ÍNDEX - Àrea Metropolitana de Barcelona...Aquesta heterogeneïtat en la dimensió de les empreses...

ÍNDEX

I. Memòria descriptiva i justificativa II. Normes urbanístiques

III. Estudi econòmic i financer

REVISIÓ del PLA ESPECIAL I. Memòria Descriptiva i Justificativa

Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

Memòria de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat 1


Índex

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA

1. ESTAT ACTUAL DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT .............................................. 4

1.1. DEFINICIÓ I ÀMBIT GEOGRÀFIC .................................................................................................. 4

1.2. VIABILITAT ............................................................................................................................... 5 1.2.1. Les explotacions agràries ............................................................................................ 5 1.2.2. Els factors de producció ............................................................................................... 6 1.2.3. La comercialització ....................................................................................................... 7 1.2.4. L’abandonament de la superfície agrària..................................................................... 8 1.2.5. Els horts lúdic socials ................................................................................................... 8 1.2.6. Les activitats complementàries .................................................................................... 9 1.2.7. La relació amb els espais naturals ............................................................................... 9

1.3. AMENACES I DEBILITATS ......................................................................................................... 10

1.4. OPORTUNITATS I FORTALESES ................................................................................................ 11

2. EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ I MILLORA DEL PARC AGRARI VIGENT .................. 13

3. LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL..................... ....................................................................... 14

3.1. OBJECTE DE LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL ............................................................................ 14

3.2. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 14

3.3. MARC LEGAL ......................................................................................................................... 14

3.4. TRAMITACIÓ I PROCEDIMENT .................................................................................................. 15

3.5. PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC VIGENT ................................................................... 16 3.5.1. Planejament Territorial ............................................................................................... 18 3.5.2. Planejament Urbanístic .............................................................................................. 18

3.6. PROBLEMES I NECESSITATS ACTUALS DEL PARC AGRARI ......................................................... 19

3.7. ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL .................................................. 23 3.7.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari ........................................................................ 25 3.7.2. Orientació de la normativa de la Revisió del Pla Especial......................................... 26

3.8. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA URBANÍSTICA .......................................................................... 30 3.8.1. Justificació respecte les determinacions del PTMB ................................................... 30 3.8.2. Justificació respecte al document de referència de l’OTAA ...................................... 31

3.9. ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA ................................................................... 35


Memòria de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

1. Estat actual del Parc Agrari del Baix Llobregat

1.1. Definició i àmbit geogràfic S’entén per Parc Agrari aquell àmbit d’activitat agroeconòmica a on es vol preservar la base territorial de la seva incorporació al procés urbà i consolidar la presència de l’agricultura professional, mitjançant programes específics, en el marc del foment d’unes explotacions agràries gestionades des d’una perspectiva que harmonitzi la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba en un context metropolità, formant part del sistema de grans espais naturals amb identitat geogràfica que envolten l’àrea central de la regió metropolitana de Barcelona. La conca agrícola, els àmbits fluvials del Besòs i el Llobregat, la franja costanera i les serres del Garraf, Collserola i Marina, configuren una extensió d’espais lliures que traven i delimiten el nucli central construït.

Les terres que formen l’àmbit actual del Parc Agrari es reparteixen en 13 municipis: Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Pallejà i El Papiol. Quatre d’aquest municipis - Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat – aporten més de les dos terceres parts de la superfície total.

La vall baixa i el delta del Llobregat - les dues zones geogràfiques clarament diferenciades del Parc Agrari -, contenen un territori agrícola d’una elevada rendibilitat, i encara d’una notable extensió, en un entorn metropolità que concentra més d’un terç de la població de Catalunya. Aquestes terres es caracteritzen per una elevada productivitat agrària, per una alta qualitat dels sòls, un clima temperat i una xarxa de reg i drenatge extensa que permet una agricultura intensiva d’horta i fruiters. El Baix Llobregat ha tingut un paper destacat en el subministrament de productes frescos i de proximitat al mercat de l’àrea metropolitana. Encara que avui en dia la producció de la zona cobreixi un percentatge limitat del consum total d’aquesta àrea, continua essent un element per a garantir de forma autònoma les necessitats alimentàries metropolitanes.

A més, el Parc Agrari limita la congestió urbana actuant com a pulmó verd en un espai d’elevadíssima densitat.

El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat – format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya, els 14 Ajuntaments que formen part del Parc Agrari i la Unió de Pagesos -, és l’òrgan gestor del conjunt de l’àmbit del Parc Agrari.


1.2. Viabilitat L’agricultura està experimentant canvis importants arreu del món que impliquen que la viabilitat de les explotacions agràries sigui un tema complex i canviant. L’augment de la dimensió amb l’aprofitament de les economies d’escala ha estat una via important i clàssica per aconseguir rendibilitat, però existeixen altres estratègies: diferenciació dels productes, venda directa, transformació i incorporació del valor afegit, entre altres.

En el Parc Agrari hi ha diferents dimensions d’explotació agrària a la vegada que estan presents diferents models de producció i comercialització que s’adapten al conjunt de segments de la demanda del mercat, constituint la base de la seva viabilitat econòmica garantint així, el futur de l’activitat agrària a partir de la seva professionalització i capacitat de donar resposta, fonamentalment al mercat metropolità.

Aquesta heterogeneïtat en la dimensió de les empreses agràries i en els models de producció i comercialització, cal veure-la com una fortalesa del Parc Agrari tota vegada que li dóna resiliència, és a dir, la fa més resistent i adaptable als reptes, si bé no permet un anàlisi simple de la viabilitat socioeconòmica del Parc Agrari i comporta una gestió complexa.

1.2.1. Les explotacions agràries

Amb les dades disponibles, que són disperses perquè no hi ha un cens d’explotacions, s’ha fet una aproximació dels tipus i nombre d’explotacions agràries que es relacionen a continuació:

• Entre 200 i 250 explotacions d’agricultors professionals que treballen una dimensió entre les 3 i les 10 hectàrees.

• Unes 5 empreses grans amb superfícies entre les 30 i les 50 hectàrees.

• Unes 300 explotacions gestionades per jubilats i agricultors a temps parcials i amb dimensions entre 0,5 i 1 hectàrea.

• Uns 1000 horts lúdic socials de petita dimensió, al voltant de 80-100m2.

Les explotacions professionals i les grans empreses tenen principalment un règim de tinença de la terra mixta a on les terres en lloguer són majoritàries.

Les explotacions agràries presenten un règim de dispersió parcel·lària elevada. Aquesta dispersió territorial complica la gestió de l’explotació agrària i pot afectar negativament en els resultats econòmics. Un important nombre de parcel·les tenen menys d’una hectàrea de superfície.

La zona té una important varietat tipològica d’explotacions agràries, a on el model tradicional d’explotació professional amb recurs familiar de mà d’obra està perdent importància en benefici d’altres modalitats més empresarials.


1.2.2. Els factors de producció

a) El sòl

El mercat de les terres és caracteritza per poques transaccions de compravenda i uns preus molt elevats que no guarden relació amb la rendibilitat esperada de l’activitat agrària. Els venedors continuen prenent com a referència els preus de l’etapa del boom immobiliari.

Les terres en arrendament o altre tipus de tinença són majoritàries i les ampliacions que realitzen els agricultors professionals es fan a partir del lloguer, el que comporta treballar en un règim de tinença mixta propietat - arrendament, amb predomini d’aquest últim.

b) L’aigua

Existeixen diferències importants des del punt de vista de la quantitat, la qualitat i el preu de l’aigua de reg, dins de les subzones del Parc Agrari, encara que en conjunt es tracta d’un subministrament adequat, però amb una infraestructura molt fràgil.

A més de les aigües procedents del riu Llobregat, cal fer menció de les aigües procedents dels aqüífers i de les aigües regenerades provinents de depuradores.

La gestió de les infraestructures de distribució de l’aigua de reg està molt fragmentada amb una problemàtica molt complexa que requeriria una racionalització de les estratègies de futur d’aquesta xarxa.

La gestió dels recursos hídrics del Parc Agrari no es pot entendre sense fer referència a la xarxa de rieres i canals de desguàs que són els que, si tenen una adequada conservació, fan possible evitar les inundacions dels caps de conreu en cas de pluges. Ara bé, en la zona del delta en cas de pluges intenses o continuades, la xarxa tradicional de drenatge té dificultats per desguassar a través de les infraestructures situades a prop de la zona costanera.

c) La mà d’obra

La participació de mà d’obra familiar en les empreses agràries ha anat minvant al llarg del temps. En aquests moments hi ha una àmplia oferta de mà d’obra, essent majoritàriament treballadors immigrants.

d) Composició i evolució de la producció

La producció fonamental del Parc Agrari correspon a conreus hortícoles i en un menor grau fructícoles. El producte d’horta a l’aire lliure per excel·lència és la carxofa, seguit de la coliflor, a l’hivernacle el producte més important és el tomàquet, i a la fruita els préssecs.

Al llarg de les últimes dècades hi ha hagut una important davallada de la producció motivada pel retrocés de les superfícies agràries productives. Aquesta caiguda ha estat especialment forta en el cas dels fruiters. Pel contrari els productes d’hivernacle han registrat un increment de producció.

Donades les dimensions de les explotacions la viabilitat de l’empresa familiar està garantida, però cal tenir en compte l’amplia varietat de situacions, la volatilitat dels preus i els elements d’incertesa que acompanyen a aquestes produccions.


e) Elements d’incertesa

A part dels danys climatològics, que esporàdicament es poden presentar, i dels ocasionats per malalties i plagues, hi ha factors que afecten a l’agricultura en general, com elements característics derivats de la situació periurbana de les explotacions agràries: furts i robatoris, conduccions energètiques, infraestructures de comunicació, el fraccionament i desconnexió de zones agrícoles, entre altres. També s’ha de considerar l’alteració del mercat agrícola del sòl per causa de compres de terrenys com a inversió especulativa.

Les inundacions ocasionals, però relativament freqüents a bona part del delta, que comporten pèrdues importants i resten competitivitat a les empreses agràries, constitueixen un altre element d’incertesa.

El veïnatge de les terres agràries amb les reserves naturals de la zona ocasiona seriosos problemes de compatibilitat degut a la sobrepoblació de determinades espècies de la fauna que troba refugi tant en aquest espais naturals protegits com en la xarxa de canals agrícoles, i no disposa de recursos alimentaris suficients.

1.2.3. La comercialització

a) Mercabarna

Mercabarna continua sent un destí important en la comercialització d’una part destacable de les produccions del Parc Agrari ja sigui través de les parades de les pròpies cooperatives dels pagesos o de diferents comissionistes o assentadors.

Atesos els marges reduïts de Mercabarna, moltes explotacions compaginen diferents canals de comercialització potenciant la venda directa en mercats sedentaris locals, en botigues dels propis pagesos i/o distribuint cistelles a domicili i a grups o cooperatives de consum.

Qualsevol iniciativa d’aquest mercat que ajudi a diferenciar i valorar els productes de proximitat, apropant el productor i el consumidor, és fonamental per les explotacions agràries de la zona.

b) Els canals de proximitat

Actualment assistim a una recuperació dels canals de proximitat buscant diferents fórmules: venda a l’explotació, a la residència de l’agricultor, a la seva botiga, al mercat local, a minoristes, a restauradors, a hotels, a cooperatives de consumidors, a domicili del consumidor amb les anomenades cistelles, utilitzant les noves tecnologies.

Els agricultors buscant fórmules que els hi permetin incidir en la formació del preu. Per a millorar els marges econòmics s’intenta reduir intermediaris, diferenciar productes i valorar els atributs de proximitat – producte fresc – traçabilitat.

c) Incorporació del valor afegit i diferenciació del producte

La manipulació del producte és una estratègia utilitzada per alguns agricultors a la recerca d’incorporar un valor afegit. L’altra és vendre sota algun distintiu de qualitat que permeti diferenciar el producte, i contribuir a afavorir mercats de proximitat que potencien la venda directa. El Parc Agrari té una marca i distintiu propi “Producte Fresc


del Parc Agrari” a més d’impulsar la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) “Carxofa Prat” i fomentar la producció integrada i ecològica.

1.2.4. L’abandonament de la superfície agrària

L’abandonament de camps de conreu és un dels principals problemes de totes les zones agràries periurbanes per la repercussió que té en el fet de que normalment els propietaris no les arrenden convertint-se en reservoris de plagues que poden malmetre els conreus dels camps veïns, a més de la facilitat en que aquestes terres es converteixen en abocadors i en la base d’activitats il·legals.

El principals motius d’aquest fenomen són la convicció de que arribarà la requalificació urbanística de les terres amb les plusvàlues corresponents i que les rendes agràries són baixes i no mereixen relacions contractuals. Però hi ha d’altres no tant significatives com la manca de reemplaçament generacional, una legislació molt rígida i una manca de demanda adient pels propietaris.

El pas de conreus intensius a conreus extensius, abandonant les produccions tradicionals per altres que no comporten càrrega laboral significativa i permeten tenir els terrenys ordenats, és pot considerar com un semi abandonament.

El fenomen de l’abandonament s’hauria de solucionar de forma complementària establint incentius a l’arrendament, implementant mecanismes legals que desincentivin l’abandonament, millorant la informació de les ofertes i les demandes i conferint estabilitat a les fórmules de protecció del sòl agrari.

1.2.5. Els horts lúdic socials

És tracta d’un fenomen en creixement. Durant molts anys han proliferat horts ocupant en alguns casos espais marginals i d’altres subparcel·lant algunes parcel·les per llogar-les a un preu molt profitós. Una bona part, de moltes d’aquestes parcel·les, s’ha ocupat per petites construccions, amb una fortíssima incidència en la qualitat del paisatge degut a la utilització de materials residuals reciclats i d’ínfima qualitat en la seva construcció. L’abandonament i la manca de relleu generacional afavoreix que alguns propietaris vegin en aquesta possibilitat una oportunitat per obtenir unes rendes, donant resposta a l’interès per part de jubilats, joves i desocupats per trobar terres per poder conrear.

Sota la denominació d’horts lúdics s’amaguen situacions variades: horts il·legals en terrenys sovint d’empreses públiques o propietaris que no tenen cura de les terres, petites parcel·les llogades per fer horts, petits propietaris que tenen una altre activitat principal però que mantenen l’hort com a hobby, entre d’altres.

Existeix un problema de convivència entre usos lúdics i usos professionals del sòl agrari, provocat principalment per problemes de circulació i aparcament pels camins rurals, robatoris i problemes de gestió dels recursos de l’aigua, que pot augmentar si no es reordena i regula adequadament aquesta activitat.

Alguns ajuntaments a partir d’iniciatives municipals han regulat aquesta activitat dels horts lúdic-socials mitjançant l’oferta d’horts en determinats espais gestionats pel propi ajuntament.


1.2.6. Les activitats complementàries

El sòl del Parc Agrari s’ha de destinar preferentment a l’activitat productiva agrària, posant instruments per fer-ho possible donant resposta a la demanda de sòl per l’ampliació de la base territorial de les empreses agràries existents o per a la incorporació de nova pagesia. Alhora s’ha de disposar d’instruments per evitar l’aparició d’activitats incompatibles i il·legals.

Tot i això, el Parc Agrari com moltes de les zones periurbanes és objecte de fortes pressions per possibilitar el desenvolupament de tot tipus d’activitats, de forma que la seva conservació implica la necessitat de definir molt acuradament quins usos del sòl són possibles i quines activitats es poden desenvolupar.

En el cas de detectar-se espais molt degradats o marginals per ser restes de finques expropiades és important trobar alternatives que evitin ocupacions per activitats no desitjades.

Hi ha un seguit d’activitats complementàries a les explotacions que si bé s’allunyen de l’agricultura, són un mecanisme per afavorir la viabilitat, el reemplaçament generacional d’aquestes explotacions agràries, i la seva difusió social, sense generar un impacte negatiu sobre el medi agrari de l’entorn, el medi natural, el paisatge i les infraestructures de reg, de drenatge i viàries. Activitats com aules de natura, hípiques, petites granges, equipaments de pràctica agrícola amb finalitats terapèutiques o socials, etc... han te tenir lloc dins de l’agricultura periurbana.

1.2.7. La relació amb els espais naturals

Dins de l’àmbit territorial del Parc Agrari, o al límit d’aquest, es localitzen espais naturals protegits pertanyents als Espais Naturals del Delta del Llobregat.

El “Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat”, creat l’any 2005, és l’òrgan encarregat de la gestió d’aquest espais naturals.

Aquests espais naturals alberguen una gran diversitat biològica. Hi podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rere duna, gairebé úniques a Catalunya. A més, aquests espais són molt importants par a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratòria dels ocells del nord d’Europa cap a l’Àfrica.

Des de fa uns anys, determinades espècies d’aquesta fauna salvatge afecten greument l’agricultura del Parc Agrari. Això es produeix tant per la reducció d’espais naturalitzats o semi naturalitzats, com per l’augment cíclic de la població d’algunes espècies. Aquesta expansió de la fauna salvatge es constata també en els canals de reg i de drenatge, als marges dels camps i espais residuals, que són el refugi d’espècies de fauna que sempre hi ha estat present, però que ara, per aquest desequilibri, acullen una població excessiva que incideix negativament en l’activitat econòmica agrícola.

Els espais naturals s’han condicionat per atendre al públic, promocionant així els seu ús social. Paral·lelament el Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat promou el desenvolupament de programes d’educació ambiental, de


seguiment i avaluació de la biodiversitat, en col·laboració amb el món científic i les diferents administracions involucrades.

Però tots aquests avenços en la protecció, coneixement i gaudi d’aquests espais naturals poden provocar certes distorsions. El seu accés es produeix, en molts casos, a través de les zones agrícoles, de manera que els camins han de suportar fluxos de persones i vehicles per al que no estan condicionats, sent un problema que cal resoldre i un ús a ordenar.

1.3. Amenaces i debilitats El principal procés artificialitzador que afecta a aquesta zona del territori són les grans infraestructures i serveis vinculats al continu desenvolupament de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb les conseqüents expropiacions i trossejaments de les explotacions agrícoles, la intrusió d’activitats alienes, els abocaments incontrolats, o la contaminació dels aqüífers. Aquestes són algunes de les principals distorsions que impliquen un procés accelerat de pèrdua de qualitat de l’activitat agrícola, que no només afecta als seus components productius i econòmics, sinó també als vessants ambiental, social i territorial.

Com a conseqüència d’aquest procés de deteriorament, la problemàtica intrínseca de l’activitat agrícola se centra en l’escassa eficiència de la infraestructura i els serveis generals del territori agrari, i l’existència, en alguns casos, de sistemes de producció i comercialització poc moderns i rendibles, que fa que aquestes empreses agràries tinguin dificultats de viabilitat sinó s’adapten a les demandes del mercat. La desestructuració territorial, donada per la partició de finques, per a la construcció i instal·lació d’infraestructures de comunicació i transport energètic, la modificació constant de la xarxa de camins i reg que provoca el seu pas, la dimensió massa reduïda de les explotacions i la poca disponibilitat de terres per arrendar, redueix la viabilitat d’algunes empreses agràries. Així mateix, la pressió constant que exerceix el mercat sobre el valor del sòl, en alguns casos provocada per les pròpies administracions – amb compres de sòl a preus superiors als de mercat habitual o creant expectatives més o menys llunyanes de reclassificació de sòl -, representa sovint una greu amenaça a la continuïtat de l’activitat agrària.

No es pot passar per alt l’estreta relació entre el conjunt d’espais naturals de l’entorn, el riu Llobregat – veritable eix territorial i funcional del sistema –, i els espais agrícoles, ja que constitueixen un mosaic en fràgil equilibri que cal gestionar en conjunt enfront a les amenaces externes, que a la vegada asseguri que l’activitat agrària sigui respectuosa amb els valors naturals sense que això afecti a la seva pròpia viabilitat.

Pel que fa a la degradació dels valors culturals i socials de l’espai agrari, la creixent dinàmica artificialitzadora ha comportat una pèrdua directa de patrimoni cultural – edificacions, elements vinculats a l’activitat agrària, camins, xarxes de reg i drenatge, etc. – i una separació física a causa principalment, de les barreres que suposen les grans infraestructures – aeroportuàries, viàries i ferroviàries -, que separen el Parc Agrari dels nuclis urbans del voltant. La consolidació del Parc Agrari ha d’encarar la conservació i millora del patrimoni cultural i natural, i alhora els doni a conèixer a la societat.


En darrer terme, cal indicar les nombroses activitats no agropecuàries en sòls agrícoles, i que en molts casos representen una greu amenaça a la continuïtat de la pròpia agricultura. Aquest conjunt d’activitats, gairebé sempre d’ús disconforme i situades en instal·lacions també disconformes d’acord amb la normativa urbanística, són sovint incompatibles amb l’activitat agrària i amb els objectius del Parc Agrari.

A més, existeixen altres activitats que es poden considerar complementàries tot i que poden no ajustar-se a la normativa vigent. Aquestes activitats, tot i representar una debilitació de l’estructura del Parc Agrari en tant que suplanten un ús estrictament agrícola, no impliquen inconvenients insalvables amb els usos agraris, aplicant les mesures correctores pertinents, en el cas que sigui necessari.

1.4. Oportunitats i fortaleses Existeix la voluntat per part dels diferents agents del Consorci del Parc Agrari – la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, els diferents Ajuntaments, el Consell Comarcal i la Unió de Pagesos -, de consolidació de l’espai agrari, reforçada pel bagatge professional del sector, amb més de dos-cents anys de tradició agrícola de regadiu, que ha fet possible una amplia xarxa de camins – en general en bon estat de conservació - i de reg.

Tot i la complexitat i la problemàtica de les xarxes de regadiu, al Parc Agrari hi ha aigua abundant, encara que de diverses qualitats agronòmiques.

L’origen al·luvial del sòl fa que sigui de gran qualitat per a la pràctica de l’agricultura. El clima temperat limita les temperatures extremes, de manera que les condicions agroclimàtiques de la zona són òptimes per al desenvolupament d’una producció hortofrutícola de regadiu durant tot l’any.

L’agricultura del Parc Agrari es troba al bell mig del seu mercat natural que és la regió metropolitana de Barcelona. Això possibilita accedir de forma directa un mercat de proximitat, podent aprofitar la renda de situació. Aquest mercat, que tradicionalment ha estat receptor de les produccions hortofrutícoles del Parc Agrari, amb el temps ha prestigiat les produccions de l’horta d’aquest, i de forma singular determinades produccions com ara la Carxofa Prat o els Espàrrecs de Gavà.

La proximitat i convivència de les zones agrícoles amb els espais naturals del delta del Llobregat contribueixen a conformar una imatge de qualitat del territori agrari i de les seves produccions vinculada a la natura i a la qualitat ambiental del territori.

Les zones agrícoles del Parc Agrari són determinants en la configuració del paisatge de la comarca, amb el manteniment d’espais oberts entre nuclis urbanitzats, actuant com a espai de transició entre els espais naturals o naturalitzats i el medi urbà, alhora que acullen un conjunt d’elements de valor ambiental i cultural. Així, a la vall baixa del Llobregat, a ponent, hi van a parar les rieres que provenen dels contraforts del Garraf i l’Ordal, i a llevant, les de Collserola. Constitueixen els únics corredors que asseguren la connexió entre aquest espais, alhora que interrompen la continuïtat dels teixits urbans al llarg de les ribes del Llobregat. La preservació i la millora d’aquesta xarxa de rieres i dels espais lliures associats, tot i trobar-se en gran part fora de l’àmbit del Parc Agrari, és indispensable per garantir el seu encaix territorial.


Pel que fa estrictament al delta del Llobregat, tot i la intensa transformació que ha patit, compta encara amb espais naturals de gran interès, que han merescut el seu reconeixement a través de diverses normatives de protecció del medi d’abast nacional i europeu. La major part d’aquests espais es troben prop de la costa, menys transformada que la plana interior, i on romanen una bona representació dels hàbitats propis de les zones humides costaneres, com els estanys litorals, les àrees de vegetació halòfila, -pradells, jonqueres i salobrars -, i les dunes litorals, cobertes en bona part de pinedes.

Aquests espais, tot i tenir un interès ecològic i paisatgístic global, tenen un valor especialment elevat des del punt de vista ornític, ja que acullen una important comunitat d’ocells. La preservació d’aquests hàbitats passa evidentment per la conservació específica, però també pel manteniment i la millora d’un entorn amb un elevat grau de naturalitat, que faci de coixí de les pressions artificialitzadores dels voltants i asseguri la seva connexió amb els espais naturals més propers.

Els espai agraris representen la zona de transició entre una àrea estrictament protegida i les zones urbanitzades de l’entorn, per la qual cosa tenen un interès ambiental afegit al seu valor productiu i territorial. Evidentment, aquest paper ecològic no ha de comportar un impacte incompatible amb l’ús agrícola principal, per la qual cosa s’han d’establir els mecanismes necessaris per garantir la pervivència d’unes explotacions agrícoles productivament competitives.

És generalitzat l’interès del manteniment del Parc Agrari, posant de relleu la voluntat de continuïtat, foment i recuperació de l’activitat agrícola, així com la seva coexistència amb la preservació de les zones naturals i les demandes d’ús social.


2. El Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari vigent

El Parc Agrari del Baix Llobregat és el darrer espai agrari de notable extensió i productivitat dins l’àmbit metropolità, sotmès alhora a importants pressions. Com a conseqüència l’objectiu del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat vigent – aprovat definitivament en data de 17 de desembre de 2003 i publicat en el DOGC núm. 4216, en data de 10 de setembre de 2004 -, és la preservació de l’espai agrari de la vall baixa i del delta del Llobregat, com un element equilibrador del territori metropolità. La seva gestió està orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat a aquest espai.

Com a part del sistema de grans espais naturals que envolten l’àrea central de la regió metropolitana, l’encaix territorial del Parc Agrari ha de garantir la continuïtat del verd metropolità i, alhora, resoldre la seva articulació amb les àrees de verd urbà de menor escala.

El Parc Agrari preserva un patrimoni agrari i natural on convergeixen tres tipus d’interessos: l’interès productiu de l’activitat econòmica, l’interès ecològic i ambiental dels sistemes naturals que conté i l’interès social del manteniment d’un paisatge agrari i de les activitats educatives i recreatives que el parc pot acollir. En conseqüència el Pla Especial vigent va assentar les bases per a la coexistència equilibrada i harmònica de tots ells.

Els objectius principals del Pla Especial vigent són:

1. A nivell productiu i econòmic, estructurar l’espai agrari per garantir les condicions necessàries per a una producció agrícola competitiva i de qualitat.

2. A nivell ecològic, garantir la pervivència del sistema d’espais naturals i preservar la seva riquesa biològica, en un entorn paisatgístic de qualitat.

3. A nivell social, preservar el patrimoni cultural i paisatgístic, i estructurar l’espai agrari per tal de facilitar l’ús social ordenat, en la mesura que sigui compatible, com espai per al lleure i l’educació ambiental.

L’assoliment d’aquests objectius es planteja a través del desenvolupament de cinc línies estratègiques, recollides en el Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari:

1. Assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari.

2. Promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries.

3. Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per millorar-ne la seva viabilitat.

4. Aconseguir un espai de qualitat, integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural.

5. Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari, de forma compatible amb l’activitat agrària.


3. La Revisió del Pla Especial

3.1. Objecte de la Revisió del Pla Especial L’objecte de la Revisió del Pla Especial és per una banda reajustar l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat i ajustar les seves determinacions a la Modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat que es tramita en paral·lel, i per l’altre donar compliment a l’obligació fixada pel propi Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat de redactar la seva revisió en el termini de sis anys des de l’aprovació definitiva.

3.2. Introducció El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat encarrega la redacció de La Revisió del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat en primera instància a un equip d’arquitectes independent al maig del 2008 i, en segona instància a l’Àrea Metropolitana de Barcelona al juny del 2010.

El document que es presenta ha estat redactat per un equip d’arquitectes, investigadors i col·laboradors del Servei de Planejament Director i Territorial del l’Àrea Metropolitana de Barcelona, coordinat per Josep Maria Carreras Quilis.

Per elaborar aquest treball s’ha tingut en compte la informació aportada per un conjunt d’inventaris que s’annexa al document, així com els dos treballs realitzats pel Grup de Recerca en Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) amb els títols següents:

“Fórmules i experiències de reactivació de l’agricultura en zones periurbanes”.

Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu. Barcelona DRUAB. Gener 2011.

“El Parc Agrari del Baix Llobregat: Viabilitat socioeconòmica i model de gestió”.

Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu. Barcelona DRUAB. Juny 2011.

Així com la “Carta de l’agricultura periurbana per a la preservació, la ordenació, el desenvolupament i la gestió dels espais periurbans” promoguda per la Red Agroterritorial (setembre 2010), i el Dictamen del Comitè Econòmic-Social Europeu (CESE) sobre “Agricultura periurbana” (NAT/204-CESE 1209/2004).

3.3. Marc legal La Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat té el caràcter i la naturalesa jurídica d’un pla especial urbanístic i es formula a l’empara del règim de competències i de procediments establert en els articles 2, 14, 23, 77, 78, 85 i concordants del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (en endavant, TRLU), en la redacció donada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, així com del que disposen els articles 47, 48, 49, 50 i 51 respecte el sòl no urbanitzable i els articles 67, 68 i 69 respecte els plans especials de millora d’àmbits rurals, de protecció addicional del paisatge i d’identificació i regulació de les masies i cases rurals, com també el seu desenvolupament en els articles del 46 al


60 del capítol V. Règim del sòl no urbanitzable i les disposicions addicionals tercera i transitòries sisena i setena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (en endavant, RLU).

També es redacta aquesta Revisió del Pla Especial d’acord i en coherència amb la legislació territorial, urbanística i sectorial vigent a Catalunya.

Aquesta Revisió del Pla Especial vol ser un document sintètic i clar, amb el qual assolir un elevat grau de consens en l’essència de la proposta, i que actuï com a canemàs de futurs plans i projectes que l’hauran de desenvolupar. Per això, les determinacions de caràcter normatiu de la Revisió del Pla Especial només es referiran als sòls qualificats pel planejament vigent amb les claus 24a, 24b i 24c. Per la resta de sòls amb altres qualificacions, s’estableixen determinacions complementàries per tal d’assegurar el seu encaix global, i es remet la seva regulació al document urbanístic que els va qualificar.

El Pla Especial vigent va dotar al Parc Agrari d’una normativa complementària a la que estableixen les Normes Urbanístiques del PGM per al règim de sòl no urbanitzable qualificat de Rústic protegit de valor agrícola (claus 24 i 24a). L’objectiu fonamental d’aquesta Revisió del Pla Especial és el d’aclarir i regular tots aquells aspectes rellevants per al correcte desenvolupament de l’activitat agrària, que ni la Normativa urbanística metropolitana ni la del Pla Especial vigent van abordar amb prou detall. En especial cal una nova regulació dels usos i les condicions d’edificació de les construccions agrícoles.

Sense perjudici de la possible redacció d’un pla especial de l’àmbit de la zona qualificada amb la clau 24a. Rústic protegit de valor agrícola amb servituds aeronàutiques d’acord amb les determinacions de l’apartat 3.2. de la Normativa de la Modificació del Sistema General Aeroportuari del PGM i Ordenació de l’entorn immediat en els termes municipals del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà, la present Revisió del Pla Especial fa la funció del pla especial previst a l’esmentat apartat i, per tant, deixen d’operar les limitacions que s’hi estableixen.

3.4. Tramitació i procediment En data 17 de desembre de 2012 la Junta de Govern del Consell Comarcal del Baix Llobregat va instar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (d’ara endavant AMB), com a òrgan competent per les aprovacions inicial i provisional, la tramitació de la “Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat”.

Així mateix, paral·lelament a la Revisió del Pla Especial, per tal de garantir la cobertura de les necessitats pròpies de les activitats agràries del Parc per poder ser gestionades de forma més eficient, des de l’AMB es va considerar la necessitat de modificar el PGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Tenint en compte que la Revisió del Pla Especial, incideix territorialment a una pluralitat de municipis metropolitans, d’acord amb els articles 14, 31.b) i concordants, així com amb la disposició transitòria segona de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (d’ara endavant LAMB), pertoca a l’AMB la tramitació i aprovacions inicial i provisional del present document, que com s’ha esmentat es duran


a terme de forma simultània amb la del document de la “Modificació puntual del PGM en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat”.

Com a conseqüència, en data de 5 de març de 2013 el Consell Metropolità de l’AMB va adoptar l’acord d’assumir la iniciativa pública per a la formulació de la Revisió del Pla Especial,, aprovar el document d’avanç i l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar d’aquesta Revisió del Pla Especial, i notificar l’acord al Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que aquest emetés el document de referència i l’informe territorial i urbanístic en relació al pla.

Seguidament, el 24 d’abril de 2013 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona va emetre l’informe territorial i urbanístic on s’explicitava que el document d’avanç d’aquesta Revisió del Pla Especial s’adequava a les determinacions del planejament territorial i urbanístic, si bé calia tenir en compte un seguit d’observacions.

Així mateix, el document de la Revisió del Pla Especial per a la seva aprovació inicial s’ha adaptat a les observacions de l’informe territorial i urbanístic precitat. No obstant això el document proposa alguna solució específica per la zona rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c).

D’altra banda, el 21 de juny de 2013 el director dels Serveis Territorials a Barcelona va trametre a l’AMB el document de referència emès per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAA), juntament amb còpies dels informes rebuts en el marc de les consultes realitzades.

El document de la Revisió del Pla Especial per a la seva aprovació inicial inclou un capítol a la Memòria, al respecte del Document de referència emès per la OTAA (punt 3.7.2 Justificació respecte al document de referència de l’OTAA), on es justifica el sentit de la resposta que es dóna a cadascuna de les consideracions d’aquest organisme d’acord amb els informes precitats.

Amb tot, el passat 8 d’octubre de 2013 el Consell Metropolità de l’AMB va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el document de la Revisió del Pla Especial i el seu informe de sostenibilitat ambiental.

L’esmentat acord es va publicar al BOPB de 30 d’octubre de 2013, al diari El Punt Avui de Barcelona, el 22 d’octubre de 2013, i a la pàgina web de l’AMB. També es va iniciar el període d’exposició al públic de 45 dies i es va sol·licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, d’acord amb els articles 85.5, 86bis del TRLU i 23 del RLU.

D’aquest període d’informació pública i arran la consulta realitzada als diferents organismes competents, s’han recollit 22 al·legacions i 10 informes a data d’entrega del present document.

Les administracions, partits polítics, entitats, associacions, societats i persones al·legants han estat les següents:

1. Ajuntament de Sant Joan Despí.

2. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

3. Ajuntament de Viladecans.


4. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

5. Ajuntament de Gavà.

6. Ajuntament del Prat de Llobregat.

7. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló.

8. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

9. Institut Català del Sòl (INCASÒL).

10. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) del Baix Llobregat.

11. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) del Baix Llobregat.

12. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) de Molins de Rei.

13. Sr. Luis Jover Coll.

14. Pacadar, S.A.U.

15. Sr. Conrado Olivera Betrán.

16. Desarrollos Logísticos del Llobregat, S.L.

17. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

18. Cooperativa Agrícola de Sant Joan Despí, S.C.C.L.

19. Cooperativa Agrícola de Viladecans, S.C.C.L.

20. Agropecuària de Gavà i Baix Llobregat, S.C.C.L.

21. Unió de Pagesos de Catalunya.

22. Institut Agrícola Català de San Isidre.

Els informes dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials rebuts a data d’entrega del present document han estat els següents:

1. Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.

2. Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona (ATM).

3. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

4. Servei de Prevenció i Gestió de Residus, de la Direcció de Serveis Ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

5. Direcció del Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

6. Dirección General de Aviación Civil, de la Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda del Ministerio de Fomento.

7. Direcció General de Desenvolupament Rural, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

8. Demarcación de Carreteras del Estado en Catalunya, de la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento.

9. Servei Territorial de Carreteras de Barcelona, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

10. Institut Geològic de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

A l’annex A.11 “Informe d’al·legacions i d’informes emesos pels organismes sectorials afectats” del present document, es recullen les fitxes corresponents de cadascuna de les al·legacions, així com dels informes emesos pels organismes sectorials competents,


amb les respostes justificades corresponents en cada cas, per part de l’equip redactor del document de la present Revisió del Pla Especial.

Arran del contingut i d’algunes prescripcions dels informes així com de les al·legacions rebudes, es considera que fonamentalment per raó d’aconseguir una major seguretat jurídica i per tal de refermar la participació ciutadana i, en definitiva, reforçar el contingut de la documentació de la Revisió del Pla Especial, és més avinent dur a terme una segona aprovació inicial del document urbanístic, d’acord amb l’article 112 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el RLU.

3.5. Planejament territorial i urbanístic vigent

3.5.1. Planejament Territorial

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (en endavant, PTMB) és plenament vinculant i és exigible el compliment íntegre de les seves determinacions d’acord amb el Títol I Disposicions de caràcter general amb el que estableix l’article 1.10 i la Disposició transitòria primera de les Normes d’Ordenació Territorial.

El PTMB fa un estudi del territori a tres nivells: el sistema d’assentaments, el sistema d’espais oberts i el sistema d’infraestructures de mobilitat. A més, l’article 2.1 de les seves Normes d’ordenació territorial fixa que les determinacions relatives als sistemes d’espais oberts són d’aplicació directa i executiva.

Pel que fa referència als espais oberts i segons determina l’article 2.4 de les seves Normes d’ordenació territorial, el PTMB estableix la categoria d’espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari. La pràcticament totalitat dels sòls corresponents al Parc Agrari del Baix Llobregat està subjecte a l’esmentada categoria de protecció.

A més, existeixen diferents zones dins l’àmbit del Parc Agrari que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (d’ara endavant PEIN) per tant, tal com disposa l’article 2.3 de les Normes d’ordenació territorial del PTMB: “en els àmbits del PEIN regulats mitjançant els plans especials a què fa referència la normativa sectorial reguladora de la protecció dels espais d’interès natural, o mitjançant altres plans de protecció derivats de l’aplicació de la regulació sectorial, la normativa d’aquests plans especials ha de prevaldre en cas que sigui més restrictiva sobre la que amb caràcter general estableix el pla territorial per als espais de protecció especial. Tanmateix, en tot cas són d’aplicació les disposicions del Pla relatives a la protecció del paisatge”.

3.5.2. Planejament Urbanístic

a) Pla General Metropolità

El PGM, pel que fa als sòls no urbanitzables inclosos en l’àmbit territorial del delta del Llobregat, que tenen la consideració de Rústic protegit de valor agrícola (clau 24), i en compliment del que disposa l’article 158 de les seves Normes Urbanístiques, preveu l’elaboració i aprovació d’un pla especial que ordeni el sector comprès entre el riu Llobregat, les autopistes de Castelldefels i de València per la costa, i el nucli urbà de Castelldefels, amb els designi principal de protegir les seves característiques i preservar-lo de la incorporació a àrees urbanes.


b) Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner

El PDUSC té com a objectiu general identificar els espais costaners que no han sofert un procés de transformació urbanística, classificats pel planejament vigent com a sòl urbanitzable no delimitat i sòl no urbanitzable, i preservar-los de la seva transformació i desenvolupament urbà, per garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del territori que abasta el Pla i del sistema costaner en el seu conjunt.

Com a objectius particulars directament relacionats amb l’àmbit territorial del Parc Agrari estarien el d’impedir la consolidació de barreres urbanes entre els espais interiors i els del sistema costaner, el de protegir els valors ambientals, paisatgístics, agrícoles, forestals o per raó de llurs riqueses naturals, dels espais costaners, i el de millorar la qualitat de vida per raó de la funcionalitat d’aquests espais com àmbits d’interrelació entre la societat i la natura.

Dins de l’àmbit territorial del Parc Agrari, entre les zones de la Murtra i el Remolar-Les Filipines, el PDUSC delimita unes unitats territorials de regulació del sòl costaner i les defineix com a Sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1) i Sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (clau NU-CPEIN).

c) Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat

El Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, aprovat definitivament el 17 de desembre de 2003 i publicat en el DOGC núm.4216 el 10 de setembre de 2004, té com a objecte l’establiment de totes aquelles determinacions i mesures necessàries per a l’adequada preservació, consolidació, dinamització, foment i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Pel que fa a la revisió del Pla Especial, l’article 12.1 de la seva Normativa diu: “La revisió del present Pla especial s’iniciarà preceptivament un cop hagin transcorregut, com a màxim, sis anys des de la data de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del Pla”.

3.6. Problemes i necessitats actuals del Parc Agrar i Cal tenir en compte que els objectius de continuïtat, foment i impuls de l’activitat agrària, així com la coexistència amb la preservació de les zones naturals i l’ús social, hauran de donar també resposta a un conjunt de problemes i necessitats que avui estan plantejades en l’àmbit del Parc Agrari, i que el Pla Especial hauria d’afavorir la seva solució.

Per poder assolir aquests objectius, prèviament s’ha d’analitzar, valorar i donar resposta als problemes i les necessitats estructurals que el Parc Agrari planteja en l’actualitat.

a) La regulació de les naus agràries

A mesura que l’empresa agrària té necessitat de guarda d’eines i maquinària, de manipulació, classificació, refrigeració i emmagatzematge de les produccions, d’equipaments pels treballadors, etc... té pel compliment de legislacions vigents i pel normal funcionament de la pròpia activitat agrària la necessitat de trobar alguna manera de regular construccions de naus en les pròpies explotacions.


Totes aquestes situacions obliguen a trobar una resposta adequada per garantir la gestió eficient de l’empresa agrària, el que repercutirà de manera directa en la renda que el pagès pugui obtenir i en la viabilitat de la seva activitat. I és per això, que cal desplegar detalladament la normativa sobre construccions permeses i condicions de l’edificació, adequant-la a les necessitats d’actualització de les activitats agràries.

En aquesta línia de donar resposta a aquestes necessitats, no és suficient la normativa urbanística del Pla Especial vigent, cal una regulació de naus específica per a les explotacions agràries, amb l’objectiu que la mida d’aquestes naus agràries també pugui estar vinculat a la mida de l’explotació.

Al mateix temps, des de l’agricultura no professional s’ha demanat als ajuntaments la possibilitat de fer petites construccions per guardar les eines.

Això ens condueix a proposar un marc normatiu dividit en tres situacions diferents: parcel·la d’agricultura professional, explotació agrària professional i parcel·la d’agricultura no professional.

Per a cada una d’aquestes situacions hi haurà regulacions específiques segons quina sigui la mida de la parcel·la. En la regulació de naus vigent del Pla Especial de protecció del Parc Agrari s’admeten a partir de parcel·les d’una hectàrea. En la proposta d’aquesta Revisió del Pla Especial la parcel·la mínima per construir una nau agrària és la de 4.000 m2, que es una superfície lleugerament inferior a “la mujada”, que ha estat la unitat tradicional de parcel·lació d’àmplies zones del delta del Llobregat.

b) Gestió dels recursos hídrics

L’aigua i la seva gestió, és sens dubte un dels elements centrals i distintius del Parc Agrari. Per un costat, el riu Llobregat és l’eix vertebrador del conjunt de la comarca. Per l’altre, l’activitat agrícola es desenvolupa al voltant de l’ús de l’aigua, generant un complex conjunt d’infraestructures associades i un ric patrimoni cultural.

S’han de garantir les necessitats hídriques del sistema agrícola – en el marc d’una agricultura integrada en el medi natural - i preservar i millorar l’estat del conjunt de les aigües superficials i els aqüífers associats al Parc Agrari, promovent la seva recuperació, així com millorant l’optimització de l’ús de l’aigua de l’agricultura, a través de pràctiques agrícoles estalviadores i de la utilització de noves tecnologies respectuoses amb el medi.

L’afectació del territori provocada per la implantació de les grans infraestructures genera la necessitat de reestructuració de les xarxes de reg i drenatge, amb l’objectiu de millorar la seva eficiència: donant una bona cobertura al territori, minimitzant les pèrdues d’aigua i assegurant un ràpid desguàs del terreny.

En quant a la millora de la qualitat de l’aigua, és necessari assegurar el tractament adequat de les aigües residuals, la reordenació dels cabals i la reestructuració dels col·lectors, associats a la reutilització de les aigües regenerades i el manteniment i millora de les basses de recàrrega.

Per tal de prevenir les inundacions és necessari que les rieres mantinguin la seva capacitat hidràulica, afavorint-ne la neteja i la eliminació dels punts crítics. Això mateix és aplicable a la xarxa de drenatge, que en el cas del delta ha de disposar de comportes


de regulació de nivells i estacions de bombament cap a rieres o altres infraestructures de desguàs amb més capacitat.

c) Xarxa de camins del Parc Agrari

S’ha d’establir una jerarquització de la xarxa de camins per assegurar-ne un correcte funcionament del sistema, distingint els camins principals - amb una major continuïtat i un paper més estructurador -, els camins connectors, els d’ús restringit a les explotacions agrícoles i els camins d’accés a les parcel·les.

El pla especial fixa una xarxa de camins on es permetrà el seu ús per a vianants i bicicletes en coexistència amb els trànsits de l’activitat productiva.

En la mesura que sigui compatible amb l’activitat agrària, i en els paratges de més interès social i educatiu, es podran establir itineraris de passejada, a peu o en bicicleta, per a l’ús lúdic i pedagògic.

d) Activitats no agrícoles

Una de les amenaces que planen sobre la continuïtat de l’activitat agrària al Parc Agrari és la proliferació dels usos i activitats aliens a l’agricultura que dificulten o impedeixen la seva pervivència.

Entre el usos i activitats no agràries que es desenvolupen dins l’àmbit del Parc Agrari, n’hi ha que es podrien considerar complementàries o admeses – coexistir amb l’activitat agrària i convertir-se en mecanismes per afavorir la viabilitat i el reemplaçament generacional de les explotacions -, i no admeses. Al Pla especial les activitats complementàries són considerades com a usos admesos en el Parc. Les activitats no admeses preexistents són considerades usos disconformes en el cas que tinguin llicència d’activitats vigent o, usos fora d’ordenació en el cas que es trobin implantades il·legalment, i en aquest sentit la seva existència no genera drets urbanístics i la seva inactivitat representa la seva extinció.

Per altra banda, es dona des de fa més de trenta anys, una concentració d’activitats no agrícoles en els marges de l’antiga carretera de València que ha deixat una part d’aquestes parcel·les sense valor agrícola. La seva recuperació es fa molt difícil, tenint en compte l’estat d’ocupació del sòl actual. Per altre banda l’eix de la carretera li dona unes bones condicions de connectivitat. Tenint en compte aquestes circumstàncies el Pla especial estableix en aquest àmbit una zona anomenada “zona de serveis complementaris vinculats al Parc Agrari” que permet instal·lar-hi dotacions agràries que facilitin serveis vinculats a la pagesia del propi parc. L’ordenació definitiva d’aquest àmbit s’haurà de concretar en un pla especial de desenvolupament d’aquesta zona que haurà d’establir els usos definitius i les mesures necessàries d’integració paisatgística amb el Parc, amb la carretera i amb el camí de les Filipines.

e) Horts d’ús lúdic - social

És un fenomen en creixement. L’oferta de terres, l’abandonament i la manca de relleu generacional, sumat a la demanda per part de jubilats i joves desocupats, afavoreixen la reparcel·lació i lloguer d’extensions de terreny molt reduïdes a un preu molt profitós.


Actualment aquest horts són d’iniciatives públiques municipals o bé d’iniciatives privades. En el primer cas van adreçats a cobrir les necessitats de caràcter social dels ciutadans del propi municipi que estaven interessats en ser-ne usuaris. Això garanteix que l’oferta es limita a les necessitats socials del propi municipi i la gestió directa municipal permet fer un control estricte de les condicions físiques i contractuals dels horts.

Aquests horts d’iniciativa publica poden tenir dues modalitats: sobre sòl de titularitat publica o sobre sòl de titularitat privada. En aquest segon cas, caldrà el corresponent contracte d’arrendament entre l’ajuntament i el propietari on s’especifiqui l’objecte i les condicions del contracte.

Des del punt de vista urbanístic és indiferent la titularitat del sòl per desplegar actuacions d’horts socials, sempre i quan la iniciativa sigui pública.

Ara bé, quan la iniciativa dels horts és privada, es desencadenen dos efectes negatius molt perillosos per al Parc Agrari. En primer lloc s’obre l’oferta dels horts al conjunt de l’àrea metropolitana, amb la qual cosa la demanda es multiplicarà i tenint en compte que els beneficis d’arrendament de parcel·les agrícoles per fer-hi hortets, és molt més alta que per fer-hi agricultura professional, això impulsarà un procés de substitució de parcel·les d’agricultura professional per horts lúdics, la qual cosa és obertament contradictòria amb el fonament del Parc Agrari. En segon lloc el control de l’ajuntament sobre el que es faci en aquestes micro parcel·les serà molt difícil de gestionar en la mesura que només es podrà actuar sobre el propietari, però no sobre els usuaris amb un nombre de promocions incontrolable.

Per aquestes raons entenem que només es podran fer horts socials sota la tutela de l’ajuntament, controlant un sistema rotatori, públic i transparent, d’adjudicació d’usuari i controlant la implantació de les edificacions d’ús comú i les condicions d’ordenació física dels horts.

f) Ordenació de l’ús social

La millor garantia de pervivència del Parc Agrari és aconseguir una bona coexistència de la producció agrícola amb l’ús social ordenat. No tindrà futur un parc agrari concebut com un espai de conreu encapsulat, aliè als ciutadans dels municipis dels voltants. Cal que aquests ciutadans disposin d’una xarxa d’accés al Parc Agrari i als elements patrimonials d’interès històric, paisatgístic i natural, per a que agafin consciència dels valors de la qualitat de les produccions agràries, així com del valor mediambiental i d’identitat cultural que el Parc representa. Però, al mateix temps cal regular aquest ús social per a que no malmeti la producció agrícola. En aquest sentit és raonable donar accés lliure a determinats camins del parc, però al mateix temps, restringís l’accés lliure en altres camins, de manera que hi hagi zones que només seran d’accés a la pagesia i als que s’encarreguin de la seguretat i gestió de serveis públics o comunitaris.

La regulació normativa de la Revisió del parc Agrari estableix una xarxa de camins que seran d’accés lliure. Respecte a la resta, es podrà decidir un règim d’accés més restrictiu en el marc d’un pla de gestió dels camins del Parc Agrari.


g) L’espai fluvial del Llobregat

El riu Llobregat per la seva ubicació geogràfica, és la infraestructura hidràulica que vertebra el sistema hidrològic del Parc Agrari i de la comarca. Al mateix temps constitueix un eix d’espai naturalitzat que mitjançant les rieres transversals que hi conflueixen, connecta amb els espais forestals de les muntanyes de l’entorn, constituint així el corredor biològic per a la connexió amb els espais naturals del delta del Llobregat.

El procés de renaturalització el riu i el condicionament de les seves riberes està generant un important ús social d’aquests espais i la progressiva valorització d’aquest com a espai amb valors naturals i de lleure del ciutadans.

El riu i els camins que recorren les riberes limiten amb els terrenys agrícoles del Parc Agrari. Els camins per accedir-hi des de les poblacions passen pel Parc. Això genera unes franges de territori agrari en les que es fa necessari ordenar bé els usos i els equipaments per tal que la relació entre agricultura, ús social i medi natural funcioni sense interferències.

El conjunt de l’espai fluvial, les rieres que hi conflueixen i els espais agrícoles, tot i les potents infraestructures viaries que els voregen o travessen, han de trobar la millor adequació possible per generar una imatge de territori de qualitat ambiental i de funcionalitat social i econòmica.

En l’àmbit qualificat com a sistema hidrogràfic, clau SH, el Consorci per a la recuperació del riu Llobregat treballa per a que aquesta recuperació ho sigui a nivell ecològic, hidrològic i social. L’espai fluvial objecte d’aquest Consorci, amb la seva xarxa de camins i els usos que s’hi prevegin, s’haurà d’integrar paisatgísticament al Parc Agrari del Baix Llobregat.

h) Els espais naturals

Els espais naturals del delta del Llobregat i altres espais naturals o naturalitzats inclosos dins la Xarxa Natura 2000 es troben distribuïts geogràficament en diverses peces pel delta del Llobregat. Així, algunes d’aquestes peces limiten amb el Parc Agrari, mentre que d’altres estan totalment o parcialment dins del seu àmbit.

Aquesta situació suposa que dins de determinades zones del Parc Agrari hi ha espais que tenen una figura específica de protecció i és d’aplicació afegida la legislació sectorial corresponent.

A la vall baixa existeixen altres espais naturalitzats (aiguamolls de Molins de Rei, marges de rieres transversals i espais de ribera del riu) dins de l’àmbit del Parc, els quals no tenen una figura específica de protecció, però també estan sotmesos a aquesta legislació sectorial.

3.7. Estructura i contingut de la Revisió del Pla E special Els objectius essencials de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat són l’adequació de la regulació urbanística del Parc Agrari, a les demandes i les necessitats actuals.


La present Revisió del Pla Especial s’estructura en dos grans blocs. El primer correspon a la informació bàsica sobre l’estat actual del Parc Agrari, que s’ha actualitzat per a la realització del present document. El segon bloc recull la proposta d’ordenació, realitzada a partir de l’anàlisi i valoració de la informació existent i d’acord amb els objectius de futur del Parc Agrari.

Els documents que integren la Revisió del Pla Especial són i s’estructuren de la següent manera:

1. Memòria descriptiva i justificativa Document que exposa els antecedents d’aquesta modificació i justifica els seus objectius.

2. Normes urbanístiques Relació de disposicions que, conjuntament amb la resta de documentació gràfica i escrita, regulen les possibles actuacions en el seu àmbit, mitjançant l’establiment de normes de caràcter general i normes específiques per a cada una de les zones.

3. Estudi econòmic i financer Contempla l’avaluació del cost econòmic i defineix els possibles terminis pel desenvolupament del Pla Especial a través del Pla de gestió i desenvolupament.

4. Plànols d’Informació

I.01 Ortofoto amb l’àmbit actual del Parc Agrari.

I.02 Àmbits actuals del Pla Especial i funcional del Parc Agrari.

I.03 Règim jurídic del sòl.

I.04 Planejament urbanístic.

I.05 Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Pla Especial.

I.06 Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

I.07 Espais naturals protegits.

I.08 Sistema hidrològic i rieres.

I.09 Infraestructures de transport.

I.10 Xarxa de carreteres i camins.

I.11 Xarxa de reg i drenatge.

I.12 Portes d’accés al Parc Agrari.

I.13 Patrimoni arquitectònic dins de l’àmbit del Pla Especial.

I.14 Edificis tradicionals i BCILs.

I.15 Estructura parcel·lària.

I.16 Usos actuals del sòl.

I.17 Activitats no agrícoles.

I.18 Orientació productiva.

I.19 Horts d’ús lúdic social.

I.20 Altres espais ambientalment rellevants.

I.21 Comparació dels límits segons el Pla especial vigent respecte la proposta de la Revisió.

5. Plànols d’Ordenació

O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto.

O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia.


O.03 Règim jurídic del sòl proposat per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari.

O.04 Zonificació proposada per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari.

O.05 Jerarquia de camins.

O.06 Ús social del Parc Agrari.

6. Annexes

A.01 Inventari d’Espais Naturals protegits.

A.02 Inventari de Portes d’Accés.

A.03 Inventari d’Edificis Tradicionals.

A.04 Inventari d’Activitats no Agrícoles.

A.05 Inventari d’Horts d’ús lúdic social.

A.06 Informe de mobilitat de la proposta urbanística a l’àmbit del Parc Agrari.

A.07 Servituds Aeronàutiques de l’aeroport de Barcelona-El Prat.

A.08 Informe de Seguridad Operacional dels Serveis Tècnics de l’aeroport del Prat.

A.09 Estudi paisatgístic i línies d’actuació en l’àmbit del Parc Agrari.

A.10 Reglament de règim d’ús dels horts lúdics socials d’iniciativa pública municipal.

A.11 Informe d’al·legacions i informes emesos pels organismes sectorials afectats.

A.12 Informe de sostenibilitat ambiental.

3.7.1. Delimitació de l’àmbit del Parc Agrari

És objecte d’aquest document la revisió dels límits del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat aprovat el desembre del 2003 atenent als canvis introduïts en el traçat de determinades infraestructures o a ajustos menors a la descripció precisa dels límits inclosa en el propi document vigent.

Les actuacions que provoquen els reajustaments més significatius del límit actual del Pla Especial es produeixen als municipis següents:

a) El Prat de Llobregat, per adaptar-se a l’àmbit del P.D.U. de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Baix Llobregat – ARES “Eixample Sud” i “Ronda Sud – Aeroport Prat”, aprovat el 13 de març del 2009.

b) Sant Boi de Llobregat, per adequar-se al nou traçat de la connexió entre la Ronda Litoral i l’autopista C-32 i, els nous accessos al nucli urbà de Sant Boi de Llobregat. També s’ajusta el límit a la realitat construïda en la peça de sòl qualificada de sistema de serveis tècnics (clau 4), situada entre l’autovia C-32 i la carretera de Sant Boi al Prat de Llobregat C-31c, aïllada físicament del Parc Agrari.

c) Sant Feliu de Llobregat, per adaptar-se a l’àmbit de la M.P.G. Connexió prolongació c/ Anselm Clavé i del Pla, aprovat el 2 d’abril del 2007, i posterior P.M.U. en l’àmbit de connexió de la prolongació del c/ Anselm Clavé ampliació amb c/ del Pla, aprovat el 27 de març del 2008.

d) Castelldefels i Gavà, excloent un terrenys emplaçats a la vora de l’actual límit definit pel planejament vigent de l’equipament olímpic del “Canal de Rem”, i ocupada per instal·lacions esportives vinculades a aquest equipament.

e) Santa Coloma de Cervelló, incloent terrenys agrícoles muntanyencs de secà, a ambdues vessants de la riera de Can Julià, a la serralada de l’Ordal.


L’àmbit discontinu resultant d’aquestes modificacions té una superfície total de 3.348,21 hectàrees, que es divideix en quatre subàmbits:

• Un subàmbit supramunicipal de 3.159,27ha distribuïdes respectivament en 13 municipis de la comarca del Baix Llobregat, pertanyents a l’àrea metropolitana de Barcelona: Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Pallejà i El Papiol.

• Un subàmbit inclós al delta del Llobregat, pertanyent del terme municipal del Prat de Llobregat, de 152,97ha de superfície.

• Dos subàmbits inclosos als espais agrícoles de muntanya de la serra de l’Ordal, pertanyents al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de 13,21 i 22,76 hectàrees de superfície respectivament.

Quatre d’aquest municipis esmentats, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i El Prat de Llobregat, aporten més de les dues terceres parts de la superfície total de l’àmbit.

La delimitació del nou àmbit del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat queda definida en els plànols d’ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia (escala 1:25.000), del present document.

3.7.2. Orientació de la normativa de la Revisió del Pla Especial

El contingut propi de la Revisió del Pla Especial el formen aquelles determinacions de caràcter normatiu definides en els plànols d’ordenació i en les Normes urbanístiques.

Les Normes urbanístiques defineixen dos tipus de regulacions, en funció de l’àmbit d’aplicació. Així, s’estableixen determinacions normatives bàsiques per a les zones agrícoles (claus 24a i 24b del present document) i agrícoles amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c del present document), i determinacions complementàries pels sistemes inclosos en la resta de l’àmbit del Parc Agrari (claus 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 29, i SH).

Com a criteri general, totes les actuacions que es desenvolupin dins l’àmbit del Parc Agrari hauran de ser estrictament respectuoses amb les activitats agràries, i amb la preservació de les espècies vegetals i animals que hi habiten.


Els usos dominants a les zones agrícoles, i admesos per la Normes urbanístiques del PGM, en principi i sota les condicions que s’estableix, són l’agrícola i el ramader.

A més, es consideren admissibles les activitats directament vinculades amb l’ús agrari, per la qual cosa, la present Revisió del Pla Especial interpreta que el conjunt d’usos admesos és el següent:

• Agrícola. Com a ús principal del Parc Agrari, atendrà a les condicions necessàries per tal d’assolir una agricultura competitiva, rendible i integrada en el medi.

• Agroelaboració. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional i limitat a activitats de manipulació, primera transformació, envasat i conservació de productes del Parc Agrari

• Ramader. Estarà limitat a les granges avícoles, així com a les de bestiar oví, boví, cabrum i equí. No s’admeten granges de l’Annex I de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental.

• Habitatge rural. Estarà limitat als existents a l’entrada en vigor del Pla Especial i als que s’implantin en masies o edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del present document o als catàlegs municipals.

• Turisme rural. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària. Inclou aquelles activitats que potenciïn els valors del Parc Agrari, els seus productes i els seus productors. El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors agraris i naturals del territori, i es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

• Petit comerç (venda directa). Estarà directament vinculat a l’agricultor professional i limitat a la comercialització al detall de productes agrícoles i pecuaris procedents de la pròpia explotació dins del Parc Agrari.

• Aparcament. Estarà limitat a la guarda de la maquinària vinculada a l'activitat agrària i a petites zones d'aparcament vinculades a les dotacions del Parc Agrari.

• Magatzem. Estarà limitat a l’emmagatzematge de productes agrícoles i pecuaris vinculats a la pròpia explotació agrària, i d’envasos, maquinària, eines i equips de reg i fertirrigació i vehicles agrícoles.

• Lleure i/o educativa. S’admet només aquell vinculat a la dimensió productiva i ambiental del Parc Agrari, de forma que el seu interès sigui màxim, i l’impacte sobre l’agricultura i els valors naturals del territori mínim.

Es permetran el horts lúdic socials que compleixin les determinacions establertes en aquestes Normes urbanístiques.

• Hípica. El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns, a la circulació i a la xarxa de camins, ni sobre els valors agraris i naturals del territori.

• Investigació i recerca. S’admet només aquell vinculat a la dimensió productiva i ambiental del Parc Agrari, de forma que el seu interès sigui màxim, i l’impacte sobre l’agricultura i els valors naturals del territori mínim.


• Restauració. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària. El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors naturals del territori, i es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

• Petits equipaments propis del Parc Agrari i infraestructures mediambientals i de xarxes de serveis que s’hagin d’emplaçar en el medi rural.

La delimitació de les zones i dels sistemes queda definida en el plànol d’ordenació O.04 Zonificació proposada per la MpPGM en l’àmbit del Parc Agrari (escala 1:25.000) del present document.

a) Les activitats no agrícoles

Aquelles activitats que no responen estrictament a una estructura productiva agrícola i que comporten un grau d’artificialització més o menys elevat, però que s’ubiquen a l’espai rural, les podem classificar entre activitats complementàries o admeses i activitats no admeses.

Les activitats complementàries o admeses són totes aquelles que la Revisió del Pla Especial permet i que són un mecanisme per afavorir la viabilitat i el reemplaçament generacional d’aquestes explotacions agràries, i la seva difusió social.

Les activitats no admeses són totes aquelles que no s’ajusten a la normativa vigent. Entre aquestes activitats es diferencien les que tenen llicència d’activitats vigent atorgada per l’administració corresponent, les quals tindran la consideració d’usos disconformes, i les que es troben implantades il·legalment, que tindran la consideració d’usos fora d’ordenació.


Cal evitar la dispersió sistemàtica d’usos periurbans a l’interior del Parc Agrari, i corregir aquesta tendència de manera que l’impacte sigui el menor possible.

b) La zona rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari

En aquest sentit es planteja una zona de serveis complementaris vinculat al Parc Agrari d’àmbit discontinu als dos marges de la carretera de València, en terrenys degradats i de difícil restauració de les qualitats físiques del sòl per l’activitat agrària, i amb una bona connectivitat amb la xarxa viària bàsica. La majoria d’ells eren parcel·les on en la dècada dels anys seixanta s’havien fet extracció d’àrids i es va perdre la capa de terres vegetals.

En aquesta zona s’hi poden concentrar usos que complementin l’ús agrícola dominant, com instal·lacions que gestionin el tractament de residus orgànics que genera el parc, instal·lacions de compostatge, instal·lacions d’aprofitament de la biomassa generada al parc, serveis de suport al parc en l’àmbit de la gestió, producció i comercialització, així com aquelles activitats relacionades amb el medi agrari i compatibles amb l’ús agrícola de l’entorn i la preservació del medi ambient.

Amb aquesta zonificació se li vol donar un valor afegit a aquest terrenys degradats, permetent la implantació d’altres usos no estrictament agraris, però íntimament vinculats amb l’agricultura professional, donant servei i consolidant així l’activitat agrícola del Parc Agrari.

Les obres i els usos admesos en aquesta zona hauran de garantir en tots els casos la preservació d’aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, essent compatibles amb les activitats agràries implantades en el seu entorn immediat i que la justifiquen, i amb els valors naturals del territori. Caldrà adoptar solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures.

c) Mesures de restauració de les qualitats del sòl

Pel que fa a la protecció i restauració de les qualitats físiques del sòl, totes les actuacions que es desenvolupin dins de l’àmbit del Parc Agrari hauran de ser respectuoses amb l’activitat agrària. En aquest sentit, s’estableixen mesures respecte de l’execució d’obres, pas de maquinària i vehicles pesats, amuntegament de materials, etcètera, per tal d’assegurar el menor impacte possible sobre el sòl i, en cas de que es produeixi, garantir la seva restitució a l’estat òptim per al seu conreu amb els mitjans adequats.

d) Edificacions tradicionals i patrimoni cultural i arquitectònic

Pel que fa a les edificacions tradicionals dins l’àmbit del Parc Agrari, s’ha fet un exhaustiu treball de camp i d’actualització de la informació prèvia, fruit del qual neix l’Inventari d’edificis tradicionals, que constitueix l’annex A03 del present document.

El llistat de l’inventari està format per aquelles edificacions tradicionals d’interès arquitectònic o paisatgístic que, tot i que poden no estar incloses en el Patrimoni Històric-Artístic, corresponen a una estructura correcta de colonització del territori que cal mantenir, conservar i millorar, a no ser que es trobin en estat de ruïna.


El present llistat té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix el TRLU, en el seu article 50.2. A aquest llistat es podran incorporar, a tots els efectes, totes aquelles altres localitzades dins de l’àmbit del Pla Especial i reconegudes en els corresponents catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic, o bé en el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix l’article 50.2 del TRLU.

e) Determinacions complementàries dels sistemes urbanístics

Les determinacions complementàries de la present Revisió del Pla Especial busquen assegurar el manteniment de l’estructura i funcionalitat de l’espai agrícola, minimitzant els efectes de la fragmentació produïda per les noves infraestructures, aconseguint la màxima integració amb l’entorn i, en general, el mínim impacte ambiental, tant sobre els sistemes naturals com sobre la pròpia activitat agrària.

Les determinacions complementàries del Sistema de parcs i jardins (clau 6 del PGM) busquen la integració d’aquests espais en el conjunt del Parc Agrari a través de la seva doble funció ambiental i de lleure. Pel que fa al Sistema hidrològic (clau SH), els criteris tenen el doble vessant d’assegurar, d’una banda, la dinàmica natural del riu Llobregat i, de l’altra, compatibilitzar els usos agrícoles dels seus marges amb les restriccions derivades de la zonificació de l’espai fluvial.

Finalment, les determinacions complementàries per a la resta de sistemes inclosos en l’àmbit territorial del Parc Agrari afecten sòls qualificats com a Sistema ferroviari (clau 3 del PGM), Serveis tècnics metropolitans (clau 4 del PGM), Xarxa viària bàsica (clau 5 del PGM), Equipaments comunitaris i dotacions (clau 7 del PGM), Protecció de sistemes generals (clau 9 del PGM) i Reserva natural (clau 29 del PGM). En tots el casos, aquests sòls es regulen per les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents, i els diferents plans urbanístics i especials que els desenvolupin.

3.8. Justificació de la proposta urbanística

3.8.1. Justificació respecte les determinacions del PTMB

D’acord amb l’apartat 3 de l’article 1.16 de les Normes d’ordenació territorial del PTMB s’inclou aquest apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del present document respecte les determinacions fixades pel propi PTMB.

A més, a la documentació gràfica s’adjunta el plànol d’informació I.05 Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Ple Especial (escala 1:25.000), a on es determinen aquests límits, sense perjudici d’ajustaments de detall, complint així amb l’article 2.4 de les Normes d’ordenació territorial del PTMB.

Les propostes que planteja la present Revisió del Pla Especial, que s’han d’entendre en relació a la Modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat que es tramita en paral·lel, no entren en contradicció amb les determinacions fixades pel PTMB:

• L’objectiu de les claus 24a, 24b i 24c és el de preservar, desenvolupar i millorar el patrimoni agrari i natural de la vall baixa i del delta del Llobregat en la línia del


desenvolupament sostenible de l'agricultura periurbana, on convergeixen tres tipus d'interessos: el productiu de l’activitat econòmica agrària, l’ecològic i ambiental dels sistemes naturals que conté i el social del manteniment i ús d’un paisatge agrari de qualitat i de les activitats educatives i recreatives que el Parc Agrari pot acollir.

• Totes les activitats i edificacions admeses en aquestes claus queden incloses dins dels supòsits que s’estableix als articles 2.6 i 2.11 de les Normes d’ordenació territorial del PTMB.

• La delimitació de la zona 24c respon a la voluntat de concentrar tots aquells serveis complementaris vinculats a l’activitat agrària del Parc Agrari en zones degradades i de difícil restauració de les qualitats físiques del sòl, i amb una bona connectivitat amb la xarxa viària bàsica, sense afectar la connectivitat territorial, evitant interferir els connector ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural i cultural. Aquesta zona es desenvoluparà a través del planejament derivat.

• La Revisió del Pla Especial respecte dins del seu àmbit d’actuació, la continuïtat dels connectors ecològics que es determinen al PTMB: en sentit mar-muntanya la riera de Canyars i la de Sant Climent, i en sentit transversal connectant la serralada de Collserola i les serres de l’Ordal, a l’alçada dels termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Feliu de Llobregat, i més al nord als termes municipals de Pallejà i el Papiol.

3.8.2. Justificació respecte al document de referèn cia de l’OTAA

Hi ha una part dels suggeriments dels document de referència de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que no s’han estimat per la seva inviabilitat. Aquests suggeriments desestimats, així com les raons que ho expliquen, s’exposen a continuació:

• Totes les zones protegides per legislació sectorial haurien de ser qualificades com a reserva natural (clau 29), garantint la prevalença de la normativa específica que regula aquests espais naturals.

Les Normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial deixa clar que:

a) La regulació dels espais naturals protegits inclosos dins de l’àmbit del Pla Especial serà la que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans especials que els desenvolupin.

b) No és convenient zonificar l’àmbit de cada un dels espais protegits sota una qualificació urbanística perquè desdibuixa l’específica regulació de cada un dels tipus d’espais protegits i rigiditza les possibles modificacions de l’àmbit d’aquests espais. És millor garantir per la via de la normativa que qualsevol dels espais protegits actuals o els que es puguin crear o ampliar en el futur, estarà subjecte a la corresponent regulació sectorial.

• Estudiar la possibilitat d’incloure dins de l’àmbit d’actuació els terrenys següents:

a) Gavà: franja de SNU existent al sud de l’autopista C-32.

Dins de la franja de SNU existent al sud de l’autopista C-32 es troba el sector de Matabous i part del sector del Joncs, sectors de futur desenvolupament d’activitat


econòmica, així com el Centre de Control del Trànsit Aeri d’AENA (clau 4) i dos gardens, un d’ells situat en una zona qualificada amb la clau 10h (sistema dotacional hoteler). En l’actualitat l’activitat agrària es concentra en un petit àmbit dins del sector de Matabous.

Bona part de l’àmbit es troba inclòs dins dels espais oberts de protecció preventiva definits pel PTMB.

No és voluntat de l’Ajuntament de Gavà incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari.

b) Viladecans: àmbit de SUND localitzat a la plana deltaica, entre la reserva natural del Remolar-Filipines i l’estany de la Murtra.

A l’àmbit de SUND localitzat a la plana deltaica, entre la reserva natural del Remolar-Filipines i l’Estany de la Murtra, l’Ajuntament projecta el Parc del Delta, que pretén recuperar el front litoral del municipi, protegir i potenciar els espais naturals i agrícoles del delta, regenerar el paisatge deltaic i integrar altres activitats turístiques i de lleure.

No és voluntat de l’Ajuntament de Viladecans incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari.

c) El Prat de Llobregat: àmbit de SUND delimitat pel traçat de l’autopista C-31 i la B-20, travessat pel Canal de la Dreta del Llobregat.

A l’àmbit de SUND existent al nord del nucli urbà, delimitat pel traçat de l’autopista C-31 i la B-20, i qualificat amb la clau 11 (Centre direccional) pel PGM, l’Ajuntament pretén desenvolupar el Centre direccional Prat Nord, una transformació urbanística del sector en zona d’activitat econòmica i residencial. El PTMB l’inclou dins de les àrees d’extensió urbana d’interès metropolità.

No és voluntat de l’Ajuntament del Prat de Llobregat incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari.

d) L’Hospitalet de Llobregat: àmbit de SUND de can Trabal.

L’àmbit de SUND de Can Trabal, qualificat amb la clau 6 (Parcs i jardins urbans) pel PGM, es troba aïllat territorialment del Parc Agrari del Baix Llobregat per la xarxa bàsica viària, a la vora del nus de connexió entre de l’autovia A-2 i la Ronda Litoral i de Dalt.

No és voluntat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari.

e) Sant Boi de Llobregat: àmbit de SUND existent a l’est del barri els Vinyets i Moli Vell, separat del complex esportiu Can Parellada pel traçat de la C-245 i l’autopista C-32.

A l’àmbit de SUND a l’est del barri dels Vinyets i Molí Vell, al costat del complex esportiu de Can Parellada s’estan executant les obres per adequar-se al nou traçat de connexió entre la ronda Litoral i l’autopista C-32 i, els nous accessos al nucli urbà de Sant Boi de Llobregat.


Un cop s’hagin executat les obres, l’única cosa que s’incorporaria al Parc Agrari seria un vial, una rotonda i un espai residual entre aquesta i la c-245. És millor redefinir l’àmbit pel límit del nus viari projectat.

f) Sant Joan Despí: àmbit de SUND entre l’autovia A-2 i el barri de Fontsanta i Can Fatjó.

L’àmbit de SUND localitzat al marge esquerra del riu Llobregat, entre l’autovia A-2 i els barris de la Fontsanta i Can Fatjó, qualificat amb la clau 7 (Equipaments comunitaris i dotacions) pel PGM, es desenvolupa en l’actualitat l’activitat agrària.

L’Ajuntament de Sant Joan Despí no ha manifestat la seva intenció d’incloure aquests terrenys dins l’àmbit del Parc Agrari.

g) Sant Vicenç dels Horts: franja de SUD afectada pel “Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat”.

L’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts ha manifestat en alguna ocasió la seva voluntat d’incorporar l’àmbit adscrit, al Parc Agrari, però es dona el fet que aquest espai està classificat de sòl urbanitzable delimitat subjecte a les determinacions del Pla Director Urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat.

El Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat i la corresponent Modificació puntual del PGM no tenen rang jurídic suficient per modificar les determinacions d’un Pla Director.

Caldria fer una Modificació del Pla Director que suprimís l’àmbit de sòl urbanitzable delimitat i el classifiqués de sòl no urbanitzable. Un cop aprovada aquesta reclassificació el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat podria incorporar-lo al seu àmbit.

• Reconsiderar la ubicació proposada pel trasllat de la reserva d’equipaments del terme municipal de Gavà.

S’han localitzat les reserves d’equipaments en sòls de pitjors condicions per els usos agrícoles i més pròxims al nucli urbà de Gavà.

• El document urbanístic ha de valorar la possibilitat de restaurar i regenerar els espais degradats per tal de recuperar-ne els usos agraris i estudiï alternatives d’emplaçament dels serveis i equipaments fora de l’àmbit del Parc Agrari.

Amb aquesta zonificació (clau 24c) se li vol donar un valor afegit a aquest terrenys degradats, permetent la implantació d’altres usos no estrictament agraris, però íntimament vinculats amb l’agricultura professional, donant servei i consolidant així l’activitat agrícola del Parc Agrari.

S’ha de tenir en compte que la regeneració dels sòls degradats no només s’ha de analitzar des d’un punt de vista medioambiental. Existeixen altres condicionants, econòmics (cost de la restauració del sòl) i/o sociològics (inconvenients per la ciutadania derivats d’emplaçar aquestes activitats a prop del nucli urbà), que poden assolir un major pes específic segons la casuística.


• L’ús d’hípica no aporta qualitat ni valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic, ni potencia la protecció de l’activitat agrícola i per tant, no s’adiu als objectius del Parc Agrari.

Un dels objectius del Parc Agrari és la regulació de l’ús social i, en aquest sentit, les hípiques són una part d’aquest ús. Tanmateix es procura des de la normativa del Pla Especial limitar al màxim la possibilitat d’implantar noves hípiques en l’àmbit del Parc Agrari.

En canvi s’han incorporat, tant al present document com a la MpPGM que es tramita en paral·lel, els aspectes del document de referència següents:

• L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) planteja les modificacions pertinents en la definició d’objectius i criteris ambientals i, l’anàlisi d’alternatives.

Annex A12. Informe de Sostenibilitat Ambiental del present document.

• S’incorpora a la documentació gràfica un plànol que identifica els elements ambientals més rellevants. Al document de l’ISA aquesta informació es desenvolupa d’una manera més exhaustiva del present document.

Plànol d’informació I.21 Altres espais ambientalment rellevants i Annex A12. Informe de Sostenibilitat Ambiental.

• S’elimina totes aquelles reserves de sòl per a infraestructures que han quedat obsoletes i s’adapta el planejament a les ja executades.

Plànol d’ordenació O.04 Zonificació proposada per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari del present document.

• D’acord amb la proposta del document de referència de la Direcció General d’Urbanisme es modifiquen les condicions de regulació d’aquesta zona per evitar dinàmiques urbanitzadores i efectes indesitjats d’impacte paisatgístic. Es redueix l’ocupació del sòl i l’edificabilitat i s’estableixen determinacions complementàries per evitar l’efecte barrera i per millorar la seva integració en el Parc Agrari.

Articles 31 i 38 de les Normes urbanístiques del present document.

• Es justifica l’ampliació de la zona qualificada de serveis tècnics (clau 4) per l’execució del projecte de millora del Centre de tractament de Residus Municipals de Gavà. A més, s’ajusta la zona també qualificada de serveis tècnics (clau 4) a l’àmbit que ocupa en l’actualitat la Planta de transvasament de Residus Municipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


• Es modifica l’emplaçament de la reserva d’equipaments de Sant Boi de Llobregat i es resitua al “Pla d’en Mas” ajustant-se estrictament als sòls més degradats i de pitjors condicions agrícoles.



• Es reformula la definició de naus de processament i s’adapta a l’ús d’agroel·laboració definit a l’article 29 de les Normes urbanístiques del present document.

Articles 35 i 36 de les Normes urbanístiques del present document.

3.9. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

La proposta urbanística del Pla Especial està orientada principalment a preservar i optimitzar el patrimoni agrari i natural del Parc Agrari del Baix Llobregat en el marc de continuïtat de l’activitat agrària, de preservació de les zones naturals i consolidació de l’ús social, i per tant, la seva incidència per generar nova mobilitat és molt reduïda.

Des d’un punt de vista de la mobilitat generada, la proposta urbanística implicarà canvis poc rellevants en termes de generar nous viatges a l’àmbit del parc i, que els canvis que en qualsevol cas es puguin derivar de la proposta, responen a una ocupació i uns usos en sòl rústic que presenten unes intensitats i una problemàtica que no queda específicament recollida dins el marc del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

D’altra banda, en termes de connectivitat el Parc Agrari del Baix Llobregat s’emplaça en un territori metropolità que presenta un nivell d’accessibilitat molt elevat per la presència d’importants infraestructures viàries i ferroviàries.

Per la mobilitat d’escala més local, la xarxa viària estructurant del parc garanteix una bona connectivitat als seus usuaris, i en especial a tota la mobilitat lligada directament amb l’activitat agrària. Des del punt de vista de l’ús social, la localització al llarg del seu perímetre d’una vintena d’estacions ferroviàries i d’un nombre important de línies d’autobús, garanteix l’accés en transport públic al Parc Agrari.

Per últim, destaquen les actuacions proposades per potenciar l’ús de la bicicleta i dels vianants, amb el reforç d’unes portes d’accés al Parc Agrari ben connectades als principals nodes de transport públic, la regulació d’uns camins d’ús agrari compatible amb l’ús social i la jerarquització de la xarxa interna de camins entre d’altres mesures.

Totes aquestes accions posen de relleu la voluntat per potenciar a l’àmbit del Parc Agrari una mobilitat més racional i estructurada d’acord amb les necessitats de l’activitat agrària i de l’ús social, així com de la preservació de les zones naturals protegides. A més, amb posterioritat a l’aprovació del document urbanístic, es redactarà un Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari que definirà el marc general d’actuació, fixant i planificant les mesures concretes de gestió per assolir el objectius del parc.

Per totes aquestes raons, desenvolupades i justificades a l’Annex A.06 del present document, “Informe sobre mobilitat de la proposta urbanística a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat” es considera que el present Pla Especial, d’acord amb el seu contingut i abast, no li cal aportar l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada. També s’adjunta informe de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) on consideren que per la naturalesa d’aquest Pla Especial no ha d’emetre informe preceptiu.


Barcelona, març de 2014

L’equip redactor,

Josep Maria Carreras Quilis, arquitecte Xavier Mariño Bermúdez, arquitecte

Mariona Figueras Nart, arquitecta

Josep Maria Carreras Quilis Arquitecte coordinador

Normativa Revisió del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat 1

REVISIÓ del PLA ESPECIAL II. Normes Urbanístiques



Índex

II. NORMES URBANÍSTIQUES

TÍTOL I. DETERMINACIONS GENERALS .................. ................................................................... 5

CAPÍTOL PRIMER. NATURALESA I ABAST DEL PLA ............................................................................. 5

Article 1. Marc legal .................................................................................................................. 5

Article 2. El desenvolupament urbanístic sostenible com a principi orientador del Pla Especial .................................................................................................................................... 5

Article 3. Definició i objectius del Parc Agrari ........................................................................... 6

Article 4. Àmbit d'aplicació........................................................................................................ 7

Article 5. Documents del Pla Especial ..................................................................................... 7

Article 6. Determinacions de caràcter normatiu ....................................................................... 8

Article 7. Obligatorietat ............................................................................................................. 8

Article 8. Interpretació .............................................................................................................. 9

Article 9. Vigència ..................................................................................................................... 9

Article 10. Modificacions puntuals del Pla Especial ................................................................. 9

Article 11. Revisió del Pla Especial ........................................................................................ 10

CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL PLA ESPECIAL ............................................ 11

Article 12. Iniciativa i competència pel desenvolupament del Pla Especial ........................... 11

Article 13. Els instruments de planejament derivat ................................................................ 11

Article 14. Execució del Pla Especial ..................................................................................... 11

CAPÍTOL TERCER. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL .............................................................................. 12

Article 15. Règim urbanístic del sòl ........................................................................................ 12

Article 16. Qualificacions urbanístiques ................................................................................. 12

CAPÍTOL QUART. GESTIÓ DEL PARC AGRARI .................................................................................. 13

Article 17. Òrgan gestor del Parc Agrari ................................................................................ 13

Article 18. El Pla de gestió i desenvolupament ...................................................................... 13

Article 19. Finalitats del Pla de gestió i desenvolupament ..................................................... 14

TÍTOL II. DETERMINACIONS PER A LES ZONES .......... ............................................................ 15

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS .................................................................................. 15

Article 20. Determinacions bàsiques ...................................................................................... 15

Article 21. Espais naturals protegits ....................................................................................... 15

Article 22. Servituds aeronàutiques acústiques ..................................................................... 15

Article 23. Servituds aeronàutiques........................................................................................ 15

Article 24. Agricultura professional i explotació agrària prioritària ......................................... 16

Article 25. Parcel·lacions ........................................................................................................ 16

Article 26. Restauració i conservació de les qualitats físiques del sòl ................................... 16

Article 27. Moviment de terres ................................................................................................ 17

Article 28. Sòls contaminats ................................................................................................... 18

CAPÍTOL SEGON. REGULACIÓ DEL USOS ........................................................................................ 19

Article 29. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b) .................................. 19

Article 30. Rústic protegit de valor agrícola amb servituds aeronàutiques (clau 24a) ........... 20

Article 31. Rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c) . 21

Article 32. Usos no admesos .................................................................................................. 21

Article 33. Construccions i usos preexistents no admesos .................................................... 21


CAPÍTOL TERCER. EDIFICACIONS ................................................................................................... 23

Article 34. Edificació tradicional.............................................................................................. 23

Article 35. Edificacions permeses .......................................................................................... 23

CAPÍTOL QUART. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ .................................................................................. 25

Article 36. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b) .................................. 25

Article 37. Rústic protegit de valor agrícola amb servituds aeronàutiques (clau 24a) ........... 28

Article 38. Rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c) . 28

Article 39. Construccions pròpies de l'ús ramader ................................................................. 29

Article 40. Hivernacles ............................................................................................................ 29

Article 41. Horts lúdic socials ................................................................................................. 30

Article 42. Construccions pròpies de l'ús d'hípica .................................................................. 32

Article 43. Integració paisatgística.......................................................................................... 32

Article 44. Tancaments ........................................................................................................... 34

CAPÍTOL CINQUÈ. INFRAESTRUCTURES PRÒPIES DEL PARC AGRARI ................................................ 35

Article 45. Restauració i conservació d’infraestructures agràries .......................................... 35

Article 46. Determinacions per a la xarxa de camins ............................................................. 35

Article 47. Determinacions per a la xarxa de reg i drenatge .................................................. 35

TÍTOL III. DETERMINACIONS PER ALS SISTEMES ........ .......................................................... 37

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS .................................................................................. 37

Article 48. Regulació dels sistemes........................................................................................ 37

Article 49. Desenvolupament dels sistemes .......................................................................... 37

CAPÍTOL SEGON. DETERMINACIONS COMPLEMENTÀRIES PER ALS SISTEMES INCLOSOS DINS DE

L'ÀMBIT DEL PARC AGRARI ............................................................................................................ 38

Article 50. Sistema de parcs i jardins urbans (clau 6) ............................................................ 38

Article 51. Sistema hidrogràfic (clau SH) ............................................................................... 38

Article 52. Sistema ferroviari (clau 3) ..................................................................................... 39

Article 53. Serveis tècnics (clau 4) ......................................................................................... 39

Article 54. Xarxa viària bàsica (clau 5) ................................................................................... 39

Article 55. Equipaments comunitaris i dotacions (clau 7) ...................................................... 40

Article 56. Protecció de sistemes generals (clau 9) ............................................................... 40

Article 57. Reserva natural (clau 29) ...................................................................................... 41

Llistat d’edificacions tradicionals ............... .......................................................................... 42


Normes urbanístiques de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobre gat

TÍTOL I. Determinacions generals

Capítol Primer. Naturalesa i abast del Pla

Article 1. Marc legal

1. Aquest document forma part de la revisió del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (d’ara endavant, Pla Especial), aprovat definitivament en data de 17 de desembre de 2003 i publicat en el DOGC núm. 4216, en data de 10 de setembre de 2004. El document té el caràcter i la naturalesa jurídica d'un pla especial urbanístic i es formula a l'empara del règim de competències i de procediments establert en el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (d’ara endavant, TRLU), (DOGC núm. 5686, de 5 d’agost de 2010), en la redacció donada per la Llei 3/2012 de 22 de febrer (DOGC núm. 9942, de 29 de febrer de 2012), així com en el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (d’ara endavant, RLU), (DOGC núm. 4682, de 24 de juliol de 2006).

2. També es redacta aquest Pla Especial d'acord i en coherència amb la legislació territorial, urbanística i sectorial vigent a Catalunya.

3. Així mateix, i pel que fa concretament als sòls no urbanitzables inclosos en l'àmbit territorial del delta del Llobregat, que tenen la consideració de rústic protegit de valor agrícola (clau 24), aquest Pla Especial es formula en desenvolupament del Pla General Metropolità de 1976 (en endavant, PGM) i en compliment del que disposa l'article 158 de les seves Normes urbanístiques. En aquest sentit, aquestes Normes urbanístiques desenvolupa les determinacions del PGM i les seves modificacions per aquest tipus de sòl.

4. La major part dels sòls corresponents a l’àmbit territorial d’aquest Pla Especial estan subjectes a la categoria d’espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari que estableix el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (d’ara endavant, PTMB), aprovat definitivament per acord de la Generalitat de Catalunya, el 20 d’abril de 2010.

5. El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (d’ara endavant, PDUSC), aprovat definitivament el 25 de maig de 2005, delimita unes unitats territorials de regulació del sòl costaner dins de l’àmbit territorial d’aquest Pla Especial, i les defineix com a Sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1) i Sòl no urbanitzable costaner inclòs en el PEIN (clau NU-CPEIN).

Article 2. El desenvolupament urbanístic sostenible com a pr incipi orientador del Pla Especial

1. Aquest Pla Especial es formula sota el principi general, establert en els articles 3 del


TRLU i 3 del RLU, del desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta l’harmonització de les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. En aquest sentit, aquest Pla Especial incorpora les directrius fixades per l'article 9 del mateix TRLU, i dóna eines a les administracions amb competència en matèria urbanística per tal que vetllin per la seguretat i el benestar de les persones, amb uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

3. El desplegament de les activitats en el Parc Agrari haurà de complir les directrius sectorials del departament competent en matèria d’agricultura (relatius a la protecció del medi natural, bones condicions agràries i mediambientals, gestió de dejeccions ramaderes i de fertilització nitrogenada en zones vulnerables, utilització de productes fitosanitaris, etc.), i no admetrà aquells tipus de cultius o pràctiques agrícoles que posin en perill la qualitat productiva i ambiental del Parc Agrari.

Article 3. Definició i objectius del Parc Agrari

1. S'entén per Parc Agrari aquell àmbit d’activitat agroeconòmica a on es vol preservar la base territorial de la seva incorporació al procés urbà i, fomentar i consolidar la presència de l’agricultura professional, mitjançant programes específics, en un marc que harmonitzi la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

2. L’objectiu principal del Parc Agrari del Baix Llobregat és el de preservar, desenvolupar i millorar el patrimoni agrari i natural de la vall baixa i del delta del Llobregat en la línia del desenvolupament sostenible de l'agricultura periurbana, on convergeixen tres tipus d'interessos:

a) L'interès productiu de l'activitat econòmica.

b) L'interès ecològic i ambiental dels sistemes naturals que conté.

c) L'interès social del manteniment i ús d'un paisatge agrari de qualitat i de les activitats educatives i recreatives que el Parc pot acollir.

Com a conseqüència, el Pla Especial ha d’assentar les bases per a la coexistència equilibrada i harmònica de tots aquests interessos.

3. Són objectius específics del Parc Agrari del Baix Llobregat:

a) A nivell productiu i econòmic, estructurar l'espai agrari per tal de garantir les condicions necessàries per a una producció agrària competitiva i de qualitat, i fer possible la modernització de les empreses agràries per tal que puguin millorar o assolir la seva viabilitat empresarial.

b) A nivell ecològic i ambiental, garantir la supervivència del sistema d'espais naturals i preservar la seva riquesa biològica, en un entorn paisatgístic de qualitat.

c) A nivell social i cultural, preservar el patrimoni construït i el paisatge i estructurar l'espai agrari per tal de facilitar l'ús social ordenat, en la mesura que sigui


compatible, com a espai per al lleure i l'educació ambiental.

Article 4. Àmbit del Pla Especial

1. Aquest document revisa els límits del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat vigent, ampliant-lo amb espais agraris de muntanya, i adaptant-lo als canvis introduïts en el traçat de determinades infraestructures o a ajustos menors a la descripció precisa dels límits inclosa en el propi document vigent.

2. L'àmbit del Pla Especial és el que està delimitat en els plànols d'ordenació O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto i O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia (escala 1:25.000).

3. Els terrenys objecte d'ordenació per aquest Pla Especial comprenen sòls pertanyents als municipis de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Papiol, el Prat de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans, corresponents a la comarca del Baix Llobregat. La superfície total de l'àmbit territorial d’aquesta revisió del Pla Especial és de 3.348,21ha.

Article 5. Documents del Pla Especial

Els documents que integren aquest Pla Especial són els següents:

1. Memòria descriptiva i justificativa

2. Normes urbanístiques

3. Estudi econòmic i financer

4. Plànols d'informació

I.01 Ortofoto amb l’àmbit actual del Parc Agrari.

I.02 Àmbit actuals del Pla Especial i funcional del Parc Agrari.

I.03 Règim jurídic del sòl.

I.04 Planejament urbanístic.

I.05 Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Pla Especial.

I.06 Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner.

I.07 Espais naturals protegits.

I.08 Sistema hidrològic i rieres.

I.09 Infraestructures de transport.

I.10 Xarxa de carreteres i camins.

I.11 Xarxa de reg i drenatge.

I.12 Portes d’accés al Parc Agrari.

I.13 Patrimoni arquitectònic dins de l’àmbit del Pla Especial.

I.14 Edificis tradicionals i BCILs.

I.15 Estructura parcel·lària.

I.16 Usos actuals del sòl.

I.17 Activitats no agrícoles.


I.18 Orientació productiva.

I.19 Horts d’ús lúdic social.

I.20 Altres espais ambientalment rellevants.

I.21 Comparació dels límits segons el Pla especial vigent respecte la proposta de la Revisió.

5. Plànols d’ordenació

O.01 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre ortofoto.

O.02 Àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat sobre cartografia.

O.03 Règim jurídic del sòl proposat per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

O.04 Zonificació proposada per la MpPGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat.

O.05 Jerarquia de camins.

O.06 Ús social del Parc Agrari.

6. Annexes

A.01 Inventari d’Espais Naturals protegits.

A.02 Inventari de Portes del Parc Agrari.

A.03 Inventari d’Edificis Tradicionals.

A.04 Inventari d’Activitats no Agrícoles.

A.05 Inventari d’Horts d’ús lúdic social.

A.06 Informe de mobilitat de la proposta urbanística a l’àmbit del Parc Agrari.

A.07 Servituds aeronàutiques de l’aeroport de Barcelona-El Prat.

A.08 Informe de Seguridad Operacional dels Serveis Tècnics de l’aeroport del Prat.

A.09 Estudi paisatgístic i línies d’actuació en l’àmbit del Parc Agrari.

A.10 Reglament de règim d’ús dels horts lúdics socials d’iniciativa pública municipal.

A.11 Informe d’al·legacions i informes emesos pels organismes sectorials afectats.

A.12 Informe de sostenibilitat ambiental.

Article 6. Determinacions de caràcter normatiu

Són determinacions de caràcter normatiu totes aquelles que fixen la Memòria descriptiva i justificativa, les Normes urbanístiques i els Plànols d’ordenació del present Pla Especial.

Article 7. Obligatorietat

1. Les Normes urbanístiques d'aquest Pla Especial vincula tant a les administracions com als particulars. Qualsevol dispensa o excepció a aquesta regla general serà causa per reclamar la nul·litat de ple dret de l'acte que la provoqui.

2. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció sobre l'àmbit del Parc Agrari susceptible d'alterar-ne la seva realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, haurà d'ajustar-se a les disposicions contingudes en aquest Pla Especial.

3. L'obligatorietat esmentada en els punts anteriors no limita les facultats que corresponen als diferents ministeris i organismes de l'Administració de l'Estat,


departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya, i de les administracions locals per l'exercici, d'acord amb les previsions del Pla Especial, de les seves competències segons la legislació específica aplicable en cada cas.

Article 8. Interpretació

1. Les determinacions del Pla Especial i concretament aquestes Normes urbanístiques s'interpretaran d'acord amb el seu contingut, amb subjecció als objectius i finalitats expressats a la Memòria descriptiva i justificativa.

2. En la interpretació de les determinacions del Pla Especial que s'expressen gràficament en els plànols d'ordenació prevaldran aquells que siguin d'escala més gran (el divisor de l'escala més petit), és a dir, aquells en què la definició de les determinacions sigui més acurada.

3. Si es produeixen dubtes en la interpretació o contradiccions en la regulació de les previsions del Pla Especial entre els diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció i millora més alts dels valors agrícoles, ambientals i paisatgístics.

4. En aquelles àrees protegides d'acord amb la Llei 12/1985, d'espais naturals (o bé amb d'altres figures de protecció), que formen part de l'àmbit del Pla Especial, prevaldran les determinacions del planejament i dels instruments normatius sectorials vigents.

Article 9. Vigència

1. La vigència d'aquest Pla Especial s'inicia el mateix dia de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva al DOGC i es mantindrà mentre no es produeixi la seva revisió.

2. Des de la seva entrada en vigor, aquest Pla Especial produirà, en tot el que hi incideixi, els efectes establerts per la legislació urbanística i sectorial vigent.

3. Aquest Pla Especial, les seves Normes urbanístiques, Plànols d'ordenació i qualsevol altre document que l'integra, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i exigir-ne certificació als ajuntaments amb independència del dret a tal consulta i certificació davant qualsevol altre organisme públic.

Article 10. Modificacions puntuals del Pla Especial

1. Durant la vigència del Pla Especial i fins que no es produeixi la seva revisió, les modificacions puntuals que es puguin formular s’hauran de tramitar amb els mateixos requisits formals i de procediment que s'hagin dut a terme per a l'aprovació del Pla Especial, sens perjudici d’allò establert en l’article 96 i següents del TRLU.

2. La delimitació de l’àmbit del Parc Agrari s’ajustarà a les determinacions del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) o les que fixin les modificacions puntuals del PGM que mantinguin la superfície de sòl rústic protegit de valor agrícola del parc (claus 24a i 24b).

3. Caldrà informe previ preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari per totes aquelles modificacions que impliquin un canvi en la superfície del seu àmbit, del sòl rústic protegit de valor agrícola que el defineix (claus 24a i 24b) o del sòl rústic protegit


amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c).

4. Excepcionalment s’admetrà el canvi a sòl qualificat de clau 4 Sistema de serveis tècnics o clau 6 Parcs i jardins urbans de la part de sòl de cada municipi qualificat com a rústic protegit de valor agrícola (claus 24a i 24b) o rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c), amb un màxim del 2% de la seva superfície a data de l’aprovació inicial del present Pla Especial.

Article 11. Revisió del Pla Especial

1. La revisió d'aquest Pla Especial s'iniciarà un cop hagin transcorregut, com a màxim, setze anys des de la data de publicació de l'acord d'aprovació definitiva del Pla Especial.

2. En la revisió citada del Pla Especial s'incorporaran de forma integrada les determinacions que corresponguin derivades de les diferents modificacions del PGM que s'hagin pogut aprovar en el transcurs d'aquest període.

3. Qualsevol modificació que impliqui una reducció de l’àmbit o del sòl qualificat com rústic protegit de valor agrícola (claus 24a i 24b) del Parc Agrari, exceptuant allò establert en el punt 4 de l’article anterior, es tramitarà a través de la revisió del Pla Especial.


Capítol Segon. Desenvolupament i execució del Pla E special

Article 12. Iniciativa i competència pel desenvolup ament del Pla Especial

El desenvolupament d'aquest Pla Especial correspon:

1. Al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, la finalitat del qual és la de garantir la participació i col·laboració en la gestió integral del Parc Agrari de les diferents administracions públiques amb competències específiques en l'àmbit del Pla Especial.

2. Als municipis integrants del Parc Agrari que, en l'exercici de les seves competències, procuraran la major intervenció i col·laboració dels ciutadans en el desenvolupament del Pla Especial.

3. Al Consell Comarcal del Baix Llobregat, que és l’ens que promou el present Pla Especial, i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en l’exercici de les seves competències.

Article 13. Els instruments de planejament derivat

1. Per a desenvolupar aspectes més puntuals que abastin un àmbit més concret inferior a l'àmbit territorial definit en aquestes Normes urbanístiques, es podrà tramitar el planejament especial corresponent amb el contingut i procediment d'aprovació establert al TRLU.

2. En tots els supòsits de desenvolupament derivat es requerirà l'informe previ preceptiu i vinculant de l'òrgan gestor del Parc Agrari, sense que això eximeixi de la sol·licitud d'informe a d'altres organismes amb competències sectorials concurrents.

3. Tots aquells usos admesos únicament per la zona qualificada com a rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari (clau 24c) es desenvoluparan a través de plans especials, mantenint la coherència entre ells, especialment en el que es refereix a la implantació en el territori i el respecte a l’activitat agrària i als valors naturals de l’entorn.

Aquests plans especials compliran les determinacions que estableixen els articles 31, 38 i 43 d’aquestes Normes urbanístiques.

Article 14. Execució del Pla Especial

1. L'execució d'aquest Pla Especial i dels instruments de planejament derivat i dels projectes que el desenvolupin correspon al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, com a òrgan gestor del Parc Agrari, al Consell Comarcal del Baix Llobregat i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. També correspon a les altres administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives.

2. Podran també executar el planejament els particulars, individualment o agrupats d'acord amb la legislació aplicable a cada cas.


Capítol Tercer. Règim urbanístic del sòl

Article 15. Règim urbanístic del sòl

El règim urbanístic aplicable a la major part de l'àmbit del Parc Agrari és el del sòl no urbanitzable, d’acord amb l'article 32 i concordants del TRLU.

Article 16. Qualificacions urbanístiques

1. Aquest Pla Especial recull dins del seu àmbit territorial, en coherència amb el planejament urbanístic vigent, les zones i sistemes següents:

ZONES

Clau 24a. Rústic protegit de valor agrícola amb servituds aeronàutiques.

Clau 24b. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari.

Clau 24c. Rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari.

SISTEMES

Clau 3. Sistema ferroviari.

Clau 4. Sistema de serveis tècnics.

Clau 5. Xarxa viària bàsica.

Clau 6. Parcs i jardins urbans.

Clau 7. Equipaments comunitaris i dotacions.

Clau 9. Protecció de sistemes generals.

Clau 29. Reserva natural.

Clau SH. Sistema hidrogràfic.

2. Les definicions corresponents, tipus d’ordenació i condicions d’ús i d’edificació són les establertes en les Normes urbanístiques del PGM i les seves modificacions, llevat de les precisions i ampliacions que s’estableixen en aquestes Normes urbanístiques.


Capítol Quart. Gestió del Parc Agrari

Article 17. Òrgan gestor del Parc Agrari

1. El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és l'òrgan autònom, promotor i gestor d'aquest Pla Especial.

2. La finalitat del Consorci és garantir la participació i col·laboració en la gestió integral de l'espai agrari que en resulti de la definició del Pla Especial, encarregant-se de la seva gestió, en coordinació amb les diferents administracions públiques amb competències en aquest àmbit territorial. Les finalitats concretes del Consorci són:

a) Gestionar el Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.

b) Promoure el desplegament agrícola productiu del Parc Agrari del Baix Llobregat.

c) Vetllar pel compliment de la legislació sectorial i el planejament vigents en el territori del Parc Agrari.

d) Actuar a tots els efectes, com a òrgan de representació dels ens integrants del Consorci, en relació amb tot el que faci referència al Parc Agrari.

e) Emetre informes i dictàmens sobre les activitats que afectin el territori de l’espai agrari i requerir a les administracions competents les actuacions necessàries.

f) Promoure campanyes de sensibilització sobre els valors naturals i culturals i accions de protecció del Parc Agrari de possibles agressions.

g) Elaborar tot tipus d’estudis, informes, plans i projectes sobre el Parc Agrari.

h) Establir convenis de col·laboració amb altres entitats públiques i privades sense finalitat de lucre amb objectius coincidents amb els del Consorci.

i) Promoure els serveis propis del Parc Agrari així com la seva difusió i promoció de la utilització.

j) Gestionar l’obtenció de recursos i ajuts tècnics o econòmics procedents d’altres institucions públiques o privades.

k) I totes aquelles competències que dins del territori del Parc Agrari li siguin delegades o encomanades per les Administracions implicades; així com totes aquelles finalitats que estiguin directa o indirectament relacionades amb les esmentades als punts anteriors.

3. L'òrgan gestor haurà d'emetre informe previ preceptiu, de caràcter vinculant, sobre tots aquells aspectes que determini aquest Pla Especial. L'informe previ ha de ser motivat, d'acord amb el que estableix aquest Pla Especial i la legislació aplicable en cada cas.

Article 18. El Pla de gestió i desenvolupament

1. El Pla de gestió i desenvolupament, com a document que defineix el marc general d'actuació, ha de fixar i planificar les mesures concretes de gestió que serveixen per assolir els objectius del Pla Especial.

2. El Pla de gestió i desenvolupament no té naturalesa urbanística i, per tant, pot ser aprovat directament pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Subsidiàriament


també el podria aprovar el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 19. Finalitats del Pla de gestió i desenvol upament

1. El Pla de gestió i desenvolupament, com a document amb la voluntat de definir el marc general d’actuació, del qual se’n desprenen mesures concretes de gestió, és el resultat de l’acord institucional entre els agents implicats en el Consorci del Parc Agrari.

2. El Pla de gestió i desenvolupament té com a finalitats:

1. La consolidació de l'espai agrari mitjançant l'assoliment de l'eficiència de les infraestructures i dels serveis generals.

2. L'impuls de sistemes de producció i comercialització adequats a les necessitats del mercat.

3. Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per millorar-ne la seva viabilitat.

4. La planificació i gestió de l’ús social, d’acord amb les determinacions del Pla Especial. Així com la gestió de l’ús educatiu en els espais naturals protegits agraris, en col·laboració amb les altres administracions responsables, la regulació d’ús de la xarxa de camins i la corresponent gestió del trànsit.

5. El manteniment de la sostenibilitat mediambiental.

6. Establir un programa d’actuació específic per a la protecció i millora del paisatge.

Aquestes actuacions es faran des de tres perspectives:

a) Amb harmonia amb el medi natural. És a dir, amb la voluntat de desenvolupar una agricultura que tendeixi a la sostenibilitat. L’agricultura sostenible haurà de conservar els recursos de l'aigua, del sòl i els genètics, no haurà de deteriorar l'ambient i haurà de ser tècnicament apropiada, econòmicament viable i socialment acceptable.

b) Sota el criteri de cooperació (partenariat), és a dir, de la participació de diverses entitats publiques i/o privades en la gestió i suport de les mesures que tendeixin a assolir objectius d'interès general. La cooperació serà la forma de relació preferent amb el sector agrari per tal d'impulsar projectes de forma conjunta.

c) En col·laboració amb els membres del Consorci i altres Administracions Públiques, especialment pel que fa a les competències de les quals són titulars, com ara moltes de les infraestructures i serveis generals, disciplina urbanística, etc.

3. El Pla de gestió i desenvolupament incorporarà mesures concretes per compatibilitzar els usos de la producció agrícola amb els de caràcter social i els de protecció mediambiental.


TÍTOL II. Determinacions per a les zones

Capítol Primer. Disposicions generals

Article 20. Determinacions bàsiques

1. Les determinacions normatives d’aquest Pla Especial complementen i desenvolupen les que estableix el PGM i les seves modificacions.

2. Per a tots aquells aspectes que determini el present Pla Especial caldrà l’informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari, així com les autoritzacions i procediments que correspongui a les diferents administracions competents.

Article 21. Espais naturals protegits

1. En relació als espais naturals protegits inclosos dins de l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans especials que els desenvolupin.

2. Caldrà garantir la conservació dels hàbitats d’interès comunitari inclosos dins de l’àmbit del Parc Agrari d’acord amb la Directiva 92/43/CEE, així com la de la totalitat de zones humides.

3. La gestió agrària anirà encaminada al manteniment de les explotacions existents d’una manera compatible amb la conservació dels valors naturals dels espais. Es prohibeix l’ús de viver i d’hípica, així com la instal·lació d’hivernacles en aquests espais.

Article 22. Servituds aeronàutiques acústiques

1. A les zones afectades per les servituds aeronàutiques acústiques, representades en el plànol “Delimitación de las servidumbres acústicas” recollit a l’Annex A.07 del present document, seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents, així com el Pla Director de l’aeroport de Barcelona-El Prat i les seves modificacions.

2. En aquestes zones no són compatibles els usos residencials o dotacionals educatius o sanitaris, inclosa qualsevol dotació de benestar social que suposi allotjament o internament.

Article 23. Servituds aeronàutiques

1. A les zones afectades per les servituds aeronàutiques, representades en el plànol “Delimitación de las servidumbres de operación de las aeronaves Real Decreto 2051/2004” recollit a l’Annex A.07 del present document, seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents, així com el Pla Director de l’aeroport de Barcelona-El Prat i les seves modificacions.

2. Per a l’execució de qualsevol edificació o instal·lació (incloses els medis necessaris per la seva construcció), es requerirà l’acord favorable previ de la Agencia Estatal de Seguridad Aérea (AESA).


3. En cas que les limitacions i requisits imposats per les servituds aeronàutiques no permetin que es dugui a terme les construccions o instal·lacions previstes, no es generarà cap tipus de dret a indemnització per part del Ministerio de Fomento, ni del gestor aeroportuari, ni del prestador dels Serveis de Navegació Aèria.

4. Prevaldran les limitacions o les condicions imposades per les servituds aeronàutiques sobre qualsevol altre disposició recollida pel planejament urbanístic.

Article 24. Agricultura professional i explotació a grària prioritària

1. L’agricultor professional és la persona física, que sent titular d’una explotació agrària, obtingui com a mínim el 50% de la seva renda total d’activitats agràries o altres activitats complementàries, sempre que la renta procedent directament de l’activitat agrària realitzada no sigui inferior al 25% de la seva renda total i el volum de temps dedicat a activitats agràries o complementàries sigui igual o superior a la meitat d’una Unitat de Treball Agrari (UTA).

2. L’explotació agrària prioritària es defineix com:

a) Sent el titular una persona física, l’explotació que possibilita l’ocupació com a mínim, d’una Unitat de Treball Agrari (UTA) i la Renta Unitària de Treball que s’obtingui de la mateixa sigui igual o superior al 35% de la renta de referència i inferior al 120% d’aquesta.

b) Sent el titular una explotació associativa possibilita l’ocupació, com a mínim, d’una Unitat de Treball Agrari (UTA) i la Renta Unitària de Treball que s’obtingui de la mateixa sigui igual o superior al 35% de la renta de referència i inferior al 120% d’aquesta.

3. Les explotacions agràries prioritàries han d’estar al Registre o Catàleg d’Explotacions Agràries Prioritàries del departament competent en matèria d’agricultura.

Article 25. Parcel·lacions

1. Es prohibeixen les divisions o segregacions de finques en superfícies inferiors a la unitat mínima de conreu, establerta en una hectàrea en conreus de regadiu (equivalent a 2,042 mujades) i en tres hectàrees en conreus de secà, tal com preveu el Decret 169/1983, de la Generalitat de Catalunya.

Article 26. Restauració i conservació de les qualit ats físiques del sòl

1. Es regulen en aquest article aquelles intervencions que poden suposar alteracions físiques sobre morfologia, textura i estructura del sòl.

2. En el cas que s’hagin d’executar obres d’infraestructures, d’equipaments o d’altres tipus dins de l’àmbit del Parc Agrari que afectin l’espai agrari, en el projecte s’haurà d’incloure necessàriament un pla integral de protecció del sòl i de les infraestructures agràries on es recullin els protocols d’actuació que s’estableixen al Pla integral d’ús i protecció del sòl agrícola i infraestructures agràries (PIUPSAIA) redactat per l’òrgan gestor del Parc Agrari.

3. Queda prohibida la crema, incorporació al sòl, el triturat de qualsevol tipus de material plàstic ja sigui utilitzat com envàs, coberta d’un hivernacle, per acotxat del terra o altres tipus d’ús (mantes tèrmiques, malles, etc.) així com materials com la llana de roca o


d’altres substrats no biodegradables. Una vegada utilitzats s’hauran de portar a una deixalleria o punt de recollida una vegada utilitzats, quedant expressament prohibits l’emmagatzematge en volums superiors a 30m3.

4. En cas d'obres, pas de vehicles pesats o d'amuntegament de materials, que comportin l'ocupació temporal de terrenys agrícoles, s’haurà de garantir que es deixaran els sòls en bones condicions per al seu conreu, es conservaran o recuperaran les proteccions hidrològiques i la vegetació de ribera, i per això seran d’aplicació les mesures següents per part de l’empresa responsable de les actuacions:

a) Qualsevol terreny que hagi quedat compactat degut a la circulació de maquinària pesada s’haurà de deixar en bones condicions per al seu conreu amb els mitjans adequats.

b) Les empreses que realitzin les actuacions esmentades hauran d’evitar l’aixecament de pols que pugui interferir en els cultius veïns.

c) Els terrenys afectats per rasses o altres moviments de terres, s’hauran de restituir al seu estat anterior, incloent l’anivellament de tota la finca i les tasques de preparació del terreny per al conreu.

Article 27. Moviment de terres

1. Es prohibeixen els moviments de terres sense llicència municipal. A més, caldrà informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari.

2. Prèviament a la concessió de llicència municipal a obres que comportin moviment de terres del subsòl, caldrà sol·licitar informe a la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest informe podrà exigir als promotors, com a condició prèvia a l’autorització de les obres, la realització d’una intervenció arqueològica preventiva, d’acord amb el que disposa la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

3. Atès que el subsòl del delta del Llobregat és susceptible de contenir jaciments arqueològics, i atesa la protecció que ja existeix en alguns dels municipis, les activitats que suposin alteració de l'estat actual del subsòl en la zona situada entre la carretera C-245 i la línia de costa, i no estiguin subjectes a llicència, hauran de ser comunicades a l'Ajuntament corresponent.

4. Si durant les obres es troben indicis de jaciments arqueològics o directament béns del patrimoni cultural, comunicar-ho immediatament a la Direcció General de Patrimoni Cultural per tal que es decideixin les mesures a prendre.

5. Els terraplens inferiors a 0,5m, 1m en el cas dels terrenys agraris de muntanya de Santa Coloma de Cervelló, no requeriran de projecte tècnic, tot i que s'haurà de garantir el respecte per les explotacions agrícoles del seu entorn i l'ús agrícola del sòl després de la intervenció.

6. Els terraplens superiors a 0,5m, 1m en el cas dels terrenys agraris de muntanya de Santa Coloma de Cervelló, requeriran d'un projecte tècnic on consti la seva justificació, un aixecament topogràfic previ del terreny, els materials a aportar, la seva estratificació, permeabilitat i condicionament de la capa de sòl. També s'haurà de garantir l'ús agrícola


del sòl després de la intervenció.

7. L'autorització d'un terraplè estarà condicionada a l'existència de desguassos suficients per a les aigües pluvials d'escolament.

8. Queda prohibida la utilització del subsòl per a qualsevol ús o destinació, exceptuant les infraestructures medi ambientals i les xarxes de serveis.

Article 28. Sòls contaminats

En el cas que es declari contaminat el sòl d’una parcel·la, seguint el procediment establert per les legislacions sectorials corresponents, seran d’aplicació les determinacions que marquin aquestes legislacions vigents i, per tant, comportarà una restricció d’usos.


Capítol Segon. Regulació del usos

Article 29. Rústic protegit de valor agrícola del P arc Agrari (clau 24b)

1. L’ús principal de la zona és l’agrícola.

2. D'acord amb les Normes urbanístiques del PGM, s'admeten, sota les condicions que estableix, l'ús agrícola, l'ús ramader, així com l'habitatge unifamiliar destinat al titular de l'explotació o persona que hi treballi.

3. Les condicions particulars definides en el present Pla Especial per als usos i activitats rurals admesos en aquestes zones agrícoles són les següents:

a) Agrícola. Com a ús principal del Parc Agrari, atendrà a les condicions necessàries per tal d’assolir una agricultura competitiva, rendible i integrada en el medi.

S’admet dins d’aquest ús, els vivers, però no l’activitat que no estigui vinculada a la producció de planta viva.

S’admet també el cultiu sota cobert (hivernacles) sempre que compleixin les determinacions sectorials, i les servituds que operen sobre el Parc Agrari.

b) Agroelaboració. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional i limitat a activitats de manipulació, primera transformació, envasat i conservació de productes del Parc Agrari

c) Ramader. Estarà limitat a les granges avícoles, així com a les de bestiar oví, boví, cabrum i equí. No s’admeten granges de l’Annex I de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental.

d) Habitatge rural. Estarà limitat als existents a l’entrada en vigor del Pla Especial i als que s’implantin en masies o edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del present document o als catàlegs municipals, en la forma que s’estableix a l’article 35.d) d’aquestes Normes urbanístiques.

e) Turisme rural. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària.

Inclou aquelles activitats que potenciïn els valors del Parc Agrari, els seus productes i els seus productors. El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors agraris i naturals del territori, i es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

La capacitat màxima d’aquesta activitat estarà limitada a 15 places i s’haurà de preveure un aparcament directament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

f) Petit comerç (venta directa). Estarà directament vinculat a l’agricultor professional i limitat a la comercialització al detall de productes agrícoles i pecuaris procedents de la pròpia explotació dins del Parc Agrari.

g) Aparcament. Estarà limitat a la guarda de la maquinària vinculada a l'activitat agrària i a petites zones d'aparcament vinculades a les dotacions del Parc Agrari.


Llevat d’aquestes darreres d’ús públic, haurà d’estar en qualsevol cas, vinculat com a activitat complementària dels altres usos admesos en aquest article, i no es podrà sol·licitar llicència exclusivament per aquesta activitat.

h) Magatzem. Estarà limitat a l’emmagatzematge de productes agrícoles i pecuaris vinculats a la pròpia explotació agrària, i d’envasos, maquinària, eines i equips de reg i fertirrigació i vehicles agrícoles.

i) Lleure i/o educativa. S’admet només aquell vinculat a la dimensió productiva i ambiental del Parc Agrari, de forma que el seu interès sigui màxim, i l’impacte sobre l’agricultura i els valors naturals del territori mínim.

Es permetran el horts lúdic socials que compleixin les determinacions que estableix l’article 41 d’aquestes Normes urbanístiques.

j) Hípica. El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns, a la circulació i a la xarxa de camins, ni sobre els valors agraris i naturals del territori.

k) Investigació i recerca. S’admet només aquell vinculat a la dimensió productiva i ambiental del Parc Agrari, de forma que el seu interès sigui màxim, i l’impacte sobre l’agricultura i els valors naturals del territori mínim.

Els projectes d’investigació i recerca han de ser comunicats al Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat per tal d’evitar qualsevol impacte sobre l’entorn i garantir l’acceptació màxima per part dels agricultors.

l) Restauració. Estarà directament vinculat a l’agricultor professional, com activitat complementària a la seva activitat agrària.

El seu exercici estarà limitat a que no comporti inconvenients, molèsties o perills sobre els usos agropecuaris veïns i sigui compatible amb els valors naturals del territori, i es podrà exercir exclusivament en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals.

L’aforament màxim d’aquesta activitat estarà limitat a 40 persones i s’haurà de preveure un aparcament directament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

m) Petits equipaments propis del Parc Agrari i infraestructures mediambientals i de xarxes de serveis que s’hagin d’emplaçar en el medi rural.

Article 30. Rústic protegit de valor agrícola amb s ervituds aeronàutiques (clau 24a)

Per a la zona amb clau 24a seran d'aplicació amb caràcter general les condicions d'ús de la zona Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b del present document) amb les restriccions aplicades a la franja de sòl immediata a la prolongació de la pista nord de l’aeroport amb una amplada de 500m a ambdós costats del seu eix, següents:

a) Evitar tots aquells conreus que provoquin una forta atracció a les aus (tipus de cultiu que ofereixen llavor), reduint la possibilitat que es congreguin un gran nombre d’exemplars, evitant així el perill per la seguretat aeronàutica.


b) Es prohibeixen les plantacions d’arbres de desenvolupament elevat.

Article 31. Rústic protegit amb serveis complementa ris vinculats al Parc Agrari (clau 24c)

1. En els àmbits que el Pla Especial estableix com a rústic protegit amb serveis complementaris vinculats al Parc Agrari, clau 24c, s’admeten els usos següents:

a) Dotacions agràries que facilitin serveis vinculats a la pagesia del Parc Agrari en l’àmbit de la gestió, producció i comercialització.

b) Instal·lacions que gestionin el tractament dels residus orgànics generats en el propi Parc Agrari o per al servei a aquest.

c) Tots els usos admesos per a la zona Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b del present document) excloent l’ús ramader, l’habitatge rural, el turisme rural i l’ús agrícola amb excepció del cultiu fora sòl, a l’aire lliure o en hivernacle, i altres activitats relacionades amb el medi agrari i compatibles amb l’ús agrícola de l’entorn i la preservació del medi ambient.

2. Aquesta zona caldrà desenvolupar-la a través de plans especials d’acord amb el que es determina a l’article 38 d’aquestes Normes urbanístiques.

3. En qualsevol cas l’activitat que es desenvolupi en aquesta zona haurà de garantir en tots els casos la preservació d’aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà, la seva màxima integració ambiental i compatibilitat amb les activitats agràries implantades en el seu entorn immediat. Caldrà adoptar solucions que minimitzin l’impacte sobre les explotacions agràries i les seves infraestructures.

Article 32. Usos no admesos

Es prohibeixen tots aquells usos, així com totes aquelles transformacions que facilitin la degradació o pèrdua permanent del caràcter agrícola del Parc Agrari. En particular es consideren incompatibles els usos següents: els industrials, els dipòsits de vehicles, els extractius (excepte els moviments de terres justificats per activitats agràries o infraestructures), l’abassegament de terres o runes, el rebliment, els abocadors i els horts solars.

Article 33. Construccions i usos preexistents no ad meses

1. Totes aquelles construccions, instal·lacions o usos preexistents no admesos pel Pla Especial en zona agrícola, però que tinguin llicència vigent atorgada per l’administració corresponent, tindran la consideració d’usos disconformes.

2. Totes aquelles construccions, instal·lacions o usos preexistents no admesos pel Pla Especial que es trobin implantades il·legalment en zona agrícola, tindran la consideració d’usos fora d’ordenació.

3. Aquestes construccions, instal·lacions o usos es remetran al que s’estableix als articles 108 del TRLU, 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU i 119 del RLU.

4. Totes aquestes construccions, instal·lacions o activitats que continuïn en funcionament hauran de prendre les mesures correctores necessàries, previ informe de


l’òrgan gestor del Parc Agrari, per no perjudicar ni a l’activitat agrícola, ni als valors naturals del seu entorn immediat, sense que comporti drets d’indemnització.


Capítol Tercer. Edificacions

Article 34. Edificació tradicional

1. El Pla Especial assenyala aquelles edificacions existents que cal conservar. L'inventari de les edificacions indicades en aquest article consta a l'annex A.03 Inventari d’Edificis Tradicionals del Pla Especial. Es podran incorporar a aquest Inventari del Pla Especial els catàlegs específics de masies i cases rurals que cada municipi pugui aprovar, d’acord amb l’article 50.2 del TRLU.

2. S'han inclòs en el llistat aquelles edificacions tradicionals d'interès arquitectònic o paisatgístic que, tot i que poden no estar incloses avui en el patrimoni històric - artístic, corresponen a una estructura correcta de colonització del territori que cal mantenir, conservar i millorar, a no ser que es trobin en estat de ruïna.

3. Aquelles edificacions tradicionals que, a més, gaudeixen d'alguna menció en termes de patrimoni, sia a nivell municipal (catàlegs i/o Pla Especial), a nivell provincial (inventari de béns públics d'interès provincial) o a nivell nacional (béns d'interès cultural) s'indiquen en el llistat afegint la clau p.

4. A les edificacions tradicionals s’admeten les obres de reconstrucció i rehabilitació d’acord amb el procediment que estableixen els articles 48, 49 i 50 del TRLU i 89 de la Llei 3/2012 que modifica la disposició transitòria quinzena del TRLU. La documentació dels projectes haurà d’incloure una justificació específica de les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials que determinin la preservació i la recuperació de l’edificació, així com del compliment de les determinacions d’integració paisatgística, que estableix l’article 43 d’aquestes Normes urbanístiques.

5. A les edificacions tradicionals s’admeten també les obres de reforma i d’ampliació. Les obres d’ampliació han de complir les següents condicions: fins a un 30% del sostre edificat en la data de l’aprovació inicial del Pla Especial, amb un màxim edificable de 350m2, un nombre màxim de plantes de Pb+1 i una alçada màxima reguladora de 9,0m incloent tots els elements de coberta. En aquest sentit, s’haurà de justificar convenientment la necessitat de l’ampliació de l’edificació atenent a l’adequat desenvolupament funcional i/o econòmic de l’activitat que calgui ampliar o implantar.

Es donarà compliment a les determinacions d’integració paisatgística que estableix l’article 43 d’aquestes Normes urbanístiques.

7. Totes les edificacions hauran de disposar d'elements de tractament de les aigües residuals que garanteixin efluents no contaminants. No s'atorgarà llicència de cap tipus que no inclogui la realització d'una instal·lació de tractament d'aquestes, a menys que no estigui ja realitzada en condicions correctes.

Article 35. Edificacions permeses

1. Dins de les zones qualificades amb les claus 24a, 24b i 24c, i atenent als seus usos admesos fixats en els articles 29, 30 i 31 d’aquestes Normes urbanístiques, s’admeten les construccions següents:

a) Naus pròpies per a l’ús d’agroelaboració, regulat a l’apartat 3.b) de l’article 29


d’aquestes Normes urbanístiques.

b) Construccions pròpies per a l’ús ramader, regulat a l’apartat 3.c) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.

c) Naus pròpies per a l’ús de magatzem, regulat a l’apartat 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.

d) Habitatge unifamiliar rural destinat al titular de l'explotació o persona que hi treballi. Aquests habitatges només es podran localitzar en masies existents incloses en els corresponents catàlegs municipals de patrimoni o específics de masies i cases rurals que defineix l’article 50.2 del TRLU, o que es recullin en el llistat d’edificacions tradicionals d'aquestes Normes urbanístiques.

e) Construccions corresponents a equipaments propis del Parc Agrari, infraestructures mediambientals i de xarxes de serveis que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. Les condicions d’edificació seran les necessàries per a la seva implantació i integració respectuosa en aquest medi.

f) Construccions i instal·lacions (les mínimes i imprescindibles) per al correcte funcionament de les activitats de lleure i/o educativa, de turisme rural i d’investigació i recerca, sempre que el projecte d’edificació estigui informat favorablement per l’òrgan gestor del Parc Agrari.

g) Construccions pròpies per a l’ús d’hípica, regulat a l’apartat 3.j) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.

h) Estructures amb la finalitat de cobrir, protegir, ombrejar o preservar qualsevol tipus de conreu agrari, les condicions dels quals s'ajustin a l'Ordre, de 25 d'octubre de 1988, del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

2. Les noves construccions, així com la reforma, la rehabilitació i l'ampliació de les actualment existents, requeriran en qualsevol cas de llicència municipal. Aquesta llicència s’atorgarà d’acord amb la tramitació prevista als articles 48, 49 i 50 del TRLU i previ informe preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari.

3. Els projectes per la construcció de noves edificacions, així com per la reforma, la rehabilitació i l'ampliació de les actualment existents, donaran compliment a les determinacions d’integració paisatgística que estableix l’article 43 d’aquestes Normes urbanístiques.

4. Aquelles construccions no contemplades en aquestes Normes urbanístiques es consideraran fora d’ordenació als efectes previstos per la legislació.


Capítol Quart. Condicions d’edificació

Article 36. Rústic protegit de valor agrícola del P arc Agrari (clau 24b)

1. Les condicions d'edificació seran aquelles previstes en els articles del 152 al 154 de les Normes urbanístiques del PGM i als articles corresponents de la Modificació puntual del PGM a l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat, a més de l'establert en aquestes Normes urbanístiques.

CONDICIONS D’EDIFICACIÓ DE LES NAUS AGRÀRIES

S’admetrà una única construcció amb les condicions d’edificació següents:

REGULACIÓ PER PARCEL·LES AGRÍCOLES

2. A les parcel·les de superfície superior a 4.000m2 i fins a 1 hectàrea les condicions d’edificació de les naus agràries seran les següents:

a) El sostre edificable no superarà els 9m2 d’espai tancat més 6m2 d’espai de porxo.

b) Els usos admesos per aquesta edificació serà el de magatzem, regulat a l’apartat 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.

c) L’alçada màxima serà de 3,5m i es mantindrà una distància mínima de 5m en relació amb la partió de les finques veïnes, amb els camins, així com les canalitzacions identificades com a integrants de la xarxa de reg i drenatge del Parc Agrari.

3. A les parcel·les de superfície superior a 1 hectàrea i fins a 2 hectàrees, les condicions d’edificació de les naus agràries per als agricultors professionals, d’acord amb les condicions establertes a l’article 24 d'aquestes Normes urbanístiques, seran les següents:

a) El sostre edificable no superarà els 30m2 d’espai tancat més 9m2 d’espai de porxo.

b) Els usos admesos per aquesta edificació seran els d’agroelaboració i magatzem, regulats als apartat 3.c) i 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.


4. A les parcel·les de superfície superior a 2 hectàrees, les condicions d’edificació de les naus agràries per als agricultors professionals, d’acord amb les condicions establertes a l’article 24 d'aquestes Normes urbanístiques, seran les següents:

a) El sostre edificable no superarà el que surti d’aplicar l’edificabilitat de 0,01m2s/m2s, ni una mesura màxima de 250m2.

b) Els usos admesos per a aquesta edificació seran els d’agroelaboració, magatzem, regulats als apartat 3.c) i 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.



d) La parcel·la on s’aixequi el magatzem haurà de tenir accés a través d’alguna via agrícola de primer o segon ordre.

REGULACIÓ PER EXPLOTACIONS AGRÀRIES

Si les parcel·les formen part d’una explotació agrària, les condicions d’edificació de les naus agràries seran les següents:

5. Si la parcel·la sobre la qual es vol edificar té una superfície superior a 4.000m2, les condicions d’edificació de les naus agràries seran les següents:

a) Sostre màxim:

• Quan la superfície mínima de cultiu vinculat sigui superior a 2 hectàrees, el sostre màxim de l’edificació serà de 100m2.

• Quan la superfície mínima de cultiu vinculat sigui superior a 3 hectàrees, el sostre màxim de l’edificació serà de 150m2.

b) Els usos admesos per a aquesta edificació seran els d’agroelaboració i magatzem, regulats als apartat 3.c) i 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.

c) L’alçada màxima serà de 5m i es mantindrà una distància mínima de 5m en relació amb la partió de les finques veïnes, amb els camins, així com les canalitzacions identificades com a integrants de la xarxa de reg i drenatge del Parc Agrari.


e) La resta de parcel·les vinculades com a explotació agrària a la que és edificada, no tindran opció a ser edificables, d’acord amb el que es determina als punts 7, 8, 9, 10 i 11 d’aquest mateix article.

6. Si la parcel·la sobre la qual es vol edificar té una superfície superior a 2 hectàrees, les condicions d’edificació de les naus agràries seran les següents:

a) Sostre màxim:

• Quan la superfície mínima de cultiu vinculat sigui inferior o igual a 20 hectàrees, el sostre màxim de l’edificació serà de 400m2

• Quan la superfície mínima de cultiu vinculat sigui superior a 20 hectàrees i les necessitats d’edificació superin el màxim de 400m2, caldrà redactar un projecte d’explotació agrària que justifiqui la necessitat de la nova edificació. Aquest projecte haurà d’estar informat favorablement per l’òrgan gestor del Parc Agrari abans d’obtenir la corresponent llicència d’edificació.

b) Els usos admesos per a aquesta edificació seran els d’agroelaboració i magatzem, regulats als apartat 3.c) i 3.h) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques.


c) L’alçada màxima serà de 7,5m i es mantindrà una distància mínima de 7,5m en relació amb la partió de les finques veïnes, amb els camins, així com les canalitzacions identificades com a integrants de la xarxa de reg i drenatge del Parc Agrari.


e) La resta de parcel·les vinculades com a explotació agrària a la que és edificada, no tindran opció a ser edificables, d’acord amb el que es determina als punts 7, 8, 9, 10 i 11 d’aquest mateix article.

PROCEDIMENT PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’EDIFICACIÓ DE NAUS AGRÀRIES EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES DE DUES O MÉS PARCEL·LES

7. Per autoritzar la construcció de naus agràries segons la regulació per explotacions agràries, caldrà complir els requisits següents:

Si el titular de l’explotació agrària és el propietari de les parcel·les vinculades

a) En el supòsit que es vinculi la superfície de parcel·les contigües, propietat de l’interessat, previ a la llicència urbanística municipal que autoritzi la construcció, s’hauran d’agrupar les parcel·les, per a constituir una única finca registral, i s’haurà d’acreditar que aquesta agrupació s’ha inscrit en el Registre de la propietat.

b) En el supòsit que es vinculi la superfície de parcel·les no contigües previ a la llicència urbanística municipal que autoritzi la construcció, s’haurà d’acreditar, amb l’anotació en el Registre de la propietat, la prohibició que la superfície d’aquestes parcel·les sigui computada als efectes d’autoritzar cap altra construcció, a l’empara del què estableix l’article 74 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, sobre inscripció en el Registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística.

Si el titular de l’explotació agrària és diferent al propietari de les parcel·les vinculades

c) Quan el titular de l’explotació agrària sigui diferent de la del propietari d’alguna o totes les parcel·les vinculades, es podrà comptabilitzar la superfície d’aquestes parcel·les si el propietari renuncia a que siguin computades als efectes d’autoritzar cap altra construcció. Aquesta renúncia s’haurà d’acreditar documentalment mitjançant un contracte d’arrendament per part de l’agricultor o societat explotadora del conjunt de les parcel·les i quedar reflectida mitjançant anotació en el Registre de la Propietat, a l’empara del què estableix l’article 74 del Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, sobre inscripció en el Registre de la propietat d’actes de naturalesa urbanística.

8. La sol·licitud de llicència urbanística municipal per a la implantació de les construccions admeses en l’àmbit del Parc Agrari ha d’incloure la documentació necessària per a la identificació de la finca o finques registrals la superfície de les quals es té en compte, i per a l’acreditació que en el Registre de la Propietat no consta que llur superfície ja hagi estat comptabilitzada als efectes de l’atorgament d’una altra llicència.

9. L’òrgan gestor del Parc Agrari emetrà un informe previ, preceptiu i vinculant, a l’atorgament de la llicència d’edificació, per a les naus agràries de superfície en planta


superior a 200m2 i per tots aquells que estiguin vinculats a explotacions agràries de dues o més parcel·les. Per a l’emissió d’aquest informe caldrà aportar, quan sigui necessari, la documentació sobre l’existència o no de notes marginals en les finques registrals que es pretenguin comptabilitzar als efectes de l’obtenció de llicència.

10. La Llicència que autoritzi les noves naus agràries, amb les condicions fixades en aquest article, quedarà condicionada a l’enderroc d’altres elements construïts disconformes o fora d’ordenació que puguin haver a la finca de referència. Les noves construccions hauran de cobrir les seves necessitats internes (aigua calenta sanitària, energia...).

11. El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat a través de l’òrgan gestor mantindrà un registre de les llicències d’edificació que s’informin, especificant les parcel·les vinculades a cada explotació i diferenciant les que tenen llicència d’edificació de les que ja no tenen opcions de ser edificades.

Article 37. Rústic protegit de valor agrícola amb s ervituds aeronàutiques (clau 24a)

En aquesta zona seran d'aplicació amb caràcter general les condicions d'edificació de la zona Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b), excepció feta de les condicions següents:

a) Les noves edificacions no vulneraran en cap cas les Superfícies Limitadores d’Obstacles.

b) Les façanes i les cobertes de les edificacions presentaran un acabat rugós, que no afavoreixi l’existència de direccions predominants a les senyals radioelèctriques reflectides, i s’evitaran les arestes vives, afavorint les trobades corbes i suaus.

c) Els materials a utilitzar en les construccions no seran lleugers per evitar que puguin desprendre’s i aixecar-se per efectes meteorològics i generar objectes i residus que puguin suposar un perill per les aeronaus.

Article 38. Rústic protegit amb serveis complementa ris vinculats al Parc Agrari (clau 24c)

1. Aquesta zona caldrà desenvolupar-la a través de plans especials, mantenint la coherència entre ells, que distribueixin els usos admesos i les volumetries sobre el territori, reflectint el context d’inclusió dins d’una àrea de protecció pels seus valors agrícoles i mediambientals, sense afectar la connectivitat territorial, evitant interferir els connector ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural i cultural, així com resolent la relació de les parcel·les amb l’antiga carretera de València i amb el perímetre respecta la zona agrícola.

2. Aquests plans especials determinaran les mesures correctores que s’hauran d’aplicar per tal d’evitar la fragmentació dels espais agraris i l’afectació a les explotacions agràries, així com minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge. A més, s’adoptaran totes les mesures que siguin necessàries per evitar contaminacions aquàtiques, acústiques i lumíniques dels espais naturals protegits del seu entorn.


3. Els paràmetres urbanístics per a les condicions d’edificació dels plans especials de la zona de serveis complementaris seran els següents:

a) El coeficient d’edificabilitat màxima serà de 0,25m2s/m2s.

b) L’ocupació màxima de la parcel·la serà del 25%.

c) Les distàncies mínimes de les edificacions a les partions de parcel·la serà de 10m.

d) Els tancaments de les finques que donin front a l’Antiga carretera de València deixaran una amplada de 10m paral·lela a la via, mesurada des de la línia que delimita el domini públic. Aquesta franja ha de resoldre la confluència dels trànsits productius amb els d’ús social, diferenciant la vialitat rodada de la de bicicletes i vianants.

4. Pel desenvolupament d’aquesta zona les persones propietàries tindran com a deure tot allò que s’estableix a l’article 47.7 del TRLU.

Article 39. Construccions pròpies per a l’ús ramade r

1. A les parcel·les de superfície superior a 1 hectàrea, s'admet la regularització de les existents i la construcció de noves construccions pròpies per a l’ús ramader, regulat a l’apartat 3.c) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques, amb les condicions d'edificació següents:

a) El conjunt de les construccions pròpies per a l’ús ramader no superaran en cap cas una superfície màxima de 1.200m2, inclosos els magatzems.

b) L’alçada màxima d’aquestes construccions serà de 6m i hauran de mantenir una distància mínima de 5m en relació amb la partió amb les finques veïnes, així com de les canalitzacions identificades com integrants de la xarxa de reg i de drenatge del Parc Agrari.

c) Les parcel·les hauran de tenir accés a través d’alguna via agrícola de primer ordre o d’alguna d’aquestes vies: camins de la Pava, antic de València, de les Salines, Ferran Puig; avingudes Barcelona i de Bertran i Güell; carreteres de Molins de Rei a Caldes de Montbui, a Viladecans i de la Bunyola, carrer del Pla i via proposada paral·lela a la C-245.

d) Les seves construccions han de situar-se a menys de 100m de les vies citades a l’apartat anterior.

2. La nova implantació, així com la continuïtat d’aquesta activitat, vindrà també condicionada pel compliment de les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents.

3. Es requerirà informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari per l’implantació d’aquesta activitat dins de l’àmbit del Pla Especial.

Article 40. Hivernacles

1. A les parcel·les amb una superfície mínima superior a 4.000m2, s'admet la instal·lació d’hivernacles amb les condicions següents:

a) La ocupació màxima de la parcel·la serà del 60%.

b) No s’admet la instal·lació d’hivernacles a menys de 50m de les edificacions


incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals, ni a menys de 100m dels espais naturals protegits.

c) L’alçada màxima dels hivernacles serà de 5,5m en la façana i fins a 7,5m en el carener, i hauran de mantenir una distància mínima de 5m en relació a la partió amb les finques veïnes, així com de les canalitzacions identificades com integrants de la xarxa de reg i de drenatge del Parc Agrari.

d) Les parcel·les hauran de tenir accés a través d’alguna via agrícola de primer o segon ordre.

e) Les instal·lacions han de garantir en tot cas la seguretat necessària per tal d’evitar danys propis o a tercers en cas de vents tempestuosos o altres fenòmens atmosfèrics.

f) Les aigües de pluja que s’escorrin de les instal·lacions o construccions hauran de ser recollides mitjançant canals i baixants, i drenades en la pròpia parcel·la.

g) Els hivernacles tindran una superfície de façana translúcida o transparent suficient per poder visualitzar el seu interior.

h) Els materials emprats en les instal·lacions de conreu protegit (pel·lícules de plàstic, polièster, polietilè, planxes de policarbonat, mantes tèrmiques, malles, etc) s’hauran de portar a una deixalleria o punt de recollida una vegada utilitzats, quedant expressament prohibit l’emmagatzematge en volums superiors a trenta metres cúbics (30m3), la crema o la incorporació al sòl mitjançant enterrament.

2. A l’interior dels hivernacles només es podrà pavimentar amb rajoles o paviment continu les zones de pas, i instal·lar plataformes de suport per a les banquetes o per a la maquinària necessària d’acord amb la tecnologia emprada per a cada tipus de cultiu. Quan s’utilitzi malla calada i conreu hidropònic sobre llit d’aigua, el revestiment podrà estendre’s a la totalitat del sòl de d’hivernacle.

Excepcionalment, quan s’utilitzi malla calada i conreu hidropònic sobre llit d’aigua, el revestiment podrà estendre’s a la totalitat del sòl de l’hivernacle.

3. La llicència que autoritzi la instal·lació dels hivernacles quedarà condicionada a l’acceptació, quan se’n cessi l’ús, de l’obligació de desmuntar o enderrocar la instal·lació i de restaurar la realitat física alterada, en el termini màxim d’un any.

4. Es prohibeix la utilització dels hivernacles com a magatzem, garatge, lloc de venda al detall o a l’engròs de planta ornamental, o qualsevol altra activitat diferent de la de conreu de planta viva, amb excepció d’activitats com l’helicicultura.

5. La construcció d’hivernacles no exclou que es puguin fer magatzems. S’ha de complir que la suma de superfícies entre l’hivernacle i la construcció permesa en cada cas per aquestes Normes urbanístiques no superi el 60% d’ocupació del sòl de la parcel·la.

Article 41. Horts lúdic socials

1. S’entén per hort lúdic aquell que compleix una de les funcions següents: productiva d’autoconsum, ambiental, social, salutífera, cultural o estètica. En cap cas, els horts lúdics es consideren una activitat agrària professional.

Els horts lúdics es justifiquen en funció del seu interès social, en tant en quant poden ser horts familiars, per a la gent gran, educatius, terapèutics i per a la integració social.


2. Els horts lúdics només són admissibles en projectes d’iniciativa pública preferentment municipal. Els Ajuntaments podran promoure horts lúdics sobre parcel·les de la seva propietat i sobre parcel·les privades arrendades amb aquest objecte, i els gestionaran directament o a través de concessions administratives.

En qualsevol cas el procediment de convocatòria, definició de les bases reguladores, d’acord amb el que s’especifica en el punt següent, i adjudicació dels mòduls als usuaris serà públic i realitzat per l’Ajuntament corresponent.

3 Tot Ajuntament que vulgui instal·lar una zona d’horts lúdic socials haurà d’aprovar prèviament unes bases reguladores de les condicions de l’atorgament de les llicències i de les condicions d’ús de les instal·lacions. S’adjunta un model de bases reguladores pels horts lúdic socials a l’annex A.10 Reglament de règim d’ús dels horts lúdic socials d’iniciativa pública municipal.

Les autoritzacions d’ús dels mòduls hauran de tenir limitació temporal i caràcter rotatiu.

En tot cas, aquestes bases hauran d’ajustar-se als principis de llibertat d’accés a les licitacions, publicitat i transparència, i no discriminació i igualtat de tracte entres les persones candidates.

4. Els horts es situaran en parcel·les amb sòl de prou qualitat, preferentment en zones pròximes a nuclis urbans, que donin front a vies agrícoles de primer ordre o a vies territorial vinculades al Parc Agrari i es preveurà una reserva de sòl per aparcament en proporció al nombre d’usuaris establert en cada cas.

Es prohibeix la ubicació dels horts a la llera inundable del riu, així com als espais marginals de titularitat pública, fruït de l’execució de les grans infraestructures.

5. Les construccions s’han d’agrupar, per a cada sector, en zones d’armaris per guardar les eines individuals, més els espais comuns per lavabos, i zona de gestió per als usuaris i el personal vinculat, així com les instal·lacions de serveis tècnics necessàries.

La seva edificabilitat màxima serà de 0,015m2s/m2s.

6. Es podran delimitar àmbits de planejament especial que tinguin per objecte regularitzar, d’acord amb el contingut d’aquest article, les condicions d’edificació i d’ús dels horts lúdics que puguin existir en el Parc Agrari. També és objecte d’aquests plans redimensionar els horts en funció de les necessitats del nombre d’usuaris de cada municipi.

El Pla Especial fixarà les determinacions següents:

a) Delimitar l’espai d’actuació.

b) Qualificar els espais en funció de diferents usos.

c) Assenyalar els accessos rodats i els de vianants.

d) Definir els camins i recorreguts interns.

e) Preveure actuacions d’adaptació topogràfica.

f) Regular les construccions auxiliars de serveis comuns.

g) Definir materials i tractaments de tots els elements que ho requereixin.

h) Preveure les xarxes de serveis necessàries per a dur a terme l’activitat hortícola.

i) Fixar un sistema de gestió.


j) Preveure un programa d’execució.

7. Tots els horts que estiguin fora dels àmbits especialment previstos o que no s’ajustin als requisits i forma de gestió determinats en el present planejament, es definiran com a fora d’ordenació, d’acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable.

Article 42. Construccions pròpies per a l’ús d’hípi ca

1. S’admet la regularització de les hípiques existents implantades en parcel·les amb una superfícies superior a 1 hectàrea, que compleixin les determinacions de la legislació sectorial corresponent.

2. A les parcel·les amb una superfície superior a 2 hectàrees, s'admet la implantació de construccions pròpies per a l’ús d’hípica, regulat a l’apartat 3.j) de l’article 29 d’aquestes Normes urbanístiques, amb les condicions d'edificació següents:

a) Les construccions i instal·lacions vinculades directament a l’activitat d’hípica hauran de ser les mínimes i imprescindibles pel bon funcionament d’aquesta, no superant en cap cas una superfície màxima de 1.200m2, incloent els magatzems i aquelles edificacions complementàries d’ús social o d’altres usos, associades a l’activitat principal. Aquestes darreres construccions i/o instal·lacions tindran una edificabilitat màxima de 0,01m2s/m2s, amb un sostre màxim de 250m2, en qualsevol cas.

b) L’alçada màxima de les construccions serà de 3,5m en la façana i fins a 4,5m en el carener, i hauran de mantenir una distància mínima de 10m en relació a la partió amb les finques veïnes, i de 5m a les canalitzacions identificades com integrants de la xarxa de reg i de drenatge del Parc Agrari.

c) S’haurà de preveure un aparcament directament vinculat, dins les seves instal·lacions, proporcional a les dimensions de l’activitat.

d) Les parcel·les hauran de tenir accés a través d’alguna via de primer ordre que formi part de la xarxa de camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social, i situades a una distància inferior a 1,5 kilòmetres d’alguna porta d’accés al Parc Agrari. Tant la xarxa de camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social, com les portes d’accés al Parc Agrari, queden definides en el plànol d’ordenació O.06 Ús social del Parc Agrari.

e) No s’admeten construccions pròpies de l’ús d’hípica a menys de 200m, dels espais naturals protegits, ni de les edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o als catàlegs municipals, a menys que formin part de la pròpia instal·lació.

3. La implantació d’aquesta activitat, vindrà també condicionada pel compliment de les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents.

4. Es requerirà informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari per l’implantació d’aquesta activitat dins de l’àmbit del Pla Especial.

Article 43. Integració paisatgística

1. Les directrius d’integració paisatgística seran aquelles previstes en les “Normes d’ordenació territorial i Directrius del paisatge” del PTMB, a més de l’establert en


aquestes Normes urbanístiques.

2. S’assegurarà les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la conservació dels valor geològics i de les zones humides.

En aquest sentit es preveu dins de l’àmbit d’actuació del present document:

• Un connector a la zona del delta en sentit mar-muntanya a través de l’àmbit dels Joncs i la riera dels Canyars al terme municipal de Gavà.

• Un connector a la zona del delta en sentit mar-muntanya a través de la riera de Sant Climent al terme municipal de Viladecans.

• Un connector de la serralada del litoral a la zona de la vall baixa en sentit transversal al riu Llobregat, creuant l’àmbit a l’alçada dels termes municipals de Santa Coloma de Cervelló i Sant Feliu de Llobregat, relacionant la serralada de Collserola i les serres de l’Ordal.

• Dos connectors menors a la zona de la vall baixa en sentit transversal al riu Llobregat un a l’alçada de riera de Can Julià al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló i l’altre en el límit nord de l’àmbit dins dels termes municipals de Pallejà i el Papiol.

Aquests connectors ecològics queden identificats mitjançant una fletxa en el plànol d’informació I.05 Pla Territorial Metropolità de Barcelona en l’àmbit del Pla Especial (escala 1:25.000).

Amb caràcter general tota nova construcció o instal·lació respectarà una distància de 25m en relació als límits de les rieres de Canyars, de Sant Climent, del Bullidor, de Can Julià, de Torrelles, de Cervelló i de Vallvidriera, de les zones humides i dels espais naturals protegits per la normativa sectorial, i de 5m en relació als marges exteriors de canals i rieres.

3. Qualsevol tipus de construcció en terrenys inclosos en l'àmbit de planificació de l'espai fluvial (PEF) haurà de comptar amb el pertinent informe favorable de l'Agència Catalana de l'Aigua.

4. Es fomentarà la rehabilitació dels edificis tradicionals existents, així com prioritzar-ne l’ampliació, per tal d’evitar la proliferació indiscriminada i la concentració excessiva de construccions agràries.

S’haurà de respectar la unitat i la coherència de les construccions tradicionals, optant preferentment per volums senzills, minimitzant la presència de volums annexos que distorsionin el perfil dels volums principals.

S’haurà de tenir en compte el cromatisme de l’entorn a l’hora de triar materials i colors, optant per uns materials i una gamma de colors simple, sòbria i funcional per tal de minimitzar la devaluació del paisatge. Es tractaran tots els paraments com a façana, donant-li un acabat adequat als materials no preparats per ser vistos.

Queden prohibits tots aquells elements i materials que no siguin utilitzats per la funció per la qual van ser concebuts.

5. S’haurà de plantejar una solució unitària i homogènia per l’antiga carretera de València a través del planejament derivat, amb l’objectiu de tractar paisatgísticament les


vores de la carretera i la façana de les parcel·les, així com els perímetres de parcel·la que limitin amb la zona agrícola.

6. Es dissenyaran els passos inferiors fruit de l’encreuament de la xarxa de camins amb les diferents infraestructures que discorren pel Parc Agrari, millorant-ne el tracte estètic, buscant homogeneïtat en tots ells, posant èmfasis en la il·luminació i les condicions de seguretat adients pel pas de vehicles i persones, i alhora no interrompi la funció de corredor biològic d’algun d’ells.

Les Administracions titulars de les noves infraestructures que s’implantin dins l’àmbit del Pla Especial seran les responsables de les obres d’adequació d’aquests passos inferiors, seguint els criteris definits per aquest article.

7. Establir un disseny de talussos en el context global del Parc Agrari, mantenint una coherència formal entre tots ells.

Considerar el tractament de l’aigua i les escorrenties pel manteniment de les terres, així com les plantacions de vegetació herbàcia, arbustiva o arbòria, tenint en compte els diferents condicionants de pendent, tipologia de la infraestructura i impacte paisatgístic.

Les Administracions titulars de les noves infraestructures que s’implantin dins l’àmbit del Pla Especial seran les responsables de les obres d’adequació d’aquests talussos, seguint els criteris definits per aquest article.

8. S’haurà de vetllar pel correcte manteniment del patrimoni paisatgístic i de totes aquelles intervencions realitzades per evitar la seva degradació, evitant així l’empitjorament de la imatge del conjunt del Parc Agrari.

Article 44. Tancaments

1. Només s'autoritzaran els tancaments de finques que donin front a vies territorials vinculades al Parc Agrari, vies de primer ordre o a camins d’ús agrari compatible amb l’ús social, sempre sotmesos a la llicència municipal corresponent, i previ informe preceptiu de l’òrgan gestor del Parc Agrari.

De manera excepcional i previ informe favorable de les administracions competents, es podran autoritzar per raons de seguretat i pel compliment de la legislació sectorial corresponent, tancaments complementaris als que estableix aquest article.

En qualsevol cas els tancaments hauran d’allunyar-se al menys 3m dels eixos dels camins.

2. No es podran fer tancaments en els marges de canalització d'aigües pluvials de la xarxa bàsica de drenatge.

3. S’admetran les tanques de vegetal viu propi de l’entorn, de filament metàl·lic o cinegètiques en tota la seva alçada màxima de 2m, afavorint la permeabilitat per a la fauna.

4. El disseny, materials i colors seran coherents amb el caràcter rural de la zona, amb un tractament regular i homogeni. S’haurà de vetllar pel seu correcte manteniment.


Capítol Cinquè. Infraestructures pròpies del Parc A grari

Article 45. Restauració i conservació d’infraestruc tures agràries

1. En el cas que s’hagin d’executar obres d’infraestructures, d’equipaments o d’altres tipus dins de l’àmbit del Parc Agrari que afectin infraestructures de servei del Parc (xarxa de reg i drenatge, xarxa de camins, tancaments col·lectius, etc.) en el projecte s’haurà d’incloure necessàriament un pla integral de protecció del sòl i de les infraestructures agràries on es recullin els protocols d’actuació que s’estableixen al Pla integral d’ús i protecció del sòl agrícola i infraestructures agràries (PIUPSAIA) redactat per l’òrgan gestor del Parc Agrari.

2. Aquest Pla tindrà com a objectiu preveure les afectacions de tot tipus al medi agrari, establint les mesures per evitar i atenuar els impactes en les infraestructures, els serveis, la hidrologia, el sòl, la vegetació i el medi ambient de la zona, així com establir les mesures de restauració del sòl i de les finques ocupades.

3. A més caldrà informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari i les mesures que s’adoptin es regularan per les determinacions establertes per la legislació vigent en matèria d’impacte ambiental.

Article 46. Determinacions per a la xarxa de camins

1. La xarxa de camins del Parc Agrari que està grafiada al plànol d’ordenació O.05 Jerarquia de camins és considera d’interès públic per aquest Pla Especial. En aquest sentit, els camins de primer i segon ordre que la composen no podran ser suprimits. Les possibles restriccions a l’accés de determinades àrees del Parc Agrari s’haurà de fer en el marc del Pla de gestió i desenvolupament.

2. Es considera necessària la interconnexió de les dues riberes del riu Llobregat a la zona geogràfica de la vall baixa, aprofitant les infraestructures de connexió existents o creant-hi de noves, per tal de garantir la cohesió i el correcte desenvolupament del Parc Agrari.

Article 47. Determinacions per a la xarxa de reg i drenatge

1. La xarxa de reg i drenatge del Parc Agrari que està grafiada al plànol d’informació I.11 Xarxa de reg i drenatge és considera d’interès públic per aquest Pla Especial.

2. La gestió i modificacions d’aquesta xarxa aniran a càrrec dels organismes reguladors corresponents: l’Agència Catalana de l’Aigua (d’ara endavant, ACA) i les comunitats de regants legalment constituïdes al Parc Agrari del Baix Llobregat. Les modificacions en la xarxa de reg i drenatge requeriran d’informe previ, preceptiu i vinculant de l’òrgan gestor del Parc Agrari.

3. S’haurà de redactar un Pla de gestió i desenvolupament dels recursos hídrics, amb la participació de l’ACA, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), el Consorci per a la protecció i gestió del espais naturals del delta del Llobregat i totes aquelles administracions competents en aquesta matèria, i d’acord amb les comunitats de regants legalment constituïdes i amb les organitzacions agràries amb presència majoritària al Parc Agrari, que defineixi el marc general


d’actuació per garantir les necessitats hídriques del sistema agrícola, per preservar i millorar l’estat del conjunt de les aigües i els aqüífers associats al Parc Agrari i la seva xarxa de reg i drenatge, i per afrontar la problemàtica recorrent de les inundacions en aquesta part del territori.

Aquest Pla no té naturalesa urbanística, i per tant, pot ser aprovat directament pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Subsidiàriament també el podria aprovar el Consell Comarcal del Baix Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


TÍTOL III. Determinacions per als sistemes

Capítol Primer. Disposicions generals

Article 48. Regulació dels sistemes

1. Els sòls qualificats de sistema pel PGM, inclosos en l'àmbit del Pla Especial, es regulen per les previsions contemplades pel citat PGM i les seves modificacions, així com per les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents.

No obstant, s'estableixen determinacions complementàries per tal d'assegurar el seu encaix global.

2. En cas de discrepància entre les determinacions que desenvolupa aquestes NU, les del PGM i les legislacions sectorials corresponents, predominaran aquestes últimes.

Article 49. Desenvolupament dels sistemes

1. Serà obligatòria la tramitació dels plans especials urbanístics definits a l’article 67 del TRLU, per la creació de sistemes urbanístics, generals o locals no previstos pel planejament urbanístic o per a la modificació dels ja previstos, i per tal de legitimar l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori.

2. Aquelles parcel·les en tant no es desenvolupin els sistemes urbanístics als que estan adscrites, atès el seu elevat interès estructural i funcional, es tractaran com a sòls rústics de valor agrícola del Parc Agrari (clau 24b) i seran d’aplicació les seves determinacions definides en els articles 29 i 36 d’aquestes Normes urbanístiques, condicionats al règim d’us provisional establert a l’article 53 del TRLU pel que fa a l’establiment de noves edificacions, construccions i instal·lacions.


Capítol Segon. Determinacions complementàries per a ls sistemes inclosos dins de l'àmbit del Parc Agrari

Article 50. Sistema de parcs i jardins urbans (clau 6)

1. El sistema de parcs i jardins inclosos dins l'àmbit del Parc Agrari inclou tot un conjunt d'espais de valor ecològic i paisatgístic, que permeten recuperar la continuïtat i la millor integració del medi natural amb les zones agrícoles i les zones urbanitzades de la ciutat.

2. Els sòls qualificats com a sistema de parcs i jardins urbans (clau 6) inclosos en l'àmbit del Pla Especial es regulen per les previsions contemplades pel PGM i les seves modificacions.

3. L'ús i destí dels sòls amb aquesta qualificació hauran de garantir la preservació dels valors naturals, les condicions de qualitat ambiental i integració paisatgística adient al context agrari i natural del Parc Agrari i el compliment dels objectius d’aquest Pla Especial.

4. El sistema de parcs i jardins garanteix les funcions següents:

a) Una funció ambiental, en tant que dóna coherència al tractament unitari dels espais lliures, i contribueix a la conformació del paisatge agrícola del Parc Agrari i a l'acord suau de les seves vores.

b) Una funció de lleure, definida pel seu paper com a espais de relació social i la utilització d'aquests sòls per part dels ciutadans.

5. Les diferents administracions públiques intervindran activament per tal de preservar, regenerar i promocionar aquests espais i garantir les seves funcions.

6. En aquests àmbits es vetllarà per utilitzar vegetació pròpia dels ambients mediterranis litorals, autòctona o naturalitzada, evitant en qualsevol cas les espècies al·lòctones amb potencial invasor.

Article 51. Sistema hidrogràfic (clau SH)

1. Els sòls qualificats com a sistema hidrogràfic (clau SH) inclosos en l'àmbit del Pla Especial es regulen per les previsions contemplades pel PGM i les seves modificacions.

2. El riu Llobregat i el seu espai fluvial forma part del Parc Agrari en tant que estructura i vertebra una xarxa de canals, sèquies, filloles, corredors, torrents, rieres, pluvials, conduccions i altres elements que integren els sistemes de reg i drenatge d’aquest. En conseqüència, les actuacions que es realitzin dins l'àmbit fluvial hauran de ser respectuoses amb aquest sistema, en tant que poden comprometre la funcionalitat del propi espai agrari.

3. Les determinacions específiques per a l’espai de domini fluvial seran les determinades per l'Agència Catalana de l'Aigua.

4. En aquests àmbits es vetllarà per utilitzar vegetació pròpia dels ambients mediterranis litorals, autòctona o naturalitzada, evitant en qualsevol cas les espècies al·lòctones amb potencial invasor.


Article 52. Sistema ferroviari (clau 3)

1. En relació als sòls qualificats com a sistema ferroviari (clau 3), seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans urbanístics i especials que els desenvolupin.

2. Amb l’objecte de precisar l’abast de les limitacions que suposa l’existència d’aquests eixos ferroviaris, zones de domini públic, servituds, afectacions i línies límit d’edificació, serà d’aplicació la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviari (BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2013) i el seu Reglament.

3. Les ocupacions definitives per establir les noves infraestructures i les seves zones de protecció seran les definides en els corresponents estudis informatius, projectes de traçat i/o projectes constructius. Un cop aprovats definitivament, tenen la condició de sistema ferroviari, als efectes de planejament urbanístic i prevalen sobre les determinacions d’aquest.

4. S’haurà de demanar informe i/o autorització a l’Administració titular corresponent per a qualsevol actuació a dur a terme en franges de protecció de les vies incloses dins de l’àmbit del Pla Especial.

5. La implantació de noves infraestructures ferroviàries haurà d'assegurar al màxim el manteniment de l'estructura de l'espai agrícola, i la naturalitat i funcionalitat del sistema hidrològic, alhora que la continuïtat de les xarxes de camins rurals, reg i drenatge.

Article 53. Serveis tècnics (clau 4)

1. En relació als sòls qualificats com a serveis tècnics (clau 4), seran d’aplicació les determinacions que estableixin les diferents legislacions sectorials, així com les disposicions del planejament urbanístic i especial corresponent.

2. D'acord amb els criteris tècnics específics de la instal·lació, la seva implantació haurà d'integrar-se al màxim en l'entorn del Parc Agrari.

Article 54. Xarxa viària bàsica (clau 5)

1. En relació als sòls qualificats com a xarxa viària bàsica (clau 5), seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans urbanístics i especials que els desenvolupin.

2. Amb l’objecte de precisar l’abast de les limitacions que suposa l’existència d’aquests eixos viaris, zones de domini públic, servituds, afectacions i línies límit d’edificació, es seran d’aplicació la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres (BOE núm. 182, de 30 de juliol de 1988) i el seu Reglament, així com el Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres i el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres.

3. Des de la línia límit d’edificació, situada a ambdós costats de la carretera, fins la pròpia carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, exceptuant les que resultin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les construccions existents.


4. Les ocupacions definitives per establir les noves infraestructures i les seves zones de protecció seran les definides en els corresponents estudis informatius, projectes de traçat i/o projectes constructius. Un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica, als efectes de planejament urbanístic i prevalen sobre les determinacions d’aquest.

5. L’evacuació d’aigües pluvials i residuals de qualsevol edifici o zona urbanitzada, es realitzaran amb total independència dels sistemes de drenatge de titularitat de l’Estat.

6. S’haurà de demanar informe i/o autorització a l’Administració titular corresponent per a qualsevol actuació a dur a terme en franges de protecció de les carreteres incloses dins de l’àmbit del Pla Especial, i preveure aquells aspectes relacionats amb el disseny de la xarxa d’il·luminació pública i/o mesures correctores dels impactes visual, acústic i de riscs de protecció civil associats a la presencia d’aquestes.

Aquestes mesures aniran a càrrec del promotor de l’actuació, quedant l’Administració titular i la Societat Concessionària lliure i rellevada de qualsevol responsabilitat al respecte.

7. La implantació de noves infraestructures viàries haurà d'assegurar al màxim el manteniment de l'estructura de l'espai agrícola, i la funcionalitat dels sistemes naturals, alhora que la continuïtat de les xarxes de camins rurals, reg i drenatge.

Article 55. Equipaments comunitaris i dotacions (cl au 7)

1. Els sòls qualificats com a equipaments comunitaris i dotacions (clau 7) inclosos en l'àmbit del Pla Especial es regulen per les previsions contemplades pel PGM i les seves modificacions.

2. Sense perjudici de les esmentades regulacions, el desenvolupament d'aquests equipaments haurà d'aconseguir la seva màxima integració amb l'entorn i el mínim impacte ambiental, tant sobre els sistemes naturals com sobre la pròpia activitat agrícola, principalment de les finques limítrofes.

3. En relació a la reserva de sòl d’equipaments comunitaris i dotacions d’àmbit metropolità (clau 7c) del terme municipal de Gavà inclosa dins de l’àmbit del present Pla Especial, s’haurà de definir un àmbit funcional no edificable, al llarg del torrentet i torrent del Matar, de manera integrada en la futura ordenació de l’equipament i compatible amb els seus valors medi ambientals.

Article 56. Protecció de sistemes generals (clau 9)

1. En relació als sòls qualificats com a protecció de sistemes generals (clau 9), seran d’aplicació les determinacions que estableixin les legislacions sectorials corresponents i els diferents plans urbanístics i especials que desenvolupin les infraestructures.

2. Un cop executades les infraestructures viàries i ferroviàries previstes al PGM, les reserves de sòl per a sistemes urbanístics o espais de protecció de sistemes que puguin resultar sobreres s’hauran d’incorporar al Parc Agrari, mitjançant la corresponent modificació del planejament urbanístic, amb la qualificació preferent clau 24b. Rústic protegit de valor agrícola del Parc Agrari i en segon terme com a sistema de “parcs i jardins urbans” clau 6, d’acord amb la seva ubicació i característiques específiques.


Article 57. Reserva natural (clau 29)

Els sòls qualificats com a parcs forestals que hagin d’estar protegits com a reserva natural pel PGM i les seves modificacions, inclosos en l'àmbit del Pla Especial, a més d’estar sotmesos a la legislació específica sobre defensa i conservació de masses forestals i al que estableix la legislació urbanística respecte a zones verdes, es regulen per les previsions contemplades per l'esmentat planejament general i les seves modificacions.


L’equip redactor,





Llistat d’edificacions tradicionals

El present llistat d’edificacions té caràcter indicatiu i, per tant, no substitueix el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix el TRLU, en el seu article 50.2. En aquest sentit, aquelles edificacions tradicionals que gaudeixen d’alguna menció en termes de patrimoni, si a nivell municipal (catàlegs i/o pla Especial), a nivell provincial (inventari de bens públics d’interès provincial) o a nivell nacional (bens d’interès cultural) s’indiquen en el llistat afegint la clau p. A aquest llistat d’edificacions tradicionals es podran incorporar, a tots els efectes, totes aquelles altres localitzades dins de l’àmbit del Pla Especial i reconegudes en els corresponents catàlegs de protecció del patrimoni arquitectònic, o bé en el catàleg específic de masies i cases rurals que defineix l’article 50.2 del TRLU.

La inclusió d’una edificació dins el present llistat no suposa cap contradicció amb el grau de protecció que aquesta mateixa pugui tenir segons el catàleg de patrimoni del municipi a que pertanyi, considerant-se sempre aquest darrer com a prevalent.

Així mateix, el marc de referència pers als bens d’interès cultural existents dins l’àmbit del Parc Agrari és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

A més del canal de la Infanta, infraestructura de caràcter patrimonial que mereix ésser reconeguda a tots els efectes al mateix nivell que les edificacions tradicionals les edificacions incloses en aquest llistat són:

GAVÀ

Ga.ET01 Can Rovira

VILADECANS

Vi.ET01 Cal Dimoni Vi.ET02 Can Feliu Vi.ET03 Can Roc de les Marines Vi.ET04 Can Sabadell Vi.ET05 Can Seguí Vi.ET06 Can Simó de la Marina Vi.ET07 Can Zorrilla Vi.ET08 Colònia Montserrat Vi.ET09 L’Emissora Vi.ET10 Can Ferran de la Casa Blanca Vi.ET11 Mas Novell Vi.ET12 Masia Oliver

SANT BOI DE LLOBREGAT

SB.ET01-p Ca l’Hortènsia SB.ET02 Ca l’Inglada SB.ET03 Ca la Rosa


SB.ET04 Cal Florenci SB.ET05-p Cal Font SB.ET06 Cal Francès SB.ET07 Cal Gaietano SB.ET08 Cal Jaume del Sebastià SB.ET09-p Cal Maurici SB.ET10 Cal Missaire SB.ET11 Cal Nani SB.ET12 Cal Notari SB.ET13 Cal Pastera SB.ET14 Cal Pelut SB.ET15 Cal Pinques SB.ET16 Cal Pollo SB.ET17 Cal Sanz SB.ET18 Cal Xagó SB.ET19 Cal Xic Parellada SB.ET20-p Can Balenyà SB.ET21 Can Bonic SB.ET22 Can Cerdà SB.ET23 Can Codina SB.ET24 Can Mataberres SB.ET25 Can Parès SB.ET26 Can Pau Gros SB.ET27-p Can Penyasco SB.ET28 Can Pica Sal SB.ET29 Can Traginer SB.ET30 La Casa Blanca SB.ET31 La Casa Groga SB.ET32 La Caseta del Mercior SB.ET33 Mas Andreu SB.ET34 Mas Carbonell SB.ET35 Mas Llopis SB.ET36-p Mas Pineda

EL PRAT DE LLOBREGAT

Pr.ET01 Ca l’Enric de Costelleta Pr.ET02-p Cal Felip de Coracero Pr.ET03-p Cal Jaume del Bitxot Pr.ET04-p Cal Joanet del Tivis Pr.ET05 Cal Miquel de l’Àgata Pr.ET06-p Cal Monjo Pr.ET07-p Cal Nani Pr.ET08 Cal Senyoret


Pr.ET09 Cal Tudela Pr.ET10 Can Bieló Pr.ET11 Can Bonic Pr.ET12-p Can Comes Pr.ET13-p Can Ferrers Pr.ET14-p Can Met Natrus Pr.ET15-p Can Misses Pr.ET16-p Can Negre Pr.ET17-p Can Parellada Pr.ET18-p Can Ribes Pr.ET19-p Can Rovira Pr.ET20 Can Salom Pr.ET21-p La Ricarda

SANT JOAN DESPÍ

SJn.ET01 Can Torres

EL PAPIOL

Pp.ET0-p Can Capdevila Pp.ET02-p Molí de l’Argemí Pp.ET03-p Casa de l’Aigua

REVISIÓ del PLA ESPECIAL III. Estudi econòmic i financer


Estudi econòmic i financer de la Revisió Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat 1


Estudi econòmic i financer de la Revisió del Pla Es pecial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llo bregat

L’any 1998 va constituir-se el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Unió de Pagesos i els municipis inclosos en l’àmbit: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. L’any 2007 la Generalitat de Catalunya es va adherir al Consorci.

El Consorci va promoure l’elaboració del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat que finalment es va aprovar definitivament el 17 de desembre de 2003 i es va publicar en el DOGC núm. 4216, el 10 de setembre de 2004, que té com a principal objectiu la preservació de l’espai agrari de la vall baixa i del delta del Llobregat, com element equilibrador del territori metropolità. La seva gestió està orientada a aconseguir unes explotacions viables en el marc d’una agricultura sostenible, integrada en el territori i en l’entorn natural, i a atorgar un ús social ordenat a aquest espai.

L’assoliment d’aquests objectius es planteja a través del desenvolupament de cinc línies estratègiques, recollides en el Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari vigent,, que han donat lloc a unes pautes de pressupost consolidat que es poden projectar en el present estudi econòmic d’implementació d’aquesta revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Baix Llobregat (d’ara endavant, Pla Especial).

Les línies estratègiques d’aplicació de l’actual pressupost són:

• Assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari.

• Promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries.

• Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per a millorar-ne la viabilitat.

• Aconseguir un espais de qualitat integrat en el territori i amb harmonia amb el medi natural.

• Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari del Baix Llobregat, sense interferències amb l’activitat agrària.

El present Pla Especial consolida la figura del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari com a document no urbanístic, que defineix el marc general d'actuació, ha de fixar i planificar les mesures concretes de gestió que serveixen per assolir els objectius del Pla Especial.

L’execució d’aquest Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari en els propers anys ha de ser coincident amb la previsió econòmica prevista, i a la vegada compatible amb la continuïtat i millora de la gestió. En aquest sentit, en els propers exercicis pressupostaris, el Consorci haurà de proveir els recursos econòmics necessaris per tal


de fer front als compromisos que es desprenen de l’elaboració i execució del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari.

Des de l’any 1998 el Consorci va iniciar la gestió del seu àmbit a partir dels recursos humans i tècnics que va posar a la seva disposició la Diputació de Barcelona.

1. Marc legal L’estudi econòmic i financer és un document que, en primer lloc, estructura i descriu les intervencions que comporta la implementació de la present Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La part bàsica del present document és la relativa al règim econòmic financer, que determina qui durà a terme el finançament del desenvolupament de la revisió del Pla Especial a través del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari. En qualsevol cas és d’aplicació el que estableixen els estatuts del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, donat el seu caràcter d’ens promotor i gestor.

L’estudi econòmic financer es fa d’acord amb el que disposa l’article 69.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (d’ara endavant, TRLU), (DOGC núm. 5686, de 5 d’agost de 2010), en la redacció donada per la Llei 3/2012 de 22 de febrer (DOGC núm. 9942, de 29 de febrer de 2012).

2. Tipologia d’intervencions pel desenvolupament de l Pla Especial El desenvolupament de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, a través del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari, s’especifica a continuació d’acord amb les línies prioritàries d’actuació definides en aquest, previstes pels pròxims 4 anys. Es podran introduir noves línies d’actuació sempre que tinguin una dotació pressupostària proporcional associada.

Aquestes línies d’actuació són les següents:

a) Assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari

Aquesta línia d’actuació s’haurà de concretar en:

• Millores en l’eficiència de la xarxa de camins.

• Millores en l’eficiència de la xarxa de reg i drenatge i en la qualitat de les aigües de reg.

• Col·laboració en el manteniment de la seguretat rural.

b) Promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries


• Promoure la introducció de noves tècniques agrícoles, especialment d’aquelles més respectuoses amb el medi.

• Impulsar la professionalització de l’activitat ramadera per fer-la viable, tot complint les normatives vigents.


• Promoure la cooperació entre els pagesos per valorar les produccions i millorar les condicions d’accés al mercat de forma competitiva.

c) Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per a millorar-ne la viabilitat


• Impulsar la implantació i el desenvolupament de serveis a les empreses agràries que afavoreixin la incorporació de valor afegit als seus productes.

• Promoure una normativa de l’espai agrari que possibiliti el desenvolupament de les empreses agràries.

• Afavorir l’adequació de l’estructura i el dimensionat de les explotacions agràries als requisits que en permetin la viabilitat.

d) Aconseguir un espais de qualitat integrat en el territori i amb harmonia amb el medi natural


• Millorar les relacions entre les zones naturals i les àrees d’activitat agrícola.

• Garantir una bona gestió de la fauna salvatge i el seu impacte en l’activitat agrària.

• Recuperar zones degradades i traslladar o eradicar les instal·lacions alienes al medi agrari.

• Vetllar per la disciplina urbanística i la vigilància mediambiental i fer un seguiment acurat de la qualitat ambiental del Parc Agrari.

e) Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari del Baix Llobregat, sense interferències amb l’activitat agrària


• Ordenar i condicionar els espais i els accessos d’ús públic al Parc Agrari.

• Difondre els valors productius, ecològics i culturals del Parc Agrari.

• Ordenar les activitats turístiques vinculades al Parc Agrari.

El Parc Agrari del Baix Llobregat té una inèrcia de funcionament des del seu inici, amb un pressupost basat en uns paràmetres coneguts i contrastats, d’acord amb un Pla de Gestió i Desenvolupament amb uns capítols que permeten unes previsions adequades a unes necessitats tipificades, i amb un programa d’actuació i unes dotacions pressupostàries assignades.

Per la seva condició de Consorci format per diversos municipis, el pressupost de les actuacions s’adapta al model de comptabilitat oficial de les administracions locals i, com a tal, amb la conseqüent agrupació per capítols que aquesta determina. Aquests estudi econòmic fa unes previsions per un període de quatre anys, tenint en compte que els Programes d’Actuació del Parc Agrari són bianuals, que es poden referenciar en les projeccions d’execució del pressupost del Consorci, d’acord amb aquesta distribució per capítols que encabeix els grups anteriors.


3. Règim econòmic i financer Les despeses ordinàries que origini el desenvolupament de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, a través del Pla de Gestió i Desenvolupament del Parc Agrari, seran a càrrec del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, en la seva condició d’ens promotor de caràcter públic, sense perjudici de que aquest pugui recaptar altres col·laboracions tècniques o econòmiques.

Per a la consecució dels seus objectius, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat disposarà de les aportacions econòmiques de la Diputació de Barcelona, que vindran establertes en programes anuals. En el seu defecte, s’establiran en programes plurianuals i ens els pressupostos del Consorci. Així mateix, té cabuda l’aportació mitjançant la prestació de serveis i l’ajuda tècnica.

Finalment, el Consorci pot disposar ocasionalment de:

a) Els productes del seu patrimoni.

b) Les taxes per la utilització o aprofitament especial dels bens i instal·lacions de l’espai, així com per la prestació de serveis o realització d’activitats per ell mateix.

c) Les subvencions i aportacions de l’Estat, Corporacions Públiques, entitats o particulars.

d) Altres recursos que puguin atribuir-se d’acord amb la Llei.


L’equip redactor,




ÍNDEX - Àrea Metropolitana de Barcelona...Aquesta heterogeneïtat en la dimensió de les empreses...

Documents

Transcript of ÍNDEX - Àrea Metropolitana de Barcelona...Aquesta heterogeneïtat en la dimensió de les empreses...