ÈPOCA I NÚMERO 42

MAIG 2020

Paraula de...

CARLES BLASCO Gran mestre de la Gran Lògia Provincial de Catalunya

La malaltia del coronavirus ens ha descol·locat a tots, ha trastocat les nostres vides, ens ha desmuntat els plans, hem suspès tingudes i qualsevol altra cosa o activitat que tin-guéssim a l’agenda. Però no podem negar que ens ha servit també per sortir de la zona de confort, per reinventar-nos, per crear i experimentar no-ves formes de reunir-nos, de comunicar-nos, de sentir-nos a prop dels nostres germans. I, per sobre de tot, ha servit per fer aflorar la nostra fraterni-tat maçònica, que és en sí ma-teixa un símbol. El concepte de fraternitat és indissociable de les relaciones entre maçons, i es fonamenta en el reconeixe-ment mutu i en els llaços que establim entre nosaltres. I a la Gran Lògia Provincial de Ca-talunya aquesta fraternitat i solidaritat també s’ha fet evi-dent, amb diverses xarxes de voluntariat per ajudar als col·lectius més vulnerables i portar-los aliments o donar-los assistència. La maçoneria, avui més que mai, està impli-cada en la societat a través de projectes solidaris. Hem con-tribuït amb ajudes econòmi-ques als nostres germans més necessitats i que han perdut els seus ingressos degut als cessaments sobtats de les seves activitats econòmiques i pro-fessionals, i també hem ajudat als bancs d’aliments. En col·laboració, i ben aviat, ens en sortirem. #ensensortirem Salutacions fraternals.

LA PART

POSITIVA

LES LÒGIES COMBATEN EL CONFINAMENT AMB EL ZOOM

L a febre de les video-reunions ha calat dins la maçoneria. Les lògies s’han enganxat

al Zoom y d’altres plataformes multiconversa per superar el confinament a causa de la crisi del coronavirus. “No podem parlar que les tingudes s’han traslladat al ciberespai perquè no es donen les circumstàncies perquè sigui així. El que ha passat és que ha estat una via per mantenir el contacte i llegir alguns treballs durant aquests setmanes que no s'ha pogut fer de forma presen-cial”, explica Carles Blasco, gran mestre de la Gran Lògia Provincial de Catalunya (GLPC). Un total de 19 lògies de les 26 que formen part de la GLPC han utilitzat la videoconferen-cia per mantenir reunions. Es tracta de Sant Jordi 2, Perseve-rança 3, Corcordia 4, Fidelitas 10, Tau 12, Acacia 19, Yod 20, Jason 22, Bóveda Celeste 27, St. George 38, Europa 42 (imatges de la dreta), Europa Olímpica 56, Nahman 97, Ca-talònia 102, Libertad 105, Si-lenci 109, Llum Perseverant 111, Virtualidad 115, Gallard de Josa 118 i Traditio 129. També s’ha fet una reunió de

venerables mestres (imatge superior). La majoria de ciber-reunions s’han fet a tra-vés de la plataforma Zo-om, una de les més popu-lars, tot i que també s’ha utilitzat Skype en alguns casos.

Declaració Universal de Drets Humans

Article 17.1

Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.

L a maçoneria despertà de seguida el recel de l’Església catòlica, i el papa Climent XII la

condemnà el 1738 mitjançant una butlla. Al cap de pocs me-sos, l’inquisidor general d’Es-panya, Andrés del Orbe Larrea-tigui, reaccionà distribuint a tots els tribunals del Sant Ofici del país un edicte sobre la pro-hibició de la maçoneria, tot i que, a jutjar pels processos dels que es tenen coneixement, reg-nava una certa confusió sobre el tipus d’heretgia que practica-ven els maçons. Fruit de la pressió que el Sant Ofici va començar a exer-cir sobre les lògies, el 1750 una d’elles va ser delatada en el palau que la Inquisició ocupava a l’actual carrer dels Comptes. Un escut del tribunal eclesiàstic és encara visible a la façana del Museu Marès (imatge de la dreta). La lògia denunciada havia estat fundada dos anys abans pel barceloní Francisco Serrat i quatre militars de nom Juan Grau, Duranti, Luis Bonach i Josep Borràs. La història de la repressió inquisitorial que va patir aquests lògia i els seus membres l’ha estudiat amb detall l’investigador José Martí-nez Millán a través de la docu-mentació dels processos que

encara es conserva. El 1750, la lògia havia crescut notable-ment. Dels seus membres, a més dels ja esmentats, es conei-xen els noms de Josep Subirats, Rafael Smandia, Luis Filice, el sacerdot Joaquín Vallosera, Juan Legarde, Miguel Bamulos, Salvador Goyeneche i Juan Tavernier. Confusió als tribunals La major part d’ells, en saber que havien estat denunciats, van comparèixer voluntària-ment davant el tribunal inquisi-dor. Grau, que es trobava en aquell moment destinat a un regiment de València, es va presentar també davant el Sant Ofici d’aquella ciutat. Però com que els inquisi-dors no acabaven de saber ben bé de què se’ls havia d’acusar, els van deixar en llibertat des-près d’espantar-los amb serio-ses advertències i desprès que els atemorits maçons es reafir-messin en la seva fe catòlica i es comprometessin a no reobrir a la lògia. Aquells primers maçons de Barcelona van romandre uns anys inactius, però el 1755 tor-naren a aixecar columnes. Fins i tot s’havien incorporat nous membres, com el sacerdot An-tonio de Servia, Bernardo

Ologhnen, Pedro Vallesca i Francisco Rosell. Poca vida va tenir en la seva segona època, doncs novament va ser denun-ciada el març de 1756, i aquest cop la Inquisició va actuar més contundentment. La denúncia va partir d’un dels nous germans, De Servia, que havia estat introduït en la lògia pel també sacerdot Vallo-sera. Sembla ser que als pocs mesos de ser iniciat es va pene-dir. De nou, tots els membres de la lògia van comparèixer davant el tribunal, uns voluntà-riament i altres desprès de ser detinguts en ser delatats. Grau va ser detingut a València. El problema dels inquisi-dors tornava a ser el mateix: de què acusaven als maçons. I començaren a buscar arguments

en els testimonis de coneguts dels detinguts. Manuel Planas, un músic de la catedral, va de-clarar que havia sentit Serrat parlar “amb menyspreu de la missa”. Una dona, Rita Fraber, va explicar que Serrat tenia un llibre que ensenyava tenir sexe de trenta maneres diferents”. La sífilis a debat Un altre testimoni, l’advocat Tomàs Vilajuana, acusà Serrat de llegir llibres prohibits que “menyspreaven la religió”. Ser-rat va admetre haver estat maçó en el passat, però que ja no ho era, pel que els inquisidors van decidir torturar-lo. Però en treu-re-li la roba van descobrir que patia sífilis. Aquest fet obrí un debat al tribunal sobre els efectes peri-llosos que les tortures podien tenir en el pres. Segons Martí-nez Millán, la documentació del procés no aclareix si Serrat va ser o no finalment torturat, però el que si és segur és que la lògia va ser definitivament clausurada. També se sap que Vallosera va estar un temps empresonat. A Barcelona, la Inquisició tenia la seva seu al que avui és el Museu Marés i el Palau Reial Major, a la plaça del Rei (imatge superior esquerra).

LA INQUISICIÓ CONTRA ELS MAÇONS DE BARCELONA

U na de les característi-ques de la personali-tat del conill de di-buixos animats Bugs

Bunny és la seva peculiar veu. En realitat pertanyia al què potser ha estat l'actor de veu més important dels Estats Units, el maçó Mel Blanc (1908-1989). Va començar a la ràdio, on va donar a conèixer el talent que li va valer el sobrenom de Home de les Mil Veus. El 1936, va ser contractat per la Warner Brother Pictures per posar veu als seus personatges de dibuixos animats. Bugs Bunny va ser el que li va donar més fama, però Blanc també va ser la veu d'altres dibus populars, com Piolín, Porky, l'Ànec Lucas i Speedy Gonzalez. Blanc, al contrari que Bugs Bunny, odiava les pastanagues, que no obstant això havia de rosegar contínua-ment com a part del doblatge del conill. A continuació, havia de escopir-ho immediatament en un recipient, segons va reve-lar ell mateix en les seves memòries. El 1960, va fitxar

per Hanna-Barbera, donant la seva veu, entre d'altres perso-natges, a Pablo Mármol en els Picapiedra. Blanc pertanyia a la lògia Mid Day 188 d'Oregon, i també formava part molt activa de l'ordre dels Shriners, un club format per maçons que centra la seva activitat en el sosteniment de centres hospitalaris als Es-tats Units i que es caracteritzen per portar un fez (imatge sobre aquestes línies.

MEL BLANC, LA VEU MAÇÒNICA DE BUGS BUNNY

ÉPOCA I NÚMERO 42 MAYO 2020

Paraula de...

CARLES BLASCO Gran maestro de la Gran Logia Provincial de Catalunya

El coronavirus nos ha descolo-

cado a todos, ha trastornado

nuestras vidas, nos ha desmon-

tado los planes, hemos suspen-

dido tenidas y cualquier otra

actividad que tuviéramos en la

agenda. Pero no podemos ne-

gar que ha servido también

para salir de la zona de confort,

para reinventarnos, para crear

y experimentar nuevas formas

de reunirnos, de comunicarnos,

de sentirnos cerca de nuestros

hermanos. Y, por encima de

todo, ha servido para hacer

aflorar nuestra fraternidad

masónica, que es en sí misma

un símbolo. El concepto de fra-

ternidad es indisociable de las

relaciones entre masones, y se

fundamenta en el reconocimi-

ento mutuo y en los lazos que

nos unen. Y en la Gran Logia

Provincial de Catalunya esta

fraternidad también se ha he-

cho evidente, con redes de vo-

luntariado para ayudar a los

más vulnerables y llevarles ali-

mentos y asistencia. La maso-

nería, hoy más que nunca, está

implicada en proyectos solida-

rios. Hemos contribuido con

ayudas económicas a los her-

manos más necesitados que han

perdido sus ingresos por el cese

de sus actividades, y también

hemos ayudado a los bancos de

alimentos. En colaboración, y

muy pronto, vamos a salir.

#ensensortirem

Saludos fraternales.

LA PARTE POSITIVA

LAS LOGIAS COMBATEN EL CONFINAMIENTO CON EL ZOOM

L a fiebre de las videor-reuniones ha calado en la masonería. Las logias se han engan-

chado al Zoom y otras platafor-mas multiconversación para superar el confinamiento debi-do a la crisis del coronavirus. “No podemos hablar de que las tenidas se han traslada-do al ciberespacio porque no se dan las circunstancias para que sea así. Lo que ha pasado es que ha sido una vía para man-tener el contacto y leer algunos trabajos durante estas semanas en que no se ha podido hacer de forma presencial", explica Carlos Blasco, gran maestro de la Gran Logia Provincial de Catalunya (GLPC). Un total de 19 logias de las 26 que forman parte de la GLPC han utilizado la video-conferencia para mantener reuniones. Se trata de Sant Jordi 2, Perseverança 3, Cor-cordia 4, Fidelitas 10, Tau 12, Acacia 19, Yod 20, Jason 22, Bóveda Celeste 27, St. George 38, Europa 42 (imágenes de la derecha), Europa Olímpica 56, Nahman 97, Catalònia 102, Libertad 105, Silenci 109, Llum Perseverant 111, Virtua-lidad 115, Gallard de Josa 118 y Traditio 129. También se ha

hecho una reunión de venerables maestros (imagen superior). La mayoría de ciber-reuniones se han hecho a través de la plataforma Zoom, una de las más populares, aunque tambi-én se ha utilizado Skype.

Declaración Universal de Derechos Humanos

Artículo 17.1

Toda persona tiene derecho a la propiedad, individualmente y colectivamente.

L a masonería despertó enseguida el recelo de la Iglesia católica, y el papa Clemente XII la

condenó en 1738 mediante una bula. A los pocos meses, el inquisidor general de España, Andrés del Orbe Larreatigui, reaccionó distribuyendo a todos los tribunales del Santo Oficio del país un edicto sobre la pro-hibición de la masonería, aun-que, a juzgar por los procesos de los que se tiene conocimien-to, reinaba una cierta confusión sobre el tipo de herejía que practicaban los masones. Fruto de la presión que el Santo Oficio empezó a ejercer sobre las logias, en 1750 una de ellas fue delatada en el palacio que la Inquisición ocupaba en la actual calle dels Comtes en Barcelona. Un escudo del tribu-nal eclesiástico es todavía visi-ble en la fachada del Museo Marès (imagen de la derecha). La logia denunciada había sido fundada dos años antes por el barcelonés Francisco Serrat y cuatro militares de nombre Juan Grau, Duranti, Luis Bonach y Josep Borràs. La historia de la represión inquisitorial que su-frió estos logia y sus miembros lo ha estudiado con detalle el investigador José Martínez Mi-llán a través de la documentaci-ón de los procesos que aún se

conserva. En 1750, la logia había crecido notablemente. De sus miembros, además de los ya mencionados, se conocen los nombres de Josep Subirats, Rafael Smandia, Luis Filice, el sacerdote Joaquín Vallosera, Juan Legarde, Miguel Bamulos, Salvador Goyeneche y Juan Tavernier. Confusión en los tribunales La mayor parte de ellos, al sa-ber que habían sido denuncia-dos, comparecieron voluntaria-mente ante el tribunal inquisi-dor. Grau, que se encontraba en ese momento destinado en un regimiento de Valencia, se pre-sentó también ante el Santo Oficio de aquella ciudad. Pero como los inquisidores no acababan de saber muy bien de qué se les debía acusar, los dejaron en libertad después de asustarlos con serias adverten-cias y después que los atemori-zados masones se reafirmaran en su fe católica y se compro-metieran a no reabrir a la logia. Aquellos primeros masones de Barcelona permanecieron unos años inactivos, pero en 1755 volvieron a levantar co-lumnas. Incluso se habían in-corporado nuevos miembros, como el sacerdote Antonio de Servia, Bernardo Ologhnen,

Pedro Vallescar y Francisco Rosell. Poca vida tuvo en su segunda época, pues nue-vamente fue denunciada en marzo de 1756, y esta vez la Inquisición actuó más contun-dentemente. La denuncia partió de uno de los nuevos hermanos, De Serbia, que había sido introdu-cido en la logia por el también sacerdote Vallosera. Parece ser que a los pocos meses de ser iniciado se arrepintió. De nue-vo, todos los miembros de la logia comparecieron ante el tribunal, unos voluntariamente y otros después de ser deteni-dos al ser delatados. Grau fue detenido en Valencia. El problema de los inquisi-dores volvía a ser el mismo: de qué acusaban a los masones. Y

empezaron a buscar argumen-tos en los testimonios de cono-cidos de los detenidos. Manuel Planas, un músico de la cate-dral, declaró que había oído a Serrat hablar "con desprecio de la misa". Una mujer, Rita Fra-ber, explicó que Serrat tenía un libro que enseñaba tener sexo de treinta maneras diferentes". La sífilis a debate Otro testigo, el abogado Tomás Vilajuana, acusó Serrat de leer libros prohibidos que "despreciaban la religión". Ser-rat admitió haber sido masón en el pasado, pero que ya no lo era, por lo que los inquisidores decidieron torturarlo. Pero al quitarle la ropa descubrieron que padecía sífilis. Este hecho abrió un debate en el tribunal sobre los efectos peligrosos que las torturas podí-an tener en el preso. Según Martínez Millán, la documenta-ción del proceso no aclara si Serrat fue o no finalmente tor-turado, pero sí que la logia fue definitivamente clausurada. También se sabe que Vallosera estuvo un tiempo preso. En Barcelona, la Inquisición tenía su sede en el que hoy es el Museo Marés y el Palacio Real Mayor, en la plaza del Rey (imagen superior izquierda).

LA INQUISICIÓN CONTRA LOS MASONES DE BARCELONA

U na de las característi-cas de la personali-dad del conejo de dibujos animados

Bugs Bunny es su peculiar voz. En realidad pertenecía al que quizás ha sido el actor de voz más importante de Estados Uni-dos, el masón Mel Blanc (1908-1989). Empezó en la radio, donde dio a conocer el talento que le valió el apodo de Hom-bre de las Mil Voces. En 1936, fue contratado por la Warner Brother Pictures para poner voz a sus personajes de dibujos animados. Bugs Bunny fue el que le dio más fama, pero Blanc tam-bién fue la voz de otros dibus populares, como Piolín, Porky, el Pato Lucas y Speedy Gonza-lez. Blanc, al contrario que Bugs Bunny, odiaba las za-nahorias, que sin embargo tenía que mordisquear continuamente como parte del doblaje del co-nejo. A continuación, tenía que escupírlo de inmediato en un recipiente, según reveló él mis-mo en sus memorias. En 1960, fichó por Hanna-Barbera, dan-

do su voz, entre otros persona-jes, a Pablo Mármol en los Pi-capiedra. Blanc pertenecía a la logia Mid Day 188 de Oregón, y tam-bién formaba parte muy activa de la orden de los Shriners, un club formado por masones que centra su actividad en el soste-nimiento de centros hospitala-rios en Estados Unidos y que se caracterizan por llevar un fez con simbología islámica (imagen sobre estas líneas.

MEL BLANC, LA VOZ MASÓNICA DE BUGS BUNNY