oon,24 FEBRER 1984 - N° 136 REVISTA QUINZENAL

Sant Joan 2 - 26

Bolletí-revista quinzenal SANT JOAN

DIRECTOR: Carles Costa Salom24 Febrer 1984, n2 136Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJoan MatasGabriel FerriolMiquel GayaCatalina MasVicens MillánAntbnia CostaJeremia MoreyTomeu CompanyMateu BoverCliment PicornellJosep MayolJoan Font

S U M A R I

Així F o u . . .De per la v i laSpor t s ( F u t b o l i V o l e i b o l )Jocs esco la rsConsell Superior d ' E s p o r t sI . B . I . A g r a r i a sUn Rector de Sant Joan s.XVLluc a la vistaIncapacidad Laboral TransitoriaLa música a Sant JoanMostra FolklóricaCampaña contra la rabiaTarja V.T.D. Jeroni Juan TousD'aquell tempsConcurs de cartells "Pa i Peix"

<DkTIEIMIPOILIllolRI

TODO PARA EL DEPORTE

AIXÍ FOU...A SANT JOAN, EL GENER

Ja un nou any tornam començaramb bones felicitacions,amb ell s'acaben els torrons,la costa del gener de nou hem d'enfilar.

Els Reis, festa de gran il·lusió,no sols dugueren juguetes,enguany, al so de trompetes,feren dels Reis la representació.

El Rei Herodes s'enfada i dóna decret,la Sibil.la li canta la profecia;a Betlem l'estrella els Mags guia,i a Herodes, se l'endú En Berrufet.

Del carrer del Mestre Mas al de Sa Bastida,ja en podem començar a passar;grosses parets amb mares de pla,seràserà una millora, bona i ben garrida.

La Parròquia celebrà amb molta de gentla festa de les Capelletes anomenada: (1)la Sagrada Família és ben venerada;s'obsequià els qui feien les noces d'argent

Sant Antoni és festa d'alio mes popular,bulla, ximbomba, torrada, foguerons,exposició, beneïdes, ofici, cançons;tota la nostra gent bé hi va perticipar.

Ja s'aixeca l'escola al turó;les nostres nines santjoaneresquedaren a Sineu les primeres,llavors el seu equip féu campió. (2)

Preocupa l'eixut i la manca de pastures,no sé com ho farem si segueix així,els sembrats poc creixen aquí;el gener no ens ha donat gaires plogudes.

Joan Jaume

Notes

(1) Aquesta festa se celebrà el 8 de gener.(2) Feim referència a l'equip escolar d'a_tletisme aleví.

THartin Varada

PRIMERAS MARCAS A PRECIOS MÍNIMOS Catalina mas

Av. Argontina, 77 - Palma de Mallorca-11 - Tel. 45 41 97

3 - 2 7 De per la vilaEn els passats exàmens per a càrrecs o-

ficials de motorisrae que foren presiditsper membres de la Reial Federació Nacionalde Motociclisme i que tengueren lloc a SanJoan i a Ciutat, han estat atorgats els tí_tols de Director de Carrera als nostres a-mics Joan Jaume Nigorra i Andreu RebassaFlorit i de Comisari Esportiu el primerd'ells. Amb aquests nomenaments la PenyaMotorista està d'enhorabona ja que tendracàrrecs oficials per totes les seves carreres.En aquests mateixos exàmens foren apro-

vats endemés dels santjoaners, 12 direc-tors de carrera i 9 comisaris esportius -d'entre totes les Balears.

Xeremies, balls i xampany a Can Troncaa l'arribada a la vila de l'equip femeníde Voleibol de Sant Joan, per celebrar eltitol de Campió de Balears.

Gabriel Company futbolista de la planti^lla del Saragossa, ha estat un llarg capde setmana entre els seus pares i famili-ars .

Per jugar els partits corresponents a -la fase de sector els dies 25 i 16, l'e-quip femení de Voleibol juvenil de Sant -iJoan, viatjarà el divendres dia 24 a Va-lència.

El pròxim diumenge dia 26 els alumnes dtl'escola, organitzats pel d'octau, cele-breran la festa de desfressats per les ca-tegories infantil i juvenil.

Gabriel Company vestint la camiseta delSant Joan (afeccionats) el dia de les pa-ssades festes patronals.

SPORTS

JUVENILES

12-11-84.- Esta jornada fue de descanso.

19-11-84.- Pto. Pollensa 3-Sant Joan I.Malpratido jugado por el Sant Joan y mala ac-tuación del arbitro que en todo momento -desfavoreció a los dos equipos. En la pri-mera parte el equipo local se adelantó pe-ro inmediatamentedespués tras un saque deuna falta Tomeu Mora materializo el goldel empate. En la segunda parte el porterodel Sant Joan paró un penalti pero de pocoserviría porque nuevamente después el equipò local se volvió a adelantar en el marcidor, aumentando la diferencia en las pos-~trimerías del partido gracias a un despi .ste del Sant Joan.

Esports

Pedro Font

SUB - 23

12-11-84.- La victoria 9 - Sant Joan 0.Humallante derrota por el Sant Joan su-frida en el campo de la victoria frenteal lider de la liga Sub-23. La primeraparte termino con el resultado de 5 a ce^ro.

19-11-84.- Sant Joan 3 - San Francisco 3.Ultimo partido de la liga Sub-23 y humi-llante partido jugado porel Sant Joan quese mereció ganar, pero al final acabó enempate. El equipo visitante únicamente -

,JLjf •*...japi •

4-28

presento 10 jugadores que sacaría otro -por expulsión del portero en la segundaparte. En la primera parte en el descuento"Gonella"marc6 el primer tanto para eTSant Joan. En los segundos cuarenta y einco minu tos el Sant Joan marcó dos tantolfmás materializados por Juan Bauza y Ama-dor Calmes respectivamente.Pero en las postrimerias del partido cuando ya parecíaganado el encuentro el equipo del San Francisco consiguió marcar tres tantos que significarían a la postre el empate final.

VOLEIBOLB. Company.

Francisco Mestre

11-11-84 - SANT JOAN 3 - I.N.E.M.(Menor-ca 0).-

Era el sábado por la tarde, en el poHdeportivo de San Fernando en Palma, cuan-do el equipo de Sant Joan, campeón de Ma-llorca,se enfrentaba al I.N.E.M., campeónde Menorca, para decidir cual de los dossería el campeón de Baleares.

Antes de empezar el partido, el SantJoan temía al equipo menorquín, debido aque no se había enfrentado con él anteriormente. Pronto se les iría el temor al SaitJoan y dominaría en todo lo largo del pa_rtido. Lo que lo demuestra es el arrolla-dor resultado de 3-0 y el tanteo por setsde 15-1, 15-9, 15-4.

La alineación inicial fue la siguien-te: María Antonia Bauza Bonet, María Mu-nar Bauza, Jerónima Morey Company, Fran-cisca Barceló Costa, Margarita CompanyBauza y Catalina Bauza Ginard. Durante eltranscurso del partido fueron sustituidasMaría Munar por María Company y Francis-ca Barceló Costa por Catalina Bauza Jau-me.

Este triunfo fue acogido con mucha eu-foria y celebrado con champany y bailesmallorquines en un bar de San Joan.

Ahora nuestro equipo, junto con susentrenadores Andrés Gelabert y Rafael Bauza viajaran el viernes 24, a Valencia pa-ra jugar la fese de Intersector.

Sólo nos resta dar muchos ánimos alSant Joan y la enhorabuena por el títuloconseguido.

J. Morey.

5-29

16 ESCOLES FORMEN LA COMARCA "MONTUIRI"DELS JOCS ESCOLAROS.-

Per onzè anya consecutiu Montuïri seràl'organitzador dels Jocs Escolars. Als po-bles d'Es Pla dels anys passats, cal afe-*ir enguany els del Migjorn de Mallorca. Així la nostra zona ha estat ampliada i que-da composta per 16 escoles pertanyents anou minicipis: " Reina Sofia" de S'Hortade Felenitx, Cas Concos, Ses Salines, Nos_tra Senyora de Gràcia de Llucmajor, SantBonaventura de Llucmajor, Sant Alfons deFelanitx, Joan Capó de Falanitx, Pare Poud'Algaida, Verge de Monti-Sion de Porre-res, Sant Joan, C.P. Porreres, Lloret, Sineu, Frai Joan Ballester de Campos, JoanMas i Verd de Montuïri i C.P. Campos.

Se celebraran 14 jornades esportivesals pobles inscrits (una o dues a cadalloc). Intervenen un total de 202 equipsi es faran 220 partits de bàsquet, balon-mano, escacs, voleibol, pong-pong, futbol-sala, i balontir. També es desenvoluparantrobades de cross, natació, atletisme ivela.

Esports

CENT MILIONS DE PESSETES PER ALS ESPORTIS-TES EXTRAPENINSULARS

Al darrer ple del "Consejo Superior deDeportes", celebrat a Madrid el passat dia29 de desembre, els representans de Canà-ries i Balears plantetjaren novament el tema dels desplaçaments dels esportistes deles Illes per competir a la península, ai_xí com les dificultats que surten a la iriversa.

El Sr. Romà Cuyàs, Secretari d'Estat -per l'Esport, manifestà que en el pressu-post del C.S.D. per 1984 inclou una parti-da de cent milions de pessetes per subven-cionar auqests desplaçaments i atendre a -les especials carecterístiques i dificul-tats de Canàries i Balears, així com de -Ceuta i Melilla.

Els representants de Canàries i de Ba-leras sol·licitaren que les subvencions -arribassen a través de la Comuni tat Autonoma repectiva.

REESTRUCTURACIÓ DEL INSTITUT BALEAR DEINVESTIGACIONS AGRÀRIES (IBIA).-

(1.II.1984) Presidida pel Conseller¿"Agricultura, Joan Simarro, tingué lloc,dia 31 de gener, una reunió dels membresdel IBIA per reorganitzar aquesta insti-tució balear una vegada que l'Estat hatransferit el "Instituto Nacional de In-vestigaciones Agrarias" (INIA).

En quant a l'experimentació, s'acordàconcretar en un õrguen ùnico totes lesactivitats en col·laboració amb totesles entitas i particulars que duen a ter-me experiments, a fi de coordinar els e£forçós i, a la vegada, conseguir infor-mar dels resultats al sector interessat.

Així mateix, se tractà també de lo -grar una major participació de les orga-nitzacions agràries-sindicats, associa-cions, cooperatives, en la demarcació deles linees d'experimentació i del controldels resultats. També de informà del interés de la fundació Cryns en patrocinar laformació d'un tècnic i ladotació de mit-jans per obtenir una avançada tecnologiaen hivernacles a base de cultius hidroponies. Sobre aquest tema s'acordà seleccLo_nar a la persona i escollir el lloc onse podria dur a terme aquesta experimen-tació.

Història 6 - 3 0

UNA REFERENCIA A UN RECTOR DE SANT JOAN DEL SEGLE XVEs certament una sorpresa trobar entre

els protocols d'un notari valencià anticel nom de la Parròquia de Sant Joan de Sineu.

Es a un de aquells llibrets forrats depergamí que altre temps ningú mirava i setenien arreconats quasi per compassió,coma mobles passats de moda; abandonats a lapols, a les arnes i a la humitat, que elsanaven consumint com el rovell a una einaantiquada, però que ara son cercats i re-passats amb avidesa per gent més culta ipreparada.

Aquest es un de tants de volums d'unnotari de temps mol passat -més de ein—cents anys!-, que, ademes, se anomena Jajáme Monfort, lo Antic, en contraposició s£gurment a un altre del seu mateix nom i -llinatje, potser fill seu, que exercí de£pres la seva mateixa professió. E! llibrese consefva a l'arxiu de la Seu de Valèn-cia, salvat per miracle de la fúria delsiconoclastes del any trenta sis.

Tots els altres documents que conté a^quest volum se refereixen, naturalmente,apersones i temes valencians. Per això esés, una pinzellada més per a reconstruirel seu passat.

Se tracta tan sols, segons se dedueix,d'un eclesiàstic nomenta Esteva Gilabertque ocupava una de les piasses de la Ca-pella a la Cort del rei Alfons V el Mag-nànim en el temps en que molts dels ecle-siàstics posseïen diferents beneficis delícuals es limitaven a cobrar els rèdits -per medi de un administrador o concessio-nari sense fer-hi gens de feina, i tal -volta sense anar-hi ni una sola vegada entota la vida. Abús inconcebible que taia-ria de rel el Concili Tridenti.

Pareix deduir-se que aquell personatjeben situat vora el rei, en un moment enque quedà vacant la rectoria de Sant Joanper mort o canvi de qui la tenia, obten-gué que li concedissen a ell, i com peraltra part no volia deixar la plassa quedisfrutava, el divendres dia 14 de abrilde 1424, es dirigeix al despatx d'un no-tari per que li fassa una lletra de dele-gació o de procura a favor de un home dela seva confiança que el representi a Ma-llorca en tots els actes legals que facifalta. L'home deconfiança elegit es un -tal Cristòfol Murta, que a pesar del seullinatje estrany, s'anomena a si mateixciutadà de Mallorca. El títol de venera-

ble que li dona el senyor Gilabert pot -indicar que se tractàs d'un eclesiàstic,però no s'oblidi que, al menys a Valen-cià, en aquell temps es donava tambe aseglars respectables.

Res més poren deduir honradament deldocument esmentat. Sense cap introducció,ni explicació ni apèndix, el notari se -va limitar a intercalar els noms dels iriteressats en el formulari llarg, feixuc ifastidios que, traduït del llatí, posama continuació:

"Sàpiguen tots quejo, Esteva Gilabert,de la Capella del senyor Rei, Rector del'església parroquial de Sant Joan de Sineu, de la diòcesi de Mallorca, amb totavoluntat i llibertat faç, constituesc iordén procurador meu determinat, especiali general en lo abaix escrit, de maneraemperò que aquesta especialitat no impe-desca lo general sinó al contrari, a vos.el venerable Cristòfol Murta, ciutadà deMallorca, com si fosseu present encara -que sou absent, per a presentar en nom -meu i per mi a tots els senyors jutjes ooficials, tant eclesiàstics com seculars,i a qualsevols altres persones a lesquals pertoqui o hi tenguen relació,qua^sevols lletres o provisions, tant de grà_eia com de justicia, a mi concedides oque se me concediran sobre l'església pa.rroquial de Sant Joan de Sineu o de qual_sevols altres beneficis eclesiàstics quese me han concedit o concediran en l'es-devenidor per qualsevol autoritat, i pera reclamar per rahó o ocasió de les mateixes an els dits senyors oficials i pers£nes que fassen i complesquen aquelles Iletres i provisions segons la seva intenciói sentit.

Per tants, per demanar i rebrer el possessori legal i corporal de la dita esgle"sia parroquial de Sant Joan de Sineu i -dels altres beneficis i per guardar-los iretenir-los, i per regir, governar i adndnistrar la dita església parroquial i elsaltres beneficis que se me donin per medide vicaris suplents aptes, i per rebrer,-exigir, vendre i recollir qualsevolsfruists, rèdits, emolumentsi drets de l'esglèsia parroquial i dels beneficis preditsi vendrer-los o arrendar-los per aquellsdiners i an aquelles persones i per a—i.quells anys o temps que vos pareixerà queconvé; i per a concedir i firmar rebuts

7 - 31

de les vendes i arrendamants fets amb —clàusules notarials i oportunes, demanari rebrer preus, i dels rebuts quitar i ab_soldre, i de les dites coses i de cada u-na de elles i altres fer i defensar plets0 qüestions mogudes o per mourer entre od'una part i qualsevols altres per altra.

Això s'ha fet a València el dia cator-ze de abril del any mil cuatrencents vin1 quatre".

(Ar. Cat. Valencia, Not. Jaume Montfort,lo Antic, any 1424,foí. 19 v.)

Josep Nicolau i Bauzà.

LLUC A LA VISTAMn. Gabriel Ferriol Antich

Dia 18 de Març la nostra comunitat cris-tiana de Sant Joan, juntament amb tota laComarca, pecegrinarà a Lluc per a guanyarel JUBILEU DE L'ANY SANT DE LA REDENCIÓ:Com diuen, tots els camins duen a Roma, noitros deim, tots els camins, tots els mit-jans duen a Lluc. Uns hi aniran en autocarscotxos; altres en vicicleta; altres, a peu.

Ningú no a de perdre de vista que la nostra pujada a Lluc té una finalitat ben pa-lesa: guanyar la indulgència plenària delJUBILEU DE L'ANY DE LA REDENCIÓ amb motiudel primer centenari de la Coronació de -l'estimada i venerada imatge de la Mare deDéu de Lluc. Tot això suposa una preparacióper a imprimir-li un esperit de peledrinaj^ge.ACTES PROGRAMATS:

NINS: Ctequesi-Ant de Lluc.ADULTS: Predicació, a les misses dels diu-menges, dies 4 i 1 1 de Març.Dia 17 de^Març, a les 19'30, a la ParròquiaCELEBRECIÓ COMUNITÀRIA del Sagrament de laRECONCILIACIÓ.

DIA 18 DE MARÇ; PUJADA A LLUC

- A les 8'30 h: Sortida dels autocars.- A les 10 h: A la FONT CUBERTA s'apleguenels qui han pujat a peu amb els qui han vengut en vehicle.- CELEBRACIÓ ESTACIONAL: LITÚRGIA DE L'AEU/- Entrada procecional - cant de salms.- Al PORTAL MAJOR: Benvinguda (Comunitat deLluc i Escolania).- A LA BASÍLICA: Salve i "Dins el cor de lamuntanya".- A les 11'30 h: A 1'ACOLLIMENT DEL CENTE-NARI: CONCELEBRACIÓ EUCARÍSTICA.- A les 13 h: A l'Acolliment "FONT CUBERTADINAR de GERMANOR ("pa en caritat").- A les 15 h: A l'Acolliment del Centenari:FESTA DEL POBLE.- A les 16 h: Concentració a la Placeta delLledoner: ROSARI pel Pujol dels Misteris ide la Trobada.- A la BASÍLICA: Salve Popular i comiat ala Mare de Déu de Lluc.

El Bisbe, a la Carta Pastoral sobre l'Aiyde Lluc, diu: recollint la suggerència fe-ta pel Bisbe Campins en el 25e Aniversaride la Coronació -"A Lluc voldríem veure-hiesculpits els noms i armes de tots els po-bles de la Diòcesi nerquè els externs lle-gissen allà, com en monumental mobiliari,la síntesi de la nostra historia, i per np_saltres fos perennal recordatori, de tot 1lo que decem a tan dolça Mare", -propos -que en el Cambril de la Mare de Déu de Lluíes col·loquin els escuts de tots els muniecipis de Mallorca. Amb aquest fi, el ConseParroquial ja ha encomenat a un artista coipètent la realització de l'esmentat escutque de comú acrod serà costejat per l'Ajun-tament i per la Parròqia a fi que sia un hhomenatge de tot el poble de Sant Joan ala Mare de Déu de Lluc.

Col·laboracions 8-32

2.- INCAPACIDAD LABORAL TRANSITORIA

Es la situación en la que se encuentraun trabajador, que está imposibilitado p£ra trabajar debido a alguna de las si—guientes causas:

- Enfermadad común o profesional

- Accidente, sea o no laboral.

- Maternidad (perìodo de descanso voluntario y obligatorio).

BENEFICIARIOS.-

Los trabajadores que estén afiliados yen alta o situación asimilada de desem -pleo total y subsidiado. Y tengan cubie_rto un período mínimo de cotización de :

- 180 días dentro de los 5 años anterio-res (en caso de enfermedad común).

- 180 días dentro del año anterior al parto y además, que haya sido afiliada conuna antelación mínima, de 9 meses, al mo-mento del parto, en caso de maternidad.

- En caso de accidente, sea o no de tra-bajo o de enfermedad profesional, no seexige cotización previa.

IMPORTE.-

- En caso de enfermedad común o acciden-te no laboral se aplica el 60% a la ba-se reguladora desde el 42 día hasta el20 inclusive y el 75% desde el 21 día enadelante.

- En caso de accidente de trabajo, enfer-medad profesional o maternidad, a la ba-se reguladora se le aplica el 75% desdeel día en que se produzca el nacimientodel derecho.

NACIMIENTO DEL DERECHO.-

- En caso de accidente de trabajo o enfermedad profesional desde el día siguien-te a la bajaen el trabajo.

- En caso de enfermedad común o acciden-te no laboral desde el 42 día de la ba-ja. ,

- En caso de maternidad desde el mismodía de la baja.

0

DURACIÓN DEL DERECHO.-

- En caso de accidente o enfermedad,cual-quiera que sea la causa, 12 meses prorro-gables por otros seis.

- En maternidad : 14 semanas.

- Período de observación por enfermedadprofesional : 6 meses prorrogables por o-tros seis.

EXTINCIÓN DEL DERECHO.-

- Ser dado de alta medica con o sin decíaración de invalidez (cabe prórroga).

- Transcurso de los plazos legalmente es-tablecidos.

- Fallecimiento.

DENEGACIÓN, ANULACIÓN O SUSPENSIÓN DEL DE-RECHO. -

- Actuación fraudulenta pra obtener o con-servar el subsidio.

- Prolongación de la enfermedad por impru-dencia temeraria.

- Rechazo o abandono del tratamiento sincausa razonable.

- Trabajar por cuenta propia o ajena.

NOTA IMPORTANTE :

Todas estas informaciones y las que da-remos en números sucesivos hacen referen-cia al Régimen General de la Seguridad So-cial. Más adelante informaremos de los Re-gímenes Especiales.

GUILLERMO GAYA

9 - 3 3 D'aquell IcmpsEL TRIO RAM-BE-AN

Devers l'any 1.933, època de politica,dretes i esquerres, un grup de joves quese denominares "La Pandilla", llogares aDon Francese Más, Ecõnom, el teatre o ci-ne. En aquells dies les cintes eran mudes,i aquests grups de joves empresaris delteatre, per alegrar les vetlades, varencontratar dos músics, que vares ser molt '.ben acollits pel públic. Les persones ma-jors recordaran aquelles veus demanat musi,ca ¡Música! seguides d'aplaudiments i mam-balletes.

Aquests dos músics eren ni més ni man-co, que en Ramon Gayà Gaya (Carrtixó) iAntoni Barceló Company (Falet).

En Ramon tocava el piano i N'Antoni, elsaxofón. Al cap d'un parell de mesos, seva juntar al grup, el trompeta Bernadí •Font (Tronca) , Per això el trio se va ano-rmenar RAM-BE-AN. Aquestigrup va actuarfins a finals de l'any 1.934.

JOSEP FONT SASTRE (PEP DE S'HORT)

En Pep de S'Hort va néixer a Sant Joanel dia 5 de maig de l'any 1.948.

Va heredar del seu padrí Antoni SastreBarceló (Mestre Antoni Curro o d'Es Granelto) l'afecció per la música.

Va començar amb la música quan tenia 17anys.

Va tenir com a professors seus D. Anto-ni o D. Lloatxim Pinya.

Com a guiterra-baix va formar part du-rant bastants d'anys amb al grup "Acroamas"

També va formar part dels grups "Six-tars" i "Santa Fe".

Actuaven a hotels i sales de festes.Se dedicà a la música professional uns

10 anys, dels 17 als 27 anys.

mo/tra,internacionalfolKlorica

CONCURS DE CARTELLS.-

NORMES DE PARTICIPACIÓ

- Hi podran participar totes aquellespersones que sesentin lligades artisti •cament amb el mon del dibuix i del co-lor.

- Cada concursant podran participar ambun màxim de tres obres.

- Les obres hauran de midar obligatòria,ment 85 cm d'alt per 55 cm.

- El màxim de colors serà de quatre.

- A la part baixa se reservarà un troçen blanc de 28 cm d'alt per poder-hi p£sar l'anagrama de la MOSTRA.

- El texte, a gust del concursant, quehaurà de figurar a la parte superior olaterals del dibuix serà"Sóller, Mallor_ca, del 19 al 26 d'Agost 1984".

- Hi haurà un premi de 25.000 ptes i u-na pica, i un segon i tercer premi d'u-na nlaca.

- El jurat estarà compost per personeslligades al mon de la cultura i la sevadecisió serà inapelable.

- Les obres aniran signades a la partposterior duguent el nom, adreça i edatdel concursant.

- El plac màxim per a 1'entrega d'obresserà eldia 17 de Març i se remitirán aMOSTRA INTERNACIONAL FOLKLORICA Apartatde correus 52 Sóller.

- L'organització no se fa càrrec delsdesperfectes que puguin sofrir les o-bres.

- Les obres guanyadores quedaran en po-der de l'organització.

- Les obres estaran exposades a la salad'exposicions de l'Associació Sollericade Cultura Popular C/ Romaguera Í8, Só-ller del dia 11 al 19 de Març i l'entr£ga del premis se farà el dia 26 a laclausura de l'exposició.

De les Illes 10 - 34

CAMPAÑA CONTRA LA RABIA PROMOVIDA POR LACONSELLERIA DE SANIDAD Y SEGURIDAD SO-CIAL.

A pesar de que en Baleares no existencasos de "Rabia animal", el hecho de quese produzcan en Europa y en el norte deÁfrica obliga a realizar una vigilanciapermanente puesto que las Islas Balea-res están en la ruta de numerosos bar-cos, realizando en ellas numerosas escalas, de emergencia en algunos casos-desembarco de enfermos, por ejemplo, -pudierido entonces desembarcar alguna rata o pe-rro enfermo que podría suponer el iniciode una epidemia con los daños consiguien-tes sobre la comunidad: casos de rabia hu-mana con muertes ; perdidas causadas a laganadería por muerte de reses, vigilanciapermanente de los mordidos por perros contratamiento prolongado y caro. Asimismo seproduciría una reacción lógica de histeriacolectiva que llevaría a la matanza cruele indiscriminada de perros como ocurrió hace unos años en Almería.

Por todo lo expuesto, la Conselleria de Sanidad y Seguridad Social cree justificadala toma de medidas encaminadas a prevenirlallegada de la "Rabia" a nuestras islaspara estar en la mejor disposición posi-ble para hacer frente a los casos que puedan aparecer.

DIFICULTADES.-

Las estadísticas de diversas partes delmundo revelan que, por lo menos, de un 70a un 80 por ciento de las personas mordi-das han sido agredidas por un perro. Elperro aparece como el animal reservoriode mayor importancia y distribución uni-versal. Este hecho, unido al.de tener va-cuna que evitaría que los perros enferma-sen, nos señala claramente el primer pasoa dar: la vacunación de toda la poblacióncanina. Para conseguir este objetivo nosencontramos con diversas dificultades.Lastres mas significativasson las siguien-tes:

1-.- Carecer de censo canino correcto.•i

2-.- La falta de sensibilización de la población que tiene perros, respecto a laimportancia de tener a sus perros corre^tamente vacunados.

3-.- La exisgencia de perros sin dueño.

En relación a la primera hay que adver-tir que, de acuerdo con el Reglamento deEpizootias-decreto 17 de mayo de 1952-anualmente, en el Boletín Oficial de laProvincia, se publican las normas de va-cunación antirrábica, (BOP de 3 de mayode 1983) especificando la obligatoriedadpor parte de los ayuntamientos de remi-tir el censo canino en el plazo de 15 -días a partir de la fecha de publicaciónde la circular en el BOP así como una r£lación de los perros censados y vacuna-dos y de los censados y no vacunados conexpresa radicación del domicilio de lospropietarios ycausapor la que no fueronvacunados. Por desgracia, no todos losayuntamientos cumplen lo establecido.

Respecto a la segunda dificultad, la faita de sensibilización de la población -que tiene perros respecto a su vacuna-ción podría subsanarse, en el criteriode la Consellerìa de Sanidad y Seguri-dad Social, a través de una campaña deeducación sanitaria a través de artícu-los en la prensa y carteles.

Los esfuerzos desplegaos para conseguirlo anteriormente expuesto no serían to-£talmente satisfactorios si no se toma-sen medidas sobre los perros vagabundossin dueño y por tanto, incontrolados eincontrolables por parte de un veteri-nario, en caso de mordedura. Esta es lasituación en el 44 por ciento de lasmordeduras delcaradas en esta Conselle-ria de Sanidad y Seguridad Social porparte de las personas mordidas en Palmade Mallorca a lo largo de 1982, presen-tándose la disyuntiva de iniciar o noun tratamiento antirrábico preventivoque además de su costo material-cincomillones de pesetas- resulta muy moles-to para la persona que lo recibe.

La eliminación de perros vagabundos -sin dueño- permitiría una mejor actua-ción por parte de los sanitarios en caso de mordedura. Al respecto y como enotros años, en la normativa de vacuna-ción antirrábica antes señalada, se a-punta que "los ayuntamientos organizaránla captura y sacrificio de perros vaga-bundos, considerando como tales todos a-

1 1 - 3 5 De Ics Illesquelles que con más de tres meses de e-dad y cuyos dueños, transcurrido el día31 de agosto, no acrediten que han sidovacunados, así como secuestro y observa-ción de los sospechosos de rabia en lasinstalaciones que precise de acuerdo conla importancia del censo canino", así como que "los perros recogidos como vaga-bundos por los respectivos servicios mu-nicipales serán sacrificados si en el píazo de 48 horas no son reclamados por susdueños; en caso de reclamación, serán v£cunados previamente a la entrega a suspropietarios..."

A pesar de que, como se ha dicho anteriormente, el perro aparece como el animal -reservorio de mayor importancia y distri^bución universal, no hay que olvidar quelos gatos no están exentos de padecer laenfermedad por lo que se recomienda to-mar iguales medidas aue con los perros,es decir, vacunación y eliminación de -los vagabundos.

Don Jeroni Juan Tous membre de la ReialAcadèmia de Belles Arts de Palma, moria aFelanitx el dia 1 1 de desembre passat, Fervent admirador i conrador de l'art, desta-cà dins el camp de la fotografia, publicatreballs d'investigació realitzats sobreel pintor Guillem Mesquida i el convent deSant Jeroni. Té publicades les obres "Iconografía del venerable Pedró Borguny", "Lapintura mallorquina (s. XVI al XVIII)", -"El bordado artístico de Mallorca", "Gra-badores malloruquines", etc donà moltí-ssimes conferències sobre art i iconogra-fia i exposicions per tot arreu de Mallor-ca, formà part de diverses comosions en -defensa de l'art i els monuments.Amb el seu traspàs hem perdut un bon -

amic i un dels homes que més ha treballaten favor de l'art.Descansi en pau el bon amic i rebin els

seus familiars la nostra més sentida condelència.

COMUNITAT AUTÒNOMA

LA DIRECCIÓ GENERAL DE TRANSPORTS TERRES-TRES DEL COVER CENTRAL FIXA ELS PLAÇOS -PER LA RENOVACIÓ DE LA TARJA V. T.

El passat dia 3 aparagué a diversos mLt^jans de comunicació una nota de protestade l'Associació Sindical d'Autònoms del Taxi de Mallorca contra la Conselleria deTre_ball i Transports relativa al termini d'urmes que es concedeix per a la renovació dela tarja V.T. Taxis per a l'any 84 per considerar-ho massa curt.

A part de creure que l'esmentat terminiés suficient, la Conselleria de Treball iTransports recorda que amb l'aparició de -la seva nota apareguda el passat dia 31 dedesembre de 1983 s'ha limitat a donar pu-blicitat a una resolució de la Direcció General de Transports Terrestres del GovernCentral apareguda el BOE del 20 de desem-bre de 1983. Basta observar que les taigesen qüestió son de caràcter nacional i enelles la Conselleria sols actúa, en algu-nes no en totes, amb facultats delegades iper tant depèn de la legislació i normati-va de l'Estat.

&ÎSi som t^S/\/molísels que -^ lluitem

perlajustíciaseran molts els que

tindran fou.

Si vols informar-te, adreça't a: JUSTtQA I PALITELF. 22 58 46 C/. SEMINARI, 4.

PALMA DE MAL· l_ORCA-1

D'aquell temps 12 - 36

L'espolsador i l'estol d'aplegadores d'ametles d'Es Camp d'En Fiol, retratatsdamunt l'era (al fons es veu Consolació). Són de esquerra a dreta i de d'alta baix: Catalina Mieras (Faleu), Jerõnima Jaume (Rubertera), Franciscà Bernat(Puça), Bàrbara Gaya (Barrica), Catalina Gabriel (Garrovera), Maria Roig (Gui-11amona), Joanaina Gaya (Barrica), Maria Barceló (Rotja), Arnau Munar (Bronder)Antònia Ginard (Fustereta), Maria Bauza (Sastre), i Maria Mieras (Faleu).

FESTA DEL PA I PEIX 1984 - CONCURS DE CARTELLSAmb motiu de celebrar a Sant Joan el dia 1 d'abril, la tradicional

diada del Quard Diumenge "Festa del Pa i el Peix", l'Ajuntament de -Sant Joan, a través de la Delagació de Cultura, convida tots els ar-tistes gràfics, a que d'acord amb següents bases, participin en el -concurs que elegirà el cartell anunciador de la festa.

BASESPodran participar-hi totes les persones interessades.Els dissenys seran realitzats damunt cartolina de color blanc i amb tinta o al_

tres materials de color negre,ajustan-se estrictament a les mides de 26 x 45 cm.Els originals s'hauran d'entregar a l'Ajuntament de Sant Joan, carrer Major -

n° 61, abans del dia 10 de març.Les obres duran a darrera, un lema i dins un sobre tancat amb el mateix lema,

el nom i adreça de l'autor.El Jurat estarà compost per un representant de l'Ajuntament i dies persones -

qualificades en arts gràfiques i plàstiques.El premi, únic de 5.000 pessetes i placa, no es podrà declerar desert.Els treballs presentats no es tornaran i es podrà fer ús d'ells fent constar

el nom de l'autor.El veredicte del Jurat serà inapel·lable i els casos no prevists en aquestes

bases, seran resolts a judici dels organitzadors.

Sant Joan, Febrer de 1984.