ÍNDEX :

➢Sortida pel centre històric de Palma

➢Trobada de mediació 2012

➢Assessoria sexual

➢Visita a la UIB dels alumnes de batxiller

➢Cronologia : Diari sobre les activitats realitzades amb l'ONG Fundeso

➢Cronica: Viatge d'estudis Tarragona/Barcelona 2012 4t ESO

➢Una sortida, dues mirades:

◦ Sortida a CaixaForum◦ Sweden

➢Excursió al'Alberg de la Victòria

➢Visita a Sóller

➢Nixe indignats

➢El racó de la Redacció

Consell de Redacció

Anastasia Solomykina - Xisca Coll - Biel Borràs - Lucas Berardo - Parnit Singh

Cristian Echauri - Jenni Jiménez - Clara Traore - Cristian Vizuete - Gorka Iranzo - Miguel Ángel

Cerdan - Selva Belmaña

Portada

Ana Pérez

Sortida pel centre històric de Palma

El dia 29 de maig, el grup 2nD va fer una volta al centre de Palma, reconeixent unes de les grans obres d'arquitectura, dels estils gòtic, renaixentista i barroc, de la ciutat.

Primer, vàrem començar la volta a la plaça d'Espanya, davant de l'estàtua de Jaume I El Conqueridor, després vàrem veure l'església de Santa Margalida, el claustre de Sant Antoniet i l'església de Sant Miquel. A continuació, vàrem visitar l'església de Santa Eulàlia, que tenia un retaule barroc. Seguidament, vàrem veure una casa senyorial, Ca n'Olesa

Després visitàrem el claustre de Sant Francesc i l'església de Monti-sion i, finalment, arribàrem al convent de Santa Clara; al convent les professores ens invitaren a crespells que estaven fets per les monges del convent. Finalment, tornàrem al centre i comentàrem la sortida.

Rosmery Egea

Leo Ortega

2n ESO D

Trobada de mediació 2012

El passat 25 de maig, els instituts: IES Arxiduc Lluís Salvador, IES Can Peu Blanc, IES Juníper Serra, IES Son Rullan, vàrem fer una trobada de mediació al Parc de ses Estacions.

Durant aquesta trobada tots els alumnes i les professores dels diferents centres, vàrem compartir els nostres coneixements i vàrem tenir l'oportunitat de conèixer les diferents experiències i maneres de mediar que tenim a cada institut.

És el segon any que el nostre institut participa en una trobada de mediació i aquesta vegada hi havia més participants d'altres cursos, això ho va fer tot molt més especial i gratificant.

A més d'aprendre, també vàrem fer diverses activitats i jocs en grups, el més divertit va ser un cercle que vàrem fer on alguns mediadors i mediadores cantaven o ens ensenyaven altres talents ocults.

Després d'això vàrem rebre els diplomes de mediació i vàrem fer-nos una foto per poder recordar aquell dia; per concloure aquella trobada ens vàrem posar samarretes blanques on vàrem escriure per tenir un record més.

Va ser un dia molt alegre i profitós per a tots, esperem que es pugui repetir l'any que ve amb més participants.

Viviana Rengifo

3r ESO C

ARXITALENT!!!

Kevin Arenas

Assessoria sexual

Sóc na Maria del Mar una nina de 1 ESO A. Potser us hauran explicat que a l'institut s'han fet enguany xerrades sobre sexualitat: les han fet una vegada a la setmana per parlar sobre els dubtes que tenim sobre el sexe i la salut sexual. Com per exemple, el càncer de mama, el càncer de còlon, si te pots quedar embarassada encara que estiguis operada del coll de l'úter, també si hi pot haver un embaràs si se romp el preservatiu, o sobre el VIH, que si se transmet se pot córrer un greu perill perquè te pots morir però si te poses a temps, el tractament pot ralentir el procés.

Maria del Mar Ferrer

1r ESO A

ARXITALENT!!!

Mario Becerra

Visita a la UIB dels alumnes de batxiller

El 16 de març els alumnes de batxiller A i B acudiren a la UIB (Universitat de les Illes Balears) per informar-se dels requisits, les característiques i les exigències de les carreres que volien fer l'any següent.

Els alumnes només podien acudir a dues reunions, és a dir, només podien anar a informar-se de dues carreres, perquè cadascuna de les conferències tenia una durada de dues hores. Algunes de les reunions a les quals varen anar foren: història de l'art, dret, economia, biologia, magisteri, pedagogia, matemàtiques... Realment les conferències varen ser bastant interessants, ja que els professors aclariren molts de dubtes i donaren informació sobre els crèdits que es necessitaven, les hores de pràctica que s'havien de fer i els diversos exàmens de la carrera.

Aconsellaren, a més, que elegir una carrera en concret és molt difícil i que segons quines t'havien d'agradar molt, perquè són bastant dures o perquè havies de tenir vocació per dur-les a terme.

Maria Rosa2n Batxillerat B

Diari sobre les activitats realitzades amb l'ONG Fundeso

Des del mes de març fins al mes de maig els alumnes de segon d'ESO i de quart A varen participar en el programa educatiu Àgora, de l'ONG Fundeso.

A continuació trobareu el diari que un dels alumnes, Sergi Mayans, de segon D, va escriure explicant les diferents activitats realitzades i les seves impressions:

La primera sessió va començar amb la presentació de la monitora de l'ONG, na Lorena. Ella ens va explicar que havia vengut al nostre institut perquè el Govern li subvencionava aquelles classes en què ens havia de mostrar les següents coses:

Al principi de tot ens va lliurar uns fulls amb preguntes que nosaltres havíem de contestar i així ella podia saber el nostre nivell sobre els diferents conceptes. Després d'haver emplenat els fulls, ens va posar un vídeo a l'ordinador sobre Nelson Mandela, que va ser una persona molt important perquè va aconseguir la igualtat al seu país. Al final ens va explicar què era la segregació, és a dir, la separació de persones per la raça, sexe... Més tard ens va proposar fer un projecte artístic (un dibuix, una cançó del tipus que vulguem...) sobre el que anem aprenent al llarg de les sessions i ho haurem de presentar el darrer dia que na Lorena véngui. Ha estat molt divertit i crec que sabem moltes més coses que abans no sabíem.

La segona sessió va començar fent un recordatori del que havíem fet el primer dia. Quan ja ho teníem ben fresc, vàrem passar a fer un treball relacionat amb diferents personatges que havien lluitat pels drets humans (Martin Luther King, Gandhi, Rigoberta Menchú...): en una cartolina havíem de posar un títol, fer un resum de la biografia del personatge que ella ens havia atorgat, posar una foto, dir per què són tan importants els drets humans, posar una breu informació sobre el seu país de procedència, etc. Ho vàrem passar molt bé perquè va ser molt divertit i la classe va passar molt aviat.

La tercera sessió va començar amb una reflexió sobre la nostra societat i sobre els drets que tenim i els que no tenim. Després vàrem continuar treballant les cartolines, però com que no vàrem acabar, vàrem haver d'endur-nos-les a casa.

La quarta sessió la vàrem dedicar a criticar i autocriticar els estereotips que tenim o que sofrim: ens vàrem posar en grup i vàrem escriure en un paper els prejudicis més comuns. Quan va acabar el temps, els vàrem posar en comú i la veritat és que hi havia massa estereotips que ara

mateix són presents en la nostra societat. Una altra vegada va ser una classe molt divertida.

La darrera sessió la vàrem fer a la classe de batxillerat, on vàrem presentar el nostre treball artístic. Primer sortiren els voluntaris i després els més vergonyosos. Na Lorena havia d'enregistrar i quedar-se tots els treballs per mostrar a la seva ONG i al Govern. Els treballs varen ser molt diferents: cançons, dibuixos, vídeos, punts de llibre...

Quan va acabar la classe ens vàrem acomiadar de na Lorena: m'ha agradat molt la visita de na Lorena al nostre centre i he de dir que m'ho he passat molt bé amb ella.

Sergi Mayans

2 ESO D

ARXITALENTS!!!

Treballs realitzats a les assignatures d’Educació per a la Ciutadania i d’Educació èticocivica en col·laboració amb

l’ONG FUNDESO:

1.Ana Pérez (4t ESO A)

2.Cristina Puente, Loyda Moran, Rocío Quesada i Karolina Rosenova(2n ESO D): punts de llibre

3. Joc de l’oca a partir dels premis Nobel de la pau: Diego Arroyo (4 ESO A):

Crònica:

Viatge d'estudis Tarragona/Barcelona 20124t

El viatge va començar el dia 14 d'abril a les 5:45 del matí a l'aeroport de Palma. Vàrem començar amb un petit incident, però que es va solucionar ràpidament.

A l'arribada a l'aeroport de Barcelona vàrem agafar el metro i ens vàrem dirigir a un poble proper on es trobaven les mines neolítiques de Gavà, on antigament s'extreia l'evariscita, una pedra utilitzada com a canvi.

Museu Arqueològic de Gavà

Després tornarem a Barcelona on vàrem passar unes hores passejant abans de...

dirigir-nos a l'hotel de Salou, Jaume I

Barcelona Hotel Jaume I

El segon dia ens aixecàrem a les 10 del matí i ens vàrem dirigir a Calafell, un poblat iber de la Ciutadella.

Poblat iber

A les 12:50 vam anar al museu del Ferrocarril a Vilanova, després vam tenir un petit temps lliure per passejar, a les 18 hores arribàrem a Salou.

Museu del ferrocarril

El tercer dia ens vam aixecar a les 9 del matí, perquè Portaventura obria les seves portes a les 10 i nosaltres havíem de ser els primers. Les profes ens varen donar les indicacions i ens van dir l'hora de trobada al final del dia, les 19:00. Vam formar grupets i cadascun se'n va anar on volia.El dia va començar amb la millor atracció del parc, ja que les tres millors estaven tancades, dues per obres i una per vent. El dia va ser llarg i esgotador, però molt molt divertit.

Portaventura

L'últim dia del viatge vam anar amb l'autobús públic fins a Tarragona on vàrem visitar l'increïble amfiteatre romà, el circ i les murades, al Museu Arqueològic.A les 14 hores tornàrem cap a Salou, agafàrem l'equipatge i ens dirigírem cap a l'aeroport de Barcelona, on tornàrem a tenir un altre incident, però que es va poder solucionar sense molts problemes. El vol de tornada va ser a les 18:00 i arribàrem a les 18:30 a Palma.

Lara Sansberro

Ravel Peña

4 ESO B

UNA SORTIDA,

Gerard Díaz

ARXI

DUES MIRADES:

Parnit Singh

TALENTS!!!

Sortida a CaixaForum Taller d’interpretació poètica

El dia 21 de març, vàrem fer una sortida al CaixaForum. Vàrem anar fent un passeig, tota la classe de 1rA. Mentre anàvem pels carrers, menjàvem el berenar i cada un treia un entrepà de formatge o un altre aliment. A la sortida també hi vingueren les professores n’Àngels de català i na Carmen de castellà.

Quan ja estàvem a la porta, quasi a punt d'entrar, a la professora de català, n'Àngels, se li va ocórrer fer una foto de tota la classe.

En acabar de fer la foto, vàrem entrar. Vàrem tenir una guia que s'anomenava Francesca. Na Francesca va ser molt amable amb la classe.

Més tard vàrem fer jocs molt divertits: un joc consistia en sortir davant tothom i fer com un teatre, amb la frase ''Mira'm la punta del nas''.

A mi em va agradar molt aquest joc. Era molt divertit i tota la classe va riure molt!

Després havíem de fer parelles de tres o quatre persones i triar una poesia. En el meu grup hi havia: na Selmy, la professora de castellà, na Carmen i na Maria Migdalia. Vàrem agafar el poema i vàrem sortir a fora a llegir-lo.Quan varen passar cinc o sis minuts na Francesca ens va cridar perquè entréssim, ella ens va explicar en què consistia aquest joc: consistia en que havíem de llegir el poema en grup davant de tota la classe.

Els meus companys varen recitar el poema i ho varen fer molt bé.Quan na Francesca ens va dir que ens tocava a nosaltres, jo em vaig posar un poquet nerviosa, però tant jo com el meu grup ho vàrem fer molt bé.Després ens vàrem acomiadar i vàrem tornar a l'institut

fent un passeig.

A mi m'ha agradat molt aquesta sortida, i estic segura que als meus companys també!

M. José Caro

1r ESO A

Sortida a CaixaForum

Com tots sabeu el dia 21 de març va ser el dia internacioal de la poesia. I amb motiu d’aquest dia vàrem fer un taller de poesia al CaixaForum

Quan hi vàrem arribar, ens va rebre na Francesca, la guia que vàrem tenir a l’excursió, també va venir na Carme Bautista Díaz, la nostra professora de castellà perquè amb ella havíem treballat els poemes de Gloria Fuertes.

Na Francesca ens va explicar què necessitàvem per no fer-nos mal a la gargamella i ens va dir que necessitàvem les articulacions i també ens va dir que havíem d’articular bé les paraules perquè s’entenguesin. Després, ens va posar un poema d’en Pep Tosar i ens va fer que donéssim la nostra opinió personal

A continuació, vàrem fer uns quants de jocs per llevar-nos la vergonya del damunt (una d’aquestes nines era jo, que tenia molta vergonya però amb els jocs se me’n va anar un poquet).

Finalment, ens va fer recitar un poema d’en Blau Bonet. A mi me va tocar amb n’Àngels i amb na Kairui, una nina xinesa de la meva classe.

Al seu recitat, en Maiki es va equivocar i va dir “almeja” de lloc de dir “alameda” però va fer molta gràcia perquè és el nin més graciós de la classe.

A mi em va agradar l’excursió, si fos per mi jo la tornaria a repetir.

Maria del Mar Ferrer

1r ESO A

Arxitalent :Entrevista a la guanyadora del concurs de mascota

de la biblioteca

-T'esperaves guanyar això?-La veritat és que no m'ho esperava.-Et sents orgullosa d'això?-Sí.-T'haguessis enfadat si no haguessis guanyat?-No, perquè cada persona que guanya s'ho mereix tant com jo.-Com et vas adonar de que havies guanyat?-Estava entrant a la biblioteca i vaig veure que hi havia el meu dibuix i em vaig quedar: “UUUUAAAAU, he guanyat, que fort!”

-Creus que et mereixies guanyar?-Sí, crec era mereixedora de guanyar; estic molt orgullosa del meu treball.-T'han donat algun premi?-M'han donat un llibre que és bastant llarg però molt bo.

-Gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista.-De res, gràcies a tu.

Entrevistadora: Xisca Coll Jaume2n ESO D

Entrevistada: Rabab Chakroun1r ESO D

SWEDEN 2012!

A HAPPY DAY!A l'arribada a Copehaguen anàrem cap a Lund passant amb el tren per damunt de la mar. Un cop allà, coneguérem els nostres amfitrions i cadascú se'n va anar cap a la seva casa. Tothom se sentia il·lusionat amb aquesta aventura.A l'arribada al nostre allotjament, ens vam quedar astorats en veure que els suecs es lleven el calçat un cop dins ca seva. Ens vam anar a dormir, finalment, prest.

MEETING IN LUND!Al començament vam conèixer els estudiants dels tres altres països (Polònia, Alemanya i Suècia) i tots junts vam berenar un tipus de galeta (FIKA). Llavors, el professor d'història ens va donar a conèixer la cultura sueca. Després, vàrem anar a classe amb els nostres amfitrions. A les onze i mitja vam dinar un menjar típic anomenat “meatballs”. Tenguérem temps lliure amb els nostres amics per passejar per Lund abans de fer una gimcana i va guanyar el grup de na Stefanie que s'anomenava (The best team) i, finalment, ens vam anar a casa dels nostres amfitrions.

SPORT DAY!

El dia començà veient una pel·lícula de guerra en una classe a l'institut i després anàrem al restaurant a dinar a les 11:00. Vam tenir temps lliure per a passejar. Al capvespre cada escola va presentar totes les activitats fetes durant el curs pel projecte Comenius: una “travel guide”, un vídeo sobre activitats fetes durant el nostre temps lliure, els resultats d'un qüestionari sobre Internet... i, posteriorment, ens preparàrem per a dur a terme una carrera de 3 kms. corrent en la qual participaren unes 60 persones per recaptar doblers per a una ONG.

Un dels nostres estudiants va quedar cinquè i el guanyador va ésser un polonès. Més tard, un petit grup d'estudiants agafàrem el bus per anar a jugar a futbol a un petit poble.

MALMÖ EXCURSIÓ!

Al matí, agafàrem el tren cap a Malmö. Llavors començàrem a caminar i coneguérem molts de llocs i el famós edifici anomenat “Tors girat” de l'arquitecte Calatrava, d'origen valencià.

Posteriorment, caminàrem pel passeig marítim i un estudiant alemany anomenat Robin es va atrevir a llançar-se a l'oceà.

Després de mitja hora vàrem començar a dinar i, en acabar, anàrem cap al museu de transport terrestre, marítim i aeri.

Llavors ens donaren un poc de temps lliure per anar a fer compres o conèixer Malmö.A l'horabaixa anàrem a jugar a un lloc anomenat Laserdome. Era una espècie de lloc on jugàvem paintball però amb làser, després, en el mateix local, jugàrem a tres jocs més que s'anomenen sumo, lluita amb pals d'esponja i muntàrem en una vaca que es movia molt.

THE WORST DAY!Ens aixecàrem a les 06:30 per agafar el tren i anar cap a Copenhaguen on agafàrem l'avió per tornar a les nostres cases. I ara mateix som a l'avió finalitzant la redacció d'anglès.

Stefanie Sáenz

Lara Sansberro

Guillem Coll4t. ESO B-C

YOUTH IN ACTION :A WEEK IN SWEDEN

On Monday the 7th of May, we travelled to Lund in Sweden.

We flew from Mallorca to Copenhagen in Denmark and from there we caught the train which took us to Sweden. At the station we met our host students and we went to their houses. We ate typical Swedish food like meatballs or "Loka" and we spent a very good time with our new friends.

On Tuesday we visited the Humanus Gymnasium school and we made a "fika" (we ate some typical buiscuits). In the afternoon we went to Lund and we participated in a gimcana. It was 14:30h and we were tired so our Spanish boy had to make a little siesta. Now for the Swedish people he is the "siesta man".

On Wednesday we returned to the high school and we met new German and Polish students. After that, we watched some videos and we saw the result of all the activities that all the students had done during the school year.

In the afternoon and because we are so sportive, we participated in a "running for charity" in Lund City park. We arrived very tired and one of our students finished in the 5th place!!

Next day, on Thursday, we went to Malmö, which is the 3rd biggest city in Sweden and it is a very beautiful place. We took lots of photos!

After that we went to a museum and we could see a real II World War submarine.

On that day, we went to see the ocean and even a German boy swam. It was incredible!

In the afternoon we went to play with laser guns and we had a really very good time with our new friends.

The bad thing was that we had to leave Sweden on the next day and we were so sad to say goodbye to our new fantastic friends.But we gave them our facebooks and we promised to keep in touch.This week has been a fantastic experience!

Valeria Medina

Laura Gil

1r. B Batxillerat

ARXITALENT... SECRET!!!!

Perquè un poble pugui ser el meu poble ha de tenir un Carrer qui no passa, un Carrer de ses Bruixes que també es digui de ses Novies -i, així, el joc que donarà el nomenclàtor semblarà no tenir aturall-, o uns altres que es diguin s'Androna, sa Muntanyeta o es Regaló. Si n'hi ha un que es diu des Grillons, un que sigui el de sa Presó i un altre de nom contundent, definitiu, com és el Carrer de ses Forques, aleshores és que encara som al poble on vaig néixer. Quines històries no deuen amagar tots aquests noms! Quines vides no podria descobrir-hi qui tingués temps per fer-hi volar la imaginació?

Vaig estimar Ciutadella pel seu Carrer qui no passa i per les seves Voltes i Andrones. Sempre em va agradar perdre'm per aquells carrerons, tancats per sa Quantramurada. Avui, a Palma, també cerco aquell món, tan diferent de les grans avingudes i les places plenes de renous i de gent. Sobretot ara, que és temps d'orenetes i falcies i les podem sentir els horabaixes, cap a sol post, capficant-se a la presa d'algun moscard empipador. Era l'espectacle que omplia les hores dels capvespres a la meva plaça des Ramal. Després, cap a la calor més forta de l'estiu, tota aquella piuladissa s'acompanyava d'una música de fons, la música de milers de granotes que cantaven harmònicament el seu cant d'aigua llunyana, la dels safarejos dels horts domèstics i la de les basses i els torrents que la servaven viva i gelada, encara que hagués baixat bruta de fang pels carrers empedrats d'Alaior, una aigua on el pare ens duia algun diumenge a nedar...

Ara, imagineu aquesta ciutat d'avui, però fa cent cinquanta anys, sense places majors ni d'espanyes, sense rambles de ducs caducats, ni fagedes ni mates ni fruites postisses de falsos cirers... Si fos bon temps, sentiríem exactament la mateixa cridòria, amb els mateixos músics de la mateixa orquestra filharmònica. Però si fos temps minvant, primavera d'hivern, l'hivern mateix, al Carrer qui no passa de Palma, on ara hi ha la plaça Major, ben prop guaitant damunt les escales que baixen a la Rambla, a la casa on va néixer el nostre Ramon Llull un 16 d'octubre i on va ser cridat a convertir-se un 25 de gener, en aquestes dues dates, podríem anar a esperar les olors celestials que baixarien a omplir-la, present del beat per als seus fidels seguidors i per a la gent senzilla que en volia un record no només de paraules.

La vanitat mateixa que talla les rels de les coses autèntiques, la que segueix l'esnob i s'obstina a esborrar dels sentits els colors, les olors i els paisatges que

són nostres de sempre, l'aliada de la mort, la que no deixa res perquè duri, se'n dugué un dia el carrer i la casa i mai més, des del cel, el beat Ramon Llull no ha enviat tal fragància. I sort tenim que podem llegir-ho en els llibres. Us animo, per tant, que també aquells dos dies quedin assenyalats en els llibres del nostre jovent, com un bell record d'un passat cada cop més mític, perquè ens passa allò que diu la saviesa, que a cada bugada perdem un llençol i, si no hi posem remei, aviat tindrem la caixa ben buida.

Guerau Olives

Excursió al'alberg de la Victòria

Tots teníem ànsies per arribar a l'alberg, però abans havíem de passar per l'antiga ciutat romana de Pollentia, que per cert va ser molt interessant perquè hi havia el teatre romà, un museu que mostrava els objectes que desenterraven, des d'estàtues fins a joies.

Ala fi arribem a l'alberg, i a penes donar-nos les claus de les habitacions vam anar a veure-les. Acabem de col·locar les nostres pertinences a l'habitació i vam anar directament a la platja, que per cert estava molt freda, semblava el pol nord, la resta del dia ens van donar lliure per parlar amb els amics i comentar alguna cosa de l'excursió.

A la nit ningú volia anar a dormir, tothom volia seguir parlant, però una ordre és una ordre. Al matí, després d'esmorzar, vam anar a la muntanya, i resulta que ens vam perdre, així que les profes, per a no desanimar-nos, ens van convidar a un gelat o un refresc.

Després de tan llarg trajecte vam anar de nou a la platja per refrescar-nos, i després ordenar les maletes per a tornar a casa, però per la meva opinió pròpia no em volia anar. Ho havíem passat tan bé que crec que aquesta excursió no se'ns oblidarà mai.

Andy Garcia

2n ESO

Quan pensàveu que ja no n'hi hauria més...

ARXITALENTS!!!

Christian Villamor

Alondra Gerke

Luisa Valencia

Visita a SóllerEl dimarts, 15 de maig, tots els alumnes de quart vàrem fer

una excursió a Sóller per celebrar el centenari del tren de Sóller.

El primer que vàrem fer va ser quedar a les 7.45. A les 8.00 vàrem partir cap a Sóller. El trajecte en tren va durar més o menys una hora. El trajecte va ser molt entretingut, sobretot pel paisatge que es veia. Quan vàrem arribar, el primer que vàrem fer va ser anar a la plaça, per veure uns dels edificis modernistes de Sóller, l'església i el banc. Després vàrem seguir pels carrers i vàrem veure un altre edifici modernista. Vàrem seguir cap al cementiri, on vàrem veure com era un cementiri antic.

Després vàrem tornar cap a l'estació, a un parc que hi havia devora. Allà ens varen deixar temps lliure, uns vint minuts més o menys. Després d'aquests vint minuts, vàrem tornar a l'estació per esperar un tramvia que ens duria cap a la platja. El camí en tramvia va ser bastant bo, ja que no havíem d'anar a peu; l'inconvenient va ser que, com que hi havia molts de “guiris”, la professora de plàstica, Victòria, va haver d'esperar el següent tramvia i els alumnes vàrem haver d'anar drets.

La resta de temps vàrem estar passejant pel port i la platja i visitant les tendes de la zona. Molta gent es va banyar a la platja i altres varen decidir quedar-se en bars a la fresca.

En conclusió, va ser una sortida bastant divertida.

Ana Pérez Salvà

4 ESO A

NIXE INDIGNATS

Això era i no era...

Un institut disfressat de convivència, en què cada dia s’esdevenia quelcom que rosegava aqueixa disfressa, deixant entreveure una trista i nefasta realitat, l’absència de respecte. Les persones que hi deambulaven a diari en el quefer de les seves obligacions eren partíceps o formaven part del públic observant de la fugida del respecte, el qual preferia desaparèixer avergonyit en lloc de quedar-se a ser testimoni de tal insult a la seva presència.

Aquest és el principi d’un gran caos que pot arribar a conformar la falta de convencions socials bàsiques com l’actitud assertiva amb els altres, l’esmentat respecte i l’empatia; l’estat de les convencions socials al nostre centre comença a flaquejar i és possible que sembli irònic, ja que l’IES Arxiduc fa un any, aproximadament, es va veure afavorit per la presència d’un grup dedicat a la preservació de la convivència mitjançant mediacions o cercles comunicatius, per exemple.Però no són ells els indignats. Els indignats som els estudiants, entre els quals hi ha els integrants del grup de teatre THINK. I, com que em veig coaccionada a mantenir les convencions socials, he de maquillar una mica l’opinió dels indignats d’aquest trimestre, més aviat l’apreciació de tot un cicle secundari experimentat.

Mentre respecte organitzava el seu comiat, una novetat trucava a la porta del centre, el teatre. Aquest fou rebut amb molta d’il·lusió i suport per un elenc que ara podem comptar amb els dits d’una mà, encara que hom continuï dient el contrari.Passats els mesos va arribar el segon aniversari de THINK i el regal fou realment un luxe, un gran regal per part de la vertadera personalitat del centre, el qual tingué el pobre THINK deambulant d’un escenari a l’altre, provocant així una fractura quasi letal, la possibilitat de rendició del capitost.

D’una banda hi havia la falta d’escenari per donar curs a l’art de la interpretació per part dels integrants del grup THINK, els quals, òbviament, com a actors i actrius de teatre havien de mester exercitar el volum màxim de veu per tal de complaure l’exigent públic de la futura obra, cosa que era quasi de caràcter utòpic trobar en un assaig, ja que cada vegada més, es es feia demanava als thinkers sense cap mena de contemplacions, que callassin. Només els quedava l’opció del mim...

D’altra banda, i si no bastàs ja la manca d’espai i la llibertat de pràctica dels volums de la veu, es trobaven els soldats, que es caracteritzaven bàsicament per dur a la boca les queixes sense sentit envers l’existència d’un grup de teatre que, segons ells, només destorbava i interferia en la seva tasca; solien dir “Tant de teatre, tant de teatre, n’estem farts, quan s’acabarà?”Davant la reacció irrespectuosa dels soldats, els thinkers ni mentien ni ocultaven res, ja que ells sempre respectaren l’ordre i la seva tasca, i procuraren estalviar-los treball.I malgrat l’objectiu de THINK es veiés obstaculitzat, aquest ha declarat que no signarà la carta de rendició fins a complir la seva comesa.

Sí senyors, encara que paregui que la vida de THINK hagi estat fàcil, la realitat del seu dia a dia ha estat una altra. I us preguntareu ¿Què té a veure THINK amb “Nixe Indignats” i el respecte? “Nixe Indignats” empatitza avui THINK per demanar que això no torni a passar si un altre grup d’estudiants vol i demana l’oportunitat d’exalçar els seus coneixements, les seves passions, el seu avenç com a persona i estudiant. Perquè, si ens posam a pensar, aqueix reduït grup d’estudiants està format per adolescents que, davant la temptació de no fer res o veure la tele a casa tot l’horabaixa, ha preferit, voluntàriament, dur endavant un projecte que ha impulsat en positiu llur disciplina, responsabilitat, passió i empenta, per fer una cosa que realment els agrada ¿És just obstaculitzar un acte extraodinari, que esdevé en una quantitat exígua d’adolescents?Doneu-los l’oportunitat de seguir endavant amb el seu projecte!I per a qui la presència de THINK empipà tant, esper que sigui feliç en saber que la seva mort esdevindrà el 22 de

juny de 2012. Gràcies pel teu suport.

I per finalitzar, he de dir que, no obstant els joves siguem un tant inexperts i maldestres en l’ús i costum de les convencions socials, els adults (professorat, equip directiu, equip de neteja...) sempre sereu el nostre referent de conducta; és per això que “Nixe Indignats” demana per favor que això es tingui en compte. Cal remarcar, així mateix, que nosaltres, els alumnes, també hem de respectar. Al cap i a la fi, si entre tots col·laborem i seguim les convencions socials bàsiques podrem evitar el comiat de respecte.

COMPARTEIX-HO!!!!!

PENSA EN NIXE!!!

I RECORDA...

EL PRÒXIM CURS...

UNEIX-TE A L'AVENTURA!!

El racó de la Redacció

Veient que sóc el maquetador, que ho he estat (I AMB MOLTÍSSIM DE GUST) des que començà aquesta aventura, que aquest any és el meu ultim curs al centre, que mentre escric aquesta línia estic a dia 11/06/12 i que son les 6:10 del mati aaaaaamb... 35 SEGONS!!! (exacte, no hi ha millor manera d'afrontar una nova setmana que no dormint per al dilluns) m'agradaria inaugurar aquesta secció de la revista. Normalment una inauguració sol ser festiva i alegre, de vegades fins i tot tallen una cinta i obren ampolles de qualque beguda alcohòlica (o les trenquen), però com que no m'agraden les begudes alcohòliques passarem directament al discurs:

Gràcies! És tot el que he de dir (metafòricament, es clar). Gràcies per les nits sense dormir trencant-me el cap per resoldre com posar una imatge correctament, com configurar el marges, com canviar el format del document i que no quedi tot desbaratat, i com mil altres coses! Gràcies per les reunions, la majoria de vegades divertides, amb els membres de la Redacció. Gràcies per atorgar-me l'honor de tornar a estar a una classe, en aquest cas no com a professora i alumne, amb n'Antònia Vidal. Gràcies per donar-me l'oportunitat de conèixer a n'Àngels Garcia, una persona excel·lent, sens dubte. Per últim, gràcies per fer-me sentir com un vertader artista. Resumint, només volia dir, adéu i...

GRÀCIES NIXE!!!!

Continua la teva aventura! Potser ens veurem en un futur!Cristian A. Echauri “Mashida”

Orgullós Exmaquetador de NIXE