Edició de LleidaDIMECRES · 18 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14610 - AVUI / Any XL. Núm. 13480 - EL PUNT

1,20€

1215

03-1

1363

83w

1344

95-1

1829

98t

NACIONAL P20

L’espai aglutina dinou municipispirinencs i destaca pel seu interèspaleontològic, turístic i geològic Una vista de la zona ■ AJ. TREMP

La Unesco declaranou geoparc laConca de Tremp

NACIONAL P21

Troben elscossos delmatrimonisepultat perl’esllavissadaVan caure 50.000tones sobre el cotxe

IRRITACIÓ · La sala penal del’alt tribunal espanyol aprofitaun recurs de Jordi Sànchez peresbroncar la justícia germànica

ESCENARIS · Diu que si els fetshaguessin passat en un ‘land’ no hihauria una “sentència simbòlica” iatribueix als jutges falta de rigor

El Suprem carrega contraAlemanya per Puigdemont

EUROORDRE · Manté queexisteix el delicte de rebel·lió peròobre la porta a exigir l’extradiciódel president per sedició

P6,7

El Barça, ple de suplents, allarga la ratxa contra el Celta (2-2)

L’ESPORTIU

Un punt més a BalaídosEls jugadors del Barça celebren el segon gol al camp del Celta ■ MIGUEL VIDAL/REUTERS

JxCat es troba a Berlínamb la investidura de fons

Nacional P8

Cifuentes ‘renuncia’ almàster però no plegaLa líder del PP a Madrid assegura que té tot el suport de Mariano Rajoy

Europa-Món P25

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 20182 |

’imaginen un reique el passat 3

d’octubre, dos diesdesprés que algunsdels seus súbdits fos-sin literalment atrope-

llats per la policia, hagués fet un dis-curs radicalment diferent del que vafer? S’imaginen un rei que s’haguésatrevit a denunciar la intimidació i laviolència desmesurades ordenades pelgovern del PP? S’imaginen un rei quehagués anat més enllà i s’hagués posi-cionat a favor del dret a decidir delsseus súbdits? S’imaginen un rei que,aquell 3 d’octubre i tots els dies del’any, s’adrecés i es mostrés receptiu ales idees de tots els ciutadans, ja fossinautonomistes, federalistes o, fins i tot,independentistes? S’imaginen un reique hagués proclamat, majestuosa-ment, tal com correspon a un rei, quel’única forma de resoldre els conflictesés a través del diàleg i la democràcia ique s’hagués compromès a intercedirentre les dues parts, a fer d’àrbitre i nopas de jugador? S’imaginen un rei ques’hagués adreçat al poble espanyol, no

pas per defensar una unitat imposadao per donar el tret de sortida a unaonada repressiva sense precedents, si-nó per fer pedagogia del referèndum iexplicar-los que els catalans tenen totel dret a decidir si volen romandre aEspanya i els espanyols si volen seguirvivint en una monarquia? S’imaginenun rei que reclamés la llibertat delspresos i el retorn dels exiliats polítics?S’imaginen un rei que s’adrecés alsjutges per demanar-los que actuessinamb imparcialitat i no es sotmetessina les directius dels governants? S’ima-ginen un rei que demanés perdó per-què el seu pare, Joan Carles I, va ac-ceptar rebre la corona de mans d’undictador o el seu besavi, Alfons XIII, vaavalar i es va mantenir en el càrrecamb el cop d’estat d’un altre dictador?S’imaginen un rei que es disculpés perla violència i la corrupció generalitzadade tots i cadascun dels membres de laseva família, altrament anomenada di-nastia? S’imaginen un rei que s’atrevísa fer tot això i a denunciar tot això?S’imaginen un rei que no fes de rei?

S

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Un rei que nofes de rei

S’imaginen un rei que esmostrés sensible a les ideesde tots els ciutadans, ja fossinautonomistes, federalistes o,fins i tot, independentistes?

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

esprés d’un sopar copiós ambuns amics durant el qual vamparlar inevitablement del pro-

cés, a la nit vaig somiar vívidament. Lapanxa, plena o buida, és productora desomnis, no sé si Freud ho té anotat enalgun dels seus assajos. Joan Sales diuen una de les cartes a Màrius Torres (opotser a Mercè Rodoreda): “Freud facom els gegants de les processons, queobserven el món per la bragueta.” Notot és sexe. Cal anar, també, una micamés amunt, a l’aparell digestiu supe-rior, origen de l’evacuador. Van serdos somnis, separats per la urgènciad’anar a beure aigua a la cuina. En elprimer, Oriol Junqueras tenia reserva-da una suite en un hotel que despréses convertia en presó. Jo també n’erahoste, en una habitació compartidaamb altra gent i amb un lavabo comú.En el segon, formava part d’un esca-mot que ocupava una sala del Palau dela Generalitat. Intentàvem calar foc auna taula llarga, de reunions. El moblees resistia a la immolació, però al finalens sortíem amb la nostra. Llavors ensespantàvem i trèiem la taula al carrerper apagar-la. Em vaig despertar

D

abans d’aconseguir-ho. Pujol i Mara-gall intervenien en la sufocació. Emsembla que també en la ignició, peròno ho podria assegurar. Renuncio a in-terpretar-los. Fins i tot no sé si faig béd’explicar-los. Els articulistes expli-quen els somnis que tenen? Cada diaem torno més estrany. Tots ens hi tor-nem. En una entrevista que li acabo dellegir, el pensador francès Edgard Mo-rin explica que durant els fets del Maigde 68, dels quals el mes que ve se cele-brarà el cinquantenari, les consultesdels psicòlegs i psiquiatres de París esvan buidar. Els pacients van anar aalliberar les energies, les passions i les

manies al carrer. Van deixar de tenirimatges interpretables a la nit perquèel somni era als boulevards de dia.Hauríem d’investigar si durant “la re-volució dels somriures” els catalans in-dependentistes que tenien visita con-certada al psicòleg o al psiquiatre esvan saltar l’hora. I si ara, sufocats elssomriures i molts somnis, hi han tor-nat, amb més profusió i urgència. Emdiuen que els metges de capçalera ate-nen símptomes psicosomàtics atribu-ïbles a les últimes angoixes polítiques ijudicials: empresonaments, exilis, en-surts diaris, incerteses. Un amic,conspicu socialista, em reprotxa: “Inosaltres? Et penses que no estemmig malalts, els que vosaltres anome-neu unionistes?” El país sencer té mal-sons. El meu cas m’importa relativa-ment poc perquè ja vaig de retirada.Però i els joves? Freud localitzava enla infantesa la definició de tota la vida.De nou li sol·licito que vagi mésamunt, a la joventut. Quins adults,quins dirigents catalans sorgirand’uns joves que viuen uns dies catas-tròfics, policials i frustrants que nos’esperaven?

“Quins adultssortiran d’uns jovesque viuen uns diestan frustrants?

Vuits i nous

MalsonsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018

trenta-quatre dies del 22 demaig, que és el dia que s’esgota-rà el termini per formar govern

a Catalunya (i que s’activarà, és clar,el mecanisme automàtic per anar aunes noves eleccions), a mi em semblaque el que hi ha és un grau d’inquie-tud, d’excitació, d’intranquil·litat,d’ansietat o d’histèria (triïn vostès elterme que més els escaigui) que potserno cal. Els nervis, no se n’oblidin, demoment els han de tenir aquells quenecessiten uns pressupostos per con-tinuar endavant i que no tenen majo-ria per aprovar-los. I a Catalunya elque cal és una negociació, discreta,tranquil·la, sincera, i menys plats pelcap. Perquè jo (i vostè) ja ho sabemque JxCat i ERC no pensen ben bé elmateix, i que el PDeCAT tampoc, i quela CUP va a la seva. I que fins i tot dinsd’aquestes formacions tampoc hi deuhaver unanimitat. Si tots pensessin elmateix, potser ja s’haurien presentat

A “Els nervis, demoment, elshaurien de teniraquells a qui els caluns pressupostosjunts o haurien constituït una novaformació o coalició política? Però no.Es veu que necessitem insistir i posaren relleu, un dia sí i l’altre també, lesdiscrepàncies, molt més que no pas lescoincidències. I jo em pregunto: i elsunionistes, que no en tenen, de discre-pàncies entre ells? Com és que la for-mació d’Arrimadas ironitza sobre elsintents fracassats d’investidura quanells no han ni intentat la de la seva lí-der? Com és que ho vivim amb aques-ta pressió, amb aquesta angoixa? A

Espanya, els recordo, després de leseleccions del 20-D del 2015, van estar320 dies sense govern, i a Bèlgica hivan estar 541 dies. I la Merkel va tar-dar pràcticament sis mesos a formargovern amb els socialdemòcrates; i ai-xò, és clar, sense tenir els líders delspartits que negociaven l’acord tancatsa la presó o a l’exili. Han passat quatremesos de les eleccions, sí; però hi hamig govern fora de combat, els princi-pals líders polítics són a l’exili o a lapresó, hi ha una causa general obertaque va fent passar pels jutjats mig Ca-talunya, i a cada candidat que es pro-posa investir hi ha un jutge que ho im-pedeix. Ah, i una premsa amiga que esdedica a magnificar els desacords, aanunciar eleccions i crear nervis cadacop que pot, i a torpedinar l’estratègiacada vegada que intueixen que agafaforma. Algú pretén que, en aquestescondicions, les negociacions siguin rà-pides, fluides i transparents?

Trenta-quatre diesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La manifestació de diumen-ge va ser un immens èxit de

participació amb centenars de mi-lers de persones que van secundarla convocatòria d’Espai Democrà-cia i Convivència sota el lema “Pelsdrets i les llibertats, per la democrà-cia i la cohesió us volem a casa!” Laplataforma, de gran transversalitat,abraça des del moviment veïnal finsa més de cent entitats de coopera-ció i justícia social, passant per Òm-nium i l’ANC o els sindicats UGT iCCOO, entre d’altres. Unes organit-zacions sindicals, aquestes últimes,que han rebut un veritable linxa-ment polític i mediàtic de sectorsunionistes. La valenta acció de laUGT i CCOO respon al que ha estatsempre el compromís del món sin-dical amb la defensa dels drets ci-vils i la democràcia. Per això, igualque altres sindicats com la Intersin-dical, Ustec i altres, resulta lògica laseva implicació en la preservaciód’uns drets i llibertats que estan enperill a l’Estat espanyol.

La principal funció sindical ésla defensa dels drets laborals. Peròaquells que pretenen que es res-tringeixin a aquesta funció, i de laforma més limitada possible, obli-den que UGT i CCOO van ser unaclau de volta en la lluita antifran-quista i en la conquesta de les lli-bertats democràtiques. Resulta lò-gic l’existència d’un debat internsobre la independència. Però el quereclamava la manifestació del 15-Aera una resposta democràtica alsanhels d’una part important de lasocietat catalana, i sobretot que esdeixi de vulnerar els drets civils dela ciutadania. Per la qual cosa el set-ge a què l’unionisme sotmet UGT iCCOO és injust i una mostra més dela intolerància contra qualsevol ni-vell de discrepància. Per això calaplaudir que CCOO i UGT avantpo-sin valors fonamentals per sobre dela intolerable pressió política delspoders de l’Estat espanyol.

Compromíssindical ambla democràcia

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Dimitir,aquell verb

res casos recents. L’alemany Karl-Theodor zuGuttenberg va dimitir el març del 2011. Era el

ministre de Defensa i estava acusat de plagiar la sevatesi doctoral en dret. Un any més tard, l’abril del 2012,Pál Scmitt va renunciar com a president d’Hongriadavant la sospita que havia copiat part de la seva, sobreels Jocs Olímpics. La també alemanya Annette Schavanostentava la cartera d’Educació i Ciència quan va fer unpas al costat per idèntiques raons el febrer del 2013. LaUniversitat de Düsseldorf li va retirar el doctorat.

És evident que aquests exemplesno han inspirat la presidenta de laComunitat de Madrid en l’escàndoldel suposat màster en dretautonòmic de la Universidad ReyJuan Carlos. Amb el creixent dubtede si mai l’ha fet, Cristina Cifuenteshi renuncia (!) i ho deixa clar: nomésplegarà si li ho demana Mariano

Rajoy. Els populars, però, no tenen pressa. Tot el que haanat transcendint de la mà del diario.es no els semblaprou rellevant. Ni que no aparegui el treball final demàster, ni que el tribunal que l’avalués no hagi existitmai, ni que algunes assignatures que té aprovadess’impartissin abans d’ella fer els estudis, ni que lesfirmes d’algunes actes estiguin falsificades. La mentida ila falsedat no serien motiu suficient perquè lapresidenta de la comunitat de Madrid renunciï ni perquèel seu partit la faci renunciar. I es comprova, de nou:dimitir és un verb d’improbable conjugació a l’Estat.

T

Els exempleseuropeus nohan servit perinspirar lapresidentamadrilenya

http://epa.cat/c/pzirw3

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Les cares de la notícia

L’art no és aliè a l’actual situació política, com hodemostra l’exposició de la sala Parés Diari satíric,que mostra dibuixos satírics, inèdits, de FrancescArtigau i Miquel Vila, artistes que donen la sevaparticular visió del conflicte que enfronta Catalu-nya i Espanya.

PRESIDENTA DE LA COMUNITAT DE MADRID

Sàtira i procés

La presidenta madrilenya s’entesta, malgrat lesevidències, a traspassar a la Universitat Rei JoanCarles I la responsabilitat sobre el seu fals màsteri ha decidit renunciar al títol. En lloc de dimitir perhaver mentit i haver aconseguit el títol de formafraudulenta, s’aferra al càrrec sense cap pudor.

-+=

-+=

Geoparc mundialJoan Ubach

Renuncia... al màsterCristina Cifuentes

-+=

Joan Anton Maragall

La Unesco ha declarat l’espai l’àrea de la Concade Tremp-Montsec Geoparc Mundial, distincióque reconeix la riquesa geològica i paleontològica,el patrimoni natural, històric i cultural de l’espai,integrat per dinou municipis del Pallars Jussà, laNoguera, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

PRESIDENT DE GEOPARC CONCA DE TREMP-MONTSEC

GALERISTA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La millora de la situacióeconòmica alleugereix laGeneralitat per afrontar latransició cap a l’estat propi.La dependència es redueix.

10anys

20anys

Els populars volen el retorn delPla Hidrològic o, si no, aniran al’alt tribunal. Baltasar admetque s’haurà de pagar alsregants de la conca de l’Ebre.

El PP es queda sol en l’intentd’aigualir la llei del català. Totsels grups, contra la pretensiód’aplicar les recomanacions deldefensor del poble.

Finances llestes L’aigua, al TC Es queden solsTal diacomavui fa...

ots els focus esposen sobre la

societat catalana: quesi el procés ha polarit-zat la política i trencatpartits, que si amics i

famílies i companys de feina discutei-xen ara més que mai de política i a ve-gades s’enfaden, que si hi ha massabanderes als balcons i massa llaçosgrocs als jerseis (com si el problemafos això i no que hi hagi massa repre-sentants democràtics a la presó o exi-liats), que si hi ha violència en algunesmanifestacions (sempre del mateixsigne, ves per on)... els que mai vol-drien que el règim del 78 hagués patitaquest sotrac fenomenal posen ungest greu i preocupat, però només vancridar a manifestar-se de blanc per laconcòrdia quan l’Estat mostrava feble-sa i desorientació i podria perdre, i noquan l’Estat ha colpejat i amenaçat lameitat de la població i ha engarjolat elsseus representants. Abans es trencaràCatalunya que Espanya, avisava el pre-sident de les Açores, artífex en el seudia d’una de les majors situacions dedivisió i crispació de la societat espa-nyola des de la represa democràtica.

És cert que el procés de canvi de rè-gim institucional a Catalunya, a causade l’obstinat tancament de l’Estat es-panyol a canalitzar-ho per vies demo-cràtiques i dialogades, ha tensionat lasocietat, ha dificultat el diàleg polític,ha abocat una meitat de la societat a launilateralitat a causa del bloqueigd’anys a les seves demandes legítimesi ha posat una part de la població aaplaudir mesures repressives i autori-tàries contra els seus conciutadans.Cert. Però la pluralitat no ha desapare-gut, la repressió no ha fet caure l’inde-pendentisme en opcions violentes niautoritàries, i manifestacions com lade diumenge mostren que els ponts hisón, i seran transitats en el momentque la tempesta repressiva acabi i lavoluntat dels catalans sigui respecta-da, escoltada i assumida per tots.

Però mentre el focus es posa en lasocietat catalana, ningú no assenyalala gravetat del que està passant en lasocietat espanyola: com la pluralitat ésreprimida i foragitada dels mitjans,com la població assumeix tranquil·la-ment solucions autoritàries i violentescontra els veïns dissidents, com ac-cepta que mitjans de comunicació isistema judicial es degradin com hoestan fent, com els balcons s’omplentambé de banderes mentre un escan-dalós silenci cobreix tot allò que l’Estatfa i desfà en nom d’aquella bandera.

T

Full de rutaDavid Marín

La societatespanyola

“Una ideaforassenyada quepermet somiar,dibuixar un mónmillor, més just

oan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es vaendur el Sant Jordi amb Jo soc aquellque va matar Franco després de pu-

blicar la magnífica El navegant, fent unsingular i molt personal exercici de recons-trucció històrica que, vista l’actualitat quepatim, carregada de repressió, arbitrarie-tat i odi, sense dubte hauria resultat mésdesitjable que la que ens ha tocat. Que eldictador hagués mort l’any 1940 abans depoder crear la xarxa de corruptes que en-cara perdura amb tentacles oberts en la so-cietat, la política, la justícia i la vida, hauriarepresentat un final ben feliç i prematurd’una època que fa massa anys que dura.

LLUÍS CONSTRUEIX UNA FICCIÓ PECULIAR,amb un peu a la realitat històrica contras-table i l’altre a la situada en un univers quesura en una irrealitat que sovint raneja laversemblança però sempre mira de posar-hi distància amb imaginació, ofici i bellesa.Aquesta combinació fa que la història queens explica sigui el corrent d’un riu quetots esperem que ens arrossegui i ens porticap a aquest spoiler que ja apareix nomésde mirar la portada del llibre i llegir el títol.Un llenguatge acurat, pulcre i captivador i

J una narració que flueix sense entrebancssón la resta d’armes que utilitza per lligar-nos al seu relat.

DE FET, AQUESTA VENJANÇA literària que,per desgràcia, no és una veritat històrica,té un punt de burla, de portar-ho tot (i perdamunt de qualsevol altra cosa, el perso-natge que ha de morir) cap al ridícul, cap aaquell punt que a tothom li ha passat pelcap veient imatges antigues i que et per-met contemplar un ésser gris, desafortu-nat i mediocre, amb sabre, pistola, galons iel poder necessari per alterar el curs de lahistòria i convertir-ho tot en un paradís re-pressiu de corrupció que encara perdura a

les catacumbes i les clavegueres sempremolt actives d’aquesta Espanya moderna iexemplar que els seus dirigents s’entestena vendre arreu, sense gaire èxit si cal ate-nir-se a les proves que veiem dia sí i diatambé.

JOAN-LLUÍS LLUÍS HA JUGAT com ningúamb aquesta mena de gran metàfora col-lectiva, amb la brillant combinació d’altaliteratura i una idea forassenyada i, mal-grat tot, molt, molt engrescadora, quepermet somiar, dibuixar un món millor,més just, menys governat per la corrupciói obert a la profunda sensibilitat i al mag-nífic ofici d’un escriptor amb moltes cosesinteressants per oferir i amb una sorpre-nent habilitat per anar capturant el fil in-terior que ajuda a dibuixar les autènti-ques personalitats dels protagonistes deles seves històries.

EN QUALSEVOL CAS, hauria resultat bonicsaber que Franco va morir a mans d’unnoi borni, enamorat de les paraules, quees va llegir de dalt a baix el Diccionari dePompeu Fabra. Autèntica justícia poèti-ca... o potser lingüística.

Jordi Cervera. Periodista

Matar Franco, una solucióTribuna

Manifestació

b Comentaris relatius a la ma-nifestació de diumenge passat:com sempre un esclat de civis-me reivindicatiu i amb gent detota mena, edat i condició, sen-se un mal gest o una mala pa-raula contra ningú i sense resque ni amb la imaginació mésdesfermada es pugui associara violència; assistents: havent-hi estat, les xifres oficials emsemblen molt baixes perquèno estaven plens la plaça Espa-nya i el Paral·lel, sinó a més totsels carrers adjacents fins amolta distància; en acabar vaigsentir al metro, que estava apetar, una noia que comenta-va: “He sentit que deien queérem una mica més de tres-cents mil”, i afegia sorneguera-ment que “només deuen havercomptat els que som a dins delmetro!”; passades les quatrede la tarda, en una pizzeria delPoblenou (o sigui a l’altra pun-ta de la ciutat!), almenys tresquartes parts de la gent que hi

havia –era ple– portava llaçosgrocs, samarretes grogues, es-telades... Conclusió: hi hemtornat, i a més, sense moure’nsde la nostra manera de fer.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

El grec, amenaçat

b Escric això sense saber si al-gú es molestarà a llegir-ho, pe-rò em sembla important dir-lial món que el llatí i sobretot elgrec clàssic estan amenaçatsde mort. Com molts altres ins-tituts, el meu (IES Terrassa) hatingut la meravellosa idea, calnotar la ironia, de treure delcurrículum el grec presencial-ment el pròxim curs. Sona lò-gic si tenim en compte que no-més uns pocs alumnes esteminteressats en aquesta matè-ria, però pensem-ho detingu-dament. Sí, som molt pocs elsque, malgrat tot, volem estu-diar grec, però ¿no val la penaconservar la matèria encaraque sigui per un sol alumne?

No oferint el grec, estan impe-dint que altres joves el cone-guin i s’hi apassionin com jo hefet. Diuen que és una llenguamorta, però què hi ha més viuque una llengua que ens ha lle-gat milers de paraules que uti-litzem en el nostre dia a dia?Potser el grec està més viu quemai i per això mateix no po-dem deixar que el treguin delbatxillerat. Oblidarem ara elgrec després de més de 2.500anys? La resposta és que no.És clar que no!NEREA CASAHUGA CUADRATerrassa (Barcelona)

Censurat perFacebookb Durant 24 hores he tingutbloquejat el meu compte deFacebook. El motiu ha estathaver publicat alguna fotogra-fia en què apareixien esteladesque m’han obligat a suprimir sivolia recuperar el meu compte,alguna altra molt crítica amb elPP i per un acudit gràfic una

mica pujat de to. Mentrestantaquesta aplicació va plena demissatges i fotografies de ca-ràcter feixista, d’incitació a laviolència de tot tipus, de caràc-ter homòfob i de maltracta-ment animal. Fins quan hau-rem de suportar aquesta cen-sura que sempre va en aques-ta direcció?JORDI PRÍNCEPBarcelona

Creus de SantJordib Enguany diuen que no hihaurà Creus de Sant Jordi. Persort. No penseu que seria unescarni que la senyora Sáenzde Santamaría pengés el guar-dó a il·lustres catalans que handedicat la seva vida a treballarpel seu país? O que degrades-sin el reconeixement a veïns deTabàrnia? Sant Jordi és la nos-tra festa, que no ens la facinmalbé.PILAR PORCELSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018

Jaume Alonso-Cuevillas, ADVOCAT DEL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT

“Si no fes mesos que supero la meva capacitat de sorpresa,diria que la interlocutòria del TS és absolutament insuperable”

La frase del dia

“Els fidelsals principisde l’autoritarismesón enemicsde qualsevol canvi,els és mésproductiu reforçarretòricamentaquest credo

luny de nosaltres l’ardent de-sig de discórrer amb nove-tats.” Aquesta declaració

d’intencions, feta per il·lustrats llago-ters davant el rei Borbó Ferran VII eniniciar el monarca l’etapa absolutista,fou publicada a La Gaceta de Madrid el3 de maig de 1822 i desfigurada entranscripcions successives, fins a esde-venir la més popular “Lejos de nosotrosla funesta manía de pensar”. És moltpossible que la primera i autèntica de-claració fes referència al necessari ri-gor científic i al rebuig de precipitadesteories, però tanmateix hom hi endevi-na fidelitat a la tradició establerta i pot-ser a l’immobilisme. Per això els ultresde l’època van transformar la frase perproclamar un refús a la “mania” de pen-sar.

ÉS AIXÒ, PRECISAMENT, que a nosaltresens convida a pensar: existeix, al-menys en la tradició espanyola poste-rior a la creació de les nacions estat, unculte a la grandesa imperial, una ten-dència a valorar els monarques autori-taris o simplement els dèspotes. Els fi-dels als principis de l’autoritarisme sónenemics de qualsevol canvi, els és mésproductiu reforçar retòricamentaquest credo. Els liberals, en canvi,pensen, avaluen els temes desprésd’haver-los discutit. Tenen la mania depensar. I pensar introdueix novetats, ifa trontollar el principi d’autoritat glo-bal preestablerta.

LA “MANIA DE PENSAR” PATEIX de soter-rats plantejaments que al seu torn des-encadenaran canvis. El canvi sol ser ca-tastròfic, perquè deriva de la funestamania de raonar, de discutir, d’argu-mentar, i qui argumenta treu del poude la crítica nous arguments. Res d’opi-nions, si de cas el manaire màxim dictala doctrina, o reforça la ja existent en laseva dinastia, decretada l’única vàlida.El sol i els altres astres giren entorn de

“L la Terra, ella és el centre de l’Univers, iestà immòbil. No ho veu tothom que elsol ix per un lloc i es pon per un altre? Ila lluna fa semblantment, i entre elsdos són motors del dia i de la nit. LaTerra, quieta! El món, quin origen té?Res de novetats científiques, perquèqui sap més de ciència que l’Església?Els evolucionistes foren combatuts perla novetat revolucionària de la sevaconcepció materialista, contrària a ve-ritats eternes, com la que defensavaque qui manava ho feia “per la gràcia deDéu”.

TOT DICTADOR, I POSEM-HI SOLS els indis-pensables, pretén perpetuar una ma-nera de veure la realitat tal com la con-figura la doctrina autoritària, basadaen veritats imposades. Per exemple, hiha països predestinats a ser satèl·litsd’uns altres de poderosos. Espanya ésun gran país, el més important delmón, del seu centre irradien doctrines

com també parteixen radialment lesvies de comunicació.

AQUESTA CONCEPCIÓ ÉS ANTIGA i vàlidaper a molts. El nucli d’aquesta nació ésel seu melic, Madrid, i les perifèries,mal que posseeixin entitat pròpia, hande ser subsumides per l’autoritat cen-tral. Allí, al centre, es planifica i deter-mina tot. Neró i Calígula manaven per-què eren cèsars d’un imperi inabasta-ble. Lluís XIV imperava perquè era elrei Sol i havia instil·lat la fierté en elscervells aristocràtics que l’envoltaven.Stalin fiava tot el seu poder en els seusucasos i les seves purgues. Hitler acon-seguí crear el mite d’una gran nacióària amb una doctrina implacable icruel. Les proclames despòtiques te-nen un atractiu hipnòtic entre les mas-ses i propicien grans adhesions i ofega-ment del sentit crític. Les corts i elsfuncionaris fan la resta. Els nostresveïns centrals han establert la unitatdel país com a doctrina intangible. I lamedul·la de tota l’estructura n’és Cas-tella, avui Madrid. Conta Ortega i Gas-set una anècdota que a ell devia esto-var-lo de goig: dins un tren que travessal’ample altiplà central, un estranger co-menta: “Em sembla que, darrere aquellrevolt...” I el patriota espanyol del seucostat talla en sec: “¡Caballero, en Cas-tilla no hay curvas!” Els escriptors del1898, Azorín al davant, enamorats deCastella, resolen la seva ambició de re-novació en posar a Espanya una micade criticisme, tot mantenint-ne el mo-nocolor.

EL CATALANISME DEL PAS del modernismeal noucentisme era un model d’estètica,però també de doctrina: els regionalistespensaven, havien caigut en la funestamania de raonar i voler enraonar. Doncsbé, quan ells parlaven de civilitat ja ha-vien nascut Millán Astray (“¡Muera la in-teligencia!”) i Franco (“Una lengua, unimperio, una espada”).

Josep Vallverdú. Escriptor

La funesta maniaTribuna

SísifJordiSoler

any 1981, un di-putat socialista

del primer Parlamentde Catalunya va decla-rar a un diari d’Oviedo,entre altres coses, que

“se está catalanizando mucho aquello ypor ir demasiado rápido puede producir-se la ruptura […] de Cataluña en dos co-munidades: la castellanoparlante y la deorigen” i que “el catalán, como lengua ba-se en los centros docentes, es un errorgrandísimo”. De llavors fins a la quimerade Tabàrnia han passat moltes coses,però a través de manifestos, manifesta-cions i declaracions es pot seguir els vai-vens de la línia de combat contra la idea“som una nació” consagrada en la mani-festació de l’11 de setembre del 1977.Quaranta anys després, la llista més vo-

tada al Parlament, la de Ciutadans, apor-ta tots els ingredients per dir que no somuna nació. Com més proclamen els im-pulsors del procés que “som un sol po-ble”, més evident es fa la divisió, i la sevapremissa que, els qui no vegin clar el fullde ruta, ja s’hi aniran afegint a còpia designificants buits i de polítiques socials,s’ha demostrat, també, falsa. Ni parlar defer un nou país, ni invocar, ben paradoxal-ment, la república espanyola del 1931 han convençut els qui creuen des desempre que Catalunya no ha de ser cata-lana ni, encara menys, independent. Noés propi dels polítics de cap bàndol, nitampoc dels enfervorits per una causa,reconèixer els errors, però no hauria deser tan difícil veure que mantenir gairetemps un país dividit en dues parts ques’observen amb desconfiança i en algunscasos amb odi no és bo per a ningú. Elmón que ens mira, prou que ho veu.

L’

De set en setManuel Castaño

Tabàrniaconstant

Com més proclamen que“som un sol poble”, mésevident es fa la divisió

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 20186 |

L’espai de 19municipis rep elreconeixementinternacional de laUnesco

Sosté que d’aquí adeu dies podriaestar enllestida lareforma de la llei dela presidència

JxCat falcauna possibleinvestidura dePuigdemont

Declarengeoparc laconca de Trempi el MontsecNacional

Sense contemplacions. Lasala d’apel·lacions del Tri-bunal Suprem –formadapels magistrats Miguel Col-menero, Francisco Mon-terde i Alberto Jorge Bar-reiro– aprofita la resoluciód’un recurs presentant perJordi Sànchez per esbron-car la justícia alemanya da-vant la seva decisió de noextradir Carles Puigde-mont pel delicte de rebel-lió perquè consideren que“el grau de violència exer-cit durant 1-O no va ser su-ficient per doblegar” la vo-luntat de l’Estat en els ter-mes que exigeix el Codi Pe-nal alemany. Per l’òrgan ju-dicial espanyol, aquest ar-gument és inacceptable:“Si els fets que s’han anatcometent a Espanya s’ha-guessin perpetrat a unland amb els mateixos fac-tors d’evolució en el tempsi resultat, no sembla gairefactible que tot plegat aca-bés amb una sentènciacondemnatòria mera-ment simbòlica com es diua la resolució del TribunalRegional Superior deSchleswig-Holstein.”

La duresa dels argu-ments del Suprem per re-batre la decisió de l’òrganjudicial alemany arribafins al punt d’assegurarque el resultat de l’euroor-dre hauria estat força dife-rent si l’1-O hi hagués ha-gut un bany de sang. La tesidel tribunal espanyol ésque els 6.000 policies en-viats a Catalunya amb mo-tiu de l’1-O difícilment po-dien “impedir la conducta”de dos milions de votantsconvençuts de manera

“enganyosa” que hi teniendret. “El que passa és que,si hagués intervingut unnombre força major de po-licies, és molt probable quetot hagués acabar en unamassacre i llavors sí que se-ria factible que el resultatde l’euroordre hagués es-tat molt diferent”, conclo-uen. En un altre momentde la seva resolució, la salapenal arriba a menystenirla comparació que fa el tri-bunal de Schleswig-Hols-tein entre el procés i unaprotesta puntual afirmantque contradiu “els paràme-tres propis del que és rao-nable”, que s’equipari laprotesta de milers de ciuta-dans en un aeroport deFrankfurt per evitar la am-pliació d’una pista amb un“procés separatista d’unacomunitat de més de setmilions”.

“Laminar l’ordenament”“Ha de quedar clar que enel nostre cas no es tractavad’ampliar o no una de lespistes de l’aeroport delPrat, i que això generésuna protesta de milers demanifestants per impedir-ho. El que aquí realmentsucceïa és que, després dedos anys dedicats a lami-nar l’ordenament jurídicestatal i autonòmic, es cul-minava el procés secessio-nista dins un país de laUE”. I per aconseguir-ho,s’assegura en el relat deltribunal espanyol que esvan posar “les masses alcarrer perquè votessin unreferèndum inconstitucio-nal oposant-se a la força le-gítima de l’Estat que prote-gia uns suposats col·legiselectorals”.

La tesi del tribunal és

que sí que hi va haver vio-lència i que no ho han vol-gut valorar. I davant d’aixòemfasitzava que els argu-ments del tribunal ale-many estan “mancats derigor” per fonamentar latranscendència de la reso-lució adoptada. En un altremoment arriben a qualifi-

car de “cridaner” que“abandonessin” el relat dequè hauria passat si aquestmateix cas l’hagués prota-gonitzat el president d’unland per derivar-ho al casde l’aeroport “fugint així delpantanós exemple compa-ratiu que tan adequat i per-tinent resultava”. Pel Su-

prem, la hipòtesi del presi-dent del land “donava moltde si” i entén que, en cas deconcloure’l, el resultat –peruna qüestió de “racionali-tat”– hauria estat acceptarl’euroordre.

Segons la tesi del tribu-nal, pels caps visibles delprocés “la violència físicapassava a un segon lloc, jaque només era necessarifer-la servir en algun encre-uament o trànsit puntualde la línia de ruta que s’ha-vien marcat”. I aquí hi en-cabia l’1-O. L’operació con-creta va consistir a “induir”dos milions de persones asortir al carrer per votar“il·legalment” i “com era to-talment previsible i inevita-

ble, hi va haver violència i hiva haver enfrontaments fí-sics” amb els agents que,segons indiquen, es va sal-dar amb ferits lleus “en lesdues parts”.

Material probatoriEl tribunal espanyol atri-bueix a la precipitació delsalemanys a l’hora d’analit-zar les actuacions proces-sals i a la manca d’un mate-rial probatori “adequat” lanegativa a valorar la rebel-lió. I introdueix el debat dequin hauria de ser l’abast,el contingut i la interpreta-ció de l’euroordre dinsl’àmbit de la UE.

Davant l’evident revésrebut des d’Alemanya, és

CONTUNDENT La sala subratlla que,si l’1-O hi hagués hagut una “massacre”,el resultat de l’euroordre hauria estatdiferent ALTERNATIVA Defensa larebel·lió, però recorda a Llarena que elfiscal ja havia apuntat a la sedició

Montse OlivaMADRID

El Suprem esbronca Ale

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Recordeu la data,perquè se’n parlaràdurant dècades. I nogaire bé, per cert!”

Jaume Alonso-CuevillasADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT

“Si no acumulésmolts mesos superantla meva capacitat desorpresa, diria quela interlocutòria ésabsolutamentinsuperable”

CarlesPuigdemont,el dia que vasortir de lapresó deNeumünster■ AFP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

Relats curts deficció judicial

L’APUNT prop del gènere literari del relat curt de ficció que nod’un tribunal seriós d’un país teòricament democràtic.L’escrit d’ahir renya la justícia alemanya sense venir atomb i, a més, lamenta que l’1-O no s’enviessin més pio-lins per tal que tot acabés en una massacre, perquè lla-vors sí que hi hauria extradició per rebel·lió perquè espodria adduir violència. Oblidava un adjectiu: roïns.Òscar Palau

Si no fos perquè tenen nou persones a la presó, set al’exili i moltes més de greument amenaçades, serien perriure fort ja no tan sols els atestats policials sobre l’1-Osinó les interlocutòries del Suprem que –com fan elsmitjans afins– els compren a ulls clucs, i encara hi am-plien la cullerada. Grotescos, al·lucinants, surrealistes...s’acaben els adjectius per a uns escrits que són més a

en aquest punt que la saladel Suprem suggereix al’instructor, Pablo Llare-na, un nou element, uncanvi de criteri pel que fa ala incriminació dels fets.Així, recorda que l’octubrepassat, en el moment depresentar la querella con-tra els artífexs del procés,el fiscal ja havia deixat laporta oberta a la possibili-tat que, si no es constatavaprou l’existència de violèn-cia, se’ls acusés del delictede sedició, penat amb finsa quinze anys de presó, se-gons incideixen.

Tot i això, ells mateixosconclouen: “Sembla clarque en el supòsit que exa-minem estem davant d’un

delicte que ataca el nuclidel sistema polític i jurí-dic”, propis de l’acusació derebel·lió, sentencien. El desedició el circumscriuen,com ja ha fet l’AudienciaNacional, als fets concretsdel 20 de setembre davantla conselleria d’Economia ino a tota l’estratègia delprocés.

Aquesta interlocutòriad’ahir, en tot cas, es va dic-tar per resoldre, amb unanova negativa de l’òrgansuperior, al rebuig de Lla-rena al fet que Sànchez po-gués obtenir la llibertatprovisional per participaren el primer debat d’inves-tidura que s’havia fixat peral 12 de març. ■

emanya

Raül Romeva i Josep Rullvan ratificar ahir el gir enl’estratègia que s’ha volgutimprimir en el tram finalde la instrucció de PabloLlarena sobre la macro-causa del procés, i tots dosvan aprofitar la seva pre-sència davant el magistratdel Tribunal Suprem percarregar amb duresa con-tra el que consideren un“judici polític”, en el qual lasentència ja està escrita,tot insistint que l’única es-perança que els queda és lajustícia internacional, iposant en dubte, doncs,les actuacions de l’espa-nyola. “Veiem la llum en al-guns països del nord d’Eu-ropa on existeix una clas-se de justícia millor queaquesta”, reblava Rull enrelació amb la resistènciaa executar les euroordres.

El dia anterior ja s’ha-vien pogut escoltar forçacrítiques d’Oriol Junque-ras, Jordi Sànchez i Jordi

Cuixart, els primers quevan passar pel despatxde Llarena en aquestanova tanda de citacions.Tots ells van apel·lar a l’es-perit pacifista del procés ivan criticar l’intent de“construir” un relat vio-lent que mai no va tenirreflex en les successivesmanifestacions.

Els consellers i ara dipu-tats d’ERC i Junts per Ca-talunya Romeva i Rull vancoincidir ahir a denunciarla vulneració dels seusdrets fonamentals, men-tre posaven l’accent en elfet que la justícia espanyo-la actuï en connivènciaamb l’executiu espanyol ique el setge s’hagi intensi-ficat arran de la victòriadels grups independentis-tes el 21-D. En aquestpunt, Rull va recordar queel ministre de Justícia, Ra-fael Catalá, “ha anat anti-cipant” bona part de lesmesures que més tard dic-tava el magistrat. “Unesprediccions que sempres’han complert”, afegia.

Arran de la reflexió, Lla-rena li va voler replicarque no tots els vaticinisque també ha llançat lapremsa s’han complert.Rull també va recórrer ales reiterades declara-cions del ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro,per desmuntar l’acusacióde malbaratament de di-ner públic.

CriminalitzacióRomeva, per la seva ban-da, va posar l’accent enl’intent de “criminalitza-ció” del moviment inde-pendentista que hi ha dar-rere de les imputacions idels empresonaments queha dictat Llarena, mentreemfasitzava la legitimitatper exercir el dret d’auto-determinació. També vadenunciar la vulneraciódels drets dels menors pelpatiment que s’infligeixals fills dels processats.

Joaquim Forn, per la se-va banda, va eludir les crí-tiques i van centrar la sevaintervenció d’ahir a recla-

mar al jutge que li atorguila llibertat provisional.L’exconseller d’Interiorhavia fins i tot renunciat ala seva acta de diputat pertal de corroborar davantLlarena la seva intenciód’abandonar la política.Però no només l’instruc-tor va ratificar l’empreso-nament, sinó que méstard també ho va fer la salad’apel·lacions del Suprem,malgrat que el fiscals’ha-via mostrar favorable a es-tablir una fiança.

“Això no va de dret pe-nal, va de política.” Fontsde la defensa argumenta-ven ahir que en la fase ac-tual es considera que haarribat el moment “de direl que pensen. Amb educa-ció, però sense passar peralt davant de quina menade procés s’està”. Avui se-rà el torn de l’expresiden-ta del Parlament CarmeForcadell, de Dolors Bassai de Josep Turull, candidata la investidura fallida,que va ingressar a la presól’endemà del ple. ■

M.O.MADRID

Romeva i Rull ratifiquena Llarena que estandavant d’un “judici polític”a El de JxCat recrimina al magistrat la seva connivència amb l’executiuespanyol a El d’ERC insisteix que es vol “criminalitzar” un moviment pacífic

Diputats i senadors d’ERC i el PDeCAT van exhibir ahir clavells grocs en protesta pels empresonats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

JxCat es reuneix avui aBerlín amb Carles Puigde-mont per abordar el prò-xim pas a fer respecte a lainvestidura. El grup parla-mentari manté oberta lapossibilitat d’intentar in-vestir el president de la Ge-neralitat a distància un cops’hagi acabat de tramitar lareforma de la llei de la pre-sidència i del govern, queahir va ser remesa al Con-sell de Garanties Estatutà-ries. JxCat calcula que enun termini d’uns deu dies lanorma podria estar a puntper sotmetre’s a votacióen el ple. Consideren queno es requereix que les co-missions legislatives s’ha-gin constituït per fer-ho, demanera que sostenen quees pot fer encara que no hihagi hagut una investidu-ra, perquè és el ple el quedirectament votaria la lleien lectura única. Això, pe-rò, ERC ho qüestiona, de lamateixa manera que con-sidera que també s’hauriade reformar el reglamentdel Parlament. Per JxCat,no caldria.

Els de Puigdemont pre-tenen mantenir oberta lapossibilitat d’intentar in-vestir el president de la Ge-neralitat en un moment enquè centra l’atenció inter-nacional. Ara bé, també re-butgen que hi hagi unes no-

ves eleccions, que es convo-carien de manera automà-tica si el 22 de maig el Parla-ment no ha investit un pre-sident acceptat per l’Estati que permeti l’aixecamentde la intervenció de l’auto-nomia. Així que, si no pros-pera el propòsit de votarPuigdemont com a presi-dent, ja sigui per impedi-ments legals o per even-tuals impugnacions, JxCates decantaria per proposarun quart candidat.

Tres vessantsEl grup parlamentari hafalcat la possibilitat de res-tituir Puigdemont en el

càrrec des de tres ves-sants: la reforma de la lleide la presidència, el man-teniment de l’escó i la dele-gació del vot. Ahir mateix,la mesa del Parlament varebutjar les peticions derevocació d’aquesta dele-gació que havien presen-tat el PP i Cs. La majoriaindependentista de la me-sa manté que Puigdemontno pot assistir al Parla-ment perquè no pot sortird’Alemanya fins que es re-solgui la petició d’extradi-ció que el jutge Pablo Lla-rena ha vehiculat a travésde l’euroordre. Mentre lasituació no canviï, la mesa

no es replantejarà la sevadelegació del vot.

ERC, en canvi, veu ambmés escepticisme la viade la reforma de la llei dela presidència. D’entrada,perquè tem que el governespanyol hi recorri de se-guida al TC, que al seu tornla podria suspendre ambla mateixa rapidesa ambuna simple admissió a trà-mit, fet que impediria lainvestidura o la invalida-ria al cap de poques horeso dies, amb la qual cosa se-ria impossible formar ungovern efectiu. En aquestsentit, els republicans te-men que, si s’ajusten mas-

sa els tempos, després noseran a temps de convocaruna nova investidura real-ment efectiva abans del lí-mit legal. Tampoc tenenclar que n’hi hagi prouamb una simple reformade la llei. “El que regula elsdebats al Parlament és elreglament, no cap llei... Ai-xí que, si el problema eraque el reglament no hopermet, hi continua ha-vent el mateix problema”,assenyalaven ahir fontsconsultades. I si s’haguésde canviar el reglament, síque seria impossible fer-ho a temps, constaten.

Mentre JxCat és a Ber-

lín, el president del Parla-ment, Roger Torrent, esreunirà avui i demà a Gi-nebra amb membres del’ONU per denunciar les“ingerències il·legítimes”de l’Estat arran de la deci-sió de Llarena de no per-metre que Jordi Sànchezse sotmetés al ple d’inves-tidura, tot i les mesurescautelars dictades pel Co-mitè de Drets Humansperquè l’Estat espanyolgarantís els seus drets po-lítics. També es reuniràamb càrrecs electes su-ïssos, en una agenda quefarà pública a mesura quela desenvolupi.

Cs demana ajut a RajoyDesprés que la mesa tom-bés les peticions de revocarla delegació de vot a Puig-demont, Cs va demanar algovern espanyol que inter-vingui i presenti un recursal TC, fet que la invalidariade manera automàtica. Elportaveu, Carlos Carrizo-sa, recordava que un dic-tamen del Consell d’Estatassenyalava que “no ésconstitucional la delegacióde diputats que resideixenvoluntàriament a l’estran-ger”. El grup també estu-dia un recurs d’empara almateix TC, però el porta-veu admetia que això po-dria no tenir efectes im-mediats, a diferència d’unrecurs de l’executiu. ElPSC va instar el mateixTC, que en les mesurescautelars per impedir lainvestidura de Puigde-mont va negar que poguésdelegar el vot, a presentarun incident d’execució desentència. D’altra banda,dimecres vinent hi hauràun ple ordinari perquè tiriendavant la convalidaciódels decrets llei per a la pa-ga extra dels treballadorspúblics i de pròrroga pres-supostària per al 2018. ■

a Sosté que en un termini de deu dies podria estar enllestida la reforma de la llei de la presidència a ERCcreu que també s’hauria de reformar el reglament del Parlament a Torrent serà avui i demà a Ginebra

O.A.-Etxearte / Ò. PalauBARCELONA

JxCat falca una possibleinvestidura de Puigdemont

La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, en la reunió d’ahir ■ EFE

8011

75-1

1864

94T

Dijous a les 20.30 hores i a les 23.00 hores.

El director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista en el programa En Confiança el diputat al Parlament per Units per Avançar

Ramon Espadaler

amb Ramon Espadaler

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018

118063-1185546T

“No som sobiranistes nino sobiranistes, perquèprecisament som plurals”,afirma Jordi Giró, presi-dent de la confederació ve-ïnal Confavc, per defensarl’Espai Democràcia i Con-vivència, que diumengeva organitzar la gran ma-nifestació per la llibertatdels presos, i pel compro-mís amb el qual els sindi-cats CCOO i la UGT estanrebent crítiques de la ma-joria de mitjans de comu-nicació espanyols i de lamajoria parlamentària delPP, Ciutadans i el PSOE.

Giró deixa clar l’esforçde tots els sindicats i enti-tats integrades per “fer unespai que defensi el buitde qüestions essencials,de drets fonamentals, ques’està creant”. El líder ve-ïnal admet que Democrà-cia i Convivència haurà deresistir embats, però elveu com un espai impres-cindible de debat i acord

des de la pluralitat, un es-pai “que els polítics nohan sabut crear”, lamen-ta. Giró considera que ésuna “crítica fàcil i lleuge-ra” titllar-los de còmpli-ces de l’independentismei demana “obertura de mi-res” per entendre la feinaglobal: “Alguns s’hauriende preocupar de connec-tar amb la societat de ma-nera plural, no amb unasola mirada.”

Àlex Casanovas, presi-dent de l’Associació d’Ac-tors i Directors Professio-nals de Catalunya (Aadpc)es pregunta per què no-més són titllats d’“inde-pendentistes” CCOO i la

UGT si la majoria de les en-titats que comparteixenDemocràcia i Convivènciatambé són ideològicamentplurals, com la seva ma-teixa, i les federacions demares i pares Fapac i deveïns Confavc. Recordaque cap punt dels valorsfundacionals inclou la in-dependència, sinó que s’hidefensa la pluralitat, elsdrets fonamentals, la co-hesió social i el dret a de-cidir, i es concep la plata-forma com un espai per fo-mentar el diàleg i la convi-vència. “Precisament pelgran nombre d’afiliats quetenim i per la pluralitatque representem, hem es-tat molt curosos amb elslemes.” I es pregunta, re-tòricament: “Suposo queningú està en contrad’aquests valors, no?”

Així, Casanovas defen-sa que, com l’anterior Tau-la per la Democràcia, elnou espai pretén fomentarel diàleg entre posicionsbuscant “les idees que ensuneixen a tots”. ■

Les entitatsdefensen CCOOi la UGT de l’atacantisobiranistaa La Confavc lloa l’espai de diàleg plural estrenat el 15-A“que els polítics no han sabut crear” a L’Aadpc es preguntaqui està en contra que es respectin els drets fonamentals

Xavier MiróBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El secretari general de la UGT,Josep Maria Álvarez, no vadubtar a afirmar ahir, en de-claracions recollides per Efe,que s’ha “mentit” sobre laparticipació del sindicat enla manifestació de diumenge,que justifica al·legant discre-pàncies respecte a les deci-sions judicials. “La justícia noés més justícia pel fet d’ex-

“No som sobiranistesni el contrari. Somplurals. Estem creantl’espai que els políticsno han sabut crear”Jordi GiróPRESIDENT DE LA CONFAVC

Manifestació de diumenge a l’avinguda del Paral·lel per la llibertat dels presos ■ JOSEP LOSADA

pressar-se amb més radicali-tat”, afirma. I hi afegeix quecreu que els polítics empre-sonats haurien de “ser a casaseva” preparant el judici. Ditaixò, deixa clar que la UGT noels considera presos polítics.D’altra banda, Òmnium Cul-tural defensa que continuaràtreballant “amb tothom queestigui al bloc de les urnes,

amb tothom que comparteixila lluita contra la repressióasfixiant a què ens està so-metent l’Estat”. Òmnium de-fensa que diumenge repre-sentants d’àmbits “molt di-ferents, de manera transver-sal”, es van manifestar per lallibertat dels presos políticsi ho van fer pacíficament iamb un èxit “aclaparador”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La justícia no és més justícia si s’expressa amb radicalitat”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

Tres guàrdies civils desti-nats a Barcelona durant latardor passada pel disposi-tiu de seguretat del Minis-teri de l’Interior amb mo-tiu del referèndum de l’1d’octubre van declararahir en un judici, i amb totluxe de detalls, l’agressióque van rebre d’un ciutadàde Barcelona, el 9 de de-sembre, que els va atacarper la seva condició d’a-gents de l’autoritat, ambtot tipus d’insult i dient-losque marxessin de Catalu-nya. Tot i la contundènciai reiteració de la seva de-claració, aquesta no va te-nir la més mínima credibi-litat per a la fiscal del cas,que va arribar a la conclu-sió que no hi havia prouproves per sustentar la se-va acusació. Tampoc vademanar que se’ls obríscap investigació per falstestimoni, tot i que van in-córrer en flagrants contra-diccions.

Aquesta declaració esva fer en el transcurs d’unjudici pel cas d’un home,veí del barri de la Barcelo-neta, que va denunciar ha-ver estat agredit per qua-tre homes a qui va recrimi-nar que haguessin arren-cat una estelada penjadaal número 3 del carrer Al-canar i que van resultarser guàrdies civils fora deservei. En el judici d’ahires jutjaven dos dels agentsi també el veí de la Barcelo-neta, que va ser denunciatpels guàrdies civils queahir van negar haver tocatcap bandera i van mante-nir en tot moment que ellsvan ser les víctimes i quevan ser agredits pel fet deser agents de les forces deseguretat de l’Estat.

Els dos agents de laGuàrdia Civil van declararpel sistema de videoconfe-rència des de Lleó, on pres-ten servei, i van explicaruns fets que, si fossincerts, suposarien un clarcas d’atemptat a l’autori-

tat amb l’agreujant del de-licte d’odi, avui dia tant demoda en els jutjats cata-lans. En canvi, el cas va serqualificat i jutjat com unessimples lesions amb acu-sacions encreuades.

Segons la versió delsguàrdies, eren al bar Leo, ala confluència dels carrersSant Carles i Alcanar,quan un individu els va co-mençar a observar “ambmirada amenaçant”, finsque se’ls va acostar i els vallançar tot tipus d’insults.Va dir-los que sabia queeren guàrdies civils i els vacridar que marxessin deCatalunya. Segons el seurelat, els agents van deci-dir sortir del bar per no te-nir problemes i quan erena fora l’home es va abrao-nar damunt d’un d’ells, aqui va agredir, i ho va fertambé amb un altre guàr-dia civil a qui va clavar uncop de puny quan el va in-tentar aturar.

En el judici d’ahir es vanescoltar les versions delsdos agents, que asseguren

que van rebre cops de l’in-dependentista i també lad’un tercer agent que hova corroborar. Tot i això, lafiscal va considerar que lesacusacions no havien“quedat provades”, comtampoc va considerar“provada” la versió del veíde la Barceloneta.

Quatre contra unAquest veí va relatar queen sortir de casa de la sevamare, poc després de les 8del vespre, va veure comun grup de quatre homesque anaven amb dues do-nes van arrencar una este-lada penjada arran de car-rer i els va recriminar l’ac-ció demanant-los que tor-nessin la bandera.Aquests no li van fer cas iell els va començar a se-guir i va avisar els Mossos.Aleshores els quatre ho-mes es van girar en contraseva, el van agredir unaprimera vegada i van mar-xar. L’home els va conti-nuar seguint i va tornar atrucar als Mossos i, en

aquell moment, va tornara rebre l’agressió del grup.

En la vista d’ahir va de-clarar un mosso d’esqua-dra que va acudir al llocdels fets i que va explicarque en arribar només vaveure ferides en el veí de laBarceloneta, tot i que elsguàrdies civils van presen-tar després escrits de le-sions, i que quan van voleridentificar un dels quatrehomes aquest s’hi va ne-gar, es va escapar i el vanhaver de perseguir i reduirper la força. Mentre el de-tenien, aquest els va insul-tar menystenint la sevacondició de policies, es vaautolesionar i no va serfins al final que es va iden-tificar com a agent de laGuàrdia Civil.

Al judici no es va pre-sentar un guàrdia civil ci-tat com a testimoni i que eldia dels fets va reconèixerals Mossos d’Esquadraque van fer l’atestat quehavien estirat una estela-da, tot confirmant així latesi del veí. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

La fiscal no es creu l’acusaciód’atemptat de tres guàrdiescivils a un independentistaa Els agents acusen un home que els havia denunciat abans a Els membresdel cos armat asseguren que van ser agredits perquè eren policies espanyols

L’estelada que va originar la discòrdia, al carrer Alcanar de la Barceloneta ■

El govern espanyol podriadestituir aviat diversoscàrrecs de confiança de laGeneralitat que, segons elseu criteri, no desenvolu-pen les seves funcions de lamanera que La Moncloaesperava. Així és desprènde les declaracions, a migcamí entre la insinuació il’amenaça, que el delegatdel govern espanyol a Ca-talunya, Enric Millo, va ferahir a El matí de Catalu-nya Ràdio.

“Pot passar que durantaquests dies es comprovique hi ha comportamentso actuacions de càrrecs deconfiança que trenquen laconfiança i, si la trenquen,són apartats dels seus càr-recs. Això és una cosa quepassa en tots els governsdel món i que pot passaraquest divendres en elConsell de Ministres”, vadir durant l’entrevista.

Interrogat per aquestaqüestió, Millo va refusar dedonar noms, però va justi-

ficar les destitucions queja han tingut lloc i va afe-gir-hi que d’altres alts càr-recs ja han estat advertitspel govern espanyol per-què no veuen de bon ull elseu comportament. Tot iaixò, després va llançar pi-lotes fora matisant que nosap si hi haurà més desti-tucions divendres: “Que josàpiga, no.” Millo va aprofi-tar l’entrevista per retreu-re al president del Parla-ment, Roger Torrent, quehagi refusat de reunir-seamb ell tres cops diferents.

ERC hi veu excusesEn aquest sentit, l’adjunta la presidència d’ERC, Pe-re Aragonès, va recordarque Torrent fa mesos queha demanat reunir-se ambRajoy i va afegir-hi que“qui vol trobar solucionsno busca excuses”. A més,el republicà va insistir quecal que JxCAT faci unaproposta que “permeti for-mar govern al més aviatpossible” i va alertar que“deixar passar el temps se-ria perdre’l”. ■

Millo insinua ladestitució demés càrrecs deconfiança

RedaccióBARCELONA

a Lamenta que Torrent hagi refusattres cops de trobar-se amb ell a ERC volformar govern i no perdre més el temps

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,durant una compareixença recent ■ ACN

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018

130187-1184094T

La junta de fiscals de Cata-lunya va decidir ahir conti-nuar amb les diligènciesd’investigació contra elsalcaldes que van col·labo-rar en el referèndum de l’1d’octubre. No obstant ai-xò, hi ha fiscals que es vanmostrar favorables a arxi-var aquestes diligènciesen no veure-hi cap delicte.Alguns d’aquests batlles jahavien anat fa mesos a de-clarar davant dels fiscals,però la causa havia quedataturada i sense novetats.

La cúpula de la fiscalia

es va reunir ahir per deci-dir com s’havia d’actuaren tots aquests casos i perintentar unificar criteris,perquè hi ha molts proces-sos oberts en diferents ins-tàncies judicials. Perexemple, la Fiscalia Supe-rior de Catalunya porta lescauses dels alcaldes quesón diputats al Parlamenti la resta s’instrueixen desde les fiscalies provincials id’àrea. En aquest sentit,van acordar continuarbuscant proves per inten-tar “determinar la sevaeventual responsabilitaten la cessió dels locals oedificis de titularitat mu-

nicipal efectivament dis-posats i oberts al públiccom a centres de votació”,segons un comunicat de laFiscalia Superior de Cata-lunya després de la troba-da. Per aquest motiu, s’harequerit a algunes policieslocals perquè informind’aquest aspecte.

Aquesta persecució pe-nal contra els alcaldes vaarrencar quinze diesabans del referèndumquan el difunt fiscal gene-ral de l’Estat, José ManuelMaza, va ordenar que elsmés de 700 alcaldes quevan signar el decret de su-port a l’1-O declaressin as-

sistits per un advocat per“cooperació en l’organit-zació del referèndum il·le-gal”. També va ordenar alsMossos que, en cas que nocompareguessin, els de-tinguessin. Aquesta situa-ció va provocar una reac-ció aïrada dels represen-tants municipals, quepocs dies després van par-ticipar en un macroacte a

la plaça de Sant Jaume afavor del referèndum.

Durant les setmanesposteriors, desenes d’al-caldes van comparèixerper diverses seus de la fis-calia per declarar per su-posats delictes de desobe-diència, prevaricació imalversació, i la majoriaes van negar a respondreles preguntes del ministeri

públic. “És desproporcio-nat que 700 alcaldes esti-guem citats”, recordaval’alcaldessa de Vilanova i laGeltrú, Neus Lloveras, quetambé va haver d’anar alSuprem com a presidentade l’Associació de Munici-pis per la Independència.En les citacions, els alcal-des van ser acompanyatsper centenars de veïns. ■

M.B. / M.P.BARCELONA

La fiscalia, dividida,seguirà investigantalcaldes per l’1-Oa Es demanaran noves diligències per intentar provar com afet delictiu la cessió de locals municipals per al referèndum

L’alcaldessa de Girona anant a declarar als jutjats el mes de setembre passat ■ MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

o sé si som –o, més ben dit,són– capaços de veure eldeclivi en què ha entrat Es-

panya. Entenc que es pugui sermolt patriota espanyol, fins i totmolt espanyolista, però costa decreure que estiguin tan ofuscats ino vegin la realitat. Hi ha una dadafonamental que reafirma la sevamiopia: quan un país ha de defen-sar les seves institucions, totes lesseves institucions, perquè han per-dut l’acceptació popular, és que al-guna cosa greu està passant. Finsi tot m’atreviria a dir que, quan unpaís cau en aquesta deriva de des-encaix entre el poble i les institu-cions, només hi ha dues sortides:desfer el camí fet i intentar escoltarla gent o endurir el Codi Penal permantenir artificialment i per la for-ça allò que la societat civil no vol.El problema és que aquesta últimaopció és molt difícil de manteniren el temps i provoca uns trenca-ments importants. Segurament,des de Madrid havien pensat que“això de Catalunya” era un xaram-pió i que, per poc que es resistís,la inflamació nacionalista acabariabaixant, però el temps ha demos-trat empíricament que l’anàlisi quees va fer en un principi no era cor-recta i, en lloc de rectificar, van pre-ferir continuar endavant, aplicantcada vegada més duresa.

N

Ara ens trobem en un momenten què tothom té clar que el “pro-cés” ha traspassat fronteres i, amés, ha posat en el focus de l’es-crutini de moltes institucions l’es-tratègia emprada per Espanya.Ja no és un afer intern, ni tan solsdels jutjats espanyols. Segura-ment sense haver-ho desitjat, elgovern espanyol s’ha trobat quese li escapava de les fronteres, iaquella afirmació tantes vegadesrepetida a la UE i a les cancelleriesinternacionals, que tot s’arregla-ria, ha hagut d’admetre que demoment no s’ha complert. A més,

s’han posat en evidència les estra-tègies repressives policials i judi-cials extremament desproporcio-nades, amb el rebregament siste-màtic del Codi Penal per tal de po-der fer acusacions d’uns fets queals ulls de la comunitat internacio-nal són inacceptables.

Aquesta deriva ha provocat quela monarquia en sortís molt tocadadesprés del seu discurs partidistadel 3-O. Així mateix, la Guàrdia Civili la Policía Nacional van ensenyar atot el món la seva actuació violentai, en l’àmbit de la justícia, el primerexamen del magistrat Pablo Llare-

na amb els alemanys –per dema-nar l’extradició del president CarlesPuigdemont– de moment l’ha sus-pès, ja que li han destrossat la fic-ció del relat de violència, necessà-ria per acusar-lo de rebel·lió. I, comque no ha aportat prou informaciósobre la presumpta malversacióde cabals públics, el jutge alemanyen va demanar més, però realmentsembla que Espanya ho tindràmolt difícil per justificar-ho, ja quetant el president Rajoy, en seu par-lamentària, com el ministre Cristó-bal Montoro, també en seu parla-mentària, han afirmat que no s’ha-

via pagat amb diners públics –di-lluns hi insistia el ministre en unaentrevista en el diari El Mundo:“No sé com s’ha pagat el referèn-dum, però sí que sé que no s’hapagat amb diners públics”–, unasonora bufetada a tota l’estratègiamuntada pel jutge Llarena per ex-tradir el president Puigdemont i elsaltres polítics exiliats. I ara ens tro-bem que el govern espanyol i elministre d’Hisenda espanyol des-menteixen i contradiuen tot l’entra-mat argumental dels agents de laGuàrdia Civil, les dades dels qualssón les que consten en la peticiód’extradició per malversació al tri-bunal de Schleswig-Holstein, unaincriminació que a Alemanya no-més és imputable als funcionarisque causin perjudicis al patrimonipúblic. Les defenses només hau-ran de traduir les paraules del pre-sident i del ministre i donar els ví-deos als magistrats alemanys.

Si Alemanya no extradeix elpresident Puigdemont, i Brussel-les, Escòcia i Suïssa tampoc hofan amb la resta d’exiliats, tot l’en-tramat jurídic i judicial espanyolquedarà molt tocat, especialmenten el principi de confiança, queés la base de tota col·laboració, ino trigarem gaire a veure una me-na de guerra civil entre les institu-cions, els polítics i l’opinió públicaespanyola per culpar-se entre siper la destrossa més importantde la democràcia de la marca Es-panya. Cap institució en quedaràal marge, i pot ser que aquestaimplosió ens apropi encara mésa Turquia o que en surti una re-generació i una república.

Espanya, en declivi

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

El sopar oficial del rei Felip, dilluns, amb el president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa ■ AFP

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

El jutge del Vendrell queinstrueix l’anomenat casdel 3% ha citat pel 3 demaig com a investigat elpresident del Port de Bar-celona, Sixte Cambra, quefins ara només havia estatdetingut per la Guàrdia Ci-vil. Aquell mateix dia tam-bé estan citats com a in-vestigats l’exresponsablede règim intern i advocatde CDC Francesc Sànchezi el tinent d’alcalde d’Urba-

nisme de Barcelona enl’època de l’alcalde XavierTrias, Antoni Vives. Pel 4,10 i 11 de maig el jutge hacitat deu investigats més.Van ser arrestats el febrerdel 2017 pel suposat fi-nançament irregular delpartit polític a través del’adjudicació irregular d’o-bres públiques.

L’operació Pika va dur-la a terme la Guàrdia Civilel febrer de l’any passat iva acabar amb 18 detin-guts que van quedar en lli-bertat abans de passar adisposició judicial. Duranttota la jornada es van fer24 escorcolls en empresesprivades i en tres empre-ses públiques, l’AutoritatPortuària de Barcelona,

Infraestructures.cat i Bar-celona d’Infraestructures(Bimsa). La fiscalia anti-corrupció considera que latrama investigada haviadissenyat una mecànicabasada en concursos “ma-negats” i “controlats”. Elsconcursos, sosté el minis-teri públic, ja estaven“atorgats prèviament”, toti la seva “aparença de re-gularitat”, amb l’objectiude finançar irregularmentCDC a través de donacionsa les fundacions. Algunesde les obres investigades,que haurien estat adjudi-cades a empreses que hau-rien vehiculat un 3% delcost al finançament de laformació, són els túnels deles Glòries o el dic est del

Port de Barcelona. L’obradels túnels de les Glòriesva ser adjudicada pel con-sell d’administració deBimsa el febrer del 2015 auna UTE formada per lesempreses Romero Game-ro, Benitó Arnó e Hijos,Copisa i Comsa per 49,6

milions d’euros.Els investigadors tam-

bé van requerir informa-ció de les obres del Paral-lel, el carrer Lucà, el carrilbici de Bac de Roda i la car-retera de les Aigües, totesvinculades a Bimsa i totesadjudicades durant el

mandat de Xavier Trias.També es van escorcollarles oficines de la construc-tora Rubau Tarrés a Giro-na i al Baix Empordà o laseu d’Arnó a Lleida.

En total es van fer es-corcolls en dotze munici-pis. ■

a El jutge cita SixteCambra i tambél’extinent d’alcaldeAntoni Vives

RedaccióBARCELONA

Imputat el president delPort de Barcelona pel 3%

Sixte Cambra haurà de declarar al jutjat del Vendrell el 3 de maig ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 201820 | Nacional |

La Unesco va declarar ahirla conca de Tremp i el Mont-sec nou geoparc mundial.Es tracta d’una distincióque reconeix la riquesageològica d’un territori, in-cloent-hi l’interès paleon-tològic, així com el patri-moni natural, històric icultural, i el seu atractiuturístic en general. És elsegon geoparc mundial deCatalunya, després del dela Catalunya Central, i eldotzè de l’Estat espanyol.

L’espai reconegut abas-ta dinou municipis de qua-tre comarques. La majoriacorresponen al PallarsJussà, però també incloupobles del Pallars Sobirà,la Noguera i l’Alt Urgell. Enconjunt, superen els 2.000quilòmetres quadrats. Estracta d’una àrea amb ungran valor geològic i natu-ral, que permet conèixerla història geològica delsPirineus. També hi ha al-tres elements al territorique ajuden a explicarl’evolució de la vida i quees troben a la zona, comper exemple les milers derestes fòssils dels últims

dinosaures que van viurea Europa.

El reconeixement coma geoparc implica formarpart d’una xarxa interna-cional i d’un programapropi de la Unesco, amb elconsegüent impuls per alturisme i l’activitat econò-mica. S’espera que aixòafavoreixi la formació delsprofessionals i emprene-dors locals amb el reforçde la qualitat i la distribu-ció dels seus productes tu-rístics i la generació de no-ves oportunitats, com arael geoturisme, que serviràtambé per promocionarels productes locals.

“Estem molt contentsde formar part de la xarxade geoparcs mundials dela Unesco; es tracta d’unrevulsiu per a la zona, jaque un organisme de pres-tigi ha reconegut la rique-sa de la conca de Trempi el Montsec, i això ens do-narà una gran visibilitati reconeixement interna-cional”, va valorar ahirel president del GeoparcConca de Tremp-Montsec,Joan Ubach. De la mateixamanera, amb el segell de laUnesco el territori podràaprofitar les eines de co-

municació i promoció de laXarxa Global de Geoparcs,la qual cosa l’ajudarà a mi-llorar la seva posició mun-dialment. Es preveu que,seguint una estratègia dedesestacionalització, espodria arribar a duplicar

el nombre de visitants encinc anys i que, per cadaeuro invertit, el retorneconòmic per al conjuntdel territori serà d’entre10 i 20 euros. Ara, segonsl’ACN, els dinou municipisque formen el geoparc re-

gistren unes 100.000 per-noctacions, una quantitatque esperen incrementarconsiderablement.

Per la seva banda, l’Ins-titut Cartogràfic i Geo-lògic de Catalunya –queexerceix la direcció cientí-

fica del geoparc i presta lesinstal·lacions del seu cen-tre de suport territorial aTremp– va refermar ahirel seu compromís amb elprojecte. El director del’institut, Jaume Massó,va destacar que, “des de facent anys, les universi-tats, els centres de recercai la indústria d’hidrocar-burs de tot el món utilit-zen l’àrea de la conca deTremp i la rodalia com a la-boratori natural de geolo-gia”, i va lloar el fet que elprojecte del geoparc vul-gui utilitzar “les ciènciesde la Terra com a nucli perintegrar els patrimonis dela zona, inclosos els natu-rals i els culturals”.

Un geoparc, doncs, ésun territori amb una geo-logia excepcional i queté uns límits ben definits,dins dels quals s’ha de po-der treballar amb vistaal desenvolupament sos-tenible d’aquest territori.“No és un museu a l’airelliure ni un parc temàtic, itampoc es basa en la geolo-gia per a geòlegs; l’estratè-

gia de desenvolupamentque es promou al voltantd’un geoparc no només téen compte els elementsgeològics, sinó que aprofi-ta tot el patrimoni del ter-ritori –històric, cultural iqualsevol altre– i s’hi po-den vincular de maneracoordinada moltes de lesaccions que es duen a ter-me”, afirma Ferran Cli-ment, director científicdel Geoparc Mundial dela Unesco de la CatalunyaCentral. “La marca Unes-co és un segell de qualitatque ens singularitza i quereconeix la feina i el treballen xarxa que dona la forçaal territori”, hi afegeix.

La Xarxa Global de Geo-parcs inclou 140 localitza-cions en 38 països de tot elmón. N’hi ha 73 que for-men part de la Xarxa deGeoparcs Europeus –quees reparteixen en 24 pa-ïsos– i aquí figura el dela Catalunya Central. Permantenir aquesta marca,la Unesco avalua cada qua-tre anys la gestió del terri-tori i això obliga a complirels objectius marcats i aapostar per un desenvolu-pament sostenible que be-neficiï la població local. ■

La Unesco declara geoparc laconca de Tremp i el Montsec

RedaccióTREMP

a L’espai de 19 municipis rep el reconeixement internacional pel seu interès paleontològic, turístici geològic a El territori confia que la distinció serà un revulsiu i que permetrà atraure més visitants

Els alcaldes i membres de la candidatura de la conca de Tremp i el Montsec com a geoparc, celebrant ahir la declaració ■ EL PUNT AVUI

La Catalunya Central era finsara l’única regió del país quegaudia d’una distinció de laUnesco, gràcies a l’excepcio-nalitat de la seva geologia. ElParc Geològic i Miner es va in-tegrar a la Xarxa Europea deGeoparcs el 2012 i, sota elseu paraigua, hi trobem unacinquantena d’elements geo-lògics i miners del territoricom ara les coves del Toll deMoià; la falla del Migmón deSúria; el Parc Natural de SantLlorenç del Munt i l’Obac; lescoves de Montserrat, a Coll-bató; el Museu de GeologiaValentí Masachs, a Manresa,i el Parc Natural de la Munta-nya de Montserrat. Senseoblidar Cardona, que esperaentrar a formar part del geo-parc properament.

Els geoparcs posen el fo-cus en la recerca, l’educació

mediambiental i el desenvo-lupament sostenible del terri-tori, i el geoturisme és una deles principals eines que utilit-zen. “Encara no hem pogutentrar a fons en l’àmbit de larecerca, és un dels reptes defutur, però estem fent passosper donar a conèixer la geo-logia a la societat i hem fetavenços importants en eldesenvolupament del territo-ri”, diu el director científic delgeoparc, Ferran Climent. “ElConsell Comarcal del Bages,el principal ens que impulsael projecte, ha anat vinculantcada cop més l’estratègiade turisme al geoparc i hemaconseguit el treball en xarxade tots els agents del territorivinculats a l’àmbit turístic.Comença a haver-hi una ofer-ta en clau de geoparc i, l’anypassat, la Generalitat ja va se-

nyalitzar les vies d’entradaper les principals carreteres”,hi afegeix. El projecte comen-ça a consolidar-se. “El geo-parc simplement ha canalit-zat la tendència que ja seguiael sector, i aquest treball enxarxa, el fet de construir en-tre tots des de baix, està do-nant molta força al territori”,afirma Climent. El Geoparcde la Catalunya Central –for-mat per municipis del Bagesi el Moianès, als quals s’afe-geix Collbató (Baix Llobre-gat)– va revalidar la seva con-dició durant quatre anys mésel 2016 i celebra el reconeixe-ment del Geoparc Conca deTremp-Montsec. “Entre elsgeoparcs, també es promouel treball en xarxa i ben segurque hi ha molts aspectes enels quals podem col·laborar”,conclou Climent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El primer geoparc del país, a la Catalunya Central

140espais en 38 països d’arreudel món són geoparcs.Dels quals, 73 formen partde la xarxa europea.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 D’ABRIL DEL 2018

180608-1184595T

Desenllaç tràgic i previsi-ble arran de l’esllavissadaque dilluns a la tarda va se-pultar un cotxe a Castellde Mur, al Pallars Jussà.Els equips de salvamentvan recuperar ahir els cos-sos del matrimoni de SantEsteve de la Sarga queanaven en el vehicle. Se-gons van explicar fonts ve-ïnals, les víctimes serienun matrimoni gran quetornava de mercat i anavaa dinar a casa, segura-ment els pares de l’alcalde,Jordi Navarra. No obstantaixò, caldrà esperar als re-sultats de l’autòpsia perconfirmar-ho. Un cop re-

cuperats els cossos sensevida dels dos ocupants delvehicle, un camió grua varecuperar el cotxe, com-pletament esclafat, i unagrua se’l va endur. Els equi-ps d’emergències van re-prendre ahir al matí els tre-balls a l’esllavissada des-prés que un equip de geò-legs va donar el vistiplau al

començament de les tas-ques de salvament. El vo-lum de l’esllavissada, de50.000 tones de material,va complicar molt les tas-ques. Jordi Martínez, ins-pector del cos de Bombers,va explicar que s’havia li-mitat la zona on hi ha res-tes del vehicle, vora 40 me-tres quadrats, per comen-çar a treballar. Les tasquesvan ser bàsicament ma-nuals i per moure gransblocs de pedres es va utilit-zar una excavadora.

Joan Palau, geòleg del’Institut Cartogràfic i Geo-lògic, va destacar l’excep-cionalitat de l’esllavissada iva informar que havienbaixat més de 20.000 me-tres cúbics de materials. ■

a En recuperen els cossos, atrapats dins el seu cotxe perl’esllavissada de 50.000 tones de roca a Castell de Mur

Troben sense vidala parella sepultadaal Pallars Jussà

RedaccióCASTELL DE MUR — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Els equips de salvament treballaven ahir en l’esllavissada per recuperar els cossos ■ BOMBERS

50.000tones de roca van despen-dre’s de la muntanya a causade l’esllavissada, 20.000 m³de materials en total.

Ahir a l’alba es van reprendreels treballs de recerca delpescador de la confraria deDeltebre desaparegut des dediumenge passat. La recerca,coordinada en el centre deSalvament Marítim de Tarra-gona, disposava de mitjansmarítims, aeris i terrestres i

es va centrar, com dilluns, a lazona exterior del delta del’Ebre des de la mar i també altram final del riu fins a la de-sembocadura.

El pescador, de 32 anys id’origen senegalès, va sortir apescar diumenge a les 8 delmatí amb una barca de cinc

metres d’eslora, de colorblanc i sense cabina, amb elnom d’Anaïs i cap a les quatrede la tarda, quan es va cons-tatar que no tornava, es vaavisar Salvament Marítim,que va començar-ne la recer-ca. Les tasques van acabarahir sense èxit.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Continua sense aparèixer el pescador de Deltebre