Dolçainers a Massalió - ascuma.org · Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo, Miquel Estaña, Joaquim...

Any 8 • núm. 67 • La Franja, juny de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Els

Dol

çain

ers

de M

assa

lió a

la IV

Tro

bada

de

gega

nts

i dol

çain

ers

Josep Galan, recordatL’Institut Ramon Muntaner atorga a JosepGalan, a títol pòstum, un dels premisRecercat 2007.

Cançons delMatarranyaEls xiquets del’escola deVall-de-rouresrecuperencançonstradicionals dela comarca.

SIG

RID

SC

HM

IDT

VON

DER

TW

ER

Premis Despertaferro!La vila de Tamarit acull el lliurament delstradicionals guardons, que arriben a lavintena edició.

PRESENTACIÓ DESONS DEL MATARRANYAPRESENTACIÓ DESONS DEL MATARRANYA

Dolçainersa MassalióDolçainersa Massalió

RICARD SOLANA

Rellotge de sol a Massalió

Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

Quan llegiu aquestes línies, tothom estarà assa-bentat dels resultats de les eleccions del 27 de maigon els socialistes (PSOE) han guanyat a l’Aragó,però les aliances, a l’hora d’escriure-les, no estanconsolidades. El passat editorial de TdF portavaper títol Aquest any, sí?, referint-se a la desitjadaLlei de Llengües. Ara que encara no coneixem elsresultats, tot i que els podem suposar sense massarisc, bé podríem allargar el títol amb dues pregun-tes més Com? i A quin preu?

El PSOE ha tret 30 diputats en tot l’Aragó,tornant a tocar el seu sostre autonòmic, uns resul-tats que podrien servir, com deia durant la campan-ya el president Marcel·lí Iglesias, per a portar aterme punts del seu programa que fins ara hantingut que romandre en un calaix, com podria serportar a les Corts Aragoneses un avant projectede Llei de la Muntanya, o un esborrany de Lleide Llengües que reconegue amb tota claredat irotunditat que a l’Aragó hi ha tres llengües pròpies–castellà, català i aragonès–, parlades, cadascu-na d’elles, per més o menys nombre de persones.Que estableixi els drets i deures dels parlants i delsno parlants, les relacions amb l’administració,l’ensenyament a l’escola, els àmbits d’aplicació,etc. I tot el text, establert amb criteris racionalsdes d’un punt de vista acadèmic. Si la llei fareferència a les variants dialectals, que ho faci, peròquè no es quedi només en les del català i l’ara-gonès, que defensi les variants del castellà també.Parlen igual a Torrecilla de Alcañiz, a Orihueladel Tremedal o a Sos del Rey Católico?

I tot aquest programa podrien fer-lo los socia-listes governant en solitari amb suports puntualsdels 4 diputats de CHA i el de IUA, om ambcoalició estable amb els nacionalistes d’esquerra,malgrat la gran sangria de vots i diputats que hasofert aquest grup.

Si el PSOE decideix finalment tornar a pactar amb

el PAR, per a no perdre la diputació i l’Ajuntamentde Terol, que es cordi bé les calces!, atès el que pensael Sr. Biel, president d’eixe partit. En una entrevistaa La Comarca d’Alcanyís, el passat dia 18 de maig,deia el Sr. Biel: «La Ley de Lenguas será fácil de resol-ver» «Será una norma que tenga en cuenta las carac-terísticas de cada localidad» «No se puede imponernada» «No se puede hacer una ley que complique yque acabe haciendo de algo natural, como es hablar,un conflicto» «Hace cien años se hablaba en el Mata-rraña lo mismo que ahora y no les hacia falta unaley…). I altres coses, tant o més pintoresques. Ítemmés: el Sr. Alfredo Boné, catalano-parlant i segon delPAR, va dir fa uns dies, que ell parlava chapurriau ino català, i així és perquè ho volen els veïns de la Torredel Comte, i «eso hay que respetarlo». Es va perme-tre dubtar dels lingüistes, ell i també el Sr. Biel. Ambaquests vímets quin cistell es pot fer?

No sabem a l’hora d’escriure aquestes línies quinadecisió prendrà la direcció regional socialista enqüestió de pactes i coalicions. Però del que sí queestem segurs és de que els dirigents d’aquest partithauran tingut durant aquesta campanya un motiu depreocupació i reflexió davant del nou fenomen ques’ha donat en aquests comicis municipals. A llocsimportants de la Franja, com a Fraga han sorgitcandidatures com Alternativa Cívica que han pogutser causa important de que el PSOE local puga perdrel’alcaldia en aquesta localitat. Allocs com a Nonasp,públics i notoris defensors de la nostra llengua, comHipòlit Solé, expresident d’Ascuma, s’ha presentatencapçalant una candidatura de la CHA que ha tretun regidor. A Calaceit, una encisadora candidaturadel PSOE amb nombrosos independents, també ambla llengua i cultura catalanes a la Franja com a impor-tant rerefons polític podrà guanyar l’alcaldia amb elsuport d’un regidor d’Entesa.

Són lliçons sobre les que cal reflexionar i apren-dre de cara al futur.

Com i a quin preu la Llei de Llengües?

Temps de Franja 67 6/6/07 10:44 Página 2

Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorDe tant en tant, cau del marc de sota d’aquesta finestreta, algu-

na llàgrima de pena pel futur dels moviments socials a la Fran-ja. Uns mos anem fem vells, altres s’agafen un descans, i de vega-des, el pessimisme ens invita a pensar que «de nantros a baix»,

no hi quedarà ningú que continue amb aquesta tasca «torracollons» d’emprenyar amb la lluitaper la digitat de la nostra llengua i la seua igualtat amb les altres que roden pel món.

Però quin error! Quin immens error –que diria Ortega– fruit del nostre narcisisme pureta.El dissabte 19 de maig es va presentar a Massalió el disc Sons del Matarranya. El magatzem

de la Cooperativa d’aquest poble es va omplir a la nit de centenars de joves que hi havien parti-cipat en l’elaboració del doble CD que constitueix el disc. I més tard, molts d’aquests joves balla-ven i saltaven al sons i ritmes de Dechusband, Skandalo Público o els Draps, corejant crits com«Lluitem per la nostra terra, la nostra llengua», o «terra de frontera, terra de pas, mos foten pertots los costats», seguint les passes dels intrèpids «vuitanters» com La Polla Records, SiniestroTotal o els avis Lou Red i Sex Pistols.

Estem salvats. Per altres mitjans menys tradicionals que el que suposa aquesta revista (el rock,Internet, etc.) la lluita continua i queda en unes mans immillorables.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosé Enrique Gargalo,

romanista

La Llitera i la Ribagorça

Cultura

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Reportatge: Assaig sobre l’abast històric de

la llengua catalana a l’Aragó (i II)

2

3

4

7

10

14

15

17

18

Boné parla, en lloc de català, «chapurreau»

El número dos del PAR, Alfredo Boné, vaparla ahir de les llengües pròpies d’Aragó (ellés catalanoparlant) per a dir que ell parla «chapu-rreau» en lloc de català. El «chapurreau», unterme peioratiu i sense cap criteri llingüístic, diuque és l’idioma de la Torre del Comte perquèaixí ho volen los seus veïns, i això «hay querespetarlo». Els dirigents del PAR José ÁngelBiel i Alfredo Boné, reticents a admetre el catalàcom a llengua aragonesa, van assegurar que hiha moltes diferències entre els pobles catala-noparlants aragonesos. I van insistir en que hiha dubtes sobre com es diu este idioma, tot i queel linguistes consideren una aberració no consi-derar-lo una varietat dialectal del català.

A. I. I.

Salvem MontrebeiSorprès vaig llegir a TdF del febrer, el projec-

te de fer una presa a l’entrada del congost deMontrebei. Això sembla un primer pas perdestruir un dels pocs espais verges, i a mésd’impressionant bellesa d’aquest país. Si aquestpimer pas es dona, ja serà més fàcil fer elssegüents. Això vol dir anar fent més petitespreses dins del congost. Solució per destruir decop i no de mica en mica aquella meravella. Quefacin una gran presa a la sortida del congost –elPortell– en diem al país, i s’estalviaran temps,paperassa i moltísims euros.

Aquesta construcció seria la destrucció massi-va d’aquest país en les vessant ecològiques,paisatgístiques i de la població de les ribes. Que

polítics i autoritats locals hi pensin. Encara hi soma temps.

Josep Mauri i Gràcia

IU i les Llengües d’AragóLlegint algunes crítiques de que IU «no dize

vella cosa d’as luengas d’Aragón» al seu progra-ma electoral, us remetem les dues línies fona-mentals del que es va exposar en un acte orga-nizat per NOGARÁ el primer dia de campanya:

1. La posició davant una necessària Llei deLengües a l’Aragó que ha de presentar-se aques-ta Legislatura és:

– el català i l’aragonès (amb totes les seuesvariants dialectals) són llengües pròpies d’Ara-gó, i tenen estatus de cooficialitat en les zones d’ús.

– Inclusió al currículum escolar com a matè-ria obligatòria en les zones d’ús.

– Dret de tots els ciutadans d’Aragó a utilit-zar-les davant l’Administració.

2.– Des d’IU exigirem que en el mes de setem-bre pròxim es constitueixi la PONÈNCIASOBRE LA LLEI DE LLENGÜES D’ARAGÓ(una volta constituïdes les noves Corts) queprengui com a referència per començar elDICTAMEN.

José María Ballestín

12

19

16

SUBSCRIU-T’HI978 85 15 21

[email protected]


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Memòria

i desmemòriaEstà clar que la llei de memò-

ria històrica no acontentarà deltot ningú. Tots estem implicatsd’alguna manera amb la GuerraCivil. Tant si els nostres pareso avis van anar al front com sien foren víctimes passives. Unaguerra esquitxa tothom.

La nostra guerra la guanya-ren els que es van revoltarcontra el govern democràtica-ment escollit. D’altres la vanperdre. I molts la patiren senseser de cap bàndol. Els triom-fadors van tenir quaranta anysper gaudir la seua victòria,honorar els seus morts i repre-saliar tothom qui van voler.Van fer «neteja» física i moralde qualsevol element no «afec-to al régimen”. Amb la mort –alllit– del dictador, es va pactarla famosa Transició. Això sí,sota l’atenta vigilància del’exèrcit d’aleshores i el famós«ruido de sables”.

Han passat més de trentaanys i, pel que fa a les víctimesdel franquisme, tot continuaigual. Els judicis sense garan-ties, les tortures i morts desospitosos perpetrats moltsanys després d’acabada laguerra, segueixen sense serinvalidats o deslegitimats. Araque se sent la veu dels qui volenrecuperar la dignitat d’aquellsque van ser morts o condem-nats injustament, han aparegutels indigants que els acusen devoler «dividir España entrebuenos y malos». Sospito quequi diu això hauria preferit quela «neteja» suprimís del tot elsvençuts i el seu rastre. Així nocaldria revisar res perquè ningúno ho demanaria. Tots seriemdels «buenos», tots seriemfeliços. Descansariem –dòcilscadàvers– En Pau.

Carles Terès

«Cantem junts», un projectedirigit per la professora Marga-rita Celma, ha aconseguit revis-colar cançons tradicionals deVall-de-roures que pareixiendestinades a l’oblit. El passatdia 31 de març, el Cor de l’Es-cola Vicente Ferrer Ramos deVall-de-roures va oferir unconcert a Terol dins dels actesdel Dia de l’Educació a l’Ara-gó, on els xiquets van cantaruna serie de peces en català, enalguns casos acompanyades demúsica interpretada també pelsxics i xiques de 5è i 6è de Primà-ria. Algunes de les cançons vanincloure també balls.

El repertori va estar formatper les peces La lluna, la pruna,Al cotxe hi ha una nina-La sille-ta del convent, El ball de Mont-peller, La cançó de les mentides,Ai, xiquetes si baixàreu!, A pelarla fulla, a pelar el fonoll, Ploui fa sol i Roda, roda sant Miquel.Les lletres i músiques han pogutser recuperades i salvadesgràcies a un treball d’investi-gació educativa del Departa-ment d’Educació de la DGAdirigit per Margarita Celma, queha comptat amb la col·laboraciódels alumnes de l’escola i tambéde les seues famílies. Un delspares presents al concert comen-

cionalment, i encara menys perla cultura oficial, que ha optatper despreciar –quan no perse-guir– les manifestacions folclò-riques en català.

Segons el fullet informatiudel concert de Terol, l’objectiudel projecte és «recuperar patri-moni musical en llengua cata-lana de la zona del Matarranyaque, al no estar transcrit musi-calment, es perd en el temps».Esta iniciativa cultural ha inclòstambé la recuperació de festesi costums tradicionals arraconatsprogresivament, como el Troncde Nadal o el Carnestoltes.

Les cançons, la música–recreada per Margarita Celma–i els balls van replegar fortsaplaudiments del públic queomplie el saló d’actes del ServeiProvincial de Cultura de laDGA a Terol, que va ser esce-nari d’un emotiu concert on elsxiquets –i els seus pares– es vanretrovar en una part entranyabledels seus arrels culturals.

Els xiquets recuperen cançons tradicionals de Vall-de-roures

Lluís Rajadell

tava que, mentres feien el treball,«els xiquets no paraven depreguntar a casa per les cançonsde quan natres erem menuts».Els propis xiquets se n’enca-rregaven d’entrevistar als fami-liars i veïns per traure a la llumun aspecte de la cultura tradi-cional molt poc valorat tradi-

Xiquets de Vall-de-roures durant l’actuació

CLASSES GRATIS PER LA XARXA EN DIRECTEMaig 2007

HORARI: de 20.00 h a 20.30 h.

DIBUIX . . . . . . . . . . . . . .DimartsCOLLAGE . . . . . . . . . . . .DimecresPINTURA RÀPIDA . . . . .Dijous

• Sol·licitar que us afegeixi als meus contactes,per a poder donar-vos les classes, pel msn.• Podeu participar si ho voleu a les tres classes.• El cost és gratuït i atendré a tots per igual,però si algú ho desitja, pot i ho considera opor-tú, li deixo un compte bancari per a ingressar-me el que vulgui pels serveis prestats. (20130040 04 0200632169)Espero que gaudiu de les classes i alhoraaprengueu.

Miguel Estañahttp://www.elpintordeinternet.com

elpintordeinternet@hotmailcom


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Viatge per les paraules

Anem pel Baix Aragó camíde la Ginebrosa i Aiguavivaper participar en el Projected’Animació Cultural a lesEscoles de la Franja, i el campés un goig de llum, caloreta ipaisatge en pau. Les cireres del’horta escomençen a pintar ilos coscolls, els xops i elspins, en més llustre que mai.

El Bergantes baixe més fortde lo normal, però no tantcom els primers dies de maigdesprés de les plogudes. Peri-llós este riu valencià si necaiguere una de grossa perles serres de dalt; per aixòdeixen, cap al estiu, el Pantàde Calanda un poc buit, per siun cas.

Viatjar pel terme d’una vilai repetir els seus noms és moltparegut a viatjar per les parau-les imaginant els camps, elstossals, els carrers i els seuscostums. Viatjar per lo quemés estimem que són lescoses nostres. Estimar lestradicions i els noms. Escriu-re els sentiments. Perquè unpoble que estima tot lo seu iho comboia en il·lusió és unpoble content i satisfet.

Els xiquets i xiquetes de lesescoles de la Ginebrosa, laCanyà i Aiguaviva, gràcies altreball incansable del mestrePietro Cucalón i els seuscol·laboradors en l’assigna-tura, ja en saben molt d’esti-mar els seus costums i voca-bulari, perquè viatgen per lesparaules com lo qui va a unafesta.

Es una llàstima, per ara, nopoder dir lo mateix de laCodonyera, la Torre i Bell-munt, perquè els xiquets delMesquí –quina mala sort–encara no han sentit dir maials seus mestres que la llen-gua que parlen és tan bonicacom totes les flors que hancrescut enguany per les oreresdels camins.

Tomàs Bosque

VIL

ES

I G

EN

TS 20 anys de català en els centres

d’ensenyament del MatarranyaCarles Sancho

A la comarca del Matarra-nya, que està dividida enquatre Centres Rurals Agru-pats: Matarranya, Algars, laFreixneda i Tastavins i un CPa Vall-de-roures, la situaciódel català en aquests centres esforça desigual. Així entrel’alumnat del MatarranyaMitjà hi ha una major deman-da per estudiar la seua llenguaque a les viles de l’Alt Mata-rranya que per altra bandas’han incorporat més tard enl’ensenyament del català.Mentre a Calaceit es va iniciaren el curs 1986-87, ara fa vintanys, al CP de Vall-de-rouresho va fer durant el 2002-2003,fa escassament quatre cursos.En total 373 són els alumnesvan a classes de català durantaquest curs escolar que ara estàa punt d’acabar.

En el CRA Matarranya–Calaceit, Massalió i la Valldel Tormo– quasi tots els alum-nes l’estudien, concretamentel 98%, 64 escolars. En el CRAAlgars les viles del nord arri-ben al 100% a Arenys i Lledói al 91% a Queretes i al sud, aBeseit, que va incorporar-semés tard a l’ensenyament delcatalà, només arriba al 54%.En total l’estudien 70 alumnesen aquesta agrupació educati-va. En el CP de Vall-de-roures107 escolars fan l’assignaturaoptativa de català que repre-senta el 62%, increment impor-tant respecte al 50% i 76 esco-lars de fa tres cursos. En elCRA la Freixneda –Fórnols, laPortellada, la Torre del Comte,Valljunquera i Ràfels– elpercentatge és també del 62%i un total de 46 alumnes, incre-ment notable respecte al 45%i 32 escolars de fa també trescursos. En el CRA Tastavins al’Alt Matarranya –Pena-roja,Fondespatla, Mont-roig, Torre-darques i la Sorollera– és on els

percentatges són més baixos,el 50%, uns 50 alumnes. Noobstant això hi ha hagut unaugment considerable des delcurs 2003-04 on el percentat-ge era només del 20% amb 19alumnes. El cas més preocu-pant és la situació del català al’ensenyament secundari on aIES Matarranya de Vall-de-roures, l’únic de la comarca,només 50 alumnes l’estudien,pràcticament els mateixos quedurant el curs 2003-04. Percompletar el panorama de l’en-senyament del català a lacomarca afegirem que tambéhi ha classes per adults quecoordina des del seu inicil’Associació Cultural delMatarranya.

La situació actual del catalàa l’ensenyament al Matarra-nya va millorant molt lenta-ment però és encara clara-ment insuficient. És necessarii imprescindible dignificar lallengua a través de la tananunciada Llei de Llengües,fer més hores en català a l’es-cola, una hora setmanal éstotalment ridícul per aprendrebé una llengua que és la

pròpia i a la vegada donar-lila utilitat necessària, calintensificar el seu ús iniciantel català com a llengua vehi-cular d’alguna altra assigna-tura del currículum i poten-ciar-la a secundària perquètinga una continuïtat i unanecessàr ia consol idac iódesprés d’haver-la estudiat al’ensenyament infant i l iprimari. Al Matarranya l’ac-ceptació de la llengua pròpiaen els centres d’ensenyamentper part dels pares dels alum-nes, després de vint anys, ésun fet evident. Ara només calque l’administració aragone-sa reculla aquesta demandasocial de la població i façauna àmplia programacióeducativa coherent a tots elsnivells de l’ensenyament ambla participació activa de totala comunitat escolar. I enaquestes demandes al governaragonès els matarranyencsno estem sols, tenim el recol-zament dels 50.000 aragone-sos que parlem català i queexigim de forma immediata eldret a la normalització de lanostra llengua.

Alumnes de l’escola de Calaceit


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Lluïa el sol de tarda a Massa-lió el dissabte dia 19, desprésd’un matí obscur i emplujat.Els carrers i la plaça s’ompliende jóvens i no tan jóvens. Elsgaiters i dolçainers van arri-bant a la Plaça després de lacercavila. Sota l’arcada del’Ajuntament, tot i que la rossacervesa i el vi negre de garnat-xa ragen lliures de debò, no estrenca l’harmonia, ni l’educa-ció, ni el bon rotllo; tota laforça se’n va cap a les llen-güetes de les gaites i lesbroquetes dels timbals. A laporta de l’Ajuntament les para-detes d’ASCUMA y de LasRanetas d’Alcanyís venenmúsica i llibres.

A les set van començar lesactuacions de tots els grups,interpretant dues o tres compo-sicions populars cadascund’ells. Tradició envers fusió deritme i melodia, amb moltapotència de totes les gaites,dels timbals i timbalets. Aplau-diments i més actuacions, i enfinalitzar, peus a terra per totala plaça, segueix l’alegria i lamúsica, a instants ensordidora,en una única obra interminable.Amés dels de Massalió, havienvingut del Mas de les Mates, deCastelseràs, de Vall d’Algorfa,de Pena-roja, de Castelló, deGandesa, d’Andorra (Terol),de Caseres, i potser d’algunaltre lloc més.

A dos quarts de nou, al Saló

Sons del Matarranya a MassalióLluís Roig

de l’Ajuntament, ple de gom agom, hi començà la presenta-ció del disc Sons del Mata-rranya, editat per l’Associa-ció Cultural del Matarranya iamb l ’ a ju t e conòmicd’OMEZYMA i la Comarcadel Matarranya, entre altres.Obrí l’acte, Rafael Martí, alcal-de de la Vila, donant la benvin-guda i en agrair l’assistència atots els actes públics de la IVTrobada de dolçainers i gaiters,destaca la importància del disci el treball feixuc de tots elsparticipants.

A continuació, José MiguelGràcia, president d’Ascuma,pren la paraula per expressar lagran satisfacció de l’Associacióper l’entusiasta i eficaç treballde les 26 formacions musicalsque han participat en els CD’s,tot coordinat i dirigit amb talentper en Marc Martí. Descriu elstipus de música de ambdósCD’s –des del rock, punk rock,rock folk, ska, pop, jazz, músi-ca tradicional, balades, poesiarecitada, fins a la jota–, fentesment de cadascun dels parti-cipants. Deixa ben clar que hanestat força importants tres fetsen el transcurs del projecte: lamassiva i despresa participa-ció de la joventut, que la lletrade tots els temes ha estat encatalà i la participació de grupsd’altres terres d’Aragó (Sara-gossa). I va acabar felicitant-seper la participació de quatre

grups de la Codonyera («lo meulloc», va dir).

Després parlaren, Jean PierreGuitard, tècnic i propietari del’estudi de gravació i Fernan-do Mallen, propietari de laBarraca, on tingueren llocgairebé tots els concerts previs,durant nou mesos.

L’acte finalitzà amb la inter-venció del Marc Martí, expli-cant-nos amb fruïció, de comun somni pot transformar-seen realitat i referència per alfutur. Abans de donar lesgràcies a tots els participants,ens va fer reflexionar envers laparticipació de la joventut entemes culturals quan se li obreun camp adequat i del seuinterès.

Passades les nou del vespre,tres-cents comensals se n’ana-ven caminant cap a la Coope-

rativa per a prendre «coca enprimentó”, fideuà i altres vian-des, sobre unes llargues taulesben parades i encara més benservides. Mai més es podrà dirque el negre és color trist vistal’alegria de les samarretes quelluïen els organitzadors. Totsvàrem petar la xerrada fins quecomençaren les dolçaines itabalets una animada cursasense fi.

I a les acaballes del dia vacomençar el concert gratuït,del qual, el Marc Martí emdigué, faria la crònica.

Si voleu un resum de lajornada: un èxit de participantsjovents, de visitants en generali, fins i tot, de vendes del discSons del Matarranya. (Si nosou socis d’Ascuma, cal que usafanyeu en adquirir el disc,paga la pena).

Presentació de Sons del Matarranya al Saló de l’Ajuntament

Actuació dels grups de gaiters i dolçainers a la Plaça

LLU

ÍS R

OIG

LLU

ÍS R

OIG


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El dia 7 de maig vam rebrel’esperada visita de la l’es-criptora Imma Monsó. Laxerrada va durar poc menysd’una hora i ens va explicar unmunt de coses interessants, tantdel fet d’escriure, com del mónliterari en general.

Per començar i trencar unamica el gel, Maite Soler vallegir un fragment de la seuaúltima novel·la, Un home deparaula, que s’està convertinten un èxit de vendes.

Un cop acabada la lectura,Imma Monsó va començar arespondre les nostres pregun-tes, algunes feien referència atemes literaris o a la seua feinacom a articulista a La Vanguar-dia i El País i altres al llibre quehem estat teballant, Marxempapa. Aquí no ens hi volen.Aquest és un llibre de contes,dels primers que va publicar ique parla d’una sèrie de perso-natges que acaben sent proto-

Trobada literària amb Imma Monsó

Una escriptora de cap a peusAlumnes de català 1r de Batxillerat de l’IES Baix Cinca de Fraga

Josep Galan, premi Recercat 2007Redacció

tipus: l’hipocondríac, l’avar,el tímid…

Vam descobrir coses de l’au-tora com ara que és molt xerrai-re i en algunes respostes ens vasorprendre, per exemple ambla frase que segons ella resu-meix la feina que realitza:«esborro més que escric, siesborro molt acabo escrivintcontes i si no esborro tant ensurt una novel·la”. Això vacomentar que per ella era fona-mental perquè escrivia molt imolt i després retallava tot elque li semblava superflu.També va reconèixer que hohavia après a partir d’escriurearticles en els diaris, ja quel’espai és limitat a un nombrefix de caràcters i no pots escriu-re ni més ni menys.

Una altre comentari que varesultar-nos xocant va ser l’ex-plicació de com havia entraten el món literari, va dir-nosque havia enviat uns contes a

una edi tor ia l ambpseudònim i un títolforça ambigu, «Si ésno és”, i que segons livan confessar pocdesprés van decidirpublicar-los només persaber qui era la perso-na que s’amagavadarrere d’aquell sobre-nom. A partir d’aquíl e s co se s l i v ancomençar a anar roda-des: publicacions,premis,… i, tot i quen’ha guanyat diversos, vacomentar que no li agrada genspresentar-s’hi.

A part de la conversa, haví-em preparat, com a rebuda, unaexposició sobre l’autora alvestíbul de l’Institut, ambreculls d’articles, fragments deles seues obres, fotografies,retalls de premsa, les portadesdels llibres, la biografia,…perquè així la podíem conèixer

una mica millor.Per acabar volem dir que la

xerrada va ser molt amena, tantper la seua manera d’explicarles coses com per la maneraque té d’entendre la vida i laliteratura: li cal escriure perviure, reconeix, i ho fa partintde fets reals i coses que recor-da, això sí també afirma que témolt clars els límits entre larealitat i la ficció.

L’Institut Ramon Muntaner,el passat 21 d’abril a Lleida,va distingir Josep Galan amb el

premi Recercat 07. L’acte, queva tenir lloc a l’IMAC (Insti-tut Municipal d’Acció Cultu-

ral), formava part del programade la 3a convocatòria de laJornada de Cultura i RecercaLocal. Aquesta edició se celebràa la capital de ponent perquèenguany ostenta la capitalitat dela cultura catalana. L’encontreva consistir en una fira obertaal públic, on els instituts d’es-tudis i associacions de recercade parla catalana van donar aconèixer els seus projectes aentitats similars i al públic engeneral; en el lliurament delspremis Recercat i en una sèried’activitats paral·leles: taulesrodones i xerrades, exposicions,etc.

El premi està destinat a unaentitat i a una persona vincula-da al món dels instituts d’estu-dis. La institució va distingir

Josep Galan per tota la trajectò-ria al front de l’IEBC al llarg degairebé dues dècades, per latasca investigadora i divulgati-va sobre el català parlat a Fragai per la actitud combativa pelque fa a la reivindicació de lacultura i la llengua catalana a laFranja. Josep Labat, vicepresi-dent de l’IEBC en el períodede la presidència de Galan, queacompanyà Juani Galan, germa-na de Josep, en la recollida delpremi, va fer un breu resum dela vida i trajectòria de Josepcom a investigador i presidentde l’IEBC. Amés, també a títolpòstum, es va premiar l’engi-nyer Magí Travesset per larecerca i divulgació arqueolò-gica i a l’Institut d’Estudis Pene-desencs.

Entrega de premis al Recercat 07

PEP

LA

BAT


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA8 LA LLITERA

Del cor al cervell

El mes de maig s’ha inau-gurat a Fraga l’exposicióhomenatge al pintor MiquelViladrich (imploro la pronún-cia k final), amb la presènciad’uns quants representantspolítics d’Aragó i Catalunya,i no podia ser d’una altramanera, si comptem que enl’organització han col·laboratAdministracions d’una bandai l’altra. Per part de la Gene-ralitat de Catalunya, hi vaassistir Josep M. Carreter,director general de PatrimoniCultural, que va destacar, enla seua intervenció que Vila-drich i Fraga representen moltbé el punt de trobada entreAragó i Catalunya. Jo afegi-ria que també la llengua repre-senta un bon punt de trobada,en eix cas, la puntada de peua la llengua, i és que el sinyordirector general de PatrimoniCultural va intervenir encastellà! I, o bé no sap que aFraga es parla català i, pertant, no està capacitat per diri-gir el que dirigeix, almenysintel·lectualment, o bé ho sapperò tant li fa, i llavors non’està capacitat, almenysmoralment. En tot cas, és elseu punt particular de troba-da amb la llengua, ja que lasinyora Almunia també estroba més còmoda en castellà.

Jo volia escriure que em vaagradar molt la reflexió d’enFerran Sàez, que el polític hade parlar des del cor per arri-bar al cervell dels ciutadans,i no parlar des del cervell perarribar al cor dels votants,perquè llavors és un dema-gog, i mira què ha eixit.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

ATamarit el dissabte dia 12 demaig, s’han celebrat, amb totapuntualitat, el 20è premiDespertaferro!, que convoca-ven l’Ajuntament de Tamarit,els Consells Locals de la Fran-ja i l’Institut d’Estudis del BaixCinca. Davant d’un nombróspúblic d’infants, joves i pares,prengué la paraula la regidorade cultura de l’Ajuntament deTamarit per a donar la benvi-guda a tothom. A continuacióArtur Quintana, president d’Ini-ciativa Cultural de la Franja,va fer un breu resum del movi-ment de reivindicació del catalàa l’escola des de la dècada delsvuitanta. Subratllà que enguanyels estudis de català a l’Aragóestan homologats al nivell Bde la Generalitat de Catalunya,i va indicar que el que cal araés que el Govern d’Aragó s’es-force per aconseguir tambél’homologació amb la Genera-litat Valenciana i el Govern deles Illes Balears. FrancescBlanc, en nom del comitè orga-nitzador dels premis féu unesplèndid discurs sobre escola,llengua i identitat que va sabertocar la fibra sensible del públici fou molt aplaudit. Josep LluísSeira, secretari dels premis,elogià la forta participació delsescolars en el concurs, que anyrere any, supera de molt el miler.Es repartiren els premis –unasuma en diners i un lot de llibresper a cada un/una dels dotzepremiats– i els assistents vanser convidats a un pica-pica

ofert per l’Ajuntament deTamarit. Els quatre primersguanyadors participaran tambéen els premis Sambori juntamb d’altres concursants detots els Països Catalans. Totfou perfecte, i tanmateix ésllàstima que l’acte, més enllàdel nombrós públic implicat,trobés molt poc de ressò dinsde la vila que l’acollia. Per afutures edicions convindria depensar-hi.

L’acta dels premis va ser lasegüent:

Concedir el premi en la cate-goria de cartell anunciador altreball presentat per LAURAQUIBUS REQUENA de 4t.D’ESO del IES Baix Cinca deFraga, un dibuix d’ aquarel·lasenzill però alhora ple de colori espontaneïtat.

En els apartats de narracions,els treballs presentats han obli-gat al jurat en algun cas a filarmolt prim per tal de concedirels premis i no sempre es potpremiar a tots, per això el juratha decidit concedir:

En la Categoria A ( 3r. I 4t.De primària)

3 r. P r emi pe r a Mar t aMichans Marquilles del CRALa Llitera pel conte titulat LATORTUGA EN PERILL.

2n . P r emi a l con t ePOLLET,PAULET de AnnaCapacés Llop del Col. Virgendel portal de Maella.

1r. Premi per a L’ OCELL IL’AVI AGRICULTOR deSergio Prol Loncan del C.P. San

Vintena edició dels premisDespertaferro! a Tamarit

Júlia Llambert

Miguel de Tamarit de Llitera.En la Categoria B ( 5è i 6è de

primària)3r. Premi per a EL TUNEL

DELTEMPS de David Dalmaudel CRA d’Altorricó.

2n. Premi per a BLAU TOUde Lidia Guerrero del C. P. D’Areny ( CRARibagorça Orien-tal)

1r. Premi per a Joel Beren-guer Moncada del C. P. SantJosep de Calasanç de fraga pelconte titulat EL NOI DE LAMONEDA BRUTA.

En la categoria C ( 1r. i 2n.de’ ESO )

3r. Premi per a EL QUE LAMEVA AVIA EM VA EXPLI-CAR de Maria Ibarz Puisac delC.P. San Juan Bautista de Saidí.

2n. Premi per a LA KIKA deLaia Silvetre Badia del IESBaix Cinca de Fraga.

1r. Premi per a Pablo OrusCalvet amb la narració titula-da UN MAL DIA de l’ IESRamon J. Sender de Fraga.

Finalment en la Categoria D( 3r. i 4t. ESO )

El jurat ha decidit per lesdificultats que comporta i l’afany de superació d’ un insti-tut on encara avui tenen difi-cultats per ensenyar i aprendreen la nostra llengua, concedirun ACCÈSSIT a Maria QuerolFortuño de l’ IES Matarranyapel treball titulat QUAN MONIAIO ERA JOVE.

3r. Premi per a Iris VallésBadia del IES Ramon J. Senderde Fraga pel conte EL MONDELS MEUS SOMNIS.

2n. Premi per la narració deMaria Chesa Cabrero d’Albel-da que estudia a l’IES la Llite-ra de Tamarit pel treball 1939-2000.

1r. Premi per a UNAALTRANIT DE DISSABTE, narracióde Laura Florentin Aragón del’IES Ramon J. Sender deFraga.


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Espurnes a l’horitzó

Quim Gibert

«Els almogàvers van esmolar les espases picant contra lesroques fins a treure’n guspires i entonant el seu crit de guerra:Desperta ferro!». Es tracta d’un fragment de Roger de Flor, ellleó de Constantinoble, en el qual Francesc Puigpelat, l’autord’aquest llibre, ens detalla els preliminars d’aquests guerrers cata-lanoaragonesos abans d’entrar en combat. D’aleshores ençà, lesgestes dels almogàvers han format part del nostre imaginaricol·lectiu. Tant és així, que l’expressió «Desperta ferro!» fou latriada per anomenar el Premi de Literatura Infantil que elsConsells Locals de la Franja van convocar per primera vegadal’any 1987. En aquell moment, només feia tres cursos que,mitjançant les gestions de José Bada, conseller aragonès d’edu-cació, el català s’impartia en algunes escoles de la Franja. Arrande l’empenta de Bada, que va arribar a confessar «haver passatpor física» per aquesta decisió en bé del català, i de l’exitosa acolli-da escolar, no hi havia dubte que podia ser una bona idea crearun certamen de contes d’aquest estil.

La d’enguany ha esdevingut una de les edicions del premi ambmés participació. S’han comptabilitzat cap a 1.200 originals. Preci-sament perquè l’àmbit del concurs és la Franja, el lliurament esfa cada any en una vila diferent d’aquest territori. Tamarit de Llite-ra ha estat la darrera. En el curs de l’acte, que va tenir lloc eldissabte 12 de maig, l’organització va expressar que, després de

vint anys de Desperta ferro!, la convocatòria hauria de disposard’un compromís institucional. Amb la reforma de l’estatutaragonès, però, res no fa pensar que es plasmi cap compromísamb la dignificació de la nostra llengua. Artur Quintana, presi-dent d’Iniciativa Cultural de la Franja, pensa que el nou marcestatutari d’Aragó «és un pas enrere pel que fa al reconeixementdel català a la Franja». I per Francesc Blanch, del grup promo-tor dels premis, és com «eixir de l’erm per anar a raure alboscam». No obstant això, amb o sense reconeixement lingüís-tic, el futur del certamen no trontolla. La qualitat dels treballsengresca moltíssim. Però, sobretot, perquè segons Blanch,expressar-nos en català «és un dret i una riquesa, que ens permetser més nosaltres, que ens permet interpretar la nostra realitat(…) En el que fem i en el que som hi ha la màxima raó de ser.Que se’ns ignori lingüísticament no priva que sempre ens quedila paraula i la terra que ens acull».

Josep Galan, el que va ser durant tants anys l’ànima de l’Ins-titut d’Estudis del Baix Cinca, manifestava que si la Franja esti-gués sota administració catalana llavors sí que els franjatinsveurien normal tenir reconeguts, en tant que catalanoparlants,els drets lingüístics. Al capdavall, qui va separar administrati-vament els catalanoparlants de ponent amb límits «regionales»fou el ministre espanyol Javier de Burgos (1833) en el momentd’implantar la divisió provincial. En aquests sentit, la denomi-nació Franja de Ponent neix com una reacció davant d’aquestintent de trossejar la comunitat catalanoparlant i fer-nos políti-cament diferents els uns dels altres. Malgrat la imposició d’aques-tes fronteres artificials i altres invents disgregadors, els veïns dela Franja i d’altres punts de la nostra geografia, des de l’èpocadels almogàvers i molt abans, mai han renunciat a la seva iden-titat lingüística. Entre d’altres coses, perquè és un dret consubs-tancial al fet de ser persones.

Susanna Barquín i Hèctor Moret, escriptors convidats a les classes de català

Belén Bellostas

El passat 20 d’abril, Susan-na Barquín, la periodista iescriptora de Fraga, vas serconvidada per l’Institut d’Es-tudis del Baix Cinca (IEBC) igràcies al Projecte d’Anima-ció a la Lectura a les aules percomentar el seu llibre L’Aven-tura del desig (Premi GuillemNicolau 2002) als alumnes dellengua catalana de Fraga.

L’autora va repasar la sevatrajectòria literària i professio-nal des de les seves col·labo-racions en el diari Avui, a larevista Temps de Franja, lanovel·la breu Deliri d’amor oara treballant com a Cap deComunicacions de PRODE-CA, al Departament d’Agri-

cultura de la Generalitat. L’escriptora va guanyar-se

la simpatia dels participants iva explicar com ella des d’unaveu femenina tenia la necessi-tat de transmetre vivències,experiències i emocions com amotor de vida de les dones.

Posteriorment, el passat 10de maig el professor i escrip-tor mequinensà, Hèctor Moretacudí a les classes de catalàque s’imparteixen a Mequi-nensa per l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca amb el suportdel programa Itineraris deLectura de la Generalitat deCatalunya. Durant la xerradavam endinsar-nos en la sevatasca poètica amb una petita

se lecc ió de ls seuspoemes.

L’autor va parlarbreument de les sevesobres Pentagrama(1987), Parella denegres (1988), TempsPervers (1999), etc i vadonar per finalitzada laseva creació poèticaamb el llibre In nuce.Antologia Lírica (2005)que mostra les dosvertents del poeta:d’una banda, poesiatranscendent, i d’unaaltra, els poemes que busquenla complicitat del lector a partirdel joc poètic.

L’experiència va ser molt

bona i els participants vandisfrutar molt amb la inter-venció del poeta mequinensà.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Hèctor Moret a la Fira del Llibre Ebrenc ’06


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Al migdia del dimecres 25de maig d’enguany enstrobem amb José EnriqueGargallo al seu despatx, al’última planta del vell edifi-ci de Lletres de la Universi-tat de Barcelona, per fer-lapetar una estona i, de pas,recollir un parell de còpiesd’articles seus recentmentpublicats. Aprofitem l’avi-nentesa per fer-li una breuentrevista.

Pregunta. Encara que viusa Barcelona, crec que ets nascuta la «Franja» aragonesa delPaís València.

Resposta. Efectivament,vaig néixer en un poblet del’àrea de parla castellanoara-gonesa de l’interior valencià:

José Enrique Gargallo, romanista

la Puebla de Arenoso, a lacomarca castellonenca de l’AltMillars, a tocar de la provínciade Terol. Quan tenia poc mésde tres anys, em van portar aBarcelona, que considero elmeu segon poble, «el poblegran». Per cert, m’agrada quediguis «la Franja aragonesa». Ala Península hi ha diverses«franges», tot i que, de Cata-lunya estant, gairebé tothompensa en una sola, la de Ponent.De fet, la meva franja pàtria (i«màtria») no és territorialmentcontínua, com la del català al’Aragó. La «Franja aragonesa»de València inclou el Racód’Ademús, un enclavamentadministratiu valencià encer-clat per Terol i Conca. Del Racóés un altre barceloní i català

d’adopció, l’escriptor Fran-c i sco (Paco) Candel .Concretament de CasasAltas.

P. Crec que el 1982 dedi-cares la teua tesi de llicen-c ia tu ra (El Habla dePuebla de Arenoso. BajoAragón: peculiaridades yafinidades) al teu poblenatal.

R. Així és. Ara farà 25anys, i encara no perdo lail·lusió de publicar-la algundia, convenientment actua-litzada. Entre altres coses,en canviaria la precisió delsubtítol, que situa el pobledins el vague àmbit delBa ix Aragó . Ho va igescriure així perquè ales-hores pensava que era méssenzill presentar aquest lloci en gene ra l l ’ e spa i«aragonès» del País Valen-cià directament com si fos«aragonès». No vaig trigargaire a redefinir la mevaestrategia identitària: somvalencians de parla (caste-llano) aragonesa. Jo ja fatemps que em defineixocom «aragonesament

valencià».P. Quins lligams mantens

amb la Puebla de Arenoso?R. La Puebla, com tants altres

llocs de l’interior valencià ipeninsular, va patir una fortaemigració a partir de la dècadadels 60 (fa més de trenta anysque no hi ha escola). Ja no m’hiqueda cap familiar pròxim, peròés el lloc on ens reunim els fillsdel poble a l’estiu i a les vacan-ces. Jo no m’hi veig capaç deviure hi de manera continuada,però no puc concebre el cicle del’any sense fer-hi algunes esta-des amb la muller i les mevesdues filles i així coincidir ambels amics de la infantesa.

P. Què són els anomenatsparlars «xurros»?

R. La definició de la GEC

(s.v. xurro–a) em sembla moltentenedora: «Parlar de l’àreade llengua castellana del PaísValencià, especialment de l’AltMillars, l’Alt Palància, el Racó,els Serrans i la Foia de Bunyol.Els parlars xurros actuals sónessencialment un aragonèscastellanitzat, i contenen un bonnombre d’elements catalans, engran majoria lèxics […]». L’ar-ticle en qüestió el va escriure undels millors coneixedors delparlars xurros, el lingüista cana-denc d’origen armeni JosephGulsoy, fidel col·laborador deJoan Coromines.

P. Quina visió tens de lesterres valencianes de llengua icultura aragoneses?

R. Crec que formen part irre-nunciable del País Valencià.Dins Nosaltres, els valencians,Joan Fuster escriu: «De fet,quan els valencians –els de llen-gua catalana– parlem del PaísValencià, solem oblidar-nosdels «altres» valencians: lesnostres generalitzacions no elstenen en compte» (Fuster 1962:95). Som els altres valencians,però també en som, de valen-cians. Per això em sembleninapropiades referències com«la llengua dels valencians»(en al·lusió al català de Valèn-cia o valencià). Les terres valen-cianes que parlen castellanoa-ragonès (aragonès castellanit-zat, castellà amb deix o substrataragonesos) són la continuaciónatural de l’Aragó cap a laMediterrània. Terres i gentaragonesament valencianes.

P. Quina visió tens de les

«A la península hi h

«Malgrat els continuspals a les rodes, calcontinuar lluitant pelcatalà a l’Aragó»


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

ha diverses franges»terres aragoneses de llengua icultura catalanes?

R. Hi vaig entrar en contac-te un cop ja era professor a laUniversitat de Barcelona: l’any1984, amb 24 anys, em vanconvidar a Peralta de la Sal aparticipar en una taula rodo-na, que (per cert) va acabarcom el rosari de l’aurora, i enla qual vaig conèixer en RamonSistac. Eren temps de proudinamisme reivindicatiu: elcatalà a l’Aragó ja era un temacandent, com vaig podercomprovar in situ. Des d’ales-hores no he deixat d’interessar-me per aquesta terra de fron-tera, he arribat fins i tot apublicar-ne algun article divul-gatiu i a fer-ne conferències endiferents àmbits universitarisdel món de la romanística. I elconsidero un territori germà.

P. Hi veus paral·lelismes idivergències (peculiaridades yafinidades) entre aquestes dues«franges»?

R. Ara fa poc en RamonSistac em va regalar el seu llibreDe la llengua a les dents, quejustament arreplega una gave-lla d’articles publicats prèvia-ment en la revista Temps deFranja, amb una enginyosadedicatòria: «Al meu col·legamés ‘frangísticament’simètric».En un altre llibre sobre la Fran-ja (Franja, frontera i llenguade Josep L. Espluga i ArantxaCapdevila), s’hi inclou unepígraf en forma de preguntaretòrica (manllevada a R. Serra-te): «Parlo català perquè sócaragonès?». Mutatis mutandis,és un plantejament que emsembla lícit aplicar a la gent dela meva Franja: està clar queparlem aquesta mena de castellà(aragonès) perquè som valen-cians.

P. Quin és el teu treball a launiversitat?

R. Sóc professor de lingüís-tica romànica, una bonica

l’Aragó. La cooficialitat del’aragonès i del català no seràfàcil d’aconseguir, però esticconvençu t que a r r iba rà .«Tossut» és un tipus lexicalque agermana el català i l’ara-gonès (tozudo). I aquest darrerés un significatiu aragonesismedel castellà. Cal, doncs, tossu-deria, perseverança.

P. Tinc entès que has mostratinterès per diverses minoriesromàniques, en especial de laPenínsula Ibèrica.

R. He estudiat i publicatsobre aspectes de l’aragonès ide l’asturià, el mirandès,l’aranès (al llindar de la Penín-sula, però del cantó atlàntic).M’he dedicat especialment alsparlars de San Martín de Treve-jo, Eljas y Valverde del Fresno,que constitueixen un singularenclavament al nord-oest d’Ex-tremadura, a tocar de Sala-manca i Portugal: una mena de«gallec d’Extremadura», commolts pretenen de Galíciaestant; una varietat distanciadadel portuguès però pertanyenta la gran comunitat gallego-portuguesa, d’acord amb unreintegracionisme més íntegre.

P. En quins nous projectesestàs treballant?

R. De fa temps participo enun ambiciós projecte sobre elsparlars del països romànicsd’Europa, l’Atlas linguistiqueRoman (ALiR), concretamental seu comitè català. Ara mateixdirigeixo un altre projecte mésmodest, però que m’il·lusionaprou: una base de dades sobrerefranys del calendari i mete-orològics dins la Romània, queel meu equip i jo mateixbuidem a partir de publicacionsprèvies. En algun momenthaurem d’abocar-hi els mate-rials corresponents a la Franjapublicats als 90 dins BllatColrat! i Lo Molinar.

Berenguer de Mussots

manera de pertànyer a la selec-ta minoria que es dedica a l’es-tudi del món romànic des de laseva matriu llatina. És un fetque ací la gent s’interessa percada parcel·la romànica (cata-lana, castellana, etc.) més quepel conjunt de la família neolla-tina. Què hi farem!

P. D’on et ve l’interès perles l lengües romàniques–romanços, crec que en dius–i, més en concret, per les mino-ries romàniques?

R. Ja com a estudiant de filo-logia a la Universitat de Barce-lona (UB), em vaig afeccionara les llengües, especialment lesmés properes (les romàniques),que vaig estudiar a l’Escolad’Idiomes Moderns de la UB.Per cert, no vaig començar a

parlar català fins als vint anys.Vaig tenir la sort d’entrar moltjovenet (22 anys) al Departa-ment de Filologia Romànica, ides d’aleshores hi ensenyolingüística romànica (la millormanera d’aprendre’n), amb uninterès creixent per les llen-gües minoritàries i els parlarsde f ron te ra . To t p lega t ,romanços, com bé dius que joen dic.

P. Com valores, en general,la promoció de la cultura i lallengua aragonesa i catalana al’Aragó?

R. Crec que s’ha de conti-nuar bregant per un Aragótrilingüe. Des de 2002 tincl’honor de ser membre delConsello d’a Fabla Aragonesa,i darrerament em miro ambuna certa inquietud les incer-teses que acompanyen lapromoció de l’aragonès. Ellema del congrès del juliol de2006 (Chuntos por l’aragonés)hauria d’ajudar a no perdre elnord. Pel que fa a l’est, malgratels continus pals a les rodes, calcontinuar lluitant pel català a

«La gent de la mevaFranja parlem aquestamena de castellà aragonès perquè somvalencians»

«TOT UN MÓN DE ROMANÇOS»

José Enrique Gargallo Gil, nascut a la Puebla de Arenoso el1960, és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat deBarcelona amb la tesi Una encrucijada lingüística entre Aragón,Valencia y Castilla: el Rincón de Ademuz (1987). Professor Titu-lar de Filologia Romànica de la mateixa universitat des de1988, és autor, a més de gairebé un centenar d’articles cientí-fics especialitzats, de diverses obres divulgatives de l’àmbit dela lingüística romànica (Guía de lingüística románica (1989),Les llengües romàniques: tot un món lingüístic fet de romanços(1994), Manual de lingüística románica (2007) –coordinatamb Maria-Reina Bastardas–, i de diferents treballs de dialec-tologia, etnolingüística i paremiologia, com ara El joc ances-tral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer aRossell (Baix Maestrat) (1997) –en col·laboració amb MiquelÀ. Pradilla–, Las hablas de San Martín de Trevejo, Eljas y Valver-de del Fresno (1999), Calendario romance de refranes (2003)–en col·laboració amb Miguel Correas–, Habla y cultura popu-lar en el Rincón de Ademuz (2004).

B. de M.


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA12 LA RIBAGORÇA

Estat Aragonès

El passat 16 de desembrede 2006 a Barcelona es varessuscitar el partit fundat perGaspar Torrente a finals de1933. El partit es declarava,aragonesista, republicà, d’es-querres i independentista. Elfundador va agafar el nomd’Estat Català, el partit fundatper Francesc Macià, del qualTorrente era seguidor i sentiauna gran admiració. La fitamés important que aconseguíaquest partit fou promoure ala ciutat de Casp, durant elsdies 1, 2 i 3 de maig de 1936,un Congrés Aragonesista d’onva sortir la primera redacciód’un Estatut d’autonomia perAragó. La guerra, declarada el18 de juliol de 1936, va trun-car la posada en marxad’aquest Estatut.

L’elecció de la ciutat deBarcelona ha estat com unsímbol i una deferència peraquells patriotes aragonesosque lluitaren per aconseguiraquesta memorable fita. Elnou partit que té la principalseu a Saragossa segueix lesseves petjades i una de lesseves principals fites és acon-seguir el dret a l’autodeter-minació d’Aragó.

Gaspar Torrente va ser unseguidor incondicional deFrancesc Macià. Fou el líderdel Centre Democràtic, Repu-blicà, Federalista del PobleNou i a principis de l’any1933, ell i la majoria de mili-tants d’aquest Centre es vanincorporar a Esquerra Repu-blicana de Catalunya. Torren-te va ser un gran patriotaaragonès i un gran catalanis-ta. La seva obsessió fou queCatalunya i l’Aragó, com apobles germans que són, maies barallessin. Ell afirmava:«El que és bo per Catalunyaés bo per Aragó i viceversa”.

Benvingut sigui aquest noupartit.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Els temps canvien, i també elsantoral. Sant Gregori, 9 demaig, continua sent el patró dela Festa Major de Sopeira, il’ermita dedicada a la sevaadvocació i la de Sant AntoniAbat, és visitada dues vegadesa l’any amb motiu de la cele-bració d’aquestes festivitats.

Sant Gregori és protector iadvocat contra animals danyo-sos i picades d’insectes. Tambées creu que l’aigua dels rius ifonts properes a les capelles, ones venerava aquest sant, tenienpropietats per combatre lesplagues d’insectes. No ensestranayaria gens, que l’aiguadel barranc de Miralles, a tocarde l’ermita, fos motiu per triar-ne el lloc, ja que l’aigua éssigne de vida; aquesta enconcret és rica en sofre, iemprada per al regadiu des detemps immemorials.

Actualment la festa s’hapassat al cap de setmana mésproper al dia 9 de maig. Aquestany han estat els dies 5 i 6. Eldissabte, durant el dia els mésxics van gaudir de les activitatsdestinades a ells: saltar als

castells inflables, anar ambcars…. A la nit hi va haver eltípic ball de festa major, a lacarpa que s’instal·la vora deles piscines per apaivagar elfred de la nit i la matinada. Eldiumenge al matí es va anar al’ermita de Sant Gregori, ondesprés de la missa es vancantar els goigs en honor a SantAntoni, es va beneir el terme ies va repartir coca, vi i sidra atots els assistents.

En altres èpoques, a aques-tes romeries hi acudien, cami-nant, de tota la comarca; ambel canvi de costums, la gent hiva amb cotxe i ja no són de totsels voltants, perquè la poblacióha minvat a tot arreu. En aquesttemps de primavera la gent decamp es preparava per a unestiu ple de treball i calor.

Aquesta primavera ha estatpròdiga en pluges a la comar-ca, i, això ha fet que el paisat-ge presentés uns tons més viusque mai: verds dels sembrats,verds més foscos de les fullesdels roures, verds lluents delscoblles, grogs de les esgela-gras i de les xicoias, blancs de

curnyeras, rois dels pipiripipso ababols… una veritablemeravella per als ulls.

L’altra novetat de Sopeiraaquesta temporada és quecomencen les obres d’accés alpoble, i això comporta un canvid’estructura de les entrades ieixides de la població. Nosabem encara com quedarà elconjunt, esperem que elshomes, amb tota la tecnologiai maquinària moderna, seranrespectuosos amb el paisatge.Ens sap greu predre un pam deterra, un matoll de romer osanjuaneras, uns olivers tanantics, uns indrets tan cami-nats, tan coneguts…, que donena l’entorn un caràcter peculiar.El progrés té aquesta vessant,fins ara, poc acurada, enocasions obres poc proporcio-nades, amb els llocs en estatpur i original, que el transfor-men i el fan desconegut finsque transcorre el temps sobreel paisatge nou per considerar-lo com de sempre.

Per si de cas, encomanem-nos a Sant Gregori i Sant Anto-ni!

Sant Gregori, Festa Major de SopeiraGlòria Francino


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

La justícia divina, diguen el que diguen els capellans, no ésgens misericordiosa (de fet, justícia i misericòrdia són, en prin-cipi, termes antitètics). És per això, i per culpa dels meus mésque nombrosíssims pecats, que m’ha caigut al damunt una feinasemblant als dotze treballs d’Hèrcules o, més exactament, a lapenitència de Sísif. La feina en qüestió ha estat de traduir tot unseguit de narracions aragoneses en aragonès al català.

Vull dir abans que jo no havia fet mai de traductor, i ho he trobat,d’entrada, apassionant. Traduir o trair (per allò de traduttore, tradi-tore) allò que ha escrit un altre ha estat com una mena de viat-ge iniciàtic que no em puc resistir a compartir una mica amb vosal-tres. Primerament, perquè traduir significa endinsar-se en allò queun altre vol dir, per tal d’assumir-ho com a propi. En aquest sentit,el traductor, com a l’actor, desenvolupa una mena de desdobla-ment de la personalitat. És segurament per això que la traduccióliterària és un acte plenament creatiu. Traduir és com escriure,però amb idees (que no pas paraules) d’un altre. L’única diferèn-cia important és que, quan escrius, et pots cascar tranquil·lamentun parell de whiskys per tal de fer volar la imaginació (a mi, m’ins-pira molt especialment el Bourbon, especialment el Woodford,de Kentucky). Tanmateix, el traductor ha de tindre el cap ben clarper a interpretar fidelment el que diu l’altre. I és ací que entra el

Translation vol dir trasllat

Ramon Sistac

segon condicionant. El cap ha d’estar especialment clar perquèno pots deixar anar a raig la teua llengua. Sí que la hi deixaràsanar, però en un segon moment. D’entrada, has de descodificar(i fins i tot desconstruir) la de l’autor. I l’aragonès, en aquest sentit,és un idioma força paradoxal. D’una banda, és molt fàcil, perquèés molt paregut al nostre (i més per als que en parlem la varie-tat extremoccidental, pirinenca i ribagorçana). Però aquestaproximitat és perillosa: et fa baixar la guàrdia i malinterpretarcoses que et pareixen òbvies, però que no tenen exactament elmateix sentit en aragonès que en català. En segon lloc, l’aragonès,força absent de la vida acadèmica i cultural i no reconegutoficialment ni gairebé oficiosament, no disposa de les einesnecessàries per a poder-lo treballar en condicions (diccionarisespecialitzats, gramàtiques descriptives i normatives…). I, final-ment, no ha aconseguit encara una varietat literària suficientmentconsolidada i reconeguda de tothom, la qual cosa fa que cadas-cú l’escriga una mica com pot, en una mena d’assaig, de prova-tura perpètua (i encara gràcies!).

Ara bé; amb la mateixa contundència que afirmo això, tambéhaig de dir, i ben cofoi de fer-ho, que la qualitat literària no se’nressent. Malgrat totes aquestes dificultats, els escriptors i escrip-tores en aragonès (els bons, és clar!) assoleixen uns resultats plena-ment homologables als de les altres literatures europees, la cata-lana inclosa. És un petit bri d’esperança en un univers dedesesperança.

Escric açò sense saber encara quins han estat els resultats deles eleccions al parlament aragonès. Algú –qui pot– hi posaràalgun dia remei?

La Llitera acull un seminari sobre la participació en fires dirigit al sector agroalimentari

Comarca de la Llitera

La seu de la Comarca de laLlitera va acollir un seminarisobre la participació en fires,especialment dirigit a empre-saris del sector agroalimenta-ri. Va intervenir com a ponentl’Eduard Manresa, director deRelacions Institucionals de laempresa Alimentaria Exhibi-tions, organizatdora de la firaAlimentària a Barcelona iLisboa, entre altres.

A la jornada, que va duraraproximadament tres hores, hiassistiren més d’una desenad’empresaris dels sectors de laproducció d’oli de oliva, frui-ta fresca i fruits secs, reposte-ria, càrnic i gelats. En ella es vaposar de manifiest que lesempreses han de planificarpreviament aquests events, l’es-quema de treball de forma benorganitzada i ordenada, per a

que tant clients com proveï-dors coneguin la seua respec-tiva participació en la fira enquestió.

Així mateix, es va apuntar laimportància que ha de tindre elmètode de comunicació abansi després de l’event. No hemd’oblidar que avui en dia lesempreses no solen anar avendre els seus productes sinóa promocionar-los i que elsvisitants esperan conèixer en laseua visita característiquesdiferencials i productes nove-dosos que es presenten almercat.

Per altra banda, es va sugge-rir a les empreses la necessitatde saber seleccionar prèvia-ment les fires en les que parti-cipar per a què la seua respec-tiva participació estigui d’acordals objetius de l’empresa en

quant al segment de mercat,local, regional o internacionalque es preten abastar, entrealtres paràmetres d’anàlisi dela competència i estratègies demàrqueting comercial.

La Comarca de la Lliterasegueix apostant per la forma-ció al sector agroalimentari

posant a disposició del mateixles novetats i les noves orien-tacions que marquen les pautesdels nous mercats, esperant queaquestes servixquen com aeines facilitadores per a lapromoció agroalimentària delsproductes que s’elaboren a lanostra comarca.

Seu de la Llitera durant la celebració del seminari


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA14 LA LLITERA

L’Associació Mossos i Carreters d’Albelda celebra el Dia de sega i trilla tradicional

Josefina Motis

L’ Associació de Mossos iCarreters d’Albelda, es vafundar precisament per això,per recordar les feines de tempspassats que es feien al camp desde cents d’anys i que vancanviar radicalment no fa gaire;els treballs amb animals ferforça per estirar i carregar, leseines que es feien servir,mostrant les habilitats quenecessitaven els pagesos.Aquesta associació contribueixal record per les persones quehan viscut això, al coneixe-ment per els més joves, i, aconservar paraules pròpiesd’activitats o eines que esperdrien per no fer-se servir.

S’han anat fent exposicionsde coses relacionades amb lacollita d’olives, cabassos i«pllomases», la manera de feroli, molí, esportes, tinents itines. Càntirs i gerres impres-cindibles per aigüa. Esacal-trisses, sargadells, sàrries, perportar càrrega els animals, i,molts estris de sega i trilla. Vanescriure una història del carromolt interessant. Han recupe-rat costums com el portar elsanimals a la plaça el dia deSant Antoni, al gener. Diuenque han conservat aquestsanimals del camp en perilld’extinció, però, de someretes,ases, o rucs no s’en veu cap, arafan servir cavalls i egües.

A l’any 98 van començar a

fer un dia de sega i trillaa la manera tradicional,amb la col·laboració delMagré i de l’Ajuntamentque els deixà una finca iuna era. Va agradar molta la gent del poble i es vafent cada any amb mésèxit de públic que hi vaexpressament de fora. Alcomençament es feia a lapartida de «la Corca»,prop del poble per la sorti-da cap Alfarràs. Com que

hi anava molta gent, feia massacalor per no haver-hi ombra,aleshores, es va canviar cap ala partida de «les Penelles», al’altra banda del poble, a lasortida cap a Tamarit, on hi haunes oliveres molt grans fentombra i l’ ambient més acolli-dor. Aquí, es fan paradetes perpoder comprar petits objectesd’aquell temps, com cobertsde fusta, plats que teníem atotes les cases de color groc, onhavíem menjat moltes sopes, i,fundetes de mòbil fetes de saco de taleca, entre d’altres.

Cada any, a darrers de junyo primers de juliol, quan lagarba ja esta ben seca, se cele-bra aquesta diada especial. Aprimera hora del matí es fa unamostra de sega amb dalla, hipot haver falç, esmoles, enclu-sa i martell per esmolar la dallai mostres de tots els utensilis.Després, per enllestir abans, escontinua la sega de tot el bancalamb una màquina de traccióanimal de les que feien servirels que tenien més terra, poderadquisitiu, o animals mésforçuts que els somers, es dúienmatxos i mules, sempre «elparell» per a tot. Després s’aga-bella amb el rascle i amb quatreo cinc gabelles lligades benfort amb benzils d’espart o dela mateixa garba es fan elsfeixos, que es guardaven ambgarberes al mig del bancal.Aquest dia es fa el transport

immediatament cap a l’era quehi ha al costat. Aquest transportes fèia amb carro per transitarper bons camins, qui el tenia,Per anar per carrerons dintredel mateix tros es carregava «aesquena» als animals guarnitsamb soguera, albarda i samu-gues, tot ben lligat amb «sing-lles» i tafarra a la panxa i cuade l’animal, sempre amb lesseves escapçanes i una sogaque es diu el ramal que agafenles persones per dirigir-los. Esnecessitava molta traça perpoder fer tot això, era una feinadura i intel·ligent, com totesles altres del camp.

Una vegada els feixos a l’eraes deslliguen i s’estén la trilla-da rodona amb forques perpoder donar-hi voltes amplesper sobre, separar el gra i ferpalla. Com antigament, quanestà estesa la trillada, es horad’esmorzar i es fa de la matei-xa manera, llonganissa ambtomata, un plat de sopes ambcrostó i el vi de taula del mateixpagès.

Després a «enganxar»,posant el jou al parell, el timóque va d’aquí al roll, o pedrarodona, i al trill o diaplle, quesón fustes amb dispositius pertallar. Es necessiten unes dos otres hores d’anar donant voltesamb molta calor, i girar tres aquatre vagades la garba, perestar la feina feta. Després, ambforques es treu la palla deldamunt, la que toca més al gras’aventa, quedant el gra brut aterra i la palla en barbades.Amb una fusta ampla i mànecde rascle es porta el gra brut deterra i pallús fent un munt almig de l’era, o, al punt on vagil’aire del dia més favorable perpoder ventar, l’era s’escombracap el puial per aprofitar-hotot. Es venta amb una forcaespessa i després amb una pala,quedant amb poc temps el graforça net amuntonat, i el pallús

al costat. Encara es passa perla criva abans de posar-lo alsac o taleca. Hi havia crivesper ordi, per blat i el crivell. Laforca pallera és més gran queles altres per guardar la palla.

Els sacs i taleques es carre-guen també al carro o a l’es-quena dels animals, per portar-lo a l punt on es guarda.Aquesta diada s’acaba amb unpaller fet i tot. La palla així,ordenada, es guardava tot l’anyutilitzant la què feia falta perals corrals i el animals.

Això de segar a mà i trillara pota, va anar canviant perles màquines, sobretot trilla-dores, que anaven a les eres iho feien tot en un dia. Aquestcanvi va durar poc. Es vanimposar les «cosechadores»,que, quan van començar a unagran finca de Moncasi, s’ana-ven a mirar com un espectaclecuriosíssim; això de què almateix temps que s’anavaagafant la garba sortia el graal sac per un costat i la pallapel altre era increïble, perveure-ho. Amb una o dosmàquines al terme fan tota lafeina al temps, en poques horesenllesteixen una finca gran.

Encara hi ha molta gent queha viscut aquesta manera detreballar tradicional.Els page-sos que tenen de mitja edat capa dalt s’han anat adaptant delscostums antigues a les novestècniques. Sempre fent unafeina amb molts matisos iconeixements de les terres,plantes, recs, abonaments,collites, arbres, horts, etc.necessitant molta traça i savie-sa. És per això que aquestainiciativa dels Mossos i carre-ters ha tingut molta col·labo-ració del poble i va sent unafesta popular, bucòlica i maca.Darrerament es fa el dia de lasembra, en el seu temps detardor, que també es va conso-lidant.


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El President del Governd’Aragó, Marcel·lí Iglesias,va presidir la Gala dels PremisPersonatges Llitera 2007 quees va desenvolupar a les Bode-gues del Nastasi i al que vanassistir més de 420 persones.Iglesias va estar acompanyatde la Consellera de Educació,Cultura i Esport del Governd’Aragó, Eva Almunia; delPresident de la ComarcaSalvador Plana, de diputatsprovincials i alcaldes de lespoblacions lliteranes, a mésd’una completa representaciódels sectors associatius de totala Llitera des d’organitzacionsempresarials i de comerç, enti-tats culturals i esportives, entred’altres. La gala va ser presen-tada per Juanjo Hernández,Pilar Lacambra i Ester Saba-té.

El lliurament de premis vatenir lloc abans del comença-ment del sopar; i a continuacióanomenarem els guanyadorsen les diferents categories.

El capítol d’INCIATIVARURAL va ser per a «CASAGALINDO» de Tamarit deLlitera. Es tracta d’una apostaempresarial que ha permèsrecuperar un dels edificis mésemblemàtics del casc antic deTamarit per a convertir-lo en unestabliment hoteler amb capa-citat per a 30 places. El premiva ser lliurat per FranciscoMateo, alcalde de Tamarit, irecollit per Maribel Galindopropietària de l’establiment.

En ESPORTS l’entitat guan-yadora va ser el CLUB JUDOBINÈFAR. L’entitat comptaamb diversos campions isubcampions d’Espanya i amb170 judoques. El judoca DaniIsabal va recollir el premi queva ser-li lliurat per l’alcalde deBinèfar, Manuel Lana.

En el capítol d’EMPRESA,el premi va ser per a l’empre-

sa CLAVERIA-TRANSAL,de Binèfar, que conta amb mésde 250 treballadors i que dispo-sa de vuit centres oberts a lesprovíncies de Lleida i Osca.Claveria ha rebut ja els PremisExcelència Empresarial iEmpresa de l’Any a la provín-cia d’Osca. El guardó va serlliurat per Pascual Malo i elva recollir el responsable dela empresa Luis Claveria.

En l’apartat d’ASOCIA-CIONS, el reconeixement vaser per a l’ASSOCIACIÓ DEDONES DE SANUI, un guar-dó que va ser lliurat pel presi-dent de la Comarca de la Llite-ra, Salvador Plana, i que vaser recollit per la Presidentad’aquest col·lectiu MargaritaPortella. El col·lectiu va sercreat el 2002, compta amb mésde 100 associades i col·laboraamb les iniciatives de la loca-litat des d’organitzar un MercatMedieval fins a prestar suporta la Setmana Cultural.

D ins l e s p ropos tes deCULTURA, LA INICIATIVAque va portar el títol de RUTESPER LA LLITERA, una acti-vitat creada per les associa-

Iglesias destaca que la gala Personatges de la Lliteraés el punt de trobada de la Comarca

Javier Paricio

cions del Torricó i que hapermès als seus habitants recó-rrer tota la comarca. El premiva ser lliurat pel director gene-ral de la Cadena Ser a l’Aragó,Joaquín Fernández-Carvajal.El premi va ser recollit perMaria del Mar de Pablo Doz,de l’Associació Rutes per laLlitera.

Aquests van ser els premisque els lliterans van haver devotar a través de més de 6.000vots recollits a les 170 urnesdistribuïdes a la comarca i els24.000 vots d’Internet. Elspremis directes del jurat vanser:

PERSONATGE LLITERÀDE L’ANY: ELIAN PERIZ,atleta de Binèfar. Milita a lesfiles del Puma-Chapín-Jerez.Elian ha estat el 2006 Campio-na d’Espanya Promesa de 800metres i subcampiona de 400.El premi li va ser lliurat per laConsellera d’Educació delGovern d’Aragó, Eva Almu-nia. Elian va tenir una brillantintervenció on va agrair a quiha donat suport a la seua carre-ra i a l’atletisme.

PERSONATGE LLITERÀ

D’HONOR: LUIS OTIN.Jotero, mort l’agost passat, vaformar part de grups de tota laComarca. El seu caràcter, lapeculiaritat de la seua veu handeixat un record imborrable. Elpresident del Govern d’Ara-gó, Marcel·lí Iglesias, va entre-gar el premi a la seua víduaMercedes Anzano i la seuanéta Ana, qui va destacar lapersonalitat d’un home queestimava la família per damuntde tot.

Als parlaments el respon-sable de l’emissora, José LuisParicio va destacar «la presèn-cia dels representants de totsels estaments i ser la primeravegada que la Gala era presi-dida pel president del Governd’Aragó». El president de laComarca, Salvador Plana, vadestacar «que la cita d’avuidemostra la diversitat i lapeculiaritat d’esta Comarca».Mentre que Marcel·lí Iglesiasse va referir «aquest és el puntde trobada de tots els lliteransi vull felicitar a l’equip deDial Binèfar i Cadena SerAragó, per un treball molt benfet».

Guanyadors dels «Personatge de la Llitera 2007»

A.

MA

RTÍ

NEZ


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Nous actes per a celebrar el VII Centenari de l’adscripció al feu del bisbat de Saragossa

Arnau Timoneda

Els actes commemoratius delVII Centenari de l’adscripció al

feu del bisbat de Saragossa–1307-2007– han continuat en

el llarg pont de finals d’abril.Així s’ha celebrat el I Cicle deconferències: entorn social icultural a les diferents viles queantigament formaven el feu:Beseit, Fondespatla, Massalió,la Torre del Comte i Vall-de-roures. En el castell d’aquestaúltima població encara es potvisitar la mostra d’art sacreinaugurada per Setmana Santa.Diumenge 29 d’abril hi vanhaver dues xerrades: a Massa-lió José Ignacio Micolau, direc-tor de la Biblioteca i l’Arxiud’Alcanyís, va parlar sobre laimportància dels regenacionis-tes al Matarranya i CarlesSancho, membre de l’Associa-ció Cultural del Matarranya,

sobre ’La creació literària encatalà al Matarranya’. El dilluns30 a Vall-de-roures, Lluís Raja-dell, periodista de l’Heraldode Aragón, sobre ’La premsacomarcal al Matarranya durantla democràcia’. I, finalment,aquest primer cicle de conferèn-cies el va tancar el primer demaig a Beseit Margarita Celma,presidenta de l’agrupacióCorals del Matarranya, amb eltema de ’La música folklòricadel Matarranya’. Manuel Siura-na, president de Repavalde, vaser el promotor i coordinadordels actes en què també hi vanparticipar els ajuntaments deles poblacions on es van cele-brar.

Artur Quintana, miembro d’onor de l’Academia d’a Luenga Aragonesa

Redazion

L’Academia de l’Aragonés,achuntada en Zaragoza ensesión estraordinaria, hanombrau a os suyos primersmiembros d ’ono r. I s t o snombramientos obedexen a quel’Academia quiere contar entreos miembros suyos con a espe-rienzia y o conoximiento depersonas destacadas por a suyalarga trachectoria, cadaguna enla suya aria, en fabor d’a luen-ga aragonesa. Os nuebos acade-micos d’onor, que ya hanconfirmau l’azeptazión d’ocargo, son os siguiens: BrianMott, Artur Quintana i Font,Juan José Guillén Calvo, NieusLuzía Dueso Lascorz y Rosa-rio Ustáriz Borra.

Brian Mott ye doctor en Filo-lochía Romanica Ispanica yprofesor d’a Unibersidat deBarzelona. Entre a suya obramerex a pena acobaltar, respe-tibe a l’aragonés, a suya tesis

canto’lZinquetay d’o deprosaLeyendasde’l AltoAragón ya segundad’unagranizaobrapoéticareplegadaen unbolumenpublicaufa pocobaxo otítolMiquetasde l’alma.

Toz osnuebosmiembros d’onor de l’Acade-mia de l’Aragonés seránomenachiatos en o prosimo

pleno d’a mesma, prebisto ta o30 de chunio en Piedrafita deTena."

doctoral sobre a fabla de Chis-tén y o suyo diczionario etimo-lochico d’o chistabín. D’atraman, Artur Quintana ye doctoren Filolochía Romanica ymiembro d’o Institut d’EstudisCatalans. Antimás d’estudio-so d’o catalán d’Aragón, en yetamién de l’aragonés y luegopublicará o suyo estudio sobreuna d’as suyas bariedaz, l’ara-gonés de Ballibió. En cuanto aJuan José Guillén, cal destacarque ye, asinasmesmo, doctoren Filolochía por a Unibersidatde Zaragoza y espezialista entoponimia d’a Bal de Tena,asunto sobre o que trata a suyatesis doctoral. De zaguero,Nieus Luzia Dueso y RosarioUstáriz son dos d’as más gransfiguras literarias que tiene l’ara-gonés en as suyas bariedazchistabina y chesa respectiba-mén. Aprimera ye autora, entreatros, d’o libro de poesía A’l


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Asparrecs, calunyes i trufes

Esteve BetriàEn l’anterior crònica apuntava tímidament les bondats de tres

tipus de truites d’ous: d’aspàrrecs de mont, de calunyes, i de trufes(permeteu-me que empra aquests tres localismes del parlar delPoble). La primera truita, com ja he expressat en ocasions ante-riors, és l’àpat més extraordinari i suculent que hom puga imagi-nar; tret, potser, de la truita de moixanines. No hi ha plaer compa-rable a endrapar un entrepà de truita d’aspàrrecs de mont (o demarge/silvestres), amb la massa encara calententa i tan bavose-ta que en cada mossada regalime per entre els dits i la barbetatebis filets d’ou batut.

Cal dir que el punt més complex del procés de construcciód’aquest àpat és la cocció pausada dels espàrrecs: l’oli ha de serabundant, fins al punt que cobrisca del tot les tiges d’esparre-guera esbocinades i escampades per la paella; el foc ha de serpoc intens, justet per a aconseguir que les puntes d’espàrrecencara siguen més tendres. Al moment d’apagar el foc, s’hi potafegir unes tiges de fenoll primaveral perquè s’ameren de l’oliencara calent. Un cop refredada la paella, es cola el contingutper tal de recollir-ne l’oli, d’un color verdós i fortament aroma-titzat, que pot servir de base per fer un bon parell d’ous estra-lats. Ara només cal barrejar l’ou batut amb l’espàrrec i fer-ne unatruita amb forma de massa oblonga, vagament semblant a un peix,perfecta per encabir-la entre dues llesques allargades, esbrega-des amb tomata, de pa tou i atapit. Ah, i no estranyar-se gaire sien pròximes miccions es nota una forta olor a aspàrrec de mont.

Sobre la segona de les truites esmentades, la de calunyes(mequinensanes), poca cosa puc dir perquè encara no he tingut

oportunitat de tastar-la, però els gormands del Poble me’n contenmeravelles. Amb tot no puc deixar d’expressar alguns refle-xions ludicolingüístiques, o banals si es vol, sobre el nom ’calun-ya’, forma mequinensana d’escalunya (’ascalunya’ per a JoanCoromines, en castellà escaluña ), planta cultivada de la famí-lia de les liliàcies semblant a la ceba. És curiosa la forma mequi-nensana perquè es tracta d’un cas d’ultracorrecció, amb afèresi–pèrdua de la síl·laba inicial es–, per parcial segmentació de l’ar-ticle plural: les escalunyes/unes escalunyes– *lescalunyes /*unescalunyes– les calunyes /unes calunyes. I dic que és un cascuriós perquè és més freqüent en el parlar de Mequinensa la pròte-si –addició al principi d’un mot d’un element no etimològic–,també per parcial segmentació de l’article plural: les tenaces–lesastenaces (= les estenalles), les graelles– les asgraelles, les tiso-res– les astisores. En fi, fent un joc de paraules i tenint en comp-te que la calunya (Allium ascolonicum) és una planta paregudaa la ceba (Allium cepa), potser que per indicar que un hom éscatalanista convençut en lloc de dir, com ara, que un hom és dela ceba s’hauria de dir que s’és de la calunya, amb evident –ipotser pueril– pèrdua de síl·laba a interior de mot.

La tercera de les truites que ens ocupa és la de trufes, sobrel’excel·lència de la qual els mequinensans –inclòs un servidor–estan unànimement d’acord que és molt superior a la de patacai ceba; això si, cuinades les trufes amb el mateix sistema de coccióque l’emprat per a la truita de patata: les trufes, laminades, hande quedar ben cuites, però no pas cruixents. La trufa mequinensanaés un escàs i primaveral bolet (Terfezia arenaria) hipogeo –esa dir que es desenvolupa a sota terra– que, atenció!, no s’ha deconfondre pas amb els tuberques, coneguts al nostre país ambels noms de trumfes, patates, creïlles, etc., ni, evidentment,tampoc amb les tòfones, nom donat a diversos bolets ascomi-cets del gènere Tuber que, com les pataques i les trufes mequi-nensanes es desenvolupen a sota terra.

Josep R. Vidal i Cosialls, «el Mestre»

«Sempre he tingut clar quina és la meua llengua materna»Valerià Labara

Els Vidal són una nissagagenuïnament lliterana, ambarrels a Sanuí, ja en el «Mone-datge» de 1391.

Qui li havia de dir al barba-mec director de la Tuna de la«Uni» d’Osca (1979) o al jovin-cell estudiant de Magisteri(1980-1983), a qui vam enco-lomar el renom de “El Maestro”per la seva dedicació musical alsi de l’orquestra Sertoriana depols i plectre, al jove d’empen-ta que després seria el veritablemotor de la recuperació del balldels «totxets» de Camporrells,que es convertiria en un quali-ficat Inspector d’Educació dela Generalitat de Catalunya,

CRÒNIQUES TAGARINES

especialitzat justament en l’àreade Música!!!

Vidal, com a deixeble, es vaformar primer a l’escola delpoble. Després, l’Episcopal deLleida, la Universitat Laborald’Osca, la Normal de Mestresde la mateixa ciutat, la UNEDi les Facultats de Pedagogia iFilologia de la Universitat deBarcelona. Als títols de Magis-teri, Pedagogia i Filologia Cata-lana i el Màster en Organitza-ció Escolar, caldria afegir elsd’Almirall, per la seva afeccióa enfonsar «vaixells», i elDiploma de Tuno.

L’exercici professionalarrencà, fa més de vint anys,

com a alfabetitzador mentrefeia la «mili». El mateix anyaprova la oposició de Mestre,a Lleida. Ha exercit com aparvulista, amb marrecs de 4anys a Badia (1985), com aprofessor d’EGB al CP Anto-ni Torrella de Terrassa, als Insti-tuts d’ensenyament secundariCan Jofresa i Santa Eulàlia dela mateixa població i com aAssessor de Formació delServei d’Ensenyament delCatalà de la Generalitat. El2004 guanyà per oposició(sistema avui pràcticament endesús) l’accés a la Inspecciód’Educació,

Josep Vidal ha tingut des de

fa temps consciència clarasobre quina és la llengua delseu lloc de naixença. En aixòés deutor del mestratge del seunebot Campo Vidal i del d’unaltre paisà de prestigi, com ésRamon Sistac.

D’aquesta clarividència delJosep Ramon jo també en sócdeutor. Ell va fer que un servi-dor, monegrí fins a la medul·la,ensenyi la llengua de Guimerài de Jesús Moncada, encaraamb el guix a la mà.


Núm. 67. Juny de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Amb tantes coses i tan importants com hi ha: les eleccions alsajuntaments?, qui serà, i a hores d’ara, qui deu ser el presidentde la DGA?, i com ens afectarà en el futur pròxim?, si s’hauràsabut res del Constitucional en relació a l’Estatut de Catalunya,com haurà acabat el Barça? En fi, si el món continua girant rodóamb tant de conflicte desfermat… Amb tant de fato com diriala gent de l’Ebre que hi ha per tractar i a mi només se m’acutdir renecs contra la impunitat i la mala llet indissimulada d’untal Gregorio Salvador i la gent com ell que, des d’una suposa-da autoritat-de-la real-lengua espaÑola, declara que la seua llen-gua és més important que la meua (i, segurament, la de vostè,seNYora o seNYor lector) perquè la parlem només uns quants,molt pocs si la comparem amb els centenars de milions d’his-panoparlants.

Això del senyor (ells en diuen Don) acadèmic m’ha arribat atocar los dallonses, però hi ha hagut altres coses que m’han fetpensar que no es valora el català a casa nostra i com perdemocasions de fer-lo servir i de prestigiar-lo; ben al contrari, és massafàcil veure com qui té responsabilitats de ser model de llenguaactua al revés de com s’hauria d’esperar i col·labora a augmen-tar les dosis d’autoodi pel català.

Amb motiu de la inauguració de les obres del Castell deFraga, amb col·lecció del pintor Viladrich inclosa, els parlamentses van fer en castellà: com és que no van aprofitar els presentsper fer-los en català i així fer pedagogia, prestigiar el català iaugmentar l’autoestima? Ni l’alcalde de Fraga, ni la Conselle-

ra de Cultura (que és d’Esplús), ni (!) el director general presentdel govern de la Generalitat de Catalunya, no van parlamentaren català. Per què? Perquè no cal. Potser si hi hagués una lleique…?

Una altra situació significativa: l’historiador local Joaquim Salle-ras va presentar a La Voz del Bajo Cinca (*) un treball molt inte-ressant sobre les encaixonadores de figues de Fraga; en princi-pi em va fer content perquè tractava un aspecte del món de lesfigues, un món sobre el qual, no fa gaire temps des d’aquest espai,havia demanat una atenció especial perquè em pareix que enscal recuperar el passat. Fins aquí, tot correcte, que diria aquell;però, si ens aproximem al treball, s’ha perdut una altra ocasióper usar el català i fer pedagogia: el text és en castellà, amb incor-poracions de lèxic català, com per il·lustrar-lo. Encara un apuntmés. Trobo una falta de respecte greu no haver presentat lapersonalitat de Joana Raspall, la informadora de l’historiador queli va permetre fer el treball esmentat. Joana Raspall és una poetacatalana de primera línia i una investigadora de la llengua queeleva la categoria del producte de l’historiador i que, en esca-motejar-li al lector la personalitat, redueix el valor del treball imenysté els lectors que han quedat orfes d’una informació imaltractats doblement, en la forma i en el fons.

Els lectors, els parlants d’aquesta terra ens mereixem més, oel mateix que les persones que tenen la sort de parlar una altrade les més de cinc mil llengües que, encara avui, estan censa-des al món, moltes de les quals no tenen incorporada la lletra Ñal seu alfabet. Anava a dir l’últim renec, el més gros, però el canvioper una exclamació d’admiració per Francesc Serés, quan hemsabut que ha estat reconegut com un dels Premis Crítica «Serrad’Or» 2007, un premi de gran prestigi per a un creador de lite-ratura catalana. Sí, sí, de Saidí.

(* Joaquim Salleras: Joana Raspall a «les encaixonadores» deFraga. La voz del Bajo Cinca. 24.04.07 )

Primer, en la nostrallengua

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Ni Colom ni Gaudí. Indubta-blement, la icona que simbolit-za la Barcelona de tota la vidasón els barrets mexicans. Noels heu vist, especialment a l’es-tiu, passejar Rambla amunt,Rambla avall o ataüllant l’ho-ritzó des de la talaia del BusTurístic?

Més enllà de les flamenquesi els toros de la Rambla, sama-rretes, ventalls, postals, llapis,imants i tasses reprodueixenmotius dalinians, mironians ipicassians, encara que la palmase l’emporten el trencadís deGaudí i altres materials artís-tics com els clauers, les bufan-des i les banderes del Barça.

Per equilibrar la gamma desouvenirs amb la quinta essèn-cia de la catalanitat que els turis-

Barrets mexicansCarme Messeguer

tes s’emporten a casa, la Gene-ralitat té en marxa el projecteEmpremtes per promoure lavenda de records fabricats perartesans catalans. ArtesaniaCatalunya, institució dependentde la Generalitat, va obrir unaconvocatòria de propostes ambl’objectiu de seleccionar dos-cents objectes amb garantia dequalitat i va elaborar un estudiper trobar la millor forma dedistribuir i comercialitzar aques-tes peces. Entre els objectesamb més possibilitats hi ha unscastellers de cartró pedra i unestitelles de Sant Jordi i el drac.Amb això també es preténatraure un turisme amb un nivellcultural superior i més nivelladquisitiu.

Una altra alternativa als

souvenirs xarons que infestenles Rambles són els dissenysdel barceloní Gerard Moliné,que presentava fa unes setma-nes a la cripta del FAD (Fomentde les Arts Decoratives) unacol·lecció d’objectes etnolab,és a dir, objectes d’ús habitualinspirats en la simbologia popu-lar catalana i passats pel sedàsde l’humor. La col·lecció inclou,entre altres objectes estrambò-tics, una neobarretina reversible,espardenyes reflectants, unabotabrick,… La idea és comer-cialitzar aquests productes dedisseny neorural a mitges ambartesans, com va fer amb la«Bossa catalana», que esprodueix en un centre de rein-serció social.

I, per a reblar el clau, la Gene-

ralitat té prevista la creaciód’una xarxa de centres d’aco-llida turística, els CAT, distri-buïts arreu del territori, que apartir de determinats indretsd’interès històric, oferiran alturisme nacional i estranger unavisió històrica i cultural espe-cíficament catalana, des del’època medieval fins a la indus-trialització, passant per laformació de la Corona d’Ara-gó. Amb els CAT, on es posa-ran a la venda productes alimen-taris i artesans de la zona, esp r e t én t am bé supe ra r l adependència del turisme esta-cional de sol i platja.

Ara que, tornant als barretsmexicans, algú pot explicarquè tenen a veure amb Barce-lona?


Núm. 67. Juny de 2007TEMPS DE FRANJA 19REPORTATGE

Assaig sobre l’abast històric de la llengua catalana a l’Aragó (i II)

Xavier Sebastià

La Franja es troba habitadaen l’actualitat per una població,en franca regressió, d’unsseixanta mil habitants, delsquals, un percentatge superioral noranta-cinc per cent, potconsiderar-se catalanoparlant.I això sense comptar amb elsnombrosos naturals del paísque han emigrat –i segueixenfent-lo per legió– a Barcelona,Saragossa, Lleida, València,Osca o Terol, però que conser-ven la seva llengua materna.Aproximadament, quatre-centsmil aragonesos emigrants aCatalunya i cent mil al PaísValencià, molts d’aquests ambel seu originari dialecte cata-lano-aragonès a coll, i als qualsca ld r i a a f eg i r l a s evadescendència, s’han integratsense complexos ni traumeslingüístics als Països Catalans.

La determinació de la fron-tera lingüística entre el domi-ni del català i el del castellà noofereix problemes rellevants;tanmateix, l’establiment delslímits entre la llengua catalanai les parles residuals de l’ara-gonès–o parles castellano-aragoneses– encara no estàresolta definitivament. Al sudde Tamarit (Baix Cinca, Casp,Baix Aragó i Matarranya) lafrontera és meridiana; al nordd’aquesta localitat (Ribagorçai Llitera) es produeix unencreuament històric d’iso-glosses, en què es barregendialectes híbrids de aragone-sismes i catalanismes, i en quèl’adsripció a un grup o un altredepèn dels criteris lingüístics oelements identitaris que s’adop-tin.

Ja en 1879 Joaquín Costaestudiava les parles de transi-ció o zones d’isoglosses, orde-nades, en quant sigui possible,de manera que revelin la tran-sició gradual des del castella-no-aragonès al català, de mane-

ra que el polifacètic aragonèshavia arribat a la conclusióque, com a conseqüència delveïnatge de l’Aragó i Cata-lunya, deuen existir en l’ac-tualitat dialectes aragonesos-catalans i catalano-aragonesos,de tal manera que es pot passard’un sistema (aragonès) a unaltre (català) dins un alt graud’intercomprensió.

També el Primer CongrésInternacional de la LlenguaCatalana de 1906 va posar demanifest la problemàticad’aquesta frontera catalano-aragonesa. Saroïhandy asse-gurava que el català arribavafins a l’Éssera i fins al cursinferior del riu Cinca, i quelocalitats com Camp, Graus,Montsó i Albalat de Cinca erende llengua catalana fins fa tressegles (es referia al segleXVII), la qual cosa implicavauna notable reculada d’aques-ta llengua en els últims segles.

La principal dificultat secentra, doncs, entorn de laconca del riu Isàvena, les parlesautòctones del qual presentenuna similar proporció de tretsaragonesos i catalans. A uncostat o a un altre d’aquestaimaginària divisòria, les parlesja poden adscriure’s, almenys,com de transició del català al’aragonès a l’est, o de tran-sició de l’aragonès al català al’oest, davallant en sentit verti-cal fins al límit mateix entre laLlitera i el Baix Cinca. Apartirde Fraga fins al sud del Mata-rranya, no obstant això, la filia-ció catalana de les parles es vaafirmant. Això ha volgut expli-car-se per l’origen dels repo-bladors cristians durant lareconquesta: les localitats colo-nitzades per catalans parlariencatalà, les repoblades peraragonesos parlarien castella-no-aragonès. Malgrat això, larepoblació no va ser tan

sistemàtican i t anhomogèniacom e spretén. Elscolons de lazona e r encatalans,aragonesos,navarresos ioccitans,encara quesembla quehi hauria unamajorpresènciadels primers;però la zonarepobladaper aquests–els sobiransaragonesos eren ja de la dinas-tia catalana– arribava al cursdel riu Martí, davallava fins ala mateixa ciutat de Terol i esperllongava finalment fins a laserra de Gúdar i fins al Maes-trat terolencs, sense que lesconseqüències lingüístiqueshagin estat les mateixes en totsels casos, encara que la topo-nímia hagi deixat vestigis de lapresència colonitzadora d’uncatalà arcaic medieval.

Avui, a la llum de la docu-mentació històrica, ningú nodubta que Binèfar, Graus oMontsó eren poblacions deparla catalana. No obstant això,a conseqüència de les sistemà-tiques repoblacions i delsconsegüents desplaçamentshumans, provocats després decontínues i perl longadesguerres com la dels Segadorsi la de Sucessió, tal evidèncialingüística va desaparèixer.Però allí està, com a testimo-niatge, el manuscrit guardat enl’arxiu parroquial de la vila deGraus, titulat Llibre d’estatutsde la confraria de Sant Nico-lau, escrit en perfecta llenguacatalana, els primers capítols

del qual daten de l’any 1516.Tot i fer memòria, el polifacé-tic Joaquín Costa sovint asse-gurava que el català havia estatla llengua pròpia de Graus finsel segle XVII. És el cas, també,d’Alcanyís i Casp, on la llen-gua catalana resistiria fins a lacolonització amb castellano-parlants duta a terme pels ordesmilitars en la zona. De fet,mossèn Valimanyà, capellànascut a Calanda i sots-xantrede la parroquial de Casp, vadeixar escrits Los Anales deCaspe, on acredita que el catalàera el parlar de Casp i voltantsentorn de l’any 1594.

Cal preguntar-se, per exem-ple, fins on podria haver-seestès la llengua catalana si elsreis del Casal de Barcelonahaguessin traslladat, perevidents raons estratègiques,la capitalitat del vell regnearagonès cap a la seva fronte-ra oriental, en localitats ambforta tradició pactista, cone-gudes seus parlamentàries deCorts, com van exercir, ales-hores, les viles de Montsó,Casp o Alcanyís, dins la Coro-na d’Aragó.

Vista general de Fraga

RA

MO

N M

ESA

LLES


Any 8 • núm. 67 • La Franja, juny de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Els

Dol

çain

ers

de M

assa

lió a

la IV

Tro

bada

de

gega

nts

i dol

çain

ers

Josep Galan, recordatL’Institut Ramon Muntaner atorga a JosepGalan, a títol pòstum, un dels premisRecercat 2007.

Cançons delMatarranyaEls xiquets del’escola deVall-de-rouresrecuperencançonstradicionals dela comarca.

SIG

RID

SC

HM

IDT

VON

DER

TW

ER

Premis Despertaferro!La vila de Tamarit acull el lliurament delstradicionals guardons, que arriben a lavintena edició.

PRESENTACIÓ DESONS DEL MATARRANYAPRESENTACIÓ DESONS DEL MATARRANYA

Dolçainersa MassalióDolçainersa Massalió

RICARD SOLANA

Rellotge de sol a Massalió

Dolçainers a Massalió - ascuma.org · Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo, Miquel Estaña, Joaquim...

Documents

Transcript of Dolçainers a Massalió - ascuma.org · Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo, Miquel Estaña, Joaquim...