeltre evita el creixement de plantes ruderals al voltant de les hortalisses i amb el temps es descomponi fa la funció d’adob a llarg termini. A més, reté la humitat del sòl, amb la qual cosa es redueix lanecessitat de reg. I tot sense alliberar substàncies tòxiques.
La Rohner Textil AG és una empresa de 50 treballadors, que gràcies a les inquietuds del seu gerent, elSr. Albin Kälin, ha aconseguit el que perseguia: una política empresarial conseqüent amb el mediambient, però que alhora unifiqués l’economia amb l’ecologia. Conclusió: un exemple a seguir!
28
Símbol Significat
RENTAT
El rentat aquós pot ser a màquina o manual.Les xifres inscrites a l’interior de la cubeta, indiquen, en graus centígrades, latemperatura màxima de rentat.
Una línia que subratlla la cubeta indica: agitació mecànica reduïda.
Una mà introduïda a la cubeta indica: agitació molt dèbil i només rentat a mà a unatemperatura màxima de 40 ºC.
RENTAT A MÀQUINA
Temperatura màxima 95 ºC. Rentat i esbandida amb acció mecànica normal icentrifugat normal. Bugada: roba blanca de cotó (llençols, tovalloles, mocadors blancs).
Simbologia internacional de conservació de la roba
men sobre el tractament que ha de donar-seals productes tèxtils tant per part dels consu-midors com de les empreses encarregades delseu rentat (tintoreries industrials i establi-ments de rentat en sec). Els símbols que fi-guren a l’etiqueta de conservació fan refe-rència al tractament més sever que admet l’ar-ticle on va aplicada l’etiqueta. Quan un articlede roba està format de dues o més peces,cadascuna d’elles ha de portar la seva etiqueta.
Etiquetatge de marques comercials
Són etiquetes d’utilització voluntària ambfinalitats de promoció i comercials. N’hi haper al cotó, el lli, el moher, etc. Però, segu-rament, algunes de les més conegudes sónles diferents marques homologades pelSecretariat Internacional de la Llana (Orga-nisme Internacional de promoció de la Llanaformat pels productors d’aquesta fibra), com:
• Pura llana verge: marca creada el 1964 peraquest organisme internacional, per a laobtenció de la qual s’exigeix que l’article notingui fibres reprocessades, acceptant fins aun màxim d’un 20 % de fibres del pèl, unmàxim d’un 5 % d’altres fibres diferents dela llana (amb finalitat tècnica) i una conta-minació màxima de fibres d’un 0,3 %. A mésa més, els teixits han de tenir un mínim dequalitat pel que fa referència a la resistènciaa la tracció i a les costures, així com unaelevada solidesa dels colors. Si els teixitsreuneixen aquestes característiques podenutilitzar aquesta marca.• Ric en llana: marca creada el 1971. Exi-geix un mínim d’un 60 % de llana. Si la bar-reja es fa a la filatura s’admet només una fibradiferent de la llana. Tampoc no s’acceptenfibres reprocessades.❑
29
Temperatura màxima 95 ºC. Rentat i esbandit amb acció mecànica reduïda i centrifugatcurt. Articles blancs de cotó d’estructura delicada: cortinetes, roba de taula i llençolsbrodats i calats.
Temperatura màxima 60 ºC. Rentat i esbandit amb acció mecànica normal i centrifugatnormal. Articles de cotó de colors sòlids: roba de treball, camiseria, etc.
Temperatura màxima 60 ºC. Rentat i esbandit amb acció mecànica reduïda i centrifugatcurt. Articles de poliester i cotó blancs: llençols, camiseria, etc.
Temperatura màxima 40 ºC. Rentat i esbandit amb acció mecànica normal i centrifugatcurt. Articles de cotó i poliester, cotó de colors sòlids, articles de niló.
Temperatura màxima 40 ºC. Rentat i esbandit amb acció mecànica reduïda i centrifugatcurt. Articles de fibres sintètiques de color, peces de roba interior i exterior de punt,peces de llana amb tractaments “inencongible”, pantalons de pana.
Temperatura màxima 30 ºC. Rentat i esbandir amb acció mecànica reduïda icentrifugat curt. Peces delicades de fibra sintètica i cortinetes.
RENTAT A MÀ
Rentat exclusivament a mà, temperatura màxima 40 ºC.No es pot fregar ni retorçar. Peces de llana, mitges, llenceria i roba interior fina,vestits de bany.
PROHIBICIÓ DE RENTAT. Els articles de cuir o amb accessoris de cuir, fornituresmetàl·liques inoxidables, etc.
TRACTAMENT AMB LLEIXIU
Al blanqueig amb lleixiu, no s’indiquen graduacions sinó la possibilitato no de tractar l’article amb lleixiu.
Pot utilitzar-se lleixiu. Únicament articles blancs de cotó.
PROHIBICIÓ DE TRACTAMENT AMB LLEIXIU.
PLANXAT
Els punts situats a l’interior de la planxa indiquen la temperatura màxima de planxat.Aquests punts apareixen a la majoria de planxes modernes.
Temperatura alta: màxima 200 ºC. Pot planxar-se a vapor o amb un drap humit: cotói lli.
Símbol Significat
30
Temperatura mitjana: màxim 150 ºC. Pot planxar-se a vapor o amb un drap lleugeramenthumit: llana, mescles, poliester.
Temperatura baixa: màxim 110 ºC. S’ha de planxar només en sec i sense vapor: sedanatural, acetat, acrílica.
PROHIBICIÓ DE PLANXAR: Articles elàstics, faixes, calces, etc.
RENTAT EN SEC
Les lletres de l’interior del cercle indiquen els diferents dissolvents utilitzats en la neteja ensec.
La línia que subratlla el cercle indica precaució o restriccions.
Neteja amb tots els dissolvents corrents.
Neteja amb percloretilè, dissolvents fluorats i essències minerals.
Com P però amb restriccions d’addició d’aigua, d’acció mecànica i temperatura.
Neteja només amb essències minerals.
Com P però amb restriccions d’addició d’aigua, d’acció mecànica i temperatura.
PROHIBICIÓ DE RENTAT EN SEC.
EIXUGAT
Eixugat amb màquina d’eixugar amb tambor rotatiu, programa normal.
Eixugat amb màquina d’eixugar amb tambor rotatiu. Programa moderat atemperatura reduïda.
No es pot eixugar amb màquina d’eixugar.
SIGNES COMPLEMENTARIS
Eixugar la peça de roba penjada d’una corda.
Estendre sense escórrer.
Eixugar en un pla horitzontal sense estendre.
Símbol Significat
31
AM
BIEN
TAL
Despullem-nos!
La roba s’ha convertit en la segonapell, en un reflex de l’ànima de lapersona. La indústria de la modaespanyola dedica anualment 3000milions a la publicitat i el màrqueting.Segurament, adoptar actituds mésecològiques respecte a la nostraindumentària no és gens senzill, peròcal esforçar-s’hi per canviar els hàbitsa l’hora de vestir-se.
A l’Estat espanyol es consumeixen115.000 tones de fibres sintètiques, 90.000 tde cotó i 10.000 de llana. El vestit i el calçatconsumeixen anualment prop d’un 25% delpressupost familiar i s’ha quadruplicat laquantitat de roba dels armaris respecte a unapersona dels anys cinquanta.
Us proposem una activitat didàctica queserveixi per apropar-nos a la problemàtica dela roba. L’eina bàsica pot ser un mural fet depaper kraft. En aquest mural s’hi poden anarrecollint les opinions i els suggeriments quesorgeixin de les propostes que us fem.
Vestir-se o mudar-se
Fem investigar als alumnes quants vestitso peces de roba hi ha als armaris de casa ques’hagin usat menys de cinc vegades i per quinmotiu. Al contrari, relacionem aquelles pecesde roba amb les quals més ens vestim.Finalment, anotem quina és la roba o vestits
32
que més ens duren. A partir d’aquestes dadesfem-nos les preguntes següents i debatem-ne les respostes.
Què t’agrada més d’una peça de roba, eltacte, el color, la forma que dóna al teu cos,el preu, la qualitat, la composició, etc.? Com-pareu-ho amb les dades següents d’aquestquadre (d’una enquesta del SIMM, 1997).
Adonem-nos que només un 14 % de lapoblació escolleix la roba per la sevacomposició i tan sols un 16 % mira que laroba li duri i, per tant, no li passi de moda.
Quantes persones de la classe tenenal·lèrgia a alguna fibra (aproximadament, un12 % de la població en pateix segons el tipusde fibra de la roba que vesteix)?
Amb les dades d’aquest debat empleneml’armari de vestir i el vestuari i calculeu-neel pes total.
De què és feta la meva roba
Us hem aportat dades per descobrir laintimitat de les fibres. Ara es tracta de miraretiquetes. Fem que els alumnes facin unallista de la composició de totes les peces deroba que porten. Calculem el percentatgeentre fibres sintètiques i fibres naturals. Esdesvia gaire de la dada general de consumdetallada al començament?
Fem assenyalar prèviament la peça de robapreferida i d’aquesta manera podeminvestigar si hi ha alguna relació entre el tipusde fibra i la roba quotidiana. Podem esbrinaron és feta la roba que vestim? El nom de lamarca té res a veure amb l’origen delfabricant? En altres paraules, tenim inclinacióper un nom anglès encara que digui, perexemple, Made in Spain. Què ens crida d’unamarca, la qualitat o el prestigi social quel’acompanya? Valorem la roba pel país onha estat dissenyada o bé per on ha estat fetala confecció? Exigim saber l’origen de laroba? (a les capses de fruita, per exemple, hiha una etiqueta que ho especifica.) Què ensabem dels abusos i violacions dels dretshumans i laborals de les indústries deconfecció?
Qüestions per al debat
En quines ocasions volem lluir un vestit nou i perquè?Quantes persones del grup segueixen la moda i compren roba cada temporada? Quan i quina va ser la darrera
peça de roba que vàrem adquirir?Quantes vegades per setmana ens canviem les peces de roba que portem? Quin nombre en necessitem de
cada element per poder-la rentar (imaginem que l’hem de deixar un mínim de dos o tres dies per eixugar-se).Quins factors valorem a l’hora de determinar el nombre d’unitats que tenim a l’armari d’una peça de roba?Si ens regalessin uns pantalons que duressin cinc anys amb ple ús diari, els compraríem? i si fossin un xic
més cars?Quina és la peça de roba que ens posaríem per presumir o voldríem per assistir a un casament (per exemple)?Amb la roba que hi ha l’armari, podem imaginar com és una persona? Intentem que cada alumne porti una
foto general del seu armari personal. La roba és una qüestió íntima o social?Quina mena de roba ens compraríem de segona mà (amb bon estat de conservació) i quines peces de roba
sempre volem estrenar?
• Comoditat 54 %• Preus barats 39 %• Qualitat 36 %• Fàcil de planxar 33 %• Caient i tall 25 %• Color 19 %• Que no passa de moda 16 %• Composició 14 %
Raons a l’hora d’escollir la roba de vestir
33
Vida per a la roba vella
La recollida domiciliària de roba vella s’haconvertit en una pràctica habitual. En generalen són responsables associacions huma-nitàries. Aquestes entitats comercialitzendirectament la peça de vestir com a roba desegona mà o la fibra perquè sigui reutilitzadaen les fàbriques tèxtils. Càritas i Humana sóndues d’aquestes organitzacions que, a més,tenen tendes obertes. És cert que a vegadeshi ha hagut denúncies sobre els veritables finsd’aquestes entitats que recullen la roba. Elcert és que ens desprenem de roba que pottenir un valor econòmic encara rendible. Peraltra banda, es calcula que la roba vellarepresenta un 5 % del rebuig de les deixallesdomèstiques.
Una altra roba que forma part del rebuigsón els estocs de roba i calçat incautats perser material falsificat. Afecta lògicament lesmarques de confecció amb més prestigi.Només a España es destrueixen cada anyvestits i sabates per valor d’uns 20.000milions. Algunes ONG han reclamat queaquestes incautacions no s’incinerin sinó quepuguin ser utilitzades en missions solidàriesen els països del Tercer món. És clar que, peraltra banda, algunes d’aquestes falsificacionss’han fet en tallers ubicats en països endesenvolupament.
En aquest sentit, algunes organitzacionshan denunciat el perill d’introduir roba desegona mà als països del Tercer món (malgratla bona voluntat de les persones que la donen)ja que fomenten les màfies i l’enriquimentde grups particulars. Són diverses les ONGamb objectius suposadament solidaris quehan estat denunciades per traficar amb la robade segona mà. Per exemple, el 1992 unaassessoria danesa va identificar que un 51%de la roba adquirida a Moçambic durant laguerra civil era de segona mà.
Seria poc rigorós no comentar que, en una
societat de lliure mercat com la nostra, el fetd’introduir roba de segona mà pot serperjudicial per a la indústria tèxtil o deconfecció d’un país i incidir negativamentsobre els productors locals.
Preguntem-nos quina seria la nostrareacció davant la confirmació que la robavella que donem acaba sent venuda en païsospobres com un negoci i no pas com una fontd’ingressos per desenvolupar projectes desolidaritat. Fixem-nos amb els missatges delsanuncis que ens inviten a donar la roba usada.Argumenten els beneficis de lliurar la robausada? Ens donen prou garanties sobre eldestí final de la roba que recullen?S’identifica l’organització responsable? Enel pitjor dels casos potser sigui necessari feruna carta demanant garanties a les entitatsque recullen roba usada pels domicilis i al’Ajuntament per demanar-li els mecanismesde control d’aquesta activitat, atès que larecollida selectiva és una competènciamunicipal.
Compartir la roba
En una aula sempre hi ha nois i noies enedat de creixement. Això fa que faldilles,pantalons, jaquetes, sostenidors, etc. puguindeixar de ser funcionals perquè ja nocorresponen a la nostra talla. Per altra banda,segur que si fem un repàs del vestidor ol’armari descobrirem peces de roba que nofem servir des de fa molt temps.
Us proposem promoure un petit mercatd’encants en el qual fem una parada a laclasse amb tota aquesta roba que no usem.Per organitzar aquesta activitat el millor ésque una parella d’alumnes escollits pel grupfacin de receptors de les mercaderies. La robausada es lliura neta, plegada i embolicada afi de respectar l’anonimat del propietari. Acontinuació, els responsables classifiquen lespeces de roba per tipus. Finalment, s’obre el
34
mercat. El nombre de peces per escollirdependrà dels participants; es tracta quetothom pugui obtenir com a mínim una peçade roba. Una vegada tothom s’ha firat, femuna taula rodona perquè tothom expliqui coms’ha sentit amb l’experiència. Intentem feraflorar qualsevol sentiment que pugui expres-sar una certa repulsió envers el vestir-se ambroba de segona mà. L’objectiu de l’activitatseria fomentar el gest que la roba que se’nsha quedat xica quan encara està en bon estatpot ser molt útil als amics o veïns. La robapassada de moda, la podem reconvertir perfer-la més actual? Pot ser una bona excusaper fer pràctiques de cosir, patronatgeelemental, etc.
Qui sap d’on?
En els productes alimentaris és obligatorique consti el nom i adreça de l’envasador ofabricant, així com un detall dels ingredients.En el cas de les fibres tèxtils, a banda de lacomposició i l’etiqueta de conservació, hand’incloure les dades de qui ho comercialitza.La roba que vestim, tanmateix, pot haver estatfabricada en països on les indústries deconfecció exploten els infants o violen dretshumans i laborals elementals. Això nomésens ho pot dir l’empresa inscrita a l’etiqueta.
Les feines de tallar i cosir no sempre estanmecanitzades. Per altra banda, es tractad’indústries que tenen pics de feina que elsobliguen a incrementar el nombre d’horesextres o allargar la jornada. El cansament esconverteix llavors en una font de risc desinistralitat laboral. Tallar-se dits o traumesmusculars són corrents en el sector de laconfecció.
Algunes entitats promouen campanyes dedenúncia per exigir l’aplicació de codis deconducta, clàusules socials i etiquetes comara la de “Roba neta” que promou el ServeiTercer Món (SETEM).
Alguns dels aspectes que volen destacaraquestes campanyes són:
• el repartiment injust de la riquesa i lavaloració del treball (salaris insuficients,abusos laborals, repressió sindical);
• la problemàtica del cicle del cotó,especialment perquè aquest conreu aglutinaun 25 % del consum dels plaguicides ifertilitzants mundials (un exemple dels seusefectes per mala gestió agrària és ladessecació del mar Aral);
• el comerç just i el consum responsablecom a fórmula per garantir la dignitat i unmillor accés dels productes del Tercer Mónals mercats occidentals;
• el compromís de les cadenes dedistribució de signar codis ètics quegaranteixin el control sobre les condicionssocials de producció de la roba quecomercialitzen.
Tanmateix, no seria just oblidar que durantel primer quart de segle la indústria tèxtilcatalana que ocupava un 65 % de la poblacióassalariada del moment també explotava elsinfants i no era precisament benvolent ambels seus treballadors. Podem intentar que elsalumnes aportin testimonis d’avis que vantreballar al ram tèxtil. No deixem que latragèdia del Tercer Món ens amagui lamisèria social i política que encara estàincrustada en la nostra societat.
• Vídeo:Aral, un mar sense aigua. Vídeofon. Tel: 93-44051 06• Exposició:«Teixit amb dignitat» elaborada pel SETEM: Tel:93-441 53 35 / 972 21 96 10 / 973 44 70 84 / 97722 89 55.• Informació:Fòrum Sud-Nord de la Campanya Roba Neta(celebrat el març de 1998 i organitzat pelSETEM i la Fundació Pau i Solidaritat-CCOO).
Materials per consultar
