Maig 2011 n. 135

En un context de crisi com l’actual, la mobilitat laboral s’ha convertit per a moltes persones en una oportunitat laboral. Sis de cada set treballadors espanyols estarien disposats a can-viar de residència per aconseguir una feina. Aquesta dada es desprèn del IV Estudi de Mobilitat Laboral, que l’empresa Randstad elabora periò- dicament. Fins i tot, les dones, més contràries a la mobilitat, es mostren ara més disposades a desplaçar-se. En canvi, l’enquesta reflecteix un des-

cens significatiu en el desig de mobili-tat dels immigrants, que passa del 81% registrat el 2010 al 69% d’aquest any. Els professionals més ‘mòbils’ són els nascuts a Castella i Lleó i Extrema-dura, mentre que els menys partidaris a canviar de comunitat autònoma són els canaris, els catalans i els valenci-ans. D’altra banda, el perfil del pro-fessional ‘mòbil’ respon al d’un home, d’entre 25 i 34 anys, i amb estudis uni-versitaris.

Pàgina 3 >>

Més acceptació de la mobilitat laboral a causa de la crisi

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

Més enllà del nostre paísMoltes escoles de negoci i universitats espanyo-les ofereixen des de fa temps formació on line. Aquesta modalitat d’ensenyament també permet que els professionals puguin formar-se en centres de més enllà de les nostres fronteres. En l’àmbit

internacional existeixen prestigiosos centres que ara es troben al nostre abast. En aquest especial repassem alguns dels MBA on line més recone-guts en l’àmbit internacional.

Pàgina 25 >>

EMprEsa pàg. 3 a 15 >>

El programa emppersona de la Fundació PiMEC ajuda empresaris en crisi. En el seu primer any de funciona-ment un 67% dels empre-saris atesos han trobat una solució a la seva situació.

La patronal catalana Cecot ha fet una proposta als governs central i autonòmic per adaptar la figura de la Mediació de Crèdit, ja exis-tent a França, a la realitat

del nostre país per tal de fer arribar finançament a les pimes.

Dins el marc del Saló Futura va tenir lloc la iV Trobada de Col·legis Professionals, institucions i Fundacions de Catalunya.

Ens apropem a l’experiència empresarial de L’atelier del Perfume, una firma dedi-cada a crear pefums a mida

dels seus clients, que està en plena expansió.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

El Mapa pàg. 16 i 17 >>

Espanya se situa com a novena potència científica mundial. Però, on es pro-dueixen més publicacions científiques?

ECONOMia pàg. 18 a 27 >>

Segons un informe d’amec, el dinamisme dels mercats exteriors impulsa l’exporta-ció. Les empreses preveuen augmentar l’exportació.

Les transaccions del sector financer es disparen a causa, entre altres, de les fusions i les adquisicions.

El catedràtic Joan Tugores repassa els errors polítics i

econòmics a l’hora de pre-venir la crisi que ens afecta mundialment.

EsTils DE ViDa pàg. 29 a 31 >>

Pocs restaurants poden presumir de la llarga i exitosa història del 7 Portes, que tot just acaba de com-plir els seus 175 anys.

Propostes de lectura per a les properes setmanes.

lEs sECCiONs

MBa on line

Sis de cada set espanyols mourien la seva residència per una feina

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial Maig 2011

Després del recent rescat de Portugal, ara fa poc més d’un mes, les especulacions so-bre la possibilitat que Espa-nya pogués ser intervinguda per part de la Unió Europea tornaven a primera línia. I és que els principals indicadors econòmics no ens són gaire favorables. Ara com ara, el futur de l’economia espa-nyola és un interrogant. Per això és millor que deixem de banda el futur –que no pas per això deixa de ser menys important– i ens centrem en el present.

De tots els indicadors eco-nòmics n’hi ha un que és extremadament alarmant i que ningú gosa posar en dubte, perquè és una rea-litat. Es tracta de l’atur. Ja som el país europeu que re-gistra una taxa més elevada

i el propi govern central ha reconegut que per canviar la tendència caldrà esperar com a mínim fins el 2012.

L’elevada taxa d’atur, però, va lligada a un altre aspecte que ens hauria de preocupar fins i tot més: la quantitat de llocs de treball que s’han destruït durant aquests anys de crisi. Un recent estudi de Pimec afirma que a Espanya s’ha destruït 3 vegades més d’ocupació que al Regne Unit, 5 vegades més que a Itàlia i 6 vegades més que a França. Aquesta destrucció ha afectat sobretot el sector privat, ja que el sector públic, fins fa poc, encara ha pogut presumir de crear ocupació, tot i que això probablement canviï tenint en compte les retallades que estan aplicant les administracions.

Els més afectats per la des-trucció de llocs de treball són la població immigrant amb baixa qualificació i els joves. Ara bé, mentre els im-migrants s’adapten a la nova situació, tornant als seus països d’origen o practicant activitats d’economia sub-mergida, els joves ho tenen més difícil, especialment els qui tenen estudis poc quali-ficats. Actualment, quatre de cada deu joves no treballen.

Tot plegat, un escenari pre-ocupant. Cal, per tant, un esforç per part de les admi-nistracions per donar suport a la gent jove amb baixa qualificació, que si bé és cert que pot ser difícil d’ocu-par a curt termini, amb una formació adequada podria ser més fàcil d’inserir en el mercat laboral a mig i llarg termini.

Pel que fa als joves amb es-tudis universitaris, correm el risc de generar-los una frustració personal i profes-sional que els faci emigrar a l’estranger a la recerca de millors oportunitats. És, per tant, imprescindible que no oblidem que aquests joves són els qui haurien de lide-rar l’economia i el país del futur. Sense ells, poca cosa ens quedarà a fer.

eDiTOrial

alerTa per la DeSTrucció De llOcS De Treball

DirecTOri D’eMpreSeSeditorialAdidas.....................................11

Aena........................................13

Áreas.......................................12

Banco.Santander.....................12

Banesto...................................13

Canaletas................................12

Caprabo...................................10

Carrefour.................................11

Cirsa........................................12

El.Corte.Inglés.........................12

Endesa.....................................11

Gamesa...................................12

Inditex.....................................12

Johnson&Johnson..................13

Kone........................................11

L’Ôreal.....................................11

La.Caixa...................................12

LG.Group.................................11

Miquel.y.Costas......................13

MRW.......................................10

Nestlé......................................13

Nissan.....................................13

PC.City.....................................13

Ryanair....................................13

Spanair....................................13

la Tira cÒMica

no oblidem que els joves són els qui haurien de liderar l’economia i el país del futur

medigrup digital s.a.: Director.General:.Joan.Pons..Directora.Editorial:.Àgata.Serra..Dtor..Administració:.Ramon.Thomas..Dtora..d’Operacions:.Mònica.Rodríguez..Coordinadora.Editoral:.Meritxell.Sort..Delegada.Madrid:.Maika.Fernández..Dtor..Cap.Àrea.Direcció:.Carles.Vives.c/Caballero.79,.2a.-.08014.Barcelona.-.tel..93.280.00.08...fax..93.410.66.37.-.E-mail:.medigrup@medigrup.com....www.medigrup.com.-.Madrid:.Av..M-40,.portal.13,.bajo.27...28921.Alcorcón.(Madrid)..Tel..91.116.96.82...

MÓN.EMPRESARIAL:.Editor:.Joan.Pons..Redacció:.Gerard.Arias,.Cristina.San.José,.Àgata.Serra,.Meritxell.Sort..Firmes:.Joan.Tugores..Columnistes:.Miquel.Bonet..Col·laboradors:.Núria.Cabrera,.Begoña.Giménez,.Jordi.Arasa..Disseny:.Carlos.Latorre..Responsable.de.Fotografia:.Diego.Calderón..Fotografia:.David.Fernández,.M.Ángel.Chazo..

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit.legal.B-49.604-98....................

ISSN.1579-086X

membre.de.l’APPEC

Premi.a.l’Excel·lència.en.Comunicació.2006.i.2010

Premi.2007.a.la.millor.trajectòria.professional.en.la.difusió.de.l’economia.

CONTROL.OJD

STaFF

3maig 2011 móN empresarial

Un 65% dels treballadors canviaria de residència per aconseguir una feina

mobilitat laboral

Redacció

La mobilitat laboral s’ha conver-tit per a moltes persones en una oportunitat professional. Així ho asseguren el 65% dels treba-lladors espanyols, que estarien disposats a canviar de residèn-cia per aconseguir una feina, segons el IV Estudi de Mobilitat Laboral de Randstad. Aquesta dada suposa un increment del 3% respecte a les dades registra-des per aquesta mateixa empre-sa tot just fa un any.

Per altra banda, sis de cada deu espanyols actius laboralment estarien disposats a canviar de ciutat per un motiu professio-nal, fet que constata el grau de preocupació que existeix entre els ciutadans que no es troben a l’atur, ja que aquesta percepció ha pujat sis punts percentuals respecte a les dades obtingudes durant l’any passat.

La mobilitat laboral ofereix un valor afegit a empreses i candidats. Permet als treballa-dors accelerar la seva corba d’aprenentatge, comptar amb un interessant bagatge cultural i desenvolupar aptituds que en el futur poden posar en pràcti-ca a la seva vida laboral.

L’informe elaborat per Rands-tad reflecteix una radiografia de la mobilitat laboral a Espan-

ya i assegura que els homes són més proclius a canviar de ciutat per aconseguir una feina (69%) que no pas les dones (61%). D’altra banda, els joves d’entre 25 i 34 anys són els més dis-posats a canviar de ciutat per aconseguir una feina (70%). En el costat oposat de la balança, se situen els espanyols amb edats compreses entre els 45 i els 65 anys d’edat (39%), seg-ment d’edat tradicionalment

més contrari a desplaçar-se per motius laborals.

la formació influeix en la mobilitatPel que fa al nivell de forma-ció, destaca l’ampli consens que existeix en tots els grups analitzats per canviar de ciu-tat amb l’objectiu d’aconseguir una feina. Els més disposats són els universitaris (71%) i les persones que cursen batxillerat (70,5%), mentre que les perso-nes sense estudis responen afir-mativament a aquesta resposta només en un 57%. De fet, des-taca l’increment registrat pels dos primers, ja que pugen qua-tre i catorze punts percentuals respectivament, mentre que el grup de persones sense estudis ha obtingut un descens d’un 10% respecte al 2010.L’informe de Randstad també estudia aquest comportament

La mobilitat laboral augmenta gairebé cinc punts entre les dones i assoleix el 61%, vuit punts menys que els homes.

Els immigrants es caracteritzen pel seu alt nivell de mobilitat. / CEDIDA

65%

35%

69%61%

Canviaries de ciutat per una feina?

si No

Canviaries de ciutat per una feina?

Dones Homes

els canaris, catalans i valencians, els qui menys es mouen

en l’anàlisi per comunitats autò-nomes, destaca que els treba-lladors menys mòbils són els canaris, catalans i valencians, ja que són els qui en major mesura treballen a la mateixa comunitat on van néixer. i en els tres casos, almenys nou de cada deu segueix treballant a la mateixa ciutat on van néixer. Per contra, els professionals més mòbils són els nascuts a castella i Lleó i extremadura, on quatre de cada deu persones han de canviar de ciutat per treballar, seguits dels nascuts a castella-La Manxa, on es mouen de ciutat tres de cada deu persones.

en funció de la nacionalitat i assegura que els immigrants (69%) mostren una major dispo-sició que els espanyols (66%) a progressar gràcies a la mobilitat laboral. Cal destacar el descens significatiu que es registra en la percepció dels immigrants, ja que s’obté un descens de dotze punts percentuals respecte a la mostra del 2010.

Els immigrants en general es caracteritzen pel seu alt nivell de mobilitat, ja que es troben desplaçats del seu lloc d’origen i prioritzen les condicions econòmiques a l’arrelament al lloc. No obstant, aquesta mo-bilitat ja s’ha produït en la ma-joria dels casos, el que significa que aquells treballadors estran-gers que no estan disposats a moure’s per una feina són els més arrelats i el seu nivell de mobilitat és pràcticament simi-lar al dels nacionals.

empresael programa emppersona de Pimec ajuda empresaris en crisi. pàg. 4

La Mediació de crèdit podria ajudar a mantenir 12.500 empreses a espanya, segons la patronal cecot. pàg. 6

La Salle Technova

organitza

Presenta MEDlab, una plataforma multidisciplicària d’innovació sanitària per identificar mancances i fer propostes de solució tecnològica

18 de Maig de 2011 Lloc: Hesperia Tower Més informació a: www.biopol.cat / info@biopol.cat

Cafè amb...

� MóN eMpresarial Maig 2011eMpresa / associacions

El programa emppersona ajuda empresaris afectats per la crisi

piMec

Redacció

El 67% dels empresaris en crisi atesos per la Fundació PIMEC a través del seu pro-grama emppersona han trobat una sortida a la seva situació laboral precària. D’aquests, el 37 per cent han reflotat el seu propi negoci, el 17 per cent han creat una nova empresa i el 13 per cent han trobat una ocupació per compte aliè. Aquests resultats reflecteixen el balanç del primer any de funcionament del programa emppersona, creat per la Fun-dació PIMEC per ajudar els emprenedors més castigats per la crisi, ja sigui autònoms o petits i mitjans empresaris, a refer la seva vida personal i professional.El programa emppersona presta un servei de suport personal i professional per ajudar els emprenedors a recuperar la confiança en si mateixos i trobar noves sortides a la seva situació professional. Per això ofe-reix suport emocional i orientació empresarial, pro-fessional i socioeconòmica a través dels seus propis equips i de les diverses en-titats col·laboradores. Des que va començar la crisi fins avui, de juliol de 2007 a fe-brer de 2011, han tancat un total de 38.000 empreses a Catalunya. En la seva gran majoria es tracta de petites i mitjanes empreses. A més, altres 61.700 emprenedors autònoms s’han vist obligats a passar a l’atur. El programa emppersona, en el seu primer any de funcio-nament, ha atès 120 empre-saris perquè puguin refer la seva vida personal i profes-sional. Es calcula que el 2011 se sumaran al programa uns 150 nous empresaris. Són xifres petites davant el gran nombre d’empreses que han tancat al nostre país, però el programa emppersona és una iniciativa pionera a l’Estat es-

panyol i molt necessària per ajudar el col·lectiu empresa-rial, tan castigat per la crisi. Per aquest motiu, l’interès i l’esforç de la Fundació PI-MEC per ampliar aquesta tas-ca i per sumar ajuda d’altres institucions.Per a la Fundació PIMEC, el programa emppersona, després d’un any de fun-cionament, suposa un nou desafiament per poder ofe-rir més i millors serveis, ja sigui directament o bé amb la col·laboració en noves iniciatives. En aquest sentit destaquen la incorporació del Programa emppersona al projecte Reinicia’t, impulsat conjuntament amb la Con-selleria d’Empresa i Ocupa-ció, els sindicats Comissions Obreres i UGT, i la patronal CECOT. Això permetrà am-pliar l’àmbit d’atenció a més persones.En aquest moments, tam-bé estan ampliant el grup d’assessors personals a ni-vell de “coaching” o a ni-vell empresarial, que és la manera de donar l’atenció

individualitzada que neces-sita cada cas. Així mateix, a més de col·laboradors, per ampliar la capacitat d’atenció i orientació als empresaris més afectats per la crisi es necessiten nous patrons que puguin aportar nous recursos econòmics.Per a la Fundació PIMEC és important que els empresaris que han tancat les portes del seu negoci puguin refer les seves vides personalment, so-cialment i professionalment. Aquesta és una tasca eminent-ment social però també de gran importància econòmica. Aconseguir que un empresari o una empresària recuperi la capacitat d’emprendre noves activitats i de tornar a gene-rar riquesa i ocupació és un bé molt gran per al país, ja que l’esperit emprenedor és una qualitat que no tothom té i que cal salvaguardar. En altres països, com Estats Units, el fracàs empresarial es valora de forma diferent que a Espanya. Està conside-rat més aviat com una etapa de formació, en lloc del final

Des de juliol de 2007 a febrer de 2011 han tancat un total de 38.000 empreses a catalunya

Gairebé 7 de cada 10 dels empresaris en crisi atesos pel programa emppersona de la Fundació PiMec han pogut sortir de la seva situació precària. aquest programa, que compleix el seu primer any de funcionament, ofereix orientació personal, emocional, social i econòmica per refer la vida i l’activitat empresarial.

d’una trajectòria personal, que pot ser l’embrió de futurs èxits empresarials ja que la persona que ha posat en mar-xa una empresa, encara que hagi fracassat acumula molta experiència de gestió.Per a cada persona es dis-senya un pla d’acció perso-nal, social i econòmic. En el programa emppersona col·laboren entitats de di-versos àmbits que aporten la seva experiència i contri-bució. Des de la Fundació PIMEC, un cop analitzat el problema de la persona en qüestió, l’orienten perquè pugui obtenir els recursos especialitzats que necessita, ja sigui en temes empresa-rials o de suport personal o social, o per a la recerca de noves sortides professionals. En certa manera, la Fundació PIMEC, a través del Progra-ma emppersona actua com una finestreta única que rep, acull i acompanya les per-sones que demanen ajuda, i posteriorment les deriva cap a les entitats col·laboradores especialistes.Les entitats col·laboradores de la Fundació PIMEC en el Programa emppersona són: Acció Solidària contra l’Atur, Àmbit Maria Corral, Ammfei-na, Assis, Avui, Axxon, Bar-celona Activa (Ajuntament de Barcelona) , Cambra de Comerç de Barcelona, CCAM (Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Cata-lunya), Càritas, Catalunya Ràdio, Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Conselleria d’Economia i Coneixement, Conselleria d’Empresa i Ocu-pació, El Periódico, Institut Català de les Dones, Institut Gestalt, Home, La Vanguar-dia, Microbank, OME, PIMEC, SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), Societat Espan-yola de Psicoanàlisi, Telèfon de l’Esperança, TV3 i VAE (Voluntaris AMB Assessora-ment Empresarial).

Des dels seus inicis el programa emppersona ha atès 120 empresaris perquè puguin refer la seva vida professional. / CEDIDA

el programa persegueix ajudar els emprenedors més castigats per la crisi

Local / EMPRESA �MAig 2011 MóN EMPRESARiAL

i la tendència és que l’evolu-ció continuï a l’alça ja que a partir de l’estiu la fabrica de Martorell començarà a fabri-car el model d’Audi Q3. Aquest fet comportarà el retorn de 700 treballadors que fins el moment estaven afectats per un expedient de regulació, i la contractació de 700 nous tre-balladors per la planta. A part d’això, la companyia també va anunciar la seva arribada en el mercat rus. Sevin va afirmar que “és un país important en l’estratègia de la marca, i es tracta d’un mercat que ofereix grans perspectives d’expansió i creixement”. I es que, actual-ment, Seat ja ven el 75% de la seva producció a l’estranger, i tot fa pensar que si les coses continuen com fins ara, la mar-ca Xiyaté a Xina donarà l’em-penta necessària per retornar la companyia entre les més po-tents d’Europa i del món.

Xiyaté: Seat en xinès EL RENAixEMENt d’uNA MARcA

GERARD ARIAS

Xiyaté. Aquesta és la transcrip-ció fonètica de Seat en xinès. Tres síl·labes que signifiquen “elegant i especial, que ve d’Es-panya”. I és precisament amb aquesta intenció que la com-panyia va aterrar al Saló de l’Automòbil de Xangai el pas-sat mes d’abril, amb moltes ex-pectatives de cara al futur més pròxim. El president de la fir-ma espanyola, James Muir va assegurar que la presentació en el Saló havia estat “un dia molt especial per Seat”, que veu com a poc a poc comen-ça a remuntar el vol després d’atravessar una mala ratxa. En l’acte de presentació, Muir va presentar Seat com “l’única marca 100% espanyola, situada a Catalunya, el cor industrial d’Espanya i del Mediterrani”. Durant el viatge, la directiva va aprofitar per iniciar la prime-ra fase del procés d’expansió amb una reunió amb els repre-sentants de 30 concessionaris per començar a gestionar la integració en el mercat xinès. L’estratègia de Seat, segons Muir és “participar activament a la Xina amb models com l’Ibiza i el León”. Dos dissenys de cotxe que no s’acostumen a trobar en el mercat asiàtic i que busquen un comprador

Seat exporta gairebé el 7�% de la seva producció a l’estranger, on busca nous compradors

La companyia automobilística espanyola, amb seu a Martorell, viu un moment de ressorgiment després de la mala època que estava passant, i desembarca amb força en el mercat xinès.

A partir d’aquest estiu, la fàbrica de Martorell també fabricarà el model d’Audi Q3. / ARXIU

entre el públic més jove. Un cop completada aquesta fase, s’espera desembarcar amb tota la força possible al Saló de Pequín, a l’abril de 2012, on la marca presentarà la gamma completa de l’Ibiza i del León per captivar “els joves, que vo-len ser diferents i a qui agrada el disseny agressiu que ofereix Seat”, afirmar el president del consell d’administració de Seat, Francisco Javier García Sanz. Acompanyant al presi-dent de la companyia també va assistir a l’acte Paul Sevin, vi-cepresident comercial de Seat, que va assegurar que “no ve-nim a provar el mercat, venim a guanyar”, tot i que va matisar que encara “queda molt per aprendre”, i que arriben “amb humilitat i modèstia però amb molta confiança”.

Signes de recuperacióTot i que Seat va tornar a re-gistrar pèrdues durant el 2010, la companyia comença a no-tar signes de millora gràcies a aquest procés d’expansió en el mercat internacional. El des-embarcament a la Xina és un dels símptomes que faran sor-tir la companyia dels números vermells; a més, Seat torna a ser líder de ventes a Espanya

La ciutat de Tarragona s’integra al sistema de Google Trànsit

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) segueix l’estela de Barcelona i Madrid, i s’introdueix al món de les noves tecnologies amb la integració al sistema de Google Trànsit. Aquest servei es basa en una aplicació de Google Maps que incorpora tota la informació referent a l’estat del trànsit i del transport públic de la ciutat. A més, permet a l’usuari tenir accés ràpid i directe als horaris de cada línia d’autobusos, i saber els minuts que falten perquè passi per aquella parada. En aquest sentit, el tinent d’alcalde i president de l’EMT, Carles Castillo, reconeix que aquesta nova eina permetrà “incrementar l’ús del transport públic entre els joves, i també els turistes, perquè podran progra-mar els seus recorreguts amb antelació”. A part d’això, l’EMT també ha integrat el sistema BIDI, que s’ha instal·lat a les 400 parades d’autobú de Tarragona, i que permetrà rebre infor-mació al mòbil sobre quines línies passen per una parada en concret, o estar informats sobrede les incidències que hi puguin haver.

Sant Andreu blinda el centre històric

El districte barceloní aconsegueix un pacte per preservar i conservar les característiques casetes del barri com a patrimoni cultural, i la rehabilitació dels carrers i les places del casc antic. La regidora del districte Gemma Mumbrú, afirma que “la mobilitat actual prioritza el transport públic, la bicicleta i els trajectes a peu”, i per tant, s’aconsegueix excloure la zona que s’incloïa dins el Pla General Metropolità de 1976, i que preveia enderrocar els edificis de la zona per construir-hi vials i carrers amples. Aquest fet coincideix amb una demanda veïnal que volia preservar el casc antic, i que afectava 550 vivendes. L’objectiu de tot això, és preservar i protegir el paisatge actual de Sant Andreu i “continuar la pacificació del centre, convertir els carrers en vies accessi-bles i de plataforma única, arbrat i mobiliari nou, i implantar dues mesures per ordenar el trànsit: l’àrea verda i el límit de velocitat a 30”, conclou Mumbrú.

Foment elimina parades a l’AP7

El Ministeri de Foment va iniciar una modificació en el sis-tema de peatges de l’AP7 entre Martorell i Salou. D’aquesta manera, l’actual situació deix aquest tram d’autopista amb origen i destí els enllaços de Gelida, Vilafranca Nord i Centre, Sant Sadurní i Reus amb menys aturades. A part d’aquestes modificacions, Foment també va posar en servei l’enllaç de Gelida que permetrà als vehicles incorporar-se en sentit sud a l’autopista, cosa que fins ara no era possible. Amb aquests nous canvis, se suprimeixen els peatges troncals de Vendrell i Tarragona, i la barrera del Mediterrani de l’autopista Sara-gossa-Mediterrani. Un fet que es tradueix en la possibilitat de realitzar el trajecte complet per les dues autopistes sense aturades intermèdies. En resum, els recorreguts, Saragossa-Mediterrani, Barcelona-Tarragona i Tarragona-València es podran realitzar amb menys aturades.

BREuS MuNiciPiS

� MóN eMpresarial Maig 2011eMpresa / associacions

Redacció

La Mediació del Crèdit és un instrument que el govern de Sarkozy impulsa en paral·lel a la programació d’ajudes al sec-tor financer per garantir que les empreses franceses no pa-teixin una crisi creditícia que qüestioni la seva viabilitat i la de milers de llocs de treball. El govern francès condiciona des del primer moment les ajudes al sector bancari al compro-mís amb el sector empresarial i, d’aquesta manera, el govern francès utilitza la Mediació com instrument de pressió so-bre les entitats financeres per revertir a les pimes i a l’econo-mia real els crèdits que l’Estat va donar als bancs en forma de garanties o de fons.

Els bancs, a canvi d’aquesta in-jecció, es comprometen entre d’altres a realitzar un acompa-nyament més estret en el de-senvolupament d’un projecte de crèdit empresarial i valorar de forma preferent la viabilitat del projecte i de l’equip empre-nedor per sobre dels avals. La voluntat de garantir el bon fun-cionament d’aquest nou instru-ment ha suposat que ja hagi tingut diverses revisions per ajustar el seu funcionament i garantir la seva utilitat.

Seguint el model francès i ex-trapolant les seves dades, “a Espanya l’impacte que tindria la posada en marxa d’aquest instrument suposaria contri-buir a consolidar 12.500 em-preses, desbloquejar 2.750 milions d’euros i a preservar 200.000 llocs de treball. Si fem l’extrapolació a nivell autonò-mic a Catalunya, les empreses consolidades serien prop de 2.500, preservant 40.000 llocs de treball i desbloquejant 550 milions d’euros” afirma David Garrofé, secretari general de la Cecot. A França, el 82% de les empreses sol·licitants de la mediació han estat acceptades i el 55% han tingut una resolu-ció favorable.

La Cecot creu important posar en marxa la Mediació de Crè-dit a Catalunya. Per aconse-guir-ho cal, evidentment, de la complicitat de tots els agents implicats: Govern, entitats fi-nanceres i món empresarial. A Catalunya, el Mediador de Crèdit hauria d’estar coordi-nat per les conselleries d’Eco-nomia i d’Empresa, aprofitant les delegacions territorials de la Generalitat de Catalunya a les diferents comarques, amb el suport dels tècnics de l’ad-ministració per avaluar les anàlisis tècniques que elevin els assessors.

Aquest instrument s’estruc-turaria a través d’un equip de 10 mediadors delegats pel Go-vern a les diferents comarques i un entramat de xarxes sòcio-professionals i empresarials mobilitzades pels territoris.

A partir que una empresa ini-cia un procés de Mediació de Crèdit, aquest es duu a terme en cinc etapes:

1.introducció de l’expedient via on-line. El procés s’inicia amb l’alta d’un expedient on-line mitjan-

çant el web del Mediador de Crèdit.

2. admissió de l’expedient per la Mediació En 48 hores, el mediador ter-ritorial es posaria en contacte amb l’empresa per admetre a tràmit, o no, l’expedient.

3. informació dels bancs. possibilitat de rebre les seves al·legacions S’informaria a les entitats fi-nanceres de l’obertura d’un procés de Mediació i que dis-posarien de cinc dies per revi-sar el cas.

4. Treball de Mediació. apropament de posicions divergents Passat el termini de revisió per part de les entitats financeres, el mediador local reprendria el contacte amb l’empresa per conèixer l’evolució de la seva situació. Si les dificultats con-tinuessin vigents, el mediador contactaria personalment amb els responsables de l’empresa i les entitats financeres per identificar i resoldre els punts de bloqueig. El mediador po-dria, igualment, consultar al-tres actors financers.

La Mediació de Crèdit pot ajudar a mantenir 12.500 empreses a Espanya

CeCOT

La patronal catalana cecot ha fet arribar una proposta als governs central i autonòmic per adaptar la figura de la Mediació del crèdit, ja existent a França, a la realitat del nostre país per tal de fer arribar finançament a les pimes. al llarg d’aquesta setmana, està distribuint la proposta a diferents organitzacions empresarials a espanya, sindicats, partits polítics, col·legis professionals, etc. per generar un debat al voltant d’aquest instrument de finançament.

La Cecot ha proposat al Govern de la Generalitat crear un grup de treball per detallar el desplegament de la figura del Mediador de Crèdit. / ARXIU

l’impacte que tindria a espanya aquest instrument suposaria preservar 200.000 llocs de treball

a França, el 82% de les empreses sol·licitants de la mediació han estat acceptades

5. Conclusions. proposició de solucions elaborades per la Mediació S’informaria a l’empresa de les solucions proposades per la Mediació. Si l’empresa no les considerés satisfactòries podria sol·licitar la revisió del seu expedient. En aquest cas l’expedient passaria a un nivell superior previst pel Govern.

Es tracta d’un procediment simple, ràpid, gratuït i total-ment confidencial. Com totes les Mediacions, el seu resul-tat vincula a les parts. En conseqüència, si la conclusió és que l’empresa és mereixe-dora de finançament, l’entitat financera es veu en l’obliga-ció d’atorgar el finançament estipulat.

La Cecot ha proposat al Go-vern de la Generalitat crear un grup de treball per deta-llar el desplegament del Me-diador de Crèdit entre tots els agents implicats aprofi-tant tots els recursos que les parts ja disposen per accele-rar la seva posada en marxa abans de finalitzar el primer semestre de l’any.

Associacions / EMPRESA �MAig 2011 MóN EMPRESARiAl

hem de pensar de quina mane·ra podem contribuir a canviar la societat que tenim”. Una so·cietat on els desajustos estan a l’ordre del dia. “Si comparem el salari de la cúpula directi·va de les principals empreses de l’Íbex amb el Salari Mínim Interprofessional veurem que la diferència és abismal. Això demostra que cal un canvi de paradigma”, explica Parceri·sas, que també demana al sec·tor polític que reflexioni sobre l’existència d’un salari màxim interprofessional.

“Saber treure el suc a la societat civil”Així és com Joan Tugores, ca·tedràtic de la Universitat de Barcelona, ens dóna la solució a la crisi actual. “En moments de canvi de paradigma, la soci·etat civil té un gran paper. Ens en sortirem si, amb l’ajuda dels

Un any més, les jornades de Futura són un èxit

El PODER DE lA SOCiETAT CiVil EN El CANVi DE PARADigMA

Redacció

Durant els dies 25 i 26 de març, el recinte firal de Montjuïc ha acollit Futura, el saló dels màsters i postgraus. En aquest context, Món Empresarial ha reunit, un any més, els repre·sentats de les associacions més destacades de Catalunya per debatre el futur econòmic del país. Joan Vallvé, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha inaugurat les jornades, i ha po·sat de manifest la situació de canvi que estan vivint actual·ment els col·legis professionals a causa de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Vallvé també ha volgut remarcar el paper dels col·legis, i en especial dels enginyers, en la societat. “La nostra funció és vetllar pel correcte exercici de la professió. Així mateix, vivim en un món cada vegada més tecnificat, o sigui que la col·

poders públics, sabem treure·li partit”, ha afirmat el catedràtic, que ha citat algunes idees del Premi Nobel d’Economia Dou·glass North per parlar de les organitzacions actuals. En con·cret, ha ressaltat que la riquesa, el potencial i l’obertura són els elements que marquen la dife·rència entre societats tancades (que miren cap al passat) i so·cietats dinàmiques (que miren cap al futur). També mirant cap al futur ha volgut posar punt i final a les

el periòdic Món empresarial ha organitzat, en el marc del Saló Futura, la iV Trobada de col·legis Professionals, institucions i Fundacions de catalunya. amb el títol el poder de la societat civil en el canvi de paradigma, diverses personalitats rellevants de l’escenari institucional català han exposat el model que cal seguir per encarar amb èxit la senda del creixement. Totes elles han coincidit en la importància de la col·laboració entre àmbit públic i privat per aconseguir-ho.

jornades el secretari d’Univer·sitats i Recerca, Antoni Cas·tellà. De fet, ha recordat que estem passant per una crisi social i econòmica sense pre·cedents, però també de valors. “Durant molts anys hem viscut per sobre de les nostres possi·bilitats, i aquesta època ja no tornarà”. Com a administrador dels recursos públics, Castellà ha entonat el mea culpa per no haver sabut detectar a temps que el model de finançament actual ens estava col·lapsant. No obstant això, ha insistit en la necessitat de tirar endavant i de mantenir l’estat del ben·estar deixant de banda debats obsolets. “Avui dia no té sentit centrar·nos en si la titularitat de qui dóna els serveis és pública o privada. La qüestió és arribar al ciutadà, independentment de quin sigui el mitjà utilitzat. I allà on no pugui arribar l’Adminis·tració, ho ha de fer la societat”.

laboració entre tècnics i Go·vern esdevé imprescindible”, ha afirmat el degà. Per la seva banda, Xavier Cam·pà, subdirector general d’En·titats Jurídiques, ha destacat l’increment del món fundaci·onal a casa nostra, així com la necessitat d’introduir nous factors per tal que aquestes entitats puguin continuar sent un dels motors econòmics del país. “En aquest sentit, la unió entre el sector privat i el sector públic és essencial”, ha afegit.

El canvi de paradigma El president del Patronat de la Fundació EADA, David Par·cerisas, ha fet una reflexió al voltant de l’àmbit de l’ense·nyament i de l’educació. “Ca·dascú de nosaltres, a través de l’exemple, estem modificant el comportament dels altres, i so·bretot dels més joves. Per tant,

Les jornades organitzades per Món Empresarial en el marc del Saló Futura han comptat amb la presència de personalitats rellevants de l’escenari institucional català. / ALÍCIA PONS

Els ponents de les jornades ressalten la importància de la col·laboració entre sector públic i privat

Imatge del públic assistent a les jornades de Món Empresarial. / ALÍCIA PONS

21.30 h A BTV

DE DILLUNS A DIVENDRES A LES

www.btv.cat www.btvnoticies.cat

Cada dia una entrevista en sentit contrari

Emprenedoria / EMPRESA �MAig 2011 MóN EMPRESARiAl

anar a sopar el dissabte a la nit amb la parella o els amics, el perfum ha d’expressar el que estem vivint en cada mo-ment. “Si canviem el calçat i la nostra forma de vestir constantment, per què no el perfum?”, es pregunta Ca-dierno. A partir de les res-postes obtingudes a través del qüestionari, L’Atelier del Perfume dissenya un producte perquè el client el provi durant uns quants dies. “Així aconseguim el primer pas, que és l’acceptació ol-factiva del perfum. Quan el

Perfums al gust del consumidor lA CRiSi CONVERTiDA EN OPORTUNiTAT

Meritxell Sort

Fa alguns anys, els xefs i els grans cuiners van sortir dels fogons per donar a conèixer directament al públic les se-ves creacions. El mateix ha fet Daniel Cadierno, però, en el seu cas, amb els perfums. Després de més d’una dècada creant essències per compa- nyies internacionals, l’any 2009 va decidir posar en marxa un taller de fragàn-cies per poder elaborar per-fums exclusius i a mida per als clients. Així és com va néixer L’Atelier del Perfume, un model de negoci que, ini-cialment, es va basar en la venda online. “Tenim més de 7.500 seguidors a través de xarxes socials com Facebook i Twitter. Gràcies a ells, hem conegut de primera mà què és el que necessita el públic”, afirma Cadierno, director ge-neral de l’empresa. Arran de l’èxit del negoci, durant la pri-mavera del 2010 es va inau- gurar la primera tenda a Bar-celona. “La seu principal a la Ciutat Comtal és una tenda pròpia, però les altres bo-tigues obertes conformen una cadena de franquícies. Actualment, en tenim una a Gandia, una altra a Jerez, i estem a punt d’obrir-ne dues més de noves (a Barcelona i a Sabadell). Reus, A Coruña i Bilbao són els propers punts que tenim previstos en el pla d’expansió. El nostre objec-tiu és tancar el 2011 amb sis o set franquícies”, explica Daniel Cadierno. I tot i que el business plan de la compa-nyia preveu l’expansió per tot el territori nacional, es conti-nuarà apostant pel servei de venda i distribució online.

“Canviem el calçat i la nostra forma de vestir. Per què no el perfum?”El fet que realment diferencia L’Atelier del Perfume d’altres competidors és la possibili-tat de dissenyar un perfum a mida pels clients que ho sol·liciten. El procés s’inicia a través d’un breu qüestionari adreçat al consumidor, en el

consumidor ens dóna el vis-tiplau, generem el producte, que es personalitza amb un etiquetatge amb el seu nom”, afegeix.

Un futur en expansióLa companyia actua di -rectament com a creado-ra d’essències i realitza les vendes sense intermediaris. A més, està desvinculada de

les llicències de creadors de moda. Per aquest motiu, L’Atelier del Perfume pot vendre fragàncies d’alta qua-litat a uns preus molt ajus-tats i competitius. “Nosaltres mimem molt l’essència, la matèria primera, i no tant la imatge de marca”, destaca el fundador de l’empresa.

La línia d’activitat del nego-ci no solament es basa en el creixement de la pròpia franquícia, sinó que també se centra en la creació de per-fums per a tercers, és a dir, empreses que, per les seves característiques, no poden accedir a la indústria del per-fum i necessiten unes quanti-tats reduïdes. “Per exemple, una empresa petita que vol crear un perfum amb la seva marca, una empresa que vol regalar un perfum per Nadal als seus treballadors, una parella que es casa i vol fer aquest detall als convidats...”, explica Cadierno.

L’Atelier del Perfume, que actualment compta amb cinc treballadors, preveu aug-mentar la plantilla en 12-15 persones en els propers dos anys. El seu objectiu a llarg termini és obrir 25 tendes per tot Espanya fins al 2013 i incrementar la facturació un 275%. Unes xifres molt enco-ratjadores tenint en compte la situació econòmica actual. “Per a nosaltres, la crisi s’ha convertit en una oportuni-tat. No tenir intermediaris ens permet oferir un perfum d’alta qualitat a un preu re-duït, i el mercat ens ha de-mostrat que, a pesar de la crisi, continua volent el nos-tre producte. A més, a causa de la recessió econòmica, a nivell immobiliari i indus-trial s’han reduït els preus, i això ens ha permès accedir a determinats immobles i produccions de forma molt econòmica”, afirma Daniel Cadierno, un empresari que ha sabut com desafiar la cri-si amb un negoci innovador i apte per a tots els gustos i butxaques.

la seva experiència en grans multinacionals de la cosmètica i de les fragàncies va fer que Daniel Cadierno decidís allunyar-se de la perfumeria tradicional i muntar un negoci propi, l’Atelier del Perfume, una firma dedicada a crear perfums a mida per als clients. Amb tan sols dos anys de vida, la companyia, nascuda en plena crisi econòmica, ja ha obert tres botigues i preveu tancar l’any amb sis.

l’empresa actua directament com a creadora d’essències i realitza les vendes sense intermediaris

Equip directiu, format per Daniel Cadierno (director general i perfumista) i Josune Ramírez (directora de qualitat i de producte acabat). / CEDIDA

UN PAíS AMb ESTAbiliTAT ECONòMiCA i SOCiAl

l’objectiu de la companyia és tancar el 2011 amb l’obertura de sis noves franquícies

Imatge d’una de les franquícies, a Gandia. / CEDIDA

qual s’analitzen diversos ele-ments, com els seus gustos i preferències. “També inda-guem sobre l’estil de vida del client: si és urbanita, de camp o de platja; si és usuari de perfum diari o esporàdic; si canvia entre l’hivern i l’estiu; quina és la seva forma de ves-tir, etc. Ens centrem en totes aquestes variables perquè vo-lem que el perfum no només s’adapti a una personalitat, sinó també a una actitud”, destaca el director general. I com que no és el mateix es-tar a l’oficina treballant que

10 MóN eMpresarial Maig 2011eMpresa / rsC

uN país aMb estabilitat eCoNòMiCa i soCial

20 empreses espanyoles entre les més sostenibles del món

L’Anuari de la Sostenibilitat 2011 mostra quines són les 20 empreses espanyoles que a dia d’avui es situen dins el grup de les e més sostenibles del món.

Segons l’Anuari de la Sostenibilitat 2011 ela-borat per PWC i SAM (Susutainable Asset Management) un total de 20 empreses espa-nyoles es troben dins el grup de les 409 em-preses més sostenibles del món. Aquestes em-preses són Abertis, Ac-

ciona, Aigües de Barcelona, Banc de Santander, BBVA, Criteria, Endesa, Enagás, FCC, Ferrovial, Gamesa, Gas Natural Fenosa, Iberdrola, Iberia, In-ditex, Indra, Mapfre, Red Eléctrica, Repsol i Te-lefónica. Les conclusions de l’estudi fa un anàlisi de 58 sectors d’activitat a més de 2.000 companyi-es de les més de 2.500 companyies que integren el Dow Jones Global Total Stock Market Index. Aquest estudi es porta fent des del 1999 i té 3 cate-gories: Gold, Silver i Bronce; a totes elles amb pre-sència de les companyies abans citades. D’altra banda, un total de 4 companyies espanyo-les han estat assenyalades com a líders mundials en matèria de sostenibilitat en els seus sectors d’activitat: Gamesa, dins el camp de les energies sostenibles; Gas Natural Fenosa, en el terreny de la distribució de gas; Indra, al sector de compu-ter services i internet; i Telefónica, dins el sector de la telefonia; i 3 en aquelles on ha registrat un avenç més significatiu: Iberia, pel que fa al sector de les línies aèries i Indra i Mapfre, per que fa a la categoria d’assegurances. A més a més, s’han incorporat nous riscos de Sos-tenibilitat pel que fa a la valoració de les compa-nyies, entre els quals en destaca la incorporació dels riscos relacionats amb l’aigua al qüestionari de valoració SAM. Amb un impacte econòmic cada vegada més gran a nivell mundial, la gestió de l’aigua és una font de riscos operacionals, regulatoris i de reputació per a les empreses.

Caprabo per la inserció laboral de dones i joves

Caprabo, juntament amb el Casal dels Infants, col·labora en el desenvolupa-ment de 2 projectes en favor de les do-nes i joves en risc d’exclusió social.

La col·laboració en els projectes contra l’exclu-sió social, Xarxa d’accés al treball i dDones, ha sorgit arran d’una iniciativa comercial de caràc-ter solidari que es va dur a terme el passat mes de desembre en els seus 266 supermercats catalans. L’aportació s’ha concretat amb una aportació eco-nòmica que es va entregar de manera simbòlica al supermercat Caprabo del carrer nou de Sadurní del barri del Raval de Barcelona. Dani Jorquera, president del Casal dels Infants i Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants, van valorar de manera molt positiva el suport i la implicació de Caprabo i van expressar que “la suma d’esforços és la clau per garantir que el Casal dels Infants tiri endavant els seus programes i projectes. Gràci-es al suport d’empreses socialment responsables com Caprabo, aconseguirem la diversitat de les actuacions del Casal.

4 companyies espanyoles són líders mundials en sostenibilitat als seus respectius sectors

4 Models a seguir

Lilly, premi Fundamed 2010 i projecte solidari

La companyia farmacèutica nord-america-na Lilly ha rebut el premi Fundamed 2010 a la millor Companyia Farmacèutica de l’Any. A més, ha impulsat el programa solidari Co-nectando corazones en el extranjero.

La farmacèutica nord-americana Lilly ha rebut el pre-mi a Fundamed 2010, que l’acredita com la millor Companyia Farmacèutica de l’Any, premi a través del qual la Fundació Ciències del Medicament i Produc-tes Sanitaris reconeix l’esforç fet per millorar i mo-dernitzar les operacions de la companyia impulsant l’ús de les tecnologies innovadores, una optima acti-vitat empresarial i un compromís amb la investigació, la societat i els treballadors. Els Premis Fundamed, que ja arriben a la seva desena edició tenen per ob-jectiu reconèixer aquelles entitats, companyies, insti-tucions i personalitats del sector farmacèutic que han destacat al llarg de 2010.D’altra banda, Lilly ha impulsat un programa de vo-luntariat a l’estranger, que porta per títol Conectando corazones en el extranjero i que farà que 200 treballa-dors es convertiran en ambaixadors de l’empresa per tal que ofereixin la seva ajuda a persones i comunitats sense els recursos més bàsics. Amb el coneixement d’aquestes realitats, l’empresa vol ajudar a aquells qui ho necessiten i també aconseguir despertar idees in-novadores entre els treballadors per millorar la prò-pia empresa.

MRW i la Fundació Rosa Oriol han unit els seus esforços per fer realitat la cam-panya solidaria SOS Bebé.

SOS Bebé és la cam-panya solidaria sorgi-da de l’aliança entre MRW i la Fundació Rosa Oriol i que té per objectiu recollir bolquers i llet de con-tinuïtat per a aquelles famílies que estiguin passant per dificul-tats econòmiques. Es

tracta d’una resposta a la necessitat urgent que tenen avui en dia moltes famílies a l’Estat, que estan passant per una situació de pobresa o bé en risc d’exclusió social i amb dificultats per a poder adquirir determinats productes bàsics per als nadons. L’impuls d’aquesta campanya va comptar amb el suport de personatges des-tacats de la societat com, per exemple, el fut-bolista del FC Barcelona, Andrés Iniesta, Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona, o el pilot Marc Coma. L’acte de presentació va ser conduit per la periodista Helena García Melero, qui va destacar que, segons dades de l’informe UNICEF, Espanya ocupa el cinquè lloc pel que fa a l’índex de pobresa infantil de la Unió Euro-pea, cosa que significa que 1 de cada 4 nens vi-uen en una situació de pobresa relativa. En la presentació hi van intervenir Sor Lucia Caram, promotora de la campanya, Rosa Tous, presi-denta de la Fundació Rosa Oriol; i Francisco Martin Villanueva, director General del Grup MRW, els quals van explicar la implicació de les diferents institucions involucrades en el projec-te. També hi ofereix la seva col·laboració Sant Joan de Déu des de la seva Obra Social, amb la intenció de dur a terme una distribució profes-sional i equitativa del material que es reculli a través de SOS Bebé. Per la seva part, MRW posa a disposició la seva xarxa logística (excepte les franquícies de Ceuta i Melilla) per a rebre bol-quers i llet infantil.

Iniciativa solidària SOS Bebé

MrW posa a disposicióla seva xarxa logística per a rebre bolquers i llet infantil

Actualitat en RSC

RSC / EMPRESA 11MAig 2011 MóN EMPRESARiAl

uN PAíS AMb EStAbilitAt ECoNòMiCA i SoCiAl

bREuS

Adidas

Pla Mediambiental

L’empresa Adidas ha anunci·at que la seva estratègia de sostenibillitat de cara als pro·pers 5 anys “es centrarà en la millora del desenvolupament ambiental a tota la cadena de valor de la companyia, fet que suposa un pas important de cara a poder garantir les operacions sostenibles a llarg termini”, segons ha explicat recentment Herbert Hainer, director executiu d’Adidas. El canvi més rellevant consis·teix en el compromís de fer ser·vir un 40% del cotó cultivat de cara al 2015 segons les normes de la Iniciativa per un Millor Cotó (és a dir la Better Cotton Initiative, de la qual Adidas n’és cofundador). De cara al 2018, l’objectiu és arribar al 100%. La línia principal d’aquesta ini·ciativa és que treballa amb agri·cultors d’arreu del món sobre la aplicació de les normes per a reduir al mínim l’ús de pestici·des i també el consum d’aigua.

Carrefour

Ajuda a la integració

The Walt Disney Company i la Fundación Solidaridad Carre·four han entregat recentment més d’1.200.000 euros a la Fe·deración Española de Asso·ciaciones de Espina Bífida e Hidrocefalia (FEBHI) per tal d’afavorir la integració soci·al de prop de 2.500 nens afec·tats per aquests tipus de dis·

capacitat. Aquesta donació s’emmarca dins la iniciativa Un libro por un sueño que és la que impulsa aquest projec·te comú entre les dues enti·tats.

Endesa

Punts de recàrrega als concessionaris

L’elèctrica ha anunciat que instal·larà punts de recàrre·ga elèctrica als concessiona·ris que estiguin associats a la Federació d’Associacions de Concessionaris d’Auto·moció (Faconauto). Segons el conveni, l’Elèctrica es con·verteix en el proveïdor prefe·rent en els aspectes relatius a l’optimització del submi·nistrament elèctric dels con·cessionaris. D’aquesta mane·ra, Endesa podrà dur a terme el desenvolupament del “pla de concessionari sostenible” que permetrà també instal·lar plaques solars fotovoltai·ques, sistemes d’il·luminació eficient i sistemes de moni·torització així com centrals de control del clima i la il·luminació.

Kone

Portes automàtiques per a estalviar

L’empresa d’ascensors i escales mecàniques, Kone, ha propo·sat les seves portes automàti·ques com a solució d’eficiència energètica i reducció de pèrdua d’aire calent i fred d’edificis co·mercials. La companyia ha ex·plicat en un comunicat que aquests centres representen prop del 40% del consum mun· dial d’energia i un nivell similar de les emissions de CO2. Amb l’aplicació de la solució de Ko·ne, segons afirma l’empresa, es podria aconseguir un estal·vi del 30% en el consum ener·gètic de la majoria d’edificis. Aquestes portes poden progra·mar·se perquè s’activin en fun·ció de la temperatura i també se’ls pot regular la durada de l’obertura. D’altra banda, la implantació de les portes automàtiques fa que augmenti la sensació de ‘confort’ a l’entrada dels edifi·cis. A més, aquest sistema de portes fa que es redueixi el ni·vell tant de soroll, com d’aire o pols que hi ha en l’ambient.

lg group

Donació per al Japó

L’empresa LG Group, en un gest solidari molt important amb el poble japonès, ha fet entrega al govern nipó d’un total de 900.000 euros per a contribuir a la recuperació del país després del terratrè·mol i el posterior tsunami. A més, bona part dels tre·balladors de l’empresa LG Group ha prestat la seva col·laboració en les tasques de socors així com amb les or·ganitzacions humanitàries de cara a la contribució de béns materials per a la gent dam·nificada.

l’Ôreal

Campiona paralímpica com a imatge publicitària

L’Ôreal ha contractat com a imatge de la seva nova cam·panya publicitària a Aimée Mullins, l’actriu, model i gua·nyadora de 3 rècords mun· dials en competicions para·límpiques. Aimée Mullins fa servir habi·tualment dues pròtesis a les cames des de ben petita arrel d’un problema detectat ja en el seu naixement. L’empresa de cosmètics ha expressat, en aquest sentit, que la bellesa és una actitud

i no només un atribut. De fet, Mullins va treballar amb an·terioritat com a analista per als serveis secrets del Pen·tàgon, abans de batre els rè·cords del món dels 100 me·tres, els 200 metres i el salt d’alçada en els Jocs Paralím·pics d’Atlanta 96.

12 MóN eMpresarial MaiG 2011eMpresa / panorama

el Mes pOsiTiU

ÁreasAugmenta el benefici un 9%

Áreas, l’empresa espanyola líder en restauració, distribu-ció comercial i serveis inte-grals al viatger ha presentat recentment els seus resultats financers del 2010. La seva facturació va ser de 624 mili-ons d’euros, és a dir, un 0,6% més respecte del passat exer-cici. D’altra banda, Áreas ha augmentat el seu benefici en un 9% amb 12,1 milions d’eu-ros. Per al període 2010-2011 hi ha una previsió de duplicar les seves inversions fins a arri-bar als 70 milions d’euros.

Banco de santancerCompra el banc polonès Zachodni WBK

El banc que presideix Emi-lio Botín ha adquirit el banc polonès Zachodni WBK per un total de 4.139 milions d’euros després de concloure l’OPA amb una acceptació del 95,7% del capital de l’entitat. L’OPA formava part de l’acord que manté el Banc de Santander amb l’Allied Irish Banks (AIB) per adquirir la seva participa-ció a BZ WBK, alhora que ha suposat el pagament d’uns altres 150 milions d’euros en efectiu al banc irlandès. Per la seva part, Botín s’ha declarat “convençut” que Polònia serà un motor de creixement per al grup en els propers anys.

BombardierAugmenta els guanys

El grup canadenc Bombardier, va obtenir un benefici net de 541 milions d’euros a l’exer-cici fiscal del 2010, resultat

que suposa un augment del 8,8% respecte de l’any ante-rior. En el darrer trimestre del seu exercici fiscal del 2010, el benefici net de Bombardier va augmentar un 79,7%, passant dels 124 milions d’euros als 224 milions d’euros. D’altra banda, la facturació va arribar als 3.785 milions d’euros, un 0,4% més que els 3.771 milions d’euros de fa un any.

Bye Bye pelosCreixement el 2010

La cadena de centres de foto-depilació Bye Bye Pelos va créixer el 2010 un 56% en la seva facturació, situant la mit-jana de facturació dels seus centres en 12.000€/mes. Més concretament, la facturació de l’empresa l’any 2009 va ser de 7,8 milions d’euros mentre que el 2010 va ser de 12,1 milions d’euros. Pel que fa a la inver-sió total, el 2009 va ser de 0,59 milions d’euros mentre que el 2010 va ser d’1 milió d’euros, és a dir, un 70% més. D’altra banda, també ha incrementat el nombre de clients en un 32% respecte del 2009.

CampofríoCompra la italiana Cesare Fiorucci

Campofrío Food Group ha tancat el procés d’adquisició de l’empresa càrnia Cesare Fiorucci per un import de 170 milions d’euros, comptant-hi també el deute financer de la italiana. Més al detall, l’import pagat per l’empresa és de 126 milions d’euros mentre que el deute assumit ascendeix als 45 milions d’euros. Amb aquesta adquisició, Campofrío compta amb 7 empreses interdepen-dents i és present a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Holanda.

CanaletasAugment de les exportacions

Canaletas, empresa dedicada al disseny i la fabricació de fonts d’aigua, ha augmentat les seves exportacions un 45%, de manera que això representa vendre a mercats exteriors el 40% de la seva producció. Els objectius de Canaletas per aquest 2011 es centren en la consolidació de les relacions establertes amb nous distribuïdors i centrar el seu desenvolupament en aquells països on encara compta amb un important potencial de crei-xement. L’objectiu és aconse-guir que l’exportació representi el 60% del total de producció de Canaletas.

CirsaAugmenta el seu benefici

L’empresa de joc oci, Cirsa, va obtenir un benefici operatiu el 2010 de 260 milions d’euros, resultat que representa un aug-ment del 25% respecte de l’any anterior. Els seus ingressos d’explotació van ser de 1.774 milions d’euros, és a dir, un 8% més que l’any 2009. Fonts de l’empresa han fet saber que s’han complert els plans ope-ratius i ha aconseguit aquests resultats prioritzant “l’eficàcia i la productivitat” a més a més de comptar amb una positiva evo-lució de les inversions realitza-des. Els bons resultats aconse-guits per Cirsa es deuen en gran part als resultats obtinguts a la divisió de casinos de l’Argen-tina, Colòmbia i Panamà.

ebro FoodsCompra la divisió d’arròs SOS

L’empresa Ebro Foods ha comunicat a la Comissió Nacional del M e r c a t d e Valors (CNMV) la compra la divisió arrossaire de SOS Cor-poración Alimentaria per un

import de 205 milions d’euros. Amb aquesta operació finalitza el procés de due diligence que ambdues empreses van iniciar el passat 25 de novembre. La decisió de SOS s’emmarca dins el procés de desinversió d’actius duta a terme per la companyia per tal d’amortitzar el deute i consolidar la reestructuració financera del grup.

el Corte inglésLlança Primeriti

Des del passat 6 d’abril El Corte Inglés compta amb Primeriti, el seu club de vendes privat per internet. Per poder realitzar compres els usuaris s’hauran de fer socis del portal a través d’un registre. Els usuaris podran adquirir marques de moda, com-plements, cosmètica, tecnologia i llar i gaudir de descomptes en accions puntuals a l’hora d’ad-quirir un producte. Les princi-pals marques a la venda al Corte Inglés s’han sumat a aquest pro-jecte. Segons ha informat l’em-presa, Primeriti destaca, entre d’altres, per un sistema ràpid d’entrega i per la confiança que ofereixen els sistemes d’entrega de El Corte Inglés. En aquest sentit, El Corte Inglés, líder en el comerç electrònic a Espanya amb una mitjana de 5 milions d’usuaris únics, a més d’una fac-turació a Internet de més de 310 milions d’euros.

endo pharmaceuticalsCompra American Medical System

La farmacèutica nord-ameri-cana Endo Pharmaceuticals ha arribat a un acord per adquirir el fabricant d’equips mèdics d’urologia, American Medical System (AMS), per un import de 2.000 milions d’euros en efectiu.

Amb aquesta operació, la far-macèutica mira de reforçar el seu negoci en aquesta àrea. La farmacèutica va afirmar en un comunicat que aquesta compra li suposarà uns costos de, com a mínim, 50 milions de dòlars fins el 2013, mentre que espera que resulti en un augment dels seus beneficis per acció de 60 cèntims de dòlar de cara al 2012 i de 80 cèntims per al 2013.

GamesaObre un centre a Singapur

El fabricant d’aerogeneradors ha escollit Singapur per a inau-gurar un nou centre tecnològic per tal de dur a terme la inves-tigació de materials avançats a través de 3 projectes amb la Universitat Tecnològica de Nanyang. La Universitat Nacio-nal de Singapur i l’Agència per a la Ciència, Tecnologia i Inves-tigació. L’elecció de Singapur ha estat feta totalment a partir de criteris tecnològics, que és on hi ha mercat. Gamesa ha previst la inversió de 250 mili-ons d’euros anuals entre 2011 i 2013. D’aquests, 50 estaran des-tinats a I+D i, a més, té previst el desemborsament de 55 milions més per a investigar únicament tecnologies offshore.

inditexPrimera tenda Bershka al Japó

La companyia gallega continua la seva expansió internacional i a mitjans d’abril va inaugurar la seva primera tenda Bershka al Japó, la qual està ubicada al barri de Shibuya, a Tòquio. Inditex compta amb 720 tendes obertes a 50 països. Al Japó, Inditex compta amb un total de 63 tendes de la seva marca Zara.

la CaixaCaixers contactless

La Caixa ha instal·lat els primers caixers automàtics de tot el món que funcionen sense contacte, és a dir que l’usuari pot realit-zar les seves operacions sense haver d’introduir la targeta a la unitat de lectura del caixer. Tan sols el que cal fer és apropar la targeta a la unitat de lectura del caixer i prémer el número pin.

panorama / eMpresa 13MaiG 2011 MóN eMpresarial

el Mes NeGaTiU el Mes pOsiTiUaenaVa tenir pèrdues el 2010

Amb dades d’Aena, l’aeroport del Prat va tancar el 2010 amb unes pèrdues de 73,88 milions d’euros, un 62% més respecte de l’any anterior. El Prat va obtenir un resultat operatiu abans d’impostos de 101,19 milions d’euros, és a dir, un 54,2% més. D’altra banda, el conjunt d’aeroports espanyols van registrar unes pèrdues de 275 milions d’euros, les quals tot i ser negatives suposen una reducció del 15% respecte els 325 milions de pèrdues de l’any anterior. Des d’Aena s’han jus-tificat aquests resultats amb motiu de l’augment derivat de les amortitzacions, les quals van ser superiors en un 24,7%, i per l’augment de les despeses derivades de la posada en fun-cionament de la T1.

BanestoCauen els beneficis un 20%

Banesto va registrar un bene-fici net de 169,5 milions d’euros en el primer trimestre del 2011, resultat que suposa una caiguda del 19,9% respecte del mateix període de l’any anterior, tal com va informar l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). De gener a març, l’entitat va augmentar el seu rati de core capital fins el 8,6% de manera orgànica. L’ob-jectiu però és arribar al 9% a finals d’aquest any. Pel que fa a la taxa de morositat, aquesta va augmentar molt lleugerament fins el 4,15%, davant del 4,08% el desembre.

CacaolatERE temporal

La direcció de Cacaolat pre-sentarà un Expedient de Regu-lació d’Ocupació (ERO) per un màxim de 6 mesos per a la plantilla de 106 treballadors

que té a la fàbrica d’Utebo, a Saragossa. L’empresa, perta-nyent a Ruiz-Mateos, es dedi-carà a la producció de Cacao-lat i llet Letona només per a hostaleria i utilitzarà envasos de vidre que es puguin retor-nar. La fàbrica no compta amb liquiditat per a comprar enva-sos tetrabrick i, d’altra banda, la resta de la seva gamma per a supermercats la fabricava Clesa, actualment en concurs de creditors.

HotchiefGran caiguda a la borsa

Les accions del grup construc-tor alemany han caigut un 8% a la borsa a causa de les previ-sions negatives de la filial aus-traliana Leighton’s per aquest 2011. Els canvis en les previ-sions de Leighton’s, segons el grup “tindran efectes negatius importants.” Tot i així també l’empresa ha expressat en un comunicat que no esperen cap impacte ni al 2012 ni al 2013. D’altra banda, Hotchief va generar el 41% dels seus ingres-sos a Austràlia, 10 punts més que ara fa 10 anys.

Johnson & JohnsonMulta

El grup nord-americà J&J ha acordat amb la SEC (la comis-sió de Valors i Borsa dels Estats Units) una multa de 48,5 milions d’euros per a tancar una investigació per subornar metges de la sanitat pública a diversos països europeus. Amb aquest acord es dóna per tancat el capítol en que, a través d’un comunicat, la SEC acusava a J&J de violar la llei de Pràctiques Corruptes a l’Es-tranger i, en una altra ocasió, d’haver pagat suborns a l’Irak, segons una investigació, per tal d’obtenir de manera il·legal 19 contractes en el marc del pro-grama Petroli per Aliments de les Nacions Unides (ONU).

NissanPreveu pèrdues

La fàbrica de Nissan de la Zona Franca podria patir problemes de subministrament de compo-nents procedents del Japó arrel del terratrèmol i el tsunami que

es va produir al país nipó el passat 11 de març. Fonts de la companyia han expressat que la producció per a l’abril està garantida a tot l’estat però que a partir de maig “es pot produir alguna alteració en el calen-dari de producció.” Fonts de la companyia han manifestat que encara no s’han plantejat mesures concretes i que s’està estudiant “la manera d’alinear la disponibilitat de les peces amb els interessos dels treba-lladors” cosa que podria donar lloc a l’aplicació de diverses mesures de flexibilitat.

pC CitySurt d’Espanya

La cadena de botigues dedi-cades a la informàtica, ha anunciat que tancarà les seves tendes a causa de les pèrdues acumulades. PC City durà a terme un Expedient de Regu-lació (ERO) que afectarà 1.224 persones. També tancarà la seva seu central i la web de venda online. A Catalunya, PC City compta amb 6 de les 34 botigues que té en total a tot l’Estat. La direcció de PC City, va assegurar en un comuni-cat que la reestructuració del grup no afectarà les garanties i obligacions que l’empresa va contraure amb els seus clients i també va assegurar totes les prestacions dels programes de postvenda. Dixons Retail, empresa propietària de PC City, ha anunciat que els seus plans de futur es basen en cen-trar-se en botigues combinades d’informàtica i electrònica.

spanairAcorda un ERE amb els seus treballadors

Spanair ha presentat un ERE per reduir en 50 persones el personal de terra de l’aeroport

de Madrid-Barajas. L’ERE l’ha pactat amb 2 dels 3 sindicats presents en el comitè d’em-presa, segons han informat fonts de la companyia. Inicial-ment, l’ERE s’havia plantejat per a 65 persones del perso-nal de rampa de l’aeroport de Madrid-Barajas però des-prés de les negociacions es va reduir a 50. Spanair també ha pactat amb els sindicats que hi haurà una reestructu-ració de funcions per tal que els llocs amb menys perso-nes quedin reforçats. Segons la companyia, aquesta nova reestructuració de la plan-tilla s’ha produït a causa de la reducció de vols en bases de Spanair com Madrid i així concentrar-se en l’aeroport del Prat.

ToyotaAtura temporalment la producció

La divisió europea de Toyota, és a dir, Toyota Motor Europe atura durant “diversos dies” la producció de les seves plantes entre “finals d’abril i principis de maig” com a conseqüència de l’escassetat de components i peces com a conseqüència del terratrè-mol del passat 11 de març al Japó. Segons ha expressat la companyia en un comunicat, l’aturada de producció s’ha planificat per als períodes de dies festius o de vacances escolars per tal que sigui més fàcil per als treballadors aga-far aquests dies com a fes-tius. Les factories afectades per aquestes mesures són les del Regne Unit, Gal·les, Turquia, França i Polònia.

Aquests nous caixers estan ubicats al districte 22@ de Barcelona, a Sitges i a Palma de Mallorca. L’entitat financera ha anunciat que els propers cai-xers contactless s’instal·laran a localitats de Cataluntya les Illes Balears.

Miquel y CostasResultats positius

El Grup Miquel y Costas ha presentat els seus resultats corresponents a l’exercici del 2010 i en destaca una factura-ció de 180,15 milions d’euros, un 11,5% superior a l’obtingut el 2009. Pel que fa al cash flow net consolidat, aquest ha estat de 34,70 milions d’euros, un 12,5% més. D’altra banda, el benefici net consolidat es va situar en 20,15 milions d’euros, un 15,6% superior al del 2009. Aquests bons resultats s’atribu-eixen a l’augment del volum de vendes i a l’increment del ren-diment productiu.

NestléInaugura planta a Girona

Nescafé ha inaugurat recent-ment la planta de Nescafé Dolce Gusto a Girona. Bernard Meunier, director general del grup, va anunciar que de cara al 2012 la fàbrica de Girona rebrà una nova inversió de 50 milions d’euros. Aquesta propera inver-sió permetrà ampliar la superfí-cie de la planta en 3.600 milions de m2, gairebé doblant la seva inicial capacitat de producció, passant de 1.700 milions de càpsules a 2.500 anuals. A més, aquesta injecció generarà 150 nous llocs de treball. Des del 2009 i fins a dia d’avui, la planta ha rebut una inversió de 100 milions d’euros i, un cop fina-litzi l’actual fase d’ampliació a mitjans d’aquest any, comptarà amb una plantilla de 250 treba-lladors.

14 MóN eMpresarial Maig 2011 eMpresa / Decàleg

iNNovació rsc eMpresa faMiliar coMuNicació iNtaNgibles

viceNç boschAssociAció cAtAlAnA de l’empresA

FAmiliAr

Josep lluis pérez.economistA. membre comissió

intAngibles de l’ Accid

Breakfast at Tiffany’s

El passat 2 de març, la cone-guda marca de moda Thierry Mugler va emetre a través de Facebook el seu Fashion Show en directe, amb Lady Gaga al capdavant. Aquesta campanya va aconseguir que la marca augmentés en 40.000 seguidors en un dia i que la gent comentés la col·lecció en directe. Un cas més recent és el de Fendi amb la campanya “Fatto a Mano” realitzada a la seva fan page.L’avaluació posterior mostra com els consumidors després de veure la campanya valoren Fendi com una marca molt més creativa. I de què li serveix? De tots aquests seguidors, un petit percentatge correspon als seus clients, però el que s’ha de te-nir en compte és que a Internet es troben els predicadors que influeixen en el buzz favorable que es genera al voltant d’un producte o d’una marca, el que provoca que aquesta en-cara sigui més desitjable i més propera. Ara pots ser l’Audrey Hepbourn 2.0 i viure el teu Bre-akfast at Tiffany’s sense sortir de casa. Què et sembla?

eMMa oliverodepArtAment de comunicAció cinc

L’Impost de Successions

Per fi una bona notícia per tothom, no només per les em-preses familiars catalanes, el Govern ha aprovat un projec-te de Llei amb la bonificació de la quita tributària del 99% per els familiars de I i II ge-neració (parella, ascendents i descendents). Les promeses electorals estan per complir-les, encara que la situació econòmica continua sent greu, per evitar greuges comparatius. Però també te-nim necessitat de noves me-sures que impulsin l’activitat econòmica i empresarial per sortir del pou de la crisi. Sense els estímuls suficients a les empreses, sense la desa-parició de les traves adminis-tratives i sense la recuperació de la confiança dels consumi-dors i usuaris, el futur conti-nua sent incert. Creiem que el país exigeix una clara línia d’actuació dels partits de tots els signes polítics que ens guiï cap a la recuperació, alhora que hem de deixar-nos de fer política “parroquial”.

La matriu d’Ansoff

Igor Ansoff (1918-2002), un dels investigadors destacats en l’estudi de l’estratègia em-presarial, va elaborar una eina que ajuda les empreses a defi-nir estratègies de creixement. La coneguda com a matriu Ansoff descriu quatre op-cions de desenvolupament del negoci que es poden adoptar enfront a dos eixos clàssics: mercats i productes o serveis. Segons això, o bé l’empresa entra a nous mercats (amb els mateixos, o amb nous produc-tes); o bé roman als mateixos mercats (amb els mateixos, o amb productes nous). Avui en dia, la personalització dels productes o serveis afegeix una nova dimensió a aques-ta matriu. La penetració amb els mateixos productes o ser-veis però personalitzats obre, dins el mateix mercat, noves oportunitats de negoci. La personalització atomitza fent sentir el client com a únic i, a la vegada, té un efecte aug-mentador del mercat ja que multiplica les opcions de ven-da creuada, entre altres.

Models d’empresa

Últimament hem llegit a la premsa la notícia de la gran valoració que es fa de les em-preses d’Internet. La gran di-ferència entre el que diuen els llibres i el que es podria oferir per elles, rau en els actius in-tangibles associats a aquestes empreses. Per què empreses que tenen el mateix tipus d’ac-tivitat, obtenen diferents re-sultats? En aquests dies hem pogut veure com mentre Zara obre una botiga a la 5a avda de Nova York, Polo Sur tan-ca totes les botigues que té a Barcelona. A mi se m’acut pensar que no tothom utilitza els seus recursos de la mateixa manera i que aquests diferents resultats, venen donats per diferents formes d’aplicar el concepte de negoci en tots els àmbits de l’empresa. Implan-tar i conservar una certa cul-tura d’empresa, hauria de ser sempre un dels objectius de l’empresari i la clau de la seva organització, perquè aquesta quan funciona, és el principal intangible i, a més, posa en va-lor tots els altres intangibles.

JorDi MasproFessor d’emprenedoriA

corporAtivA Al tecnocAmpus-mAtAró

implantar i conservar una certa cultura d’empresa hauria de ser un objectiu

a internet es troben els predicadors que influeixen en el buzz

tenim necessitat de noves mesures que impulsin l’activitat econòmica

la personalització dels productes o serveis afegeix una nova dimensió

Un eminent psicòleg deia fa no massa que en les empreses ca-talanes s’ha instal·lat la descon-fiança i el desànim, i que això no era bo. Certament, perquè ambdós adjectius comencen amb un prefix que indica ‘ab-sència’, per això quan ens to-pem amb una persona que no coneixem, aquesta ens és, en efecte, des-coneguda, no-cone-guda. El mot anĭmus es relaciona etimològicament amb “vent”, i remet a la força i energia que fa que l’home visqui (en aquest sentit, spiritus té relació direc-te amb re-spiració). Per tant, el ‘des-ànim’ fa referència a una manca d’alè vital, d’energia, com es posa de manifest en les crisis emocionals. La nostra condició fa que ens puguem sentir ofegats per les adversi-tats, i així percebre que la nos-tra energia vital decreix. Però en el fons el que el desànim apunta és a la necessitat de re-ajustar les nostres expectati-ves, tot buscant nous aires que insuflin renovades forces per a assolir les fites anhelades.

Dr. Miquel seguró càtedrA etHos (universitAt rAmon

llull)

en les empreses s’ha instal·lat la desconfiança i el desànim

La dialèctica del desànim

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

corporativaCandidatos_239x65.pdf 1 21/03/2011 16:17:13

Decàleg / eMpresa 15Maig 2011 MóN eMpresarial

La campanya de renda de 2010 ja està en marxa i més d’hora que mai. Des del 4 d’abril ja es poden confirmar de forma telemàtica els es-borranys que Hisenda facilita als contribuents. Entre les principals novetats d’enguany cal destacar el do-ble tram aplicable a les ren-des de l’estalvi (19%-21%), la pràctica desaparició per tots els contribuents de la deduc-ció de 400 euros per obten-ció de rendes del treball, la nova deducció prevista per obres de millora a l’habitat-ge habitual i l’aplicació de reduccions a les rendes deri-vades de l’activitat econòmi-ca vinculada al manteniment de l’ocupació. Més enllà de les novetats, els contribuents hauran d’estar atents més que mai a les rendes obtin-gudes dels habitatges llogats, atès que Hisenda ja té a la seva disposició informació relativa als consums dels habitatges i podria detectar l’existència de lloguers no declarats.

Novetats a la renda 2010

DaNiel viaDerAdvocAt àreA JurídicoFiscAl d’Auren

JoaN carles huecassogemArk

legal eMpresacoNsultoria psicologia

ricarD cayuelapsicòleg. proFessor de lA url,

especiAlistA en psicologiA econòmicA

Capital de marca

Les marques comercials for-men part del progrés i de l’economia d’una societat. Des del SEAT 600 fins al ColaCao, passant per la Coca Cola, els Donuts i els Chupa Chups, són marques que formen part de la memòria històrica. Aquest arrelament es perd amb les absorcions empresarials on excel·lents marques com Airtel o Amena no van tenir temps per instal·lar-se en l’experièn-cia de vida. No obstant altres com Clesa, Fruco o Cacaolat que sí gaudien d’aquest arrela-ment històric, són destruïdes per la mala praxis dels empre-saris que es van fer amb elles. Davant la caiguda de Marsans es va arribar a escriure “que algú faci alguna cosa”. L’alt capital de marques emblemà-tiques com les anteriors va ser construït per empresaris mo-del amb esforç, voluntat i ètica. Així que veure la seva destruc-ció per l’ambició desmesurada i l’amoralitat d’individus sense escrúpols que a més se’n sorti-ran d’allò més bé, provoca pena però sobretot indignació.

pateNts

És freqüent que les empreses triïn una denominació i la pro-tegeixin com a marca, nom co-mercial, denominació social i nom de domini per concentrar els seus esforços i les seves in-versions publicitàries. Poden coexistir registralment mar-ques i noms comercials idèn-tics o similars, pertanyents a titulars diferents, però destinats a àmbits mercantils diferents, que excloguin el risc d’error o confusió. No és possible la inscripció d’una denominació social idèntica a una altra an-teriorment inscrita, encara que les seves activitats mercantils siguin diferents. No és possible tampoc la inscripció d’un nom de domini coincident amb un altre anteriorment inscrit. Les marques i noms comercials s’inscriuen a l’Oficina Espa-nyola de Patents i Marques, les denominacions socials en el Registre Mercantil Central i els noms de domini sota el “. És” a l’entitat pública empresarial Red.es, on hi ha la Direcció de Dominis d’Internet, coneguda com ESNIC.

Tres registres diferents

JorDi MariN vicepresident del cercle per Al

coneixement – bArcelonA breAkFAst

El model de les smarts cities

En una societat cada cop més complexa, el Sector Públic ha d’avançar cap a una gestió efi-cient, transparent i de qualitat. En aquest context, el model d’smart cities permet crear va-lor afegit en la prestació de ser-veis, ja que no només consta d’utilitzar les noves tecnologies per obtenir informació i gesti-onar-la, sinó que és un model de gestió en xarxa i dinàmic, basat en una infraestructura horitzontal i agregada, capaç de potenciar i aprofitar el di-àleg i la cooperació per oferir serveis més rendibles, des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. El proper 12 de maig, el Col·legi d’Enginyers In-dustrials de Catalunya, la Fun-dació Ctecno i el Cercle per al Coneixement us conviden a la Jornada sobre Smart Cities (http://www.cperc.net/activi-tats/activitat.php?llengua=ca&idvar=447), perquè Catalunya hi té una oportunitat de país: per la dinàmica urbana de llarga tradició i per l’existència d’un ecosistema empresarial vincu-lat a aquesta nova tecnologia.

el model d’smart cities permet crear valor afegit en la prestació de serveis

DaviD caihuelas arMeNtaNogerent de mArsH

Beneficis socials de les

E l s b e n e f i c i s s o c i a l s representen una forma de retribució que les empreses adopten cada cop amb més freqüència. S’ofereixen als empleats a través de diverses fórmules. Sens dubte, una de les més atractives són les pòlisses de salut. En un moment com l’actual, és d’agrair una retribució d’aquest tipus. No oblidem que són beneficis que es van implantar en èpoques en què els beneficis empresarials podien ser elevats o suficients. Estic convençut que la im-plantació i continuïtat dels beneficis socials es mantindrà, ja que no deixa de ser una contraprestació important per a les persones. No hi ha res més important que la salut ja que sense ella, no hi ha treball, esforç, continuïtat, esperit de superació..., i tot això és el que fa que les empreses segueixin endavant i superin dia a dia els nous reptes. Les empreses, no ens oblidem, les fan les persones que treballen en elles.

els beneficis socials s’ofereixen a través de diverses fórmules

No es pot inscriure un nom de domini coincident amb un altre ja inscrit

hisenda podria detectar l’existència de lloguers no declarats

hi ha marques, com cacaolat, que formen part de la memòria històrica

���������������������������������������������������������������������������������������

��������������������������������������������������������������������

������������������������������������������������

�������������������������������������������������������������

�����������������

16 El mapa del món MóN EMprEsarial Maig 2011

On es produeixen més publicacions científiques?

ToronTo

BosTon

nova York

FiladèlFia

WashingTon

los angeles

Madrid

londres

sao Paulo

descens o sense creixeMenT

augMenT de 5 a 10 llocs

augMenT de 10 a 20 llocs

augMenT de Més de 20 llocs

Espanya s’ha situat com a novena potèn-cia científica mundial amb el 2,5% de total de publicacions científiques, segons l’estudi denominat Knowledge, Networks and Nations realitzat per la Royal Society britànica.Segons aquest estudi, Espanya ha supe-rat Rússia per primera vegada en el ràn-quing mundial de producció científica i s’ha situat per sobre de Suïssa i Austràlia en qualitat científica.L’informe comprèn el número de publica-cions en el període comprès entre 2004 i 2008, i en el qual el nostre país escala una posició respecte al lloc que ocupava entre 1999 i 2003, l’altre període de refe-rència de l’estudi. Espanya avança així en aquest estudi per primera vegada a Rússia, país que tenia fins ara aquesta posició.La Royal Society és valorada com una de les societats científiques més prestigi-oses i la institució científica més antiga existent avui en dia.

Espanya se situa com a novena potència científica mundial

El mapa del món 17Maig 2011 MóN EMprEsarial

Moscou

roMa

París

Madrid

londres

Berlín

Beijingseül

Tòquio

hongkong

TaiPei

nanjin

xangai

esTa

Ts u

niT

s

jaPó

reg

ne

un

iT

ale

Ma

nYa

Fra

nç

a

xin

a

iTà

lia

ca

na

dà

rú

ss

ia

índ

ia

esPa

nYa

alT

res

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%

Pu

bli

ca

cio

ns

c

ien

tífi

qu

es

Per

Pa

ïso

s

1999 - 2003

2004 - 2008

18 MóN eMpresarial Maig 2011

economia

dues velocitats diferents de la conjuntura nacional i la inter-nacional el que està portant a les noves empreses a iniciar-se en l’exportació, i a les ja inter-nacionalitzades a intensificar la seva acció comercial i poten-ciar la diversificació de mer-cats. De cara a aquest proper any, Casellas també anticipa

Redacció

Segons l’informe, l’exportació total de les empreses d’amec ha augmentat un 13,11% res-pecte l’any anterior, repre-sentant un volum d’exporta-ció superior als 2.800 milions d’euros. Aquesta xifra mostra una clara millora respecte l’any 2009, quan l’exportació total va disminuir un 14,5% respecte l’any anterior. Amb això, es constata una clara recuperació generalitzada del comerç exterior, que ha tingut lloc durant el 2010.Precisament, aquest compor-tament positiu de la demanda mundial s’ha traduït en un major optimisme per a les empreses exportadores, de cara a les previsions d’incre-ment de vendes a l’exterior per aquest any 2011, que pre-veuen augmentar un 8,5% res-pecte al 2010.

Demanda interna versus demanda externaEl sector exterior s’ha convertit en el factor clau de creixement del PIB l’any 2010, tenint en compte la contribució positiva del mateix (1,1%) al PIB espa-nyol i la contribució negativa (-1,2%) de la demanda nacional. En aquest sentit, la conjuntura nacional el 2010 va ser menys favorable que el 2009 per al 56% de les empreses d’amec. Pel que fa referència a les pers-pectives pel proper any, fins un 79% d’aquestes considera que no millorarà.Aquesta dada contrasta amb la percepció de les empreses davant la conjuntura interna-cional, ja que quasi el 60% con-sidera que la del 2010 va ser més favorable que la del 2009. Aquest optimisme augmenta al 2011, ja que fins el 71% de les empreses preveu una millor conjuntura internacional.Són precisament aquestes

El dinamisme dels mercats exteriors impulsa l’exportacióel volum de les exportacions de les empreses d’amec el 2010 supera els 2.800 milions d’euros, el que suposa un 13,11% més que l’any anterior. d’altra banda, de cara al 2011, el 79% de les empreses preveu augmentar les seves exportacions.

que “la previsió de la demanda interna no apunta a una millo-ria, per tant haurem de seguir recolzant-nos en la demanda exterior”.Tenint en compte que un 53% de les empreses declaren haver augmentat les vendes el 2010 i que el 2011 un 68% preveu seguir incrementant-les, Joan Tristany, director general d’amec, manifesta que “ens trobem en un punt d’infle-xió aquest 2011, tant pel que fa a la previsió de resultats com en les vendes, resultats que, sobretot, vindran marcats per l’activitat internacional de les empreses”.

implantacions a l’exteriorL’exportació total de les empre-ses d’amec ha augmentat un 13,11% respecte l’any anterior, representant un volum de més de 2.800 milions d’euros.Per al 67% de les empreses, el volum d’exportació el 2010 va ser major que el 2009. Pel que fa a les previsions per aquest

Les insolvències judicials baixen un 2% durant el primer trimestre. pàg. 20

Les fusions i les adquisicions del sector fi-nancer es disparen durant el 2011, segons un informe de Pwc. pàg. 26

iNforMe D’aMec

per al 2011 el 71% de les empreses preveu una millor conjuntura internacional

2011, el 79% d’aquestes preveu augmentar la seva exportació.Referent a les principals des-tinacions d’exportació, es manté la diversificació de les exportacions i les destina-cions d’anys anteriors. Tot i que la Unió Europea segueix sent el primer client, ja només representa el 63% del total. Al respecte, Tristany afirma que “encara que seguim tenint una concentració important a la Unió Europea, aquesta és inferior a la del conjunt de l’economia espanyola”. Entre els nous mercats que estan despertant actualment major interès per dirigir els esforços comercials destaquen Brasil, Estats Units, Índia, Xina, Mèxic i Polònia.Respecte a les implantaci-ons a l’exterior de les empre-ses d’amec, un total de 142 d’aquestes estan internacio-nalitzades. Això es tradueix en 469 implantacions –el 72% d’elles comercials– majo-ritàriament a Xina, Estats Units, França, Mèxic, Brasil i Portugal.

Quant al finançament privat, les empreses perceben un empitjorament en la qualitat d’aquest

innovació i finançamentEl 74% de les empreses d’amec van invertir en R+D+i el 2010, amb un promig del 6% sobre la facturació. Unes xifres que, segons Tristany, “han estat una aposta decidida per a moltes empreses el fet que un 34% d’aquestes hagin invertit més de 300.000 euros en R+D+i”. De cara al 2011, el 91% de les empreses preveu augmentar o mantenir aquesta inversió. Majoritàriament, les empre-ses han innovat en producte, encara que també en procés productiu i model de negoci.El 45% de les empreses van fer ús de Línies de Finança-ment Oficials el 2010. Predo-minantment, les empreses coincideixen en què aquestes no han sabut adaptar-se a la conjuntura actual. Tot i que el president d’amec puntualitza que “l’ICO està fent un gran esforç per aconseguir acostar els seus productes a les empre-ses. Un exemple d’això és la recent signatura de l’acord de col·laboració entre amec i l’ICO”. Quant al finançament privat, les empreses perceben un empitjorament en la qualitat d’aquest, no només en el preu, sinó també pel que fa referèn-cia al servei i al producte.Des d’amec insisteixen en la necessitat de no traslladar l’ac-tual crisi que estan patint les administracions a les empre-ses, i per això demanen que s’adoptin una sèrie de mesures amb l’objectiu d’aconseguir una discriminació positiva per a les empreses exportadores. Entre aquestes, destaquen una millora dels incentius fiscals i una millor eficàcia dels organis-mes que recolzen la internacio-nalització.També s’ha recalcat la urgent necessitat d’agilitzar els tràmits per a l’obtenció de visats, sobretot a professionals que vulguin participar en fires i congressos a Espanya.

El sector exterior s’ha convertit en el factor clau de creixement del PIB l’any 2010. / ARXIU

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.nacex.es

20 MóN eMpresarial Maig 2011eCONOMia / Finances

Redacció

En el primer trimestre del 2011 es van registrar prop de 1.600 nous processos con-cursals, segons es desprèn de les dades avançades del seguiment de les insolvèn-cies judicials a Espanya que realitza l’Àrea d’Administra-ció de Riscos de Crédito y Caución, a partir de les dades publicades en el Butlletí Ofi-cial de l’Estat.Les insolvències judicials van assolir el seu màxim tri-mestral en el segon trimestre del 2009, que va registrar la presentació de 1.741 concur-sos. A l’espera de l’indicador oficial, que es publicarà al febrer, les dades avançades per Crédito y Caución, reflec-teixen un lleuger retrocés del 2% enfront a les xifres del darrer trimestre del 2010.

A l’igual que altres indi-cadors relacionats amb el risc de crèdit, la concursa-litat empresarial reflecteix una estabilització de l’en-torn, però lluny encara dels nivells previs a la crisi. La concursalitat empresarial està encara molt per sobre dels 250 concursos trimes-trals que marquen els nivells

Les insolvències judicials baixen un 2% durant el primer trimestre durant el primer trimestre del 2011 es van registrar gairebé 1.600 nous processos concursals, el que reflecteix un lleuger retrocés del 2% enfront al trimestre anterior. Tot i així, els nivells de concursalitat es troben encara lluny dels 250 casos trimestrals que marquen el seu nivell mig a llarg termini.

aNàlisi dels prOCessOs CONCursals

el 50% de les empreses han adoptat mesures per corregir fluxos de caixa

darrer Baròmetre de Pràc-tiques de Pagament a causa dels impagaments, el 50% de les empreses s’han vist obligades a adoptar mesures concretes per corregir fluxos de caixa, el 47% ha retardat el pagament a proveïdors, i el 25% ha incomplert les seves obligacions de devolució de préstecs a les entitats finan-ceres.

per zones geogràfiques i sectorsA Catalunya, la comunitat que concentra sempre el major nombre de processos a causa del seu pes dins de l’economia, s’ha produït un descens de la concursalitat (-15%). Aquesta disminució s’ha produït també en d’al-tres comunitats importants des del punt de vista del

pes de la concursalitat com Madrid (-8%) o Andalusia (-3%), enfront al creixement registrat en aquest període a la Comunitat Valenciana (6%).Les empreses vinculades directament amb la cons-trucció continuen acaparant un de cada tres concursos. El primer trimestre del 2011, el sector ha registrat un aug-ment del 2%. La Construcció és un dels vuit sectors que ha registrat un augment de la concursabilitat. El que regis-tra la major variació enfront al trimestre anterior és Jocs (67%), seguit de Màquines i Eines (27%) i Cuiros i Pells (25%). En termes de descens, dels nous sectors que mos-tren un retrocés enfront al quart trimestre del 2010, el més destacat és Electrodo-mèstics (-38%).

Les empreses vinculades directament amb la construcció continuen acaparant un de cada tres concursos. / ARXIU

4t trim. 2010 1r trim. 2011 Variació

Total 1.616 1.586 -2%

construcció 390 397 2%

Serveis 258 259 0%

alimentació / distribució 78 88 13%

Miner i Metal·lúrgic 67 66 -1%

instal·lacions 75 65 -13%

Fustes i Mobles 58 59 2%

Siderúrgia 45 51 13%

Químic 38 45 18%

Béns d’equip 59 40 -32%

Tèxtil 57 38 -33%

automoció 33 31 -6%

Màquines-eines 22 28 27%Paper i artsGràfiques 39 23 -41%

electricitat 21 19 -10%

cuiros i pells 12 15 25%

electrodomèstics 8 5 -38%

Sense Sector 347 342 -1%

VariaCió TriMesTral delsprOCessOs CONCursals per seCTOrs

el seCTOr priVaT COMeNça a COMplir els TerMiNis de pagaMeNTLa Plataforma Multisectorial contra

la Morositat (PMcM), impulsora

de la Llei 15/2010 de lluita contra

la morositat en les operacions

comercials, ha presentat un estudi,

basat en 800 enquestes recollides

d’empreses adherides, en un 96%

pimes, del qual es desprèn que el

termini mig de cobrament que es

va pactar el 2010 en el sector privat

va ser de 75 dies, tot i que el termini

de cobrament efectiu va ser de 93

dies. No obstant, ambdues dades

són inferiors a les registrades el

2009, amb 77 i 101 dies, respecti-

vament. Segons estimacions de

la PMcM, aquesta reducció dels

terminis va suposar una suma de

1.800 milions d’euros en la millora

de pagaments en el sector privat,

estalvi que ha beneficiat positi-

vament a la societat espanyola

en augmentar la competitivitat i

capacitat d’autofinançament de

les empreses.

trimestrals mitjans a llarg termini d’aquest indicador. Com ja avançava Crédito y Caución, de cara al 2011, no es preveu un canvi d’aquest comportament, almenys a curt termini. El finançament bancari segueix sent un bé molt escàs i una de les prin-cipals causes d’impagament, insolvència i concurs. Les petites i mitjanes empreses espanyoles afronten una taxa de refús bancari del 14%. En aquest entorn, el crèdit comercial està sent utilitzat pel 27% de les pimes com a font de finançament, enfront al 15% de fa un any.

L’entorn de morositat és complex. D’acord amb el

Finances / ECONOMIA 21MAIg 2011 MóN EMprEsArIAl

Les transaccions del sector financeres dispararan durant el 2011

INFOrME dE pwC

Redacció

La recerca del creixement, la regulació i les firmes de capi-tal risc impulsaran les tran-saccions del sector financer el 2011. Aquesta és una de les conclusions de l’informe sobre fusions i adquisicions del sector financer en el darrer trimestre de 2010, ela-borat per PwC i que també inclou un balanç de l’activitat del mercat durant tot l’any. L’informe concreta la influèn-cia dels factors que impulsa-ran el mercat aquest any.

Creixement. En un con-text caracteritzat per baixos interessos i baixos índex de retorn del capital invertit, les companyies del sector amb excedència de capital de-senvoluparan noves vies de creixement. L’accés a nous productes i clients són algu-nes de les raons que impul-saran a aquestes companyies a possibles adquisicions. Es preveu que aquest creixe-ment impulsi importants ope-racions internacionals, tal i com va succeir en el primer trimestre del 2010.

Regulació. La incertesa, provocada per l’onada migra-tòria d’aquest 2010, va supo-sar una parada en el mercat de les fusions i adquisicions del sector durant aquest any. No obstant, l’informe destaca que la regulació serà un dels aspectes clau que impulsaran el mercat el 2011. A mesura que els nous requeriments es clarifiquin, aquests influiran en la presa de decisions estra-tègiques –mercats on es vol estar a mig termini–, fet pel qual les transaccions poden ser el mitjà idoni perquè les entitats assoleixin els objec-tius que es marquen.

Capital Risc. S’espera un increment del nombre d’operacions en les que par-ticipen les companyies de capital risc, ja sigui com a compradores o com a finança-dores de les transaccions.

El valor de les fusions i adqui-sicions del sector financer va caure de 80.000 milions d’euros el 2009 a 50.000 el 2010. El descens s’explica per la reducció del nombre d’intervencions governamen-tals –que va assolir xifres rècords el 2008 i el 2009–, ja que si atenem al valor de les operacions entre entitats pri-vades, el 2010 el valor va aug-mentar 5.000 milions d’euros. L’informe conclou que el 2009 el mercat va tocar fons i que el 2010 va suposar l’inici de la recuperació de les opera-cions, tendència que es con-solidarà el 2011.

La reestructuració del sector bancari va representar el principal factor de l’activitat del mercat el 2010. Cinc de les vint majors operacions de l’any van estar protagonitza-des per companyies espan-yoles. Entre elles, destaca la compra, per part del Banco Santander, del 70% del banc polac Zachodni WBK per més de 3.000 milions, el que va

Entre octubre i desembre del 2010 el valor de les ope-racions va assolir els 9.500 milions d’euros, el que va suposar una caiguda del 55% en comparació amb el trimes-tre anterior, amb descensos tant en el nombre de grans operacions com en el valor de les transaccions mitjanes

i petites.La major operació del trimes-tre va ser la nacionalització de l’Allied Irish Bank per 3.800 milions d’euros, el 70% del valor total del sector de la banca en el darrer trimes-tre. Sense aquesta operació, el valor del sector banca, per primera vegada des de 2003, hauria estat inferior a 2.000 milions.

L’estudi dedica un capítol a l’anàlisi del sector assegu-rances. Destaca que es tracta d’un sector immers en un necessari procés de consoli-dació i que les noves opcions estratègiques, que emanen de la regulació Solvència II, conduiran cap a un repunt de l’activitat del sector asse-gurances en el mercat de transaccions. La consolida-ció permetrà a les compan-yies asseguradores mantenir els marges en un context de baixos índex de creixe-ment i construir economies d’escala.

Per a Justo Alcocer, socires-ponsable del sector financer de PwC, “el valor de les ope-racions el 2010 va ser una mica més de la meitat que el registrat el 2009, no obstant l’increment de l’activitat pri-vada –degut fonamentalment a la reestructuració– és motiu d’optimisme per al mercat. Com que les entitats finan-ceres continuaran desfent-se dels seus actius non-core, l’activitat és probable que s’acceleri durant el 2011”.

“Hi haurà tres factors prin-c ipals que inf luiran en l’evolució del 2011. La recerca de creixement per part de les companyies estimularà les operacions transfronte-reres: presenciarem la rees-tructuració de la banca com a conseqüència de les noves exigències de regulació i hi haurà una major importància de les companyies de capital risc com a inversors en el sector”.

a causa de la recerca de creixement, la regulació i les firmes de capital risc, les fusions i les adquisicions del sector financer s’impulsaran durant el 2011, segons un informe de Pwc. el valor de les transaccions va caure de 80.000 milions d’euros el 2009 a 50.000 el 2010.

uN pAís AMb EstAbIlItAt ECONòMICA I sOCIAl

les empreses espanyoles van protagonitzar cinc de les vint majors operacions de l’any

Entre octubre i desembre del 2010 el valor de les operacions va assolir els 9.500 milions d’euros

La reestructuració del sector bancari va representar el principal factor de l’activitat del mercat el 2010. / ARXIU

representar la quarta compra més important de l’any. La necessitat d’obtenir capital va ser el catalitzador per a gran part de les operacions i, al mateix temps, moltes vendes van representar una oportuni-tat per als bancs compradors, que van poder desenvolupar noves vies de distribució o àrees d’especialització. Altres tendències que van marcar l’evolució del sector durant e l 2010 van ser l’increment de la partici-pació del capital risc en el mercat i que les companyies d’assegurances i els gestors d’actius van representar uns objectius atractius per a la generació d’economies d’escala.

Evolució del mercatSi bé el mercat es va mostrar bastant actiu en el tercer tri-mestre del 2010 (un valor de 21.200 milions d’euros), en el quart trimestre del 2010 va experimentar una important caiguda de la seva activitat.

22 MóN eMpresarial Maig 2011eCONOMia / Finances

Potser no s’entengui sense més el que acabo de dir al voltant de “pot acabar en tragèdia o en comèdia”. Per-metin-me un aclariment. Si el més durador i perillós de tots els errors ha estat fins ara un error de dogmàtics, a saber, la invenció que l’Estat té per obligació solucionar, entre molts altres assumptes de la vida privada de cada ciu-tadà, el problema econòmic de la jubilació, persistir amb aquesta creença només pot acabar en tragèdia, és a dir, treballar 45 anys per cobrar menys de 890,85 euros al mes. Però si la creença sobre el sistema públic de pensions ha canviat, al considerar la manera en què l’Estat resol el problema econòmic a la jubilació dels seus ciutadans, perquè la manera de pensar mesuri el valor de les coses per l’aportació del treball i l’estalvi individual, en aquest cas, el desenvolupament i dis-posició de les normes i regla-ments, de les pensions públi-ques, pot acabar en comèdia perquè ja ningú es creurà que l’Estat solucionarà la seva jubilació, sinó que la seva pensió privada serà el seu ingrés principal a la jubilació.

JauMe Quibus, actuari-economista

Ser original és veure les coses velles, conegudes, vistes i revisades per tothom com si fossin noves. S’ha d’acos-tumar la mirada al desenvo-lupament i disposició de les normes i reglaments. Dels criteris valoratius generals que serveixen de base per a valorar qualsevol posició, el desenvolupament i disposició de les normes i reglaments és l’artifici més subtil per a transformar voluntats polí-tiques amb un gran impacte per a l’empresa. Legislar per a retardar l’edat de la jubilació és un símptoma que les coses no van gens bé per al nostre sistema públic de pensions, però també canvia les normes del joc i no al servei de l’em-presa.Com més gran sigui el conei-xement per part de l’empresa de les conseqüències de retar-dar l’edat de jubilació, menys complicat serà incorporar les necessitats individuals, en els termes més avantatjosos per a l’empresa. Comprendre una cosa és descobrir la seva necessitat i la jubilació ho és per a la majoria de directius i treballadors. De moment, la pensió pública de jubilació és l’ingrés principal per a l’espa-nyol una vegada ha complert l’edat de jubilació. El comple-ment privat, per a molts, és poc rellevant.La història de les pensions públiques a Espanya, des de l’any 1967 fins avui, demos-tra una feina i una lluita per transferir rendes del col-lectiu de treballadors al col-lectiu de pensionistes, fins al punt que, ara amb una ràtio de només 2,53 treballadors per pensionista, l’Estat resol el problema econòmic de la jubilació dels seus ciutadans, si i només si paga menys de 890,85 euros al mes, que és la pensió mensual pública mitjana, en aquest cas, de jubilació. Quan es comença a legislar així, el final està a prop. Però això pot acabar en tragèdia o en comèdia.

Empresa i jubilacióGran part dels jubilats del nostre país perceben com a única pensió la pública. no és estrany, per tant, que en aquests moments el Govern s’estigui plantejant retardar l’edat de jubilació. Per la seva banda, els sistemes privats de pensions tenen encara un escàs des-envolupament a espanya per diversos motius. en aquest context, la reforma de les pensions és probablement una necessitat.

La qüestió està en saber fins a quin punt aquest paisatge de les pensions públiques afavo-reix les ganes de treballar, la transformació de solucions col·lectives a solucions indi-viduals. La solució del problema de les pensions estarà a l’em-presa. Es tracta de solucions individuals. Segons l’últim informe publicat per la Direc-ción General de Seguros y Fondos de Pensiones, per a contractes d’assegurances col·lectives que instrumenten compromisos per pensions de les empreses amb els tre-balladors i beneficiaris, cor-responent a l’exercici 2008, reflecteix clarament que, en la seva majoria, els contrac-tes d’assegurances, l’empresa prenedora del contracte, el treballador en qualitat d’as-segurat i beneficiari el mateix treballador, en cas de jubi-lació i invalidesa o els seus hereus legals en cas de mort, atorguen cobertura a col-lectius de menys de 25 asse-gurats, els quals suposen un 90,30% del total de contractes vigents durant l’exercici 2008. A més, el pes més gran es concentra en els contractes amb un col·lectiu de menys

el plaNteJaMeNt de les peNsiONs

la raó de l’escàs desenvolupament dels sistemes privats de pensions és la baixa rendibilitat

la solució del problema de les pensions estarà a l’empresa. es tracta de solucions individuals

Segons l’autor, legislar per retardar l’edat de la jubilació és un símptoma que les coses no van gens bé. / ARXIU

de 5 assegurats, que acumu-len el 53,20% dels contractes en vigor. Aquesta composició està molt relacionada amb l’estructura del sector empre-sarial espanyol, constituït en la seva majoria per petites i mitjanes empreses. La principal raó de l’escàs desenvolupament, a Espanya, dels sistemes privats de pensi-ons és la baixa rendibilitat. És més, el sistema de pensions privades és un fiasco a ulls de molts generadors d’opi-nió. Als meus es tracta, en tot cas, d’unes expectatives de rendibilitat no assolides com a conseqüència de l’elecció equivocada de la manera de retribuir en espècies a direc-tius i treballadors, per a la seva jubilació. Si l’empresa té el control del fons privat per a la jubilació dels seus treballa-dors, l’estalvi està assegurat i es coneixerà, per l’import aportat per a la jubilació, el capital garantit. A més, la fle-xibilitat que donen les assegu-rances col·lectives, compleix amb l’objectiu de fidelitzar els directius i treballadors, perquè els drets econòmics per a la jubilació poden ser retinguts per a l’empresa fins que es compleixin els anys de permanència desitjats. En l’àmbit privat, serà l’hora de configurar, crear i produir una nova realitat, unes noves relacions laborals entre em-presa i treballadors, consti-tuïda en la seva majoria per petites i mitjanes empreses, amb capacitat aquí de can-viar d’opinió, sent necessari exigir comptes i sotmetre a judici despiadadament als immobilismes en la manera de retribuir la feina. Aquesta seria la gran victòria però s’ha d’anar més enllà. Si es calculés el valor del treball atenent a si es pot comptar, calcular, posar en fórmu-les, l’estimació “científica” del treball seria absurda. No s’hauria comprès, entès, conegut res del que és prò-piament treball perquè el tre-ball, en si mateix, és el guany i l’empresa, l’empresari el seu proveïdor.

MAIG 2011 MóN eMpresArIAl l’expert / eCONOMIA 23

jOAN tuGOres ques catedràtic d’economia de la ub

ficar el missatge... i reduir la seva presentació a uns pocs dies de forma quasi clandes-tina a casa nostra.

per què hem arribat a aquesta situació?Els missatges principals que destil·len aquestes aportacions mereixen atenció. Els errors en política i anàlisis econò-miques no han estat només resultat de les imperfeccions del coneixement humà, sinó (també) en molt bona part el resultat d’una simbiosi d’ac-tuacions i interessos entre determinats grups econòmics –sobretot financers, però no exclusivament– que van trobar una ben lubrificada complici-tat a elits polítiques i acadè-miques per presentar, primer com a paradigmes de progrés i després com a mesures dolo-roses però inevitables, deter-minats plantejaments que van beneficiar els participants en la simbiosi a expenses del conjunt de la ciutadania.

L’informe citat de l’oficina IEO de l’FMI explica de manera serena i clara els principals trets que van fer que molta gent intel·ligent, a l’FMI i a fora, silenciés o minimitzés els riscos. Inclouen: a) inadequa-cions de formulacions econò-miques que sota la pretensió de cientificisme formalitzat amagaven profundes insufici-ències i omissions en aspectes cabdals de la realitat; b) una excessiva influència (i en algu-nes ocasions intimidació) (sic) per part de les ortodòxies més ben finançades i connectades, que penalitzaven les desvia-cions amb l’ostracisme dels transgressors; c) un temor a dir la veritat als poderosos. L’atreviment de l’antic cap de recerca de l’FMI, Raghuram Rajan, per explicar l’any 2005 en veu alta les fragilitats que estaven generant les políti-ques monetàries i financeres dels Estats Units, va ser seve-rament penalitzat en termes professionals. Tant l’informe com el documental reivindi-

A principis de 2011 el Fons Monetari Internacional va publicar un document de la seva Oficina d’Avaluació Inde-pendent (IEO en les sigles angleses) que analitzava la performance d’aquesta impor-tant institució en el camí cap a la crisi econòmica i finan-cera. En particular han estat objecte de valoració les raons per les quals els influents documents i missatges de la probablement principal insti-tució econòmica internacio-nal van ser molt complaents amb els factors de fragilitat que ens van portar a la deli-cada situació dels darrers –i probablement dels propers– anys. El document, que es pot consultar en diversos idiomes a http://www.ieo-imf.org/eval/complete/eval_01102011.html, mereix un explícit reconei-xement com una autocrítica digerida amb certa elegància per part de l’FMI.

Poc després va rebre l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood un documental de Charles Ferguson, amb narració de Matt Damon, titulat Inside Job, que donava una versió (un relat, com es diu ara) dels esdeveniments que ens van portar a la crisi, ressaltant com una cobdícia, molt més enllà de qualsevol raonable dimensió d’ambició, que va poder engrassar poderoses cobertures polítiques i acadè-miques, va originar un histò-ric fiasco que hauria estat per-fectament evitable. Alguns de manera interessada fan servir la frivolitat dels guardons cinematogràfics per desquali-

Algú ho havia de dir la inadequació de bona part de l’anàlisi econòmica més ortodoxa i dominant per prevenir la crisi ha estat una veritat incòmoda que, malgrat els esforços de l’establishment per desqualificar les crítiques, cada vegada és més difícil d’amagar.

quen l’honestedat i lucidesa de Rajan, però el seu cas evi-dencia que la veritat no és un dels interessos que té millor finançament a la recerca en economia. El seu successor, Simon Johnson, també ha tingut l’honestedat d’explicar en primera persona com fun-ciona la capacitat de persua-sió dels poderosos interessos en joc i com fan servir les vies de la ideologia econòmica per rebutjar i desqualificar com a desinformat i/o mediocre qualsevol plantejament serio-sament crític.

I ara?L’FMI ha presentat, fa poc, algunes iniciatives adreça-des, almenys nominalment, a avaluar els riscos de manera àmplia, després d’haver for-mulat a alguns informes oficials crítiques de certa magnitud a un sector amb responsabilitats cabdals en la gestació de la crisi, com són les agències de rating que, com coneixem prou a Europa,

els errOrs pOlÍtICs I eCONÒMICs

continuen pontificant amb una impunitat només equi-parable a la de determinades ortodòxies. És suficient per pensar que anem ja per bon camí? No ho sembla, ni de bon tros, almenys per ara. Una insinuació de l’actual economista en cap de l’FMI, Olivier Blanchard, que potser una taxa d’inflació una mica més elevada a Alemanya i Xina que a Espanya i Estats Units podia ser un ajut per redreçar competitivitats sense tants costos socials, va rebre un contraatac que encaixa de nou amb els meca-nismes que descriu l’Informe IEO. I ha hagut de ser George Soros qui, amb més claredat, ens ha hagut de recordar la responsabilitat d’Alemanya –ara referent dels defensors de les essències de l’ortodò-xia– i en especial dels seus bancs, com a promotors dels desequilibris i endeutament a l’avui injuriat sud d’Europa. Continuen, doncs, arrelats els mecanismes i interessos que perpetuen les anomalies que ens van portar a la crisi... i que amenacen amb llastar –per exemple, amb pujades prematures de tipus d’inte-rès– la solidesa d’una recu-peració per a la qual també pretenen tenir el monopoli de les receptes.

De vegades hi ha terratrèmols i altres crisis inevitables, que cal afrontar amb empenta i serenitat exemplars, com està fent Japó. Però d’altres vega-des són interessats compor-taments humans els que ori-ginen les dificultats. Llavors és especialment sagnant que siguin els causants dels pro-blemes els que es presentin com a salvadors amb receptes que tenen els mateixos ingre-dients i tarannà que van portar a la crisi. L’economia ha de triar si vol continuar sent la seva coartada o recuperar el seu paper al servei dels inte-ressos del conjunt de la ciuta-dania. Com fan els informes i documentals esmentats, algú ho havia de dir!

les pujades prematures dels tipus d’interès són un llast per a la solidesa de la recuperació

Continuen arrelats els mecanismes que perpetuen les anomalies que ens van portar a la crisi

Encara queda molt camí per recórrer per parlar de recuperació. / ARXIU

24 MóN eMpresarial Maig 2011eCONOMia / Diversos

InIcIatIva per promoure els negocIs a Barcelona

Gild International és un club de negocis exclusiu i una plataforma internacional pionera a Barcelona que treballa per facilitar els negocis entre diferents comunitats empresarials. El club connecta la comunitat empresarial local amb la internacional des de la seva Casa Club, posicionant-se com un lloc ideal per fer negocis a la ciutat comtal. Gild Internacional va obrir les seves portes el 2008 a Barcelona i, actualment, es troba en fase d’expansió, ja que preveu obrir altres centres a ciutats com Madrid, Londres, París, Nova York, Xangai i Dubai. El club col·labora amb diverses organitzacions, com l’Ajuntament de Barcelona, PIMEC i ESADE.

una vIntena d’empreses partIcIpen en accIons d’InternacIonalItzacIó

La Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb la Cambra de Comerç de Terrassa, van organitzar, del 3 al 14 d’abril, una Missió Comercial a Kazakhstan, Uzbekistan i Azerbaidjan. La missió va comptar amb la participació de 13 empreses catalanes de diversos sectors: Flamagas, Genebre, Dimat, Sohimdros, Figueras, Taurus, Konik-Tech, Casademont, Dena Desarrollos, Majorica, Pekos Valves, Leds-C4 i Espiroflex. La missió va estar enfocada a facilitar l’accés a un gran ventall de contactes socis comercials, així com a possibles inversors i va permetre analitzar les oportunitats, les tendències econòmiques i els factors més competitius d’aquests tres països de l’Àsia central. El mercat potencial de la zona, amb uns 60 milions d’habitants, les seves connexions frontereres estratègiques amb els mercats de Rússia i la Xina, i la presència de les empreses catalanes, encara modesta, fan d’aquesta zona un destí atractiu per a les empreses catalanes.

l’aIF presenta el seu projecte d’ajuda a les empreses“pont empresarIal”

L’Associació de Professionals Assessors Independents Financers (AIF) presenta el seu projecte d’ajuda adreçat a microempreses, pimes i mitjanes empreses, que ha anomenat “Projecte Pont Empresarial AIF”. L’entitat creu que el sector empresarial està en aquests moments molt desfavorit per la crisis i aquest projecte pretén esdevenir una visió positiva en la generació de recursos per evitar el tancament, així com per a la creació de treball. Fruit de l’experiència acumulada en l’assessorament d’empreses, l’AIF ha observat que existeixen moltes pimes o mitjanes empreses que, amb una petita injecció de capital o amb la participació d’un soci que aporti experiència, contactes i s’involucri en la gestió, podrien tenir continuïtat. En aquests moments, el sector empresarial no acostuma a trobar suport o finançament pels canals habituals, el que és greu per aquesta associació i necessita solucions. Tres serien els objectius principals que planteja el “Projecte Pont Empresarial AIF”: evitar la destrucció d’empreses i negocis rendibles, ajudar a la integració empresarial de nous emprenedors i, com a conclusió, generar i conservar llocs de treball.

llIurament del premI Factor Humà mercè sala

La Fundació Factor Humà lliurarà el proper 16 de maig, al Caixa Fòrum, el Premi Factor Humà Mercè Sala, que reconeix anualment una persona o una organització pel seu pragmatisme, innovació, visió global i humanitat. Tot i arribar a la seva tercera edició, aquest guardó ja s’ha convertit en un punt de referència pels professionals que treballen en la gestió de persones. La Fundació, creada i promoguda per Mercè Sala l’any 1997, és una organització que té l’objectiu de contribuir a la millora de la gestió de les persones a les organitzacions i esdevenir un observatori de tot allò que envolta aquest àmbit. Els valors centrals que defineixen la trajectòria i filosofia de treball de la Fundació són la independència i la coherència.

gIrona acull una nova seu d’adams

L’empresa de formació i editora Centre d’Estudis Adams ha obert una nova seu a Girona que s’uneix a les existents a Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Saragossa, A Coruña, Santiago de Compostela, Ferrol, Vigo i Ourense ampliant una xarxa de centres propis que ja compta amb més de 20.000 m2 d’equipaments. Des de setembre Adams imparteix a Girona classes (presencial i on-line) i ven els seus llibres per a oposicions en diverses categories professionals i administracions (Generalitat de Catalunya, ICS, administracions locals, Justícia, Estat…), també imparteix classes per ajudar a superar les proves d’accés a Cicles formatius de grau superior, accés a la Universitat per a més grans de 25 anys, Selectivitat, prevenció de riscos laborals en especial del sector Construcció, etc. Una mica més endavant s’iniciaran cursos de formació per a aturats i de reciclatge professional per a persones i per a empreses.

el centre de convencIons de portaventura Ha acollIt el 13è campIonat europeu I medIterranI de tIr amB arc en sala

PortAventura ha estat l’espai escollit per la Reial Federació Espanyola de Tir amb Arc per acollir la 13a edició del Campionat Europeu i Mediterrani de Tir amb Arc en sala, Cambrils 2011, organitzat pel Club d’Arquers de Cambrils i que va tenir lloc del 21 al 27 de març. Aquesta gran trobada esportiva ha comptat amb la participació de més de 300 esportistes i 150 tècnics de 28 països diferents. La competició va tenir lloc a la sala Alexandria del Centre de Convencions, un espai diàfan de més de 2.000 m2 amb 7 metres d’alçada. Per a l’acte oficial d’inauguració, al qual van acudir autoritats locals, es va obrir la zona mediterrània de PortAventura Park en exclusiva. El públic va poder gaudir d’un espectacle que va combinar llum, so i material pirotècnic.

Breus sobre economia i empresa

la rectora de la url, escollIda memBre de la junta de l’european unIversIty assocIatIon (eua)

Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull (URL), ha estat escollida com a membre de la Junta de l’European University Association (EUA) per a un mandat de 4 anys. Aquesta és una elecció on voten tots els rectors de les universitats que formen part d’aquesta associació europea. La EUA té associades gairebé 900 universitats europees, associacions nacionals de rectors i altres organitzacions actives en matèria d’educació superior i de la recerca de 47 països europeus. La EUA és el representant oficial del sector universitari en el procés de Bolonya i, com a tal, participa en nombrosos grups de treball i òrgans consultius. L’Associació també representa les opinions universitàries i assessora a la Comissió europea en múltiples fòrums de polítiques de recerca, així com treballa en estreta col·laboració amb l’OCDE, el Consell europeu i la UNESCO.

NOtíCies

maig 2011 móN empresarial 25

mBa on line

sició dels nostres estudiants al nostre professorat? Implan-tar els seminaris, anomenats Investigació a la Pràctica, que són petites classes d’entre 8 i 15 estudiants portades a terme per un professor que se centra en un tema important de gestió a través de la dis-cussió d’articles d’investiga-ció i anàlisis. Tot plegat amb l’objectiu de realitzar el que nosaltres anomenem una pro-funda immersió intel·lectual en un tema important. Jo mateix vaig impartir un seminari, Economia de la Crisi del Crèdit –a la prima-vera del 2009–, on s’estudiava la crisi del crèdit que tot just s’iniciava a través de la dis-cussió d’articles d’investigació procedents de les millors uni-versitats del món. Va ser una de les millors experiències d’aprenentatge que he tingut des dels meus 28 anys com a professor. Ser capaços de dis-cutir sobre la crisis del crèdit, amb 14 estudiants d’MBA, mentre aquesta estava encara en procés, va ser realment molt gratificant per a tots.L’any passat vam tenir sis seminaris d’aquest tipus amb un gran ventall de temes. El nostre objectiu és fer d’això un element clau en el segon any del curs, per la qual cosa

roBert HaNseN, Senior ASSociAte DeAn

De l’eScolA tuck

A la nostra escola de negocis, concebem la crisi econòmica mundial com un indicador de l’extrema complexitat de l’economia global actual, el que reforça, d’una banda, la necessitat de comprendre més a fons el que passa, i d’altra banda, la necessitat de potenciar l’habilitat dels directius per dirigir les seves organitzacions. Les nostres respostes a aquestes noves necessitats s’han traduït en dues accions en àrees gene-rals i en moltes accions en àrees específiques. Pel que fa a les àrees generals es tracta d’incrementar l’ex-posició dels nostres estudi-ants i la quantitat de lideratge educatiu en el nostre pla d’es-tudis. Creiem veritablement que la investigació basada en l’experiència del nostre pro-fessorat és molt valuosa per als directius d’avui. Pensem que ho és tant el coneixe-ment de l’economia global i financera com la investigació basada en la presa de decisi-ons, lideratge d’equips i màr-queting. Què ha fet Tuck específica-ment per incrementar l’expo-

Com han canviat els MBA en temps de crisi

tots els estudiants de Tuck han de ser capaços de realit-zar una immersió profunda amb un professor en un tema important i rellevant. Volem que els estudiants estiguin exposats a les opinions dels nostres professors, perquè s’apropin al coneixement des d’un punt de vista crític i ana-lític.Una altra iniciativa que vam implementar va ser incremen-tar el nostre ensenyament sobre el lideratge, amb un enfocament pràctic. Creiem que gran part de la crisi eco-nòmica va ser un fracàs de lideratge. Tuck compta ara amb un curs obligatori al primer any, Lideratge Perso-nal, amb l’objectiu d’acon-seguir que els estudiants entenguin les característi-ques pròpies del lideratge, per millorar i enfortir aquests talents com correspon, i per entendre que els requisits del lideratge depenen molt de les situacions. Els resultats del nostre primer any van ser molt positius, amb estudiants molt involucrats en el procés d’aprenentatge i vam cons-tatar que les seves habilitats havien millorat notablement.

cusar un MBA és una bona opció per a professionals que vulguin dedicar-se a la direcció. A més, en els darrers anys l’oferta s’ha ampliat, tenint en compte que avui dia ja n’hi ha molts que es poden cursar també a distància . pàg. 25 a 27

l’oferta eN mBa’s

És important que els estudiants es trobin exposats a les opinions dels professors. / ARXIU

oferta d’mBas a distància a les universitats espanyoles

Administración de Empresas de Turismo y Ocio (MBA-Turismo)

Universitat Politècnica de Madrid (UPM)

Executive MBA (EMBA) Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Executive MBA en Direcció i Administració d’Empreses

Escola Virtual d’Empresa (UB Virtual)

Executive MBA On LineInstituto de Directivos de Empresa (IDE-CESEM)

Máster en Administración de Empresas (MBA)

Universidad Nacional de Educa-ción a Distancia (UNED)

Máster en Administración y Dirección de Empresas (MBA)

EALDE Business School

Máster en Administración y Dirección de Negocios Iberoamericanos

Universidad Rey Juan Carlos (URJC)

Máster en Dirección y Adminis-tración de Empresas

Grupo IMF Formación

Master in Business Administra-tion (MBA)

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Máster MBA en Dirección Empre-sarial y Gestión de RRHH

Escuela de Empresa

Máster MBA en Dirección Empre-sarial y Marketing

Escuela de Empresa

MBAInstituto Universitario de Post-grado (IUP)

MBA EAE Business School

MBA - Master in Business Admi-nistration

Universidad Camilo José Cela (UCJC)

MBA Máster en Administración y Dirección de Empresas

ISTPB. Instituto Superior de Téc-nicas y Prácticas Bancarias

MBA on line ADM Business School

MBA on line en Relaciones Eco-nómicas Internacionales

Liceus

MBA SocialUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

MBA. Máster en Administración y Dirección de Empresas

Universidad Francisco de Vitoria (UFV)

26 MóN eMpresarial Maig 2011espeCial / MBa on line

Clara aposta d’uN CeNtre estraNger per la forMaCió e-learNiNg

La Universitat Internacional deMònaco aposta per l’e-learningEl grup francès INSEEC aprofitarà l’experiència i coneixement del grup americà Career Education Corporation (CEC) per posar en marxa una plataforma europea dedicada a l’e-learning i llançar-se així en la creació de programes on-line. A partir del proper any, els estudiants del programa Executive MBA de la Universitat Internacional de Mònaco es beneficiaran d’aquesta nova metodologia.

REdACCIó

CEC, propietari del grup INSEEC, compta amb 47.000 estudiants on line i està classificat entre els primers tres operadors mundials de l’educació on line. Els estudiants podran estudiar a distància els mòduls desenvolupats conjuntament pels profes-sors de la Universitat Internacional de Mònaco, els responsables del programa EMBA i els equips d’enginyeria americans. Per Antonella Patras, nova decana de la UIM, “aliar l’excel·lència acadèmica de la Universitat Internacional de Mònaco i el saber fer dels dissenyadors multimèdia de CEC, permet

un pas endavant espectacular en comparació amb el nostre enfocament a distància actual”.

Diversos estudiants del grup INSEEC ja van provar durant el passat estiu cursos en línia de finances i de màrqueting on line. Els estudiants van apreciar la in-teractivitat, la riquesa de la biblioteca virtual i el se-guiment personalitzat assegurat per la tutoria en línia. “Avui podem constatar que l’e-learning és tan eficaç com l’ensenyament tradicional, especialment des que combina sessions en ‘cara a cara’ i mòduls on line”, explica Isabelle Pomerol, directora d’Operacions del

grup INSEEC. “A més de les actuacions tecnològiques, estem convençuts que l’efectivitat de l’e-learning de-pèn intrínsicament de la qualitat dels continguts creats, dels serveis associats –sobretot la tutoria– i de l’accés intel·ligent a la informació”, subratlla Pomerol.

Altres escoles del grup INSEEC enriquiran progres-sivament els seus programes per mòduls específics i crearan paral·lelament formacions on line. Així, les es-pecialitzacions més representatives del grup, com són retail, luxe i negocis internacionals, es beneficiaran a curt termini de la nova metodologia.

Diversos estudiants del grup INSEEC ja van provar durant el passat estiu cursos en línia de finances i de màrqueting on line. / ARXIU

eNtrevista a Claude ChailaN, direCtor de l’exeCutive MBa de la uNiversitat iNterNaCioNal de MoNaCo

a qui aconsellaria cursar un MBa?La diferència fonamental entre un MBA i un Executive MBA està en què aquest darrer està dirigit a directius que compten generalment entre 6 i 10 anys d’experiència professional, amb perspectives de fer-se càrrec de direccions o ser membres de la Junta Directiva de l’empresa en la que estan treballant. És a dir, l’Executive MBA representa el màxim nivell educatiu en les ciències de gestió.

Quins factors s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir un MBa?

L’equilibri entre qualitat, du-rada i preu és un criteri molt important a l’hora d’escollir el programa adequat. La qualitat és fonamental. Un directiu fa un únic Executive MBA durant la seva vida laboral així que el millor és escollir un bon pro-grama en una escola recone-guda. La durada no ha de ser excessiva ja que normalment la persona continua treballant mentre estudia l’Executive MBA. Es recomana una dura-da que no sobrepassi els 18 o 20 mesos. Es més adient pri-vilegiar la intensitat a allar-gar el curs ja que aquest es podria convertir en una tas-

ca feixuga per l’estudiant i el seu entorn familiar. El preu és un assumpte que s’ha de vigi-lar. Crida l’atenció que durant els darrers anys hi hagi hagut una pujada preocupant dels preus, produïda per la multi-plicació de viatges d’estudis i de matèries opcionals. Un bon Executive MBA ha de tenir un enfocament ferm sobre les ma-tèries fonamentals de gestió.

per què un professional es-panyol podria preferir estudiar un MBa que es fa a l’estranger?Avui dia, estudiar a l’estranger no és una opció, sinó un requi-sit, perquè aquesta experiència

permet sortir de l’entorn nacio-nal i obrir-se a d’altres cultu-res, altres maneres de treballar en equip i altres expectatives. Un Executive MBA represen-ta un dels pocs moments de la vida laboral d’un professional espanyol que ofereixen com-plementar la seva xarxa in-ternacional i la seva obertura personal cap els altres.

en què es diferencia l’MBa de la vostra escola respecte a altres que ja existeixen en el mercat?L’Executive MBA de la UIM ofereix la direcció d’alt nivell en un termini de 15 mesos, i

dintre d’un marc molt espe-cífic, combinant presència al nostre campus de Mònaco així com l’ensenyament à distància (e-learning). El nostre progra-ma es caracteritza per ser un dels més avançats en la utilit-zació de tècniques d’e-learning, combinant la passió i el saber fer del nostre professorat re-conegut internacionalment amb el coneixement tècnic de la nostre casa matriu –CEC– que ha dissenyat un software propi. Som experts en pràcti-ques d’e-learning a alt nivell, fet que permet a l’estudiant aprendre al seu propi ritme i des de qualsevol part del món.

MBA on line / ESPECIAL 27MAIg 2011 MóN EMPrESArIAL

“Anàlisis de crisis financeres” (The Analytics of Financial Crises) és un dels nous cur-sos que realitzaran els estu-diants del programa MBA a la University of Chicago Booth School of Business. Un altre curs nou és el de “L’empresa i l’entorn aliè al mercat” (The Firm and the Non-Market Environment), que analit-zarà qüestions relacionades amb el lobby empresarial, la reglamentació i el medi am-bient, a més de la responsa-bilitat social corporativa. Els canvis en el pla d’estudis a la Chicago Booth afegeixen fle-xibilitat a un programa MBA que ja és conegut per perme-tre als estudiants seleccionar entre una àmplia gamma de cursos.

Un Global MBA prepara per als reptes dels mercats emergents

BrEUS

L’escola de negocis francesa ESSEC ha posat en marxa un nou programa Global MBA centrat a proporcionar als pro-fessionals coneixements únics sobre els actuals reptes glo-bals com ara l’energia, la salut i el transport en els mercats emergents. L’escola donarà la benvinguda al seu primer grup d’estudiants –format per en-tre 30 i 50 persones– el proper mes de setembre. Impartit to-talment en anglès, el programa generalista de 12 mesos inclou seminaris de contactes, viatges d’aprenentatge a mercats emer-gents com Àfrica, Índia o Xina; i viatges d’estudi a Singapur i Europa de l’Est. Un projecte final interdisciplinari de tres setmanes, anomenat Capsto-ne Seminar, permetrà als es-tudiants integrar tot allò après durant l’MBA.

UN PAíS AMB EStABILItAt ECoNòMICA I SoCIAL

L’escola de negocis ESERP oferirà a partir de setembre a la seva seu de Barcelona el primer màster impartit en llengua xinesa a Euro-pa gràcies a un acord de col·laboració amb la Uni-versity of Lishui, a Xina. Aquest màster en direcció d’empreses familiars i pimes té l’objectiu d’oferir forma-ció universitària directiva a la comunitat xinesa resident a Espanya, així com a totes aquelles persones xineses interessades a seguir estu-dis en aquest idioma i que es desplaçarien expressament a Barcelona per cursar el màs-ter. Aquesta innovadora pro-posta respon a la inquietud d’ESERP d’adaptar-se cons-tantment als canvis socials i situar-se a l’avantguarda de l’educació superior.

Una escola de Barcelona impartirà el primer màster en xinès

L’MBA de la Chicago Booth incorpora cursos que analitzen la crisi financera

MARINA PORT D’AROÚLTIMA PROMOCIÓ

UBICAT AL PORT D’ARO DE PLATJA D’ARO

Apartaments de 2 o 3 habitacionsAmplia zona ajardinada amb piscina comunitàriaPrimeres Plantes amb jardí PrivatA partir de 305.000,00Situat a 300 metres de la platja de “Sa Conca” A 10 minuts del Club Golf d’Aro -Masnou-Amb possibilitat d’amarratge

Sierra de Mias S.A. C/ Punta Prima, 5

Platja d’Aro • Girona972 81 78 12 / 639 31 06 26

portdaro@gmail.com

Els 10 consells per estudiar a distància1. Organitza el teu temps: Cal tenir clar el temps que necessites dedicar-te a l’estudi. La clau està en trobar l’equilibri perfecte entre els diferents àmbits de la vida personal.2. Sigues sensat: Els estudiants a distància no acostumen a dedi-car el 100% del seu temps a l’estudi. Per tant, és millor ser realis-ta i no abordar més del que raonablement es pot fer.3. Aprofita les TIC: Les tecnologies de la informació i de la co-municació posen al teu abast els mitjans més sofisticats perquè no et sentis mai sol. 4. Motiva’t: L’estudi a distància requereix constància. És neces-sari trobar la motivació que t’impulsi a fer una mica cada dia.5. Prioritza: Identifica les obligacions i tasques més urgents per realitzar-les en primer lloc. També és convenient que et marquis diàriament uns objectius realistes. 6. Fes resums: A l’hora d’estudiar les unitats és important que realitzis esquemes amb la matèria més important. Un cop tin-guis clars els conceptes, disposa’t a crear resums, perquè et se-ran d’ajuda a l’hora de fer els repassos generals.7. Amplia els coneixements: Passar per alt l’apartat de biblio-grafia que normalment s’inclou al final de les unitats no és re-comanable.8. No dubtis a preguntar: Quan estudies a distància, la resolució de possibles dubtes és molt important. Per això, tenir una rela-ció fluïda amb professors i tutors és primordial.9. Realitza les activitats i exàmens dins els terminis indicats: Si ho fas així, portaràs al dia les matèries.10. Escull un lloc idoni per a l’estudi: Per estudiar es necessita una mica de concentració. Per això és necessari que trobis un lloc adequat per a l’estudi.

maig 2011 móN empresarial 29

restauraNt 7 portes

Una cuina centenària

Després de superar els 175 anys, el Restaurant 7 Portes ja ha esdevingut un clàssic de la història culinària barcelonina, i continua engrandint la seva llegenda plat rere plat, client rere client.

“a casa o al restaurant, s’ha de cuinar aquell plat que saps que farà feliços als teus”

A les cadires del restaurant, hi ha unes plaques commemoratives amb el nom dels famosos que hi han passat ./ CEDIDA

GERARD ARIAS

Per conèixer a fons la seva his-tòria i orígens, em de remun-tar-nos dos segles enrere, fins l’any 1836, quan es va inaugurar el “Cafè de les 7 Portes” en les anomenades cases de Xifré, al passeig Isabel II de Barcelona. Amb els anys, el local va anar incorporant activitats com el billar i taules per jugar a cartes, fins acabar sent un cafè-cantant durant les nits. No va ser fins l’any 1929, que el matrimoni Morera es va fer càrrec del local reorientant-lo cap al món de la cuina, i van canviar-li el nom pel de Restaurant 7 Portes; tot i això el van traspassar, i des de l’any 1942 se’n va fer càrrec l’ac-tual família, els Parellada.

L’actual amo del local, en Paco Solé Parellada ens explica que per mantenir-se durant tants anys en actiu s’ha de “ser fidel a una manera de ser amb el client”, i demostrar “respecte a les bases de la cuina del país i a la butxaca del client”. Unes bases que segons ell, deixen entreveure una “cuina catalana

tradicional, conjugant la cuina de fonda de tota la vida amb la cuina més burgesa i més fes-tiva pròpia dels grans restau-rants tradicionals del país i del món”. Amb el pas del temps, aquest tipus de cuina s’ha anat reinventant i modificant com a resultat “d’un procés de trans-formació natural. Recordo que als anys 50 i 60 era freqüent que els clients d’una taula demanes-sin, paella -una ració per cap-, i desprès una espatlleta de cabrit. Avui aquesta comanda és poc freqüent. Els temps han evo-lucionat cap a una cuina més estètica en la cassola i al plat, unes quantitats generoses però abastables, unes combinacions variades i menys monotemàti-ques, la incorporació a la carta de plats que abans eren exclu-siu de les mestresses de casa, però que avui, si no fos per els restaurants, es perdrien, i darre-

rament la incorporació de pro-cessos més sofisticats però que garanteixen un major respecte a les coccions i als gustos, i a tot això s’ha d’afegir un major res-pecte a la salut del client”, ens explica en Paco.

respecte pel client Aquest ha estat un dels punts claus, el tracte i respecte pels clients que durant gairebé dos segles han passat per les taules del 7 Portes. Molts anò-nims, i moltes altres cares conegudes i respectades de la història. Quan li preguntem si en recorda alguna d’especial ens explica que “a les cadires de les 7 Portes hi ha un seguit de plaquetes de llautó que ho recorden. Aviat veurà la llum un llibre editat per nosaltres i escrit per en Marius Carol, que explica anècdotes d’uns quants clients reconeguts, prestigiosos i famosos. Noms? John Wayne, Che Guevara, Ava Gardner, Josep Tarradellas, Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Alexander Flemming, Robert de Niro, etc”. També recorda una anècdota curiosa que va succeir amb “el doctor Flemming, des-cobridor de la penicil·lina, quan un cambrer que es deia Just li va fer una poesia a la factura i, com a torna, en Fleming, li va autografiar una carta del restau-rant dient que ell sempre havia volgut ser poeta i que els poetes eren “la sal de la terra”. El nostre llibre de signatures esta ple de petites i no tant petites perles com aquesta. De vega-des una dedicatòria espontània val un llibre”, ens explica en Paco. I es que han estat milers les personalitats que han passat

per les taules del 7 Portes, i han pogut gaudir d’una cuina feta per gent de casa. És per això que en Paco Parellada, elogia la projecció i l’estat de salut de la cuina catalana, i afirma que “és dels fets més extraordinaris dels darrers vint anys al nostre país. La cuina catalana, de costa i de terra endins, de secà i d’horta, de vall i de muntanya, és riquíssima i concentra en una superfície relativament petita una varietat de receptes excep-cional”. I afegeix que “d’aquesta base n’hagin sortit cuiners com l’Adrià, la Ruscalleda, els ger-mans Roca, el malaurat Santi Santamaria o tants d’altres, no és una sorpresa sinó que n’és una conseqüència natural. Tot plegat és sorprenent i molt meritori, perquè la difusió inter-nacional és molt complicada i hi ha moltíssima competència. És a dir, la nostra cuina podria ser molt bona i original però no reconeguda en un mercat global ple de grans cuiners amb uns suports mediàtics extraor-dinaris, aquest reconeixement té molt a veure amb el fenomen Adrià. Sense dubte”, conclou.

el 175è aniversariUn aniversari així no se cele-bra cada dia, i es per això que el 7 Portes va organitzar un gran acte per commemorar entre familiars, amics i cone-guts aquesta gran fita. Gairebé 800 convidats van poder gaudir d’una gran vetllada acompa-nyada per un menú que en Paco Parellada va preparar per l’oca-sió. Segons ell, “fer 800 clients a la carta un dia de Nadal o un diumenge és la nostra feina i ja hi estem acostumats. Fer una festa i oferir un sopar en dos ambients tradicional i modern a peu dret per 800 persones amb orquestra i un cor, ha estat un repte. Hem vist que no és ni més fàcil ni més difícil, però si molt diferent”. I acaba elogiant i reconeixent la feina ben feta que s’ha pogut realitzar gràcies a un fet importantíssim i es que “per sort, tenim un molt bon equip”. Per acabar li preguntem per un plat que mai es cansa-ria de cuinar, i ens respon que “quan s’entra a la cuina, ja sigui a casa o al restaurant, s’ha de pensar en triar i cuinar aquell plat que saps que farà feliços als teus. Aquest és el secret per a no cansar-se mai”.

estils de vida“s’ha de mostrar respecte a les bases de la cuina del país, i a la butxaca del client”

La província basca de Biscaia ofereix als seus visitants un ampli ventall d’ac-tivitats. Des d’una visita cultural al Museu Guggenheim de Bilbao fins a una esplèndida ruta per la costa, sense oblidar la seva gastronomia. pàg. 30

30 MóN eMpresarial Maig 2011 estils de vida / viatges

Redacció

Un cap de setmana no és sufi-cient per descobrir tot aquest territori. Per això, l’ideal és reservar una o dues setma-nes de vacances de l’estiu per explorar amb profundi-tat la bellesa i el patrimoni de Biscaia. El desplaçament pot fer-se amb avió fins a Bilbao, tot i que és més recomanable agafar el cotxe i visitar la regió de punta a punta. Començarem el nostre recor-regut per Bilbao, una ciutat moderna i industrial que, durant tot l’any, ofereix una llarga llista d’activitats cul-turals i musicals. Una d’elles és el Bilbao BBK live, que se celebra des del 2006 i congrega moltes de les figures del pano-rama pop-rock internacional i nacional. Aquest any tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de juliol, amb la presència d’artistes tan coneguts com Coldplay, Amy Winehouse, Blondie, The Chemical Brothers, Vetusta Morla o Noisettes, entre molts altres. A Bilbao també és visita obligada el Museu Guggen-heim, amb nombroses mos-tres d’art contemporani al seu interior, així com la Catedral de Santiago, un dels edificis més característics de la capi-tal biscaïna. Barakaldo (lloc

Biscaia, la província més poblada del País Basc, alberga una mica de tot. Tant ciu-tats cosmopolites, com zones que conserven el seu caràcter rural, com localitats d’interi-or amb un gran patri-moni. La seva capital, Bilbao, s’ha convertit en un emblema de l’ar-quitectura contempo-rània gràcies a una de les construccions més avantguardistes que existeixen, el Museu Guggenheim.

de pas del Camí de Santiago), Guetxo, Santurtzi (amb el seu port) i Portugalete són altres ciutats que val la pena visi-tar. En aquesta última podem trobar el popularíssim Pont de Biscaia, també conegut com a Pont Colgant, que enllaça Portugalete amb el barri de Las Arenas, de Guetxo. Inaugurat l’any 1893, té 61 metres d’altura i 160 metres de longitud. S’uti-litza per transportar vehicles i passatgers i es considera el pont transbordador en servei més antic del món.

preparaNt les vacaNces d’estiu

El Museu Guggenheim, d’art contemporani, a la ciutat de Bilbao. / ARXIU

entre Ondarroa i gorlizAl llarg dels 150 quilòmetres del seu litoral accidentat, Biscaia acull platges de sorra daurada, penya-segats i viles marineres d’una gran bellesa, com Ondarroa, situada en una estreta franja de terreny al costat del mar. A tan sols 17 km hi ha Lekeitio, una vila d’es-tiueig molt important durant el segle XIX. De fet, encara conserva algunes de les cases senyorials de l’època. L’església de la Asunción i la plaça de los Fueros són altres atractius de la vila. Entre Lekeitio i la ria de Mundaka cobren vida diversos pobles de pescadors, entre els quals cal destacar Elantxobe. La ria de Mundaka és un estu-ari fluvial que constitueix la Reserva de la Biosfera d’Ur-daibai. Per la varietat de fauna i flora que presenta, s’ha conver-tit en l’aiguamoll més impor-tant del País Basc. Seguint el nostre recorregut per la costa en direcció cap a l’oest arri-barem fins a Bermeo, un actiu port pesquer que ofereix al visi-tant unes vistes espectaculars de les cases tradicionals del port vell, d’on sobresurt la torre gòtica d’Ercilla, seu del Museu del Pescador. Entre Bermeo i Bakio, unit a terra per un pont de dues arcades, hi ha l’illot de Gaztelugatxe, amb l’ermita de Sant Joan com a punt insigne. S’hi pot accedir a través d’una llarga escalinata. Al costat de Bermeo contemplarem Plent-zia, un altre important centre residencial i d’estiueig que

Biscaia,la perla basca

piNtxOs i txacOli

La gastronomia del País Basc és

àmplia, variada i molt rica. elabo-

rada amb ingredients diversos,

com peix i marisc (procedents del

mar cantàbric) i elements de l’inte-

rior (verdures, hortalisses, cereals

i carns), no és estrany que sigui la

regió de la Península ibèrica amb

més estrelles Michelín. alguns

plats típics com la porrusalda o el

marmitako mostren la forma basca

de cuinar, que barreja harmònica-

ment tant les verdures com el peix.

el bacallà, el lluç o els xipirons són

molt apreciats. Pel que fa a la carn,

els preparats en forma d’embotit,

com el pernil de Bayona i el tripotx (botifarra de sang de corder Biri-

atu), tenen molta fama entre els

visitants. ara bé, no descobriràs

la veritable essència basca fins

que no entris en un bar a tastar

els típics pintxos, formats per una

petita llesca de pa sobre la qual

es col·loca una ració de menjar,

subjectada amb un escuradents.

Per fer baixar aquest sopar a base

de tapes, no hi ha res millor que

un bon txacoli, el vi tradicional per

excel·lència del País Basc.

comparteix amb Gorliz una badia preciosa. Mereix una atenció especial el castell del Butrón, construït al segle XV i restaurat al XIX.

el cor d’euskadiA la vall del riu Oka, i a la riba de la ria de Gernika, s’erigeix, amb orgull, la població de Gernika, el gran símbol dels bascos. Durant segles, es van celebrar al peu d’un roure (Arbre de Gernika) les Juntes Generals de Biscaia. Actual-ment, se celebren a la Casa de Juntes, on el lehendakari del País Basc promet complir amb el seu càrrec. En un dels carrers de la població també es pot contemplar una rèplica a mida real del quadre Guer-nica, pintat per Picasso i que immortalitza el terrible bom-bardeig que va patir la vila durant la Guerra Civil espa-nyola.Durango és una altra de les localitats de l’interior de Biscaia que conserva un gran patrimoni. A pesar de quedar assolada durant la guerra, a finals dels anys 70 recupera el seu dinamisme fins a dia d’avui, que ha esdevingut una de les poblacions més impor-tants de la zona. I per tal de treure el màxim de profit a les nostres vacances, posarem punt i final al viatge passejant per les tranquil·les localitats d’Elorrio, Otxandio, Orduña i Balmaseda, totes elles dotades d’un magnífic llegat històric.

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 31MAIG 2011 MóN EMprESArIAL

Culturacita cèlebre: “No n’hi ha prou amb saber, cal aplicar. No n’hi ha prou amb voler, cal fer.” J. F. Goethe (1749 – 1832). Poeta i dramaturg alemany.

Construir comunidadAutor: M. Moreno, F. Giménez planoEditorial: LID Editorialpàgines: 286 Els autors del llibre defensen que assolir la competitivitat per aconseguir l’èxit passa perquè les empreses fixin objectius elevats que atreguin aquelles persones que l’han d’aconseguir. A través de les persones i la construcció d’una comunitat s’aconseguirà la confiança, el compromís i la llibertat. Però aquest comunitat s’ha de formar no només amb el propis treballadors sinó també amb els clients, els proveïdors i els propietaris. Moreno i Giménez expliquen que les empreses s’han de convertir en un lloc al qual les persones vulguin pertànyer per tal que, a través d’aquest desig, apor-tin tot el seu talent i il·lusió. Per a explicar millor aquestes idees, els autors fan servir l’exemple de l’empresa Landscape, la qual es troba en un moment delicat.

Marcas líderes y distribución. Buenas prácticas de colaboraciónAutor: José Maria VilasEditorial: ESICpàgines: 731

Es tracta d’un recull elaborat a partir de l’experiència de l’autor acumulada al llarg de 30 anys a la indústria del gran consum. Vialis també ha comptat amb la col·laboració de més d’un cente-nar de professionals del sector que mostren al lector alguns dels casos d’èxit de grans marques en primera persona. L’autor ens explica que les claus per a la col·laboració entre pro-veïdor i distribuïdor han de partir de la transparència de dades i la recerca de l’equilibri del benefici per a ambdues parts. El creixement rentable es pot aconseguir amb la col·laboració entre els diferents actors de la cadena gràcies a la confiança mútua i el compartiment d’infor-mació.

Redacció

Ja al 2008, a Espanya es va superar la xifra de 50 milions de línies de telèfon amb una població de 47 milions d’habitants. Les possibilitats que avui ofereix la tecnologia mòbil són moltes i van més enllà de la simple funció de telèfon. Actual-ment, els mòbils compten amb càmeres que arriben a superar els 8 mega-píxels; la possibilitat d’enregistrar vídeos en HD; i GPS d’última gene-ració. És per aquest motiu que la Fundqació Fran-cisco Godia presenta l’exposició Mobile Art. Experiencias móviles, comissariada per Lorea Iglesias, doctoranda en Comunicació Audiovi-sual, la qual ha centrat la seva investigació al voltant del Mobile Art. Aquesta mostra es podrà visitar des del 12 de maig i fins els 21 de juny d’enguany i s’emmarca dins el Festival LOOP. Cal destacar que es tracta de la tercera vegada que la Fundació participa dins el festival internacional de videoart.

Visibilitat de l’art emergentMobile Art. Experiencias móviles s’ha concebut com a plataforma per a donar visibilitat a les pràctiques emergents fetes a partir del telèfon mòbil. Però no es limita només a aquest paràmetre sinó que també vol convidar a les persones a interrogar-se al voltant de la incidència i la integració dels mòbils en els processos crea-tius més actuals. D’altra banda, aquesta mostra també vol ser una prova de la apropiació social i artística d’aquesta tec-nologia de comunicació, contemplant les noves caracter ís t iques que influeixen en la nostra vida quotidiana com la mobilitat, la portabilitat o la convergència.La primera exposició feta amb material foto-gràfic obtingut a partir de telèfons iPhone es va fer a Berkeley, als Estats Units, el gener del 2010. Arrel d’això, es van gene-rar més de 40 exposicions arreu del món, inclús a Catalunya, al Centre d’Art

La Panera de Lleida, on es va presentar el treball de 6 ‘iPhoneògraf s’.

La mostraL’exposició parteix del Mobile Art com a con-cepte ampli, en procés de construcció, el qual vol servir com a pretext per a reflexionar sobre la poten-cialitat creativa i experi-mental d’aquesta eina i també per a aprofundir en l’amplitud de les seves habilitats comunicatives. Aquesta mostra es centra en la creació audiovisual i per a fer una selecció de les obres s’ha fet servir un criteri on en donés cabuda a aquelles peces on la tecnologia mòbil hagués facilitat noves vies d’experimentació creativa, principalment en l’àmbit del videoart. Alguns dels artistes que exposaran les seves crea-cions en aquesta mostra són Antoni Abad, Álvaro Collar, Anaisa Franco, Andrés Duque, Béa-trice Valentina Amrhein, Bruno Peláez, David de Haro, Javier Castañeda, María Cañas o Pere Cor-tacans.

Possibilitats artístiques a través del mòbil a partir del 12 de maig i fins el 21 de juny es po-drà veure a la Fundació Francisco Godia l’expo-sició Mobile art. expe-riencias móviles on es mostra un panorama de creació artística a partir de les possibili-tats que ofereixen els telèfons mòbils.

Dani FlacoEl cantant i compositor, del barri de Bellvitge, presenta en concert el seu cinquè disc titulat Secretos de Sumario. A la Sala Bikini, el 07/05/11, a les 20.30h.

El lago de los cisnesEl mític Ballet de Moscou torna per inter-pretar la versió original de El lago de los cisnes, una de les peces més coreografi-ades i versionades de tots els temps. Al Teatre Coliseum de Barcelona, del 10/05/11 al 15/05/11.

Manel10 milles per veure una bona armadura

és el títol del darrer treball discogràfic dels Manel, grup que va néixer fa 3 anys i que compta ja amb un bon nombre de premis. Al Teatre Monumental de Mataró, el 07/05/11, a les 22h.

Teotihuacan: Ciudad de los diosesAquesta exposició mostra una selecció de més de 400 obres mestres triades molt acuradament dels museus mexicans més importants. El visitant podrà descobrir els aspectes més importants d’aquesta cultura. Al CaixaForum Barcelona,de l’01/04/11 al 19/06/11

David de Haro (Barakaldo, 1972), iPhoneografías, 2010-2011.

AGENDA CuLTurAL

Arquitectura i art d’avantguarda soviètica

La salut a la teva empresa

és la salut del teu negoci

PLA COL·LECTIU OBERTCONTRACTACIÓ INDIVIDUAL VOLUNTÀRIAOFERIM COBERTURA MÈDICA COMPLETA

PLA COL·LECTIU TANCATCONTRACTACIÓ PER PART DE L’EMPRESAQUOTES MÉS AJUSTADES AL TEU COL·LECTIU

campanya aliança - 250x340 - món empresarial PRINT.indd 1 20/01/11 10:21