DIVENDRES · 31 d’agost del 2018. Any XLIII. Núm. 14745 - AVUI / Any XL. Núm. 13615 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1822

91L

1380

81-1

1713

42®

PREMSA · El càmera deTelemadrid denuncia l’agressióals Mossos i les associacions deperiodistes condemnen l’atac

Allau de crítiquesa Cs pel fet d’atiarla confrontacióAÏLLATS · L’acció de Riveraretirant llaços i el violent incidenten la concentració desfermaels retrets contra Ciutadans

P6,7

NACIONAL P16,17

Sant Fèlixagredolç

Vilafranca veugrans castells,però ambcaigudes

JUA

NM

A R

AM

OS

L’ESPORTIU

El Barça s’enfrontarà amb el Tottenham,el PSV i l’Inter de Milà en una primera fasede la Champions que no serà fàcil

Grup de dificultatmitjana per al Barça

L’Estat gastarà mig milióa defensar Llarena

Nacional P8

Diu que els independentistes volenun tribunal a la carta al Suprem

Nacional P10

Rebuig del fiscala les recusacions

Xarxa veïnal contra ladelinqüència al Raval

Nacional P14,15

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 2018

n unes declara-cions recents,

Francesc-Marc Álvaroha dit que “del refe-rèndum, no en va sor-gir un mandat polític

clar que es pugui aprofitar”. No sola-ment em semblen unes paraules apro-piades sinó pertinents i molt adequa-des per a la reflexió, justament ara queiniciem un curs que, de manera inevi-table, pivotarà a l’entorn d’aquella datai de la seva significació. Per a Álvaro,“és una data importantíssima en l’ima-ginari de moltíssima gent a Catalunya”,però està per veure si convertim l’efe-mèride en un record evocatiu, en unareivindicació col·lectiva, en un nou en-frontament amb l’Estat o en una minaon anar a gratar la pols d’“aquell estatd’opinió, un element de cohesió moltfort” que vam viure fa un any.

Afirma Álvaro que “fer república” és“un eslògan, una aspiració, però la re-pública no existeix”. És una obvietatque sembla que uns quants no adme-ten. De la mateixa manera, posa endubte l’existència del “momentum”

que ha de venir o que ha d’aparèixerper art d’encantament, com si una no-va lluminària en forma de lluita popularestigués a punt d’encegar el panoramapolític. Convé analitzar amb fredor elsinstants que vivim, en el bell mig d’unenfrontament on s’encaren la pacíficaprotesta dels que pensen que és injusti immoral que hi hagi presos i exiliats ila retorçada maniobra no pas de quitreu llaços del carrer sinó dels que vo-len convertir la reacció en una batallacampal amb conseqüències terribles.Per a un futur civilitzat i normal (ambtota la normalitat a què ara per ara po-dem aspirar) és innegociable la sortidade la presó i el retorn de l’exili, perquèno es poden construir edificis sobrebases inestables. Tampoc no podemenlairar castells de sorra que es desfa-ran ni fer volar els coloms que no te-nim, sinó aprofundir en les solucionspolítiques de llarga trajectòria, cons-cients que, més enllà dels focs artifi-cials i de les maniobres barroeres, aquínomés hi ha la possibilitat d’una solu-ció pactada, lluny de messianismes,conscients que l’alternativa és del totdramàtica.

E

Keep calmJosep Maria Fonalleras

El moment

Per a un futur civilitzat inormal és innegociable lasortida de la presó i el retornde l’exili

o hauria dit mai que titularia“Prou!” un article. L’expressióimperativa va fer fortuna du-

rant l’antic règim cada cop que un dia-ri havia de reaccionar davant unaofensa que hagués rebut el caudillo, defora o de dins. Després es va utilitzarquan ETA perpetrava un atemptat.Qui diu “prou!” diu “¡basta!”. De quèdic “prou!”, jo avui? De la violència aquè ens volen portar certs polítics icerts grups socials a Catalunya. Escricviolència amb espant. Dimecres, Ciu-tadans, partit anticatalanista ultra-dretà que va guanyar les últimes elec-cions a Catalunya, va organitzar unamanifestació contra els llaços grocs.Uns participants van confondre un pe-riodista de Telemadrid, emissora queestà a favor seu, amb un de TV3 i elvan agredir. La confusió ha estat ob-jecte de riota en els ambients indepen-dentistes. Sí, però algú va resultar fe-rit i TV3 s’ha convertit en un objectiu.També havíem fet molta broma delsvaixells “piolín” atracats al port deBarcelona que contenien policies ar-mats. Van sortir al carrer el primerd’octubre a pegar i les ferides no han

N

cicatritzat. Consultem el refranyer:“De grans rialles venen grans plora-lles.” Podríem invertir-ho: “De gransploralles venen grans rialles”, perquèdesprés de l’acció agra dels uns des-penjant llaços surten els altres a repo-sar-los amb aquella alegria. A què ensporta la fórmula acció-reacció-acció? Aquè ens portarà que alguns busquen?Aquí entra la responsabilitat dels par-tits i dels governs. Del govern de Ma-drid, que compta amb braços judicialsi policials que protegeixen els “seus”, idel govern de Barcelona o de Brussel-les, que avicia els “propis”. “Ciutadansde Catalunya”, va exclamar Tarrade-

llas. “Som sis milions”, sumava Pujol.Maragall i Montilla van mantenir l’es-perit integrador del PSC catalanista.Abans, l’Assemblea de Catalunya ha-via fet seva l’expressió del PSUC “Ca-talunya un sol poble”. Diguem el quediguem, el “poble”, els “sis milions”,els “ciutadans de Catalunya” han que-dat dividits. Potser ja ho estaven, i aaixò obeïen les insistents proclames,però la reclamació de fer rebaixar latensió entre les dues parts s’imposa.Ni “tardor calenta” ni res. Em retre-uen: no dones mai solucions. En tinc.Primer, obrir el Parlament, ara tancatcom si l’article 155 fos vigent i tota ladiscussió hagués de ser al carrer. Des-prés, alliberar els presos preventiusfins al judici. Després, un referèndum.Concessions als independentistes?Fórmules de justícia i comptabilitatque tots haurien d’acceptar si de debòvolen la pacificació. I això que jo nocrec que els referèndums pacifiquin,almenys en campanya. No veig altressortides, al punt on hem arribat.

De les altres coses prou!, sabent queno hi ha res més retòric i ineficaç queun “prou!” periodístic.

“Partits i governshan d’aturar laviolència a quèalguns ens porten

Vuits i nous

Prou!Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 2018

La problemàtica que viuendeterminats barris de Barce-

lona, especialment aquells que es-tan afectats per la pressió del turis-me massiu, és anterior a l’actualmandat. Però no es pot obviar queen els darrers anys, sota l’alcaldiad’Ada Colau, aquests focus proble-màtics han augmentat, proliferat,s’han disseminat per cada cop mésparts de la ciutat, i van molt més en-llà de la qüestió de l’incivisme. Ladroga i la inseguretat s’han sumat alsoroll, la brutícia i altres molèstiescausades per determinat turismede borratxera. La Barceloneta hatornat a treure al carrer la desespe-ració del veïnat, per moltes actua-cions que l’Ajuntament justifica ha-ver-hi fet. La Vila Olímpica o Santssón alguns dels barris on la pressióturística també provoca malestar.

Però si hi ha un barri que es potconsiderar un polvorí és el Raval. Laxacra de la droga i els narcopisos si-tuen aquesta part de la capital cata-lana com un veritable forat negreque fa recular els esforços realitzatsdècades enrere per revitalitzar-lo.La situació que viu el Raval és d’allòmés complexa i no té solucions fà-cils ni màgiques. Combina pobresa,drogoaddicció, inseguretat ciutada-na i especulació urbanística. Per laqual cosa cal una bateria de mesu-res en xarxa. L’Ajuntament de Bar-celona no pot, però, derivar la res-ponsabilitat. Com a govern d’unaciutat tan important, l’equip de Co-lau és el màxim responsable de totel que passa a la capital i ha de lide-rar un pla de xoc per evitar el que jaés una degradació en tota reglad’una part fonamental de Barcelo-na. Disposa de serveis socials, poli-cia i recursos econòmics molt im-portants. Cada administració técompetències i cal exigir que totesactuïn. Però sobretot cal determina-ció i realisme per posar fi a una si-tuació que ja és insostenible.

Preocupantdegradacióde Barcelona

EDITORIAL

ón uns inconscients. Però hi tor-nen. Un cop rere l’altre. I la pica-baralla de l’altre dia al parc de la

Ciutadella és una bona metàfora de totplegat. Ciutadans (perdó, Ciudada-nos) i el PP es passen dies i dies carre-gant contra TV3, acusant-los de men-tiders, de ser sectaris i de no sé quan-tes coses més (en definitiva, fabricantanimadversió cap a TV3), i què passa?Doncs que un centenar de persones esmanifesten a la Ciutadella i un càmerade Telemadrid en surt amb quatrecops de puny al cap. I això en una ma-nifestació convocada per aquestesdues formacions monàrquiques “en fa-vor de la convivència i la no-violència”.Se’ls gira en contra. Algú veu un càme-ra i, pensant-se que porta un llaç groco que és de TV3 (com si així fos justifi-cat) li clava un cop de puny al cap. Ésmolt perillós, molt, el que estan sem-brant aquests dies. I em pregunto, uncop sembren el que sembren, què es-

S “L’agressióal càmera deTelemadrid és totauna metàfora. Atienel conflicte i se’lsgira en contra

tan disposats a recollir? Van intentarl’enfrontament lingüístic a Catalunya,intenten enfrontar els cossos policialsi ara intenten enfrontar-nos entrenosaltres. I jo em pregunto –i ja sabenvostès que no és ni la primera ni la se-gona vegada que m’ho pregunto enaquest mateix espai–: què pretenen?No van voler resoldre el problema de lamanera que s’havia de resoldre (això

és, políticament) i el van fer més gran.El van judicialitzar. I què ha passat?Doncs que se’ls ha fet encara mésgran. Perquè amb presos polítics i pe-ticions de condemnes abusives per de-lictes inexistents, la indignació hacrescut (ara ja no parlem d’indepen-dència sinó de llibertat) i la gent hasortit al carrer. A penjar, sí, llaçosgrocs. I què han fet? Doncs crear “bri-gadas de limpieza” amb la cara tapadai vestides com si fossin els espermato-zoides de Tot el que ha volgut sabersempre sobre el sexe, però mai no hagosat a preguntar, de Woody Allen(Partal dixit), per destruir, trencar,estripar i esparracar llaços grocs. Fer-ho més gran, vaja. Uns construeixen,uns altres destrueixen. Uns ho fan dedia; uns altres, de nit. En ple incendi,aigua i benzina. El conflicte creix. Nodesescalem; escalem. I a mi no emsembla que el grau de responsabilitatd’uns i altres sigui el mateix.

I no para de créixerXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El líder del PP tampoc s’atura en la seva campanyacontra l’independentisme. Ahir va assegurar, men-tint vilment, que “l’independentisme és violent isempre ho ha estat”, però que “s’ha ocultat en lamanipulació històrica”. Menteix, que alguna cosaqueda. Encara que sigui per un grapat de vots.

PRESIDENT DE CIUTADANS

Mentider

L’estratègia de la confrontació de Cs per l’àmpliadifusió arreu del país dels llaços grocs se’ls va giraren contra, dimecres al vespre, a Albert Rivera i InésArrimadas quan, en la protesta per una presumptaagressió a una dona, els qui van acabar agredint uncàmera van ser els que es manifestaven.

-+=

-+=

2,3 milions d’exiliatsNicolás Maduro

Tret per la culataAlbert Rivera

-+=

Pablo Casado

Més de 2,3 milions de veneçolans, gairebé un 7%de la població del país, han marxat a l’estranger,principalment a Colòmbia, el Perú, l’Equador o elBrasil, fugint d’una crisi econòmica galopant queel govern de Maduro ja fa temps que es veu inca-paç de resoldre. Tot un drama per a un país ric.

PRESIDENT DE VENEÇUELA

PRESIDENT DEL PP

De reüllAdela Genís

Tu nojugues

ot pot començar en una placeta amb uns simples:“Tu no jugues” o “M’han dit aquelles nenes que no

els caus bé”. Són frases que semblen inofensives,“coses de nens”, que dirien alguns progenitors que mésaviat els preocupa poc o gens el que facin els seus fillsen hores de classe o al parc. No es poden qualificard’agressions ni tampoc del famós bullying, però sóncomportaments que els adults hauríem d’intentarevitar quan els detectem perquè són la llavor de fetsmés greus. Hi haurà opinions per a tots els gustos i

alguns defensaran que la vida ésmolt dura i que els nens s’han decomençar a fer forts des de benpetits. Fins i tot algunsrecomanaran als seus fills que s’hitornin, que reparteixin llenya davantd’alguna d’aquestes agressions.Però la vida no és una classe deprimària ni un microcosmos com

una aula de secundària. De fet, no anem estomacant alprimer que ens passa per davant i ens sembla que ensha faltat al respecte. Ara que falten pocs dies percomençar el nou curs i que pares i mestres disposem(amb més o menys mesura) d’energia, seria un bonmoment per parar atenció des de l’inici a aquest tipusde conductes i aturar-les abans que es converteixin enun assetjament continuat o en befes constants i nocivesa través de les xarxes socials, com ja passa en edatspreadolescents. Perquè un “tu no jugues” que potsemblar inofensiu es pot fer molt llarg durant el curs.

T

La vida no éscom elmicrocosmosque pot seruna aula desecundària

http://epa.cat/c/qvhq2m

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Oriol Junqueras, vicepresidentdel govern, diu que “Rajoy sapque actuardesproporcionadament nol’ajudaria gens”.

10anys

20anys

Els crítics d’EsquerraRepublicana negocien la fusió.Joan Carretero i Uriel Bertranvolen plantar cara unint lesseves forces.

El govern espanyol sonda CiUper ampliar el pacte fins al2003. Ofereix resoldre elfinançament però vol garantiesd’austeritat.

Mal vaticini Crítics a ERC Acord PP-CiUTal diacomavui fa...

es notícies de divendres passatarriben amb l’autobombo de Ciu-dadanos exhibint-se amb vídeos i

fotos on treuen llaços grocs com si fos-sin elefants abatuts pel rei emèrit JuanCarlos. Amb música de fons i mirant acàmera quan toca amb somriuresd’orella a orella, els protagonistes reti-ren els símbols enganxats a pilones ofanals que acaben al contenidor groc.L’acció forma part d’una campanyaque es basa en la sentència del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, queinsta a garantir la neutralitat i el res-pecte a la pluralitat dels ciutadans.

PERÒ QUÈ VOL DIR “NEUTRAL”? Segons eldiccionari de l’Institut d’Estudis Cata-lans, neutre significa “que es manifestad’una manera intermèdia entre els dosextrems o matisos que pot adoptar”, itambé “que té un caràcter indefinit”.Doncs bé, si resulta que garantir la neu-tralitat és fer desaparèixer llaços grocsd’arreu del país, aleshores el respecte ala pluralitat de la ciutadania també des-apareix, i la posició intermèdia tambées fa fonedissa. I és que penjar llaços

L grocs o símbols no prohibits expressa-ment representa exercir el dret fona-mental de la llibertat d’expressió; peròllevar-los és negar aquest dret, la qualcosa pot esdevenir delicte.

EL GROC TRADICIONALMENT s’ha associata la intel·lectualitat, la intel·ligència,les emocions... En la cultura occidentalel color groc té significats diferents:d’una banda, és el color de la llum solar,del poder, de l’acció, i simbolitza la for-ça, la voluntat, l’estímul; de l’altra,també representa l’optimisme, la con-fiança, l’autoestima i la fortalesa emo-cional, i psicològicament s’associa ambel desig d’alliberament.

EL NOSTRE GROC, d’ençà de la repressióinjusta i injustificada que té els nostresrepresentants legítims a la presó o al’exili, és un símbol més reforçat quemai, malgrat els intents de grups fei-xistes, amb Ciudadanos, PP, amb laconnivència de l’Estat, de suprimir-lo,

com ja ho han intentat de fer en elsanys més foscos de la història del nos-tre país. És un símbol que té més forçaencara gràcies precisament a la inter-venció barroera, feixista i antidemo-cràtica d’aquests mateixos grups, per-què amb les seves accions el que fanprecisament és un efecte contrari alque pretenen.

EN FONOLOGIA, CADA LLENGUA té un nom-bre finit de fonemes, que actuen com aunitats mínimes per distingir signifi-cats entre paraules. Així, en català la ssorda i la s sonora són fonemes, perquèdestrien, per exemple, els mots rosa irossa, mentre que en castellà existeixnomés el so (esbirro), però no com a tretdistintiu de paraules. Doncs, bé, siaquesta reflexió gramatical la traslla-dem a la societat, podrem veure tambéque les accions de petits grups repressi-us reforcen el nostre símbol, com si fosun fonema, gràcies a l’acció que volenque sigui contrària, i precisament peraquest desig d’oposició, el groc i el paíscada dia surten més reforçats per arri-bar a fer efectiva la república catalana.

Joan Abril Español. Filòleg

Un símbol reforçatTribuna

nava a escriure sobre les declara-cions aèries de Francesc I reco-

manant la comprensió paternal alsnens homosexuals en què, ai, se li vaescapar allò que de petits s’hi podenfer coses, com ara dur-los al psiquiatre,mentre que de grans no hi ha res a fer,tal com deu saber el papa pel que fa atants de membres del seu clergat quecondemnen públicament l’homose-xualitat practicant-la de manera abusi-va amb infants; però he vist imatgesd’aquesta brigada formada per uns en-caputxats que, de matinada, van pro-cedir a la “neteja” de llaços grocs a po-bles de l’Empordà, una comarca queconsideren particularment “infectada”de “plàstics” independentistes. Imat-ges que remeten a una iconografia iunes pràctiques lligades a la Inquisició,però també a les d’aquells blancs en-caputxats que als EUA van originar el“supremacisme”, paraula que, per des-acreditar l’independentisme català,molts han après a dir sense que semblique no sàpiguen què significa.

Aquests “brigadistes de neteja” (elllenguatge no és meu, sinó dels matei-xos encaputxats) deuen ser partd’aquests ciutadans catalans “inde-fensos” dels quals parla Rivera tot vin-dicant la seva tasca higiènica. Ui sí,se’ls veu molt indefensos amb les se-ves caputxes, els seus cúters, els seuspals i les seves llengües virulentes. Laironia és que els Mossos hagin aixecatacta de les accions de tals brigadistesa la Bisbal apel·lant a una infracció dela vergonyosament feixista “llei mor-dassa” que prohibeix la concentracióde més de vint persones sense comu-nicar-ho prèviament. És així que nopuc estar a favor del fet que se’ls apli-qui el seu mateix “xarop”, que voldrienimposar a tota la població per aconse-guir-ne una despolitització: per aixòparlen de la “neutralitat” (que, en simateixa, és una fal·làcia) de l’espai pú-blic amb la idea que només hi haguésdeterminats símbols oficials relatius ala “normalitat constitucional”. Que elsamics de tals brigadistes es manifestina la Ciutadella (a propòsit d’un fet la-mentable, a banda de com es produís)en contra de la violència que diuen quepateixen, és una prova més del cinismeque exhibeixen: la seva pròpia violèn-cia (i emparada) no fa més que propa-gar-se. I el pitjor de tot és que hanaconseguit desviar el debat, que haanat derivant a l’entorn de la legitimi-tat (o no) de posar els llaços grocs itambé de treure’ls. El tema fonamentalno és aquest, sinó que els llaços grocshi són per demanar la llibertat d’unespersones que no haurien de ser a lapresó. No ho oblidem.

A

Full de rutaImma Merino

Encaputxats

Agraïment a lasanitat de Sabadellb El meu pare, Domingo Cas-tellví Domènech, Mingo o Min-guet per als amics, de 93anys, fa un mes i mig es va co-mençar a trobar malament(fins llavors només es preniaun paracetamol al matí), i apartir d’aquells moments vanecessitar l’atenció de la doc-tora de capçalera, del CAP,l’atenció telefònica a casa,l’especialista del Taulí, el Pa-des, el 061, urgències al Taulí ifinalment l’estada a l’Albada,on va traspassar el dia 17-8. Entot aquest temps l’atenció, larapidesa en el diagnòstic,l’amabilitat i la comprensió encadascun d’aquests àmbitshan estat fantàstiques, noméstenim un petit “gra fosc” enl’atenció d’una doctora el dia20-8 a l’Albada, on molt mo-destament li demanaríemmés sensibilitat i humanitat,no és cap retret, és un consell.Des d’aquí volem donar a to-

tes les persones que l’heutractat i ajudat, a totes, infini-tes gràcies, feu una gran tascaque us volem reconèixer ambaquestes ratlles. Família Cas-tellví.ALBERT CASTELLVÍ MARGALEFSabadell (Vallès Occidental)

Perillosairresponsabilitatde Csb No sé si els senyors de Css’adonen realment de la gra-víssima i alhora perillosa irres-ponsabilitat que estan come-tent amb la seva campanyaper retirar els llaços grocs delsllocs públics. Primer, la pre-sumpta agressió a una donaper (segons sembla) treurellaços al parc de la Ciutadella;després, un grup d’unes 80persones retirant de matinadallaços a diverses ciutats de Gi-rona per “desinfectar” (diuen)els espais públics de simbolo-gia sobiranista; i finalment (demoment), l’agressió per part

d’un grup d’assistents a laconcentració convocada perCs, en protesta “curiosament”per la suposada agressió de laCiutadella, a un càmera de Te-lemadrid en ser confós ambun de TV3. Era fàcil d’imaginarque una campanya d’aquestamena no faria sinó augmentarel perill de confrontació socialals carrers, ja que, com és lò-gic, hi haurà persones que enveure com retiren els llaçosgrocs no es quedaran amb elsbraços plegats i això donaràpeu a enfrontaments verbalsi/o físics. Senzillament se’ls hiestà escapant de les mans iesperem que no haguem delamentar cap fet tràgic.

Per això, resulta inconcebi-ble que, després de l’esmen-tada concentració de Cs, lasenyora Arrimadas afirmésque “el nacionalismo ha rotola convivencia” com si el seupartit no en fos també res-ponsable, d’aquesta suposa-da ruptura en promoure cam-panyes d’aquest tipus. No sé

si és cinisme, odi o mala fe,però el que sí sé, de ben segur,és que amb actuacions comaquestes el senyor Rivera i lasenyora Arrimadas quedentotalment desqualificats perpoder arribar algun dia a serpresidents del govern espa-nyol i de la Generalitat, res-pectivament.JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Fot fàstic

b Una baralla d’un home ambuna dona que treia llaçosgrocs. Al cap de dos dies laPolicía Nacional ja ha detingutel presumpte agressor. Un po-licia estatal agredeix un perio-dista i li trenca el nas (aquestcop sí que és veritat). Al capd’un mes algú en sap quel-com?

Marxem, marxem, mar-xem...ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 2018

SísifJordiSoler

er bo, avui, no espot pas dir que

ens agrada que ensho diguin. Abansagradava més. Avuino, perquè avui sen-

tim algú que ens diu que som bons i deseguida pensem que ens enreda. Se-gurament no posarem la mà a la carte-ra, però sí que pensarem que s’estàposant per sobre nostre i que es veumés intel·ligent, preparat, astut i, so-bretot, més just, unes qualitats queavui sí que es valoren. Sí: amb qui ensdiu que som bons tenim la mateixasensació que amb molts polítics, pro-fessors i articulistes. En resum: ambels intel·lectuals perquè què és un in-tel·lectual si no algú que vol demostrarque té més llums que nosaltres? No hodiuen perquè no semblaria gens de-mocràtic, però es veuen com els cape-llans d’abans, que ho sabien tot tant,que ja tornaven quan nosaltres tot justhi anàvem. Doncs bé: aquesta setma-na els mitjans de comunicació ens hanparlat de dos homes bons. I tots dos,és clar, havien mort perquè, quanmors, la cosa canvia. Si s’ha estat unintel·lectual de debò com era JosepFontana no ho diuen, que no és qüestióde desprestigiar-lo. Però si s’era comaquell pobre assaltant musulmà gai dela comissaria dels mossos de Cornellào com el senador republicà JohnMcCain, no hi ha aquests problemes.De l’assaltant, però, només ho ha dit laseva exdona. Que el bon home va ame-naçar amb un ganivet una mossa! DeMcCain, ho han dit tots els que són an-ti-Trump. Tots han opinat que era mésíntegre, més valent, més just i, sobre-tot, més bo que no aquell monstre quemana avui als Estats Units. Entretant,tots els qui encara som vius aquestasetmana hem après que tenim no sa-bem quant de temps per mirar d’arri-bar a ser alguna altra cosa.

S

De set en setXavier Cortadellas

Ser bo

Joan Tardà. PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

“Si s’ha de desobeir voldrà dir que la democràciahaurà perdut”

La frase del dia

“La SegonaGuerra dels TrentaAnys que va assolarEuropa des de 1914a 1945 va suposar elfinal de l’hegemoniaeuropea decinc-cents anys. Elceptre va passar alsEstats Units. Europas’havia suïcidat

onze de novembre de 1918, arafarà cent anys, va acabar laGuerra Europea, la Primera

Guerra Mundial o, si es vol, la primeraetapa de la Segona Guerra dels TrentaAnys, que va assolar Europa des de1914 a 1945 i va suposar el final de l’he-gemonia europea de cinc-cents anys. Elceptre va passar als Estats Units. Euro-pa s’havia suïcidat. Margaret McMillanho diu amb altres paraules: “Europaacabava d’esquinçar-se a si mateixa.”La guerra començà a causa d’una dis-puta pel poder i la influència als Bal-cans, i acabà arrossegant totes lesgrans potències, des de la Rússia tsaris-ta fins a la Gran Bretanya, i la majoriade les potències menors. Tan sols Espa-nya, Suïssa, els Països Baixos i les na-cions escandinaves en quedaren almarge. Es lluità a Àsia, a Àfrica, a lesilles del Pacífic i a Orient Mitjà, però so-bretot a Europa. Les trinxeres la cre-uaven des de Bèlgica, al nord, fins alsAlps, al sud; seguien les fronteres deRússia amb Alemanya i Àustria-Hon-gria, i dividien els Balcans. Hi lluitaren,a més d’europeus, soldats de tot elmón: australians, canadencs, neoze-landesos, hindús, marroquís, alge-rians, senegalesos, vietnamites i, desde 1917, nord-americans. “Quatreanys de guerra debilitaren per semprela suprema confiança que Europa teniaen si mateixa i que l’havia portat a do-minar el món.”

MOLT S’HA ESCRIT sobre les causesd’aquesta hecatombe, i s’ha acusatcom a responsables els actors que pro-tagonitzaren aquell febril agost de1914 en què començà la guerra. No s’haarribat a cap conclusió de consens per-què és més que possible que les causesfossin diverses. Així, s’ha destacat laforta incidència que tingueren els di-versos nacionalismes balcànics. Àus-tria-Hongria era, en efecte, un imperianquilosat en el que els pobles eslaus

L’ –especialment Bòsnia– volien més in-dependència. Fins i tot l’arxiduc Fran-cesc-Ferran era partidari d’una uniótripartida: Àustria, Hongria i els pobleseslaus del sud. Però ja era tard peraconseguir una fusió com l’assolida perles grans nacions d’Occident desprésde l’era revolucionària. El sentimentindependentista i irredemptista ja nopodia calmar-se. I així, s’apel·lava perfonamentar-lo a alguna grandesa pas-sada, a la llengua pròpia, a un gran he-

roi de feia segles o a la religió. No obs-tant, aquesta eclosió nacionalista nohauria estat suficient per fer esclatar laguerra si les grans potències (Gran Bre-tanya, França, Alemanya i Rússia) nohaguessin estat també enfrontades perreivindicacions territorials a Europa ifora d’Europa, destinades a ampliar elsseus respectius imperis colonials i lesseves zones d’influència, així com perdisputar-se el domini del mar (Alema-nya havia encetat una carrera amb laGran Bretanya per superar-la amb laseva flota de guerra).

EL CERT ÉS QUE TOT PLEGAT es va disfres-sar de guerra ideològica. Els aliats con-sideraven que els alemanys sempre ha-vien estat uns invasors bàrbars, haviendestruït la civilització de Roma i sem-pre havien defensat la idea que “la forçadona la raó”. Però els alemanys, per laseva banda, consideraven que els fran-cesos, no obstant la seva decadència,han tingut sempre l’obsessió de domi-nar Europa central, fins que la reunifi-cació d’Alemanya va posar fi a aquestaaspiració, provocant a França un movi-ment revengista de monàrquics, nacio-nalistes, imperialistes, militaristes iantisemites, per als quals desmembrarAlemanya era un objectiu essencial. I laGran Bretanya, al seu torn, volia perse-verar en la seva política tradicionald’inferir-se en la política continental,sempre en contra de la nació més forta iavançada, i governar el món mitjançà eldomini del mar i del comerç internacio-nal. Escriptors, artistes i acadèmicsvan defensar amb entusiasme aquestesidees i altres de semblants, amb moltcomptades excepcions, d’entre lesquals destaquen el francès Romain Ro-lland i l’anglès Bernard Shaw. No és es-trany, doncs, que cent anys després re-sulti tan difícil la construcció de la UnióEuropea. La inèrcia de la història li posatraves. Tot i que la salvació d’Europa es-tà en la seva unitat.

Juan-José López Burniol. Notari

El suïcidi d’EuropaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 20186 |

Els rosatsdestaquen en ladiada castellera persobre de Vilafrancai la Joves

El govern de l’Estatcontracta ambaquests honorarisun gabinet belgad’advocats

545.000euros públicsper defensarLlarena

La Colla Vellade Vallstriomfa perSant FèlixNacional

La campanya contra elsllaços grocs se li ha gira encontra al partit de Ciuta-dans, que ahir, ignoranttotes les expressions decensura de la seva actua-ció, va continuar atiant lapolèmica pels llaços grocs iva registrar, a Madrid, unapetició d’empara al defen-sor del poble per la sensa-ció de “desemparament iindefensió”.

La formació taronja vaser objecte al llarg de totala jornada de les crítiquesde tots els partits polítics itambé d’ usuaris de lesxarxes socials, que els acu-sen d’atiar el conflicte “perun grapat de vots”. Així hova denunciar abans-d’ahirla diputada del PSC EvaGranados, i del mateixmissatge se’n va fer ressòel vicepresident del go-vern, Pere Aragonès, ahiral matí. Fins i tot el PP, queva donar suport a la con-centració de la Ciutadella,s’hi va afegir per recrimi-nar-los que no haguessincontrolat els manifestantsen l’acte que va acabaramb agressions a un cà-mera de Telemadrid. Elgovern espanyol va fer unacrida a tots els partits polí-tics sense excepció “a re-baixar la tensió”. Tots els

partits sense excepció vancondemnar l’agressió altreballador de Telema-drid.

Deixar espai a la políticaEl resultat de la jornada dedimecres protagonitzadaper Ciutadans va focalit-zar bona part de l’activitatpolítica d’ahir. La primeradenúncia dels fets va arri-bar del govern català. El vi-cepresident i consellerd’Economia va demanar a

Cs que abandoni “l’estra-tègia de la confrontació”.“Per un grapat de vots quees creuen que poden acon-seguir no val la pena que esposi en perill la pau social”,va criticar des de Vilafran-ca del Penedès, on se cele-brava la diada de Sant Fè-lix. Per aquest motiu, Ara-gonès els va demanar “queactuïn amb responsabili-tat” perquè “no es pot sos-tenir una estratègia elec-toral a costa d’incremen-tar la tensió social”. Pelconseller republicà, la for-mació taronja se sent “cò-moda” quan hi ha “tensióal carrer”. Finalment, des-prés de condemnarl’agressió d’ahir al càmerade Telemadrid, el vicepre-sident es va comprometrea garantir, com a membrede l’executiu català, queles llibertats d’expressió ide premsa es puguin exer-cir “sense cap límit i sensecap por”.

El també adjunt a lapresidència d’ERC va de-fensar que, a parer dels re-publicans, cal “deixar es-pai a la política” per “notraslladar als carrers unatensió política que es potproduir entre partits”. Enaquest sentit, Aragonès vademanar “un compromíscomú de totes les forcespolítiques per garantir elsdrets de tots els ciuta-

dans”.El portaveu adjunt de

Junts per Catalunya,Eduard Pujol, també desde Vilafranca, va demanarresponsabilitat als políticsque “juguen a fer de pirò-mans”, en al·lusió encaraque sense citar-los a Ciuta-dans, i els va instar a nobuscar “l’incident, la polè-mica i el marc de confron-

tació”.Però mentre anaven in-

crementant-se les críti-ques, la formació taronjava respondre a les queixesrebutjant qualsevol intentde “criminalitzar” els queretiren llaços grocs. “Noacceptaré que es digui quequi treu un llaç és qui tren-ca la convivència i no quidiu que més de mitja Cata-

lunya no és Catalunya”, vaafirmar. Ciutadans esmanté ferm en la seva acti-tud de denúncia de l’exhi-bició de llaços grocs en ins-titucions i espais públics, iArrimadas va presentaruna queixa davant el de-fensor del poble per la sen-sació de “desemparamenti d’indefensió de moltís-sims catalans” davant la

Emma AnsolaBARCELONA

RESPOSTA El govern i els partits carreguen contra Cs perquèatia la confrontació pels llaços grocs a la via pública REACCIÓEls d’Arrimadas demanen empara al defensor del poble AVÍSSánchez amenaça Torra amb un 155 si torna a l’unilateralitat

“Per ungrapatde vots”

Una campanya a Twitter ambl’etiqueta #riveraquitamees-te convidava ahir el líder deCiutadans, Albert Rivera, aanar a indrets d’arreu d’Espa-nya a treure llaços grocs. Lacampanya, que té entre elsseus impulsors l’escriptoraCristina Fallaràs, va recollir38.000 piulades i es va con-vertir en tema del moment,és a dir, en un dels temes méscomentats. Els textos conte-nien missatges entre irònics ireivindicatius, i majoritària-ment defensaven la llibertat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No acceptaré que esdigui que qui treu unllaç és qui trenca laconvivència”Inés ArrimadasPRESIDENTA DE C’S

“Per un grapat devots que creuen poderaconseguir no val lapena que es posi enperill la pau social”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un espai públicsense color, to, vida niaccent només passa ales dictadures”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

d’expressió de les personesque reivindiquen la llibertatdels presos a partir d’aquestsímbol. Una piulaire de Ma-drid, per exemple, va mostraruna fotografia d’una tancadel parc del Retiro plena dellaços grocs, acompanyadad’un text en què convidava aposar-ne i afirmava que “noes tracta d’independència, si-nó de justícia i democràcia”.La periodista Bea Talegón essva afegir a la campanya ambuna piulada en què només hihavia l’etiqueta i una fotogra-

fia d’ella mateixa amb un pina la solapa de color groc quemostrava un puny amb el ditíndex estès. Una altra usuàriade la popular xarxa social esva afegir a la campanya ambuna piulada amb l’etiqueta iun text en què diu: “Soc an-dalusa, no soc independen-tista però dono suport totalque els catalans que així hovulgui puguin demanar la lli-bertat dels seus polítics en-carcerats. Rivera i Arrimadassón un perill per a la nostrademocràcia.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xarxa s’afegeix a les crítiques al partit taronja

Els presidents Torra i Torrentahir a Vilafranca del Penedèscelebrant la diada de SantFèlix ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 2018 | Nacional | 7

La roïna estratègiacontra els llaços

L’APUNT on no van molestar fins que Catalunya va tenir governi el PSOE va assolir La Moncloa. Si aquest és el climaque volien generar Cs i PP com a roïna tàctica partidis-ta, felicitats: ja el tenen. Però que s’ho pensin bé, per-què despertar amb mentides i exageracions els baixosinstints de certs sectors no sols és irresponsable, sinóque se’ls pot escapar de les mans. Fins i tot a ells.Òscar Palau

No va ser “un infiltrat radical”, com s’espolsava Cs des-prés, qui dimecres va pegar un càmera de Telemadridpensant-se que era de TV3. L’home va rebre un jec decops, puntades i empentes, i el caldo de cultiu abans idesprés va ser d’agressivitat i crispació màximes, ambinsults i amenaces reiterades a tot el que no fos espa-nyol. Fa deu mesos que hi ha llaços grocs, però ves per

“intolerable” vulneraciódels seus drets i llibertats.

Ðes de Madrid també esva fer referència a l’ofensi-va encapçalada per Ciuta-dans de retirar llaçosgrocs de la via pública. Laministra d’Hisenda, MariaJesús Montero, va dema-nar a tots els partits quecontribueixin perquè nohi hagi tensió entre ciuta-dans a Catalunya pel temade l’ús de l’espai públic. Elministre de l’Interior, Fer-nando Grande-Marlaska,també es va referir a la po-lèmica dels llaços grocs i vainsistir a debatre sobre eltema en la junta de segure-tat que l’executiu catalàha convocat el pròxim dia6 de setembre. La minis-tra de Treball, MagdalenaValerio, va instar tots elspartits a “apagar incendisi no encendre’ls” a Catalu-nya perquè llençar més lle-nya al foc no portarà resmés que continuar incre-mentant la confrontació i“això no és una bona co-sa”, va dir. Alhora, la dipu-

tada de Compromís MartaSorlí va destacar la conve-niència de no encoratjar la“tensa situació” que es viua Catalunya per la polèmi-ca dels llaços grocs, peròva demanar que no es reti-rin dels carrers perquèconsidera que es tractad’una mostra de la “lliber-tat d’expressió”. Les for-ces independentistes, pe-rò, no van estar exemptesde crítiques. El PSC va re-criminar al presidentPuigdemont que la crida ala calma d’abans-d’ahirquan ell “ha escalat el con-flicte moltes vegades” i noés “el més indicat” per feraquestes recomanacions,segons el secretari d’orga-nització del PSC, SalvadorIlla. El dirigent socialistatambé reclama que esmantingui “la neutralitat”de l’espai públic.

Sánchez amenaçaEl president del govern es-panyol, Pedro Sánchez,però, va aprofitar el viatgeque fa a Colòmbia per

amenaçar el president dela Generalitat, Quim Tor-ra, amb un nou 155, su-mant-se així al que ja fadies que demana Cs i el PP.Sánchez va avisar Torrade les conseqüències quepot tenir tornar a la viaunilateral. “Ell sap perfec-tament quin és el camí quel’espera si tornés a l’unila-teralisme, trencar la lega-litat o desacatar”, va dirsense referir-se explícita-ment al 155. Sánchez vaassenyalar que l’Estat “es-tà disposat a parlar de totdins la legalitat” i va apun-tar Torra dient que la polí-tica “ha d’estar al servei dela convivència”. SegonsSánchez, si el president dela Generalitat opta per latensió i per la ruptura “noes dirigiria cap a la majoriadels catalans”. Sobre la po-lèmica dels llaços grocs, vafer una crida a la calma i vainstar les administracionspúbliques i els partits a“construir convivència ino aprofundir en la fractu-ra social”. ■

El càmera de Telemadridva denunciar ahir als Mos-sos d’Esquadra l’agressióque va patir dimecres du-rant la concentració deCiutadans davant el parcde la Ciutadella. L’operari,que va rebre quatre copsde puny al front i a l’orellad’almenys dues persones,va acompanyar la denún-cia d’un informe mèdic perlesions.

Un grup de persones vaagredir el càmera tot just al’inici de la concentració,convocada pels d’AlbertRivera i Inés Arrimadassota el lema Per la convi-vència i contra la violèn-cia per condemnar l’atacpatit dissabte per una do-na en aquell mateix llocquan els seus fills treienllaços grocs. Ho van ferperquè van confondre eltreballador de Telemadridamb un de la televisió pú-blica catalana i al crit de“Fora TV3!” L’operador vahaver de ser protegit pels

Mossos, que el van treureentre amenaces i retretsdels presents.

L’agressió del càmerade Telemadrid va rebre lacondemna unànime delsprincipals col·lectius deperiodistes de Catalunya ide l’Estat espanyol. El Col-legi de Periodistes de Cata-lunya va expressar la sevaenèrgica condemna al’atac. La seva presidenta,Neus Bonet, va fer una cri-da a la unitat de tots elscol·legis, associacions i sin-dicats per combatre i lesagressions a periodistesmentre fan la seva feina iposar-hi fi.

La crida va ser resposta.

La Federació d’Associa-cions de Periodistes d’Es-panya (FAPE), la Federa-ció d’Organismes de Ràdioi Televisió Autonòmics(Forta), la Xarxa de Col·le-gis Professionals de Perio-distes i l’Associació de laPremsa de Madrid (APM)van condemnar els fets ivan alertar que comporten“una atac a la llibertat d’in-formació”

L’atac també va rebre lacondemna rotunda delstreballadors d’RTVM, TV3i Catalunya Ràdio. En uncomunicat dels comitèsd’empresa sota el títol Stopagressions contra els mit-jans de comunicació, afir-men que “és inadmissibleque es vulgui justificar laviolència contra aquesttreballador amb l’excusaabsurda que el “van con-fondre amb un càmera deTV3”. Van exigir als res-ponsables polítics que “dei-xin d’alimentar una con-frontació partidista que re-percuteix molt perillosa-ment en contra dels treba-lladors dels mitjans”. ■

a Les associacions de periodistes condemnen els fets i elsconsideren una vulneració de la llibertat d’informació

El càmera agreditdenuncia l’atacdavant dels Mossos

RedaccióBARCELONA

“El darrer any hanproliferat els insults iles agressions atreballadors delsmitjans en general”COMUNICAT CONJUNT DELS COMITÈSD’EMPRESA DE RTVM, TV3 I CAT RÀDIO

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El càmera de Telemadrid agredit en la manifestació de Ciutadans ■ MARTA PÉREZ / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 20188 | Nacional |

8011

75-1

1928

05L

El Ministeri de Justícia delgovern de Pedro Sánchezva comunicar que ja hacontractat el bufet belgapagat pel contribuent es-panyol per defensar el jut-ge del Suprem que ha ins-truït la causa de l’1-O, Pa-blo Llarena, davant la de-manda civil de CarlesPuigdemont a Brussel·les.La factura de la defensa deLlarena ascendirà a544.982 euros públics.

En un comunicat ves-pertí, el ministeri detallaque ha culminat el procésde selecció i que el bufetelegit és Liedekerke, fun-dat el 1965 i amb seu al 3del bulevard de l’Empe-reur de Brussel·les. El con-tracte es va firmar ahir a latarda a l’ambaixada espa-nyola a Bèlgica entre re-presentants legals de la di-plomàcia espanyola i delbufet. “El bufet belga assu-mirà la representació pro-cessal de l’Estat i de Llare-na per, d’acord amb la di-

recció tècnica que exer-ceix l’advocacia de l’Estat,defensar la sobirania i im-munitat jurisdiccional dela justícia espanyola da-vant els tribunals belgues,defensa que inclou la del’instructor del Suprem”,raona la nota de Justícia.El sou base de Llarena su-pera els 100.000 euros.

Boicoteig de la citacióEl dispendi de mig miliód’euros públics en el bufetd’elit per defensar Llarenaxoca amb l’obstruccionis-

me amb què el jutge afron-ta la causa. Perquè ell sem-pre s’ha vantat que no acu-dirà a la citació del dimarts4 de setembre fins i totabans de tenir l’empar delConsell General del PoderJudicial i de Sánchez, peròel boicot arriba a l’extremde no donar-se per notifi-cat perquè el jutge degà deMadrid, Antonio Viejo, esnega a entregar-li la cita-ció per afinitat gremial.

Amb la defensa pagadaja per l’erari, Llarena gau-dirà de la protecció estatal

també en l’acte d’oberturade l’any judicial, una citaque a Madrid inaugura elcurs polític després de l’es-tiu i que el CGPJ i el Tribu-nal Suprem –presidits al-hora per Carlos Lesmes–no dissimulen que fixenen funció del calendari ca-talà. Si el 2017 l’acte presi-dit pel rei Felip VI amb lacúpula judicial es va fixarel 5 de setembre previ alple de desconnexió delsdies 6 i 7, aquest curs2018/19 es fixa la vigíliade la Diada, el 10 de setem-

bre, per escenificar comfan pinya els poders del’Estat amb l’instructor dela causa de l’1-O, que hafracassat en totes les seveseuroordres.

Des del revés de la justí-cia alemanya negant l’en-trega de Puigdemont perrebel·lió i de la justícia bel-ga citant-lo per falta d’im-parcialitat, cada pas deLlarena va conduït a exigira l’Estat que li insufli l’au-toestima professionalmalmesa al nord dels Piri-neus. Els precs de Llarenas’han traduït en l’emparadel CGPJ –en ple agost idos mesos fora del terminilegal– i en el viratge deSánchez fins a pagar-liamb diner públic un bufetbelga que el defensi pel queva dir al febrer a Oviedo enun acte privat al finald’una conferència per laqual va cobrar.

Si Sánchez ja ha dit queLlarena és una “qüestiód’estat”, al saló de plensdel Suprem Felip VI; Les-mes; el president del TC,Juan José González Rivas;la fiscal general, María Jo-sé Segarra, i la ministra deJustícia, Dolores Delgado,personificaran el suport aLlarena i a la controverti-da instrucció. En la cita del2017, el president delCGPJ i del TS va lloar l’ar-ticle 2 de la Constituciócom a mandat. “La indis-soluble unitat de la nacióespanyola”, segons va dirLesmes, és “un mandat ju-rídic directe que corres-pon garantir al poder judi-cial junt amb la resta depoders de l’Estat, un deureper a tots nosaltres d’inex-cusable compliment”. Les-mes és sensible al clam ju-dicial –del qual només dis-crepa Jutges per a la De-mocràcia– perquè el go-vern faci costat a Llarena atot preu. ■

a Sánchez fitxa el bufet Liedekerke a càrrec del contribuent contra Puigdemont a L’obertura delcurs judicial amb Felip VI es fixa la vigília de la Diada per enaltir el jutge que no obté les euroordres

David PortabellaMADRID

La defensa belga de Llarenacosta 545.000 euros públics

El jutge Pablo Llarena rebrà l’escalf oficial, del rei Felip VI a la cúpula judicial, en l’obertura del curs judicial 2018/19 el 10 de setembre a Madrid ■ ACN

La fiscalia del Tribunal Su-prem s’oposa a les recusa-cions, presentades per on-ze processats indepen-dentistes, dels cinc magis-trats del tribunal de la cau-sa per rebel·lió que ha dejutjar-los, tot assegurantque acudeixen a “aquestartificiós recurs” per“aconseguir un tribunal ala carta” i endarrerir la ce-lebració del judici.

El fiscal Jaime Morenoconsidera, en el seu escritconegut ahir, que els pro-cessats han incorregut en“un cert abús de dret” enintentar apartar els cincmagistrats del tribunal al-legant “apreciacions o im-pressions subjectives ipersonals” que no consti-tueixen més que “artificio-sos cursos per obstaculit-zar el procés penal”. Iqüestiona que entre elsprocessats que van recu-sar el tribunal hi hagi l’ex-president Carles Puigde-mont i els exconsellersLluís Puig i Clara Ponsatí,que, per ell, estan “fugitsde la justícia”, segonsl’agència Efe. “És comple-tament absurd que recu-sin un tribunal que no elsjutjarà per trobar-se en re-bel·lia i a la jurisdicció delqual s’han sostret eludintl’acció de la justícia”, pre-cisa el fiscal. Podrien ha-ver-ho fet –afegeix– si lesordres europees de deten-ció contra ells seguissinactivades, però una vega-da retirades, pel jutge Pa-blo Llarena, “davant la fal-ta de compromís jurídic deles autoritats judicials eu-ropees” –arriba a afirmarel fiscal– constitueix “unsarcasme que accioni larecusació qui està fugit”.

Alguns dels processatsvan al·legar falta d’impar-

cialitat dels jutges que in-tegraran el tribunal per laseva proximitat amb l’ins-tructor, Pablo Llarena,per haver admès a tràmitla querella de la fiscaliacontra Carme Forcadell operquè els seus “valors,creences i ideologia” po-drien entrar en “col·lisió”amb els dels processats, jaque fins i tot un dels ma-gistrats, Vicente MagroServet, va ser senador pelPP. Pel fiscal, aquests ar-guments no tenen “legiti-mació objectiva justifica-ble”. “Que el dret a la lliber-tat ideològica dels magis-trats pretengui ser anul-lat per la imaginària causade recusació revela un pro-fund menyspreu pel res-pecte a causa dels drets fo-namentals i valors de l’es-tat de dret”, sosté el fiscal.

El fiscal Moreno negaque la imparcialitat delsmagistrats pugui haver-sevist afectada ja que l’ad-missió a tràmit de laquerella es fa “sense valo-rar en cap moment” la fei-na d’investigació de l’ins-tructor perquè aquestafeina es fa a posteriori, co-sa que fa “absolutamentimpossible que es puguigenerar prejudici” sobreels investigats.

Un altre dels motius derecusació va ser que tresdels jutges que formenpart del tribunal –ManuelMarchena, Andrés Martí-nez Arrieta i Juan RamónBerdugo– van jutjar l’ex-conseller de PresidènciaFrancesc Homs per des-obediència al TribunalConstitucional en la con-sulta del 9-N, donada “la si-militud d’aquells fets ambels aquí sotmesos a enjudi-ciament”. Una pretensió“inassumible” per a la fis-calia. El Suprem resoldràdimecres si accepta les re-cusacions. ■

RedaccióBARCELONA

a Indica que els independentistesbusquen un “tribunal a la carta” en voleraltres jutges del Suprem per al judici

El fiscal veu“abús dedret” en lesrecusacionsManifestació en suport dels presos polítics i dels exiliats, a la plaça Sant Jaume, el maig passat ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 201810 | Nacional |

1181

91-1

1929

86Q

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 31 D’AGOST DEL 2018

1021

50-1

1931

28Q

L’actuació de la policia ca-talana torna a estar a la pi-cota. En aquest cas perquèahir es va saber que elsMossos d’Esquadra hanpresentat unes diligènciesinformatives a la fiscaliade l’Audiencia Nacionalsobre la col·locació d’unapancarta a la plaça Catalu-nya de Barcelona contra elrei Felip VI la vigília delsactes d’homenatge a lesvíctimes dels atemptatsdel 17-A. En l’atestat,s’identifica quatre perso-nes, que eren a l’interiordel pis, i el propietari del’immoble, que els en va ce-dir l’ús.

Fonts del Departamentd’Interior van aclarir ahirque els Mossos només han“informat”, i no pas de-nunciat, a la fiscaliaaquesta acció reivindicati-va, i afegeixen que “ho fansempre” quan té a veure

amb la casa reial. Tambévan negar que haguessinqualificat els fets com a de-licte d’odi.

La CUP va criticar ober-

tament l’acció dels Mossosencara que sigui informa-tiva, ja que l’acció dels acti-vistes s’empara en la lliber-tat d’expressió, com va ad-

metre la fiscal general del’Estat. “Si en un tema tanclar, els Mossos no sabenactuar en favor de la lliber-tat d’expressió, fa por pen-

sar com actuaran en casosmés controvertits”, va de-clarar el penalista i exdipu-tat cupaire Benet Salellas,a qui a l’estiu el TEDH vadonar la raó tot resolentque cremar fotos del rei ésllibertat d’expressió, “doc-trina –va afegir– que elsMossos han interpretat dela forma més restrictiva, ino havien d’haver fet res”.

La pancarta, amb el le-ma El rei espanyol no ésbenvingut als Països Ca-talans escrit en anglès iamb la foto de Felip VI decap per avall, va ser col·lo-cada la nit abans de l’actedel 17-A, presidit pel rei.Els Mossos van intentartreure-la i després, “en norepresentar problemes deseguretat”, van deixar-la ivan comunicar-ho al’Ajuntament de Barcelo-na, el competent. Fontsdel consistori van detallarahir que no han incoat pascap expedient. I el tinentd’alcalde i penalista JaumeAsens va piular: “Penjaruna pancarta contra lamonarquia no és cap deli-te. Que els Mossos ho por-tin a l’Audiencia Nacionalés un disbarat jurídic.” ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a La policia catalana assegura que ha donat compte a la fiscalia de l’Audiencia Nacional de la pancarta,“com es fa sempre” sobre Felip VI a Era llibertat d’expressió i no calia fer res, segons penalistes

Critiquen els Mossos per“informar” del cartell al rei

La pancarta contra el rei, penjada a la plaça Catalunya de Barcelona la nit abans dels actesdel 17-A, deia “El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans” ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Si en un tema tanclar els Mossos noactuen en favor dela llibertat d’expressió,fa por pensar comactuaran en casosmés controvertits”Benet SalellasPENALISTA