NO SOM RES CURSOS - uv.esnoudise/075.pdf · RAFAEL F. CID La Setmana de la Ciència se cele-bra en...

Curs pràctic de protocol icomunicació a lÊempresa

Organitza: Àgora Protocol i

Comunicació.

Duració: 19 i 20 de

novembre.

Termini: 18 de novembre.

Preu: 6.000 pessetes per a

universitaris.

Més informació: Tel.: 96 339

13 20, de 10 a 14 hores, i 96

393 11 22, de 16 a 19 hores.

Programacióneurolingüísticaautogestió i equilibri

Organitza: Atenea Formació.

Duració: 27 i 28 de

novembre.


Més informació: Av/Gran Via

Marqués del Túria, 54, 11. Tel.:

96 333 61 28.

XIII Curs Màster deMedicina i CirurgiaTropicals

Organitza: Universitat de

València.

Duració: Fins a juny del

2000.


Dirigit a: Llicenciats.

Més informació: A l’Hospital

General Universitari. C/Tres

Forques, s/n. Tels.: 96 386 29

33 i 351 08 28.

Aspectes essencials delÊempresa familiar

Organitza: Escola

Universitària d’Estudis

Empresarials Florida.

Duració: Del 6 de novembre

a l’11 de desembre.


Preu: 12.000 pessetes.

Crèdits: 3.

Més informació: A la

Florida. C/Rei En Jaume I, 2.

Catar roja. Tels.: 96 126 64

00/61.

Presentacions orals perordinador: MicrosoftPowepoint 97

Organitza: La Florida.

Duració: Del 6 de novembre

al 4 de desembre.



Crèdits: 2.


Florida.

Edgar Neville: cineasta,dramaturg i novel· lista

Organitza: Fundació

Empresa-Adeit.

Duració: Del 22 al 26 de

novembre.



Crèdits: 3.

Més informació: Pl/de

l’Ajuntament, 19. Tel.: 96 351

06 63.

Mercat de treball:professions amb futur

Organitza: ADE, Dones

Empresàries Gerents i

Professionals.


novembre.



Crèdits: 2.

Més informació: Al Centre

de Formació ADE. C/Doctor

Gil y Morte, 20. 46007.

València.

Tel.: 96 380 38 47.

LÊAutoocupació

Organitza: ADE.


novembre.

Termini: Fins que resten

places.


Crèdits: 3.


de Formació ADE.

Comunicació, Imatge i Publicitat

Organitza: ADE.


novembre.



Crèdits: 3.


de Formació ADE.

Tècniques per a parlar enpúblic

Organitza: ADE.


novembre.

Termini: Fins que resten

places.


Crèdits: 3.


de Formació ADE.

Iniciació a la gestió de laqualitat de la Pime

Organitza: Servei d’Extensió

Universitària.


novembre.



Crèdits: 2.

Més informació: Al Servei

d’Extensió Universitària.

C/Arts Gràfiques, 13, segon

pis. Telèfon: 96 386 41 00.

Cites

500 beques dÊaccésgratuït a Internet

Les convoca: La Fundació

Bancaixa en col·laboració

amb Telefónica.

Objecte: Difondre l’ús de

les noves tecno logies dins

de l’àmbit familiar i de les

institucions valencianes

amb els mitjans necessaris

per a navegar per Internet.

Destinataris: Joves entre 18

i 25 anys residents a la

Comunitat Valenciana que

hagen superat els dos

últims anys de Formació

Professional II, COU,

diplomatura o llicenciatura

universitària. Per a concedir

les beques es valorarà l’ex-

pedient acadèmic.

Dotació: Mòdem extern,

alta gratuïta, quota gratuïta

en segona línia durant 12

mesos, bo gratuït de 10

hores de consum mensual

en horari nocturn durant un

any i accés il·limitat a

Internet mitjançant Teleline.

Termini: 10 de desembre.

Més informació: Al telèfon

394 22 87 i a la Fundació

Bancaixa.

Beques a estudis mèdics

Les convoca: La Fundació

Bancaixa en col·laboració

amb la Fundació Valenciana

d’Investigacions

Biomèdiques.

Objecte: 6 beques per a

participar en projectes d’in-

vestigació que es duen a

terme a l’Institut

d’Investigacions

Citològiques.

Destinataris: Doctors amb

titulació obtinguda en una

universitat espa nyola o

estrangera.

Dotació: 2.500.000 pessetes

anuals. Amb la possibilitat

de pror rogar la beca per dos

anys més.



Fundació Bancaixa.

Tercera Beca ProfessorManuel Broseta

La convoca: La Fundació

Manuel Broseta en

col·laboració amb la

Generalitat Valenciana.

Objecte: Diploma

d’Estudis Jurídics i

Econòmics de la UE al

Col·legi Miguel Servet de

la Universitat Sorbona de

París, entre gener i juny del

2000.

Destinataris: Titulats supe-

riors amb nota mitjana

d’expedient superior a 2,25,

títol obtingut i alt nivell de

llengua francesa: escrit, lle-

git i parlat.


Dotació: Despeses de

matriculació, pensió com-

pleta i un viatge d’anada i

tornada a París des de

València.


Fundació Manuel Broseta

Pont. Pl/del Comte Carlet,

3. Tel.: 96 392 23 17.

Coneixla Universitat

Les convoca: El Servei

d’Estudiants de la

Universitat de València

DISE.

Objecte: Participar en el

desenvolupament d’un pro-

grama que pretén oferir als

estudiants de secundària un

coneixement de la

Universitat.

Destinataris: Estudiants de

la Universitat de València

amb el certificat mitjà de

coneixements de valencià

de la Junta Qualificadora o

organisme homòleg.

Dotació: 50.000 pessetes

mensuals, de desembre a

març.Termini: 12 de

novembre. Més informació:

Al DISE. Telèfon: 386 40 40.

Beques per a estudismeteorològics

Les convoca: L’Institut

Nacional de Meteorologia.

Objecte: 14 beques per a

realitzar el Màster en

Riscos Climàtics i Impacte

Mediambiental impartit per

la Universitat Complutense

de Madrid en col·laboració

amb l’Institut Nacional de

Meteoro logia.


Dotació: La beca inclou

l’import de la matrícula,

710.000 pessetes. Més

informació: En el BOE del

29 d’octubre del 1999.

Al telèfon 96 147 00 22.

Premis a tesis doctoralssobre estudis fiscals

Les convoca: L’Institut

d’Estudis Fiscals (Ministeri

d’Economia i Hisenda).

Objecte: Tesis doctorals

que versen sobre matèries

de dret financer i tributari i

sobre economia pública lle-

gides entre setembre del

1998 i juliol del 1999.


Dotació: 500.000 pessetes.

Més informació: En el BOEdel 28 d’octubre del 1999.

Beques a postgraduats

Les convoca: El Ministeri

de Presidència.

Objecte: 14 beques per a la

formació dels estudiants.

Introducció a les tècniques

de documentació jurídica i

legislatives, publicitat i

màrqueting, elaboració de

textos legals i control de

qualitat i edició electrònica.

Destinataris: Llicenciats en

Ciències de la Informació i

Publicitat, en Dret, engi -

nyers industrials i en Tele -

comunicacions. Dotació:

115.000 pessetes mensuals.


Més informació: En el BOEdel 26 d’octubre del 1999.

NOU DISE 7511 NOVEMBRE 992

CURSOSNO SOM RES

BEQUES

NUMERO 75. 11 DE NOVEMBRE 1999Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Els gua nyadors dels sis

telèfons mòbils

d’Amena sortejats

durant la Setmana de

Ben vinguda són els

posseïdors dels tíquets

amb els números 30,

78, 102, 273, 561 i

1.001.

Sis mòbilsde regal

Arriba el seglede la ciència

El Claustreadverteix el

Consell sobreel retard dels

Estatuts El Claustre, reunit

aquesta setmana, ha

advertit el Consell que

emprendrà accions

jurídiques pel retard en

la publicació dels

Estatuts de la

Universitat. Aquesta

tardança obstaculitza

la reforma acadèmica i

administrativa impul-

sada pel mateix

Claustre. Pàg. 5

Extra dePilotavalenciana

Debats, conferències i visites

guiades són algunes de les

activitats programades dins

de la I Setmana Europea de la

Ciència, que se celebra

aquests dies a la Universitat.

L’educació científica dels

ciutadans del segle XXI, els

aliments trans gènics, les

construccions idiomàtiques,

la radioactivitat i la realitat

virtual són alguns dels temes

que es debaten durant aquesta

Setmana Europea de la

Ciència. Projeccions, visites

guiades i una festa al Jardí

Botànic completem el progra-

ma. Pàg. 3

NOU DISE inicia hui la

publicació d’un suple-

ment de pilota valen-

ciana. La iniciativa cor -

respon a un grapat de tre-

balladors de la

Universitat que van gua -

nyar el Premi d’Idees per

al PAS Cinc Segles.

Durant algunes setmanes,

en NOU DISE, trobareu

tots els secrets de l’esport

autòcton valencià.

Se celebra la I Setmana Europea de la Ciència

Moments previs a l’i-nici del Claustre de laUniversitat celebratdilluns passat.

RAFAEL F. CID

La Setmana de la Ciència se cele-

bra en un moment en el qual s’ha

obert de nou el debat sobre l’estat

en què es troben la ciència i la

investigació a l’Estat Espa nyol en

relació amb els països que com-

parteixen un mateix perfil socioe-

conòmic.

Alhora es vol recordar la relació

existent entre la investigació cien-

tífica i el desenvolupament tecno -

lògic d’un país, la seua contribució

bàsica en la millora dels processos

industrials i, per tant, en el desen-

volupament econòmic.

Com a exemple tenim la recent

presentació del Club de Gestió del

Coneixement i la Innovació, que es

va celebrar dilluns passat a València.

Aquest club naix per alimentar el

debat intel·lectual sobre les idees

de gestió i la forma de convertir-les

en pràctica empresarial, segons

declararen els seus organitzadors.

Conferències, jornades mono -

gràfiques, cine i jornades de portes

obertes resumeixen el conjunt d’ac-

tivitats que ha programat la

Universitat, que conclouran en la

festa que se celebrarà dissabte dia

13 al Jardí Botànic des de les onze

del matí.

La I Setmana Europea de la

Ciència es va inaugurar dilluns pas-

sat amb una conferència a càr rec

d’Helene Langevin sobre Els Curie,la radio activitat i la ciènciamoderna, on es va parlar de les

investigacions actuals i dels usos

civils d’aquesta font d’energia.

Després dels primers estudis

sobre la radio activitat, realitzats per

Becquerel i el matrimoni Curie a

principis de segle, i després del des-

cobriment del radi i del poloni, la

imatge popular s’havia centrat en

la bomba atòmica i la seua primera

trans formació d’ús civil en centrals

elèctriques d’energia atòmica. Si

bé és cert que l’empenta donada a

aquesta investigació tingué inte-

ressos militars, hui en dia les inves-

tigacions en aquest camp han evo-

lucionat cap al control d’aquesta

energia i el seu ús en investigacions

científiques en el camp de la física

i de la química.

El seu ús civil és conegut sobre-

tot en medicina (ressonància

magnètica nuclear, tomografia per

emissió de positrons, radioteràpia,

esterilització de materials quirúr-

gics). Les centrals elèctriques que

usen fonts d’energia atòmica han

disminuït al llarg dels dar rers anys

com a conseqüència de la contes-

tació social que han rebut aquest

tipus d’instal·lacions i també per

les pre visions de demanda energè-

tica, que no han crescut tant com

per a justificar la seua construcció.

Dimarts passat es va celebrar una

taula redona a la Facultat de

Geografia i Història sota el títol

Quina educació científica per alsciutadans del segle XXI?, amb la

participació de Mercé Izquierdo,

Joaquín Tor regrosa i Carles Furió.

Els Jardins botànics del món fou el

tema de la conferència de Manuel

Costa, ahir dimecres, pronunciada

al Col·legi Major Lluís Vives.

ALIMENTS TRANSGENICS. Les

Jornades sobre Aliments Trans -gènics: re flexions científiques isocials protagonitzen els actes

d’ahir dimecres i hui dijous, orga-

nitzades per Daniel Ramón Vidal

(IATA, CSIC) i Fernando González

Candelas (Institut Cavanilles,

Universitat de València). Ahir dime-

cres es discutí i s’elaborà, a porta

tancada, un document de consens

sobre les repercussions de l’apli-

cació de les tècniques de modifi-

cació genètica d’organismes en la

producció i el consum d’aliments.

En canvi, sí que està oberta al

públic una taula redona que sobre

el mateix tema estava prevista per

a hui dijous a les 12 hores al

Col·legi Major Lluís Vives.

PORTES OBERTES. Organitzades

per l’Oficina de Trans ferència de

Resultats d’Investigació, es fan visi-

tes guiades per professors d’ense -

nyament secundari amb un conjunt

molt variat d’activitats. Dilluns es

realitzaren visites al IATA amb el

tema de La nova biotecno logia delsaliments, i al Centre

d’Investigacions sobre

Desertificació sota la consigna

d’Últims estudis sobre desertifica-ció i conservació de sòls.

L’Institut Universitari de Ciència

dels Materials va programar una

visita amb el tema d’El paper de laquímica en la ciència dels mate-rials: nanopartícules, tamisos mole-culars i creamiques electròniquesi sobre l’Avaluació no destructivade pigments en obres d’art: de laDama de Baza a Sorolla. L’Institut

Universitari d’Estudis de la Dona

tractà sobre la incidència en els cur -

rículums, un estudi de les dones i

el gènere.

La ciència és el centre d’atenció de diverses activitatsprogramades per la Universitat de València. Sota eltítol genèric de I Setmana Europea de la Ciència,s’han organitzat unes intenses jornades de divulgacióque se celebren del 8 al 13.

R.F.C.

Un Taller del Paper,

un Planetari, arbres

que parlen, una

exposició sobre l’ai-

gua, jocs de tardor i

contacontes són

algunes de les activi-

tats programades per

a la festa de cloenda

de la I Setmana de la

Ciència previstes per

al dissabte dia 13 al

Jardí Botànic, a par-

tir de les onze del

matí.

Fins aleshores

encara queden nom-

broses activitats per

a donar-se un bany

de ciència. Hui

dijous, a les 19:30

hores, se celebra una

taula redona sobre

Les controvèrsies dela ciència al Col·legi

Major Lluís Vives,

en la qual participa-

ran Rodolf Ar rach,

Andrés Moya, Jorge

Velasco i Miguel

Fer rero. Demà

divendres, en el

mateix lloc i a la

mateixa hora, Jean

Bricmont donarà

una conferència titu-

lada Que reste-t-il

du positivisme? (Lessuites de l’affaireSokal).Mentrestant, conti-

nuen les Jornades de

Portes Obertes.

L’Ins titut

Universitari de

Ciències dels

Materials programa

per a hui dijous dues

visites matinals

sobre les Fibresòptiques: aplica-cions i sobre

Materials sota granspressions. L’Institut

Interuni ver sitari de

Filo logia Valencia -

na, per la seua

banda, ho farà sobre

l’Estudi cognitiu icontrastiu de cons-truccions idio -màtiques. Anàlisiteoricodescriptiva iaplicacions en latraducció. L’Institut

López Piñero pro-

grama visites a la

Biblioteca Museu

Historicomèdic, al

matí. De vesprada,

l’Institut de Bio logia

Molecular i Cel·lular

de Plantes ha previst

una jornada sobre

Nous paradigmes enbio logia: viroides i

prions.Demà divendres,

l’Institut de

Robòtica tractarà

sobre la Realitat vir-tual i simuladorscivils, mentre que

l’Institut de

Creativitat i Innova -

cions Educatives ho

farà sobre la

Problemàtica delsescolars d’ense -nyament secundarien la situació actuali l’Institut de

Biomedicina sobre

La biomedicina en elllindar del segle XXI.Al seu torn, l’Institut

d’Economia Inter -

nacional parlarà

sobre els acords de

col·laboració amb

l’Autoritat Portuària

de València i

l’Institut de Trànsit i

Seguretat Viària

sobre l’Educacióviària relacionadaamb l’ense nyamentsecundari.

CINE. L’activitat

cinematogràfica se

centra en la projec-

ció de cinc pel·lícu-

les, que s’han pro-

gramat des de

dilluns fins a demà

divendres al Col·legi

Major Lluís Vives, a

les 22:30 hores. Hui

dijous es projectarà

Apolo 13 i demà

divendres Contact.

La Ciència ix al carrer

Activitatslúdiques ididàctiques

3NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99Informació

I Setmana Europea de la Ciència

MARIA ¤NGELS ULL

Delegada de Medi Ambient dela Universitat de València.

La nostra Universitat és cofun-

dadora, juntament amb la Latina

de San José de Costa Rica i la de

Granada, de la Organització

Internacional d’Uni versitats pel

Desenvolu pament Sostenible i el

Medi Ambient (OIUDSMA).

Ara, del 18 al 21 d’aquest mes de

novembre tindrà lloc a València

el III Congrés d’Universitats pel

Desenvolupament Sosteni ble i el

Medi Ambient, on s’han presen-

tat més de noranta ponències

sobre els següents temes gene-

rals:

–Impacte ambiental, contami-

nació i qualitat de vida.

–Criteris de sostenibilitat per a

l’ordenació del territori.

–Minimització de residus i

tecno logies netes.

–Canvi institucional i legal per

al desenvolupament sostenible.

–Societat civil i sostenibilitat.

–Economia de la sostenibilitat.

Uns temes que s’exposaran en

forma de pòster i en els quals hi

ha una important participació lla-

tinoamericana.

Està prevista la participació

com a ponents de personalitats

de rellevància internacional com

ara:

–Edward Goldsmith, editor de

The Ecologist i autor, entre altres

llibres, del Manifest per la super-vivència (1972) i de The Caseagainst the Global Econo my(1996). Parlarà sobre Sos -tenibilitat, globalització i des -envolupament: un marc concep-tual.

–Vandana Shiva, física i

experta en Filosofia de la

Ciència, directora de la Research

Foundation for Science,

Technology and Natural

Resources Policy a Dehradun

(Índia), que parlarà sobre

Desenvolupament sostenible irelacions Sud-Nord.

–Wolfgang Sachs, investiga-

dor al Wüppertal Institut (Alema -

nya), autor de Greening theNorth. A Post-industrialBlueprint for Ecology andEquity, que parlarà sobre

Estratègies de desenvolupamentsostenible.

–Angela Liberatore, que tre-

balla actualment a la UE a la

Direcció General de Ciència,

Investigació i Desenvolu -

pament, experta en aspectes

socioeconòmics del medi

ambient i del desenvolupament

sostenible, la qual també par-

larà sobre Estratègies de desen-volupament sostenible.

–Víctor Toledo, investigador

de l’Instituto de Ecología de la

Universidad Nacional Autóno -

ma de México i editor d’Etno -

ecológica, revista inter nacional

dedicada a l’estudi de les rela-

cions entre les cultures indíge-

nes i la natura. Parlarà sobre Elpaper de les universitats en el

desenvolupament sostenible.

També se celebrarà, el dis-

sabte a la vesprada, un

Seminari sobre Gestió Am -biental a la Universitat, on

s’exposaran les experiències de

gestió de diverses universitats

participants i, així mateix, se

celebrarà la re unió del Comité

d’OIUDSMA.

Un treball avalat

Les eleccions s’apropen i, és clar, els

articles d’autopropaganda dels com-

panys d’Aula 2000 comencen a aparèi-

xer en les tribunes públiques. L’amic

Borja Pérez ens crítica en el seu article

de la setmana passada tot indicant que

a l’únic que ens dediquem és a mani-

pular la història o a recordar-nos del

nostre passat.

Davant d’aquestes declaracions

volem indicar, per una banda, que la

proposta a la qual fa referència Pérez la

va realitzar el seu grup l’any passat

(esperem que enguany en facen almenys

una més) i, per una altra, que els col·lec-

tius esmentats, BEA, Cerels i Ítaca, si

per alguna cosa s’han destacat és justa-

ment per defensar els estudiants (men-

tre que en les línies generals de la

Universitat presentades al Claustre d’a-

questa setmana el BEA presentava 22

esmenes, Aula 2000 no en presentava

cap, diferència més que important). Les

nostres organitzacions realitzen, a més

de les accions de defensa de l’estudiant

(et recorde la felicitació que li feia al

BEA fa uns mesos el Tribunal de

Greuges per la seua acció davant uns

in compliments d’horaris denunciats) i

altres tipus d’activitats. I, per des-

comptat, ens recordem del nostre pas-

sat, perquè entenem que un poble que

no té memòria va un poc perdut.

Finalment, et recomanem que avalues

la gestió dels membres del teu grup, ja

que, per exemple, a la comissió d’im-

pugnacions d’exàmens de la Facultat

d’Econòmiques que, com ben bé saps,

és d’una gran importància per als estu-

diants, la representant del teu grup no

va assistir en cap de les tres voltes que

s’ha convocant enguany.

Tal com acabes de comprovar, BEA,

Cerels i Ítaca treballen, i molt, pels estu-

diants d’aquesta Universitat.

Artur Vélez, portaveu del BEA.

Gwendoline Moya, portaveu de

Cerels. Àlvar Vanaclocha, portaveu

d’Ítaca.

Garzón i els

militars argentins

La Plataforma Valenciana contra la

Impunitat a Xile i a Argentina vol mani-

festar la seua satisfacció pel procés i

l’ordre internacional de cerca i captura

per a noranta-huit membres dels

governs de la dictadura militar argen-

tina per la seua implicació en la re -

pressió duta a terme en aquell país des

del 1976 fins al 1983. Unes mesures

preses pel Jutjat Central d’Ins trucció

número 5 de l’Audiència Nacional, a

càr rec del magistrat Baltasar Garzón.

Les diverses organitzacions que defe-

nem els drets humans sostenim des de

fa més de vint anys la necessitat que

els genocides, torturadors, ter roristes

d’estat, segrestadors i apropiadors de

xiquets nascuts en captiveri siguen jut-

jats i condemnats per aquests crims.

Uns crims que no van ser un fet aïllat,

sinó que respongueren a un pla sis-

temàtic d’extermini, organitzat i exe-

cutat per les dictadures militars del Con

Sud d’Amèrica Llatina en els anys

setanta, a través del Pla Còndor.

Vint anys de lluita de les Mares, Iaies,

Familiars, Supervivents, de les asso-

ciacions de Drets Humans, junt amb

diverses organitzacions internacionals,

comencen a donar els seus fruits:

Pinochet està detingut a Londres, a l’es-

pera que es confirme la seua extradi-

ció i posterior juí a Espa nya. I ara el

procés i l’ordre de cerca i captura d’un

grup de genocides argentins ens fan

veure amb optimisme l’aprofundiment

del dret internacional davant dels crims

de lesa humanitat.

Per tot això, una vegada més, agraïm

el suport que ens brinda la societat

valenciana en aquesta lluita perquè la

globalització siga pels drets fonamen-

tals de la persona i per la dignitat de

tots els homes i dones i no sols pels

diners i l’economia com es pretén.

Plataforma Valenciana contra la

Impunitat a Xile i a Argentina.

75Edita: Universitat de València.

Vicerector delegat: David Garcia.

Director: Francesc Bayarri.

Consell de Redacció: Ricard Huerta, Charo

Álvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.

Disseny i maquetació: Tomás Gorría.

Fotografia: Miguel Lorenzo.

Tècnic de sistema: Carlos Giraldós.

Correcció lingüística: Agustí Peiró.

Administració i Serveis: Nel·la Leal,

Vicent Martínez i Amàlia Ortiz.

Redacció: Gabinet de Premsa (C/de

l’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).

Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.

Correu electrònic: [email protected].

Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise.

Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría.

Publicitat: PB&A (C/Fresas, 17-baix,

46020. Telèfon: 902 147 147).

Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.

Depòsit legal: V-1.612-1997.

ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: David Garcia,

Carlos Pascual, Juli Peretó,

Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep Lluís

Barona, Josep Maria Jordan Galduf,

Asunción Dobón, Francesc Bayar ri i

Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Bústia Oberta

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors iPAS) té obertes les pàgines de NOU DISE. Les cartes i lestribunes s’han de remetre a [email protected], o bé a Gabinetde Premsa, carrer de l’Antiga Senda de Senent, número 11.

III Congrés d’Universitats pel DesenvolupamentSostenible i el Medi Ambient

REDACCIO

La paralització pel Consell de la

publicació dels Estatuts està obsta-

culitzant l’aplicació de la re forma

acadèmica i administrativa de la

Universitat, im pulsada pel Claus -

tre. El silenci del Govern valencià

en aquest tema frega l’absurd kaf-

kià, ja que el Consell Jurídic

Consultiu de la Generalitat

Valenciana i els serveis jurídics de

la mateixa Conselleria de Cultura

van cursar una sèrie d’esmenes de

caràcter purament tècnic que van

ser acceptades per la Universitat. La

votació sobre aquest punt expressa

la rotunditat amb què es van pro-

nunciar els claustrals a favor de l’o-

bertura d’accions jurídiques contra

el Consell de la Generalitat

Valenciana: 169 vots afirmatius,

només 8 abstencions i cap vot en

contra.

D’altra banda, el Claustre va

aprovar una declaració perquè la

llei de creació de l’Acadèmia

Valenciana de la Llengua reconega

explícitament la unitat de la llen-

gua catalana, per tal de garantir la

co ordinació amb altres ens que tin-

guen competències semblants i

quede assegurada així la unitat lin-

güística. La resolució va ser apro-

vada per 133 vots a favor, 15 en

contra i 4 abstencions. La proposta

de resolució va ser presentada per

62 claustrals, encapçalats pel pro-

fessor Josep Guia, que va ser

l’encar regat de la seua defensa.

L’equip rectoral es va pronunciar

a favor del document que coinci-

deix amb altres pronunciaments

del mateix equip i de la Junta de

Govern.

En resposta a les intervencions

enfrontades de dues associacions

estudiantils, el rector, Pedro Ruiz

Tor res, va fer una curta i contundent

explicació en la qual va asse nyalar

que s’enga nyaven els d’una banda

i els d’una altra, ja que plantejaven

el tema en termes polítics o de

nacions. “Estem parlant de llengua

i no de nacions, parlar de nacions

és un debat del passat segle”.

En un dels punts d’aquesta reso-

lució s’asse nyala que la Universitat

té l’obligació, en particular, de

vetlar pels interessos professionals

dels seus estudiants i graduats, per

la qual cosa insta la Generalitat

Valenciana a re vocar l’Ordre de la

Conselleria de Cultura, Educació i

Ciència del 22/12/95. Aquesta dis -

posició anul·lava l’homologació

dels certificats de coneixements de

valencià de la Junta Qualifica dora

amb els certificats cor responents

de Catalu nya i les Illes Balears. “De

manera –explica el document del

Claustre– que a molts dels nostres

llicenciats (i no precisament en filo-

logia catalana), que treballen com

a docents en els esmentats ter ritoris

veïns gràcies a la seua competèn-

cia en valencià, allà els és certifi-

cada aquesta competència i ací no

els és reconeguda”.

5NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Advertiment a la Generalitat

REDACCIO

El Claustre va aprovar les línies

generals pressupostàries per a

l’any 2000 amb una àmplia

majoria (148 vots a favor, 28 en

contra i 17 abstencions). També

per àmplia majoria es va apro-

var la memòria del curs passat,

presentada per la secretària

general, Rosa Moliner. Així

mateix, la presidenta del

Tribunal de Greuges, Antonia

Sánchez Macar ro, va presentar

el seu informe anual al Claustre.

En la presentació de les línies

pressupostàries, el vicerector

d’Infrastructures, Francisco

Morales, va recordar al Claustre

que el passat mes de maig fou

subscrit un nou programa plu-

rianual de finançament del sis-

tema públic universitari valen-

cià per al període 1999-2003,

el qual conté com a fet fona-

mental l’acord de destinar al

finançament de les universitats

públiques l’1,1% del Producte

Interior Brut (PIB) de la

Comunitat Valenciana.

“Aquest marc d’estabilitat

financera ha de permetre en un

futur immediat la determinació

d’un escenari fiancer de caràc-

ter plurianual per a la nostra

Universitat, amb una identifi-

cació dels fluxos financers d’in-

gressos i despeses que faça pos-

sible la presa de decisions

estratègiques sobre el nostre

futur a mitjà i a llarg termini”,

segons va explicar Morales.

Així mateix, va informar sobre

l’acord especial amb la

Universitat de València per a

compensar el cost de la planti-

lla de professorat que té una

estructura i un cost diferents als

inclosos en el model. No obs-

tant, va advertir que aquest

complement és transitori i que

al llarg dels pròxims tres anys

la Universitat de València haurà

d’adequar la seua estructura a

la que preveu el model.

Aprovadesles línieseconòmiquesdel 2000

La Universitat emprendrà accions jurídiques davant la no publicació dels Estatuts aprovats pel Claustre

Integrants delClaustre de laUniversitat aquestdilluns.

REDACCIO

El Claustre va aprovar

una resolució per la

qual se sol·licita que

siga arxivat el procés

judicial obert contra els

claustrals de l’AEN

(Assemblea d’Es tu -

diants Nacionalistes).

Els representants d’a-

quest col·lectiu d’estu-

diants han sigut objecte

d’unes diligències

penals per a intentar

incriminar-los com a

suposats responsables

de la campa nya de pro-

testa que es va dur a

terme per la presència

d’un representant de la

corona espa nyola en la

commemoració de

Cinc Segles. Tan sols

deu claustrals es van

pronunciar en contra

de la resolució apro-

vada.

Juan Carlos Car bonell,

degà de Dret i catedrà-

tic de Penal, va resumir

la posició majoritària

del Claus tre:

“L’essència del dret a

la llibertat d’expressió

rau a permetre que es

manifesten precisa-

ment les opinions amb

les quals no s’està d’a-

cord”.

“Aquest dret no pot

ser relatiu en funció

del que s’expressa o

del qui ho expressa, i

la manifestació pací-

fica d’una opinió no

pot ser sospitosa mai

de de licte”, segons la

resolució aprovada.

D’altra banda, “pel sol

fet de ser membre del

Claus tre, a ningú no se

li pot atribuir cap res-

ponsabilitat més enllà

de les que se’n deriven

de l’exercici de les

seues funcions repre-

sentatives”, segons

conclou l’esmentada

resolució.

Contra la incriminació a lÊAEN

El got de la paciència està a punt de desbordar-se. ElClaustre va aprovar dilluns passat una resolució per laqual insta el Consell de la Generalitat perquè es pro-nuncie sobre l’aprovació o no de la re forma delsEstatuts de la Universitat aprovats pel Claustre fa dosanys. A partir d’ací, la Universitat de València està dis-posada a em prendre accions jurídiques contra elGovern valencià en defensa dels seus interessos.

Claustre de la Universitat de València

Xirivella acull aquest

mes de novembre la VI

Mostra Inter nacional

de Pallassos, en la qual

participen deu compa -

nyies de teatre proce-

dents de diversos punts

d’Espa nya i de l’es-

tranger. Enguany, el

centre de les mirades

re caurà en Fernando

Cayo, protagonista de

Shaky Carmine i

Manos a la obra.

Cayo, amb Humor deasalto. La compañíaS.L., oferirà un espec-

tacle d’humor provoca-

dor, àcid i divertit amb

música en directe a

càr rec del també actor

Jorge Muñoz.

Paral·lelament, se cele-

bra un curs intensiu,

entre els dies 15 al 19,

titulat Descubrir elpropio Clown, dirigit

per Ramón Albistur.

També hi haurà un

Tren del riure, que ani-

marà els veïns de

Xirivella durant el matí

del dissabte 13 de

novembre.

La major part dels

espectacles s’oferiran

al Teatre Municipal de

Xirivella. La primera

actuació tindrà lloc el

dissabte dia 13 a les 18

hores, amb Pallasensa

Clown Teatre,

d’Alzira. A les 23

hores del mateix dia hi

haurà un espectacle per

a un públic jove i

adult, amb Humor deasalto. El diumenge

14, a les 18 hores, i al

Teatre Municipal, es

podran contemplar els

millors moments de

Marcel Gros. Hi haurà

funcions nocturnes els

dies 19, 20 i 26. I a les

18 hores els dies 21 i

27. El dia 21 també hi

haurà una sessió a les

12 hores a la plaça de

Sant Enric.

VI Mostra Internacionalde Pallassos a Xirivella

n Venc llibres diversos. Psicologia:Desarrollo psicológico y educación.III. 3.000 pessetes. Desarrollo i défi-cit. 1.500 pessetes. Numeración iCálculo. 3.000 pessetes. Mitjans de

comunicació: La investigación de lacomunicación de masas. 1.700 pesse-

tes. Metodologías cualitativas deinvestigación en comunicación demasas. 2.500 pessetes. Estructura ydinámica de la comunicación interna-cional. 2.000 pessetes. Cinema: Elmontaje cinematográfico. 1.500 pes-

setes. Telèfon: 656 616 929 i lorese-

[email protected]

n Venc Fiat Uno 45 S. V-CJ. 5 por-tes. Bon estat. Preu d’eixida: 140.000

pessetes. In dispensable regateig. Més

informació: 96 212 21 16. Pregunteu

per Xabier. e-mail: [email protected]

n Venc ‘Enciclopedia de la VidaAnimal’ (Bruguera) i ‘Enciclopedia

del Mar’ (Albatros). Toms 2, 12, 13,

15, 16, 17, 18 i quatre volums, respec-

tivament. Interessats més informació:

96 382 32 34.

n Venc llibres de Química. Estannous. Telèfon: 96 359 98 81. Carmen,

a partir de les 22:00 hores. Principiosbásicos de la química. H. Gray. Ed.

Reverte. 3.000 pessetes. Químicaorgánica básica. W. Boner. Ed.

Alhambra. 3.000 pessetes. La químicaorgánica. H. Gray. Ed. Reverte. R.

Madronero. Ed. Alhambra. 1.500 pes-

setes.

n Venc obres selectes de PremisNobel. I El món de la computació(Ed. Oceano). Més informació: 96

382 32 34.

n Classes particulars de Francés.Professora nativa. Realitza també tra-

duccions. Veronique Bouissieve.

Telèfon: 96 392 40 57.

n Pepe Navar ro busca estudiantscrea tius que hagen realitzat curts, molt

curts (de menys de dos minuts) en qual-

sevol sistema, format i contingut per a la

secció d’Historias de un minuto y pico.

n Reportatges curiosos d’actualitaten qualsevol format, sitema i contingut.

n La xica més guapa d’Espanya.

Apartat de Cor reus 210 28 940.

Fuenlabrada de Madrid. O bé con-

tacteu amb els telèfons 91 642 43

16/91 642 43 28 (Nieves o Lucía).

n Es busca xica per a completarpis. A la zona de Benimaclet, a

quinze minuts a peu de la

Politècnica i del Campus dels

Tarongers. Molt a prop de Blasco

Ibáñez. Molt ben comunicat: tram-

via a un minut, autobús davant del

portal i metro a quatre minuts.

Telèfon: 629 391 679 i 626 155 499

a partir de les 15:00 hores.

n Venc pis. Al car rer Serpis, enfrontdel Campus dels Tarongers. 108 m2.

Quatre habitacions, menjador, dos

banys, calefacció, bones vistes.

Setze milions a negociar. Telèfon:

96 356 18 45 (nits).

n Es busquen xiques per a com-partir pis. Al car rer Ministre Lluís

Mayans. Incloses despeses d’aigua,

llum i comunitat. 18.000 pessetes.

Més informació: 96 365 61 95 i 96

278 22 86, pregunteu per Marisa.

n Preferentment Erasmus. Zonade Benimaclet. Renda de l’habita-

ció: 25.000 pessetes. Més informa-

ció al telèfon 96 360 00 02, pregun-

teu per Pepa.

n Es busca xica per a compartir pis.Pis totalment nou i en perfectes condi-

ciones. C/Esteban Vallester, 26, 4.

20.000 pessetes. Més informació: 96

372 95 98, pregunteu per Miguel.

n Es busca xic o xica per a compar-tir pis. Despeses incloses, pis gran i

lluminós. Tot equipat. També estu-

diants Erasmus. C/Baró de Sant

Petrillo, 29, segon pis. Tels.: 639 745

920 i 96 362 44 50, pregunteu per Pau.

n Voluntaris als països del TercerMón. Necessitem voluntaris per aten-

dre la demanda formulada per la

Federación de Bar rios Populares del

Noroccidente de Quito (Equador).

Aquesta entitat equatoriana agrupa

nombroses iniciatives de des -

envolupament. Cal que el voluntari

tinga coneixements informàtics,

experiència en gestió de projectes

DIVERSOS

RACŁ DELVOLUNTARIAT

PISOS

CLASSES

VENDES

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells ambanuncis de tota mena. Si podeu embrutar un full deNOU DISE i ar ribar a milers de persones, per què conti-nuar amb grafits que resulten més antics que la criptade Sant Vicent de la Roda. Envia’ns els teus missatges ireclams, gratis, a l’adreça habitual o a la Borsad’Habitatge o de Voluntariat del CADE.

6 NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Pregunta: “Benvolguda Milena:

Sóc una professora d’aquesta

Universitat que, encara que no puc

revelar el meu nom, sí que et diré

que tinc un bon grau acadèmic. La

meua posició dins de l’organitza-

ció, com tu deus saber (ja que

supose que deus ser una dona amb

vivències força intenses i prou cos-

mopolita), porta adreçades una sèrie

de qüestions que configuren

un determinat estil o

model de vida. I això té

avantatges i altres coses

no tan bones. En fi, no

m’enrotllaré més: la qüestió

és que des de fa dos setmanes

estic totalment enamorada

d’un okupa que vaig conéixer

en la meua facultat. És un mele-

nut, quinze anys més jove que jo,

que m’ha portat els meus millors

records del temps quan jo

mateixa era una idealista, una

altra persona que no té res a veure

amb qui m’he convertit. Què faries

tu, Milena: seguir el meu amant pel

seu món d’okupes, o més aviat obli-

dar-lo com si no l’haguera conegut

mai? Estic desorientada, Milena!”.

Resposta: “Amiga meua:

Et comprenc perfectament. I de

segur que el teu jove melenut està,

com ho diríem?, en el seu millor

moment. I no és que el món acadè-

mic que t’envolta siga, a voltes,

com per a recomanar-lo a una

amiga. Però, xiqueta, estàs dispo-

sada a okupar immobles, donant

amb els teus ossos en terra un dia

sí i l’altre potser també, com hague-

res fet fa vint anys? Però si només

d’utilitzar l’ordinador a vegades

estàs feta pols!

No t’estimes més un bon catre,

algun que altre bon restaurant? En

resum, una vida còmoda? Pensa en

els melenuts que coneixies fa no

tants anys: com estan ara? Sigues

realista, bonica, que la vida és molt

dura, i tu ja ho saps prou bé. Una

abraçada molt forta”.

El consultori de

TEATRE

La professora Milena Ranci respondrà els dubtes de la comu-nitat universitària en aquest final de mil· lenni tan complex. Elsintegrants de la gran família universitària poden remetre lesseues preguntes a les adreces habituals de NOU DISE([email protected]), tot indicant la destinació: Consultori deMilena Ranci. La fragilitat d’aquestes qüestions ens aconsellad’amagar, de moment, la identitat real de Milena.

Fernando Cayo, protagonista de la Mostra de Xirivella.

7NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Historia de Valencia,una obra excepcional en la que serecogen más de dos mil años dehistoria de nuestra ciudad, desde sufundación hasta hoy, y en la que seactualizan los contenidos a la luz delos nuevos descubrimientos einvestigaciones en todos los camposdel conocimiento histórico, desde laarqueología hasta la economía,pasando por el urbanismo, el arte, laarquitectura, la política, lasinstituciones, la sociedad y la cultura.

150 colaboradores especialistas encada una de las materias y épocashistóricas.

Dibujos, mapas, fotografías y diseñoinfográfico con ilustraciones inéditas.

Una obra únicaen 61 fascículospara conocernosmás y mejor.

Cada domingocon Levante-EMV

REDACCIO

Amb uns discursos emotius de

record de la figura d’Antoni Llidó

Mengual, es van obrir les jorna-

des aquest dimarts. El rector de

la Universitat de València, Pedro

Ruiz Tor res, va qualificar l’ho-

menatge com un exercici de

“memòria històrica que té un con-

tingut trans formador i revolu-

cionari”, i també com un com-

promís polític amb la situació

actual que es viu a Xile. Ruiz des-

tacà la figura de Llidó com la

d’un home coherent amb les

seues idees fins al punt de perdre

la vida, ja que “es va compome-

tre fins al final”.

“Estem ací per a recordar que

no hi ha impunitat per al general

Pinochet”, va concloure Ruiz.

Per la seua banda, la germana

del pare Llidó i presidenta de l’as-

sociació que porta el seu nom,

Pepa Llidó, va agrair a la

Universitat l’organització dels

actes i va tindre paraules de record

per al col·lectiu universitari que

treballà amb Llidó (en els seus ini-

cis) en la seua tasca docent i cul-

tural als pobles de Balones i

Quatretondeta (el Comtat) –entre

els quals es trobava l’actual rec-

tor de la Universitat Autònoma de

Barcelona, Carles Solà.

Per a Pepa Llidó, aquest home-

natge és “una manera de respon-

dre al deute moral que teníem amb

Antoni”. Així mateix, va explicar

els inicis de l’associació, fundada

fa més d’un any a Xàbia amb el

compromís de “difondre i trans-

metre el valors humans, el seu

exemple i la seua solidaritat amb

les persones”.

Finalment, va animar la socie-

tat a treballar per a “mantindre

viva la història de la memòria” de

tants personatges anònims, com

ara Antoni Llidó, que treballen ara

pertot ar reu per un món més just.

Al seu torn, el xilé Jorge

Romero, amic del missioner va -

len cià i professor d’ense nyament

secundari en aquell país sud-ame-

ricà, va fer un repàs a la seua expe-

riència d’activisme social i polí-

tic amb Llidó. “Ell ens ense nyà a

estimar l’ésser humà, sobretot el

més pobre”, va dir. Romero també

destacà la seua tasca com a mes-

tre del pare valencià, però va anar

més enllà: “Ell era rector, mestre,

dirigent veïnal, militant revolu-

cionari. Però era més que això.

D’ell vam aprendre un model de

vida. Ell deia que cal buscar-li un

sentit a la vida perquè la mort

tinga també sentit”.

D’altra banda, el professor xilé

va re passar la situació política de

hui a Xile i el cas Pinochet. Per a

Romero, encara no hi ha una ver-

tadera democràcia en el seu país:

“No vam recuperar la democrà-

cia. A penes recuperàrem el dret

a re construir-la”. Segons explicà

Romero, els militars controlen el

sistema, un sistema que ell ano-

menà “neoconservador”.

Finalment, va agrair a Espa nya

el que està fent per Xile (l’actua-

ció del jutge Garzón), perquè “el

poble de Xile només demana jus-

tícia, res més. Però tampoc res

menys”.

Romero acabà la seua inter-

venció recordant de nou el pare

Llidó: “El millor homenatge que

podem fer-li és el nostre compro-

mís diari per a millorar aquest

món”.

ACTIVITATS DE TOTA MENA. Les

Jornades d’Homenatge van con-

tinuar ahir, dimecres, a les 12 del

migdia amb la taula redona Unapedagogia del compromís, mode-

rada per Teresa Hermoso, profes-

sora de l’Escola de Magisteri de

València (on es va celebrar). Hi

van participar Jorge Romero; José

Luis Corzo, del grup Milani

(escola de Barbiana); Jaume

Botey, professor de l’Autònoma

de Barcelona; i Vicent Mora, mes-

tre de l’Escola de Quatre tondeta.

Mentrestant, a l’Aula Magna, a

les set de la vesprada, es va pro-

jectar el documental Queridostodos, del cineasta Andreu Zur -

riaga, i es presentà el llibre AntoniLlidó. Epistolari d’un compromís.

Després hi hagué una taula redona

on van inter vindre Rosa Ser rano,

editora i membre del Consell

Valencià de Cultura, i Carles Solà,

rector de la Universitat Autònoma

de Barcelona, entre altres ponents.

La periodista Rosa Solbes va ser

la moderadora.

També a l’Aula Magna se cele-

brarà hui dijous un col·loqui sobre

el documental La FlacaAlejandra, amb la seua autora,

Carmen Castillo; Jorge Romero;

Patricia Angulo Soto, de la

Plataforma Valenciana contra la

Impunitat a Xile i a Argentina;

Rosario Baza Cofré, promotora

de Desarrollo de la Comunidad en

Chile; i Mario Amorós, periodista.

A més, el dissabte continuaran

els actes a Balones i a Quatre -

tondeta, on es farà una festa popu-

lar a les 16:30 hores.

MAGDALENA RUIZ

Demà 12 de novembre acaben les

V Jornades Inter culturals de

Llengües i Cultures Ameríndies

que han estat organitzades pel

Departament de Teoria dels

Llenguatges de la Universitat de

València. Durant cinc dies, més

de mig miler d’estudiants s’han

apropat al món amerindi des de

diverses veus i disciplines.

Un indi sense culturalitzar no

contesta en veure un ull dibuixat.

No entenen l’abstracció d’un

dibuix. A més, tenen dues parau-

les diferents per a distingir el verb

prestar. Una per a especificar que

ha de tornar-se el mateix exem-

plar deixat, i una altra que acla-

reix que s’ha de fer d’una altra

manera. Són només alguns dels

exemples que van conéixer els

assistents a aquestes jornades

interculturals.

La biennal, amb deu anys de

vida, s’ha convertit en un fòrum

d’anàlisi habitual en aquest mes

de novembre. Una manera d’en-

trar en més de dues-centes cultu-

res en perill d’extinció per ampliar

les nostres visions de món des de

disciplines com ara la lingüística,

l’ètica, la història, el dret i el

cinema, entre altres.

En definitiva, es tracta de

conéixer la pluralitat dins de l’u-

niversalisme de la Universitat.

“Enguany s’ha incrementat el

nombre d’estudiants fins a un

total de més de cinc-cent alum-

nes i també la diversificació d’ex-

perts”, explica el professor Julio

Calvo, director de les Jornades.

De fet, la Facultat de Filologia

i el Col·legi Major Lluís Vives han

esde vingut el doble sostre per aco-

llir professors vinguts d’ar reu del

món. Dels Estats Units, la doctora

A. Roca. I destacats experts llati-

noamericans com ara el mexicà

Otto Schu mann, el peruà Luis

Miranda i les professores Silvia

Lucía Bigonjal i María Sueli de

Aguiar, del Brasil. I de la

Universitat de la Sorbona, a París,

el doctor Bernard Pottier, que serà

nomenat doctor honoris causa la

setmana vinent per la Universitat

de Saragossa. Durant la conferèn-

cia inaugural, el doctor Bernard

Pottier va destacar les virtuts del

bon lingüista: “Aquell que busca

les particularitats, però també els

espais comuns entre llengües.

Aquest doble compromís amb una

formació teòrica que ajude a ser

previsor i a no precipitar-se”.

Però en aquesta edició hi ha

hagut altres novetats, segons asse -

nyala Julio Calvo. “Hem ampliat

el programa amb altres llengües

que a vegades estan marginades,

com ara el castellà i el català als

Estats Units, l’euskera i altres llen-

gües asiàtiques, africanes i aus-

tralianes. Alhora que s’universa-

litzen els mitjans de comunicació,

s’unifiquen les llengües. Conservar

la pluralitat és un dels gran reptes

de la lingüística”

De moment, el gran triomf de

la Universitat de València en

aquesta matèria el va assolir fa

deu anys. El Departament de

Teoria dels Llenguatges es va

convertir en l’únic a Espa nya que

va im plantar l’àrea de Lingüística

Ame ríndia. En aquest temps s’ha

posat en marxa l’Ivalca, l’Institut

Valen cià de Llengua i Cultura

Ame ríndies, la publicació de Deacá per allá i del Bilca, el but-

lletí oficial de llengües i cultures

amerindíes.

Les Jornades han comptat amb

el suport de la Fundació Cinc

Segles, l’Agència Espa nyola de

Co operació Ibero americana, la

Conselleria de Cultura, Educació

i Ciència, el Ministeri d’Educació

i Cultura, el Patronat Sud-Nord,

la Facultat de Filo logia i la

Fundació Santa Maria.

Durant tota aquesta set-mana, el Fòrum deDebats, amb la col·labora-ció de l’Associació AntoniLlidó, organitza unesJornades d’Homenatge alPare Llidó, des aparegut aXile durant la repressió dePinochet després del colpd’Estat del 1973. La inau-guració de les jornades esva fer dimarts passat, ambl’assistència del rector,Pedro Ruiz Tor res, PepaLlidó, presidenta de l’asso-ciació, i Jorge Romero,professor i amic de l’ho-menatjat.

Recordant el pare Llidó

La Universitat miraaltres llengües

8 NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99 Informació

La Universitat homenatja el missioner valencià

Jornades interculturals ameríndies

Pedro Ruiz, AlfonsCervera, Jorge Romero i

Pepa Llidó, en l’acted’homenatge al pare

Antoni Llidó.

MARISOL HOYOS

El Departament de Compta -

bilitat de la Universitat es va

crear l’any 1991 i està adscrit a

la Facultat de Ciències

Econòmiques i Empresarials. La

seua activitat docent es desen-

volupa en diverses titulacions

de primer i segon cicle, com ara

la Diplomatura de Relacions

Laborals, la Diploma tura de

Turisme, la de Ciències

Empresarials, la Llicenciatura

d’Economia, la Llicenciatura en

Administració i Direcció d’Em -

pre ses i la Llicenciatura de Dret.

El Departament té també un pro-

grama de tercer cicle que habi-

lita per a l’obtenció del Diploma

d’Estudis Avançats. Pel que fa

a l’activitat investigadora, s’hi

han con solidat diverses línies de

re cerca dirides per alguns doc-

tors del centre i els seus equips

de col·laboradors.

A hores d’ara, l’entorn econò-

mic i tecno lògic canviant fa

necessària la re visió dels models

comptables tradicionals, que

s’han d’anar ajustant a les carac-

terístiques actuals de l’organit-

zació de les empreses. Així,

s’han d’analitzar els diversos

processos de producció i gestió

que constitueixen sovint el punt

de partida per al disseny de

models de càlcul de costos i de

gestió aptes per a la presa de

decisions a les em preses. Des

d’aquesta perspectiva, en l’àrea

de coneixement de la compta-

bilitat un primer grup de treball

estudia, a nivell estatal i inter -

nacional, diversos àmbits rela-

cionats amb la comptabilitat,

l’auditoria i el control de la ges-

tió de les entitats que con figuren

el sector públic. Altres investi-

gadors observen de prop l’im-

pacte que tenen les normes fis-

cals sobre la informació comp-

table, principalment les de l’im-

post sobre beneficis. El tracta-

ment comptable d’aquest impost

i les solucions possibles, davant

el problema generat per la

divergència entre normes comp-

tables i fiscals per a la determi-

nació del resultat empresarial,

té una gran tradició en altres paï-

sos, on hi ha una legislació molt

des envolupada sobre aquesta

matèria.

Altres treballs d’aquest depar-

tament s’orienten als motius

concrets pels quals les empre-

ses i els sectors d’activitats s’in-

clinen per un procediment

comptable o un mètode de valo-

ració davant d’altres alternatius.

Aquesta línia de recerca es

recolza fonamentalment en la

teoria de l’agència i visualitza

l’empresa com una xarxa con-

tractual. Des d’una altra vessant,

s’avalua la utilitat comptable per

al mercat de capitals amb dues

orientacions, una ba sada en la

teoria de l’eficiència del mercat

i una altra sobre els models de

valoració d’actius.

D’altra banda, la informació

comptable permet visualitzar la

realitat empresarial i, actualment,

els diversos sistemes comptables

que es programen en alguns paï-

sos suposen una bar rera per a la

inter nacionalització de l’econo-

mia, ja que dificulten la compa-

rabilitat de la informació. Per

aquesta raó, una altra línia d’in-

vestigació del Departament se

centra en l’anàlisi dels motius i

efectes de la diversitat compta-

ble.

Dins de l’àrea d’Economia

Finan cera i Comptabilitat, es

modelitza la relació entre les

decisions de finançament i

inversió de les Pimes per tal d’i-

dentificar les raons que expli-

quen les polítiques financeres i

d’inversió que s’hi adopten. Així

mateix, s’analitzen i apliquen

diverses tècniques de predicció

de fallides, como logit i anàlisi

discriminant, a partir de la infor-

mació financera que presenten

les empreses, i s’estudia el paper

de les ajudes públiques per al

finançament d’empreses res-

tringides al mercat del crèdit,

normalment per raó de les seues

dimensions.

Finalment, una dar rera línia

de recerca del Departament ava-

lua les aportacions del manan-gement accounting en la gestió

estratègica de costos. Des d’a-

quest punt de mira, un grup de

treball apunta la recerca del cost

objectiu (Target Cost) com a

integració de les diverses eines

de gestió de costos per a la

reducció dels mateixos en les

fases preproductives. També

s’observa l’evolució de la comp-

tabilitat de gestió dins d’una

perspectiva social, considerant

els sistemes comptables com a

sistemes d’informació interna

per als processos de formalit-

zació sociocultural de les empre-

ses.

D’altra banda, una part d’a-

quest grup analitza la responsa-

bilitat mediambiental de les

organitzacions, per a determi-

nar i avaluar els costos ambien-

tals i el seu possible tractament.

Finalment, dins d’aquest marc,

altres professors des envolupen

investigacions referents a la rela-

ció comptable i el màrqueting,

les diverses tècniques de gestió

aplicades a empreses de serveis

i les eines i tècniques des -

envolupades per aportar la infor-

mació adient a la gestió d’em-

preses co operatives.

9Informació NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Departament de Comptabilitat

D E P A R T A P A R T C O M P T A B I L I T A T Programa 100empreses a laUniversitat

REDACCIO

La Universitat, a través de la

Fundació Universitat-Empresa

Adeit, organitza, conjuntament

amb la Confederació Empre sarial

Valenciana (CEV) i la col·labo-

ració d’Iberdrola, l’IMPIVA i el

CEEI-València, el Programa 100

Empreses a la Universitat de

València. Es respon així a la crei-

xent necessitat d’incrementar la

cultura empresarial en l’àmbit

docent, alhora que s’aprofundeix

en la imbricació entre l’entorn

universitari i l’empresarial.

Les presentacions tindran lloc

en els tres campus universitaris

amb la participació de vint empre-

ses de reconegut prestigi en les

diverses àrees industrials del nos-

tre entorn. Es pretén promoure així

l’acostament entre l’empresa i el

món universitari, obrir perspecti-

ves als assistents sobre la seua

inserció en el mercat laboral i faci-

litar les vies d’intercanvi d’infor-

mació entre els dos col·lectius.

Aquestes sessions es realitzen

en horari de matí i de vesprada.

Cada empresa disposa d’un temps

d’exposició aproximat de qua-

ranta-cinc minuts i s’obri un

col·loqui posterior amb els assis-

tents en el qual es posen de mani-

fest les seues inquietuds que per-

met aclarir algunes qüestions rela-

tives als mecanismes organitza-

tius i funcionals de les empreses.

Les entitats que participen en

la present edició són: Caixa Rural

València, investigació en horti-

cultura; Bancaixa, Fundació

Bancaixa; Banc de València,

banca i finances; Cave Logística

i Càr rega Renfe, transport; Global

Manufacturers Services València,

fabricació en elec trònica;

Industrias Quirúr gicas de

Levante, IQL, fabricació i comer-

cialització de material quirúrgic;

CAM, consultoria en medi

ambient; Federico Giner, moble;

Galol SA, tractament de superfí-

cies; Cafés Valiente y Cárnicas

Ser rano, agroalimentació; Unión

de Mutuas y Mútua Valenciana

de Llevant, mútues d’accidents

de treball i malalties professio-

nals; Gaia, centre d’estudi d’art i

restauració; Proselección, con-

sultora d’empreses; ONO, tele-

comunicacions; Grupo Piel i

Colortex, tèxtil; i Iberdrola, ener-

gia.

Així mateix, atenent als comen-

taris dels estudiants de les ante-

riors ocasions, es recolliran cur -

rículums, que seran agrupats en

una base de dades informatitzada

i que s’entregaran a les empreses

participants. També es recolliran

les possibles sol·licituds de pràc-

tiques a empreses.

Les presentacions tindran lloc

durant el mes de novembre, els

dies 11 i 18 al Campus de

Burjassot, el 16 i el 30 al Campus

dels Tarongers, i el 25 al Campus

de Blasco Ibáñez.

Departament: Comptabilitat.Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials.

Director: Gregori LabatutSerer.

Línies d’investigació:Comptabilitat, control, auditoria,gestió pública, sector públic.Costos, gestió, decisió.Fiscalitat, impost sobre benefi-cis, impostos d’efecte impositiu,impostos diferits, impostosanticipats, pèrdues compensa-bles, deduccions i bonificacions,amortitzacions, lísing, lease-back. Qualitat, informaciócomptable, mercat de capitals.Pimes, predicció, solvènciaempresarial, addicionalitat, asi-metria informativa, raciona-ment de crèdit, finançament-inversió. Aportacions delmanangement accounting a lagestió estratègica de costos.

Per compte i riscdels números

Secretaria del Departament de Comptabilitat.

Les catàstrofes humanes se

succeixen amb un vertigen

difícil d’assimilar. L’escalada

de desastres per conflictes

bèl·lics i les envestides de la

naturalesa fan palesa, a través

de la tasca dels mitjans de

comunicació, una situació

extrema de des equilibris

regionals, de devastació de la

dignitat humana. La magnitud

del sofriment pren una accele-

ració que ultrapassa en molts

casos la capacitat de la nostra

memòria per successos i pro-

blemàtiques que romanen sag-

nants a cos obert, i que, lluny

de semblar conjunturals, es

presenten en definitiva com la

manifestació de la injustícia i

dels des equilibris estructurals

d’un sistema del qual també

nos altres som responsables.

El Patronat Sud-Nord continua

des envolupant el seu treball en

l’àmbit de la co operació i la

solidaritat i no ha volgut obli-

dar situacions com ara les de

Centramèrica després del pas

de l’huracà Mitch, tot enviant

una nova quantitat tal com es

va comprometre públicament.

A més, atenent a les demandes

provinents de Nicaragua des-

prés de les pluges intenses que

han agreujat la situació, aca-

bem d’enviar-hi una altra

aportació econòmica solidària.

Altres projectes s’han posat o

continuen en marxa, com ara

l’aportació de materials i

equips logístics a la

Universitat de Quindio

(Colòmbia), totalment des-

truïda després del ter ratrèmol

que assolà la regió d’Armenia

en aquest país. L’objectiu és

contribuir a re prendre l’activi-

tat educativa i formadora d’a-

questa regió.

D’altra banda, la Universitat

de València continua canalit-

zant recursos i esforços per a

la recuperació de la

Universitat de León a

Nicaragua, en un projecte plu-

rianual del qual donarem

informació més àmpliament

en tindre configurada la

memòria de totes les tasques

realitzades en aquest curs.

Rafael Valls Montés.President executiu del

Patronat Sud-Nord.

Cada dia que passa caminem més a prop del 2000 i, sense

entrar en la disquisició sobre si el pròxim mil·lenni

comença el 2000 o el 2001 en la qual es troba mig món

discutint i raonant (com si no hi haguera coses més impor-

tants que discutir i raonar), el que ningú no posarà en

dubte és que es tracta d’un número

màgic i redó, que si li unim l’anomenat

efecte 2000 (no deu ser defecte 2000?)

crea un còctel de què per raons òbvies

serà prou difícil escapar, com diria algú

a causa de la globalització de l’economia. Si us pareix,

durant unes setmanes anem a visitar adreces que fan

referència a països i ciutats del món on l’arribada de l’any

2000 es prenga d’una forma especial.

Comencem pel sud. Partint d’Auckland (Nova Zelanda),

un barco trencagels rus ens portarà cap a Balleny Islands,

un arxipèlag antàrtic on aguaitarà el primer raig de sol de

l’any. Més informació en http://www.travelvantage.com.

A Tonga, un xicotet país dels mars del sud, és també espe-

rat l’any nou d’una forma especial, allí porten ja quasi dos

anys realitzant festejos en el seu honor, han preparat con-

certs des del 29 de desembre al 4 de gener, com a colofó

del Rarotongan Drumming Circle, un concert de tambors

que sonaren a les llums de les torxes en les hores anteriors

i posteriors a la mitjanit. Més informació en

http://www.vacations.tvb.gov.to.

Seguim pel Pacífic Sud, en el que va ser Illa Carolina hui

rebatejada com a Illa Millennium (que no farà l’home per

l’economia de mercat?), que serà la primera ter ra habitada

que entre en el 2000, ja que si bé volien donar un colp d’e-

fecte pareix que van camí d’aconseguir-ho. Més informa-

ció en http://www.tcsp.com. I finalment ens n’anem a

Fidji, un arxipèlag de 300 illes que té un dels calendaris

festius més sòlids de la zona, on entre el 28 de desembre i

el 4 de gener es desenrotllarà un festival de música i

dansa, junt amb un ritual de foc en la mitjanit del 31 que

diuen que serà visible des de l’espai. Més informació en

http://www.fijifvb.gov.fj/2000.htm.

10 AgendaNOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

Ciberart: Art i Comunicació

Un festival sobre la producció

d’obres realitzades amb

ordinador. Per primera vegada se

celebra en dues ciutats de la

Comunitat Valenciana i incorpora

el I Festival Inter nacional de

Creació Electroacústica.

Dies: Fins al 27 de novembre.

Lloc: Centre Cultural de la

Beneficència, el dia 13 de

novembre amb l’estrena de

Phototropy, una instal·lació

audiovisual inter activa, i del 22

al 27 de novembre a la

Universitat d’Alacant.

ÂTop DogsÊ, dÊUrs Widmer

Una sàtira realista i molt irònica

amb l’atur com a protagonista en

moments d’intens dramatisme.

Direcció: Mario Gas.

Intèrprets: Fernando Guillén,

Ángela Castilla, Mónica López,

Pep Molina, Sergi Calleja,

Vicente Genovés, Juli Mira,

Ricardo Ber rondo.


Lloc: Teatre Rialto.

Pl/de l’Ajuntament, 17. Tel.: 96

351 91 30.

VII Festival Flamenc

La tradició del flamenc andalús

cobra vida al Palau de la Música

de València. Tres generacions:

Rancapino, José Mercé i Estrella

Morente són les encar regades de

reproduir aquest art. Les ar rels de

Xerés re presentades per

Rancapino donen pas a la

renovació de José Mercé, que

presenta el seu últim treball: DelAmanecer, per acabar amb una

veu jove flamenca, la d’Estrella

Morente. El festival es completa

amb dues prestigioses ballaores:

Sara Baras i Eva La Yerbabuena.

Calendari d’actuacions:

Ricardo Esteve, 13 de novembre.

Sala Rodrigo.

José Mercé, Del Amanecer, 14 de

novembre. Sala Iturbi.

Sara Baras, Sueños, 17 de

novembre. Sala Iturbi.

Estrella Morente i Eva La

Yerbabuena, 18 de novembre.

Sala Rodrigo.

Rancapino i José Antonio

Rodríguez, 20 de novembre. Sala

Rodrigo.

Carlos Cano, Noche de copla, 21

de novembre. Sala Iturbi.

Dies: Del 13 al 21 de novembre.

Cicle de concerts al Lluís Vives

Les obres de W.A. Mozart i L.

van Bethoven en concert.

Concerts que recullen

agrupacions cambrístiques

sorgides en el si de l’Orquestra

Fil harmònica de la Universitat de

València, junt amb compromisos

de la Universitat per la seua

presència en el jurat del Concurs

de Violí Juan Martínez Báguena.

Entrada lliure. Organitzen: Associació de

Música-Patronat d’Activitats

Musicals i Col·legi Major Lluís

Vives.

Dies: 16 de novembre.

Hora: 19:30 hores.

Lloc: Auditori Montaner.

Més informació: Al Col·legi

Major Lluís Vives. Av/Blasco

Ibáñez, 23. Tel.: 96 386 41 90.

Cicle de conferènciesÂRelacions entre laUniversitat i la Psiconanàlisi

Organitza: Col·legi Major

Rector Peset. Universitat de

València.

Objecte: Un cicle de deu

conferències i dues taules

redones per a reflexionar

conjuntament entre universitaris i

psicoanalistes sobre les relacions

del món acadèmic i l’universitari,

a més de revisar algunes de les

aportacions de la psiconàlisi. El

dia 16, el psicoanalista i

professor del Departament de

Psicologia Biològica i de la Salut

de la Facultat de Psicologia de la

Universitat Autònoma de Madrid

impartirà la conferència Laespecialidad del psicoánalisis enel campo científico y de lainvestigación. Aquestes

conferències pretenen apropar el

problema plantejat per Sigmund

Freud en Ha d’ense nyar-se lapsicoanàlisi a la universitat?Dia: 16.

Hora: 19:30 hores.

Més informació: Al Col·legi

Major Rector Peset. Pl/Forn de

Sant Nicolau, 4.

Jornades dÊhomenatge aAntoni Llidó i presentació del Codi Penal en LlenguaCatalana

Organitza: Universitat de

València.

Objecte: Homenatge a Antoni

Llidó i presentació del Codi

Penal en Llengua Catalana, a càr -

rec de la xarxa d’universitaris

Institut Joan Lluís Vives. Publicat

per Tirant Lo Blanc.

Dia: Fins l’11 de novembre.

Lloc: Paranimf de la Universitat.

C/de la Nau, 2.

Participants: Juan Carlos

Carbonell, degà de la Facultat de

Dret; Josep Maria Tamarit

Sumalla; secretari general de la

Universitat de Lleida; i

Guillermo Valera Later rade,

acusació particular davant

l’Audiència Nacional en les

causes contra Pinochet i les

Juntes Militars argentines.

Conferència col· loqui sobre la marjal de Massamagrell

Organitza: Coordinadora per a

la Defensa de la Marjal i Acció

Ecologista Agró.

Dia: Dimecres, 17 de novembre.

Lloc: Saló de Plens de

l’Ajuntament de Massamagrell.

Hora: 19: 30 hores.

Ponents: José Luis Miralles,

professor d’Urbanisme de la

Universitat Politècnica; Enric

Amer, membre d’Acció

Ecologista-Agró; i Juanjo Ibor ra,

membre de la Co ordinadora per a

la Defensa de la Marjal.

Concurs delCartell Lluís Vives

Organitza: Institut Valencià de

la Joventut.

Objecte: ¿Y depués del 2000qué? és lema del cartell

anunciador del VIII Fòrum

Universitari Joan Lluís Vives que

se celebra durant els mesos de

març i febrer del 2000. Per això

es convoca un concurs per a

realitzar aquest cartell

anunciador. Els participants

tindran total llibertat per a

escollir el tema, sempre que

estiga relacionat amb el lema del

Fòrum.

Més informació: A la Regidoria

de Joventut. Pl/Amèrica, 6, 6.

46004, València. Tel.: 96 352 54

78.

II Concurs de Relats de Sexe Segur

Organitza: Grup Stop Sida del

Col·lectiu Lambda de Lesbianes i

Gais. Objecte: Premiar la

creació literària per a previndre la

transmissió del virus de la sida.

Enguany n’hi ha dos premis,

premiats amb 25.000 pessetes.

Els relats no han de tindre més

de set fulls, a una cara a doble

espai. Més informació: Al

col·lectiu Lambda. Tel.: 963 912

084.

Roy Lichtenstein

134 peces que permeten apropar-

se a les ecultures, pintures i obra

gràfica d’un dels màxims

exponents del pop art.

Organitza: IVAM, Centre Juli

González. Dia: Fins al 2 de

gener. Més informació: IVAM,

Centre Juli González. C/Guill

em de Castro, 118. Telèfon: 96

386 30 00.

El color: un medi capritxós

Exposició sobre la teoria

cromàtica de Johann Wolfgang

von Goethe. Un lleuger recor -

regut pels experiments que el

poeta va fer sobre la teoria dels

colors que acabarà amb breus

referències sobre aspectes de la

recepció lumàtica. Un

experimentador que es va fer

famós en el món de la física i

l’òptica.

Organitza: Departament de

Filologia Anglesa i Alema nya.

Lloc: Campus de Burjassot.

Biblioteca de Ciències.


AUDIOVISUAL

EXPOSICIONS

ALTRESACTIVITATSCERTAMENS

I SEMINARIS

MUSICA

TEATRE

CITES AL VOLTANT DE LA XARXA

Continuem cooperant

Que ve el 2000!V Trobada Just RamírezLloc: Aula Magna de la

Universitat de València.

C/la Nau, 2. Dies: 16, 17 i

18 de novembre. Hora:

19:30 hores.

Joves ocupats i aturats,

joves universitaris i fra-

cassats escolars, joves

amb recursos econòmics

que utilitzen i gasten als

santuaris del consum capi-

talista, i joves sense un

duro api nyats en els raquí-

tics i precaris espais

públics… Són la ciutat

jove: els seus components.

No existeix només, per

tant, una joventut urbana,

ni és “naturalment” in -

adaptada com ens volen

fer creure des dels poders

establits. Hi ha joventuts

diverses que es constituei-

xen segons els condicio-

naments socials que es

deriven de l’ordre social

d’aquest final de segle que

els ha tocat viure.

Joventuts que responen de

manera diferent segons la

seua condició social i la

seua actitud política: no

sols de manera clientelar i

corporativista, sinó també

de forma dissident, qües-

tionant l’ordre social en el

seu conjunt com a princi-

pal generador dels proble-

mes que els afecten.

Els joves que habiten la

ciutat, especialment els

més des favorits, els resis-

tents, són el motiu d’a-

questa Cinquena Trobada

Ciutadana. Amb el desig,

però amb el convenciment,

que és possible que la rea-

litat es con figure cada

vegada més segons els

somnis democràtics i igua-

litaris d’aquest sector de

població que, para frasejant

una cançó d’aquell rock

que tant li agradava al Just,

“no está domesticada,ama la libertad y sigue,sigue, sigue resistiendo”(SKA-P).

Programa: 16 nov. 19:30

h: La des igual integració

social dels joves a la ciu-tat. Carlos Llés, sociòleg,

Universitat Carles III.

17 nov. 19:30 h:

Okupacions a la ciutat.Representant del movi-

ment okupa. 18 nov. 19:30

h: I tu de què treballes?(joventuts i mercats de tre-ball). Luis Fernández

Zaurín, periodista.

Altres activitats: Dissabte

dia 20, 11 h, partida de

pilota valenciana.

C/Gutemberg. CUP El

Tamborí.

Diumenge 21, 12 h, visita

guiada al Caba nyal. Punt

d’eixida: L’Escorxador.

C/Sant Pere, 27.

11Informació NOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

AGUSTI HERNANDEZ

Els pròxims dies 17, 18 i 19

de novembre l’associació

cívica Tirant lo Blanc, amb la

col·laboració de la Federació

d’Escola Valenciana-Fede ració

d’Associacions per la Llengua

i el Sindicat de Treballadors

per l’Ense nyament del País

Valencià, han organitzat el IICurs sobre NormalitzacióLingüística. Present i futur delvalencià.

Segons explica la secretària

d’Organització del Tirant lo

Blanc, Elisa Signes, l’objectiu

del curs és abordar el tema de

la normalització lingüística des

de diversos punts de vista, com

ara el dels estudiants, els socio-

lingüistes, els treballadors dels

mass media i els filòlegs.

Així, tres anys després del

primer curs, en aquesta ocasió

les sessions seran de vesprada,

de 16 a 21 hores, dividits en

una ponència, i posteriorment,

a les 19 hores, una taula

redona.

La inauguració del II Curs

anirà a càr rec del director de

l’Institut Interuniversitati de

Filologia Valenciana, Antoni

Fer rando, que serà seguit per

una ponència del sociòleg

Rafael Xambó i acabarà en

una taula redona amb mem-

bres de la Federació d’Escola

Valenciana, del Tirant i del

STPV.

El dijous 18 de novembre,

diversos representants dels

mitjans de comunicació par-

laran sobre la normalització.

Hi ha convidats representants

dels periòdics El Punt, NouDise i l’Avui. A la vesprada, se

celebrarà una taula redona

amb els punts de vista dels

estudiants de les diverses asso-

ciacions d’estudiants (BEA,

AEN, Entesa...) que comple-

tarà els actes del dijous. El

divendres intervindran pro-

fessionals de la normalització

lingüística, com ara J. Lluís

Pitarch i Lluís Pasqual Cala -

for ra, i tancarà l’acte, en repre-

sentació de la Mesa per la

Normalització Lingüística de

Galícia, Concha Costa, amb

l’explicació del cas gallec.

Els actes se celebraran a

l’Aula Magna de la Facultat

de Medicina de la Universitat

de València-Estudi General, al

car rer Blasco Ibáñez, i la ins-

cripció es pot fer posant-se en

contacte amb els organitzadors

o bé a través del número 96

387 94 08.

Debat sobre el presenti el futur del valencià

II Curs sobre Normalització Lingüística, organitzat pel Tirant lo Blanc

Dos joves amb les carpetes de la campanya ‘Tria’m’.

REDACCIO

La revista Afers ar riba al número

33/34 amb un exemplar dedicat a

les dones i la història. Aquest

número ha estat co ordinat per

Anna Aguado.

La presentació d’Afers tindrà

lloc el pròxim dimecres, dia 17 de

novembre, a les 20 hores a la Sala

Joan Fuster de la Facultat de Geo -

grafia i Història, a l’avinguda de

Blasco Ibáñez número 28 de

València.

L’acte s’emmarca dins de

l’Encontre d’Historiadors del

Fran quisme, que se celebrarà

durant aquesta setmana a la

Univer sitat de València.

En la presentació de la revista

estaran Vicent Olmos, editor de

la publicació; Isabel Martínez-

Benlloch, directora de l’Institut

Universitari d’Estudis de la Dona;

Neus Pont, de la Secretaria de la

Dona de Comissions Obreres; i la

coordinadora del número, Anna

Aguado.

Segons la responsable d’aquest

número d’Afers, el lector podrà

trobar en la revista un “complet

estat de la qüestió d’allò que

representen actualment els estu-

dis sobre les dones i les relacions

de gènere en la historiografia més

recent”.

Presentació de la revista ÂAfersÊ,dedicada a les dones i la història

REDACCIO

a Universitat de

València està partici-

pant en el muntatge

d’un complex òptic a

l’Havana per a pal·liar la greu

situació que sofreix Cuba en

correcció de problemes de visió.

El Centre Oftalmològic, que es

denominarà Complex Òptic

València, serà inaugurat pròxi-

mament. La inversió puja a un

total de 185 milions de pesse-

tes, obtinguts a través de diver-

sos programes de cooperació

coordinats per la Universitat de

València, als quals cal afegir l’a-

portació del Govern de Cuba en

la cessió i condicionament de

l’edifici. En el nou complex

òptic treballaran seixanta-sis

persones.

A l’Havana necessiten usar

ulleres huit-centes mil persones,

el 40% dels dos milions d’habi-

tants de la ciutat. La producció

anual és tan sols de 100.000

lents, és a dir per a muntar

50.000 ulleres. Això suposa que

els ciutadans de la capital

cubana únicament poden can-

viar les seues ulleres cada setze

anys.

Davant d’aquesta situació i de

l’antiquada maquinària de què

disposen, la Universitat de

València va decidir impulsar un

programa de cooperació per a

dotar un taller d’adaptació de

lents i un altre de tallat al muni-

cipi 10 d’Octubre de l’Havana,

com també una òptica per al bar -

ri, amb gabinet optomètric i con-

sulta oftalmològica. En la

segona quinzena d’agost es va

embarcar la maquinària que

havia sigut adquirida mitjançant

subvencions de l’Agència Espa -

nyola de Cooperació Inter -

nacional, del programa For 0,7

de Tabaquera, així com d’apor-

tacions directes de la Universitat

de València i recaptacions rea-

litzades mitjançant la campanya

Una mirada solidària ambHispanoamèrica.

A més a més, la Universitat

de València va adquirir 12.000

ulleres i va arreplegar altres deu

mil muntures i dos mil lents que

ja han sigut enviades a l’Ha -

vana. D’altra banda, a través

d’un projecte presentat a la

Fundació ONCE, la Universitat

va aconseguir fons per a l’ad-

quisició d’un microscopi de

quiròfan i per a la dotació dels

serveis d’oftalmologia dels hos-

pitals pediàtrics Centre Havana

i 10 d’Octubre.

Quan el Complex Òptic

València estiga a ple rendiment,

la seua producció abastarà les

115.000 ulleres anuals, cosa que

permetrà la seua reposició cada

set anys.

INTERVENCIONS A XIQUETS.El projecte no vol quedar-se

només en la qüestió tècnica

d’un taller, sinó tractar d’actuar

en la part sanitària de forma

directa, segons explica el co -

ordinador del projecte, Juan

Onrubia, professor de la

Facultat de Física i doctor en

Medicina. “Tenint en compte

que en alguns hospitals no tenen

microscopi quirúrgic, a més que

el material del servei d’oftal-

mologia està totalment obsolet

–explica Onrubia–, es va plan-

tejar de dotar dos serveis bàsics

d’oftalmologia, un d’ells a

l’Hospital Pediàtric Centre

Havana i l’altre a l’Hospital

Clinicoquirúrgic 10 d’Octubre

(fundat pels espa nyols fa més

de cent deu anys)”. Part d’a-

quest objectiu s’ha aconseguit

amb l’ajuda rebuda de la

Fundació ONCE-Amèrica Llati -

na, que ha fet una donació diri-

gida especialment a l’hospital

pediàtric amb la qual es realit-

zen intervencions quirúrgiques

entre els xiquets amb catarac-

tes congènites.

S’han programat unes dues-

centes intervencions de la vista,

en xiquets i adults. Aquest mes

es van a realitzar operacions a

un grup d’entre seixanta i hui-

tanta xiquets i la resta d’inter-

vencions estan previstes per a

març del pròxim any. Les por-

taran a terme diversos oftalmò-

legs valencians. A més, aquests

aprofitaran la seua estada per a

impartir cursos sobre els últims

avanços en oftalmologia. Als

cursos assistiran uns dos-cents

cinquanta oftalmòlegs, dins de

les Jornades Nacionals d’Oftal -

mo logia. També, aprofitant que

hi han d’anar òptics a realitzar

unes cinc mil graduacions de la

vista, s’impartiran cursos de tec-

nologia òptica i de lents de con-

tacte. Es formaran seixanta

equips, amb l’objectiu de rea-

litzar les graduacions de la vista

en tots els municipis de

l’Havana. A les persones gra-

duades se’ls donaran les ulleres

durant la campa nya de març del

pròxim any. El seu muntatge l’e-

fectuaran els estudiants de la

Diplomatura en Òptica i

Optometria de la Universitat de

València i tots els òptics que hi

vulguen col·laborar.

D’altra banda, el rector té pre-

vist realitzar aquesta setmana

diverses reunions de treball amb

altres centres universitaris de

Cuba amb els quals col·labora

la Universitat de València, així

com la firma d’un conveni amb

l’Institut Superior de Ciències

Mèdiques de l’Havana.

l fantasma de

Pinochet, penjat

del seu gaiato de

malalt imaginari,

es passeja aquesta setmana

per la Universitat de

València. A la crida feta pel

Fòrum de Debats,

l’Associació Antoni Llidó i

la Plataforma Valenciana

contra la Impunitat a Xile i

a Argentina, acudeixen

també els noms de les seues

víctimes, la gent que va

esbor rar del mapa sense

miraments i que ara recupe-

rarem des de la memòria

im placable de la dignitat.

Des de dimarts passat i fins

al dissabte pròxim, alguns

dels testimonis que visque-

ren el procés xilé envers el

socialisme de Salvador

Allende i després el de la

dictadura, com també la

gent que conegué allí i ací

Antoni Llidó, parlen del

rector valencià que desapa-

regué a mans de la brutalitat

endimoniada del general

que espera a Londres el dic-

tamen d’una justícia que,

siga quin siga el seu vere-

dicte, mai no reconeixerà en

els seus justos termes la

condició inhumana d’a-

questa bèstia amb el pit i les

dents plens de medalles. La

memòria d’aquests dies és

la nostra, la que volen ani-

quilar aquells que diuen que

la millor manera que s’aca-

ben els embolics entre allò

d’abans i això d’ara en

qualsevol lloc és oblidant el

que va passar mentre dura-

ren aquests embolics. La

memòria no és cap malaltia.

Si de cas, és la febre de l’o-

blit el símptoma cruel d’una

malaltia que no es cura amb

les mitges tintes del govern

del PP en el cas Pinochet ni

amb eixa autoritària vocació

de salvapàtries que se li ha

quedat en la cara a Felipe

González. Parlar de Xile i

d’Argentina és hui una obli-

gació, el dret que tenim

alguns d’exigir justícia per

als nostres des apareguts.

Per això aquestes Jornades

d’Homenatge a Antoni

Llidó a la Universitat. I per-

què els dictadors no dormen

tranquils mentre quede viva

una sola de les seues vícti-

mes. O aquells que les

recordem.

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Llidó

12 ÐltimaNOU DISE 7511 NOVEMBRE 99

E

L

La Universitat munta el Complex òptic València a Cuba

Coses que portí a lÊHavana

Panoràmica de la ciutatde l’Havana, amb elCapitoli al fons.

NO SOM RES CURSOS - uv.esnoudise/075.pdf · RAFAEL F. CID La Setmana de la Ciència se cele-bra en...

Documents

Transcript of NO SOM RES CURSOS - uv.esnoudise/075.pdf · RAFAEL F. CID La Setmana de la Ciència se cele-bra en...