DILLUNS · 19 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14825 - AVUI / Any XL. Núm. 13695 - EL PUNT

1,20€

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1808

21-1

1571

58®

ENTREVISTA Pau Villòria COMISSIONAT PER AL DESPLEGAMENT DE L’AUTOGOVERN

“L’aplicació del 155va ser un fracàs”

P6,7

RESULTAT · “Si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es vatrobar” PRECEDENT · “Ara es pot aplicar a qualsevol regió ocomunitat” FOCUS · “Tenien una obsessió amb la projecció exterior”

El Punt Avuius convida als PremisRepublicansde l’Any

PX

El Daró, al seu pas per la Bisbal d’Empordà, amb el cabal molt crescut per la forta pluja ■ JOAN PUNTÍ

NACIONAL P14,15

Inundacions i talls de vies per un temporal que col·lapsa l’Empordà

Al límit per la pluja

Barcelona retirarà setmedalles a franquistes

Nacional P10

May avisa que fer-la forano facilitarà el ‘Brexit’

Europa-Món P21

NACIONAL P16,17

El responsable del Direkte dela Boqueria, premi Cuiner2018 en la jornada inaugural Arnau Muñío, ahir al Fòrum ■ J.C.L.

El FòrumGastronòmicpremia Muñío

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2018

es de la restituciódel Parlament de

Catalunya, que provéde l’any mil nou-centsvuitanta, només hi hahagut una expulsió

d’un parlamentari de l’hemicicle. Va serals anys noranta, quan el llavors presi-dent, Joaquim Xicoy (UDC), va expulsarel diputat del Partit Popular Josep Curtoperquè no volia callar. Havia acabat el seutorn i li havien tret la paraula sobre les fi-nances públiques de l’afer de Javier de laRosa. Un ple parlamentari en què CiU vaimpedir una comissió d’investigació so-bre les presumptes irregularitats de l’em-presari gens modèlic Javier de la Rosa.Xicoy va cridar l’ordre dues vegades el di-putat del PP; aquest no va obeir, i el presi-dent va haver de demanar a un uixer: “Fa-ci el favor de retirar-lo de la sala...”

Només un expulsat en gairebé qua-ranta anys és poca cosa en un hemicicleque els ha vist de tots colors. Diputats idiputades que s’han insultat, senyoriesque s’han adormit al seu escó, que hanfet campana, que han abordat temessense tenir-ne ni idea i ofenent aquellsque en saben, i tantes altres irregularitatsen què sovint més d’una senyoria hauria

merescut ésser expulsada. Cal constatarque des de sempre la tolerància i majori-tàriament la bona educació ha estat pre-sent a l’hemicicle de la Ciutadella.

Des d’un temps ençà que l’ambiententre els partits que donen suport al go-vern i l’oposició és dolent. No n’hi ha per amenys davant tot el que està passant,encara que res justifica que el ple del Par-lament de Catalunya esdevingui un patide col·legi o, encara pitjor, una olla degrills. Al Parlament es parla i els parla-mentaris són ciutadans que representenel conjunt del poble. Són dones i homesque tenen un mandat i cobren aproxima-dament cada mes un sou d’entre quatre icinc mil euros, i amb dietes a banda, perrepresentar el poble.

Només faltaria que els parlamentarisno poguessin alçar la veu i gesticular allòque els requereix el guió. Ho han de fer.Allò que passa ara mateix és que sovintel contingut parlamentari es més aviatescàs. Hi ha poc projecte del dia a dia perdiscutir i és més fàcil arribar a l’insult iutilitzar paraules que són molt gruixudesi que s’han popularitzat en el dia a dia.Perquè ni tots els unionistes són fatxes,ni tots els independentistes són supre-macistes.

D

Keep calmLluís Falgàs

Ni fatxes, nisupremacistes

Ni els unionistes són fatxes,ni els independentistes sónsupremacistes

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

eu ben dreta, m’ordena la secre-tària tot d’un plegat mentre en-cara estic acabant d’omplir el for-

mulari de renovació del carnet, i ja hosé, direu que soc servil, però he deixatanar el bolígraf i m’he quadrat a l’ins-tant, com expel·lida per un ressort quehi hagués ocult a la cadira. L’autoritatté aquest poder irracional de sotme-tre, de fer-te jurar obediència sense sa-ber ben bé a què, com si una veu so-brenatural t’instés a posar-te de cara ala paret i no tinguessis més remei quearrossegar uns peus de presidiari finsal racó. Fa un moment, he hagut demarcar amb una creu la casella on de-claro que soc una dona, i no un home,i he tornat a imaginar que algú m’aixe-ca pel clatell com si fos un conill percomprovar si tinc testicles. Senseapartar la vista de l’ordinador, la donainsisteix: “Ara, quieta”, però no en unto admonitori, que encara hauria po-gut despertar la bèstia que porto adins, sinó rutinari, quasi somnolent, elto de qui sap que serà obeït sense quecalgui el suplement de la violència perimposar la seva voluntat, i jo m’aguan-to la respiració, amb l’espatlla engan-

S

xada al respatller, les mans enfonsa-des sota les cuixes, reprimint un ticsobtat a la parpella dreta i una tremo-lor espero que imperceptible al llavi in-ferior. Ja està: m’acaba de fotografiaramb l’ull petit de la càmera incorpora-da a la pantalla, i sortiré amb aquestapinta al carnet, a punt perquè una pa-trulla em detingui a la primera canto-nada per presentar un aspecte tan ma-nifestament culpable. Una de les pri-meres aplicacions de la fotografia vaser precisament proveir els arxius po-licials i els frenopàtics d’un repertoriantropomètric de la delinqüència il’anomalia. Costa fugir de l’estigma

d’aquests usos ancestrals. Sento fins itot nostàlgia per la fotògrafa que ha-víem tingut fa anys al barri, una donaque més aviat cohibia, amb la perma-nent impecable i tota enjoiada, peròque almenys no et feia omplir cap im-près abans de conduir-te al plató i ofe-rir-te, gairebé amb fàstic, si no voliespas pentinar-te “una mica”, que eracom insinuar-te que anaves fet un cro-mo. Crec que va ser llavors, per supri-mir l’antipatia dels intermediaris, quevan proliferar les cabines automàti-ques, encara que també tenien orígenspolicials. Al fotomaton hi anàvem a ce-lebrar l’amistat, o a mirar-nos als ulls,a veure què tal érem. Protegits per lacortineta, ens fèiem la il·lusió de teniral davant una càmera imparcial, comun mirall, però hi havia allò del temps,aquell compte enrere angoixant. Erauna llumeta que pampalluguejava, ca-da cop més ràpid, fins que t’encegavael flaix a mig compondre’t o quan ja ten’anaves. Les fotos sortien per una ra-nura, com una tira de la sort, i tampoceres mai tu, sinó algú sense cap dubteen cerca i captura que, només per ca-sualitat, se t’assemblava.

“Les cabinesautomàtiques vanservir per suprimirintermediaris

Eva VàzquezCaiguda lliure

Fotogènia

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2018

Les cares de la notícia

El Museu de Montserrat repassa la vida i l’obra dela parella artística formada per Albert Ràfols Ca-samada i Maria Girona. La mostra L’equilibri possi-ble, comissariada per Bernat Puigdollers, aprofun-deix en el món compartit i en els particulars. Espot veure fins al 5 de maig.

COMISS. PER AL DESPLEGAMENT DE L’AUTOGOVERN

Parella d’artistes

Va presentar dimarts passat l’informe sobre l’afec-tació del 155, en què es calcula en 1.800 milionsl’impacte econòmic del polèmic article aplicat pelPP amb suport del PSOE i Cs. El comissionat per alDesplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, avisaque amb Catalunya s’ha marcat un precedent.

-+=

-+=

Franco, sense medallaAda Colau

L’impacte del 155Pau Villòria

-+=

Bernat Puigdollers

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que reti-rarà la medalla commemorativa dels XXV anys depau que va atorgar el 1964 a Francisco Franco i sismedalles més concedides pel consistori franquis-ta, un pas endavant en la política de tolerància ze-ro amb el franquisme.

ALCALDESSA DE BARCELONA

COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ ‘L’EQUILIBRI POSSIBLE’

Barcelona ha acollit l’SmartCity Expo World Congress, on

s’han pogut intercanviar eines i ex-periències sobre com convertir lesurbs en ciutats intel·ligents. El con-grés s’ha convertit ja en una referèn-cia del sector i ha aplegat 840 em-preses que treballen en el desenvo-lupament de les ciutats intel·ligents.Aquesta és una transformació es-tructural que ha de permetre assolirunes ciutats molt més sostenibles, iés molt positiu que Barcelona esplantegi estar a primera líniad’aquest concepte, tot i que la feinaque queda per fer és molta. El primerque cal tenir en compte és que lesciutats intel·ligents no són aquellesque incorporen més tecnologia alsseus carrers, sinó aquelles que reor-ganitzen tot el seu funcionamentamb els objectius de maximitzar lasostenibilitat dels sistemes de fun-cionament i de buscar la major quali-tat de vida dels ciutadans, que hand’estar situats a l’epicentre de lespolítiques públiques. La tecnologiaés una gran aliada, però no l’únic ele-ment a tenir en compte.

En aquest plantejament podemtrobar infinitat d’objectius, però en laBarcelona actual hi ha tres grans ei-xos d’actuació prioritaris on aplicarel concepte de ciutat intel·ligent: elstemes mediambientals i de contami-nació, l’organització de la mobilitat, ifinalment una eficient prestació deserveis administratius o privats ambles possibilitats infinites que donal’actual gestió de dades. Tot i que enaixò últim el gran repte és la bonagestió de les anomenades dadesmassives (‘big data’) per evitar vul-nerar drets bàsics com el de la priva-citat. Disposem cada cop mésd’unes eines tecnològiques formida-bles que cal saber utilitzar eficient-ment i prudent, sense oblidar, però,que les ciutats intel·ligents són uncamí indefugible si volem preservarel futur del planeta.

Smart City,tecnologiai ciutats

EDITORIAL

l 56,4% dels habitants de la ciu-tat canadenca de Calgary quevan votar en el referèndum de di-

marts passat van mostrar el seu rebuigal fet que la ciutat més gran de l’estatd’Alberta pugui acollir els Jocs Olím-pics i Paralímpics d’hivern de l’any2026. I parlem d’un referèndum que vaarribar a un gens menyspreable, per auna consulta no vinculant, 40% de par-ticipació. Calgary no és la primera ciu-tat que refusa acollir els Jocs d’hiverndel 2026 per la via del referèndum. An-teriorment, al juny, ho havia fet la ciu-tat Suïssa de Sion. Allà es va votar a laciutat, i un 61% dels que van exercir elsseu dret, cosa habitual al país helvètic,van optar pel no, i al cantó, Valais, on el54% també van optar per la negativa. Ifins i tot anteriorment hi havia hagutun altre no democràtic, a Innsbruck, lacapital del Tirol austríac. En aquestcas, però, el referèndum va ser previ apresentar la seva precandidatura.

E “Els arguments a favor i en contradels Jocs del 2026han de confrontar-sea les urnes

Vist aquest panorama, al ComitèOlímpic Internacional (COI) només liqueden les cartes, complicades, de Milài Estocolm, després que ells mateixosdescartessin, a l’octubre, la candidatu-ra turca d’Erzurum, per no reunir elsestàndards de qualitat exigits; que Sap-poro, al Japó, hagi optat per retirar-sedesprés dels efectes del terratrèmol desetembre, i que Graz, a Àustria, fos re-tirada pels seus impulsors perquè notenia el suport del govern regional.Aquest fet, la manca de candidatures,

no és nou i ja es va viure amb els Jocsd’estiu, que només tenien, contra elque passava fa uns anys, dos candidats:París i Los Angeles.

Aquest fet posa sobre la taula la pos-sibilitat que el COI, que en la reuniód’octubre va avalar la candidatura deBarcelona 2030, demani que l’avanci i,això segur, li dona més possibilitats detriomf, de ser triada, de cara a aquelladata. En aquest punt, trobaríem argu-ments a favor (reequilibri territorial,inversió en infraestructures, promocióexterior...) i en contra (excessiva des-pesa en un moment, encara, de retalla-des, manca de tradició en esports d’hi-vern, manca de coherència amb el fu-tur previst a les estacions d’esquí ambel canvi climàtic...) però el fonamentalés que Catalunya té dret a decidir, enun referèndum, si vol embrancar-se enaquesta aventura. I això permetria undebat amb arguments del sí i del no, unfet prou inhabitual darrerament. ■

Calgary i Sion, l’exempleJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Volem més‘Guardioles’

robarem poques persones amb tanta projeccióinternacional com Pep Guardiola i que estiguin tan

compromeses amb la situació del país com el tècniccatalà. I la llista es redueix encara més si nomésanalitzem el món de l’esport. I no és que se’l consideriintocable, perquè la mateixa federació anglesa l’hacastigat pel fet de portar el llaç groc en els partits delManchester City, sinó que el de Santpedor és fidel alsseus principis, peti qui peti. I parla clar. I actua enconseqüència. Per això, dijous passat, va visitar els

presos polítics a Lledoners. I hadenunciat en diverses ocasions lainjustícia dels empresonaments perdelictes inexistents.De Guardioles en tenim pocs. Enfalten en el món de l’esport, peròtambé en el cultural, l’econòmic i elsocial. En necessitem més, deGuardioles, que estiguin deslligats

de la política, perquè molts han acabat captats peraquest new age dels partits, que pretenen regenerar-se ifer un rentat de cara a partir dels independents.Necessitem més Guardioles que facin d’altaveu aquí, aEspanya i al món. Necessitem més Guardioles quetrametin el missatge popular. Necessitem mésGuardioles que no parlin amb la boca petita ni temin lesrepresàlies d’Espanya. Perquè la situació és greu i tenimbons jugadors que romanen a la banda, fent veure queestan fent l’escalfament, mentre en realitat esperen quealgú altre acabi saltant al camp i els estalviï la suada.

T

Pocs amb laprojecció deGuardiolatenen tancompromísamb el país

http://epa.cat/c/njr9rp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’alt tribunal espanyol bloquejades de fa mesos qualsevol lleifeta a Catalunya. Ara s’aplica el155 però fa anys que ‘de facto’s’intervé el Parlament.

10anys

20anys

Garzón no podrà jutjar Franco.No es pot determinar si ésculpable perquè ha mort. Elràpid tancament de la causagenera frustració.

González agafa les regnes perevitar un congrés extraordinaridel PSOE. Borrell nomésaccepta acords que deixin aAlmunia un paper secundari.

Fre a l’autogovern Garzón i Franco Crisi en el PSOETal diacomavui fa...

osaria la mà alfoc per la sinceri-

tat de la conselleraLaura Borràs en unaentrevista a aquestdiari pel que diu que la

seva voluntat, la del president i la detots els consellers és construir la nacióprenent com a fonament la cultura. Entots els diaris en què he treballat tam-bé pensaven el mateix però, a l’hora deprioritzar –govern, mitjans–, la culturaqueda relegada a un segon terme des-prés del que es considera política dedebò. Crec que la cultura és també dedebò i no només quan parlem de polí-tica institucional. Per què es relega? Laresposta és òbvia i de difícil rèplica: “Hiha altres prioritats.” Puc estar-hid’acord. Però normalment hi ha el pe-rill de caure en demagògia. I la dema-gògia és perillosa perquè desmunta ar-guments tot utilitzant el mètode de to-car fibres sensibles. Ningú qüestionaràque davant una subvenció teatrals’han de situar els ajuts socials. O quemés val una nova sala d’operacionsque una nova sala de lectura. És cert.

Però aquesta visió correcta pot serqüestionada si analitzem el paper de lacultura, que pot revertir en la societatde manera que els desequilibres s’ani-vellin. La cultura també fa un paper so-cial. Potser menys directe i perceptiblea curt termini, però real. Si veritable-ment ens creguéssim que la cultura éstambé economia, solidaritat, educació,identitat, internacionalització, llocs detreball, producció de riquesa, autoanà-lisi, socialització, lleure, diversió, inves-tigació, prospecció de futur i moltescoses més, com a mínim faríem l’es-forç d’apujar aquest raquític 0,7% ques’endú del Departament de Cultura delpressupost de la Generalitat a un 1%que, com deia Laura Borràs, “tenen elspaïsos normals”. Però jo encara collariamés, i em marcaria l’objectiu que ja esvan marcar sense èxit els anteriorsconsellers Mascarell i Vila.

Obsessionar-se amb la cultura noés malaltís, és profilàctic. Aspirem aser millors com a persones i com a so-cietats i, per ser-ho, el de la cultura ésel millor tractament que podem fer.

P

Full de rutaJaume Vidal

Necessitemla cultura?

La cultura també fa un papersocial. Potser menys directei perceptible a curt termini,però real. La cultura éstreball, educació, solidaritat,identitat, lleure, progrés...

agrada dir que Franco vamorir a Mèxic abans que aEspanya. Recordo que el dia

19 de novembre les notícies de les vuitdel vespre, a la televisió, es van inter-rompre sobtadament i van anunciar,no pas amb tristesa, que la humanitats’havia lliurat d’un dels pitjors dicta-dors. Pel que fa a nosaltres, a Guadala-jara, ens vam esvalotar tot seguit. Im-mediatament vaig telefonar al pare,qui guardava des de feia una pila d’anysuna ampolla de xampany per a l’ocasió.Per cert, quan es va destapar estavacompletament esbravat, però ens elvam prendre igual... Només li vaig dirque la posés a la nevera, que ja veníem.Quan vam sortir al carrer ja se sentiencrits que durarien tota la nit: “¡VivaMéxico! ¡Muera Franco!”

HI HE D’AFEGIR QUE A MÈXIC el famós dia20 és festa. No pas per celebrar la mortde Franco, del fundador de la Falange(l’any 1936), aquella versió de pande-reta del feixisme italià i del nazismealemany. No: és l’aniversari de la Revo-lució Mexicana, que va començar el

M’ 1910 i va transformar benèficament elpaís sencer. A Europa la gent dormia al’hora del desenllaç, per això el rebom-bori no va començar fins a l’endemà.A l’ambaixada de Mèxic a França, quealeshores estava a càrrec del famós es-criptor Carlos Fuentes, és on es va pro-duir l’incident: l’home, amant de llevar-se tard, com a bon intel·lectual i mésencara diplomàtic, dormia profunda-ment quan el va despertar un dels col-laboradors per preguntar-li si la bande-ra es posaria com sempre. Per ser el diaque era s’havia d’enlairar completa-ment i, com que no sabia res del que ha-via passat a Madrid, li va contestar im-periosament que les coses s’havien defer com sempre.

COM QUE ERA DIA FESTIU, s’hi va tombar ino es va despertar fins que el degà delcos diplomàtic va insistir a parlar ambell. Serien les dues quan Fuentes va re-bre com cal aquella comissió de col·le-gues al seu despatx, ja pròpiament ambun vestit clar i una corbata vermellabastant cridanera, como li agradava.Els visitants venien tots de color fosc.

Després de remenar la cua com marcael protocol, li van dir que respectaven lanegació de Mèxic de tenir relacionsamb el govern de Franco, però el fet queposés la bandera a tota asta en senyalde festa i que es vestís d’aquella mane-ra no era solidari amb el dol de totes lesaltres ambaixades.

ELS VA DIR, com era veritat, que era laprimera notícia però que consultaria aMèxic i prendria immediatament lamesura adequada. Una prudent estonadesprés els visitants es van acomiadar.A part del dia, l’hora ja no era d’oficina ila guàrdia que sempre queda al minis-teri exterior li va contestar que no sa-bien què dir-li i que no s’atrevien pas a“molestar” el ministre, que s’havia presel dia per un “merescut repòs”. Serienles cinc de la tarda quan és va retirar labandera mexicana sense fer res més, laqual cosa tampoc va complaure als col-legues, que, en venjança, li van dema-nar polidament que no es presentés alsactes protocol·laris que hi hauria.Fuentes va respondre que agraïa quel’alliberessin del compromís...

José M. Murià. Membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història

Aquell 20-N mexicà a ParísTribuna

Tenir curadels animalsb No puc entendre com enaquesta societat tan avança-da el tracte cap als animalscontinua sent tan primitiu.Molts animals segueixen sentpart dels experiments degrans companyies de cosmè-tica, altres participen en lesdesfilades de moda cada tem-porada i per a tercers segueixla fecundació il·limitada per-què puguin criar-se i satisferles necessitats humanes. Enmoltes granges i laboratoris lasituació està descontrolada iels animals són maltractats,però pel simple fet que ensagrada menjar i vestir bé nosom capaços d’impedir elcaos.

Us animo a dedicar no mésde 10 minuts a conscienciar-vos del tracte brutal que re-ben els animals, i segur queus adonareu que és molt mésinhumà que qualsevol altretracte que podríem arribar a

aguantar nosaltres, els hu-mans.MAGDALENA EVGENIEVABarcelona

Vacunacióde la gripb A les companyes i compa-nys infermers, em permetocridar-los a vacunar-se de lagrip en aquesta temporadaque comencem. Són moltesles malalties que podem pre-venir actualment, però no po-dem deixar passar una solaoportunitat. Hi ha un 23% depersonal del món sanitari queja fa una vacunació responsa-ble i preventiva: convé que ensiguem molts més, perquè lagran majoria de nosaltres es-tem en contacte amb els pa-cients; i sovint passem moltesestones prop d’aquestes per-sones, fent una cura excel·lenti acompanyant processos devegades senzills i altres copsd’una gran complexitat clíni-ca. En el Col·legi d’Infermeres i

Infermers de Tarragona estemconvençudes que vacunar-nos de la grip és una mesuraque ens protegeix i ens fa méseficaços davant la malaltia. Usanimo a fer el pas, per nosal-tres i per tots els pacients.LLUÏSA BRULL GISBERTTortosa (Baix Ebre)

La nova immersiólingüísticab Quan el passat 24 d’octu-bre, els mitjans de comuni-cació van anunciar la presen-tació de l’actualització delnou model d’immersió lin-güística, a la televisió, van te-nir el desencert de posar lesimatges d’una aula on la mes-tra escrivia la data en català icastellà. Per favor, no van tro-bar res millor per exemplificarla notícia?

Segueixo amb molt d’in-terès i preocupació tota la in-formació sobre la nova im-mersió lingüística. Interèsperquè és un tema latent i

prioritari, i preocupació per-què hi veig molts dubtes iincerteses. Només va faltarllegir que “l’acostament realde l’escola a altres llengüesés clau”. I com es fa això sitenim cinc alumnes xinesosen una mateixa aula de 4t deprimària (com passa en unal’escola on jo, com a mestrajubilada, hi vaig a fer volunta-riat)? Quin mestre serà capaçd’escriure la data en xinès?Evidentment jo vaig optarperquè l’escrivís la Lingxi.Durant quaranta anys, desdel Departament d’Ensenya-ment s’ha treballat en la im-mersió lingüística, la incorpo-ració tardana i les aules d’aco-llida. Cal tenir en compte,doncs, que no partim de zero.Si us plau, que el projecteque esteu elaborant sigui proueficient per “adaptar el siste-ma a la realitat sociolingüísti-ca actual” tot mantenint unbon nivell de català.ALEGRIA JULIÀ I DANÉSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Si no ens plantem, demà aniran cap a les altres forces deprogrés, com ara l’ecologisme, el sindicalisme i el feminisme”

La frase del dia

SísifJordiSoler

l 29 de març el Regne Unit aban-donarà la Unió Europea. L’acordde la setmana passada, i encara

pendent de ratificació, és un acord so-bre les condicions de sortida: el RegneUnit paga els 50.000 milions d’eurosque havien calculat les autoritats euro-pees en concepte de compromisos ad-quirits i s’obre un període de transiciófins a finals del 2020. Durant aquestperíode es manté pràcticament la ma-teixa situació actual, amb lliure circu-lació de béns, serveis capitals i perso-nes. El Regne Unit perd ja la capacitatde participar en el procés de presa dedecisions a Europa, però això no és pro-blema. L’important és que durantaquest període s’haurà de seguir nego-ciant la relació futura que s’aplicaria apartir de l’any 2021. Aquest és un puntque ha generat una certa confusió per-què el pacte assolit entre els negocia-dors britànics i europeus no és unacord sobre la futura relació definitivadel Regne Unit amb la UE; simplementfixa les condicions que regiran durantaquests propers dos anys.

EL REFERÈNDUM DEL ‘BREXIT’ va decidirque el Regne Unit abandonaria la UE,però no fixava l’estatus final que tin-dria amb la UE. Les autoritats euro-pees van insistir des del primer mo-ment que no era possible mantenir lalliure circulació de béns, serveis i capi-tals sense mantenir la de persones.Aquestes quatre llibertats són un delspilars existencials de la Unió Europea.El Regne Unit hauria volgut mantenirles tres primeres però eliminar la depersones. Recordem que la migració vaser un dels punts clau que van decantarla votació. A més, el Regne Unit vol es-capar del marc regulador de la UE, queés percebut com ineficient. Però aixòseria aconseguir la quadratura del cer-cle perquè, fent servir la terminologiaeuropea, no hi pot haver cherry pic-king. No es pot remenar el cistell de les

E cireres per quedar-se les que ens agra-den. O tot o res o, en el millor dels ca-sos, acordar un accés pautat amb elpropietari del cistell (l’acord per a l’es-tatus final).

LA RELACIÓ FUTURA PERMANENT pendentde decidir pot prendre diverses formes.Amb implicacions molt diferents. Unaprimera seria que el RU s’incorporés al’Espai Econòmic Europeu (on hi haNoruega, Islàndia i Liechtenstein). Ai-xò permetria la lliure circulació debéns, serveis i capitals, però obligaria elRU a acceptar coses que vol evitar. Lalliure circulació de persones, l’obligacióde contribuir substancialment al pres-supost europeu, l’obligació d’acceptarles regulacions europea i l’obligaciód’acceptar la jurisdicció del Tribunalde Justícia Europeu (TJE). Aquesta ju-risdicció no la tindria amb un acord bi-lateral a l’estil del que té Suïssa. Peròencara es mantindria la lliure circula-ció de persones i la contribució al pres-supost europeu. Per evitar això podriasignar un acord d’associació com el queté Ucraïna, però en aquest cas caldriaacceptar les regulacions europees i lajurisdicció del TJE. Una unió duaneramés laxa és la que hi ha amb Turquia,però en aquest cas no hi ha possibilitatde signar acords comercials amb ter-cers. Si cap d’aquestes opcions s’accep-ta, al final es podria signar un tractatde lliure comerç com el que hi ha entrela UE i el Canadà o Corea del Sud. Peròaquest resultat semblaria massa pobrea molts britànics perquè només garan-teix la lliure circulació de mercaderies,mentre que la de serveis i de capitalsqueda restringida. De fet, aquest és elpitjor resultat esperable per al RU. Itindria clarament un efecte negatiuper a l’economia britànica (molt menysper a l’europea) d’una magnitud quedependria de les clàusules de l’acord.Però hi ha una qüestió important. Si amitjans del 2020 no s’ha arribat a un

acord, la situació a partir del 2021 pas-saria a ser una unió duanera, similar alque té Ucraïna. És un escenari poc favo-rable als partidaris del Brexit ja ques’obté l’accés al mercat de béns i serveisperò amb l’obligació d’acceptar les re-gles de la UE i havent perdut la capaci-tat de participar en la presa de deci-sions. Aquesta clàusula és una mena detallafocs relacionat amb la qüestió d’Ir-landa del Nord. Si no hi hagués acord, lasituació quedaria de tal manera que noseria necessari posar fronteres dures,amb control de mercaderies i persones,entre Irlanda del Nord i la resta d’Irlan-da (això no ho volen els europeus ni elsirlandesos del nord), ni entre Irlandadel Nord i la resta del RU (circumstàn-cia que no volen els britànics ni els ir-landesos del nord). És per aquesta raóque May es va afanyar a assenyalar quel’acord assolit la setmana passada ga-rantia la integritat territorial.

AQUESTA SITUACIÓ AUTOMÀTICA en cas deno acord és un dels punts que estan ai-xecant més controvèrsia. Alguns pa-ïsos de la UE recriminen al negociadoreuropeu que s’ha excedit en el seu man-dat, acordant coses que van més enllàdel 2020. Els més euroescèptics del par-tit conservador retreuen a May queamb aquest acord per a la situació pos-terior al 2020 disminueix la capacitatde negociació britànica durant el perío-de de transició. Per aquest motiu correel perill de no ser aprovat al Parlament.I també pels que volen aprofitar per ferfora May. Però la tranquil·litat de podercrear una xarxa de seguretat hauria defer que s’imposés la sensatesa. El millorseria concentrar-se en la negociació del’estatus futur a partir del 2021, quehauria de ser un acord generós de lliurecomerç que aconseguís un bon tracta-ment per als sectors clau britànics, es-pecialment els serveis financers, per-què és el que veritablement compta pera l’economia britànica.

Josep Manuel Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade

Acord que encara no ésTribuna

ls cursis mesurenel temps amb els

esbufecs del rellotge.Els rutinaris, amb elcalendari llardós de lacuina. Jo prefereixo les

metàfores i les contradiccions. En elmeu cas, allà on hi ha pèl no hi ha ale-gria. Fa quasi un any que no em tallo elscabells. No ho vull. No em refio de les ti-sores de cap perruquera, per bona quesigui. Sé que el temps passa perquè elscabells ja em tapen els pits. Això vol dirque fa molt que el teu titani no em rellis-ca pel clatell. Diu la meva mare que aviatno necessitaré escombra. Però jo, tos-suda de mena, no vull que ningú que nosiguis tu m’escapci la crinera. Deu serallò de fer l’amor sense paraules. Que

els cabells em tapin els pits ja m’agrada.Sempre m’han semblat massa petits iara, gràcies a la meva dèria, la mida deles sines es dissimula prou bé. Soc l’an-ti-Samsó: voldria que, si et vaga, em re-construïssis la trencadissa. Amb unpam n’hi hauria prou per tornar a l’ori-gen, a aquell escabellat de Cleòpatraque només tu saps ordir i que a mi emtornaria bona part de la força extravia-da. El temps passa i a mi em creixen elscabells sense aturador. Quan me n’ado-no, endreço la planxa i els escumo: aixíaconsegueixo que s’elevin un parell decentímetres i el calaix de les cabòries noem caigui al damunt i m’esberli el crani.Hi ha cabells llargs meus per tota la ca-sa. Em cauen a marxes forçades. Deuser el neguit, per tot de coses, o la man-ca de vitamines, o l’avís permanent queels cal una bona repassada. No triguis.Aviat m’ocultaran sencera com aquellsabrics que no protegeixen del fred. Aju-da’m, Dalila.

E

De set en setAnna Carreras

L’anti-Samsó

Jo, tossuda de mena, no vullque ningú que no siguis tum’escapci la crinera

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2018

Jornada caòtica aGirona amb talls dellum, inundacions icarreteres talladesa tot Girona

Pisarello diu que larevocació vol“trencar amb laimpunitat simbòlicadel franquisme”

Barcelonaretirarà setmedallesfranquistes

Les plugesneguen lescomarques del’EmpordàNacional

informe sobre l’afec-tació de l’article 155recull la paralitzaciód’un conveni per a un

projecte de recerca de vacunescontra la sida, la pèrdua de partdel suport addicional per alsalumnes amb necessitats espe-cials el curs 2017/18, l’aturadade campanyes de comunicacióantiincendis forestals, la pèr-dua de llocs de treball en algu-nes entitats...

Tot això que hi ha qui anomena“els problemes reals de lagent” què té a veure amb elprocés i l’aplicació d’un 155?Per a ells això són danys col·la-terals. El 155 és un instrumentplanificat per suspendre l’auto-govern, que pot afectar aquestsaspectes que comentes. El quehi ha implícitament és l’anul·la-ció i la paralització de qualsevolcosa que pugui tenir a veureamb el procés. Però com que lamagnitud de la intervenció vaser d’un gran abast i molt àm-plia, aquests són els efectes queha produït el 155, que afectamolt especialment els col·lec-tius més vulnerables.

Què és el que més l’esparveradel que ha pogut compilar enl’informe?Hi ha un punt que a mi em causaespecial ràbia, que és molt signi-ficatiu i demostratiu, i és que,des del primer moment del 155,el gabinet jurídic de la Generali-tat va passar a estar controlat pelMinisteri de Justícia. Això impli-ca que la Generalitat no va poder

L’

recórrer contra l’acord que vainstaurar el 155. Indefensió ab-soluta. Si la Generalitat haguéspogut recórrer contra el 155, ai-xò hauria seguit un tràmit i ves asaber on seríem. El primer quefan és no permetre que es recorricontra el 155, amb la qual cosales cartes ja estan marcades.

L’informe parla d’un impacte de1.800 milions d’euros, 130 delsquals tenen una afectació directaen els pressupostos de la Genera-litat. No es podria portar als tri-bunals? Com s’ha de reclamar orecuperar aquest greuge?Els 130 milions es perden, sónirrecuperables. Poso algunsexemples que ho clarificaran:el tancament d’un organismeo una delegació a l’exterior vacomportar penalitzacions ambrelació als lloguers que es paga-ven; aquests diners no es recu-peraran, són diners que es per-den. Totes les indemnitzacionsque s’han pagat als treballadorsdel Diplocat i de les delegacionsquan han estat acomiadats noes recuperaran... En els 1.800

milions també hi ha partidesbloquejades que s’han dilatat, ise n’ha endarrerit la tramitació.Quan ha vingut el nou governs’han desbloquejat, no s’hanperdut, però hi ha tingut unaincidència. Hi ha hagut enti-tats, especialment en l’àmbitdels serveis socials, que comp-taven a rebre uns ajuts i unessubvencions per prestar serveisque no van rebre a temps, i vanhaver d’acudir al crèdit bancariordinari, van viure tensions detresoreria i, en alguns casos,ens consta que van haver de re-ajustar les plantilles temporal-ment o definitivament.

El pretext era restablir l’ordreconstitucional. Se’n van sortiramb l’aplicació del 155?Amb el pretext de restablir l’or-dre constitucional, van aplicarmesures innecessàries i despro-porcionades. Hi havia alternati-ves: d’una banda, el diàleg; del’altra, els tribunals. Són alter-natives prèvies a la imposiciócoactiva del 155. L’aplicació del155 va ser un fracàs perquè, si

es pretenia trobar una solució alconflicte, no es va trobar.

Llegint l’informe, s’hi veu uncontrol ferri de les agendes.Fins i tot supervisaven l’auto-rització de vols...Tenien una obsessió amb tot elque era projecció exterior deCatalunya. D’això, sí que en vanfer un seguiment molt rigorós idur. El Departament d’AfersExteriors en va ser objecte demanera molt notable.

Com va viure vostè, com a se-cretari general, aquells set me-sos de 155?Cadascú ho va viure de maneradiferent i amb una intensitat di-ferent. [Roberto] Bermúdez deCastro [aleshores secretari d’es-tat] recriminava fa poc que laconsellera Elsa Artadi i jo ma-teix no haguéssim dimitit enaquell moment. El primer diad’aplicació del 155, ens vam re-unir els secretaris generals queno havíem estat destituïts ambella i amb el secretari del govern,i vam pensar que el millor quepodíem fer era continuar alsnostres llocs, perquè era la ma-nera de fer d’enllaç entre tota lamaquinària administrativa de laGeneralitat i l’administració del’Estat. Si no hagués estat així,haurien ocupat els nostres llocsi hauria estat molt pitjor. No vaser una situació ni fàcil ni agra-dable. Jo mateix, i companysmeus també, havíem de parlarsovint amb subsecretaris d’Es-tat del ministeri que ens corres-ponia per rebre indicacions, de-manar papers, etcètera. La nos-tra comunicació quasi diària eraamb uns senyors que estaven en

ministeris de Madrid. Van serdies durs i complexos, tambéper als treballadors públics, alsquals vull agrair la seva actituden aquells moments. Quan enaquella reunió vam decidir con-tinuar per intentar mantenirl’enllaç entre administracions,el que ens guiava era mantenirla dignitat institucional de la Ge-neralitat, escapçada en la sevadirecció política, i fer la mínimagestió per no perjudicar els nos-tres administrats.

Potser hauríeu aconseguit difi-cultar l’aplicació del 155 si ha-guéssiu plegat.Jo, ara, vist amb perspectiva,crec que no, perquè tenien mol-ta informació prèvia de comfuncionava la Generalitat i, sino haguéssim estat nosaltres,hauria estat l’escalafó inferior,que serien els directors gene-rals o els subdirectors. Al final,no podien escapçar tota l’orga-nització.

Comparteix la visió que no es-taven còmodes amb el 155, queels cremava a les mans i que noel volien allargar?Hi havia de tot. Als funcionarisde Madrid els va suposar unafeina afegida, no sé si incòmodao no, però en qualsevol cas ellsla van fer amb la professionali-tat que els pertocava, seguintles directrius dels seus minis-tres corresponents. Però tambéhi va haver persones del mateixrang que feien el mateix ambuna motivació diferent, d’estarmolt a sobre del tema. Si jo arali contesto si se sentien còmo-des o incòmodes, puc endolcir-ho. No ho faré.

Emili BellaBARCELONA

“Ara el 155 es pot aplicara qualsevol comunitat”RESULTAT · “L’aplicació de l’article va ser un fracàs perquè, si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es va trobar”DETERMINACIÓ · “Vam decidir continuar [sota el 155] per mantenir la dignitat institucional de la Generalitat”

Pau Villòria Comissionat per al Desplegament de l’Autogovern

❝ ❝Amb el pretext derestablir l’ordreconstitucional, vanaplicar mesuresdesproporcionades

Tenien una obsessióamb tot el queera projeccióexterior deCatalunya

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 2018

Temps de letargiaL’APUNT eleccions locals del mes de maig. I per acabar-ho

d’adobar, el govern no pot fer despesa i en el Parla-ment les majories són costoses de configurar, la inde-pendentista ja va caure per discrepàncies dels seusmembres. Amb aquest escenari, tot fa preveure quearriba un llarg temps de letargia si no es troba capdesllorigador i només s’opta per resistir.Emma Ansola

Pendents d’un judici que marcarà el rumb de la políti-ca catalana i espanyola, sense pressupostos a l’Estatespanyol i una possible nova pròrroga pressupostàriaa Catalunya. I tot això, a més a més, amb els ulls fixatsen el que acabi fent La Crida, si opta el 19 de gener perpresentar-se a unes eleccions europees o municipals, iel moviment de primàries, d’impuls ciutadà, en les

L’informe diu que només trami-taven qüestions ordinàries, iencara, amb una forta burocra-tització. Era gratuïta, aquestaburocratització?Hi ha un cert mantra que diuque ells tramitaven tot el queera ordinari. I el que fos extra-ordinari o estratègic, ja ho con-tinuaríem quan acabés el 155.Molts dels temes ordinaris tam-bé es van parar, alentir o qües-tionar. Jo superaria l’afirmacióque tots els temes ordinaris elsvan tramitar.

Bloqueig pel bloqueig?Bloqueig pel bloqueig, de vega-des per les temàtiques tenienuna certa prudència, i bloqueigper la seva pròpia maquinàriaadministrativa als ministeriscorresponents.

Demanaven gaire sovint traduc-cions al castellà?Torno a no voler endolcir les co-ses. Poques vegades en van de-manar d’una manera formal. Síque és veritat que feien serviruna fórmula: si feu una traduc-ció al castellà, ho entendrem ipotser anirem més ràpid.

Comptabilitzeu un 18% dedanys irreparables i un 15% enquè la reparació està prevista.La restitució del presidentCarles Puigdemont en quinapartat va?El president Torra em va encar-regar analitzar els danys quehan afectat els àmbits de funcio-nament de l’administració. Perdescomptat que la restitució delpresident Puigdemont i els

membres del govern la desitgemi és prioritària.

N’hi ha que volien que el 155fos de més abast i que afectésTV3. Tem un nou 155?Sembla que ara és una amenaçade moda des del PP i des de Ciu-tadans. Xavier García Albiol va

dir fins i tot que aquest 155 nova ser prou contundent i Ciu-tadans, que hauria d’haver tin-gut molta més profunditat. Éspossible una nova aplicació del155? Primer, ja l’han aplicat.Segon, és possible l’aplicació del155 no només a Catalunya. Elque demostra l’aplicació del 155

és que un article que no estavapensat per a una intervenciód’aquestes característiques esva aplicar a Catalunya, i ara espot aplicar a qualsevol regió ocomunitat autònoma d’Espa-nya. Penso en qualsevol lloc queells puguin entendre que s’estàportant malament.

De fet, Enric Millo, exdelegatdel govern espanyol a Catalu-nya, defensava que es podriaaplicar focalitzadament sensehaver d’escapçar tot el govern.Seria una manera semilightd’aplicar el 155. Ells li van do-nar la forma que van conside-rar. L’aplicació del 155 no ator-ga poders il·limitats al governde l’Estat, però ells van enten-dre que els tenien. Si, a més, notens capacitat de defensa, totpot passar.

Vostè que ho va viure des dedins, creu que s’hauria pogut evi-tar el 155 amb unes eleccions?Nosaltres ho vam viure des dedins. Hi ha qui segurament te-nia més informació. Jo respec-to la decisió que va prendre elpresident Puigdemont. Ell vaentendre que no hi havia ga-ranties suficients que les elec-cions evitessin el 155, i respec-to absolutament la decisió queva prendre.

Vostè va acompanyar l’exconse-ller Santi Vila com a secretarigeneral en tres departaments.Entén que aguantés fins a últi-ma hora en aquell govern?Entenc que aguantés fins a úl-tima hora, sí, però també en-tenc la decisió que va prendreen l’últim moment de no com-partir alguna de les decisionsfinals que es van produir i dedimitir el dia abans que es pro-duís la destitució. Jo, en canvi,no ho vaig fer. Entenc la decisióque va prendre al final, però laseva decisió no va ser igual quela meva. ■

Pau Villòria, comissionat per al Desplegament de l’Autogovern, dimecres, a la Generalitat ■ JUANMA RAMOS

3073

59-1

1987

01L

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

JOAN RUEDA

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 19 de novembre del 2017

Disset llistes competiran a leseleccions del 21 de desembreEl Diari Oficial de la Ge-neralitat (DOGC) publicaavui el nom i la configura-ció de les candidaturesque es presenten a leseleccions catalanes del21 de desembre. En totalhi ha disset llistes, peròno totes es presenten a

les quatre demarcacionscatalanes. Així, a Barce-lona es podrà triar entresetze paperetes; a Tarra-gona, n’hi haurà dotze, i aLleida i A Girona, onze acadascuna. Esquerra, da-vant el temor d’una possi-ble il·legalització, ha deci-

dit registrar, a banda dela sigla tradicional, unamarca blanca anomena-da Diàleg Republicà, quees presenta, formada permilitants de la formació,de les joventuts i simpa-titzants, a les quatre de-marcacions.

ALBERT RIVERALÍDER DECIUTADANS

“Les eleccions del21-D han de servir per posar fi alnacionalisme i a la seva idea caduca, unverí que pot feremmalaltir Europa”

MIQUEL ICETACANDIDAT DEL PSCAL 21-D

“El PSC ésl’instrument per cosir i curar les ferides que haprovocat Junts pel Síen la darreralegislatura”

XAVIERDOMÈNECHCANDIDAT DECAT EN COMÚAL 21-D

“Hem viscut ungovern que deiaque defensavaCatalunya però queconsolidava 2.300milions enretallades”

El Congrés dels Diputatsacull avui un homenatge ala periodista Montse Oli-va, la delegada d’El PuntAvui a Madrid traspassa-da als 52 anys la matinadadel 20 al 21 d’octubre. Eltribut a la periodista nas-cuda a Torà, a la Segarra,tindrà lloc a dos quarts devuit del vespre a la sala Er-

nest Lluch de la cambrabaixa, i l’acte, obert a fa-miliars, amics, diputats,senadors i companys delgremi periodístic, seràpresidit per la presidentadel Congrés, Ana Pastor.

L’acte d’homenatge haestat promogut per Pas-tor i per l’Associació de Pe-riodistes Parlamentaris(APP), de la qual Oliva vaser una dinamitzadora enels seus vint anys d’ofici a

Madrid. Enguany, preci-sament l’APP va acordarper assentiment en la sevareunió de l’assemblea del30 d’octubre passat que elpremi Cronista de l’Anypassi a rebre aquest 2018el nom de premi MontseOliva. El guardó serà en-tregat en la festa anual del’APP, que aquest any secelebrarà el proper 18 dedesembre a l’hotel Palace.

La pèrdua de Montse

Oliva ha deixat una grancommoció a Madrid, i enparticular al Congrés, onla segarrenca era una deles periodistes catalanesmés veteranes i un peatgeimprescindible per als re-porters nouvinguts quebuscaven un referent iuna guia generosa en eldia a dia del Madrid oficial.“Deixes un buit irreem-plaçable a la sala de prem-sa del Congrés. Has estat

una gran periodista i unagran companya. La nostraestima a la teva família ials teus amics. Fins sem-pre, estimada Montse Oli-va”, va ser el primer mis-satge de condol del comp-te oficial del Congrés aTwitter.

En dues dècades d’ofici,Oliva ha relatat les legisla-tures de quatre presidentsdel govern espanyol: JoséMaría Aznar, José Luis Ro-dríguez Zapatero, Maria-no Rajoy i Pedro Sánchez.“Sempre a prop de la notí-cia, sentint l’actualitat po-lítica des de primera línia.Així era Montse Oliva, pe-riodista d’El Punt Avui.Ens ha deixat una magní-fica professional i excel-lent persona. Fins sempre,Montse”, va reaccionar elpresident espanyol, PedroSánchez, a Twitter en co-nèixer el decés. El seu bonofici també va ser evocatpel president del PP, Pa-blo Casado, que la va defi-nir com “una gran profes-sional del periodisme”, ipel líder de Podem, PabloIglesias, que va lamentarl’adeu d’“una gran perio-dista que trobarem molt afaltar”. “Agraïment a labenvolguda Montse perl’estima i la professionali-tat”, va agrair el portaveud’ERC, Joan Tardà.

Si bé fa dues dècades esva incorporar a la redaccióde l’Avui, que després pas-saria a ser El Punt Avui,Oliva va començar la car-rera professional al diarilleidatà La Mañana. Pos-teriorment es va traslla-dar a Barcelona, on va tre-ballar a Las Noticias, ElObservador, El Mundo iLa Vanguardia. Olivatambé col·laborava aRAC1 en tertúlies i ambles seves píndoles d’anàlisidel Madrid oficial amb elseu accent lleidatà. ■

Homenatge del Congrésa Montse Oliva, delegadad’El Punt Avui a Madrida La periodista traspassada serà homenatjada avui en un acte presidit per AnaPastor a El premi de l’APP al millor cronista del 2018 portarà el seu nom

David PortabellaMADRID

Montse Oliva i l’exdirector de l’Avui, Vicent Sanchis, en una entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero ■ EPA

El vicepresident del go-vern i conseller d’Econo-mia, Pere Aragonès, va ferahir una crida a tots els de-mòcrates a “plantar-se”davant “l’onada reaccio-naria” que, assegura, esviu a l’Estat espanyol con-tra el moviment indepen-dentista. Durant la cloen-da del XXVIII Congrés Na-cional de les Joventutsd’ERC ahir a Vic, Arago-nès va afirmar que, si bé enl’actualitat “van contra elprocés”, en un futur podenanar “contra les organit-zacions sindicals, el movi-ment feminista, l’ecologis-ta i altres forces de pro-grés”. Per això, el tambéadjunt a la presidènciad’ERC va considerar quedefensar la llibertat dels“presos polítics i exiliats” ila fi de la “repressió” a Ca-talunya és defensar elsdrets i les llibertats del fu-tur. Aragonès també creuque la recepta per posar fia la precarietat és la inde-pendència i la construcciód’una societat “justa”. Du-rant la seva intervenció,Aragonès va lamentar queaquest onada reaccionàriano és exclusiva de l’Estatespanyol i va posar com aexemple les polítiques delpresident dels EUA, Do-nald Trump,i l’ascens del’extrema dreta en deter-minades zones d’Europa,tot i que a l’Estat se’n viuuna que va “més enllà deformacions polítiques”amb jutges, fiscals i forcesde seguretat. ■

Aragonèsinsta a lluitarcontra l’onadareaccionària

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1854

92-1

1962

20Q

L’Ajuntament de Barce-lona iniciarà l’expedientde retirada de la medallacommemorativa dels 25anys de pau que va atorgara Francisco Franco l’any1964 i a sis personalitats ientitats més relacionadesamb la dictadura, segonsva anunciar ahir el primertinent d’alcaldia, GerardoPisarello. L’expedient derevocació es votarà en elple del 25 de gener, un diaabans del 80è aniversaride l’entrada de les tropesfranquistes a Barcelona.

A més de l’atorgada aFranco, el consistori pro-posa retirar les medalles

d’or als generals José Sol-chaga Zala –va ocupar Tar-ragona i Barcelona el generdel 1939–, Agustín MuñozGrandes –ministre secre-

tari general del Movimien-to Nacional i general en capde la División Azul–, Anto-nio Ibáñez Freire –Creu deFerro de l’exèrcit alemany

i ministre de l’Interiorl’any 1979– i a la secciófemenina de la Falange.També vol revocar la me-dalla de la ciutat al Terç de

Requetès de la Mare deDéu de Montserrat i el re-coneixement del ple mu-nicipal al general Severia-no Martínez Anido.

Víctimes i represaliatsPer Pisarello, la revocacióvol “trencar amb la impu-nitat simbòlica del fran-quisme” i “restituir la dig-nitat de les víctimes i delsrepresaliats de la dictadu-ra”. Pisarello també va re-clamar al president espa-nyol, Pedro Sánchez, que“s’impliqui” en la querellaargentina contra els crimsde la dictadura i “acompa-nyi” els ajuntaments en latasca que fan per “remou-re la impunitat judicial”del franquisme. ■

M. SardàBARCELONA

El govern de Colau retiraràset medalles a franquistesa El ple votarà el 25 de gener la revocació de les distincions a Francisco Franco i a sis persones ientitats més relacionades amb la dictadura a Es vol trencar amb la “impunitat simbòlica del règim”

Estàtua decapitada de Franco, en l’exposició feta al Born, l’octubre del 2016 ■ O. DURAN

L’expresident de la Gene-ralitat Carles Puigdemontveu “intel·ligent” la pro-posta d’Arnaldo Otegi desumar partits catalans,bascos i gallecs en unacandidatura unitària a leseleccions europees. Enuna entrevista al diari Ga-ra, Puigdemont creu quela proposta del coordina-dor general d’EH Bildu potser “realment disruptivaen la fórmula sobre la quals’ha assentat l’Estat espa-nyol”. El president delConsell per la Repúblicaconsidera que si les forma-cions polítiques reeditenles fórmules tradicionals ino són capaces de “renun-ciar una mica al sectaris-me partidista” és difícilque els ciutadans es cre-guin que estan disposadesa arribar “fins al final”. ■

Puigdemontveu bé anar aEuropa ambbascos i gallecs

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 19 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Veniu al lliurament delsPremisRepublicans de l’Any

Dilluns, 26 denovembre,a les 20 h, a l’AuditoriPalau de Congressos deGirona

Reserveu fins a 2invitacionsa confirmacions@lrp.cat

Us confirmarem lainscripció per correuelectrònic

No us perdeu un acte dereivindicació id’agraïment als mésrepublicans

a intensitat i la dificultat delmoment polític actual a Cata-lunya han fet que en aquestaprimera edició dels Premis

Republicans de l’Any, a més de lessis categories que s’han sotmès avotació dels subscriptors i queaquesta setmana s’han anat expli-cant al diari, des del setmanari LaRepública es decidís que calia fer unreconeixement públic especial a to-tes les persones que han sacrificatla seva llibertat per la causa republi-cana i que estan injustament em-presonades o a l’exili des de fa mésd’un any. Per aquest motiu s’ha ins-taurat un premi d’honor del setma-nari La República que s’atorga ex-aequo a les principals víctimes de larepressió política i judicial de l’Estatespanyol: Jordi Cuixart i Jordi Sàn-chez, Carles Puigdemont, OriolJunqueras, Carme Forcadell, DolorsBassa, Toni Comín, Meritxell Ser-ret, Joaquim Forn, Jordi Turull, Ra-

Lül Romeva, Josep Rull, Lluís Puig,Marta Rovira i Anna Gabriel.Aquest premi d’honor s’ha fet ex-tensiu també a Tamara Carrasco iAdri Carrasco, els dos membresdels CDR que estan patint més es-

pecialment l’arbitrarietat de la jus-tícia espanyola.

A l’acte dels premis, que se cele-brarà el pròxim dilluns 26 de no-vembre, a les vuit del vespre, a l’Au-ditori Palau de Congressos de Giro-na, hi assistiran familiars i amics debona part dels presos i exiliats, pertal de recollir el guardó, en un acteen què aquestes persones seranprotagonistes centrals amb l’objec-tiu que rebin l’escalf multitudinaridel miler d’assistents que es preveuque omplin la sala.

Escenografia especialAmb aquest objectiu s’està prepa-rant un muntatge escènic molt es-pecial amb què començarà la ceri-mònia de lliurament, que se centra-rà en l’homenatge als represaliats,amb una combinació de so i il·lumi-nació que permetrà als assistentsempatitzar amb els represaliats perla situació que viuen. El premi d’ho-nor del setmanari La República seràel primer que es lliurarà durant lavetllada.

Carles RiberaGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran trobada del setmanari La República

Homenatge alspresos i exiliatsPREMI D’HONOR · La primera edició dels Premis Republicans de l’Any vol ser unreconeixement als represaliats ESCALF · Familiars dels presos assistiran a l’acte

Un acte de suport als presos a l’exterior de la presó de Lledoners ■ ACN

Reserveu fins a 2 invitacions aconfirmacions@lrp.cat o al 972 18 64 47 (de 9 h a 14 h)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Obsequi. Els assistents al’acte rebran com a recorduna insígnia amb lallegenda ‘100% República’