Les empreses familiars són clau dins el teixit industrial català. En aquests moments, estan patint els efectes de la crisi, tot i que tenen certes carac-terístiques que les afavoreix a l’hora d’afrontar-la. Tot i així, però, reclamen “una resposta urgent” a les administra-cions davant la situació i, en concret, demanen una rebaixa significativa de les quotes de la Seguretat Social.

PÀGINES 33-42 >>

Juny 2009 n. 117

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

L’empresa familiar afronta la crisi

La Llei preveu per als acomiadaments, ja siguin col·lectius (ERO) o individu-als (Acomiadament Objectiu), basats en causes econòmiques, tècniques or-ganitzatives o de producció, indem-nitzacions de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. No obstant això, l’Autoritat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts.

LA MINIMITZACIÓ DE L’IMPACTE SOCIAL DELS ACOMIADAMENTS TÉ CONSEQÜÈNCIES

A la pràctica, es paguen indemnitzacions molt per sobre del que preveu la Llei.

L’ERO és el procediment per reduir plantilla en contextos de crisi econòmica com l’actual.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

El Col·legi de Joiers de Catalunya es prepara per afrontar una nova etapa.

En plena crisi, la VIII edició del Dia de l’Emprenedor bat rècords d’assistents.

La Unió Empresarial de l’Anoia, a favor que Igualada aculli el nou aeroport corporatiu.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Daniel Ortiz reclama més valentia per part dels governs a l’hora d’afrontar la crisi.

Danone ha apostat des dels seus orígens per la investigació i la innovació.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

La crisi aplana el camí als serveis de finançament alternatius.

ArcelorMittal torna a l’Íbex-35 en susbti-tució d’Unión Fenosa.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la deflació i altres indicadors negatius de l’economia.

El mapa del món: Les exportacions catalanes.

La situació estratègica de Dinamarca la converteix en una bona porta d’entrada als països nòrdics i bàltics.

ESPECIAL pàg. 33 a 42 >>

Entrevista a Manuel Pavón, responsable del Departament de Consultoria d’Empresa Familiar de Garrigues.

La crisi i el tracte de les administracions són els cavalls de batalla de les empreses familiars.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

Només un 4,9% dels treballadors espanyols practiquen el teletreball.

Conversem amb Miquel Solé, director de la Fundació Cultural Caixa Terrassa, sobre l’Euncet.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

El restaurant Hispania ha aconseguit fer de la cuina de tota la vida, un èxit.

Entrevista a Francisco Colell, doctor especialista en Cirurgia Ortopèdica i Medicina Manual.

A ESPANYA N’EXISTEIXEN 2’9 MILIONS, SEGONS L’IEF

Els acomiadaments són l’última carta que tenen les empreses per reduir costos. / ARXIU

DESTAQUEM

MANEL CUMPLIDODIRECTOR DE MODEL COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAPRABO

Les empreses familiars demanen solucions. / ARXIU

“La feina ben feta és possible a tots

els nivells”

FRANCISCO LUCASDIRECTOR DE RECURSOS HUMANS D’ABERTIS

“M’ha costat descobrir que puc cantar cançons

de la meva infància”

MARINA ROSSELLCANTANT

Com que les obliga a negociar, a la pràctica es paguen indemnitzacions per sobre del que preveu la Llei. Això suposa un greu problema per a mol-tes empreses que, si paguessin 20 dies per any treballat podrien continuar, mentre que, si han de fer front a xifres superiors, només es poden plantejar el tancament. PÀGINES 3 I 4 >>

“És el moment de posar-nos al costat del

consumidor”

No s’aplica el que diu la Llei en matèria d’acomiadaments

Anàlisi mensual d’economia i empresa

2 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009OPINIÓ / Sumari

Ningú posa en dubte que l’entorn econòmic actual no afavoreix les empreses, però d’això a culpar la crisi de tots els nostres mals, hi ha un gran pas. Probable-ment, els problemes que patim ara, i, en especial, al nostre país, s’haurien pogut minimitzar si s’haguessin pres les mesures oportunes i correctes quan tocava. En temps de bonança econò-mica, quan calia preveure i aplicar una visió més a llarg termini, una gran majoria de les empreses no ho van fer. Es van deixar cegar, o si més no els seus directius, per la possibilitat d’obtenir beneficis a curt termini. El resultat, paradoxalment, és que ara moltes d’elles estan endeutades fins al coll i no saben com se’n sortiran.

Però, mentre unes quantes actuaven així, unes altres intentaven fer bé els deu-

res i mirar més a mig i llarg termini. Moltes d’aquestes tenien en comú el fet de ser empreses familiars. A Es-panya n’existeixen gairebé tres milions, i a Catalunya són clau per al nostre teixit industrial: un 65% de les em-preses són familiars. És per això que aquest mes Món empresarialhi dedica el seu especi-al. I és que l’empresa fa-miliar no gau-deix de gaire bona prem-sa. De fet, sesol parlar més dels seus defectes que de les se-ves virtuts. Se la vincula a actituds massa conser-vadores i a enfrontaments generacionals, i se li retreu la poca professionalització dels seus directius i el poc interès que mostra per la in-novació i la internacionalit-

zació. Ara bé, això és només una cara de la moneda.

Ara en moments de crisi, el cert és que l’empresa fami-liar protagonitza gran part de les bones notícies que es donen dins l’àmbit em-presarial. Està resistint amb una fortalesa per sobre de la

mitjana. Pro-bablement, són diversos els factors que ho fan possible. Les empreses fa-miliars, a di-ferència d’al-

tres, han estat des de sem-pre més autocrítiques i, per tant, en tot moment han estat molt conscients dels seus punts febles. I aquest és el primer pas per encarar el futur amb garanties. Han sabut convertir moltes de les seves febleses en oportu-nitats. Així, la por a assumir

riscos en el passat, potser és el que ha permès a més d’una empresa a no endeu-tar-se i fer viable la seva su-pervivència. D’altra banda, les empreses familiars tenen una capacitat de treball i d’improvisació que les fa es-pecialment adaptables a les noves situacions i això ara és més necessari que mai. Sens dubte, en moments com els actuals, les empre-ses familiars s’han convertit en un exemple a seguir.

És cert que hi ha certes ca-racterístiques d’aquest tipus d’empreses que mai es po-dran exportar a altres orga-nitzacions, com el sentit de responsabilitat patrimonial, és a dir, l’interès per man-tenir el bon nom de la famí-lia. Però sí que tenen unes formes de fer, de les quals podrien aprendre, altres em-preses, que no són pròpia-ment familiars.

EDITORIAL

APRENDRE DE L’EMPRESA FAMILIAR

“L’empresa familiar està

resistint amb una fortalesa per sobre

de la mitjana”

DIRECTORI D’EMPRESES

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Màrqueting: César Rodriguez. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Dtor. de Compres i Sistemes: José Antonio Pons. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Dtor. Madrid: Alberto Rey. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Oriol Amat, Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Raquel Correa, Begoña Giménez, Mònica Villanueva . Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre, Hèctor Benedito. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

EditorialAbertis...........................47

Adecco...........................15

Arcelor-Mittal................25

Bankinter .......................15

Barclays.........................16

Caja Madrid...................16

Caprabo .........................19

Citigroup........................17

Clickair...........................17

Coronita.........................15

Criteria...........................16

Danone ..........................18

Endesa...........................17

Ercros.............................17

Ferrovial.........................15

Fiat.................................16

Gas Natural ...................16

Grup Focus.....................13

Grup Pascual .................17

Iberdrola ........................25

Iberia .............................17

Intel ...............................17

Ivecco ............................17

Johnson & Johnson ......15

Mango ...........................16

Renault ..........................17

Sacyr..............................25

Seat ...............................16

Spanair ..........................25

Unicaja ..........................16

Vueling ..........................17

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Crisi i acomiadaments: no fa falta abaratir, només aplicar la norma

INEFICIÈNCIA D’APLICACIÓ DE LA LLEI VIGENT

JOSÉ CONESA BALLESTERO

JOSEP CONESA SAGRERA

BUFET JURÍDIC CONESA & ASOCIADOS

Sembla ser que, finalment, algú s’atreveix a dir allò que tots els que vivim en aquest món “del laboral” fa temps que pensem.

L’autor, al Comentari de Ju-risprudència Social, diu el següent: “En aquests casos (Expedients de Regulació d’Ocupació –ERO–), l’Auto-ritat Laboral intenta en un principi derivar-los a mesu-res com reduccions de jor-nada o suspensions de con-tracte, amb o sense millora de la prestació d’atur a càr-rec de l’empresa, o bé a què es proposin acomiadaments incentivats amb acord dels treballadors afectats, o bé ju-bilacions anticipades incen-tivades. I com que l’Autori-tat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts, les obliga a negociar. El que acaba passant és que, si hi ha diners, s’arriba a l’acord de la indemnització prevista per

als casos d’acomiadament disciplinari improcedent, és a dir, 45 dies de salari per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats”.

Els acomiadaments col -lectius són l’última carta que tenen les empreses per re-duir costos i, quan s’arriba a aquest punt, és que existeix una situació empresarial crí-tica i real. Per això, la Llei va preveure per als acomiada-ments, ja siguin col·lectius (ERO) o individuals (Acomi-adament Objectiu), basats en causes econòmiques, tèc-niques organitzatives o de producció, indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 men-sualitats. Així, s’entén que quan es presenta un Expe-dient de Regulació d’Ocupa-ció el que no hi ha és, pre-cisament, diners. Per tant, sembla contradictori que l’Autoritat Laboral forci a pagar unes indemnitzacions per sobre del que estableix la Llei en aquests casos que hem citat de finalització de contractes.

L’aplicació de la lleiActualment es parla dels con-tractes de crisi com aquells que s’extingeixen pagant 20 dies de salari per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats. Des del nostre punt de vista, aquesta proposta de contracte que ha suscitat tanta polèmica és una mostra clara de la inefi-ciència a l’hora d’aplicar la Llei

vigent. Si aquest contracte de crisi s’enquadra i es justifica en una conjuntura econòmica negativa i preveu indemnitza-cions de 20 dies, quina no-vetat presenta respecte a l’acomiadament col·lectiu per causes econòmiques? El que succeeix a la pràctica és que l’actual legislació no s’està aplicant degudament.

Per això sorgeixen propostes com la del contracte de crisi.

D’una banda, l’Administració i els propis sindicats i treballa-dors amb mesures de força, algunes vegades discutibles, “obliguen” a pactar indemnit-zacions molt superiors als 20 dies en els casos d’ERO. D’una altra, els Jutjats Socials apli-quen criteris molt restrictius pel que fa als acomiadaments individuals, ja que les proves que cal aportar són complica-des, sobretot per a les pimes. És veritat que el Tribunal Su-prem està matisant aquesta ri-gidesa, però fa falta que això es vegi als tribunals d’instància.

D’aquesta manera, sembla que tenim els instruments jurídics necessaris, però hem decidit no utilitzar-los en el sentit pel qual van ser creats. Per molt impopular o dura que sigui una norma, no és coherent

Els acomiadaments col·lectius són l’última carta que tenen les empreses per reduir costos. / ARXIU

Recentment, s’ha publicat a la revista Consell Obert de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de Barcelona, un treball sobre la crisi i els acomia-daments a la secció Comentari de Jurisprudència Social. En l’article següent es faran unes reflexions al voltant d’aquest comentari.

Tenim els instruments jurídics necessaris, però no s’utilitzen en el sentit correcte

A la pràctica, l’actual legislació no s’està aplicant degudament

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

que la Llei doni una sèrie de possibilitats que, després, l’Ad-ministració o els jutjats no les apliquin o les interpretin mala-ment, basant-se en el discurs de la “minimització de l’impacte social” dels acomiadaments.

El Dret Concursal en els acomiadamentsUna altra reflexió interessant és el tractament dels acomia-daments col·lectius en els su-pòsits de concurs de creditors. En aquests casos, la competèn-cia passa de l’Administració a la jurisdicció mercantil, és a dir, resolen els Jutjats Mercan-tils, tal com estableix l’article 64 de la Llei Concursal. Així, veiem com és la pròpia norma-tiva la que transforma el jutge especialista mercantil en un híbrid que haurà d’actuar amb principis de diferents branques del dret: mercantil i laboral.

Aleshores, es produeix una pràctica molt habitual entre alguns empresaris que prefe-reixen tramitar els ERO als Jutjats Mercantils en comptes de fer-ho al departament admi-nistratiu laboral corresponent. La raó per aquesta preferència és clara: l’expedient es ressol d’acord amb criteris jurídics, el tràmit és ràpid i les indem-nitzacions es fixen en base a la norma d’aplicació. El jutge mercantil sap que si l’empresa s’ha hagut de declarar en con-curs de creditors és perquè realment està en una situació econòmica greu.

Així mateix, l’empresari, aquell que constitueix una societat de responsabilitat limitada o anònima, estudia prèviament quines són les regles del joc

per saber què s’hi juga i si està disposat a jugar-s’ho tot. A la vegada, valora què farà si les coses li van bé, i s’assessorà sobre què passarà si les coses van malament. Quan s’informa, se li diu que si ha de reduir plantilla o tancar l’empresa per causes econòmiques, tècni-ques, organitzatives o de pro-ducció, en les condicions que la Llei estableix, els contractes es podran extingir mitjançant una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Aquesta és la previsió que fa i la que ha de fer als seus comp-tes i pressupostos. Així ho diu la Llei. Nosaltres no entrem a valorar si la quantia és ade-quada o no, ja que potser en alguns casos hauria de ser su-perior o més adaptada a de-terminades circumstàncies dels afectats, però això és un debat legislatiu i no d’aplica-ció de la Llei.

Característiquesi limitacions de l’EROEl procediment que tenim per a la reducció de plantilla

és l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) o l’Acomi-adament Objectiu, en funció del nombre de treballadors afectats, ja que, tal com s’ha dit, l’Acomiadament Objectiu és el “germà petit de l’ERO”.

Però s’ha afegit una conside-ració important sobre la dife-rència entre un procediment i l’altre: qui decideix l’aco-miadament objectiu és l’em-presari, que entrega la carta d’acomiadament amb les cau-ses raonades, sense negocia-ció prèvia entre les parts. És a dir, no hi ha autorització prèvia de l’Autoritat Laboral, i si el treballador no hi està d’acord, decideix la jurisdic-ció social. En canvi, en els casos dels ERO no passa el mateix. Per poder extingir els contractes de treball cal pre-parar l’expedient i sol·licitar autorització prèvia a l’Autori-tat Laboral. Aquesta diferèn-cia procedimental comporta algunes conseqüències nega-tives. En primer lloc, temps. Perquè l’Estatut dels Treba-lladors parla d’un termini de 15 dies perquè l’Autoritat La-

boral aprovi o no l’expedient, però el Reial Decret 43/1996 concedeix potestat per am-pliar aquest termini i aconse-guir que les parts pactin molt per sobre dels 20 dies.

En una economia de lliure mercat com presumeix ser la nostra, l’empresari ha de ser el que decideixi quina és la

millor mesura per tirar enda-vant la seva organització. Ara, les empreses han d’actuar amb rapidesa, i si no hi ha-gués aquesta necessària au-torització prèvia, no es per-dria ni temps ni diners (en els casos que els períodes de consultes arriben a ser de dos mesos o més, s’acumulen pèrdues). Aquest també és el criteri de la Directiva Comu-nitària sobre acomiadaments col·lectius, ja que estableix un període de consultes però no preveu el requisit d’auto-rització administrativa prè-via. En canvi, el nostre or-denament ha cregut que era convenient, en un intent de protecció social probable-ment equivocat, obviant el principi de “solve et repete”(compleix i reclama).

No pot ser que una empresa en la qual, per exemple, s’es-tan perdent 500.000 euros mensuals, sense que hi hagi engany per part de l’empre-sari, i en la qual els estocs augmenten, les demandes baixen i la tresoreria s’acaba, es vegi obligada a esperar tant temps, amb el conse-güent malestar social, per ob-tenir una resolució que li per-meti actuar.

El procediment que tenim per a la reducció de plantilla és l’ERO o l’AcomiadamentObjectiu

Tots hauríem de tenir molt clar i no dubtar que les empreses actuen honradament

HONRADESA O DESLLEIALTAT DE LES EMPRESES?

Durant les últimes dues dècades, l’economia espanyola ha tingut un creixement per sobre de la mitjana de la resta de països de l’OCDE, gràcies al creixement que han experimentat les nostres organitza-cions. L’empresa que fa 15 anys va començar amb tres empleats i ara en té 50, ha contribuït a aquest increment a través de la creació de llocs de treball. Si ara les coses no van bé i, juntament amb al-tres mesures, l’única via que li queda per continuar amb l’activitat empresarial és reduir treballadors, aquesta mateixa empresa que fa anys va crear feina (i ningú la va premiar) hauria de poder prendre les mesures oportunes per no veure’s obligada a tancar, o sigui, no se l’hauria de castigar amb la imposició de condicions que no estan previstes a la llei.

No queda més remeiTots hauríem de tenir molt clar i no dubtar que les empreses actuen honradament. En moltes ocasions es diu que els empresaris estan aprofitant la crisi per acomiadar. Com pot pressuposar-se aquest greuge per al conjunt dels empresaris? Aquella organització, la que tenia tres treballadors fa uns anys i que va créixer i va crear feina perquè les coses li anaven bé, ara no acomiadaria personal si no en tingués un bon motiu. Pren aquesta decisió perquè no hi ha feina, perquè no té diners per fer front als seus compromisos o perquè el treballador ha incomplert amb les seves obligacions.

Complir la lleiÉs vital que tant empreses com treballadors, administració i jutges siguin conscients de les normes que regulen el mercat laboral, així com de les possibilitats i eines reals que ofereix perquè, en cas d’ha-ver de prendre mesures, ja sigui per contractar quan hi ha feina com per “descontractar” quan no n’hi ha, s’eviti caure en pretensions fora d’allò que preveu la llei o en llargues negociacions per veure quant es paga per sobre del que està previst. Empreses que si paguessin 20 dies per any treballat podrien continuar, si han de fer front a xifres superiors, només es plantegen el tancament.

Cal que tothom sigui conscient de les normes que regulen el mercat laboral

Actualment, en moltes ocasions es diu que els empresaris estan aprofitant la crisi per acomiadar. / ARXIU

L’Autoritat Laboral, en principi, no aprova els ERO si no hi ha un acord previ entre les parts. / ARXIU

6 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ECONOMIA / Col·legis Professionals

El sector es prepara per afrontar els canvis en el consumL’actual crisi econòmica ha afectat les vendes en joieria i rellotgeria, tot i que ja fa anys que el sector es veu afectat per un descens en el volum de negoci, coincidint amb un canvi en els hàbits de consum dels clients. És per això, que ara el sector, més que mai, es prepara per a una profunda renovació.

COL·LEGI OFICIAL DE JOIERS, D’ORFEBRES, DE RELLOTGERS I DE GEMMÒLEGS DE CATALUNYA

Col·legis i liberalitzacióEn aplicació de la Directiva de serveis 2006/123, s’estan trami-tant dues lleis que modificaran l’estructura i actuacions dels col·-legis professionals: l’avantpro-jecte de modificació de la Llei de col·legis professionals i so-cietats professionals i el Projec-te de Llei sobre el lliure accés a les activitats i serveis. Aquestes normes contenen aspectes clarament positius i alguns altres que desconeixen pura i simplement el que són els col·legis professionals en el nostre ordenament jurídic i en l’actual mon econòmic en el que vivim. Respecte als primers des-tacaríem els esforços de simpli-ficació administrativa, desregu-lació, reducció de les activitats autoritzatòries dels col·legis i supressió de normes, molts cops absurdes, que dificultaven la lliure prestació dels serveis professionals. D’aquesta mane-ra s’equiparen els col·legis pro-fessionals i les administracions públiques donant un pas més cap a la consideració d’adminis-tracions que han de tenir els col-legis professionals. Els mateixos, a l’Estat de Dret, defensen els in-teressos generals i aquesta és, i ha de continuar sent, la raó de la seva existència. En cas contrari, si només es defensen interessos corporatius o gremials ja existei-xen al nostre ordenament la fi-gura de les associacions, de les societats o, fins i tot, de les fun-dacions. És per aquesta raó que, en segon lloc, no resulta admis-sible des del punt de vista jurídic alguns preceptes d’aquestes normes que posen en qües-tió l’existència mateixa dels col·legis professionals i inclúsl’ordenació mateixa d’algunes professions. Aquesta manera podria portar el pèndul cap a l’altre costat i posar de moda que els col·legis professionals ja no són necessaris en el nostre Estat de Dret. Aquest seria un error que pagarien la globalitat de les professions i les genera-cions presents i futures.

JOAN M. TRAYTERCATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU

A.SERRA

La facturació, l’any 2008, del sector que representa el Col-legi Oficial de Joiers, d’Or-febres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya (JORGC) va assolir els 604 milions d’euros, xifra que su-posa un 17% menys respecte al 2007. Aquest descens en el nivell de facturació es deu en gran part a la crisi, tot i que, segons el president del Col-legi, Damià Matamala, “s’ha de reconèixer que ja fa uns anys que la joieria i rellotge-ria com a regal per a grans ocasions o ocasions socials (comunions, bateigs, etc.), es troba en franca regressió”. Cada cop el potencial client a l’hora de fer un regal, apunta Matamala, es decanta cap al-tres productes, com la tele-fonia, la informàtica, l’oci, el turisme, etc., i la competèn-cia és, per tant, més forta. “El consumidor d’ara no cerca un regal per a tota la vida, com feien les generacions anteri-ors”, afegeix el president del Col·legi.Actualment, el consumidor ca-talà gasta cada any entre uns 200 i 500 euros de mit-jana, una xifra lleugerament inferior a la de fa uns anys. Cada cop opta per materials més econòmics, com la plata i l’acer, buscant peces més vistoses i més originals. En aquest context, la creativitat es configura com una forma de fer front a la caiguda de vendes dels productes o pe-

ces més clàssiques. És per això, que el JORGC preveu posar en marxa un pla d’ac-ció estratègic que permeti al sector afrontar i superar l’ac-tual conjuntura econòmica global. Des del punt de vista del seu president, el sector necessita una profunda re-novació: “A la crisi global se suma en el nostre cas la re-conversió que tenim pendent, que ja van afrontar altres sec-tors en l’apartat detallista. És necessari que redimensionem la nostra oferta, adaptant-la encara més a la societat ac-

tual”. No cal oblidar que el sector ara també li toca com-petir a nivell internacional i, especialment, amb la joieria de gamma baixa-mitja im-portada de països emergents, com l’Índia o la Xina. D’altra banda, segons el president del Col·legi, el sector tradi-cionalment ha estat més fort en l’aspecte tècnic i de dis-seny, que en el comercial, “on potser a Espanya i Catalunya som menys competitius en-vers altres països”.

Però, tot no són ombres so-bre el sector. D’una banda, es confirma que els metalls i les pedres precioses es man-tenen com un valor perma-nent que no es devalua amb el pas del temps i que agafa, precisament, rellevància en moments econòmics adver-sos com els actuals, ja que es perceben com una inversió segura. I, d’altra banda, tot i el descens de les vendes, en els darrers temps s’han obert nous canals de compra fins fa poc insospitats per al sec-tor, com són els centres co-mercials.

Previsions per al 2009La previsió inicial del JORGC per al 2009 és que les ven-des caiguin un 20% respecte al 2008, el que suposaria una facturació total d’uns 485 mi-lions d’euros. Per establir aquestes previsions, és ne-cessari tenir en compte que les importacions en matèria primera van disminuir a Es-panya un 40% entre gener i octubre del 2008 (305,1 mi-lions d’euros), respecte al mateix període del 2007. La importació d’or va caure un 57%, la de diamants un 40% i la de perles un 43%. En canvi, la importació de plata només es va reduir en un 8%, el que reflecteix l’augment en la de-manda de joies que utilitzen aquest metall, ja que acostu-men a ser més econòmiques.

El consumidor en joieria gasta anualment entre 200 i 500 euros de mitjana. / ARXIU

LA SEGURETAT, UNA ASSIGNATURA PENDENT

El darrer informe del JORGC sobre sinistralitat en el sector a Catalunya l’any 2008 conclou que el número de delictes va augmen-tar un 120,5% durant aquest any respecte al 2007, passant dels 107 delictes a un total de 236. Tot i que la relació de col·laboració del JORGC amb les forces de seguretat és excel·lent, les detencions no van acompanyades d’una reducció dels delictes i és per això que el sector insta a l’enduriment del marc legislatiu, una reclamació històrica del Col·legi que continua sense resposta per part de l’Ad-ministració. Actualment, 1 de cada 10 joieries catalanes pateix un atac cada any.

SERVEIS OFERTS PEL COL·LEGI

• Un laboratori de metalls. • Un laboratori d’anàlisi gemmològica.• Formació. Amb una escola pròpia.• Un servei d’assessoria fiscal i laboral.• Defensa jurídica en els casos de robatori amb violència.• Tramitació de documentació varia per a expedients de consum, permisos d’armes, etc.• Representació sectorial davant Cossos de Seguretat i organis-mes públics.• Una borsa de treball a través de la seva pàgina web.• Convenis específics amb diverses empreses líders en els seus sectors (banca, assegurances, advocacia, telecomunicacions).

Col·legis Professionals / ECONOMIA 7JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

BREUS COL·LEGIALS

Col·legi d’Advocats de Barcelona

L’ICAB condedeix la medalla d’aquesta

corporació a Fernando Pombo

El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha concedit la medalla d’aquesta corporació a Fernando Pombo com a reco-neixement per la seva tasca en la promoció de l’advocacia en l’àmbit internacional, per fomentar la comunicació entre els advocats i les corporacions i associacions en què s’integren des de la presidència de la International Bar Association (IBA), així com per la seva especial col·laboració amb el Col·legi d’Advo-cats de Barcelona, del qual n’és col·legiat. Al marge d’aquest homenatge i reconeixement per part de l’ICAB, Fernando Pom-bo ha rebut recentment l’Iberian Lawyer Lifetime Achievement Award per la seva trajectòria professional, i la Gran Cruz al Mérito en el Servicio de la Abogacía, el màxim premi que la professió de l’advocacia espanyola atorga, a través del Consell General d’Advocats.

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Els economistes creuen que el

Nou Pla General Comptable no està pensat per a pimes

Poc més d’un any després de l’entrada en vigor del Nou Pla Ge-neral Comptable, l’esforç de simplificació en la redacció del nou pla general comptable ha derivat, segons els economistes, en una manca d’explicació que ha fet que es generin interpretacions errò-nies o poc funcionals per a les pimes catalanes. Malgrat que el Col-legi d’Economistes recolza l’adaptació del text del NPGC espanyol a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF), ha ob-servat a través de la seva Comissió de Comptabilitat que el nou text està portant dificultats de comprensió. Així, per exemple, la nova normativa té moltes operacions que poden tenir tractaments comptables diferents en funció de les estimacions que faci l’em-presa, o de l’alternativa escollida en els casos en què hi ha diver-sos tractaments permesos. Segons els economistes, aquest fet pot augmentar les manipulacions comptables.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

175 universitaris exerceixen d’auditors

per un dia a les principals firmes del sector

Un total de 175 estudiants universitaris dels últims cursos de Ciències Econòmiques, Ciències Empresarials i d’Adminis-tració i Direcció d’Empreses procedents d’onze universitats catalanes van participar el 7 de maig en la segona edició de la iniciativa “Auditors per un dia”, organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. L’objectiu de la jor-nada era donar a conèixer la professió d’auditor als estudiants universitaris oferint-los l’oportunitat d’exercir d’auditor du-rant una jornada laboral a les oficines de 26 de les principals firmes d’auditoria a Catalunya, incloses les ‘Quatre Grans’ del sector i altres despatxos mitjans i petits d’auditoria. “Des del Col·legi volem mostrar als futurs professionals les nombroses oportunitats que el nostre sector els pot oferir i insistir en la responsabilitat i el compromís dels auditors pel que fa a la

necessitat d’aprofundir en la transparència comptable inter-nacional”, segons Josep Maria Gassó, membre de la Junta del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Col·legi d’Infermeria de Barcelona

Les infermeres ofereixen tallers

per a persones grans i als seus cuidadors al FiraGran

El Col·legi d’Infermeria de Barcelona va participar del 6 al 10 de maig al Saló de la Gent Gran de Catalunya, FiraGran 2009, que va tenir lloc a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. El Col·legi, que dóna valor a l’important paper de la inferme-ra en l’atenció a la gent gran, va organitzar tallers adreçats a aquest col·lectiu i als seus cuidadors. Des del mateix estand també es va oferir als visitants informació sobre la tasca que desenvolupen les infermeres i especialment sobre l’aportació que realitzen per al col·lectiu de gent gran.

servcorp@medigrup.com • Tel. 93.280.00.08www.medigrup.com

A Medigrup Digital li farem un producte a la seva mida.

Quin tipus derevista corporativanecessita?

Revistesinternes

Publicació en format digital, revista o periòdic, per establir un canal de comunicació interna cohesionant l’organització, per informar de novetats i transmetre la cultura de l’empresa.

Revistesexternes

Publicacionsdestinades a diferents públics externs de la seva empresa. Potencia la projecció de l’organització i de la marca.

Revistesinstitucionals

Revistes i periòdics destinats a fomentar el networking, la informació i el valor afegit entre els membres vinculats a les organitzacions.

Memòriesd’activitat

Publicació anual destinada a accionistes i inversors amb l’objectiu d’informar de les activitats portades a terme durant l’any i del resultat assolit.

Assessorament en disseny editorial

Elaboracióde continguts

Creació de revistes corporatives

8 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ECONOMIA / Local

A. SERRA

“Reinventar-se com a emprenedor en temps de crisi”, “Economia so-cial: una oportunitat per a sortir de l’atur”, “Fi-nançament en temps de crisi” són alguns dels tí-tols dels cursos i jorna-des que han tingut lloc amb motiu del Dia de l’Emprenador, organi-tzat per Barcelona Ac-tiva. Durant dos dies, el 20 i 21 de maig, la paraula crisi ha estat, sens dubte, una de les més pronunciades en-tre els ponents i els as-sistents. Malgrat això, “donar missatges posi-tius” i tenir un caràc-ter pràctic i funcional ha estat l’objectiu d’en-guany, tal com havia avançat la directora ge-neral de Barcelona Acti-va, Anna Molero, el dia de la presentació de l’es-deveniment, alhora que afirmava que “és un pro-jecte compartit per di-verses entitats: escoles de negoci, universitats, col·legis, associacions i administracions, entre d’altres. Tots hem apor-tat coneixements i ex-perts”.Entre els tallers i sessi-ons que han tingut més acceptació en aquesta darrera edició cal des-

tacar els que han po-sat l’accent en les eines de màrqueting per ven-dre els productes, però també per “vendre’s” a un mateix, i les trobades entre emprenedors per fomentar el networking. D’altra banda, coincidint amb la celebració de l’Any Europeu de la Cre-ativitat i la Innovació, s’ha dissenyat també un espai sobre aquesta te-màtica en què s’han trac-tat aspectes tan diversos com la manera de fo-mentar i generar la cre-ativitat i les eines per protegir-la.Un dels atractius de ca-da any d’aquesta jorna-da, des dels seus orígens, és la possibilitat que dó-na de poder conèixer de

primera mà l’experièn-cia de molts empresaris d’èxit. Enguany s’ha po-gut escoltar el president de Yamaha, Jorge Lashe-ras; el director de Simon Holding, Xavier Torra; el director de Microsoft a Catalunya, Carles Grau; el president de MRW, Francisco Martín Frias; el director general de Moritz, Albert Castellón; o el conseller delegat d’eDreams, Javier Pérez-Tenessa, entre d’altres. Durant la trobada han sorgit més de 1.350 opor-tunitats de negoci en el camp empresarial. Dels més de 6.500 partici-pants un 57,26% han es-tat homes i un 42,74%, dones. D’altra banda, els assistents a les jor-nades tenien edats com-preses entre els 25 i els 45 anys i responien a un perfil d’emprenedors, que treballen per comp-te aliena, un 31,4%, i que treballen per compte propi, un 32,8%.

Els guardonatsEl punt final a la troba-da el van posar els Pre-mis Barcelona Capital Emprenedora, organit-zats per l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, en reconeixe-

ment a la iniciativa emprenedora i la inno-vació de les noves em-preses de la ciutat de Barcelona. Els premis han recaigut en quatre modalitats diferents: en la modalitat de Compe-tició Pla d’Empresa ha guanyat Bismart, em-presa que ofereix solu-cions tecnològiques en intel·ligència de nego-cis; en la modalitat de Premi Emprenedor XXI ha guanyat BMAT, em-presa que analitza, inde-xa i reconeix la música a nivell mundial; en la modalitat de Premi a l’empresa en creixement ha guanyat Altamira In-formation, empresa que ofereix productes espe-cífics de moviment del terreny a partir d’imat-ges ràdar; i en la moda-litat de Premi a la millor empresa finançada amb un microcrèdit ha gua-nyat Waste, empresa que centra la seva activitat empresarial en recupe-rar els teixits descartats per la indústria de l’au-tomoció per tal de fabri-car productes originals i sostenibles.Així, un any més el Pa-lau de Congressos de Catalunya s’ha convertit en un punt de trobada per als emprenedors.

Els guanyadors dels Premis Barcelona Capital Emprenedora amb algunes de les personalitats assistents a l’esdeveniment. / CEDIDA

A la recerca d’idees en temps de crisiL’actual situació econòmica que ha planejat en tot moment sobre el Dia de l’Emprenedor, ha servit, paradoxalment, perquè aquesta vuitena edició hagi aconseguit un rècord d’assistents. Concretament, s’hi han desplaçat 6.500 emprenedors.

VUITENA EDICIÓ DEL DIA DE L’EMPRENEDOR

BREUS MUNICIPIS

DIPUTACIÓ DE BARCELONAMunicipis barcelonins signen crèdits per un valor de gairebé 4 milions d’eurosCinc municipis de la província de Barcelona han signat crèdits i préstecs corresponents al Progra-ma de Crèdit Local i a Ajuts de Caixa Catalunya. El valor total dels crèdits s’apropa als 4 milions d’euros. Els municipis que se n’han beneficiat són: Caldes de Montbui (570.000 euros), Olèrdola (100.000), Valldoreix (365.000), Sant Feliu de Llobregat (1.472.000) i Santa Perpètua de Mogoda (840.000). La Diputació subvenciona directament aquests crèdits amb gairebé mig milió d’euros. Cal recordar que el Programa de Crèdit Local és un instrument de cooperació econòmica municipal, fruit del conveni que la Diputació i Caixa Catalunya van signar l’any 1994 i que s’ha anat prorrogant any rere any. Mitjançant aquest conveni, gairebé la totalitat dels ajuntaments de la província han accedit a crèdits a baix interès per poder realitzar inversions municipals. En 14 anys, el programa ha repartit pel territori més de 1.400 milions d’euros.

AJUNTAMENT DE MATARÓConveni amb el Consell Comercal del Maresme per la compra conjunta de l’energia elèctrica

La Junta de Govern Local de Mataró ha aprovat un conveni de cooperació entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Maresme per la compra conjunta d’energia elèctrica. L’objectiu del conve-ni és agregar la demanda de l’energia elèctrica dels municipis del Maresme per tal d’obtenir un estalvi econòmic i de procediment, un major es-talvi i eficiència energètica i la possibilitat d’ade-quar-se a la nova legislació en matèria d’energia. Així, el Consell Comarcal del Maresme és l’encar-regat de centralitzar i gestionar la contractació dels 30 municipis del Maresme i del mateix Con-sell Comarcal. La previsió de despesa en energia elèctrica de l’Ajuntament de Mataró és de fins un màxim de 2.473.432,123 euros durant el període d’1 de juliol de 2009 al 31 de desembre de 2010.

AJUNTAMENT DE TARRAGONAUnes noves escales mecàniques connectaran la Part Baixa de la ciutat amb l’EixampleL’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la subdelegada del Govern, Teresa Pallarès, han posat la primera pedra del projecte de les noves escales mecàniques que han de facilitar la con-nexió entre el carrer Vapor i el carrer Zamen-hoff a la zona on actualment hi ha cent escales. El projecte consisteix en la col·locació de tres trams d’escales mecàniques. Paral·lelament a les escales mecàniques es crearà un recorregut d’escales convencional que permetrà la connexió en cas d’averia. Aquesta alternativa farà un camí més llarg per tal de ser un passeig que propor-cioni vistes agradables, alhora que permet salvar el desnivell del solar.

Fomentar el networking entre els emprenedors ha estat un objectiu clau

Durant la trobada han sorgit més de 1.350 oportunitats de negoci

ECONOMIA / Anàlisi 9JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Assegurar la liquiditat i aprofitar els preus baixos

POSA’T LES PILES

Continuant amb la línia d’articles publicats en edicions anteriors de Mon Empresarial, en aquest article es proposen algunes mesures que poden permetre corregir febleses que tenen algunes empreses i, per altra banda, aprofitar oportunitats que presenta la situació actual de recessió.

ORIOL AMAT,CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Per assegurar la liquiditat pot ser recomanable acollir-se a les línies de crèdit oficials.

Tenint en compte que en èpo-ques de recessió la tresoreria pot quedar greument danyada, cal prendre les mesures opor-tunes per assegurar que es podran atendre les obligacions de pagament sense problemes. Aquest tipus de mesura pot comportar tenir preparat un pla B per si la recessió dura més del previst o es produeix un empitjorament. Mesures possi-bles a considerar per millorar la posició de tresoreria podrien ser les següents:

- Augmentar el nivell de capi-

talització: Si l’empresa està descapitalitzada i té un excés de deutes, és el moment d’ampliar el capital i reduir l’endeutament. Una característica comuna a la majoria d’empreses que perdu-ren en el temps és que gaudei-xen d’un nivell alt de patrimoni net sobre el total de l’actiu. Per exemple, el 2008, El Corte Inglés tenia aquesta proporció en un 61% i Inditex en un 58%, molt per sobre del que es con-sidera adequat, que en termes

generals és el 40%. Aquells acci-onistes que no vegin amb bons ulls l’ampliació de capital han de considerar que segurament en els anys anteriors a la reces-sió, l’empresa va guanyar molts diners. Per tant, més que pensar exclusivament en les pèrdues de l’any actual, el que pot ser útil és veure quins beneficis es van produir en els últims cinc anys i quines hi haurà en els pròxims cinc. Segurament, encara que en plena recessió es generin pèrdues, si es calcula la mitjana de deu anys, és possible que els nivells de beneficis poden ser suficients per a retribuir ade-quadament el capital invertit. - Aprofitar les línies de crè-

dit oficials: Per assegurar la liquiditat pot ser recomanable acollir-se a les línies de crèdit oficials subvencionades que els governs estan posant a la dispo-sició de les empreses per mino-rar l’impacte de la reducció del crèdit com a conseqüència de la crisi bancària. A l’estat espa-nyol, per exemple, s’han apro-vat importants línies de crèdit per part de l’ICO (Institut de Crèdit Oficial). És veritat que en aquest apartat s’ha de millo-rar la gestió, tant per part del Govern com per part de les enti-tats de crèdit, ja que sembla que el finançament no arriba a les empreses amb l’agilitat neces-sària.- Eliminar o retardar inversi-

ons no imprescindibles: Una altra mesura a considerar con-sisteix a concentrar-se en les inversions estratègiques i, per tant, eliminar inversions sump-

tuàries i retardar aquelles que encara que estiguin justificades no siguin urgents. - Créixer de manera equilibra-

da: Finalment, en aquest apar-tat podria incloure’s el plani-ficar un creixement equilibrat en el qual la gestió d’actius es faci de forma eficient perquè creixin menys que les vendes i el deute creixi menys que els actius perquè l’estratègia finan-cera sigui suficientment conser-vadora.

Amb mesures com les proposa-des les empreses poden garantir una millor posició de tresoreria i així evitar riscos d’impaga-ment que podrien dificultar la supervivència. Un segon tipus de mesura aniria orientada a aprofitar la situació que es produeix en un moment com l’actual en el que estan bai-xant els preus de molts produc-tes de consum i d’inversió. Per

exemple, a mitjans del 2009, la compra d’un vehicle, la benzina, l’assegurança, la plaça de pàr-quing...han baixat de manera considerable. Per tant, aquelles empreses que han estat conser-vadores en els anys de bonança, és possible que es trobin en una posició en la qual els sobri liqui-ditat i tinguin un baix nivell d’en-deutament. Llavors poden apro-fitar-se d’oportunitats que porta la recessió, com les següents:

- Negociar millors preus

de les matèries primeres i

altres subministraments: Un dels avantatges que provoca una crisi profunda com l’actual és que es més fàcil aconseguir millores en els preus dels con-sums que realitza l’empresa.- Compra d’immobles amb des-

compte: Entre les oportuni-tats de compra cal destacar els immobles que, estan experi-mentant importants reduccions.

En aquest sentit, hi ha diverses possibilitats. Una seria retardar la compra fins que s’hagi materi-alitzat la reducció del preu. Una altra alternativa, és anticipar-se negociant amb el venedor i oferir-li comprar un immoble amb un important descompte, així la part venedora s’estalvia el cost financer de seguir finan-çant el seu actiu. - Compra d’accions d’empre-

ses barates, rendibles i amb

bones perspectives: Un altre tipus d’actius que s’abarateixen molt com a conseqüència d’una recessió són els valors borsaris. Precisament, un dels moments clars per a la inversió borsària és després d’un crack. - Compra d’empreses: També es pot comprar unes empresa competidora, perquè enmig de la recessió segur que serà més barata que uns anys abans. Per tant, és el moment d’assentar les bases d’un gran creixement futur. Això és el que va fer a la fi de 2008 l’empresa Nutrexpa quan va adquirir al fabricant de galetes Cuétara. El preu final va ascendir a 195 milions d’euros, que és una xifra bastant inferior als 300 milions que va estar a punt de pagar un any abans per la mateixa operació. La recessió en aquest cas va jugar a favor de la part compradora que va poder comprar molt més barat. Amb aquestes mesures es tracta d’aprofitar una situació de baixos preus que algun dia des-apareixerà. En un proper article ampliarem el ventall de mesures que es poden considerar en un entorn de recessió com l’actual.

10 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ECONOMIA / Cambres de comerç i agrupacions empresarials

i afegeix que en cas que el Govern, finalment, accepti el projecte de l’Anoia, “això pot significar una revolució a casa nostra” i, a més, “ens podem convertir en un nucli clau per acollir empreses del sector aeronàutic i de logística de valor afegit”.

També, Foment del Treball, Fepime i la Cambra de Comerç de Barcelona s’han pronunciat favorablement a què l’Anoia pugui acollir aquest futur aero-port corporatiu. I, de fet, la Cambra ha elaborat un estudi en què afirma que, en l’actual context de crisi, el desenvo-lupament del transport aeri pot ser “una excel·lent opor-tunitat de creació de riquesa”, per reactivar l’economia i les empreses catalanes, a més de reorientar Catalunya cap a sectors emergents i d’alt valor afegit.

Més demandaen aviació executivaEs preveu que la demanda de vols corporatius augmenti considerablement i arribi

Tot i la seva recent ampliació, l’aeroport del Prat no té prou capacitat per acollir més vols corporatius. / ARXIU

LA UEA HA ENCAPÇALAT LES MOBILITZACIONS

L’aeroport corporatiu d’Igualada, a punt de ser una realitat L’aeròdrom d’Igualada-Odèna es troba cada cop més a prop de convertir-se en un aeroport especialitzat en vols de negocis o aviació executiva. Aquesta nova infraestructura podria esdevenir clau per dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial de la comarca de l’Anoia.

ÀGATA SERRA

En les properes setmanes el Departament de Política Ter-ritorial de la Generalitat pot donar llum verda a què l’ae-ròdrom d’Igualada-Òdena es converteixi en el nou aero-port corporatiu de la provín-cia de Barcelona. De fet, les possibilitats que això passi són elevades, entre altres motius, perquè la comarca de l’Anoia és l’única que s’ha presentat al concurs públic, que va presentar el Govern a principis d’aquest any. Dues comarques més, el Bages i l’Osona, també optaven a aquesta nova infraestructura, però a darrer moment s’han retirat, degut a les pressions rebudes per part d’ajunta-ments de la zona i a les crí-tiques de moviments ecolo-gistes.

Actualment, a la província de Barcelona, només l’aero-port del Prat i el de Sabadell poden acollir vols corpora-tius. El gran aeroport comer-cial del Prat –el segon més important de l’estat– tot i la seva recent ampliació, no té capacitat per assumir més vols corporatius en cas que se n’incrementi la demanda i, fins i tot, s’estudia la possibi-litat de descarregar-lo encara més; i el de Sabadell no reu-neix les condicions tècniques per poder acollir més vols d’aquest tipus. Per tant, el nou aeroport corporatiu és una infraestructura comple-tament necessària per a com-pletar la xarxa aeroportuària catalana i donar resposta a un previsible increment de vols corporatius. I, en aquest context, l’aeròdrom d’Igualada-Òdena es perfila com una alternativa més que vàlida. El nou projecte reque-riria una inversió de cent milions d’euros. Actualment, ja es troben en marxa un con-junt d’actuacions per millorar aquesta infraestructura, que han de permetre ampliar la seva superfície fins arribar a les 119 hectàrees.

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena tot i ser una infraestructura petita, actualment dedicada sobretot a l’aviació esportiva, té prou capacitat per acollir el nou aeroport corporatiu i, a més, es troba a tan sols 60 quilòmetres de Barcelona i del Vallès. En cas de prosperar el projecte, això possibilitaria la reactivació econòmica de l’Anoia, una de les comarques econòmicament més desfa-vorides de Catalunya. Cons-cients d’això, ajuntaments, associacions empresarials, representants polítics i enti-tats de la zona s’han bolcat, en els darrers mesos, a donar suport a què el futur aeroport corporatiu de l’Anoia pugui esdevenir una realitat. Al capdavant de les mobilitzaci-ons s’hi ha trobat sempre la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) sota el lema “Junts per a l’aeroport”. El president d’aquesta associació empresa-rial, Ramon Felip, insisteix en què “tenim l’espai, la distància i la bona comunicació via car-retera, amb Barcelona i amb la resta de Catalunya, perquè just ens trobem al centre”

GUANY DE TEMPS I MÉS ECONÒMIC

Que el homes de negocis canviïn els vols regulars pels vols corpora-tius pot esdevenir habitual d’aquí a ben poc. Els motius són clars. Amb els vols regulars, l’horari de desplaçaments des que surten a casa i tornen a casa és de dos quarts de set del matí fins a quarts de dotze de la nit –viatge fins a Barcelona, embarcar, vol, taxi i esperar el vol de tornada–. En canvi, amb un aerotaxi, podrien sortir del despatx a un quart d’onze del matí, serien 10 minuts abans al lloc de la reunió i a les dues de la tarda ja podrien tornar, arribant a casa a les 4. Quant al cost, amb el vol regular, entre benzina, pàrquing a l’aeroport i els 4 bitllets d’anada i tornada, costaria uns 3.750 euros. Amb l’aerotaxi, entre 2.760 i 3.650 depenent del tipus de contracte de vol que es faci.

al mateix nivell que en d’al-tres països europeus. Segons Fernando Caralt, enginyer aeronàutic i president del BAIE, Barcelona Aeronau-tics & Space Association, l’estat espanyol disposa d’un aeroport per cada 10.000 km2

a diferència d’Europa on aquesta proporció és d’unper cada 1.000 km2. Caraltinsisteix també en el fet que el benefici que deixa el passat-ger d’un vol privat és superior al que pot deixar un passatger d’un avió de línia i, en aquest sentit, s’ha mostrat convençut que en cas d’ubicar-se el nou

aeroport corporatiu a l’Anoia això pot suposar un impuls econòmic molt important per a la zona, ja que s’hi ubicarien empreses que valoren especi-alment aquest servei, per la seva rapidesa i flexibilitat.

L’abaratiment en la construc-ció de determinades areonaus ha fet possible l’aparició d’una nova activitat econòmica, que ja rep el nom d’aviació corporativa de baix cost, i es dedica bàsicament als serveis d’aerotaxi. Les empreses que s’hi dediquen s’ubiquen en els aeroports corporatius. De moment, ja hi ha una compa-nyia d’aquest perfil interessada a instal·lar-se en el nou aero-port, si finalment el projecte s’aprova. Es tracta de Taxijet. El seu director de màrqueting, Francesc Sanmartí, es mostra convençut que la demanda de serveis d’aerotaxi serà cada cop més gran, entre altres motius perquè permet aug-mentar l’eficiència. Si es fa una comparativa de costos i pèrdua d’hores per fer el trajecte entre Igualada i Valladolid, de quatre directius a fer una reunió a les 12 del migdia, el resultat afavo-reix clarament l’aviació corpo-rativa.

Es preveu que la demanda de vols corporatius augmenti

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL Cambres de comerç i agrupacions empresarials / ECONOMIA 11

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

UEP

Miquel Roca: “La reforma laboral és imprescindible” L’advocat Miquel Roca va ser el protagonista de la darrera confe-rència organitzada per la Unió Empresarial del Penedès (UEP), que va comptar amb l’assistència de desenes d’empresaris del territori. Durant la seva intervenció, referint-se a la situació eco-nòmica que estem atravessant, va comentar que a Espanya “hem crescut per sobre de les nostres possibilitats, hem estirat més el braç que la màniga i hem de ser-ne conscients. L’aspecte positiu, però, és que la crisi ens ha arribat després d’anys d’engreixar-nos i aquestes reserves acumulades ens poden ajudar a sortir-ne més fàcilment”. D’altra banda, l’advocat es va mostrar partidari d’aplicar reformes estructurals a l’Estat espanyol i, en especial, “una reforma laboral que ja és imprescindible”. Per començar a superar la crisi, Roca va concloure que cal un gran esforç de la classe política, que ha de recuperar la confiança de la gent i, en aquest sentit, es va referir als Estats Units on “Obama ha sabut retornar la confiança als seus, però a Europa no apostem mai per aquests grans lideratges”.

CECOT

L’impacte de les darreres mesures

del Govern no compensa l’esforç fiscal

La patronal catalana Cecot considera que l’impacte fiscal de les mesures d’estímul econòmic i d’ocupació aprovades no com-pensa la inversió que s’està destinant des del Govern. Per la patronal, el resultat final posa en entredit l’eficiència de les me-sures i obliga a repensar-ne algunes d’elles. Un factor positiu i molt interessant per al Govern seria fer una labor de benchmar-king europeu. Antoni Abad, president de l’entitat, afirma que “el Govern esta lluint unes xifres d’esforç pressupostari per su-perar la crisi que estan donant un resultat molt baix i, en canvi, hi ha un gran paquet de mesures alternatives sense cost pres-supostari que tindrien un impacte molt més gran en l’activitat econòmica i l’ocupació”. Entre aquestes destaca la reducció dels terminis de pagament de factures a 60 dies, la renovació de la funció pública o la reforma laboral.

GREMI DE LA CONSTRUCCIÓ DEL VALLÈS

Més de la meitat de les obres adjudicades del FEIL ha

anat a parar a empreses de fora de les demarcacions

El Gremi de la Construcció del Vallès ha fet un seguiment del desenvolupament de les obres impulsades pels governs locals amb l’ajut del Fons Estatal d’Inversió Local aprovat pel Govern central a finals de l’any passat. Una de les principals conclusions és que les obres adjudicades del FEIL han anat a parar a empreses de fora de la població analitzada i ho han demostrat de la manera següent: dels 95 milions d’euros adju-dicats pel FEIL a les poblacions de Terrassa, Sabadell, Cer-danyola, Rubí i Sant Cugat, només el 27,14% del pressupost adjudicat ha anat a parar a mans d’empreses locals. El Gremi considera que la baixa adjudicació de pressupost del FEIL a empreses locals ve determinat per la manca de classificació per poder licitar obra pública que tenen les empreses locals.

UEM

Dotze empreses catalanes

a la recerca de mercat al Marroc Una delegació empresarial de dotze companyies catalanes del sector metal·lúrgic han realitzat a la ciutat marroquina de Casablanca una missió comercial amb l’objectiu d’obrir-se mercat al país. En aquesta missió, que organitza la Unió Em-presarial Metal·lúrgica (UEM) i que se celebra de forma re-gular des de fa cinc anys, hi col·labora ACC1Ó. Catalunya és un soci privilegiat del Marroc, ja que concentra més d’un terç de les empreses espanyoles instal·lades en aquest país, així com una quarta part de les exportacions i importacions. De les dotze empreses que es van desplaçar en aquesta darrera missió, quatre d’elles repetien experiència i totes arribaven amb l’objectiu d’obrir-se mercat només a l’exportació, o tam-bé a la possibilitat de col·laborar amb companyies marroqui-nes. Entre els atractius que ofereix el país africà figuren els menors costos de producció i que el Marroc serveixi de porta d’entrada a la resta de països africans.

12 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ECONOMIA / Perspectiva

Perspectiva3 de junyTrobada de Centres de

Promoció de Negocis

Fins el 5 de juny, el World Tra-de Center de Barcelona acull la Trobada de Centres de Promo-ció de Negocis. Es reuneixen els directors de les 35 oficines de la xarxa exterior ACC1Ó i es podran analitzar les oportuni-tats reals de negoci en els mer-cats exteriors de major interès. Adreçades a les empreses per ser més competitives i diversi-ficar riscos.

4 de juny

Reunió del BCE

El Banc Central Europeu po-dria abaixar encara més els ti-pus d’interès, ara a l’1%. En la darrera reunió, el seu president, Jean-Claude Trichet, va assegu-rar que aquest no és el nivell més baix a què poden arribar. Els EUA, el Japó i el Regne Unit tenen l’interès més baix. Ara bé, les darreres declaracions apun-ten que es podria haver tocat terra en la crisi i potser no cal-dria tocar-lo.

7 de juny de 2009

Eleccions al Parlament

Europeu

Entre el 4 i el 7 de juny, els ciutadans dels Vint-i-set ele-geixen la nova Eurocambra, que reforçarà els seus poders i comptarà fins i tot amb capaci-tat per vetar. Espanya, amb cir-cumscripció única, elegeix 50 representants (quatre menys pel nou repartiment producte de l’ampliació). Es plantegen, en clau interna, com uns comi-cis que poden suposar un càs-tig electoral al PSOE per la crisi econòmica.

10 de juny

II Fòrum del Directiu

Sota el títol “Innovació: parau-la clau per gestionar els can-vis”, en aquesta segona edició del Fòrum del Directiu, organi-tzat per Auren, s’exposaran ex-

periències d’organitzacions que han utilitzat la innovació com a base de l’èxit de la seva ges-tió. Es tractarà especialment de com una actitud innovado-ra en la gestió de les persones i els processos pot generar va-lor per a les organitzacions. La trobada tindrà lloc al Col·legi d’Advocats, de 9 a 12 hores. Per a més informació i formalitzar la inscripció es pot contactar al telèfon: 93 215 59 89.

12 de juny

Saló immobiliari ‘low cost’

Enmig de la crisi, se celebra la primera (i potser única) edició del Saló Low Cost, amb promo-cions a Barcelona i Girona i una campanya de lloguer amb dret a compra. El certamen arri-ba no sense les crítiques, àci-des, dels mateixos promotors, perquè la fira es va anunciar amb tres mesos d’antelació; creuen que en aquests mesos es podria haver paralitzat la de-manda, a l’espera de veure els descomptes mínims anunciats del 30%.

Eleccions a l’Iran

L’actual president, Mahmud Ah-madineyad, opta a la reelec-ció d’un dels països amb què més conflictes té oberts Occi-dent: proliferació d’armes nu-clears, amenaça contra l’Estat d’Israel... Va ser elegit el 2005 amb la promesa d’una millor distribució de la riquesa deriva-da del petroli. Els observadors no tenen dubte que revalidarà el càrrec.

16 de juny

Inauguració

de la T1 del Prat

La nova terminal 1 de l’aeroport de Barcelona ha suposat una in-versió de 1.258 milions d’euros i generarà inicialment 3.000 llocs de treball directes. El pri-mer vol, d’Spanair, s’enlairarà la mitjanit del 16 al 17. Tindrà una capacitat màxima de 90 opera-cions per hora, tot i que funcio-

narà al 30% de la seva capacitat al principi. S’amplia la capacitat de la infraestructura amb 30 mi-lions de passatgers més.

17 de juny

World Innovation Summit

Del 17 al 19 de juny tindrà lloc el HiT Barcelona World Inno-vation Summit, un espai inter-nacional innovador obert al desenvolupament empresarial, les oportunitats d’inversió i el progrés global. Es reflexionarà sobre les claus de la innovació i de la creativitat. Hi haurà una zona dedicada als tres sectors amb més potencial de creixe-ment: Telecom, Cleantech i Healthcare.

18 de juny

Consell Europeu

Durant dos dies, els caps d’Estat i de govern dels 27 països debaten a Praga so-bre noves mesures per su-perar la crisi i l’efecte de les que ja s’han aplicat. La presi-dència europea de torn txeca també acollirà la cimera UE-EUA aquest mes, on es parla-rà sobre la recessió mundial, la regulació fiscal i el pro-teccionisme, a més del canvi climàtic i la seguretat ener-gètica.

CINC crea Network’Cinc

per combatre la crisi

El Centre Internacional de Negocis de Catalunya, CINC, ha ideat el concepte Network’Cinc, un esdeveni-ment que se celebra cada mes i mig, on les empreses tenen l’oportunitat d’exposar els seus serveis o productes amb l’objectiu d’establir relacions comercials. L’objectiu de CINC és compartir els seus clients amb companyies externes i d’aquesta manera aconseguir la col·laboració i el benefici mutus. El Network’Cinc està obert a tot tipus d’empreses. El proper es celebrarà el 18 de juny a les 8:30 h a l’edifici CINC.

30 de juny

Fusió Clickair-Vueling

A finals de juny o principis de juliol es fa efectiva la fusió de les dues aerolínies de nova ge-neració amb base a Barcelo-na i majors competidores del sector aeri a Espanya: Vue-ling, participada per Planeta, i

LES DADES DEL MES

18 de juny Enquesta de cost laboral del primer trimestre

24 de junyÍndex de preus dels serveis del primer trimestre

30 de junyÍndex de preus de l’habitatge

29 de junyIPC avançat del juny

15 de junySocietats mercantils de l’abril

Celebració de la fira ‘Toute la France’ a Barcelona

Entre 200.000 i 300.000 visitants i prop d’un centenar d’expositors es reuniran al Moll de la Fusta de Barcelona, amb l’objectiu de pro-moure les relacions comercials entre Catalunya i França. El director de l’esdeveniment, Philippe Chevasus, va assenyalar durant la seva presentació que aquesta edició millorarà la que es va celebrar l’any passat a Madrid. En concret, va avançar que “esperem passar d’11 empreses productores a 30; de 40 empreses expositores a 80, i de 60.000 visitants a prop de 300.000”. La presentació de la fira també va comptar amb la presència del cònsol general de França a Barcelona, Pascal Brice, que va destacar “l’excel·lent relació entre Catalunya i França”. Brice va recordar que a Catalunya viuen “més de 60.000 francesos plenament integrats, i ja no em refereixo als qui es retiren a la Costa Brava, sinó a gent jove que viu i treballa aquí”. La fira ‘Toute la France’ comptarà també amb una zona Afterwork, on els empresaris podran fer negocis fins a les 12 de la nit. Algunes magnituds econòmiques ens demostren fins a quin punt són importants les relacions comercials entre França i Espanya. Així, segons l’ambaixada de França a Espanya, un 36% de les filials espa-nyoles implantades a França són catalanes –338 empreses catalanes entre un total de 949–; les empreses catalanes donen feina gairebé a un 9% dels espanyols que viuen a França; i entre les 15 empreses espanyoles més grans a França, 4 són catalanes (Abertis, Mango, Ficosa, Celsa) i en total donen feina a 4.950 persones.

11 AL 14 DE JUNY

Clickair, fins ara sota la direc-ció d’Ibèria. Es mantindrà el nom Vueling, com a president seguirà Josep Piqué i se supri-miran 19 rutes. Tindrà entre 30 i 35 avions propis. Preveu entrar en beneficis l’any 2009, facturar uns 800 milions el 2010 i acomiadarà uns 200 tre-balladors.

Empresari del mes / EMPRESA 13JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

“No apostem per abaixar preus, sinó per donar més qualitat i millor servei”

ENTREVISTA A JOAN CÒDOL, DIRECTOR GENERAL DE PROJECTES DE GRUP FOCUS

Còdol davant d’una imatge de l’espectacle inaugural de l’Expo de Saragossa. / D. FERNÁNDEZ

Més de 20 anys d’història i més d’un centenar de treballadors en plantilla han convertit Grup Focus en una de les companyies més reconegudes dins l’àmbit cultural del nostre país. En aquests moments, com tantes altres empreses, no viu aliena a la crisi. Mentre el consum de teatre augmenta, altres línies de negoci de la companyia, com la d’esdeveniments, s’han vist afectades.

ÀGATA SERRA

L’activitat de Grup Focus toca de ple el sector cultural. Com s’es-tà notant la crisi?L’àrea d’explotació de tea-tre, de programació i de venda d’entrades és, en aquests mo-ments, la que està anant millor. Sembla ser que la gent en temps de crisi està consumint més cul-tura. L’altra cara de la moneda és l’àrea d’esdeveniments, que està passant moments més de-licats. Tot i que no s’ha perdut cap client el nivell de facturació se n’ha ressentit.

Com s’explica que en moments de crisi la gent vagi més al teatre?Crisi vol dir canvi, i en tots els sentits, la gent canvia els seus hàbits, i busca respostes que sa-tisfacin les seves expectatives, i es així com la cultura apor-ta aquest ingredient de pleni-tud. La prova d’això és que en aquests moments hi ha una res-posta de públic espectacular en totes aquelles propostes de qua-litat: museus amb grans cues, teatres plens, concerts amb molta participació...

Per què Focus es vincula sobretot a teatre, tot i tenir altres línies de negoci?Focus neix del teatre, de gent enamorada del teatre, el seu lema fundacional és “una es-tructura empresarial al servei vocacional de les arts escèni-ques”. Les arts escèniques han estat, des dels seus orígens, la raó de ser del Grup Focus. Amb 175 produccions, més de 18.000 funcions i més de 7 mi-lions d’espectadors, el Grup Focus s’ha convertit en una de les grans empreses d’activitat teatral de tot l’estat. L’apartat d’esdeveniments potser no és tan conegut pel gran públic, ja que l’objectiu principal d’aquests és que el client patrocinador si-gui el beneficiat i que el que transcendeixi sigui la seva mar-ca i no la teva com a producto-ra. De totes maneres Focus, en aquests moments, és la terce-

ra empresa en el mercat esta-tal en l’àmbit d’esdeveniments. Hem realitzat els grans esdeve-niments de l’estat espanyol: des de la inauguració del Fòrum, fins la de l’Expo de Saragossa 2008, passant per la cerimònia dels mundials de natació i els actes de commemoració del bi-centenari del 2 de Mayo que va organitzar l’Ajuntament de Ma-drid. Possiblement el nostre problema és que hem invertit poc en campanyes de comuni-cació i màrqueting pròpies per vendre’ns a nosaltres mateixos, però les grans empresses saben qui som i com fem les coses, i el gran públic cada vegada també ens coneix més.

Què caracteritza els esdeveni-ments que organitza Focus?En tots els nostres esdeveni-ments hi ha sempre un compo-nent de cultura importantíssim. Focus en tot allò que fa, hi apor-ta el valor afegit de la cultura. Això l’empresa que ens con-tracta, també ho reconeix i ho valora. Som vocacionals en aquest aspecte i això ens dóna una sensibilitat especial gràcies a estar 365 dies a l’any en esce-na. Només l’any passat vam fer al voltant d’uns 700 esdeveni-ments.

En quines altres línies de negoci treballeu?La teatral és la més forta i, gai-rebé en paral·lel, tenim esde-veniments, en uns percentat-ges aproximats d’un 30 i un 27 respectivament. Una al-tra línia molt important és la d’infraestructures, ja que en molts esdeveniments, ja siguin nostres o d’altres empreses, ofe-rim el servei d’infraestructura tècnica (so, llums, escenaris...). Cal tenir en compte que en te-nir-ho a la casa, nosaltres no anem a tercers i, per tant, pots donar una rendibilitat de preus i un servei d’alta rendibilitat. També disposem d’una àrea de màrqueting i de publicitat, molt encarada al món de la cultura.

Com està constituït empresa-rialment Grup Focus?És una societat anònima en la que hi ha un tema atractiu per a la gent que hi treballa i és que, els qui treballen poden participar de l’accionariat de la mateixa, i els beneficis són re-invertits en la mateixa estruc-tura. L’estructura de l’empresa és piramidal, però a la vegada té una forma de treball transversal i això dóna molta capacitat de maniobra a tot aquell que ges-tiona un projecte.

Quin és el vostre punt fort?L’amor que tenim a la feina que fem. Som uns enamorats de la cultura. Tothom que treballa a la nostra empresa està vinculat d’alguna manera al món cultu-ral. Aquí hi ha gent que es de-dica a la publicitat, al disseny, a les infraestructures, etcètera, però no hi ha cap professional que es quedi únicament en la part tècnica o de coneixements universitaris, tots tenen, com a valor afegit, que viuen la cultura de forma molt activa.

En quin moment Focus deci-deix apostar pel tema dels esde-veniments i per quin motiu?Des d’un primer moment, Fo-cus ja arrenca fent activitats que van més enllà del teatre. La visió de les necessitats del mercat, i el nostre esperit em-prenedor és el que ens porta a l’aventura dels esdeveniments des dels orígens, ja fa 23 anys.

Quin és el servei estrella, en aquest àmbit, que ofereixen als seus clients?Pot semblar un tòpic, però ofe-rim una interlocució única. Això ara ho ven tothom, però nosaltres disposem de pro-fessionals que han pujat en el dia a dia de la casa fent esde-veniments de tot tipus, i tots s’han format en coneixements de llum, d’audiovisual, de so,

d’elements escenogràfics i de-coratius... Aquest interlocutor únic és perquè és gent forma-da en tots els camps i són uns gran assessors. Coneixem com funciona el públic i les seves re-accions. L’estrella de tot això és el professional que posem da-vant del projecte, que nosaltres l’anomenem el coordinador de projecte o productor.

Quins han estat els moments claus de la història de Focus?Els anys de crisi, perquè ens han donat l’oportunitat, i hem sabut aprofitar l’oportunitat de poder fer el canvi. Amb les crisis, Focus ha vist les opor-tunitats que es presentaven després d’aquestes i s’ha prepa-rat. És una empresa que no té mandra, hi ha una presidència que és un motor clau per a tota l’estructura, i que ha sabut va-lorar aquests moments. Quan tothom està acomiadant, nosal-tres és quan més aguantem el personal, perquè creiem que és el moment clau per refer-nos i anar més enllà.

I quins reptes es planteja Focus per als propers anys?El canvi de mentalitat en el món dels esdeveniments. Ja res serà el que va ser i això tothom ho té clar. S’ha d’entendre que no anem a un nou mercat en què els preus seran més baixos, això és un autoengany. De fet, nosaltres no apostem per abaixar preus, sinó per donar més qualitat i millor servei.

Focus ha traspassat fron-teres. Quina és l’aposta de la companyia en aquest sentit?En aquests moments es-tem llançant canals cap a la Xina, que és un mercat molt important i tenim una por-ta d’entrada que és l’Expo de Xangai 2010. Un altre mercat és Llatinoamèrica per un tema d’idioma. Estem intentant es-tablir col·laboracions amb entitats de la zona per desenvo-lupar esdeveniments conjunts.

“No anem a un nou mercat en què els preus seran més baixos, això és un autoengany”

“En els nostres esdevenimentshi ha un component de cultura molt important”

14 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009EMPRESA / RSC

En darrer terme, el professor López-Casasnovas planteja tres propostes concretes de política social estretament vinculades a l’esforç individual: els comp-tes per a provisions de cober-tura (desgravació fiscal a canvi d’estalvi previsional); els copa-gaments vinculats a les decla-racions de l’IRPF i una nova fiscalitat de la despesa pri-vada. En definitiva, tot apunta que aquest és el camí correcte. Exceptuant els col·lectius més desprotegits, les politiques so-cials hauran de buscar, cada cop més, la coresponsabitat del beneficiari. En un context de restriccions creixents, les prestacions universals hauran de ser analitzades amb lupa.

CANVI DE RUMB

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR ASSOCIAT D’ESADE

“L’increment del dèficit públic reclama urgentment solucions noves, imaginatives i agosarades per redefinir la política social”

L’Espanya és el segon Estat de la Unió Europea que més triga a pagar les factures als proveïdors. /ARXIU

Continuem immersos en un atzucac. La crisi ha posat de manifest la imperiosa necessitat de redissenyar de soca-rel esquemes clàssics de la política econòmica i social. Res no tornarà a ser igual que abans. Cal innovar. Cal atrevir-se a fer plantejaments diferents, imaginatius, valents. El primer dia de la campanya electoral europea Felipe González ha afirmat: “El Govern –i la UE- podrien fer molt més contra la crisi econòmica.” Es pot dir més fort, però no més clar.

Cal repensar la política social

Dies enrere un diari català encapçalava la seva secció econòmica amb el titular: “Ofegats per la morositat”, i explicava que Espanya és el segon Estat de la UE que més triga en pagar les factures dels seus proveïdors, concreta-ment, 94 dies de mitjana, per bé que en alguns casos, com en el sector de la construcció, es pot arribar als 200 dies. Tan sols Grècia té un comporta-ment pitjor. Ara bé, en un con-text de crisi econòmica i des-trucció massiva d’ocupació com l’actual, qui pot negar que aquesta mala praxi del sector públic incrementa les dificul-tats empresarials i contribu-eix a incrementar l’atur? En aquest sentit, paradoxalment, resulta que si l’Estat decidís posar fi a la seva morositat abusiva, els primers benefi-ciaris serien els propis respon-sables governamentals de la política social. Semblantment, en l’article de maig, en analit-zar el dramàtic creixement de l’atur a Espanya, constatàvem que “la millor garantia per a una bona política social és un mercat de treball eficient”.

Què significa tot això? Qui-nes lliçons n’hem d’extreure? N’hi ha una de molt evident: avui en dia la interdependèn-cia, en tots els ordres, és més gran que mai. La governança exigeix la màxima coordina-ció entre les diferents políti-ques governamentals, a més de la participació dels agents econòmics i socials, i el com-promís actiu de la ciutadania. Per omplir una banyera d’ai-gua no n’hi ha prou amb obrir

l’aixeta, primer cal posar-hi el tap. Necessitem redissenyar les polítiques econòmiques i socials, amb una visió holís-tica i a llarg termini.

Insostenibilitat del sistema Més enllà de les advertències del Banc d’Espanya en relació a la incertesa creixent sobre el futur del sistema de pensions, nombrosos indicadors perme-ten anticipar serioses dificul-tats per finançar la despesa social del futur a casa nostra. La demanda creixent en les prestacions socials bàsiques (atur, renda mínima, depen-dència…), ve acompanyada, d’una la fortíssima caiguda en la recaptació fiscal de la Generalitat (durant el primer trimestre del 2009: -9,4% en l’IRPF, -40,7&% en l’Impost de Societats, -28,8% en l’IVA). I si a tot això hi sumem la manca d’acord en relació al nou sis-tema de finançament previst per l’Estatut… no és difícil preveure una situació de col-lapse en la política social. L’in-

crement del dèficit públic re-clama urgentment solucions noves, imaginatives i agosa-rades per redefinir la política social. I això és precisament el que ens oferí, el passat 11 de maig, el professor López-Casasnovas, en una magnífica conferència a la seu de la So-cietat Catalana d’Economia.

Propostes per redissenyar la política socialResulta impossible sintetitzar el conjunt de reflexions i pro-postes del professor López-Casasnovas (http://sce.ied.cat), per això ens limitarem a destacar-ne tan sols tres as-pectes. En primer lloc, cal es-tar atents per tal de no caure en el parany de les “falses pis-tes”. És a dir: aquells objec-tius equívocs que només ser-veixen per introduir confusió i criteris erronis en la defini-ció de la política social. Ell en cita quatre: centrar l’aten-ció en la desigualtat (en lloc de la pobresa); voler comba-tre l’atur (en lloc d’impulsar eficaçment la flexiseguretat); imposar la cohesió des dels poders públics (en lloc de promoure el benestar de les persones basat en la família, la comunitat i els vincles so-cials); i pretendre comparar les ràtios de despesa pública, entre països o regions (sense tenir present la seva composi-ció qualitativa).

En segon lloc, la nova polí-tica social s’ha d’orientar a partir dels criteris següents: cal tenir prioritats clares, fo-calitzar i seleccionar les in-tervencions “a mesura” per a cada col·lectiu (i no caure en l’error de la “universalit-zació” sistemàtica); cal ofe-rir respostes integrades, no “departamentalitzades” (l’im-portant no és qui fa què, sinó per a qui i amb quina eficièn-cia); les polítiques públiques han de ser avaluades per les seves variàncies (i no per les seves mitjanes); i, finalment, cal adoptar una perspectiva intergeneracional i dinàmica (i no temporalment acotada i estàtica).

“Cal estar atents per tal de no caure en el parany de les ‘falses pistes’”

MENYS DINERS PER A LES FAMÍLIES AMB RENDESMÉS BAIXES

El govern de la Generalitat ha modificat la Llei 13/2006 de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic per a les persones més necessitades i les famílies amb rendes més baixes. L’article 15.1 de la llei estableix que: “La valoració de la situació de necessitat ha de fer-se tenint en compte el pa-trimoni, els ingressos econòmics i les condicions socials del benefi¬ciari o beneficiaris. La situació familiar o de convivència del beneficiari o beneficiària només es té en compte en el su-pòsit que li comporti una càrrega econòmica”. No obstant, les modificacions introduïdes a posteriori pel Govern sí que per-meten computar les rendes de les persones que conviuen amb el sol·licitant a efectes de valorar la necessitat de percebre la prestació per atendre les necessitats bàsiques d’aquest. A la pràctica, això significa deixar sense cobertura a un gran nom-bre de sol·licituds. El pressupost per atendre aquesta prestació social bàsica ha passat de 9,3M d’euros el 2008 a 0,5M d’euros el 2009.

“Les polítiques socials hauran de cercar, cada cop més, la coresponsabilitat del beneficiari”

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 15JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOTÍCIES BREUS

Bankinter

Tasques de

reforestació voluntària

Un grup de treballadors de Bankinter i les seves famílies han participat recentment en un procés voluntari de refo-restació a Novés (Toledo) per fer una restauració ecolò-gica i plantar arbres en zones agrícoles on no hi havia res. En aquesta tasca hi ha col-laborat la Fundació Accio-natura, que és una ONG que promou des de fa 10 anys ac-cions de voluntariat ambien-tal. El projecte porta per nom “Illots i costes en mars agrí-coles” i vol destacar la impor-tància dels boscos en l’agri-cultura. Bankinter va contri-buir-hi plantant 200 plantes de diferents espècies però sempre de la flora Mediterrà-nia. A més, l’empresa compta amb un programa de volunta-riat corporatiu, “Mueve.te”, a través del qual els propis treballadors poden implicar-se activament en temes so-cials que siguin del seu inte-rès com, per exemple, la infància, la discapacitat o el medi ambient, entre d’altres.

Custo i Coronita

Bossa ecològica

per salvar platges

Custo Dalmau ha dissenyat, per un encàrrec de Coronita, una edició limitada de bos-ses de platja fetes amb cotó orgànic. Els beneficis es des-tinaran íntegrament a un pro-grama posat en marxa per aquesta marca de cerveses i que té per objectiu la preser-vació de les platges europees. El programa es diu “Coronita Save The Beach” i tots aque-lles persones que hi vulguin participar comprant una de les bosses només caldrà que entrin al web www.coronita-savethebeach.org”. Els inter-

nautes han de proposar quina platja creuen que hauria de netejar-se amb més urgència a través de vídeos i fotogra-fies. Aquest mes de juny es farà la tria de la platja que es netejarà.

Ferrovial i Fundació Adecco

Cursos de caiac i vela

per a discapacitats

Ferrovial i la Fundació Adecco acaben de signar un conveni de col·laboració dins el programa anome-nat ‘Un mar de possibilitats’. Aquest programa inclou tota una sèrie d’activitats espor-tives amb finalitats terapèu-tiques per a persones que tenen algun tipus de discapa-citat, fent servir per exemple el caiac de mar o la vela adap-tada. Aquestes activitats es portaran a terme al Club Nàu-tic d’Eivissa. Segons les dues entitats, aquest programa “combina el valor de la natura com a mitjà sanador i el com-ponent social i de superació personal que caracteritza l’es-port”. Ja des de l’any 2006, el Club Nàutic d’Eivissa ofereix activitats esportives per a persones amb algun tipus de discapacitat sensorial, psí-quica i física.

Infova

Es suma a la

‘Carta de la Terra’

Infova, empresa dedicada a la formació i al desenvo-lupament directiu, ha deci-dit sumar-se a una iniciativa impulsada per l’ONU que es basa en una declaració uni-versal de principis, propostes i aspiracions. Aquest projecte porta per nom ‘La Carta de la Terra’ i té per objectiu reunir una important varietat d’em-preses i entitats que vulguin adoptar normes ètiques que

serveixin de referència per a totes aquelles persones que integren l’organització. Un dels principis de l’organitza-ció és el respecte i la cura de la comunitat de vida, promo-vent la justícia social i econò-mica per tal d’aconseguir un mode de vida digne i també ecològicament responsable. Des del departament de RSC d’Infova es realitzaran troba-des amb directius per tal de promoure aquesta iniciativa i contribuir d’aquesta manera al desenvolupament d’una societat més humana i més sostenible.

Johnson & Johnson

Líder en reputació

corporativa als EUA

segons Forbes

L’empresa Johnson & John-son es situa com a líder pel que fa a la reputació corpora-tiva als Estats Units segons el rànquing que elabora anual-ment el Reputation Institute (RI) i que publica la revista Forbes. Aquest estudi mos-tra la percepció que tenen els ciutadans americans respecte de 153 empreses. La primera és Johnson&Johnson, seguida de Kraft Foods, UPS, Gene-

ral Mills, FedEx o Whirlpool, entre d’altres. D’altra banda, les empreses que més han caigut han estat Google, AIG, Gold-man Sachs, Morgan Stanley, Citigroup o General Motors.

16 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUBarclaysBeneficis importants

El banc britànic Barclays ha obtingut 941 milions d’euros en el primer trimestre de 2009, és a dir, un 12% més de benefi-cis que l’any passat en el mateix període. Aquests resultats posi-tius es deuen a l’aportació de la seva divisió de banca d’inversió i també per les seves últimes adquisicions. L’entitat ha asse-nyalat que el seu benefici brut ha pujat un 15% fins els 1.562 milions d’euros, mentre que els ingressos van arribar als 9.280 milions d’euros, és a dir, un 42% més que en el mateix període de l’any anterior.

Caja MadridDescomptes en immobles

Caja Madrid ha llançat una campanya per vendre vivendes i locals de la seva propietat amb descomptes de fins el 40% en el preu de compra i un finança-ment en condicions preferents a l’Euribor més 0,50 punts i sense comissions. A través del web www.cajamadrid.es l’entitat ha posat a disposició dels particu-lars un portal especialitzat en la venda d’actius immobiliaris per poder avaluar els immobles dis-ponibles, sol·licitar una visita en un termini de 48 hores i fer ofertes a l’entitat per a la seva adquisició.

CriteriaGuanya 414 milions

d’euros al primer trimestre

En els 3 primers mesos de l’any, Criteria va obtenir un benefici de 414 milions d’euros, xifra que suposa un 10% més res-pecte del mateix trimestre de l’any anterior. Aquesta pujada es deu principalment al fet que els dividends recurrents rebuts per la societat es van situar en els 520 milions, amb un aug-ment del 64% als ja obtinguts en els 3 primers mesos de l’any. Entre les qüestions més desta-cades que han passat en el pri-mer trimestre de l’any hi ha el fet que una de les participades de Criteria, Gas Natural, va tan-car amb èxit la compra d’Unió Fenosa, on Criteria va posar 1.313 milions d’euros.

FiatNegocia l’absorció d’Opel

Fiat té per objectiu absorbir al fabricant alemany Opel, el qual pertany a General Motors. L’objectiu dels italians és for-mar un nou gegant automobi-lístic però des d’Alemanya pre-fereixen una possible aliança amb la canadenca Magna. Fiat vol aprofitar el radi d’acció de General Motors a Europa. Si es fes aquest gran grup Fiat s’uni-ria a Chrysler i a les activitats europees de General Motors, donant lloc a un grup amb una xifra de negoci propera als 80.000 milions d’euros i que produiria entre 6 i 7 milions de vehicles a l’any.

GamesaEs dispara un 27%

L’empresa d’aerogeneradors ha sumat un 27% després de 4 sessions d’escalada a l’Íbex. Gamesa acumula una revalo-rització del 27,86% al 2009 fins a dia d’avui, davant la caiguda de l’1’32% de l’Íbex des de l’1 de gener.

Gas NaturalGuanya un 5,1% més en el

primer trimestre de l’any

Gas Natural va guanyar 353 milions d’euros en els 3 primers mesos del 2009, en ple pro-cés de fusió amb Unió Fenosa.

Aquest benefici suposa un increment del 5,1% respecte del mateix període de l’any ante-rior. D’altra banda, el benefici brut d’explotació (Ebitda) ha arribat als 732 milions, també en els 3 primers mesos, repre-sentant un 0,8% més que l’any 2008. La xifra de negoci del grup dels primers 3 mesos ha estat de 3.143 milions d’euros, que és un 5,5% menys que l’any passat, amb motiu del descens de preus de l’electricitat a Espa-nya i per una menor producció elèctrica, segons ha explicat la companyia.

MangoNo li afecta la crisi

Aquesta és l’única gran fortuna espanyola que ha aconseguit incrementar el seu patrimoni gestionat amb sicav (vehicles d’inversió dels grans patrimo-nis) durant el 2008. La clau es troba en haver invertit tots els seus actius en assegurances. El patrimoni conjunt a sicav d’Isaac Andic, fundador i pre-sident de Mango, que arriba als 517,51 milions d’euros està dis-tribuït en els bancs Sabadell, Bancaja, La Caixa, BBVA, Banesto i Credit Agricole. A més, està previst que aquest any s’obrin un mínim de 150 tendes i s’espera un augment de la facturació fins els 2.000 mili-ons d’euros.

SeatAugment de vendes

a Alemanya

Les matriculacions a Alema-nya van a bon ritme gràcies al Pla Prever. Seat ha venut 7.574 vehicles, xifra que ha repre-sentat per a l’empresa el 53%

de les matriculacions. El filó de vendes del Seat Ibiza per la seva baixa contaminació de diòxid de carboni ha fet aug-mentar un 38% les exporta-cions a Alemanya de la fàbrica de Martorell en els 4 primers mesos de l’any. Les ajudes de 2.500 euros han fet que les ven-des es disparessin, principal-ment de les marques estrange-res, que van ocupar el 42% del mercat. L’augment de Reanult, Peugeot, Citroën, Opel, Ford i Volkswagen ha fet que calgui augmentar la producció a les plantes espanyoles ampliant les jornades laborals fins a dissabte i fer efectives noves contracta-cions de personal. Les alema-nyes Audi i Mercedes van patir un descens del 10% i el 35%, res-pectivament.

Sector hipermercatsPotencien les marques

blanques

La crisi ha fet que les marques blanques siguin cada cop més populars fins a arribar a des-plaçar notablement les vendes de les marques líders. Els con-sumidors tenen molt clar que les marques blanques oferei-xen productes que moltes vega-des han estat fabricades per les principals marques però amb la diferència que tenen un preu final molt més econòmic. Per fer front a la crisi, per exemple, Carrefour ha decidit treure a França la marca “Carrefour Dis-count” amb preus encara més baixos, la qual podria ser que acabés introduint-se a Espanya per recuperar les seves ven-des. Per la seva part, El Corte Inglés ja va fer una acció simi-lar posant a la venda a l’octubre la línia de productes “Aliada”, i Caprabo ha apostat per la nova marca “SeleQtia”.

The Boston GlobeAcord per evitar

el tancament

La direcció de l’empresa The New York Times, propietària de The Boston Globe, ha arribat a un acord amb el sindicat que agrupa més treballadors del diari The Boston Globe per sal-var-lo del tancament. Una de les mesures acordades, entre mol-tes altres, és la rebaixa de sous. El sindicat dels treballadors ha acceptat una proposta que, a banda dels retalls de sou, redu-eix les estipulacions contractu-als vitalícies que emparaven gai-rebé a 200 treballadors del diari. El passat mes d’abril, The New York Times, empresa propie-tària de The Boston Globe, va comunicar que tancaria aquest diari si no obtenia concessions dels gremis per estalviar des-peses. L’any 2008 The Boston Globe va perdre més de 50 mili-ons de dòlars i enguany les pre-visions indiquen pèrdues de 85 milions.

UnicajaGuanya un 3,9% més

Unicaja ha tancat el primer tri-mestre del 2009 amb un bene-fici net de 105 milions d’euros. Aquests resultats representen un increment del 3,9% respecte del mateix període de l’any anterior. Pel que fa al marge d’interessos, aquest ha cres-cut un 8,1% fins els 174 mili-ons d’euros i el marge brut ha millorat un 14,1% fins els 294 milions. D’altra banda, el marge d’explotació ha augmen-tat un 2,1% fins els 113 milions amb motiu de la contenció de despeses. L’entitat està satis-feta pels seus nivells de solvèn-cia. La cobertura de préstecs a morosos arriba al 120% davant el 49% de les caixes.

Panorama / EMPRESA 17JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUCitigroupNecessita 7.500 milions

d’euros més de capital

El banc Citigroup necessita una ampliació de capital de 7.500 milions d’euros segons ha publicat el diari The Wall Street Journal. Aquesta infor-mació l’extreu després que el govern dels Estats Units hagués practicat el que ano-mena ‘proves d’estrés’ a les 19 principals entitats bancà-ries per comprovar com reac-cionarien si la crisi empitjo-rés. Fins el moment Citigroup ha rebut la quantitat de 34.000 milions d’euros per reconduir la situació econòmica.

ComforsaPacta un ERO i

congela salaris

Comforsa, empresa dedicada a la transformació de l’acer per a la forja i la mecanitza-ció destinada al sector de l’au-tomoció, ha anunciat que ha arribat a un acord per aplicar un ERO que afectarà a 198 tre-balladors i que congelarà el sou a la plantilla. L’ERO afec-tarà a les 3 plantes de Girona, 2 de Campdevànol i una a Ripoll. Segons ha comunicat l’empresa, “l’ERO respon a la necessitat d’ajustar-se a l’ac-tual escenari econòmic glo-bal”. La direcció i el comitè han pactat a més a més un programa de baixes incentiva-des que serveixi per tenir una plantilla més jove. Aquesta mesura afectarà els treba-lladors d’entre 56 i 58 anys. Aquestes baixes voluntàries inclouen un acord de reincor-poració en un termini màxim de 2 anys.

EndesaSubscriu crèdits per amb

més de 20 entitats

Fins a 20 entitats han col·la-borat amb Endesa perquè l’elèctrica pogués signar 2 crèdits per tal d’aconseguir cobrir les seves necessitats financeres. Segons ha infor-mat la companyia, s’ha forma-litzat un préstec per 2.000 mili-ons d’euros i així ampliar una línia de crèdit per uns altres 1.280 milions fins a arribar als 3.280. Segons fonts d’Endesa, “la operació ha estat conside-rada un èxit” i mostra la “con-fiança que la comunitat finan-cera té tant en Endesa com en el nou projecte empresarial, en un entorn econòmic espe-cialment complex.”

ErcrosTanca plantes i elimina

llocs de treball

Ercros, l’empresa química catalana, ha anunciat que por-tarà a terme un pla de reestruc-turació amb motiu del descens de vendes. Això comportarà el tancament de 4 fàbriques, l’acomiadament de 271 treba-lladors i la suspensió tempo-ral de 139 contractes. L’em-presa preveu un estalvi de 48 milions d’euros amb l’aplica-ció d’aquesta mesura. Ercros va registrar unes pèrdues de 203,39 milions d’euros el 2008, cosa que multiplica per 6 les pèrdues registrades l’any ante-rior. Segons Antoni Zabalza, president de la companyia, aquestes xifres es deuen a la comptabilització del deterio-rament del valor del actius en compliment de la nova norma-tiva comptable.

Grup PascualPresenta un ERO que

afectarà 225 treballadors

El Grup Llet Pascual ha pre-sentat un ERO que afectarà 225 treballadors, en total, de les fàbriques d’Aranda

de Duero (Burgos) i Outeiro de Rei (Lugo). El grup ha fet saber que es tracta d’una ine-vitable mesura puntual” sobre les activitats del grup més afectades per la reducció en el consum de productes lactis, que ha ocorregut en els dar-rers mesos, i també per l’aug-ment del consum de bricks de llet de les marques de distribu-ïdor. L’any 2001 cada persona consumia 113 litres de llet mentre que al 2008 es va pas-sar als 77,8 litres per persona.

IberiaPerd 92,6 milions d’euros

Iberia va tancar aquest primer trimestre del 2009 amb unes pèrdues netes de 92,6 mili-ons d’euros, mentre que en el mateix període de l’any ante-rior van ser pèrdues de 0,4 milions d’euros. Segons ha informat l’aerolínia, les pèr-dues responen bàsicament “al profund impacte que està tenint la crisi econòmica glo-bal en el sector del transport aeri”. Els ingressos van baixar degut a la debilitat del mercat espanyol, la caiguda del tràn-sit de negocis i també per les grans pressions per la baixada de preus.

IntelMulta de la Comissió

Europea

La Comissió Europea ha impo-sat una multa record de 1.060 milions d’euros al fabricant informàtic Intel per no respec-tar les regles de la competèn-cia i haver abusat per la seva posició dominant amb l’objec-tiu d’eliminar qualsevol tipus de competència en el terreny de xips informàtics. Des de la Comissió també s’ha ordenat que Intel acabi amb les pràc-tiques que encara està portant a terme a dia d’avui. Aquesta sanció ha arribat gairebé 10 anys després d’iniciar la inves-

tigació. Fins el moment, Micro-soft era l’empresa que s’havia endut més sancions, la darrera el 2004 per valor de 497 mili-ons d’euros.

IveccoPlanteja un ERE a 240

treballadors de Barcelona

La direcció d’Ivecco Espa-nya ha presentat un expe-dient de Regulació d’Ocupació (ERO) de 6 mesos als 240 tre-balladors que té a la fàbrica de la Zona Franca, a Barcelona. Ivecco és la divisió de vehicles industrials del grup Fiat i a la Zona Franca produeix autoa-bastidors per autocars i auto-busos. D’altra banda, al centre de Madrid, l’empresa aplicarà un ERO per acomiadar a 1.000 treballadors d’entre els 2.904 que hi ha actualment. Des d’UGT ja han expressat el seu rebuig a l’Expedient de Regu-lació d’Ocupació presentat.

MecaluxERO al 95% de la plantilla

El grup Mecalux, dedicat a la fabricació de sistemes d’em-magatzematge, ha comuni-cat la presentació de 3 Expe-dients de Regulació d’Ocu-pació (ERO) que afectaran a 987 treballadors. Els centres afectats són els de Cornellà del Llobregat, Barcelona (Zona Franca), Madrid, Gijón i Palència. Segons la compa-nyia, la decisió s’ha pres per ajustar la producció al des-cens de vendes amb motiu de la crisi i minimitzar els seus efectes. Al primer trimestre del 2009 l’empresa va obtenir un benefici net de 7,7 milions d’euros, un 32,9% menys que en el mateix període de l’any anterior. D’altra banda, la fac-turació es va reduir un 33,5% fins els 101,8 milions d’euros.

RenaultTensió amb el Pla Prever

L’empresa francesa d’automo-bils Renault, davant la posi-ció negativa del Govern de donar ajudes directes per poder reanimar les vendes, va optar per oferir el passat mes de maig el seu propi pla Pre-

ver. La mesura consistia en un descompte de 1.000 euros per incentivar les vendes des-prés d’una caiguda del 45% del mercat automobilístic a Espa-nya a l’abril. Tot i mantenir-se en el tercer lloc de vendes pels bons resultats del Renault Megane l’empresa va regis-trar un descens de matricula-cions de gairebé el 49%. Renault justifica la mesura “per l’èxit demostrat pels plans d’ajuda directa a la venda de diversos països europeus com Alemanya o França”.

Vueling i ClickairEliminen 200 llocs

de treball

Les aerolínies Vueling i Click-air segueixen ajustant planti-lles per culminar el seu pro-cés de fusió entre juny i juliol. La intenció és que la planti-lla tingui 1.300 treballadors en lloc de 1.500. Josep Piqué seguirà al capdavant de la nova companyia i ha comen-tat que “la fusió requereix esforços i sacrificis”. Ha afe-git que s’està negociant amb els sindicats per arribar a un acord i que no es tracta d’una reducció de personal per tenir rendibilitat sinó per optimit-zar l’eficiència dels recur-sos. El president de Vueling ha recordat que l’operació està pendent que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) eximeixi a Iberia de llançar una OPA sobre la companyia perquè l’aerolínia superarà el 30% del capital. La nova Vueling comptarà amb 35 aeronaus, operarà 90 rutes i facturarà 800 milions en el seu primer any.

18 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009EMPRESA / Empresa centenària

Madrid, en què professionals de diverses disciplines (biòlegs, enginyers, farmacèutics i nutri-cionistes) es dediquen a desen-volupar productes pels mercats nacionals i internacionals, amb constant col·laboració amb el Danone Research, de París.A banda d’implicar-se amb la creació de productes saludables, Danone ha apostat, també, per la difusió de bons hàbits nutricionals en l’alimentació familiar. Un objectiu que canalitzen, entre d’altres, amb campanyes de comunicació, com les protagonitzades per la Família Danone.

Eslògans de la vida quotidianaPrecisament les campanyes de comunicació són un dels se-

Danone, les claus d’un èxit internacional

RAQUEL CORREA

Abans que Danone es convertís en l’empresa líder de produc-tes làctics a tot l’Estat espanyol; abans que el grup fos el número u mundial en productes làctics frescos, número dos mundial en aigües i nutrició infantil, i nú-mero tres en nutrició mèdica; abans que comptés amb po-tents marques internacionals, com Evian, i una sòlida presèn-cia en mercats locals amb mar-ques específiques; abans que tingués uns 90.000 treballadors en més de 120 països d’arreu del món; abans que més de 40.000 comerços espanyols distribuïs-sin els productes de l’empresa; abans de tot això, Danone era només un petit local a Barce-lona. Era l’any 1919 quan Isaac Carasso va iniciar l’elaboració artesanal del iogurt a la ciutat comtal, un producte descone-gut aquí a l’època.

Font de salutAmb la convicció que el iogurt era una font de vida, Danone va iniciar la distribució dels pro-ductes que elaborava exclusi-vament en farmàcies i, en poc temps, la comunitat mèdica va començar a recomanar-ne el consum com un producte bo per a la salut. La substitució, a finals de la dècada dels 40, de l’envàs de porcellana per un de vidre va facilitar la popularitza-ció del iogurt, convertint-lo en un aliment quotidià de referèn-cia per a una alimentació sana i equilibrada. De fet, ja a principis del segle XX, els estudis d’Elias Match-nikoff, Premi Nobel de Me-dicina l’any 1908, havien de-mostrat que el consum regular de llet fermentada endarreria l’envelliment humà. El científic va relacionar la longevitat dels habitants dels Balcans amb el consum abundant de iogurt i altres llets fermentades en aquella zona. Tant és així, que a Barcelona el iogurt Danone es va començar a elaborar com

a mesura de prevenció davant de les nombroses afeccions in-testinals que patien els nens a causa de les males condicions d’higiene de l’època i el clima càlid propi de la ciutat comtal. Anys més tard, el 1988, i seguint en la línia d’una aposta decidida per la salut, Danone llançaria Activia, una gama de productes que permeten regular el trànsit intestinal, reforçar les defenses, reduir el colesterol i controlar la tensió arterial. Per tal de desenvolupar nous productes amb propietats bene-ficioses, Danone desenvolupa mètodes de fabricació moderns i pioners basats en una cultura empresarial en què la investiga-ció i la innovació són també un element clau. A Espanya, Da-none compta amb dos centres d’investigació, el Centre Isaac i Daniel Carasso d’Investgació i Desenvolupament de Barce-lona i el Centro Tecnológico Internacional del Yoghourt de

Per passar de ser un petit taller fins el lloc que l’empresa ocupa avui, Danone ha apostat per quatre línies d’acció, que han estat els elements clau del seu èxit internacional: la salut, la investigació i innovació, la comunicació, i el compromís amb la societat a través de mesures de respecte al medi ambient.

FENT HISTÒRIA AMB ELS IOGURTS

L’empresa sempre ha apostat per la difusió d’hàbits saludables en l’alimentació familiar. / CEDIDA

En un principi, Danone només distribuïa els seus productes en farmàcies

crets de l’èxit de la popularitat de la marca, que ha aconseguit que personatges com l’àvia del iogurt grec passessin a formar part de l’imaginari col·lectiu i eslògans com “A mí me daban dos” s’integressin en el llen-guatge quotidià. I és que, a par-tir de la dècada dels 40, un dels pilars de l’estratègia de moder-nització de l’empresa va ser la comunicació. En aquella època, l’arribada de la televisió va suposar una revolució en el sector de la publicitat i Danone va voler aprofitar l’oportunitat adaptant els seus anuncis al nou mitjà de comunicació. Així, més enllà dels cartells en establiments de venta, tramvies i calendaris, la marca va ser pionera en la publicitat a la petita pantalla.

Amb l’objectiu de donar una major visibilitat a les seves campanyes televisives, al llarg de la seva història, Danone s’ha valgut d’esportises d’elit -com Ronaldinho, Figo i Luís Enrique- per donar a conèixer el valor nutricional dels seus productes, i d’actors de referència –com José Coronado, Lydia Bosch i Paz Vega– a l’hora de promocionar nous productes, beneficiosos per la salut.Una altra de les eines de què úl-timament s’ha valgut l’empresa per tenir una major visibilitat ha estat la inauguració, tot just fa dos mesos, de Danone Barce-lona, un espai ubicat a l’avinguda Diagonal que dóna a conèixer tant els beneficis i les caracte-rístiques dels productes làctics com la història de l’empresa.

La publicitat és una de les claus d’èxit de la marca

L’envàs de vidre dels anys 40 va popularitzar el iogurt. / CEDIDA

El nou espai Danone a Barcelona compta amb un restaurant de menjar sa, una zona museu i sales on s’imparteixen conferències sobre nutrició. / CEDIDA

Màrqueting i Comunicació / EMPRESA 19JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

“És el moment de posar-nos al costat del consumidor”

ENTREVISTA A MANEL CUMPLIDO FERNÁNDEZ, DIRECTOR DE MODEL COMERCIAL I MÀRQUETING DE CAPRABO

Manel Cumplido Fernández al capdavant del màrqueting de Caprabo, que aquest any celebra el 50è aniversari. / CEDIDA

MÉS QUE PERSONAL

Dins l’actual oferta, quins són els beneficis diferencials que ofereix Ca-prabo? Comptem amb la major varietat de productes als preus més competitius. A Caprabo, un client pot trobar fins a 900 productes diferents de marca Eroski i la resta de productes, fins a un total de 8.500, són productes de primeres marques. Creiem en aquesta combinació d’oferta comercial, més la qualitat i el servei que són les claus del nostre èxit. A més, Caprabo compta amb iniciatives pioneres i emblemàtiques (Benvingut Nadó, Revista Sabor, Club Social Caprabo, Club Client...) que concedeixen a la companyia un valor afegit únic.

Ara Caprabo complirà 50 anys. Què ha estat allò més determinant per acon-seguir aquesta fita no massa fàcil certa-ment? Els primers anuncis de publicitat de Caprabo ja destacaven la qualitat, es-talvi i servei com a pilars de la com-panyia. Des del meu punt de vista, Caprabo és part de la història dels consumidors de Catalunya. És la pri-mera companyia de supermercats de Catalunya i va ser la primera companyia privada en obrir un supermercat, ara fa 50 anys, el que aleshores es va anome-nar ‘autoservei’.

L’operació amb Eroski, què aporta a la marca, i sobretot, que li farà perdre? Quan es compleixen gairebé dos anys del canvi d’accionariat, el ba-lanç és més que positiu. Principal-ment, Eroski ha aportat solidesa en el projecte de futur i competitivitat en l’oferta comercial de Caprabo.

Les no massa ben definides com a ‘marques blanques’, què en realitat són marques pròpies, quin futur tenen?Caprabo té un 12% dels seus productes de marca blanca. Ja l ‘any 1992 Caprabo va llençar al mercat el seu primer pro-ducte de marca blanca. Va decidir que un percentatge entorn al 10% seria pro-ducte de primer preu i ha mantingut aquesta situació fins avui. Caprabo no ha posat al mercat més productes de marca blanca, el que succeeix és que els clients compren més aquest tipus de productes. Les ventes dels produc-tes de marca Eroski s’han incrementat de mitja un 40% i avui suposen quasi el 20% de les nostres vendes. Creiem posi-tivament que han de conviure amb els productes de marca.

Hi ha qui defensa la necessita de tre-ballar noves estratègies per a combatre una crisi que també és nova. Com ho veu?

A Caprabo opinem que és el moment de posar-se de la part del consumidor més que mai. No podria ser d’una altra manera donat que venem productes de primera necessitat i hem de contribuir a millorar la cistella de la comprar, aju-dant al consumidor amb varietat de sor-tit al preu més competitiu. Treballem per fer la compra més accessible a més clients i amb el nostre model comercial arribem a més clients i deixem que si-guin els clients els que decideixin sobre la seva cistella donant-lis l’oferta més àmplia en sortit i preu.

Les etapes de crisi generen grans oportunitats. Hi està d’acord? La seva empresa ha detectat i pensa aprofitar cap d’aquestes oportunitats?El que fonamentalment ha fet Caprabo en aquest moment de crisi és posar-se del costat del client. Caprabo tenia una imatge de “car” i hem treballat inten-sament per canviar aquesta percepció amb realitats: hem baixat els nostres preus i per això hem invertit 50 milions d’euros. A més a més, desenvolupem una intensa activitat de promoció amb ofertes de fins a un 50% de descompte en preus.

Què li semblen les campanyes que determinats canals de TV han tret i pro-piciat a favor de les marques?Caprabo és una aliada natural de les marques, de les empreses fabricants.

Creiem en el treball conjunt i pensem en què el comerç es desenvolupa treballant en tots dos sentits . No entenem el comerç sense la col·laboració amb els fabricants.

La seva empresa va ser una de les primeres que va treballar el tema de la fidelització de clients, fent-ho amb seny i bons resultats. Com tenen aquest tema actualment?L’any 1996 Caprabo va ser pionera en el llançament d’un programa de fi-delització de clients. Actualment, el Club Client Caprabo té un milió i mig de targetes d’ús regular. El programa de fidelització és la millor forma per reflectir el concepte de servei que té Caprabo, és a dir, aquest valor afegit, que altres empreses no ofereixen. El programa ens permet conèixer les ne-cessitats dels nostres clients i millo-rar cada dia amb ells.

Com veu el nivell de publicitat en ge-neral, del nostre país?Molt evolucionat i sofisticat. Els anunciants es mostren en aquests moments molt creatius i atrevits per tal d’arribar al consumidor. Se segueix invertint i apostant per la publicitat com a via per arribar a aquells que tenen la decisió final sobre la compra. És lloable, de forma molt especial, en aquests moments. Caprabo és un aliat tradicional dels fabricants i creiem

Breus respostes per conèixer més de prop a Manel Cumplido, director de màrqueting i model comercial de la cadena de supermercats Caprabo.

Fa vostè la compra habitualment per a casa?Sí. I la faig a www.capraboacasa.com. També el producte fresc.

A la vida, què hem de fer, mirar les ofertes o anar a allò més segur, encara que pot ser més difícil?Cal estudiar sempre el que t’envolta.

Com col·labora per aconseguir un món més sostenible?No hauria un valor afegit sinó una necessitat bàsica, i a Caprabo així ho enfoquem.

Digui’m un lloc perfecte per anar un parell de setmanes. La Costa Brava.

La persona que més ha influït a la seva carrera professional?He tingut la sort de tenir grans com-panys de feina, han estat molts.

La darrera pel·lícula que ha vist?Hanah Montana.

Citi tres objectius importants a aconseguir.Desenvolupament, Projecte i Il·lusió.

A què dedica més hores, a la TV o a l’ordinador?Amb diferència, a l’ordinador

Una frase que li agradi dir.Només el que és important per a tu, ho serà pels altres.

en l’aliança que tenim amb ells i el llarg recorregut que ofereix aquesta aliança.

Quin anunci o campanya, en qualse-vol mitjà i qualsevol sector, l’ha sorprès gratament dels darrer que ha vist?Sens dubte, la nostra campanya del 50 aniversari de Caprabo. És una campanya fresca per a una empresa de supermercats que té ja mig segle d’història. Hem aconseguit fer alguna cosa realment propera, cridanera, simpàtica, entranyable, que reflexa com s’han viscut aquests 50 anys de vida d’una empresa que no fabrica res, sinó que ven els productes que els altres fan. Creim que arriba a aquells que ens han acompanyat tots aquests anys. Aquells que han construït Caprabo amb nosaltres.

JOSÉ LUIS TRUJILLO

KEIRETSU COMUNICACIÓ

20 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009EMPRESA / Decàleg

RSC LIDERATGE MÀRQUETING INNOVACIÓ ADMINISTRACIONS

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

ENRIC SERRADELLCOMISSIÓ D’INTANGIBLES ACCID

D’on venen les noves idees?

La Unió Europea ha declarat enguany l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de la creativitat i la innovació per al desenvolu-pament personal, social i eco-nòmic d’Europa. A la vegada, en un moment de crisi aplacant com l’actual, la creativitat, com a font de noves idees a traslla-dar al mercat en el procés de la innovació, és un actiu clau a disposar en empreses i organit-zacions. Mesurar la creativitat és doncs un factor essencial per a conèixer la competiti-vitat futura. Richard Florida mesura la capacitat creativa de les ciutats analitzant les tres T (tecnologia, tolerància i talent). J. P. Guilford analitza la creati-vitat dels individus a través de tests de pensament divergent valorant els individus segons la fluïdesa, originalitat i flexibi-litat de les seves idees. Tanma-teix, la creativitat cal buscar-la en les organitzacions, essent la convergència d’estructura, pro-cessos i cultura el que delimita el potencial creatiu.

JORDI MASPROFESSOR DE DIRECCIÓ

ESTRATÈGICA ESCI-UPF.

SOCI FUNDADOR DE COCOCONSULTING S.L.

Adaptarproductes

Que entre els departaments comercial i màrqueting hi ha “diferències”, em sembla que no se li escapa a gairebé ningú, una d’aquestes és que mentre el comercial mira de convèncer al client que el millor producte per satisfer les seves necessi-tats és un dels del propi catàleg, màrqueting ha de veure la ma-nera com adaptar els mateixos productes a les necessitats dels potencials clients. Així doncs, mentre la gent de comercial i d’atenció al client escolta els arguments dels clients i mira com rebatre’ls, màrqueting ha de trobar maneres per enregis-trar aquesta mateixa informa-ció i gestionar-la. Una de les principals tasques de la gent de màrqueting serà la de desenvo-lupar la pròpia oferta per trobar millors maneres de satisfer les necessitats dels clients, però no limitant-se als actuals, sinó també les dels potencials. Un exemple de feina ben feta la trobem en el cas de la Nintendo DS i com han sabut posicionar la seva oferta entre clients de diferents edats.

Detenir-se a deliberar

Tota organització competent és una suma d’interessos legí-tims que es posen d’acord per a dur endavant una comesa, tenir èxit. Un èxit que pot di-vidir-se en èxit personal, èxit econòmic i èxit social. Da-vant aquesta indubtable reali-tat, la pregunta ètica no ha de centrar-se a definir quina és la finalitat d’una organització, sinó quins són els mitjans grà-cies als quals es construeix aquest projecte. Mitjans que decidirem gràcies a la cor-recta deliberació dels matei-xos. Hem de parar una mica d’atenció a aquest moment perquè les decisions són com les venes d’una organització.Un flux de decisions correc-tament orientades permetria al cos organitzacional desen-volupar-se de manera lliure i transparent, moment en el qual obtindrem una millora en els índexs de satisfacció tant de clients com de tre-balladors. Si això és així, cal acceptar que l’ètica encara té moltes coses a dir al món dels negocis.

Responsabilitat local

Els ajuntaments han de donar respostes immediates però no tenen una adequada assigna-ció de recursos. Immigració, escoles bressol, habitatges socials i atenció a les perso-nes grans, són només alguns exemples del que està en rela-ció directa amb els ciutadans. Cal una responsable jerarquia de valors per atendre les ne-cessitats més urgents. Però no podem oblidar que una ad-ministració local responsable no és ni més ni menys que una administració que ha d’ob-tenir els recursos necessaris pels seus fins i distribuir-los de forma eficaç entre els seus administrats però això és im-possible sense unes comuni-tats autònomes i en últim lloc un govern central responsa-ble. Cal un debat clar de cap a on han d’anar els recursos públics en aquests moments d’incertesa econòmica. Cal escoltar als ajuntaments, i no oblidar a tots aquells que estan patint tant físicament com psicològicament la crisi actual.

QUIM ARPÍDIRECTOR GENERAL

AXXON

Som al mateix vaixell

En una conversa recent, un molt bon professional em va dir “les persones no deixen les empreses, deixen els seus res-ponsables”. Cada vegada l’alineació cultu-ral i emocional té més pes en l’escala de prioritats del profes-sional. És per això que, quan es par-la de l’estil de lideratge de les organitzacions d’avui, es dóna especial rellevància al lideratge transcendent, aquell que assig-na responsabilitats al seu equip fent-los sentir part important del projecte, cercant una acti-tud cooperativa, que faciliti la interdependència de les apti-tuds per tal que els membres de l’equip puguin aportar el mà-xim a l’empresa. La meva reflexió és: avui, fins a quin punt és important per a un professional optar per liderar la seva pròpia carrera professional potenciant l’as-sumpció de responsabilitats, l’actitud cooperativa i expor-tant generosament el seu co-neixement a favor de l’equip i l’empresa?

CRISTIAN PALAZZICATEDRA ETHOS

UNIVERSITAT RAMON LLULL

L’ètica encara té moltes coses a dir al món dels negocis

Fins a quin punt un professional s’entrega a l’empresa?

Objectiu: satisfer les necessitats dels clients actuals i potencials

La creativitat: actiu clau d’empreses i organitzacions

Cal un debat sobre com administrar els recursos públics

Decàleg / EMPRESA 21JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

La Comunitat Europea reduirà el cost entre un 40 i 44% que pe-sen sobre les taxes de registre de les marques comunitàries, a través de la OAMI (Oficina d’Harmonització del Mercat Interior). Aquesta bona notícia mereix un punt de reflexió. La marca comunitària permet a una empresa que vol protegir una marca a tota la UE a assolir aquest objectiu presentant una única sol·licitud, en una única oficina. És en aquest sentit, on aquesta notícia no deixa de ser no només interessant sinó també fonamental perquè les empreses espanyoles, així com les europees, comencin a regis-trar els seus signes distintius a nivell comunitari. La baixada de preus potenciarà els regis-tres comunitaris, i millorarà les relacions mercantils, i per això és important que les empreses comencin a veure que la marca comunitària té diversos avan-tatges que altres signes nacio-nals no ofereix. Animem a les empreses espanyoles en la ges-tió adequada i eficaç dels seus signes distintius.

La marca comunitària

JOAN CARLES HUECASSOGEMARK PROPIEDAD INDUSTRIAL,S.L

JUAN CARLOS RIBADIRECTOR GENERAL

D’AGRUPA & RIBA NOGUÉS

CREATIVITAT

AMADEO BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU + COMUNICACIÓN

Estrenyent el cinturó

És evident que tothom (o gairebé) s’està estrenyent el cinturó. Són moments difícils per al consum, fins i tot pel de proteïnes. Alguns bars o restaurants han reduït els preus dels seus menús diaris, la gent està optant pel tupper. La publicitat també ha començat una dura dieta imposada pels anunciants i, com es pot comprovar, les revistes i la premsa en general estan cada dia més prims. Però, segons diuen els experts (ignoro si són els mateixos que ens han posat en aquest desastre), és el moment de grans oportunitats per fer negoci! Això és el que fa McDonald’s, créixer a cop d’euro per hamburguesa amb formatge i publicitar-ho. Segons Patricia Abril, presidenta de McDonald’s Espanya, “el preu ha passat a ser un factor important per al nou client, així que hem llançat productes en aquesta línia”. I la meva pregunta és: quant val un quilo de carn i quanta n’hi ha en una hamburguesa? Em podré estrènyer el cinturó?

RECURSOS HUMANS

Eficàcia organitzacional

Personalment, crec que cal potenciar un canvi en la cultura de prevenció a les organitzacions per tal de fomentar ‘empreses saluda-bles’. És a dir, organitzacions que gestionin els seus recursos humans des d’una perspec-tiva global: dissenyant i redissenyant els llocs de tre-ball per fer-los saludables, seleccionant i assignant ob-jectivament els treballadors a llocs adequats a les seves característiques, mantenint, formant i reforçant amb la promoció, la realització efi-caç, i finalment, potenciant una xarxa de suport social que creï un bon clima labo-ral.Les tècniques d’avaluació i d’intervenció psicosocial de les organitzacions aplicades de manera preventiva des del departament de recursos humans permetran evitar que els problemes d’insatis-facció corquin la qualitat de la vida laboral i la nostra sa-lut ocupacional.

DR. JORDI TOUS PALLARÈS.DEPARTAMENT DE PSICOLOGIA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

PATENTS E-LEARNING

JOSEP LOZANO GALERADIRECTOR AEFOL.COM

Reptes del’e-learning

La multinacional francesa Ce-gos acaba de publicar un es-tudi en què situa la formació online a Espanya en primera posició. Aquesta bona notícia respon, entre d’altres factors, a una llarga i consolidada feina de moltes empreses, universi-tats, associacions i professio-nals. Per exemple, la UOC des de 1995 o la fundació d’AEFOL que organitza Expoelearning. Per consolidar aquesta posició apunto quatre propostes:1. Tarifa plana de 6 euros /mes de connexió a Internet per to-tes les persones que estudiïn a casa seva.2. Internacionalització: cal que les empreses obrin nous mer-cats a tot el món: exportar la nova industria del nostre co-neixement.3. Ajudes directes als treballa-dors per que comprin la millor formació que trobin en el mer-cat, per així augmentar la com-petitivitat.4. Crear clústers d’empreses i Universitats que innovin i expe-rimentin amb la tecnologia apli-cada a l’educació i formació.

MÓN LABORAL

En aquests moments de transi-ció el que marcarà les diferèn-cies seran aquelles empreses que es rodegin de gent talen-tosa i amb un perfil d’adapta-bilitat i flexibilitat! Què passa a la realitat? Resulta que les empreses tenen gent sobrant i no poden treure a qui volen sinó a qui econòmicament és menys greu. Aquí tenim ja una primera incongruència. Per altre costat la gent bona està aterrada al canvi, li preocupa més la seguretat que els bons projectes, això es pot entendre és clar, però ja estem amb una altra incongruència. Un país que ha d’anar endavant ho hau-ria de tenir resolt laboralment, hauríem de poder disposar de gent potent i innovadora. Te-nim problemes! A més, la soci-etat actual tendeix a tenir cada vegada més funcionaris. Una altra incongruència! Les solu-cions són fàcils: flexibilitzar el món laboral i equiparar el fun-cionari al món laboral normal, si ets bo i aportes et quedes i sinó busca’t un altre projecte. Bé per somiar que no quedi.

Els reptes i les incongruències

Són moments difícils pel consum, també pel de proteïnes

La prevenció evita que els problemes corquin

Té avantatges que altres signes nacionals no ofereixen

Internacionalit-zació, ajudes directes, tarifa plana a 6 euros...

Cal equiparar el funcionari al món laboral i flexibilitzar-lo

22 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009EMPRESA / Tecnologia

A les universitats i monestirs medievals, el trivium compre-nia els tres aspectes bàsics del coneixement: la gramàtica o mecànica del llenguatge, la lògica o dialèctica, en tant que mecànica del pensament i l’anàlisi, i la retòrica, també coneguda com mecànica de la comunicació.La gramàtica és la mecànica (estàtica) de la construcció del llenguatge, oral i escrit. Inclou l’ortografia (disciplina dels signes), la semàntica (disciplina dels significats dels signes) i la semiòtica (disciplina de l’estruc-tura dels signes i la relació entre el significant i el significat). La dialèctica o lògica és la mecà-nica (dinàmica) del raonament o pensament, és la capacitat de

Fa més de mil anys que l’esco-làstica cristiana va definir les set arts liberals, a partir de les reflexions dels filòsofs grecs d’altres 1500 anys enrere, pas-sades pel món musulmà.

Les set arts liberals

EL CERCLE DE LA IMPREVISIÓ

estètica de l’equilibri i del ritme a gran escala, com la immutabi-litat a escala humana.M’atreveixo a dir que el tri-vium i el quadrivium contenen la llavor de totes les habilitats de les ciències i tecnologies modernes, amb l’excepció de les ciències de la salut (biolo-gia, medecina, etc.), per obtenir el panorama complert del saber actual.Per ressaltar l’actualitat del tri-vium i el quadrivium, i la neces-sitat d’emfatitzar la seva pre-sència a les aules, només ens queda recordar els resultats de l’informe Pisa i els baixos ren-diments dels nostres joves en llenguatges i matemàtiques. La nostra economia requereix més formació.

qüestionament o interpretació de les percepcions i teories, és la capacitat de desenvolupar el pensament evolutiu.La retòrica és la mecànica (dinà-mica interactiva) de l’expressió, és la capacitat de sistematitzar procediments d’utilització del llenguatge amb finalitats d’ins-trucció, persuasió o estètica, a més de la comunicació.A l’escolàstica medieval es con-sideraven camps preparatoris pel quadrivium, que comprenia l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia.L’aritmètica és la ciència dels números, la base del raonament abstracte i del descobriment de veritats immutables. L’aritmètica es la ciència de la estètica pura, de la estètica del coneixement.

La geometria és la ciència de les formes, planes i espacials, entrelligades per relacions aritmètiques, per proporcions com el número pi o la propor-ció àrea. És la ciència de la construcció, de l’arquitectura, de l’enginyeria, i proporciona l’equilibri i la estètica visual.La música, oblidada en les cièn-cies modernes, és la ciència dels números en moviment, de les proporcions aritmètiques de les freqüències, de la melodia, l’harmonia i el ritme. Es percep com estètica auditiva o fins i tot contemplativa. L’astronomia és la ciència de les formes en moviment, és la geometria dinàmica, i s’aplica als cossos celestes de movi-ment natural. Es percep com a

El cercle viciós de la imprevisió i el virtuós de la creació

que li permetien incrementar plantilles des del principi. A hores d’ara, el meu amic veu la crisi amb preocupació encara que el negoci va funcionant segons els paràmetres i pressu-postos que havia creat a princi-pis d’any: amb unes dades total-ment de contracció, amb una caiguda forta de les despeses i manteniment dels ingressos encara que sense creixement. Al dinar que varem fer a princi-pis d’any, em va fer un comen-tari dient: “Tranquil, Ferran, que això al segon semestre s’ha superat” i apuntava: “Hem de passar aquest primer trimestre del 2009 que serà el pitjor”. Ara en aquest segon dinar l’he vist molt més preocupat. Ho atribueix al que ell anomena el Cercle de la Imprevisió. Què vol dir això? Li vaig demanar que m’ho expliqués: “És cert que els empresaris tenim problemes de finançament. La banca ha tancat l’aixeta dels crèdits, les pòlisses són cada vegada més difícils d’aconseguir i tenim projectes que, sense elles, has de recórrer a altres vies de finançament que de vegades no són les típiques com ara serien les de la família o les del propi client. També és

Fa uns dies dinant amb un amic meu que té una empresa petita d’unes cinquanta persones (o sigui, la mitjana catalana) em comentava la realitat que està vivint amb la crisi. La seva empresa es dedica a l’enginye-ria tecnològica i fa consultoria en diferents aspectes relacio-nats en la implantació de tecno-logies innovadores per a l’àm-bit empresarial. L’empresa va néixer justament amb la crisi de les ‘puntcom’ i es va voler dife-renciar de les que existien ante-riorment per la seva flexibilitat però, alhora, per la seva especi-alització, la qual l’ha fet créixer any rere any a ritmes d’un 8% respectant sempre els marges

cert que en aquest moment de crisi el que està pagant molta mala praxis és el treballador, encara que part de les culpes les té el propi sistema, ja que aquest no ha plantejat abans la capacitat de transformar-se. En èpoques bones és quan s’han de fer els canvis. Però, ara no ens queda altra cosa que canviar i reinventar el propi sistema. De totes maneres, la culpa de la manca de confiança del sistema financer o del sistema laboral no són la causa de molts aco-miadaments ni de molts tanca-ments d’empreses. La culpa és el que jo anomeno el Cercle de la Imprevisió. Sembla fàcil però és tan complex poder tenir pre-visions del que faran els nos-tres clients. Es fàcil ja que ens podrien dir el que pensen fer amb ‘nosaltres’ en els propers mesos i confirmar si ens dona-ran aquell projecte que ja està treballat i parlat. Però com que el sistema té una certa com-plexitat aquest client no depèn d’ell mateix ja que ell també té els seus clients... Tota aquesta manca de previsió fa que moltes empreses, com la meva, no tinguin previsions de crei-xement ni de decreixement pel

segon semestre. Estem vivint totalment a cegues encara que és una ceguera que no sembla momentània ni individual. Som persones que fins ara veiem i ens movíem en un món on ens anava bé. Ara, al canviar les regles de joc i al no haver-nos format per ser ‘invidents’ en previsió estem vivint una altra vida”.Em va agradar molt aquesta teoria del Cercle de la Impre-visió ja que ve a reafirmar que moltes coses durant aquesta crisi estan canviant. Prova d’això, és que moltes enginye-ries estan en aquesta mateixa situació. Els clients no diuen ni sí ni no. Només es cansen en dir que no tenen horitzó de visi-bilitat a més d’un mes. És com estar pilotant un vaixell amb una gran boira i només poder veure el que tenim a cop de pal. Això fa que situem un home a proa per anar visualitzant què tenim per davant, mentre que reduïm la marxa a uns poc nusos de velocitat. Arribarem a port? Igual sí però segur que trigarem molt. Arribarem bé? Segur que amb alguna pedra toparem, per petita que sigui. La reflexió hauria d’haver estat:

per què no varem fer la pre-visió de canviar el quadre de comandament incorporant un sistema de posicionament per satèl·lit i l’adquisició de les cartes marines de la zona per saber si tenim alguna zona de roques en les que podem embarrancar?Únicament si tot el cercle comença a posar les cartes boca amunt podrem sortir d’aquesta situació amb força creativitat. Les accions gover-namentals, si només són a sis mesos, no donen la capacitat d’aixecar la boira que tenim sobre nosaltres. Em recorda una conversa que vaig sentir l’altre dia. El client li diu al cambrer: “Com va tot?”. El cambrer contesta: “Traient el dolent, tot va bé”. Cal treure el dolent i reafirmar la confiança i l’optimisme. Cal començar a pensar que, en termes d’excursionisme, encara estem a la pujada però hem de fer el cim. D’altre forma, ens desil·lusionarem i no podrem afrontar una bona caminada fins el cim. El cercle s’ha de trencar per algun punt, qui comença? Una opció seria la de les administracions..

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

RAMON PALACIOVICEPRESIDENT DEL CERCLE PER AL CONEIXEMENT – BARCELONA

BREAKFAST

FORMACIÓ ACTUAL VERSUS TRIVIUM I QUADRIVIUM

Banca i assegurances / FINANCES 23JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

NOUS MODELS DE FINANÇAMENT

La crisi aplana el camí als serveis de finançament alternatiusEls no-bancs, com les boutiques financeres o les plataformes de préstecs P2P (“peer to peer”), veuen una oportunitat en la restricció de crèdits de la banca tradicional

LAIA JARDÍ

En un moment en què empre-ses de pes desapareixen i models de negocis fins fa poc acomodats deixen de funcio-nar, les notícies són bones pels qui acaben d’arribar fa relati-vament poc. El desbaratament del sistema financer i la res-tricció dels crèdits per part de la banca tradicional han creat un marc d’oportunitats per a un sector més alternatiu de la indústria. Analitzem tres dels exemples.

Préstecs P2PExportades de països com el Regne Unit o els Estats Units, les plataformes de préstecs P2P (“peer to peer”, de persona a persona) acaben d’arribar a Espanya. Es tracta d’interme-diaris financers de préstecs online que ofereixen als seus clients la possibilitat de ser banquers i prestar els seus diners a través d’un sistema de subhastes per Internet. A través de la seva pàgina web, es pot sol·licitar un préstec i espe-rar a què altres usuaris licitin per l’oferta i millorin les con-dicions. La companyia cobra una comissió al prestador i al prestatari a canvi de fer servir la seva plataforma web.Comunitae, que començarà a operar al segon trimestre del 2009, és el primer exemple espanyol d’aquest model. Per reduir els impagaments, es classifica els prestataris segons el seu risc i només s’admet als

qui compten amb un nivell de risc adequat. En principi tots hi guanyen, perquè els inversors es queden amb una rendibilitat mitja d’en-tre el 6 i el 7%, mentre que els prestataris obtenen els diners a un interès d’entre un i dos punts per sota del d’un banc o caixa tradicional. El repte ara és guanyar-se la confiança dels internautes. Per als bancs, però, encara no estan pròximes a suposar una amenaça. Segons la P2P Banking, una web que ofereix estadístiques del sector, el crèdit negociat entre les cinc primeres companyies mundials arriba als 550 milions d’euros, el que no representa ni un 1% dels crèdits concedits per la banca espanyola durant el 2008.

SupermercatsLes grans cadenes de distri-bució com Eroski, Al Campo o Carrefour ofereixen serveis financers des de fa gairebé una dècada. Crèdits personals, asse-gurances, comptes d’estalvis i targetes són alguns dels pro-ductes als que es pot accedir pràcticament al mateix temps que es fa la compra del mes. La recent pèrdua de confi-ança en els bancs tradicionals ha aplanat el camí als super-mercats per potenciar la seva oferta de serveis financers. Entre els avantatges figura el pràcticament inexistent cost d’aconseguir clients. No només tenen milers de compradors que passen pels seus establi-ments cada dia, sinó que les

seves marques gaudeixen de la confiança dels consumidors. Al Regne Unit, Tesco ha fet un pas endavant i ha anunciat que començarà a oferir hipoteques i dipòsits bancaris. El major grup de supermercats de les illes bri-tàniques pretén obrir sucursals bancàries a 30 dels seus establi-ments abans de finals de 2009.

Boutiques financeresDescrites pels grans bancs d’inversió com a “mosquits”, aquestes empreses d’asses-sorament financer de gran tradició al món anglosaxó comencen a guanyar terreny a Espanya. Sense capacitat de finançament, a les boutiques financeres d’arreu del món els falta la capacitat de maniobra

dels grans rivals. La crisi, però, les ha beneficiat a mesura que bancs i banquers han perdut part de la confiança dels clients a la recerca d’assessors. A Espanya, boutiques com Nmás1 o Atlas Capital estan aprofitant la recessió per quedar-se amb part del negoci pel seu grau d’especialització en operacions de petita mida. La seva reduïda estructura de costos i el seu assessorament més personalitzat fa que molts experts considerin el seu model com un dels més viables en el marc de la crisi i pronostiquen que jugaran un paper impor-tant. Des que va començar la crisis de les hipoteques subprime,el juliol del 2007, les úniques sis gestores que han augmen-tat el seu patrimoni són inde-pendents, segons les últimes dades d’Inverco. Entre elles Atlas Capital, que va augmentar el seu patrimoni en 22 milions d’euros gràcies als 30 milions captats i el bon comportament d’Atlas Capital Liquidez Activa.

Crèdits personals, assegurances, comptes d’estalvi i targetes són alguns exemples de productes financers oferts pels grans supermercats. / ARXIU

Comunitae és el primer exemple espanyol del model de préstec P2P

Els supermercats gaudeixen de la confiança dels consumidors

Finances

Soluciones integrales para la formación:• Detección de necesidades • Creación del plan anual• Gestión de proyectos de formación• Evaluación y seguimiento...

C/ de la Jota, 73 | 08016 Barcelona Tel.: 933 400 365 | Fax: 933 523 397

www.cesi.info | consulting@cesi.info Entidad organizadora de FEFE

CESICONSULTING

Formación ContinuaLa clave del éxito

Extenso catálogo en cursos de formación IN-COMPANY (presencial, e-learning y blended learning)

Cursos

subvencionados

en formación

continua para

empresas

24 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009FINANCES / Anàlisi de valors

peren el nivell al què cotitza-ven al tancament de 2008, ara toca esperar a què Wall Street aguanti el tipus. Encara s’es-tà a temps d’entrar a borsa? Teixidó recomana incremen-tar posicions en renta varia-ble quan el mercat baixi i, so-bretot, no posar-se nerviós a la primera de canvi. “Quan hi hagi baixades provocades per pànic és quan s’ha de comprar. El mercat podrà tardar a pu-jar però l’inversor sap que ha comprat barat. Ha d’esperar, pot ser una setmana, un any o dos, però creiem que el retorn serà positiu”.

Pel que fa a l’Íbex, els analis-tes situen el nou suport entre els 8.000-8.500 punts i la seva evolució movent-se en una àm-plia forquilla entre els 8.500 i els 10.000. “No veiem un canvi de tendència, estem encara a la tendència baixista de llarg ter-mini que va començar fa any i mig i el que ara està fent és re-botar el que s’havia perdut el 2009”, diu Teixidó, qui afegeix que “tocarà corregir, però quan es presenti serà una correcció curta i no una caiguda que ens tornarà als mínims”.Dia a dia va incrementant-se el número de valors que recu-

tenint en compte les tones d’es-tímuls fiscals injectades en vena a l’economia, els tipus d’interès a mínims o la decisió històrica dels bancs centrals d’imprimir diner (expansió quantitativa).La creença que dóna fons al mercat és una: tothom pensa que el pitjor ha passat, no per-què s’hagi entrat en una nova fa-se de recuperació, sinó perquè l’economia es contrau a una ve-locitat inferior a la d’abans. Les variables econòmiques són més desfavorables que mai, però les xifres semblen apuntar a què ens trobem davant d’una reces-sió molt profunda, enlloc d’una repetició de la Gran Depressió com es temia. I això ha tornat part de la confiança, basada en un inici de recuperació, o “brots verds” el 2010. L’índex VIX, que mesura la por a què pugui re-petir-se un altre crac com el de 1929, ha caigut des d’un 96 a prop del 33.

Un Íbex feliç… fins quan?

VALORSDEL MES

4.531,674.918,75

DAX

1,591,40

8.711,339.225,81

1.353,921.363,17

NASDAQ

2.249,442.433,52

EUROSTOXX 50

SENYALS POSITIUS?Feia temps que no podíem parlar d’una alça generalitzada a les bor-ses mundials. Seria, però, preci-pitat afirmar que la recuperació dels mercats s’ha iniciat. Haurem d’esperar als propers mesos.

LA BORSA EN CONTEXT DE CRISI

0,68%

20 abril 0922 maig 09

LAIA JARDÍ

“A la borsa les coses passen al principi de forma diferent a com es va pensar i només des-prés redrecen i es sacsegen com s’havia esperat”, afirmava André Kostolany. L’eufòria s’ha apoderat dels mercats i aquests han organitzat des de març una marxa alcista com no es re-cordava en dècades. Els títols financers han capitanejat un ral·li similar als de Wall Street i Europa, amb un avenç pro mig del 35%. Entre mínims i mà-xims veiem un 98% de revalora-ció per BBVA, 85% per Popular i un 80% pel Santander.El que més sorprèn d’aquesta alça és que ha coincidit amb un goteig de dades demolido-res sobre l’evolució de l’activi-tat econòmica. Un observador que s’hagi despertat ara des-prés d’un somni de dos anys es quedaria alarmat per les xifres. Als Estats Units, l’economia ha retrocedit un 6,2% durant el pri-mer trimestre després de caure un 6,1% durant l’últim de 2008. A Europa, la Comissió Euro-pea ha anunciat que el creixe-ment negatiu del PIB a la zona euro serà del 4% el 2009, més del doble del què s’esperava. I a Espanya, els experts estimen que l’economia està caient a un ritme del 6%. L’economia mun-dial encara s’ofega en el deu-te, l’atur creix, els salaris estan congelats i l’amenaça d’un aug-

Ral·li alcista? Rebot d’una tendència baixista? O la pregunta del milió: els pitjors moments de la borsa han passat? Si tornem la vista als preus de fa tres mesos, no es pot evitar la sensació de vertigen. L’Íbex-35 ha guanyat un 36,5% des dels 6.817 punts del passat 9 de març i ha aconseguit posar el marcador a zero i revalorar-se un 1,22% des de finals de 2008 (a 22 de maig).

DÒLAR / EURO

8,18%

NIKKEI

5,9% 8,54%

ment dels impostos condiciona als consumidors.Segons els experts, l’explicació a les pujades dels parquets es troba en els anomenats “brots verds” de l’economia, però so-bretot en la creença de què març va ser un punt d’inflexió i que les borses ja no tornaran a enfonsar-se. “El mercat, que sempre s’intenta anticipar al futur, sembla que comença a interpretar que el futur no se-rà tan dolent econòmicament parlant del què es pensava du-rant els moments de pànic dels 6.700”, diu Xavier Teixidó, de Renta 4. Segons l’analista, els problemes al sector bancari internacional “comencen a su-avitzar-se” i els resultats de les proves d’estrés (stress tests)dels bancs nord-americans han fet “recuperar mica en mica la confiança als inversors”. El que seria sorprenent és que no hi hagués hagut cap tipus de rebot

CAC DOW JONESÍBEX

MAIG 2008

-11,95%

MAIG 2009 MAIG 2008 MAIG 2009MAIG 2008 MAIG 2009

Els millors:

(22/5/2009) Variació anual Cotització

Sacyr Vallhermoso +77,08% 11,28

Tecnicvas Reunidas +65,24% 30,42

Abengoa +48,14% 17,48

Bankinter +37,73% 8,69

Gamesa +26,84% 16,16

Els pitjors:

(22/5/2009) Variació anual Cotització

Cintra -14,10% 4,57

Enagas -16,65% 12,97

Iberia -17,68% 1,63

Gas Natural -32,87% 12,95

Endesa -37,10% 17,99

2009: ELS MILLORS I PITJORS DE L’ÍBEX-35

6000

6500

7000

7500

8000

8500

9000

9500

10000

18 de maig

EVOLUCIÓ ÍBEX-35, 2009

2 de gener

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

ons ordinàries i bons conver-tibles, que es sumen als 1.200 milions en bons convertibles que va emetre el març. Les cues per entrar al grup van deixar clar que els inversors comparteixen l’optimisme de Mittal, tot i que tant Fitch com Moody’s han rebaixat la quali-ficació del grup a BBB i BAA3, respectivament. Ambdues agències elogien la reacció “ràpida i adequada” de la com-panyia a la crisi, però creuen que la caiguda de la demanda pot posar en risc la seva quali-tat creditícia. Segons els seus pronòstics, el volum de negoci

Contra tot pronòstic, la companyia torna a l’Íbex-35 en substitució d’Unión Fenosa

ARCELORMITTAL, OPTIMISME D’ACER

IBERDROLA, EL MAJOR PARC EÒLIC D’EUROPAL’elèctrica presidida per Ignacio Sánchez Ga-lán ha inaugurat Whitelee, el parc eòlic més gran d’Europa, amb 140 turbines que produiran 322 MW d’energia. Situada a les afores de Glasgow, la instal·lació podria ampliar-se fins a una potència de 600 MW i alimentarà el consum de 180.000 famílies.

JAZZTEL

El deute és el taló d’Aquil·les de Jazztel. A principis de maig, l’operador de telecomunicacions va arribar a un acord amb la majo-ria dels seus creditors financers per reestructurar el seu deute, que vencia a abril del 2010 i amenaçava amb posar en perill la viabilitat futura del grup. Després de sis mesos de negociacions, Jazztel ha tan-cat un pacte per recomprar fins a 140 milions d’euros en bons con-vertibles, amb el que reduirà el seu deute total a gairebé la meitat. El grup torna a respirar i els seus títols cotitzen a l’alça. Amb una reva-loració d’un 50% des de principis d’any, Jazztel és un dels valors de la borsa espanyola que més guanyen el 2009.

LAIA JARDÍ

Quan la majoria dels pronòs-tics apuntaven a què l’esco-llida seria Zardoya Otis, el Comitè Assessor Tècnic va sorprendre a l’anunciar que ArcelorMittal seria el nou va-lor de l’Íbex-35. Un inesperat retorn a l’índex que arriba en un moment en què el grup ne-cessita més que mai l’apara-dor que suposa el selectiu des-prés de sis mesos difícils per la companyia i pel seu presi-dent, el magnat d’origen indi Lakshmi N. Mittal.Navegar enmig de la tempes-ta no és fàcil, i menys per una empresa de caràcter cíclic. La caiguda dels preus dels me-talls en un 50% des del passat juliol i una reducció de la de-manda que no es preveu que es recuperi als nivells d’abans de la crisi fins d’aquí a tres anys han obligat a Mittal a re-duir la producció a la meitat i, amb tot, la companyia encara ha perdut més de 3.000 mili-ons d’euros durant els últims sis mesos fins a març.La crisi econòmica ha supo-sat un cop dur pel gegant de l’acer, però com a mínim els últims mesos han transcorre-gut d’acord amb el guió que Mittal tenia en ment quan va decidir comprar l’europea Ar-

celor, el 2006. Ja preveia el magnat que la consolidació de la indústria deixaria un grapat de companyies que se-guirien el seu lideratge quan arribés el moment de retallar la producció. I així ha estat. Steel i Nucor han liderat la re-ducció de la producció nord-americana d’acer en un 48% en relació al màxim de l’any passat, mentre que la pro-ducció a Europa ha caigut un 46%. “Quan la companyia de les 130 milions de tones diu que retallarà la producció, al-tres el seguiran”, pronostica-va Michael Shillaker, analista de Credit Suisse Group.La caiguda dels preus i de la demanda, que es preveu que baixi un 15-20% el 2009, no és l’únic problema que afronta el grup. ArcelorMittal està fent malabarismes per reduir el seu deute, d’uns 26.000 milions de dòlars. El 29 d’abril, el grup va reunir 4.000 milions de dòlars amb una oferta de noves acci-

BARCELONA-AMÈRICA LLATINA AMB SPANAIRLa companyia catalana s’ha marcat el 2011 com l’inici dels seus vols intercontinentals, principalment a Amèrica Lla-tina. El seu president, Ferran Soriano, diu que “a Barcelo-na li manca una companyia de referència i Spanair aspira a ser-ho”. També afegeix que el grup pot valdre 500 milio-ns en 3-5 anys, cinc cops més que els 100 milions actuals.

SACYR BUSCA NOUS SOCISEncara pendent de què es resolgui l’opa sobre el 100% de la seva filial Itínere, la constructora busca inversors que entrin al capital d’alguna de les seves 25 societats concessionàries, de les quals només una part genera ingressos (24 milions fins el març) ja que la resta es troba en diverses fases de construcció.

de l’empresa registrarà aquest 2009 una contracció de dos dí-gits.La recessió econòmica, suma-da a l’encongiment dels mer-cats de la construcció, l’auto-mòbil i el manufacturer han ressuscitat els fantasmes dels cicles d’expansió i contracció de l’acer. Mittal, però, sembla que calculi que la recessió a la indústria serà forta però curta i que la demanda començarà a recuperar-se en algun moment pròxim, com també ho faran els preus de l’acer. “Sento que ja hem passat el pitjor”, asse-gura Mittal, qui pronostica un

Cac 40 de París, Aex 25 holandès, LuxX de Luxemburg, EuroStoxx50 i ara, després de tres anys d’absència, torna a l’Íbex-35. Arcelor-Mittal, líder siderúrgic mundial, ha ampliat la seva hegemonia en el rànquing dels grups amb major representació als principals índex borsaris europeus amb l’entrada, el 5 de maig, al principal selectiu espanyol en substitució d’Unión Fenosa.

creixement del consum d’acer a Xina del 5% aquest any.La resposta del grup contra la crisi ha seguit la lògica em-presarial: ajustaments de pro-ducció, programes d’estalvi, disminució de les inversions i reducció del deute. L’evolució de la demanda dirà si són sufi-cients. El mercat borsari, com a mínim, sembla que comença a comprar la seva història. Les accions d’ArcelorMittal s’han revaloritzat un 20,3% en el que portem d’any (a 21 de maig). I s’és optimista. Segons Blo-omberg, més de la meitat dels analistes aconsellen comprar.

6 ABRIL 2009 15 MAIG 2009

Les accions d’ArcelorMittal s’han revaloritzat un 20,3% en el que portem d’any. / ARXIU

L’evolució de la demanda dirà si les mesures preses contra la crisi han estat suficients

0,000,020,040,060,080,100,120,140,160,180,200,220,240,260,280,300,320,340,360,380,40

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

UN NOU TEMOR: LA DEFLACIÓ

JOAN TUGORES QUES, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA DE LA UB

Internacional

Deflació i altres negativitats L’FMI preveu un creixement per Espanya del -3% el 2009 i pel conjunt de l’economia mundial del -1,3%. El volum de comerç mundial es preveu que variï un -11%. Les xifres de l’IPC entren en negatiu amb la perillosa deflació al girar de la cantonada. Tants indicadors en nega-tiu són ja un senyal d’identitat de la crisi.

Després de dècades queixant-nos de la inflació i de com ero-sionava el poder adquisitiu dels sous, i després de 10 anys amb un diferencial d’inflació res-pecte al conjunt de la zona euro que ens ha fet perdre considera-blement competitivitat, ara que arriben les dades de variació dels preus en negatiu –i per sota de la mitjana europea– ens pre-ocupem encara més per un nou temor: la deflació. Ja entenem prou bé un dels motius: si espe-rem que la davallada de preus continuï tenim més incentius per ajornar les despeses, agreu-jant la recessió.

I fa més de 75 anys (el 1993) Irving Fisher ens va explicar també els efectes terribles de la interacció entre deflació en els preus dels béns i en els dels actius: les vendes forçades per recuperar posicions de liquidi-tat o paràmetres de solvència podien tenir l’efecte de dismi-nuir el valor dels actius que figuren als balanços i patrimo-nis de bancs, empreses i famí-lies, agreujant la manca de liqui-ditat i les insolvències. Irving

Fisher sabia sobre què parlava: era un economista reputat que no només va engreixar la llista de les prediccions fallides amb la seva insistència en la impos-sibilitat d’una Gran Depressió, sinó que aquesta insistència li va fer perdre bona part del seu patrimoni. Va tenir després uns quants anys per estudiar amb profunditat i amb lucidesa la dinàmica d’aquestes deflacions de preus, i cal recordar com va descriure el sobreendeutament generat per optimistes exage-rats i insostenibles com la prin-cipal causa d’aquests processos tan dolorosos. Sembla que no haguem après la lliçó.

Tipus d’interès reals negatiusFisher, llavors, com ara Krug-man i Mankiw –per citar dos economistes amb repercussió mediàtica i política, a més de representar posicions ideològi-ques diferents– han insistit en la necessitat d’aturar l’espiral deflacionista abans que arribi massa lluny. Una política mone-tària i fiscal expansives que generin “reflació” (en la ter-minologia de Fisher) o impuls inflacionistes serien les pro-postes... que tindrien un efecte col·lateral cabdal en donar lloc a tipus d’interès reals negatius. Cal recordar que els tipus reals, en teoria els rellevants per prendre decisions de consum i inversió, són els tipus nominals ara propers a zero a molts llocs i en mínims a d’altres (almenys els oficials, abans de passar pels filtres de primes de risc que les entitats financeres apliquen als

clients) menys la inflació espe-rada, i segons aquests analistes, generar expectatives creïbles d’inflació moderada en el futur seria una forma d’estimular la despesa. Alguns càlculs recents derivats de simulacions per l’economia dels Estats Units semblen indicar que els tipus d’interès real desitjable es tro-baria entorn al -5% o -6% (altra negativitat important) que només un futur inflacionista pot induir. Per contra, amb tipus d’interès nominals sota mínims, com ara, però amb perspectives de deflació, resultaria que els tipus d’interès reals serien con-traproduentment alts. Per cert, Mankiw ha comentat al seu blog que avalar plantejaments com aquest de tipus reals fortament negatius ha fet que alguns hagin adreçat peticions a la rectora de la seva universitat (Harvard) demanant la seva destitució: potser es tractaria d’algun estal-

viador molest especialment conscient que ha estat la manca d’estalvi un dels factors que ens ha portat a l’actual crisi.

Estratègies de sortidaAixò de la crisi provoca para-doxes singulars! La por a la inflació dóna pas al pànic a la deflació, i la temuda inflació del passat esdevé l’esperança de reactivació gràcies al seu esperat impacte sobre els tipus d’interès reals. Naturalment, no falten els que adverteixen que portar massa lluny aquest canvi pendular en les fòbies pot fer que en poc temps passem de vorejar la deflació a un descon-trol de la inflació... agreujat per les injeccions massives de liqui-ditat que estan fent els bancs centrals quan veuen que la dava-llada de tipus no aconsegueix recuperar l’economia. Per això es comença a parlar de la neces-

sitat de tenir “estratègies de sor-tida” per ser capaços de frenar un eventual rebrot perillós de la inflació. El mateix concepte de la necessitat de tenir previstos mecanismes de reversió de les excepcionals polítiques actuals s’hauria d’aplicar pel que fa a la dinàmica dels dèficits i endeu-tament públics.

Malgrat els indicadors d’uns quants mesos de davallada de l’IPC, a països tan diferents com Espanya i Xina, potser els temors deflacionistes encara no són una crua realitat. Aquest primer semestre les compara-cions d’inflació es fan amb els mesos del primer semestre de 2008 en què els preus del petroli i d’altres matèries primeres van portar les dades inflacionistes més enllà del 5%, de manera que les dades interanuals estan esbiaixades per l’inusual punt de referència.

Una anècdota final: en la dis-cussió de com aconseguir tipus d’interès reals negatius per esti-mular la despesa, es parla de la necessitat de generar expec-tatives d’inflació, ja que no és possible tenir tipus d’interès nominals negatius. Un cone-gut economista i comentarista del Financial Times, William Buiter, ha deixat anar que si tots els diners fossin electrò-nics, es podria instaurar un tipus d’interès nominal nega-tiu, que seria un impost com ja ho és la inflació. I després no saben els economistes per què tan sovint tenen mala fama entre la ciutadania!

Si esperem que la davallada de preus continuï tenim més motius per ajornar les despeses. / ARXIU

28 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009INTERNACIONAL / El mapa del món

Sud-àfrica 0,72%

Marroc 1,23%

Estats Units 2,82%

Mèxic 1.81%

Brasil 0,71%

Catalunya,un país exportador

L’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’any 1986, va repercutir directa-ment en l’obertura de l’economia catalana a l’exterior. Des d’aleshores, les exportacions catalanes han augmentat progressivament any rere any tot i que, en els darrers mesos, degut a la crisi econòmica s’han con-tingut. Així, durant el període de gener a novembre del 2008, les expor-tacions catalanes havien augmentat tan sols un 0,6% respecte al mateix període de l’any anterior. Actualment, el sector exportador català no ha d’estar només preocupat per fer front a la crisi, sinó també per no perdre competitivitat enfront als nous integrants de la Unió Europea. De fet, un dels punts febles del sector és que tradicionalment ha estat molt concentrat en els països europeus i, en aquest sentit, ha deixat perdre oportunitats que brinden mercats més llunyans. Així, algunes de les assignatures pendents de les empreses catalanes són els Estats Units, el principal país importador del món, o la Xina i altres països asiàtics, que presenten un fort potencial.

Repte: mirar més enllà d’Europa

El mapa del món / INTERNACIONAL 29JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

Austràlia 1,01%

Índia 0,42% ASEAN 0,75%

Xina 0,97%

Turquia 1,66%

Japó 1,26%

Rússia 1,23%

1 23%

Regne Unit 7,16%

Alemanya 10,49%

Suïssa 2,45%

Itàlia 10,04%

Portugal 7,41%

França 19,22%

Taxa de creixement anual (1999-2007)

França 8,33

Alemanya 3,17

Itàlia 6,86

Portugal 4,42

Regne Unit 7,83

Suïssa 15,69

Turquia 8,83

Rússia 22,12

Estats Units 3,13

Mèxic 9,43

Marroc 7,54

Austràlia 19,04

Sud-àfrica 13,19

Brasil 0,75

ASEAN 5,80

Xina 17,25

Japó 8,46

Índia 15,37

Font: COPCA (2007)

30 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009INTERNACIONAL / Conjuntura

NÚRIA CABRERA

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, convi-darà Espanya i Holanda a la reunió anual del G-8, com a president de torn del grup. Segons va donar a conèixer el mateix Berlusconi en declaracions a la premsa, aquesta cimera se celebrarà entre els propers 8 i 10 de juliol a la ciutat de L’Aquila, on a principis d’abril es va produir un terratrèmol de 6,7 graus a l’escala Richter, que va deixar 294 morts, 1.500 ferits i, aproximadament, unes 50.000 persones van perdre les seves viven-des per la destrucció total o parcial de milers

d’edificacions. Ber-lusconi va anunciar la notícia fent-la coincidir amb la visita oficial a Itàlia del primer minis-tre holandès, Jan Peter Balkenende, amb qui va mantenir una reunió bilateral a la seu del

Govern italià, a principis de maig. “M’uneix amb Balkenende una llarga amistat” i ara “li mos-traré els continguts de la cimera del G-8 que, des-prés del primer dia, es transformarà primer en un G-14 i després en un

G-21, amb la presència dels països de la Unió Africana, que ens par-laran de la seva difícil situació”, va explicar el primer ministre italià.

Les potènciesemergents, també presentsA la cimera, acudiran els set països més desenvo-lupats del món, com els Estats Units, el Japó, el Canadà, França, Ale-manya, Itàlia, Gran Bre-tanya i Rússia. A més, el fòrum s’ampliarà a la Xina, l’Índia, el Brasil, Mèxic, Sudàfr ica i Egipte, que participaran en qualitat de potències emergents.

Berlusconi convida Espanya i Holanda a la cimera del G-8 L’Aquila, l’epicentre del terratrèmol del passat mes d’abril, és el lloc escollit per reunir els països més desenvolupats del món, i on també participaran les potències emergents.

NOVA REUNIÓ DELS PAÏSOS MÉS PODEROSOS

InternacionalNOTÍCIES DEL MES

REVISIÓ A L’ALÇA DEL DÈFICITFISCAL DELS ESTATS UNITS PEL 2009 El nou govern dels Estats Units admet que el dèfi-cit fiscal d’aquest any serà més elevat del que havia previst. Si a les dades del febrer el situa-va al 12,3% del Producte Interior Brut dels Estats Units, ara l’ha augmentat fins al 12,9%, que són 1,84 bilions de dòlars. L’Administració Obama jus-tifica aquesta revisió a l’alça, ja que els ingressos de l’Estat seran inferiors al que s’havia calculat a causa de la crisi econòmica, que també obliga a augmentar els pagaments derivats del subsidi d’atur. Aquesta revisió de la previsió de dèficit fis-cal significa agregar 89.000 milions de dòlars al pronòstic del mes de febrer. El director de l’Oficina de Gestió i Pressupost, Peter Orszag, assegura que la davallada dels ingressos de l’Estat ha portat a revisar la xifra.

EL SENAT TXECAPROVA EL TRACTAT DE LISBOALa República Txeca, que actualment ocupa la presidèn-cia de torn de la Unió Europea, ha aprovat el text per a la reforma de les institucions comunitàries. El Senat txec ha votat a favor del text amb el suport de 59 dels 79 sena-dors presents a l’hemicicle, que correspon a socialde-mòcrates, el grup mixt i membres del Partit Democràtic Ciutadà, que es considera euroescèptic. Encara això, queda un pas per a la ratificació definitiva. El procés es completarà quan el president del país, i reconegut eu-roescèptic, signi el redactat. Fins ara, ja ha declarat que no té cap pressa per fer-ho. El Tractat de Lisboa entrarà en vigor un cop el ratifiquin els 27 països membres, i en-cara en queden tres per donar el sí, entre els quals està Irlanda. A més de la votació es va aprovar un mecanisme legislatiu que impedeix al govern cedir competències a Brussel·les sense el consentiment del Parlament.

ISLÀNDIA VOL COMENÇAR LES NEGOCIACIONES PER INGRESSAR A LA UNIÓ EUROPEAEl nou govern islandès presentarà una pro-posta al Parlament per tal d’iniciar les nego-ciacions amb la Unió Europea per convertir-se en estat membre. La primera ministra d’Islàndia, Johanna Si-gurdardóttir, ha decla-rat que “una majoria parlamentària està a favor” d’iniciar les converses sobre l’ingrés a la UE. Els socialdemòcrates van gua-nyar les eleccions anticipades del 25 d’abril al país nòrdic i van desbancar els liberals, a qui l’opinió públi-ca culpava de la crisi financera. De fet, l’adhesió als 27 era una de les promeses electorals del nou govern islandès. Si el parlament dóna llum verda a la iniciati-va, seran els ciutadans, en referèndum, els que vota-ran aquesta adhesió. Segons les darreres enquestes, un 60% dels islandesos recolzaria l’ingrés a la UE.

CANVI DE PRESIDÈNCIA A LITUÀNIALa comissària europea de Finances i Pressupostos, Dalia Grybauskaite, serà la primera dona en arribar a la presidència de Lituània, després d’haver-se im-posat a les darreres eleccions amb un 69% dels vots. La candidata independent substituirà el veterà Valdas Adamkus, de 82 anys. La nova presidenta, de 53 anys, haurà d’assumir el repte de treure el país de la forta cri-si que arrossega. Segons dades de l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària, Lituània té un índex d’atur del 15,5% i una contracció del PIB del 12,6%.

Rússia Japó signen acords en combustibles i energia nuclear Una de les decisions més importants és l’acord sobre energia nuclear civil, que farà que empre-ses tant russes com japoneses cooperin en la construcció de noves centrals nuclears.

NOUS ACORDS COMERCIALS

NÚRIA CABRERA

Rússia i Japó han signat, durant el mes de maig, un conjunt d’acords, entre els quals desta-quen pactes en matèria d’energia nuclear i com-bustible. Durant la tro-bada bilateral, també es va iniciar el camí per reforçar els llaços comer-cials i posar fi a una llarga disputa en relació a les illes Kurils.El primer ministre rus, Vladimir Putin, que es va desplaçar a Tòquio en companyia de 100 executius, va començar la seva visita oficial al Japó participant en un fòrum sobre comerç. Després, va reunir-se amb el primer ministre japonès, Taro Rosteixo, per tractar temes relacio-nats amb l’impuls de les

relacions comercials i el desenvolupament entre tots dos països.De fet, encara que el Japó i Rússia mantenen una disputa territorial pel que fa a les illes Kurils, un episodi pendent de la Segona Guerra Mundial, els llaços econòmics han anat en augment des que el Japó ha anat conside-rant Rússia com un con-sumidor en potència pels seus recursos i la seva indústria de gas.D’altra banda, Rússia, que està enfrontant-se a una recessió després d’una dècada de creixe-ment econòmic, també està il·lusionada per les noves inversions japo-neses. Vladimir Putin va recordar, en una trobada regional entre governa-dors d’ambdós països,

que la cooperació és un “factor important” que pot estimular el desen-volupament econòmic, i ajudar a afrontar les con-seqüències negatives de la crisi financera mundial. “La creixent cooperació regional comportarà la creació d’una atmosfera favorable per engegar projectes conjunts, la creació d’ocupacions, un punt que és especialment important per a nosal-tres”, va matisar Putin.

Impuls a les relacions econòmiquesEn el marc d’aquesta cimera, l’empresa esta-tal japonesa JOGMEC signarà un acord amb la companyia Irkutsk Oil amb la finalitat de poten-ciar de forma conjunta

dues refineries de petroli a Sibèria. Aquest projecte està valorat en 152.600 milions de dòlars.A més, tots dos països han signat un acord sobre energia nuclear civil, facilitant així el camí a les relacions de les companyies japone-ses perquè construeixin plantes nuclears en territori rus. El conveni també permetrà a Tòquio explotar l’enriquiment d’urani de Rússia. El Japó ha arribat a acords similars amb altres països, com Estats Units i Xina, o organitza-cions, com la Comunitat Europea d’Energia Atò-mica. Per la seva banda, Rússia compta amb tractats semblant amb el Regne Unit, Xina, l’Índia, França i Ucraïna.

La cimera del G-8 a l’Aquila se celebrarà entre el 8 i el 10 de juliol. / ARXIU

tre país, de petita cilindrada, que estan tenint molt d’èxit. Sense oblidar les grans opor-tunitats de negoci que genera el sector públic mitjançant la concessió d’obres en infraes-tructures que es duran a terme durant els propers anys, com ponts, l’ampliació de la xarxa de metro i de l’aeroport, que encara estan en fase d’anàlisi.Finalment, els sectors d’alt va-lor afegit, que fan referència a tecnologies de la informació, productes mèdics i investiga-ció, sempre demanden inver-sions estrangeres, ja que s’ha de recordar que Dinamar-ca està ubicada en una zona geogràfica on destaca la con-centració d’empreses d’alta tecnologia, més coneguda com Medicon Valley, un clús-ter de biotecnologia, on a més d’empreses, tenen la seva seu diverses universitats, centres d’investigació, tant públics com privats, i hospitals.

seva evolució creixent està di-rectament condicionada amb la conjuntura mundial.És per això que una de les oportunitats de negoci més clares és la col·laboració di-recta amb empreses ja arre-lades, o l’adquisició de les mateixes, més que inversions des de zero. Encara que també hi ha particularitats, sobretot en sectors destacats, com les energies renovables o la bio-tecnologia, on les pròpies au-toritats daneses treballen per atraure noves inversions per dur a terme grans projectes.Si es tracten casos concrets, es poden esmentar les in-versions de Repsol YPF, que desenvolupa activitats de pro-ducció química, o AGBAR, que va comprar APPLUS+.Consultant les estadístiques del Ministeri d’Indústria, els sectors danesos que han atret més inversions espanyoles són les assegurances de vida i la fabricació de productes mi-nerals no metàl·lics.

Sobre el terreny / INTERNACIONAL 31JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

UN LLOC FÀCIL ON FER NEGOCIS

Durant el passat mes de març, el diari The Economist es va fer ressò a les seves pàgines d’un rànquing confeccionat pel Banc Mundial i que posiciona a les deu nacions on resulta més fàcil fer negocis. Segons aquesta classificació, Dinamarca ascendeix fins a la cinquena posició, per darrere de Singapur, Nova Zelanda, Estats Units i Hong Kong. El Govern danès és en gran part responsable d’aquesta conjuntura favorable, ja que ha creat tota una xarxa d’oficines preparades per acollir les noves iniciatives empresarials i proveir serveis de consultoria, serveis jurídics, o salons per a conferències. També s’ha creat un fons de cabdal risc i s’està treballant en matèria d’educació i promoció de l’esperit empresarial. D’altra banda, però de forma paral·lela, diverses institucions daneses han unit les seves forces per promocionar Copenhaguen com a centre financer nòrdic i així atreure bancs i organitzacions internacionals a la capital. Aquesta campanya, amb el suport del Ministeri d’Economia, promou la coordinació entre diferents àrees (innovació, tecnologia, educació i finances), amb l’objectiu d’afavorir activitats emprenedores per tal de superar l’actual conjuntura econòmica.

Dinamarca és un país molt desenvolupat en la major part dels sectors i no resulta fàcil trobar un forat sense competència. / ARXIU

UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA

Una bona opció d’inversió és col·laborar amb les empreses ja arrelades al país

Els productes espanyols amb més éxit a Dinamarca són els cítrics, l’oli d’oliva i el vi

Dinamarca, lloc d’oportunitatsEl seu enclavament estratègic serveix com a porta d’entrada als països nòrdics i bàltics, on ocupa una posició de prestigi respecte a la resta de països de la regió. És per això que ofereix unes possibilitats d’inversió i exportació en diferents sectors i molt diversificades.

NÚRIA CABRERA

Amb la crisi mundial com a principal protagonista, Dina-marca continua la seva tasca de mantenir un bon ritme en l’activitat econòmica. Amb aquesta finalitat, una de les darreres accions ha estat po-sar en marxa un acord amb la major part dels partits polí-tics representats al Parlament per oferir un paquet de crèdits adreçat a bancs i institucions de crèdit hipotecari, amb la finalitat d’impulsar l’augment de crèdits destinats a empre-saris i ciutadans. Un paquet de mesures amb valor de 100.000 milions de corones daneses (més de 13 milions d’euros), i que és el segon dirigit a aquest sector des del començament de la crisi econòmica global.Dinamarca té una economia molt diversificada i que compta amb una situació d’avantatge, ja que la seva capital, Copen-haguen, és un dels centres de distribució i negoci més impor-tants de la regió nòrdica i bàl-tica, i això fa que Dinamarca resulti un país molt atractiu on invertir, ja que la ciutat és una de les millors zones per establir les oficines de les principals empreses. Per tant, els intercanvis econòmics es donen en qual-sevol dels sectors productius i comercials del país. Les empreses que es deci-deixin a invertir o exportar cap a Dinamarca es troba-ran amb bones oportunitats de negoci, però també hau-ran de lluitar contra la resta d’empreses rivals, ja que Di-namarca és un país molt de-senvolupat en la major part dels seus sectors i no resulta fàcil trobar un sector sense competència.

Evolució creixent de les exportacionsLes relacions comercials en-tre Dinamarca i Espanya es basen en un mercat on in-teractuen moltes empreses que treballen en tots dos sen-tits i amb un gran nombre de productes. Això fa que tant l’oferta com la demanda es diversifiqui cada vegada més, encara que l’accentuació de la

De forma global, les exporta-cions espanyoles mostren una evolució en creixement du-rant els darrers anys.

Bones oportunitats pels productes gourmetsespanyolsEspanya és, actualment, el principal subministrador de cí-trics i compta amb una posició d’avantatge respecte d’altres països competidors en fruita i productes de l’hort, encara que també l’oli d’oliva i el vinagre, s’obren el seu camí.De forma significativa, els da-nesos aprecien la qualitat dels productes exportats per Es-panya, que s’inclouen en el concepte gourmet. D’aquest grup, en formen part el per-nil, els embotits, la confiteria o les conserves.Un altre dels productes es-panyols amb més èxit al mer-cat danès és el vi, ja que hi ha un alt consum per càpi-ta (més elevat que al nostre

país). Això s’explica perquè Dinamarca és l’únic mercat sense monopoli de distri-bució, i això fa possible que des d’aquí també es serveixin productes cap a altres zo-nes, com el sud de Suècia o el nord d’Alemanya (amb qui comparteix frontera).Com àrees d’especial interès, cal citar el sector de la moda, on els productes de confecció, calçat, marroquineria, joieria i bijuteria tenen molta sorti-da; o el sector de la casa, on s’inclouen mobles, tèxtil de la llar, pedres ornamentals, rajo-les, i on els danesos aprecien la qualitat de l’oferta de pro-ductes procedents d’Espanya.Pel que fa al sector industrial, s’ha d’esmentar la introducció d’automòbils fabricats al nos-

DADES GENERALSPoblació: 5,5 milions

Superfície: 43.094 km2

Capital: Copenhaguen

Sistema polític: Monarquia constitucionalista

Inflació: 3,4% (2008), 1,2% (estimació 2009)

Creixement del PIB: -1,3% % (2008), -3,5% (estimació 2009)

Principals destinacions de les exportacions: Alemanya (17,4%), Suècia (14,5%),

Regne Unit (8%), Estats Units (6,1%), Noruega (5,7%), França (4,8%), Països

Baixos (4,8%).

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX.

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 33

ESCENARI GLOBAL

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

“Els germans que negocien entre ells sense els pares arriben a millors acords”

Els reptes de treballar en família

Especial Empreses familiars

Segons l’Institut de l’Empresa Familiar, a Espanya existeixen 2’9 milions d’empreses familiars. És evident que, també a Catalunya, aquest model esdevé fonamental per a l’estructura social i econòmica. La principal debilitat d’aquest tipus d’empresa és la manca de comunicació, segons Pavón. No obstant, tenen grans avantatges, com el treball a llarg termini.

MANUEL PAVÓN, RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT DE CONSULTORIA D’EMPRESA FAMILIAR DE GARRIGUES

CARLES CHACÓN

És freqüent que les relaci-ons familiars perjudiquin l’ac-tivitat de negoci? Existeixen protocols per evitar-ho?Els germans que negocien entre ells sense acudir als pares són capaços d’arri-bar a millors acords. Una altra variable és el treball en equip: quan els germans tre-ballen amb una idea comú, amb una sola orientació, tot funciona millor. Quant a la comunicació, cal consensuar les idees i decisions entre els germans. I per últim, tenim la satisfacció: una vida laboral i personal satisfactòria afecta positivament en les relacions entre germans dins de l’em-presa. En aquest sentit, no és el mateix la pressió que tenim si treballem amb com-panys de feina que quan ho fem amb familiars, està clar.

Quins reptes exigeix la gestió de les relacions internes en la empresa familiar?Més que problemes, a les empreses familiars existei-

“L’administració de la justícia familiar a través de l’empresa és un error freqüent dels pares”

Pavón alerta sobre la participació equitativa de germans a l’empresa. / FOTO: D. FERNÁNDEZ

xen riscos, que posterior-ment defineixen els proble-mes, és clar… El principal risc és quan una empresa té la tipologia de 50 – 50, és a

dir, dos germans amb la mei-tat de poder i responsabilitat. Si aquests dos germans no poden aplicar el protocol adi-ent, tenen molt de risc. De fet, és el grup amb un major risc.

Quins són els altres models d’empreses i quins són els seus riscos?Una altra societat de ger-mans amb risc és aquella on un dels germans fa de capde-vanter o pare dels seus ger-

mans. Aquí sorgeix el pro-blema del lideratge: com es pot definir un bon lideratge entre germans? En la pri-mera generació, el pare, que és el líder a casa, és també el líder a l’empresa. Però en la segona generació, quins dels quatre germans ha de fer de líder? Potser qui té més for-macio? O qui treballa més? O el germà gran?

Ens pot parlar de les situa-cions en què un membre de la familia es troba fora de l’em-presa?Són empreses amb un alt risc, també: aquelles on un membre familiar es troba fora de l’empresa. Els mem-bres que no estan a l’oficina sempre donen altes taxes d’insatisfacció, perquè són propietaris però no tenen molta informació, ningú els informa, i això pot causar problemes.

Quins són, actualment, els principals problemes en el moment de la successió?

En aquest sentit cal desta-car un error freqüent per part dels pares: l’administració de la justícia familiar a través de l’empresa. La justícia entre els fills a l’empresa s’hauria de regir per l’equitat, no per la igualtat. És a dir, donar-li més accions a qui treba-lla més, qui aporta més, i no fer-ho a parts iguals només perquè siguin fills. Per això els pares de vegades deixen passar el temps, per poster-gar aquestes decisions, i això fa que les relacions entre germans es deteriorin. La successió s’ha de regir per l’equitat, i no s’ha de retras-sar, perquè no és una decisió momentànea: és un procés.

Les empreses familiars estan més ben preparades davant la crisi?Sí, perquè aquest tipus d’em-preses treballen a llarg ter-mini; estan més capitalitza-des; i, a més a més, ho tenen tot al mateix lloc: tenen un patrimoni econòmic que han de protegir.

34 ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

RADIOGRAFIA DEL SECTOR

MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

ELS REITERATS PAQUETS DE MESURES ANUNCIATS PER RODRÍGUEZ ZAPATERO HAN DONAT RESPOSTA A ALGUNESDEMANDES DE L’EMPRESARIAT, PERÒ MOLTES ALTRES HAN QUEDAT EN L’OBLIT.El Sector

L’empresa familiar reclama “una resposta urgent” a la crisi amb mesures ambiciosesLa situació de l’economia espanyola és crítica i requereix un cop d’efecte a l’alçada de les circumstàncies. Aquest és el punt de partida de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), que ha presentat el seu propi ‘Pla de Xoc’ per al període 2009-2010. L’últim paquet de mesures de Rodríguez Zapatero, però, queda lluny de les pretensions de l’IEF.

Presència de les empreses familiars a Catalunya(% empreses familiars a cada província)

AURELI VÁZQUEZ

El PIB retrocedeix, l’atur es dispara, cau el consum i es desploma la inversió. Són alguns dels punts de partida del document ‘Propos-tes urgents per reactivar l’economia espanyola’, difòs per l’Institut d’Em-presa Familiar i batejat com a ‘Pla de Xoc 2009-2010’. Aquest document ha tingut una resposta més que discreta en les darreres mesures apro-vades per l’Executiu, que no cobreixen, ni de bon tros, les pretensions d’aquesta entitat, que en conjunt representa ni més ni menys que un 17% del PIB estatal.El document de l’IEF, publicat a finals de fe-brer, comença fent un retrat de la situació econòmica actual, en un apartat que titula ‘Una realitat preocu-pant’. En aquest capítol recorda, per exemple, “l’enfonsament de la in-versió en béns d’equip, amb una caiguda de les comandes del 43,4%, la qual cosa indica que no s’està produint el canvi de model cap a una eco-nomia més productiva i menys depenent de la construcció”. En aquest punt intro-ductori, a més, l’IEF destaca la forta caiguda de l’ocupació al sector serveis i alerta sobre el retorn de l’atur a “ni-

vell de fa dècades”. A més, incideix en el fort increment de la moro-sitat i admet que “les previsions oficials són pessimistes”. En aquest context, el Pla de Xoc recorda que “en un es-cenari com l’actual, amb una forta contracció del consum i una més gran competència internacio-nal, els elevats costos la-borals que suporten les empreses són la princi-pal barrera per a la crea-ció o el manteniment de l’ocupació”.

Context internacionalUn cop analitzada la situació al conjunt de l’Estat, el document de l’IEF repassa la resposta que altres països han donat a la seva crisi, per comparar-la amb la de l’Executiu de Zapatero. El document de l’Insti-tut d’Empresa Familiar reconeix que “la situa-ció econòmica en altres països és complicada”, però, tot i així, adverteix que “en cap d’ells s’està produint una deteriora-ment del mercat laboral tan intens i ràpid com a Espanya”.En aquest sentit, es posa de relleu que, mentre Espanya ha aprovat me-sures per valor de l’1% del PIB, els Estats Units hi han destinat un 5% i Alemanya, un 2,5%. Tot i que aquest document és anterior al darrer paquet

de mesures del Govern, el cert és que les nove-tats anunciades per Za-patero no tenen massa a veure amb les propostes de l’IEF.

Propostes “urgents”de l’IEFDesprés d’analitzar la situació de l’economia espanyola, l’Institut pro-posa dos tipus de me-sures: unes d’efecte im-mediat i altres a mig termini. Les primeres sumen un total de cinc. La primera mesura és re-duir dos punts les quotes de la Seguretat Social que suporten les empre-ses pels seus treballa-dors i fins a 10 punts per als nous llocs de treball fixos. La segona mesura que proposava l’IEF era augmentar la línia ICO per a capital circulant en 50.000 milions; la ter-cera, donar un incentiu de 2.000 euros per a la compra de vehicles des-tinats a empreses i au-tònoms –el Govern ho

0

20

40

60

80

100

Barcelona Girona Lleida Tarragona

62,4 80,9 72,5 73,2

L’empresa familiardemanauna rebaixa significativade les quotes de la SeguretatSocial

Les mesures de Zapatero no han recollit moltes de les reivindicacions de l’empresa familiar. / FOTO: CEDIDA

ha posat en marxa d’una altra forma, com és sa-but–; la quarta, exigir a totes les administracions públiques que paguin les factures en un màxim de 30 dies, i la cinquena, millorar la fiscalitat dels crèdits que atorguen els accionistes a les seves pròpies empreses.

Propostes a mig terminiPel que fa a les mesu-res a mig termini, la pri-mera és reduir els tipus de l’Impost sobre So-cietats un 5%, una de les mesures que sí ha tingut ressò en la re-forma de Zapatero. Ara bé, l’Executiu va posar com a condicions que

les empreses no factu-ressin més de 5 milions d’euros i que no s’aco-miadés cap treballador. Aquesta primera pro-posta de mesura a mig termini inclouria també un ajornament dels im-postos com l’IVA o les cotitzacions a la Segu-retat Social.La segona mesura a mig termini és aconse-guir que cap projecte d’inversió es deixi de fer per un excés de bu-rocràcia; la tercera és establir l’exempció per reinversió dels benefi-cis de les empreses, i la quarta i última mesura és, en realitat, un petit paquet de mesures per

estimular la flexibili-tat del mercat laboral. Aquest paquet inclou: condicionar els incre-ments salarials a la pro-ductivitat; modificar el marc legal perquè l’es-tructura de les planti-lles es pugui ajustar temporalment a les ne-cessitats de producció; reduir dràsticament l’absentisme atorgant a les mútues i empre-ses col·laboradores la facultat d’emetre pro-postes d’alta mèdica, i per últim, dissenyar coherentment el calen-dari laboral, traslladant a dilluns algunes festi-vitats que cauen entre setmana.

Pes de les empreses familiars a CatalunyaNota: considerant només empreses que facturin més de 1,2 milions d’euros.

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

34,4% Familiar 65,6%

No familiar 34,4%65,6%

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 35

L’ENQUESTA

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

LA CONJUNTURA ECONÒMICA ACTUAL ES DEIXA NOTAR TAMBÉ AL MÓN DE L’EMPRESA FAMILIAR. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA I EL TRACTE DE LES ADMINISTRACIONS SÓN ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS MÉS FREQÜENTS.El Sector

La crisi i el tracte de les administracions, cavalls de batalla de l’empresa familiarQuines són les preocupacions de les empreses familiars catalanes? Món empresarial volia conèixer de primera mà la resposta a aquesta pregunta i va convidar l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar a dir la seva a través d’una enquesta entre alguns dels seus membres. Aquest és el resultat.

Percentatge de vendes per tipus d’empreses

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

Pes de l’empresa familiar per sectors

FONT: L’empresa familiar a Catalunya. CIDEM.

1. Creu que les empreses estan prou ben tractades i/o potenciades per les administracions?a. Sí, ho estan en termes generals (9%)

b. No, gens (63%)

c. Sí, però encara s’ha de fer molt més (28%)

9 63 28

2. Davant la crisi actual, quin dels següents aspectes li preocupen més?a. Dificultats per obtenir finançament (18%)

b. Evolució de la situació econòmica a mig o llarg termini (45%)

c. Relleu generacional (9%)

d. Millores legals i tributàries per a l’empresa familiar (28%)

18 45 9 28

3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en la seva professionalització?a. No, no hem millorat gaire en aquest sentit (0%)

b. Sí, tot i que encara queda molt camí per recórrer (45%)

c. Sí, hi ha hagut una millora important (55%)

45 55

4. Quin dels següents aspectes destacaria com la principal assignatura pendent de l’empresa familiar a Catalunya?a. Professionalització de la direcció i entrada de consellers externs (27%)

b. Dimensions: les empreses familiars han de guanyar més volum (45%)

c. Internacionalització (0%)

d. Capacitat d’innovació (28%)

27 45 28

5. Si hagués de destacar un punt fort de l’empresa familiar a Catalunya, quin dels següents escolliria?a. Flexibilitat i agilitat per a la presa de decisions (36%)

b. Capacitat de treball (64%)

c. Capacitat innovadora (0%)

d. Elevat nivell de formació dels seus dirigents (0%)

36 64

6. Pel que fa a la formació, quin creu que és el punt més feble de l’empresa familiar?a. Idiomes (19%)

b. Habilitats directives (55%)

c. Coneixements tècnics (0%)

d. Recursos Humans i gestió d’equips (26%)

19 55 26

7. En relació a la conciliació empresa/família, quin dels següents esquemes creu que s’ajusta més a la realitat?a. És inevitable barrejar empresa i família: qui no ho entengui així s’enganya (28%)

b. Es poden establir mecanismes per obtenir un cert distanciament entre feina i vida familiar (72%)

c. Cal ser estrictes en aquest sentit i aplicar una separació radical de les dues esferes (0%)

28 72

8. Quina importància concedeix la seva empresa a les iniciatives de responsabilitat social (RSC)?a. Irrellevant: no tenim en compte aquest concepte (29%)

b. Relativa: fem iniciatives socials esporàdicament, però no tenim una estratègia RSC (53%)

c. Molta: la RSC és una branca important de la nostra acció com a empresa (18%)

29 53 18

9. Quina de les següents vies de relació valora com a més profitosa?a. Sessions pràctiques de treball (62%)

b. Sopars i dinars d’empresaris (19%)

c. Fòrums i congressos (19%)

d. Premis i actes socials (0%)

62 19 19

10. Les empreses familiars més joves són fins a un 30% més productives que les més antigues (en termes de vendes per empleat). Com interpreta aquesta dada?

a. És una dada anecdòtica, no li dono més importància (10%)

b. Són empreses més innovadores que aporten més capacitat de producció: tots hauríem d’anar per aquest camí (45%)

c. És una dada significativa, però no necessàriament marca un camí a recórrer (45%)

10 45 45

01020304050607080

Tèxtil Química Metal·lúrgia Altresindústria

64,6% 52,7% 71,5% 65,4% 64,1%

Serveis

45,1% Empreses familiars 54,9%

No familiars 45,1%54,9%

36 ESPECIAL: Empreses familiars / EL DAFO MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009

FORTALESES

DEBILITATS

La flexibilitat i adaptabilitat de l’empresa familiar, les millors armes per a superar la crisi econòmica

Gairebé tres milions d’empre-ses familiars a Espanya gene-ren el 70% del PIB nacional. Però, davant d’una xifra tan rotunda, ens trobem amb una altra no menys significativa: només una minoria arriba a la tercera generació. Segons el darrer informe del CIDEM sobre l’empresa familiar cata-lana, el percentatge d’empre-ses que es pot considerar de tercera i quarta generació és del 26,6%. La manca de pro-fessionalització a l’hora d’as-solir el relleu generacional esdevé el taló d’Aquil·les de l’empresa familiar.

Successió críticaSegons les conclusions d’un estudi recent sobre l’empresa familiar elaborat per les Càm-bres de Comerç en col.labora-ció amb el Fons Social Euro-peu, els conflictes familiars alenteixen la successió en el 68% de les empreses familiars.

Tot i que només el 32% restant de les més de 1.000 empreses sondejades afirma tenir un pla de successió, gairebé tres de cada quatre aprova l’ús d’ins-truments com ara el protocol familiar i els pactes d’empresa amb l’objectiu de regular la relació entre l’empresa i la família, ja que una càrrega afe-gida d’emocions pot derivar en la fallida de l’empresa. En molts casos, s’assignen direc-tius entre els mateixos fami-liars, sense tenir en compte que aquesta pot no ser la millor opció per a l’empresa. Això fa que l’empresa familiar

pugui caure més fàcilment en decisions subjectives que no responen a criteris purament empresarials.

Família desconfiadaUn altre dels punts dèbils d’aquestes organitzacions és el difícil accés al control per

part de socis externs com a via alternativa de finan-çament. El cert és que, no només el 87% de les famílies empresàries exerceix el con-trol polític i econòmic de la societat accionarial, sinó que un 74% no admet l’entrada en l’accionariat de socis externs.

L’exclusivitat del seu control es pot convertir en un mur infraquejable que derivi en una estructura organitzacio-nal inadequada, un sistema de remuneració desajustat, un nombre excessiu de mem-bres familiars amb poder de decisió, etc.

La preocupació pel traspàs generacional és el taló d’Aquil·les del 68% de les empreses familiars

Són molts els punts forts de l’empresa familiar que es posen de relleu amb una bona gestió de l’activitat. Un bon ambient familiar pot fer que l’empresa prescindeixi de certs tràmits burocràtics i de control que s’estableixen al voltant dels accionistes, apostant per la ren-dibilitat i la reducció de costos. De la mateixa manera, la tra-dició i experiència en la conti-nuïtat del negoci són clau per a la seva supervivència. Preci-sament per això, en un entorn de crisi com l’actual, l’empresa familiar manté un marge de flexibilitat més gran que l’em-presa no familiar, ja que l’har-monia d’interessos pot fer pri-oritzar la presa de decisions pràctiques que reverteixin en el desenvolupament de l’empresa més enllà dels interessos indi-viduals i els beneficis. Tal i com afirmava el mes passat Josep Tàpies, titular de la Càtedra d’Empresa Familiar de l’IESE,

El sentit de pertinença, de lleialtat i sacrifici són els grans aliats de l’empresa familiar

El 87% de les famílies empresàries exerceix el control polític i econòmic de la societat accionarial. / FOTO: ARXIU

Segons dades de les Càmbres de Comerç, un 74% no admet l’entrada en el accionariat de socis externs

El sentit de pertinença de les noves generacions, clau de l’èxit. / FOTO: ARXIU

durant un esmorzar organit-zat per la Fundació Nexia, les empreses familiars afronten la crisi amb un cert avantatge.

Supervivent per naturalesa“La família empresària es diferencia de la convencional perquè transmet un esperit de transformació de la socie-tat que esdevé un actiu molt important. Això es tradueix en un pla de vol empresarial molt clar que, en moments de tur-bulències, les converteix en companyies més fortes que la resta”, explicava Tàpies.

Amb bon nomUn altre dels aspectes que afavoreix la supervivència de l’empresa familiar en temps de crisi és el sentit de la respon-sabilitat patrimonial. El que podríem dir el bon nom de la família. Els experts coincidei-xen en afirmar que el sentit de pertinença, de lleialtat i sacri-fici són els grans aliats de la competitivitat d’aquest model de negoci. Cal destacar també que un director d’empresa familiar manté el càrrec molts més anys que un director extern. Gràcies a això, exis-teix més continuïtat en la rela-ció amb clients, proveïdors, treballadors, així com amb els plans d’empresa. A més, el caràcter familiar fa que la pla-nificació tingui en compte el rendiment a llarg termini per sobre dels beneficis a curt ter-mini. Alhora, les futures gene-racions creixen i es formen al voltant del negoci.

ESPECIAL: Empreses familiars / EL DAFO 37JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

“És el moment perquè les em-preses familiars s’anticipin a totes”. Així ho assegurava el professor d’ESADE i direc-tor del programa ‘Gestió de l’Empresa Familiar’, durant la trobada organitzada per la Fundació Nexia. “L’empresa familiar té l’oportunitat de detectar els indicadors so-ciològics que influiran en el desenvolupament del pano-rama empresarial dels pro-pers anys”, matissava. Sens dubte, representar el 65% del PIB català situa l’empresa fa-miliar catalana en una posi-ció privilegiada per a liderar el desenvolupament econò-mic en temps de crisi.

Millor imatge que l’empresa no familiarAl seu favor, l’empresa fami-liar compta amb millors índex d’ imatge respecte les empreses no familiars. Segons dades de l’Institut de

l’Empresa Familiar, un 49% de les persones enquestades creu que la imatge de l’em-presa familiar és millor que les empreses que no ho són.Així, els negocis familiars destaquen per la qualitat dels seus productes i la proximitat de tracte en les relacions co-mercials. Un elevat contacte amb clients i proveïdors faci-lita al mateix temps un elevat nivell de coneixement del sector.

Tots a unaD’altra banda, el vincle fami-liar dels accionistes reforça encara més la seva posició. L’harmonia d’interessos fa que, en moments complicats, aquest tipus d’empreses de-mostrin un nivell més alt de rendibilitat gràcies a la flexi-bilitat per acordar i adaptar nous criteris de gestió, pre-

cissos i pràctics, sense ac-tivar processos burocràtics que suposen temps i diners, gràcies a una cultura empre-sarial establerta al voltant de valors més humans. L’Institut de l’Empresa Fami-liar posa de relleu l’elevada rendibilitat de l’estructura empresarial familiar i, segons les seves dades, tot i que re-

presenten el 30% de la capi-talització borsària, el 50% de las empreses espanyoles que cotitzen en borsa són famili-ars. Això sí, segons el CIDEM, els beneficis obtinguts per les empreses familiars dirigides per un professional extern són unes 10 vegades superiors als obtinguts per les empreses dirigides per familiars.

AMENACES

OPORTUNITATS

L’atracció de talent i la desconfiança cap a les noves tecnologies, principals amenaces de l’empresa familiar

L’empresa familiar gaudeix de la confiança del consumidor, proveïdor i treballador més que les empreses que no ho són

Els passos més rellevants per a l’empresa familiar es produ-eixen poc després d’un canvi generacional. És en aquest moment quan es desenvolupa un nou lideratge. Però només una part realitza amb èxit el traspàs generacional.

Necessitats divergentsLa coexistència a l’empresa familiar d’una pluralitat de per-sones amb necessitats diver-gents origina tot un ventall de conflictes que poden afectar a l’empresa si no s’adopten les mesures pertinents. En molts casos, per exemple, es plante-gen conflictes per interessos entre accionistes actius i acci-onistes passius. Una altra de les amenaces que acompanya per defecte aquest tipus d’es-tructures familiars és el risc de caure en el nepotisme i la dificultat d’atreure talent més enllà dels vincles familiars. La falta de professionalització

‘La imatge de l’Empresa Familiar a Espanya’ (Conclusions Estudi Edelman, 2007)

Font: Institut de l’Empresa Familiar

49% millor que la imatge de les empreses no familiars

29% no hi ha diferència

17% és pitjor

5% NS/NC

49%

29%

17%

5%

L’harmonia d’interessosfa que, en momentscomplicats,aquest tipus d’empresesdemostrin un nivell més altde rendibilitat

FAMÍLIA POC REUNIDA

Tal i com posa de relleu el darrer informe elaborat pel CIDEM sobre l’empresa familiar catalana, com més gran és l’empresa, més freqüent és la periodicitat amb la qual es reuneix el consell d’administració. En canvi, més de la meitat d’empreses amb vendes inferiors a 6 milions d’euros es reuneixen una vegada l’any o sense periodicitat concreta.

La tecnologia, assignatura pendent de l’empresa familiar. / FOTO: ARXIU

deriva freqüentment en una direcció amb poques habilitats empresarials per aconseguir recursos financers, establir ali-ances estratègiques, afrontar un procés d’internacionalitza-ció o assolir més dimensió per a competir al mercat. Segons dades del CIDEM, com més gran és el percentatge de tre-balladors familiars a l’empresa més disminueixen les probabi-litats d’èxit.L’aposta per la innovació, la tecnologia i les noves idees és també un llast per aquest tipus d’empreses. “Tradicio-nalment les empreses fami-liars han sigut més reàcies a aquest tipus d’innovacions, tot i que la seva decidida aposta per la permanència les ha de fer entendre que el seu futur passa per una aposta definitiva per la innovació tecnològica”, segons explica en l’article ‘Innovació tecno-lògica en l’empresa familiar’

el catedràtic en Empresa Familiar de la Universitat de Múrcia Angel Luis Meroño.

Retribucions equitativesLa retribució també sol ser un punt de conflicte. Un canvi en el sistema de retribució més just i eficaç pot suposar un conflicte, però que, a la llarga, revertirà positivament en el funciona-ment de l’empresa familiar. Un altre factor que també impacta negativament en l’activitat del negoci familiar és la manca de comunicació i treball en equip, tal i com posa de relleu el llibre Empreses familiars

de germans: claus de l’éxit

per al treball en equip, elabo-rat per la firma Garrigues. Tot i que a l’empresa familiar és fre-qüent un nivell de comunicació verbal molt més elevat que a la resta d’empreses, les imprecis-sions i la manca d’un ús formal d’aquesta poden desembocar en conflicte.

38 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

ÀGORA

1. Francament crec que no, i més si tenim en compte que el que realment genera riquesa i crea llocs de treball en un país és el seu teixit industrial. Les administracions haurien d’apli-car polítiques menys populistes i més efectives.

2. La crisi actual és només un dels problemes que tenen les indústries del nostre país. Podríem parlar,

també, de la globalització dels mer-cats i dels països emergents. Només amb uns bons programes d’innovació i desenvolupament podrem combatre d’una manera efectiva tots aquests problemes.

3. Clar que han millorat, només cal veure moltes de les grans indústries del nostre país que han fet evolucio-nar els seus criteris convertint-se en empreses capdavanteres en els seus sectors a nivell internacional.

4. És molt important saber quan cal incorporar altres persones que sense formar part del nucli familiar ens aportin nous criteris per fer créixer els projectes de futur i el valor afegit de les activitats industrials.

5. Avui dia, no és possible desenvo-lupar cap projecte industrial només amb la intuïció i, per això, és fona-mental la formació i el profund coneixement de l’activitat a la que cadascú es dedica, tant si forma part del nucli familiar com si no. Crec que a aquest nivell hi ha hagut una important millora, ja que, el tra-dicionalment conegut com a “fill de l’amo”, avui dia és una persona amb una formació adient quan arriba a l’empresa.

“És molt important saber incoporar persones que no formin part del nucli familiar i que ens aportin nous criteris”

RESPON JOAN CARLES FONT, FUNDADOR I DIRECTOR DE MESOESTETIC

Les preguntes:1. Tenint en compte que l’empresa fami-liar representa un 8,2% del PIB català, considera que està prou ben tractada i/o potenciada per les administracions?

2. Davant la crisi actual, quins aspectes creu que han de tenir especialment en compte les empreses familiars?

3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en l’aplicació de protocols familiars i altres criteris objectius que contribueixin a una presa de decisions professionalitzada?

4. Quina –o quines– diria que són les assignatures pendents de l’empresa familiar en aquest moment?

5. Tradicionalment, la formació havia estat una de les mancances de les empreses familiars, molt cop fonamen-tades en la intuïció del fundador per als negocis. S’ha millorat en aquest sentit?

L’estat actual de les empreses familiars

“Avui dia, no és possible desenvoluparcap projecte industrial només amb la intuïció”

“La crisi és només un dels problemes que tenen les indústries del nostre país, podríem parlar també de la globalització dels mercats i dels països emergents”

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 39JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA

RESPON DANIEL MARCELLÁN,ASSESSOR SÈNIOR DE DELOITTE

1. Tot i la creixent atenció al voltant de l’empresa familiar, encara manca donar solucions a alguns problemes. Algunes comunitats incentiven l’ela-boració de protocols familiars mit-jançant subvencions a les empreses familiars. Concretament, Catalunya ha volgut facilitar la transmissió inter-generacional d’una manera ordenada, mitjançant la modificació del dret successori, establint un nou sistema

de successió contractual en el qual es permeten els pactes entre els cònju-ges, parelles i familiars (no es perme-ten amb tercers). No obstant, encara queden tasques pendents com, per exemple, simplificar i refer la normativa relativa a les empre-ses familiars o bé aprovar un Estatut de l’Empresa Familiar que reguli les matè-ries civils, mercantils i fiscals.

2. Aquestes empreses tenen una sèrie de característiques que les fan més resistents als temps difícils, com per exemple, un compromís més gran dels seus líders i una gestió del risc més realista i conservadora. Aquesta resistència es converteix en aquests moments en un avantatge com-petitiu diferencial d’aquestes empre-ses, que tenen una major capacitat de construir relacions de confiança a mig i llarg termini, actiu clau i fonamental en conjuntures com l’actual. Dit això, és moment de seguir poten-ciant aquestes fortaleses diferencials i de aprofundir i dinamitzar la imple-mentació d’una gestió professiona-

litzada i una adequada planificació davant els nous reptes de lideratge i presa de decisions. Tot això, amb el suport d’una adient cohesió familiar i empresarial, permetrà a les empreses familiars més ben preparades pro-jectar els nivells exigits de confiança davant el conjunt de grups d’interès: clients, proveïdors, entitats finance-res, empleats…

3. L’elaboració d’un protocol és clau per professionalitzar l’empresa fami-liar i per l’establiment de les bases reguladores de les relacions entre l’empresa i la família. Sens dubte, un protocol familiar multiplica les possi-bilitats de l’empresa, amb la definició de les funcions de cadascú, la dotació dels mecanismes necessaris per a la presa de decisions i el manteniment de les bones relacions familiars. El protocol, a més, pot ajudar a determi-nar les bases per encarar una succes-sió ordenada i professionalitzada.

4. Les empreses familiars solen incór-rer en alguns errors greus com, per

exemple, la confusió entre ‘propie-tat’ i ‘capacitat’, la barreja entre el patrimoni personal i l’empresarial, la coincidència entre relacions familiars i laborals, l’ajornament de la succes-sió o l’absència de planificació de la mateixa. En realitat, la majoria d’aquests pro-blemes es poden solucionar o, si més no, controlar amb l’elaboració d’un protocol.

5. Afortunadament, avui dia s’ha avançat molt en aquest sentit i cada vegada són més les empreses famili-ars que han optat per introduir requi-sits objectius per tal d’accedir als seus llocs de responsabilitat, com l’exigència de formació i experiència prèvia. No obstant, la lluita pel talent és a les agendes de tots els Comitès de Direcció i Consells d’Administració d’empreses familiars i no familiars i, en aquesta lluita (atracció, desenvolu-pament i retenció), l’empresa familiar ha de saber explotar les seves quali-tats intrínseques.

“L’elaboració d’un protocol és clau per professionalitzar l’empresa familiar i per establir les bases reguladores de les relacions amb la família”

40 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS

ÀGORA

1. En termes generals, no. Excepte alguns canvis legislatius que afavorei-xen la successió familiar, les empreses familiars, com la majoria de PIMES, solen estar bastant oblidades per les administracions. Hi ha bones intenci-ons, però la concreció dels plans d’ajut i acció no és molt eficient. Caldria un suport més gran en el disseny, aplica-ció i seguiment dels plans estratègics.

2. Deixant de banda les qüestions normals d’ajustament de costos i vigilància de la morositat, és el moment de pensar en el futur i de desenvolupar plans estratègics que ajudin les empreses familiars a estar ben preparades quan les circums-tàncies del mercat canviïn. Encara que pugui semblar con-tradictori en l’actual situació, cal assegurar els plans i mitjans neces-saris per al futur; aquells que abans puguin reaccionar quan la situació econòmica millori, disposaran d’un avantatge competitiu clar.

3. Han fet molta feina, però encara falta un llarg camí. Cada cop més famílies tenen un protocol, però són moltes menys les que l’utilitzen: hem vist molts casos en els quals el pro-tocol familiar és un document que acaba guardat en un calaix, sense ser utilitzat ni actualitzat.

4. La professionalització del govern corporatiu, mitjançant la incorpora-ció de consellers externs en els con-

sells d’administració o la creació d’un consell assessor, és una de les assignatures pendents més impor-tants. Una altra és afrontar de forma ordenada els processos de succes-sió en l’empresa familiar. En molts casos aquesta circumstància no s’afronta de forma planificada i sis-temàtica fins que hi ha un detonant (normalment, problemes de salut del fundador), que obliga a actuar de forma urgent i precipitada.

5. En aquest aspecte la millora ha estat molt gran. Les noves generaci-ons en les empreses familiars tenen molt clara la importància de la for-mació adequada i, en molts casos, fins i tot, l’experiència professional externa a l’empresa familiar. També passa amb els nous empre-nedors. De fet, avui en dia és difí-cil trobar nous empresaris que no tinguin una bona formació, encara que hi ha alguns aspectes, com els relacionats amb la gestió estratè-gica de l’empresa, que encara han de millorar-se.

“Cal afrontar de forma ordenada els processos de successió, i no de manera urgent i precipitada”

RESPON ESTHER CASADEMONT, DIRECTORA DE CAUCUS

Les preguntes:

1.Tenint en compte que l’empresa familiar representa un 8,2% del PIB català, considera que està prou ben tractada i/o potenciada per les administracions?

2. Davant la crisi actual, quins aspectes creu que han de tenir especialment en compte les empreses familiars?

3. Les empreses familiars han millorat al llarg dels darrers anys en l’aplicació de protocols familiars i altres criteris objectius que contribueixin a una presa de decisions professionalitzada?

4. Quina –o quines– diria que són les assignatures pendents de l’empresa familiar en aquest moment?

5.Tradicionalment, la formació havia estat una de les mancances de les empreses familiars, molt cop fonamentades en la intuïció del fundador per als negocis. S’ha millorat en aquest sentit?

ESPECIAL: EMPRESES FAMILIARS 41JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ÀGORA

1. Considerem que no. Sempre queda l’empresa familiar, petita i mitjana, oblidada en terreny de ningú. Les ajudes van a les grans empreses que poden crear conflictes i les mesures que es prenen per les petites i mitjanes són més electoralistes que efectives.

2. Creiem que és el moment de fer un pla estratègic a curt i llarg termini,

estudiant quins són els punts forts i els avantatges competitius, determi-nant les missions i objectius a assolir i confeccionant el pla d’accions con-cretes a realitzar.

3. Sí, s’ha millorat en aquest terreny. S’ha pres consciència que un bon protocol que reguli les relacions i el funcionament dels membres de l’em-presa familiar pot resultar vital per a la supervivència de l’empresa fami-liar, la professionalització i la planifi-cació de la successió.

4. Ara per ara el principal repte és saber que el principal actiu són les persones i la forma d’implicar-les en el projecte col·lectiu que és l’empresa.

5. La intuïció del fundador va ser molt important en el moment de la creació de l’empresa però les noves genera-cions estan molt més formades, tant si es tracta de crear noves empreses com d’agafar el relleu generacional en les existents.

“El principal repte és saber que el principal actiu són les persones”

RESPON PAU FORNT,PRESIDENT PAPEL AUTOMATIC S.A.

1. Com a empresa, ens sentim igual que la resta, donat que la diferència està en la propietat però no en la gestió empresarial.

2. Les empreses familiars han de tenir cura de la situació financera, de l’increment de la morositat, de l’evo-lució dels mercats, dels costos de l’empresa, és a dir, de tots els factors

“Les empreses familiars poden créixer amb fusions, no amb la internacionalització”

RESPON V. BOSCH SANS,DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE L’EMPRESA FAMILIAR (ASCEF)

que afecten totes les empreses siguin o no familiars.

3. Les empreses familiars fa anys que estan en la línia de la professionalit-zació de la gestió empresarial mit-jançant els Consells d’Administració, però també en la professionalització de la família mitjana amb la constitu-ció dels Consells de Famílies.

4. La internacionalització és un aspecte que preocupa però per això són necessàries una mida i una dimensió empresarial que moltes empreses familiars no tenen. Per tant, haurien de créixer mitjançant fusions. L’altre és el repte de la inno-vació en la creació i aportació de valors als seus clients.

5. Crec que la majoria de les empreses familiars catalanes estan en el trànsit de la primera a la segona generació i en segona generació i, per tant, la incorporació de persones a l’empresa es fa amb un nivell de coneixements més alt que alguns emprenedors.

III Congrés Catalàde Comptabilitat i DireccióESADE. Barcelona, 11 i 12 de juny

Més informació i inscripcions:tel. 93 542 1479

congres@accid.org www.accid.org

Suports institucionals

Empreses i entitats patrocinadoresOrganitzen

Una trobada de professionals,acadèmics, empreses

i administració pública,amb els següents objectius:

-Presentar nous desenvolupamentsen matèria comptable i dedirecció

-Fomentar l'intercanvi d'ideesi experiències entre el mónempresarial i professional

-Donar a conèixer i impulsarla investigació i els grups de recerca

Tribuna / FORMACIÓ DIRECTIVA 43JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A MIQUEL SOLÉ, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ CULTURAL CAIXA TERRASSA

Miquel Solé just a l’entrada de l’Euncet. / DAVID FERNÁNDEZ

Formació directiva

“Les empreses ens demanen que la formació sigui pràctica, no teòrica”

ÀGATA SERRA

Quina lloc ocupa la formació de postgrau dins de l’Euncet?Tenim vuit postgraus, un MBA i un MIBA. Tots aquests cursos tenen en comú que intenten adequar-se a les necessitats reals que tenen els professio-nals de les empreses. Això vol dir que sense defugir de la teo-ria, anem a una practicitat, tant pel que fa als continguts com pel que fa als casos que podem desenvolupar a l’aula. Volem que la gent, quan retorni al lloc de treball, tingui la capacitat d’obtenir una millora substan-cial en el seu rendiment pro-fessional. D’altra banda, com que som una escola de negocis d’una entitat financera, som experts en temes comptables i financers. Som l’escola de re-ferència quan algú vol progres-sar dins el món de la banca.

Com es podria definir la meto-dologia de l’escola?D’una banda, tots els contin-guts de les assignatures estan a l’abast dels estudiants des d’un primer moment, a través de la intranet. I d’altra banda, el do-cent és un gestor del procés d’aprenentatge de l’alumne, no té només una missió trans-missora. La classe no està mai plantejada com a una qüestió teòrica, sinó que constantment hi ha presentacions i resolucio-ns d’exercicis. No només ens fonamentem en els casos, com fan altres escoles, sinó que els considerem una part més de la metodologia. Finalment, tots els cursos tenen una matèria que és la de desenvolupament professional.

Per què aquesta matèria i en què consisteix?Considerem que no tot és asso-lir un nivell professional, sinó que també cal desenvolupar unes determinades competèn-cies professionals, com ara el pensament analític i la presa de decisions, la comunicació,

la direcció de persones i el li-deratge. Nosaltres, fins i tot, dissenyem per als alumnes, just quan comencen, un pla de millora personal, perquè perfeccionin aquelles compe-tències que considerem claus, amb l’ajuda del nostre profes-sorat. Així, quan aquest alumne acabi la carrera, disposarà d’un expedient acadèmic que mos-trarà el grau de coneixement de les matèries però, a més, disposarà d’una diagnosi com-petencial respecte a les compe-tències que té.

Quines demandes detecteu per part de les empreses?Sobretot, ens demanen que el que ensenyem no sigui teòric, sinó pràctic. D’altra banda, a través de la nostra borsa de treball, ens estan sol·licitant persones que siguin capaces d’aportar valor a la seva or-ganització, és a dir, persones competents i amb talent. Darre-rament, degut a la crisi ens han disminuït les demandes de pro-fessionals, però no l’exigència. Com que la situació actual és molt més complexa, les empre-ses, quan fan l’esforç per fitxar un professional, volen que sigui molt bo.

I com ha afectat la crisi a la demanda de formació?Per una banda, ha disminuït el volum de la demanda formativa de les empreses, no contracten tants postgraus o màsters com abans, dediquen menys a for-mar els seus professionals. Per altra banda, molta gent, que es troba en una situació laboral

més precària, decideix formar-se per assegurar-se el lloc de treball. Aquest interès per la formació també l’hem notat en persones que es troben a l’atur.

Quin és el vincle de l’Euncet amb Terrassa?La nostra escola forma part de l’obra social de Caixa Terras-sa, que subvenciona part de la matrícula dels cursos. I, per tant, es persegueix que aquest esforç que s’ha fet en formar persones, retorni d’alguna manera a l’àrea d’influència, un cop aquestes han acabat la formació. Els nostres alumnes procedeixen del Vallès Occi-dental, el Vallès Oriental, el Barcelonès, la Catalunya cen-tral i el Baix Llobregat i, evi-dentment, el percentatge més elevat correspon a la locali-tat de Terrassa i els voltants. Atraiem, sobretot, professio-nals que treballen a la zona i que vénen a formar-se amb nosaltres, perquè fer-ho a Bar-celona els seria més compli-cat. D’altra banda, les pimes se senten molt més còmodes venint a la nostra escola que no anant a un altre tipus de

centre, amb una imatge més de multinacional.

Des de sempre l’Euncet ha ofert les carreres d’Informàtica de Gestió i Ciències Empresarials. Es plantegen algun canvi en aquest sentit?Precisament, l’any que ve canviem. Aquestes dues titu-lacions desapareixen. Hem fet un gran esforç per poder oferir Administració i Direcció d’Empreses. L’Aneca ha fet ja un informe positiu i ens auto-ritza a oferir la nova titulació a partir del curs que ve. Oferirem un grau de quatre anys, on fu-sionarem part dels continguts de l’antiga titulació d’enginyeria tècnica més el que fèiem en empresarials. És un ADE molt específic nostre. De fet, un dels avantatges de l’Espai Europeu d’Educació Superior és que, com que dóna una major auto-nomia als centres, ens ha per-mès elaborar el nostre propi projecte universitari.

Per què el Pla Bolonya ha despertat tantes reticències?Perquè no s’ha explicat bé el que comportava. Bolonya

planteja un canvi en el con-cepte del procés de formació, que afecta tant el rol del pro-fessor com el de l’alumne, i aquesta nova metodologia es-panta, perquè un estudiant ha de dedicar 1.500 hores de fei-na, de les quals moltes les ha de preparar pel seu compte, a través de lectures, recerca, preparació d’exposicions... Però, l’essència del problema és si volem formar professio-nals que siguin capaços de re-soldre els reptes que planteja el món laboral o, simplement, el que volem és formar perso-nes amb conceptes teòrics re-productius.

Des del seu punt de vista, l’empresa catalana aposta sufi-cientment per la formació?La conjuntura econòmica ens ha fet retrocedir. Diria que les empreses amb més de 100 tre-balladors sempre han tingut més clar que la formació for-mava part de la seva realitat. El problema està amb les pimes, a les quals no se’ls pot oferir pro-grames tancats, com s’ha fet fins ara. L’administració hauria d’atorgar uns diners a unes or-ganitzacions que dissenyessin a mida la formació per aques-tes empreses i, a més, aquesta ha de ser via internet, s’ha de poder fer en el mateix lloc de treball, per l’estructura de mo-bilitat que tenen les pròpies pimes.

Quins són els reptes més immediats de l’Euncet?Primer, com ja he comentat, en-gegar la nova titulació univer-sitària. Segon, ser un referent per a totes aquelles persones que tenen clar que es volen es-pecialitzar en l’àrea financera. Tercer, volem que se’ns recone-gui el nostre treball en el tema de les competències professio-nals. I, finalment, ser capaços de fer transferència a partir de la recerca en el nostre entorn productiu.

“Dissenyem un pla de millora personal per als alumnes, perquè assoleixin les competències professionals”

L’Escola Universitària Caixa Terrassa (EUNCET) s’ha convertit en el centre de referència per a moltes empreses i professionals vinculats a la zona del Vallès i, en especial, per aquells que es volen formar en l’àrea financera. A partir del proper curs, la seva àmplia oferta en màsters i postgraus coexistirà amb una nova carrera, la d’Administració i Direcció d’Empeses, que integrarà les dues que havia ofert fins ara.

44 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009 FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

UNA FORMA DE TREBALL QUE INCREMENTA LA PRODUCTIVITAT

Teletreball, sí gràcies (quan es vulgui i pugui)Amb l’acord mutu d’empresaris i treballadors, algunes feines permeten ser desenvolupades des de casa. El teletreball pot incrementar la productivitat de l’empleat (que guanya en flexibilitat en els horaris) i reduir costos a l’empresa. Tots hi guanyen? Sembla que sí. Ho fa possible l’extensió de les noves tecnologies de la informació. És una fórmula gairebé verge, encara per explotar, en aquestes latituds.

ARTUR ZANÓN

A l’Andrés no l’importaria haver de treballar cada dia des de ca-sa per actualitzar la pàgina web en què treballava abans de pa-tir en primera persona la crisi econòmica. “Em donen un por-tàtil amb els programes neces-saris i una connexió ràpida a la xarxa i s’estalvien la llum, l’aire condicionat i el lloguer del meu lloc. A canvi, jo guanyo l’hora que tinc de casa a la feina. Els números surten”, afirma.El que intueix amb la seva ex-periència és ben cert. Segons un estudi de la Cambra de Navarra, el teletreball manté o incremen-ta la productivitat de l’empresa i pot reduir costos. La quanti-tat i el rendiment dels teletre-balladors que van participar en l’estudi mai van ser pitjors que si haguessin estat al seu lloc de treball físic. És més, un 40% dels supervisors va veure que la quantitat havia augmentat i que el rendiment del 45% era una mi-ca o força millor.En ple debat sobre la concilia-ció (d’homes i dones de la fei-na amb la vida personal: família i lleure), l’estudi subratlla que el teletreball és un pas que té efec-tes que van més enllà del que es pot pensar. “És més que una me-sura de flexibilitat”, apunta la di-rectora general de la Cambra de Navarra, Marta Vera.Amb la flexibilitat d’horari i la possibilitat de ser a casa, alguns treballadors es poden replan-tejar excedències i reducci-ons de jornada, de manera que l’empresa estalvia el cost d’un procés de selecció de personal. A més, es guanyen minuts (els que s’inverteixen en desplaça-ment, que a l’àrea de Barcelona és el segon més alt d’Espanya, segons un estudi de La Caixa), diners i de pas es dóna un respir al medi ambient. L’empresa, sense haver d’ampliar l’oficina o adquirir nou equipa-ment, té un estalvi. A més, si es planteja la seva expansió, ho pot fer sense haver d’executar grans inversions en nous centres de treball.Qui pot apostar pel teletre-ball? No es tracta tant d’empre-ses o branques econòmiques concretes, sinó de feines deter-minades. “Per exemple, perso-

nes amb treballs tècnics, com ara arquitectes, informàtics o economistes”, indica Marta Ve-ra. En aquests perfils, la ubica-ció física no importa i és fàcil la feina a domicili.No sempre és igualment pos-sible. Cal avaluar les necessi-tats tècniques, el pes de la seva presència a l’oficina o el tipus de relació amb clients. No és menys important la “capacitat d’autoprogramació”: capacitats i habilitats mínimes perquè la jornada passi entre visites a la nevera, sortides al carrer i tru-cades personals. Calen respon-sabilitat, compromís, disciplina i confiança dels superiors.La interacció amb els companys o la socialització que permet una feina és una de les màximes preocupacions expressades pels treballadors de l’estudi. Es recomana combinar el teletre-ball amb un sistema presencial que possibiliti la coordinació de funcions. De tota manera, les distàncies físiques es poden di-fuminar amb intranets, xats, but-lletins d’empresa o altres vies de comunicació interna.El teletreball anima l’empleat a ser més eficient. No es trac-ta ja de tenir un horari, sinó de complir una sèrie d’objectius. Aquesta és la manera de con-trolar: amb la feina ben feta. Els autors de l’estudi assenya-len que els supervisors han de fer un major esforç de direcció i coordinació del seu equip. En les conclusions, s’apunta que el teletreball ha de ser una opció personal i voluntària. També anima les organitza-cions a facilitar i incentivar (i a preparar-se, si cal) el millor am-bient laboral possible. Com a opció pactada que és, el teletre-ball és reversible per totes dues parts. Per últim, s’aconsella plasmar negre sobre blanc les condicions d’aquesta externali-tzació, malgrat que la confiança entre empresari i empleat sigui elevada. Ara mateix, cap normativa re-gula el treball des de casa. Per això, la negociació col·lectiva (dins l’empresa o el sector a què es pertanyi) és el marc més indicat per l’acord entre empre-saris i treballadors en un capí-tol que pot beneficiar tots dos.

El teletreball és fins ara és una via poc o gens desenvolupada aquí. Vist l’ofec econòmic de moltes empreses, algunes ja ho comencen a posar a la pràcti-ca per estalviar-se diners. Sens dubte hi ajuden l’augment dels temps de desplaçaments de casa a la feina i que les noves tecnologies arriben a les zones més allunyades.

Només un 5% aquíNo és un tipus de feina que agradi. O les empreses no hi aposten. Sigui com sigui, el te-letreball no acaba d’enlairar-se aquí com a d’altres països del nostre entorn. Només un 4,9% dels empleats espanyols han optat per treballar des de casa, segons dades de l’estudi Productivitat i noves formes d’organització del treball en la Societat de la Informació, de la Universitat Carles III de Ma-drid. La xifra fa riure en compara-ció amb els Estats Units (25%, una bona alternativa en el país dels grans desplaçaments i les congestions de trànsit) o molts Estats del nord euro-peu: Holanda (26%), Finlàn-dia (22%), Dinamarca (21%), Regne Unit (17%) o Alemanya (17%). La proporció espanyola és semblant, però, a la de Por-tugal (3%) o França (6%). Els autors de l’estudi veuen “evi-dent” la relació entre la implan-tació de les noves tecnologies i el desenvolupament del tele-treball, fórmula per què opta-ria el 52% d’europeus almenys un cop per setmana.

Primer estudi a l’EstatMés enllà de les dades quan-titatives sobre la població que treballa des de casa, la Cam-bra de Navarra ha fet una aportació qualitativa en què es concreten els avantatges d’aquesta modalitat de fei-na. És el primer informe que es desenvolupa a l’Estat espa-nyol. Es van tenir en compte circumstàncies especials a l’hora de triar la mostra: ho-mes i dones acabats de ser pares, persones en dificultat especial de conciliació treba-ll-família, càrrecs directius o intermedis, ser empresari, o professionals especialitzats.L’estudi, anomenat Teletre-ball com a mesura de flexi-

bilitat laboral i pagat per la Cambra de Navarra i el Ser-vei Navarrès d’Ocupació, es va portar a terme durant sis mesos entre 15 empreses de la comunitat foral de diferents dimensions i estructures or-ganitzatives. Les companyies es van beneficiar perquè es va impulsar la introducció de tec-nologies de la informació per millorar la productivitat. En aquell temps, els empleats van desenvolupar part de les seves tasques mitjançant el teletre-ball. Un equip d’investigadors va extreure’n les conclusio-ns. Després van desenvolupar fórmules per implantar el te-letreball en altres empreses i administracions.

Només un 4,9% dels empleats espanyols treballa des de casa. / ARXIU

Es recomana combinar el teletreball amb un sistema presencial

El teletreball manté o incrementa la productivitat de l’empresa i pot reduir costos

Congreso

46 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

rrhhMagazine.com ha posat en mar-xa la primera xarxa de professionals i directius de RRHH amb l’objectiu de promoure de forma participati-va, interactiva i proactiva el conei-xement i la informació sobre RRHH. Red.Social.rrhhMagazine.com aju-darà els professionals dels RRHH a generar noves vies de coneixement, ja que permet localitzar professio-nals amb les mateixes inquietuds i obrir nous camins de col·laboració sense límits geogràfics ni temporals. La plataforma, a part d’ampliar la xarxa de contactes, també facilita la creació de línies de debat i anàlisi. Així mateix, permet plantejar pro-blemes relacionats amb la gestió de persones per rebre possibles solu-cions des de la pràctica i, fins i tot, promoure vivències directives amb la finalitat de millorar la funció dels experts en RRHH.

A través d’aquesta xarxa, els profes-sionals poden accedir a funcions in-dividuals i crear pàgines personals, blogs i participar de forma activa en fòrums, xats, missatgeria, etc. A nivell de comunitat, proporciona la connectivitat entre els diversos usu-aris a través de grups d’interès seg-mentats per àrees temàtiques i per comunitats autònomes. Així mateix, inclou aplicacions per compartir ví-deos i fotografies.La xarxa també té una finalitat fun-cional, és a dir, si un professional dels RRHH ha d’afrontar un projec-te difícil, podrà consultar al fòrum experiències pràctiques amb altres professionals que hagin resolt posi-tivament un problema similar amb anterioritat. Aquesta interacció per-met aprendre, compartir dubtes i preguntes, i rebre respostes per tal de millorar la gestió dels RRHH.

Una xarxa professional per als experts en Recursos Humans

“Si no ho ha fet la competència, no ho farem nosaltres”, “guarda la idea fins que comprovem que ha funcio-nat en altres mercats” o “apliquem la mateixa estratègia que han uti-litzat d’altres companyies en situ-acions similars i ha estat un èxit”. Aquestes són frases molt utilitza-des en el món empresarial, però, a vegades, poden convertir-se en un error. I és que la por d’equivocar-se i la incertesa frenen l’avanç de mol-tes companyies. Per això, la clau de l’èxit empresarial no és esquivar el risc, sinó gestionar-lo, tal com posa de manifest ActionCOACH, empresa pionera en el coaching de negocis. En aquest sentit, i per tal de millorar les habilitats directives dels caps de les organitzacions, els experts d’ActionCOACH proposen

la creació dels Premis als millors errors. El seu objectiu no és fomen-tar les equivocacions, sinó reconèi-xer les iniciatives ben plantejades que no han aconseguit els resultats esperats, ja sigui per motius interns o externs a la pròpia companyia.Així, la primera de les cinc categori-es és el Premi a l’estratègia de quasi venda: no totes les vendes aconse-gueixen tancar-se i materialitzar-se. Des d’aquest punt de vista, és im-portant que els equips directius sà-piguen valorar no només el resultat, sinó tota l’estratègia seguida, ja que pot funcionar en altres ocasions. La segona categoria és el Premi a la idea més controvertida. Aquí, el suggeriment dels experts d’Action-COACH és que cal fomentar la par-ticipació dels treballadors i escoltar

diferents opinions, ja que això faci-litarà l’anàlisi de les idees que es proposen. En tercer lloc, el Premi a la negociació més ben perdudaanalitza la multitud d’elements que fan que la negociació acabi amb balanç positiu o negatiu: el lloc, el nombre de participants, els interes-sos particulars, el to de la conversa, etc. El Premi a l’equip que ha pro-vocat el cap evidencia com en el treball diari és complicat mantenir una relació fluida amb els directius. I, finalment, el Premi al desencert més ben raonat destaca la dificultat de prendre decisions, sobretot per-què és impossible preveure les con-seqüències de la mesura adoptada. L’important és seguir una lògica empresarial d’acord amb els valors, la missió i la visió de la companyia.

Dels errors també se n’aprèn

HABILITATS DIRECTIVES

CONEIXEMENTS

Què és el que més motiva als treba-lladors del seu lloc de feina? Un in-forme realitzat pel Centre d’Estudis Financers (CEF) a partir d’una mos-tra de 4.767 empleats d’Espanya i de diversos països estrangers ens dóna la resposta. I la possibilitat de de-senvolupar-se professionalment és la motivació principal, mencionada per dos de cada tres treballadors. Assumir responsabilitats (53%), treballar en un bon ambient (49%), desenvolupar un treball interessant (40%), tenir una bona relació amb els companys (39%), poder conciliar vida laboral i familiar (39%), poder aportar suggeriments i solucions (38%), aconseguir un reconeixement per la tasca realitzada (37%) i conèi-xer bé les funcions del seu lloc de feina són altres motivacions que han citat els treballadors enquestats.

L’estudi posa de manifest que no s’aprecien grans diferències entre sexes pel que fa a aquestes motiva-cions, és a dir, tant els homes com les dones tenen unes preferències similars. En canvi, l’edat sí que és un factor en el qual s’aprecien diferències significatives. D’aquesta manera, mentre que el 47% dels treballadors entre 18 i 32 anys afirmen que el que més els motiva és tenir una bona relació amb els companys, els més grans de 32 anys no ho valoren tant, amb un 36% de respostes.Pel que fa al nivell de formació, el 67% dels treballadors amb estudis uni-versitaris han escollit el desenvolu-pament professional com a principal motivació laboral, mentre que només el 52% dels treballadors amb formació bàsica han triat aquesta motivació.

El desenvolupament professional, principal via de motivació dels treballadors

ACTITUDS

La plataforma facilita la creació de línies de debat i anàlisi. / ARXIU

Tenir una bona relació amb els companys és una de les motivacions més citades a l’estudi. / ARXIU

La por d’equivocar-se frena l’avanç de moltes companyies. / ARXIU

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A FRANCISCO LUCAS, DIRECTOR DE RRHH D’ABERTIS

Quanta gent treballa a Abertis? En el grup Abertis treballem 12000 per-sones.

Més dones , que homes?Encara estem en un entorn amb dominància d’enginyers però estem satisfets per tenir més d’un 30% de dones i anem pujant.

Com es viuen els recursos humans en una entitat tan complexa? Amb passió, proximitat, transparència i el fer de tenir les portes obertes no només de la raó i del resultat, sinó del cor, produeix una gran transformació en les persones i genere projectes molt il·lusionants.

Al final què pesa més, la infraestructura o les persones?Totes dues són molt importants i neces-sàries. En el nostre cas, les infraestruc-tures estan al servei de les persones: per a la mobilitat, per a la comunicació. El prestar un servei a l’altre, i fer-ho el millor possible, sempre és un privilegi.

Què feia abans d’entrar a Abertis?Doncs estudiar. Sóc, pels temps que co-rren, un rara avis, ja que la meva acti-vitat professional va començar a Acesa, que va ser l’embrió que posteriorment donaria pas a Abertis.

És possible pensar en un pla de carrera per a la gent que fa un treball teòricament “mecànic”?La feina ben feta i innovar és possible a tots els nivells. Els estàndards de qua-litat moltes vegades no s’acaben com-plint pel petit diferencial d’activitats més rutinàries però no per això freturo-sos de valor. Sempre hi ha capacitat de desenvolupament i de progrés, de millo-res noves i en continuïtat.

Realitzeu algun tipus d’avaluació per competències?

“Deixar les portes obertes del cor genera projectes molt i·lusionants”

Sí és clar. Hem elaborat el nostre propi mapa i ens esforcem per tenir les millors persones, a més dels millors professio-nals, com a part del nostre model de lideratge.

Teniu establerta alguna política d’evaluació per competències?Tant en els convenis col·lectius d’empresa com en els acords i pràcti-ques habituals estan orientats a facilitar la conciliació.

Es pot fer alguna cosa des de RRHH perquè s’entengui la vostra feina com un servei als altres?És un serveu als altres. Som el partnerestratègic del negoci, si no fos així, no tindria ningun sentit la nostra funció. El negoci el fan les persones, les seves capacitats, les seves competències, la seva visió. Per aquest motiu és precís desenvolupar-les, entrenar-les i donar-lis eines d’autoconeixement per a que esti-guin en la millor situació per abordar les situacions quotidianes. Només així es genera el millor producte i es dóna el millor servei.

La millor experiència que has viscut en aquesta empresa?La integració de dos grans empreses como san Tradia i Retevision, fent el mateix amb èxit i amb models tan diferents.

Què incentiva més als vostres equips humans: salari, flexibilitat o seguretat?L’oportunitat de participar en projectes motivadors, de reptes i ser una peça clau de la companyia.

Quin creu que serà el rol futur dels RRHH?Que s’incorpori com altres tantes fun-cions, que no fa massa temps eren impensables, en les competències inhe-rents a l’exercici del lideratge a qualse-vol nivell, contribuint així a la creació de valor

Algun consell pels qui comencen en RRHH?Que gaudeixin i estimin el que fan.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Per Francisco Lucas, la direcció de RRHH és estratègica i generadora d’interacció interna . / DAVID FERNÁNDEZ

Nascut a Cieza, un lloc segons ell “entranyable de Múrcia” amb un terreny àrid però amb una bona horta, i pare de cinc fills: tres barons i dos dones, Lucas ha passat gairebé la meitat de la seva vida professional sent informàtic, la seva primera for-mació. Va ser més tard quan va realitzar Ciències Empresarials.

La seva principal virtut?Busca sempre alguna cosa més, no conformar-me amb els as-soliments obtinguts, anar més enllà.

I algun defecte? Els meus col·laboradors diuen que sóc extremadament exi-gent.

Té algun hobby?La fotografia.

Què pensa del moment que vi-vim?Vivim un moment de transforma-ció social sense precedents. Hem superposat masses capes d’inte-ressos i hem volgut oblidar-nos de la nostra essència, de la perso-na. El futur s’escriu amb models ètics i de valors que desenvolupin a la persona i no amb enginyeries i/o polítiques de curt plaç. Crec que el ser humà té una gran capa-citat de reacció i d’aprendre dels errors.

El seu somni encara no realitzat?Tenir la oportunitat de partici-par en projectes integradors de cultures i formes de fer dispars i valuoses. Orientar-les en una visió comú, només així es gene-ra una energia incontenible.

El pitjor que li ha passat a la vida?L’avorriment de situacions que es produeixen en la teva vida, perquè no t’ensenyen res, per-què són interessades o perquè manquen de visions creatives.

ABR és membre fundador de BYS (Asociación Española de Empresas de Búsqueda y Selección de Personal), integrada a ECSSA (European Confederation of Search and Selection Associations)

ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABR ABRABR

ABR és una empresa especialitzada en serveis de:

“Que cadascú s’exerciti en l’art que domina”(Ciceró, Tusculanes 1, 18,41)

www.abr.es

• Recerca i selecció de professionals i directius.• Avaluació psicològica i competencial.• Consultoria en RRHH.

Balmes 26 3er 1a - 08007 BarcelonaTel.: 93 412 33 99

48 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

molt diferent. Segons l’Estudi Anual Catenon de Satisfacció Laboral i Qualitat de Vida 2009, l’índex de satisfacció ha baixat del 3,6 al 3,3 en una escala sobre 5. Aquest fet és un reflex que en la situació econòmica present, el clima laboral es fa més hostil i inestable. “Sense que sapiguem amb seguretat el motiu, pensem que això reflecteix el neguit dels professionals davant els acomiadaments dels seus companys i la seva desmotivació per haver de suportar una major càrrega de treball”, opina Cristina Vilanova, directora de Màrqueting de Catenon a Espanya.

INDO

Ricardo Wu, nou director de

Vendes de Lents i Ulleres

H a a s s u m i t l a d i r e c c i ó d’aquesta àrea de negoci, que suposa el 43% de la factura-ció total del grup. Nascut a Madrid fa 43 anys, és llicen-ciat en Administració i Direc-ció d’empreses i MBA per Esade. El nou responsable

de l’estratègia de vendes d’Indo aporta una àmplia experiència comercial desenvolupada a empreses com Concord i Grup Jané. Wu és un gran coneixe-dor de la companyia i del sector, ja que entre el 2002 i el 2006 ja va ser director de Vendes d’Ulleres a Indo, responsabilitat que ara amplia assumint la unitat de lents.

CAIXA PENEDÈS

Enric Venancio, director del

Grup Immobiliari Venancio, de 48 anys, és un reconegut directiu del sec-tor financer i immobiliari. Ha ocupat a la seva carrera, entre d’altres càrrecs, la Direcció Financera d’Abertis Infraes-tructuras i la Direcció General de Renta Corporación. Amb

aquesta incorporació es dóna un pas més en la reor-ganització de la divisió immobiliària de Caixa Pene-dès, amb la voluntat de reforçar la seva estructura organitzativa i l’equip de gestió. Les principals acti-vitats d’aquest grup, a curt i mig termini, seran el desenvolupament de sòl i promocions en curs, així com el lloguer i la venda d’immobles.

THALES

Jesús Sánchez Bargos,

director general a Espanya

La direcció general de la Divi-sió de Solucions de Seguretat i Serveis de Thales Espanya, divisió més important de la companyia i que representa el 75% de la seva facturació, passa a estar dirigida per Jesús Sán-chez. És enginyer superior per

la Universitat Pontificia de Comillas. Va començar la seva trajectòria professional el 1987 treballant per EPTISA. Després, el 1990 va fitxar per SEL i, pos-teriorment, el 2005 va assumir el càrrec de director general de la Comissió d’Automització del Transport d’Alcatel Espanya. Treballa a Thales des del 2007.

L’OCUPACIÓ ES RECUPERARÀ EN CINC ANYS DESPRÉS DE LA MILLORA DE L’ECONOMIA

La recuperació del mercat de treball trigarà de quatre a cinc anys després de la millora de l’economia mundial, segons l’Organització Internacional del Treball. Segons els seus càlculs, la desocupació mundial serà d’entre el 6,7% i el 7,1% a finals del 2009, enfront del 6% registrat l’any passat. La recuperació de l’ocupació trigarà de quatre a cinc anys una vegada l’economia mundial comenci a mostrar clars senyals de millora, segons va afirmar un expert de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest càlcul té en compte “experiències anteriors” de crisis internacionals i per aquesta raó “defensem que el procés de recuperació sigui intensiu en generació d’ocupació”, va explicar l’assessor de l’Oficina del Director General de l’OIT, Michael Henriques.

ES PRESENTA EL PRIMER MÀSTER EUROPEU EN CONSUM PER FORMAR CONSUMER MANAGERSL’Agència Catalana del Consum i l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3-UB presenten el primer Màster Europeu en Consum. Aquest curs respon a les polítiques de la Comissió Europea dirigides a professionalitzar les relacions entre les empreses i els seus clients i garantir els mateixos drets dels consumidors a tot Europa. Amb aquest màster es crea un nou professional, el consumer manager, que s’especialitzarà en gestionar eficaçment les relacions entre les empreses i els seus clients. El curs, de modalitat presencial, que està finançat per la Comissió Europea, té una durada de 900 hores i es començarà a impartir a l’octubre de 2009.

ELS PROFESSIONALS ES MOSTREN MÉS DISPOSATS A EMIGRAR DEGUT A LA CRISI

Amb la crisi augmenta exponencialment el nombre de treballadors disposats a anar-se’n a l’estranger per menys diners que abans. D’altra banda, si l’any 2008 més del 60% dels professionals es mostrava satisfet amb el seu lloc de treball, aquest any la situació és

BREUS FORMACIÓ I RECURSOS HUMANS

LES XARXES SOCIALS ES POSICIONEN COM UN APARADOR QUE FACILITA LES RELACIONS LABORALSEl Grup Michael Page, dedicat a la selecció de personal, considera que “el creixement de les xarxes socials facilita les relacions laborals” ja que funcionen com “un aparador a gran escala” en què els candidats “es venen, s’expressen i mostren valors afegits a l’empresa que busca professionals d’un perfil determinat”. El principal avantatge de les xarxes socials per a l’empresa és que “s’han convertit en bases de dades de candidats potencials” que permeten l’accés a un “espectre molt ampli de professionals de diversos països i sectors”. A més, Michael Page destaca que acostumen a oferir “dades molt actualitzades” i ofereixen “bons” motors de recerca (per sector, empresa o paraules clau). A més ressalten que, en general, es tracta d’un sistema gratuït.

BRUSSEL•LES, PREOCUPADA PEL “RETARD” EN L’APLICACIÓ DEL PLA BOLONYA A ESPANYA

Brussel·les ha expressat certs recels sobre el ritme d’implantació a Espanya de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), així com sobre la manera com el Pla Bolonya s’ha explicat a la ciutadania, cosa que s’ha traduït en una considerable contestació per part de bona part de la comunitat educativa. Malgrat que l’exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, fa unes setmanes, quan encara ostentava el càrrec, va assegurar que la convergència del sistema universitari espanyol “va a bon ritme”, el comissari europeu d’Educació, Jan Figel, ha contradit aquest optimisme i ha indicat que hi ha “certa preocupació” pel “retard” amb què s’estan introduint les reformes a Espanya.

AUGMENTEN UN 24% LES INSCRIPCIONS A PROVÉS D’ACCÉS A FP, ARTS PLÀSTIQUES I ESPORTS A CATALUNYALa Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha informat que les inscripcions a les proves d’accés a la Formació Professional (FP), estudis d’esports, arts plàstiques i disseny han augmentat un 24% respecte a l’any anterior. En total s’han presentat 32.015 sol·licituds enfront de les 25.721 de 2008. Les inscripcions per accedir als Cicles Formatius de Grau Superior, són les que més han augmentat. Els aspirants a Cicles Formatius de Grau Mitjà realitzaran exàmens corresponents al nivell d’ESO, que consistiran en una prova que inclou exercicis sobre ciències de la naturalesa, llengua castellana, catalana i anglès, i matemàtiques, entre d’altres. A més, els qui vulguin accedir a estudis d’arts plàstiques i disseny i esports hauran de fer una prova específica.

NOMENAMENTS

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

comparar, per exemple, la lle-tra de dues versions, per veure si el que jo recordava és el que posa a la partitura. El que sí m’ha costat ha estat descobrir que jo puc cantar aquestes can-çons de la meva infància, no se m’havia ocorregut que podien ser el meu repertori.

Com va ser aquest descobri-ment? Va ser a Armènia amb cantants de tot el món. Ens van dir que cada persona havia d’acabar l’actuació amb una cançó re-ligiosa del seu país. Jo al prin-cipi vaig pensar que no podia., però em va venir al cap l’ him-ne per excel·lència cristià dels benedictins, que és el Virolai. I és curiós, perquè la vaig re-cordar tota sencera, de dalt a baix, la tenia a la memòria. La vaig cantar a a una sola veu, sense acompanyaments i fins i tot a mi em va emocionar. Em va estremir veure que tenia aquesta memòria tan pura de totes aquestes cançons.

Per què la gent s’enamora de la teva música, perquè forma part de la seva memòria íntima? Sí, jo crec que sí, és una clau.

ENTREVISTA A MARINA ROSSELL, CANTANTEstils de Vida

Marina Rossell, amb més de 30 anys de carrera, es manté molt activa musical i políticament./ CEDIDA

Marina Rossell va des-cobrir que existia un re-pertori integrat a la seva memòria d’infantesa, la més íntima, compartit, alhora amb el col·lectiu i que forma part del patri-moni cultural català. Així va començar a fer seus els clàssics catalans, cançons populars, de la Renaixença, algunes re-ligioses. L’11 de setembre va mostrar el seu art al Palau de la Música i l’ac-tuació va ser tan màgica que es va editar en DVD. Ara, Marina Rossell es troba recorrent el món amb les seves cançons.

BEGOÑA GIMÉNEZ

La de l’11 de setembre, va ser la primera vegada que cantava al Liceu?Ja ho havia fet anteriorment de manera col·lectiva, per exem-ple per celebrar els 1.000 pro-grames de Luís del Olmo, amb la Montserrat Caballé, Serrat, Rocío Jurado... però jo sola sí que era la primera vegada.

D’aquella actuació surt el seu primer disc en directe?És el primer que publico. Ja n’havia gravat en altres ocasi-ons, però sempre hi havia algu-na cosa que no m’agradava i no el publicava. Però aquesta ve-gada, va haver-hi com un àngel de la guarda que va fer que tots els sentits estiguessin reunits i que tot anés perfecte. Ha estat l’ocasió per treure el disc Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Va ser especial?Sí, va ser excepcional. Quan això passa, no es compra amb tot el diner del món. A més aquest disc he tingut la sort que ha estat premiat per l’Aca-dèmia de les Arts i les Ciències de la Música com el millor àl-bum de música tradicional de l’any a Espanya.

D’on sorgeix el seu interès per la música tradicional? Em vaig iniciar ja fa gairebé nou anys, amb el disc Cap el cel per al qual vaig agafar can-çons que connectaven amb la meva infància. Cançons religi-oses com el Virolai o la ‘Prega-ria Verge del Remei’, cançons de la Renaixença i també vaig abordar temes d’altra gent,

com ‘l’Emigrant’. Així he con-tinuat aquests darrers anys fins que he fet els Clàssics Catalansi després també he fet un disc sencer de cançons de Nadal, després un altre monogràfic d’havaneres colonials...

Ha estat tota una tasca de recuperació... No és tant de recuperació com de gravar la meva pròpia me-mòria musical. He anat recor-dant i buscant les lletres d’allò que jo cantava a les carame-lles, quan era petita, o quan cantava els Pastorets musicals al Vendrell, o quan cantava a la coral... He recuperat tot aquellpatrimoni meu personal però que és col·lectiu també a la ve-gada.

Li ha costat molt trobar i triar les cançons? No, algunes coses les he anat a buscar a la biblioteca per

Són els seus discos una manera de transmetre la música tradicional perquè no es perdi? Jo sento que sí, molta gent m’ho comenta. ‘La mare de Déu quan era xiqueta’ que és una cançó de bressol maquís-sima, molta gent m’ha dit que se la canta als seus nadons. Xavier Grasset, que té dos bes-sons, em va explicar que és una cançó que ell coneixia i que l’havia pogut recuperar en sentir el meu disc.

Hi ha una certa nostàlgia dar-rere d’aquestes cançons? No, no és nostàlgia, és més aviat una emoció molt viva. Recordo quan era petita i ana-va a la vinya amb el meu pare i els meus germans i després tornàvem a casa amb tot el carro ple d’albergínies, de to-màquets, enciams, escaroles... imagina’t, era un poble de pa-gès, el Gornal. I nosaltres aju-dàvem a descarregar i la mare feia l’escalivada... Tot això em ve al cap i tinc la sensació que vaig arribar al Liceu amb un carro tot ple d’aquestes can-çons de la meva infància i les vaig descarregar allà mateix al damunt de l’escenari per tor-nar-les a fer caminar.

Vosté sempre s’ha implicat políticament. Continua sent així? Això forma part de la meva vida i per a mi és un goig fer-ho perquè sempre acabo re-bent molt més del que dono. Per a mi sempre ha estat molt

enriquidor, és com si fes un màster en ajuda humanitària, aprens moltíssim.

Acaba d’estar a Guatemala, què hi feia?He cantat per a les dones in-dígenes, també contra la vio-lència de gènere i per a dones guanyadores de premis No-bel.

També està en un grup de dones artistes?Sí, però abans d’estar en aquesta plataforma, que és for-ça recent, sempre m’he impli-cat allà on he considerat just. Per exemple a l’Irak.

Aquestes experiències li ser-veixen també d’inspiració per a les seves cançons?Quan vaig estar cantant a Ciudad Juarez, on es produeix aquesta cosa espantosa que és el feminicidi, doncs allà va néixer una havanera que vaig escriure –‘Ruta de estrellas’–, i que canto amb Paco Ibáñez.

Creu que tots els artistes haurien d’aprofitar la seva faceta pública per ajudar a certes causes?No, jo crec que això és una qüestió molt íntima. A mi m’en-canta. Torno diferent de cada viatge i em dóna vida, pers-pectiva, noves visions, acon-segueixo veure coses que mai veuria si anés a aquests països com a turista. Però cada per-sona sap el que ha de fer.

“L’11 de setembre al Palau hi va

haver un àngel de la guarda”

“Em vaig emocionar la primera vegada que vaig cantar el Virolai a una sola veu”

50 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

CRISTINA S.

El Museu d’Història de Catalunya, conjuntament amb el Museu Nacio-nal d’Hongria a Budapest, han orga-nitzat l’exposició “Princeses de Terres llunyanes. Catalunya i Hon-gria a l’edat mitjana”. Les dues cultu-res, tot i la distància geogràfica, han estat unides des de l’edat mitjana amb motiu d’estratègies matrimo-nials entre el casal d’Aragó i la casa d’Arpad. A través d’aquesta mostra, el visitant coneixerà la història de quatre princeses, les quals van ser educades des del seu naixement per l’hora del casament. En aque-lla època les princeses es casaven entre els 16 i els 19 anys i anaven a viure molt lluny del seu lloc de naixement, a indrets amb cultu-res molt diferents. Els matrimonis reials van ser 4 i van tenir lloc entre el segle XII i principis del segle XVI. Catalunya i Hongria, a la primera meitat del segle X, eren un conjunt de comtats carolingis que estaven a la perifèria de l’imperi creat per Carlemany. Bastien la seva iden-titat en àrees de contacte entre la nova societat franco-germànica, el món dels nòmades de les estepes i el món de l’Islam Mediterrani. Els dos pobles van entrar en contacte per primera vegada l’any 942 quan els hongaresos van saquejar els comtats carolingis per arribar a la ciutat de Lleida, territori on van ser derrotats per l’acció de l’exèrcit musulmà.

4 reinesL’Església tenia un paper molt important a l’hora de fer efectius els matrimonis entre un i altre poble on, per descomptat, hi havia inte-ressos polítics i religiosos. Cons-tança d’Aragó es va casar el 1196 amb Enric d’Hongria i van formar un matrimoni de 8 anys. Havien tingut un fill, Ladislau, el qual va morir inesperadament. Constança

va casar-se en segones núpcies amb Frederic II de Sicília, esdevenint emperadriu del Sacre Imperi. Vio-lant d’Hongria, la segona reina, es va convertir en l’esposa de Jaume I perquè aquest volia beneficiar-se a nivell polític del fet d’emparentar amb la dinastia europea. La reina Violant va exercir com a mitjancera en afers diplomàtics i en la pau en els problemes feudals i va donar una descendència de 10 fills i filles. Beatriu d’Aragó, tercera reina, va tenir una important influència política i se la va conèixer com la reina mecenes. Després de la mort del seu marit i del fet de no haver tingut descendència va acabar desencadenant la seva tornada a Nàpols l’any 1951. Finalment, Maria d’Habsburg, coneguda com la reina vídua, va perdre el seu marit Lluís de Jagellons a la batalla de Mohács. A partir d’aquell moment Cata-lunya i Hongria van veure desapa-rèixer les seves monarquies gairebé alhora. Les seves relacions es van basar des d’aleshores en la lògica imperial.

Peces de gran valorL’exposició “Princeses de terres llunyanes” agrupa un valuós con-junt de més de 200 peces provinents de museus i col·leccions d’Europa i els Estats Units. En destaca, d’una

banda, el retrat de Jaume I, el tresor de Santa Isabel de Portugal, part del conjunt funerari de Constança d’Aragó, una selecció de la Biblio-teca de la Reina Beatriu i el seu germà Joan d’Aragó i una impor-tant mostra d’objectes sobre els orígens del poble magiar provinent del Museu Nacional d’Hongria.

CULTURACITA CRÍTICA: “La raó sempre ha existit però no sempre d’una manera raonable.” Karl Marx, filòsof i economista alemany.

Princeses catalanes i hongareses a l’Edat MitjanaEl Museu d’Història de Catalunya mostra l’exposició “Prince-ses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana.” la qual es pot visitar des del 7 de maig i fins el 2 d’agost. Es tracta d’una exposició itinerant que a partir del 4 de setembre es traslladarà al Museu Nacional d’Hongria, a Budapest.

Antonio Vega (1957-2009), cantantEl music Antonio Vega ha mort recentment a l’edat de 51 anys a causa d’un càncer de pulmó. Havia hagut d’estar ingressat uns dies abans a causa d’una pneu-mònia aguda a l’hospital Puerta de Hierro de Madrid.Fins el darrer moment Vega havia estat treballant en un disc en directe que tenia previst de presentar en petits concerts a diversos teatres on, a més, havia de presentar dues cançons noves. Antonio Vega va fundar juntament amb el seu cosí Nacho Garcia Vega el fa-mós grup “Nacha Pop”. L’any 1980 van treure al mercat un disc homònim on es podia trobar la popular cançó “La chica de ayer”, un clàssic de la història més recent de la música feta a l’Estat espanyol. El grup va tenir 9 anys d’èxits però amb poques vendes. El grup es va dissoldre després de 7 àlbums publicats a causa de l’esgotament del grup i dels problemes amb les dro-gues d’Antonio Vega. La seva capella ardent es va instal·lar a la seu de Ma-drid de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) on familiars, seguidors, amics i companys de professió van donar-li l’últim adéu.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

Exposició “Quinquis dels 80.”Mirada enrere sobre el cinema ‘quinqui’ que va tenir molt èxit entre el 1978 i el 1985. A més, l’exposició vol ser un reflex de la societat de l’època. Al CCCB, del 25/05 al 6/09.

Teatre “La casa dels cors trencats” Es tracta d’una de les grans obres de Bernard Shaw on aristòcrates, pretendents i dones desafien la hipo-cresia moral i les convencions socials de l’època.Fins el 21 de juny, a la Sala Gran del TNC.

Concert d’U2L’exitosa banda irlandesa U2 inicia la seva nova gira europea a Barcelona per presentar el seu darrer treball “No line on the horizon”.Al Camp Nou, el 30 de juny.

Teatre “La ruta blava”Adaptació del quadern de viatges “La ruta blava: vi-atge als Mars del Sud”, de Josep Maria de Segarra, dirigit per Josep Galindo.Al teatre Romea, del 26 de juny al 2 d’agost.

Concert “Simfònics al Palau. Schubert”La Orquestra simfònica del Vallès, amb Isabel Rey com a soprano i David Giménez Carreras, els quals interpretaran temes de Schubert.Al Palau de la Música Catalana, el 6 de juny.

Exposició “Això és la guerra!”Mostra de 150 fotografies fetes per Robert Capa en la seva etapa com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40 arreu del món.Al MNAC, del 7/07 al 27/09.

JUN

Y

Foto: Cedida pel Museu d’Història de Catalunya (MHC).

Carlos Castilla del Pino (1922-2009), prestigiós psiquiatraA l’edat de 86 anys, Carlos Castilla del Pino ens ha deixat després de no poder superar el càncer que pa-tia. El prestigiós psiquiatra i acadèmic de la llengua, natural de Cadis, va publicar nombrosos assajos i investigacions sobre neuropsiquiatria i també dues novel·les. Va ser un impulsor de les investigacio-ns sobre la depressió, la incomunicació humana i també de la importància de la humanització en el tractament del malalt mental. Va estudiar Medici-na a Madrid i va desenvolupar bona part de la seva carrera a Còrdova. Entre 1949 i 1987 va ser cap dels serveis provincials de Psiquiatria i Higiene Mental precisament en aquesta ciutat. En els anys del fran-quisme se’l coneixia com el “psiquiatra vermell” per haver estat al capdavant d’un moviment a l’Estat es-panyol en defensa d’un tractament més humà dels pacients amb malalties mentals. Per motius polítics va tenir dificultats perquè se li donés la Càtedra de Psiquiatria i va haver d’esperar que la Facultat de Medicina de Còrdova li concedís una Càtedra extraordinària. D’altra banda, Castilla del Pino va ser candidat 4 vegades al Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials; era Doctor Honoris Causa per diverses universitats espanyoles i de l’estranger; i va rebre Medalla d’or del Cercle de Belles Arts de Madrid, entre moltes altres distincions.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Només aquell que construeix el futur té el dret a jutjar el passat.” Friedrich Nietzsche, filòsof alemany.

VENDER EN CHINAAutor: Lluís Arasanz – Yongtao GuEditorial: Viena EdicionesPàgines: 156Aquest llibre vol presentar-se davant dels lectors com l’eina necessària informativa i estratè-gicament per tal que els empresa-ris occidentals es decideixin a fer negocis a la Xina i preparin correc-tament els seus plans de venda abans d’anar-hi amb el catàleg de productes. Els autors expliquen les claus del mercat xinès i com és el consumidor en aquell país per tal d’aconseguir amb èxit la inserció dels seus productes dins el mercat del gegant asiàtic. Ara-sanz és llicenciat en Dret i Màster en Direcció de Màrqueting i des de Dextal Internacional desenvolupa projectes d’implantació comercial d’empreses europees a la Xina. Gu és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Màster en Logística i Comerç Internacional.

PLAN DE NEGOCIO. CÓMO DISEÑARLOE IMPLEMENTARLOAutor: W. Settinius, D.R. Wood Jr., J.L.Doyle, J.L. Colley Jr. Editorial: Profit EditorialPàgines: 160Aquest llibre ofereix 24 passes als seus lectors per formular i implan-tar una estratègia correcta als seus negocis. La clau de l’èxit no és altra que tenir una bona estra-tègia i actualitzar-la regularment i, per fer-ho bé, cal utilitzar la raó i la intuïció per analitzar totes les dades disponibles i obtenir al final una única interpretació de les opor-tunitats que hi ha. “Plan de nego-cio” explica què cal fer per anar sempre un pas endavant respecte de la competència i aconseguir el manteniment del lideratge a llarg termini. A través d’aquesta guia pràctica els autors volen fer enten-dre que el procés de planificació i execució és un cicle en constant moviment i que mai acaba.

ENSAYOS SOBRE LA RSEAUTOR: J. Trigo, J. Artells, J. Fernán-dez, M. Pizarro, Isabel, V.Editorial: Foment del Treball NacionalPàgines: 176Les empreses creen valor, que és d’on surten els beneficis, els sous, els interessos i els lloguers. Però les empreses també fan accions de cara al benefici de la societat.

“Ensayos sobre la RSE” forma part d’un material que s’elabora per arribar a un públic ben ampli amb l’objectiu de potenciar les tasques de responsabilitat social empresarial. Aquesta respon-sabilitat s’exerceix amb clients, proveïdors i competidors però també de cara endins amb els treballadors, propietaris i accio-nistes. Les accions es fan per donar suport als treballadors però també de cara a temes com l’educació, la sanitat o accions per ajudar als països subdesen-volupats.

Àgora, a les 22h, al 33Espai setmanal de debat sobre temes d’interès general.

Catalunya ves-pre, a les 19h, a Cata-lunya InformacióRepàs de l’actualitat del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

60 minuts, a les 22.30h, al 33Programa setmanal que ofereix reportatges d’actualitat.

Economia i em-presa, a Catalunya Informació, a les 21.30hActualitat econòmica.

DIMARTS

Valor afegit, a les 22.30h, al 33Programa d’anàlisi dirigit i presentat per Albert Closas.

Minoria Absolu-ta, a les 12h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

Àrea, a les 20.15h, a Onda RamblaAnàlisi financera i tam-bé de tots els temes d’interès social.

DIJOUS

Economía a fondo, a CNN+ a les 18.30hM. Sanz i E. Ontiveros analitzen l’economia.

Hora 25, de 20h a 24h a la SERRepàs dels temes d’actualitat amb Àngels Barceló.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre l’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Mont-serrat Domínguez.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.45h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Eduard Sanjuán.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de ma-nera ininterrompuda, al canal de notícies de Te-levisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: C. SAN JOSÉ

La darrera edició d’Eurovisió, la número 54, també ha generat polèmica. La representant d’enguany, Soraya Arnelas, va quedar en penúltima posició (24a). La seva actuació va ser la última i alguns ja pronosticaven que aquesta circumstància no seria massa favorable. Aquesta edició, marcada per no voler cap ‘friki’ com a representant de cap país va centrar les mirades en el jove representant de Noruega, el qual va acabar guanyant el certamen. Se-gons les enquestes, el jove cantant i violinista Alexander Rybak era un ferm candidat a obtenir el Micròfon de Vi-dre en les setmanes prèvies. A l’edició anterior, Rodolfo Chikilicuatre va obtenir la 16a posició, qui ho havia de dir, millor que la de la representant actual. A més, el sistema de votacions era nou: es recuperava el paper del jurat, la votació del qual anava a mitges amb la del públic. Són d’estranyar les sorpreses relatives a aquest ‘concurs’ en els temps que corren... Veurem què passa l’any vinent.D’altra banda, volem destacar el nou programa que ha estrenat TV3 per triar l’indret més bonic de Catalunya. En un nova versió del què va ser “Catalunya des de l’aire” ara són tota una sèrie de persones conegudes pel públic català les que mostren a l’audiència quin és el seu racó preferit del país. Els telespectadors poden enviar les se-ves fotografies per promoure l’elecció del lloc que més els agrada. Un contingut nou i interessant que de ben segur agradarà a tots els públics. La presentadora és la Raquel Sans, conductora del TN Nit, la qual enceta una nova eta-pa a bada dels informatius i dels continguts polítics. No podem acabar aquesta columna sense fer referència a la polèmica generada pel docu-reality de la cadena Cu-atro “Perdidos en la tribu”. Tres famílies han de conviure durant 3 setmanes, cadascuna amb una comunitat indí-gena. Les famílies s’han d’adaptar a les seves costums i la seva manera de viure sense tenir cap comoditat de les que tindrien habitualment a casa seva. La Fundació CEAR és una ONG que ha volgut denunciar, segons manifesta, el dany ocasionat al projecte que està desenvolupant a Namíbia amb la població indígena ‘san’. Segons la Fun-dació, es lamenta que “es posi en ridícul una de les cultu-res més antigues del planeta.” El programa està tenint un gran èxit d’audiència amb més de 2.420.000 espectadors, xifra que representa un 13,2% de quota de pantalla. Des de la cadena Cuatro s’ha comunicat que no hi ha constàn-cia de cap queixa per part de ningú, que compten amb “el permís de les autoritats i governs locals” i que els pobles d’acollida de les famílies “han estat recompensats.”

Certàmens, paisatges i tribus

52 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ESTILS DE VIDA / El gourmet

BEGOÑA GIMÉNEZ

Un restaurant és com una casa, sempre cal alguna reforma. A l’Hispania, primer va ser la cuina, ja fa uns anys i les seves tripes, tot allò que el fa funcionar. Però ja feia temps que rondava pel cap de les germanes Reixach, Lolita i Paquita, mestresses d’aquest niu de la gastronomia cata-lana, un canvi a l’exterior, a la sala que trepitgen i sobretot gaudeixen els seus clients.“Renovar-se o morir” es van dir i així han obert un nou saló, magnífic, lluminós amb grans finestrals des d’on es veuen els pins i la mar medi-terrània. Compta amb una ornamentació sense grans reclams, eminentment funcio-nal amb detalls que fan molt més còmoda l’estada, com el moblet al costat de les taules perquè el client deixi a prop seu les seves pertinences o la tauleta auxiliar que ajuda els cambrers a fer més eficient la seva tasca. En fi, una decora-ció senzilla, més aviat tradi-cional en total consonància amb la manera de ser i fer de les germanes Reixach, tal qual com la seva cuina, senzi-lla. I és en aquesta senzillesa on persones amb més món recorregut que la majoria de mortals, redescobreix en aquest local el plaer de seure a taula i és aquí on, com diu

la doctora Elena Ochoa, “es troba la sofisticació de la sen-zillesa”: potser en un bon plat de petits i dolços pèsols del Maresme, bullits subtilment i ofegats a la paella amb boti-farra negra. Tot un aliment per l’esperit i el paladar.

Han passat uns 57 anys des que aquestes dues germanes van agafar les regnes d’un establiment de carretera on els seus pares oferien dinars a preu molt assequible, en una època en què encara existien les cartilles de racio-nament. No és que tinguessin pretensions de fer-se famo-ses ni de ser un restaurant que fins i tot ha gaudit d’una estrella Michelin. “Primer van entrar els ocells i des-prés vam construir la gàbia”, explica Paquita Reixach. Això només s’aconsegueix amb molta dedicació, bus-cant les millors matèries pri-meres de tota Catalunya. I

mica en mica, i des de fa ja més de 30 anys, el restaurant Hispania és un dels referents de la cuina catalana amb més prestigi i més consolidats. El seu receptari fuig de les flo-ritures, té una bona factura i uns acabats exquisits. Potser els falta una mica d’empenta pel que fa a renovar la carta, només han fet una tímida evo-lució dels plats de tota la vida. Però és que precisament les germanes Reixach no volen canviar perquè creuen que així són fidels a la seva clien-tela igual que ella ho és amb el restaurant: “Nosaltres no tenim clients, tenim amors”, diuen orgulloses. I no deu ser mentida, quan gasten una mitja de 20 kg de pèsols al dia o durant el temps que està de temporada, poden emprar més de 1.500 Kg de carxofes,

que preparen deliciosament amb sípia. És sens dubte un lloc clàs-sic on t’assegures un bon menjar amb la cuina de tota la vida. On et reben amb un platet de macarrons a taula i disposen d’una xar-cuteria regional immillo-rable. El servei de taula és molt professional i amable, dues característiques que no sempre van de la mà. La carta de vins, de tan extensa pot marejar, però amb una mica de consell, segur que cada comensal acaba trobant l’acompanyament líquid més adient.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià.Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant Celoni Tel. 938 672 851

CAN JUBANYAl capdavant de la seva cuina hi tro-bem el xef mediàtic Nando Jubany.Ctra. de Sant Hilari - CalldetenesTel. 93 889 10 23

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’

Amb més de mig segle de dedicació i amor per la cuina, les ger-manes Reixach, mes-tresses de l’Hispania renoven el restaurant però es mantenen fi-dels a les seves arrels, a la cuina de la mare, a la de tota la vida.

RESTAURANT HISPANIA

Es gasten de mitjana uns 20 kg de pèsols al dia ja que és una de les especialitatsde la casa

El nou saló de l’Hispania va ser inaugurat fa mig any. / CEDIDA

EL TAST

Brut Rosé Juvé y Camps ha estat elaborat a partir del “most flor”, amb una lleugera mace-ració del raïm 100% Pinot Noir. Els nombrosos cordons que formen les seves múltiples i minúscules bombolles generen una efer-vescència vertaderament espectacular. Elcolor blanc de la seva corona, abundant i persistent, contrasta amb el seu fons rosat fent encara més patent la seva magnífica escuma. El seu aroma és delicat i intens. Amb notes de cireres i maduixes, envoltades de matisos de mel, de pa torrat i records florals. Paladar exuberant. L’efervescència en assaborir-lo és intensa i cremosa. Temperatura de servei: 7-8 ºC.

Brut Rosé Juvé y Camps

“La sofisticació de la senzillesa”

Restaurant HispaniaCarretera Real, 54 Arenys de Mar - Caldetes Telèfons 93 791 04 57 i 93 791 03 06

JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL Viatges / ESTILS DE VIDA 53

La terra del comte Arnau

Dos comtes han marcat la història d’aquesta vila. Un, Guifré el Pelós, va fer construir el monestir que li va donar origen. Uns fets escaiguts al cenobi inspirarien la llegenda protagonitzada per l’al-tre, el Comte Arnau.

SANT JOAN DE LES ABADESSES

J. M. PUJALS

L’any 885, Guifré el Pelós, el comte que va independitzar els territoris catalans, va deci-dir fundar un monestir femení per a repoblar les terres que anava conquerint als àrabs, i que en fos l’abadessa la seva filla Emma, que llavors tenia cinc anys. El conjunt es va inaugurar el 887 amb el nom de Sant Joan de Ripoll, però des del segle XI se’l coneix com Sant Joan de les Abades-ses, tot i que la major part de la seva història va estar ocupat per homes. Així es digué tam-bé la vila que va néixer al seu voltant, que avui té 3.600 habi-tants.Malgrat que no es va poder posar al front de la comunitat religiosa fins al 898, la gestió de l’Emma seria llarga i pro-fitosa: va durar fins el 942, i en aquests anys el monestir va incrementar notablement el seu prestigi i les seves pos-sessions. Es van crear noves parròquies i es va colonitzar

bona part del Berguedà i el Vallès. Però la comunitat va ser dissolta l’any 1017 pel Papa després que les monges fossin acusades de conductes immo-rals pel comte de Besalú, que n’ambicionava les terres i va aconseguir que li fossin adju-dicades.Aquest fosc episodi donà origen a la llegenda del Comte Arnau, que relata que aquest noble de ficció, despòtic i cruel amb els seus vassalls, es va enamorar de l’abadessa i que, amb l’ajut del diable, usava els túnels d’una mina per a anar a visitar-la per les nits, arribant fins i tot a raptar-la un bon dia. Per aquest i molts altres pecats, quan va morir va ser condemnat a muntar eterna-ment sobre un cavall de flames seguit per una colla de gossos infernals. La vila rememora cada any aquesta llegenda amb un Cicle del Comte Arnau que se celebra a finals de juliol i primers d’agost. Durant tres setmanes es fan representa-

cions de la mateixa al claus-tre del cenobi i hi ha també música, òpera, danses, circ, tallers medievals...La fesomia de l’edifici del monestir que ens ha arribat és del segle XII i té una forta influència occitana. Al segle següent es va aixecar a la seva vora la que avui coneixem com Vila Vella, amb la seva perfecta quadrícula de carrers, la plaça Major i altres edificis dels que avui només en queden alguna finestra gòtica o alguna porta-lada. D’aquesta època (1251) és l’obra d’art més valuosa que conserva, el Santíssim Misteri, grup escultòric de set figures a mig camí entre el romànic i el gòtic que reprodueix el dava-llament de Jesús de la creu. Al seu costat es troba el Palau de l’Abadia, residèn-cia dels abats construïda entre els segles XII i XV i que actualment acull l’Oficina de Turisme. Al davant, a la plaça de l’abadessa Emma, hi ha una font monumental regalada

vora el Torrent d’Arçamala. El seu ordenat disseny urbanístic, similar al de les ciutats roma-nes, fou una novetat a l’època: no se sembla gens al dels altres pobles medievals, de carrerons estrets i tortuosos. L’esvelt Pont Vell, d’estil gòtic, permet creuar el riu Ter per anar al barri de l’Estació. Es va construir després que un pont romànic anterior quedés molt malmès a causa del terra-trèmol que va patir la zona el 1428. Però les seves penalitats no van acabar aquí: va ser dina-mitat durant la Guerra Civil de 1936-39, i fins el 1976 no es va reconstruir exactament tal com era, amb l’arcada gòtica més gran de la península. Sant Joan de les Abadesses té estació, però ja no té tren. La via que la unia a Ripoll, inau-gurada el 1880, va quedar en desús justament un segle més tard degut al tancament de les mines d’Ogassa, on s’embar-cava el carbó en el ferrocarril. El tram, de 12 km, s’ha recon-vertir en la Ruta del Ferro, una via verda per a fer en bicicleta o a peu que permet gaudir dels paisatges de la Vall del Ter.

per Mèxic perquè al poble va néixer Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l’himne d’aquell país. A l’altra banda del palau hi ha la capella de Sant Miquel de la Infermeria (s. XII). A un pas està la plaça Major, on s’hi va fer el mercat setmanal durant centúries, des que ho va autoritzar Jaume I al segle XIII. Està envoltada per porxos amb columnes gòti-ques. Cada segon diumenge de setembre per la tarda, coin-cidint amb la festa major (i també el dilluns següent per la nit) s’hi representa el Ball dels Pabordes, una de les més arrelades tradicions locals, que malgrat tenir origen religiós es va fer tant profà que es va pro-hibir que es fes dins l’església.Aquí comença la Vila Vella, que estava protegida per una mura-lla amb 24 torres i 6 portals de la qual en queden alguns frag-ments al passeig del Comte Guifré o a l’Era d’en Serralta,

La fesomia de l’edifici del monestir que ens ha arribat és del segle XII i té una forta influència occitana.

El Pont Vell, d’estil gòtic, ha experimentat diverses remodelacions. / JOSEP CANO

Retribución FlexibleCómo incrementar la Compensación sin costes salariales

902.450.540 info@compensach.com

54 MÓN EMPRESARIAL JUNY 2009ESTILS DE VIDA / Esports

ESPORT I EMPRESA

NATÀLIA PASTOR

S’ha arribat a veure l’equip a segona divisió?Matemàticament no hem estat a baix. Però era pos-sible, havíem de lluitar fins a l’últim moment. Sí que és cert que després del partit amb l’Osasuna, que vam per-dre al minut 93, l’equip va tocar fons, tot i que va saber sortir endavant i aquí estem.

S’ha fet l’equip més fort en tocar fons?Tots els partits posteriors a la trobada amb l’Osasuna ho demostren. La remontada va venir a partir d’allà i l’equip ha agafat aire i s’ha fet gran.

Què ha canviat al vestidoramb l’arribada de Pochettino?Crec que l’aspecte psicològic ha sigut un dels factors més importants que han fet pos-sible el canvi. Pochettino ha aixecat a tots els jugadors, tant als que jugaven com els que no. Ha ajudat a que cada jugador sigui important. És l’artífex de la remuntada.

Quin ha sigut el pes de l’afi-ció en aquest canvi?Si per una banda Pochettino

Javi Chica durant un entrenament a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besòs. / FOTO: DAVID FERNÀNDEZ

Javi Chica és un dels pocs defenses que pot presumir d’haver neutralitzat un crack com Leo Messi. Ara, la lliga s’acaba però aquest estudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport encara un mes de juny amb dos reptes clau per al seu futur: la renovació amb el seu club de totala vida i els exàmensde juny.

“A l’Espanyol se li dóna bé

el Barça”

i Di Blasi han treballat molt l’aspecte psicològic, l’afició en cap moment ens ha deixat defallir. Han estat sempre i quan hem caigut han estat allà fent de ‘coixí’. Tenen un paper molt important i quan l’afició critica, és que alguna cosa va malament.

És Messi el marcatge més difícil?La veritat és que Messi sem-pre se m’ha donat bé. De fet,

Joaquín, Silva i Jesús Navas són els jugadors que més m’ha costat marcar.

Quina valoració fas de la teva temporada personal?Personalment ha sigut una temporada bastant difícil. Jo sabia que era el cinquè late-ral, però amb treball, esforç i entrenament he demostrat a l’entrenador que pot comptar amb mi quan vulgui.

En quin moment un noi es planteja dedicar-se professio-nalment al futbol?És una decisió difícil. Pocs jugadors arriben lluny i hi ha molts que es perden pel camí. Jo he jugat amb juga-dors que tenien molta classe i al final, entre unes coses i altres, no arriben. És una decisió que es pren quan veus que vas arribant i estàs jugant a un nivell semi-pro-fessional, que és el que passa aquí amb el juvenil. Hi ha gent que entrena al matí i ha d’estudiar a les tardes.

“Hem d’aprendre a administrar-nos perquè la carrera del futbolista és curta”

Aquest mes finalitzes con-tracte. Després de 14 anys al club, quin és el repte: quedar-se o marxar?Ja no hi ha repte. Els deu-res estan fets. Si l’Espanyol vol renovar-me o no, és una decisió que crec que està presa ja. Jo vull quedar-me i retirar-me aquí. Tinc 24 anys, encara em queda molta car-rera i és difícil, però per què no dir que he jugat tota la vida aquí...

Cap a on et vols encaminar un cop acabi la teva carrera com a jugador professional?Estic estudiant Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Tot just en acabar la lliga començo els exàmens! He seguit estudiant perquè quan acabi amb la meva carrera com a professional vull con-tinuar lligat al futbol, més com a preparador físic que com a entrenador.

Com nota un jugador de futbol la crisi?

La crisi la patim tots. Els meus pares són treballadors, la meva germana, els meus amics. Ells viuen la crisi i jo amb ells. Hem d’apren-dre a administrar-nos per-què la carrera del futbolista és curta i, tot i que es gua-nyen més diners, cal gestio-nar-los. Has de saber on els fiques, de quina manera. Per sort, els meus pares m’han ajudat molt i són els que en saben.

L’Espanyol s’alegra dels tri-omfs del Barça?Jo crec que l’afició de l’Es-panyol no s’alegra dels tri-omfs del Barça... però el que sí és cert és que estan fent un homenatge al futbol amb el seu joc. És un futbol molt bonic i, al cap i a la fi, és fut-bol. Més que alegrar-nos el que hem de fer és centrar-nos en fer la guitza al Barça tot el que poguem quan ens enfrontem. I a l’Espanyol se li dóna bé el Barça i esperem que això segueixi així.

JAVI CHICA, DEFENSA DEL RCD ESPANYOL

Salut / ESTILS DE VIDA 55JUNY 2009 MÓN EMPRESARIAL

“La cirurgia ha de ser l’últim pas, la majoria de vegades una manipulació és suficient”

ENTREVISTA AL DOCTOR FRANCISCO COLELL, ESPECIALISTA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA I MEDICINA MANUAL

BEGOÑA GIMÉNEZ

Què és la medicina ortopè-dica i manual?D’entrada és medicina: hi ha una diagnosi i unes proves complementàries per con-firmar la sospita; hi ha un pronòstic i una orientació terapèutica. A través de l’ex-ploració amb les mans, tocant la pell, els músculs i els ten-dons, se sap o es confirma en quina zona vertebral es troba el patiment. A això se li diu Síndromes de dolors menors d’origen vertebral. Són menors perquè mai hi ha res més greu que els provoqui, com un tumor o una fractura. La diag-nosi es fa amb les mans.

Quines són les malalties que poden abordar?El dolor d’origen vertebral que no depèn d’una patologia major. Un dolor articular, per exemple, o les bursitis, les tendinitis, els nòduls miofas-cials i altres.

Són importants les mesures posturals i ergonòmiques?Ho són, però és difícil canviar certs hàbits. Si em ve a la con-sulta un esportista i li dic que deixi de fer abdominals, això per a ell és una heretgia i no em farà cas. I als llocs de tre-ball passa el mateix. Hi ha una xarnega que es posa en movi-ment quan caminem. Si no ho

fem correctament, de manera equilibrada, fem un gest que ens sobrecarrega. La postura de segut tampoc la fem cor-rectament, però si estiguéssim com s’hauria d’estar, que és com seuen els pilots de Fór-mula 1 o els astronautes, no ens deixarien estar a la feina, no quedaria bé.

S’hauria de contemplar això a la prevenció de riscos labo-rals?Jo penso que sí, perquè un cop establerta una bona postura, després mantenir-la és tan fàcil com fer uns senzills exer-cicis per mantenir la flexibili-tat i l’equilibri ergonòmic.

Quines són les arrels de la medicina manual?James Cyriax, doctor britànic, va agafar totes les patologies osteoarticulars des del punt de vista de l’ortopèdia i les va classificar per un trípode de tractament: massatge, infiltra-ció i manipulació. Posterior-ment Robert Maigne, francès, reumatòleg i quiropràctic, va fer una relació anatòmica i es va adonar que per davant del cos els signes i els símptomes de dolor en realitat tenen el seu origen molt més amunt, a la part posterior. Va veure que els nervis que comencen a les vertebres arriben fins les extremitats.

En què consisteix la manipu-lació?És el moviment articular fins el màxim fisiològic per després, amb un petit impuls, superar aquest màxim. Habitualment se sent un “crack”. Fer una manipulació dorsal és relativa-ment senzill, requereix això sí, molta pràctica. El mecanisme d’investigació, tipus Sherlock Homes, d’anar esbrinant d’on prové un dolor, això ja és més complicat. L’important és escoltar el pacient. La gràcia de la medicina ortopèdica manual és que amb les mans i els dits pots arribar al diagnòstic. Des-prés ve la segona part, que és la manipulació o la infiltració d’aquell punt en concret. La cirurgia ha de ser sempre l’úl-tim pas i evitar-la sempre que sigui possible.

El tractament és lent?Els pacients se sorprenen perquè normalment tot se solu-ciona en una primera sessió i

i amb 10 minuts puc alleugerir el lumbago d’un autònom que paga per dia una furgoneta i no està per agafar baixes, com no li faig una manipulació? Doncs és clar que sí.

Per què la sanitat pública no la reconeix?Jo crec que per desconei-xement. Aquesta disciplina referent al dolor afecta els traumatòlegs, reumatòlegs, neuròlegs, els anestesistes, les clíniques del dolor, etc. però no hi ha consens. El que és essencial és que els metges coneguin que existeix la medi-cina manual. No es tracta que tots els metges sàpiguen fer una tècnica sinó que coneguin que existeix una solució per certs tipus de dolors estranys difícils d’enquadrar. És essen-cial que sàpiguen que hi ha les síndromes doloroses menors que tenen tota una estructura anatòmica i que pot haver-hi algú que les pot localitzar i pot manipular per donar-li solució.

Què fan perquè es reconegui la seva disciplina? Fem seminaris per tota Espa-nya, fins i tot concedint crèdits oficials de formació mèdica continuada, perquè els metges la vagin coneixent. Realment hi ha metges que es queden molt sorpresos. Això no és fer de remeier, té una base cien-tífica i mèdica molt concreta que es pot explicar. Curiosa-ment rebem mails de metges que han assistit als nostres seminaris que ens confirmen que allò que els vam explicar els dóna resultat. Pensa que molts metges no estan acos-tumats a tocar els pacients, a posar-los les mans a sobre i palpar el cos.

Francisco Colell és expert en manipulacions i infiltracions. / D. CALDERÓN

després només es necessita un parell més per acabar d’ajustar.

La medicina manual pot con-siderar-se una medicina natural?Nosaltres el que fem és diagnòs-tic amb les mans, moviments manuals i, amb pena per la indústria farmacèutica, només mediquem en casos molt pun-tuals. En aquest sentit, sí.

La infiltració no és medica-ció?Des de la perspectiva de la medicina manual es considera un estímul, no una medicació perquè es punxa molt poca quantitat. I no és cortisona és clorhidrat, en una barreja de l’u per cent.

Què és el Grup Barcelona de Medicina Ortopèdica i Manual, GBMOIM, del qual vostè és soci fundador?El que fem es reunir-nos cada tres o quatre mesos per com-partir experiències, anar cons-truint la biblioteca que tenim, amb més de 1.200 volums de temes de massatges i medicina manual. Comentem novetats i també clàssics que anem des-cobrint. I tenim el web www.gbmoim.com. També organit-zem anualment unes jornades internacionals per desenvo-lupar mètodes, intercanviar idees, etc.

En el sistema públic de salut, quina és la seva situació?Aquí a Espanya no està regu-lada la medicina ortopèdica manual. En els ambulatoris està prohibida aquesta pràctica.

Però es pot practicar de manera privada i legal?I tant! És que si jo sóc metge i sé que sense risc per al pacient

La medicina manual és una disciplina no reco-neguda oficialment a Espanya però molt es-tesa a la resta del món per la seva capacitat de diagnosticar i guarir només per l’exploració i la manipulació amb les mans sobre el cos del pacient. Des de fa més de 10 anys, el doctor Francisco Colell prova de fer llum sobre aques-ta medicina amb cursos, jornades i llibres. Poc a poc són més els metges i els pacients que en te-nen coneixement.