Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix

Unitat 5:Transformacions Agràries i Expansió Industrial al segle XIX.Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)

SUMARI

Al segle XIX, l’economia d’alguns països d’Europa (Gran Bretanya, França, Alemanya i Bèlgica) es va transformar.

La indústria desplaçà l’agricultura com a activitat econòmica.

Van augmentar molt la producció i l’intercanvi de béns.

La mecanització i l’ús d’energia inanimada van canviar les formes de producció.

Es consolidà la propietat privada.

S’inaugura l’era del capitalisme.

Catalunya s’incorporà a totes aquestes transformacions a partir del 1830. Va ser una de les regions europees que van assolir un nivell d’industrialització elevat. La indústria tèxtil va ser el motor que va convertir Catalunya en la fàbrica d’Espanya.

El conjunt d’Espanya, tot i experimentar canvis importants en la seva economia, no es va industrialitzar plenament.

CRO

NO

LOGI

A


1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra

Els governs liberals partien d’una nova concepció jurídica de la propietat: implicava la liquidació de les formes pròpies de l’Antic Règim i la consolidació de la propietat privada. Van emprendre la reforma agrària liberal:

Es va portar a terme a través d’un conjunt de mesures adoptades des del 1836 (progressistes en el poder).

La reforma estava avalada per la necessitat de millorar la producció agrària, per la resistència dels pagesos a pagar els drets feudals i per la voluntat que nous grups socials accedissin a la propietat.

Amb la reforma la terra va passar a ser una mercaderia que podia ser venuda i comprada lliurement.

1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA1. 2. Els efectes de la reforma agrària

Abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals

La majoria del senyors van continuar sent els propietaris. Alguns pagesos es van queixar, però només aquells que aportessin documents (contractes) van tenir-hi dret a quedar-se amb la propietat. Els pagesos van quedar lliures de rendes senyorials, però la seva situació no va millorar. Es van convertir en arrendataris o en assalariats.

La desvinculació de la terra i les desamortitzacions

Desamortitzacions de Mendizábal (1836) i la de Madoz (1855). Permeté la sortida al mercat de moltes propietats i comportà una modificació profunda de la propietat territorial. Tot i això, van comprar terres els qui ja en tenien i els que tenien recursos per comprar-ne. Molts dels nous propietaris no tenien interès per invertir en la terra. No pot ser considerat un fracàs perquè va complir alguns dels objectius: finançar la guerra carlina, pal·liar el dèficit de la hisenda, fomentar la construcció del ferrocarril i fer passar una quantitat de terres de conreu a mans de gent amb interès per augmentar la producció i comercialitzar-la.

1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya

La consolidació de les formes de propietat a Catalunya van prendre un camí diferent.

Les lleis de desvinculació van augmentar la desfeta dels patrimonis de la noblesa catalana. Aquesta rebia els ingressos dels censos emfitèutics, però estava molt afeblida per la pèrdua de capital (puja de preus i oposició dels pagesos a pagar les rendes).

Va vendre part del seu patrimoni

Burgesia urbana

Pagesos benestants

A Catalunya la desamortització no va generar un traspàs de la propietat tan gran com a Espanya.

Es va oferir als pagesos de redimir el cens que pagaven i d’accedir a la propietat.

Els pagesos més pobres continuaven acollint-se als diferents tipus de contractes agraris que ja existien a Catalunya.

1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA L’abolició dels drets senyorials i dels delmes, així com la possibilitat de redempció dels censos emfitèutics, són factors que van consolidar el control de la pagesia sobre la terra.

Els contractes de conreu a llarg termini permetien al pagès arrendatari l’apropiació d’una bona part del producte, i van estimular l’aplicació de millores per augmentar la producció.

L’evolució de l’agricultura a Catalunya va ser superior a la d’altres zones de l’Estat.

1.4. Els límits del creixement agrari espanyol

La conseqüència més important de la reforma agrària liberal va ser la rompuda de noves terres fins llavors no conreades.

Augment de la superfície agrària de 10 a 16 milions

d’hectàrees

Es va prescindir de les importacions de cereals.

S’aconseguí un creixement sostingut de la població.

1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA Principals conreus:

A què podem atribuir el lent augment de la productivitat?

La gran propietat (latifundis), predomina a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia. La majoria dels propietaris no estaven interessats a invertir.

Va frenar la innovació agrícola i va sumir la gran massa de pagesos sense terra en unes condicions properes a les de subsistència. Això va provocar una intensa conflictivitat pagesa al llarg del segle XIX.

1. Augment en la producció de cereals (80% del sòl agrícola).2. Vinya, producte d’exportació.3. S’estenen el conreu de blat de moro i de la patata.

La ramaderia:1. Retrocés notable pel descens

de les exportacions de llana, de la supressió dels privilegis de la Mesta i de les noves rompudes.

2. Va augmentar la cabanya porquina.

L’augment de la producció agrícola va ser per l’augment de la superfície

conreada no per la modernització de les explotacions.

Marc natural poc favorable.

Estructura de la propietat que no

fomenta la millora tècnica (minifundis)


1. L

ES T

RAN

SFO

RMAC

ION

S DE

L’AG

RICU

LTU

RA1.5. L’expansió agrícola catalana

Les possibilitats d’augmentar la terra conreada eren molt poques, per això l’augment del producte agrari va ser el resultat de l’especialització i la intensificació de l’ús del sòl, afavorides també per les transformacions de la propietat. La millora de la productivitat agrícola es va situar per sobre de la mitjana espanyola. La prosperitat de l’agricultura va complir una funció important per a l'arrencada del procés d’industrialització. Principals productes:

El conreu de cereals i llegums es va reduir, això va comportar un dèficit alimentari perquè la producció de l’agricultura catalana era insuficient per cobrir les necessitats. Es construí el canal d’Urgell, per poder regar. Per millorar la producció d’aliments, a partir del 1860 es va promoure el conreu de l’arròs al delta de l’Ebre amb un millor aprofitament de les aigües del canal del Delta.

1. La vinya va ser el motor principal d’una agricultura cada vegada més especialitzada per comarques.

2. Oliveres i els arbres fruiters.

La clau de l’expansió de la vinya va ser la venda de vi i d’aiguardent a la resta d’Espanya i l’exportació cap als mercats atlàntics. El creixement més espectacular va ser durant la segona meitat del s.XIX (fil·loxera a França).


2. L’

EVO

LUCI

Ó D

EMO

GRÀF

ICA

2.1. El creixement de la població

La població espanyola va passar de a habitants.

A Catalunya, l’augment va ser més notable: de a habitants.

11.500.000 18.600.000

900.000 1.900.000

Desaparició epidèmies.Millora de la dieta.

Expansió d’alguns conreus.

Malgrat això, el creixement demogràfic espanyol va ser uns dels més baixos: mortalitat i natalitat elevades.

El manteniment d’una mortalitat elevada sobretot infantil.

Males condicions sanitàriesImpacte de les epidèmies

Males collites

Creixement limitat de la població.

A Catalunya el creixement econòmic va ser el resultat de:

Descens de la mortalitat (millor alimentació i disminució de les grans epidèmies).Natalitat força elevada.


2. L’

EVO

LUCI

Ó D

EMO

GRÀF

ICA

2.2. L’èxode rural i el creixement urbà

Al llarg del s.XIX, el procés d’urbanització espanyol va ser limitat, malgrat això, el creixement de les ciutats va ser lent, però constant.

Fins el 1860, les migracions internes van ser de poca importància. A partir d’aquest moment la població rural inicia un èxode que comportà l’augment de la població urbana. El creixement més important es va produir a partir del 1850 a Madrid (centre polític) i a Barcelona (nucli industrial). Al principi del segle XX la majoria de la població continuà sent rural i un 70% residia en nuclis de menys de 20.000 habitants. A Catalunya els moviments van ser en dues direccions:

Del camp a la ciutat: Barcelona i els nuclis

industrials

De l’interior a la costa: les comarques

del Pirineu i el Solsonès van perdre un 40% de població. Urbanització de Catalunya


2. L’

EVO

LUCI

Ó D

EMO

GRÀF

ICA

2.3. Les migracions transoceàniques

La tensió entre l’augment de la població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar a emigrar a ultramar.

Causes:• Entrada al mercat laboral de més gent.• Baixa qualificació educativa.• Escassetat de transformacions en l’agricultura.

Focus d’emigració:• Galícia, Astúries, Cantàbria i les Canàries: zones amb poques terres i llocs de treball.

ArgentinaMèxicCubaBrasil

Catalunya va proporcionar un contingent migratori important cap a Cuba.

L’emigració espanyola a Amèrica per raons laborals va tenir el punt àlgid entre els anys 1900 i 1929.


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA3.1. La indústria tèxtil catalana

La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Cal buscar els orígens en les fàbriques d’indianes. Les mesures liberalitzadores de la producció i del mercat, i la supressió dels privilegis gremials, van assegurar el lliure exercici de l’activitat industrial.

EL PROCÉS DE MECANITZACIÓ

El salt cap a una economia industrialitzada s’inicià a la dècada de 1830 amb la introducció de la màquina de vapor. La mecanització es va iniciar a la filatura. Per què? Poca mà d’obra, ja que es van incorporar al mercat les generacions dels nascuts durant la Guerra del Francès. Menys treballadors = augment dels salaris. La mecanització va suposar un augment de la producció i una disminució dels costos.

PREUS DEMANDA

Gràcies a : protecció aranzelària i a la substitució de la llana pel cotó.

Fase de creixement del sector tèxtil (1830-1861). Interrompuda durant la Guerra de Secessió dels EUA. Fam de cotó.

A partir de l’any 1874 s’inicia una nova fase expansiva. Marcada per tres processos de renovació: mecanització del tissatge, transformació dels edificis industrials i la substitució energètica: energia hidràulica.


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YACARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, bàsicament el sector tèxtil. La indústria tèxtil s’inicià amb l’aportació de petits capitals provinents dels beneficis agrícoles i del comerç colonial, va créixer a partir de la reinversió dels guanys. Van predominar les petites i mitjanes empreses. El desenvolupament de la indústria tèxtil es va topar amb dues limitacions:

Pobresa del subsòl català:1. Escàs en carbó.2. Dificultats de transport,

dependència energètica de l’estranger.

Feblesa del mercat espanyol:1. Format per una pagesia amb

poca capacitat adquisitiva. Poca demanda.

La indústria tèxtil va esdevenir un sector que exigia al govern la

promulgació de mesures proteccionistes per afrontar la

competència.


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA

3.2. Vapors i colònies

Localització industrial:a. Primera etapa (1830-1860). Per tal de reduir costos se situen a la costa

(Barcelonès, Maresme i el Garraf).b. Segona etapa (a partir del 1869). Per utilitzar l’energia hidràulica, es desplaça

cap a les conques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.

Els vapors van predominar en la primera fase de la industrialització. Utilitzaven l’energia del carbó. Situats als barris industrials de les ciutats costaneres, a prop del ferrocarril.

Formats per l’edifici fabril i els seus annexos: carbonera, màquina de vapor, magatzems...


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia. S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat social. Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana. També hi havia beneficis fiscals concedits per fomentar el poblament rural.

COLÒNIA VIDAL

http://www.tv3.cat/3alacarta/


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA3.3. La diversificació industrial

També es va desenvolupar altres indústries:

La llana: va créixer gràcies a la màquina de vapor. Es concentrà a Sabadell i Terrassa. Experimentà un gran creixement arran de la crisi cotonera del 1866.

La metal·lúrgica: es va desenvolupar a la segona meitat del segle estimulada per la mecanització tèxtil.

A final de segle s’inicien dues indústries pioneres: l’electricitat i la telefonia.El 1875 es posa en funcionament la primera instal·lació elèctrica d’Espanya i dos anys més tard s’establí la primera comunicació telefònica entre Barcelona i Girona..El 1881 es creà la Sociedad Española de Electricidad , que va construir la primera central elèctrica.

La química: va avançar molt lligada a la producció d’àcids per als acabats de la indústria cotonera.


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA Les manufactures tradicionals van continuar el seu desenvolupament i van tenir un paper important en la diversificació industrial de Catalunya. Es desenvolupà la producció de gas per a l’enllumenat de les ciutats. El creixement industrial també va potenciar el desenvolupament dels serveis com ara la banca, les assegurances, el transport i el comerç.


3. L

A IN

DUST

RIAL

ITZA

CIÓ

DE

CATA

LUN

YA

Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de mercaderies i de persones. Més permeable a la

influència i comunicació amb d’altres cultures.

El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i l’hegemonia a l’interior (Espanya).

L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.

El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter obert i el fet de viatjar són elements claus per

entendre la forta industrialització catalana.


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

4.1. La indústria siderúrgica

Va ser el sector que, a partir de la segona meitat del s.XIX, va acompanyar al sector tèxtil en la implantació de la indústria tèxtil. Molt lligat al desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó, ja que les altes temperatures dels alts forns necessitaven grans quantitats d’aquest combustible.

Els primers intents van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro de les mines d’Ojén (Màlaga). A prop de Marbella s’instal·laren els Altos Hornos Heredia (La Concepción). Van ser els primers a introduir el forn anglès i l’afinament del ferro colat. La producció siderúrgica andalusa va ser hegemònica durant trenta anys.

LES PRIMERES SIDERÚRGIES

Dificultats per adquirir carbó de coc, es feia servir carbó vegetal. Els costos de producció molt elevats.


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

L’existència de jaciments d’hulla a Astúries va convertir aquesta regió en el centre siderúrgic d’Espanya entre els anys 1864 i 1879. Les seves mines de carbó van afavorir la localització de les siderúrgies prop dels centres miners i ,malgrat l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla asturiana, la producció de ferro va créixer. La siderúrgia d’Astúries va mantenir la seva primacia fins a les últimes dècades del segle XIX. Era l’única zona d’Espanya que disposava de carbó mineral.


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

Biscaia tenia extenses mines de ferro . Va ser a partir de l’any 1876, amb l’arribada de carbó de coc gal·lès a Bilbao, quan es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc. El poder calorífic més alt i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes. Es consolidà un eix comercial entre Bilbao i Cardiff, basat en l’exportació de mineral de ferro a Gran Bretanya i la importació de carbó gal·lès per als alts forns bascos, va tenir un paper important en la industrialització del País Basc.

En les dues darreres dècades del segle XIX es van crear les grans empreses siderúrgiques basques. L’any 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro Acero de Bilbao. L’any 1885, Altos Hornos de Vizcaya instal·là el primer convertidor Bessemer (fabricava acer en sèrie a partir d’un lingot de ferro), al final de la dècada es posà en funcionament el primer forn Martin-Siemens que produïa acer de gran qualitat.

L’HEGEMONIA DE BISCAIA


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

4.2. La lenta expansió industrial

El darrer terç del segle XIX, Catalunya i el País Basc ja tenien una estructura industrial moderna. A la resta d’Espanya no va ser fins a finals del segle XIX i molt de mica en mica.

El predomini agrícola espanyol va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un paper econòmic important, representava més de la meitat del total industrial d’Espanya l’any 1856.

A València, els beneficis originats pel desenvolupament d’una agricultura d’exportació (cítrics) van estimular la creació d’indústries (calçat, fusta, química...).

A Saragossa es va consolidar una important indústria farinera.

En la majoria dels casos es tractava d’indústries locals per a un mercat proper. Poca repercussió.

Madrid també inicià un cert dinamisme industrial amb la creació d’una indústria tipogràfica i editorial com a sector capdavanter.

Els sectors nous, com el metal·lúrgic i el químic van anar guanyant terreny.

En relació amb el procés d’urbanització la industria del gas es va estendre per Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i Sevilla.


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

4.3. La producció minera

Producció i exportació de ferro

Entre els anys 1874 i 1914 va tenir lloc l’explotació massiva dels jaciments miners del subsòl espanyol.

Activitats extractives més importants: carbó i mineral de ferro.

L’augment de la demanda del carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia.Va ser Astúries on la mineria va assolir un desenvolupament més gran: abundància recursos i facilitat transport marítim.La competència del carbó gal·lès només va poder ser pal·liada amb el proteccionisme: aranzel del 1891.

La mineria del ferro va ser un sector en expansió a partir del convertidor Bessemer ja que necessitava un mineral sense fòsfor (característica del ferro basc). Hi havia un altre avantatge, la proximitat de les mines al mar.La major part de la producció va ser destinada a l’exportació. L’auge de les exportacions va fer d’Espanya el principal proveïdor de mineral de ferro a Europa.


4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA

LA DESAMORTITZACIÓ DEL SUBSÒL

La Llei de mines del 1868 va suposar la fi de la reglamentació de les concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols. L’expansió s’explica per tres factors:

Entre els anys 1870 i 1913, l’explotació dels jaciments espanyols va créixer molt.

Augment de la demanda internacional.

Avenços en les tècniques d’extracció.

Endeutament crònic de la hisenda espanyola.

Plom (Linares, La Carolina)Coure (Riotinto, Huelva)Mercuri (Almadén, Ciudad Real)Zinc (Reocín, Cantàbria)

La major part de la producció es dedicava a l’exportació. Pocs efectes en el conjunt de l’economia espanyola. La majoria de les explotacions en mans de societats estrangeres.


Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats.

L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.

L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit en activitats

productives.

Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial

(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).

Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya.

4. L’

ESTR

UCT

URA

INDU

STRI

AL D

’ESP

ANYA


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

T5.1. La construcció del ferrocarril

La xarxa s’inicià el 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils.

LES ETAPES DE CONSTRUCCIÓ DEL TRAÇAT

Primera Gran ExpansióEntre els anys 1855 i 1866 i va suposar una mobilització de capitals molt important. Intervenció remarcable de companyies estrangeres. Es van construir 5108 km.Línies:-Madrid-Alacant (1858)-Sevilla-Cadis (1861)-Barcelona-Saragossa (1862)-Madrid-Irun(1864)

Crisi Financera del 1866Període de paralització de la construcció.L’explotació de les línies va posar al descobert que els beneficis eren escassos i el valor de les accions es van ensorrar.

Nova etapa constructivaA partir del 1873 es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat.Només van continuar com a companyies actives la del Nord i la MSA (Madrid-Saragossa-Alacant).


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

T


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

TELS EFECTES DEL FERROCARRIL SOBRE L’ECONOMIA

La llei del 1855 va ser el referent normatiu de la construcció de la xarxa i alguns dels seus aspectes van condicionar la història econòmica dels cent anys següents. 1. Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid. Dificultat de

comunicació entre les zones industrials i dinàmiques.2. Va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de línies europees. Per què? Per poder posar calderes de vapor més amples. Obstaculitzava els intercanvis amb Europa. 3. La llei va autoritzar les companyies constructores (estrangeres la majoria) a importar, lliures d’aranzels duaners, tot els materials necessaris per a la construcció. Pèrdua per incentivar el creiexement industrial d’Espanya.


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

T5.2. Les dificultats del mercat interior

Es van suprimir els impostos de pas i es van eliminar les taxes i els impostos indirectes sobre el comerç.

Es va crear un sistema de transport que permetia el trasllat de les mercaderies de les zones productores a les consumidores. Malgrat les limitacions, el ferrocarril va ser indispensable. Era un sistema de transport massiu, barat i ràpid. Afavoria l’intercanvi de persones i de mercaderies, augmentà el comerç interior.

El comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya es va intensificar i una gran part de la producció industrial es va dirigir al mercat espanyol. Aliments i primeres matèries arribaven a Catalunya procedents de la resta de la Península.

L’energia del vapor es va aplicar també als vaixells, i la navegació es va convertir en un element dinamitzador del comerç a llarga distància. El port de Barcelona es consolidà com una important via d’entrada i sortida del comerç català.

PROBLEMA-Escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles.- Predomini de l’economia agrícola amb una productivitat baixa.- Escassa capacitat adquisitiva d’una bona part de la pagesia.- Manca de demanda.


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

T5. 3. L’augment del comerç exterior

Durant el segle XIX, les exportacions espanyoles van créixer a un ritme similar al del conjunt d’Europa.

Es poden diferenciar dues grans etapes:1. Del 1815 a 1850, creixement modest, però sostingut.2. Del 1850 a 1900, de major augment per la influència de l’expansió internacional.

Canvis en els productes:

Les relacions comercials amb l’exterior es veuran alterades amb la pèrdua de les colònies americanes.

A partir del 1850, Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d’Europa com França i la Gran Bretanya.

El comerç amb Cuba i Puerto Rico es va mantenir durant tot el segle.

La venda de productes catalans a les Antilles (vins i aiguardents) va ser molt important i va permetre finançar l’adquisició del cotó en floca nord-americà i del carbó gal·lès.

Exportacions: oli i vi.Importacions: Teixits de cotó i lli.

Exportacions: Minerals, productes agraris i teixits de cotó.Importacions: cotó en floca i el carbó.


5. E

L FE

RRO

CARR

IL I

EL M

ERCA

T5. 4. Lliurecanvisme i proteccionisme

Gran debat econòmic del segle XIX entre proteccionistes i lliurecanvistes. La política aranzelària dels successius governs espanyols va evolucionar des d’una primera etapa de progrés del lliurecanvisme, fins al 1870, a una altra de dominada pel proteccionisme.

Espanya va fer, fins a l’any 1874, un notable esforç de liberalització del comerç exterior. Sembla ser que l’endarreriment industrial espanyol va ser el resultat de múltiples factors:

Industrials tèxtils catalansCerealistes castellansSector carbonífer asturiàSiderúrgics bascos

Pressionaven els governs per protegir els seus productes.

Això va obstaculitzar la vinculació amb el mercat exterior. Frenà l’especialització de la producció.

Inestabilitat institucionalEndarreriment agrariManca d’una reforma fiscalApropiació de l’excedent per part de sectors socials improductius

Marc geogràfic mancat de recursos naturals


6. H

ISEN

DA, B

ANCA

I DI

NER

S6.1. Hisenda i deute públic

El 1845, el govern liberal impulsà una reforma fiscal (reforma Mon-Santillán), amb un objectiu:

Així doncs, l’Estat no va aconseguir augmentar la recaptació. La insuficiència dels ingressos va ser una constant en la hisenda espanyola del segle XIX. Les finances de l’Estat van perpetuar el dèficit de la hisenda pública que es va finançar:

L’Estat va haver de declarar-se, en diferents ocasions, en fallida.

Eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació sobre la base de la igualtat davant l’impost.

Va tenir limitacions, ja que els impostos directes no incloïen les rendes personals (treball i capital)

Crèdit exterior: fent concessions importants a grups estrangers a canvi de fons (mines)

Emissió contant de deute públic. Augmentava més el dèficit i provocava un endeutament continu.

Escassa confiança dels prestadors internacionals.


6. H

ISEN

DA, B

ANCA

I DI

NER

S6.2. El sistema financer

El banc espanyol més gran era el Banco Español de San Fernando, fundat l’any 1829 com a banc de l’Estat i d’emissió. L’any 1844 es van crear dos bancs més, el Banco de Isabel II i el Banc de Barcelona, que va portar a terme una sèrie d’intents per consolidar una banca autòctona catalana. L’any 1831 va començar a funcionar la borsa de Madrid, especialitzada en valors de l’Estat, i el 1860 la de Barcelona va iniciar una nova època, amb la voluntat de canalitzar l’estalvi privat vers el finançament industrial. L’any 1856 es va constituir el Banco de España, que l’any 1874 va obtenir la concessió del monopoli d’emissió de bitllets. La industrialització basca va afavorir el sorgiment d’un sector bancari per donar suport al seu finançament industrial. Neix el Banco de Bilbao (1856) i el Banco de Vizcaya (1902), que aviat es van expandir per tot Espanya.

Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix

Education

Transcript of Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix