N° 162 ARIANY Gener-Febrer 1988

JA TENIM ESCUT

Dia 18 de gener el Consistories va reunir en sessió extraordinà-ria per tal de tractar entre d'altresassumptes, l'aprovació inicial del'Escut d'Ariany.

L'escut, com podeu veure, elforma el cotoner en flor, damuntun fons color ocre.

Tr.es claus creuades, dues depetites i una de més grossa quesimbolitza la independència d ' A-riany respecte a Petra (a l'escutde Petra, hi ha tres claus comple-tament iguals) damunt un fonsvermell. La M mariana, que haestat l'emprada fins ara a l'en-cuny de l'ajuntament d'Ariany,damunt un fons cel. La cuatri-barrada i la corona reial.

-î- ESCOLA

NOTÍCIES DE L'ESCOLA

Dia 5 de Gener.- La Coral Infantilde l'escola d ' Ariany fa la seva presen-tació fent un petit concert a la parrò-quia, abans del repartiment de les jo-quines. Pel poc temps que du assajantho. va fer bastant bé, llàstima quel'acústica, i l'emoció dels pares i elsnins no acompanyàs l'audició.

Dia 17 de Gener.- L'escola parti-cipà amb dues carrosses a la festa deles benei'des de Sant Antoni.

Una carrossa, amb la grarr majoriade nins grans, es va vestir d'orquestra,mentres l'altra era una col.lecció depagesos i animalons. Era la dels méspetits. Tant una com l'altra tinguerenuna bona aceptado i varen ésser pre-miades.

Les carrosses anaven adornades dedues gloses, aquesta es va fer expressa-ment per noltros:

"Sant Antoni és un gran santque li agrada molt sa festa;per això I 'acompanyam,

. tots els a/./ots d'A riany,amb aquesta gran orquestra".

Dia 27 de Gener. L'escola va devisita al campament que el regimentd'Infanteria Palma 47, tenia instal.lata la possessió de Mont-Blanc. Aquestavisita va ésser promoguda pel mateixregiment, que. vengué a convidar-nos.

A Mont-Blanc, els nins poguerenobservar totes les instal.lacions i l'equi-

pament que tenin per allà. Així i totvàrem tastar uns panels que feien ells ique, segons van dir, en berenaven cadadu.

Dia Ì T de Febrer.- Festa de lesCarnestoltes.

Enguany a l'escola hi va haver fes-ta gran perquè a més de les disfresseses va fer una xocolatada, en la que esvaren juntar els nins de ca les monges iels de l'escola.

Una vegada tots amb la disfressa,van anar a fer una volta pel poble/comsi fos una petita rua, acompanyats decançons, i de festa.

Com a darrera notícia, direm quel'escola, des del mes de desembre, estàadscrita al Programa de promoció de laSalut dental, del servei d'EducacióSanitària de les escoles d'Infants, delConsell Insular de Mallorca.

Aquest programa de prevenció ieducació, consisteix amb una informa-ció, i desenvolupament d'aquesta, dinsla classe. Tenim material bibliogràfic ide fitxes.

L'altra part d'aquest programa,és laque podríem qualificar de preven-ció: glopejam fluor un pic per setmanadins la classe.

Aquesta promoció, el Consell In-sular té previst que es faci durant total'E.G.B.

ARIANYRevista Local IndependentAdreça: Forà, 14. 07529 ArianyTelèfon: 66 1237Imprimeix: "Apóstol y Civilizador" Petra.Dipòsit Legal: PM 207-1971Col laboren: Col.legi Públic d' Ariany, Parròquia d'Ariany, Associació

de Pensionistes de la 3a edat d'Ariany, Margalida Taberner Ribot.Fotografia: Joan Ferrer RamisRedacció i Montatge: Gabriel Frontera Mestre. Maria Mestre Ribot,

Jaume Tabemer Ribot, Catalina Pont Julià, Joan Molinas JuliaNota: La Revista no s'identifica amb els diferents escrits que en ella

apareguin, aquests expressen únicament l'opinió dels seus autors.

EL CARNESTOLTES DE 1988

Una vegada més, al nostrepoble, i a altares molts, han arribatuns dels dies més alegres i divertits ••de l'any. Em reférese al carnes-toltes. Aquest any hi ha hagutmolta participació tant a l'escolacom al Local.

El dijous, dia 11 de febrer,tots els nins de l'escola i de cases monges i també algunes doneses disfressaren i sortiren al carrer.

Ens vàrem reunir tots a la pla-ça. Cantàrem, ballàrem i féremun poc de renou.

El millor va ser la xocolatada.Xocolata i ensai'mades per tot-hom. Pel dijous ja bastava. Peròel carnestoltes no havia acabat,ni prop fer-hi.

El dissabte, dia 13 de febrer,al vespre, una part considerabledel poble i altra gent que no hoera, es disfressaren i anaren al"Local". N'hi havia de tota clas-se: que feien por, que feien grà-cia, que eren guapos...

Hi va haver rifes i un aperitiuper a tots. També actuacions mu-sicals i un obsequi per tots elsparticipants en la gran festa.

Baix del punt de vista de mol-ta gçnt va ésser un èxit i la gentho va passar bé> que és el més im-portant en una festa com el car-nestoltes.

Pere Obrador Bauçà.

* El dissabte dels Reis, 5 de gener,va fer la seva presentació la coral infan-til d'Ariany. Malgrat el repertori decançons no fos molt extens, tinguemen compte que fa tan sols dos mesosque s'ha formada, ho varen fer moltbé. Esperem sia prest la pròxima actua-ció.

* Després de l'actuació de lacoral, els Reis Mags repartiren els rega/sals nins d'Ariany, que no se 'n parienavenir de què el rei negre no duguésenguany betum per sa cara. Tampocno va mancar s'intèrprete dels reisque de cada any parla millor les llen-gües d'Orient.

* Dia 10 de ge'ner es va celebrara Son Servera la V Trobada de dimonis.Tot un espectacle de barrufets, banyesde tota mida, de tot color i fesomiesde les més ferestes que us pogueu imagi-nar. El dimoni d'Ariany tampoc no hiva voler faltar i l'hi va acompanyarSant Antoni. Els varen rebre ambaquesta glosa:

En aquest gener d ' enguanyfan festa tots es dimonistambé Tonines i Tonisi es dimonis d'Ariany. •

* I el dissabte de Sant Antoni,foc i fum pels nostres carrers com maino ho havíem vist. Enguany foren J1els foguerons que es cremaren al nostrepoble, i tots ells amb bona taula para-da i bauxa fins tard. L 'Ajuntament elsva obsequiar a tots amb una ensaimadai un parell de botelles de cava.

DIA A DIAEl diumenge, comès ja tradició, el

solemne ofici en honor a Sant Antoniamb D. Francesc Ramis, acompanyantamb l'orgue al coro parroquial, i vapredicar D. Pere Ribot Mestre, TOR,fill d'Arlany.

El mig dia Sant Antoni í el dimonireplegaren pel poble les joies del sorteigde ses beneïdes, i enguany hagueren decanviar sa somera I es carretó per unafurgoneta, degut a la pluja que va fer

fins just abans de començar ses benei'-des.

Malgrat el mal temps.hi haguémolta gent que va acudir a veure des-filar les carrosses I comparses. Els pre-miats foren els següents:

1er.. L 'Infern20/7. Coral Infantil3er.- Benei'da d'animalons4°rt.- Sa Peluquería5e,- Escola de Ball: Ses nines.6è.- Els Quintos.Comparsa: Ses Mòmies.* El passat dia 11 de febrer, Di-

jous Llarder, I ' escola va organitzar unarueta juntament amb els menuts de CaSes Monges, es varen desfressar tambéun parell de mares. Desfilaren pels nos-tres carrers i acabaren després amb unaxocolatada a la mateixa escola.

* Ei dissabte següent, dia 13,'l'A-juntament organitzà un ball de disfres-ses al Local Parròquia/ que va esser totun èxit.

L 'assistència de públic fou massi-va, tant de disfressats com de gent perveure Jio, hi hagué obsequis, rifes I re-fresc per a tots els desfressats, i al final

ftOUrVX» -•

es premiaren les millors disfresses.

* El 2 de febrer, diade la Mare deDéu del Candaler va ésser notícia, perdesgràcia, per l'absència de candelesbeneïdes a la missa, i encara, més ho vaésser l'endemà la manca de la benedic-ció dels fruits i de la invocació a SantBlai, i de la unció al coll d'oli de SantBlai. .

La gent no s'explica com a Arianyes lleva aquesta hermosa tradició quanper a tota Mallorca es segueix-fent, iperquè en tenim altres que pareix ésserque han desaparesgut de quasi totaMallorca, com són les cofraries, ( i queconsti que res hi tenim en contra). Queno donin llorer per Sant Josep per man-ca de llorers ho entenem, que no donincandeles per estalviar (hem de fer sesteulades noves) també ho podem enten-dre, però per un poalet d'aigua!,senyor rector... no val la pena no que-dar bé davant Sant Blai.

* Pluviòmetre.Gener:Dia J.- 4//m2

13.-14.-15.-18.-

3357

. 7 9 _ }8 „

40 l/m2

Febrer:Dia 25.- 3 l/m2

•26.- 4 "29.- 4 "

11 l/m2

AVUI XERRAREM DE...Aquesta és una nova secció on

aniran sortint uns temes que potser ha-gin fet un poc de la nostra històriad'Ariany, a vegades hem sentit dir quela millor història és la que no està escri-ta i és la que ens conten els de mésedat, tal volta és una història d ' anècdo-tes, però això no té res que veure i elque volem fer és anar cercant aquestesanècdotes que pertanyen en el nostrepoble. Els temes que aniran sortintcreim que seran de ï ' interès de la gentjove i de la gent major; de la gent joveperquè podran sebre coses que fins araignoraven i per la gent major per recor-dar un temps passat que ells han viscutamb més o menys alegria.

Per començar hem escollit el temade la Banda de Música que hi va havera Ariany, el fet és que varen existirdues bandes, avui en parlarem de laprimera, a la pròxima revista ho farem

de l'altra.Aquesta banda de música va ser

fundada a principis de segle, i el princi-pal promotor de la mateixa era l'amoAntoni Mestre Mestre (Pavana), aquesthome els vespres anava d ' Ariany a Pe-tra a peu per aprendre un poc de solfeigper començar a tocar, i anava a ca untal "mestre Antoni Mancando" que liensenyava el solfeig.

L'amo Antoni "Pavana" quan enva sebre un poc envà ensenyar a altreshomes i formaren la primera banda demúsica, els components de la mateixaeren: Antoni Mestre Mestre (pavana),que tocava el bombo; Miquel MestreMestre (pavana) tocava la bombardina ;Joan Mestre Mestre (pavana) tocava el

."cometí; Llorenç Mestre Mestre (pava-na) tocava el baix; és curiós el fet dequè quatre germans tocassin. També hihavia l'amo Pep Tugores Genovard

LA BAÇJDA DE(roig) que tocava el sobrebaix; PerePep Cànaves Montserrat (cànaves) toca-va la caixeta; Bernat Font Gelabert i(xisquet) tocava els platillos; GuillemGenovard (groc) tocava el clarí i avega-des el cometí; Biel Maimó Cànaves(comte) tocava el clarí; Pere MestreFont (pollo), Pep Lliteres Pallicer (mes-tre Pep ximena), Pere Lliteres Mestre,Toni Font (llebre) tocava el clarí,Miquel Cànaves (tubet), Antoni Mestre(de sa posada), Jaume Frontera (ro-quet); a més d'aquests que eren elsmúsics hi havia en Salvador "Miaño"que era el que duia el bombo, dins totaaquesta relació hi havia els més vellsque la varen començar i els més joveseren els que la continuaven, no varentocar tots al mateix temps. Hem defer notar que de tots els músics nomésn'hi ha un de viu que és l'amo BielMaimo Cànaves (comte).

S, --l Jr-kiA'«Vi

f : !» V¿ '-.¿JT/<v. *•. _*.«>*.^

^•^^^^" ' •

•^mmfcir* T^ ' '

XraVf" -»ï* f , vgŒE.»«r vxi *m

Començant per l 'etquerra:1.- ANTONI MESTRE MESTRE 5

(L'AMO ANTONI BARXO) 6.2.- PEP LLITERES PALLICER (MES- 7

TRE PEP XIMENA) ¿3.- ANTONI FONT (LLEBRE) g4.- JAUME FRONTERA (JAUME DE ¡Q

SA FIGUERETA)

FOTOGRAFIA DE LABANDA DE MÚSICA

JAUME B AUCA (GUAPO)PERE MESTRE FONT (POLLO)ANTONI MESTRE (DE SA POSADA)BIEL MAIMO CÀNAVES'(COMTE)GUILLEM GENOVARD (GROC)LLORENÇ MESTRE MESTRE (PA-VANA)

11.- MIQUEL MESTRE MESTRE (PAVA-NA)

12.- PERE LLITERES MESTRE13.- PEP TUGORES GENOVARD (ROIG)14.- MIQUEL CÀNAVES (TUBET)16.- JOAN MESTRE MESTRE (PAVA-

NA)

MÚSICA (I)Aquesta banda va augmentar fins

als anys 50 que per diverses causes,com podien ser malaltia, mort, vellesa,

etc., dels seus components, es va desfer.Normalment solien actuar a les

principals festes del poble, com perexemple el Dijous Sant, el DivendresSant, el dia de Pàsqua, el dia del Cor-pus a les processons, també els hora-baixes d'estiu dels diumenges tocavendamunt la plaça i tota la gent anava asentir-los, per les verges també anavena fer serenates; hi ha constància de quèper Santa Práxedis anaven a tocar aPetra i també al poble de Vilafranca,però principalment era una música alservei de la Parròquia, per la festa delpoble anaven a missa i es posaven allàon ara està el Sant Crist i quan el cape-llà alçava Déu tocaven la marxa reial.

Aquests músics no cobraven res,normalment quan anaven a tocar a po-ble extern ho feien pel sopar, Don Mar-tí Truyols a vegades els convidava a ferqualque berenada a Son Bauló.

D'aquesta Banda encara en podemveure alguns dels instruments que em-praven, estan exposats dins el cafè del"Local".

Això ha estat la poca informacióque hem pogut trobar d'aquesta pri-mera banda, llevat d'algunes actuacionsde caràcter especial creim que pocacosa més en podem dir.

Catalina Pont iJaume Taberner

*NOVA ETAPA

Com ja haureu pogut veure enaquest número, hi ha hagut canvis. EnJoan Genovart, segons va explicar aldarrer número, ha decidit deixar decol·laborar per motius personals i queno som qui per discutir.

Què puc dir? Idò que em sab greu.Què perquè? Per començar, perquèdeia les coses amb gràcia, encara queno caiguessin bé; per seguir, perquè esromp un grup de treball que hem duituna sèrie d ' anys una feina amb il.lusiói per acabar perquè no és que precisa-ment sobrin molts de col·laboradors aaquesta revista.

Però, "A rey muerto, rey puesto".Aquesta "Fulleta", va sentir molt quanD. Mateu Amorós hagué d ' abandonarAriany, i per tant aquesta publicació.Aleshores, tothom pensava que aquestapublicació desapareixeria. No fou així.És veritat que tal volta amb ell tenguésmés qualitat, recordau les pàgines dehistòria que ell publicava i que amb laseva fuita varen desaparèixer; però percontra, es varen augmentar el númerode pàgines impreses i les seccions, tot aforça d'il.lusió, molta feina, incom-prensions, disgusts i per damunt tot,

conscients-de les nostres limitacions."Ara, per altres motius, també ens

deixa En Joan. Té les seves raons i deixaaquesta secció que ha agradat o no haagradat, però el que és segur és que noha deixat indiferent al poble, prova dela seva aceptació.

I la vida segueix. Entren nous col-laboradors. Es faran noves seccions i siDéu ho vol, cada dos mesos amb més omanco puntualitat la Fulleta estaràentre les vostres mans.

Què pretenem? Lògicament, nofer càtedra ni declaracions de principisa cada pàgina. L'únic que volem, éscontar el que veim al poble i escriure lahistòria nostra de cada dia. No sompartidistes ni estam casats amb ningú,el que així ho creu, no importa segues-qui llegint, ara, el que sí puc dir, almanco particularment, és que no acep-taré mai la crítica feta amb mala inten-ció. Ja es sab que "A poble petit, llen-gua llarga", però, és que per aquí, n'hiha que la tenen de dos pams! Menyscriticar, menys parlar malament de lesnostres limitacions, que les reconeixemi acceptam, i més ajudar i col·laborar.Estam oberts a tothom i mai rebutja-rem escrits i col·laboracions mentres si-guin presentables i no ataquin a perso-nes concretes. Ens arriben notícies i sa-bem que criticau, però la millor crítica,és ajudar a corregir les faltes que tenimi tots ens podeu ajudar i tots en sorti-rem beneficiats, sinó, En Joan se n'haanat, em cansaré jo, es cansarà Na Ma-ria... i poc a poc, una de les úniques,per no dir en aquest moment l'únicamanifestació cultural d'Ariany desa-pareixerà...

•Està en mans d'alguns de vosaltresque així no sia.

Biel Tovell.

ELS QUINTOS INFORMENPer començar l'any nou, o més bé

dit, quan ja havia començat vàrem orga-nitzar la cavalcada dels reis, va ser unacte senzill sense sortir de lo normal,només amb la peculiaritat de què và-rem dur a un home negre per represen-tar al rei Baltasar. Ja que en aquest nú-mero esteim per treure els pedaçosbruts, volem donar les gràcies a l'Ajun-lament per la botella de xampany queno mos varen pagar.

Passant els dies, IRS hores, els mi-nuts... arribàrem a les festes de SantAntoni, aquí sí que vàrem fer sarau ibulla, el dissabte férem un gran fogue-ró davant es "solar", després de costo-ses gestions amb els veihats correspo- [nents, aquesta nit va ser una nit ;"G DAY", cantàrem cançons i anàrem ia cantai-ne als altres foguerons. Des-prés de fer aquest esforç d'anar-hi no-més hi va haver un sol foguero dels déuque ens convidas a beure, això es diuvoler bé als quintos! suposam que vaser perquè no ens engatàssim, si aquestfou el motiu, gràcies pel detall.

El dia de Sant Antoni vàrem fer

un poc de "SHOW" amb una carrossa,feta un poc de manyar, ara vos adjun-tam les cançons que vàrem cantar eltemps de les Benei'des:

Sant Antoni n 'es vengutamb un ase amb quatre camessi sa dona no té mamess'homo queda ben fotut.

Sant Antoni de ses moixosnostros quintos guardautant ses b ones com ses coixesa santa Rita encomanau.

Sant Antoni para llovesper dins mates i clapenper guanyar quatre doblersper fer ses teulades noves.

Sant Antoni n 'es venguti amb sos quintos d 'Manyno hi ha res més fotutque anar begut tot l'any.

Sant An toni està de vagaperquè no cobra jornali ara s'ha fet concejalper tenir més bona paga.

Per a pasco si ho trobauhem d'anar a cantar panadestant si fa fred com si ploucom si caven ses teulades.

També volguérem posar- la notagraciosa a Tacte i "x¡fonarem" a lagent (sense mala intenció) després dela darrera cançó férem trencadissa deteules per recordarais que no es recor-daven que han de fer unes teuladesnoves.

Quan haguérem fet això una per-sona va dir "tal com són fan les coses",això és un petit detall dels molts queens han fet que, si hem de dir la veritat,trobam que no hi venia a conte i si nol'hem mal interpretat creim que voliadir que els "burros" fan "burrades"cosa que noltros no podem presumir,ni de ser "burros" ni de fer "burrades",perquè si un dia ens hi posam a fer-ne,a qualcú li fugiran les rialles.

Hi ha gent dins el nostre pobleque pareix que està emprenyada ambaixò de ses teules, ja diuen "qui té laeoa de paia aviat se l'encén", aquestano era la nostra intenció però en vista

de l'èxit no ens en penedim gens delque vàrem fer i si a qualcu no li va agra-dar i es va emprenyar més mal està eliperquè tanmateix ja està fet i no hi hares a fer, encara més, noltros tambéens hem hagut de beure moltes decoses que consideram insultos contrala nostra personalitat, que ens han hu-miliat i ofès i per no tenir-vos amb lesganes de saber-ho, en podem dir qual-cuna, per exemple, ens han dit, parau-les textuals, que "vos vàreu posar al'altura dels mariers" això ho troba muna ofensa contra la nostra persona ivolem dir a aquesta que si noltros ensvàrem posar a aquesta, ja sabem queestà lleig dir-ho, però volem que enquedi constància del fet, no sabem aquina altura es va posar ell el dissabtede Sant Antoni, als foguerons. Creimque per una persona que desenvolupael càrrec que està-desenvolupant aques-ta persona dins el nostre poble, va que-dar molt baix i vulgar el que feia. Jasabem que hi ha llibertat de fer el quees vulgui sense fer mal a ningú i queaquesta podria ser la seva resposta a laseva actuació, així que nosaltres agafà-rem aquesta llibertat el dia de lo de sesteules, creim que fa empegueir quepersones com aquestes es puguin aficaramb aquests temes que són més perriure que per agafar-ho en serio. No vo-lem deixar el tema enterrat i haver derebre totes ses bofetades noltros, lesnos hem de repartir, si hi ha gent queno sap agafar les curolles dels quintosun poc en broma, val més que n'apren-gui perquè sinó més d'una vegada ensestirarem es monyo.

ELS QUINTOS.

Çf*iKIÉIXt*2XlftÍ?

ASSOCIACIÓPREMSA FORANA DE

MALLORCAComunicat de Premsa

L'Associació de la Premsa Foranade Mallorca vol fer públic la seva soli-daritat amb les emisores de ràdio i detelevisió local, que recentment han so-fert escorcolls i denúncies, al tempsque ens felicitam per la constituciód'una federació d'emissores per defen-sar el dret més elemental de llibertatd'expressió reconegut per la Constitu-ció.

Sant Joan, gener de 1988

RADIO JOVELa direcció .Genera/ de Joventut

ha posat en funcionament fa "RÀDIOJO VE", que. tal com ei seu nom indi-ca està adreçada principalment als jo-ves, í té com a objectius, entre d'altres,informar de la realitat quotidiana I es-pecialment de la problemàtica juvenil,difondre les activitats i les Iniciativesque afecten a la joventut I que es gene-ren des de l'Administració o bé desdels mateixos joves; ésser un marc dedebat i d'opinió dels temes d'interèsjuvenil; facilitar mitjançant la Informa-ció la formació integral dels joves iobrir un camp experimental .per alsjoves estudiants de periodisme o pelsinteressats en el món de la comunica-ció.

OBRA CULTURAL BALEAR

ASSESSORAMENT ALS SOCIS(Recepció de TV3en Estéreo-Dual)

A partir del 15 de març es rebrà ales Illes Balears la TV3 en estéreo-dual(bilingüe).

Permetrà escollir entre la versió encatalà i la versió original (anglès, ale-many, francès, etc.) de pel.lícules, sè-ries, etc.

En benefici dels socis i davant elgran nombre de consultes rebudes,OBCi Voltor cream un servei d'assessora-ment-sobre totes les informacions rela-tives a aquesta notable millora de l'o-ferta de la TV3.Telfs: 71.79.48 y 71.48.57. Matins de10a12h.

1

í

ïS

\Jss5

JJiJ$

5íJ

J

J

íííí

s. w . •—-%'--* *-- «--v *~-v«w^\_%~* *—* «_^

CAMPANYA DE CONTROL DERADIOACTIVITAT

La Conselleria de Sanitat i de Segu-retat Soc/al ha realitzat des del 75d'octubre de T987 fins a princìpi defebrer, una campanya de control deradioactivitat a aus migratòries. Lesmostres s'han analitzades als laborato-ris del Ministeri de Sanitat i Consum idel Centre d'Investigació Energètica,mitgambiental i tecnologia (anomenatabans Junta d'Energia Nuclear)

Els resultats obtinguts són els se-güents:Mostres analitzades 81Mostres amb radioactivitat

NO detectada 76Mostres amb radioactivitat

detectada 5Forcen tatge de pòsitivitats 6, 7 7

Les xifres de les cinc mostres posi-tives, són les següents: 91, 87, 149 i 79bequerelios /Qgr,

També s'han analitzats 5 mostresde esclata-sangs que han resultats ne-gatives en quant a contaminació radio-activa.

8 ENTREVISTA A: MIQUEL BAUZA MAYOLSAIG: Cercant al diccionari, un

sa ig, és el funcionari encarregat de fer <les citacions, crides i altres manifesta-cions de l'autoritat municipal.

Aquest càrrec, a Ariany, quasi béha estat dinàstic, ja que fa prop de sei-xanta anys que ha estat en mans de lamateixa família. Primer fou el pare,després, quan va morir, va passar amans del seu fill que ha desenvolupat .aquesta funció al llarg de 27 anys i que 'si Déu ho vol es jubilarà el proper mesde març.

Que podem dir de l'amo En Mi-quel? Crec que una sola paraula el defi-neix: Bondat. És un home que comuni-ca pau i bondat, un home que ha viscuta cavall entre l'Ajuntament de Petrai el d'Ariany i que ha vist i viscut mo-ments trascendental de la nostra histò-ria, no oblidem que abans d'indepen-ditzar-se Ariany de Petra, l'amo EnMiquel dependia directament de l'A-juntament petrer, i pràcticament eral'enllaç entre el Balte de Petra i el pe-dani d ' Ariany, ja que era a través d ' ellque es feien i enviaven els encàrrecs.

Però anem directament al que ensconte el nostre sa ¡g.

Quants d'Anys teniu ara?Es mes de març en faré seixanta

cinc.

Quants en fa que fels de Saig?Ara en fa exactament, vint-i-set i

dos mesos.

Quant hi vàreu entrar?Quan va morir mon pare. Ell enca-

ra no estava retirat, llavors es retiravenals 70 anys i ell en tenia 67. Jo, sa veri- ¡tat, és que no m'ho havia plantejatmai ésser sa/g, però davant aquella si-tuació, vaig fer un pensament j'a quejoestava sense fer feina i vaig dir: Prova-rem a veure si m'agrada i ha estat aixíque he estat fins ara.

Quo recordau del vostre pare?Me'n record principalment de

s'època d'es Moviment. Es vespre feiases crides i com que mon pare no sabiallegir, /o l'havia d'acompanyar i llegirels escrits que cridaven els ¡oves a files.Es feia de vespre, perquè era quan sagent venia de foravila de fer feina.

|

Quants d'anys hi va fer es vostropare de saig?

Trenta i pico.

I quina diferència hi ha entre unsaig d'un temps i un d'ara?

Avui, s'està molt millor. Un temps,els feien fer molta més feina. Jo recordque a mon pare, li feren fer s'aljub neti es pou bo també. Un temps, feien cri- jdes, però ara tot ha evolucionat, i en-

lloc de crides, es fan /letreros i es po-sen als bars, botigues, etc. ,

Com eren ses crides?Es feien per tots es cantons d'es

poble. Començava per Sa Creu i peravall fins haver acabat tot es poble.Primer ho feia tot a peu, però al finalja anava en so mo'toret.

Hi havia dues classes de crides, sesque m 'encarregava s'Ajuntament i sesparticulars. S'Ajuntament, em manavafer crida quan, per exemple, era s'horade pagar arbitres. En aquests casos,agafava es tambor i després de fer unsquants redobles per cridar s'atenció desa gent i que sortí's a fora, deia:

"Se fa sebre a n 'es públicper orde del senyor alcalde,que...

I acte seguit, exposava lo quem 'havien manat que anuncias.

Si no era l'Ajuntament, sinó queera un particular que me venia i medeia: "Vols fer una crida per anunciartal cosa?" També ho feia. El cas mésfreqüent, era quan venien es marxan-dos a sa plaça, ja fos per vendre sabates,roba, olives, o qualsevol cosa. En a-quests casos, agafava sa corneta i tarn- !bé anava a fer crida i per exemple, en \cas que fos un marxando de roba, deia:

"Se va sebre a n 'es públic,que qui vol comprar roba bona I barata,que vagi a sa plaça".

També es podia donar es cas quequalcú perdés alguna cosa i em dema-naven si podia fer una crida perquè litor nassin sì la trobaven. En aquests ca-sos, deia:

"Se fa sebre a n 'es públic,que tal persona ha perdut tal cosa,es que ho trobi, que li torni,hi haurà qualque cosa de trobis. ". !

Quina diferència hi havia entreuna crida de s'Ajuntament i una altraparticular? j

Per començar, ses manades per

s'Ajuntament, estaven precedides perredobles de tambor, montres que sesparticulars, estaven anunciades per sacometa o sia, que sa gent, abans desortir al carrer, ja sabia si era una cridaoficial o particular. A més, ses manadesper s'Ajuntament, sempre comença-ven dient: Se fa sebrer a n 'es públic,per orde del senyor alcalde, mentresque ses particulars, no anomenava perres es batle.

En tant de temps com heu estaten aquest càrrec haureu conegut moltsde baties?

Has de tenir en compte que vaigdependre de Petra vint-i-un anys i pertant depenia del batle d'allà, aquí no-més hi havia un batle pedani. Jo, dospics a sa setmana, anava a s'Ajunta-ment de Petra i duia els encàrrecs.

En total, he conegut quatre batiesde Petra, En Pedro Bonn(n. En MiquelComas, D. Toni Bauzà i D. Toni Oliveri 4 d'Ariany, l'amo En Toni Pavana,En Melsiòn Julià, En Gori Obrador iEn Toni Pascual que éses d'ara.

Teniu qualque record especial decada un d'ells?

Tots han estat molt bons amb mi isempre he pogut fer el que he volgut,però un record especial el tene de l'a-mo En Toni Pavana, ja que va esser enes seu temps que me vaig casar i me va

donar quinze dies de permís. Per cert,quan feia vuit dies que m'havia casat,ell va morir i vaig haver de tornar de salluna de mel.

Heu tengut qualque dificultat pelfet d ' ésser saig?

Sempre hi ha qualque cosa, peròsense importància. Sempre he procuratdur-me bé amb tothom, i no he tengutmai desunions. En quant a dificultats,a vegades no he pogut anar a qualquepuesto perqué estava de servid, però,això ho duu sa feina.

Si tornàssiu néixer, voldríeu tornarésser saig?

No, crec que no. Bé si no trobésres més si', però és una feina on no tepots fer molt amunt.

Com és que novos ha agradat?No és que no m'hagi agradat,

però es temps moderns duen moltescomplicacions. Un temps tot era mésbo de dur, ara cada dia te compliquensa vida.

Segons tene entès, per suplir-voshi haurà oposicions, què trobau d'això.Creis que n'hi haurà molts que se pre-sentaran?

Il ES SAIG D'ARIANYLo de ses oposicions trob que està

bé, i crec que n 'hi haurà molts ques'hi presentaran, ja que lo de sa feinaestà molt malament i hi ha molts dejoves que en cerquen.

\ ja per despedir, voleu des d'aquí'dir qualque cosa al poble d'Ariany?

Si'. Que estic molt content d'es

poble i que crec que no tene a ningúofès. Si pensas que fengués qualcúagraviat, ara mateix aniria a demanar-liperdó, però gràcies a Déu no és així.Estic molt content i lo més important,és que me 'n vaig amb sa consciènciaben tranquil Ja.

BIEL TOVELL

Vint-i-set anys ara faràque en Miguel Saig a Ariany va venir,quan son pare va morir,ell llavors ho rellevà,i ara de saig acabarà,perquè més no pot seguir.

Vint-i-set anys de servici,¡a n'espoblearianyer,ell sempre amb tuts ha quedat bé,

< i crec que d ' ell ningú té mal ícia,i ell sempre ha complit es servici,i fent lo que havia de fer.

Ara es saig ja no fa crides,amb lo tambó p ' es carrer,

ara ja és més bo de fer,perquè ses ordres queden escrites,aun tauló ben escrites,que hi ha dins cada cafè.

Déu et conservi s'humor,Miquel Saig i és sa darrera,i es temps que de vida et queda,tenguis pau i unió

i un duro per gastar-lq,sempre a dins sa cartera,que això és sa millor manera,per una vida millor.

Joan Frontera

PERSONATGEEl personatge d'aquesta vega-

da l'atribuïm a Sant Blai per ésserun sant que té una gran tradiciódins tota Mallorca, com tots sa-bem Sant Blai és l'advocat delmal de coll i la seva festivitat,pels qui no ho saben és el dia 3de febrer, per ésser l'advocat deles malalties relacionades amb elcoll, la tradició és anar a beneircaramel.los i altres llepolies i anara posar-se oli en el coll, bé , éstradició en els altres pobles deMallorca, perquè al nostre això jaha passat de moda i per primeravegada des de fa molts d'anys noes va fer la tradicional benei'da deSant Blai.

Esperem que per ser l'únicpoble de Mallorca que ha passataixò, ara no hàgim de pagar lesconseqüències i patiguem mal decoll tot l'any.

NOTÍCIAJa era hora! segurament pen-

saran molts quan vegin la notíciad'aquests mesos, a la fi ja tenimescut!, idò sí que encara que hagiarribat tard (ja fa quasi cinc anysque som independents) ja tenimescut que representa el nostrepoble, aquests mesos el nostreAjuntament va aprovar el queserà l'escut d'Ariany i que ensrepresentarà enllà on figuri,aquest escut ja està encarregat al'escultor que l'ha de fer i llavorsl'haurem de dur a Lluc.

Ara ja no haurem de passejarpus el quadre que hi ha a la rec-toria per aquí i per enllà per po-der donar constància de la nostraidentitat, a lo millor ara ja s'hau-rà acabat amb la petita polèmicaque hi havia entqrn a aquesttema.

10

BALANÇ ECONÒMICDE LA PARRÒQUIA D'ARLAN Y

DE L'ANY 1987

ENTRADESCoUectes ordinàries 491.400Donatius per a la Parròquia. . . 7.500Caixonets 35.200Festa de S. Antoni 54.800Bar Parroquial 336.000Ajuda del Bisbat 147.000

1.071.900Donatius per les obres de les

teulades 392.2001.464.100

SORTIDESObres de conservació i

reparació 48.900Compres per a la Parròquia . . 10.7003 caixes de Hantions pel

Sant Crist 15.378Gastos de funcionament.. . . 114.0548.000 sobres per col·lectes de les

teulades 20.000Gratificació a les religioses. . . 18.000Retribució al rector (18 mensuali-

tats de 23.500) 329.000Gastos d ' IV A pel lloguer del bar

Parroquial . . . 67.000636.032

LIQUIDACIÓEntrades 1.464.100 PtesSortides . 636.032 Ptes

828.068 PtesSaldo 1986 872.692 Ptes.

Saldo actual 1.700.760 Ptes

MATRIMONIS

Desembre.Dia 12.-En Joan Matas i Ribot amb

Na Franciscà Curient i Maimó,naturals d'Ariany.

ESGLÉSIADEFUNCIONS

Gener.-Dia 3.- Josep Sansó Baucá, fadrí, a

T edat de #£ anys (Teco).

Dia 5.- Maria Ribot Billoch, fadrina,de 72 anys. (BiUoch)

K

• Jerònia Ramis Ribot, casada,de 64 anys d'edat. (Pou)

Dia 9.- Bàrbara Pastor Font, viuda, de78 anys d'edat. (C<w*elJou)

Febrer.Dia 29.- Antoni Mestre Capó, casat,

de 62 anys d ' edat. (Capó)

Enhorabona

UN ESPACIO PARA DIOSUn Dios en espera de los hombres

Yo soy Jesús del Sagrario,que siempre estoy entre vosotroscomo amigo y compañero,y amorosamente os esperoen mi humilde "cabana";pero ¿quién me acompaña?Si', estoy muchas veces solo.

Soy para vosotros hermanoy me tendis por extranjero.No temáis, porque os amo,y venid, porque os espero.

No sabiendo que hacer, un día,para quedarme entre vosotros;y me hice Eucaristíapor puro amor a los otros.

Y así, siempre estoy esperandoen el silencio del Sagrarioy, de quienes no viven amando,recibo ofensas y algún agravio.

Pero no me canso de esperar,esperando noche y día,porque en la Eucaristíatodos me podáis encontrar.

Y así tenéis entre vosotrosun Dios oculto que os ama,y constantemente os proclama:"Amaos unos a los otros".

Y mientras tanto esperaréa los hombres, que tanto amo;por eso a TODOS os llamo:Venid, que os ayudaré.

Siempre tengo la ilusiónde que un día podré encontrarquien, en el silencio de la oración,junto a Mí quiera estar.

Y así su alma encQntrarágozo en su tribulación,porque mi presencia le darágozo en su corazón.

Oh) Si los hombres supiesenlo que les da la Eucaristía,sin que a verme viniesen,no estarían un solo día.

Macedlo así, y encontraréisdescanso para vuestra almay, en este mundo, una gran calmajunto a Mí siempre tendréis.

Sí, hacedlo así, y todos tendréislo que necesita vuestro corazón;seguros de que, en Mí, encontraréis,para vuestra alma, salvación.

Pues, no lo dudéis, y todos ya sabéisque, del mundo, el ajetreotodo es un vano rodeo;pensadlo, y lo veréis.

Por eso, yo quiero decirte a tique en el Sagrario siempre te espero,porque soy un Dios que te quieroverte siempre muy junto a Mí.

Y así, junto a Mí encontrarásamor fuerte para amary fuerza inmensa para luchar,y después, al final triunfarás.

Mateu Buades Cladera. Rector d'Ariany

-it-

\UÄ.rr.&LVÍ&,

:.-V /ê*

•MAS8a'-»S i'€n

* f'.L.O R A M A L,L O R Q

mu

'<•>.

r-N

m>ij.-

*M:

5ja nostra illa és sortada

parque tenim sa ventura

que nostra 'mare Natura—

de planees l'ha ben dotada.

Per tota'necessirat f• '.

»n es camp hi ha remei.

Plantes pes nostre sorvei

trobarem ben variat.

f f ' h i -Aj pes nostre aliment .

t a u b « pa-T ses malalties

i fter festes i núvies

flors tenim a bastarien t . -

Par apendrs-nos sa lli-yó

anomenant cada can / ,

no acabarien e n g u a n y

Can llarga és sa relació.»

Tenint en conpce s'adat

comencem per s'olivera

i d'es que venen darrera

an deixarem sa aeitat.

Fusta forta.es lladoner,

3 'alzina,arbre frondós.

Si an volea un d'olorós

nao de triar es taronger.

Coa ferro és sa savina,

molt poques en quedan.ja

1- si les volea cant-eaplar

ham d 'anar per la Hmrina.

Arrabassa® ses f i g u e r e s

i no p l a n t a n ametllers.

Ara hi ha més interès

par ses soques de pomeres.

. O-a « « « « « « « « • P - ? * « ' « •t <t

En -es- cenenteri .c iprers

d'avant "Ses. Cases',palmeres

i per damunt ses aceres

de Ciutat, es plataners.

' Si no fos-pés banyarriquers

que Jes roben sa llacor

anirien molt millor

ses filades de noguers.

Hem de cercar sa morera

per nodrir i criar es cucs.

Sn treia un des millors sucs

das fruit de sa - 11 inonera .

flössen Costa i Llobera

v» glosar ¿qua l i bal i pi

pera no va saber dir

si era o no pinya vera.

«t qui lì abrada sa pera

de set classes pot triar

i si és dols un aglà

poc Creurà sa f a m enrera.

Dins es solcs de sa vorera

hi solem veure es. codony

a cada codonya un bony

qua calaent.no fa mangerà.

Par sa banda de Porreres

• f i í trobara. s 'aitiarcoquer

"5'alb-ercoc va das sequer

cap a'tarraa »seranearos .

'Sense ceñir tanca arrel

també hi ha es j inebro .

flors- de boca de lleó

i l lances de cainyanel.

• « • f e « 0 - g - ( i c r í i ? e « « . • * { ; « • ?

Terra iaagre.es garba!í»t

poruga s-a violeta

i sa més-fina oloreta

de sa flor rie sj passió.

Per no haver de b u f j r

tsnizi ecs a pa 301-1-uas

_i per fer ùons esca 1 duns

pastanagues i sat'rà.

Per trobar fonoll aarí

lluny hau-ram. da caminar

i fer un capbussó a In .Tiar

^er ses a lgues yeu re - i i i .

Si volea fer un c u i n a t ,

pa ta t a s , b l e d e s i cols,

arròs, durons i fasols

tendrca...si les hera sembrat. ( *|S »

De ses que veia ca.de dia

n ' / i e n anomenades q u a r a n t a

però ara jo voldria

recordar-vos- una planta

que'és tot una fantasia.

¿Oui no /14 sentit" parlar

da sa flor r o m a n i a ! •

qual padra filosofal

per qui la pugui agafar?

i\

•^p^Sg^.S'" **¿r^y£-. V-' ^JI^CT:

ACCIO SOCIALA través del'àrea d'acciósocial, el Consellde Mallorca

compleix una* tasca assistència!bàsica mitjançant el conjunt decentres que són propietat seva,

m

i amb ajudes a totes les entitatsamb fins socials a Mallorca.L'Hospital General, l'HospitalPsiquiàtric, la Llar de laInfància, la Llar de laJoventut, la Llar dels Ancians iel Patronat Verge de la Salut,

són els Centres que el ConsellInsular té al seu càrrec.Però l'activitat social delConsell de Mallorca no s'acabaaquí..Es concedeixen ajudes anombroses entitats de l'illa,amb importants subvencions.S'organitzen conferències icampanyes de divulgaciósanitària. Se celebren cursos dePrevenció antidroga iantialcohólica a nivell escolar.Es potencia l'organització decongressos i Simposiums mèdics

i es publiquen manuals tècnicssobre temes sanitaris.Aquestes són les tasques demolles de persones quetreballen intensament en elConsell Insular, i obtenen bonsresultats per a Mallorca.

BON CONSELL, BONS RESULTATS.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

ARA FA19 ANYS QUE..

Va aparèixer el primer nombre dela revista Ariany, baix la coordinacióde D. Mateu Amorós, i en ella...

- Es dóna conte del's baptismes idefuncions realitzats a la nostra parrò-quia durant l'any 1968, en total hi vahaver 10 baptismes i 16 defuncions.

- Es va beneir la creu de So'n Bon-any (dia 1 de gener) en recordanca delqui va estar 37 anys a la nostra parrò-quia, D. Martí Truyols Sureda, el de-matf es va celebrar un Solemne Oficien sufragi de la seva ànima, l'horabaixaes va fer la benedicció amb el P. GabrielGenovard, TOR; assistit per D. JordiPascual, rector de Petra; D. Miquel Es-tades, rector de Maria de la Salut, iD. Mateu Amorós. D. Baltasar Coll vapronunciar un petit discurs; el coro par-roquial baix la direcció de D. Pere Juliàva interpretar hermoses composicionspolifòniques.

Els padrins de la creu foren D. JoanGenovard i la seva esposa D. CatalinaVidal, els costos de la mateixa varenser sufragats per la família Genovard-Ferrer i la família Sancho-Genovard varegalar el terreny per col.locar-la.

- Per Sant Antoni hi va haver dosfoguerons a la plaça i un a l'església.

El dia de Sant Antoni hi va haverles tradicionals benei'des enllà on varenparticipar 12 carrosses i va guanyaruna que es titulava "Sant Antoni".

La porcella donada pels Srs. Ferreri Sansó va tocar a En Bartomeu Ribot.

* * *

S I A N AMBT»rr*F LS NADIUS DE

ARIANYELS MORAOORS D 'ARA,ELS ABSENTS Ql'EL'ENYOREN.ELS AMICS QUEL'ESTIMEN.ELS BENEFACTORSQUE L'AJUDEN.LA GRACIA ABUNDOSAI LA MISERICÒRDIALA CARITAT I LA PAI!FfCUNDADE PART DE DBJJ PAREi DE JE.SUCHJST;KILL DEL PAPÍE;NAT A BETf.EM OFMANIA VERGE.

* * *

COLOM i PASTOR, BARTOMEUEls principis de la Llei de Normalització

Lingüística a les Illes BalearsEl llibre de Bartomeu Colom, "Els

principis de la Llei de NormalitzacióLingüística a les Illes Balears", editatper l'Obra Cultural Balear, és el primerintent -força reeixit- d'analitzar elcontingut de l'esmentada llei, aprova-da solemnement -i gairebé entusiàstica-ment- per totes les forces polítiquesde les Illes fa devers un any i mig.

Avui en dia, quan el sector públicha adquirit tanta importància, la super-vivència de les llengües depèn més quemai de les decisions polítiques. Al nos-tre cas, la Llei de Normalització Lin-güística és l'expressió concreta d'a-questa decisió. Com diu l'autor, estamdavant una llei d'objectius "que fixafil per randa la política a seguir en ma-tèria lingüística".

Aqueta voluntat política, però, noes pot concretar només fent una llei.Cal executar-la. I és en aquest momentque el llibre de Bartomeu Colom esde-vé molt útil i clarificador, per la minu-ciositat amb què analitza les conclu-sions que es deriven dels principis de lallei. La igualtat plena entre les duesllengües oficials, el fet que el català esconsideri la llengua pròpia de la nostracomunitat, la responsabilitat que s'en-comana als nostres governants, el dretdels ciutadans a triar la llengua oficialque volen emprar en les seves relacionsamb l 'Administrado, ' la promoció dela nostra llengua a l'ensenyament, alsmitjans de comunicació...; són principisque suposen unes accions concretesdels poders públics. Els hem d'exigir,si volem salvar la llengua, que les duguin

a terme fins a les darreres conseqüèn-cies. El llibre de Bartomeu Colom ensdóna pautes de què podem exigir alsnostres representants i suggereix quinesdecisions polítiques s'haurien de pro-duir per a un correcte desplegament dela llei.

Es tracta, en definitiva, que lallei toqui de peus a terra. A més del'aplicació correcta -i generosa- delsseus principis, fa falta estendre la sevainfluència a tots els àmbits. ÉS impres-cindible que els Ajuntaments aprovinels seus respectius Reglaments de Nor-malització Lingüística per regular elseu paper en la tasca de recuperaciólingüística, que les escoles explotin almàxim les possibilitats que es plante-gen a la llei, que el nostre Govern assu-meixi d'una vegada "la planificació,organització, coordinació i supervisiódel procés de normalització de la llen-gua catalana", tal com mana la llei.

Els ciutadans, però, en tenim ladarrera paraula. La lliure elecció lin-

güística -com diu Colom- "és un delsprincipis sobre el qual pivota la llei".No serviran de res totes les disquisi-cions si no exercim el nostre dret aviure totalment en la nostra llengua: aadreçar-nos a un desconegut sense can-viar d'idioma, a tirar instàncies en ca-talà i que l'Administració ens hi res-pongui... Així omplirem de sentit elsarticles de la llei. Si no, es quedarà enuna elucubració estèril.

Miquel Vives.

14

ASOCIACIÓN DE PENSIONISTAS DE LATERCERA EDAD DE ARIANY

(Continuación a la página 12 del n° 160,Septiembre-Octubre de 1987 de esta Revista)

Art0 24.- La Junta Directiva esta-rá compuesta por diez asociados, conlos cargos siguientes: Un Presidente,un Vice-Presidente, un Secretario, unVice-Secretario, un Tesorero, un Vice-Tesorero y CUATRO Vocales.

Art° 25.- La Junta Directiva podráactuar en pleno, o designando una Co-misión Permanente, que estaría com-puesta por tres miembros de la JuntaDirectiva y elegidos por la misma.

ArtP 26.- Los cargos de la JuntaDirectiva son honorí f icos y voluntarios,siendo la duración de su mandato deCUATRO años, renovables por mitad,pudiendo ser reelegidos.

ArtP 27.- La Junta Directiva o Co-misión Permanente se reunirá una vezcada mes en Sesión Ordinaria, y en Se-sión Extraordinaria cuando lo conside-re oportuno el Presidente o cuatromiembros de la Junta.

* * * \El día 16-X-87 previa concerta-

ción, tuvimos una entrevista con el ac-tual Presidente del Consell Insular deMallorca, Excmo. Sr. D. Juan VergerPocoví, el que suscribe en presencia deBernardo Mestre Costa y Juan Fronte-

ra.Mestre, volvimos a insistir en la soli-citud de subvención efectuada el 16-6-87, al entonces Presidente en funcionesExcmo. Sr. D. Jerónimo Alberti, queno cuajó ya que no tuvimos noticia deello. Resultado de esta última peticiónal actual Presidente, es el fruto de haberrecibido el día 1<> de Diciembre último,una subvención del Negociado d'AccióSocial, del Consell Insular de Mallorca,cuya cantidad cubre los gastos de laadaptación efectuada en el Local Socialde esta Asociación. Quedamos pendien-tes de recibir la Subvención para lareforma de la instalación eléctrica, yaque tendremos que instalar un conta-dor eléctrico propio, también falta lasubvención para el mobiliario. El 24-1-88 el que suscribe insistió por carta en-tregada personalmente, al actual Presi-dente del Consell Insular de Mallorca,sobre las cantidades que precisamospara la instalación eléctrica y el mobi-liario. Para el día 24 del actual mes deFebrero, tenemos ya concertada unaentrevista con citado Presidente; espe-ramos que todo salga bien y en la pró-xima Revista podamos hablar de lainauguración del Local Social de laTercera Edad.

ANUNCIOInsisto una vez más, sobre la CAR-

TILLA SANITARIA a que hace refe-

rencia la página 13 de la Revista n°161, meses de Noviembre-Diciembre1987.

Para los mayores de 65 anos, ysegún pasen los años irán rebajando laedad, hasta que la tengan todos losespañoles. Para adquirirla acudan anteJaime Sansó Caldentey, C/ Menorca,14, con:

Una foto tamaño carnet.Una fotocopia del Documento Na-

cional de Identidad.Una fotocopia de la filiación de la

Seguridad Social; o sea de la hoja quenecesitan para que el Médico les puedaextender las recetas.

Las fotocopias, en "La Caixa" adonde la mayoría cobran la pensión,las harán gratis.

Al tener la CARTILLA, el Médicoirá anotando todas las vicisitudes decada cual; como enfermedades padeci-das, medicamentos que puedan sercontraproducentes, tensión Alta, etc.etc., Todo ello favorecerá al pacienteen caso de accidente, o de enfermedadrepentina, que tenga que ingresar enalguna Clínica, en casos urgentes, lle-vando dicha cartilla en regla, equivalea poderle salvar la vida, que en casocontrario no teniendo la- cartilla, elmédico que le atiende al no conocerel historial del individuo, no le puedeatender debidamente y el pacientefallece.

•A-^V-^y-»»!-**«-^-! -1 ''** ^r^r^T^T^r^T- "•—-^T fT^T^T- -g-T—*•—-r- YrfT *£*dlcb=£di

CANÇONS DEDICADES A D. MIQUEL PAYERAS, MESTRE D'UN TEMPS D'ARIANY

A vostè, D. Miquel Payeres,un parell de cançons li faré,ja que és tan arianyer,que pareix que si sent bé,i llavors que a Ariany deixà també,moltes de lletres primeres,que han servit per batxiller,i llavors per vàries carreres.

Vostè va orientar la vida,de molts infants petitons,d'ensenyar-los ses lliçons,que aprenien cada dia,i fent aquesta feina sabia,que vendria s'alegria,de bones conclusions.

Vostè va esser un mestre bo,perquè estimava sa feina,¡gual des que maneja s'eina,que pareix que està fet per allò,¡dò es joves necessitaven això,una estimació de bon cor,fins que les entras I ' eirna.

També les feia fer "retos",segons un dia vaig llegir,i era per fer-los cumplir,tant ses lliçons com e.s verbos,i això eren bons modelos,que també tengueren bon fi.

També tenia una cosa bona,que era l'educació,i llavors sa vocació,d'un mestre amb ¡l.lusió,que teníem dins el poble.

I ara ja mos ha deixat,i fa feina a una altra escola,supòs que és feina més bona,perquè la fa a Ciutat,i a Palma ja s ' ha alegrat,i fins que estigui jubilat,a Palma serà sa part bona.

Ara li faig sa darrera,més ja no vull allargar,perquè cansat em trobarà,

si jo no trob sa barrera,i com ho som Joan Frontera,de raça arianyera,s'adéu li vull donar.

Si troba que ho he fet bé,vostè mateix jutjarà,jo no sé molt de glosar,però qualque cançó sé fer,

i a n'es poble Arianyer,sempre tots l'hem d'alabar.

Ara ja s'ha jubilat,segons un dia em va dir,que Ariany volia venir, 'i amb noltros se volia unir,amb es de sa tercera edat. '

Joan Frontera Mestre

TEST CULTURAL

1) "L'Odisea", és un poema èpicgrec. Sabries dir qui és I ' autor?

- Platón- Hornero- Aristóteles- Pìtàgoras.

2) Qui va manar construir el Castellde Bellver?

- Jaume I- Jaume 11- Pere IVd'Aragó- Marquès de Vivot

3) Qui va escriure "La familia de Pas-cual Duarte"?

- Camilo J. Cela- Terenci Moix- Francisco Umbral- Alberto Vázquez- Figueroa

4) Quin any es va convertir Arianyen parròquia?

- 1898- 1912- 1935- 1975

5) Qui va compondre la peça musical"Suite Iberia"?

- Manuel de Falla- Maurice Ravel- Enrique Granados- Isaac Albéniz.

LLETRES BARREJADES

Intenta trobar 10 noms de flor.

Q W I R l L L P O IG H J K L M N B T RL R A F U N E N H SA S P U C Y E H U ID A E R L M V T Y UI H T R A S O R A AO P U S - V L N P O IL M N T E F G H J LA E I L L E V A M AP Q A K L K J G F D

PASSATEMPSLLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant.8) Present indicatiu verb deure. C) Queté por. D) Estat del qui està sol. E)Tractament que s'usa davant el nom ollinatge de les dones casades o viudes.(Rev) fava tendre. F) Guarnit de cer-cles. G) Marca d'unes begudes refres-cants mallorquines. H) Sencer. I) Con-sonant.

VERTICALS.- 1) Consonant. 2)Recipient generalment de roba que ser-veix per guardar gra. 3) Present indica-tiu del verb poder. 4} Que pateix dolor.5) Nom d'apòstol. D'ell es fan les ma-tances (Rev). 6} Diminutiu de cudol.7) Ha remogut la terra amb una aixada.8) Fer..., esdeixar veure la cara que estenia amagada. 9} Consonant.

SABIES QUÈ...?- Allà pel segle XIII, quan el Re-

partiment de les terres de Mallorca,A r ¡any, era una alquería ¡ tenia pernom "A l queria d'A rian "...?

- Balears, és la regió en renda percàpita més alta d'Espanya...?

- El Consell Insular de Mallorca,ha comprat Sa Dragonera al Banc deBilbao per 270 milions de pessetes...?

- Els holandesos, devers l'any1614, fundaren l'actual Nova York,aleshores anomenada Nova Amster-dam...?

... IDO ARA JA HO SAPS!!

15

RACÚ POÈTIC

Tenim aquí un bell poema deJoan Alcover, publicat a l'any 1899que té per títol "La llengua pàtria" onpodem apreciar la consciència que vaprendre davant el fet lingüístic.

A la musa castellanamos anys millors he donat,d'una altra musa germanafondament enamorat.

¿Què podré donar-1 i ara,per la tardor ensopit?Qualque cosa bull encaraal fons de mon esperit.

Llengua de perfums mescila,tal volta, amb rara virtut,com una pluja novellame torni la joventut.

Sols ella arribar podriade mon cor fins a la rel.Si altra esposa fou ma Lia,ella serà ma Raquel.

***PENSAMENTS

No ets ric pel que tens, sinó pelque ensaboreixes.

(Antonio Gala)

Hi ha persones que transmetenllum i n'hi ha altres que ho obscu-re ixen tot.

(Phil Bosmans)

És molt ignorant aquell que té unaresposta a cada pregunta.

(Voltaire)

No val el vaig esser sinó el som.(Tirso de Molina)

Si Déu no existís, l'hauríem d'in-ventar.

(Llorenç Villalonga)

- Una bona acció, encara que sJafeta al més recòndit dels deserts, reper-cuteix damunt tot l'univers. >

(Nikos Kazantzakis)

- Què significa llibertat en bocadels esclaus del plaer, del confon, dela vanitat?

(Gustave Thibon)

- Si vols viure una gran vida, cer-ca 't una g ran causa.

(Elia Kazan)

BIEL TOVELL

H J>K /aro/*, er*//*»/»»J ,-. S»»

• - Com anam Tonina!- Uep Francina, va bé!- Què tens mal de coll?- No, però pas una penada de no

agafar-ne enguany; per paga, no tenimcap Ilepolia beneïda per Sant Blai, elles capellà no va beneir, ni tan sols el vainvocar.

•Si vols que te n'arrambi un pa-rell, jo en vaig beneir amb s'aigua desa piqueta, i Na Joanaina té paciencisque sa nora li va dur de Maria de laSalut.

- Idò me 'n pots arrambar un parelli en haver-los acabats ¡a donarem feinaa n 'es metge.

- Ah! \ tanta sort que tenim for-. ça parallamps, perquè cada vespre esta-ríem a les fosques.

-I això?- Ell que te pareix, tampoc hi va

haver benei'da de candeles.- Idò així!, Ni candeles, ni calistro.- Filíela, es temps canvien, lo que

s'usa no té excusa. Ja ho veus, untemps per Sant Antoni, només sentienxeremies i enguany no sé quina tonadahan inventada, però tot lo dia vàremsentir "8oys, boys, boys",

- Sí, i un temps que estalviàvemtot quant podíem i ara ¡a ho veus, esquintos a ses carrosses tiraren tant depaper d'excusat que mos hagués bas-tat per tot l'any, i de teules noves síque en tiraren!

- Sí, haurien bastat per tapar mitjateulada de l'església.

- Calla, que em feia consciència.- Encara sort que hi ha qualque

notícia bona!- Idò ja la me diràs, perquè jo...- O no ho saps? ell han començat

escamí de Sa Marquesa!- De sa marquesa!! O n 'hi ha cap

d'aquestes seny oróles a Ariany?- Què no ho sabies? em pensava

que no eres tan croia; pareix que nosurts de sa (loriguera. Fa dos anys queen parlen i tu no te n'havies donatcompte?

- No, no sabia res. Es que per pagaara ¡a no fan crides, i com que tene sa

vista fotuda, no afin sa lletra menudadels "bandos" que pengen a ses boti-gues.

-Tu no saps que abaix de S'Au-berg hi havia un camí que anava fins asa possessió que Sa Marquesa d'Arianytenia a Manacor?

- / tu com ho saps? que ets de lle-truda!

- Fieta, una'que llegeix. Què no hovares veure a Sa Fulleta. Es batle ho vaencetar, llavors, D. Sebastià Rubí vaexplicar fil per randa camins i caminoisper on passava, i ara sense donar-noscompte, ja tenim ses marjades enlaire.

- Bé això no ho sabia, però, ah queno saps que han desembossat sa síquiaParera?

- I a on és això?-Foil, no pareixes d'Ariany. Sa

síquia Parera, és sa que fa partió entreAriany i Petra. No, i et dic que EnCori anava ben bufat amb aquesta sí-quia, en tenia de mal de caps!

- SfU per què?- Devia tenir por de negar-se.- Per cert, com va anar s'anada a

Lluc?- Calla que estic empegüeida, tots

els pobles tenen s'escut allà i n oi t ros hitenim sa rajola ben buida.

-No et preocupis, ben prest hiserà.

- Sí? i com ho saps? «- Se coneix que no vas a n'es ple-

nos. Ell en varen, tenir un d'extraordi-nari per aprovar s'escut.

- Sí? I d'es cotxes aperduats peres poble no en parlaren?pareix que elslleven amb comptagotes. Meam si hau-rien posat un negoci de xatarra!

- Alerta! Tot pot ésser.

S'*rmll* Jes* l*rol*

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL1)2)3)4)5)

HorneroJaume IICamilo J. Cela1935Isaac Al béniz

LLETRES

U

8,ADI0

LJfrfc>

WH

(hsAHPM,

^^6

LLETRES

BARREJADES

n^JA

fpET

y»'£'iAj

R

K.FURRj?

^T

IK

1LUc\ITvt

_

J-l

L L3 P O IM N $¿Sp R

N Erf Nt "- ?YXtX^/jJ^I

I TÍ P'* u'S/O.X&J A /A(L.XN P o l iF G H J L

E V A M IAK J G F t

CREUADESHORITZONTALS

ruc. D) Soledat. E)G)

- A) P. B) Dec. C) Po- 'Madò. 6vaF. F) Cerclat.

Miret. H) Tot. 1) P.

VERTICALS.4) Dol or ¡tvat. 8) Tat

5)q)

PereF

1) M. 2) Sac. 3) Podem.croP. 6) Cudolet. 7) Ca-