DIMARTS · 6 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14812 - AVUI / Any XL. Núm. 13682 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

1801

77-1

1513

96®

EUROPA-MÓN P19

De Cospedal deixala direcció del PP,però manté l’escóL’últim àudio de Villarejo airejauna conspiració del PP contraRubalcaba servint-se del germà

EUROPA-MÓN P20

La políticade Trump, ajudici en leseleccionsd’avuiEls EUA voten en elscomicis de mitjà termini

NACIONAL P6,7

DIVIDITS · El desacord entreels magistrats provoca un debatintens en el ple d’ahir

Divisió al Supremper l’impost deles hipotequesPER AVUI · L’alt tribunal ajornafins avui la decisió sobre qui ha depagar el tribut, si bancs o clients

Manifestants, ahir, davant del Tribunal Suprem ■ EFE

Eurodiputats s’ofereixenper vetllar pel judici de l’1-OEl francès José Bové denuncia la faltade garanties del procés judicial

Nacional P11

La cantant de Sant Esteve Sesrovires, pelcamí de convertir-se en nova diva global

Cultura-Espectacles P24

Rosalía, en una actuació recent ■ EFE

La catalana Rosalía,èxit internacional

Els comuns pressionenpels pressupostos

Nacional P8

Veuen molt complicat poder aprovarel català si no hi ha suport a l’estatal

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2018

humor és unoasi d’orina

en el desert de por”,diu Jack (Alec Bald-win) a la comèdia desituació 30 Rock, co-

neguda a Espanya com a RockefellerPlaza, creada per Tina Fey i basada enla seva feina com a guionista a Satur-day Night Live. Vindria a voler dir algu-na cosa així com que l’humor és mésque un simple acudit. L’humor, l’orina,et treu la set, et calma una mica, peròestàs envoltat de por igual. I et fa pen-sar per buscar aigua de veritat. No éspoca cosa considerar l’humor una co-sa tan important en aquest món depell tan fina. De fet, aquesta societats’ha tornat tan censuradora que ensha abocat a un políticament correcteque, com la llei del pèndol, ha generata l’altre extrem alguns dels humoristesmés salvatges vistos mai.

La frase la va recordar fa uns diesPepe Colubi reflexionant sobre el casde Dani Mateo, a qui li ha caigut a so-bre la Santa Inquisició per haver fet ungag mocant-se amb la bandera espa-nyola. Cosa que li ha comportat, a més

de l’insult habitual al bar de borratxosde Twitter, que la Clínica Baviera li hagiretirat un contracte publicitari ambl’argument digne de la InternacionalPapanates que “la llibertat d’expressióha d’estar dins del marc legal vigent”.No sé on han vist aquests senyors quees dediquen a fer que la gent hi vegimillor que estigui prohibit mocar-seamb una tela. Però o formen part delsque han convertit la Constitució –queesmenten en el seu comunicat– en undogma de fe –dogma que apareixquan no hi ha sentit de l’humor– o béhan decidit que era una bona cortinade fum davant l’expedient que li haobert la conselleria de Sanitat de Ma-drid per publicitat enganyosa. De fet,aquesta clínica fa temps que s’enfron-ta amb l’Associació Espanyola d’Afec-tats per Intervencions de Cirurgia Re-fractiva, que denuncia efectes secun-daris en les operacions amb làser.

Com diu Ana Morgade, l’humor ésllimona en una ferida. Si està oberta,pica. Però no és culpa de la llimona.Pensa per què la tens oberta. Mala-ment quan a la Cort volen tallar el capal bufó en lloc del rei.

“L’

Keep calmTian Riba

Dani Mateo

Si l’humor és llimona en unaferida, malament quan volentallar el cap al bufó en lloc delrei

n els anys de l’autonomia assen-tada i bipartidista, els catalansho teníem tot duplicat. L’obser-

vació no és nova. L’han feta altres i jomateix l’he repetida alguna vegada. Hihavia Montserrat per als convergents iPoblet per als socialistes, tal com Tar-radellas els havia predicat; hi havia laGeneralitat per als uns i la Diputacióper als altres; hi havia TV3 i BTV, Dalíi Picasso, Raimon i Serrat... De vega-des la duplicació no obeïa a matisospolítics, almenys estrictament, fet queindica que, la dualitat, la portem a lasang i ens agrada discutir en qüestióde preferències: Mònica Terribas i Jor-di Basté, la Catalunya Vella i la Nova,els sardanistes i els castellers, la Covadel Drac i Zeleste, el Nacional i el Lliu-re, Barcelona i Girona, Tarragona i Re-us. A Barcelona: sentit Besòs i sentitLlobregat. Menorca i Eivissa (un cop aMenorca, Maó i Ciutadella). En litera-tura, Pla i Bladé, Carner i Riba, Porceli Pedrolo, Espriu i Martí i Pol... I elBarça i l’Espanyol, és clar... Vaig fentús de la conjunció i però potser seriapreferible la o perquè molts cops hi haexclusió. La gastronomia dona molt de

E

si: arròs a la cassola o paella, arròs o fi-deuada, pit o cuixa, gambes de Pala-mós o d’Arenys, xató o un raig d’oli, viranci o vi dolç, cafè o tallat, Freixeneto Codorniu, Ferran Adrià o CarmeRuscalleda... Els avis, per mantenir lapau a taula, van crear el mar i munta-nya, convivència de la carn i el peix.Per postres, el pijama, armistici entreels partidaris del gelat i els de la fruita.Però quin vi havia d’acompanyar elmar i muntanya? El blanc? El negre?

No hauríem pensat mai que tin-dríem dos presidents de la Generali-tat, l’un a Barcelona i l’altre a Water-loo. Sembla que seguim la tradició pe-

rò és fruit d’un drama. El “procés” hoha alterat tot. L’autonomisme i el bi-partidisme han caigut, Ferran Adrià iCarme Ruscalleda han plegat, l’olla ésbarrejada. Anem cap a la triplicació:els partits independentistes són tres;els unionistes, també. Poder legislatiu,judicial i executiu, a la contra. Rebel-lió, sedició i malversació. Senyera, es-telada o bandera espanyola; corbata,camisa o samarreta; el Barça, l’Espa-nyol i el Girona. Josep Cuní és una al-ternativa matinal a Basté i Terribas.Torra, Puigdemont o Junqueras. Elsdos presidents han presentat tres ins-truments “republicans”, un dirigit perLluís Llach. Raimon, Serrat i Llach.Molta gent s’ha confós. És clar: sónmés assequibles els arguments bina-ris. Puigdemont i Torra estan enfron-tats amb Junqueras,. Hauran tots tresde saber ordenar la complexitat pròpiai la general del país si no volen quemultipliquem per quatre o més i en-trem en el desori, Estrella, San Mi-guel, Moritz o cerveses artesanes. Lamare de totes les repúbliques va gene-rar un eslògan trinitari nítid: llibertat,igualtat i fraternitat. Potser vi rosat?

“Hem passat detenir-ho tot duplicata sumar de tresen tres

Vuits i nous

TriplicatsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2018

a una mica de riure (per no diruna altra cosa) aquesta cursa enquè han entrat tots plegats. Per-

què no em negaran que té un punt deridiculesa l’acte aquest que el cap desetmana va fer Albert Rivera a Altsa-su. Una provocació en tota regla. Qui-na necessitat té, Rivera, d’anar-se’n aAltsasu a pregonar el seu espanyolis-me i a lloar la Guàrdia Civil? Ahir vaigsentir que fins i tot algun sindicat poli-cial retreia al líder de Ciutadansaquest ús de la institució, de la Guàr-dia Civil. I a Altsasu ni en parlem. UtziAltsasu bakean, (Deixeu en pau Altsa-su) deien a Rivera en arribar. Una pro-vocació, ja ho he dit, del tot innecessà-ria. Però ai, senyors meus, en aquestacursa per veure qui és més espanyol(llegeixi’s qui és més antiindependen-tista) ara tot s’hi val. El líder del PP,Pablo Casado, que és el líder d’aquestpartit que fins ahir tenia gent al comi-tè executiu nacional que ara sabem

F “Sí que la veuenamenaçada, launitat d’Espanya,que PP, Cs i Vox hande competir a veurequi és més espanyol

que feia encàrrecs estranys a José Ma-nuel Villarejo (i que, curiosament, capjutjat investiga) ara diu que en breuconvocarà tots els partits constitucio-nalistes espanyols “per fixar una es-tratègia conjunta en defensa de laConstitució i la unitat d’Espanya”. Ca-ram. I ara també sabem que el partitultradretà Vox vol convocar, el dia 1de desembre a Madrid, una manifesta-ció “contra la impunitat dels colpis-

tes” i, és clar, a favor de la unitat d’Es-panya. Mare de Déu, quina cursa quetenen organitzada. Sí que la veuenamenaçada, la unitat d’Espanya, queara han d’organitzar cimeres (si aixòfos Catalunya en dirien una cimera, oun pacte nacional), manifestacions iactes al carrer. El PP, Cs i Vox compe-tint per veure qui és més espanyol, quiés més antiindependentista, qui famés lloances a la Guàrdia Civil i quidefensa més i millor el Suprem. L’es-pectacle promet. Però se’ls veu el llau-tó. Se’ls veu el llautó perquè la primeradecisió que prenen tots és deixar forael PSOE de tot plegat (quan, suposoque ja ho tenen clar, el PSOE és tant omés espanyol que ells). Es retraten.Perquè cedeixen al PSOE l’etiqueta demoderats i fan un ridícul immens (oaixí m’ho sembla a mi) no només en-trant en una cursa absurda sinó deltot irresponsable perquè el que sem-bren no és espanyolisme. És crispació.

La cursaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El referèndum d’autodetermi-nació celebrat diumenge a

Nova Caledònia, un arxipèlag del Pa-cífic pròxim a Austràlia sota sobira-nia francesa, va ser contrari a la inde-pendència amb un 56,4% dels vots.Però a ningú se li escapa que el43,6% a favor és un resultat sorpre-nent –la població autòctona s’esti-ma en menys d’un 40%–. L’inde-pendentisme canac, que té com aprincipal exponent la coalició delFront d’Alliberament Nacional CanacSocialista (FLNKS) ha aconseguitque el referèndum sigui l’eina quepermeti vehicular les històriques re-ivindicacions de la maltractada po-blació canaca. L’abandonament dela insurgència violenta dels canacs ide la repressió militar francesa hafructificat en una solució pacífica idemocràtica establerta en elsacords de 1988. Celebrat el primerreferèndum dels tres acordats –elspròxims, el 2020 i el 2022–, la parti-cipació de gairebé el 80% indica queaquesta és ja una via patrimoni detot Nova Caledònia, independentis-tes i unionistes. La cessió dels ca-nacs acceptant un cens que incloïala població francesa i la de París as-sumint un referèndum amb tresoportunitats és un acord en què tot-hom guanya perquè tothom arriscademocràticament.

Caldrà esperar el 2020 per veu-re l’evolució a Nova Caledònia. Elscanacs tenen el repte de sumar un7% més de la població per guanyarel referèndum i evitar algunes provo-cacions que inciten els independen-tistes a retornar a la violència. I Fran-ça haurà de reforçar l’autogovernper permetre millores en la deplora-ble situació social dels canacs si volcontrarestar un independentismeque diumenge es va demostrar mésfort del que s’esperava. El futur deNova Caledònia no està escrit, peròla lliçó democràtica que ha donat ésja un fet real.

La gran lliçóde NovaCaledònia

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’assagista, poeta, periodista i director del festivalTiana Negra i de la col·lecció del mateix color dePagès Editors, presenta Hotel Metropole, una no-vel·la d’espies i guerra freda cultural ambientada aLisboa, publicada en català i castellà, amb traduc-ció del mateix Bennasar.

PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Una d’espies

La carta del president del Suprem i del CGPJ al jadifunt jutge del jutjat d’instrucció número 13, elque ha alimentat el procés contra l’1-O, deixa clarala motivació política que hi ha al darrere de l’ac-tuació del jutge i del poder judicial en aquest cas ila nul·la imparcialitat de les seves actuacions.

-+=

-+=

Cares noves a FomentJosep Sánchez Llibre

Les vergonyes judicialsCarlos Lesmes

-+=

Sebastià Bennasar

L’empresari i exdiputat de CiU al Congrés serà elnou president de la principal organització patronalcatalana Foment del Treball i rellevarà en el càrrecJoaquim Gay de Montellà, l’anterior president desdel 2011. Sánchez Llibre ja va ser proclamat ahir,després que la seva fos l’única candidatura.

PRESIDENT DE FOMENT

PERIODISTA I ESCRIPTOR

De reüllMarga Moreno

L’ànsia

iu Margaret Atwood en algun moment d’El conte dela serventa: “Vivíem entre les línies de les notícies.”

Avui ens cal buscar el relat veraç emboscat entre el negresobre blanc del paper o de la pantalla. Aquest mateix capde setmana costava d’escatir el que s’ha esdevingut aAltsasu, amb la presència dels líders de la plataformaEspaña Ciudadana. Veient les diferents imatges, tots somlliures de creure quin paper hi han tingut uns i altres, tot ique resulta certament curiós que en alguns informatiusde gran audiència defineixin Vox com a “dreta” (sense el

prefix ultra al davant) o com a“formació populista” a seques,mentre que titllen de “radicals” elsqui feien voleiar campanes permostrar el rebuig a les sevespropostes involucionistes.Independentment del que cadascúhagi deduït en funció del mitjà onobté les notícies, una de les poques

coses que no canvien és que Albert Rivera, líder de Cs, hiha parlat de Catalunya. I s’hi ha estès força estona.Curiosament, també hem vist que s’hi esplaia InésArrimadas en el seu periple arran de la campanya de leseleccions andaluses. Ja fa temps que Catalunya, o elconcepte d’aquesta que es fa cadascú, és un coltellesmolat, una paraula màgica que desferma vísceres, unfrontó on fer rebotar quatre consignes camforades. DeiaVictor Hugo que l’ambició sovint s’amaga sota l’aparençade vocació. Però aquesta pretesa vocació d’alguns deixaentreveure una ànsia de poder molt mal dissimulada.

D

Cal buscar elrelat veraçemboscatentre el negresobre blancdel paper

http://epa.cat/c/mei5xo

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

iumenge vaiganar a la Nogue-

ra. L’objectiu era con-templar les pinturesmurals a les façanes iparets de Penelles–imprescindible–, pe-

rò el desplaçament es va convertir enmolts sentits en tota una experiènciade cosmogonia política, ucronies va-nes i simbologia erràtica. D’entradavam veure des de la carretera el monu-ment a Lluís Companys al Tarròs, al’Urgell. Ja ens hi havíem aturat en oca-sions anteriors. Li han posat un llaçgroc al coll, a mode de bufanda. Vaigpensar que si fes vent li faria de soga.El 2014, uns vàndals, s’entén que uni-onistes, el van decapitar, però ja tornaa tenir una testa nova. No sé què pen-saria avui Companys si aixequés elcap, però cada època té una República,que és la seva i diferent. Jo més aviat eldeixaria en pau.

Abans d’arribar al nucli de Penellesens vam aturar al castell del Remei pervisitar el celler amb la que diuen queés la volta catalana més gran de Cata-lunya, que val molt la pena. El cas ésque hi ha una placa del 1964 a la portadel castell que diu, en català, “Essentcap de l’Estat espanyol l’excel·lentís-sim Francesc Franco i Bahamonde” ibla bla bla. No hi poden haver mésmentides en tan poques paraules. Nicap de l’Estat, ni excel·lentíssim, nitampoc Francesc. Potser això últim erauna ironia que no vaig saber apreciar,però si Franco aixequés el cap... Veuriaun colom de la pau pintat de vermell.

Per dinar vam acabar en un restau-rant a Balaguer que va resultar teniruna carta amb “Guàrdia civil andalús ala brasa de carbó”, “Mans de jutges ifiscals del Constitucional fets a baixatemperatura” o “Favada feta com elsd’Astúries (per fava, la Leonor)”. Jo vaigmenjar uns mers raviolis. Es veu quedes que ho va publicar la premsa espa-nyola el restaurant té més èxit; però,tal com va afinar un dels comensals,no ens agradaria trobar un menú perles Espanyes que suggerís cruspir-sevotants de l’1-O amb patates. A l’últimvam passejar pel costat del riu, i, des-prés de passar de llarg dos vehicles dela Guàrdia Civil, ens vam creuar ambun llaç groc en un pas de vianants ambun intent d’esvàstica blanca pintada aldamunt. L’artista es va fer un embolica l’hora de torçar els braços de la creu.Si Hitler aixequés el cap... De fet, hi haun llibre i una pel·lícula que trasplantenHitler a Berlín a l’actualitat per veurecom reaccionaria. Amb Franco aquestexercici no cal: ho trobaria tot normal.

D

Full de rutaEmili Bella

Diumengea la Noguera

1any

L’Estat gestiona una Generalitatsota mínims. Els ministresmanen per telèfon i cedeixena Montserrat la presència enactes unionistes.

10anys

20anys

Barack Obama, primernegre a arribar a la CasaBlanca, després d’una còmodavictòria electoral. Allarga la màa l’oposició republicana.

La direcció d’ETA aprofita unnou comunicat per demanarun esforç de realisme al seuentorn, en vista de la imminentobertura de negociacions.

Sota mínims Triomf històric El realisme d’ETATal diacomavui fa...

Gluten Free

b Jo no soc celíaca però unade cada 100 persones ho és.Més de 74.000 persones aCatalunya ho són. I trobo queés una sort que organitza-cions com l’Associació Celíacsde Catalunya fomentin i certi-fiquin que cada vegada mésrestaurants estiguin interes-sats a oferir plats sense glu-ten. I és que no és fàcil servirmenjar apte per a celíacs: amés de controlar que la matè-ria primera no contingui glu-ten ni traces –no obligatòria-ment declarables segons la le-gislació actual–, han d’establirmètodes per evitar la conta-minació creuada dels ali-ments, que pot produir-sequan es cuina en el mateix es-pai o amb els mateixos estrisel menjar que conté glutenamb el que no. Molts restau-rants no estan familiaritzatsamb aquests mètodes pre-ventius, per això, l’associacióofereix cursos de formació

per incentivar-los a iniciar-s’hii certificar-se. La celiaquia ésuna malaltia, no una moda, iem sento orgullosa de viureen un lloc on es promou quecada vegada hi hagi més ofer-ta d’alternatives per a la gentque la té.ANNA VILA ROSELLCastellar del Vallès (Vallès Occi-dental)

Suprema infàmia

b Les penes que la fiscalia del’Estat espanyol demana, alTribunal Suprem, per als nos-tres presos polítics són unasuprema infàmia, contraaquests i contra el poble deCatalunya. I, alhora, en sertots els càrrecs inventats, de-mostra la importància real delmoviment independentista.La sobirania rau sempre en elpoble. I és el poble qui va votarl’1 d’octubre i és aquest pobleel que l’Estat espanyol i les se-ves institucions temen. Jo novull que les acusacions passin

del Tribunal Suprem al Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya. Jo vull que es facijustícia i que, per tant, tots elscàrrecs siguin retirats.MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

La febre delpatinet elèctricb Ahir anava cap a la universi-tat caminant pel carrer, i pos-siblement em vaig creuar amb20 persones en els famosospatinets elèctrics. Fa poc vaigllegir una notícia que deia quecomençaven a regular-ne l’ús,però segueixo veient diària-ment gent amb patinet senseassegurança, sense casc, pervies de vianants a velocitatsde fins a 20 ? km/h. Quan re-alment s’hi posarà una solu-ció? Estic a favor de les novestecnologies, però el que éscert és que més d’una vegadahe tingut algun ensurt ambaquests patinets i no crec quehagi de caminar amb por per

culpa de gent que es basa enun buit legal en què no s’estàprenent cap acció.JOSEP LORENTE VÁZQUEZL’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès)

Època d’exàmens

b S’acosten uns dies foscosper a tots els estudiants. Ambnovembre comença l’èpocade parcials per a uns i de lliu-raments finals abans dels exà-mens de desembre per a unsaltres. I segur que amb ells co-mencen les obres del veí debaix, o el de davant decideixque és bona hora per apren-dre a tocar un instrument. Vasa la biblioteca i no trobes lloc.Els teus amics amb els qualsmai pots quedar comencen afer un munt de plans i repsmoltíssims whatsapps, nocom quan estàs avorrit que not’escriu ni Cristo. Encara sortque passa ràpid.LAURA ROCA MANSILLABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“No hauria deser un patrimonireservat als iniciats,als especialistes oals del gremi

empre m’ha cridat l’atenció aques-ta mena de necessitat contemporà-nia de la cultura concebuda com un

espectacle efímer, si pot ser, gratuït i no-més “tuitejable”. Em sorprèn, em fascinai diria que també m’indigna veure, posemper cas, una lectura poètica plena a ves-sar de públic que aplaudeix com si li anésla vida i que després, a l’hora de comprarel llibre, l’instrument que serviria permantenir viu per sempre el recordd’aquell espectacle suposadament mera-vellós, passen per la taula de venda com sifos el foc de l’infern. Alguna cosa sem-blant passa amb el teatre. Els muntatgesomplen dies i dies, generen comentarisde xarxa social i, per contra, llegir teatreés una activitat marginal, estranya i deltot prescindible.

DISPOSATS A ANAR contra el corrent i apotenciar l’estela que fins ara nomésmantenia viva Arola Editors de Tarrago-na, Comanegra, l’editorial que dirigeixJoan Sala, en col·laboració amb l’Institutdel Teatre, va encetar l’any 2016 la col-lecció Dramaticles. Dirigida per CarlesBatlle i Marina Laboreo és una sàvia i no-

S table combinació de textos de teatre clàs-sic i de propostes contemporànies nacio-nals i internacionals. Luigi Pirandello,August Strindberg, Jean Anouilh o Ha-rold Pinter conviuen amb Pau Miró, Llu-ïsa Cunillé, David Plana o Gemma Brió itambé amb antologies que recullen la no-va dramatúrgia alemanya o contempora-nis francesos i ofereixen un ventall inte-ressant i viu d’allò que ocupa els escena-ris de mig món.

LLEGIR TEATRE no hauria de ser un patri-moni reservat als especialistes, als ini-ciats o als del gremi. De fet, llegir teatre tétotes les connotacions de la lectura, di-ríem tradicional, però gosaria a dir que va

una miqueta més enllà, que fa un pas en-davant i que atresora totes les virtutsd’altres gèneres molt més populars. Lamés obvia, la ficció: el teatre et permetfer-te teus els personatges i els escenaris,imaginar-los no amb la imatge concreta iinamovible de l’actor que els representa ide l’escenògraf que crea els ambients si-nó amb la que tu desitges, arribant a lamàxima expressió íntima de la ficció,l’aventura que es va construint a mesuraque avança la lectura. També ofereix lapossibilitat de transitar-hi com per un as-saig, observant amb precisió científicafragments de realitat, moments con-crets que reflecteixen l’esperit d’untemps o d’una manera concreta de fer,analitzant-los i recuperant-los a voluntati, és clar, sense oblidar l’aspecte poètic, lacombinatòria màgica de les paraules i laseva manera d’interactuar, fent que lesestructures flueixin com un riu, discretde vegades, tumultuós d’altres. Llegirteatre, explorar mons, sentir de la mane-ra més nua possible l’ànima de l’autor,sense interpretacions, sense filtres, ambla puresa feta realitat, d’emissor a recep-tor, de cor a cor.

Jordi Cervera. Periodista

Llegir teatreTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2018

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“No es pot col·laborar amb l’estabilitat d’un govern queavala que els nostres polítics hagin d’estar 12 anys a presó”

La frase del dia

ha estrenat, però no sé fins aquin punt s’està exhibint com es

mereix en les sales de cinema, una sin-gular pel·lícula d’animació (o bàsica-ment d’animació perquè ho combinaamb imatges documentals) basada enel llibre en què Ryszard Kapuscinski re-lata la seva experiència a Angola du-rant els dies previs a la proclamació dela independència del país (11 de no-vembre de 1975, data fixada desprésque, amb la Revolució dels Clavells,Portugal renunciés a la seva última co-lònia) i els inicis de la guerra civil: unconflicte llarguíssim que va durar mésque la guerra freda, que va fer que elMPAA (el Moviment per a l’Allibera-ment d’Angola) fos sostingut per laURSS i Cuba mentre que els seus opo-sitors tenien el suport dels EUA i, entrealtres països africans, de la Sud-àfricade l’apartheid. Dirigida per Raúl de laFuente i Damien Nenow, la pel·lícula duper títol Un día más con vida, el mateixde l’edició en castellà del llibre de Ka-puscinski, i va ser presentada fora deconcurs a la secció oficial del darrerfestival de Canes.

És possible que la figura de Kapus-cinski hi aparegui com un heroi d’unasola peça que actua com un aventureralliberador. Però per mi és important elfet de vindicar-lo per unes actituds quees fan presents en el film i que cadacop semblen més absents en el perio-disme. Una és la d’explicar fets des del’experiència i un coneixement del llocadquirits amb temps. L’altra es derivade la idea de Kapuscinski que el perio-disme no és un ofici per a cínics i queno pot eludir-se un compromís moral i,per tant, humanista: ha de fer-se ambla intenció que el món sigui millor i noes pot ser imparcial o mentideramentneutral davant de la injustícia i de laviolència que s’exerceix en contra delsque no tenen poder i moltes vegadestampoc veu.

S’

De set en setImma Merino

Kapuscinski

“L’independen-tisme no és, no haestat mai, capdiscussió al’ascensor entre elsd’una bandera ni elsde l’altra sinó larecerca d’un millorpacte de veïns

gafin qualsevol façana d’una illade l’Eixample. Aquella d’allà, oaquesta d’aquí, o no, l’altra. Sí,

aquesta. La del xamfrà, perfecte, unxamfrà de l’Eixample em servirà impe-cablement. Ja ho veuen: una esteladad’estel blau al balcó del sisè quarta –pro-pietat de dues àvies solteres que avui te-nen a dinar un dels nets– i una altra d’es-tel roig al cinquè tercera –on hi ha unnoi amb pírcings que comparteix pis isublloga il·legalment una habitació alsturistes, per treure’s un sobresou–. Labandera espanyola la trobem al segonpis, llogat a un matrimoni d’advocats–ella dret mercantil, ell dret matrimo-nial–, onejant damunt de dos llaçosgrocs pintats en graffiti a la tanca me-tàl·lica de la botiga d’aires condicionats.Aquesta última, una franquícia d’unacadena d’instal·ladors que arriba fins aValència i que té treballadors majorità-riament castellanoparlants, però quediuen rachola i plegar. Al costat, el típicbar de la cantonada on el cambrer hatrobat el to del discurs que acontentaqualsevol client –“jo ja estic d’acord queEspanya és una merda, però és que aixíno”–, i una botiga familiar de làmpadesde tota la vida, regentada per dos ger-mans bessons, molt catalanistes ells,però periquitos de naixement i nostàl-gics de la tauromàquia i dels cuplets.

EL XAMFRÀ NO NOMÉS TRENCA la cantona-da, que és allò a què es dedicava Ilde-fons Cerdà, sinó que també exhibeix unportal modernista al costat d’un portalnoucentista, com una mena de xamfràde la discòrdia en clau popular. En unsegle el principal ha deixat de tenir elglamur de la seva paraula, i ara és ons’instal·la un dentista o una tèrbolaagència de viatges. En canvi l’àtic i el so-breàtic, aporciolats grollerament da-munt la corona com si una nau nodrissahagués aterrat a extreure rastres de vi-da, són la peça més cobejada. Perquèdes d’allí hi ha una mica de vistes a la

A Sagrada Família, hiperbòlica i expiado-ra, i al condó luminescent de la torreAgbar. Però per moltes vistes que tin-guin, vistos des de fora, aquells àtics ar-rosseguen la vulgaritat arquitectònicade les construccions feixistes –o comu-nistes, o bohiguistes– que més queconstruccions semblen destruccions.El xamfrà permet que l’aire circuli perles quadrícules i que la gent pugui cami-nar amb més llibertat, i que els taxislliures hi facin cantonades. I evident-ment el carrer té el nom d’un territoride la corona d’Aragó, en la seva inter-secció amb algun poeta, algun heroi del1714 o algun almogàver. Barcelona vadecidir eixamplar-se, en efecte,d’aquesta manera.

CATALUNYA S’ASSEMBLA a aquest collageapilat sense folre, com si fos una cate-dral d’estils superposats, només quemantenint-se en vida els protagonistes

de cada corrent. Barcelona, com Cata-lunya, ha de decidir com pensa eixam-plar-se a partir d’ara: model franquíciao model botiga familiar; model pis turís-tic o model assequible per als autòc-tons; model barreja cultural progressis-ta o model autoritari amb porra –i llei–a la mà; model creatiu –modernista– omodel “assenyat” –noucentista–, o béfins i tot model Porcioles i model Bohi-gas. Però avui Barcelona no es pot per-metre l’aposta de ser una ciutat fran-quícia –o aparador–, ni de ser una ciu-tat que confon l’ordre amb el feixisme,ni el sentit social amb el progressismede façana –també d’aparador–. Per ai-xò Catalunya s’assembla tant a la Bar-celona lliure, creativa, genuïna: perquèno vol ser assimilada, perquè no vol servulgar ni replicable.

PERQUÈ EL QUE HEM VISCUT aquests úl-tims anys és un crit civil i polític per po-der ser nosaltres mateixos, amb lesnostres complexitats i pluralitats i–també– misèries. El que hem cridat ésque ni Barcelona ni Catalunya no sónfaçanes boniques i buides, no són fetsfolklòrics ni escenaris pintorescos, sinóque tenen profunditat vital rere de cadapedra. L’independentisme no és, no haestat mai, cap discussió a l’ascensor en-tre els d’una bandera ni els de l’altra si-nó la recerca d’un millor pacte de veïns.El model barceloní, el model català, nopretén guanyar imposant-se damuntde l’altre sinó construir un edifici tancomplex –plural– com genuí –únic–. Elque el món i Espanya han pogut sentirés que Catalunya vol eixamplar-se i viu-re en llibertat, com Barcelona es va ei-xamplar i alliberar quan va enderrocarles muralles i va dir a cada carrer noupel seu nom. Això no ho aturen els bom-bardejos cada 50 anys, ni a Barcelona nia la que en el fons es bombardeja: Cata-lunya, el gran xamfrà de tots. S’entén,ja, de què van aquestes eleccions muni-cipals?

Jordi Cabré. Escriptor

Catalunya EixampleTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

La dura petició de penes dela fiscalia i l’advocacia del’Estat contra els líders delprocés pot tenir conse-qüències de retruc en la ne-gociació del pressupost ca-talà per al 2019. Desprésque ERC i el PDeCAT anun-ciessin com a resposta la se-va rotunda negativa, con-firmada ahir pel vicepresi-dent Pere Aragonès, aaprovar la proposta decomptes estatals presenta-da per PSOE i Podem, elportaveu de Catalunya enComú, Joan Mena, insistiaa continuar vinculant unsnúmeros i altres, i alertavaque veu “molt complicat”que el seu grup ajudi al’aprovació dels del Parla-ment si no poden tirar en-

davant els del Congrés, jaque vaticina que els pri-mers seguiran llavors “la lí-nia retalladora de Mas iPuigdemont”. “Una cosano és incompatible ambl’altra: treballar en els pres-supostos (de l’Estat) és tre-ballar en pro del diàleg i elconsens, i de facilitaracords que també compor-tin les sortides de la presódels presos polítics i unasentència absolutòria per ales persones avui processa-des”, subratllava Mena, queconsidera que “parlar” delscomptes amb el govern es-tatal ha de ser “el principid’un nou pacte social, i elprincipi del principi d’unnou model de convivènciaterritorial”, ja que “aplana-ria el camí” per poder “par-lar de tot” en un futur. Peraixò preguntava als inde-

pendentistes “en què aju-daria” la pròrroga delscomptes actuals del PP i Cs.Segons ell, el problema ésque sense els 2.200 milionsextres per a Catalunya queinclou l’acord entre PedroSánchez i Pablo Iglesias se-rà “molt difícil” dissenyarun pressupost social, tot ique estan disposats a escol-tar i insten el govern a pre-sentar una proposta.

Pisarello, a WaterlooEls comuns mantenen aixíl’aposta verbalitzada faunes setmanes per l’alcal-dessa de Barcelona, AdaColau, que va vincularl’aprovació dels comptes del’Estat, la Generalitat i laciutat, i va instar els inde-pendentistes a assolir unpacte conjunt per tots tres,que ja d’entrada van rebut-

jar. Això sí, el tinent d’alcal-de Gerardo Pisarello desve-lava ahir a Twitter que,aprofitant que és a Brus-sel·les per participar demàen una jornada municipa-lista, diumenge va teniruna “llarga reunió” ambCarles Puigdemont a Wa-

terloo, en què van parlar“de tot”, inclòs un possiblepacte pels pressupostos. I,enterrada l’opció que siguia tres bandes, bé que podriaser a dues.

En tot cas, Aragonès ex-plicava ahir a TV3 que laidea és presentar l’avant-

projecte dels comptes en eltermini d’un mes. Tot i lesreticències d’un grup i del’altre, el vicepresident con-fia comptar amb els co-muns i la CUP per aprovar-los amb una “àmplia majo-ria” al Parlament, i es nega-va a fer dependre de l’apro-vació del pressupost estatalels 2.200 milions extraanunciats, ja que, segonsell, venen marcats per llei,ja sigui per aplicació directadel sistema de finança-ment, pels deutes pen-dents amb la Generalitat iper “errors que ha comès elgovern espanyol i que aravol corregir”. El també con-seller d’Economia es mos-trava obert a parlar de can-vis per revisar la fiscalitat sisurt en la negociació, tot ique avisava que el margeestà “molt esgotat” enaquest camp, arran delscanvis introduïts els últimsanys, com la recuperacióde l’impost de Patrimoni iel de Successions o la crea-ció de nous tributs am-bientals i sobre els habitat-ges buits.

En la mateixa línia, el vi-cesecretari de comunica-ció d’ERC, Sergi Sabrià, re-fermava ahir el “no clarís-sim” a negociar el pressu-post estatal, que la posiciódels comuns no els farà re-plantejar en cap cas. “Nodescartem convèncer elscomuns ni la CUP, treba-llem per posar-los molt difí-cil el no”, reiterava, en can-vi, sobre el de la Generali-tat. Això sí, tot i que ho in-tentaran “amb tothom“,gairebé descarta el PSC, jaque se li fa “molt difícil”pensar que hi donarà su-port.

La delegada estatal, Te-resa Cunillera, demanava aERC i al PDeCAT que “noobliguin” a prorrogar elpressupost del PP i contri-bueixin a un altre que ajudaa reduir les desigualtats ge-nerades els últims anys. Elsecretari de política muni-cipal del PSC, Jaume Coll-boni, instava per la sevabanda el president QuimTorra a donar suport alscomptes de l’Estat i a triarentre un govern que “buscasolució i diàleg” o bé un deformat pel PP, Cs i Vox. ■

a Veuen “molt complicat” aprovar l’un sense l’altre, però ERC referma el no al Congrés i insistirà enells i la CUP al Parlament a Aragonès, disposat a negociar sobre fiscalitat tot i que hi veu poc marge

Òscar PalauBARCELONA

Els comuns continuen lligantel pressupost català i l’estatal

“En la política es fapolítica. On podemincidir i avançar és enel diàleg i a tenir unscomptes més socials”Jaume CollboniSECRETARI POLÍTICA MUNICIPAL PSC

El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va vincular ahir l’aprovació dels comptes de la Generalitat als de l’Estat ■ ACN

“Les forces que vamfer fora Rajoy no enspodem permetredeixar de parlar. Calbuscar sortides ara”Gerardo PisarelloTINENT D’ALCALDE DE BARCELONA

“Ara no hi ha lescondicions objectivesper participar a l’Estaten una estabilitatparlamentària”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Treballem per ferun bon pressupost, iesperem aprovar-loamb una majoriaconsistent”Sergi SabriàVICESECRETARI COMUNICACIÓ ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Qui fa bandera del‘com pitjor, millor’ estàfent pagar lesdecisions d’una justíciacega a la ciutadania”Joan MenaPORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

El republicà Sergi Sabrià vaadmetre ahir que s’estan fentpassos vers l’objectiu de tra-çar una estratègia unitàriaentre tot l’independentisme.“Que tots considerem que esfa necessari i imprescindibleés molt bon senyal”, indicava,si bé rebutjava donar més“pistes” i es comprometia afer-ho públic quan estigui apunt. “Ens agradaria fer-ho

“Hauran d’explicarper què es posencontra un pressupostpensat per a qui méspateix desigualtats”Teresa CunilleraDELEGADA DEL GOVERN DE L’ESTAT

efectiu com més aviat millor;volem accelerar”, sostenia.

Precisament en aquestcontext l’assessor personalde Junqueras, Sergi Sol, des-velava a RAC1 que aquest hareprès relacions amb Puigde-mont després de mesos sen-se contactes. L’expresident liva enviar el seu llibre a la pre-só amb una carta, que l’exvi-cepresident ja li ha contestat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Avança l’estratègia unitària

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

EMILI GISPERT

Més de 150 personalitats catalanes d’àmbits i sen-sibilitats polítiques diverses signen un manifest enquè insten les formacions que es presentin als co-micis del 21 de desembre a incloure en els seus pro-grames la negociació d’un referèndum pactat.També demanen la derogació de l’article 155.

Manifest plural a favord’un referèndum pactat

MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY 6 de novembre del 2017

Primer recurs (desestimat)dels presos políticsEls advocats dels vuit consellers de Junts pel Sí em-presonats per ordre de la magistrada de l’Audien-cia Nacional Carmen Lamela presenten els pri-mers recursos per demanar la llibertat al·legantque són innocents i que no es dona cap dels supòsitslegals per a la presó preventiva. Serà desestimat.

CARLESPUIGDEMONTPRESIDENT DELA GENERALITAT

“Han llançat unaofensiva brutalcontra políticscatalans per lesseves idees”

Renuncien als premisPrincesa de GironaEls científics Bernat Ollé i Romain Quidant renun-cien a sengles premis Princesa de Girona, com amostra de rebuig a la posició adoptada per la casareial respecte del conflicte entre Catalunya i Espa-nya i, en particular, al discurs televisat de Felip VI el3 d’octubre, dos dies després del referèndum.

JEAN-CLAUDEJUNCKERPRESIDENT DELA COMISSIÓEUROPEA

“Confio en lesautoritats judicials,tant en lesespanyoles com enles belgues”

ANDREU VANDEN EYNDEADVOCAT DELSCONSELLERSD’ERC

“Es fa una curiosainterpretaciónovel·lada del queha passat aCatalunya”

ALBANO-DANTEFACHINEXSECRETARIGENERAL DEPODEM

“Per fer política aCatalunya al dictatde Madrid jahi ha Icetai el PSC”

Ni un mes ha trigat l’en-cara president del PP a Ca-talunya, Xavier García Al-biol, a desdir-se d’anar aveure els presos polítics sialguns d’ells li ho demana-ven com va dir en una en-trevista a El Punt Avui Te-levisió el dia 11 d’octubre.Els set dirigents indepen-dentistes tancats a Lledo-ners, Jordi Cuixart, Joa-quim Forn, Oriol Junque-ras, Raül Romeva, JosepRull, Jordi Sànchez i JordiTurull, van escriure unacarta conjunta dimartspassat adreçada a Albiol i ala líder de Cs, Inés Arrima-das, en què els conviden avisitar-los, i ahir tant Cs,per boca d’Albert Rivera,com el PP, ho van refusar.

Albiol, a través de Twit-ter, va assegurar que nohi aniria perquè no voliaprestar-se “al seu circ me-diàtic”, referint-se al fet quehavien enviat les missivesals mitjans abans. “El seuxou no és el meu”, concloïaamb contundència. En l’en-trevista del mes passat, pe-rò, després d’assegurar queno els havia anat a veureperquè “tindria una inter-pretació política errònia” iperquè no li ho havien “de-manat”, hi afegia: “Si algu-na d’aquestes persones tin-gués un interès perquè hianés, jo no tindria cap pro-blema [a visitar-los].”

El missatge va tenir res-posta també via Twitteramb una piulada de l’expre-sident Carles Puigdemont,exiliat a Brussel·les, que liva etzibar que “els carce-llers no gosen mirar a la ca-

ra les seves víctimes”, ambl’afegitó: “El carceller esqueixa d’assabentar-se’nper la premsa, però callaquan les acusacions de lafiscalia van arribar abansals mitjans que als advo-cats. Com passa sempre, bythe way. La vergonya elsacompanyarà tota la vida.”L’enganxada va seguir ambuna altra piulada d’Albiolen què retreia a Puigde-mont que a ell l’afecta “moltpoc” el tema dels carcellers.“Tu, com el Capità Aranya,vas embarcar tothom i etvas quedar a terra. O mésben dit: a la teva mansió deWaterloo. Un crac”, asse-gurava. L’expresident vatornar a replicar: “El pro-blema que teniu és que aEuropa ningú vol fer-vosde carcellers. Ho vau in-tentar a Alemanya, i recor-

do molt bé els dies a la pre-só de Neumünster.”

El líder de Cs, Albert Ri-vera, va refusar la visita al-legant que no aniran a veu-re “els que han intentat li-quidar Espanya” i va avan-çar que demanarien al go-vern espanyol un informe,tot i no tenir-hi competèn-cies, per saber si “reben untracte igual que la resta depresos”. Els presos, per laseva banda, asseguren queenvien la missiva per “lesafirmacions” que els han“sentit dir” als mitjans decomunicació. “És evidentque vostès només podenparlar des del desconeixe-ment. [...] Ens agradariaque ens visitessin a Lledo-ners, on podran compro-var de primera mà si somuns presos amb privilegis”,diu la carta. De la negativa

de Cs i el PP, també en vaparlar el president del Par-lament, Roger Torrent,que va considerar que hihaurien d’haver anat “desdel minut 1 i haurien de-mostrat més humanitat”.

Suspensió dels diputatsEl Tribunal Constitucionalva admetre el recurs d’em-para de les defenses de Sàn-chez, Turull i Rull contrala decisió del Suprem de ve-tar-los l’exercici de càrrecpúblic –al·legaven que s’es-tarien vulnerant drets fo-namentals–. El TC ho estu-diarà, i creu que té especialrellevància pel fet que nohi ha cap doctrina anterior.També accepta el recurs del’escriptor Jaume Cabré a lasuspensió de Puigdemont,Junqueras i els exconse-llers a la presó. ■

El PP i Cs refusen la peticióper carta dels presos políticsde visitar-los a Lledonersa Albiol s’hi nega quan fa 26 dies en una entrevista a El Punt Avui TV va dir que notindria cap problema si l’hi convidaven a Puigdemont el qualifica de “carceller”

J. AlemanyBARCELONA

“Haurien d’haver-hianat des del minut 1i haurien demostratmés humanitat, mirantals ulls els presos”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT DECATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Els carcellersno gosen mirar ala cara les sevesvíctimes”

Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No anirem a visitara la presó els quehan intentat liquidarEspanya”

Albert RiveraPRESIDENT DE CS

“No aniré a cappresó a visitar elsindependentistespresos. No em prestaréal seu circ mediàtic”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL PP DE CATALUNYA

Albiol, al Parlament el dia 11 d’octubre durant l’entrevistat a El Punt Avui TV ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2018

1972

90-1

1978

08Q

Eurodiputats de diferentspaïsos demanaran a l’Es-tat espanyol poder ferd’observadors internacio-nals durant el judici de l’1-O contra l’independentis-me per mitjà de la Plata-forma Diàleg UE-Catalu-nya, que pressiona perquèla Unió Europea intervin-gui en el conflicte entreCatalunya i Espanya.L’anunci el va fer ahir elfrancès José Bové a la por-ta de la presó de Lledonersdesprés de visitar els pre-sos polítics. Per Bové, his-

tòric líder sindical, avui di-putat a Estrasburg pelPartit Verd Europeu, el ju-dici “no té garanties” i lescondicions amb què es tro-baran els presos durant elprocés són “un veritableproblema de democràcia”.

L’eurodiputat va demanarl’alliberament “immediat”dels reclusos perquè es pu-guin preparar per al judici.En total la comitiva estavaformada per mitja dotze-na d’eurodiputats de l’Es-tat francès, Gal·les, Irlan-da i Suècia, que a la tardaes van desplaçar a les pre-sons del Puig de les Bassesi Mas d’Enric, on hi ha lespreses polítiques, acom-panyats per europarla-mentaris catalans.

“Estaran en una presó amés d’una hora de Madrid,traslladats cada dia a lescinc del matí en furgons iemmanillats per després

haver-se de defensar”, vadenunciar Bové. La reunióa la presó de Sant Joan deVilatorrada va durar dueshores. Bové els va veure“drets, vius i amb les ideesencara més reforçadesque abans d’entrar a lapresó”. “Som davantd’una situació increïble,com a europeu això va encontra dels drets fona-

mentals. Som al cor de laUE però això que passa aEspanya s’assembla més aestats totalitaris com Tur-quia”, va constatar.

L’eurodiputada suecadels Verds Bodil Valero vaafirmar que si Europa nos’ha pronunciat sobre elconflicte és “per covar-dia”. “El problema és queEuropa sempre ens diu

que no pot fer res perquè lacompetència és de l’Estat il’Estat és Espanya. No faràres fins que Espanya no hodemani”, va lamentar. Va-lero es va mostrar sorpre-sa amb les peticions depresó per part de la fiscaliai va recordar que a Suèciala pena més alta pel delicteequivalent al de rebel·lió ésde dos anys i mig. ■

a Un grup de parlamentaris europeus es reuneix amb els presospolítics a Bové denuncia la manca de garanties del procés judicial

RedaccióBARCELONA

Eurodiputats volenfer d’observadorsen el judici de l’1-O

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Som al cor de la UEperò això que passa aEspanya s’assemblamés a estats totalitariscom Turquia”

José BovéEURODIPUTAT FRANCÈS

José Bové, amb altres eurodiputats, ahir a la sortida de la presó de Lledoners ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

es fa pensar que hi hagid’haver eleccions immedia-tament ni al Parlament ni a

les Corts espanyoles. L’única dataelectoral concreta en el calendarisón les municipals i les europeesde l’últim diumenge del mes demaig de l’any vinent. Ahir, des delPSOE es va treure importància ala negativa del PDeCAT i ERC a novotar favorablement el pressu-

R post general de l’Estat. Pels so-cialistes es considera que és un“cop de geni”. Una petita tempes-ta que escamparà. El PSOE estàconvençut que el pressupost seràaprovat i que es podrà mantenirl’estabilitat del govern, tal com va-ticina el ministre Borell. No sem-bla que sigui així. En altres mo-ments, un partit que governa ambnomés 84 diputats i amb els so-

cis amenaçant de no aprovar-li elpressupost hauria tirat la tovallolai convocat eleccions malgrat elcalendari electoral advers i les en-questes que només auguren untímid triomf a Pedro Sánchez. Totindica que el PSOE esgotarà la le-gislatura, encara que cal pregun-tar-se com ho farà sense els su-ports necessaris al Congrés icomptant només amb els decrets

que permeti el Consell de Minis-tres. Com governaran? Una pre-gunta també reiterativa per fer ala Generalitat de Catalunya. Sen-se aclarir la situació parlamentà-ria dels diputats suspesos pel Tri-bunal Suprem i la negativa de laCUP a aprovar el pressupost, difí-cilment el govern català pot qua-drar números al Parlament per ti-rar endavant la legislatura. De

moment, el no dels comuns estàmig garantit i l’intercanvi entresocialistes i sobiranistes al Con-grés i al Parlament seria difícild’explicar i d’entendre.

El president de la Generalitat,Quim Torra, ha deixat clar que noconvocarà res fins a conèixer lessentències. El president del go-vern espanyol, Pedro Sánchez,deixa clar que vol acabar la legis-latura, això voldria dir que durariafins al 2020. Amb les actuals si-tuacions parlamentàries cal pre-guntar-se: com governaran?

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Com governaran?

Lluís Falgàs

El president del Suprem idel Consell General del Po-der Judicial, Carlos Les-mes, va remetre una cartaal jutge que instruïa la cau-sa de l’1-O, Juan AntonioRamírez Sunyer, dos diesabans que morís, en quèelogia la seva “grandesa” iles “dimensions heroi-ques” d’una labor que vacanviar “la història matei-xa del nostre país”. La mis-siva està redactada en unto íntim i personal en unmoment d’agreujament dela salut del jutge i Lesmes lidiu que li escriu amb el de-sig de fer-li arribar la seva“més sincera estima i reco-neixement com a personai com a jutge”.

El president del CGPJrecorda a Juan AntonioRamírez Sunyer que va es-tar a punt de ser enginyer,però que va decidir canviarel rumb de la seva pròpiahistòria i, en fer-ho, va can-viar, diu: “El de la històriamateixa del nostre país. Iaquí resideix part de la te-va grandesa.” Segons Les-mes, el difunt va donarproves sobrades d’aquestaempenta, però aquesta“adquireix dimensions he-roiques quan tot el quet’envolta es converteix en

hostil”, i assegura que maiva concebre: “Els revessosfísics ni l’animadversió o elrancor que tantes vegadeshas presenciat en l’ésserhumà com a raons per a laintroversió o el desànim.”

Per això, el considera unreferent i li acaba donantles gràcies per haver de-fensat “l’estat de dret i lajustícia sense vacil·lacionsni pors en temps tan con-vulsos”. I hi afegeix: “Sem-pre seràs un referent per ami i per a tots els com-panys de professió.”

La mort de Ramírez Su-nyer, de 71 anys, a causad’una malaltia, va tenirlloc aquest cap de setma-na, en plena instrucció dela causa de l’1-O, amb uns40 imputats per haver pre-parat el referèndum de l’1d’octubre del 2017. ■

Lesmes lloa el difunt jutgedel 13 perquè “va canviar lahistòria” de l’Estat espanyola El president del Suprem considera Ramírez Sunyer un referent i n’elogia “lagrandesa” a Vanagloria que hagi afrontat situacions convertides en hostils

RedaccióBARCELONA

“Aquest complimentadquireix dimensionsheroiques quan totel que t’envolta esconverteix en hostil”Carlos LesmesPRESIDENT DEL SUPREM I DEL CGPJ

La sala penal del Suprem haajornat per aquest dimecresla vista que tenia prevista ce-lebrar avui per analitzar elsrecursos contra la sentènciacondemnatòria a l’expresi-dent Artur Mas i les conselle-res Irene Rigau i Joana Ortegaper organitzar la consulta del9-N del 2014. El TSJC va con-demnar-los per desobedièn-cia al TC a inhabilitació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Carlos Lesmes xerrant amb la reina espanyola la setmana passada a Madrid ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Supremajorna la vistadel 9-N

Els Mossos d’Esquadravan detenir ahir a primerahora del matí la regidorade la CUP de Reus (BaixCamp) Mariona Quadradaper haver plantat el jutgeque, aquesta vegada, la in-vestiga per un suposat de-licte d’incitació a l’odi, se-gons la denúncia presen-tada per Cs. Els Mossos lavan traslladar a la comis-saria i, després, als jutjatsper declarar.

La formació taronja vaassegurar en l’escrit de de-núncia que l’edil els va as-senyalar i qualificar “d’as-sassins” durant la vaga del3-O, davant la qual cosa al-guns participants a la vagaels van increpar, segons ladenúncia presentada per

Ciutadans.Davant la jutgessa,

Quadrada va explicar queels fets que se li imputensón falsos i va manifestarla seva voluntat de “no de-clarar res més en aquestjutjat”. A més, va afirmarque continuen sent “vícti-mes d’una història falsa”muntada per la formaciótaronja i que la CUP nocontribuirà a “inflar totaquest relat que s’han in-ventat”. Davant dels jut-jats de Reus es van con-centrat una cinquantenade persones per donar-lisuport. Al migdia, Quadra-da va sortir en llibertat. Jaa la tarda, els regidors de laCUP van abandonar el plecom a protesta per la “pas-sivitat” de l’alcalde davant“la repressió i la provoca-ció” de Ciutadans. ■

Detenen una edilde la CUP per nohaver declarat

RedaccióBARCELONA

a Cs la va denunciar per un suposatdelicte d’incitació a l’odi el 3-O

La regidora de la CUP de Reus Mariona Quadrada en sortirdel jutjat després d’haver estat detinguda pels Mossos ■ ACN

ílvia Reyes, activistatranssexual, va explicarahir que, acabat el serveimilitar obligatori, quan

va arribar el 1973 a Barcelona,s’oferia a treballar en hotels.“Quan em preguntaven si era ho-me o dona i els responia quetranssexual ningú em volia do-nar feina si no em tallava els ca-bells”, va assegurar. En volermantenir la seva identitat, asse-gura que només va trobar sorti-da en la prostitució. “En aquellsanys ens detenien el divendres ino et deixaven sortir de la pre-fectura de la policia fins al diu-menge. Així que dels 30 cops quevam ser detingudes, les transse-xuals hem estat privades de lli-bertat entre tres i quatre anysfins a l’any 1984, a banda de lescondemnes”, va sostenir.

El càstig discriminatori a Re-yes és un del mig miler de perso-nes que l’Ajuntament de Barce-lona vol reparar i treure de l’oblita través de la presentació d’unaquerella per crims de lesa huma-nitat en l’àmbit LGTBI durant elfranquisme. En concret, es diri-geix contra sis magistrats de jut-jats especials per l’aplicació de lallei de vagos y maleantes, que el1970 es van transformar en jut-jats de perillositat i rehabilitaciósocial, els quals van dictar 553condemnes a persones pel sol fetde ser homosexuals, entre elsanys 1956 i 1970. El tinent d’al-calde de Drets de Ciutadania,Jaume Asens, va explicar ahirque inicialment la querella s’ha-via presentat en un jutjat d’ins-trucció de Barcelona, va recaureen el número 12, el qual ha ele-

S

vat el cas al Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC)perquè la seva actuació va serquan exercien de jutges. L’alt tri-bunal català ha d’aclarir primersi aquests jutges són vius i si ad-met a tràmit la querella. La fisca-lia també s’haurà de pronunciar.

“El poder judicial no es pot re-generar ni podrem posar fi a

l’LGTBIfòbia del present sensecombatre la impunitat dels seuscrims del passat. El règim fran-quista els va cometre, però l’ac-tual règim els ignora”, va mani-festar Asens, que hi va afegir que“com a jutges havien de tenir co-neixement de la normativa in-

ternacional”. El tinent d’alcaldeva fer una crida a totes les perso-nes que hagin estat víctimesd’aquesta repressió judicial a su-mar-se a la querella, en la qual noes reclama cap indemnitzacióper a les víctimes, i que –segonsva indicar– es pot obrir a altresresponsables implicats, com arapolicies i metges.

Asens va emmarcar aquestainiciativa en el compromís que téBarcelona, que ara presideix laXarxa de Ciutats contra el Fran-quisme. Una de les primeres ini-ciatives del govern de Colau vaser anunciar que preparava unaquerella contra l’advocat CarlosRey González, en ser jutge po-nent del consell de guerra que vasignar la pena de mort de Salva-dor Puig Antic, executat el 2 demarç del 1974, a garrot vil. Unaaltra és contra aviadors italiansque van bombardejar Barcelona,una causa encallada en un jutjat

per falta de col·laboració de lesautoritats italianes.

En l’acte d’ahir, Armand deFluvià va donar suport a la inicia-tiva i va assegurar que el llen-guatge usat pels jutges “era in-sultant”, a més de justificar-seen arguments mèdics i l’Església.Segons va exposar Empar Pine-da: “Les lesbianes no vam ser víc-times de repressió, però sí d’invi-sibilitat en el tardofranquisme.”La penalista Laura Parés, amb lainformació d’un historiadorfrancès, ha donat forma a la que-rella, de la qual va assegurar que“hi ha un delicte de lesa humani-tat evident perquè es va perse-guir i criminalitzar un col·lectiuper la seva orientació sexual”. Enuna de les resolucions, un jutgeargumentava: “Per la seva condi-ció de subjectes homosexuals,són productors de fets que ofe-nen la sana moral del nostrepaís.” ■

L’homofòbia judicialMayte PiulachsBARCELONA

INICIATIVA · L’Ajuntament de Barcelona presenta una querella contra sis jutges que van castigarmés de 550 persones LGTBI en el franquisme TSJC · L’alt tribunal ha d’aclarir si són vius i si l’accepta

El tinent d’alcalde Jaume Asens, amb representats dels col·lectius LGTBI, ahir a l’ajuntament ■ M.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els subjecteshomosexuals ofenen lasana moral del país”,redactava un jutge

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 13

829430-1191031L

El Departament d’AccióExterior, Relacions Insti-tucionals i Transparènciade la Generalitat va pre-sentar ahir a la tarda elportal Participa gencat,que permet recollir, enuna única entrada en quèla ciutadania té a l’abasttots els canals de partici-pació, les aportacions ciu-tadanes a través de pro-cessos participatius per al’hora de decidir polítiquespúbliques (l’aprovació orevisió d’un pla, d’una ac-tuació, la definició d’unaestratègia...). També in-clou consells de participa-ció, uns espais de trobadaentre administració i ciu-tadania per articular de-bats regulars a l’entorn depolítiques sectorials. Par-ticipa gencat també ofe-reix la possibilitat de pren-dre part en el procés d’ela-boració normatiu col·labo-rant en la seva redacció.

L’encara conseller Er-nest Maragall va presen-tar el portal a l’Escolad’Administració Públicade Catalunya en el marcdel debat Els reptes dela democràcia a l’era digi-tal, al costat de SimonaLevi, estratega tecnopo-lítica i artista multidisci-plinària impulsora de laformació Xnet. FCForum i15MpaRato. El nou ins-trument s’adreça a la ciu-tadania en general, espe-cialment als interessatsa participar i incidir enles polítiques i els aferspúblics. ■

Exteriorsobre el portalParticipagencat

RedaccióBARCELONA