MANRESACor de Catalunya

Una ciutat amb ànima

Guia per descobrirla ciutat d’Ignasi

MANRESA IGNASIANA

Gen

ís S

aez

32

Espai visitable amb serveis

Espai visitable sense serveis

Espai visitable amb visita guiada

Visites exteriorsEspais i camins naturals

Entrada de pagament

Horaris

Contacte

Accés amb transport públicAccessibilitat

Llegenda de serveis:

La monumentalitat de la façana barroca de la Cova, a l’entrada sudde Manresa, és una de les petjades del pas d’Ignasi de Loiola per la ciutat. La ciutat que va conèixer Ignasi, però, va ser la de l’esplendor gòtica.

La ciutat d’Ignasi

ÍndexLa ciutat d’Ignasi

Una guia per descobrir la Manresa ignasiana

La Manresa que va acollir Ignasi (segle XVI)

La Manresa de la petjada ignasiana (segles

XVI- XXI)

Els 22 llocs ignasians

Altre patrimoni de la petjada ignasiana

Plànol de situació

Informació turística

Durant onze mesos (1522-1523) Manre-sa va acollir Ignasi de Loiola. La ciutat va influir, d’aquesta manera, en la tra-jectòria d’un personatge que acabaria sent universal. Eren temps de canvis: per primer cop s’havia fet la volta al món; el Mediterrani era un punt de conflicte entre musulmans i cristians; la crisi de l’Església desembocaria en la Reforma protestant. Després d’abandonar la vida política i militar per dedicar-se a la me-ditació i a la vida contemplativa, Íñigo –tal com se’l coneixia- va emprendre un pelegrinatge des de la seva terra natal, a Loiola, cap a Jerusalem. Va passar per Montserrat i es va hostatjar a Manresa on, segons ell mateix, va tenir un seguit d’experiències místiques que resultarien claus en la redacció de la seva obra més influent: els Exercicis Espirituals. Diverses famílies manresanes el van acollir i el van auxiliar quan feia vida de penitent i quan va emmalaltir. Ignasi va trobar a Manresa nombrosos espais –alguns d’ells en solitud- on va practicar la seva nova vida espiritual.

Ton

i Ga

lera

Gen

ís S

aez

Ton

i Ga

lera

Jord

i Pla

yJo

rdi P

lay

54

El paper clau que la ciutat va tenir en la configuració del pensament i l’acció d’Ignasi ha estat reconegut per la Companyia de Jesús, que ha adoptat els topònims Man-resa i Cardener per donar nom a multitud d’instal·lacions, equipaments i programes vinculats a aquest orde religiós, present arreu del món.

Seguint els passos d’Ignasi de Loiola per Manresa, ens mourem entre dues èpoques. D’una banda, la medieval i gòtica que va conèixer Ignasi, a través de la basílica de la Seu, el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç i l’Espai Manresa 1522: la ciutat d’Igna-si. D’altra banda, la ciutat d’època moderna influïda pel sant, a l’entorn del santuari de la Cova i del Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi), especialitzat en art barroc.

Amb motiu del 500 aniversari de l’estada del pelegrí a Manresa, s’han endegat diversos esdeveniments culturals i festius al llarg de l’any. Alguns d’ells són la celebració de les festes de sant Ignasi el mes de juliol, al Cen-tre Històric; el cicle de concerts de músiques contemplatives Sons del Camí; el Fòrum Manresa 2022, programa de conferències Ignàgora, sobre les ciutats del futur i els valors ignasians; i la Marxa del Pelegrí, una caminada popular de Montserrat a Manresa seguint el Camí Ignasià. La posada en valor de l’enogastronomia renaixentista i pròpia del territori és una altra de les propostes.

Detall del retaule d’alabastre de Joan Grau a l’interior de la Cova.

Aquesta guia us ajudarà a descobrir els indrets de la Manresa ignasiana a través de diversos itinera-ris. Consta d’una introducció a la Manresa gòtica i barroca i breus descripcions de cadascun dels 22 llocs ignasians. Entre aquests, destaquen cinc equipaments amb patrimoni exposat i serveis. En cada cas, es dóna informació bàsica sobre qüestions pràctiques. Al llarg de la visita trobareu senyalització direccional i amb informació sobre el lloc i la seva relació amb Ignasi.

La guia també inclou el carnet on s’estamparà el se-gell de la visita als cinc llocs essencials de la Manresa Ignasiana. Amb el carnet emplenat amb tots els se-gells, rebreu una certificació que us permetrà gaudir d’avantatges i descomptes a la ciutat.

La visita als 22 llocs no tan sols us permetrà seguir les petjades d’Ig-nasi sinó també conèixer la Manre-sa que ell va viure (1522) i la ciutat dels segles posteriors, influïda per la presència del pelegrí. Es tracta d’uns espais excepcionals i únics, que guarden una estreta relació amb sant Ignasi.

Una guia per descobrir la Manresa ignasiana

La coveta, l’espai ignasià per excel·lència.

El bol de Sant Ignasi.

Avantcova, santuari de La Cova.

Façana barroca de la Cova.

Jord

i Pla

y

Ferr

an

Fa

ja

Jord

i Pla

y

76

Vistes de Montserrat des de Manresa.

El Pou de la Gallina.

El Pont Vell amb la Seu, al fons.

Un dels espais de veneració d’Ignasi, la creu del Tort.

Fill d’una família noble basca, Íñigo López de Loiola va néixer a Azpeitia (Guipúscoa) el 1491. Servidor de càrrecs reials, va ser ferit a la batalla de Pamplona entre les forces basco castellanes i basco franceses. Com a conseqüència d’una crisi espiritual, va decidir pelegrinar a Terra Santa. De camí a Barcelona, es va aturar a Montserrat, on va rebre un primer acompanyament espiritual. Diverses circumstàncies li van fer ajornar el viatge. Va fer estada a Manresa, on va ser acollit per un grup de dones devotes que serien conegudes amb el nom d’Íñigues.En aquells moments, Manresa havia deixat enrere la seva esplendor medieval. La ciutat tot just s’estava recuperant dels efectes combinats de la Pesta Negra, els cicles de males collites i la Guerra Civil del segle XV, que havien provocat una profunda crisi demogràfica i econòmica.

Manresa, però, continuava sent una de les ciutats més importants de Catalunya, tant per la seva producció artesanal, com per la seva puixant agricultura, amb una horta regada per la Sèquia, de 26 km, que feia 150 anys s’havia construït per portar aigua del Llobregat. A la ciutat, hi tenien convent diferents ordes religiosos: carmelites, domi-nics, clarisses i cistercencs. L’urbanisme era format per carrerons ir-regulars, foscos i mal ventilats, però plens d’expressions populars i creences religio-ses, visibles a través de fornícules, creus i capelletes escampades pertot arreu, a més de convents, ermites i esglésies. Per damunt de tots els edificis religiosos destacava la basílica de Santa Maria de la Seu.

La Manresa que va acollir Ignasi (segle XVI)

Ignasi havia descuidat el seu aspecte, fins al punt que popularment se’l coneixia com l’home del sac, perquè vestia amb una simple túnica.

Molts d’aquests llocs van ser espais de pregària per a Ignasi. El futur sant va rebre-hi el consell espiritual per part de diferents personatges: Joan Botocavi, canonge de la Seu; Galceran Perelló, frare dominic del convent dels Predicadors -on probable-ment va coincidir també amb la popular beata María de Santo Domingo-; i Alfonso de Agurreta, prior de Sant Pau. En alguns d’aquests indrets va experimentar misteris i revelacions, tal com relaten els testimonis de l’època. Segons l’Autobiografia del sant, va ser a la vora del riu Cardener on va tenir la revelació divina coneguda com a Exímia Il·lustració. Ignasi de Loiola vivia com un pelegrí pobre, acollit principalment a l’Hospital de Santa Llúcia. Menjava poc i practicava dejuni. Ha-via descuidat el seu aspecte, fins al punt que popularment se’l coneixia com l’home del sac, perquè vestia amb una simple túnica. S’ocupava de tenir cura dels malalts i d’alimentar els pobres, a més de pelegrinar per la ciutat. Aquesta actitud i els episodis místics que va viure representen l’expressió d’una profunda transformació que el va portar a redactar els Exercicis Espirituals.

Javi

er V

idel

a

Òsc

ar

Ro

db

ag

Jord

i Pla

yJo

rdi P

lay

Ton

i Ga

lera

98

Al llarg dels anys, Ignasi va mantenir relació epistolar amb diverses persones que el van ajudar durant la seva estada a Catalunya. Un cop va culminar la seva obra amb la fundació de la Companyia de Jesús, Man-resa va començar a venerar els llocs que el pelegrí havia freqüentat. En el transcurs del procés de canonització, que culminà el 1622, multitud de testimonis, directes o indirectes, van relatar anècdo-tes, fets i misteris relacionats amb el sant. Alguns eren producte de la tradició popular, com la llegenda del Pou de la Gallina.

L’augment de fidels va fer que el Consell de la Ciutat hi promogués l’establiment dels jesuïtes. La Companyia de Jesús va tenir residència estable a Manresa des del 1602 i va impulsar la construcció dels dos edificis emblemàtics de l’època barroca: la Cova i l’esmentat Col·legi de Sant Ignasi (actual Museu Comarcal). La presència jesuítica va estar condicionada pels diferents avatars socials i polítics, que van fer que l’orde patís diverses expulsions, a causa de la seva influència i poder.

Actualment, la Cova ha esdevingut un cen-tre internacional d’espiritualitat ignasiana. Acull visitants procedents d’arreu del món, que hi fan estades de meditació, formació i Exercicis Espirituals. Diversos artistes (entre ells Joseph Beuys i Fernando Prats) s’han inspirat en Ignasi per a les seves creacions, les quals han deixat petjada a Manresa.

La Manresa de la petjada ignasiana (segles XVI-XXI)

El Carrer del Balç, un enteixinat urbà nascut de l’època d’esplendor medieval.

La creu en record de Beuys mostra l’impacte de Sant Ignasi en els artistes contemporanis.

Vitralls del 1909 del taller de H. J. Maumejean de Barcelona.

Detall de la façana barroca de la Cova.

Ferr

an

Fa

ja

Javi

er V

idel

a

Ton

i Ga

lera

Ton

i Ga

lera

Gen

ís S

aez

Jord

i Pla

y

1110

La façana de l’esglésiaÉs una mostra excepcional de l’arquitectura jesuítica i del barroc català, gràcies al movi-ment dels elements i a la decoració en forma de retaule barroc. Al centre, s’hi observa una fornícula amb l’escultura del sant amb una ploma i el llibre dels Exercicis Espirituals, em-marcat per columnes corínties. A sobre, la rosassa oval simbolitza la il·luminació divina.

EsglésiaConstruïda entre 1750 i 1763, és formada per una planta de nau única amb capelles laterals, comunicades entre si, amb una tri-buna superior amb gelosia. No es va orna-mentar fins a mitjans del segle XIX, a causa de les expulsions de què va ser objecte la comunitat. Als laterals hi ha les talles escultòriques de sants de la Companyia de Jesús. L’altar major és presidit per la Pu-ríssima Concepció. A sobre es pot veure la Santíssima Trinitat i als costats les imatges de sant Ignasi i sant Francesc Xavier.

AvantcovaFins al segle XIX era l’espai dedicat al culte, però amb l’edificació de l’església va esde-venir el vestíbul d’accés a la Coveta. Va ser ornamentat, entre el 1906 i el 1919, pel pintor jesuïta Martín Coronas, que va dirigir les obres d’estil modernista amb un cert eclecti-cisme i amb una variada ornamentació, tant al terra, com a les parets i al sostre. Aquestaornamentació respon a una funció comuni-cativa: és l’espai que ens prepara per entrar al lloc més espiritual del conjunt. Aquesta idea es transmet gràcies a la iconografia de les parets: els vitralls de les finestres i els mosaics de les pseudofinestres; entre els

Façana lateral barrocaMostra de la teatralitat del barroc, va ser concebuda com a tancament d’un espai buit. Consta de tres sectors, la coveta, l’avantcova i l’església del santuari. S’es-tructura en tres nivells: basament nu, cos central amb pilars jònics i finestres ado-vellades (inclou un entaulament a la part superior amb figures zoomorfes i vegetals), i cos superior amb àngels músics i òculs el-líptics. Data del segle XVII i és obra de Joan Grau i de Francesc Grau.

CovetaEs tracta de l’espai ignasià per excel·lència. És una balma sobre el Cardener excavada per l’erosió fluvial del terciari. Al segle XVII es va ornamentar amb un retaule d’ala-bastre de Joan Grau que mostra la figura del sant escrivint els Exercicis Espirituals a Manresa. Els estucs de la banda del riu són del segle XVIII.

La llera del riu Cardener es caracteritza per les balmes naturals excavades a la roca per la força del vent i la pluja. En aquestes balmes hi habitaven ermitans durant el segle XVI. En una d’elles Ignasi s’hi recollia per pregar. Segons la tradició, va comen-çar-hi la redacció dels Exercicis Espirituals. A finals del segle XVI aquest espai es va començar a venerar. En un primer moment, s’hi va col·locar una creu i es va tancar la cova amb una porta. Posteriorment, el 1603, s’hi va construir una petita capella. A poc a poc, els visitants van anar augmen-tant i durant més de quatre segles es va dignificar l’espai amb noves construccions, el conjunt de les quals es coneix amb el nom de la Cova.El complex està format, d’una banda, pel Santuari de la Cova, i de l’altra, pel Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana (abans anomenat Casa d’Exercicis), que data de 1894 i és obra de Joan Martorell. L’edifici va ser remodelat entre 2012 i 2014. Acull la comunitat jesuïta que hi habita de manera permanent. Després de l’actual remodelació, el santuari es divideix en qua-tre espais: l’església, l’espai d’acolliment, l’avantcova i la coveta. Tot el conjunt mo-numental és una bona mostra de l’arqui-tectura jesuítica i, sobretot, de l’art barroc català. A més del seu interès artístic, és tot un símbol per als membres de la Compa-nyia de Jesús, ja que és considerat el lloc on van germinar les idees del seu fundador.

1 Santuari de la Cova

Santuari de la Cova de San IgnasiD’octubre a febrer:De dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 15h a 18h. Diumenges de 10h a 12h i de 15h a 18hDe març a setembre:De dilluns a dissabte de 10h a 13h i de 16h a 19h. Diumenges de 10h a 12h i de 16h a 19hFestius de no precepte, consultar horariConsultar preus. Possibilitat de visita guiada

Exterior del santuari

Interior del santuari

Espai d’acollimentPodem trobar-hi la porta del 1625, per la qual s’entrava a la Coveta fins el 1900, i l’arrambador de marbre del 1900 que cobria bona part de la roca de la Coveta. Tam-bé hi podem veure els nou medallons amb relleu d’alabastre de Josep Sunyer (1720), que mostren episodis de la vida d’Ignasi a Manresa.

finestrals hi ha sis medallons que expliquen episodis de la vida del sant; el paviment di-buixa l’escut de la família d’Ignasi i les armes de la seva antiga professió.

Els 22 llocs ignasians

938751579 · santuari@covamanresa.catwww.covamanresa.cat

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Jord

i Pla

y

1312

Les sales del museu conserven una importan-tíssima mostra de peces dels retaules barrocs produïts a la ciutat de Manresa durant els segles XVII i XVIII. Tots aquests retaules van ser conce-buts com a objecte de devoció per les esglésies de la ciutat després del Concili de Trento (1545-1563); quan es va demanar a totes les parrò-quies que renovessin el material litúrgic d’acord amb els nous criteris. Aquest fet va provocar

un augment de la demanda i, alhora, l’augment dels tallers per tot Catalunya, i, a casa nostra, el naixement de l’escola manresana. Entre els obradors més importants hi havia els de la famí-lia Grau, els Sunyer o els Padró. De l’època post ignasiana es conserva un espai propi al museu i d’altres d’interès dedicats a la Guerra de Succes-sió, al pintor Viladomat i a la Guerra del Francès.

3 Capella del Rapte (antic Hospital de Santa Llúcia)

2 Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi)

Es va fundar el 1625 gràcies a donacions particulars i al Consell de la Ciutat, que va cedir l’antic hospital de Santa Llúcia perquè els jesuïtes l’habilitessin com a col·legi, el segon de la Companyia de Jesús a Cata-lunya, després del de Betlem (Barcelona), i precursor de les escoles jesuïtes de Gràcia i de Sarrià (Barcelona). El 1750 es va ampliar fins a conformar l’edifici actual i es va renovar al segle XIX. Un pati central n’articula les diverses ales. Consta d’una planta quadrada amb un claustre porticat d’estil neoclàssic al centre. Els jesuïtes van dirigir l’escola fins al 1892.Per les seves estances va passar-hi José Pignatelli, que seria el restaurador de la Companyia de Jesús. El prestigi del col·legi - on els interns practicaven una estricta disciplina- el va convertir en un dels cen-

tres preferits per famílies benestants d’ar-reu de Catalunya. A les seves memòries, l’escriptor Josep M. de Sagarra explica que el seu pare –que va ser alumne del col·legi- havia patit “freds siberians” a Manresa perquè “l’educació ignasiana encara es ressentia de l’austeritat dels temps de la Contrareforma.”Després de la marxa dels jesuïtes, el 1901 s’hi va inaugurar l’Escola d’Arts i Oficis municipal. Al llarg del segle XX, l’edifici va tenir altres funcions, com les de caserna, laboratori i biblioteca. Finalment, l’any 1941 s’hi van instal·lar l’Arxiu Històric i el Museu.

L’hospital de Santa Llúcia va ser enderrocat durant la Guerra Civil. En el mateix lloc, i aprofitant part de les runes, als anys 50 es va reconstruir la capella de Santa Llúcia, i en un lloc significatiu s’hi va tornar a posar l’escultura jacent de Sant Ignasi que ja es venerava abans de la guerra. El conjunt dels dos espais es coneix avui com Capella del Rapte.

L’hospital de Santa Llúcia, d’origen medie-val, era anomenat l’hospital dels pobres o inferius. Al segle XVI els hospitals no eren centres sanitaris, sinó que donaven menjar i aixopluc a pelegrins, forasters, indigents, rodamóns, malalts mentals i nens orfes i abandonats. Acollien, doncs, persones amb pocs recursos o que estaven de pas.L’hospital de Santa Llúcia va ser el primer lloc i el principal on el pelegrí es va hostat-jar en els seus 11 mesos manresans. Ignasi hi menjava amb els pobres i ajudava a servir els malalts, practicant així els vots de pobresa i d’ajuda als altres.Segons conten els testimonis, mentre es cantaven les completes el pelegrí va sofrir-hi un rapte espiritual i va restar vuit dies i vuit nits immòbil al terra de la capella.

Els 22 llocs ignasians

Cada dia, de 10h a 18h Visites a les sales d’exposicions:Dissabtes de 10h a 14h i de 17h a 20h i diu-menges de 10h a 14hDe dimarts a divendres, visites concertades

Museu Comarcal de ManresaCENTRE D’ACOLLIDA DE PELEGRINS

3€938741155 · museu@ajmanresa.catwww.museudemanresa.cat

Ton

i Ga

lera

Jord

i Ma

rtín

ez

Javi

er V

idel

a

1514

6 Carrer del Balç

Els primers temps de la seva estada a Manresa, Ignasi es va establir durant uns dies als baixos d’aquesta casa del carrer de Sobrerroca, després d’allotjar-se a l’hos-pital de Santa Llúcia. Va ser acollit per una de les seves seguidores, Miquela Canyelles. Segons la tradició, el pelegrí dormia a l’es-pai comprès entre la porta que donava al carrer, l’escala i el cel obert interior.

Al carrer de Sobrerroca trobem un pou que recorda la tradició d’una història miraculosa esdevinguda el 1602: una nena de cator-ze anys guardava una gallina de la seva madrastra; l’animal se li va escapar i va caure al pou d’aigua que hi havia en aquest carrer. La gallina va morir i ella, espanta-da per la reacció que pogués tenir la seva madrastra, va suplicar a sant Ignasi que li tornés la vida. Segons la tradició, així va succeir. Al segle XVIII s’hi va construir una petita capella adjacent. A l’interior hi ha un retaule on s’explica la llegenda. La ciutat va continuar recordant durant molts anys aquest esdeveniment miraculós bevent l’aigua beneïda del pou.

Els 22 llocs ignasians

És un bon exemple de l’entramat urbà me-dieval de Manresa, constituït per carrerons estrets, irregulars, mal il·luminats i amb poca ventilació, que s’adaptaven a l’orografia del terreny. Es tracta d’un espai singular, format per una estructura de galeries porxades que comunicaven diverses cases. Encara s’hi conserven un pou d’aigua, vells portals, cellers i construccions sobreposades que formen un carrer fosc i reclòs on es respira un ambient medieval.Actualment acull el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç on, a través d’un mun-tatge audiovisual, el visitant pot descobrir com era la Manresa de l’època de Pere el Cerimoniós.

5 Pou de la Gallina

Dissabtes de 10h a 14h i de 17h a 20hDiumenges i festius de 10h a 14hEntre setmana, visites concertades.

Centre d’Interpretació del Carrer del Balç

5€ tarifa general / 4€ tarifa reduïda

938721466 · carrerdelbalc@ajmanresa.catwww.manresaturisme.cat/carrerdelbalc

4 Can Canyelles

*

Gen

ís S

aez

Òsc

ar

Ro

db

ag

Òsc

ar

Ro

db

ag

Javi

er V

idel

a

1716

Els 22 llocs ignasians

7 Basílica de la Seu

La basílica gòtica de Santa Maria de la Seu, construïda sobre el Puigcardener, és la principal icona del patrimoni arquitectònic i artístic de la ciutat. En destaquen un con-junt de retaules dels segles XIV-XVI; el mu-seu (amb peces molt valuoses), els vitralls, el claustre romànic, el campanar massís de 50 m d’altura, els tres portals exteriors i un espectacular sistema de contraforts i arcs que suporten les voltes.La imponent construcció es va començar el 1328, dirigida pel mestre d’obres Berenguer de Montagut –l’artífex de Santa Maria del Mar de Barcelona-, i es va acabar el 1488. En arribar Ignasi el 1522, tot just s’havia construït el cos bàsic de la basílica: la cap-çalera, la nau i les capelles laterals. Poste-riorment es van construir el campanar, la capella del Santíssim i la façana de ponent. De planta única, de 30 metres d’alçada i 33 d’amplada, és la segona església gòtica més ampla d’Europa, després de la catedral de Girona, i forma un dels millors exemples d’aquest període artístic. Construïda gràcies a les aportacions dels gremis, dels fidels i del Consell de la Ciutat, la Seu esdevé reflex de l’esplendor medieval de la ciutat: una època de prosperitat eco-nòmica que va convertir-la en una de les poblacions més importants de Catalunya.La Seu va ser visitada per Ignasi el mateix matí que va arribar a la capital del Bages. El pelegrí de Loiola hi assistia diàriament i pregava a la capella de Sant Antoni Abat, actualment de Sant Josep. Segons l’Autobiografia d’Ignasi, entre els seus consellers manresans hi havia el ca-nonge de la Seu, Joan Bocotavi, un “home molt espiritual que predicava allà”, el qual, per ajudar-lo a vèncer els escrúpols que el turmentaven, “li digué un dia en confessió que escrivís tot el que podia recordar.”

De dilluns a divendres de 10.30h a 13.30h i de 16h a 19h. Dissabtes, diumenges i festius de 10.30h a 14h i de 10.30h a 14h i de 16h a 19h.Museu de la Seu: diumenges de 10h a 14. * El museu no és accessible per persones amb mobilitat reduïda

Basílica de Santa Maria de la Seu

Consultar preu.

La capella de Sant Antoni Abat, on Ignasi pregava molt sovint, va ser finançada pel gremi de mestres sabaters i correspon a l’actual capella de Sant Josep. Actualment, una escultura instal·lada a la mateixa cape-lla ho recorda.

La Seu, sobre el Puigcardener, és la principal icona del patrimoni manresà i un dels espais més influents per a gnasi durant la seva estada a la ciutat. 938721512

Ferr

an

Fa

ja

Jord

i Pla

y

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Ton

i Ga

lera

1918

Els 22 llocs ignasians

Antiga residència d’estil renaixentista de la nissaga noble dels Amigant, família que va acollir Ignasi de Loiola. Sobre la portalada es pot veure l’escut heràldic del llinatge, format per dos braços posats en faixa que s’estre-nyen les mans, acompanyats de dues estre-lles d’or, símbols d’amistat i bona ventura.

La Família Amigant tenia el costum d’acollir malalts i cuidar-los en una altra casa que anomenaven l’Hospitalet. Ignasi va fer-hi estada en dues ocasions, ja que Àngela Seguí, matriarca de la família, el va ajudar en repetides ocasions. Més tard forma-rà part del grup que assistia als Exercicis Espirituals que Ignasi impartia a la Capella de Santa Llúcia.

El 1703 l’Hospitalet es va transformar en espai de culte: la capella de Sant Ignasi Ma-lalt. A l’interior, s’hi conserva una pintura a l’oli amb una estampa de la família Amigant cuidant el pelegrí. Recentment aquest espai ha estat restaurat.

Sobre el puig Mercadal, el més alt de la ciutat, els pares carmelites van erigir una església al segle XIV: el temple gòtic del Carme. Amb el suport econòmic d’Alfons el Benigne, el 1322 van començar-ne les obres, sota la direcció de Berenguer de Montagut. L’església feia 75 metres de llargada, 22 d’amplada i més de 36 d’al-çada. La construcció del retaule barroc de l’altar major, al segle XVII, va aplegar artistes com el pintor Pere Cuquet. El convent i el claustre van ser refets en estil neoclàssic al segle XVIII. Després de l’exclaustració dels carmelites, el 1835 el convent va funcionar com a escola. El 1849 es va convertir en caserna, funció que va mantenir fins al 1965. Durant la Guerra Civil, va ser derruïda i durant els ender-rocs, es van descobrir peces de ceràmica decorades en verd i magnanès, que poden veure’s al Museu Comarcal. Diversos capitells, són exposats a l’Espai Manresa 1522. El 1990 es va transformar en l’actual alberg.Segons la tradició, va ser un dels llocs de devoció d’Ignasi.

La misteriosa Llum

Segons la tradició local, el 21 de febrer de 1345 un raig de llum procedent de Montser-rat va il·luminar l’església del Carme. Aquest fet va servir per tancar el litigi sorgit entre la ciutat i el bisbe de Vic arran de la cons-trucció de la Sèquia. El canal, que havia de servir per pal·liar la greu sequera que hi havia a la ciutat, havia de passar per terres del bisbe de Vic, que hi era reticent. Després de l’aparició de la misteriosa llum, el bisbe va permetre que es reprenguessin les obres. Els manresans continuen celebrant aquest episodi llegendari amb una gran festa popular i una espectacular fira medieval, la Fira de l’Aixada, que té lloc durant el cap de setmana després del 21 de febrer.

8 Capella de Sant Ignasi Malalt

Cada dia, de 10h a 20h.

9 Alberg del Carme (antics convent i església del Carme)

10 Casa Amigant

Gen

ís S

aez

Ton

i Ga

lera

2120

Els 22 llocs ignasians

11 Plaça de Sant Domènec (antic Convent dels Predicadors)Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi

L’enorme conjunt monumental del convent de Sant Domènec (també conegut com a convent dels Predicadors) incloïa l’església de Sant Pere Màrtir, enderrocada l’any 1936, du-rant la guerra civil. Adossada a les parets de l’actual Teatre Conservatori, era una cons-trucció eclèctica que es va començar a bastir al segle XIV però que no es va finalitzar fins a mitjans del segle XVIII. Al seu interior, la capella del Roser allotjava un valuós retaule de 1644, obra de Joan Grau.

Durant els onze mesos que va romandre a Manresa, Ignasi de Loiola es va allot-jar almenys dues vegades al convent dels Predicadors. Regentat pels frares dominics (o predicadors), l’edifici ocupava una part de la plaça de Sant Domènec, que correspon apro-ximadament a l’actual Teatre Conservatori.

Tal com el mateix Ignasi explica a l’Autobio-grafia, va viure-hi alguns dels moments més crítics de la seva estada a Manresa, amb dubtes, severes penitències i dejunis que van fer que emmalaltís seriosament i que fins i tot pensés en la possibilitat de suïcidar-se.

El convent va ser també l’escenari de vivèn-cies intenses –amb visions i il·lustracions- que van reforçar Ignasi en la seva fe i li van permetre culminar la transformació personal que va viure a la ciutat.

Al convent dels Predicadors,

Ignasi va experi-mentar intenses

vivències que li van perme-

tre culminar la transformació

personal que va viure a Manresa.

A partir de l’últim trimestre de 2015:Espai Manresa 1522. La ciutat d’Ignasi

Instal·lat als porxos de l’antic claustre (avui Teatre Conservatori), el centre d’interpreta-ció mostra com era la ciutat que a principis del segle XVI va trobar el futur fundador de la Companyia de Jesús. Ofereix també una visió de conjunt dels principals indrets de la capital del Bages que conserven el record de la petjada ignasiana. Exhibeix també algunes peces originals que procedeixen de llocs que Ignasi va veure i conèixer directament mentre va estar a la ciutat, com el mateix convent dels Predicadors i l’antiga església del Carme.

Òsc

ar

Ro

db

ag

Jord

i Ro

dó

Gen

ís S

aez

Jord

i Pla

y

Jord

i Ro

dó

2322

Els 22 llocs ignasians

La capella i el convent de Sant Cristòfol i Santa Caterina eren situats al turó de Santa Caterina, al marge dret del Cardener, prop del camí que portava cap a Igualada i Marganell. Des del segle XIII fins al segle XV hi va haver una petita comunitat feme-nina de canongesses de Sant Agustí, que depenien de la Seu de Manresa. El 1502 el consell de Manresa va restaurar la capella, però ja sense comunitat. Probablement, va ser el primer lloc que va trobar Ignasi quan arribà a Manresa.Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la capella va ser derruïda i al seu lloc es va construir l’actual torre de defensa circular, amb una guarnició permanent i equipada amb un canó d’artilleria.

Pont d’origen medieval (segle XI) que travessa el riu Cardener a l’entrada de la ciutat. Refet i transformat diverses vegades al llarg de la història, consta de vuit arcs de mig punt adovellats, té 132 metres de llar-gada, 3,70 d’amplada i una alçada màxima de 25 metres sobre el riu. Connecta amb l’antic camí que, passant per Castellgalí, portava a Montserrat. Ignasi el va travessar en arribar a Manresa. Al costat del pont hi havia l’antic Molí Nou, propietat del Comú, que al segle XIX, després de ser venut, es va convertir en una fàbrica tèxtil, actual-ment desapareguda. L’antic saltant d’aigua situat sota l’arc principal és conegut com el bullidor i està associat a diverses llegendes.

L’ermita i la creu de la Mare de Déu de la Guia es trobaven al peu del camí que arribava de Montserrat, just a l’inici del Pont Vell, abans d’accedir a la ciutat. Com a patrona dels missatgers, els devots hi pre-gaven abans de fer camí. Segons la tradi-ció, en arribar a Manresa el pelegrí va tenir en aquest punt una aparició de la Mare de Déu, que el va encoratjar a continuar la penitència. Durant la seva estada, la creu va ser un dels punts de devoció freqüentats pel futur sant.

Popularment coneguda com a creu de Beuys, la creu Manresa Hbf és un monu-ment erigit el 1995 en record de l’estada a la ciutat de Joseph Beuys, i en homenatge a sant Ignasi de Loiola. Després de visi-tar la Cova, el 1966 Beuys va presentar a Düsseldorf l’acció artística Fluxus Manre-sa, inspirada en l’espiritualitat ignasiana. El 1994, dos deixebles danesos de l’artista (l’escultor Björn Norgäard i el compositor Henning Christiansen) van dur a terme l’acció Manresa Hauptbahnhof, i Norgäard va esculpir aquesta creu, que uns mesos més tard va quedar instal·lada a prop del Pont Vell.

En aquesta petita capella gòtica del segle XV, Ignasi hi anava a pregar. Segons alguns testimonis, hi va tenir una visió espiritu-al. L’esglesiola, construïda a iniciativa del Consell de la ciutat, conserva un escut de Manresa esculpit a la part superior dels muntants. En aquella època va ser custo-diada pel gremi de blanquers i assaonadors de pells, que llavors era el més important.

L’ermita de la Guia va ser desmuntada l’any 1856 i traslladada uns quants metres més amunt a causa de la construcció de la línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa.

12 Torre de Santa Caterina

13 Cardener i Pont Vell

14 Creu i capella de la Guia

15 Creu de Beuys

16 Capella de Sant Marc

El riu Cardener i el seu paisatge, segons conta Ignasi a l’Autobiografia, va ser un dels escenaris clau de les seves vivències manresanes.

Beuys va disseccionar la creu cristiana i li va donar una nova forma i un nou sentit, a fi de convertir-la en un element d’unió i d’inter-secció, i no de divisió i separació. El monu-ment tracta de reflectir aquesta reelabora-ció, per mitjà d’una barreja simbòlica d’art, ciència i religió.

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Ton

i Ga

lera

Jord

i Ro

dó

Jord

i Ro

dó

Jord

i Pla

yJo

rdi P

lay

2524

Els 22 llocs ignasians

Es troba al costat de la casa del mateix nom, tocant a l’antic camí ral de Barcelona que discorre pel Pont de Vilomara. Originà-ria del segle XIV, va ser un espai de devoció per a Ignasi. Segons diversos testimonis, hi va tenir diferents visions i s’hi va aturar després de l’Exímia Il·lustració.Des de la creu del Tort es contempla una part de l’antiga Vall del Paradís, el vessant verd regat pel darrers ramals de la Sèquia.

Quan va marxar de Manresa, Ignasi va abandonar la seva escudella (bol de fusta d’olivera) en aquesta casa. La família la va conservar fins a l’estiu de 2008, en què la va cedir als jesuïtes de la Cova, on és exposada.

Sant Ignasi pregava agenollat a la pedra d’entrada, que actualment es conserva a l’interior de l’església amb una inscripció que ho recorda.

Al segle XVI Viladordis era una vila inde-pendent formada per masos dispersos i una església de construcció romànica envoltada de conreus i de zona boscosa. Té la particu-laritat que hi transcorria un dels ramals de la Sèquia de Manresa. El 1878 es construí, al costat de l’església, la nova casa rectoral, de tres pisos, que tapa la façana de l’antiga rectoria. Amb motiu d’ex-cavacions s’hi trobaren tombes medievals.

Dipòsit dels jesuïtes: obra d’enginyeria hidràulica que recollia aigües d’un brancal de la Sèquia. Fou construïda probablement al segle XVIII a iniciativa de la Companyia de Jesús, per tal de promoure el regadiu en aquesta àrea de la ciutat quan el convent de Sant Pau va ser adquirit pel Col·legi de Sant Ignasi, l’any 1700.

L’experiència artística iniciada per Beuys va ser continuada per l’artista xilè Fernando Prats amb el projecte Del Cardener a l’An-tàrtida (2001-2004). Prats buscava trans-portar l’essència de l’espiritualitat des de l’origen, al Cardener (on Ignasi va tenir l’Exí-mia Il·lustració), fins a l’Antàrtida. Per fer-ho, va embolcallar l’interior de la Cova amb paper i cinta per impregnar-hi l’espiritualitat de l’espai, i va traslladar aquest paper

Construïda el 1308, inicialment va estar sota l’advocació de sant Marc i santa Bàr-bara. El 1322 s’hi va traslladar un hospital de leprosos. El 1412 es va cedir a uns ermi-tans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau. Al segle XV s’hi va establir una comunitat de monjos de Vall-daura i es va convertir en priorat cistercenc, dependent de Poblet.El 1522 Ignasi de Loiola va freqüentar l’ermitori. Hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, a qui va definir com un “home molt espiritual” i a qui va intentar tornar a veure després de viatjar a Terra Santa, quan ja havia mort.

Convent d’origen medieval ocupat per una comunitat de monges clarisses. Era lloc de pas d’Ignasi quan anava cap a Viladordis. Segons la tradició, s’asseia al pedrís de l’entrada romànica per escoltar el cant de les monges. Des del segle XVII hi residei-xen monges dominiques de clausura. A principis del segle XX, l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March va construir-hi un cos nou amb la façana de ponent, d’estil modernista.

La creu de la Culla, datada del 1413, es troba a prop del mas de la Culla i marca-va el punt d’entrada a la ciutat venint de Barcelona. Al segle XVI, quan Ignasi de Loiola estava a Manresa, la casa de la Culla era una dels més riques. Segons la tradi-ció, hi anava a demanar almoina i passava estones resant i meditant al peu de la creu, on fins i tot hi hauria tingut alguna visió o revelació.

Actualment el mas s’ha reconvertit en la seu del Consell Regulador de la DO Pla de Bages i en un camp d’aprenentatge de valors mediambientals.

17 Creu del Tort 19 Ermita de Sant Pau

a l’Antàrtida, on va ser enterrat sota el gel. Paral·lelament a aquesta acció, a Manresa es va excavar un pou de 15 metres a la vora del Cardener i es van dipositar testimonis físics de l’acció a l’Antàrtida. L’orifici representa la voluntat d’arribar al punt d’origen de tota inspiració. El pou es troba cobert per un mo-nument en forma d’espiral on hi ha inscrits 117 noms de personalitats de diferents èpo-ques amb un punt en comú: la seva trobada amb l’experiència mística. El conjunt artístic és conegut com a Pou de Llum.

18 Pou de Llum

20 Convent de Santa Clara

21 Creu de la Culla

Construïda al segle X, Santa Maria de la Salut era una església situada fora del recinte emmurallat, freqüentada per Ignasi. Constitueix un enclavament on s’encre-uen els actuals camins de Sant Jaume i de l’Abat Oliba, a més del Camí Ignasià. Les Marcetes és un mas d’origen medieval a prop del santuari. Els propietaris eren els cuidadors del santuari. Segons la tradició, donaven almoina a Ignasi. Ell els ho va agrair amb la donació d'un tros del seu ci-nyell, amb el qual es va fer una relíquia dins una escultura de plata que va desaparèixer durant la guerra civil.

22 Santuari de la Salut

Gen

ís S

aez

Joa

n A

. Clo

ses

Jord

i Pla

y

Jord

i Pla

y

2726

Altre patrimoni coetani a l’estada de Sant Ignasi

Carrer i portal de SobrerrocaAquest carrer de la ciutat medieval era el lloc de residència de famílies nobles i be-nestants. En una de les entrades hi trobem una de les dues torres que flanquejaven l’antic portal d’accés a la ciutat. Aquest portal era un dels vuit que tancaven la muralla i tenia una funció doble: permetre l’entrada i la sortida de la ciutat, i exercir de punt de control.

La SèquiaLa Sèquia és un canal medieval construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobre-gat des de Balsareny fins a Manresa.Té un recorregut de 26 km i va ser projecta-da per l’enginyer Guillem Catà. Considerada una de les principals obres d’enginyeria hi-dràulica de l’edat mitjana a nivell europeu, tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg de tot el recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època.Al llarg del seu traçat es poden visitar molts espais d’interès natural, històric i arquitec-tònic. En arribar a Manresa es divideix en diversos ramals, un dels quals es bifurca cap a Viladordis i cap a Santa Clara, dos llocs freqüentats per Ignasi.Més informació: www.parcdelasequia.cat

El Pont NouTravessa el riu Cardener a l’alçada del cementiri de Manresa. És un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construït a principis del segle XIV sota la direcció de Berenguer de Montagut, que també projectà les esglésies de la Seu i del Carme. Amb una llargària considerable, ini-cialment constava de nou arcs i donava pas al camí ral que anava de Manresa a Lleida.

La MurallaDe l’antiga muralla que envoltava la ciutat de Manresa, que al segle XIV assolí el perí-metre màxim, en resten diversos trams: el portal de Sobrerroca (conserva una de les dues torres d’entrada des del camí ral de Barcelona), la plaça d’Europa, la muralla del Carme i el sector de la Via de Sant Ignasi, conegut com a mur d’en Jaffa, just sota la basílica de la Seu.

La torre, de base quadrada, fou construïda entre els segles XIII i XIV. Recentment ha estat restaurada i es pot accedir a l’interior.

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

Gen

ís S

aez

2928

Altre patrimoni de la petjada ignasiana

Antic Palau del Consell de la Ciutat

Es va construir a l’espai que antigament ocupava la Casa del Comú, és a dir, l’antic l’Ajuntament. Va ser concebut entre els anys 1661 i 1685 amb la idea d’acollir les mateixes funcions. La possibilitat de crear un bisbat a Manresa va fer que durant un temps també es pensés instal·lar-hi el palau del bisbe. Però finalment es va convertir en jutjat i presó. D’estil renaixentista tardà i amb façana barroca, sòbria però elegant, es creu que es va inspirar en el Palau de la Generalitat de Catalunya, per la disposició de les finestres i la fornícula central. L’escut de la ciutat que es pot veure a la llinda del portal és obra de l’escultor Joan Grau (1671).

Plaça Major i Ajuntament de ManresaL’actual plaça Major va ser construïda al segle XVIII. Anteriorment era formada per dues places petites, la dels Especiers i la de la Ciutat, separades per una illa de cases.Es van aprofitar els enderrocs de 1713, durant la guerra de Successió, per ampliar la plaça i satisfer així el nou costum popular de celebrar festes al carrer.L’actual edifici de l’Ajuntament és de la ma-teixa època, obra de Joan Garrido. Segueix l’estructura d’un gran casal barroc, amb influència gòtica a l’entrada porxada.

Casals barrocsLa ciutat conserva un bon nombre de casals barrocs construïts per la petita burgesia local durant el segle XVIII. Els seus antics propietaris es van enriquir gràcies al comerç, les manufactures i les rendes del camp. Es caracteritzen pels amplis portals d’entrada de cavalleries, per les finestres i els balcons distribuïts simètricament a la façana i per un gran pati central amb esca-linates per accedir al primer pis. Amb dues plantes superiors, els casals llueixen una ornamentació exterior mínima. Els interiors, en canvi, són més treballats, amb motllures i pintures barroques. Els principals casals barrocs són:

Ca l’Asols: casal construït el 1789 i recent-ment restaurat (2007), conserva elements orna-mentals a la façana principal.

Ca l’Oller: construït a la Plana de l’Om, amb el pati central cobert per una cúpula i una llan-terna, també fou restaurat (2007).

Casa Suanya: construïda el 1774, actual-ment restaurada i amb un pis superior ampliat.

Casa Torres Argullol: construïda el 1773, com indica la llinda del balcó. Els interiors van ser decorats amb pintures murals al segle XIX.

Casa dels escultors Grau: segurament fou la residència i el taller d’aquesta important família d’escultors barrocs. Actualment, acull la sala de conferències i d’exposicions cedida a l’Ajuntament de Manresa.

Antiga església i convent de Sant BartomeuSituada al turó del Corcó, la capella de Sant Bartomeu –esmentada des de finals del segle XIII- va acollir els caputxins quan aquests s’establiren a Manresa, l’any 1582. Al costat de l’església, els frares van cons-truir-hi el seu propi convent. Al segle XVII el veïnatge amb la Cova de Sant Ignasi va do-nar lloc a un llarg conflicte amb els jesuïtes quan els frares caputxins van reivindicar la presència ignasiana en alguna de les coves situades sota el seu convent. El 1676 es va inaugurar la nova capella de Sant Bartomeu, que els caputxins van abandonar el 1835, amb motiu de la desa-mortització. El 1863 l’església passà a mans de les Germanetes dels Pobres fins al 1936, en què va ser enderrocada durant la Guerra Civil.Abans de convertir-se en l’actual Casal de les Escodines, l’edifici de l’antic convent va funcionar com a asil de beneficència, caser-na, alberg de refugiats i presó.

BARRI TRES CREUS BARRI VISTA ALEGRE

BARRI BELLAVISTA

BARRI SOL I AIRE

PLANA DEL

PONT NOU

CAN COLOMER

EL POAL

EL GUIX

ELSPOLVORERS

Polígon industrialEls Dolors

Polígon industrialPont Nou

ELS PLANS

MASTERRÓS

PARC DE L'AGULLA

SANTA CATERINA

LA GUIA

PARC TECNOLÒGIC

LesArnaules

RIU CARDENER

Rie

rade

Raj

adel

l

ELPOUET

Ferrocarril de Barcelona a Saragossa

CalTorrent

FàbricaVermella Fàbrica

Blanca

Camp de fútbolde Sant Pau

F. G. C. de Barcelona a Manresa

RIU CARDENER

LESPEDRERES

ELSPOLVORERS

LA TRAVESSA

CalTeleca

antics dipòsitsde CAMPSA

laFarinera

Antiga Carretera d'Abrera a Manresa C - 55

SANTACATERINA

CalRona

PisosGuitart

CalParrot

CalCarrió

RIU CARDENER

EL REGADIU

Carretera de M

anresa a Solsona C - 55

SANT JOAN DE VILATORRADA

Cal

Cal

Ca laPipa

Cal TorreRiera

CalCatllà

Cal

CalBonaplata

CasaCodony

MasRossinyol

TROSSOSDE

CAL TORRES

Font

CalAltimiras

Bon Repòs

TorreVilà

CalSoler

Torras

Fernando

Riera de Rajadell

ELSPLANS

ELSCORRONS

C-37

CalMinguet

Antiga centralelèctrica

CalMinguet

Vell

ElsCorrons

CalRamonet

Cal'Arrufat

CalTuróCal

Colell

Cal

CalFrare Vell

CalFrare Nou

CalCano

Cal

Cal'Antolin

granjaSantacreu

Roca

CalSolanes

CalR. Villa

Ribalta

CalGarcia

CalVicenç

Camp de

del Xup

EL POAL

CalBastardes

Cal

CalCardona

Torre

l'Oliva

Cal

Cal

CalPalacios

Cal

granjaPerramon

Vilardaga

Simó

OmsCa

CalBarbé

CalRubiralta

granjaCasanovas

CalTunic

Santasusana

Huguet

CalMiró

esglèsiallar

d'avis

Cam

í de

la

Torre

d'e

n Vi

nyes

Antiga via dels FF.CC

.

CalAndreu

CalRovira

CalPujol

Cal

Cal

CasaVilalta

LaTalaia

CalSet Renes

FincaVinyes

TorreVinyes

CalQuerol

Armengou

Tasías

CalTí

CLOTDELS

ANGLESOS

EixTransve

rsal

L'HOSTAL DEL'ARPA

CAN FONT DELA SERRA

GimnàsticPark

CasaMacariCa

l'Alzina

CalGiralt

Cal

CalVidal

Cal

CalFarré-Masana

CanFont

Cal

CalGonzalez

Calde Blas

Ca laRodona

Ca laFilomena

CanFont

TorresCamprubí

R. SabriaCal

J. Sabria

CalPérez

Tresserra

Sola

LLAC DE L'AGULLA

SANT FRUITÓS DE BAGES

Carretera C - 55 Ronda Nord

Ferrocarril de Manresa a Sallent

Ferro

carri

l de

Manre

sa a

Sall

ent

Camí de les Aigües

Car

rete

ra d

eS

antp

edor

BV

- 45

01

Camí de Sant Fruitós

CasaCots

CanColomer

CasaAlberti

CasaPla

Cal Freixanet

Torre

ElMasnou

Club de Tennis

Casa del'Agulla

CalAgustí

CalSant

CalCasas

CalMiquel

Berni

L' AGULLA

SERRAT DEL GUIX

Carrete

ra de

Vic

N - 141Bombers

Fàbricadel Guix

Carretera C - 55Ronda Est

Car

rete

ra

C

- 55

Ron

da

E

st

Cam

í de

ls T

ovot

s

CalCodina

Nou

CalCerdans

CasaMagí

CalPlanes

CalClosaCal

CodinaVell

Cal' Estrada

Escola Oficial d'idiomes

Torre

CalBarba

Gaià

Cal

CalTeula

FornCal

CalTort

Costa

CalPlanell

fàbricadels

Tovots

CalTatjé

Cam

í de

la C

asa

Cal

ot

LA PUJADA ROJA

LES COTS

MAIXANET

Camí del Grau

Camí deCal Majó

Camí d

e les

Cots

TorreJordana

CasaPlans

CasaPia

CalBallar

CalJuncadella

CalSerra

TorreBusquets

CalSerra

Carre

r Pa

re A

lgué

Camp de FutbolLes Cots

Carretera de Viladordis

TOSSALDEL CORO

Cal' Ermitanet

recintefiral

CalMajó

CalTorras

Cal'Arderiu

Cal'Oliveres

CalPercaté

CalSerra

CalSicra

CalPere la

Gràcia

M I R A L P E I X

P u i g b e r e n g u e r

RIU CARDENER

RIU

CAR

DEN

ER

Carretera de Manresa a Solsona C - 55

Eix Transversal C - 2

5

Camí de M

iralpeix

Camp deFútbol

TorreRoca

Cal

CalLlop

BARRIADA DEMIRALPEIX

MIRALPEIX

CalParcerisses

CalTí

Oliveras

BARRIADADE

SALDAS

Eix Tran

svers

al C

- 25

Ferrocarril de Barcelona a Saragossa

Camí de Rajadell

SANT JOAN DE VILATORRADA

Cal Torre

Cal Guixes

Ferré

Cal Fèlix dela Mina

elèctrica

Cal Mora

PLANS DE CALMINGUET

PirelliNeumáticos

S.A.

Camp de Beisbol

Pavelló delCongost

Camí de Castellfollit del Boix

Hayes LemmerzManresa S.L.

RIU

CAR

DEN

ER

RODA DEL CALDERER

COLLET DE LA MINA

LES TRES FORQUES

Turódel

Xato

CalCollet

Cal

Complex del vellPavelló del

Congost

Pistad'Atletisme

Rocódrom

Campsde

Futbol

Estadide FutbolMunicipal

Clubde

Tenis

TorreGual

CalDavant

CalSabata

CalBardia

TorrePrunés

CalAlbertoCal

Saez

CalSerra

CalCastell

CalValentí

CalBrunet

TorreMorros

PuigCal

Antiga Carretera d'Abrera a Manresa C - 55EstacióRENFE

TorreSanta Caterina

granjaSola

RIU CARDENER

RIU

C

ARD

ENER

Torrent de la Creu del To

rt C

arre

tera

d'A

brer

a a

Man

resa

C

- 55

ELSTRULLOLS

CalTatjé

TorrePerramon

CalCaçaranyetes

Carretera del Pont de Vilomara BV - 1225

EL MASD'EN ROCA

CalTrap

CalGimenez

CalNasi

CalLluís

CalTeula

CalTonet

CalDaura

CalgranjaPich

CalFarré

granjaPujol

Casó

ELMONISTROL

ELMAL BALÇ

CALCODONY

LaCaseta

LA FONTDEL

CALÓ

MASD'EN PLA

LATALAIA

ELSQUATRE CANTONS

TOSSALDELS

CIGALONS

RAVALDE

Sant Pare

Cal'Ignasi

Perramon

ElsNoguers

VIVENDES PARE IGNASI PUIG

central

Cal

Futbol

Cementiri

Parc de Puigterrà

Cala Miranda

granjaMontserrat

TRULLOLSELS

Polígon industrialBufalvent

Parc Josep Vidal

InstitutGuillem

Catà

EscolaLa Font

EscolaPare Algué

EscolaBages

InstitutLluis de Peguera

CTM

UCC (FUB)

UPC

InstitutLacetània

EscolaPuigberenguer

EscolaSant Ignasi

Pius Font i QuerInstitut

Camp de fútbol

Capella de Sant Crist de Salvador

Parc de Sant Ignasi

EscolaLa Sèquia

Centre de visitants del Parc de la

sèquia

Parc dels Panyos Parc de la

Florinda

(Berenador)

InstitutCal Gravat

Escola Ítaca

Parc del Pintor Vila i Closes

Parc de la Font del Gat

Escola Valldaura

Camí de les Tres Forques

EscolaJaume Serra i Húnter

Escola bressolLa Lluna

EscolaPare Ignasi Puig

EscolaRenaixença

Escola bressolL’ Estel

Camí de l’ Hostal del Deg

Camí de la Font del Fil

Cam

í de Can Torres

Camí de Cal Xerraire

Camí de Can Serra

Camí del Juncà

Cam

í d

els

Cas

als

Camí dels Casals

Camí dels Casals

C-25

Cal Tí

Camí d

e Jon

cade

lla i les T

orres

Camí de Joncadella

Camí del Xup

Carrete

ra d

e M

anres

a a

Ig

ualad

a

Camí M

as d’en Pla

Camí de les Pedreres

Carre

tera

C

-55

R

onda

Est

Carre

tera

a l

’ abo

cado

r

Camí de la Torres de Santa Caterina

Camí de la Torre de Santa

Cat

arina

FFC

C

de

M

anre

sa

a

Bar

celo

na

Camí dels Trullols

Camí de les Pedreres

Camí de J

oncadella

NEU

SLES

DE

VERG

EC

.

CADÍ

PUIGLLENÇADA

DEL

CARRER

PUIGMAL

DELC.

FLORIDA

LA

DE

CAR

RER

MION

PASSATGE

COLOM

CRISTÒFORDEC.

COLOM

CRISTÒFOR

PTGE.

MO

IXERÓ

DEL

RAVAL

337NÚM

C.

CALLÚS

DE

CARRER

DECARRER CABRERA

DE

AMERGÓSJAUME

DEC.

DEC.

CANET

BERENGUER

VENT

URA

PEP

DE

CARR

ER

VI

CLIMENT

C.

VINYES

TORRA

PTGE.

RICOMÀ

BISBE

C.

LADECARRER CONCÒRDIA

PAU

LA

DE

MORERA

D'ENRIC

CARRER

CERVANTESDE

CARRER

CASA

LS

PAU

DE

CAR

RER

MILLET

LLUÍS

DE

CARRER

D'AMADEU

CARRER

VIVES

JOAQUIMA

SANTA

DE

CARRER

VENT

URA

PEP

DE

PASS

ATG

E

CASA

LS

PAU

DE

PASS

ATGE

DE

VELL

CAMI

SANTP

EDOR

BERNAT

SANT

PEDO

R

CASTELLADRAL

DE

CARRER

VIC

DE

CARRETERACARRER

SEGRE

DEL

TER

DEL

CARRERFRANCOLÍ

DEL

CARRER

MOIÀ

DECARRER

III

PERE

GINJOLER

DEL

GIN

JOLE

RP.

PASSATGE

D'ESTATSPICAC.

AVING

UD

A

JON

CAD

ELLA

DE

FONT

DE

C.

QU

ER

I

DE

CARR

ER

D'ÀNGEL

CARRER

BARC

ELO

NA

PIRELLI

LA

DE

AVING

UD

A

SUANYA

DEL

CAMI

TORROELLA

DE

CARRER

MONISTROLET

DE

CARRER

VILATOR

RAD

A

C.

COMTESSA

LAD

EC

.

ERMESSENDA

C.

SANT

DE

VALENTÍ

FRUITÓSSANT

DECARRER

PUJO

LET

DEL

CARR

ER

DEPLAÇA

CATALUNYA

BASIANA

PINTOR

C.

BAMBYLOR

C.TUDELA

DE

PTGE

.

NAVARRA

DE

CARRER

ARMENGOU

L'ALCALDE

DE

CARRER

CARRER

GIRO

NA

DE

PRIM

GENERAL

PRL. CARRER

P. SANT FRUITÓS

DE

CARRER

LEPA

NT

DE

CARR

ER

DEPLAÇA

L'EXCURSIONISMEBA

ILÉN

DE

CARRER

CARRER

NUMÀNCIA

DE

ELOI

SANTDE

C.

CARRER

DE

TARR

AGO

NA

TORTOSA

PTGE.

TAR

RAG

ON

AP.

DECARRER

BALSARENY

CARRER

MO

NTA

LEG

RE

DE

MONTSECDELC.

VER

GE

C.

AN

GU

STI

AS CAT

À

GU

ILLE

M

DE

CAR

RER

C.

TERESA

STA.

CECHINI

DEP.

MISTRAL

POETA

DELC.

TORRA

PARE

C.

PICANCELC.

LLEIDA

PRIM

GENERAL

DEL

CARRER

MADRIDDECARRER

RAJ

ADEL

LD

EC

ARR

ER

SA

RA

GO

SS

AD

EC

.

DE

CA

MÍ

CANTO

RRES

CAM

I

LAD

EG

RAV

ERA

PADRÓDEPGE.

RUSIÑOL

SANTIAGO

DEC.

CARRERD

ESO

LSO

NA

ALBAGÈS

MESTR

ED

ELC

.

DEPTGE.

SALDES

CAN

TUDELA

DE

AVINGUDA

CARR

ER

DEL

PIRINEU

NÚRIADECARRER

PED

RAF

OR

CA

DEL

C.

COLLBAIXDECARRER

CA

NIG

ÓD

ELC

ARR

ER CAR

RER

DEL

SANT

DE

L'AN

ETO

DE

C.

CO

MTED

ELPO

RT

C.

MONTSENYC.

CA

MÍ

FIL

DEL

FON

T

L'ANETOP.

MAR

AGALL

JOAN

C.

XERRAIRE

CAN

DE

CAMI

MIR

ALPEIX

DE

BARR

IADA

SACLOSA

DE

CARRER

JULIÀ

I

MARTI

DE

CARRER

ROURES

TRES

DELSC.

DEPLAÇA

COMPANYSLLUIS

DE

CAR

RER

ABAT

ANTONI

CAR

RIÓ

DE

CAR

RER

C.JOSEPMESTRESCABANES

PTGE.

CATALU

NYA

C.

SERR

A

I

BERT

RAN

AVDA

.

DE

CARR

ER

JOAN

SANT

COLL

D'EN

DE

PASS

ATGE

MERCÈ

LA

CARRER

GAUDÍ

DE

TRIETA

LA

DE

CARRER

DE

PTGE.

LATRIETA

CARRER

SABADELL

DE

CARRER

CARRER

DE

CARRER

CARI

TAT

LA

DE

JOR

BAJO

AND

EC

.

DEPLAÇA

JORDISANT

VERD

AGUE

R

JACI

NT

MOS

SÈN

DE

CARR

ER COMAS

BISBE

DEL

CARRER

VIC

DE

CARRETERA

VIC

DE

CARRETERA

DEC.

D'ELNA

PUJAD

AC

.PA

RC

AL

CASTELLDEL

CAR

RER

PLAÇAD'ESPANYA

SERRAH

IMA

MAURIC

I

DEC.

MARCH

SOLER

DEC.

DECARRER

ARBÓS

I

SARRET

P.SOR

RIBES

MIGDIA

DELC.

D'ORIENTPTGE.

PASSATGE

DEJO

VER

FARRÉ

SERAPI

MOSSÈN

DE

CARRER

JOSEP

SANT

DE

CARRER

PLAÇA

VIDALMOSSÈN

FERRER

DE

PASSATGETORTONYES

LES

DE

CARRER

MAJOR

CARRER

LIS

DE

FLOR

CARRER

BURÉ

S

DE

PTGE.

PINIELLA

I

D'AMAT

C.

PLAÇA

PLANASMOSSÈN

SÚRI

A

DE

CARR

ER

FERROCARRILP.

CLARÍSPAU

DECARRER

OLIB

AL'ABAT

DE

BAGESI

TORRAS

BISBEDEL

CARRER

CIN

TAIR

ES

DE

LSC

AR

RE

R

RAM

ON

S.C

.

DELCARRER ROSSELLÓ

DE

CARRER

LACERDANYA

D'ARAGÓCARRER

MA

IGD

EP

RIM

ER

C.

FABR

ÉS

I

CAM

PS

C.

DEPLAÇA

SETEMBREDE

L'11

III

PERE

DE

PASSEIG

VALÈNCIA

DE

CARRER

PLAÇABAGES

ESTEVE

DOCTOR

DEL

CARRER

LADEPLAÇA

BONAVISTA

DE

AVINGUDA

SAERARAMONDEC.

D'AR

TERS

JAUM

EC

. CASTELLBELL

DE

BERTR

ANC

.

SA

LLE

NT

DE

BE

RN

ATC

AR

RE

R

VILE

LLAP

ER

E

RIBERA

DE

CARR

ER

DE

SÈQUIA

CANYELLES

C.

CARR

ER

DE

CIRCUMVAL.LACIÓ

LLADÓ

DEPGE.

DE

L

PUJA

DA

TOSSAL

DARRERA

C.

CAPELLANSDELS

FONTLADE

DOLORS

TOSSALETC.

MO

NTA

GU

T

L'AR

QU

ITEC

TE

DE

SANT

CARRER

PROLONGACIÓ

LA

DE

CARRER

PUJADA

DE

CARRER

CARRER

DANTE

DEL

C.

PAULADE

PLAÇA

DEPLAÇA

MALLORCA

MEN

OR

CA

DE

CAR

RER

COTS

PILAR

P.PA

SS

ATG

EC

RIT

ERI

FLEMING

DOCTOR

C.

CAR

RET

ERA

SANT

DE

CARRER

CLARET

MARIA

ANTONI

VELLSDIPÒSITS

P.

LA

DE

CARRER

GU

IXER

A

CREU

LLIB

ER

TAT

LAD

EC

ARR

ER

BASES

LES

MANRESA

DE

DE

CARRERFONTLA

TRUETA

DOCTORC.

DE

DEPLAÇA

CREULA

PLAÇA

RIBALADE

PRAT

ZAMENHOF

DOCTOR

DEL

CARRER

DO

LOR

SD

ELS

AVIN

GU

DA

BERGADE

CARRER

SALL

ENT

DE

CARR

ER

D'ARTÉS

CARRER

CARRER

D'AVINYÓ

IND

ÚS

TRIA

LAD

EC

AR

RE

R

BALMESP. V.

CAM

I

PLAÇA

DEPTGE. BELLATERRA

TORRAS

P.

CLOTET

PARE

C.

LA

DE

GAT

DEL

FON

T

SANT

PEDO

R

LA

CAS

TELL

COLL

D'EN

JOAN

CARRER

DE

CAR

RER

SANSA

FIRM

ATE

RA

BILBAO

MES

QUI

TA

DEPT

GE.

DEL

TOSSAL

CARRER

GALÍ

I

COMA

JACIN

T

FRA

DEGRANOLL

ERS

DE

CARRER

NAVARCLES

FONERIA

CARRER

CARRETERA

DE

ALMENDROSM. MATILDE

CA

RR

ER

BALMES

DE

CARRER

DE

CARRER DE VALENTÍ ALMIRALL

PILÓ

SEL

CAR

RER

GU

IFR

É

MATERNITAT

CARRASCOI FORMIGUERA

PLANES

MA.

JOSEP

DEC.

CORO

BETLEM

CORO

DEL MO

NTCAU

DE

CARRER

LLEVANT

DE

CARRER

MISSER MAS

PTGE.

ISIDRE

GERM

À

DEL

CARRER

CA

RR

ER

FOR

ND

EL

IIRO

JA

PUJA

DA

C.RO

JA

ROJAPUJADA

PTGE.

CASTELLTALLATDECARRER

CA

STE

LLFU

LLIT

DE

C.

CA

STE

LLGA

LÍC

AR

RE

R

BETLEMC

.

FORN

DEL

PGE.

SANT

PGE.

JOAN

JOAN

SANT

FRANCESC

CAR

RER

DESANTA

MARIA

CARRERD'IG

NASIBALCELLS

DELES

CAMPANES

C. S

ANT

TOM

ÀS

PLAÇA

CLAVÉD'ANSELM

DOMÈNECST.C.

D'URGELL

IJAU

ME

DE

CAR

RER

BLANCMESTREC.

DE

PASS

EIG

OMSL'ARQUITECTEC.

LLUCH

CARDENAL

C.PREDICADORS

GISPERTPLAÇA

D'URGELL

MONTSERRATPLAÇA

DELS ROSSINYOLS

C.

CARRER

C.

LESDE

DE

MURALLA

FRA

NC

ES

C

SAN

T

CO

MA

D'EN

ERA

CAR

RER

VALL

MO

SS

ÈN

CA

RR

ER

CARRER

CAMP

DEL

DEPLAÇA

VALLDAURA

D'EN

C.TA

HONES

POU

C.

TRV.BARRERES

C.PONENT

DEL

C.

PAG

ÈS

BEAT

TOR

REN

T

PREDICADORS

DE

LS

DE

MUR

ALLA

L'APOTECARI

C.

DE

CAR

RER

MAGNET

GARRIGAI VILASECAPGE.

DEL

PASSEIG

RIU

TOR

RES

IFO

LCH

DE

C.

ORSI

RUBIÓDE

CARRER

BALAGUERV.C.

MAI

G

DE

DO

S

DEL

CAR

RER

MARCH

D'AUSIÀS

CARRER

LLULL

RAMON

DE

CARRER

FON

OLL

AR

DE

CAR

RER

VALLDAURA

DE

NOU

CARRER

JORBETESLESDECARRER

AG

NÈ

SS

.C

.

DE

C.

LLUM

LA

CARDONA

DE

CARRETERA

DEPLAÇA

INDEPENDÈNCIALA

MONTANYÀ

CANONGE

C.

RENAIXENÇA

C.

VID

ALFE

RR

ERD

EC

.

PREVISIÓLAC.

PANYOSFONTC.

CA

RR

ER

MO

RAG

AS

FRAN

CES

C

CÒS

DEL

CARRER

SALVADORDE

PASSEIGESPRIU

SOLETAT

S.C.

OLLER

BERNAT

DEC.

MONTANYÀ

PGE.CANONGE

L'ESQUERRA

DE

L'ERA

DEC.

P. BERNATOLLER

DELPLAÇA

MIL.LENARI

PRUDENCI

DE

CARRER

COMELLAS

C.

ESTR

ON

ELLS

C.

JOA

NS

AN

TD

EC

AR

RE

TER

A

BRUC

DEL

CARR

ER

D.

JO

AN V

ILAN

OVA

DEL

C.

C.

SANT

BARRERES

C.

MEL

DE

LA

CARRER

MAGRANER

DE

CARRER

DOMÈNEC

SANT

FABRA

POMPEU

DE

C.

C.

PLAÇADEMÚSICA

LA

L'OMDEPLANA

C.

SABA

TER

IA

PIQU

ES

LES

DE

CAR

RER

XII

D'ALFO

NS

CAR

RER

C.

PERE

SANT

DELSBDA.BASTARDES

NADE

CARRER

CA

RM

EB

.

PLAÇAST.MALALT

IG.

PLAÇADEL

CARMEC.

LLÚCIA

STA

FORN

DRET

S

DELS

TRSIA. IGNA

SI

SANT

DE

VIA

SE

ULA

DE

PAR

CB

DA

.

VALLFONOLLOSA

DEC.

CO

DIN

ELLA

LAD

EC

AR

RE

R

C. ANDREUG.

CARR

ER

IMMACULADAPLAÇA

DE

CARR

ER

LLÚCIA

SANTA

BISB

EC.

PÒPUL

B.D'AMIGANT

C.

MIQUEL

SANTDE

CARRER

MAJORPLAÇA

BEAT

ES

C.

C.M

UN

TANYA

D'Ò

DEN

A

CAR

RER

D'ARBONÉS

CARRER

PLAÇACREUSD'EN

PLAÇALADE

REFORMA

PARCLADE SEU

CARRERDE

MAR

CSAN

T

C.ST. ANTONI

C.

L'AIGU

ADER

DE

LES

DE

C.

ESC

OD

INES

CARR

ERDE

MO

NTSE

RRAT

CARRER

DE SANTBARTOMEU

D'ENC. BOTÍ

CARRER PEDREGARDEL

CAMÍ

LADE

COVA

CARRER

CAPUTXINS

DELS

LADE

PASSATGE

CO

VA

DEPLAÇA

IGNASISANT

DRETS

BDA.

BOR

ND

ELC

ARR

ER

VALL

JUVELLSPG.

DE

CARRER

SALESES

LES

CARMEDEL

MURALLA

FONTANET

DEC.

CARRER

NO

U

PLANAS

METGE

PLAÇADEL

PEDREGAR

CANALLA

DEC. CAN

ALC

.

C.PUIGMER

C.

CA

RM

ED

EL

PLAÇAD'EUROPA

PLAÇADEL

MIL-CENTENARI

SALLE

LA

DE

BAPTISTE

J.S.

C.

INFANTS

DELS

C.

MAIG

DE

FLORS

C.

DEC.

BONSUCCÉSPUIGTERRÀ

CARRER

BAIX

DE

DE

ERA

FIRMAT

C. XIP

RER

C. LLADÓ

VIADE

SANT

IGNA

SI

DEL

CARR

ER

DE

REMEI

BAIX

BA

RR

AQ

UE

R IV

IDA

LD

EC

.

DE

CARRER

VILADORDIS

PUIG

DE

PASSATGE

L'HUGUETDEL'ERADEC.

SARDANA

LA

DE

CARRER

PLAÇA

ORIOLPARE

VILADO

RD

ISPTG

E.

AVIN

GUD

A

FRANCESC

MACIÀ

MAR

TÍ

DE

ARGEM

Í

LLUÍS

DE

CARRER

PLAÇADEL SOL

DE

CARRER PRO

VIDÈN

CIA

LA

DE

CAR

RER

FLOR

DE

PUR

GAT

OR

IC

.

BARC

ELON

ETAC

.

MAURICI

SANT

DE

CARRER

SANT

DE

CARRER

BENET

BRINDISI

DE

LLORENÇ

SANT

DEC.

CARRER

DE

ROGER

PRAT

DE

I

D'OMS

CARRER

MAGÍ

SANT

MORELL

PINTOR

DEL

C.

JUANOLA

FRANCESC

DE

CARRER

SANT

DE

CARRER

LLÀT

ZER

Mª

CARRER

PELFORT

JOANDE

C.GRANDE

JOAN

BEAT

DELC. BLAI

SANT

DE

CARRER

MASACHS

VALENTÍ

DELC.

AURÈLIACAPMANY

DEC.RAFAEL

SANT

DECARRERCULLALA

C.S

OLE

RJ.

DO

CTO

R

PONT

DEL

VILOM

ARA

DE

PASTORA

DIVINA

LA

DE

CARRER

CLARA

SANTA

DE

DE

VELL

C.

SANTA CLARA

RIUDELPASSEIG

C.

MARC

ST.

CA

RD

EN

ER

C. D

EL P

UIG

B.BASTARDES

PLAÇALLISACH

C.LLOPS

DELS

AMICS

DELS

P.

SOBR

ERR

OC

A

C. PILOTALADEJOC

SERAROLSDEC.

DAM

A

C.

LLUSSÀ

CARRER

PLAÇADELS

DRETS

DEC.

ANDREU

SANTDE

PLAÇA

L'HOSPITALC.CANTARELL

DEL

CARRER

REMEIDE

DALT

REPARADORES

LES

DEC.

XXIIIJOAN

DEC.

PLAÇADEL

REMEI

SALVADOR

SANTDE

CARRER

L'ALBADE

VERGEC.

PLAÇACOTS

PLAÇALLADÓ

DE

CAR

RER

L'H

OSP

ITAL

DE

CARRER

DAL

TD

EPU

IGTE

RR

À

CARRER

SANTDE

PASSEIG

MULETCANONGE

CASANOVADEC.

L'EMPORDÀ

DE

CARRER

VALLÈS

DEL

CARRER

PRIORAT

DELC.

PENEDÈS

C.

SANT

DE

CRISTOFO

L

TERRAS

SA

C.

DEPTGE.

COVA

LAPT

GE.

MERCATDELPLAÇA

DEPLAÇA

DOMÈNECSANT

DEPLAÇAPALÀIFIUS

DELSPLAÇA

INFANTS

CAP

C.

RECD

EL

JUEU

S

JAUME

SANT

DE

CARRERNOU

CARRER

CARRER

PEIX

DEL

SOLDEL

CARRERCARRER

CARR

ER

CARRERD

ELC

ARR

ETERA

BALCONADA

LA

DE

JORDIVILOMARA

DE

PON

T

ESTEVE

JOSEP

CARRER

AROLA

GUITART

JOSEP

DE

CARRER

C

VILANOVA

DE

CIRER

A

D'EN

CARRER

CARRERD'URGELL

TALAMANCACARRER DE

GUIM

ERÀ

C. DEJO

ANBRO

SSA

ESCODINESPG.

C. DOCTOR

LLATJÓ

SD'ALVAR

AALTO

D'ENPLAÇA

SERTJOSEP LLUÍS

JOAN

DE

PASSEIG

MIR

Ó

CARRER

MONTANER

I

DOMÈNECH

DE

DEPLAÇA

GRAVATCAL D

E

CAR

RER

PICASSO

PABLO

CORBUSSIER

LE

CARRER

CODERCH

A.

JOSEP

C.

CAR

RER

ILDEFO

NS

CER

DÀ

SOLER

D'ALEXAN

DR

EC

.

TRIAS

IR

OVIR

A

CARRER

CADAFALCH

PUIGDE

CARRER

I

JOAN FARRÉSDEPLAÇA

CARRER

CASABLANCAS

FERRAN

DE

DEPLAÇA

L'AMISTAT

PAUSANTDEPTGE.

LADEC.LLOPS

DELS

FONT

CAR

DEN

ER

DEL

CAR

RER

TAR

RÉS

DO

CTO

R

DEL

CAR

RER

LLO

BREG

AT

DEL

CAR

RER

PL.VERGE

L'AURORA

JOSE

P

CARRER

MIRÓ

D'OLE

GUER

CARRER

SER

VET

MIQ

UEL

DE

CAR

RER

DE

CARRER

JOSEP

SOLÀ

I

COMAS

CARRER

TERRADAS

D'ESTEVE

DEL

CARRER

FERRAN

DOCTOR

VILOMARA

DE

PONT

DEL

CARRETERA

MO

NTU

RIO

L

NAR

CÍS

DE

CAR

RER

MONTURIO

L

NARCÍS

DE

FARGUELL

RAMON

DE

CARRER

D'ED

ISON

CARRER

MIRALDA

PAU

DE

CARRER

EN

RIC

HI

PO

NS

DE

CA

RR

ER

PONT NOU

PONT DEL CONGOST

PO

NT

DE

SA

NT

FRA

NC

ES

C

PON

T DE LA R

EFOR

MA PONT

VELL

CAM

ÍD

ESAN

TPAU

C.

DE

LESORENETES

TÓRT

ORE

S

DEL

S

DE LES PASTORELLES

PTGE. SINERA

PLAÇAD'ICÀRIA

AVINGUDA

DELS PAÏSOS

CATA

LAN

S

CARRER

DE

JOAN

CARRER DE RAMON IGLESIAS

FUSTER

PGE. DE

MONTSERRAT

ROIG

CARR

ER

DEM

ERC

ÈR

OD

OR

EDA

PGE. AMADEU

PTGE. STA. JOAQUIMA

CA

RR

ETE

RA

DE

SANTPEDOR

C.D'ENRIC GRANADOS

8 DE

CARRER DE SANT JOAN DE DÉU

PLAÇADE LA

BALCONADA

SAG

RAD

A

F

AMIL

IA

B27 B25B26

B24

B23

B22

B21

B20

B19

B18B17

B16

B15B14

B13

B12

B11

B10

B9

B8B7

B6

B5

B4

B3

B2

B1

B31

B30

B29B28

T-1

T-2

T-3

T-4

T-5

T-6

T-7 T-8 T-9 T-10

B-14

B-15B-13

B-11

B-12

L-16

L-17

L-18

L-19

CARR

ERDE

LACONCÒRDIA

DE

VILOM

ARA

CARRETERA DEL PONT

PGE. VALENTÍ

CARRER

DE

MIQUEL

MARTÍI

POL

C.

ORENETESC.

DE LES

LES

PLAÇA

MARÇ

C.

CADA

L

BRUC

DEL

CARR

ER

DE

PLAÇAPORXADA

C.

DEC.

CASTELLBELL

DOCTOR

CARRER

CARRERDEL

PLADELS

AMETLLERS

CARRER

LADE

PICA

D'ESTATS

PTGE. DEL COLL DE JOU

C DELASERRABUSA

CO

NC

EP

CIÓ

PIN

IELL

AC

.

DE LAPLAÇA

DEMOCRÀCIA

PGE. QUAT

RE

CANTONS

CARR

ERSA

NSA

DEL

CARRER

DE

MILLETLLUÍS

CARRER

D'AMADEUVIVES

PTG

E.

JOSEP

ESTEVE

C. ESTANISLAU CASAS

ALCALDEMARTINEZ

C.

CARRER ALCALDE

MARCET

CARRER ALCALDE

PRUNÉS

C. ALCALDESELVES

CARRER

CARRER

CARR

ER

DE

JOAN

A

HE

RMS

CARRER

CARRER

CARRER

CARRER

CARRER

DE CAIETÀ

MENSA

DEDA

MIÀ

RIU

S

DE MARCOS REDONDO

D' A

GUS

TÍ

CO

LL

TRV. G

INJO

LER

CARR

ER

P.PUIG

TERRÀ

DE BAIX

C. DARRERAPISTA CASTELL

JOAN

LLUÍS

FRANCESC

EMILIÀ

DE

SAN

TPED

OR

CAR

RET

ERA

PTGE RASOS DE PEGUERA

CARRER

CAST

ELLE

T

CARR

ER

PTG

E. D

E R

AMO

N

IGLE

SIAS

CARRERLA

DE

CONCÒRDIA

AVINGUDA

UNIVERSITÀRIA

DAN

TE

PTGE.

LOLA AN

GLAD

A

CAR

RER

CAMÍ DELS CORRALS

TOSSAL DEL COROPTGE.

DEL

CARRER

DE

LEMM

ERZ

LA

PGE.

VALL

CEN

DR

ERA

C. D

E S

AN

T PA

U

CARRER

DE

ROSASENSAT

PGE.

DE LA

SEDERIA

PL. DEL SALT

PL. D

E LA

FON

T DE

LES

OQU

ES

FONTLADE

PLAÇA

PG.

JO

AQUI

M

SERR

A

DE

PISCINAMUNICIPAL

CARR

ER A

LBER

T EI

NSTE

N

C. JOAN ORÓPL. DE LA

CIÈNCIA

DE LESPARCHOMILIES D’ ORGANYÀ

DEL

RAJ

OLE

R

PTGE. M.I. VALLÈS

PTGE. PAU SABATER

C. CALDERS

Camí de la Roca

Camí del Magnesi

Cam

í de

la M

arga

JORBA

JOANDE

PTGE

PARC DERAMONESTRADA

PAR

ADÍS

CAM

Í

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

1

2

3

6

7

9

11

13

14

15

16

17

18

20

21

12

58

10

22

19

4

3130

Llocs ignasiansSantuari de la Cova

Museu Comarcal (antic Col·legi de Sant Ignasi)

Capella del Rapte (antic Hospital de Santa Llúcia)

Casa Canyelles

Pou de la Gallina (i capella)

Centre d’interpretació del carrer del Balç

Basílica de la Seu

Capella de Sant Ignasi Malalt

Alberg del Carme (antics convent i església del Carme)

Casa Amigant

Espai Manresa 1522 (antic convent dels Predicadors)

Torre de Santa Caterina (antiga capella)

El Cardener i el Pont Vell

Creu de la Guia (antiga Capella)

Creu de Beuys

Capella de Sant Marc

Creu del Tort

Pou de Llum

Ermita de Sant Pau i dipòsit d’aigua

Convent de Santa Clara

Creu de la Culla

Santuari de la Salut i Masia de Les Marcetes (Viladordis)

Telèfons d’interèsRenfe 902 240 202Ferrocarrils Catalans 93 877 06 06Estació d’Autobusos 902 02 60 28Ràdio Taxi Manresa 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Alberg del Carme 93 875 03 96Museu Comarcal de Manresa 93 874 11 55Parc de la Sèquia 93 877 22 31Basílica de la Seu 93 872 15 12Santuari de la Cova 93 875 15 79Ajuntament de Manresa 93 878 23 01Policia Local 93 875 29 99Emergències 112

Ruta ignasiana (centre històric)

Camí del Pelegrí (Montserrat-Manresa)

Camí de la Il·lustració

Camí del Comiat

Oficina de TurismeDel 16 de setembre al 31 de març:De dilluns a dijous: de 10h a 14hDivendres i dissabte: de 10h a 14h i de 17h a 19hDiumenge i festius: de 10h a 14h

De l’1 d’abril al 15 de setembre:De dimarts a dissabte: de 10h a 14h i de 17h a 19hDilluns, diumenges i festius: de 10h a 14h

Visites guiadesA banda dels itineraris -pensats perquè el visitant els pugui recórrer sense necessitar un guia-, l’Oficina de Turisme de Manresa ofereix un ampli ventall de visites guiades:· Visites guiades a les rutes ignasianes.· Visita guiada “Manresa, cor de Catalunya”, una visita als espais més emblemàtics de la ciutat.· Visites personalitzades: visites a la basílica de la Seu, a la Cova, a la Manresa medieval...Les visites es poden realitzar de dilluns a diumenge, prèvia reserva, o consultant el calendari de visites programades a www.manresaturisme.cat

Oficina de Turisme de ManresaPlaça Major 1008242 Manresa938784090turisme@ajmanresa.cat www.manresaturisme.cat

Carnet de visita als espais essencials de la Manresa ignasiana

La Seu

Espai Manresa 1522: la ciutat d’Ignasi Museu ComarcalCarrer del Balç

La Cova

Omple el carnet amb els segell dels 5 espais i gaudiràs de descomptes i promocions a la ciutat!

Foto portada: Toni Galera | Disseny: E2S