1. Algemesí. Farem referències a moltes coses que hem pogut llegir a les xarxes socials sobre Algemesí. El primer aclariment, encara que semble innecessari, és que Algemesí no és una aldea perduda en els mapes, és un gran municipi amb diversos parcs industrials, una potent agricultura i quasi 30.000 persones habitants.

També és un error dir que Algemesí és un poble de gent assassina. La majoria del poble ni participa ni es sent identificada amb la setmana de bous. És habitual que la gent

marxe de vacances durant aquesta setmana, i fins i tot ixen diversos autobusos amb viatges organitzats. Molta gent sent la tortura taurina com a una cosa aliena a la seua forma de veure la relació dels éssers humans amb la resta d’animals, i no s’apropa a la plaça. I molta de la que si que ho fa busca la festa i l’alcohol, no la tortura taurina.

Si donem per bones les dades de Mundotoro, la plaça de Algemesí té un aforament de 4.000 localitats. Si fóra així, plena i sense cap persona forastera podria acollir al voltant del 15% de la població. S’ha de tindre en compte que aprofiten que és desmuntable per a fer-la amb menys o mes localitats. Molts testimonis diuen que ara, amb la crisi, redueixen l’aforament deixen més amplària entre les grades i, així, aspiren a poder penjar el cartell de “ple”.

Malgrat la promoció amb diners públics i la televisió, l’afició és molt minoritària. També a Algemesí.

Per això, volen amagar la tortura taurina darrere de la festa i la diversió i, fins i tot, darrere la cultura. Les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí es celebren a principis de setembre, abans de la setmana de bous. Són un meravellós espectacle, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2011. Destaca pel ball de les muixerangues, les torres humanes que són l’origen de les que es fan a Catalunya i que s’alcen mentre sona la Muixeranga, un himne per a tot el poble valencià.

La setmana de bous d’Algemesí no té res a veure amb aquesta meravella. Quan es presentà la candidatura de les festes de la Mare de Déu de la Salut davant la UNESCO, hi hagué molta cura de deixar clar que la tortura taurina no en formava part. La setmana de bous només és patrimoni de la inhumanitat.

Vista aèria d’Algemesí.

Festes de la Mare de Déu de la Salut, a la plaça Major.

2. La setmana de bous.

Altre error molt comú és el de pensar que a la setmana de bous d’Algemesí només es fan becerrades. El nucli central d’aquesta setmana és una fira de jonegades convencional, com les que es fan a qualsevol plaça de tortures. La indústria de la tortura taurina anomena fira a un programa de molts dies de corregudes. Això es fa

a totes les places, perquè el negoci taurí necessita vendre abonaments i fer moltes corregudes juntes per a que determinades despeses fixes siguen assumibles.

És de novillades perquè toregen joneguers, professionals de la tortura que estan en el camí de prendre l’alternativa. Aquests toreros de segona categoria torturen i maten jònecs (en castellà, novillos), bous joves d’entre 3 i 4 anys. Els toreros consagrats maten bous, que són animals de més de 4 anys (cap d’ells arriba a complir més de 6, per llei1).

Aquesta fira es fa amb corregudes a peu i toreig a cavall (rejoneadores) amb picadors. També sol incorporar exhibicions amb aprenents a matancer de l’escola taurina de València, que torturen i maten erals, jònecs xicotets (en castellà: becerros, diferenciats dels novillos) de 2

anys.

La fira d’aquest any, per exemple, s’ha saldat amb la matança de 37 vedells i 4 erals, 41 animals en total, en 10 espectacles de tortura taurina.

S’ha de tindre en compte que el nombre d’animals s’ha reduït a causa de la crisi. Els anys anteriors comptaven amb dies de dos espectacles: el de jonegades de vesprada combinat amb el de matí per a la gent de l’escola taurina. A més, es mataven 5 animals cada dia2.

1 Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dóna nova redacció al Reglament d’Espectacles Taurins. Article 25. http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945 2 Segons el reglament taurí vigent, si es mataren 6 animals, com és habitual als espectacles de tortura taurina, s’hauria de disposar d’un bou sobrer per a la disposar d’una substitució en cas que altre s’envie a corrals. Aquest animal, que s’hauria de matar després de l’espectacle, seria una despesa afegida.

Baix, detall dels “espectacles” de la setmana de bous del 2013. Dalt, el cartell.

3. La plaça i les penyes.

La plaça és l’element principal de la història de la tortura taurina a Algemesí. És famosa per ser completament de fusta i quadrada, ja que s’ajusta a la forma de la plaça Major. La munten i desmunten cada any, segons un una disseny de 1943.

Altra característica de la plaça és que, per la falta d’espai, han d’incorporar els carrers dels voltants per a equipaments com els corrals dels bous. Destaca el carrer Muntanya, on els cavalls dels picadors es creuen amb els dels tirs que arrosseguen els animals morts, pel mig del carrer i a la vista de tothom, fins a un vehicle tractor de l’Ajuntament que els alça amb una pala i els porta al camió on es recullen tots els cossos. La cara desencaixada del bou cobert de sang és altre espectacle imposat a la gent que s’estima els animals.

Una qüestió molt important és que, en realitat, el disseny de la plaça està pensat per a formar mòduls independents els uns dels altres, seccions que s’anomenen cadafals. Cadascun amb la seua grada i, baix, un espai per on es poden moure els membres de les penyes i les quadrilles de toreros. La forma de la plaça fa que tinguen diferents prestacions i qualitats: uns són molt grans i altres molt xicotets, uns són d’ombra i altres de sol…

És així perquè aquesta fira taurina sempre s’ha organitzat al voltant de les penyes cadafaleres. En molts sentits són com les penyes taurines que hi ha a molts pobles del País Valencià, abocades a l’organització d’eixa altra forma autòctona de linxament d’animals que són els bous al carrer.

I, en altres sentits, tenen similituds amb les falles, les comparses de carnaval o, simplement, les penyes festeres que durant tot l’any preparen festa major, festa que la gent identifica amb l’excepcionalitat d’un temps de diversió sense límits, d’espectacles, concerts, casetes de fira, paelles, alcohol… Des d’aquest punt de vista, les bases per a una festa sense tortura sempre han existit.

Aquestes penyes tenen com a funció la gestió, cadascuna per la seua banda, d’un cadafal de la plaça. Implica participar en el muntatge i desmuntatge de la plaça i, sobre tot, assumir la venda d’entrades pels seus cadafals, fins i tot “competint” entre elles en preus d’entrades i abonaments, oferint prestacions addicionals com l’accés a les casetes que es munten al parc Salvador Castell, on s’organitzen dinars i sopars i on es ven beguda.

Tot comença amb la subhasta dels cadafals del mes de març. Es podria dir que, per a cada penya, el cadafal “és la seua falla”. Entren a la subhasta en funció de les

seues capacitats i aspiracions i, en funció d’aquests condicionants, planifica aconseguir un cadafal millor o pitjor. Cada penya paga el preu aconseguit en la subhasta i assumeix tot el risc que suposa vendre les entrades i recuperar el que ha pagat.

La Comissió Taurina, formada pel conjunt de penyes cadafaleres, gestiona la setmana de bous amb la recaptació de la subhasta com a pressupost (en teoria). La subhasta comença amb preus de partida que la competència entre penyes hauria de fer pujar, però la crisi ha fet que tant aquests preus de partida com la recaptació final estiga en caiguda lliure des de fa anys i que augmente el nombre de cadafals que queden deserts. Aquest any ja han arribat a quatre i, en un fet inèdit, el PP d’Algemesí se n’ha quedat un.

Ací tenim una de les moltes formes d’injectar finançament públic a la tortura taurina, tan difícils de controlar. Diuen que la setmana de bous s’autofinança, però aquest any ha rebut diners directament d’un partit polític, que no és una penya cadafalera i que es finança en gran part de fons públics. S’han d’afegir moltes altres despeses com el desplegament de policia local i altres treballadors i treballadores, la neteja i l’ús de maquinària i equipaments públics…

4. Les becerrades cadafaleres. La parafernàlia.

Diuen que les becerrades deriven dels inicis de la setmana de bous d’Algemesí, que molta gent provava sort davant els caçatalents i mostrava les seues habilitats taurines amb els vedells, per si se’ls obria la possibilitat de deixar la fam enrere com a matadors de bous. El terrible espectacle d’ara està molt lluny d’eixe relat, i per això el doten de tota aquesta elaborada cobertura festiva que ajuda a la digestió de la massacre, que adoctrina, que normalitza…

S’ha de tindre clar que deixen les becerrades fora de la fira taurina oficial. Com sol passar amb els més terribles espectacles de tortura animal, l’ocultació és quasi una obsessió: els volen com una cosa que no ha de transcendir, que no ha d’eixir del

Esquema dels cadafals de la plaça de bous d’Algemesí.

Cartell d’espectacles nocturns del 2013. Les becerrades cadafaleres es feren el dilluns 23 i el dijous 26 de setembre.

reduït cercle de la gent que els perpetra, de la que participa com a espectadora, de la que els consent i de la que mira cap a altra banda. La gent d’altres pobles i ciutats no entén i no ha de saber. Fins i tot quan esclata la polèmica, l’obsessió continua: la Comissió Taurina no permet que es graven les becerrades perquè es manipulen per a donar mala imatge d’Algemesí.

Es fan de nit, combinades amb altres espectacles populars com concerts i desfilades, i amb noves formes de tortura taurina que es van incorporant, com una imitació dels encierro del Sanfermín de Pamplona, una gimcana amb vaquetes com les del programa de televisió Grand Prix i, fins i tot, tancaments i festivals infantils.

Es volen dotar de les eines més efectives per a incorporar els xiquets i xiquetes a la insensibilització front al patiment. La insensibilització, la normalització del que han de veure després, és un l’element essencial per al seu èxit.

Les protagonistes tornen a ser les penyes amb cadafals a la plaça. Encara que semble mentida, les becerrades comencen com un festival carnavalesc on, bàsicament, els homes més joves de les penyes perpetren una “coreografia”. És un ritual suposadament divertit i molt repetitiu amb altra obsessió: el travestisme amb roba de dona (minifaldes, sostenidors, mitges de reixa, perruques…). La gràcia dels “balls” només està en veure gent que coneixes fent allò com si no li fera vergonya, molt sovint, gràcies a l’ajuda de l’alcohol.

5. La terrible transició a la foscor.

La fan eixes mateixes persones amb eixes mateixes disfresses, com si no es produïra cap trencament. I maten vedells (becerros en castellà). De 4 a 7 cadascuna de les dues nits de becerrades, en funció de les penyes cadafaleres disposades a fer-ho.

Els vedells només són cries, més xicotetes que els erals. No tenen més d’un any, potser que ni tan sols l’hagen complit, i són molt porucs. La por fa que els coste moure’s del lloc, que busquen constantment la protecció de les barreres de la plaça, que es queden immobilitzats davant els cadafalers que van cara a ells amb banderilles o amb l’estoc de matar. Si es defensen i arriben a enganxar un ésser humà adult i de 70kg, solen caure a terra a la vegada que eixa persona i, sovint, abans. El seu patiment és difícil d’explicar amb paraules.

La “quadrilla d’aficionats” no té cap experiència. Aquest any, la Comissió Taurina ha proclamat als quatre vents que han fet un curset de formació d’un mes amb persones expertes. El que això puga significar s’ha de comparar amb la “formació” a les escoles taurines, les llargues carreres acumulant mort a les

Vedells.

esquenes fins a l’alternativa i, malgrat tot, les eternes agonies que pateixen molts bous a mans dels toreros consagrats3.

I la falta d’experiència s’afegeixen als efectes de l’alcohol. La Comissió Taurina també ha dit que no anava a permetre la participació de cadafalers borratxos. No sabem si s’acabarà incorporant l’ús dels alcoholímetres, cosa que dubtem, però el que és segur és que aquest any, a fora de la plaça, mentre esperaven a fer la seua actuació, totes i tots veiérem molts cubates a les mans dels cadafalers.

Aquesta gent s’apropa amb tanta prevenció a l’animal, per a guardar les distàncies i no perdre la vista del camí de fugida, que clava les banderilles a qualsevol part del cos del vedell mentre aquest crida i plora desconsoladament. A tocar del cap, al cul, pels costats, a les cuixes… És pràcticament impossible que encerten a matar a la primera, i punxen l’animal una i altra vegada. Les terribles imatges que s’han pogut aconseguir mostren vedells amb l’estoc clavat, amb un forat d’entrada i altre d’eixida que només els pot provocar un enorme patiment, mai la mort. Alguns testimonis, horroritzats, han vist fins a 14 punxades, 14 intents de matar abans que el

vedell caiguera destrossat a terra.

6. La Folgança – Iniciativa Animalista d’Algemesí.

La Folgança d’Algemesí nasqué fa més de 15 anys com a una proposta alternativa de la gent jove que, des del principi, posà en marxa una forma de fer festa autogestionada, participativa i sense tortura animal. No tenia com a motor la lluita pels drets dels animals, però mai es va tacar amb la sang de la plaça de bous.

La gent d’Algemesí que impulsà el moviment animalista del poble sorgí d’aquesta Folgança. Era gent conscienciada que, el 2006, organitzà la primera manifestació antitaurina d’Algemesí que, aquest any, ha arribat a la seua 8ª convocatòria. Aquest moviment ha evolucionat, ha incorporat cada vegada més gent i, finalment, s’ha integrat en Iniciativa Animalista com a agrupació local.

Altre error és equiparar les becerrades cadafaleres amb el Toro de la Vega. Si es pot dir que alguna forma de tortura taurina és més terrible que el Toro de la Vega, potser que siguen les becerrades cadafaleres d’Algemesí pel nombre i l’edat de

3 Abans de prendre l’alternativa en una correguda de bous, un torero ha d’acreditar un mínim de 25 novillades amb picadors. Prèviament, hauria aconseguit la categoria de joneguer amb picadors acreditant 10 novillades sense picadors. I, per a donar aquest primer pas, haurà d’haver acreditat la seua formació i coneixements, avalada per una persona professional o ramadera. Si ho fa com a alumne d’una escola taurina, haurà de comptar amb un certificat de la direcció de l’escola que ha treballat amb aprofitament per un període, com a mínim, d’un any. Reglament d’espectacles taurins, Capítol I (registre general de persones professionals taurines).

les víctimes, per la forma com se les tortura i mata i perquè pateixen al costat de 50 bous més.

Equiparar Algemesí amb Tordesillas és una gran equivocació perquè, desgraciadament, la gent animalista de Tordesillas encara no ha pogut generar una resposta pròpia al Toro de la Vega, com la que s’ha generat a Algemesí i per gent d’Algemesí.

Pensem que iniciatives com l’ocupació organitzada des de fora d’Algemesí hauria de tindre en compte totes aquestes qüestions. No es pot ocupar una plaça de bous tancada a pany i forrellat, només es podria saltar a l’arena per a fer una acció de protesta per a la conscienciació contra la tortura taurina i per retardar el moment que comence, com a qualsevol altra plaça.

També pensem que té més sentit exportar cap a Tordesillas l’experiència d’Algemesí. Estem a la disposició de la bona gent de Tordesillas que, com nosaltres, estimen el seu poble i el volen lliure de barbàrie.

També estem a disposició de tota la gent que vulgueu vindre a Algemesí a lluitar contra la tortura taurina i, especialment, contra les becerrades cadafaleres. Us rebrem amb els braços oberts i amb tot l’agraïment del món. Només us demanem que vingueu sabent on veniu i el que teniu en front, i que busqueu la gent que porta molts anys generant consciència per a que la veu del poble es puga alçar contra les becerrades.

7. A peu de carrer, els 365 dies de l’any, per la consulta ciutadana.

La Folgança continuarà treballant per l’abolició de les becerrades cadafaleres, el primer gran pas que s’ha de donar. Parlarem amb tothom, participarem en debats i conferències i treballarem per a afegir cada vegada més veus a la demanda d’una consulta ciutadana popular al poble d’Algemesí sobre les becerrades cadafaleres.

Volem que els algemesinencs i algemesinenques puguen expressar si volen que el seu poble continue sent conegut com el lloc on, cada any, es comet la barbàrie de les becerrades cadafaleres, o si volen que aquesta terrible pràctica passe a la història i Algemesí siga la terra de la Muixeranga, patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.

Mentre s’entesten en que cada final de setembre hi haja una setmana que faça d’Algemesí un punt negre del mapa, la Folgança–Iniciativa Animalista convocarà la manifestació antitaurina que servirà per a fer cada vegada més gran l’Algemesí de veritat.

Us esperem a totes i a tots. Moltes gràcies.