Tipus d’òperaÒPERA SERIOSA: 

• Surt com un ‘invent’ de la Camerata Bardi, com eina per representar els sentiments.

• Obra melodramàtica• Basada en arguments mitològics i heroics. • És fonamental la representació i l’escenografia.• Primera òpera que va establir les bases es ‘Orfeo’ de

Monteverdi en 1607ÒPERA BUFFA: • És posterior molt a la seriosa. • Els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. era bastant

típic que l'argument fos una crítica social cap a les classes poderoses.

• Es convertirà en l'òpera preferida del poble, • més assequible econòmicament • més fàcil d'entendre per a tot tipus de persones,

• La primera òpera d'aquest tipus va ser escrita per un autor italià cridat G.B. Pergolesi, titulada "La Serva Padrona" en 1733 .

Estructura de l’òperaOBERTURA:

És la part inicial d'una òpera. És instrumental. Normalment és breu i serveix com introducció a

l'espectacle. La música comença amb el teló tancat, que

s'obre en el transcurs de la obertura perquè els espectadors tinguin la seva presa de contacte amb l'escenari.

RECITATIUS: Són parts cantades per solistes en les quals es

desenvolupa l'acció. Perquè això sigui possible s'ha de realitzar amb un text gairebé declamat i sense adorns.

Estructura de l’òperaARIAS:

Són les parts més importants i més vistoses de l'òpera.

Realitzades per solistes; ara l'acció es para i el cantant expressa els seus

sentiments per mitjà del lluïment de la seva veu. És el màxim exponent de la monodía acompanyada.

CORS: Són fragments en els quals canta un nombrós grup de personatges.

INTERLUDIOS: Parts instrumentals que s'intercalen entre tots els

fragments anteriors.

A més d'aquests apartats, en l'òpera també pot haver duos, trios,...

ELS CASTRATI• Durant el Barroc van destacar especialment

els sastret. • Eren cantants amb unes qualitats vocals

especials a qui havien extirpat els genitals per que conservessin la veu blanca.

• Un dels més coneguts va ser Farinelli.