MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que...

8
ANY I . PALAMÓS 1 3 MARÒ 1 8 9 8 . N.° 4 MÚSICA SACRA ••»t - -K-I' -}<•- Tantost Natura dibuixa en sos Jlavis '1 graciós somriüre de la franca rialla que fará en la primavera, s' engalana ab primorosas joyas la Fada de la música. Es entre'totas las Fadas la mes hermosa, y apar en aqueixos mesaos la mes contenta, per qué dona, al fí, 1' hi agrada rebre ab mes se- guit que las al tras, la venerado deis intelec- tual s. S' obran las salas de concerts, preparan 'ls compositora las veus qir han sorprés á la pas- si 6, y 'ls cántichs qu' han entes á la natura, y I e esprit del di.lUtan.ti ja 's disposa á nbriagarse en las dolruras de espiritual plaher. Heus aquí com jo, aymant apassionat de la divina Facla, qua'ls enciseras formas somnio enfebrosit, vull avuy parlar á mos llegidors de LA: SENYERA., de sas glorias, mostrantla d' un costat, per desgracia, fortainènt desconegut. Parlém de la música sacra. Aixís com la música popular te son exclu- siu objecte, que es { 1 de reviurer en l r anima del poblé 1' amor á la llar, y reedrda 'ns 'ls jorns de la infantessa, jorns 'ls mes hermossos de la vida en que 4 s dorm ais acorts de la doloa ven de la mare, entonaut tendres cannons; ai- xís com la música simlonica descriu ab ve rita t 'ls arrebats de la passió y '1 concert deis ele- menta; de la mateixa manera te la música sa- cra son aspecte propi y exclusiu fí, aixecar l' f ánima del prosaisme de la v;da, y deixarli en- treveure ab la intensitat de las vibracións, la existencia d' un qniek'dm mes enllá. Tot poblé te sa tradició; la tradició engen- dra la epopeya, d'aqueixa 's despren '1 carác- ter, y aquet prédisposa á una religió. Pro no hi ha pas religió sens música propia. Lo que hi ha es que nosaltre.s desconeixem gayre be del tot la música de la religió que 1 carácter y las llegendas nostras 'ns han donat. Desterrada encare avuy la música sacra deis temples de la divinitat, quant precisament á la divinitat era consagrada, demaná, trista, hostatge en los temples de I' Árt, y en aqueixos hi trobá siti. ¡Benhaja 1' Art! Tant es aixís que '1 renaixement en que 's troba en lo día d'avuy. no ha pas tingut son bresol en las grandiosità ta d'una catedral, si- no entre las parets d' un teatre. En lloch prol'á ha après molta gent que hi h avía música sacra, y tant extraordinaria es sa potencia, qu'yen lloch profá ha i'et la Fada que 1' anima s'" en- layrés â Deu. Llegiu un programa deis cuncerts Colonne, ó be deis Lamoureux y Vejan si eu cap hi tro- bareu la falla d' una part de música sacra. Ca- lla '1 públich, escolta ab respecte, se sustrau d'eixa vida y 1' hi aparcreura que si que hi ha un mes enllá. Aixís com es M mes elevat l'objecte de la música sacra, es tambó la mes predisposada á caure en ridicol. Jamay ha trobat comparatila mes acertada la fanla del bou y la granota. Pro '1 bon compositor, aquell que per las veus que sorpren á la naturalesa, arriba á en- tendre las notas que son agradables al Creador; i aquell compositor, dich, s - enamora de la mú- sica sacra, y sas melodías fan glatir '1 cor. Ai- xís veyém, com molts trolëos bons de 'N Wag- ner no son sino relligiosos; un dels Icik motif de Tanhaiisser, aquell admirable coro de pele- grins, es mùsica sacra; ''1 Parsifal ho es tot; Beethoven, Mozart y tants altres 'n tenen for- sas trossos, y Gounod no feu en sa vida altre clase de composieións: '1 Faust ho es per com- plert y no hi ha teatre lirich en que, en un in- termedi d'opera no s' haigi deixat sentir aque- Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Transcript of MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que...

Page 1: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

ANY I . PALAMÓS 13 MARÒ 1898. N.° 4

MÚSICA SACRA • • » t - • -K-I' - }< •-

Tantost Na tu ra dibuixa en sos Jlavis '1 graciós somriüre de la f ranca r ia l la que fará en la pr imavera , s' enga lana ab primorosas joyas la Fada de la música.

Es entre ' to tas las Fadas la mes hermosa, y apar en aqueixos mesaos la mes contenta , per qué dona, al fí, 1' hi a g r a d a rebre ab mes se-gui t que las al tras, la v e n e r a d o deis intelec-tual s.

S' obran las salas de concerts , preparan ' ls compositora las veus q i r han sorprés á la pas-si 6, y ' ls cántichs q u ' han entes á la na tura , y I e esprit del di.lUtan.ti j a 's disposa á nbriagarse en las do l ruras de espir i tual p laher .

Heus aquí com jo, aymant apassionat de la divina Facla, qua'ls enciseras formas somnio enfebrosit , vull avuy par la r á mos l legidors de LA: SENYERA., de sas glorias, mostrant la d ' un costat, per desgracia , fortainènt desconegut.

Par lém de la música sacra. Aixís com la música popular te son exc lu-

siu objecte, que es {1 de reviurer en l r an ima del poblé 1' amor á la l lar , y reedrda ' ns ' ls j o rns de la infantessa , jo rns ' ls mes hermossos de la vida en que 4 s dorm ais acorts de la doloa ven de la mare, entonaut tendres cannons; a i -xís com la música simlonica descriu ab ve rita t ' ls ar rebats de la passió y '1 concert deis ele-menta; de la mateixa manera te la música sa-cra son aspecte propi y exclusiu fí, aixecar l' f

án ima del prosaisme de la v;da, y deixarl i e n -t r eveure ab la intensi ta t de las vibracións, la existencia d ' un qniek'dm mes enllá.

Tot poblé te sa tradició; la tradició e n g e n -dra la epopeya, d ' a q u e i x a 's despren '1 carác-ter, y aquet prédisposa á una religió. Pro no hi ha pas religió sens música propia.

Lo que hi ha es que nosaltre.s desconeixem gay re be del tot la música de la religió que 1 carácter y las l legendas nostras 'ns han donat.

Desterrada encare avuy la música sacra deis temples de la divini tat , quan t prec isament á la divinitat era consagrada, demaná, t r is ta , hostatge en los temples de I' Árt, y en aqueixos hi trobá siti. ¡Benhaja 1' Art!

Tant es aixís que '1 rena ixement en que 's t roba en lo día d ' a v u y . no ha pas t ingut son bresol en las grandios i tà ta d ' u n a catedral , s i -no ent re las parets d ' un teatre. En lloch prol'á ha après molta gen t que hi h avía música sacra, y tant ex t raord inar ia es sa potencia, q u ' y e n lloch profá ha i'et la Fada que 1' anima s'" e n -layrés â Deu.

Llegiu un p rograma deis cuncerts Colonne, ó be deis Lamoureux y Vejan si eu cap hi tro-bareu la falla d' una par t de música sacra. Ca -lla '1 públich, escolta ab respecte, se sustrau d ' e i x a vida y 1' hi a p a r c r e u r a que si que hi ha un mes enllá.

Aixís com es M mes elevat l ' o b j e c t e de la música sacra, es tambó la mes predisposada á caure en ridicol. J a m a y ha t robat comparat i la mes acertada la fanla del bou y la g ranota .

Pro '1 bon compositor, aquell que per las veus que sorpren á la naturalesa, a r r iba á en -tendre las notas que son agradables al Creador;

i aquell compositor, dich, s - enamora de la mú-sica sacra, y sas melodías fan glatir '1 cor. Ai-xís veyém, com molts trolëos bons de 'N W a g -ner no son sino relligiosos; un dels Icik motif de Tanhaiisser, aquell admirable coro de pele-gr ins , es mùsica sacra; ''1 Parsifal ho es tot; Beethoven, Mozart y tants a l t res 'n tenen for -sas trossos, y Gounod no feu en sa vida altre clase de composieións: '1 Faust ho es per com-plert y no hi ha teatre lirich en que, en un in -termedi d ' o p e r a no s' haigi deixat sent ir aque-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 2: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

2 L A S E N Y E R A

lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel.

Modernarnent en, Cesar Franch '1 gran pon-tífice del modernismo francés y bon nombre de sos deixebles, especialment en Fabre, han trevallat molt la música sacra. Son excelents y mouhen 1' ánima ab intensitat los renomenats oratoris del primer.

Mes no son pas aqueixos mestres qu' acabo d' anomenar 'ls principáis conrehuadors de la miisica sacra. Altres n ' hi ha, ais que dintre eurt pervindre 'ls íará 1' humanitat la justicia que sa obra mereix.

V espanyol Vitoria, y 1' italiá Palestrina, son 'ls modelos qu' avuy s' estudian, y 'ls can-tors que jamay s' haurán escoltat be pron.

Un pertany á casa; donchs be, llástima fa '1 dirho, pro es la veritat que no 'n havíam tingut fing fa poch, esment.

Fou precís que la nova 'ns vingué de Fran-sa, perque ' l s mestres aymants d' aqueixa te-rra 's decidíssin á desenterrar papers. Fou precís que un bisbe tanqués las portas de 1' Esglesia á 1' Orfeó Catalá, pretextant que no volía cants de donas, perqué aqueixa societat coral recullintse llavors dintre -1 temple de 1' Art, 's resolgués á fer coneixer al públieh ina-preciables tresors.

Y may que 's may rebrá prous mercés 1' Orfeó per 1' obra acomessa: may 1' hi donarem prous gracias Ms que, despres del .temps trans-corregut, encare sentim bategar nostre cor ab las fugas d' en Vitoria y posarse tots nostres cabe lis do punta, en lo valent spíritiis promp-tws, del In monte Oliveti.

Ja no vull allargar mes aqueixas ratllas, perque á mesura que un escriu, mes pert es-criurer 's presenta. Consti donchs, que la mú-sica sacra existeix, y sas veus son las de ten-dresa si es per alabanga, y las de misericor-dia si es per prech.

La circunstancia d' esser per arreu inaugu-rats 'ls concerts quaresmals dona actualitat á las presents ratllas.

F r a n c e s c h X. BONET.

¡S SHSaSBSa5raSHS15BSlSHSHSBSlEíSHSHSHSlSSiSa5ESi5B INTIMA

E» petita, petita, la que 'm te prés lo cor, de cara rodoneta y cabellera d' or, es petita, petita, la amor de mon amor.

Sa cara rial lera me fà somniar un col, de fior» sempre floridas ab cálzers plena de mei; sa cara riallera es de mon nort estel.

Yoldrfa en los seus brasso» lo meu dogal tenir, 1' aroma de sos llavis poguer assa borir, yoldrfa en los seus brassoa ubriach d' amor morir. Bs petita, petita, la reyna de mon cor, com una poneelleta que và á esclatar en flor; es petita, petita, com gran lo meu amor.

NARCÍS nu FONTANILLES. Girona.

COSTUMS EXÓTICAS

Quatlret escrit expressament per LA SBNTEBÌ..

• ' • • / . I ¿De hont los ha tret? ¡Deu ho sab! Lo cert

es qu ' eli lluheix sos títuls de noblesa per par-tida doble: es veseompte de S. Llop y marqués de la Eoca-ttlanera.

Sos antepassats no eran nobles sino una acomodats pagesos del Baix-ampurdá 'ls quals, ab sa la boriositat y honradés acrissolada per una part y ab casamenta de pubillas ab hereus per altre, lograren fer creixer son patrimoni.

Resultai: que '1 avuy vescompte de S. Llop y marqués de la Roca-filanera, ahir PauSureda y Alsina hereu de las grandiosas propietats de ca 'nSureda de X. per branca paterna y de ca 'n Alsina de Q. per la materna, al arribar á major d' edat se trc/bá duenyo d' un patrimoni que deunhidoret; patrimoni, qu' ab jugadas de Bolsa atrevidas y afortunadas, lográ triplicar y quintuplicar. La sort—dona al fí—es una deesa capritxosa y voluble, s' entrega moltas vega-das, á qui meys la mereix y necessita. Hem de suposar qu' aquestas jugadas serían neta» com una patena; per mes que 'n jugadas de Bolsa y de tota clase may un sab ahont acaba la netedat y ahont comensa la bruticia.

Lo mar com mes te més brama. Los diners ja donan Ilustre; pro no satisfan prou 1' orgull y la vanitat. Per aixó en Sureda no va parar fins que lográ—vessant 1' or í mans plenas— primer ser diputat, luego marqué«, mes tart caballer condecorat de no se quantB ordres y finalment vescompte.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 3: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

L A S E N Y E R A 8

En Surada—millor dit—el v«scomptí de S. Llop, puig si 1' anomenessem per son primi-tiu nom y ell ho sapigués ja 'ns podríam tapar las orellas, es propietari d' un palau en 1' enxanxe de Barcelona. Allá hi passa *ls hiverns quan no es á Madrit á ocupar una poltrona del Senat.

Al istiu primer va á Carlsbat, establiment hidroterápich de moda. Allí 1' envía !1 seu rnet-je ¿ curarse de... de queP Oh! no ho sab. No ha pogut encare fert díagnóstichs de la malura qu' aqueixa al senyor vescompte. Lo mes pro-bable es que de mal non pateixi cap, pro ja no sería ser personatje si no anés cada any á pen-dre las ayguas al extranger.

Després, al tornar de Carlsbat, se reuneix ab sa familia queja I' espera en sa casa payral de X., convertida, avuy, en suntuós palau. Allí hi passa flns á últims de septembre.

¡Reyna santísima quina alegría, quin tarra-vastall hi ha á la vila y tota sa encontrada du-rant los dos mesos que 4ls senyors marquesos hi resideixent! desde '1 mes pobre al mes rich sembla que tots se tornin boigs.

¡Quin moviment sempre mes estraordinari! Tartanas per aquí, cotxes per allá; uns qu4 en-tran, altres quo surtan; alcaldes de S. Pare, jutjes de S, Pau; el cacich de Vilallana, '1 fac-tótum de Poblerruch; comisións de totas las so-cietats ampurdanesas protectoras de la indus-tria jorgista ó de tirar l4 orella al gat; eorpora-cións deis esqttenadrete de A. y deis perdis de B.: alió es un continuo jubiléu.

Y quant 9ls vescomptes surten de son cas-tell cap á la carretera nova rapapats en son cupé ó Iréach tirat per tres brillosos caballs, ne voléu de badalochs. Tota la vila surt á las por-tas del carrer á contemplar aquell luxós tren; acompanyantlos la quitxalla bon tros avall de la carretera cridant y fen tamborellas.

En lo palau deis marquesos de la Roca-fila-ñera s' hi donan, tot sovint unas festassas de ca '1 ampie; pro no festas de aquestas que por-tan la marca carecterística de nostra térra am-purdanesa, sempre bonicas per lo sencillas, sempre agradables per lo típicas: las festas que tenen lloch en la morada deis de S. Llop son exóticas, com exótica es tot lo d' aquella casa. Festas que no obstant y aixó fan las delicias de quatre babaus de la vila y sa encontrada.

Una de aquestas es el cotillón que el día del sant de la vescomptesa se dona en aquella casa y que s4 .ha fet ja célebre en tot lo Alt y Baix-Ampurdá. Los periódichs de la comarca de Gi-rona, de Barcelona y flns de Madrid ne van plens quinze días seguits.

II A las deu de la nit del vintyquatre de Sep-

tembre los salons del de S. Llop vessavan de concurrencia á desdir.

Allí hi havía tot lo bo y millor no sois de la vila, sinó que també de totas las poblacións ampurdanesas mes importants. Lo mes granat, distingit y d' upa de l4 encontrada havía sigut convidat.

Poch esperts y périts en materia de crónica de salóns no 4ns atrevim á descriure la gran festa. En tal cas que 4ns toca ferf Poca cosa, agafar las estisoras—en lo bon sentit de la pa-raula—y tallar d' un periódich algúns párrafos d4 una revista del cotillón, escrita per un JSu-fa-furats d4 aqueixa clase de festas y que dei-xóm en castellá perque fassi mes efecte:

«Galantemente invitados por el egregio y esplón-dido caballero el señor Vizconde de S. Llop, marqués de la Roca-fllanera tuvimos el inefable placer de asis-tir el veinte y cuatro del actual á la hermosísima y grandiosísima fiesta que en obsequio á las familias más distinguidas de X. y su comarca dió nuestro par-ticular y distinguido amigaen los regios y suntuosos salones del palacio que posee en aquella villa, residen-cia veraniega de dicho señor y de su apreciable fami-lia, con motivo de ser los días de su bella, angelical, encantadora y amante esposa.

«En aquellos salones, que por la riqueza que ate-soran pueden competir con los de muchos monarcas, dióse cita cuanto de notable en belleza, en talento y en distinción encierra aquélla comarca.»

«Gratamente impresionados quedamos ya al tras-pasar los umbrales del palacio: rosas, orquídeas, lilas, y gardenias y todas las ñores más hermosas y capricho-sas de la creación, diseminadas con verdadero despil-farro en el zaguan, en la escalera y en el vestíbulo, for-maban un embriagador concierto de colores y perfu-mes. La luz eléctrica, instalada recientemente por el señor vizconde, difundía á torrentes sus rayos por to-das las dependencias del palacio, jardines inclusive, comunicando sus fulgores á las preseas que enrique-cían las deslumbrantes toiletes de las damas.»

Aquí 'ls platets y 41 bombo y uns quants xims, xims, booms, booms en honra y gloria del senyor marqués y la senyora max*quesa. Despres la descripció, fins en los mes petits detalls del vestit que portava Fulana, de las joyas que lluhía Menguana; luego una enfila-da d' adjectíus tot en grau superlatiu á cada senyoreta dama y caballer; á continuació venía la descripció del cotillón fent l4 historia d' aquest ball desde que 's va comensar á bailar en la cort de Lluis XIV de Fransa flns á nostres días; las parellas qu' hi prenguerén part; los noms deis directors; terminant ab aquest pá-rrafo final:

«Una opípara cena á la que los invitados hicieron gran honor puso fin á...»

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 4: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

4 L A S E N Y E R A

Que pe/ lo repórter cronista era lo que 's tractava de demostrar . Veutrells agrehi ts ; per a lguna cosa digué 1' Harzembusch un día que:

«el conde que paga es el verdadero conde.»

R O M U A L D O V I D A L . (Acabará.)

SHSH5BSraSiiSfaSHSH5Bra5ra5E5H5HS15HSH5E5HSHSasrHSH5í

povjis LOC/lLS

Al empendre la pub l i cado de L A S E N Y É R A ,

ja coatavam que no ' a s mancaría la bona vo-luntat , sempre acreditada, deis nostres benvo.1-gu ts paysans; v avuy que veyem que 1' óxit ha sobrepuja t ais nostres cálculs, no podóm menys que donar las gracias mes expressivas ais molts que 'ns han honra t apuntantse com á suscriptors y a a i m a a t a o s al mateix temps á cont inuar ab valentía nostra tasca, lo que per la nostra par t fa rem ab moltissim gust è hi po-saren? totas nostras forsas pera sort i rne a y ro-sos, puig que la redacció y adrainistració de L A S U N VERA s' hi consideran obligadas en vista de la car inyosa acull ida que 4 públich inteli-gent ha dispensai á nostres treballs, clonantnos per molt satisfets si en endevant las nostras aspiraciòns logran t robar ressó entre 'Is nos-tres Regidora. .

i . I i . — Nos han assegurat que la visita á n f aques-

ta, del gobernador mil i tar de la provincia p re -s idiai á la Gomissió de defensa de costas, ha sigut pera in formar al goberu de la convenien-cia de conver t i r á nostra vila en port mi l i tar , aixecant al efecte tres forts en al t res tants punts que 's j u t j a r e n estratéj ichs .

Si aixó passava en vías de realisació, podría repor tar a lgún día g rans venta t jas pera Pa la -mós.

Hem rebut una circular par t ic ipaa tnos que la ralló social Plácido Bou y C.&, sucursal en Palamós, ha sigut t ranfer ida á son antich soci y gerent , noátre amich Felix P ia y G a r r i g a qui s ' ha fet cárrech de son actiu y pass iu .

Nos oomplahóm en manifes tarho pera co-neixement del públich en genera l .

Una R. O. del Ministeri de la Gobernació de fecha 28 febrer 1898 declara ventat jós , báix M pua t de vista deis interesos saai tar is , l ' in jec-tá las caixas de mort amb creosota ó be sulfat de coure.

Deis resultandos de la mentada R. O. 's des-

prén que las caixas aixis in jec tadas conser-van fl eos d i funt uns t renta anys, mentres que las qu ' avuy s' usan no tenen mes duració que de cinch á vuyt mesos, descomposantse després y fent que 's confonguin las despullas.

Trobém molt acer tada la R. O. del ministre Gapdepont y 's de esperar será por tada á l a práctica.

Ja sf ha donat principi al enderrocament del ediflei pera ferio nou, del Gasino Centre Económich, propietat de la societat; baix la di-recció d' en Bartomeu Morera. Las obras serán adminis t radas per la mateixa societat per qual fi s' ha nombra t una Gomissió composta D. Norbert Espinet , de tres individuos de la Jun ta directiva, un de la biblioteca, dos socis aptes, un paleta, un fus ter , un fer rer , tambó de la so-cietat. •!•?;••

— ^ — Tením entés que s ' han fet treballs perqué via-

gui al Teatre Cervantes du raa t la' present tem-porada de Cuaresma una companyía dramática .

Además de las publicacións de que 'n ctoaa-rem compte en el número passat, hem rebut «La Veu de Montserrat», de Vich; «La Verdad» y «El Distrito», de Pa laf rugel l ; «L' Olotí», y «El Eco de la Montanya», d ' Olot; «Los Depor-tes» y «Lo Teatre Gatalá» de Barcelona.

*S§H

C A T A L O N I A . Revista semi-mensua l . Barcelo-na, Estampa de L' Avene.—Hem rebut lo n ú m e -ro pr imer df aqueixa revis ta , .que recorda ab ventatja al inolvidable A vene. La Catalonia pu-blica treballs origináis deis nostres mil lors es-criptors, t raduccións d' obras an t igas y moder-nas, obras mestres de la Uiteratura catalana an-tiga, articles de crít ica, estudis sobre li terats y. ar t is tas cata lans y es t raagers , dibuixos deis principáis ar t is tas moderas, música etc.

Cada cuadera 50 cea t ims . Ha ja beahauranga la aova revista, ab la que

joyosos establim '1 cambi. —

Altras publicacións: Acusóm rebut d ' un exemplar del melodrama en ua acte, El Casti-go de la Providencia, or iginal de '1 autor que firma ab lo seudónim de Mero Col. Es un j u -guet bromista que tanca u n fi moral isador com es lo de sat ir isar un g ran número de pessas del góaero xavacá, sense cap ni peus, que .per sort sovintejan en nostres teatres y que solan teñir exit g rac ias al mal gus t de 1' época.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 5: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

L À S E N Y E R A 5

L l ï m a l l a es un follet de 32 planas de la bi-blioteca A pats y Lief,ras, escrit en vers per en S. Borr ut y Soler, ab un prolech d<en Joseph Barbany. Gonté 24 composicións que descobrei-xen á un poeta jove, pie de cor, que promet arrivar mol més enllâ si segueix conrehuant las ratllas curtas, puig que malgrat á algún petit defecto AU de la poca práctica, 1' obreta en conjunt está escrita ab una soltura que de-mostra que son autor es capás de ter molt més. Aquestas üomposicións pertauyen ais géneros íntiin y patriótich y 's liegeixen ab gust .

Secció Comercial Desile 'I dia 2 de Mars lo moviment de nostre port

ha sigut lo segiient: ENTRADAS

De Barcelona, Hauti «Montserrat», patró Berta, cá-rrega general.—De Sevilla y escalas, vapor «Manuel *. Espaliu», cap. Garda, ab suro.—De Vinaroz, llaud «Maria Rosa», patró Flers, ab gnrrofes.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo San Vicenta , cap. Garrastazu, ab suro.—De Barcelona, llaud «Pepito», patró Ventura, ab eárrega general. DESPACHADAS

Pora Barcelona, llaud «Anita», ab cárrega general.— Pera Marsella, vapor «Manuel Espaliu», ab efectos.— Para Vinaroz, llaud «0." Dolores», ab lastre.—Pera Mar-sella, vapor «Cabo San Vicente», ab efectes.—Pera Bar-celona, llaud «Montserrat», ab cárfrega general.

R E G I S T R E CIVIL Naixements ocorreguts k Palamós desde el dia 20

de Febrer al 10 de Mars. Honftes 3 Donas 2

Total. . . . 5 - FALLEMENTS -

Dolors Piguillem Puig, anys 2.—Mariana Prats Crosa, id. 45.—María Torrent Salichs, id. 73,—Joaqui-ma Bruuet Roselló, id. 45.—Josepa Saballs Ribas, id. (Tí.—Dolors Deulofeu Marqués, id. 83.—Jaume Plaja Se-rra, id. 76.—Atanasi Sais Maiuegre, id.73.— Martí Bessa Campamar, id. 63.—Llusia Brunet Roselló, id. 52.— Sabina Romaguera Ribas, id. 81.

R. E. P.

SBSHSESHSîSïSHSHSïSaSBSHSaSBSaSrSHSHJiTlirasaSHSHSa

Cada día -s veuhen mes coneorregudas las conferen-cies que sobre '1 Dret Catalá dona setmanalment á 1* Universität de la comptai ciutat, lo catedrátich eenyor Trías.

La setmana passada s f obrí una suscripció entre 'la advocats de Barcelona, pera costejar la publicado de dites conferencies.

Lo quinzenari anomenat Lo Regionalista, portará desde son número próxim, lo títol de La Nació Cata-lana.

Nostre volgut é il-lustrat amich 1' enginyer don Rafel Codereh ha fet ofrena al Museu provincial de Girona. deis objectes de bronzo y aram trovata en lo terme del veliinat de Sant Antoni de Calonge, al fer obras per la nova carretera que 'ns uneix ab Sant Fe-liu.

Ademés de las duas stateras romanas, que tant lian donat que enrabonar, hi han una munió d f objectes de valor inapreciable.

A Vilafranca del Panadés presentan los catalanis-tas per candidat á la Diputació â Oorts, al sabi cate-drátich de Ï ' Universität barcelonina, D. Joan Perma-nyer.

L' bi desitjém de cor la victoria.

Lo celebrai trovayre Mossen Jascinto Verdaguer, ha estât objecte d ' u n a gran o vació per part deis ho-mes de lletras de Barcelona,»ab motiu de haverse Re-gi t al Ateneu d* aquella ciutat son nou poema, Santa Bularía, que reverdirá eis Hörers en lo front del in-comparable autor de L' Atldntida.

Lo me.tire en gay saler, nostre bon amich en Ferrán Agulló s r ha encarregat de la dirocciò de nostre con-frare L' Atl&ntida.

Esperém ah desitj lo primer número.

L' eminent compositor catalá en Enrich Morera ha possat en música una trova de nostre col-laborador '1 célébrât poeta en Emili Guanyabens, titolada La nostra ñau.

'L coro es á veus solas.

Tenim noticias deque la Diputació de Giróna s' ha adherit al acort prés pel Institut Agrícola Catalá de Sant Isidro de formular per medi de delegats de las provincias catalanas un projecte de concert económich ah lo Govern, pel quin las diputacións s' encarrega-rían del reparto, recaudació é investigació de las con-tribucións y satisfarían al Tresor lo cupo á cada una senyalat. Celebrem 1' acort de nostre Diputació pro-vincial.

EHSHSiasssHSHSîsasïSïïsasHSBSZiïasasïSHraïEsisasHSH

D ( AHONT SON VINGUTS LOS CEPS? Los antropólechs d' avuy día no 's conten-

tan pas ab estudiar lo qu' era 1' home prehistó-rich; volen saber com vivían, lo que menjavan, lo que bebían nostres antepassats llunyans; y es en mitj d' eixas curiosas indagacións que s' acaba de remoure de sol á arrel tota una llegen-da basada sobre las tradicióus; la mitología, los textes bíblichs, histórichs y altrès; la lie-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 6: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

6 LA SENYERA

ganda que vol qu' els ceps nos sigan vinguts de F Orient.

Es aixis que 1' altre día 'ns ho contava un amich nostre montres examinara un fragment de silex, quais arestas 1' interessavan. «L' Am-»purdá 'ns deya, es lo pahís del bon vi; tuthom »ho proclama. Pró lo que tothom també diu, es »que 'ls ceps en foren portats de l' Orient.—No »hi ha res tan fais, nostres ceps son ben cata-l a n s y genuinament ampurdanesas.»

Y movent lo cap, reprengué: «Lo que s' ha »escrit sobre 'ls ceps, es incalculable; parleu »dels ceps y del vi á un cristiá, y no podrá me-»nos que remontarse á l' época del diiuvi y de »pensar ab Noé y per poch que conegui 'ls tex-»tes vos citará los versiculs 20 y 21 del capítol »9.° del Génesis y vos dirá: "Noé 's dedicá á la »agricultura; comensá á llaurar y á cultivar »la terra é hi plantá ceps. Y havent begut vi, »s' ubriagá y comparegué nú á sa tenda»."

En eíecte; es sortint de 1 arca, després del diluvi, que la Biblia 'ns presenta Noé plantant ceps y ubriagantse. Seguint las cronologías mes ortodoxas, aquest fet tingue lloch fa aprop de 5.000 anys.

Antigüetat per cert mol respectable, y ben inferior á aquella en la cual 'ls Egipeis també feyan vi. La proba 's troba en las tombas de 1' antich imperi deis Faraóus, en las necrópolis de Memphis, présentant variadas figuras rela-cionadas ab los ceps, y ab lo -vi; 1' una d' ellas se troba en la tomba de Phtah-holep, gran per-sonaje que visqué baix la quarta dinastía, es â dir, hi ha mes de 6.000 anys. No soloament los ceps y lo vi eran coneguts ya á las horas si-no qu 4 habían d ( esserho molt abans, puig que las escenas que 'ns trasmeteu los monuments proban que '1 cultiu deis ceps y la manipula-ció del vi, hi eran molt avançats, casi bé tant com en nostres días.

Aném al contrari, cap á 1' Orient desd' ahont se prêté que 'ns son vinguts los ceps y •1 vi; en lloch de trobarhi documents mes an-tichs, ens veyém reduhits á consultar docu-ments molt posteriors. Els antichs llibres de 1' India y de la Bactriana, Veda y Avesta, no mencionan ni 'ls ceps, ni '1 vi; es donchs ben probat que 'ls autors d ' eixos llibres no 'ls co-neixían pas.

pró aixó no son mes que suposicións, sobre la regió al natural de 'ls ceps. Hem de conve-nir que aqueixos no 'ns venen pas de 1' Orient y que ja 's cultivaran anteriorment al nort del Ampurdá.

La paleontología 'ns permetrá afirmarho, establint que '1 cep es una de las plantas mes

antigas del Ampurdá, qu ' hi era cultivât abante d e l ' época atribuida á Noè ben abans deis Egipeis y per consegüent, »o fóren trasporta-das de 1' India.

Las gravas d' aluvió del período quaterna-ri ens donan sob r e aquest punt datos preciosos.

S' ha trobat 1' existencia de ceps en duas de las capas del período esmentat, en los encon-torns de las ruinas d ; Ampurias. La una d 4 ei-xas capas pertany á la base del quaternari in-ferior ó heileo; es contemporánea de 1' elefant antich Mechas prímigenins. Yeus aquí lo qu' en diu un autor: «cep molt raro, de fulla mit-ra r ía , lóbuls poch incisats, no deixant cap »dupte que s' sembla al vitis œstivalis» y no ti-tubeja pas al anomenarlos vitis vinifera. L4 a l -tre capa pertany á la part mes superior de épo-ca, la quaternaria y conté la flora local actual y també los ceps. Aquets han sigut, en fi, ci-

nta ta per altres botánichs en las capas del sol quaternari deis voltai)ts de Rosas.

L. V, O. Palamós Mars 1898 En la primera setmana del prop passat febrer que-

dó oberta al públich la nova carretera que uneix eixa Tila ab la de San Feliu.

L' hi mancavan encare al contratista bon nombre de mesos per cumplir los senyalats en '1 contráete pro '1 mal eítat del antich camí feu que '1 comers del Baix Ampurdá y principalment '1 de Palamós ahont s' inleiá 1' idea, prengués i pit 1' obertura de la nova carretera, tinguent qu' aprontar ab aqueixfí una forta cantitat, que 's tractá de cubrir ab la suscripció, qu 4

avuy 'ns honrem en comensar A publicar. Son los suscriptors: Martí Montaner, 1.000 pessetas.—Isaac Matas, 1.000

id.—Pilis de H. A. Beader, 1.000 id.—Pilis de G. Ma-tas. 500 id.—M. Cama, 500 id.—Barris, germáns, 500 id.—Ferrocarril de Girona á San Feliu, 500 id.—Ajun-tamentde San Feliu, 500 id.—Ajuntament de Pala-mós, 250 id.— T. Brugada y Compañía, 250 id.— Jo-seph Batet y filis, 250 id.— Francesch y Josep Ferrer, 250 id.—Viuda de R. Valls y Vicens 250 id.—Pere Gir-

La Senyera C S i s p l a n a s d . ' o r l g i ï i a U

Setmanari catalá B e d a o o l ó y u d m i u l s t r a o l ó ,

Carrer MAJOR, 27—PALAMÓS l'llEUS DE SUSCRIPCIÓ

Palamós, tres mesos. . . . 1,50 pessetas Fora, » » . . . . 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . lü'00 »

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 7: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

LA SENYEBA 7

J. BÜRELL & C ia CONSTRUCTORS

V l l a . y STlléi, 1 1 7 . — B ^ R O i E I I L O I s r A .

Especialitat en Yachts, Llanxas de vapor, Remolcadora, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamene, etc.

T A L L E R D E V E L A M E N

lfi\icli á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera 'I camp, bany, cassera, etc. X J O X X S L S i x í L g r l e s a . s y cLel ; p a J L s

Direcció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvament de Sant Feliu de Guixols. YACHTS íets per J . Burell: Nitetis, Atlant II, Atlant I, Niobe, Conqueridor I,

Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona. I NIOBE, constructor Burell, 3 primers premis.

Els Quatre Gats Carrer de JWontesiôn

Barcelona.

Local artistich. Café y begudas d'inmillorable calitat.

La visita a ELS QUATRE GATS es indispensable a tôt bon "touriste,,

Excelent cuyna catalana.

J o A Q U I M Ü A U K A Sastre

1 3 , TJxxló, 1 3

Elegancia en lo tali, confecció perfecta, preus módichs.

Totas las temporadas visita 'ls pobles de Palatnós, Sant Fe* liu de Guixols y Palafru-gell ab un grandiós mostruari.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Page 8: MÚSICA SACRA - Servei d'Arxiu Municipal de Palamós...2 LA SENYERA lia hermosa Ave María, que sembla talment dictada al compositor francés per '1 propi Ar-cángel. Modernarnent

8 L A S E N Y E R A

Establiment de

Félix Pia Garriga Antiga c a s a d e n Pí.ÁCIDO

Carrer MAJOR, N,J 3 2 y 3 3 , - P a l a m Ó S En aquesta acreditada botiga trobarán sem-

pre tot lo re latin á CONFITERIA, COMESTI-BLES, DROGAS, QUINCALLA, LOSA, CRIS-TALL, OBJÉCTES DE CUYNA, FERRETERIA, LAMPISTERIA, EFBCTES D" ESCRITO RI, LI-C O R S y ViNS, tant del PAIS com EXTRAN-GERS, OBJECTES PERA REGALOS, FLORS ARTIFICIALS, variat. assortii de PERFUME-RIA. CISTELLERIA, etc.

A lì de poguer servir mili or á mos íavorei-xedors he aumentai eoiisiderablement las exis-tencias de totas las seccións y he resoli establir la venta A

P r e u f i c s o . Las mi lloras intròd'uhidas ab la constrncció

del forn y 'I aument de local, me perraeten po-guer servir al públich ab tota prompiti tu t y es-mero los encárrechs de repostería que 's d ig-nen confiarme.

MEDICAMENTS AOREDITATS R e c o m e n a t s p o r l a . C i e n c i a Z M I é d i o a .

Xarop de Hipofosfits GIMBEENAT El mellar de 'ls tónich reconstUiiyents coneguts, obre el apetit, cura la anémia clorosis (colora

pálits), enferme tats modulara, isterisme, insomni: de efectes sorprendente en las convalescencias: frase h 10 ral s.

Xarop de Fosfat de Cals Gelatinós GIMBEENAT De gust agradable com P horchata, util per afavorir lo desarrollo oseo y en la curació del r a -

quitismo y eseroí'11 lisme, recomenable en los e m b a r a s o s y l a c t a n c i a : frasch 6 rala.

Vi de Nou de kola GIMBEENAT Poderds aliment d< estalbi, regulador del cor, est imulant de las funcióus digestivas y desperta-

dor de tôt organisme empobrit: preu S rals.

Vi iodo Tánich fosfatat I)e mellors résultats que P o l i d e f e t j e d e b a c a l l á en la tisis, escrofulisme, débilitât ge-

neral y menstruacións penosas: preu 8 rals.

Licor dinamogénich GIMBEENAT A base de Morruol (prineipi actiu del oli de bacallá nogal y lacte fosfat de cals: frasch 12 rals

Pastillas GIMBEENAT C B o r o - b o p o - s ó d i c a s á la C o c a í n a Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan, la fatiga: prou S rals.

Venta al por major. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14 Barcelona DETALL EN TOTAS L<\S FARMACIAS

PALA M Ó S, D . J O A ' N V I L A R , PAEMAOEÜTIOH.

BICICLETAS

Las ven la tjas df aquestas máquinas son

prou conegudas deis aficionáis, tan per sa so-

l idéscom per sas demés condicións inmellora-

bles.

Unich représentant en aquesta comarca

Hugo Sauner

PALA WS Ó S

Estampa d ' e n Octavi Viader, S. Feliu de G-uixols.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós