LLIBERADA FERRARONS Butlleti informatiu

sobre la Causa

de Canonització

de la Serventa de Déu

LLIBERADA FERRARONS i VNÉS

donzella, model de joves obreres.

OLOT Febrer 1990 N.° 10

Un nou any, un nou pas

Sí, ja hem començat un nou any, i esperem que aquest any 1990 sigui un any de signe positiu per la causa de la nostra Lliberada. Sabem que la preparació de la Positio super virtutibus està ja a les acaballes, i això significa que aviat el Relator podrà lliurar-la a l'estudi dels historiadors i teòlegs perquè donin el seu vot. Això serà el nou pas, i certament un pas força important: l'acabament d'una fase, per entrar en l'última i definitiva, que condueix al reconeixement de la heroïcitat de les virtuts. Les Causes dels Sants es desenvolupen en tres fases ben distintes. La primera, és la recollida de les proves referents a la vida virtuosa del Servent de Déu. És la fase que es fa en la pròpia diòcesi. En el nostre cas, aquesta fase s'inicià en 1942 i no es donà per acabada fins el març de 1973. Les causes antigues solen ser lentes, ja que el treball principal recau sobre una Comissió Històrica, que ha de procurar aportar la documentació suficient per l'objecte que es vol aconseguir. La segona fase consisteix en l'estudi del material recollit, completant-lo, si es fa necessari, i la preparació de la així dita Relatio super virtutibus. Aquesta fase es desenvolupa ja en la Congregació dels Sants, sota la direcció i responsabilitat d'un Relator, nomenat per dita Congregació, i amb l'ajuda d'un col•laborador extern, que és el que va fent la feina. Aquesta és la fase de la que ja es va veient la seva fi. La tercera fase, que és l'última, és la de les discussions. En ella hi entren els diversos grups de consultors que ha d'estudiar la Positio i donar el seu vot. Tractant-se d'una causa antiga, primer és examinada per cinc Consultors historiadors, passant després al Promotor de la Fe i de vuit Consultors Teòlegs, i si el vot és favorable, és quan passa a la Comissió de Bisbes i Cardenals, que són els que donen el vot definitiu, deixant després l'última paraula al Sant Pare.

••• . ••: (

Vertader retrat de la Ltiberada

El vertader retrat de Lliberada Ferrarons

Amb aquest títol: Verdadero retrato de Librada Ferrarons y Vivés de Olot, se'n feren unes estampes ja poc després de la mort de la Serventa de Déu. Aquest «retrat» té la seva petita història. Una de les persones que desfilaren davant del cadàver de la Lliberada fou D. Antonio Masmitjà, catedràtic que havia estat de matemàtiques a Figueres, germà carnal del Dr. Masmitjà, l'últim director espiritual de la Serventa de Déu. «Vaig anar a veure-la —diu ell— i vaig observar en el seu rostre no els horrors de la mort, sinó tot el contrari, com si tingués un aire rialler i quasi donant indicis de vida». Un altre testimoni, el cirurgià Jeroni Gelabert, ens descriu així el que havia passat: «Després de la seva mort el seu rostre restà molt formós i rialler, més afable que quan vivia; la seva pell semblava d'alabastre, i tot el seu cos era flexible, i donava alegria de veure-la, havent-hi acudit, a aquest fi, una gran gentada». I respecte als tres punts que li sortiren a la cara, un a cada galta i l'altre a la barba, eren «tan ben marcats i colorejats —diu—, que el pinzell més fi no hagués pogut fer attre tant».

Mogut sens dubte per aquest fet, per tractar-se d'un cas tan singular, Anton Masmitjà es decidí a dibuixar el retrat de la Lliberada difunta «de la manera que em va semblar més exacta», diu. El dibuix original que ell en féu no s'ha conservat, però molt aviat el va reproduir el reputat gravador de Ripoll Joan Amills, i les estampes que es varen imprimir ja circulaven profusament en 1844.

Aquest «retrat» representa a la Lliberada difunta, col•ocada sobre una plataforma de fusta coberta amb un drap negre, vestida ella amb l'hàbit del Carme, amb la seva capa blanca, tal com ella mateixa ho havia disposat, ja que era Terciària Carmelita. Té la cara riallera, amb els ulls mig oberts, i amb els tres puntets que tant varen cridar l'atenció.

Tot i la seva imperfecció, aquest retrat és un inapréciable document, ja que és l'únic que posseïm de com era la Lliberada físicament. El retrat d'ella amb la caputxa blanca o mantellina catalana, que tan s'ha divulgat, fou una adaptació artística de la fotògrafa Carme Gotarde, servint-se d'una fotografia d'una jove que s'assemblava molt a l'Agnès, la germana petita de la Lliberada. En aquest mateix dibuix d'Anton Masmitjà s'inspirà en Marià Vayreda per a pintar un gran quadre a l'oli en 1874, per encàrrec, segons diu Balcells, del que fou gran devot de la Serventa de Déu en Josep Gelabert i Vall.

jfé-2/ (-17 • _ • 1-1‘• ïG LM'S &47,

Inscripció que es pot llegir a/ peu del retrat d'aquesta pàgina

Notes biogràfiques

x. Fenòmens observats en el cos difunt de la Lliberada A part de certes reserves per

part de les autoritats, tendents a frenar un entusiasme que ja es preveia, la població d'Olot reaccionà immediatament a la mort de la Lliberada. Joan Calvó i Morató descriu amb vius colors aquesta reacció: -Com una cehtella va córrer súbitament la noticia de la seva mort per tots els cantons de la Vila, i com un moviment espotani i simultani s'apilotà un crescudíssim nombre de persones a la casa de la Serventa de Déu, dient que volien veure la santa». Uns per devoció i altres per curiositat del que es deia. Laptda commemorativa del Centenan de la mort de la Lliberada

el que es deia era que la cara de la difunta era una meravella i feia goig de veure-la. Un dia a la fàbrica de l'Anton Carbó —així ho testifica la seva esposa Maríanna Funoses— parlant de la por que feien els morts, algú digué a la Lliberada que ella quan fora morta, com que era d'estatura molt alta, en faria molta de por. Lliberada respongué rotundament que ella, de morta, de por no enfaria gens. I així fou. La vista del seu cadàver no solament no causava ni por ni aquella repugnància natural que causen els morts, sinó tot el contrari: de tal manera que va atreure a veure-la una gran gentada: La majoria hi anaven per la gran fama de santedat que ja tenia, però altres, per la curiositat de comprovar si era cert el que corria de boca en boca.

El Dr. Masmitjà, que després d'assistir-la en la seva mort, s'havia retirat a una habitació contigua, esperant que la vestissin i el fuster Tenes arrangés la plataforma on la col•ocaren, diu: -Poc després, quan de nou vaig entrar a la seva cambra, decentment vestit el seu cos, ja des de la porta vaig adonar-me la mudança de la seva cara, i se'm figurava com estàtica o molt semblant a la manera com l'havia vist en els seus èxtasis, cosa que em va sorprendre». Joan Calvó, que també hi era present, ho descriu així: -Súbitament aparegueren en el seu rostre tres petits clotets, un a cada galta i l'altre a la punta de la barba, tots ells de color vermell i iguals, formant un perfecte triangle equilàter”. Com era molt coneguda la seva devoció a la Sma. Trinitat, de seguida s'interpretà que aquesta senyal era un símbol d'aquest misteri. A més, les seves mans i els seus peus quedaren tan flexibles com si es tractés d'un cos viu, com molts ho volgueren comprovar.

Un altre detall que feren notar molts dels testimonis, és que en la seva cambra no es percebia cap classe de mal olor; és més, alguns, com el sacerdot advocat Anton Moner, afirmaren haver percebut una fragància tota particular. Anton Tenes, el fuster, deposà que encara en el moment de col•locar-la en el bagul, no fbia cap mal olor i conservava la flexibilitat del cos.

Tan gran fou la gentada durant tot el dia 21 i el matí del 22, fins a l'hora de l'enterrament, que per evitar alguna possible desgràcia hagueren de posar-hi ordre. Joan Calvó diu que “homes, que en la seva cara es veia que venien a veure-la només atrets per la curiositat, o potser per mofar-se, després de posar els seus ulls en la formosa cara de la difunta, es treien respectuo-sament la gorra, resaven un Parenostre i sortien canviats, amb idees molt diferents de quan havien entrat». Ja que a la gent se la feia desfilar, per a donar lloc a els que esperaven per entrar, alguns fins i tot, pujaven al terrat d'una casa del davant per poder contemplar-la amb tota detenció, tan era el goig que feia de veure-la.

ORACIÓ PER A DEMANAR LA CANONITZACIÓ

DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Arnb aprovaclo eclesi3slicd

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS

Una àvia de Castellbisbal, ha enviat 5.000 ptes. per agrair a la serventa de Déu, una gràcia obtinguda.

Hem rebut una comunicació de Sant Esteve de Guialbes, per intermedi del P. Jaume Sala, comunicant que, trobant-se la seva mare, Margarida Masó Juanola, en estat molt greu i amb poques esperances de cura per part dels metges, invocant la protecció de la serventa Lliberada Ferrarons ha quedat curada.

El Sr. Joan Colomer, agraeix a la Lliberada Ferrarons d'haver quedat bé, després d'haver sofert una intervenció molt delicada, per intercessió de la Serventa de Déu, està quasi restablert.

Per a la comunicació de gràcies rebudes,

així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la

Causa de Canonització, els interessats es poden adreçar:

Vice-postulador.

Jaume Llagostera. Pares Carmelites.

Verge del Portal, 10

Telèfon (972) 26 05 93

17800 OLOT (Girona)

Donatius per a la Causa de Canonització de LLIBERADA FERRARONS:

Matilde Roca de Descals, 500 ptes.; Teresa Bonfill, 1.000 ptes.; Francisca Muntal Fajeda, 1.000 ptes.; Núria Amagat Pujol, 3.000 ptes.; Maria Agustí, vídua Simones, 10.000 ptes.: Maria Colomer, 500 ptes.; Família Balcells, 3.000 ptes.; Maria Bonet, vídua Mir, 5.000 ptes.; Catalina Costa, 1.000 ptes.; Maria Bultó de Rosell, 5.000 ptes.; Família 011er, 2.000 ptes.; Elias Pinos Galobardes, de Manresa, 1.000 ptes.; Margarita Capdevila, 1.000 ptes.; Leocàdia Rabossa de Mossos, 5.000 ptes.; Lourdes Malí Sibidí, 3.000 ptes.; Ignasia Batlle, 3.000 ptes.; S. G., 10.000 ptes.; Donatius 37.000 ptes.; Bústies de la ciutat, 70.000 ptes.; Emília Danés, 25.000 ptes.; C. S., 3.000 ptes.; Xavier Ferran, 7.000 ptes.; Maria Carbonell, de Castellbisbal, 5.000 ptes.; Maria-Núria Coll, 1.000 ptes.

Irnp BONET • OLOT — Diposit Legal GE-874/36