ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat...

42
ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia avançada 1

Transcript of ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat...

Page 1: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

ONGEnric de SostoaEric de Robles Daniel MurilloAlbert EstañaMarc SuñéPau SánchezBernat PradesManel Alavedra

Xavier Martinez Giralt

Grup 01 Microeconomia avançada 1

Page 2: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Què és una ONG?

Una ONG tal com indiquen les sigles és una organització no governamental: és una entitat privada,

amb uns objectius definits per el seus integrants, creada independentment dels governs locals,

regionals i nacionals, així com també dels internacionals.

Page 3: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Jurídicament adopta diferents formes tal com:

• Associació

• Fundació

• Corporació

• Cooperativa

Les ONG tenen les següents característiques:

• No són governamentals• No són lucratives• Són de caràcter altruista

Page 4: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

El conjunt del sector en què s’integren les ONG es denomina de diferents formes tals com:

• sector no lucratiu

• sector voluntari

• sector solidari

• economia social

• tercer sector

Entenem aquest sector com el conjunt d’organitzacions que tenen finalitat d’interès social i sense ànim de lucre.

• Les ONG no intenten substituir les accions de l’estat o d’organismes internacionals, sinó cobrir i ajudar en aquelles àrees en les quals no existeixen polítiques socials o econòmiques, o bé quan aquestes no resulten satisfactòries per alguns grups de la societat.

Page 5: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

L’objectiu de les ONG és el de satisfer les necessitats dels més desfavorits mitjançant un conjunt d’accions com són:

• Atendre situacions d'emergència

• Realitzar treballs de promoció, integració i desenvolupament

• Promoure la emancipació social i política de certs sectors

• Treballar per canviar les estructures injustes de la societat

• Realitzar treballs educatius

• Fomentar la solidaritat i el voluntarisme

• Prestar serveis de documentació i publicació

• Realitzar projectes de investigació relacionats amb la solidaritat.

Page 6: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Història ONG

1. La primera organització internacional reconeguda com a tal va ser la “Convención Mundial Anti-Esclavitud”, creada el 1840. Ja no existent.

2. La segona en antiguitat és “Asociación Cristiana de Jóvenes”, creada el 1855.

3. El 1863 sorgeix la Cruz Roja, creada per introduir un element humanitari en les guerres.

Internacional:

Les ONG pioneres a nivell internacional van ser:

Durant el segle XIX sorgeixen també els sindicats i les associacions internacionals de treballadors.

Un segle enrere hi havia unes 400 organitzacions internacionals d’aquest tipus, avui n’hi ha al voltant d’unes 30.000 segons les que registre les Nacions Unides, d’aquestes només 2.500 tenen un estatut consultiu permanent.

Page 7: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Història ONG

Internacional:

Com a organitzacions amb un volum més important de membres tenim el cas de “Greenpeace”, “Amnistia Internacional”, “Amigos de la Tierra”.

Aquestes organitzacions adquireixen el terme “no governamentals” des de que es va crear la ONU que ja preveia un espai per lo no governamental i sense ànim de lucre. Hi ha propostes per anomenar-les tercer sector, sector voluntari, però cap a tingut tan de pes. Acabant així conegudes com a ONG.

Page 8: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Història ONGNacional:

Espanya a finals del segle XIX allunyada del fenomen de mobilització europeu, excepte per la organització internacional “Cruz Roja”, que intervé en catàstrofes, guerres i desastres.Durant l'època franquista no hi ha lloc per organitzacions que no estiguin relacionades amb l'església o amb el règim.Gràcies a l’autonomia de què gaudia l'església, apareixen “Cáritas” (1942), “Intermón” (1956) entre d’altres.Amb l’obertura d’Espanya a l’exterior en els 50 i 60, sorgeixen algunes organitzacions relacionades amb institucions internacionals, com la “Asociación de Amigos de Naciones Unidas”. Coincidint amb moviments renovadors en l'església catòlica, neixen “Médicos Mundi” (1963) o “Manos Unidas” (1969).

Page 9: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

La majoria de les ONG de desenvolupament espanyoles es creen de 1986 a 1995 (un 57% del total). Durant aquests anys també és quan es van crear el 42,4% de les ONG d’acció social.Als 80, molts partits polítics i sindicats creen les seves pròpies ONG. El PP “Fundación Humanismo Y Democracia” (1978) i la “Fundación Cánovas del Castillo” (1980). PSOE crea el “MPDL” (1983) i “Solidaridad Internacional” (1986).

Història ONG

Nacional:

Page 10: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Tipus de ONG que es poden crear

• ASOCIACIÓ

• FUNDACIÓ

• ONG DE DESEVOLUPAMENT

• FEDERACIÓ

• CONFEDERACIÓ

Page 11: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL SECTOR DE TREBALL

Ajuda humanitària

Assistència sanitària

Infància

De gènere

Violació dels drets humans

Medi ambient i protecció d’animals

Page 12: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

Ajuda humanitària Violació dels drets humans

Assistència sanitaria De gènere i Infancia

Medi ambient i protecció dels animals

Page 13: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Temes Tractats a nivell internacional per les ONG

• Garanties de l’aplicació dels tractats internacionals humanitaris (CREU ROJA)

• Promoció i denuncia dels assetjaments dels drets humans (AMNISTIA INTERNACIONAL, SOS RACISME)

• Habitatge social (UN SOSTRE PEL MEU PAIS)• Ajuda humanitària (CÁRITAS, OXFAM, SAVE THE CHILDREN)• Protecció del medi ambient (GREENPEACE)• Laborals i mediambientals (SUSTAINLABOUR)• Cooperació pel desenvolupament (INGENIERIA SIN FRONTERAS)• Ajuda a la infància (SOS INFANCIA)• Ajuda i orientació a la tercera edat (JOSIF)• Gestió de riscos de desastres i desenvolupament (BOMBEROS SIN

FRONTERAS)

Page 14: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

ALGUNES DE LES ONG

INTERNACIONALS

AMNISTÍA INTERNACIONAL

CARE INTERNATIONAL

FEDERACIÓ INTERNACIONAL

DE LA CREU ROJA

ALERTNET NOVARTIS FOUNDATION

FOR SUSTAINABLE DEVELOPMENT

GREENPEACE

MÉDICOS DEL MUNDO

TRANSNATIONAL FOUNDATION FOR

PEACE AND FUTURE RESEARCH

VOICE VOLUNTARY ORGANISATION IN COOPERATION IN

EMERGENCIES

Page 15: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Organització i gestió de les ONG

- Respectant la diversitat i la capacitat d’autogovern de cada entitat, les ONG han de reflectir una sèrie de característiques i premises bàsiques en la seva organització

* Transparència * Austeritat * Optimització de recursos * Professionalitat

Page 16: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Principals característiques de la funció de direcció

El director de l’entitat ha de supervisar el treball portat a terme per l’equip humà en les diferents àrees, tenint en compte que aquestes poden diferir en tamany, estructura i finalitat. Tasques del

responsable executiu

Responsable executiu

Animar Preveure

Supervisar

Comunicar Solucionar

Page 17: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Direcció i política general de l’entitat

• Al principi, els propis objectius fundacionals de l’entitat no lucrativa serveixen pràcticament com a pla d’acció• A mesura que l’entitat creix, experimentant canvis interns i constatant els externs, es fa necessari definir de forma més concreta els eixos prioritaris.

Visió Pla estratègic

Missió

Per facilitar la definició de la nostra estratègia es compta amb una eina molt útil: L’anàlisis DAFO.

Identificació de

Dificultats

Amenaces

Fortaleses

Oportunitats

Page 18: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Organització de l’entitat no lucrativa

• El mes natural i habitual és que les àrees funcionals de l’entitat s’integrin formant juntes una estructura completa que es pot descriure mitjançant diferents models d’esquema.

• Aquests organigrames faciliten una millor visió de conjunt de la organització i ajuden a entendre millor el seu funcionament, no essent en sí però, una garantía d’estructura eficaç i eficient.

Organigrama funcional bàsic

Junta directiva/ patronat

Direcció general

Administració i finances

ComunicacióProjectes

Recursos humans

Page 19: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Reunions

• Les reunions són un bon utensili, si es fan de forma oberta, per fomentar la participació entre tots. Són temps per intercambis, propostes, planificació, crítiques, encàrrecs etc. És convenient que aquestes s’institucionalitzin i estiguin previstes en períodes de temps segons els objectius.

Posibles criteris per a un calendari de reunions

• Planificació operativa

• Responsables o directors

• Tot l’equip

• Tot l’àrea

• Avaluació

Un dia a l’any

Un cop al mes

Anual

Mensual

Anual

Page 20: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Sistemes i mètodes de direcció. El pla operatiu• Normalment el pla estratègic no és suficientment precís com per portar-lo a la gestió diària de l’entitat. La seva funció com hem vist, és indicar línies i objectius a mig termini. El día a día precisa d’un altre instrument: el PLA OPERATIU.

• El pla operatiu és la exposició concreta, a la vista d’un any contable, del que el pla estratègic havía previst de cara a diversos anys. És una guía o referent, del que la entitat vol portar a terme en l’exercici corresponent.

Característiques dels objectius

• Clars i concrets

• Coherents amb la missió

• Orientats cap a resultats tangibles

• Medibles

• Possibles d’aconseguir

• Creïn sinergia entre sí

Elements que intervenen en la elaboració d’un pla operatiu

• Avaluació del pla anterior + anàlisi DAFO

• Objectius a assolir en el pròxim exercici establerts per àrees funcionals

• Resultats i graus de consecució dels mateixos

• Accions que es porten a terme, incloent dates d’inici o finalització

• Mitjans materials necessaris

• Equip humà requerit

• Pressupost que recolzi financerament la viabilitat del pla

Page 21: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Seguiment• Un cop en marxa els projectes, el responsable executiu de la entitat ha d’assegurar-se de que la direcció presa és la adecuada i que es van assolint els objectius marcats. El propi pla operatiu pot ésser emprat com a mitjà de control.

Avaluació

Participació i delegació• Hi ha dinàmiques universals de direcció que val la pena incorporar en el día a día, com per exemple la participació i la delegació

Delegar és:

• Il·lusionar

• supervisar

• proposar nous treballs

• aprendre

•Un estil de direcció

• felicitar o corregir

Delegar no és:

• Cohibir

• deixar de fer una feina

• oblidarse de la feina

• apropiarse dels èxits

• culpar dels fracassos

• una pràctica puntual

Page 22: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Objectius de la Publicitat

• Donar a conèixer a l’organització

• Crear, mantenir i millorar la imatge de la ONG

• Captar donacions i subvencions

• Reclutar voluntaris i nous membres

• Sensibilitzar a la població

• Educació al desenvolupament

Page 23: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

...es sintetitzaran en dos factors

• Publicitat Institucional generar recolzament tangible i director entre la opinió pública per a la ONG.

• Publicitat Social. Factor en el que s'inclouran els objectius que tenen a veure amb la comunicació de valors i principis que generin un canvi de comportaments (promocionar la causa social pròpia de la ONG)

Les ONG han de distingir entre un tipus i un altre de publicitat (barrejant elements propis del "marketing social" amb altres del "marketing directe“). No és el mateix realitzar una campanya de sensibilització que una campanya que té com a objectiu aconseguir recursos pel manteniment de la pròpia organització.

Page 24: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Publicitat denotativa VS. connotativa

• Publicitat denotativa:

pretén aconseguir preferència entre la opinió pública

• Publicitat connotativa: pretén generar emocions, sentiments, sensacions…(arguments dissenyats per obtenir una resposta efectiva)

Page 25: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Raons per implicar-se

• per propi interès

• autosatisfacció i autocomplacència:

• per altruisme

• per compromís

Page 26: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Programes d’ajuts(Google Grant)

• ¿Qui pot optar a participar en el programa?• A Espanya • Fora d’Espanya – Alemanya, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, Estats Units, França,

Índia, Irlanda, Itàlia,Japó, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa.

• ¿Qui no pot optar a participar en el programa?

• ¿Què s’ha de fer per participar?

([email protected])

Page 27: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Tipus de fonts de finançament que pot recórrer una ONG

A. Venda de productes i serveis de la organització;

B. Fons procedents de persones particulars

1. Venda de productes o serveis propis de la organització. Es podria dir que últimament les ONG han optat per la via

d’emprar el comerç just com un potencial pel finançament. Comerç just venda de productes (exemptes d’especulació)

beneficis reinversió en projectes de la ONG

2. Venda d’elements de “marxandatge” de la organització.

3. Socis (donacions periòdiques) = són les persones que es senten identificades amb la organització i els seus objectius.

- Els socis no tracten d’influir en la política i els objectius de la ONG, simplement es senten identificats i donen suport econòmic.

- Representen una font de finançament estable.

2. Donacions puntuals = És un simpatitzant de la ONG que està disposat a col·laborar en ocasions comptades, les maneres de promoure les donacions:

- Festes, dinars benèfics, rifes i tómboles, concursos, col·lectes.

3. Apadrinaments = És un projecte concret que barreja una quota fixa amb una donació puntual, el donant es compromet amb un projecte específic i no amb tota la organització.

Page 28: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

C. Fons procedents d’empreses

D. Fons d’altres entitats no lucratives

E. Contractes i Convenis

1. El patrocini = Consisteix en que una empresa realitza una aportació econòmica important a la ONG. La societat espera que la marca sigui associada amb la causa que està finançant.

Les empreses aconsegueixen; - Millora de la imatge davant l’opinió pública. - Obté avantatges fiscals. - Promociona els productes. - Captar clients. - Diferenciar-se de la competència.

Són altres organitzacions no lucratives que financen projectes dintre del tercer sector,

la majoria estan lligades a empreses. - Exemples = Fundació Telefònica, fundació Juan March.

1. Cessions d’ús = Les administracions es poden decidir a cedir a les ONG l’ús d’equipaments.

- Exemples = centres cívics, instal·lacions esportives…

2. Contracte de prestació de serveis = Les administracions públiques encarreguen la prestació de serveis a les ONG.

3. Convenis de col·laboració = Aquests sorgeixen normalment quan l’organització cobreix un servei que hauria de prestar l’administració pública.

Page 29: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

1. Tipus de subvencions segons l’organisme convocant

1. Administracions locals mitjançant els Ajuntaments, les juntes dels districtes i els organismes autònoms.

2. Administracions autonòmiques mitjançant les direccions generals i els organismes autònoms.

3. La Administració Estatal mitjançant els ministeris i les direccions generals

4. Organismes europeus mitjançant la comissió europea, les direccions generals o els estats membres.

Programes comunitaris;

• Fons Estructurals = Els articulen els Estats i poden ser FEDER (Fons Europeu de Desvolupament regional), FSE (Fons Social Europeu), FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola).

• Iniciatives Comunitàries = Depenen dels Fons Estructurals, però es gestionen de forma més àgil.

• Programes Comunitaris = Les articulen les Direccions Generals mitjançant agències intermèdies ja siguin públiques o privades. Les quantíes són menors que en els casos anteriors, però són més accessibles per a les petites i mitjanes ONG.

F. Fons procedents de l’administració pública = És un altre dels pilars fonamentals que la ONG pot recórrer per finançar els seus projectes. És una font de finançament que té com a principal inconvenient que la continuïtat no està assegurada.

Page 30: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Panorama espanyol al 2007 del finançament de programes d’ajuts per

part de l’estat Dades numèriques i

monetàries sobre el finançament;

1. El ministeri de treball i assumptes socials destinarà al 2007 la quantitat de 105.778.130€ a 341 ONG per a 895 programes.

2. La xifra ha augmentat un 4% més en relació al 2006, aquesta explicació es dóna a un augment de la recaptació del termini 2005/2006.

3. Les organitzacions no lucratives que rebran més quantitat seran la Creu Roja espanyola i Càrites.

4. El Pressupost General de l’estat del 2007 destinarà un 0,5% del PIB a aquestes ajudes.

5. L’ajuda oficial al desenvolupament hauria de ser del 0,7% de l ’IRPF, quan a Espanya a l’any 2006 era de 0,42%.

% per tipus de programes d'ajuda

Altres 17%

Programes

d'inclusió social 6%

Joves 8%

Dones 8%

Immigrants i

Emigrants 9%

Atenció a persones depenents, grans i

discapacitats

40%

Familia i infància

12%

Page 31: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Recursos humansL’objectiu dels recursos humans és: Seleccionar de forma adequada

a qui integren en l’entitat

Procurar que hi hagi un bon ambient de treball

Els recursos humans poden ser coordinats per: Membres de la junta directiva

Voluntaris

Contractats

Però sempre s’han de poder identificar en l'organigrama i tenen que assumir tota la responsabilitat de les diferents tasques que realitza el departament.

Page 32: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Recursos humansEl principal recurs humà de les ONG és el voluntariat. És per això que es va crear la anomenada “llei del voluntariat” que ve definida per la llei 6/1996 en la que es detalla els següents drets del voluntariat:

-Rebre, tan amb caràcter inicial com permanent, la informació, formació, orientació, suport i medis materials necessaris per al desenvolupament de les funcions que realitzi.

-Ser tractats sense discriminació, respectant la seva llibertat, dignitat, intimitat i creences.

-Participar activament en l’elaboració, disseny, execució i avaluació dels programes que realitzi l’organització.

-Ser reemborsat pel costos generats en el desenvolupament de les seves activitats.

-Disposar d’una acreditació identificava de la seva condició de voluntari.

-Realitzar l’activitat en condicions òptimes de seguretat e higiene en funció de la naturalesa i característiques de l’activitat.

-Obtenir el respecte i reconeixement pel seu valor social de la seva contribució.

Page 33: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Recursos humans

No obstant quan la organització realitza més projectes és possible que es plantegi la possibilitat de contractar a treballadors.

La decisió de contractar o no dependrà de la situació de la entitat i de la seva previsible evolució a curt i mig termini.

Però la seva contractació no és una cosa que es pugui prendre a la lleugera, ja que:Compromet el desenvolupament professional

de persones.

Augmenta els costos fixos de l’entitat.

Implica dedicar temps al seguiment d’aquest professionals.

Page 34: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Recursos humans

Com escollir el personal o voluntariat:

Definició del lloc de treball

Procés de selecció

Integració

Formació Aquesta pot ser: -Interna

-Externa

Page 35: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Recursos humans

Com crear un bon ambient de treball:

Perquè hi hagi un bon ambient de treball i així un bon funcionament de l’organització s’han de complir les anomenades “7 magníficas”

Comunicació

Participació

Motivació

Planificació

Mediació

Millora

Gratitut

Page 36: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Primers passos:

Definir un ideari en el que plasmar els principis pels que es regirà l’ actuació de l’organització.

És el primer pas per formalitzar la situació d’un grup de persones que volen centrar la seva activitat en les tasques humanitàries.

Creació d’ una ONG

Page 37: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Estatuts

• Creació de nous estatuts que serveixin de codi deontològic serà la base d’actuació de la futura ONG en qüestió.

• Els estatuts hauran de complir els requisits bàsics de la LLei de Fundacions o la d’Associacions, incloure el nomenament d’un representant legal i la determinació d’una seu social des de la que actuar.

Page 38: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Escriptura

• Escriptura dels estatuts, així com la seva inscripció en els ministeris del Interior, d’Afers Socials o d’Afers Exteriors.

• D’aquests dependrà de que las principals activitats de la ONG. Siguin de tipus polític, d’atenció als marginats o de cooperació en l’exterior.

Page 39: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

NIF

• Sol·licitar un número de NIF en el ministeri d’ Economia i Hisenda, per a adquirir personalitat jurídica fiscal i poder realitzar transaccions comercials.

• El total de tots els tràmits portarà entre tres a sis mesos.

Page 40: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Impostos

• Es deu sol·licitar l’exempció de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), al tractar-se d’una associació sense ànim de lucre

• L’alta en el Ministeri de Treball i Seguretat Social, per a exercir com a entitat laboral en el cas de que es pretengui contractar personal assalariat

Page 41: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Activitats • Activitats de les diferents ONG es centren en la realització de

projectes humanitaris i/o de desenvolupament

• Objectiu :aprofitar el potencial humà d’una societat, immersa en un moviment creixent de qualificació professional, cap a l’ ajuda humanitària

Això s’aconsegueix de dos maneres:

- Amb la formació i sensibilització dels voluntaris per aconseguir un major nivell d’especialització

- Amb la realització de projectes d’emergència i desenvolupament, principalment en les zones més necessitades.

Page 42: ONG Enric de Sostoa Eric de Robles Daniel Murillo Albert Estaña Marc Suñé Pau Sánchez Bernat Prades Manel Alavedra Xavier Martinez Giralt Grup 01 Microeconomia.

Formació

La formació i sensibilització sobre els programes s’imparteixen per mitjà de cursos, des de les pròpies seus de les ONG, així com per l’activitat diària desenvolupada en les mateixes. Totes les organitzacions ofereixin informació al respecte per a una futura col·laboració com:

• Voluntari (figura no remunerada que treballa en les seus de cada organització)

• Cooperant (rep un sou per el treballador que realitza, generalment en altres països)

• Soci (es compromet aportar quotes regulars).