L’ajuntament barceloní fauna crida a la ciutadania per augmentar l’eficiència energètica

BCN SMART CITYTres noves línies se sumaran la tardor que ve a la xarxa intel·ligent d’autobusos de la capital catalana

Una sèrie de plataformes digitals permeten als barcelonins interactuar amb l’Administració

Una ciutat al servei de les persones

MONOGRÀFIC. URBS INTEL·LIGENTS el Periódico 19 de març del 2015

2 PublicitatDIJOUS

19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico

Pàgines especialsDIJOUS

19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico 3

Dimensió humana. Una escena ciutadana habitual en un carrer de Barcelona.

Julio Maya II MONOGRÀFICS

Barcelona, proclama el seu

alcalde, Xavier Trias, “té

atractiu econòmic, és una

ciutat oberta al món, que

després de la gran transformació

que va viure gràcies als Jocs Olím-

pics, s’ha convertit en un important

destí turístic a escala mundial”. Ara,

afegeix, “vol ser coneguda també

com a ciutat de cultura, coneixe-

ment, creativitat, innovació i be-

nestar”.

Per aconseguir aquest objectiu, la

capital catalana ha fet una gran aposta

per convertir-se en una smart city de

referència internacional, on les noves

tecnologies es posin al servei de les

persones, la gestió de la ciutat i la mi-

llora dels serveis públics. En aquest

sentit, Barcelona està posant en mar-

xa millores de gran impacte ciutadà i

transformacions importants que tenen

com a missió “portar la màxima qua-

litat urbana a tots els barris de la

ciutat i millorar la qualitat de vida

de les persones”, declara Trias.

Pe r a r r i ba r a se r una c i u t a t

intel·ligent no només s’ha d’actuar,

també s’hi ha de creure. I Barcelona,

al llarg dels seus més de 2.000 anys

d’història, sempre s’ha caracteritzat

pel seu caràcter innovador, emprene-

dor i inconformista. Aquesta persona-

litat ha sigut clau per erigir-se en una

ciutat pionera a adoptar els preceptes

de la smart city. ¿I quins són aquests

principis? Bàsicament tres: gestió efi-

cient dels serveis i recursos, noves

eines i espais d’interacció entre per-

sones, col·lectius i institucions, i ús i

integració de les noves tecnologies de

la informació i la comunicació (TIC).

TRANSVERSALITAT. Tenint en

compte aquestes premisses, Barce-

lona treballa per millorar la qualitat de

vida dels seus ciutadans i, al mateix

temps, garantir un desenvolupament

social, econòmic i urbà sostenible.

En la pràctica, una smart city és la

que té capacitat de donar resposta

a les necessitats dels seus ciutadans

en àmbits diversos, i millorar el dia a

dia de les persones. En definitiva, una

ciutat intel·ligent facilita la interacció

dels ciutadans amb l’Administració,

disposa d’informació oberta en temps

real, afavoreix l’emprenedoria i permet

el desenvolupament personal i empre-

sarial de la ciutat.

Gràcies a la seva estratègia trans-

versal basada en una visió transforma-

dora de la ciutat a llarg termini, Barce-

lona obté uns brillants resultats en el

rànquing de smart cities. Avui, la capi-

tal catalana és considerada la primera

ciutat intel·ligent d’Espanya, la quarta

d’Europa i la desena del món. També

destaca per ser la Capital Mundial del

Mòbil i la Capital Europea de la Inno-

vació. A més, treballa amb l’objectiu

de ser una ciutat autosuficient, amb

barris productius, de velocitat humana

i d’emissions zero, productiva, oberta,

inclusiva i innovadora; en resum, una

ciutat viva amb persones emprenedo-

res i comunitats organitzades.

Aquesta visió engloba projectes en

àrees molt diverses que, juntament

amb la tecnologia i la innovació, pre-

tenen garantir als ciutadans una millor

qualitat de vida i un creixement econò-

mic més gran a través d’una gestió

més eficient dels serveis i els recursos

de la ciutat.

“Barcelona no té límit. És una

ciutat que es millora cada dia, grà-

cies a l’esperit i a la determinació

dels seus ciutadans. Barcelona és

un somni social que lluita per tenir

i mantenir un entorn privilegiat, que

vol distribuir la riquesa de mane-

ra equitativa i amb una societat

que se sustenta en valors clara-

ment democràtics i implicatius”,

sosté Antoni Vives, tinent d’alcalde

d’Hàbitat Urbà.

“Nosaltres treballem per aconse-

guir que Barcelona sigui una ciutat

autosuficient i de zero emissions,

amb un nou model de generació,

distribució i consum de l’energia.

Volem que els barris siguin produc-

tius, aptes per viure-hi i treballar-hi,

dissenyats a una escala humana,

liderant una metròpolis connecta-

da amb el món”, declara Vives. En

aquest sentit, destaca, “Hàbitat Ur-

bà respon a aquest repte: gestionar

l’urbanisme, les infraestructures i la

vivenda, la naturalesa, els recursos

naturals i les tecnologies de la in-

formació en una única direcció. Tot

això per aconseguir millorar la vida

de les persones generant econo-

mia, regenerant el nostre entorn i

activant programes d’atenció a les

persones”.M

bÉs la primera ‘smart city’ d’Espanya, la quarta d’Europa i la desena del món

EL RÀNQUING

REFERÈNCIA INTERNACIONAL

Una ciutat intel·ligentL’Ajuntament de Barcelona treballa per millorar la qualitat de vida dels ciutadans

b La capital catalana promou un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible

b

Convertir-se en una ciutat intel·ligent

comprèn el desenvolupament de progra-

mes i actuacions en àrees molt diverses.

dServeis públics i socials. L’aplicació

de les noves tecnologies optimitza i de-

mocratitza els serveis públics i socials, i

millora la qualitat de vida de les perso-

nes.

dMedi ambient. Barcelona aplica solu-

cions innovadores en la gestió mediam-

biental de la ciutat per ser més sostenible

i efi cient.

dMobilitat. L’objectiu és que la ciuta-

dania tingui una mobilitat segura, soste-

nible, equitativa i efi cient.

dEmpresa i negocis. L’Ajuntament de

Barcelona treballa per generar ocupació,

promoure la inversió i el fi nançament,

atraure talent i ajudar empreses i empre-

nedors.

dInvestigació i innovació. Investigar

i innovar són clau per al futur desenvo-

lupament de les ciutats i les persones. I

Barcelona està en avantguarda en l’ús

de les noves tecnologies.

dComunicacions. Barcelona és una

ciutat connectada al món, que vetlla per

crear canals de comunicació sòlids i pre-

parar tecnològicament la ciutat per afa-

vorir la interacció entre els ciutadans i

l’Administració.

dInfraestructures. Barcelona aprofi ta

les actuacions en l’espai públic per des-

plegar infraestructures smart que perme-

tin portar a terme una gestió més sos-

tenible.

dTurisme. Les accions desenvolupa-

des en aquesta àrea pretenen que Bar-

celona sigui un destí turístic intel·ligent,

perquè els turistes i els ciutadans convis-

quin còmodament.

dCol·laboració ciutadana. El principal

objectiu de l’àrea és reinventar-se i evo-

lucionar cap a un model de ciutat a esca-

la humana, i per aconseguir-ho la partici-

pació ciutadana és imprescindible.

dProjectes internacionals. La trans-

versalitat és el principal eix de l’estratègia

smart de Barcelona, que promou la co-

operació amb altres ciutats.

Projectes en àmbits molt diversos

ÀREES D’ACTUACIÓ

el Periódico el PeriódicoPàgines especialsPàgines especials 5DIJOUS

19 DE MARÇ DEL 20154DIJOUS

19 DE MARÇ DEL 2015

A distància. Programes com la teleassistència permeten monitoritzar els usuaris i atendre les emergències amb rapidesa.

Pilar Enériz II MONOGRÀFICS

Una ciutat que, com és

el cas de Barcelona,

aspira permanentment

a millorar el seu reco-

negut posicionament

com a smart city de referència a

Europa i al món, necessita opti-

mitzar regularment determinades

àrees considerades clau (transports,

energia, educació, salut, gestió de

residus, vigilància, economia...) de

manera simultània i transversal. En

aquest sentit, l’Ajuntament de Bar-

celona ha actualitzat les eines i els

espais d’interacció entre persones,

col·lectius i institucions, al considerar

“que l’atenció social a les persones

més vulnerables és eix d’actuació

prioritària del Govern municipal per

fer de Barcelona una ciutat més so-

lidària amb aquells que necessiten

una atenció especial”. Així es poten-

cia el servei d’assistència domiciliària,

la plataforma digital Vincles BCN i la

web institucional que conté el con-

junt de serveis d’informació i suport

al ciutadà.

TELEASSISTÈNCIA. Segons fonts

del consistori català, en l’actualitat

s’està prestant servei de teleassis-

tència domiciliària gratuïta a més de

70.000 persones, i creixent.

Les noves estructures familiars,

l’increment de persones que viuen

soles i els condicionants econòmics

d’aquestes fan que aquest suport

d’atenció es mostri com una eina

d’utilitat per a les persones que viuen

soles o tenen diferents graus de de-

pendència. Juga a favor del sistema el

desenvolupament d’una tecnologia ca-

da vegada més precisa, que permet als

professionals respondre amb rapidesa i

de manera molt eficient a les demandes

d’ajuda, així com detectar els problemes

que poden sorgir a casa de l’usuari.

El servei es va posar en marxa amb

l’objectiu de millorar la qualitat de vida

i l’autonomia de les persones grans,

amb discapacitat o dependència que

viuen o passen una gran part del dia

soles al seu domicili. En l’actualitat es-

tà actiu les 24 hores del dia, els 365

dies de l’any, i té una funció doble:

oferir una resposta com més adequa-

da millor a les peticions d’ajuda de

les persones usuàries. Així mateix,

actuar de forma preventiva mantenint

un contacte continuat amb la perso-

na per limitar situacions d’inseguretat,

d’aïllament o de soledat.

El servei de teleassistència, plena-

ment integrat dins dels nous serveis

al ciutadà que proveeix la smart city,

consisteix en la instal·lació d’un aparell

senzill a la vivenda de l’usuari, connec-

tat mitjançant la línia telefònica a una

central receptora, amb què es pot co-

municar en cas d’urgència simplement

prement un botó.

Al centre d’atenció, un equip de pro-

fessionals atén la petició i activa, si

és necessari, el recurs més adequat

a cada problemàtica: localitzar els

familiars o les persones de contacte,

desplaçar al domicili una unitat mòbil

o bé activar altres serveis d’urgència,

com assistència mèdica, bombers,

policia, etcètera.

Està pensat i hi poden accedir per-

sones de 75 anys o més mitjançant

una sol·licitud i l’informe mèdic corres-

ponent. També hi tenen accés perso-

nes d’entre 18 i 74 anys amb certificat

de discapacitat (en què consti que su-

peren el barem d’assistència de ter-

cera persona o de mobilitat reduïda)

o amb reconeixement de grau de de-

pendència (que aportin sol·licitud, in-

forme mèdic i certificat de discapacitat

o resolució de grau de dependència,

independentment del grau). Es consi-

deren altres possibilitats per les quals

hi tindran dret persones d’entre 18 i 74

anys en els casos que els treballadors

socials ho creguin necessari, en què

SERVEIS DE LES ‘SMART CITIES’

El consistori barceloní compta amb diferents pogrames per millorar la qualitat de vida de les persones dependents

La intel·ligència urbana en suport de les persones grans i contra la soledat

s’haurà d’aportar la documentació que

justifiqui la necessitat del servei.

En l’actualitat s’ha de destacar que

des del 2012 s’hi han anat afegint di-

ferents mecanismes que utilitzen les

noves tecnologies per millorar el con-

trol i la seguretat. Així es monitoritza,

per exemple, l’obertura de qualsevol

porta del domicili, així com la dels

electrodomèstics, per comprovar el

compliment de rutines.

S’estan instal·lant sensors de mo-

bilitat altament sensibles al movi-

ment, capaços de detectar qualsevol

circumstància que impedeixi deam-

bulació, caigudes o crisis sanitàries.

S’ubiquen en zones estratègiques del

domicili, perquè funcionin al màxim i

sense angles morts.

Entre l’equipament que aporta més

precisió i utilitat hi ha un polsador via

ràdio personal, que permet l’activació

de la unitat domiciliària per fer truca-

des d’emergència quan l’usuari es tro-

ba a una certa distància i, per exem-

ple, ha tingut algun problema. També

es pot utilitzar per contestar una tru-

cada entrant si el telèfon s’ubica en

una altra habitació i no està a l’abast

de l’usuari.

Així mateix, es pot sol·licitar el de-

tector de caigudes, que incorpora

sensors d’última generació i propor-

ciona flexibilitat i més tranquil·litat a

totes aquelles persones susceptibles

de perdre l’equilibri. El detector es pot

portar subjecte al cinturó o en una dis-

creta ro nyonera. Per la seva part, els

detectors de fum, foc, gas i monòxid

de carboni generen un avís a l’usuari

i una trucada al centre de control a

través del terminal quan detecten la

presència d’aquests elements. Funcio-

nen via ràdio i es poden instal·lar a les

zones on sigui més necessari.

PLATAFORMA. L’esperança de vida

a les ciutats europees ha augmentat

significativament, també a Barcelona

de manera molt notable.

Actualment, el nucli de població que

conforma la tercera edat s’ha convertit

en un desafiament urbà com a conse-

qüència de les seves problemàtiques

concretes. Necessitats que han inspi-

rat la plataforma digital Vincles BCN,

que té l’objectiu d’atendre de la ma-

nera més adequada i personalitzada el

col·lectiu de més edat, que va guanyar

el premi Mayors Challenge 2014 de

la fundació Bloomberg Philantropies,

dotat amb cinc milions d’euros.

S’ha de recordar que un de cada

cinc habitants de la ciutat té més de

65 anys, dels quals uns 100.000 su-

peren els 80 i una tercera part viuen

sols. Les previsions apunten, a més,

que aquesta tendència és creixent i

que d’aquí 50 anys la proporció de

persones grans augmentarà signifi-

cativament.

De cara a mi l lo ra r e ls n i ve l l s

d’ independència i de seguretat

d’aquest col·lectiu, el consistori ca-

talà ha posat en marxa l’ambiciós

programa denominat Vincles BCN

per ampliar la xarxa de suport mu-

nicipal a les persones grans. La in-

novadora proposta del programa és

que combina l’atenció pública i la

personal, i afavoreix la col·laboració

de familiars, amistats i veïns treba-

llant, colze a colze, amb els profes-

sionals en matèria de salut i serveis

socials. Tots els membres del cercle

de confiança poden respondre a les

necessitats i alertes de la persona

usuària i comunicar-se entre elles, de

manera que se sent acompanyada en

qualsevol moment i situació.

Aquest servei que configura un es-

cenari de suport personalitzat ha de-

mostrat en la fase de prova que les

persones que pateixen aïllament se

senten més acompanyades i segures

gràcies a la xarxa social que pot mi-

llorar tant la salut com la qualitat de

vida. Està impulsat des de l’àrea de

Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de

l’Ajuntament de Barcelona, i les previ-

sions apunten que pugui arribar a unes

20.000 persones a mitjà termini.

El projecte es basa en una aplica-

ció per a dispositius mòbils que és la

que facilita la connexió de la persona

gran amb el seu cercle de relacions

i , a l mateix temps, amb els ser-

veis d’assistència social o sanitària.

D’aquesta manera, un conjunt de per-

sones predeterminat entre els quals

s’inclouen treballadors públics i volun-

taris estaran interconnectats entre ells

i amb l’usuari, que podrà escollir amb

qui vol mantenir vincle.

El sistema està a disposició de per-

sones grans que visquin soles, així

com de ciutadans amb alguna limita-

ció física o psíquica. Tenint en compte

el perfil de l’usuari, s’ha optat per un

disseny molt senzill, fàcil d’entendre,

que es completarà amb la provisió de

les eines i la formació que necessitin

els interessats per poder utilitzar el

programa.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias,

celebra l’entusiasme que ha generat

aquest servei: “Tenim la sort que

la ciutat va fer una aposta per les

tecnologies mòbils, amb la voca-

ció que no siguin només útils per a

l’Administració, sinó per al benestar

de les persones”.M

dL’Ajuntament de Barcelona ha

desenvolupat com a eina com-

plementària d’informació, dins de

l’estratègia de potenciar serveis

vinculats a la smart city, una pà-

gina web en què es resumeixen

totes les prestacions que ha po-

sat en marxa fins i tot en matèria

d’atenció al ciutadà.

Aquesta eina té com a objec-

tiu prioritari que, de manera molt

gràfica i amb un accés senzill, els

usuaris tinguin a la seva disposi-

ció una completa guia d’ajudes i

suggeriments, així com informació

d’utilitat relacionada.

La pàgina mostra de manera in-

tuïtiva una visió global dels ser-

veis, amb tots els continguts vin-

culats que contribueixen a donar

un suport adequat. El catàleg es

completa amb les formes en què

els interessats hi poden acce-

dir (tràmits) o obtenir informació

addicional, a través del telèfon o

via correu electrònic.

Com que la cartera de serveis és

molt àmplia, el lloc actua com un

autèntic filtre de les prestacions

i ajudes que estan a disposició

dels barcelonins, en els diversos

àmbits d’actuació, per facilitar-hi

l’accés. En aquest sentit, la web

redirigeix directament al servei i

a l’ajuda corresponent, a més de

donar una visió completa del con-

junt de l’oferta. Un altre aspecte

a destacar és que millora la ges-

tió i la relació del ciutadà amb

l’ajuntament simplificant els trà-

mits obligatoris.

Segons fonts del consisto-

ri, la web Guia de serveis de

l’Ajuntament de Barcelona “mira

de proporcionar una informació

actualitzada i de qualitat, de ma-

nera que la comunicació que es

difon és vigent en el moment de la

publicació i s’actualitzarà perma-

nentment i amb la màxima celeritat

possible”. En aquest sentit, s’insta

a la revisió regular dels continguts

de tercers de cara a evitar errors,

demores o pèrdues de suport per

gestió incorrecta.

El compromís del consistori és

“que la informació que es difon si-

gui completa, veraç, precisa, útil i

accessible, que compleixi estric-

tament tots els requisits de quali-

tat previstos en la legalitat vigent,

i garanteixi la seguretat i la protec-

ció de les dades personals”.

Guia virtual al servei dels ciutadans

SUPORT

La ciutat intel·ligent és un nou concepte de ciutat que treballa per augmentar la qualitat de vida dels ciutadans, i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. En aquest sentit, Barcelona aposta –amb innovadors projectes– per donar resposta a les necessitats dels barcelonins, amb l’objectiu de col·laborar en la millora del seu dia a dia.

bMés de 70.000 ciutadans són atesos al seu domicili

AVANTATGES

bL’ús de noves tecnologies permet millorar el controli la seguretat

bLa teleassistència és gratuïta per al col·lectiu més desprotegit

COMPROMISOS

bEl programa Vincles trenca l’aïllament de la tercera edat

el Periódico el PeriódicoPàgines especialsPàgines especials

d’un dispositiu mòbil en què és pos-

sible visualitzar el funcionament del

reg i detectar incidències que s’hagin

produït, per solucionar-les en el curt

termini. En el cas de plantacions de

noves espècies o en aquelles zones

en què es detecti més necessitat

d’aigua, l’eina permet fer regs de

suport de manera manual, però que

haurien de ser excepcionals.

El sistema de telegestió del reg

quantifica les entrades i les sortides

d’aigua en un temps concret, es com-

paren amb les necessitats hídriques

de les plantes i es complementen amb

les dades de pluja i reg segons les

variables d’evaporació, transpiració,

escorrentia i percolació de l’aigua.

D’aquesta manera, només s’aporta

l’aigua estrictament necessària, i

s’evita el malbaratament. El sistema,

a més, s’atura de manera automàti-

ca quan plou i es reajusta segons les

condicions ambientals, per exemple,

del vent, perquè l’aigua no caigui fora

de la zona prèviament establerta.

El consistori emmarca aquesta

iniciativa dins de l’estratègia smart-

7DIJOUS

19 DE MARÇ DEL 20156DIJOUS

19 DE MARÇ DEL 2015

Senyalització. Els nous carrils d’autobús a Barcelona integren semaforització intel·ligent a les cruïlles.

Pilar Enériz II MONOGRÀFICS

Convertir-se en una ciutat

intel·ligent és el gran repte

dels governs dels principals

nuclis urbans del planeta i,

en aquest context, Barcelona treballa

amb un èxit reconegut, ja que se si-

tua en una posició de privilegi en el

rànquing de smart cities mundials se-

gons Juniper Research, davant fins i

tot d’urbs com Nova York o Londres.

Entre els aspectes en què Barcelo-

na està fent passos significatius és en

qüestions de mobilitat. Així, ha creat

una xarxa de bus smart, fàcil, intuïti-

va, més ràpida i connectada, perquè

els usuaris es puguin moure estalviant

temps i de manera més sostenible.

La xarxa incorpora a la vegada tec-

nologies avançades en semàfors pre-

ferents, intercanviadors, informació a

l’interior de l’autobús i a les parades,

així com una gestió informatitzada per

millorar-ne la velocitat, la freqüència i

la cobertura, i optimitzar els recursos

disponibles.

Barcelona ha optat per una xarxa de

bus traçada amb línies verticals, horit-

zontals i diagonals, que està a punt de

completar-se i que va començar a ser

una realitat l’any 2012, moment en què

es van introduir les cinc primeres línies.

L’any 2013 se’n van implementar cinc

més, i el 2014 es va continuar amb

actuacions en quatre línies més, tres

de les quals són noves.

Aquest any continua el desplega-

ment: a la tardor es posaran en marxa

tres recorreguts amb autobusos d’altes

prestacions. Amb aquestes incorpora-

cions, funcionaran 16 de les 28 línies

previstes.

Una enquesta recent ha posat de

manifest que nou de cada 10 usuaris

consideren beneficiós el desplegament

del projecte. Aspectes com la velocitat i

la regularitat, entre altres, arriben a una

puntuació del 90% respecte a l’objectiu

d’excel·lència.

SERVEIS. Segons fonts de l’Ajun-

tament de Barcelona s’està treballant

en la potenciació de nous serveis

intel·ligents, entre els quals destaca el

vehicle elèctric, el Bicing i la semafo-

rització intel·ligent per donar prioritat a

serveis públics i emergències.

Fa anys que la capital catalana per-

segueix una mobilitat segura, eficient i

que redueixi l’impacte mediambiental,

i que a la vegada permeti desplaçar-se

amb més fluïdesa i facilitat. El 2007 va

entrar en funcionament el Bicing, un

servei pràctic i sostenible per cobrir pe-

tits trajectes diaris que respon a criteris

de mobilitat intel·ligent. En l’actualitat,

amb una òptima valoració per part dels

usuaris, resulta un bon complement al

transport públic tradicional.

També s’estan produint alguns aven-

col·lectiu, públic i privat de referència.

Aquest mitjà de transport és energèti-

cament més eficient i genera menys

contaminació, raons per les quals

s’aposta per la seva promoció, sense

oblidar la seva capacitat per reactivar

la indústria automobilística de l’àrea

metropolitana, crear llocs de treball i

liderar internacionalment el sector. En

aquest sentit està operativa la plata-

forma denominada Logística per a la

ços notables pel que fa al desenvolu-

pament d’idees i projectes que con-

dueixin a un nou model energètic i de

transport, tant públic com privat, que

minimitzi l’impacte ambiental i acústic, i

d’aquesta manera prioritzi la qualitat de

l’aire, l’aigua, el sòl, i millori, en definiti-

va, la qualitat de vida dels barcelonins.

Al punt de mira del consistori hi ha

l’objectiu de convertir el vehicle elèc-

tric en el mitjà de transport individual i

Implementació del vehicle elèctric, amb

molta informació d’utilitat.

Una altra línia d’actuació és el su-

port a la implementació del taxi elèc-

tric i, en aquest context, destaquem

que Barcelona ja compta amb la flota

d’autobusos més neta d’Europa, grà-

cies a vehicles híbrids i de gas natural

comprimit, així com a la incorporació

de filtres anticontaminants en vehicles

dièsel que integren l’actual flota.M

bA la tardor entraran en funcionament tres noves línies per sumar-ne 16 de les 28 previstes

REALITATS

bAugmenta un 18% el recorregut del carril bus i es reprogramen semàfors en 300 interseccions

bEl repte és implicar els ciutadans en la construcció d’una Barcelona més sostenible i humana

PROJECTES EN MARXA A BARCELONA

L’entramat d’autobusos es basa en un esquema de xarxa ortogonal, que és el més eficient en grans ciutats

Un model intel·ligent de mobilitat urbana P. E. II MONOGRÀFICS

Per afavorir un ús racional

dels recursos naturals a la

ciutat s’ha posat en marxa

un conjunt de tecnologies

capaces de monitoritzar tot el procés

i fer-lo més eficient. Com a exemple

per estalviar aigua i optimitzar-ne l’ús,

el consistori ha instal·lat un sistema

intel·ligent de telegestió del reg als di-

ferents espais verds de la ciutat, una

iniciativa beneficiosa per al medi am-

bient i per a l’economia dels residents,

donat el volum d’aigua estalviada.

Aquest sistema es basa en sensors

que recullen informació de la humitat,

la salinitat i la temperatura, així com

la velocitat i la direcció del vent, per

regular automàticament la quantitat

d’aigua, a través d’un programa que

es pot gestionar mitjançant ordina-

dors o dispositius mòbils.

El mecanisme, que ja està implantat

i funciona amb èxit en diversos parcs

de la ciutat, optimitza el consum

d’aigua a partir d’una infraestructura

de comunicacions construïda sobre

la xarxa de reg actual que integra un

sistema Scada (control supervisor i

adquisició de dades) fet a mida per

a Barcelona. L’eina permet, per un

costat, el telecontrol i l’optimització

del reg, i gestiona a distància les

electrovàlvules que obren el pas a

l’aigua. Les dades de què disposa

estan recopilades per una xarxa de

sensors que milloren l’eficiència del

reg. Els empleats de Parcs i Jardins

supervisen diàriament l’estat de la flo-

ra dels espais verds, acompanyats

water, que pretén gestionar de mane-

ra més eficient la disponibilitat hídrica.

ESTALVI. La gestió dels recursos

naturals es configura doncs com a

peça clau dins d’un projecte més am-

biciós d’estalvi i autosuficiència ener-

gètica, i per fer-ho es negocia amb el

sector privat i es busca la mobilització

de la ciutadania.

Es tracta de poder generar local-

ment tota l’energia consumida al te-

rritori amb fonts renovables o apro-

fitant focus energètics residuals, i

maximitzar l’eficiència energètica

reduint el consum de recursos de

manera gradual.

S’ha de recordar que internacio-

nalment la capital catalana té un

compromís adquirit amb la UE que

l’obliga a disminuir en un 20% les

emissions de CO2 el 2020 (Covenant

of Mayors). Malgrat que Barcelona té

una despesa energètica moderada,

en comparació amb altres ciutats de

les seves mateixes característiques,

només un 2% dels 17.000 GWh/any

consumits tenen un origen energètic

local. El nivell d’autosuficiència de

gestió dels equipaments i serveis

municipals és del 50,7%, dada que

també s’ha de millorar.

L’objectiu és incrementar la genera-

ció d’energia renovable i reduir-ne el

consum global. Per això s’han posat

a disposició dels barcelonins diferents

recursos informatius, com una web

per saber com es pot generar més

energia de manera local i millorar

el consum energètic dels domicilis

particulars.M

Estalviar recursos naturals i energètics és un objectiu prioritarii s’ha convertit en el compromís clau de les urbs modernes

Solucions per a la gestió eficient de l’energia a la ciutat

bGenerar més de manera local i sensibilitzar la població per consumir menys

EL REPTE

TECNOLOGIA APLICADA

Disponibilitatde bicicletes

bAPPBICING

El sistema de Bicing a Barcelona és un servei

d’utilització creixent, sobretot a les zones més cèn-

triques i on s’han habilitat els carrils bici. Perquè els

usuaris tinguin informació útil, com la disponibilitat

de bicicletes i estacions en temps real, s’ha desen-

volupat aquesta aplicació, gratuïta per a qualsevol

smartphone o tauleta, i per a tots els sistemes

operatius.

AppBicing utilitza la tecnologia Barcelona Con-

tactless, que permet descarregar-la escanejant

el codi QR o bé acostant el mòbil als xips NFC

col·locats a les estacions. Un dels seus avantatges

és que permet calcular la ruta més segura per

desplaçar-se d’una estació a una altra.

Agilitat en el pagament

bAPPARKB

Els dispositius mòbils tenen avui un paper cada

vegada més significatiu en la relació entre els ciu-

tadans i la smart city. En aquesta línia de treball

s’enquadra l’aplicació ApparkB, que permet als

conductors pagar l’àrea verda i la zona blava a

través del seu dispositiu, sense necessitat d’anar

als parquímetres. Aquesta aplicació mòbil, que està

disponible per a diferents sistemes operatius, és

gratuïta i només requereix el registre.

Utilitza, entre altres tecnologies d’última gene-

ració, la geolocalització per aplicar la tarifa corres-

ponent, que serà confirmada per l’usuari. Aquest

sistema és opcional i coexisteix amb el mecanisme

tradicional de parquímetres.

Eina per aprofitar recursos

MAPA ENERGÈTIC

Es tracta d’un espai virtual de lliure accés que

mostra el potencial eòlic, tèrmic, etcètera (de ma-

nera personalitzada) per a cada edifici, de manera

que és possible decidir i prioritzar quina és la font

d’energia que convé utilitzar en cada moment. A

partir de les consultes al mapa virtual, que es de-

riven cap als assessors energètics, es facilitarà el

procés de reflexió al ciutadà, i es podrà incentivar

la rehabilitació energètica de l’edifici. Entre les infor-

macions que ofereix el mapa es troba la incidència

de radiació solar, la superfície disponible de coberta

amb sol, la superfície útil en metres quadrats, les

necessitats d’energia i la capacitat de reducció de

gasos d’efecte hivernacle.

Assessor energèticpersonalitzat

bPERSONAL ENERGY

Amb l’objectiu que els ciutadans puguin millorar

el consum energètic, l’Ajuntament de Barcelona

posa a disposició dels barcelonins la plataforma

Personal Energy, una eina que ofereix informa-

ció personalitzada sobre el consum privat i així

permet comparar l’eficiència entre veïns, amb

l’afegit d’un assessor energètic i tècniques de

dinamització de la comunitat per millorar les

ràtios d’estalvi.

Participar en aquesta plataforma obre la porta

a la millora de l’autosuficiència i l’eficiència, mi-

llora del confort a casa i reducció de consums,

cosa que repercuteix en beneficis no només per

a la butxaca, sinó també per al medi ambient.

8 Pàgines especialsDIJOUS

19 DE MARÇ DEL 2015el Periódico

Fent honor a la seva designació com a Capital Mundial del Mòbil, Barcelona és la primera ciutat del món a tenir un portal com

Apps4Bcn, que aglutina totes les aplicacions per viure i disfrutar de la ciutat, segons les recomanacions d’experts. Inclou més de 170

apps, relatives a 16 temàtiques (a continuació se’n recull una petita mostra) i acompanyades de 300 valoracions.

A LA PALMADE LA MÀ

APPS4BCN

Com el seu nom indica, permet

conèixer quant falta perquè arribi

un bus a una parada. També s’hi

poden consultar els preus, les

estacions més pròximes o els

recorreguts de les línies, i guardar

les parades favorites.

PROPER BUS BCN

En funció de la ubicació de l’usuari,

aquesta aplicació mostra informació

dels punts d’interès més pròxims,

com per exemple aparcaments,

restaurants, parades de taxi,

farmàcies, museus o biblioteques.

A PROP D’AQUÍOP D’AQUÍ

PER BUS BCNUna aplicació senzilla per conèixer

la disponibilitat d’estacions i

bicicletes del servei Bicing en

temps real (un mapa ajuda a la

localització). També calcula la ruta

més segura per desplaçar-se d’una

estació a una altra.

BICING

Un emocionant viatge en tres

dimensions pel que va ser

la ciutat romana. Sota una

aparença de videojoc, amaga una

exhaustiva enciclopèdia, de gran

ús per a estudiants, historiadors i

curiosos.

BÀRCINO 3D

Modalitat de pagament de les

zones d’aparcament verda i blava

més àgil, còmoda i sense esperes,

ja que no és necessari anar al

parquímetre. A més, només es

paga pel temps exacte durant el

qual s’utilitza l’aparcament.

APPARKB

Permet elaborar un recorregut

alternatiu per l’urbs i veure,

per exemple, algunes parets

transformades amb elements

originals, botigues singulars o

objectes quotidians que confereixen

caràcter a la ciutat.

BCN PAISATGE

Deu rutes pels espais històrics més

significatius de la ciutat del segle XX,

quan es va proclamar la República

Catalana, va ser bombardejada

(durant la guerra civil) i va lluitar

als seus carrers per recuperar la

democràcia.

MEMÒRIA BCN

Són els 23 recorreguts més

singulars de la ciutat per conèixer

Barcelona a bon ritme, amb

informació sobre distància, tipus de

terra, desnivell, espais verds o fonts.

També informa de les pròximes

competicions.

BARCELONA CORRE

Ideal per saber quina és la

biblioteca que tenim més a prop,

quines activitats es fan a cada

una (un calendari permet veure

les activitats d’un dia concret),

com arribar-hi o quins són els

seus horaris.

BIBLIOS BCN

Presenta els museus de la

metròpolis agrupats per categories.

Cada fitxa inclou descripció,

horaris, adreça, exposicions, enllaç

a la venda d’entrades o a altres

aplicacions i audioguies.

BCN MUSEUS

Autoservei. Quiosc virtual a l’oficina d’atenció ciutadana de la Marina de Port.

Darío Reina II MONOGRÀFICS

Ho ha certificat l’organització

independent Transparency

Internacional: si el que pun-

tua és la transparència de

l’Administració, la participació ciuta-

dana i l’obertura de dades, Barcelona

s’emporta la palma i ocupa el primer

lloc entre les ciutats espanyoles. I no

és una posició gratuïta: la capital s’ha

guanyat el lideratge mitjançant la im-

plantació de diverses mesures. Una

de les més destacades és el projecte

Govern Obert (www.bcn.cat/gover-

nobert), un portal que incorpora el re-

gistre d’estudis i informes, els estudis

d’opinió més rellevants o la informació

vinculada a la web d’estadística. També

publica la llista completa d’adjudicataris

de les ajudes públiques que atorga

l’ajuntament o les empreses que han

sigut contractades per l’Administració,

alhora que presenta l’estat de les finan-

ces municipals (l’evolució del deute, el

compte de resultats o la solvència de

la ciutat).

Mitjançant l’app MobileID es pot ac-

cedir a la realització de tràmits i ser-

veis de l’ajuntament de manera segura

i remota, sense necessitat d’haver-ho

de fer telefònicament o presencial-

ment. Entre aquests tràmits hi ha la

localització d’un cotxe que s’ha em-

portat la grua, saber el col·legi electo-

ral on hem de votar, obtenir el padró,

sol·licitar un duplicat del pagament

d’un impost, etcètera. Els serveis i

tràmits a què es pot accedir varien

en funció del tipus d’usuari: en el mo-

ment del registre s’és usuari registrat,

però per ser acreditat s’ha d’anar a

l’oficina d’atenció ciutadana de Sant

Miquel, Les Corts o Nou Bar ris, o bé

a través de www.bcn.cat/tramits (en

cas de disposar de certificat digital).

En aquesta última web es poden fer

els mateixos tràmits que a través de

l’aplicació MobileID.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

Una de les accions més innovadores

en el camp de la participació ciutada-

na és la plataforma www.bcn.cat/coin-

novacio, on cada tres o quatre mesos

es plantegen reptes de ciutat perquè

els barcelonins aportin propostes i les

comentin entre ells. En aquest mateix

lloc web és possible enviar idees a

l’ajuntament que, en cas de rebre més

de 50 suports, són posteriorment ava-

luades i contestades.

Per una a l t ra part , mit jançant

l’aplicació mòbil Bústia Ciutadana, els

ciutadans poden informar de les inci-

dències que passin en qualsevol punt

SERVEIS DIGITALS

Barcelona lidera la llista espanyola en ‘open data’, transparència i participació ciutadana

Primer lloc ben merescut

de la ciutat de Barcelona. L’ajuntament

es compromet a donar-hi resposta.

Un altre dels canals a través del

qual els barcelonins poden fer arribar

a l’Administració incidències, queixes

o suggeriments són les oficines pre-

sencials d’atenció ciutadana. Concre-

tament a la de la Marina de Port s’ha

implementat la primera versió virtual

d’aquestes oficines, que també ser-

veix per sol·licitar duplicats de rebuts,

volants d’empadronament o comuni-

cats d’obres.

‘OPEN DATA’. Per últim, l’obertura

de dades públiques significa, a efec-

tes pràctics, la possibilitat de dis-

posar d’aplicacions mòbils i serveis

bBústia Ciutadana permet informar de les incidències que es produeixen a la ciutat

APLICACIÓ MÒBIL

que faciliten la vida als ciutadans,

promouen la innovació i afavoreixen

l’impuls econòmic.

Fruit d’aquesta política han nas-

cut, per exemple, CityBikes (plata-

forma amb informació sobre punts

de recollida de bicis); SOS Info (app

per a casos d’emergència); BDigital

(que incorpora dades obertes sobre

centres mèdics de Barcelona); Ma-

pa Barcelona + Sostenible (projecte

col·laboratiu que ubica en un mapa

els punts que fan més sostenible la

ciutat), o BCN Contactless (projecte

en què, a partir de codis QR, es pot

obtenir informació sobre les obres de

la ciutat, els parcs i els jardins o els

arbres d’interès local).M