N°163 ARIANY Març-Abril 1988

ADÉU MARINETA?Els arianyers encara no ens

ho acabam de creure, el governde Madrid ens ha deixat "penjat"el pla de regadiu de Sa Marineta.De raons, moltes i cap en clar:T administració no sap si les sor-tides d'aigua estan dins els ter-renys dels 414 pagesos que volenaigua i estan disposts a pagar elque els correspon, també l'entra-da d'Espanya a la ComunitatEconòmica Europea entorpeix elPla, perquè a partir d'ara les in-versions de l'IRIYDA s'ha defer segons mana la normativaeuropea, que està centrada a leszones de qualificació menys afa-vorides, i la zona de la Marinetano esta entre elles, de maneraque no se sap quan l'IRYDA po-drà destinar doblers per acabard'enllestir l'obra. També un pocde culpa dels pagesos que s'hanestorbat a apuntar-se per a acon-seguir la parcel .lacio i que se can-saren d'esperar que amollassins'aigua davant les promeses delsenginyers, i demés càrrecs de laConselleria: "Es mes que ve amo-llarem s'aigua, estau tranquils".(Falta saber de quin any).

UNA MICA D'HISTÒRIADes de l'aprovació per part

del Govern Central d'un projectede regadiu a la zona d'Ariany,Petra, Maria de la Salut, SantaMargalida i Llubí l'any 1974, elspagesos afectats pel Pla ja feienplans, i veien esperançats l'opor-tunitat de canviar els seus cultiusde secà per altres molt més renta-bles, tot un somni, les terres desecà es convertien de cop i respos-

ta amb terres de regiu.Després de papers per amunt,

papers per avall, es posen en mar-xa les obres però només a una deles zones que es volia regar enprincipi: l'anomenada Marinetan que comprèn en major part aAriany i una petita zona de Petra.

Un total de 550 milions depessetes s'inverteixen a la zona:Una espesa xarxa de síquies ensposen el camp cames amunt,s'enterren quilòmetres i més qui-lòmetres de tuberies, un modernequip de bombeig ha de treurel'aigua del pou del "Bosc" (devo-ra la carretera de Son Serra) i1 ' enviarà a una grandiosa bassa dedins Ses Comunes i d'allà es dis-tribuirà automàticament per totala zona tal i com els pagesos hodesitgin mitjançant un molt mo-dern ordenador instalat a SonReixac.

Amb una paraula, el nostrecamp va camí de convertir-se enla zona de reguiu més modernad' Espanya.

Passa el temps i arriba la nostra esperada Autonomia, i el Go-ïjvern Balear assumeix les sevecompetències en matèria d'agricultura i s'obri de seguida el PlaçSperquè els pagesos s'apuntinPla de regadiu, el que supos,pagar un 40 *¿ de les obres compiementarles ja realitzades de maneres molt ventajoses. Però s'aigua^no arriba i els pagesos es comen ~cen a cansar, han passat un parell^...d'anys i molts estan prop de la\Hjubilació, la majoria de joves hanat a fer feina a 1'hostelería,cap i a la fi, està més ben pagada§

i és menys penosa que sa feinadel camp, i si per afegitó cobrenl'atur, millor que mülor.

Els terminis per a aconseguirla parceUació s'obrin una i altravegada, les visites i reunions delpersonal de la conselleria, fins itot el Conseller Pere J. Morey essucedeixen tant a Petra com aAriany per tal de convèncer alspagesos de què s'apuntin, el re-sultat és favorable a Ariany, peròel percentatge de Petra ho tiratot a norris.

S'obri atra vegada, el terminid'inscripció i s'aconsegueix un43 *¿ , i una altra promesa de quès ' aigua s ' amollarà el proper mes.Ja no ho creu ningú.

En aquests moments reina uncert pesimisme entre els pagesos,un tant desconcertats i désinfor-mais del que està passant, nomésqualque petita notícia als diaris ia la televisió els dóna a entendreque el projecte queda suspès...

ESCOLA

NOTICIES DE L'ESCOLA

Dia 7 de Març, dintre del progra-ma de salut-càries a l'escola, ja des deprincipi de curs, es va donar una xerra-da-col.loqui dirigida als pares del CicleInicial, ja que aquest programa va diri-git a aquest cicle.

Per ventura la notícia més conegu-da de l'escola durant aquests darrersmessos ha estat sens dubte la vaga delsmestres de les escoles públiques.

Aquesta vaga fou convocada per latotalitat dels sindicats a nivell insular inacional, amb uns mateixos objectius ireivindicacions.

La vaga començaria dia 9 de Març,amb un caràcter intermitent fins que elMinisteri escoltas les reivindicacionsdel colectiu d'ensenyants, o fins arribaral mes de maig, on la vaga tendría ca-ràcter indefinit.

Els punts que els sindicats han ne-gociat amb el Ministeri han estat:

7.- Homologació amb altres funcio-naris d'igual categoria.

Aquest punt és el més conegut pertots, ja que els mitjans de comunicació •només informaren d'ell, vol dir, no unaugment salarial sinó una igualtat sala-rial amb els funcionaris que tenen elmateix índex laboral que els ense-nyants.

2.- Responsabilitat Civil,Aquest punt ha estat el més lluitat

pels mestres, ja que quedam davantd 'un accident o altra desgràcia total-ment desprotegits, per la qual cosa ¡voldríem que el Ministeri es fés respon-sable en darrer extrem dels accidents.

3.- El tercer punt de les demandes,es refereix al concurs de trasllats i a ladeterminació de les plantilles del pro-fessorat dels centres.

El que es proposa és que es faciuna planificació del professorat a cadacentre, i que els professors destinats aells compleixin les necessitats abansexposades; per exemple, si una escolanecessita un professor de matemàti-ques i un altre d'anglès, que hi vagindos professors, un d ' anglès i un altrede matemàtiques, i no jugar amb lasort.

4.- Resolució dels problemes delscolectius més desfavorits: provisionalsi en expectativa de destí. Així com a

també la confecció d'un llistat delsllocs de treball, per eliminar tots a-quests problemes.

5.- Modificació de ¡'Adicional 15de la llei 30/84 en tot el que pertocaa la carrera docent.

En aquest punt ens oposam a quèes potenciïn els complements específicsindividualitzats i ens oposam a quèaugmentin les diferències salarialsentre els diferents sectors de l'ensenya-ment.

Passant a un altre temé direm queel dia 29 d'Abril, en divendres total'escola va anar a "Sa Calobra" d'ex-cursió. Fou patrocinada per l'A.P.A.

El recorregut llarg i dificultós val-gué la pena, ja que vàrem disfrutar deveure aquells paratges.

L'itinerari va ésser el següent: Par-tírem d'Ariany, passant per Santa

ARIANYRevlita Local IndependentAdreça: Fori, 14. 07529 Arlan yTelèfon: 66 1237Imprimeix: "Apóstol y Civilizador" Petra.Dipòsit Legal: PM 207-1971Col laboren: Collegi Públic d' Ariany. Parròquia d'Arlany, Associació

de Pensioniate* de la 3a edat d'Ariany, Margalida Taberner Ribot.Fotografia: Joan Ferrer RamisRedacció i Montatge: Gabriel Frontera Mestre, Maria Mestre Ribot,

Jaume Taberner Ribot, Catalina Pont Julià, Joan Molinas JuliaNota: La Revista no s'identifica amb els diferents escrits que en ella

apareguin, aquests expressen únicament l'opinió dels seus autors.

Margalida, Ca'n Picafort, per la carre-tera que passa ran de la mar, fins quearribàrem al Teatre Romà, on berenà-rem. Després d'aquest petit descans1,vàrem partir per la carretera que va perdins la serra, aturant-nos al frorg Blau,partint seguidament cap a la Calobra.Allà, vàrem anar a veure el torrent, enel qual, i amb sorpresa, hi vàrem trobarun parell de forats que ratjaven moltad'aigua. Per tornar ens vàrem aturara Lluc, visitant el museu, i d'aquí và-rem anar per Inca i cap Ariany.

Passant a un altre punt direm, queel tutor del Cicle Superior, devers elmes de febrer va rebre una notificacióde les escoles viatgeres, i després d'ha-ver-se'n informat, envià un avant-pro-jecte, de les rutes a escollir. Aquestavant-projecte va ésser admès i aconse-guí un viatge pel Cicle Superior del'escola a Catalunya. Aquest viatgeestà organitzat i patrocinat pel Ministe-ri d'Educació.

El passatge, l'estança i el menjarsón completament gratuits. Al propernúmero de la revista ja contarem qual-que cosa més.

Respecte a la informació de lesproperes activitats que durà a termel'escola són:

La realització d 'un campament ala Colònia de Sant Pere del dia 18 aldia 22 de juny. Aquesta activitat ésvoluntària i està dirigida a tots els alum-nes de !•'escola.

Pel que fa a l'activitat musical al'escola, direm que hi ha un bon grupde nins i nines, que enguany ja s'exa-minen del primer curs de solfeig. Unsel juny i altres el setembre, a tots elsdesitjam molta sort.

I ja per acabar també la Coral volfer una actuació, ja que segons la sevadirectora, ara comencen a estar méspreparats i el repertori és un poc mésample. Esperam la data i el lloc con-cret. S'informarà totd'una que es

( conegui.

DIA A DIA* La Conselleria d'Educació i Cul-

tura del Govern Balear juntament ambel Ministeri d'Educació i Ciència hanposat en marxa un projecte d'alfabetit-zació i educació d'adults de la Manco-munitat del Pla be Mal/orca.

L, 'objectiu d'aquest projecte és elde facilitar a l'adult analfabet, tanttotal com funcional, que aconsegues-qui la capacitació tècnica bàsica per lalectura, escriptura i càlcul de forma queli permetí participar en totes aquellesactivitats que requeresquin l'ús d'a-questes facultats.

Les linees d'actuació d'alfabetit-zació d'adults (ma/ors de 16 anys)serà de formació bàsica, tallers d'ani-mació socio-cultura/s, activitats cultu-rals puntuals, i cursos de formació pro-fessional ocupacional, segons les neces-sitats i possibles sortides de treball decada municipi en concret.

L 'equip d'educadors estarà for-mat per 4 professors d'EGB, 5 moni-tors d'alfabetització i especialistes entallers d'animació, i per cada un delscursos de f PO solicitats.

El pressupost d'aquest projecte ésde 17.638.51 Optes.

Durant aquests mesos s'handu it a terme una sèrie de reunionsentre el Conseller adjunt a la presidèn-cia, Francesc Gilet i Girart, i els batiesde la Mancomunitat del Pla, per tal detractar el possible funcionament d'unservei de Policia rural que pugui garan-ti tzar una major seguretat al nostrecamp mallorquí.

* El dissabte dia 19 de març, fes-tivitat de Sant Josep, passà altre anyamb l'enyorança del llorer que abanses donava a l'ofici en honor al Sant.

* El diumenge de Rams, hi haguében dì ci ó de rams a la Plaça de la Creu.Seguidament es va celebrar un solemneofici.

Enguany Pàsqua ha caigut baix,la primeria d'abril.

El dijous i divendres sant esvarencelebrar els actes religiosos acostumats,missa solemne amb la participació delcoro parroquial, i la processó.

Pareix ésser que de cada any min-va el nombre de gent que assisteix aaquests actes religiosos, al contrari deldia de Pàsqua en què l'església es que-da petita per la gentada que hi ha.

"S'Encuentro" es va fer un anymés a la Plaça de la Creu, i després esva celebrar l'ofici de Pasqua.

A l'acaball de l'acte els quintosd'Ariany varen cantar ses, panades.

I l'horabaixa es va celebrar la Xedició del Trofeu Pàsqua Ariany, que-dant demostrat un any més la bona or-ganització, amb la gran participació iespectació que hi hagué durant totl'horabaixa a les distintes proves ciclis-tes que es varen realitzar.

* El dimarts, 26 d'abril es va cele-brar al Local Parroquial una conferèn-cia sobre el paper de la família en laprevenció de la toxicomania, a càrrecde la Doctora Ma Antònia Bosch, delConsell Insular de Mallorca.

Pluviòmetre:

l/m2

l/m2

l/m2

Març:Dia 5.-

6.-10.-

Abril:Dia 5.-

6.-7.-9.-

27.-28.-

10123

25

3873

111951"

!j5

!jí

-3-ESPORTS

I/m 2

A l'Assemblea General Ordi-nària de l'Associació de la Prem-sa Forana de Mallorca, que vatenir lloc a la Casa de Cultura deSant Joan el passat divendres dia8 d'abril, es va aprovar per majo-ria la proposta d'anomenar coma Patró de l'Associació a FraJuníper Serra.

Padre Junípero Serra, O.F.M.(1713-1784)

W

5

Jí

j

J

íí

Xerrar d'esports a Ariany és xerrarde futbol, ja que és I' únic esport quees pot practicar en el nostre poble. I sihem de xerrar de futbol hem de parlardel nostre equip d'Ariany i que si mi-ram la taula classificatòria podem veu-re que està situat el quart classificat"començant per darrera". Podem pen-sar que el nostre equip ha estat mala-ment, però això és totalment incert jaque si l'Ariany està on està, no és cul-pa de què els seus integrants siguin xe-recs, sinó de la mala sort que s'ha ten-gut ja que molts de partits s' han per-dut en els darrers minuts í que els altresequips han tengut uns bons aliats ambels pòsters i els travessers de les porte-ries.

Mirant els resultats obtinguts pelnostre equip durant la passada tempora-da podem veure que ha quedat classifi-cat en el lloc 9è, amb cinc partits gua-nyats, sis d'empatats.! onze de perduts,amb 31 gols a favor i 49 en contra, iun total de 16 punts i sis negatius. Unbalanç que a tenor del que s'ha vist éstotalment injust per la mala sort ques'ha tengut, i sobre tot la poca expe-riència de quasi tots els components dela plantilla a la categoria, ja que quasitots (llevat d'alguns ja veterans) havienacabat de juvenils i alguns encara estanen I ' esmentada edat juvenil.

Cal destacar també la gran unióque ha reinat entre tota la plantilladurant tota la temporada, mostra d'ai-xò és que l'equip ha quedat com elmés correcte de totes les categories na-cionals de futbol.

Per acabar hem de dir que el màximgoletjador de l'equip ha estat N'Agus-tín; i sobre tot s'ha de donar les gràciesa tot un seguit de persones, sense lesquals hagués estat impossible dur ».ter-me l'actual campanya, i sobre tot,donar les gràcies als socis que si bé a laprimera volta només varen veure gua-nyar un partit l'ha seguit recolzantfins al darrer partit. Per això ambl'ajuda de tots hem de fer anar enda-vant el nostre equip, i hem de desitjarque l'any que ve puguin jugar els ma-teixos que aquest any i els resultats ésben cert que no serien els mateixos.

Gràcies a tots i que molts anyspogueu seguir recolzant l'equip.

Tomeu Bauçà i Frontera.

-4- AVUI XERRAREM DE...LA BANDA DE MÚSICA (II)

Continuant amb la història de lanostra banda de música, aquest picparlarem de la segona banda, o millordit de la segona etapa d'aquesta bandaja que _malgrat els components erenuns altres la funció principal era lamateixa.

Després de la desaparició de la pri-mera banda de música, Ariany va estaruns anys fora música, va ser a finals del 'any 53 quan D. Pere Jul ià , que esta-va de vicari a Campanet, va dur en elnostre poble un coro que ell havia for-mat, ja que tenia molt de gust ambaixò de sa música; aquest coro era UHcoro de nins i estava format per deversseixanta veus, a la gent del poble li vaagradar molt l'actuació i va trobar amancar aquella banda de música queabans havia animat les festes del poble,a D. Toni Rubí, rector d 'Ariany enaquell temps, també li va agradar molti com no, també se'n va recordar d'a-quella música que havia deixat detocar; va ser aquí quan D. Toni vã ani-mar a En Sebastià Rubí i a En SebastiàCaldentey Mestre per formar el d,ueseria més tard la segona banda de músi-ca, aquí va ser quan es va començar afer feina; D. Toni els va dir que si ellsse'n cuidaven ell els ajudaria en tot elque pogués.

En Sebastià Rubí i En SebastiàCaldentey sabien un poc de solfeig iels vespres, durant un any de tira, ana-ven a ensenyar-ne a s'escola de sa rec-toria (enllà on ara hi ha una cotxeria,en el carrer Pietat), ells dos eren elsmestres i d'aquesta manera es va for-mar el que podríem dir la segona ban-da de música. Els components de lamateixa eren: En Sebastià Rubí, EnSebastià Caldentey, En Toni Rubi, EnJaume Costa, En Gori Obrador, EnSebastià Caldentey Ribot, En MiquelPasqual Bauçà, En Tomeu PasqualBauçà, En Bernat Mayol Ramis, EnToni Ribot Darder, En Toni MestreSansó, En Llorenç Mestre Costa i EnJaume Darder Cànaves.

Va arribar un moment que lescoses havien pres força i ja anava bé,aquí es va presentar un problema i eraque havien de menester un director,però el que passava era que no tenienels doblers suficients per poder contrac-tar-ne un, el fet va ser que En JoanFerrer els va treure un senyor quehavia acabat la carrera de músic i cer-cava una banda per dirigir, aquesthome era D. Rafel Oliver, que veniaaposta de Palma per dir igir un poc el

cabdal, aquest home no cobrava res,mes que li havien de pagar el que licostava el camí, també l 'havien demantenir el vespre que estàs aquí idonar-li posada fins l 'endemà dematíque se'n tornava.

La funció principal d'aquestabanda, com la d'abans, era ser út i ls al'església, es va estrenar un Dijous

Sant a la processó, abans de començarestaven preparats a damunt el presbite-ri i quan D. Toni va anunciar que s'ha-via de començar la processó ells varencomençar a tocar el "Miserere"; altresfuncions allà on participaven eren elDivendres Sant que tocaven sa "Marxafúnebre", el dia de Pàsqua a s'Encuen-tro que interpretaven sa "Marxa Reial",el dia del Corpus que entonaven pasdo-bles com per exemple "De rodillas" i"La entrada",

Aquests nous músics es varen pro-posar una cosa com a signe d'agraï-ment als components de s'altra música,i era que si se'n moria un el s'haviende dur amb la música, de fet es va mo-rir l 'amo Pere Pep Cànaves Monserrat(Cànaves) i l'acompanyaren fins a lasortida del poble tocant.

Un fet destacable d'aquesta com-posició musical era que els componentsde la mateixa no cobraven res, i partdels instruments que utilitzaven erende la primera banda que va existir.

Des d 'aquí volem agrair a les per-sones que ens han facilitat informaciódamunt aquest tema, hem de tenir encompte que la informació que hemrebuda ha estat mitjançant la paraula ide vegades és un poc difícil expressar-ho per escrit.

Catalina Pont i Jaume Taberner.

No tothom pot tenir l'orgullde poder dir: el nostre equip defutbol ha estat el primer en regu-laritat de totes les categories, idòsí, noltros tenim aquest honor iho podem dir ben fort, per aixòel personatge d'aquesta vegadaés la S.D. Ariany, que encara quea la classificació general de puntsno hagin quedat dels primershem aconseguit aquest trofeu a laregularitat i s'ha deixat moltamunt el nostre pabelló esportiu,ja sabem que quedar el primerd'una taula classificatòria dónauna satisfacció, però aquesta ésencara molt més grossa si el ques'aconsegueix és aquest trofeu,aquí queda reflectida la nostraconducta com a esportistes i tam-bé com a espectadors.

Enhorabona a tota la S.D.Ariany i esperem que aquesta nosigui la darrera vegada que l'acon-seguim.

La notícia que més repercussióha tengut dins Ariany en aquestsmesos, ha estat sens dubte la rea-lització i la duita a Lluc del nos-tre escut, després de la seva apro-vació es va encarregar per la sevaconfecció a l'escultor Forteza,quan va estar fet es va exposar al'església perquè el poguéssimcontemplar, fins que el dia 8 deMaig el duguérem a Lluc, perquedar exposat juntament ambels dels altres pobles de Mallorca,va ser una diada festiva per tot elpoble i podem dir sense por aequivocar-nos que tot el pobled'Ariany va pujar a Lluc per rea-litzar aquest acte. L'ajuntamentno va faltar a la cita, l'esbart des'Auberg va ballar el ball de l'o-ferta i com no, també es va inter-pretar 1 ' himne d ' Ariany.

A partir d'ara ja podem con-templar el nostre escut al costatdels altres, baix la presència de laMare de Déu de Lluc.

JA HEM PASSAT PASQUA -5-

Un any més han passat les festesde Pàsqua i així com va passant eltemps les coses van evolucionant icanviant, potser que el que més can-vil siguin les festes tradicionals o lamanera de fer-les, aquí hi ha una petitamostra del que era Pàsqua fa un temps.

El Dijous Sant es veia l'anyellamorta i penjada, o un tros que la gentcomprava, perquè els que tenien man-co diners ho havien de fer així, a totesles cases feien panades, menys a lesque duien dol fort. A aquestes les famí-lies, parents i veïnes se'n cuidaven dedur-les-ne, com també un parell derubiols i crespells. Hi havia cases quel'any que menjaven més panades, ro-biols i crespells, era l'any que duiendol.

Quasi cada família tenia la sevarecepta per fer les panades, robiols icrespells, la guardaven amb cert secret, itenien en prou estima que la gentdigués:"Na Francina, sa mad ona A i na o sa

senyora Catalina fan ses panades o esrobiols de lo millor".

Les visites que es feien per les fes-tes de Pàsqua, no es deien tan sols"anar a donar ses bones festes", comper Nadal, sinó "a tastar ses panades",i llavors a la casa no faltava el dir: "voshan sortides molt bones I ben cuites",però quan s'ananaven: "sa pasta eramassa forta, sa carn no tenia gust deres", o "eren crues", o "massa cuites".I qualque vegada, poques: "eren bonesperquè sí", "se fonien dins sa boca", o"enguany hi han posat pocs ossos".

Per Ciutat, per allò de no ser comels pagesos, per ventura, feien general-ment les panades de pasta dolça i a lesque no eren dolces les deien panadesllises.

Les panades poden estar entrabau-lades amb el pa sense llevat i el xotpasqual de temps enrera, de quan Jesu-crist anava pel món.

Els robiols que són de pasta dolça,se fan de brossât o de confitura decabell d'àngel, i ben ensucradets perdamunt. Els crespells són de la mateixapasta, afegint-hi llavoretes d'anís, ifets amb motllos d'estrélleles i cors.

En sentir tocar "glòria", el Dissab-te Sant, totes les campanes repicaven itots els de la família que eren per la

casa, a tastar les panades s'ha dit!. Laquaresma estava acabada.

El dia de Pàsqua ben dematí, totsels joves que tenien qualque escopeta oarma de foc per casa seva, ja havienpreparats cartutxos solament amb pól-vora i taps de paper, i pujaven alsterrats per disparar, quants més tirsmillor, a l'instant de "l'Encontrada",entre trons, mambelletes i papers quevolaven, el trui era gros, era l'exaltacióde l'alegria pascual.

Desprès d'aquell solemne ofici iprocessó, la família compareixia a caseva a menjar freixura, el frit de Pàs-qua, aquell fritet mesclat amb verduradel temps, sens dubte era el millor detot l'any, i més regat amb bon vi de lacasa o del celler que més bo el tenia.

Les madones i senyores havien dat"es present" (panades, robiols i unparell d'ous) al Senyor Vicari o Rectorque amb ruquet, estola i bonet feien elsolpàs el Dissabte Sant, per la vila, i eldia de Pàsqua el dematí per les posses-sions. A més de beneir la casa, les dei-xaven un trosset de ciri de fas i unsquans "de cera del Corpus" que servienper guardar de trons i llamps.

No mancaven per les festes de Pas-qua els estols de joves, o "salers", quecantaven els goigs o "ses sales", capta-ven la panada i els robiols, i també ous.Lo primer per menjar a sa berenada eldia del baÜ de les panades, que soliaser el Dia de l'Àngel, i els ous per ven-dre i així pagar les despeses d'aquellball de bot de lo més eixint. Tothomels solia dar qualque cosa, perquè sinóles cançons fiblaven, com per exempleaquestes :

¿No mos donau sa panada?No la vos agrairem,i a sa fia li direm:ratada, més que ratada!

O també aquesta que és inèdita delnostre poble'd ' Ariany :

¿Es que no heu fet panades,0 és que no me'n voleu dar?Es xot que vàreu matar,tornarà ressucitar1 vos matarà a sucades.

La madona tenia esment en tenir lespanades en lloc fresc, perquè no tre-guéssin fils i no haver-les de bescoure;mai bescuites eren 'tan bones. Les ne-cessàries pel Dia de l'Àngel, que esfeia la berena o pancaritat, les duienembolicades dins les senalletes, ambtorcaboques, i les botelles de vi lesse 'n tornaven. Ara el que no sé, és si lagent era més curiosa o si aquelles cosesvalien més.

Margalida Taberner Ribot.

-6- ELS QUINTOS INFORMENAquesta vegada tenim poques coses

que contar-vos, però les contarem debon gust perquè són bones. Enguany •hem volgut fer reviure una tradició quedins el nostre poble pareixia que jas'havia perduda un poc i és la d'anara cantar panades el dia de PàsqXia, |aqueix mateix dia quan es va acabar lamissa vàrem cantar un parell de cançonsdins l'església per començar a animar

. un poc la cosa, després de la missacomençàrem la volta pel nostre poble ivos volem dir que vàrem quedar moltsorpresos i a la vegada molt contentsde l'acollida que ens feien les casesd'Ariany, va ser una diada cansadaperò que va quedar totalment recom-pensada per la maravillosa col·labora-ció dels arianyers, va ser un fet que vademostrar que quan volem només entenim l'anomenada de poble petit,potser que siguem un poble petit peròalhora de fer reviure coses bones tot-hom s'aboca, bé tothom, sempre hi hales petites excepcions i vàrem podersentir, en contades ocasions, quan roda-ven les claus quan ens sentien cantar ala casa del vei'nat, però això no impor-ta i volem donar les més sinceres gràciesa totes aquelles famílies que encaraque no cantàssim gaire bé ens varenvoler escoltar. Ara vos oferim un parellde les cançons que vàrem cantar.

Ara que ja hem arribaten aquest portal present,Diguem tots: alabat sialo Santíssim Sagrament.Lo Santíssim Sagramentsempre lo hem d'alabar,perquè Ell és qui ens pot darmemori i enteniment.

Oh! Cristo del gran poderVós que heu ressucitatdau-nos sempre Pau i Fea tota la humanitat.

Per posar bon fonamentsaludem primer Mariai diguem: Alabat siael Santíssim Sagrament.

Cristo Déu i RedemptorSenyor Nostro d ' Arianyguardau bé el senyor rectorara, sempre, i tot l'any.

L'Amon Toni, Toni Batlevós que sou qui comandauBones Festes en es Batleque es En Toniet Pascual

Bones Festes desitjamrubiols i confituraanem tots i nyam, nyam, nyama menjar-nos sa freixura.

De Ca'n Jordi Catalinaa on són els teus filletstu prepara sa gallinai ells dos els vermutets.

Magdalena de Ca'n Saleroa on sonéis teus f ¡lletstu prepara el "dinero"i ells dos els vermutets.

I ara Bel queja l'hem ditaja porem parar es panerperquè ens donis una titàsí tu trobes que convé.

Fadrina qui'donaràpanades a sa quadrilla,dins un mes serà núviaamb so fadrí que voldrà.

Fadrina qui no daràpanada a aquests salersposaria dos doblersque partit no trobarà.

Fadrines de per aquí,no plangueu una panada,que es quintos qui canten ara.l'any qui ve han de servir.

N oi tros som cinc cavallersque no havíem cantat mai.Si voleu venir'an es ball,0 panades o dobers!

Sa Panada ens heu de dar,no mos faceu més esperar,que un estol mos ve darrera1 davant mos vol passar.

Si mos voleu donar entrada,aquí dedins entrarem;ses bones festes dareman aquesta casa honrada.

Tant m'és panada o flaócom coca; tot s'aprecia,perquè aquesta companyianomés cerca s ' unió.

Per despedir-nos ja només ens fal-ta dir una vegada més, gràcies per lavostra col·laboració i convidar-vos enes ball que farem com a gratiu.it a lavostra generositat i que vos informaremmés en van t.

Gràcies i molts d'anys a tots.

Els Quintos.

DIADA INSTITUCIONAL

Per tal de commemorar el cinquèaniversari de l'aprovació de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears, esvaren organitzar nombrosos actes pelsdies 5 i 6 del present mes de març al'illa de Menorca.

Es pot dir que tots els pobles iviles de Menorca tenien els seus actesorganitzats, però varen haver de sus-pendre molts dels que es tenien que ce-lebrar a l'aire lliure degut al mal temps,forta ventada, molt de fred i pluja totel dissabte.

La celebració més important foul'acte institucional que es celebrà des-prés de la missa de la catedral, al salógòtic de l'Ajuntament de Ciutadella.Va ésser presidit pel President de laComunitat Autònoma, el Batle de Ciutadella i els Presidents del ParlamentBalear i dels Consells Insulars. Assisti-ren a l'acte els membres del Govern deles Illes i totes les autoritats de la pro-víncia desplaçats expresament a Menor-ca, així com un nombrós públic queno cabia a la gran sala.

Parlà en primer lloc el Batle deCiutadella Antoni Sabater, el qualdemanà més descentralització per Me-norca envers de Palma. En segon llocparlà el President del Consell Insularde Menorca Tirs Pons, el que manifes-tant el desig de tots els representants deles institucions locals menorquines,demanà una major delegació de com-petències, i demostrà l'interès i lanecessitat de desenrotllar la Llei delsConsells Insulars. Finalment el Presi-dent del Govern Balear Gabriel Cañellasreivindicà un major autogovern per les

Balears en la concessió de les compe-tències d'Educació, Sanitat i d'Aigües.Per això digué, és necessari seguir elcamí de la negociació i de l'acció con-tinuada.

Pel President es fonamental lafinanciació adequada, ja que senseaquesta, no hi pot haver autonomiaeficaç. Cañellas recordà també la neces-sitat de desmembrado d'una adminis-tració centralista.

El migdia a l'Ajuntament deMahó, tengué lloc la presentació delllibre "Estudiós sobre el Estatuto deAutonomía para las Islas Baleares",obra que recull el treball de dotze juris-tes que analitzen els diversos aspectesde l'Estatut.

Presentà aquest estudi, Joan Oli-ver Araújo professor de Dret Constitu-cional de la Universitat de les IllesBalears.

A totes les localitats a on es cele-braren actes conmemoratius, es va ferentrega de trofeus i medalles als gua-nyadors de les diferents proves i esvaren entregar obsequis a tots els parti-cipants.

Carles CostaAssociació de Premsa Forana

VOCABULARI RELACIONAT AMB'~¿>- "ESTUDIS

Barbarism«Quaderno r

LlileraturaBorrarTissaEslodiarCompanyeroRecreoPossilloBombilla 'BolígrafolopitSobressalente.Hm

Forma correctaQuodamliteraturaEsborrarGuix

* EstudiarCompanyEsplaiCorredorBombatoBolígrafUopi«ExcellenlBé

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

ELS NOSTRES SANTSDE CADA DIA

;-7-

Per poc que mirem el calendariveurem que cada dia està dedicat almenys a un Sant, aquí el que aniremfent serà escriure un poc damunt qual-que Sant que hagi tengut la seva festi-vitat dins els dos mesos que abarca larevista. Per començar ho farem ambSANT JOAN DE LA CREU, cele-bram el seu dia, dia 5 de Març, era in-vocat contra els tumors freds i gaudia enaquest aspecte, de molta devoció. Elsgoigs d'aquest sant es fan ressò de ma-nera explícita d'aquesta advocació.Segons la tradició, gaudia del do de co-municar a l'aigua clara propietats nu-tritives i curatives. Es va passar moltsanys sense menjar un senabre de res ivivia només de beure aigua. Possible-ment per aquesta raó, se'l consideraadvocat contra la set, i també l'invo-quen els indigents i les gents que no te-nen per menjar.

Aquesta advocació originà la dita:

Sant Joan de la Creu,Ja que no menges, beu.

També es diu que curava tots elsmals amb aigua clara.

SANT JOAN DE DÉUEs celebra la seva festivitat el dia 8

de Març, és considerat com l'advocat iel patró de les persones asilades i delsmalalts hospitalitzats, així com delsqui en tenen cura: infermers, hospita-lers i totes les altres persones de oficissemblants.

Sant Joan de Déu s'havia dedicata vendre llibres vel Is, estampes i roman-ços en mercadatge ambulant, de pobleen poble; d'on els antics llibreters devell l'haguessin venerat com a advocatseu, per bé que sense dedicar-li cap cul-te ni fer-lo objecte de cap devocióespecial. També l'havien venerat elsvenedors d'imatgeria, de romanços ide literatura de fil ¡canya.

Amb la finalitat d'induir la gent acomprar més d'un romanç solien divi-dir en tres parts la història que expli-caven, que venien-per 10 cèntims enlloc de 15 com es costaven comptadesd'una a una. La gent per tal d'aprofi-

j tar la rebaixa, rarament comprava unromanç. Entre cantada i cantada, elsvailets que acompanyaven elsromançai-res pregonaven la rebaixa amb una can-

terella que deia: /Primera, segona í ter-cera part, deu cèntims".

Va dedicar-se a curar beneitons,maniàtics i boigs, i d'ací ve que tambésigui l'advocat dels pobres boigs i delsqui pateixen de manies. Sant Joan deDéu és protector de la collita de lespatates, i això fa que en alguns indretssigui anomenat sant Joan trumfer.

En els llocs on el conreu de lespatates té importància, es celebravauna processó i quan acabava, de retornal temple, el sacerdot beneia el semen-ter de ¡es patates. Un cop enllestida labenedicció, tothom anava a sembrar.

SANTA EUGÈNIALa seva festa es el dia 26 de Març,

se l'havia invocada contra els dimonisi els mals esperits. A Agullana es vene-raven, d'aquesta santa, unes relíquiesque tenien molta fama per a treure elsdimonis del cos dels possessos o esperi-tats. Antigament sembla que el dia dela festa de la santa acudien a la ditapoblació molta gent que patia malaltiesnervioses, per tal que, per intercessióde la relíquia, els fossin trets els diablesdel cos.

Els goigs escrits en ritme de ço do-lada, fan referència a aquesta virtut:

Vostres relíquies sagrades,venerades,.són del dimoni espant,als possessos deslliurantaplicades,fugint ells, estos deixant;persa virtut poderosa,se 'Is oposa.

Jaume Taberner Ribot.

-8- ENTREVISTA A.Sens cap dubte, si hi ha un arianyer

internacional, és el que tenim presenta aquesta entrevista: En Bernat Ribot.Poeta de la llum i el color, com acabade definir-lo un crític d'art en la sevaexposició al "Circuì de Belles Arts" elpassat mes de febrer.

És un dels arianyers del qual enssentim més orgullosos i amb qui estammés identificats, començant per aques-ta revista, seu és el dibuix que l'encap-çala des del primer número, fins al dar-rer dels arianyers sensible a la bellesaque tan bé ens expressa a les seves teles.

He de confesar, que m'és difícilfer una entrevista a un artista. Els veigtan llunyans, que em costa molt af¡car-me dins el seu món i més que una en-trevista, es converteix en un monòlegJa que totes les preguntes que puguifer, em semblen puerils davant la gran-desa de les seves obres.

Bernat Ribot, em va rebre al seuestudi de la plaça Major a Palma. Telesper tot,pintura,papers, llibres i el cava-llet preparat per acabar una de tantesobres que té començades. Personaextrovertida, va ésser molt fàcil mourediàleg amb ell i fou així, que em co-meça a contar:

Vaig néixer a Ariany fa 77 anys;als cinc anys, ja pintava, era el que mésm'agradava, encara que a ma mare noli agradas molt que pintas i em deiaque valia més que estudias. Volia queestudias de misser i vaig ésser misser.Una vegada haver feta la carrera, vaigfer oposicions a la Secretaria del Jutjatel Maig del 36 i les vaig aprovar, però

no vaig exercir ja que al juliol va esta-llar la guerra que vaig fer com acápitea l'exèrcit. Una vegada acabada, vaigdeixar l'exèrcit l'any 41 i vaig passaral Ministeri de Comerç, però també hovaig deixar perquè allò, no era el quem'agradava, el que realment m'interes-sava era la pintura i l'únic que voliaera pintar.

- Li va costar prendre la decissíó?No. La veritat, és que en tenia ga-

nes. Feia temps que ho madurava i feiacomptes dedicar-m'hi plenament tot-d'una que pogués.

- Va estudiar o és autodidacte?Som autodidacte. Vaig estudiar

pintura, però al viu. Vaig començar arecórrer tots els museus d'Espanya iEuropa i vaig mirar amb lupa tots elsquadres que m'interessaven; això en-senya més que molts de llibres. Empassava hores i hores davant un quadrefins arribar a veure no solament el que

hi havia pintat, sinó també les rectifi-cacions que s'hi havien fetes.

- Recorda la seva primera exposi-ció?

No, no la record, però crec queera una colectiva al "Circuì de BellesArts". Abans, no era tan fàcil com araexposar. Avui en dia, s'admet tot.Abans, hi havia uns cànons i els haviesde seguir, sinó, no anaves enlloc, a noésser que fossis un fora sèrie.

- Quantes exposicions ha fetes?No ho sé; però entre Mallorca, la

península i l'extranger, n'hauré fetesmés de trenta.

- A l'extranger?A on?Sobretot a Alemanya. Alla hi tene

molta amistat. En una ocasió un mar-xant em va oferir, fa 30 anys, 60.000ptes. mensuals més 10.000 ptes. perquadre entregai. Pensa que això fa tren-ta anys, eren molts de duros, però acanvi, havia d'entregar-li tota la mevaobra fins als 99 anys. Com pots imagi-nar, no vaig voler hipotecar-me. A mino m'agrada estar fermat, m'agradavolar, la llibertat i lògicament no vaigvoler firmar.

- On creu que s'aprecia més laseva pintura?

A Alemanya i a Madrid. D'aquítampoc no em puc queixar, de fet,aquests darrers anys he exposat cadaanys, però sobretot a Alemanya, notmés aquesta comunicació que s'esta-bleix entre pintor i la gent que veu elsmeus quadres.

- Vostè què creu, es neix o escreix artista?

Un artista, no neix com a tal. Esneix amb unes condicions, però s'hande perfeccionar. Si no es neix ambaquestes condicions, no arribaràs maienlloc. Ja podràs estudiar tot el quevulguis i conseguirás totes les tècniquesque vulguis, però sempre et mancarà eltoc del geni. Per altra part, aquell quevulgui pintar per guanyar doblen; se'npot oblidar perquè mai sol sortir bé.Els vertaders pintors, són per damunttot, idealistes.

- Dins quin tipus de pintura es sentmés a gust?

Dins un realisme depurat, fugintdel que és fotogràfic, encara que hopareixi, espiritualitzant la matèria, ¡n-materialitzant-la. M'agrada volar i defet, dins els meus quadres, hi ha més lameva emoció que com realment és. Peraltra part, puc pintar de tot, i de fet,he pintat de tot des de I ' abstracte finsl'impressionisme i tot el que vulguis.

En cinc minuts et faig un quadre d'a-quest tipus i de fet, figur a enciclopè-dies d'art amb reproduccions d'obresmeves impressionistes, però, em sentmés a gust amb el que faig, que suposaobservar, estudiar, i pintar durant diesper conseguir una de les meves obres.

- Quin temps dedica diàriament apintar?

Generalment, pintar pintar, unesdues hores, però realment sempre esticpintant, ja que quan passeig sempreestic feient esboços. El que és més difí-cil de tot, és resoldre un quadre, aca-bar-lo, i això moltes vegades ho faigmentalment a les fosques a les tres oles quatre de la nit. A les fosques i ambla calma d'aquestes hores, és quan vamillor per trobar un final d'una obra.

- Ha notat un canvi al seu estil desdel començament a ara?

Total. L'experiència i la pràctica,són els mestres de la vida. Encara queestudii's, ho has de tocar amb les mans.De llibres de pintura n'hi ha molts quediuen desbarats molt grossos. És apos-ta, que has d'experimentar i cercar-teun estil. Ja t'he dit que he pintat i pucpintar de tot, però on em sent més agust, és dins aquest realisme actual.

- Què sent quan ven un quadre?Uffl Que em lleven un dit de la

mà. És una mescla d'alegria i tristor.Al principi, em fa falta i l'enyor i sipogués, no en vendria cap, però...Un cas curiós que em va passar a Ale-manya, és que a una exposició d'unaèpoca impressionista molt marcada, hovaig vendre tot i em va saber tant de

\ BERNAT RIBOTgreu, que el vespre no vaig poder dor-mir. Al dia següent, no vaig aturar-me,fins que vaig haver localitzat un senyorque m'havia comprat dues obres i livaig dir que les me tornas vendre, jaque m'interessaven perguardar-les a lameva col.leccio. Idò bé, aquell senyor,no els me volia tornar, fins que al finalva accedir, però vaig haver de pagar eldoble del que ell m'havia pagat. A-quests dos quadres, encara els conservi me'ls han volgut comprar moltes ve-gades, però per mi, no tenen preu.

- Què sent, quan entra a una casai veu un quadre seu penjat a la paret?

M'agrada, perquè és om quan re-trobes un fill que t 'ha fuit. Quan eltornes veure, t'alegres.

- és veritat que té tanta obra ex-tesa per tot el món?

Sí. Hi ha obres meves a Amèrica,Puerto Rico, Xina, Japó, Alemanya,França, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca,etc. etc.

Què opina de la nova escola ma-llorquina?

- Si t'he de "dir la veritat, tenemal opinar perquè he vist poca cosa.Em dedic més a pintar com sent que aexperimentar i veure coses noves. Méso manco, tot és el mateix de sempreamb variacions. Així i tot, tota innova-ció, és interessant. Ara, hi ha una sèriede pintors que peguen fort, però queserà, no es pot dir fins d'aquí a unsanys ja que els gusts van canviant con-tínuament.

- Ja per acabar, com li agradariaque el record assin?

No ho he pensat mai, i esper quepassi molt de temps perquè m'haginde recordar.

Nosaltres, sí sabem com el recor-daran, basta cercar alguna de les críti-ques que ha tengut a les seves exposi-cions per adonar-nos del que dirand'ell:

REVISTA LLUC-Març 1963(José Bauza)

...En contemplar les teles de Ber-nat Ribot, resulta impropi parlar decandor, d'ingenuïtat. Parlaríem, mésbé, d'una puresa espiritual, d'una es-pontaneïtat que donen a les sevesobres una sinceritat i una netedat enci-sadores. Un pur lirisme...

DIARIO BALEARES -Abril 1963(Gafim)

...En la exposición del Círculo deBellas Artes, está el Ribot académico,está el fantasioso, el imaginativo, va-liente del jardín de Düsseldorf; está elde los fugaces, finos apuntes de París,

y está el impresionista intenso vehe-mente, de la procesión del Jueves San-to, la última y la mejor obra salida desu pincel...

ULTIMA HORA -Marzo 1964'(M. Ángel Colomar)

B. Ribot: Paisajista excepcional.Pinturas de los Alpes Bávaros, Munich,Valldemosa... Puede ser Ribot califica-do de "paisajista excepcional" sin quehaya en ello hipérbole. Paisajes senti-dos, plasmados con seguridad, maes-tría, soltura y garra. La exposición,resulta convincente y en su género yorientación no cabe hacerle objeciones.Un nuevo éxito... por el que mereceser felicitado.

REVISTA CORT - (J.C.LL.)También hay poetas pintores. Y

esto lo decimos, precisamente, porBernardo Ribot, que en todas las com-posiciones,... hay unos colores rimados,armoniosos... Ante la exposición deeste artista de cuidado dibujo y depura-do estilo, uno siente verdadera atrac-ción por esa clase de pintura tan senti-da y bellamente expresada.

ULTIMA HORA-Marzo 1979(Rafael Perelló)

Sea cual sea el medio que useRibot para expresarse, aflora en suobra el sentido poético. Hay delicade-za y lírico encanto en su temática, ensu atmósfera y en su color. De la obrade Ribot, se desprende siempre unasensación de bucólica placidez, de en-trañable intimismo... En sus obras, alpastel, su condición de buen coloristalogra sus más álgidos acentos.

»

BALEARES - Marzo 1988(José Mascaró Pasarius)

Óleos y pasteles integran la muestraque Bernat Ribot, pintor acreditado yde acusada personalidad ofrece en elCírculo de Bellas Artes. Parece como sisus ojos, provistos de cristales mágicosle permitieran ver las claridades depaisajes y marinas, inaprensibles al pri-mer golpe de vista, pero que están ahí.Desde un tema de la costa norte ma-llorquina, donde el mar cobra todo suesplendor en una increíble sinfonía deazules, hasta los temas de la Albufereta,llenos de recogimiento, de bucólicapaz, de paraíso perdido, de serenidad ysencillez, la obra de Bernat Ribot, secontempla con deleite y gratitud. Pre-cios de 45 mil a 300 mil pese tas.

ULTIMA HORA -Marzo 1988(Rafael Perelló)

Una vez más, el aproximarse a laobra de Bernardo Ribot, es adentrarseen un ámbito de paz, de armonía y debucolismo. Su serena visión de nuestropaisaje le erige en poeta de la luz y elcolor. Los efectos lumínicos más insos-pechados son aprehendidos con granmaestría por este artista. Y esto tantoen los pasteles, como en los óleos, puesgoza del verismo y de la peculiar vibra-ción de lo captado "in situ"...

BIEL TOVELLNOTA: En una demostració de la seva

estima cap al nostre poble. Bernat Ribot emva dir que ens regalaria una obra seva a larevista perquè la riféssim i així ajudar a lesdespeses de la mateixa. Així' mateix ens enregala una altra per una subhasta que ha defer la Premsa Forana per recaptar fons.

En nom de tota la Premsa Forana i demanera partícula r d'aquesta revista d'Ariany,les més sinceres gràcies.

/^SSSS^ "I.'- .->• ''?;<• -f*fta»T

TALL DE DONES (I)Al n° 24 de "Estudis Balearios" (publi-

cació destinada a la difusió de la investigacióa les Illes Balears) corresponent al mes demarç de 1987, dedicat a la cultura popular,es va publicar un article de la nostra paisanaBàrbara Genovart, titulat 'Tall de dones".

L'article és un breu resum de la tesi dellicenciatura que va elaborar Na Bàrbara sobrela dona pagesa; els dibuix os que acompanyenl'article són de Joana Pascual Femenies,coneguda entre noltros per Mad ó Joana de

' Calderitx. Madò Joana va néixer a Arianyl'any 1904, i malgrat no hagi tingut cap for-mació acadèmica, els seus dibuixos concen-tren, a part d'altres valors, una quantitat

.. notable d'informació sobre el tema objected'estudi.

**•**• |

Ben sovint, la historiografia ens re-lata el devenir històric de les poblacionsreferint-s'hi amb l'expressió "els ho-mes" o "l'home". Aquesta expressiónomés en darrera instància inclou elconjunt dels dos sexes, ja que, habitual-ment, el procés històric és explicat enfunció dels fets dels mascles mentreque les activitats o actituds femeninesnomés són comentades explícitamentquan expressen individualment o col-lectivament un comportament que nos'ajusta a la normativa social.

De la identificació entre humanitati home en participa plenament la socie-tat mallorquina. El meu intent d'estu-diar el comportament econòmic d ' ungrup humà mallorquí a través de la in-formació oral va topar amb aquestaidentificació com a primer i bàsic pro-blema: homes i dones eren reticents al'hora d'incorporar les funcions feme-nines al conjunt del relat, encara queaquestes funcions es revelassin, final-ment, com a molt importants per a lacomunitat.

Que les dones juguen un paper enla vida quotidiana i que de qualquemanera han participat en els procesosde canvi històric és una qüestió que jningú no posa en dubte ; però poques 'vegades han quedat registrades les ca-racterístiques específiques d'aquestaparticipació femenina, i en manquen,per tant, les referències. L'estudi delícaràcter d'aquesta suposada participa-!ció femenina fou l'objectiu de la recer- ica que vaig efectuar a Ariany referida ja un centenar d'anys, que transcorren,aproximadament, entre mitjan segleXIX (que és fins on es remunta la me-mòria heretada dels informants de mésedat) i mitjan segle XX (quan el turis-me comença a fer notar el seu impactei s'inicia la mecanització del camp).

Situat al Pla de Mallorca, Ariany

era, a 1 ' època esmentada, un poble encreixement, amb una població quepassà de 533 habitants l'any 1850 a1.392 el 1945. Alhora que tenia unescaracterístiques físiques i econòmiquessimilars a altres pobles més grans delPla, el seu relatiu aïllament geogràfichavia dificultat el procés de canvi deformes de vida tradicionals iniciat aaltres viles de la comarca. La terrad'Ariany havia quedat molt repartidaen acabar les parceLlacions de les gransfinques de principis del segle XX i dar-reries del XIX, i, essent la propietat dela terra el signe extern de la riquesa deles famílies, poques d'elles es podienconsiderar més pobres o més riquesque la majoria. Ariany subsistia bàsica-ment gràcies a l'agricultura de secà,amb un tipus d'economia familiarauto-suficient, que generava pocs ex-cedents.

Dir que l'auto-suficiència de lafamilia era possible gràcies a l'esforçde tots els seus membres pot parèixeruna obvietat, però no és tan clar, encanvi, que hom tengui un coneixementdel paper que jugava cada integrant delgrup domèstic en aquesta economiafamiliar. L'auto-suficiència de la famí-lia pagesa sol ésser explicada general-ment a través de referències a la vidadel "pagès", al qual, implícitament, esfa>responsable de l'economia del grup,.

encara que se suposi que la dona i elsfills aporten una ajuda, inconcreta i noespecialitzada. Aquest és l'error que,almanco per a Ariany, he volgut col·la-borar a corregir. A l'època estudiada,els homes i les dones que formavenpart d ' una família tenien encarregadesactivitats econòmiques ben específi-ques, que no eren producte d ' una ini-ciativa personal, sinó que venien impo-sades per unes normes tradicionals queassignaven feines concretes a grups depersones en funció del sexe i l'edat.

Aquestes activitats es dividien entres categories, segons estiguessin rela-cionades amb la producció agrícola,amb la transformació de matèries oamb el manteniment i cura de la viven- jda, dels integrants de la família i de laseva reproducció.

Amb les dades obtengudes dels in-formadors, vaig elaborar un calendariagrícola dividit en tres grans apartatsque corresponien a altres tants tipusdiferents de producció agrícola, lesactivitats de cada un dels quals erenrealitzades per un o altre grup d'edato sexe. Aquests tres apartats correspo-nen al cicle de cereals i llegums, la colli-ta d'ametlles, figues i olives, i, final-ment, la collita de fruites i hortalisses 'per al consum familiar.

De la collita de cereals i llegum^depenia en gran mesura la subsistència

; -

•«fò^^V^'M

CALENDARI AGRICOLA^Distribució de la leina per sexes, edats i espais de temps, amb indicació de la relació laboral)

CEREALS I LLEGUMS

BATREA

L O

FORMIGUERS¿O

LLAURAR

t

í.SEMBRAREIXAMS

L

6. OSEMBRAFA SOLC

&0

L DSEMBRARSOLCSL O

>H .13—3

;

LI LAURARSEMBRATSL .

O

ENTRECAVAR

Ot oSEMBRARA SOLCSL O

OSEGAR A MAOà

L OSEGAR A MÀQUINAL ü

OESPICULARO

6BATREfc O

AMETLLES. FIGUES I OLIVES

L OAMETLLES

to^o'O

FIGUES

oÇc/O

I ENCISTAR\ FIGUES

O O ÇO*OLIVES

FRUITES I HORTALISSES PERAL CONSUM FAMILIAR'

COLLIRHORTALISSESto

LLAURARL SEMBRAR

HORTALISSESL O

LL UJHAR HORTALISSESrRECAVAR HORTALISSES

FRUITAo$o" .

COLLIRHORTALISSES^ O

Font: Elaboració pròpia a partir d'informació oral obtinguda a Anany entre 1964 i 1985.

<-lfßRilpA CALENDARI AURÌCOLA

L Home O Dona cf Nm

Temps màxim per realitzar la feina

Feina a jornal

Feina a terra pròpia

$ Nina

ALLAURAR

LLAURARáNota: Aquest Calendari Agrícola estava sotmès a lleugeres variacions déponents de la climatologia i la qualitat de

la terra.

' Les activitats relacionades amb la sembra i collita d'hortalisses susceptibles de fer-ne més d'una anyada no s'in-clouen en aquest calendan.

Ide la família i la recol·lecció d'aquests¡productes exigia la realització d 'unallarga sèrie de feines, més o mancocomplexes i feixugues (fer formiguers,llaurar, sembrar, entrecavar, segar i ba-tre), que es repartien entre els homes iles dones de la casa i eren de la incum-bencia d'un sol sexe o exigien la col-lab oració d ' homes i dones.

Quan les activitats destinades a laproducció de cereals i llegums es feiena la terra de la família, la divisió deltreball per sexes era molt flexible; ex-ceptuant el llaurar, que només feien lesdones en casos .extraordinaris, 1'entre-cavar, llevar herba i espigolar, que maino feien els homes, les altres feineseren compartides a la major part de lesfamílies per un home i una dona, quenomés havien de menester ajuda al'hora de batre. Dels membres restantsde la família, les dones anaven a ferjornals, sembrant, entrecavant o segant,i els homes es llogaven per llaurar i ba-tre, col·laborant per aquest sistema al'economia familiar. També eren exclu-sives dels homes .les activitats de nete-jar trossos de garriga per a sembrar-hicereals i llegums, i transportar fins a lavivenda les rabasses i altra llenya quehavien tallat.

La recolJecció de les ametlles,figues i olives segueix en importànciaa la collita de cereals i llegums, perquèla dependència d'aquests productesera molt acusada. Les figues de produc-ció familiar representaven un, alimentfresc per als porcs durant el temps dela collita; assecades (rul.lons) seguienformant part de l'alimentació delsporcs fins arribar més o manco Nadal.Però les figues assecades i encistadesservien especialment com a aliment dela família durant tot l'any.

Les dones tenien reservada de ma-nera exclusiva la collita de les figues ila seva posterior conservació per a ali-ment humà i animal. Però no tan sols js'encarregaven de la collita familiar, •en la qual eren ajudades pels infants,sinó que també eren exclusivament do-nes les que anaven llogades a les posses-sions per fer-hi la recol·lecció i 1 ' encis-tament.

Les ametlles eren un fruit especial-ment destinat a la comercialització,l'únic producte agrícola claramentdestinat a l'obtenció d'un beneficieconòmic en metàl·lic. Els homes espol-saven les ametlles i les dones les colliende terra, tant- si la feina es feia de caraa la producció familiar com si es trac-tava de la collita per a altri. Com tantsd ' altres, aquest repartiment de la feinano era absolutament inflexible, i fins itot es donaven casos de dones llogadesexpressament per a espolsar ametlles,

casos que eren més freqüents a les ter-res de la família.

Les olives eren un altre dels puntalsde l'alimentació dels arianyers. Escompraven al mercat a preus assequi-bles i, arreglades, es menjaven tot1 'any. Però, per a les famílies d 'Ariany,la recol·lecció de les olives suposava lapossibilitat d'obtenir un guany anualextraordinari, ja que coincidia amb eltemps de sembrar cereal* i llegums,feina per la qual eren suficients unhome i una dona. Si a la família hi ha-via més dones, aquestes intentavenapuntar-se a ra recol.lecció d'olives auna possessió de muntanya i se 'n duienamb elles infants dels dos sexes, de lapròpia família o d ' una família veïnada.Les condicions de feina eren dures i lasoldada aproximadament igual a laque podien obtenir les dones sembranta jornal, però, en realitat, per a la famí-lia era una bona oferta de treball, jaque no tan sols assegurava el jornaldiari de les dones durant un període detemps relativament llarg (uns tresmesos) i de poca activitat agrícola,sinó que també oferia l'atractiu depoder obtenir un producte elaboratque havia de pagar en metallic qui elvolgués consumir. Aquest producte tanapreciat era 1 ' oli, del qual en regalavena cada muntanyera una quantitat queva anar variant amb els anys i que ana-va de 2 gerres (16 1.) a principis desegle actual fins a 6 gerres (48 1.) capa mitjan segle. Però tenint en compteque el preu d 'un litre l'oli equivaliaaproximadament al jornal diari, lesraons donades fins ara no justifiquensuficientment l'interès de les donesper participar en una empresa realmentdura, a no ser que el guany fos realmentextraordinari per a la família. I el guanyera realment extraordinari si es té encompte que cada dona estava encarre-gada d ' un o més infants a partir de seto vuit anys, que treballaven com adults\ també hi cobraven: el guany extra-ordinari per a la família consistia a ob-tenir un benefici econòmic a travésd ' un infant que no tenia altra possibi-litat de treballar a jornal.

La collita que s'ha situat en tercerlloc al calendari agrícola era l'únicaque no tan sols servia quasi exclusiva-ment per al consum familiar, sinó quees produi'a només a terra pròpia, i noera habitual anar a fer jornals peraquest tipus de productes, si s'excep-tua la sembra i recol.lecció dels alls,que era de responsabilitat femenina.De les altres hortalisses se'n cuidavenhomes i dones, seguint un ordre sem-blant al cicle de cereals i llegums i no-més es comercialitzaven, de vegades,els melons i els alls. De collir la fruita

d'estiu dels arbres familiars (cireres,albercocs, prunes, etc.) se n'encarrega-ven les dones, que delegaven quasisempre en els infants.

Les activitats relacionades amb latransformació de matèries representa-ven un estalvi, però algunes d'aquestesactivitats eren absolutament necessàriesper a l'alimentació diària de la família,que no hagués pogut subsistir haventde comprar periòdicament el pa i lacarn de la dieta. Si s ' exceptuen les tra-ves per les ovelles i la corda de càrriíx,que feien els homes, la fertilització deles terres amb fems i les matances, quecompartien homes i dones, les altresfeines de transformació eren de respon-sabilitat exclusivament femenina (ferel pa, fideus i burballes, conservar to-màtigues i fruites, trempar olives, en-'cistar figues, fer lleixiu i sabó, cosir,sagir, apedaçar, brodar, filar, tenyir,fer punt, fer randes). A aquesta llistas'hi afegeixen les feines necessàriesper mantenir un grau acceptable d'hi-giene i alimentació familiar i atendreles necessitats de la primera infància ide les persones de la família, que tam-bé eren considerades L de responsabili-tat femenina. Si algun home, per prò-pia iniciativa, decidia col·laborar en al-guna d ' aquestes tasques com era el casdel pare d'una informant que algunesvegades ajudava a fer dissabte, tancavales portes del carrer perquè ningú no elpogués veure.

Els informadors coincideixen enafirmar que aquests dos tipus d ' activi-tats casolanes es tradui'en en una bonaquantitat de feines periòdiques demolt distinta qualificació, tant perl'esforç com pel temps invertit en laseva realització.

Bàrbara Genovard

S&téf'"TSsSD&r '*3*£&^-} --<• •• , ' . -

S^ jSS? '.-•'.

íAT^^S-'•*-m-¿ss¿ . . ' • " • • «VIí--i '-ííj**'"»IaSBH^-í«^ t¿3¿ aAS&sáSw*"tTMK

ASOCIACIÓN DE PENSIONISTASDE LA TERCERA EDAD DE

ARIANY

(Continuación a la página 14 del no162, Gener-Febrer 1988)

Arto 28.- Las funciones de ìaJunta Directiva son:

1) Nombrar de entre sus voca-les elegidos al Presidente y demás car-gos.

2) Aprobar ¡as Actas y ejecutar losacuerdos aprobados.

3) Cumplir y hacer cumplir los pre-ceptos contenidos en estos Estatutos.

4) Crear aquellas comisiones detrabajo, que permitan promover activi-dades y distracciones para los Socios.

5) Mantener relaciones directascon los Socios para lograr un completoconocimiento de sus aspiraciones ynecesidades.

6) Convocar las reuniones Ordina-rias y Extraordinarias de la AsambleaGeneral.

7) La administración del patrimo-nio y de los fondos de la Asociación.

8) Decidir la admisión de nuevosSocios.

Art° 29.-Losacuerdos serán toma-dos por simple mayoría de los votos delos asistentes, y en caso de empate,corresponderá al Presidente resolverlo.

El quorum de asistencia tiene queser de mayoría simple, o sea la mitadmás uno.

***

En cuanto al Local Social de estaAsociación estamos todavía pendientesque se nos concedan las dos subvencio-nes para el tendido eléctrico y mobilia-rio. Las subvenciones de Carpintería,Albañilería y Pintor el día 14 de Mar-zo se nos fueron tranferidas las Pesetasa la nuestra cuenta de "La Caixa" deAriany, por lo que hemos podido liqui-

dar los gastos de estos tres conceptos.Así que el Local hoy ya lo tene-

mos acondicionado, nos hemos aven-turado a poner el tendido eléctrico, eneste momento estamos pendiente deque el servicio técnico de G.E.S.A.nos coloque el contador.

La entrevista que el que suscribe yel Presidente Bernardo Mestre Costa,mantuvimos el 24 de Febrero ultimocon el Excmo. Sr. Presidente del Con-sell Insular de Mallorca, D. Juan Ver-ger Pocoví, fue esperanzadora en cuan-to a las subvenciones pendientes, porlo que confiamos que llegará el momen-to de tener la satisfacción cumplida.

Jaime Sansó Caldentey

PASSATEMPSTEST CULTURAL

1) A quin poble va néixer l'escriptormallorquí Llorenç Riber?

- Muro- Palma- Campanai- Sa Pobla.

2) Una mesura de pes mallorquina, ésla lliura. Quants de grans són?

- 100 gr.- 300 gr.- 400 gr.- WOOgr.

3) Si parlam d'Alfredo Kraus, par-lam de:

- Un pintor- Un cantant d'òpera.- Un poeta- Un cantam de Rock.

4) Que nom el president de la PremsaForana?

- Carles Costa- Biel Majoral- Biel Massot- Salustiano Vicedo.

5) A quin.poble es troba l'ermitad'es Coco?

- Lloseta- Búger- Santanyí- Artà.

LLETRES BARREJADES

Si mirau atentament, trobareuenmig de tanta barreja, el nom de 10animals salvatges.

R I N O C E R O N TZ X G Y U I A P E RV B U K J L R L O MX T I G R E E L P Ñ

- C C L L F F T O I PS D L K A S N P O IT E O N O L A F U BO I T U S,A P K L HB G T Y N I U Y T RZ M ' A T O P O P I H

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) La darrera. B)1a persona singular present indicatiude rebre. C) Relatiu a la ràbia. D) Par-lar entre dents. E) Composició en ver-sos rimats. Que té ales. F) Lloc onabunden els còdols. G) Acció i efectede rebotar. H) Xarxa per pescar o percaçar ocells. I) Si'mbol químic del so-fre.

VERTICALS.- 1) Erra. 2) Que témolts diners o béns. 3) Notícia divul-gada entre molts. 4) Relativu al bes-tiar. 5) Mamífer rumiant que té un gepentre les dues espatles. Excessivamentgras. 6) Persona grassa i malgarbada. 7)

Extensió en sentit vertical de la porciód'un vaixell que està submergida. 8)Poc freqüent. 9) Consonant.

4 i i *i S í > « 1

PENSAMENTS

- Detest el que dius, però defensa-ria fins la mort el teu dret a dir-ho.

(Volta/re)

- L'enveja, és el reconeixementdel propi fracàs.

(Pedró Ruiz)

• Posar-te metes, pot significarquedar-te curt.

(Mayra Gómez Kemp)

• Més val equivocar-se de tant entant, ano ferres per por a equivocar-se.

(Ramon Tamames)

SABIES QUÈ...?

- El S.D. Ariany, és l'equip de fut-bol més correcte de totes les divisionsmallorquines...

- Segons un estudi de la Conselle-ria d'Educació i Cultura del .GovernBalear i la Delegació del Ministeri d'E-ducació i Ciència, Ariani) té 916 habi-tants, dels quals 74 són analfabets, 274no tenen estudis; 336 tenen el primercicle d'estudis i 259 tenen estudis mit-jans o superiors...

- Cada minut moren 30 infants defam...

- HI ha un remei casolà molt boper llevar un call. Consisteix en posarmitja ceba 6 hores en vinagre i desprésfregar-la per damunt el call...

I DÒ ARA JA HO SAPS!!!

RACÚ POÈTIC

Tenim en aquest número, una sèriede poemes de Bartomeu Rosselló Por-cel, poeta mallorquí mort als 24 anys,deixant una breu però fascinant obra.

SONETQuan ella dorm el gaudí somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,passant per la finestra sóc el vent,i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esmenttomba a les grans fondàries de l'oblitl'abella só que clava la roentagulla -fúria i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanori moviment ambigu, és plor i crit.I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,i Amor, que veu, ulls closos, el combat,s'adorm amb un somriure embadalit.

EN LA MEVA MORT

Estic cansat de tu, domini fosci tempestat de flama.M'exaltaré damunt els horitzonsi treure les banderes al desertde la darrera cavalcada.Reina d'aquestes hores, ara vénstota brillant, armada.Inútil desesper del vespre! L'albas'acosta ja amb l'espasa,i l'ardor temerari que m'encénallunya les estrelles.

BIEL TOVELL

ARIANY TEMPS ENRERA j

SM

DE CERT I SEGUR QUE TOTSCONEIXEU AQUESTS BERGANTELLS,PERO PER SI A CAS , ELLS SOND'ESQUERRA A DRETA:

JOSEP MESTRE (POLLO)JOAN DALMAU (ROIG)JAUME VANRELL (PETIT)PERE RIBOT (SABATER)

<^*V*«A MtVtV^Mtflt^t^WtWtMVWtVfcWtM«««^*««*«^*«*«^^*^«

ARA FA19 ANYS QUE,

- Per les obres del LocalParroquial es duien recaudades432.294,60 pies., però ja n'hihavia 507.714,10 de gastades.

- En el mes de Març va plou-re 53,2 litres.

- La novena de Sant Josep vaser per demanar protecció damuntles obres que s'estaven realitzantal Local Parroquial.

- El dia del Ram es va fer latradicional benedicció dels matei-xos i després es va celebrar unaMissa Solemne.

- L 'horabaixa es va fer el viacrucis, que el va predicar MossènCecili Buele.

- Dia 20 d'abril va conduir ala nostra parròquia, gràcies a l 'a-tenció que el nostre amic i bene-factor, Mossèn P. Tugares va teniren escollir-la per realitzar la sego-na jornada de fraternitat.

• •s»

Aquestes vistoses i suculentesgírgoles, no cregueu que són deterres llunyanes ni de selves tro-picals, es tracta d'un exemplartrobat a Ariany, devora un troncde figuera tallat ran de terra dinsun corral, a uns 50 metres de saPlaça.

Lo curiós, és que amb aquest,enguany ja va per s'esplet que favuit, i es pes mínim de cada unha estat de 5 quilos.

L'amo, com podeu imaginar,

ho duu ben en secret i no cregueuque ho dirà a ningú, ja que pensa,i amb raó, que si ho sap qualcú,s'haurà acabat es menjar gírgoles.

Una altra curiositat, és quesurten quan es temps ha de cam-viar, o sia, que si no s'estronca sallavor, n'hi ha per estona.

Hi haurà qui pensarà que emvull tirar un farol. Tal volta jotambé ho pensaria si no haguésfet aquesta foto i n ' hagués, men-jat. I ben bones que foren.

JOAN FERRER

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURALCampanet400 Grs.Un cantant d'òpera.Biel Massot.Lloseta.

LLETRES BARREJADES

¿TT I [I O C E R O N~~7)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.-A) Z. B) Reb. C) Ràbic.D) Remugar. E) Rima. Alat. F) Codolar. G)Rebot. H) Ret. I) S.

VERTICALS.- 1) R. 2) Ric. 3) Remor. 4)Ramader. 5) Zebú. Obès. 6) Bigalot. 7} Ca-lat. 8) Rar. 9) T.

DEFUNCIONSMarç.Dia 6.- Maria Ribot Zuzama, fadrina,

de 83 anys d'edat (Cartera).

Dia 25.- Antònia Ribot Bauçà, viuda,de 92 anys'd'edat (Sandica).

AbrilDia 20.- Joan Julià Font, casat, de 66

anys (Ribes).

-Des c ay\ .$•.*•/•<» eh paus —

sr-*^ i 1/2^^im^Jè^^

ESGLÉSIAMATRIMONIS

Febrer.Dia 20.- Antoni Mascaró Gomis, amb

Na Catalina Bauçà i Nicolau.

PRIMERES COMUNIONS

ABRILDia 24 .-Bàrbara Maria Mon cadas Oliver

Angela i Josep Vanrell Ribot

Dia 21.- En Josep Lluis Llabrés Mingo-rance amb Na Maria Tugores iBauçà.

Març

Dia 26.- En Carmelo Vicente Lozano,amb N'Antònia Massiana PayerasMaimó.

BABTISMESAbrilDia 17.- Antoni, fill de Joan Gelabert

Busquets i Antònia Mestre Mestre.

VOCABULARI RELACIONAT AMB

COTXES

Barbarism«EmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoForo

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFar

COMSELL INSULAR

DE MALLORCALimpiaparobrisos Eixuga-parabrisa

J- a ro¿ ». ore¿¿e,<¿- Escolta Tonina! Tu que anares a

contar res a n'es de sa Fulleta de loque xerrarem s ' altre dia?

- No, jo no. Perqué ho dius?- I tu que ets d ' aquestes que no

la compren i la van a llegir a ca ' s veï-nat?

- No/ Jo m'hi vaig apuntar de totd 'una, però com que tene sa vista fo-•tuda... Pero venga, no em facis estarendarrer, perquè ho dius?

- Idò, perquè varen escriure fil perranda tot lo que vàrem dir. Serà qüestiód ' anar alerta en lo que deim. Meiam,mira si aqueixa farola té orelles?

- Orelles?, Jo que té, és un pam debrutor. MoJtes teranyines hi veig; i es-pera en venir es temps d'es dragons/

- Bé, anem a lo nostro, per paga,feia tant de temps que no ens vèiem,que ja no sé on teníem es punt. Ten'anares tan a l'atropellada, que vaparèixer que havies vist el dimoni.

- Calla; Saps que passava, quetenia ses panades a n'es foc í ja les vaigtrobar ben socarrades.

- Ara que xerres de panades, quetrobares a ses processons d ' enguany?

- Vols que et digui, enlloc de"porfessons", pareixien manifestacions.Xerraven de porcs, de futbol, de fer-se jes monyo, de Jo.que havien d'estre-nar... amb una paraula, un desordre.

- No, i s'Ajuntament també es valluir. Que en veres cap de bandera perSetmana Santa. Les posaren es dia queles havien de llevar. Crec que només lesdegueren posar pe ' s corredors.

- Le deuen guardar per quanvengui el Rei.

- Les veurem ben poques vegadesidò...

. - Sí, serà com s'escut, tantsd'anys d'esperar i ara que l'han fet,el mos mostren un diumenge a missa ija el se 'n duen!

- El se ' n duen! i a on?- Pareixes croia. Tu ja perds qual-

que paner. No et vaig dir s'aJtre diaque J'havíem de dur a LJuc? idò, hi haun bon trui armat, camiones i tot hihan d'anar. Que no t'has apuntada?

- l que hi ha menjuia? perquèd ' escuts, no en viuen!

- Menjuia ? Jesús, no és gens raroque duguis tant de greix si no més pen-ses amb sa menjuia. ¡

- Bé idò, tornarem fer panades.Per cert, ses camiones d ' on parteixen?

- De pJaca, però, si hi voJs anar apeu, hi pots anar.

- A peu ! ! Teñe es galindons ence-tats. S'altre vespre, anava per sa plaça,

i vaig fotre trevalada que vaig quedartota estesa.

- í on tre va Jares? Ara que sa pJacaestà enrajbJada/ Devies badar, comsempre.

- On vaig trevalar? De poma! o nohas vist ses rajoles que han baldufat?I encara vaig dur sort que vaig pegaramb sa barramenta devers s'herba,perquè hauria pogut ésser pitjor!

- Herba? I on és que hi ha herba?- Que no has vist es redol d ' ets

arbres? Són segadors. Es meu homo,ha tengut pensaments de dur-hi saguarda a pasturar.

- Que no farem llarg!!!- Jesús! no et poden fer cap bro-

ma; no n ' agafes ni una!- Res, res, deixem-ho anar, xerrem

d'altres coses. Què no veres es saigs'altre dia pe s televisor?

- Ja el vaig veure... Pareixia tot unactor... Hi havia quan sortia per s'Arcd'es Marquesos, que pareixia En Ro-dolfo Valentino...

- Si', però amb una mica més degreix/ Així i tot, va quedar molt afavo-rit.

- l ara, com ho farem sense saig?- Aviat en tendrem un altre! Saps

que n 'hi ha de molts que ho volen és-ser! M'han dit, que hi ha dones i tot!

- Estira!! Dones? Què no faremllarg? Que no les basta dur es maneigde ca seva?

- í tu que seràs poma? Hemd 'anara defensar lo nostro. Què no veus quementres comandin ets homos nomésse'n cuidaran d'ells? Futbol, bicicle-tes, "tiro al plató", caçar i casino, inoltros, bugada, cuina i aUots.no? Etdic, que mos hagués anat bé si haguésentrat s'apotecària de bailesa!

- Idò així, poc que té obert i en-cara hi tendila manco!

- No..., n 'hi ha que en duen sesdents ben llargues d'ella. Ja en podemtenir d ' urgències, si té tancat, no obrini per En Parreta.

- Idò, que hem de fer?- Lo que fèiem abans, agafar cot-

xo i cap a poble extern!- I parlant d'externs, no havia

vist tanta gent externa mai com es diade "Pasco". No pareixia Ariany i tot!

- JÍs que això de ses carreres de bí-cicleta, ha agafat una importància gros-sa// He sentit a dir, que són ses millorscarreres de Mallorca. Ara, lo que és ami, no em diuen res. Molt de trui. Nopodem menjar sa freixura a ,ple, entrequintos a mitjan berenar i carreresabans d'acabar, ja mos tens a tots amb

so cul enlaire.- No, i enguany, pareix que no ha

estat tan animades com altres anys.Però, així i tot, molt de trui. És d'ad-mirar aquest Jaume de sa farinera.

- Si, quan eJJ ho deixi em pareixque poden aplegar.

- Qui pot aplegar, som noltros,que jo me n ' he d ' anar a fer es Carnet.

- O t'examines de cotxo?- Que seràs tenrala! De què et

pareix que és aquesta coa que hi ha ,fins devers es forn, que et penses queés per comprar ensai'mades a n ' EnXim?

- Oooohü Sempre tens es verí apunt.

- Idò, mos hem de fer es carnet"Entidat" i si no fas via i vas viva, seràscom es petrers, mariers i sant joaners,que arribaren tard a n'es seu poble ihan hagut de venir aquí.

- Sí però, jo ara no tene fotos iamb aquest cJenyo, on vaig?

- Fotre! peguet quatre pentinadesi ves a Na Xera, en deu minuts seràsaquí!!

- Jias fet bé es dir-ho, perquè ambaixò de sa 5a Edat, cada dos per tressón de viatge i sa darrera vegada n 'hiva haver que varen haver de quedar aterra, perquè no el tenien en regla.

- Res, res idò. Anem no sia cosaque arribem tard, ja en parlarem entornar-mos topar.

- Dios, dios...- Dios!?, I ara que seràs forastera?

Veuràs si En Biel t'aplega! et donaranbarco de "rejilla" Ara, diuen Adéu.

- J3arco de "requilla"?!!, Bé, jam'ho explicaràs en tornar. Adéu.

- Adéu. A reveure!