Octubre 2010 n. 130

El Ministeri de Foment ha do-nat el primer pas perquè el corredor mediterrani pugui ser una realitat. Aquesta in-fraestructura ferroviària, alta-ment reivindicada pel sector empresarial, està contem-

plada en el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya i, a més, la Unió Eu-ropea hi ha donat el seu vist-i-plau. Concretament, ha de permetre la unió d’Algesires

fins als països nòrdics, pas-sant per València, Barcelona, Girona i Perpinyà. La Cambra de Comerç de Bar-celona valora positivament la decisió del Govern espanyol de tirar endavant el projecte,

tot i que demana que se li do-ni un caràcter prioritari, te-nint en compte que gairebé la meitat de les mercaderies que van cap a Europa provenen de l’arc mediterrani.

Pàgina 3 >>

El corredor mediterrani, a prop de ser una realitat

2 €Anàlisi mensual d’economia i empresa

“El seleccionador de personal actua per pura intuïció”

jordi galcerandramaturg i guionista

La restauració pensa en les empresesGrans idees empresarials s’han gestat al voltant de suculents àpats. Això molts restaurants ho saben i, per aquest motiu, n’hi ha cada cop més que pre-senten una oferta especialment dissenyada per a executius i empreses. En aquest especial, recollim unes quantes propostes de locals, situats a la ciu-

tat comtal i també fora de Barcelona. Ofereixen des de menús ràpids i econòmics per a executius fins a salons reservats per a reunions especials o, simple-ment, per a sopars d’empresa. D’altra banda, molts d’ells aposten per solucions a mida del client. PàginES 29 a 34 >>

josé gabriel martínvicepresident executiu d’áreas

“No renunciem a endeutar-nos davant d’un bon projecte”

cristina rodríguezresponsable d’atracció de talent i selecció de sanofi-aventis

“Els col·laboradors tenen un pla de

desenvolupament”

EmprEsa pàg. 3 a 18 >>

El COETTC celebra la iX Diada de les Telecomunica-cions de Catalunya.

Entrevista a iñaki López de Viñaspre, president de grup Sagardi.

Daniel Ortiz reivindica la necessitat de lideratges transformadors.

El Decàleg: deu opinions sobre el sector empresarial i econòmic.

amb més d’un segle d’història Casa graupera ha aconseguit innovar sense deixar de banda la tradició.

Ens apropem a tres empre-ses que han apostat per idees emprenedores.

ECONOmIa pàg. 19 a 26 >>

El catedràtic Joan Tugo-res analitza l’evolució i el futur d’Espanya com a país exportador.

El mapa del món: El salari brut i net dels treballadors.

grifols consolida el seu lideratge dins el sector.

Conversem amb Jordi Blasco, soci fundador d’ars Corporate. EstILs dE vIda pàg. 43 a 46 >>

Recorregut per Castella-la Manxa seguint les pistes literàries.

La Cuina D’en garriga, molt més que un lloc per menjar.

LEs sECCIONs

EspECIaL: restaurants per fer negocis

2 Opinió / Sumari Món eMpreSarial Octubre 2010

Fa poques setmanes el mi-nistre de Foment, José Blan-co, es comprometia, malgrat la crisi, a mantenir totes les inversions ferroviàries. Ho feia després que haguessin planejat nombrosos dubtes sobre les intencions de l’exe-cutiu espanyol respecte al corredor mediterrani, una in-fraestructura decisiva per al desenvolupament econòmic i empresarial del país.

És un fet, més que sabut, que per a l’executiu espanyol el corredor mediterrani mai ha estat prioritari, bàsicament per motius polítics, no pas econòmics. De fet, des de Ma-drid sempre s’han mostrat partidaris d’una altra alterna-tiva: un corredor que, des de la capital espanyola –evident-ment–, passaria pel País Basc,

i arribaria fins a Bordeus. Una opció que, un cop més, el que faria seria, d’una banda, refor-çar el model radial espanyol i, d’altra banda, evidenciar el greuge històric que pateix l’eix mediterrani a nivell d’in-fraestructures malgrat ser un dels motors econòmics d’Europa. Actualment, les ex-portacions fetes des de l’arc mediterrani representen qua-si el 50% de les que es fan a tot l’Estat espanyol.

En els últims temps, el món econòmic i empresarial –no només de Catalunya, sinó també del País Valencià i de l’altra banda de la frontera– a través d’associacions empre-sarials, cambres de comerç i col·legis professionals, entre d’altres, s’han mobilitzat en diverses ocasions per dema-

nar que es fes el corredor mediterrani. Han rebut, fins i tot, el suport de multinacio-nals com Nissan, Ford i Seat. I és que, sens dubte, aquesta infraestructura pot resultar clau, sobretot a nivell logístic, ja que permetria una òptima connexió amb Europa, facili-tant d’aquesta manera la dis-tribució de mercaderies.

Aquesta demanda, en el con-text de crisi actual, sembla ser que, finalment, ha comen-çat a ser escoltada. Si no hi

ha canvis, en un futur pròxim podrem estar units a Europa gràcies a una infraestructura ferroviària a l’alçada del que necessita el nostre país i, en especial, les seves empreses. Ara bé, en aquests moments el que caldria seria agilitzar i complir els terminis d’execu-ció del projecte, i resulta que el Ministeri de Foment ja s’ha donat pressa a advertir que, a causa de la retallada pres-supostària, és possible que s’alenteixi el ritme de treball. Per tant, no ens deixem enva-ir per l’optimisme i tampoc apliquem aquella idea del més val tard que mai, perquè hi ha moltes empreses que no es poden permetre el luxe d’es-perar. La dura realitat eco- nòmica és que durant els pro-pers anys encara es poden perdre molts trens.

eDitOrial

nO enS pODeM perMetre el luxe De perDre MéS trenS

DirectOri D’eMpreSeS

medigrup digital s.a.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Dtora. d’Organització i Projectes: Mònica Rodríguez. Coordinadora Editoral: Meritxell Sort. Delegada Madrid: Maika Fernández. Dtor. Cap Àrea Direcció: Carles Vives.c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Cristina San José, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz. Col·laboradors: Artur Zanón, Núria Cabrera, Begoña Giménez, Begonya Merino, Jordi Arasa, BCN Press Redacció Madrid: Patricia Aceves. Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. tOts els drets reserVats: Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

editorialAdif .........................................13

Agrolimen ...............................12

Áreas ........................................7

Ars Corporate .........................26

BBVA ......................................12

Caja Duero..............................12

Chrysler ..................................13

Dia ..........................................11

eBay........................................11

Ferrovial..................................12

Grifols .....................................25

Grup Sagardi ............................8

HP ...........................................12

Iberia ......................................13

Indra .......................................12

Kodak......................................12

Movistar .................................11

Pfizer .......................................13

Philips .....................................11

Prisa........................................12

Ryanair ...................................13

Sanofi-Aventis ..........................9

Siemens..................................12

Sol Meliá ................................12

Toyota ...............................11, 12

Volkswagen ......................11, 13

la tira cÒMica

StaFF

per a l’executiu espanyol el corredor mediterrani mai ha estat prioritari, per motius polítics

Fe d’errates: A la pàgina 4 de l’anterior número, a l’entrevista a Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació (COETTC), apareixia en una resposta el terme d’enginyers en telecomunicació. Volem fer constar que l’entrevistat es referia al col·lectiu que representa, el d’enginyers tècnics de telecomunicació, i no al d’enginyers superiors de telecomunicació, els quals es troben representats pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació (COETC).

octubre 2010 MóN eMpresarial �

Redacció

Entre Alacant i Perpinyà passen prop del 50% de les mercade-ries per a l’exportació de tot l’Estat. L’autopista del Medi-terrani és la que té més trànsit a la península: 8.000 camions hi circulen al dia. Tots els par-tits polítics catalans, entitats de l’àmbit empresarial i bona part de la societat civil estan d’acord a impulsar un corre-dor mediterrani per connectar Catalunya amb una línia de tren imaginària provinent d’Algesi-res i que arribi fins els països nòrdics. El trànsit de persones és també molt elevat. El 2008, segons Renfe, 2.480.232 de pas-satgers van fer ús de la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Alacant. El corredor és una estratègia necessària per a guanyar en competitivitat i eficiència. Des de Catalunya es reclama des de fa, almenys, 20 anys. El corredor mediterrani ofereix un elevat potencial de rendibilitat social i econòmica, degut a la rellevància dels nodes d’activitat que comunica, i a l’alta demanda de trànsit que ja representa en l’actualitat. Tots aquells projectes que con-tribueixin a la racionalització dels tràfics en aquest corredor, i la seva consolidació com a gran

El corredor mediterrani, més a prop de ser realitat el Ministeri de Foment ha presentat el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de merca-deries a espanya. La cambra de comerç de Barcelona, una de les principals impulsores del corredor me-diterrani, n’ha fet una valoració força positiva ja que pot significar que quedi incorporat a la nova llista de projectes prioritaris de la Unió europea.

eix de comunicació del Medi-terrani Europeu i de la UE amb el Nord d’Àfrica i Àsia encaixen plenament amb els criteris de la Comissió Europea.Malgrat les dades objectives i les peticions realitzades, el projecte de crear una xarxa de ferrocarril que recorri tota la façana del Mediterrani ha estat desatès pel Govern espa-nyol. Ara, però, hi ha un canvi de tendència, segons les decla-racions del propi ministre de Foment, José Blanco, en què

empresaentrevista a José Gabriel Martín, vicepresident exe-cutiu d’Áreas. pàg. 7

Tres empreses catalanes amb èxit que han apostat fort per la innovació i la inter-nacionalització. pàg. 17

eNcaiX a la NoVa XarXa traNseuropea De traNsports

va posar de manifest la impor-tància del corredor mediterrani per a Espanya, ja que “cons-titueix una anella estratègica de les cadenes intermodals de transport d’àmbit tant europeu com mundial” i que cal que formi part integral de la xarxa bàsica. El passat mes de juny es va celebrar a Saragossa una trobada dels ministres de Transport europeus. S’hi va acordar incloure el corre-dor mediterrani a la xarxa

ferroviària de transport de mercaderies europea, de manera que Almeria que-darà connectada amb l’Estat francès a través de València i Barcelona. Aquest canvi d’orientació s’ha vist reflectit, en certa manera, en el nou Pla estratègic per a l’impuls del transport ferroviari de mercaderies a Espanya. La inclusió del corredor medite-rrani en aquest pla és un pas més per fer realitat el pro-jecte, ja que si compta amb el suport del Govern espa-nyol és del tot factible que sigui integrat a la nova Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). La Cambra de Comerç de Barcelona ha participat acti-vament en aquest important procés des del seu inici, exigint que prevalguin els criteris que hauran de garantir la presèn-cia plena del corredor medi-terrani amb caràcter prioritari en la futura TEN-T. Segons la Cambra “caldrà que el Govern estatal recolzi fermament el corredor mediterrani, molt especialment en el desenvolu-pament del nou Pla estratègic.” En línies generals, la Cambra de Comerç el valora positiva-ment perquè “proposa un ampli ventall d’actuacions llargament demandades pel món empresa-rial i fins ara poc tingudes en compte des de les Administra-cions, o com a mínim, no reco-llides fins ara en un únic docu-ment de planificació”.En tot cas, la Cambra con-sidera que el Pla “requereix encara millores i concrecions importants pel que fa al corre-dor mediterrani”, com ara el tram de via que no hi consta i que és el que uneix Almeria amb Algesires.

poques MercaDeries per ferrocarril

espanya és el tercer país europeu

amb menor quota de transport de

mercaderies per ferrocarril. actu-

alment representa només un 4,1%

del transport terrestre, degut a la

caiguda progressiva que ha expe-

rimentat des de 1997. Per contra,

en d’altres països com alemanya,

França o Gran Bretanya, aquesta

quota representa el 22%, 16% i el

12% respectivament. Per pal·liar

aquesta situació, el Pla estratègic

del Ministeri de Foment defineix

una xarxa bàsica ferroviària de

mercaderies, amb plena connexió

amb els ports, terminals i plata-

formes logístiques. es proposa un

nou model de gestió del sistema

ferroviari que, si es portés a terme,

implicaria millores notables en l’efi-

ciència de la xarxa ferroviària. Val

la pena destacar, per exemple, la

proposta de gestió única de com-

plexos ferro-portuaris i fronterers

(una mesura innovadora dins l’àm-

bit estatal espanyol, que resultaria

molt positiva, per exemple, per al

Port de Barcelona).

El transport de mercaderies per ferrocarril suposa un 4,1% del terrestre. / ARXIU

� MóN eMpresarial octubre 2010eMpresa / col·legis professionals

El COETTC celebra la IX Diada de les Telecomunicacions de Catalunya

trobada del sector de les telecoMuNicacioNs

Redacció

Per novè any consecutiu el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació ha estat l’impulsor de la Dia-da de les Telecomunicacions a Catalunya, un dels esdeve-niments més importants i re-presentatius del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, que se cele-bren a Catalunya. Enguany es va celebrar el 21 de setembre Imatge de grup dels guardonats amb el Premi Excel·lència 2010. / CEDIDA

un dels temes tractats durant la trobada va ser les oportunitats de negoci de les tic

Col·legis professionals / EMPRESA �oCtubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

al CosmoCaixa de Barcelona amb un èxit de participants i assistents.

Just després de l’acte inaugu-ral, va tenir lloc una entrevis-ta, realitzada pel periodista Manuel Campo Vidal, a Rei-naldo Rodríguez, president de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. La conversa entre ambdós va girar al voltant del següent tí-tol: “La regulació europea en matèria de telecomunicacio-ns i continguts audiovisuals i la seva aplicació a Espan-ya”. Seguidament i al llarg de tot el matí es van succe-ir paral·lelament diverses taules rodones, adreçades a professionals del sector TIC: empresaris, directius, univer-sitaris, i també a persones interessades en el món de la tecnologia.

En aquesta ocasió les deu taules rodones programades es van estructurar entorn de tres eixos: àrea d’influència de les TIC, àrea de negoci i

Col·legi d’Arquitectes de barcelona

El COAC participarà en la nova Plataforma de Concursos que prepara el CSCAE

En el marc de la creació de serveis col·legials a nivell estatal, el COAC serà un dels pilars de la nova Plataforma de Concursos que el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) posarà en marxa abans d’acabar el 2010. L’objectiu és la creació d’una plataforma en què, a través de la col·laboració en-tre les oficines de concursos de Catalunya, Madrid i València es millori el servei a l’arquitecte i es redueixin els costos. La plata-forma inclourà, entre d’altres, la possibilitat d’inscripció digital i una galeria de projectes presentats a concursos.

Col·legi d’infermeria de barcelona

Les infermeres es posicionen en contra d’assumir competències que no els són pròpies

El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona ha recordat a les or-ganitzacions sanitàries que el fet de promoure que les infermeres assumeixin competències professionals que no els són pròpies és “induir a l’intrusisme i provocar una greu confusió als ciutadans en general”. L’entitat es posiciona així davant de les iniciatives que es proposen d’intervenció de les infermeres en activitats rela-cionades amb el diagnòstic i el tractament de la malaltia.

Excel·lència Empresarial: Nextret

Excel·lència innovació tecnològica: Hewlett Packard, 3D integral

Excel·lència Desenvolu-pament Sostenible: Ajun-tament de Viladecans

Divulgació tiC en televi-sió: XAl, Comunicàlia

Divulgació tiC en Diaris: Món Empresarial

Divulgació tiC en Ràdio: Ràdio-4

Divulgació tiC en Revis-tes tècniques: tecnonews

PREMiS EXCEl•lèNCiA economia, i àrea TIC i disca-pacitat. Entre els temes que s’hi van tractar cal destacar la implantació real de la fibra òptica, el negoci existent da-rrere de la televisió digital, el periodisme i la comunicació digital, i les oportunitats que ofereixen les TIC a les perso-nes discapacitades.

Després de la clausura de la trobada a càrrec, entre d’altres, del president del Parlament de Catalunya, Er-nest Benach, va tenir lloc el lliurament dels “Premis Excel·lència”, que van recau-re en empreses com Nextret, Hewlett Packard, 3D Inte-gral, i també en institucions i diversos mitjans de comuni-cació, entre ells Món Empre-sarial.

El Comitè d’Honor de la Dia-da està presidit, entre d’altres, pel príncep d’Astúries, el mi-nistre d’Indústria, Miguel Se-bastián, i el president de la Generalitat, José Montilla.

bREuS Col·lEGiAlSbREuS Col·lEGiAlS

� MóN eMpresarial octubre 2010eMpresa / associacions empresarials

Les empreses consultores resisteixen la sotragada de la crisi

iNForMe: la coNsultoria a cataluNYa 2008-2009

gerard arias

En l’exercici 2008, els ingres-sos de les empreses de con-sultoria a Catalunya van ser de 2.231 milions d’euros. Aquesta xifra confirma la bona evolu-ció que ha mantingut el sector de la consultoria, tot i que la seva línia de creixement va pa-tir un petit descens en relació als increments d’altres anys. Tot i que durant el transcurs d’aquell curs econòmic la des-acceleració va assolir una de les seves etapes més profun-des, la sotragada no es va notar tant en l’economia catalana, en gran part gràcies a l’execució de projectes que s’havien con-tractat anteriorment al curs 2007 i començament del 2008. D’aquesta manera els ingres-sos de les empreses del sector es van recolzar en l’èxit dels serveis de desenvolupament i integració, i en els outsour-cing (subcontractacions), que van mantenir unes taxes de creixement del 12% i del 16% respectivament. A més, van trobar socis comercials en les empreses de serveis financers, les administracions públiques i les empreses de fabricació. El ventall de clients de les em-preses catalanes de consultoria és molt ampli, i inclou empre-ses de tots els àmbits econò-mics. En termes quantitatius, els sectors més importants van ser el de serveis financers i el de les Administracions. Durant l’exercici 2008, les empreses financeres van seguir confiant en la consultoria com a soci estratègic, representant un 17% dels ingressos del sector; de la mateixa manera, les ad-ministracions públiques també van seguir confiant en el sec-tor consultor amb una repre-sentació del 12%, mentre que el camp de les telecomunicaci-ons va representar-ne el 7%. La resta d’ingressos els van apor-tar els serveis prestats a les empreses de distribució, a les d’energia, a les que treballen en el sector de la sanitat, a les que presten serveis d’oci, em-preses que pertanyen al sector de l’alta tecnologia, al món de les farmacèutiques, etc.

el sector financer i les administracions Públiques segueixen sent els principals socis aliats de les consultores catalanes, segons l’informe de l’associació Catalana d’empreses Consultores (aCeC).

sultoria va créixer gairebé el doble (11’8%) durant el mateix període.Aquestes dades són consis-tents amb la hipòtesi que, en les èpoques de creixement sos-tingut, les empreses de consul-toria ajuden a les companyies, fonamentalment a les més dinàmiques, a expandir-se i a créixer, tant en el mercat na-cional com en l’internacional. Per la seva banda, les empre-ses espanyoles de consultoria s’han revelat al llarg del temps com una font de nous llocs de treball de qualitat. Des del 2004, les empreses de consul-toria han crescut a un ritme superior al de l’afiliació a la Seguretat Social en el país. El treball que ofereixen les con-sultores es caracteritza per la seva qualitat, ja que la majoria de les plantilles d’aquestes em-preses disposen de titulació universitària i reben formació a una taxa molt superior a la del treballador mitjà.

un futur de fusions i canvisA causa de la delicada situació de l’entorn, el sector financer es troba en procés de fusions i de reordenació, i les previsions de contractació de serveis con-sultors és molt escassa. D’altra banda, en el sector públic s’es-tà produint una consolidació de l’actual situació, amb uns pressupostos ja constituïts en base a la constatació d’ingres-sos tributaris de creixents i, per tant, amb unes perspecti-ves de gran esforç per seguir invertint en serveis de consul-toria.

les fusions en el sector financer auguren una escassa contractació dels serveis consultors

En els últims 4 anys , la taxa de creixement del sector consultor (11’8%) va doblar el PIB (6’6%).

uN país aMb estabilitat ecoNòMica i social

“Decàleg per a uNa situació De crisi”

Tenint en compte la importància i l’afectació directe de l’actual situació econòmica en el teixit empresarial de Catalunya, l’aCeC va elaborar un decàleg dirigit a les diverses administracions que governen el nostre país. en aquest si feien constar un seguit de mesures adoptives per tal d’ajudar les empreses a superar els reptes difícils en una mala època.amb aquesta intenció es proposa l’estudi i adopció, segons sigui con-venient, de les següents propostes:1. Contribuir a crear el marc necessari que faciliti l’obtenció de línies de crèdits i ajudi a les consultories a mantenir la seva activitat, en inte-rès de l’economia general.2. Contribuir a què el crèdit flueixi cap a les empreses en general en millors condicions i finançar aquells projectes que millorin la producti-vitat de les d’aquestes.3. ajudar especialment a les empreses que poden crear nous llocs de treball.4. ajudar a la formació de treballadors en atur, perquè en resultin pre-parats per a tasques de més nivell de qualitat i retribució.5. Promoure i realitzar projectes de la societat de la informació per mantenir o crear nous llocs de treball que a la vegada, millorin la pro-ductivitat del nostre país.6. Promoure accions orientades a augmentar l’eficiència, mitjançant la formació i utilitzant les noves tecnologies.7. estudiar mesures tipus fiscal. abaixar impostos sobre els processos productius, per tal de fer-los més competitius.8. ajornar els pagaments de la seguretat social en la contractació de persones en atur.9. accelerar l’administració electrònica com exemple de l’eficàcia del sector Públic.10. Fer front puntualment als pagaments als proveïdors.

l’execució dels projectes contractats abans de la crisi va ajudar a frenar una possible davallada

4% Farmacèutiques

17% Sector financer

7% Teleco-municacions

17% Administració

12% Fabricació6% Utilities

6% Transports/ Viatges

12% Altres

9% Distribució

5% Sanitat

1% Energia

3% Oci 1% Alta tecnologia

repartiMeNt D’iNgressos per sectors (2008)

Font: Associació Catalana d’Empreses Consultores

Tot i això, en l’exercici 2009, aquest dinamisme es va veure frenat i fins i tot reduït, com en la resta de sectors d’activitat, a causa de la crisi econòmi-ca. Durant els últims 4 anys la taxa mitjana de creixement del sector es va situar en l’11’8%, la qual supera el ritme de crei-xement de l’economia. Entre 2005 i 2008, el PIB va créixer a un ritme del 6’6% anual, men-tre que la facturació de les empreses espanyoles de con-

Directiu del mes / EMPRESA �octubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

hem de fer una inversió de 160 milions de dòlars en 4 anys. Ho farem. Sí o sí. Ens garanteix el futur durant 30 o 40 anys ingressar uns 80 milions de dòlars cada any, en total, uns 4.000 milions. I tampoc pensi que no invertim aquí. A Espa-nya, entre el 2001 i el 2011 hem gastat 140 milions d’euros. Ara n’invertirem milions a Alacant. Tenim dos focus de desenvolu-pament: els Estats Units i la dis-tribució comercial a Espanya.

Quines grans diferències troba amb el mercat nord-americà?Són 50 estats, diferents. La fle-xibilitat laboral, que no és igual a costos, els uneix. Les conces-sions són locals. Pràcticament han desaparegut les subhastes perquè veuen que perjudiquen la qualitat, el servei o els preus. Aquí, alguns competidors ex-terns del negoci proposen ofertes temeràries i el negoci pot ser menys viable. Quant als productes, allà demanen treba-llar amb franquícies i marques.

Què creix més aquí? S’invertirà la proporció entre aeroports (dos terços de facturació) i la resta?Els aeroports són també el

“Hem de ser més eficients i competitius. Si no, ens desplaçaran”

ENtREViStA A JoSÉ GAbRiEl MARtÍN, VicEPRESiDENt EXEcutiu D’ÁREAS

Artur ZAnón

En l’últim any, la facturació els ha baixat un 10%, fins als 620 milions d’euros. tot s’explica per la crisi?Hi ha hagut una crisi del con-sum a Espanya. També del tu-risme. Però vull oblidar-me’n. És aigua passada. Els resultats van ser millors del que va ser la caiguda del trànsit aeri. Per exemple, l’ens gestor dels ae-roports, Aena, va passar de 210 milions de passatgers el 2008 a 180; amb aquestes dades a la mà... Aquest 2010 els resul-tats són millors i el trànsit aeri creix. Esperem un creixement aproximat del 4%. Europa es recupera.

tot i així, van assolir beneficis: de 43,2 milions d’euros [ebitda]. Moltes empreses han tingut pèr-dues. Quina ha estat la clau?Hem reduït en 25 milions les despeses fixes per salvar l’any. I a més, sense problemes socials, que és important. Hem reduït en mil persones la plantilla, més de la meitat fora d’Espanya.

Alguns diuen que els comiats són conseqüència dels excessos anteriors...No. Si facturem 500 milions en un any, necessitem una mà d’obra determinada. Però si en facturem 400, ens caldrà menys gent. I no seran errors ni d’abans ni d’ara. No hem reduït més les despeses de personal que les generals. Per exemple, hem traslladat oficines per es-talviar un 25%.

Però el 2010 diu que està sent diferent. Ja ho noten?Ho comencem a notar en els establiments guanyats en els concursos del 2009. Primer, a igual perímetre hi ha més vendes. I segon, tenim més superfície: 17 establiments a l’aeroport del Prat, als Estats Units tres aeroports, i 17 uni-tats més a les autopistes de Mèxic. En èpoques de crisi es presenten possibilitats de de-senvolupament, i nosaltres no

les hem abandonades. Es més, hem seguit invertint el 5,5% de la facturació, igual el 2009 que el 2008, encara que la xifra no és fixa; si varien els beneficis canvia, i pot oscil·lar. Som una empresa sanejada i fem les in-versions segons la rendibilitat. Per exemple, als Estats Units teníem dos aeroports sobre la taula. I un l’hem descartat per-què no era interessant.

Els Estats units és el mercat més fort per a vostès?A l’autopista Florida Turnpike

motor a Espanya. També es desperten les estacions de ferrocarril i les autopis-tes es mantenen. Cada cop tindrà més pes la botiga d’especialitat, però la impor-tància seguirà sent de la res-tauració.

Què ha variat en el compor-tament del consumidor?El consumidor és igual que fa dos o tres anys, però ara varia el temps als aeroports. Menja un cop, però es pot passejar i veu tota l’oferta comercial que, com que és atractiva, el fa comprar més. En la dis-tribució hem crescut un 15% anual davant la restauració, estable.

on veu el negoci en quatre o cinc anys?Qualsevol previsió és especu-lació. Sí o sí, haurem resolt la crisi. Haurem de reorien-tar-nos per ser més eficients i més competitius. Si no, ens desplaçaran. És urgent una reforma laboral que doni més flexibilitat, més mobilitat i que ajusti les indemnitzacions a la situació del mercat, per aquest ordre.

Presumeix que no estan endeutats però mantenen una política activa que els obliga a fer inversions...Tenim caixa positiva, però no renunciem a endeutar-nos da-vant d’un projecte que valgui la pena. Per exemple, ho vam fer quan vam entrar a Mèxic, amb 100 milions de dòlars, i ho vam resoldre en tres anys. Portem deu anys d’estabilitat en la propietat de l’empresa i seguirà sense canvis.

Amb 1.256 establiments a nou països, Áreas presumeix de ser el tercer grup mundial del seu sector. La crisi els ha colpejat amb un descens del 10% en la facturació, però el seu vicepresident executiu, José Gabriel Martín, mira el futur amb optimisme gràcies a les adjudicacions que han aconseguit als Estats units i la trentena d’establiments que han obert a Espanya els darrers mesos. L’empresa, nascuda el 1968, ofereix tota mena de serveis als principals nuclis de comunicació. Els aeroports són la base del negoci, però també les autopistes, benzineres i estacions de tren.

“Hem reduït en 25 milions les despeses fixes per salvar l’any, i en mil persones la plantilla”

uN PAÍS AMb EStAbilitAt EcoNòMicA i SociAl

“tenim caixa positiva, però no renunciem a endeutar-nos davant d’un bon projecte”

El vicepresident executiu d’Áreas, José Gabriel Martín, mira el futur amb optimisme. / ARTUR ZANÓN

EN PRiMERA PERSoNA

José Gabriel Martín (bar-celona, 1950) és enginyer aeronàutic de formació. Ha passat per les empreses Ford i Seat.

un aparell electrònic del qual no pugui separar-se. Excepte l’ordinador, cap.

En què ha notat la crisi vostè?A la família, un germà s’ha quedat a l’atur. El pitjor és que hem passat de l’eufòria a la depressió.

una lectura pendent.L’últim llibre d’Stephen Haw-king, sobre el temps.

un lloc que visitaria un i mil cops.Molts. L’Àfrica. La sabana: llum, una acàcia enmig del no-res, una posta de sol...

bona part dels seus clients són turistes. barcelona és incí-vica?no. Però alguns col·lectius ho són.

� MóN eMpresarial octubre 2010eMpresa / Màrqueting

“En el sector existeix un excés d’oferta no especialitzada”

eNtrevista a iñaki lópez de viñaspre, presideNt de Grup saGardi

Quin es el posicionament actual del Grup sagardi i com ho justifiquen? A Grup Sagardi sempre hem treballat per oferir els mi-llors productes seleccio-nats en origen, a través de col·laboracions amb produc-tors i amics del País Basc. Aquest detall, juntament amb la idea de fer una gastrono-mia d’origen, és a dir, la cui-na de sempre; i acompanyat d’una posada en escena molt cuidada i ràpidament identi-ficable per qualsevol, ha fet que avui dia siguem líders tant a la part comercial com a l’empresarial.

com és que un grup amb arrels i fundadors d’euskadi, es crea i es dirigeix des de barce-lona?La nostra empresa té la seu a Donosti, però el nucli opera-tiu està a Barcelona, perquè és a Catalunya on tenim el nú-mero més gran d’establiments del grup.

el model de negoci del Grup, no és franquícia normal ni tampoc botiga pròpia conven-cional. expliqui’s si us plau. Bé, el Grup és 100% propi. Tots els restaurants formen part de Grup Sagardi i són gestionats íntegrament pel grup. A nivell internacional el gestionem íntegrament no-saltres, però en joint venture amb un soci local, perquè ens permet arrelar la companyia al país.

euskadi no està inclós en l’àrea d’expansió del Grup? per què?La missió de Grup Sagardi sempre ha estat treure fora del País Basc la restauració tradicional basca amb crite-ris d’autenticitat, qualitat i sensibilitat.

com veu el futur immediat del sector de restauració, dins de l’actual entorn de crisi?El futur immediat és ja el present. Existeix un excés

d’oferta no especialitzada i que no respon a la nova situa-ció del mercat. Amb motiu de la crisi els clients s’han tornat molt selectius i tenen molt clar que no volen gastar un cèntim sense satisfacció. El sector de la restauració ha de filar prim i centrar tots els seus esforços per aconseguir propostes honestes, identifi-cables i altament especialit-zades.

l’actual situació de crisi afecta les estratègies de màr-queting de les marques? de quina manera?Actualment no hi ha més es-tratègia que la qualitat en el servei i en el producte. No hi ha res més efectiu que acon-seguir que un client surti sa-tisfet i que torni. Avui és molt important el referent que el client té de la marca i ser nosaltres fidels a ells. Es pe-nalitza molt a tots els opera-dors que canvien d’estratègia

Fruit del treball de 15 anys, han permès a Grup Sagardi fer-se un lloc destacat dins del sector de la restauració. Al capdavant del projecte s’hi troben dos cuiners bascos, Miguel Zapiain i Iñaki López de Viñaspre, que en tot moment han tingut clar que el secret de l’èxit es troba en la qualitat del producte que ofereixen als clients..

“amb motiu de la crisi els clients s’han tornat molt selectius i tenen molt clar que no volen gastar un cèntim sense satisfacció”

Iñaki López de Viñaspre en un dels seus establiments. / CEDIDA

“la creativitat és important en qualsevol àmbit, però cal tenir seny per aplicar-la, tenint sempre en compte quins són els valors principals”

contínuament i de forma ne-guitosa.

Quina importància li dóna a la creativitat en les estratègies de màrqueting? La creativitat és important en qualsevol àmbit, però cal te-nir seny per aplicar-la, tenint sempre en compte quins són els valors principals.

els mitjans en general, escrits i audivisuals, amb la seva saturació i problemàtica particular de crisi, creu que realment són rendibles?En aquests moments, no. Han de canviar radicalment en la forma i el contingut que ofe-reixen, perquè el consumidor ja ha canviat la seva manera d’interactuar amb els serveis. El consumidor és molt més madur i conscient del seu pa-per fonamental de decisori i qualsevol informació que rep la contrasta i la verifica. Actualment, a Grup Sagardi estem desenvolupant noves vies de comunicació a través del món d’internet, és a dir el món 2.0. Xarxes socials, blogs, etc... Interactuar amb el món per donar-nos a conèixer, però fent partícip a tota aquella per-sona que hi tingui alguna cosa a dir amb l’únic propòsit de conèixer el públic i millorar.

Noves tecnologies, internet, xarxes socials, etc. com les estan treballant?A Grup Sagardi fa anys que tenim integrades les reser-ves on-line i on-time als restaurants i a través de la nostra Central de Reserves, integrada dins de l’estructura del Grup. Per l’altra banda, actualment estem desenvo-lupant les plataformes de comunicació i fidelització a través de les xarxes socials, centrant-nos en establir una comunicació bidireccional amb els clients, però que aportin valor afegit.

JoSé LuIS TruJILLo - conSuLTor en MàrqueTInG I coMunIcAcIó

eN priMera persoNa

com col·labora per aconseguir un món més sostenible?Mengem sa i donem de menjar sa. Portem el producte directa-ment des dels productors fins a la taula.

Mcdonalds és una alternativa per a vostè i la família?no, prefereixo una barra de pintxos o qualsevol tasca tradi-cional del país.

Quants idiomes parla? català, castellà, euskera, anglès i francès.

de quin tipus és la seva música preferida? domina cap instru-ment?La música electrònica. Sóc especialista en tocar la cassola amb el cullerot.

digui’m un lloc perfecte per anar un cap de setmana sol... o amb companyia.Sol, al bosc d’Irati, al Pirineu navarrès. Si la companyia és molt bona, també la portaria.

un llibre que no em pugui perdre i per què?el poder del perro de Don Wins-low. una anàlisi antropològica del poder absolutament des-carnat.

ara fa allò que volia fer de gran, quan era petit?Sí, segur. Però també continuar fent coses que fèiem quan érem petits ens fa més grans.

allò que més valora dels seus col·laboradors?Intel·ligència, emoció, fidelitat i lluita.

completi la frase: “per a mi, la felicitat és...”... prendre uns vins amb els amics de veritat.

una frase que li agradi dir.Als meus col·laboradors: “quan us lleveu al matí, recordeu aga-far el cap i portar-lo a la feina”.

Recursos Humans / EMPRESA �octubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

“Els nostres col·laboradors tenen un pla de desenvolupament individual segons les necessitats detectades”

creus que és fàcil detectar potencial? No ho és. Detectar potencial implica no només avaluar el rendiment d’un candidat, sinó preveure si una persona pot assumir funcions de més res-ponsabilitat en un període de temps. És necessari valorar aspectes com la capacitat/agi-litat per aprendre, les aspira-cions de desenvolupament, el compromís, etc.

com viviu la diversitat dins de l’àrea de selecció? Estem molt compromesos amb la igualtat d’oportunitats en l’accés als nostres llocs de treball i creiem fermament que la diversitat aporta riquesa als equips. Vetllem perquè exis-teixi un clima de respecte cap a totes les persones, aquest és un aspecte bàsic i imprescindi-ble.

la nova generació prefereix més la seguretat als reptes? És difícil generalitzar... En els darrers dos anys he tingut la sort de conèixer una repre-sentació de la nova generació a través del Young Trainees Program. És un programa de desenvolupament per a joves recent llicenciats que té com a objectiu preparar els partici-pants per afrontar futurs reptes professionals. Consisteix en

“Promoure una cultura de desenvolupament és clau”

ENtREViStA A cRiStiNA RodRíguEz, RESPoNSAblE d’AtRAcció dE tAlENt i SElEcció dE SANofi-AVENtiS

Quantes persones treballen a sanofi-aventis? Som al voltant de 100.000 treballadors repartits en 110 països dels 5 continents. A la filial espanyola som uns 1.600.

Més dones que homes? Lleugerament més dones, tot i que estem equilibrats. En el comitè de direcció hi ha tres dones, entre elles la recent in-corporada directora de recursos humans, Carme Jordà i Pujol.

Sona bé això d’Atracció del talent. Què feu per aconseguir-lo? Establim relacions de col-laboració amb universitats, escoles de negoci i consulto-ries de selecció i headhunting. En definitiva, intentem estar presents en el mercat laboral.

i què feu per retenir el talent?Promoure una cultura de de-senvolupament i d’alt rendi-ment és clau per a la retenció. Els nostres col·laboradors po- den inscriure’s en qualsevol vacant de la companyia i els managers i recursos humans també treballem amb proacti-vitat per a la identidicació de persones per aquestes vacants. Per altra banda, establim i ava-luem objectius, valorem com-petències i consensuem un pla de desenvolupament individual segons les necessitats detecta-des per a cada col·laborador. Un altre dels nostres avantatges és la forta aposta per la concili-ació. Formen part dels nostres beneficis socials aspectes com la possibilitat de comprar fins a 10 dies més de vacances, una major flexibilitat horària per motius familiars, etc.

creus que la selecció és deci-siva per captar talent? Sens dubte ho és. És fonamen-tal atraure persones, a priori, amb perfils interessants per a l’empresa. Després, és neces-sari realitzar una adequada avaluació dels candidats, per valorar l’encaix d’aquests amb la posició i la companyia.

A la gent li agrada treballar als laboratoris farmacèutics pel

salari? Òbviament el salari és un aspecte important en el moment de decidir sobre una oferta de treball, però el pro-jecte acostuma a ser el que valoren més els candidats. A sanofi-aventis utilitzem el con-cepte “Compensació Total” per definir un conjunt d’elements tangibles i intangibles que ens fan ser competitius. El paquet de beneficis contempla aspec-tes com la flexibilitat horària, tenir unes instal·lacions moder-nes i ben ubicades, el calendari laboral, el pla de pensions, l’as-segurança mèdica, una ajuda econòmica per a formació, etc.

una experiència pràctica d’un any a la companyia i un màster totalment subvencionat, a més d’una ajuda econòmica. Els col·laboradors que han parti-cipat en el programa són per-sones amb alta motivació per progressar professionalment. Valoren el desenvolupament professional que els oferim a través de la participació en projectes de companyia.

com motiveu les persones? Assegurant que coneixen la importància de la seva funció versus els objectius estratègics de l’àrea i missió de la compa-nyia; reconeixent el seu treball; i donant-los suport en la seva evolució professional, a través de plans de desenvolupament individual que poden contem-plar accions com la participa-ció en projectes, programes corporatius, mentoring, for-mació específica, development centers, etc.

Què els diries als joves que comencen en recursos humans? La meva recomanació és que intentin tenir una visió global dels recursos humans a través d’experiències en les diferents àrees. Això els ajudarà a ser professionals més sòlids.

miquel bonet

ADVoCAt, PRoFeSSoR i eXPeRt en RRHH

el sector farmacèutic es troba en un moment de canvi. És per aquest motiu que fa pràcticament dos anys sanofi-aventis va decidir iniciar un procés de transformació i adaptació al nou model sanitari que té com a eix principal el pacient i com a objectiu promoure solucions de salut innovadores.

A coR obERt

“Vetllem perquè existeixi un clima de respecte cap a totes les persones, és un aspecte bàsic”

Fa dos anys i mig que Cristina Rodríguez es va incorporar a sanofi-aventis. / DAVID FERNÁNDEZ

on vas néixer?Vaig néixer a barcelona. em costa imaginar-me vivint en un lloc lluny del mar.

una cosa quotidiana que no et vulguis perdre.el present. Viure pensant en el demà i encallar-se en el passat no ajuda a gaudir del present. Cada dia i cada moment és irre-petible.

Quan vas començar a treba-llar?Vaig començar mentre estu-diava Psicologia. Recordo que amb el meu primer sou em vaig comprar unes lentilles.

Què vols ser de gran?Si m’ho haguessin preguntat fa 20 anys, hauria dit ballarina. Avui em veig evolucionant cap a posicions més generalis-tes, sempre dins del món dels recursos humans, i probable-ment en un futur com a coach professional.

la feina roba temps a la famí-lia?no puc mentir. la veritat és que una mica sí. Sóc bastant apas-sionada amb el que faig i no puc evitar dedicar hores a allò que m’agrada, perdent de vegades la noció del temps.

Què fas quan no treballes?llegir un bon llibre em relaxa. no obstant, gaudeixo molt amb activitats físiques i socials. m’en- canta el mar, la muntanya i viat-jar. una de les darreres aficions que he descobert és l’spinning.

un país que t’hagi impressio-nat?encara tinc molts llocs per veure... Potser dels països que he visitat darrerament desta-caria Polònia. té una història recent molt dura, que ha impac-tat en la seva cultura.

Has tingut algun mestre?molts. intento aprendre en el dia a dia de les persones que m’envolten.

10 MóN eMpresarial octubre 2010 eMpresa / rsc

signació, fer créixer el compro-mís i despertar la il·lusió.

característiques del lideratge emergentEls professors Castiñeira i Lozano (2010), destaquen cinc tendències emergents en l’àmbit del lideratge. Primer, ja no és possible funcionar amb el pilot automàtic: “En el mi-llor dels casos ens caldrà tanta gestió com lideratge. Només amb la gestió no n’hi haurà prou, perquè els contextos de canvi ens demanen també ela-borar una nova visió i definir

plaNtejar estratègies eficieNts

Per superar les diverses crisis que afecten el nostre país (econòmica, política, cultural, educativa, de valors…), resulta imprescindible un nou estil de lideratge. Un lideratge veritablement transformador, capaç d’impulsar canvis estructurals, i no només estètics. En aquest sentit, les eleccions del 28-N són una oportunitat irrepetible per a que els ciutadans conscients i responsables facin sentir la seva veu.

El lideratge transformador (i 2)

S’han preguntat mai per què costa tant trobar productes ali-mentaris catalans quan hom entra a un supermercat de qualsevol país d’Europa? Per quina raó resulta molt més fà-cil adquirir oli d’oliva italià, vi australià o xilè, fruita de Nova Zelanda i embotits de vés a sa-ber on, quan Catalunya disposa d’una indústria agroalimen-tària potent, amb productes de primeríssima qualitat? La resposta segurament té molt a veure amb la nostra incapa-citat per sumar esforços, per superar els personalismes i dis-senyar una estratègia de país intel·ligent a llarg termini. Des d’aquest punt de vista, la recent notícia sobre el fracàs del pro-cés de fusió de les dues princi-pals cooperatives arrossaires del Delta, no seria un cas aïllat, sinó un exemple paradigmàtic del nostre principal dèficit de país: el dèficit de lideratge.

líders que no liderenQuantes oportunitats mal-baratem, col·lectivament, a Catalunya, any rere any? Naturalment, ens referim a oportunitats de pensar en gran, d’afrontar projectes més am-biciosos, de fer millor les co-ses, d’atrevir-se a anar més lluny. Pensem, per exemple, en l’estrany procés de concentra-ció que han seguit les 10 caixes d’estalvis durant els darrers mesos; o en l’immobilisme de les organitzacions patronals i sindicals; o en la universitat, tan burocratitzada com inca-paç de desvetllar el gust per la recerca, l’excel·lència i l’esperit emprenedor dels estudiants;

noves estratègies (…) i no li-mitar-nos a recórrer als models mentals i hàbits de comporta-ment adquirits i verificats en el passat”.

Segon, la sola autoritat formal tampoc és suficient: “Ja no serveix gestionar l’obediència, sinó que cal aprendre a lide-rar l’entusiasme. Això només s’aconseguirà amb formes de lideratge distribuït o compar-tit (es produiran pocs canvis significatius si les iniciatives provenen tan sols de l’alta di-recció) i amb formes de lide-ratge facilitador (és a dir, no autoritari, capaç de generar compromisos i crear objec-tius comuns)”.

Tercer, una de les dimensions fonamentals del lideratge emergent és la seva “tasca importantíssima de construc-ció de sentit”, un lideratge que “vincula acció i reflexió, conducció d’equips i autoco-neixement”.

Quart, el lideratge ja no es fonamenta (només) en el co-neixement tècnic o el des-envolupament d’unes de-terminades competències professionals: “El lideratge inclou sempre la vinculació amb els valors. I per això la pregunta clau dels propers anys no serà pel lideratge sinó pel bon lideratge, pel li-deratge ètic o pel lideratge responsable. Les organitza-cions necessiten no només directius excel·lents, sinó també directius exemplars”.

I, finalment, “La gestió de les interdependències farà emer-gir lideratges relacionals. Es tracta d’una nova funció di-rectiva capaç de coordinar els interessos, les decisions, les estratègies i els recursos (cognitius, socials, financers, materials i informatius) de diversos actors”. I per tant “el model de lideratge ja no podrà ser entès simplement com “donar ordres”, sinó com “articular contextos i proces-sos”.

daNiel ortiZ i llarguÉs ProfEssor associat d’EsadE

Hem perdut un 30% del teixit industrial, però ningú no sembla immutar-se gaire

fracassa la fusió de les cooperatives arrossaires

La notícia fou comunicada als 4.700 socis d’ambdues entitats el 29 d’agost i va aparèixer publicada al diari EXPaNsiÓN el 9 de setembre: “adéu a la fusió de les dues grans coope-ratives arrossaires del delta de l’Ebre, que havia de produir-se aquest mateix any. arrossaires del delta i la cambra arros-saire d’amposta han estat incapaces de posar-se d’acord per crear el tercer productor d’arròs espanyol (…) El direc-tor financer d’arrossaires del delta, Joan tomàs ha afirmat que el procés s’ha donat per finalitzat a causa de “discre-pàncies tècniques en els estu-dis de valoració”, mentre que el president de la cambra arros-saire d’amposta, Josep Miquel fàbregas, apunta que la causa de la suspensió del procés ha estat “el desacord de criteris sobre com havia de ser l’entitat resultant de la fusió i com havia de gestionar-se” (…) ambdues cooperatives foren instades per la Generalitat a unir-se des de fa més d’una dècada.

Liderar no significa ocupar passivament una posició privilegiada, sinó exercir activament un determinat rol. / Arxiu.

i, per damunt de tot, evident-ment, en un govern de la Ge-neralitat dividit, desorientat i sense autoritat.

Només així, amb aquest estat de coses, es pot comprendre que les gravíssimes conclusions de l’Anuari Econòmic Comar-cal no hagin causat cap terra-trèmol. La meitat dels 350.000 llocs de treball destruïts a Ca-talunya durant el 2009 van ser del sector industrial. Hem per-dut un 30% del teixit industrial, però ningú no sembla immutar-se gaire.

Malauradament, en els darrers anys a Catalunya hem tingut múltiples experiències de líders que no lideren. Per liderar no n’hi ha prou amb estar al cap-davant d’una empresa o d’un país. Liderar no significa ocu-par passivament una posició privilegiada, sinó exercir activa-ment un determinat rol. Liderar vol dir ser un referent, inspirar, generar confiança, evitar la re-

en els darrers anys a catalunya hem tingut múltiples experiències de líders que no lideren

liderar vol dir ser un referent, inspirar, generar confiança, fer créixer el compromís i despertar la il·lusió

RSC / EMPRESA 11oCtubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

uN PAíS AMb EStAbilitAt ECoNòMiCA i SoCiAl

Actualitat en RSC NotíCiES bREuS

Dia

Promou el consum de fruites i hortalisses

La cadena de distribució Dia ha passat a formar part de l’associa- ció “5 al dia” per tal de sumar-se a la tasca de promoure el con-sum de fruites, hortalisses i, en definitiva, d’adquirir i mantenir hàbits saludables en alimenta-ció. Les dues entitats uniran es-forços per informar el públic que cal seguir una bona alimen-tació, fer exercici físic i tenir en general uns hàbits saludables.

ebay

Promou l’ús d’envasos sostenibles

El portal d’internet eBay especia- litzat en la compravenda d’ar-ticles està portant a terme un projecte pilot per promoure l’ús d’envasos de cartró sostenible i reutilitzable en l’enviament de mercaderies. eBay posarà a dis-posició dels seus usuaris un to-tal de 100.000 caixes amb l’ob-jectiu de reduir l’impacte medi-ambiental. A més, el portal ha destinat un espai en aquests en-vasos que permeten fer arribar missatges a d’altres usuaris per tal que, si volen, es puguin po-sar en contacte. Segons els ex-perts en ecologia d’eBay, si cada caixa es reutilitza 5 cops es po-dria evitar la tala de fins a 4.000 arbres, a més, s’estalviaria fins a 10.900 metres cúbics d’aigua i el subministrament d’energia a 49 llars.

Philips

Bombeta amb un estalvi del 90%

A finals del 2010, Philips traurà al mercat el model de bombeta “My Ambiance 12w”, el qual és

un dispositiu LED que permet un estalvi del 90% en el con-sum. És regulable i té una dura-bilitat de 25 anys. Aquest llança-ment respon al procés progres-siu de retirada de les bombetes incandescents a la Unió Euro-pea. Aquest tipus de bombe-ta no emet cap tipus de radia-ció ni tampoc conté mercuri. A més, la seva instal·lació, segons la companyia, és molt senzilla i els seus costos de manteni-ment són inferiors al de les al-tres bombetes. Aquestes bom-betes es caracteritzen per tenir el comportament del xip d’un ordinador, permetent crear una gran quantitat d’efectes en la llum que emeten.

Movistar

Suport escolar

Movistar ha donat impuls al projecte Aula 365, el qual té per objectiu donar suport es-colar amb continguts multimè-dia a nens de 6 a 16 anys i aju-dar a millorar el seu rendiment. Aquelles persones que siguin clientes d’ADSL se’n podran be-neficiar de manera gratuïta. Els pares podran fer un seguiment dels seus fills tenint la garantia que es tracta de continguts edu-catius i segurs. Movistar ha in-format que tots els continguts que es publiquin seran prèvia-ment revisats per professionals i que el servei no permet inse-rir fotografies reals del nen, de fet, quan els usuaris es registrin hauran de registrar un avatar en el seu lloc.

toyota

Cotxes més segurs

La japonesa Toyota ha solu-cionat un dels problemes que tenien els cotxes de propul-sió elèctrica, que era el seu si-

lenci. Els vehicles comercialit-zats a partir del 30 d’agost, per ara només al Japó, tenen incor-porat un dispositiu que imita el soroll d’un motor convencional amb l’objectiu de fer-se sentir quan els vianants vulguin cre-uar el carrer. Amb aquesta me-sura es pretén que aquests ve-hicles elèctrics facin soroll tal com fan la resta de vehicles i ai-xí evitar que es produeixin ac-cidents. El soroll s’emet quan el vehicle circula a menys de 25 km/h. Toyota ha anunciat que aquest motor s’inclourà, a par-tir d’ara, a tots els seus models ecològics.

Volkswagen

Premia les millors aplicacions

L’alemanya Volkswagen ha apostat per premiar els projec-tes sobre aplicacions que con-tribueixen a la millora de la con-ducció. A través del concurs “App my ride”, Volkswagen ha premiat el projecte “DUDE” d’entre un total de 100 propos-tes presentades. En segon lloc es troba el projecte “Re-Ac- tion”, que és un joc que té per objectiu posar a prova els refle-xes dels conductors durant les pauses que es produeixen pels embussos de trànsit i així pas-sar l’estona de manera més en-

tretinguda i ràpida. En tercer lloc ha quedat el “Mapa Twitter de Converses”, projecte que fa servir la plataforma Twitter per donar a conèixer a l’usuari els esdeveniments que es produ-eixen a prop d’on es troba i, si són del seu interès, el mapa els guiarà fins a la seva ubicació.

El referent en formaciówww.guiamasters.com

màsters,postgraus

i cursos d’especialització

cartell cat.indd 1 07/09/2009 12:29:58

12 MóN eMpresarial octubre 2010eMpresa / panorama

el Mes positiu

agrolimenMés participació al Consorcio del Jabugo

El grup català Agroliment ha augmentat la seva participació al Consorcio del Jabugo fins al 75%, contribuït en la darrera ampliació de capital de l’em-presa per un valor de 5 milions d’euros. A aquesta ampliació hi va contribuir també Cajasol, la qual té ara un 18% del capital.

bbVaPatrocinador de la NBA

El BBVA ha arribat a un acord amb la NBA per a convertir-se en el patrocinador oficial de la lliga de bàsquet nord-ame-ricana. L’entitat pagarà 15,4 milions d’euros pel primer any de patrocini. D’aquests 15,4 milions, 8 es correspo-nen a la compra de drets i 6,9 a l’activació del patrocini. D’aquesta manera, l’entitat fa més ferma la seva aposta pel mercat nord-americà. Al llarg del primer està previst que es realitzin accions a Mèxic i Espanya per, posteriorment, estendre el patrocini a l’Amè-rica Llatina i després donar el salt a Àsia.

caja DueroObté ingressos per la venda de participacions

Caja Duero ha ingressat un total de 89 milions d’euros amb la venda de 6,3 milions d’accions del grup alimentari Ebro Foods, tal com ha infor-mat l’empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D’altra banda, Caja Espanya, pendent de tan-

car la seva fusió amb Caja España, podria haver venut també les seves accions del grup alimentari.

FerrovialAdjudicació d’un pont a Polònia

A través de Budimex, la filial de Ferrovial, aquesta s’ha adjudicat la construcció d’un pont al riu Vístula, al nord de Polònia, per un import de 64 milions d’euros. Està pre-vist que les obres comencin aquest mateix mes d’octu-bre i tindran una durada de 2 anys i 3 mesos. Budimex, per la seva part, va obtenir en els 6 primers mesos d’aquest 2010, unes vendes de 367,3 milions d’euros, mentre que la seva cartera va ascendir als 1.836 milions d’euros, és a dir, un 40% més que en el mateix període del 2009.

Gala capital partnersAmplia capital en un 3%

La societat de capital risc Gala Capital Partners ha rea-litzat una operació d’ampli-ació de capital per un valor de 3 milions d’euros. Segons dades publicades al Boletín Oficial del Registro Mercantil (Borme) el capital de la socie-tat és en aquests moments de 148,88 milions d’euros. Gala Capital Partners està parti-cipada, entre d’altres inver-sors, per Alicia Koplowitz. A més, entre les participades de Gala Capital Partners hi ha la marca Coronel Tapioca, la firma de sabates Jimmy Choo, La Sexta i l’empresa especia-litzada en software de segure-tat, Panda Security.

HpProp d’adquirir una empresa de seguretat informàtica

Hewlett-Packard és a punt de comprar la companyia de seguretat informàtica Arc-Sight per un import de 1.180 milions d’euros, tal com ha anunciat el diari The Wall Street Journal. Si finalment es materialitza l’operació, es tracta de la segona major adquisició de HP des de la sortida de l’expresident exe-cutiu, Mark Hurd.

indraControl de la totalitat d’Indra Espacio

Indra ha comprat a Thales Alenia Space France (TASF) el 49% d’Indra Espacio per un import de 39,2 milions d’eu-ros. Amb aquesta operació Indra passarà a controlar la totalitat de la firma especialit-zada en solucions integrades de sistemes espacials. Indra Espacio va obtenir durant el 2009 unes vendes netes de 70 milions d’euros, amb un 51% dels ingressos generats al mercat internacional. La companyia va destacar que manté les expectatives de creixement a llarg termini amb motiu de l’increment de la demanda de comunica- cions per satèl·lit, el desen-volupament de noves aplica-cions de navegació i obser-vació de la terra i també dels programes d’inversió plante-jats pels països emergents.

KodakNova tenda online

Eastman Kodak Company ha anunciat que des de principis de setembre, tots els clients d’Espanya podran adquirir productes d’aquesta empresa

a través de la tenda online que han creat. L’objectiu és facilitar la compra de produc-tes Kodak als seus clients, els quals rebran a casa seva la comanda feta en un termini màxim de 8 dies. Des de Kodak veuen aquesta nova opció com una possibilitat d’incrementar les seves vendes.

prisaAugment dels beneficis

En els primers 8 mesos de l’any, Prisa va obtenir un benefici net de 97 milions d’euros, xifra que representa un augment del 54% respecte del mateix període de l’any anterior, segons s’ha infor-mat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D’al-tra banda, Prisa y la nord-ame-ricana Liberty Acquisition Hol-dings Corp. preveuen tancar properament una operació que implicaria una injecció de 660 milions d’euros al capital del grup espanyol. Un cop aques-tes accions es converteixin en preferents, les accions de Liberty passaran a controlar el 50% de Prisa, en front del 35% dels accionistes de referència i el 14,3% dels minoritaris.

siemensInversió per ser més competitius

El grup alemany Siemens ha comunicat que invertirà més de 100 milions d’euros fins a finals del 2012 per tal de fer que les seves fàbriques siguin “més eficients, competitives i verdes”. Siemens ha ampliat aquestes auditories als seus principals proveïdors per tal de garantir la sostenibilitat de la cadena de subministrament. L’objectiu de Simens és reduir el consum d’energia i emis- sions de CO2 en un 20% a finals del 2011.

sol MeliáEntra al mercat nord-americà

La cadena hotelera Sol Meliá inicia la seva expansió al mercat nord-americà amb l’obertura de l’establiment Meliá Atlanta. Serà un hotel en règim de gestió que permetrà a la companyia “desenvolupar la seva estra-tègia d’expansió a la primera potència del món” i posicionar la seva marca a nivell interna-cional. L’hotel fins ara estava operat per la cadena Marriott, amb el nom de Renaissance Atlanta Hotel Downtown però a partir del proper 15 d’octubre serà gestionat per Sol Meliá. L’hotel compta amb un total de 502 habitacions i s’hi ha fet una inversió de 27,4 Me.

toyotaInversió en motors de cicle Atkinson

Toyota invertirà un total de 218 milions d’euros en la producció de motors de cicle Atkinson a la seva planta de Melbourne, a Austràlia. Les autoritats austra-lianes finançaran en 21% del total del projecte. Està previst que a finals del 2010 es comen-çaran a produir prop de 100.000 motors. Toyota ha destacat que el motor que es produirà en aquesta fàbrica complirà amb les regulacions d’emissions de gas Euro V i Euro VI.

Panorama / EMPRESA 13octubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

El MES NEgAtiu El MES PoSitiuAdifReducció de llocs directius

L’Administrador d’Infraestruc-tures Ferroviàries (Adif) ha anunciat la supressió de 54 llocs directius, és a dir, el 20% del total, i a més a més reduirà gairebé a la meitat el nombre de membres del seu consell d’ad-ministració, que passarà de 18 a 10. Aquesta mesura es portarà a terme per simplificar l’estruc-tura de l’ens públic i aconseguir així estalvis econòmics.

caixa gironaHaurà de tancar sucursals

L’absorció de Caixa Girona per la part de La Caixa comportarà el tancament d’un total de 150 sucursals. Un cop s’hagi com-pletat el procés de fusió, el volum d’oficines que La Caixa haurà hagut de tancar repre-sentarà el 8% del total de tota la seva xarxa. Aquest fet ha comportat pactar una reducció de la plantilla de Caixa Girona, amb l’objectiu de reduir un 20% els 1.100 treballadors que tenia.

chryslerMarxarà el 2011 d’Espanya

Els vehicles de la marca Chrys-ler es deixaran de comercia-litzar a Espanya a partir de l’1 de juny del 2011. Fonts de Fiat han fet saber que aquesta deci-sió s’ha pres per racionalitzar la cartera de marques de la nova gran aliança del motor. D’una banda, Fiat, Jeep i Alfa Romeo seran les úniques firmes glo-bals mentre que Lancia i Chrys-ler s’uneixen per a repartir-se el mercat. Lancia es vendrà a Europa mentre que Chrysler ho farà als Estats Units. L’ab-sorció de Chrysler per Lancia suposarà la reestructuració de l’actual xarxa de concessiona-ris d’ambdues marques i el fet que un total de 45 empreses deixaran de vendre cotxes. concursos de creditorsAugmenten a l’agost

Al mes d’agost es van registrar a tot l’estat espanyol un total de 231 concursos de credi-tors, xifra que representa un augment del 43,48% respecte el mateix mes de l’any 2009,

segons un estudi sobre demo-grafia empresarial publicat per Informa D&B. Per comunitats, Andalusia va registrar-ne un total de 45, seguida de Balears amb 14. En aquest mateix mes d’agost, tots els sectors van mantenir o augmentar el nom-bre de concursos i els més afectats van ser el comerç, la restauració i l’allotjament, amb 26 concursos més que l’agost anterior, representant un augment total del 78,79%. D’altra banda, fent balanç del que va d’any, els sectors del transport i les comunicacions són els que més concursos han registrat amb un 80,56% més.

Deutsche telekomS’investiga el president executiu

Fiscals alemanys han registrat la casa Rene Obermann, pre-sident executiu de Deutsche Telekom, amb motiu d’una investigació per denúncies de suborn, tal com ha recollit la revista alemanya Wirtschafts Woche. Es van confiscar docu-ments com a part de la inves-tigació que s’està portant a terme. A l’edició online de la revista s’assegurava que les autoritats alemanyes van dur a terme aquesta acció, junta-ment amb d’altres investiga-cions, a petició de la Comis-sió Nacional de Valors i del Departament de Justícia dels Estats Units.

iberiaRetallarà 1.000 llocs més de treball

Iberia ha anunciat que l’ERE pactat que havia de finalitzar el 31 de desembre d’enguany es prorrogarà fins a finals del 2013. L’objectiu de l’empresa és retallar la plantilla com a mínim en 1.000 treballadors. A

aquest expedient s’hi podran acollir tots aquells treballadors que vulguin amb l’únic requi-sit d’haver complert els 57 anys. Aquesta clàusula estava inclosa dins el XIX Conveni Col·lectiu de Terra que Iberia va signar a l’abril amb CCOO i UGT i que afecta un total de 14.750 treballadors. Aquesta clàusula es podia posar en funcionament en cas que hi hagués excedent de plantilla, tal com és actualment el cas.

PfizerVen un dels seus gratacels

La companyia farmacèutica Pfizer, la més gran del món, és a punt de vendre un dels seus actius més carismàtics, un gra-tacels de Manhattan. L’entitat que es perfila com a possible compradora és la companyia de serveis financers TIAA-CREF, una de les més grans dels Estats Units. La venda d’aquest edifici s’engloba dins un pla de reducció de costos posat en funcionament per Pfi-zer en els darrers mesos, des-prés d’haver adquirit el labora-tori Wyeth per prop de 50.000 milions d’euros. A banda d’aquestes mesures, la farma-cèutica ha realitzat altres mesures importants de rees-tructuració arreu del món.

RyanairHa d’indemnitzar Atrápalo

L’aerolínia Ryanair ha estat condemnada pel Tribunal Mer-cantil número 4 de Barcelona a pagar 40.000 euros d’indem-nització per danys morals. A la sentència s’exposa que Ry-anair va incórrer en actes de competència deslleial el 2008 quan va amenaçar de cancel-lar els bitllets dels passatgers que havien adquirit els bitllets a través d’Atrápalo.

Sector del vendingPrevisió de lleuger descens

Segons un estudi de DBK, el sector del vending veurà lleu-gerament reduït el seu negoci aquest any 2010 fins els 2.250 milions d’euros. Aquest sec-tor havia tingut en els darrers anys una tendència forta de creixement però en el darrer exercici el vending va registrar un descens del 3,8% fins els 2.260 milions d’euros. Tan sols van créixer el 2009 les vendes d’aliments sòlids mentre que les begudes fredes van caure un 3,4%, el tabac un 4,9% i les begudes calentes un 6,8%.

take a wokLa cadena tanca per la crisi

La cadena de menjars Take a wok ha tancat els seus 18 establiments aquest estiu per falta de rendibilitat. Fonts de la companyia han expressat que s’ha pres aquesta decisió perquè “les circumstàncies econòmiques feien que el projecte no fos rentable.” La cadena havia posat en fun-cionament un nou concepte de fast food basat en menjar saludable.

toys ‘R’ usTendes temporals

La tenda de joguines Toys ‘R’ Us ha anunciat que en la propera campanya nadalenca envairà els Estats Units de comerços temporals (pop-up stores). L’objectiu és atreure el màxim número de consu-midors i mirar de no cedit ter-reny a la competència gene-ralista i online. En concret, seran 600 establiments que estaran situats a grans centres comercials. Aquesta acció farà que es creïn un total de 10.000 llocs de treball tem-poral. La companyia no vol fer públiques les dades d’in-versió i preveu que al gener tancarà la majoria d’aquests establiments. Alguns, però, es podrien convertir en esta-bliments temporals on es comercialitzarien productes de temporades anteriors. VolkswagenCrea llocs de treball a Alemanya

Volkswagen ha anunciat que crearà un total de 400 llocs de treball permanents a Ale-manya. Aquests llocs es cre-aran al llarg d’aquest 2010 a les fàbriques de Wolfsburg i Kassel, tal com han expli-cat fonts de la companyia. A més, no es descarten noves contractacions de llocs fixes a banda de les anteriors.

14 MóN eMpresarial octubre 2010 eMpresa / Decàleg

respoNsabilitat pateNts ecoNoMia legal creativitat

raMoN palacioVicepresident del cercle per al

coneixement – Barcelona Breakfast

aMaDeu bergéscreatiu en comunicació

La reforma del Codi Penal

El desembre entrarà en vigor la L.O. 5/2010, que reforma el Codi Penal. Aquest nou Codi Penal estableix que les persones jurídiques seran pe-nalment responsables dels delictes comesos en nom seu o per compte d’aquestes, pels seus representants legals. Tan-mateix, seran responsables penals les persones jurídiques dels il·lícits comesos per una altra persona (empleats) que, sotmeses a l’autoritat dels qui tenen el poder de direcció, han pogut delinquir en l’exer-cici de l’activitat social de l’empresa. No obstant, les so-cietats únicament podran ser condemnades en aquells de-lictes que expressament es re-cullen en un catàleg taxat que introdueix la Llei. Per eliminar la responsabilitat penal de les persones jurídiques, les em-preses hauran de dotar-se de mecanismes voluntaris d’auto-regulació que evitin conductes indesitjades dels seus emple-ats, allò que en Dret anglosa-xó es coneix com a corporate compliance.

Josep Mª bargalló i FerreradVocat. soci d’auren

La batalla de la vaga

Avui les vagues (generals) es plantegen com els cops d’estat (i perdó per la comparació), cal prendre els mitjans de comuni-cació, els centres de decisió i els transports. Amb això els sindi-cats han paralitzat el país i han guanyat la vaga. Però qui ha fet vaga? De fet, qui pot fer vaga? Els empresaris no fan vaga, els treballadors per compte propi no fan vaga, els treballadors d’empreses amb dificultats no fan vaga, els agricultors i rama-ders no fan vaga, els becaris no fan vaga, els ETT’s no fan vaga, els aturats no fan vaga. Qui ens queda que pugui fer vaga? Els funcionaris, ja siguin de l’Ad-ministració “administrativa”, o de l’educació, o de la salut. Ens queden també els empleats “es-tables” de grans corporacions, siguin de capital públic o privat, com AENA, SEAT, Telefónica, Endesa, … o fins i tot bancs i caixes. I d’aquest univers (re-presentatiu dels treballadors?) surt la matèria prima de la vaga que ha paralitzat el país, amb l’ajut inestimable dels piquets “informatius”.

Tenir en compte

La voluntat segueix al coneixe-ment. Tenir en compte segueix a l’adonar-se. Seran els criteris i la moral que farà que es tingui en compte d’una forma o altra allò del que ja ens hem adonat. La voluntat motivada per les circumstàncies que l’obliguen ens mou a tenir en compte per exemple la necessitat de coherència amb el futur i les coses que venen, en la neces-sitat d’augmentar la formació dels propis treballadors, d’or-ganitzar els propis recursos de la forma més eficient possible, de preveure amb antelació. Ja ens estem adonant també de la necessitat d’incrementar l’aten-ció a les coses intangibles que poden provocar resultats posi-tius o negatius. És per això que necessitem controlar tot allò que no està en la comptabilitat però que pot provocar diferèn-cies. Incrementar per exemple la qualitat de les relacions pot afavorir l’agilitat i la satisfacció de tots aquells que estan im-plicats en l’organització i dels quals hem d’aprofitar els seus màxims talents.

Olori en general

Provi-ho, surti al carrer pels matins amb el nas de Cyrano de Bergerac i olori l’ambient. Fa mala olor, oi? Olora molt malament! Les ideologies han mort i s’estan podrint. Com podem votar per elles? Serà difícil que ens segueixin enga-nyant. Amb el nas de Pinotxo, en els fòrums internacionals, se’ls veu el llautó (Per què somriuen?). Un govern sense idees és dolent però una opo-sició amb males idees és pitjor. Ningú dimiteix i a més, tindran la mala idea de demanar el vot a tota una generació que ha co-titzat des dels 14 anys per jubi-lar-se als 67? L’huracà d’aquesta crisi s’ha endut per endavant els somnis idealistes, molts empresaris, milions de llocs de treball, els nostres estalvis, el 5%, la classe mitjana (Recor-den?), gitanos sense “liberté, egalité, fraternité”... i un munt de col·legues creatius, fins i tot estrategues amb carrera a Esa-de, que han estat acomiadats de la seva agència de publici-tat. I si els votem a ells? D’idees no ens en faltaran.

salvaDor guaschpresident de la comissió

d’intangiBles de l’accid

un govern sense idees és dolent però una oposició amb males idees és pitjor

caldrà dotar-se de mecanismes voluntaris d’autoregulació

avui les vagues es plantegen com els cops d’estat, però qui pot fer vaga?

Necessitem controlar tot allò que no està en la comptabilitat

Venim parlant de marques blan-ques com aquelles marques de distribució o marca genèrica, és a dir, és la marca pertanyent a una cadena de distribució amb la qual es venen productes de diferents fabricants. Les di-ferències entre marca i marca blanca, des del punt de vista del dret marcari, són inexis-tents, atès que ambdues mar-ques han de ser protegides a través del seu registre, però sí que mereix parar atenció a la gran problemàtica que planteja la coexistència de les marques i les marques blanques. L’objec-tiu de la marca blanca és acon-seguir una fidelitat comercial al consumidor final per als pro-ductes de l’establiment, i això ho fa sobre la base de generar un producte lliure més barat que la marca del fabricant amb la mateixa garantia de quali-tat. En aquest sentit, els últims anys prestigioses marques han rebutjat les marques blanques, indicant que ells no fabriquen marques blanques, amb l’objec-tiu de donar prestigi a les seves marques .

JoaN carles huecassogemark propiedad industrial, sl

la marca blanca vol aconseguir una fidelitat comercial del consumidor

Sobre les marques

Decàleg / EMPRESA 15octubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

A qualsevol empresari. Avui els clients estan molt informats i són molt exigents, l’oferta de mercat és àmplia i la compe-tència elevada. El client, avui, és qui decideix a qui li compra, i aquest és el fabulós poder que fa que les empreses puguin triomfar, extingir-se o conso-lidar-se, ell és l’important, i no els directius ni els empleats, o altres actors econòmics, en ell hem de centrar els esforços. És obvi, no? Tant és que tin-guis un restaurant, una botiga o siguis directiu d’una multi-nacional has d’atendre bé els teus clients. Ho fas? Pregunta’t: repeteixen les seves compres? Quan marxen es mostren agra-ïts? A més de reclamacions reps alguna felicitació? Sí, no riguis, les companyies que ho fan bé també en reben alguna. Com fer-ho? Forma al perso-nal, pregunta als teus clients, i si pots, fes-te passar per un d’ells, defineix procediments senzills i sigues estricte amb el seu compliment. Perquè recor-da que, si no ho fas, es venjarà i no et comprarà. Tu ho fas, no?

La venjança dels clients

AguStí MolíASSoci-Director De

contact center inStitute

cRiStiAN PAlAzzicàteDra ethoS

univerSitat ramon LLuLL

AtENció Al cliENt MàRquEtiNgPRivAcitAt uNivERSitAt

MANEl tAboADA,coorDinaDor tituLació informàtica,

eScoLeS univerSitàrieS Gimbernat

Matrimoni de conveniència?

Afirmar en un moment com l’actual que el 100% dels alum-nes d’una universitat troben feina al cap de 60 dies de fina-litzar els estudis pot semblar molt arriscat… si més no, en un país que està en crisi. Però és possible, és el cas dels nos-tres graduats en les titulacions informàtiques. És la demos-tració d’un feeling –el de l’em-presa i els estudiants– que cal incentivar per ambdues parts des d’abans de les pràctiques. La universitat ha de saber con-jugar dues necessitats –què necessita l’estudiant i què ne-cessita el mercat– bàsiques per al desenvolupament i el creixement d’una societat, ja que és ella qui nodreix de co-neixements als treballadors del demà. L’única via per assegurar l’èxit dels nostres estudiants i l’èxit de la nostra economia és fomentar la participació de les empreses des del principi. És possible una universitat que traslladi la col·laboració amb les empreses a un nou nivell d’entesa a través del disseny conjunt de cursos.

RSc

El mercat és condició neces-sària, però no suficient perquè una societat prosperi i es de-senvolupi. Així s’expressava el llavors catedràtic d’economia Antoni Castells en un article a La Vanguardia l’any 1991. Vint anys després la sentència ressona més viva que mai da-vant les últimes incursions del govern de Zapatero per anar a vendre Espanya als responsa-bles de la crisi financera a Wall Strett. Quan Castells parlava de condició insuficient es refe-ria precisament a Paul Samuel-son, el Keynes nord-americà, qui pensava que les operacions o regulacions que provenen de l’estat haurien de servir per reforçar l’economia d’un país i mai hi poden anar en contra. Al marge de les refregides idees plantejades per acabar amb la pobresa al món, en un intent desesperat per guanyar algun tipus de protagonisme inter-nacional, pensi el govern espa-nyol si les inversions que ara cerca són les més adients per a una economia que necessita trobar encara la seva velocitat.

Els riscos de la velocitat

MARcEl gAlliSociDirector D’acticom

Si vols vendre divideix

Si fem cas al que ens deia l’avi, “si vols vendre divideix, si vols comprar, suma”... Suposo que l’avi, que va viure en una si- tuació de major crisi que la que ens toca ara suportar, tenia molt clar que als consumidors ens agrada veure la factura di-vidida en bocinets, i és precisa-ment això el que va fer un amic, en Joan, a principis d’any.En Joan és un professional d’aquells als que, quan hi has d’anar, la factura no surt pas econòmica i va decidir pro-mocionar un abonament pel que el client, si paga quotes petites mensuals, obté millor preu i ofertes exclusives Els col·legues el criticaven i deien que hi perdria diners, però ara, mesos més tard, ha vist que els clients de “quota” consumei-xen molt més que en el ma-teix període de 2009. Haurem de donar la raó a Dan Ariely, “les coses no són el que són, són el que la gent pensa que són”. Així doncs, els clients, tot sabent que estalvien, aca-ben comprant més... i en Joan, feliç.

Als consumidors ens agrada veure la factura dividida en bocinets

cARMEN SEgoviAmarSh

La protecció de dades

Conèixer els propis clients i els potencials és una informació molt útil i valuosa: ja no es tracta només de saber on viuen, sinó també d’obtenir dades indicatives del seu estil de vida. No obstant, l’Estat ha de vetllar pel dret a la privacitat de les persones i per això Espanya compta amb una de les legislacions més dures en aquest aspecte: la LOPD de 15/1999. L’aplicació d’aquestes pautes adquireix rellevància perquè el seu incompliment comporta responsabilitats i sancions per a l’empresa. Aquestes responsabi l i ta ts poden protegir-se mitjançant una assegurança de responsabilitat civil de protecció de dades, la finalitat de la qual és cobrir els perjudicis financers que pot causar a l’empresa una reclamació, o inspecció, en aquesta matèria, incloent les despeses de defensa, sent la principal aportació de la pòlissa, la cobertura de les sancions imposades per l’AEPD.

l’Estat ha de vetllar pel dret a la privacitat de les persones

les regulacions que provenen de l’estat haurien de servir per reforçar l’economia

El client és qui decideix a qui li compra, ell és l’important

cal saber conjugar les necessitats de l’estudiant i les del mercat

16 MóN eMpresarial OCTUBre 2010 eMpresa / Centenària

li pot donar la forma que es de-sitgi. Per què no fer neules car-golades, arrugades, en forma de saquet o pentagonals, com un petit ravioli? L’originalitat en les formes s’ha completat amb sabors innova-dors. Quan imaginen sabors, a Casa Graupera pensen en pro-ductes naturals. D’aquesta cer-ca van sortir els maridatges: de xocolata molt forta amb un dauet de taronja molt dolç, de xocolata amb llet i avellanes, o la del postre de músic. La nove-tat d’aquest any ha estat la neula farcida amb maduixes del Ma-resme, que ha tingut una gran aceptació. I la forma i el sabor es completen amb el plaer per la vista. La més espectacular de les varietats és la que anomenen Flors de Sant Jordi, inspirada en una recepta medieval, i que in-corpora pètals de rosa. Un dels valors afegits de cada una de les neules de Casa Grau-pera que es troba al mercat és que ha estat feta amb les mans per una persona, d’una en una. De fet, ells diuen que el que fan és art, perquè no hi ha ni una neula que sigui igual. Pel que fa als sabors, pretenen aconseguir sabors únics a partir de l’en-cert en les combinacions, i fer-ho sempre amb productes natu-rals. Això limita la creació, pe-rò els garanteix que el producte final sigui d’alta qualitat, suau i molt agradable a l’hora de men-jar-lo. Aquest és un producte de molt alta gamma que està valo-rat en els millors sectors gour-mets de Catalunya i Espanya.Casa Graupera aviat celebrarà els 115 anys d’existència havent aconseguit la marca “Q” de qua-litat de la Generalitat i la con-cesió de la A d’empresa artesa-na. La celebració que preparen tindrà format d’exposició. Vo-len divulgar la manera com tre-ballen i per això l’exposició se centrarà en com s’elaboren cinc dels seus productes representa-tius. Es podrà veure el procés de treball fins arribar al produc-te acabat, que finalment es po-drà degustar.

estat la quarta generació la que ha marcat un punt d’inflexió en la trajectòria d’aquesta empresa familiar. La història s’inicia amb el besavi, Vicenç Graupera, que va fundar l’empresa el 1895. Ini-cialment Casa Graupera era una botiga d’ultramarins on es feia una mica de tot: torrons, gale-tes, neules, però també es torra-ven fruits secs i es venien altres productes, com llegums. A al-gunes localitats catalanes enca-ra es poden trobar aquelles bo-tigues d’ultramarins que, amb el pas del temps, van anar recon-vertint-se en altres tipus d’esta-bliments, com pastisseries, tor-radores de cafè, drogueries, etc.L’avi, Andreu Graupera, és la se-gona generació del negoci. Ell

va decidir començar a dedicar-se a les neules, a més d’elaborar gelats i orxata. Els primers indicis d’innovació arriben amb la tercera genera-ció, la del pare, Enric Graupera, qui comença a especialitzar-se en la neula, sense abandonar la pastisseria, la xocolata i les ga-letes. No només s’especialitza, sinó que afegeix noves especia-litats a les que s’havien fabricat i comercialitzat fins al moment.

reinventar la neulaLa quarta generació trenca amb la tradició que sigui un home qui estigui al front del negoci. La gestió de l’empresa passa a es-tar en mans de la germana gran, la Teresa, però a més, aposten

la iNNOVaCió D’UN prODUCTe aMB arrels MeDieVals

Un relleu trencador encapçalat per quatre donesCasa Graupera és un bon exemple de com innovar a partir de la tradició, tant en producte com en gestió. Les germanes Graupera han transformat la neula en un producte gastronòmic d’alta gamma on la creati-vitat i l’artesania es combinen per respondre al repte d’atreure el públic durant tot l’any. Aquesta empresa familiar de Mataró aviat celebrarà els seus 115 anys d’existència.

BEGONYA MERINO

Diu una nadala anònima del se-gle XV: “Gran meravella, vera-ment / que les neules amb pi-ment”. Fins i tot hi ha textos més antics que avalen la presència de la neula o nebula (de boira, per la seva lleugeresa) en les taules medievals, especialment en les dels benestants en èpoques de celebració. Es diu que al 1264, a Jaume I li van oferir neules en un convit a Catalunya. Aques-tes neules planes, sense cargo-lar, s’elaboraven als convents i se servien en cistelles acompa-nyades d’una gerra de mel o de piment (un vi vell perfumat amb pebre i mel) i sovint portaven imprès un emblema. Les neules també es feien servir en llocs de culte com a ofrena als déus. Pe-rò malgrat els referents escrits, hi ha qui diu que les neules ja les elaboraven abans els pobles de la Mediterrània, és per tant un postre que ve d’antic.Juntament amb el torró, les neu-les són un producte tradicional de la rebosteria catalana que s’ha anat transformat al llarg del temps i s’ha anat adaptant als gustos de cada època. L’última transformació ve de la mà de casa Graupera, una empresa de Mataró que ha aconseguit rein-terpretar la neula mantenint els criteris d’artesania i qualitat.

Dels ultramarins a la neulaLes empreses centenàries són un exemple meritori de supervi-vència, però també mostren les diferents formes d’encarar una trajectòria empresarial al llarg del temps. En el cas de Casa Graupera, ha

per una iniciativa de treball en equip: a la Teresa s’afegeixen la Roser, l’Hermínia i la Pilar. I les quatre germanes plegades aga-fen les regnes del negoci fami- liar i trenquen amb una línia d’actuació més aviat tradicional.L’origen d’aquest canvi es tro-ba en les exigències del negoci, que van fer que la Teresa Grau-pera s’incorporés al negoci en part per casualitat als 17 anys, mentre completava la seva for-mació artística en escultura, di-buix i pintura. Poc després es va afegir la segona germana, la Roser. La Teresa es va posar da-vant del neuler amb una menta-litat creadora. Com que la neu-la està feta en el punt del sucre, quan està a punt de caramel, se

les neules s’elaboraven sense sucre i es consumien a les celebracions acompanyades d’una gerra de mel

Les germanes Graupera gestionen conjuntament el negoci familiar./ CEDIDA

Enric Graupera a l’obrador de Mataró. / CEDIDA

Preparació del facellet de músic, totalment manual./ CEDIDA

Emprenedoria / EMPRESA 17octubRE 2010 MóN EMPRESARiAl

“L’estratègia que duem a terme en els mer- cats exteriors es basa en l’adaptació de les línies de bellesa als països on les comercialitzem”. Així és com Míriam Queve-do, Project Manager de l’empresa catalana de cosmètica que porta el seu nom, explica l’èxit que ha tingut la compa-nyia a l’exterior. Amb seu a Montornès del Vallès, la firma va néixer amb una clara vocació internacio-nal i de posicionament com a marca de luxe. Objectiu aconseguit: en els últims tres anys, ha augmentat la quota d’exportació fins a situar-se actualment en un 65% de la seva facturació. Així mateix, en només cinc anys aquesta empresa de 20 treballadors ha situat les seves línies de tracta-ments capil·lars i de cura de la pell a 14 països del món (Rússia, Ucraïna, Le-tònia, Estònia, Lituània, Holanda, França, Espa-nya, Itàlia, Grècia, Azer-baidjan, Emirats Àrabs, Japó i Taiwan). El gruix de les seves exporta- cions, gairebé un 50%, es

destinen a Rússia, Ucraï-na i Holanda.

Exclusivitat i personalitzacióAls Emirats Àrabs, un país que destil·la luxe per totes bandes, Míriam Quevedo ha començat a comercia-litzar recentment els seus productes als exclusius establiments Saks 5th Avenue, i compta amb sis punts de venda més en aquest Estat. De cara a finals d’any, l’empresa vol introduir-se als mercats de Corea, Turquia, Qatar, Bahrein, Brasil, Malàisia i Singapur.Des del seu naixement, Míriam Quevedo ha tin-gut clar que, per expor-tar, cal adaptar les línies de bellesa a cada mer-cat. En el cas del Japó, per exemple, la firma ha desenvolupat una línia que té en compte les ca-racterístiques de la pell de les usuàries del país. L’empresa també disposa d’un centre propi d’R+D a les Franqueses del Vallès, dedicat a la recerca de no-ves fórmules segons les tendències del mercat.

care i Grup Estam-bril). STC-Barrier té un pressupost de 700.000 euros i ha estat finançat en un 40% pel Fons FE-DER de la Unió Eu-ropea.

Roba que salva videsLa samarreta, tipus

polo, incorpora un dis-positiu que detecta i me-sura l’estrès tèrmic de la persona, un valor que indica el perill potencial derivat de l’exposició a temperatures extremes. Per tal d’obtenir l’índex d’estrès tèrmic i avaluar l’estat físic de l’individu s’utilitzen elèctrodes tèx-tils i sensors integrats a la mateixa peça de roba. Així, les dades resultants indiquen la freqüència cardíaca de l’usuari i la temperatura i humitat de la capa externa de la pell. Si hi ha qualsevol risc o perill de mort per al tre-ballador, s’activarà un pe-tit aparell rectangular que es troba en contacte amb l’estèrnum de la persona i que vibrarà per indicar que cal que abandoni el lloc on es troba.

Una samarreta que calcula el nivell d’estrès tèrmic en situacions d’emergència

tRES NEgociS d’èxit

Un consorci d’empreses catalanes ha dissenyat una samarreta que mesura el nivell d’estrès tèrmic en situacions d’emergència i que s’adapta segons l’edat de l’usuari. Es tracta d’un projecte pioner en el camp de la seguretat i de la protecció dels treba-lladors exposats a altes temperatures, com és el cas dels bombers (o tre-balladors de l’àmbit de la foneria, vidreria, cerà-miques, etc.), que poden patir pèrdues de cons-ciència, o fins i tot perdre la vida, a causa d’aquest factor.El projecte, anomenat STC-Barrier, l’ha dut a terme un consorci format per sis empreses catala-nes del sector del tèxtil, l’enginyeria i la tecnolo-gia solar liderat per Tag Innovación (E Cima SAU, Sunilei Tecnologia Solar, Cidete Ingenieros, Advan-

uN PAíS AMb EStAbilitAt EcoNòMicA i SociAl

El procés d’apagada analògica ha estat clau per a l’empresa catalana Engel Axil SL, líder en el mercat espanyol en vendes de receptors de TDT (Televisió Digital Terrestre). El conjunt de marques que distribueix aquest fabricant d’aparells d’electrònica representa més del 30% de les ven-des de receptors de TDT i més del 60% de dispo-sitius de TDT Premium (de pagament). L’apagada analògica, que va finalit-zar el passat abril a l’Estat espanyol, ha suposat per a Engel Axil SL una fac-turació de 66,5 milions d’euros durant el 2009, un 50% més que l’any an-terior.

itàlia i Amèrica del Sud, els nous mercatsCoincidint amb les previ-sions d’apagada analògi-ca en diferents països del món, l’empresa catalana ha obert una delegació a Milà (Itàlia), on la TDT hauria d’estar implan-tada l’any 2012. A part del mercat italià, el pro-jecte d’expansió inclou l’Amèrica del Sud, on es preveu que la televisió digital hi arribi en els pro-pers dos anys. D’aquesta manera, Engel Axil SL obrirà noves delegacions

a Argentina, Xile, Perú i Colòmbia.

Tot i que actualment el vo-lum més important de fac-turació prové del mercat estatal (85%), les expor-tacions ja suposen gaire-bé 11,5 milions d’euros, amb una previsió a l’alça de cara als pròxims anys. França representa el 60% del total d’exportacions.

Expansió internacional gràcies a l’apagada analògica

La bellesa també s’exporta

18 MóN eMpresarial octubre 2010eMpresa / perspectiva

Perspectiva1 d’octubre

Sortida a Borsa d’Enel Green PowerEnel Green Power, la filial de la italiana Enel, surt a cotitzar a principis de mes a les borses de Madrid i Milà, mitjançant una oferta pública de venda (OPV) que es preveu que no superi el 49% (ingressos d’uns 4.000 milions d’euros). La co-tització de l’empresa oscil·laria entre els 11.000 i els 13.500 mi-lions d’euros. Podria ser la ma-jor sortida a Borsa dels darrers dos anys, després d’Iberdrola Renovables, el 2007.

Pujada del 4,8% de l’electricitat

La tarifa elèctrica s’apuja un 4,8% de mitjana com a resultat de la subhasta d’energia, que preveu una major demanda a l’hivern. Això suposarà un in-crement mitjà d’1,7 euros per llar, que són totes menys la cin-quena part que s’acull al bo so-cial. En el que portem d’any, l’increment s’aproxima al 9%.

3 d’octubre

Eleccions al BrasilDilma Roussef i José Serra són els dos grans aspirants a subs-tituir Luis Inázio Lula da Silva a la presidència del Brasil. Des-prés de vuit anys, el Partit dels Treballadors ha aconseguit fer del Brasil un gegant en econo-mia i política, a més de crear una ampla capa de classes mit-janes.

4 d’octubre

Trobades de Negoci Euro-MediterràniesAmb l’objectiu de fer negocis i posar-se en contactes amb so-cis potencials de la regió de la Mediterrània en aspectes com l’eficiència energètica, la cons-

trucció sostenible o la gestió de consums, la Cambra de Co-merç de Barcelona i el Consor-ci EEN per l’àrea mediterrània francesa organitzen la XI Tro-bada de Negoci. Se celebra a Casablanca el 4 i el 5 d’octu-bre.

8 d’octubre

Reunió anual de l’FMI i el BMWashington acull fins el 10 d’octubre les reunions anuals del Fons Monetari Internacio-nal i del Grup del Banc Mun-dial, amb directors de bancs centrals, ministres d’Hisenda, executius i acadèmics per de-batre sobre l’existència (o no) de receptes comunes per sortir de la crisi, l’eradicació de la po-bresa o desenvolupament eco-nòmic.

18 d’octubre

Rosell i Boixareu opten a Foment del TreballEl president de la patronal Fo-ment del Treball, Joan Ro-sell, opta a la reelecció davant el conseller delegat de Irestal Group, Joaquim Boixareu. Ro-sell porta 15 anys al capdavant de l’entitat i algun cop ha insi-nuat voler presentar-se per di-rigir la patronal espanyola, la CEOE. Boixareu considera in-evitable un relleu al capdavant d’aquesta patronal.

21 d’octubre

Subcontractació industrialLa Cambra Oficial de Comerç de Barcelona, amb la col-laboració de l’ ICEX i ACC10, organitza els dies 21 i 22 d’octu-bre de 2010 les X Trobades Eu-ropees de la Subcontractació Industrial. Hi participen empre-ses de primer nivell de França, Alemanya o el Regne Unit.

24 d’octubre

Barcelona Meeting PointAcaba el BMP després de cinc dies on els professionals del sector de la construcció ana-litzaran l’evolució de l’oferta i de la demanda d’obra nova i de

segona mà, com influirà la res-tricció dels ajuts fiscals en la compra. S’hi analitzarà el pa-per de la banca, s’estudiarà si polítiques d’habitatge d’altres països són aplicables a Espa-nya. Hi exposaran més de cent empreses.

29 d’octubre

EPA del tercer trimestreS’espera l’EPA del tercer tri-mestre com un dels indicadors per saber si Espanya tindrà una recaiguda després de dos trimestres consecutius amb creixement positiu. La deso-cupació a Espanya arriba als 4,65 milions (pujada de 508.000 en el darrer any) i a Catalunya 676.100, després de l’increment de 74.200. L’Estat espera que no hi hagi grans canvis i pretén acabar l’any amb una taxa en-torn del 20%.

31 d’octubre

Adjudicació de concursos de parcs eòlics El departament d’Economia té pendent l’adjudicació de les set zones de desenvolupament pri-oritari de l’energia eòlica, un macroconcurs de 12.000 mi- lions, amb 20 licitadors a l’es-pera de la resolució. Falten per atorgar també la construcció de quinze estacions de l’L9 del Me-tro i dues noves presons, abans de les eleccions del 28-N.

7 d’octubreReunió del Consell de Go-vern del Banc Central Eu-ropeu.

13 d’octubre Estadística de transmissi-ons de drets de la propietat

15 d’octubre Societats mercantils de l’agost

29 d’octubre IPC harmonitzat de l’octu-bre

altres preVisioNs

aGrupació MÚtua

Luis Gómez Terroba, director comercial i de màrqueting

Amb la incorporació de Luis Gómez Terroba, l’en-titat asseguradora reorga-nitza la direcció comercial unint-la a màrqueting i aten-ció al client, amb la finali-tat de donar-li més força i

un enfocament molt més orientat al soci i a les accions de major impacte al mercat, enfortint la companyia com a pri-mera mútua catalana de salut. Llicenciat en Dret i en Cièn-cies Econòmiques i Empresarials per ICADE, Gómez compta amb 20 anys d’experiència en direcció en el sector assegura-dor, tant en companyies nacionals com en multinacionals, amb una visió global del negoci. El seu últim càrrec ha estat la Sotsdirecció General de A.M.A. Seguros, liderant la gestió dels canals de distribució i la planificació i control comercial i de màrqueting.

Grup uNipost

Carles Juanmartí Baró, director d’operacions

Amb més de tretze anys d’ex-periència en l’àrea d’opera-cions de companyies líders en diferents sectors, Carles Juan-martí Baró ha estat nome-nat director d’Operacions del Grup Unipost, operador privat líder del sector postal espa-

nyol. Llicenciat en Enginyeria Industrial per l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, Carles Juanmartí és Màster en Organització i Enginyeria de la Producció i Direcció de plantes industrials, a l’Engiplant de la Fundació Politècnica de Catalunya. Abans d’incopo-rar-se a Unipost, Carles Juanmartí era director d’Opera-cions de Vanderlande Industries España.

Micro Focus

Mike Phillips,director financer

El proveïdor líder d’apli-cacions de modernització, testing i software de ges-tió ha nomenat a Mike Phi-llips com a director finan-cer. Amb més de deu anys d’experiència a empreses internacionals de tecnolo-gia que cotitzen a borsa,

serà l’encarregat de gestionar, dissenyar, implantar i con-trolar les estratègies financeres. Abans de la seva incorpo-ració, ha estat CEO a Morse plc, empresa que va portar a la seva estabilització i recuperació a través d’un enfoca-ment clar en el seu nucli de negoci. Phillips, a més compta amb set anys d’experiència en finances corporatives a Smith&Williamson, així com dos anys a Pricewaterhou-seCoopers, on va dirigir l’equip de tecnologia del Regne Unit, en contacte directe amb el cap mundial de finances corporatives per al sector de tecnologia

NoMeNaMeNts

octubre 2010 MóN eMpresarial 19

economia

joaN tugores ques catedràtic d’economia de la ub

com les xifres que va pre-sentar el mes passat l’Orga-nització Mundial de Comerç indiquen una substancial recuperació, després de la greu contracció de finals de 2008 i principis de 2009. En termes interanuals l’incre-ment hauria estat proper al 25%, una quantia consi-derable fins i tot tenint en compte el baix nivell de partida. En tot cas, no ens podem permetre el luxe de no connectar amb prou efectivitat amb aquesta font de dinamisme del conjunt de l’economia global.

les asimetries de la recuperacióNaturalment cal insistir en les asimetries de la recupera-ció i les exigències que això implica. No per esperades són menys significatives les dades recents de l’Organitza-

Les passades setmanes s’han publicat diversos indicadors (OCDE, Comissió Europea, etc.) que tenen en comú constatar un diferencial creixent entre, d’una banda, una recuperació notable de determinats països i regions de l’economia mundial, amb Xina, altres asiàtics i, a la nostra Europa una Alemanya molt depenent de les seves exportacions i, de l’altra, un estancament que es tradueix en dades de poques dècimes –en positiu i/o en negatiu segons les fonts i el període considerat– a altres indrets, entre ells Espanya.

Aquesta asimetria, que es ve aprofundint amb cada nova onada d’indicadors, eviden-cia l’actualitat de la màxima atribuïda per uns a Maquia-vel, per d’altres a Geoffrey Chaucer –que la posaria en boca d’un dels personatges dels Contes de Canterbury–, i en tot cas amb arrels a la saviesa popular, sobre com sovint ens cal fer de la neces-sitat virtut, i prioritzar les connexions internacionals de la nostra economia. I no només com a eina conjuntu-ral per sortir de la crisi, sinó sobretot com a mecanisme per fonamentar amb més solidesa una dinàmica de recuperació.

Les dades recents semblen eloqüents: la figura 1 mostra

Necessitat = Virtut els diferencials de dinamisme entre l’economia espanyola i la internacional converteixen la virtut d’exportar i internacionalitzar-nos en una necessitat. Però això requereix fonaments interns més sòlids.

ció Mundial de Comerç, que resumeix el quadre 1 mos-trant l’heterogeneïtat entre les dades de creixement de les importacions –que mar-quen doncs el potencial dels mercats de destinació de les nostres eventuals exportaci-ons– de diversos països. El contrast entre les dades asià-tiques –especialment les dels emergents més emergits– i les europees són indicatives sobre en quina direcció hem de fer de la necessitat virtut. Però també altres indrets del món, com Brasil, veuen ratificada la seva incorpora-

ció a totes les travesses de destinacions amb futur... i present.

La internacionalització mereix doncs pujar llocs significativa-ment dins de les nostres prio-ritats, com a teixit empresarial i com a societat. Però el seguit d’exigències que això planteja no es resolen amb les decla-racions retòriques habituals. També fa poques setmanes es va publicar el mediàtic rànquing de competitivitat per part del World Economic Forum (WEF). La notícia del retrocés d’Espanya en 9 posi-cions –des de la 33 fins a la 42– no és un objecte de preocupa-ció només conjuntural, sinó que s’emmarca en un deterio-rament a la darrera dècada: a principis del segle XXI Espa-nya es trobava en el lloc 22 i durant els anys que molts van creure de miracle –que van ser més bé de miratge– el des-cens va ser suau, per esclatar els nostres problemes de fons amb la crisi, arribant el 2010 fins al lloc 42.

És cert que hi ha indicadors de competitivitat no tan dolents. En cercles oficials s’insisteix en què l’evolu-ció d’Espanya en termes de

Paraguai, un país que es recupera ràpid de la reces-sió. pàg. 23

Grifols, la major empresa espanyola del sector sanitari, consolida el seu lideratge amb la compra de talecris als eua. pàg. 25

coNNectar aMb l’ecoNoMia global

per sortir de la crisi s’han de prioritzar les connexions internacionals de la nostra economia

quota de les exportacions mundials és similar o fins i tot lleugerament millor que a d’altres països de la zona euro, sempre a banda d’Ale-manya, per descomptat. Però els indicadors més amplis, com el del WEF, intenten mesurar els posicionaments més immediats i les fortale-ses o febleses estructurals per fer front als reptes d’un futur que ja ha començat, de moment, de manera força desigual pels països de l’eco-nomia global.

En resum, de tot això es des-prenen dos missatges clars, al meu parer. Primer, hem de fer de la necessitat virtut enganxant el més ràpida-ment i intensament possible la nostra economia al dina-misme reiniciat de l’econo-mia internacional. I segon, hem de fer els deures interns per tal que això sigui possible. Dos missatges que no haurien de ser cap sorpresa, ja que aquests trets són els que con-formen també els moments més dinàmics i pròspers de l’economia i la societat cata-lanes al llarg de la nostra his-tòria però que ara, a un món més global que mai, esdeve-nen encara més cabdals.

els països asiàtics s’estan recuperant de la recessió a un ritme més ràpid que els europeus

80

60

40

180

160

140

100

200

figura 1. coMerç iNterNacioNal de Mercaderies: 2007-2010

Organització Mundial de Comerç, nota de premsa/614, setembre 2010.

120

07Q1

08Q1

09Q1

10Q1

conjunt de l’economia mundial 24

- àsia 45

* Xina 65

* Índia 55

- estats units 21

- unió europea 16

- amèrica del Sud i central 19

* brasil 36

quadre 1. taxes de variacioNs iNteraNuals de les iMportacioNs (2009-2010)

2001 22

2005 29

2008 29

2009 33

2010 42

quadre 2. lloc d’espaNya als ràNquiNgs de coMpetitivitat del World ecoNoMic foruM

World Economic Forum: Informes sobre Competitivitat, diverses edicions, disponi-

bles a: www.weforum.org

Font: Organització Mundial de Comerç, nota de premsa/614, setembre 2010.

cal enganxar la nostra economia al dinamisme reiniciat de l’economia internacional

20 MóN eMpresarial octubre 2010 ecoNoMia / el mapa del món

El mapa del món / ECONOMIA 21OCtubrE 2010 MóN EMprEsArIAl

22 MóN eMpresarial octubre 2010ecoNoMia / conjuntura

Núria Cabrera

L’economia continua sent el tema principal dels discursos del president dels Estats Units, Barack Obama, que en una de les seves darreres interven-cions ha fet campanya a favor d’eliminar els actuals avantatges fiscals a les rendes més altes. La mesura compta amb l’oposició del Partit Repu-blicà, però també, amb la desaprovació d’alguns membres del Partit Demòcrata.Concretament, en aquest discurs, realitzat a Cle-veland (Ohio), Barack Obama també va anun-ciar algunes propostes per donar beneficis fis-cals a les empreses que

inverteixin en renovació tecnològica i va carregar contra les propostes de l’oposició republicana: “Volen que en els pro-pers 10 anys fem servir 700.000 milions de dòlars per garantir una retallada d’impostos de 100.000 dòlars a la gent que ja és milionària”.Així, la proposta d’Obama passa per fer perma-nents aquests avantatges només per a les famílies que ingressin menys de 250.000 dòlars anuals i eli-minar-los per a les rendes superiors a aquesta xifra. “No és per castigar les rendes més altes, és perquè no ens podem per-metre els 700.000 milions de dòlars que costaria

mantenir aquests bene-ficis”, va aclarir el presi-dent nord-americà.

40 milions d’euros per impulsar l’ocupacióEn les darreres setma-nes, Obama també ha proposat un pla per refor-mar les infraestructures del país amb l’objectiu d’ajudar a crear ocu-pació, ja que les dades parlen per elles mateixes: 15 milions de desocupats i una taxa d’atur del 9,6%. Amb un pressupost ini-cial de 50.000 milions de dòlars i durant sis anys, es millorarà la xarxa de carreteres i els aeroports, i es posarà en marxa el tren d’alta velocitat.

Eliminar els avantatges fiscals a les rendes més altes, la clauPer tal de millorar el mercat laboral i crear ocupació, s’invertiran gairebé 40 milions d’euros en infraestructures durant els propers sis anys.

l’ecoNoMia, la priNcipal preocupació D’obaMa

Barack OBama assistirà a la cimera eurOpea del 20 de nOvemBre a lisBOa

La Casa blanca ha confirmat que el president dels estats Units, barack Obama, ha acceptat la invitació de la Unió europea per assistir a la cimera de caps d’estat del proper 20 de novembre a Lisboa. Cal re-cordar que Obama havia confirmat la seva presèn-cia al mes de maig, però que en el darrer moment, va haver de cancel·lar el compromís. en aquesta nova cimera, els temes que s’abordaran seran de caire econòmic i de seguretat global. a més, Obama serà present a la cimera de caps d’estat i de Govern de l’OTaN, que també se celebrarà a Lisboa durant les mateixes dates. en el moment de fer l’anunci, la Casa blanca ha explicat, mitjançant un comunicat, que “els eUa no tenen cap altre soci més fort que europa a l’hora d’impulsar la seguretat i la prospe-ritat al món”.

la refOrma del pressupOst de la unió eurOpea inclOurà un nOu impOst

Continuant amb la tasca de recerca de noves formes i vies de finançament, la Unió europea (Ue) té pre-vista la presentació d’una nova proposta de reforma del seu pressupost que, com a darrera novetat, inclourà un impost directe europeu. el portaveu comunitari de Pressupost, Patri-zio Fiorilli, ha declarat durant les darreres setmanes que la Unió europea hauria de tenir les seves pròpies fonts d’ingressos i reservar les contribucions dels estats membres, que actualment financen el 76% de la Ue, per quan es necessiti “tapar algun forat”. L’impost directe euro-peu està previst que s’apliqui al transport aeri, a transaccions financeres o a les llicències d’emissió de gasos contaminants. el pressupost de la Ue està format per les aportacions dels estats membres, un recurs sobre l’iVa i els drets d’importació de pro-ductes procedents de tercers països.

diferències sOBre l’adhesió de turquia a la ue

a la darrera reunió dels ministres d’afers estrangers en el Consell informal de brussel·les s’han mantin-gut els desacords respecte a l’adhesió de Turquia a la Unió europea, un procés que va començar el 2005 i que encara es troba obert. D’aquesta mane-ra, el debat continua sense convèncer a França, un dels països que més clarament admet la seva posi-ció reticent. altres, com alemanya o Gran bretanya, van ressaltar la importància d’enfortir les relacions amb el país candidat, encara que també, amb diver-gències. D’altra banda, es va acordar millorar les relacions amb altres socis importants per a la Unió europea, com bòsnia, iran o els països de l’Orient Pròxim. La cap de la diplomàcia europea, Catherine ashton, va subratllar la idea que la Ue està treballant per veure com ser més eficaç a les àrees on es pu-gui treballar de manera conjunta.

L’economia de Xina comença a desbancar la japonesa els bons resultats de Xina i la ralentització de l’economia japonesa en el darrer període auguren que podria consolidar-se com la segona potència econòmica del món a finals d’aquest any.

XiNa, la seGoNa potÈNcia ecoNÒMica Del MóN

Núria Cabrera

La lluita entre les econo-mies xinesa i japonesa continua en el seu punt més àlgid, després de donar-se a conèixer les darreres dades econòmi-ques de tots dos països. Així, cal subratllar la forta aturada de l’econo-mia japonesa durant el segon trimestre de l’any, en el qual ha efectuat un creixement d’un 0,4% res-pecte al mateix període de 2009, i un 0,1% res-pecte als tres mesos ante-riors, una xifra per sota de les expectatives.Com a conseqüència més immediata, l’economia japonesa s’ha vist sobre-passada per la Xina, que compta amb unes dades òptimes: en l’etapa com-presa entre els mesos d’abril i juny, el producte

interior brut (PIB) xinès ha arribat fins a 1,33 bilions de dòlars (1,03 bilions d’euros). Men-trestant, el valor de l’eco-nomia japonesa es que-dava estancat amb 1,28 bilions de dòlars (poc més d’un bilió d’euros), segons informa l’agència de notícies Europa Press, amb dades facilitades pel Govern del Japó.

els problemes de l’economia japonesaAquestes dades del PIB signifiquen la forta mode-ració del creixement del país, no previst, a causa de les bones dades obtin-gudes durant el primer trimestre de l’any, on es va avançar un 4,4% anual i un 1,1% respecte als tres mesos anteriors. Les

darreres dades negatives tenen la seva explicació en el menor increment de les exportacions i del consum intern. Entre els reptes que es presenten a l’economia japonesa, cal sumar la lluita contra la deflació, que estanca el creixement, fent-la més dependent de la demanda externa, liderada per Xina, que a la seva vegada és el prin-cipal soci comercial de l’economia nipona.

Pel que fa a les seves con-seqüències a la Borsa, s’ha registrat un retrocés del Nikkei, que ha perdut un 0,61% i ha tancat a prop dels 9.000 punts, molt per sota dels 38.000 de finals dels anys 80, en plena bonança econò-mica japonesa.

previsions per als propers mesosPel que fa als propers mesos, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha determinat que, a finals de 2010, l ’economia xinesa arribarà als 5,4 bilions de dòlars (4,21 bilions d’euros), davant de la previsió per al PIB japonès, que es que-darà en els 5,3 bilions de dòlars (4,13 bilions d’euros).

l’economia japonesa creix a un ritme menor del que s’havia previst inicialment

El president dels Estats Units, Barack Obama. / ARXIU

NotÍcies Del Mes

Sobre el terreny / Economia 23octubrE 2010 món EmprESarial

Fonts: The CIA World Fact, The Economist, ICEX, FMI.

Població: 7 milions d’habitants

Superfície: 406.752 km2

Capital: Asunción

Sistema polític: República presidencialista

Inflació: 1,9% (2009), 2,8% (estimació 2010)

Creixement del PIB: -3,8% (2009), 9% (estimació 2010)

Principals destinacions de les exportacions: Argentina (32,8%), Brasil (13,5%),

Uruguai (12%), Rússia (7,2%), Xile (7%).

DaDES GEnEralS

nyola en vehicles, maquinària i material elèctric, i llibres i arts gràfiques, entre d’altres. Com a novetat, es troben el sector agropecuari i el de transfor-mació d’aliments, que deman-da des de fertilitzants fins a maquinària de complexitat.

on invertirParaguai es mostra com un país molt interessant on fer negocis des de la perspectiva d’empresa estrangera, gràcies als avantat-ges del seu marc jurídic.En el marc del Protocol de Kyo-to s’obren noves oportunitats d’inversió a través dels Meca-nismos de Desarrollo Limpio (MDL). Així, el govern està trac-tant d’impulsar la investigació i la producció de biocombusti-

bles, un sector amb un alt po-tencial a Paraguai, ja que reu-neix tant condicions naturals com recursos humans impor-tants, que poden posicionar les empreses estrangeres com a productores a nivell regional. Pel que fa a invertir en conces-sions i privatitzacions, el go-vern actual vol afavorir la par-ticipació d’empreses estrange-res en empreses estatals, en pro-jectes específics, com el desen-volupament d’infraestructures: xarxa de tren, xarxa de carre-teres i aeroports. Finalment, si parlem de finança-ment, hi ha nombroses licita-cions en el marc dels programes del BID, del Banc Mundial i de la Unió Europea a Paraguai, als quals es presenten de forma re-gular empreses del nostre país.

tillana i Tragsa. Per la seva ban-da, Iberia compta amb una ofi-cina de representació.

principals oportunitats de negociLa major part de les oportuni-tats comercials a Paraguai sor-geixen de licitacions conjuntes, entre les nostres empreses i les corporacions paraguaianes. Tot i així, cal subratllar que tam-bé hi ha moltes possibilitats en activitats relacionades amb el sector agropecuari, ja sigui d’exportació o transformació,

un paíS quE ES rEcupEra ràpiD DE la rEcESSió

Paraguai, bons resultats en temps de crisi Encara que tradicionalment la inversió de les empreses catalanes i espanyoles al país ha estat en el sector serveis, ara s’obre un nou marc d’actuació, amb la inversió en infraestructures com a principal reclam per a les empreses estrangeres, i amb un mercat que es recupera de la crisi a bon ritme.

NúRIA CABRERA

Quan parlem de Paraguai estem fent referència a un mercat pe-tit, amb una població de 7 mi- lions d’habitants, on més del 56% de la població és urbana i la seva capacitat adquisitiva és baixa, dades que sobten quan estem davant d’un país amb bons resultats econòmics, que ha aconseguit estabilit-zar les seves variables macro-econòmiques en els darrers temps, tot i la crisi mundial. Així ho demostra Standard & Poor’s, que ha elevat la nota de Paraguai, millorant substancial-ment la imatge del país, passant de “B” a “B+”. Les perspectives són tan positives en termes econòmics que l’agència indica “que podria incrementar més les qualificacions si el Govern implementa reformes en les àrees de gestió del deute, la su-pervisió financera i la recapi-talització del Banc Central”. A més, cal remarcar que Paraguai està obtenint els índexs de re-cuperació més alts de la regió en els darrers trimestres, per so-bre de Brasil, Uruguai i Argenti-na, i que pertany al Mercosur, un dels principals focus d’atracció d’inversions del planeta.Tornant al context, la demanda del mercat paraguaià és doble, amb una presència important de productes importats comer-cialitzats en grans centres co-mercials i destinats a una mino-ria d’alta capacitat adquisitiva.D’altra banda, parlar de Para-guai és també parlar de la se-va situació a la regió, on és un dels països més petits, però a la vegada, compta amb un impor-tant volum d’exportacions i de flux d’inversió estrangera, que fan que el país arribi al 80% de taxa d’obertura comercial. La inversió d’empreses cata-lanes i espanyoles a Paraguai ha estat present en els últims anys, encara que és reduïda. Com a tradicional destí, la in-versió espanyola s’ha centrat en el sector serveis. Algunes de les empreses més importants amb presència a Paraguai són: BBVA, Bouncopy, Ivesur, Ma-pfre, Paracaná, Prosegur, San-

la majoria d’oportunitats comercials al país sorgeixen de licitacions conjuntes

El Palau Presidencial, a la capital de Paraguai, Asunción. / ARXIU

bbVa, mapfre, prosegur o Santillana són algunes empreses espanyoles amb presència al país

El banc cEntral DE paraGuai EStima quE l’Economia crEixErà méS DEl 5% En El 2011

El president del Banc Cen-tral de Paraguai (BCP), Jorge Corvalán, ha expressat que la projecció de creixement econòmic del 3,5% per al proper any és bastant conser-vadora i que encara no inclou les inversions projectades en infraestructures, que elevaran enormement aquesta estima-ció. Ha indicat, també, que l’economia fàcilment creixerà per sobre del 5% el proper any. El titular de la banca ha argu-mentat que com que els recur-sos de l’Estat no són suficients per invertir en infraestructura, ja que requereix molts milions de dòlars, s’obre l’escenari per a la participació pública-privada en grans accions d’infraestructures, com carre-teres i aeroports. Segons el BCP, la recuperació de l’activitat econòmica es basa en un augment de la producció dels principals cultius, acom-panyat pel creixement sostin-gut de la producció ramadera, la important recuperació del sector industrial i l’expansió de les construccions. Cal afegir, també, el bon dinamisme de sectors com el comerç, el transport i les comunicacions, entre d’altres.

tant a Paraguai com a tercers països. També es troben bones oportunitats en el sector alimen-tari i el de cosmètica i perfume-ria, a més del d’equipament per a indústries (fusta, carn, trac-tament d’aigües i residus, bio-dièsel, entre d’altres). També són interessants els sectors d’equipament mèdic i educatiu.Pel que fa a les compres del sec-tor públic, és una qüestió que s’anirà ampliant en els propers anys, a causa de l’interès de Pa-raguai de fomentar l’ocupació i modernitzar el país, amb im-portants projectes en infra-estructures.A banda de tot això, s’han d’esmentar els sectors amb demanda d’importacions. En aquest espai, hi ha una tradició d’exportació catalana i espa-

24 MóN eMpresarial octubre 2010ecoNoMia / anàlisi de valors

trònics ja fa més de 20 anys que s’en parla. És un produc·te guanyador. S’han fet mol·tes proves i s’ha treballat força en aquesta direcció. El tema clau és que els sistemes eren incompatibles i cada emissor ha desenvolupat la seva prò·pia tecnologia. Al final sortirà una tecnologia comuna amb un lector igual per a tots.” En canvi, per a Javier Martínez, conseller delegat de YoUnique Money, dos són els factors que estan influint perquè a Espa·nya es retardi la generalització del diner electrònic: “Per una banda trobem l’endarreriment en la transposició de la norma·tiva europea que va permetre la creació d’entitats de diner electrònic”. Mentre que a Eu·ropa la legislació es va aprovar l’any 2000, al nostre país vam haver d’esperar vuit anys fins l’aprovació del Reial Decret que trasnposava la directiva. “Per altra banda, tenim les di·ficultats que com entitat de di·ner electrònic hem trobat per entrar en els sistemes de com·pensació i liquidació banca·ris, que són els que permeten la realització de determinades operacions financeres, com la domiciliació de rebuts, les transferències, etc.” El professor Santomà consi·dera que el diner electrònic s’acabarà estenent però com a un producte més bancari, no a mans d’entitats de diner elec·trònic independents.

Més seguretat per al diner electrònic

Valors

YouNiQue MoNeY És l’ÚNica eDe eNreGistraDa

Begoña giménez

El Consell de Ministres va aprovar el passat 10 de setem·bre l’avantprojecte de llei de diner electrònic, per incorpo·rar al nostre ordenament jurí·dic els aspectes substancials de la directiva comunitària de 16 de setembre de 2009 sobre l’accés a l’activitat de les enti·tats de diner electrònic (EDE) i el seu exercici, així com sobre la supervisió prudencial de les EDE.El diner electrònic és un subs·titutiu de les monedes i els bit·llets de banc, emmagatzemat en un suport electrònic com, per exemple, una targeta intel·ligent. En general, està pensat per efectuar pagaments elec·trònics de quantia limitada. Són els anomenats “wallets” en terminologia anglosaxona, i que aquí és coneixen com a moneders electrònics. Els di·ners es descompten prèvia·ment d’un compte bancari o es recarreguen amb metàl·lic en algun establiment autorit·zat, que pot ser un quiosc, un estanc o una entitat bancària, depèn del cas. El posseïdor de la targeta disposa del diner de forma anònima i el pot gastar quan i com vulgui sense la ne·cessitat d’aconseguir l’autorit·zació de l’entitat bancària. Totes aquestes definicions són ara concretades i precisades a la nova norma, que especifi·ca el règim jurídic aplicable a l’emissió de diner electrònic.

el govern d’espanya ha aprovat un avantprojecte de llei sobre diner electrònic que millora la regulació de les entitats de diner electrònic, eDe. amb aquesta norma, que és una transposició d’una directiva europea, es pretén també impulsar el sector i estimular la competència.

setembre positiuSembla que tots els mercats bor·sàtils s’hagin posat d’acord per tancar el mes de setembre en positiu. La bona marxa dels mer·cats europeus es tradueix també en una revalorització de l’euro.

1.771,562009,08

NasDaQ

+13,40%

31 agost 10 29 setembre 10

2.632,832.752,71

eurostoXX 50

+4,55%

8.824,069.559,38

NiKKei

+8,33%

5.935,626.246,92

DaX

+5,24%

ÍbeX cac Dow joNes

seteMbre 2010octubre 2009 seteMbre 2010seteMbre 2010octubre 2009 octubre 2009

D’aquesta manera, el que es pretén és augmentar la segure·tat jurídica dels diferents actors en el mercat, facilitar l’accés a l’activitat i estimular la compe·tència en aquest sector.

Menys rigidesaLa primera directiva europea que va regular l’emissió de di·ners electrònics data de l’any 2000 però nou anys després es va haver de reformar amb una nova normativa (fruit de la qual és aquest nou avantprojecte) ja que es va desvetllar com massa rígida, obstaculitzant el desen·volupament del sector i impe·dint la innovació tecnològica. Així doncs, s’han eliminat de·terminats requeriments de les entitats que, per resultar mas·sa onerosos per a les EDE, s’ha vist que eren inadequats en relació amb els riscos que la seva activitat pot potencial·ment generar. No és precís així mantenir les entitats de diner electrònic com una categoria addicional d’entitat de crèdit, per la qual cosa deixen de tenir aquesta consideració.El cert és que al Banc d’Espa·nya només hi ha una EDE en·registrada, YoUnique Money, que opera al nostre país des de 2008. Per a Javier Santo·mà, professor de Direcció fi·nancera a IESE, el moneder electrònic no acaba d’esten·dre’s sobretot per una qüestió tecnològica: “Dels diners elec·

1,271,36

DÒlar / euro

+7,08%

YouNiQue MoNeY, eDe pioNera

aquesta entitat de diner electrònic és l’única enregistrada al Banc d’espanya des de 2008 i està especialitzada en sistemes de prepaga-ment. Des del 2002 tenen al mercat la targeta Bon menú, per pagar els dinars. Són 86.000 usuaris diaris que realitzen 6 milions de tran-saccions anuals. actualment Younique money compta amb més de 100.000 targetes fabricades a espanya i té els seus clients són parti-culars, empreses privades i organismes públics.YoUnique money va neixer amb l’objetictiu de convertir-se en la res-posta a les demandes d’un tipus de públic que, normalment, no és el target habitual de la banca tradicional: joves, immigrantes, etc; són col·lectius que normalment troben dificultats per accedir a determi-nats productes i serveis financers. YoUnique money ofereix una gran varietat de targetes com la “giro”, per enviar diners a familiars que viuen a l’estranger o la “huchacard” pensada per a l’estalvi dels més petits de la casa.

octubre 2010 MóN eMpresarial anàlisi de valors / ecoNoMia 25

Units permetrà incrementar a curt termini la producció de Talecris. Segons Victor Gri-fols, president i conseller de-legat de Grifols: “L’adquisició de Talecris Biotherapeutics amplia la nostra capacitat per atendre millor pacients i professionals de la salut amb productes innovadors i refor-ça la nostra activitat investi-gadora, tant clínica com en teràpies recombinants.”Talecris, la companyia que pretén comprar Grifols, cotit-zava als 15,903 dòlars abans de l’anunci d’opa. El seu preu es va disparar i ara co-titza en els 23,15 dòlars, un 45,6% més. En canvi, les ac-cions de Grífols han estat baixant aquests darrers dos mesos fins les últimes setma-nes. Sembla que comença la recuperació. El consens del mercat ha millorat un 8,3% el seu preu objectiu, de 12,42 a 13,45 euros. Aquesta nova va-loració proporciona a la com-panyia un potencial alcista superior al 25% en un any.

Grifols consolida el seu lideratge amb la compra de Talecris als EUA

el coNseNs Del Mercat Millora la seVa recoMaNació

Banc SaBadell adquirirà Banco GuipuzcuanoLa Junta de Banc Sabadell va aprovar l’augment de les accions en circulació i l’emissió d’obligacions subordinades convertibles, destinades al bescanvi d’ac-cions de Banco Guipuzcoano previst en l’oferta pública d’adquisició llançada per Banc Sabadell.

Begoña giménez

Grifols, holding empresari-al especialitzat en el sector farmacèutic hospitalari i una de les companyies líders al món en la producció d’he-moderivats, ha subscrit un acord definitiu per adquirir la companyia nord-america-na Talecris Biotherapeutics, especialitzada també en la producció de fàrmacs biolò-gics derivats del plasma, per un import total de 3.400 mili-ons de dòlars (2.800 milions d’euros). L’operació s’efec-tuarà mitjançant una oferta mixta d’efectiu i accions de Grifols de nova emissió sen-se dret a vot.La companyia espanyola pre-veu tancar el tram de finan-çament sindicat a llarg ter-mini amb entitats financeres per valor de 1.500 milions de dòlars, davant els 750 mili-ons de dòlars previstos en un inici. La bona acceptació de l’operació, malgrat que enca-ra està pendent d’aprovació per part de les autoritats de competència estatunidenca, ha permès al grup espanyol modificar part de l’estructura financera inicialment plante-jada optimitzant els venci-ments i el cost del deute. Es manté l’import total màxim

assegurat per un sindicat de sis bancs (Deutsche Bank, Nomura, BBVA, BNP Paribas, HSBC i Morgan Stanley), que ascendeix a 4.200 milions de dòlars. D’altra banda, el finan-çament sindicat a llarg termi-ni amb inversors institucio-nals es reduiria fins un import màxim de 1.600 milions de dòlars, davant els 2.350 mili-ons previstos inicialment. Es manté el tram reservat a una possible emissió de bons, que se situaria en un màxim de 1.100 milions de dòlars, i la lí-nia de crèdit revolving de 300 milions de dòlars.

consolidacióLa combinació de Grifols i Talecris potenciarà la diver-sificació del grup espanyol i la integració vertical del ne-goci, ja que a més de la im-portant complementarietat geogràfica i de productes, també reforçarà la magnitud de la seva capacitat industri-al. La presència internacional de Grifols es veurà benefici-ada per la forta implantació de Talecris als Estats Units i a Canadà. Per la seva ban-da, la capacitat productiva instal·lada disponible en les fàbriques de Grifols en Estats

“la caixa” té un ràtinG de “a+”, SeGonS FitchL’agència de qualificació creditícia Fitch situa el ràting a llarg termini de “la Caixa” en ‘A+’ d’elevada qualitat creditícia amb perspectiva estable, mentre que el ràting a curt termini es col·loca en ‘F1’ i el ràting individual en ‘B’. “la Caixa” manté en el rang ‘AA’ els ràtings a llarg termini de les agències de qualificació Moody’s i Standard & Poor’s.

elS crèditS cauen un 10% al junyLa constitució d’hipoteques es consolida a la baixa. Al mes de juny el nombre d’hipoteques constituïdes va caure un 10,8% respecte al mateix mes del 2009, segons l’Instituto Nacional de Estadística. Amb aquest retrocés interanual el mercat hipotecari encadena la segona caiguda mensual consecutiva.

La major empresa del sector sanitari espanyola vol potenciar la diversificació del grup i augmentar la seva presència internacional gràcies a la forta implantació de Talecris als estats Units i Canadà. el valor total de la transacció ascendeix a 2.800 milions d’euros i preveu una part del finançament amb un sindicat de sis bancs. el consens del mercat sembla recolzar la seva política i millora el preu objectiu de les seves accions.

oHl

Obrascon, Huarte, Lain, S.A, OHL és present a 24 països del món i és un dels majors grups de concessions, construcció, industrial, desenvolupament i medi ambient d’Espanya. El grup, gairebé centenari, té un capital social de 59.844.565,20€ i les seves accions, que cotitzen a l’Ibex, han aconseguit mante-nir-se per sobre de la mitjana del sector de la construcció. A finals de mes, Mo-ody’s Investors Service ha rebaixat el ràting d’OHL fins a ‘Ba2’ (qualitat qüesti-onable), des de ‘Ba1’, amb perspectiva negativa. Al dia següent de l’anunci, el passat 23 de setembre, les seves accions tornaven a baixar fins els 20,30 euros. La rendibilitat acumulada enguany per les accions de OHL és del 9,54 %. El va-lor màxim assolit per l’acció des del començament de l’any va ser de 23,50 eu-ros, mentre que el mínim es va sitar en 15,54 euros. agost 2010 seteMbre 2010

Qualificació creDitícia

grífols ha rebut per primera vegada qualificació creditícia per part de dos de les principals agències qualificadores: Standard & Poors i moody’s. grifols va sol·licitar voluntàriament l’obtenció del seu ràting amb l’objectiu d’accedir de manera més àgil als mercats financers de capitals per cobrir alguns dels trams de l’estructura financera inicial-ment prevista per comprar Talecris.Totes dues agències han situat el ràting per al deute sènior de grifols just per sota del grau d’inversió (BB i Ba3 respectivament), si bé S&P inclou una perspectiva positiva per al grup.Segons la companyia, “es tracta d’un nivell que permetrà col·locar còmodament les emissions que s’inclouen en alguns dels trams que conformen la financiació total que grifols té assegurada amb un sin-dicat de sis bancs.” no obstant això, des d’un punt de vista corporatiu global, la qualificació creditícia preliminar a llarg termini es situa en BB- i B1.

26 MóN eMpresarial octubre 2010ecoNoMia / estudis

ductes o fins i tot per absorbir un proveïdor.

a quins temors s’enfronten les empreses espanyoles davant d’una operació M&a?Sovint es veuen aquest tipus d’operacions com algú que ve de fora i et fa una oferta per comprar-te l’empresa i prou, una visió que és molt limitado-ra i lluny de la realitat en molts cops. Amb les fusions és en-cara pitjor perquè entre em-presaris no hi ha gran cultura de col·laboració, es té por de perdre la independència. Per a molta gent ser empresari és el que li dóna prestigi social i sent l’empresa com una cosa molt pròpia i que si se la ven, deixa-ran de ser el que són. En lloc de pensar en l’empresa com una part més del seu patrimo-ni, com les inversions immobi-liàries que quan ja han guanyat

eNtreVista a JorDi blasco, soci FuNDaDor D’ars corporate

“Comprar una empresa és una bona estratègia d’internacionalització”L’especialització i l’exclusivitat han convertit els despatxos d’assessoria en petites però potents boutiques financeres i aquest és el cas d’Ars Corporate. La negociació i gestió de les fusions i adquisicions és un art que cultiven amb professionalitat i llarga expe-riència Jordi Blasco i Martin Mayer. Catalunya i tot l’Estat en general tenen poca cultura en la compra d’empreses així que el seu assessorament és imprescindible per arribar a bon port quan l’empresari s’embarca en una aventura d’aquesta mena.

BEgoñA giMénEz

l’empresa espanyola i més concretament la catalana, té una cultura desenvolupada de què són les fusions i adquisicions, (“Mer-gers and acquisitions” o “M&a” en terminologia anglosaxona)?Lamentablement, sóc molt pes-simista en aquest sentit. No, no hi ha gaire coneixement de què són aquest tipus d’operaci-ons corporatives, excepte les grans empreses o grups que ja hi estan acostumats. Hi ha molt poca experiència. La taxa d’em-preses catalanes que en algun moment han participat com a compradores o com a compra-des o com a part d’una fusió es troba molt lluny de les taxes centreeuropees o britàniques.

Quina finalitat poden tenir les M&a?Una fusió o una adquisició et pot permetre aconseguir alguna cosa que d’altra manera seria molt més difícil. Per exemple, parlant d’internacionalització, es pot muntar una filial al Reg-ne Unit i passaran dècades, potser, fins que comenci a ser rendible. El que han fet mol-tes empreses estrangeres que han vingut al nostre país, és comprar empreses per cremar etapes, per anar més ràpid en la introducció al país. La inter-nacionalització per la via de la compra d’una empresa del teu sector o d’un col·lateral d’un al-tre país, és una estratègia sufi-cientment provada i que dóna bons resultats. Però la veritat és que aquí, malgrat que fa 20 anys que ens dediquem a aquests te-mes, en massa poques ocasions hem acompanyat empreses es-panyoles a implantar-se en d’al-tres països comprant empreses. No és una via que les empreses espanyoles es plantegin d’en-trada. Una altra finalitat típica d’una adquisició és entrar en un mercat geogràfic, encara que sigui nacional, en el qual no hi eres, o on hi tenies una pre-sència molt testimonial o per augmentar el portafolis de pro-

Jordi Blasco és soci fundador d’Ars Corporate. / ARXIU

valor cal vendre-les a bon preu, en canvi, amb les empreses no ho fem i això és una gran limi-tació. I quan es parla d’una fu-sió encara més perquè, sigui entre iguals o no, la veritat és que s’han de fer concessions als nous socis i s’han de rendir comptes. A l’empresa familiar i a la pime pocs hi estan acostu-mats.

Què recomanen a una empresa en procés de compra, venda o fusió? A vegades, trobem empresa-ris que estan acostumats a fer totes les negociacions amb cli-ents, proveïdors, etc. Però per vendre’s una empresa cal al-tre tipus de negociació. Hi ha professionals que sabem com fer-ho, que ho fem cada dia i co-neixem quin és el procediment. Però el cert és que del total d’operacions de compra, ven-da o fusió que es fan al país, no-més un 20% o 30% es fan amb professionals. I el més greu és que hi ha una taxa de fracàs en aquestes operacions important. Si les dues parts interessades estan professionalment asses-sorades aquesta taxa de fracàs disminueix notablement. Fona-mentalment perquè una de les funcions bàsiques dels profes-sionals és gestionar les expec-tatives dels clients, sovint poc ajustades a la realitat. Un pro-fessional els ajudarà a entendre què es pot esperar del mercat, quant a preu i condicions. Un especialista en M&A li dirà quin és el rang realista de valor de l’empresa i què influeix en el fet de cobrar més o menys per la venda de l’empresa. Molts cli-ents se sorprenen al descobrir quin és el valor probable de mercat de l’empresa, especial-ment si l’operació es planteja quan les coses van malament. Com que el valor esperat de l’empresa expressa les expecta-tives i beneficis futurs que pro-duirà, si l’empresa no passa pel seu millor moment això condi-cionarà, i molt, la valoració a la

“Només el 20-30% de les operacions de compra o fusió es fan amb professionals”

baixa.

a banda del preu, què més cal negociar?Cal vigilar i negociar a fons les condicions contractuals, com l’obligació de permanència en l’empresa venuda, una part va-riable del preu en funció dels resultats o l’atorgament d’avals, per garantir les contingències legals, fiscals, laborals, etc., que finalment es materialitzin. Si no s’ha estat mai immers en un procés d’aquesta mena ens po-dem sorprendre de les condici-ons que el comprador demana, quan són lògiques i normals, i en moltes ocasions per aquest tipus de malentesos es tren-ca la negociació. Com que di-fícilment tindrem més d’un candidat a comprar l’empresa (excepte que siguem una gran empresa, molt coneguda i ren-dible), si la negociació fracassa per inexperiència del venedor, estarem d’acord amb l’afirma-ció que val la pena assessorar-se.

Hi ha a espanya un bon entorn fiscal i de promoció del creixe-ment corporatiu per la via M&a?Per la venda d’una empresa, en obtenir una plusvàlua, ja se sap que s’han de pagar uns impos-tos i ja està bé que sigui així. El problema el tenim amb les fusi-ons, escissions i operacions de reestructuració. Segons la le-gislació europea, aquestes ope-racions no haurien de generar impostos si es fan per motius de reorganització empresarial, per assolir una bona dimensió en el mercat. La possible fisca-litat associada a aquestes ope-racions no hauria de ser un fre, sempre que existeixin motius econòmicament vàlids. No obs-tant, la Hisenda espanyola és molt restrictiva en aquest sen-tit i lamentablement s’ha enro-cat en la posició de considerar que en la majoria de casos no concorren els “motius econò-micament vàlids” per a aplicar la neutralitat fiscal.

“la Hisenda espanyola és molt restrictiva per aplicar la neutralitat fiscal”

L’actualitat segons Flavià i els seus entrevistats.

Cada dia a les 20.30 h a BTV

Per als que portem

la UB a l’ADN

www.alumni.ub.edu

Diputació, 250. Casa Garriga i Nogués - 08007 Barcelona - Tel. 933 015 560 - alumniub@ub.edu

Si portes la Universitat de Barcelona a l’ADN, ara és el moment d’unir-te a Alumni UB, una gran comunitat de la qual ja formes part.

Alumni UB t’ofereix una gran diversitat de serveis: borsa de treball, activitats formatives i divulgatives, assessorament professional, networking, descomptes en serveis, i moltes més coses.

Inscriu-te a Alumni UB i gaudeix de la teva comunitat!

Alumni UB, la teva comunitat per sempre.

Restaurants per fer negocis / EspEcial 29octubRE 2010 MóN EMpREsaRial

Especial

El sector de la restauració es renova constantment i ho fa oferint ofertes per a tots els gustos i per a totes les necessitats. En aquesta línia, hi ha molts restaurants que ofereixen menús ràpids per a executius entre setmana i posen a disposició dels seus clients salons reservats per a reunions de negoci o espais privats per organitzar sopars d’empresa.

Restaurants per fer negocis

av. Diagonal, 589-59108014-barcelona

tel: 93 495 77 60www.barcelona.hilton.com

barcelona@hilton.com

com arribar: Metro Les Corts L-3, i Maria Cristina L-3. Aparcament pròpi i gratuït pels clients del restaurant.

ambient: Compta amb 2 ambients: primer el menjador principal, obert, amb amplies finestres i llum natural, decorat amb un disseny vanguardista i a la vegada acollidor; d’altra banda tro-bem la zona del “Bistro” on es poden

organitzar esdeveniments privats per un màxim de 30 persones. A aquests dos espais també cal sumar-li la terras-sa exterior.

plats estrella: Una de les propostes més atractives és el brunch dels diu-menges. Un magnífic buffet de cap de setmana que combina plats freds, ca-lents, dolços i salats.

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Al migdia es pot gaudir del menú executiu pensat per aquelles persones que no tenen molt temps per dinar però volen guadir d’un bon àpat. El restaurant obre a les 7 del matí amb el servei “Hilton Breakfast”.

Mosaic (hotEl hiltoN baRcEloNa)

c. lleida, 708004-barcelona

tel: 93 423 45 7093 424 81 52

www.riasdegalicia.com info@riasdegalicia.com

com arribar: Metro Poble-sec L-3, Metro Plaça Espanya L-3 i L-1. Apar-cament pròpi amb servei d’aparcacot-xes.

ambient: La primera planta està de-corada amb fustes nobles d’estil mari-ner. La planta baixa amb un aire més modern, poseeix un viver on hi arri-

ben diàriament els millors mariscos de Galícia. A part també s’hi troba una bodega amb més de 40.000 am-polles, i un expositor on podrà veu-re els magnífics peixos que degustarà més tard.

plats estrella: Marisc, Amanida de Llamàntol del Cantàbric, Arròs bomba amb espardenyes i sípia del mediterrà-ni, o el Turbot al pil-pil.

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Oferim la possi-bilitat de fer dinars d’empresa per a 50 persones en la nostra bodega privada climatitzada.

Rias DE galicia

anyada: 2007Varietat: Syrah 35%, Garnatxa 35%, Cabernet Sauvignon 20% i Tempranillo 20%Elaboració: Criança en roure fran-cès durant 12 mesos

Camino 07 - Terra RemotaD.O. Empordà

la N

ostR

a

pRop

osta Clot de l’Espina

Serrat de Montsoriu

anyada: 2007Varietat: 100% PinotElaboració: Fermentació i macera-ció llarga en acer i malolàctica en bótes de roure francès.grau alcohòlic: 14% vol.

pER REuNiR-sE a baRcEloNa

L’enoturisme va guanyant adeptes cada any. Per això molts cellers i bodegues ofereixen l’opció de fusionar feina i oci, amb ofertes d’enoturisme per empresaris.

Anyada: 2008Varietat: 100% Pansa BlancaCaracterístiques: De reflexos ver-dosos a causa de la seva joventut. Premsat a baixa temperatura.Grau alcohòlic: 13% vol.

Pansa BlancaMarquès d’Alella

Bernat Oller 2006 Oller del MasD.O. Pla del Bages

Anyada: 2006Varietat: 100% MerlotElaboració: Criança en bótes de roure francès (50% noves).Característiques: Color vermell ci-rera.

pEr rEunir-sE A bArCElonA

C. València, 45208013-barcelonaTel: 93 232 58 11www.caldeni.com info@caldeni.com

Com arribar: Entre els carrers Marina i Lepant, al costat de la Sagrada Famí-lia. Metro: L2 i L5.

Ambient: Local petit de decoració senzilla i estil urbà, informal. Ambient familiar i molt agradable. Es permet fumar, bona extracció d’aire.

plats estrella: Cuina d’autor basada

sobretot en el bon tall de carn. Tres són les carns especials selecciona-des de la casa: el japonès Kobe beef, l’americà Nebraska Agnus Beef, el pre-ferit del xef, i el bou francès. Segons l’època de l’any, la carta pot incloure alguna altra varietat com el bou de les valls de l’Esla, de León

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú migdia de 25 euros amb una varietat de plats molt recomanable. Menú degustació Caldeni (només a les nits i dissabte migdia): 45 euros (inclou cinc plats, formatges i unes postres).

CAldEni

C.provença, 23008036 barcelonaTel: 93 451 61 93www.gresca.net

Com arribar: Metro: Provença (L3, L5). Rodalies: Provença (L6, L7).

Ambient: Restaurant modern, infor-mal i juvenil. Decoració decididament urbana.

plats estrella: Cuina bistronòmica. Ou soufflé, foie amb anxoves, carpac-cio de pop amb botifarra negra, coca de rocafort amb poma i litxi, coca de

sardines amb escalivada, caneló de perdiu, albergínia torrada amb mató, suquet d’aranya, i colomí amb ginge-bre i bolets. Carta àmplia de vins de tot tipus: caves, dolços i oportos, i per decomp-tat blancs, negres i rosats. La carta està elaborada amb tota cura per Ferran Centelles, sommelier del res-taurant El Bulli. suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú diari de 18 euros. Plats a la carta. Cal fer reserva prèvia.

C. Casp, 4808010-barcelona

Tel: 93 412 40 12www.casacalvet.es

restaurant@casacalvet.es

Com arribar: Metro Urquinaona, L-1 i L-4.

Ambient: Situat a la Casa Calvet, és un edifici que va crear el genial arqui-tecte català Antoni Gaudí per a un em-presari tèxtil. Les seves oficines de comptabilitat, gerència i sales de jun-tes han estat convertides en menja-dors semiprivats, en els quals s’ha pre-tès recuperar el gust i l’elegància per a

delit dels clients i comensals. Un res-taurant únic i exclusiu que barreja el més innovador de la cuina actual amb la bellesa de l’obra de Gaudí.

plats estrella: L’oferta gastronòmica varia segons l’estació de l’any. El fetge d’ànec fresc amb taronges amargues, l’arròs amb llamàntol, les verdures amb formatge de cabra, la perdiu amb castanyes o el gelat de romaní són no-més algunes de les creacions que es poden degustar.

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menjadors se-miprivats amb una capacitat màxima per 12 comensals.

CAsA CAlVET

GrEsCA

Facility Project ges ona de forma integral el proyecto de tu oficina adap-tándose a las necesidades del mercado y del cliente ofreciéndole un traje a medida.

Realizamos la planificación, desarrollo y equipamiento de tu oficina y conseguimos un mayor rendimiento y disminución de costes por metro cuadrado. Esto es gracias a una distribución que permite un mejor uso del espacio, en la que las necesidades de trabajo individual se integran en la organización global. Así, el trabajador desarrolla su labor con máxima comodidad, ergonomía y exento de riesgos laborales.

Oficinas con recursos

Showroom + administración: c/Tavern, 11. 08021 BarcelonaOutlet + logística: C/ murcis, 36 bis 08830 sant boi de llobregat

www.facility project.net

32 MóN eMpresarial octubre 2010 especial / restaurants per fer negocis

Varietat: 100% Hondarrabi beltzacaracterístiques: Color violeta viu. En boca, cos mitjà, l’acides es pre-senta ben embolicada amb un taní suau.Grau alcohòlic: 12,5% vol.

Gorrodona Negre 2009 Txakoli negre

Cava MestresBrut Nature 2006

anyada: 2006Varietat: Macabeu 30% , Xarel·lo 45% i Parellada 25%elaboració: Segona fermentació en ampolla amb tap de suroGrau alcohòlic: 12% vol.

per reuNir-se fora de barceloNa

c. arboç, 6 08348-cabrilstel: 93 753 86 45www.restaurantaxol.com info@restaurantaxol.com

com arribar: Restaurant situat a la ur-banització Can Cabot. Pàrquing propi.

ambient: Modern i tranquil, envoltat de pins del Mediterrani. La sala, àm-plia i amb gran lluminositat, és dirigi-da per la basca Olatz Suárez, qui s’en-carrega d’aconseguir que la vetllada a l’Axol sigui el més còmoda i agradable possible. Obert tots els dies excepte diumenges al vespre i dilluns, excepte

vigíllies i festius.

plats estrella: Gambes amb carxo-fes i mandarina; arròs de botifarró i ci-grons; garrí segovià confitat amb pata-tes al carbó, cassis i nous de Macadà-mia; gelat de flor de cervesa amb pinya i anís estrellat. Carta de vins elabora-da per Xavier Ayala, sommelier, presi-dent de l’Associació de Sommeliers de Lleida.

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú Axol de degustació, tots els dies de la setma-na per només 23,50 euros format per uns aperitius, cinc plats i dos pos-tres.

aXol

c. folch i torres, 325008 - lleidatel: 973 23 53 40www.lancora.es info@lancora.es

com arribar: Entre el gran passeig de Ronda i la plaça de la Constitució.

ambient: Petit restaurant de disseny, molt cèntric. Ambient modern amb cui-na vista. Cuina tradicional revisada i al-guna sorpresa molt avantguardista.

plats estrella: Croquetes de peix de roca. Amanida de salmó marinat amb

poma de Lleida. Bombó de pollastre farcit de gambes, porros i salsa del ros-tit. Cargols de Lleida a la gormanda amb gambes. Pans de diferents formes i sabors elabo-rats per Viena La Baguette.

suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Menú diari al mig-dia per 20,50 euros, de dimarts a dissab-te. També menú degustació de 30 eu-ros. A les nits només obren divendres i dissabtes i vigílies de festiu. Tenen una assessoria gastronòmica per ajudar en els actes i esdeveniments que pugui muntar qualsevol empresa. I també una boutique amb productes i menjars per endur-se.

placeta de l’oli, 108019-boadella de l’empordàtel: 972 569027www.trull-boadella.com info@trull-boadella.com

com arribar: Agafar la carretera co-marcal que surt de la N-II de Figueres a la Jonquera, a l’altura de Pont de Mo-lins arribar fins Boadella.

ambient: La decoració és totalment rústica, basada en els materials natu-rals de la pedra i la fusta. A l’hivern, podrem gaudir de la llar de foc i a l’es-tiu, de la terrassa mirador amb vis-

tes al riu. Tracte familiar i acollidor. Bon servei. La cuina és catalana, molt empordanesa, amb alguna influència francesa. La carta és àmplia, amb gai-rebé 50 plats diferents.

plats estrella: Milfulles d’albergínies amb gambes i vieires; pastís tebi d’es-córpora de roca a la crema; peus de porc amb ceps confitats i gratinats; fo-ie-gras “poêle” al cabernet amb poma confitada. suggeriments per a empreses i menjars de negoci: Cal fer reserva amb 48 hores d’antelació. Menú de-gustació o menú de temporada. Preu aproximat: 30 euros per persona.

trull de’N fraNcesc

l’àNcora

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.accid.org/

34 MóN eMpresarial OCTUBre 2010 espeCial / restaurants per fer negocis

CaTalUNya, UN BON iNdreT per pOTeNCiar l’eNOTUrisMe

El turisme del segle XXI L’enoturisme o el turisme enològic s’ha convertit en l’aparador que el sector de la vinya utilitza per atreure clients i donar a conèixer al món, molt més que els seus productes.

gerard arias

L’encant de l’entorn, les bode-gues, les vinyes, la gastronomia i la cultura són els principals in-gredients per atreure a milers de turistes, que any rere any es-cullen aquest tipus de turisme per conèixer més de prop els se-crets del món vinícola.Un concepte relativament nou, que tant les Denominacions d’Origen com les bodegues han introduït en el seu vocabula-ri per ampliar el ventall de ser-veis que ofereixen al públic. A Catalunya, una de les zones viní-coles per excel·lència la trobem a les comarques del Penedès, bressol de la Denominació d’Origen Penedès, que s’exporta arreu del món. Aquest sòl viní-cola ocupa una superfície total de 25.620 hectàrees on es culti-ven més de 60 milions de vinyes. Totes elles ubicades en petites propietats regentades per ma-sies i petites bodegues que s’en-carreguen personalment de tot el procés d’elaboració, des del cultiu inicial fins a l’etiquetatge de les ampolles i la seva venta al públic ja sigui nacional o es-tranger.L’enoturisme apareix al voltant d’aquestes masies, de les grans extensions de vinyes i de les an-tigues bodegues que s’han aca-bat convertint en veritables museus de l’artesania vinícola. Amb aquest cocktail turístic es van crear, ara ja fa uns anys tant a Catalunya com a la resta d’Es-panya, el que es coneixen com les “Rutes del Vi”. A casa nostra, un clar exemple de tot això són els “Camins del vi i el cava”, un conjunt d’onze excursions per les comarques del Penedès dis-

més una petita mostra d’un viat-ge en el temps que trasllada els turistes en el període històric entre finals del segle XII fins les acaballes de l’Època Medieval.I com no pot ser d’altre manera,

eNOTUrisMe per eMpresaris

Qui diu que els negocis estan renyits amb el plaer, no ha visi-tat el Penedès. aquesta zona ofereix l’entorn més idoni per celebrar reunions i convencions, trobades amb clients i sessions de treball i, un cop acabada la jornada laboral, es podrà gaudir dels seus paisatges, dels seus vins i caves, de la seva gastro-nomia i d’un paisatge enveja-ble. La millor manera de tancar un acord en plena harmonia i tranquil·litat.aromes del Penedès: Cada tast dels vins i caves del Penedès mostra matisos d’aquesta regió. La suavitat del seu paisatge, el caràcter de la seva terra, junta-ment amb la disposició d’espais emblemàtics com caves i cellers que obren les seves portes a les vostres estades de negocis. La combinació perfecte per fer que una jornada de feina es con-verteixi en una jornada de plaer entre companys de feina.La gastronomia: Les propostes gastronòmiques del Penedès representen el tàndem perfecte a l’oferta de serveis i espais per a negocis. Una gastronomia unida al vi i al cava, però amb persona-litat pròpia, que us sorprendrà per la combinació, de la tradició amb les tendències culinàries més actuals.relax i treball: al Penedès les reunions de negocis van més enllà d’eternes jornades de tre-ball. al finalitzar, res millor que deixar-se portar per activitats de lleure, esport i wellness que ens facin recordar els petits plaers que ens reserva la vida.

l’enoturisme barreja els plaers del món vinícola amb l’encant del seus paisatges, la millor gastronomia del territori, i un entorn cultural enriquidor

amb motiu del seu 75è aniversari, el Vinseum ofereix un tast de vins, gratuït per tots els visitants

senyades per fer a peu o en bici-cleta. Són aptes per a tots els pú-blics, i permetran descobrir els secrets d’aquesta zona vinícola a través de trams de muntanya, creuant per les planes, traves-sant rius i rieres, i endinsant-se en els verds paisatges que ofe-reix la gran extensió de vinyes. Aquesta oferta es complementa amb “Postals de Vinya”, un re-corregut pensat per fer en auto-mòbil que permet aturar-se a ca-da cruïlla per gaudir de les im-pressionants vistes que oferei-xen els paisatges del Penedès. A més, aquesta opció es completa amb les ofertes gastronòmiques i turístiques que es troben al llarg d’aquesta ruta. Una de les més conegudes i destacades és la “Ruta Medieval de Vilafranca del Penedès”. I es que la capital de l’Alt Penedès, encara té res-tes arquitectòniques que perme-ten conèixer i fer-se una idea de com era el municipi en aquella època. El Palau Reial, la Basíli-ca de Santa Maria o el Convent de la Santíssima Trinitat són no-

després de fer exercici res mi-llor que un bon àpat per carregar energies. I és que la gastronomia del Penedès combinada amb els seus millors vins i caves, faran gaudir qualsevol paladar. La cui-na tradicional d’aquesta zona sempre s’ha caracteritzat per l’aviram: ànecs muts i galls de raça Penedès. A més la qualitat de la seva criança va fer que els ous que produïen fossin els més cars de Catalunya, i encara avui es continua celebrant la Fira del Gall de Vilafranca. I tancant el menú ens trobem amb la rebos-teria tradicional, començant per les coques dolces de Vilafranca, els gelidencs de Gelida, les co-ques de les Viudes o els Noiets de Sant Sadurní i els Carquinyo-lis de Sant Quintí.

Vinseum, el museu del viTots aquests petits detalls que conformen el gran ventall d’ofertes i serveis d’enoturis-me queden recollides per a la posteritat en el “Vinseum” (Mu-seu de les Cultures del Vi de Catalunya), que aquest any cele-bra el seu 75è aniversari. Entre les seves parets, els visitants i amants del món vinícola podran veure diverses exposicions, par-ticipar en diverses activitats di-dàctiques que ampliaran el seu coneixement del món de la vi-nya, i fins i tot, en motiu del 75è aniversari es realitza una petita degustació en l’exposició “Tast de Vineum”. Aquesta exposició no és ni permanent ni definitiva, sinó que busca la interactivitat amb els visitants. D’aquesta ma-nera, els més curiosos podran resoldre els seus dubtes respec-te al món vinícola, i acabar la vi-sita aplicant tots els nous conei-xements en una cata de vins.És per tot això que avui dia l’enoturisme és present en les ofertes de moltes agències de viatges, de tal manera que acon-segueixen una promoció global del seu producte, el vi, i de tot l’entorn que l’envolta.

In a Global World English is a key factor.

Invest your time in improving and learning English.

En un món global l’anglès és un factor clau.Inverteixi el seu temps en millorar i aprendre Anglès.

englishservices.info@gmail.com

English for Management Anglès per Direcció

L’enoturisme ja apareix com oferta de vacances en moltes agències de viatges. / ARXIU

octubre 2010 MóN eMpresarial 35

arran de l’èxit de l’obra es va posar de moda l’entrevista en grup. com se’n pot sortir airós un candidat?El que realment es valora en una entrevista de feina és el currículum de la persona. I tots els altres elements són pura-ment intuïtius. El seleccionador acaba triant la persona que creu que ho farà millor, per intuïció, i sense cap mena de prova con-creta. Per tant, si mai algú es troba en una entrevista grupal s’ha de comportar amb natura-litat, perquè l’elecció no depèn d’ell, sinó de la mirada de l’altre. I això no es pot controlar.

en el conjunt de la seva obra utilitza el joc com a metàfora de les relacions humanes. per què?El joc em serveix per explicar què és la vida des d’un punt de vista teatral. El joc té unes regles i, com a la vida, hi ha guanyadors i perdedors. Hi par-ticipa l’atzar i la sort i, el que és pitjor, les regles moltes vegades les estableixen les persones que no entenen el joc.

així doncs, la realitat és una font d’inspiració per a vostè. L’única. Jo només escric his-tòries de les persones que conec, del que llegeixo o del que veig al diari. I crec que tothom que escriu ho fa així. Encara que l’obra se situï en una altra galàxia o en una nau espacial, en el fons, sempre parlem del que coneixem.

li agrada innovar en la seva producció teatral?No em preocupa. L’únic que m’importa és explicar una his-

estils de vidaEls pobles de Castella-la Manxa es poden descobrir seguint els passos de la literatura.

sol·licituds de treball per a una cadena de supermercats. Un dels empleats del departament de personal hi havia anotat les seves impressions sobre els candidats: “extranjero gordo”, “ésta no, por gitana y por fea”, “gordita con granos”... Eren comentaris molt violents i xenòfobs. La notícia es va donar a conèixer, hi va haver molt rebombori i, a partir d’aquí, vaig començar a pensar en com podria ser una obra basada en aquest context de les entrevistes de treball.

tan complexes són les tècni-ques de selecció de personal?Abans d’escriure el text vaig comprar uns quants llibres, per documentar-me sobre el tema, i el que vaig llegir era tan ridícul i tan absurd que vaig parar de seguida. “Qualsevol cosa que m’inventi serà creïble”, vaig pensar. Hi ha psicòlegs que per justificar el seu sou i la seva feina creen tècniques que no tenen ni cap ni peus.

El Mètode Grönholm ha convertit el seu au-tor, Jordi Galceran, en el més representat a Catalunya i al món amb una obra dramàtica de text. Fa set anys va es-trenar-se al TNC, i ara arriba de nou al Teatre Poliorama (per tercer cop consecutiu) per po-sar en evidència la du-resa del món laboral i els límits morals que estan disposats a creuar els aspirants d’un procés de selecció per aconseguir el lloc de treball desitjat.

el mateix èxit que El Mètode Grönholm, i no ho he fet.

És real la crueltat en les rela-cions laborals que es posa de manifest en l’obra?La crueltat és real en tots els àmbits. De fet, el primer títol que tenia pensat era Selecció Natural, que volia recordar el darwinisme social, segons el qual, aquell que té més força és el que guanya. La vida és una lluita constant i el més resistent acostuma a guanyar.

la idea parteix d’una anècdota verídica...Sí. Fa un temps, a Madrid, dins d’una bossa d’escombraries es van trobar tota una sèrie de

tòria que interessi a l’espectador i fer-ho de la manera més neta i senzilla possible. No m’obsessiona investigar sobre els llenguatges teatrals o sobre noves tècniques.

Quan se n’adona que el teatre és la seva gran vocació?Per a mi el teatre sempre havia estat una afició. Vaig estudiar Filologia Catalana i la meva vida laboral va començar en el món de l’ensenyament, primer com a professor de llengua catalana i literatura a l’educació secun-dària i, després, com a assessor al Departament d’Educació. Mentrestant, la meva afició era fer teatre amateur, fins que un bon dia vaig decidir enviar dues de les meves obres a dos premis. I vaig guanyar-los els dos. Aquí és on la meva trajec-tòria laboral dóna un gir i, el que era una afició, es conver-teix en professió.

com veu el futur del teatre català? Molt positivament, per diversos motius. D’una banda, per una qüestió conjuntural, perquè el públic cada vegada voldrà veure més espectacles en viu. Per tant, el cinema, per exem-ple, anirà a la baixa i, en canvi, el teatre creixerà. I, de l’altra, pel bon moment que està vivint l’escenari català, amb una pro-liferació magnífica d’actors i actrius. A tot això hem de sumar-hi la funció social que sempre ha desenvolupat el teatre: aquest gènere serveix per viure altres vides, per sentir emocions que en el nostre dia a dia no sentirem mai.

“El seleccionador de personal actua per pura intuïció”

eNtrevista a Jordi GalceraN, draMaturG i GuioNista

Jordi Galceran també ha treballat com a guionista per a sèries de televisió i pel·lícules. / CEDIDA

MEriTxEll SorT

com explica l’èxit d’el Mètode Grönholm?És tot un misteri. Quan estrenes una obra tens l’esperança que el públic la rebi bé, però mai m’hauria imaginat que aquesta es convertiria en un fenomen estrany i miraculós. Podria dir que l’èxit radica en què és una comèdia divertida, que parla d’un tema que tothom entén, com és la recerca d’un lloc de treball i el que estan disposats a fer els candidats per obtenir-lo, i que està ben produïda i ben representada. Però la veritat és que tots aquests elements no et serveixen de res, perquè si jo tingués el secret, ja hauria escrit quatre obres més amb

36 MóN eMpresarial octubre 2010estils de vida / viatges

Hi ha moltes maneres d’aproximar-se a un ter-ritori i Castella-la Manxa especialment, compta amb nombroses rutes. Seguir el camí i rastre que han deixat escrip-tors insignes com Cer-vantes o Quevedo o personatges com el La-zarillo de Tormes és una manera molt original de conèixer una regió tan rica en paratges natu-rals com en patrimoni cultural.

Begoña giMénez

L’actual Castella-la Manxa abasta gran part de l’antic regne de Castella i la vasta comarca manxega i està formada per les províncies de Conca, Guadalajara, Toledo, Albacete i

Ciudad Real. D’indubtable pes històric, aquesta regió compta amb gran quantitat de festes ancestrals, moltes tradicions originals, delicada artesania, rica gastronomia, especta-culars espais naturals i un important llegat monumental. És difícil abastar els gairebé 80.000 quilòmetres quadrats que n’ocupa. Castella-la Manxa forma part del nostre imagi-nari gràcies a moltes obres de teatre, poemes i novel·les de la literatura espanyola. És per això que proposem un viatge guiat a alguns dels seus pobles més representatius.El 1605 la famosa frase “En cert poblet de la Manxa, de qual nom no vull recordar-me...”donava inici a L’enginyós cavaller Don Quixot de La Manxa, amb el personatge més famós i universal d’aquestes terres. Aquell cert poblet es considera que és Argamasi-lla de Alba i punt d’inici de la nostra ruta literària. Està situat a Ciudad Real i va ser en aquest

Maqueda. Toledo és una ciutat que no te l’acabes per més dies que t’hi estiguis. Als seus car-reres i monuments descobri-rem les empremtes dels seus pobladors: romans, visigots, musulmans, jueus, cristians... creant un conjunt de tal bellesa que bé li ha valgut a la ciutat ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Hi podem visitar la Catedral, la Puerta de Bisagra, l’Alcàsser, el Monestir de San Juan de los Reyes, les sinago-gues de Santa Maria la Blanca o la Mesquita del Crist de la Llum. El millor que es pot fer és perdre’s pels seus carrers i no mirar el rellotge en cap moment. En acabar, desfarem el camí del Lazarillo i ens adre-çarem a Torrijos, on sorprèn el seu aspecte ric i senyorial i on visitarem el Palau de Pedro I El Cruel, la Capella del Crist de la Sang i l’Església Col·legiata del Santíssim Sagrament. Posteri-orment ens aproximarem fins a Maqueda, amb el seu imponent castell i a Escalona, també amb un flamant castell a la vora del riu Alberche. Podríem seguir recorrent les extenses terres de Castella seguin el rastre de la litera-tura. Aixi, podríem visitar Guadalajara, per on va passar el Cid Campeador, o aturar-nos a l’Alcarria, tan ben descrita per Camilo José Cela. I encara podríem continuar...

Els pobles literaris de Castella

castella-la MaNXa

Puerta de Bisagra, d’origen musulmà, a Toledo. / CEDIDA

Castella-la Manxa és una regió rica

en productes naturals amb deno-

minacions d’origen i zones prote-

gides. Són la matèria primera de

la seva gastronomia ancestral en

què destaquen plats com el pisto,

les migues, “duelos y quebrantos”,

el atascaburras, el morteruelo, el

cochifrito, els zarajos, las gachas o

el pipirrana.

Formatge.- el formatge manxego,

universalment reconegut per

cuiners i consumidors, és aquell

procedent de la regió natural de

La Manxa, elaborat exclusivament

amb llet d’ovelles de raça man-

xega.

arrós.- el terreny arrosser de

Calasparra es troba a la conca dels

rius Mundo i i Segura, a albacete.

els arrossos protegits amb Do de

Calasparra es caracteritzen per la

seva qualitat i duresa, donada pel

seu cultiu a una àrea muntanyosa.

Mel.- La comarca de la alcarria

produeix una mel amb Do que es

caracteritza per la seva subtilesa

i extraordinari aroma a les plantes

aromàtiques de la zona. és la base

de gran quantitat de dolços i postres

de la regió com l’alajú o l’arrope. oli.- en destaca la Do Montes de

Toledo. és oli d’oliva verge extra

i la zona de producció es situa al

sudoest de la província de Toledo i

el nordest de la de Ciudad Real. es

caracteritza per ser dens i afruitat

en boca, molt aromàtic i amb un

lleuger regust amarg. està consi-

derat dels millors del món.

albergínia d’almagro.- L’horta cas-

tellana és de gran qualitat i espe-

cialment en destaca l’albergínia,

la d’almagro, que té protecció de

Denominació específica. es tracta

d’una varietat autòctona molt utilit-

zada per a la conserva.

vins.- Les vinyes de Castella

ocupen quasi 700.000 hectàrees,

pràcticament la meitat de la super-

fície que espanya hi dedica. en

total són sis Do: Valdepeñas, Mon-

déjar, Méntrida (una de les menys

coneguda de l’estat, situada al

nord de Toledo), La Manxa, Jumilla

i almansa. no han gaudit mai de

molta fama, tot i que gran part de

la seva producció s’ha destinat a

cobrir les mancances d’altres regi-

ons, per mala o escassa collita.

MeNjars aMb deNoMiNació d’origeN

indret, concretament durant el seu captiveri a la Cova de Medrano, al soterrani de la casa de mateix nom, on Cer-vantes va començar a idear el seu Don Quixot. Aquesta casa és ara Monument d’Interès His-tòric-Artístic. Hi podrem visitar el castell de Peñarroya, forta-lesa que va pertànyer als cava-llers hospitalaris. Està situat en un penya-segat al Parc Natural de Las Lagunas de Ruidera, 25 quilòmetres amb 15 llacunes unides per cascades, rierols i canals subterranis. I de Ciudad Real ens dirigim a El Toboso, població toledana d’on era originària Dulcinea, l’amor del Quixot. Els seus carrers i edificacions recorden totalment el pas d’Alonso Qui-jano per aquestes terres i tres edificis hi tenen la declaració de Monument Històric: el convent de les Trinitarias Recoletas, la casa de Dulcinea i la portada del convent de les Carmelites. A la província de Toledo ens acostem a l’obra anònima del Lazarillo de Tormes. El jove viatja des d’Àvila cap a Toledo, passant per les poblacions de Torrijos, Almorox, Escalona i

a toledo descobrim les emprentes de les cultures jueva, musulmana i cristiana

octubre 2010 MóN eMpresarial Gourmet / estils de vida 37

la cuiNa de’N GarriGa

Begoña giménez

Si vostè és dels que els agrada menjar bé, tastar nous produc-tes i sap apreciar la qualitat i el bon tracte, avisem, si passa pel davant de La Cuina de’n Gar-riga no es podrà estar d’entrar-hi. I estem gairebé segurs que no podrà evitar comprar algun dels seus fantàstics i seleccio-nats productes. De botigues amb produc-tes gourmet n’hi ha força a Barcelona però volem des-tacar concretament aquesta per la seva varietat i qualitat. És La Cuina de’n Garriga, al barri de l’Eixample, un esta-bliment de 90m2 que ofereix una triple oferta: productes frescos, naturals, biològics i fins i tot menjar per emportar; degustació i tasts in situ dels seus productes i alguns plats freds senzills i tota una gamma de productes per la cuina: des de petits electrodomèstics fins a una vaixella ecològica o ele-gants ampolles de vidre per servir. Al comandament de La Cuina de’n Garriga trobem l’Helena

El gust d’allò autèntic

Garriga, qui pertany a la ter-cera generació d’una família molt vinculada a la restaura-ció.

productes artesansNo és el mateix una truita que una truita feta amb ous de les gallines que ronden lliures, picotegen al camp i posen a unes caixetes de fusta a una masia de Vidreres. No és el mateix un tomàquet o un prés-

sec comprat a una gran super-fície que els que porta un pagès local i que els ha agafat en el punt exacte de maduració quan el seu gust és d’allò més potent. Si ho dubta, pot fer la prova a La Cuina de’n Garriga. També tenen llet fresca ecolò-gica i d’altres productes lactis tots ells artesans. Els pans els aporta l’Anna, del Forn Balu-ard i els pastissos són caso-lans; de formatges, n’hi ha molts, alguns menys coneguts com les varietats Cabecou, Petit Moine, Epoisses, Saint Nectaire o Saint Marcelin. De la xarcuteria són els ibèrics però també la guatlla o els medallons de porc escabet-xats. Menció a part mereix el foie, totalment artesà i de la millor qualitat. Si el que volem és menjar a casa com al millor dels res-taurants, recomanem els plats preparats provinents de Can Ginesta, Girona. Les espe-cialitats són pollastre amb samfaina, fideuà, canelons i lasanya de verdures. Tots pre-parats sense colorants ni con-servants només pasteuritzats perquè mantinguin tota la seva qualitat.

taules de degustacióUna de les característiques de La Cuina de’n Garriga és que ens podem asseure per gaudir dels productes de la botiga. Tenen la cuina disponible de 10 del matí a 9 de la nit. Prin-cipalment serveixen esmor-zars i berenars, algun aperitiu i dinars lleugers a base d’amani-des i pernil.

S’imagina una botiga on abans de comprar li permeten provar? i no parlem de roba, sinó de menjar i del bo. La Cuina de’n garriga, al barri de l’eixample per-met omplir el rebost i el frigorífic amb fantàstics productes artesans i gaudir a les seves tau-les d’un aperitiu o un berenar per agafar for-ces amb pràcticament els mateixos productes que podem endur-nos a casa.

l’art de vestir la taula

La taula podria ser un dels objec-

tes que més ha influït a la història,

a la que s’escriu en majúscules i a

la més íntima de cadascú. Quina

guerra o pau no s’ha segellat o

decidit en un banquet? Quantes

històries d’amor s’han iniciat al

voltant d’un dinar? Quantes ven-

jances s’han ordit durant l’aperitiu?

Qui no ha arreglat el món durant la

sobretaula? Totes aquestes ocasi-

ons i moltes més, ben mereixen ser

viscudes en una taula ben parada.

Per als gastrònoms, xefs i amants

de la cuina la taula és l’espai on es

conjuga cultura, gust, educació i

bons costums. és el lloc on s’han

de presentar i gaudir els menjars

i les begudes. La manera de vestir

les taules ha anat evolucionant

en el temps segons les modes i

les necessitats de cada època i

societat. La nostra, l’actual, pràcti-

cament es conforma amb un hule,

tovallons de paper i tauleta plega-

ble o simple safata davant del tele-

visor. Però hi ha ocasions en què

hem de guardar el protocol i frisar

a taula. La botiga de La Cuina d’en

garriga ens proposa tot un ventall

d’elements de gran qualitat que no

poden faltar a una bona taula: joc

de taula, servei de plats, vaixella,

coberteria i cristalleria.

Per sopars d’amics i companys de feina, la cuina també es pot obrir a la nit. S’ofereixen menús degustació fent reserva amb antelació i per un màxim de 12 persones.

regalsTan important com el menjar és el servei, i això ho saben en aquesta botiga. Per això, no es limiten a vendre els ingredi-ents. També tot allò necessari per cuinar-los, preparar-los i servir-los. Preparen llistes de noces o per a joves recentment independitzats (sempre va bé donar idees als amics i famili-ars alhora de fer un obsequi). Per a les empreses, La Cuina de’n Garriga té una interes-sant oferta de cistelles o lots amb varietat de productes. Per exemple, la Grand Gour-mand, que hi conté oli d’oliva verge Clos de la Torre, pebres de Penja en gra de Camerun, vinagre balsàmic de Módena GOCCE, pasta farfalle trico-lor ecològica, espècies mar-roquines “Dans les dunes de Merzouga”, flor de sal de Mallorca Es Trenc amb espè-cies de Sri Lanka. N’hi ha més opcions, com la cistella ita-liana o la marinera i d’altres que poden fer al gust de cada client. Perquè si més no, a La Cuina de’n Garriga si una cosa cuiden més que els productes, és la clientela.

la cuina d’en GarrigaConsell de Cent, 30808007 Barcelona Tel. 93 215 72 15

Façana i vista de l’interior de La Cuina de’n Garriga./ CEDIDA

38 MóN eMpresarial octubre 2010 estils De ViDa / entre mes i mes

culturacita cèlebre: “Tot allò que s’ignora, es menysprea” Antonio Machado (1875-1939), poeta i prosista espanyol.

cobro de impagados y negociación con deudoresautor: pere J. branchfieldeditorial: profitpàgines: 328

Els impagaments s’han convertit en un veritable problema per a les empreses. Aquelles que aconse-gueixen sobreviure pateixen elevats costos i pèrdues econòmiques per la morositat dels seus clients. Recu-perar els impagaments no es pot improvisar sinó que requereix de procediments definits i uns coneixe-ments i habilitats determinades. El llibre presenta solucions pràctiques per tal de recobrar tot tipus de deutes per tal d’obtenir els millors resultats sense haver d’arribar a la confrontació amb els moro-sos. Les tècniques que s’expliquen són de negociació directa amb el deutor. Segons l’autor, “a Espanya, les empreses només paguen bé a aquells proveïdors que demostren interès per cobrar bé; aquell que no reclama, no cobra puntualment.”

empresa familiar: ni tan pequeña, ni tan jovenautor: Josep tàpies editorial: Fundació Jesús serrapàgines: 352

Aquest llibre és fruit de diversos anys d’investigació i s’hi analitzen l’edat i la importància de l’empresa familiar en el teixit empresarial espanyol. D’entre moltes qüestions es determina que, per a empre-ses a partir de 50 milions d’euros, prenent com a referència el 2005, la mitjana d’edat de les empreses familiars supera aquelles que no ho són. També es posa de manifest que no hi ha cap empresa no familiar a Espanya que s’hagi creat abans del segle XIX. Es deixa constància també que hi ha 4 empreses fami-liars que superen els 200 anys d’an-tiguitat i que al segle XIX van néixer 4 empreses que segueixen encara en plena activitat. El llibre també analitza quina és la presència de les empreses familiars als diferents sectors de l’economia espanyola.

Cristina s.

“Quina relació han man-tingut els artistes i el mitjà televisiu? Com es planteja aquesta relació avui dia?” Són precisament aques-tes preguntes les llavors que han donat com a fruit l’exposició “TV/ARTS/TV. La televisió presa pels artistes”, la qual es podrà veure a l’Arts Santa Mònica a partir del proper 14 d’octubre i fins el 12 de desembre. L’exposició, comissariada per Valen-tina Valentini, permetrà a l’espectador veure com un grup d’artistes actius en el panorama interna-cional s’enfronten a la televisió, com han desitjat transformar-la i com n’han imaginat altres usos. I per a fer-ho, els artistes han escollit diversos mitjans expressius, per exemple, instal·lacions, projeccions

de vídeo retransmeses per televisió, conferèn-cies d’artistes, fotogra-fies, dibuixos i llocs web, entre d’altres. L’exposi-ció, ocuparà el claustre (planta 00) i l’espai anella (planta 01) de l’Arts Santa Mònica.

A partir dels anys 80 es va començar a generar una pràctica artística mode-lada per l’estètica televi-siva la qual va deixar una empremta que ha perdu-rat fins a l’actualitat. Però aquesta exposició no només fa una reconstruc-ció històrica i crítica de les exposicions dedicades a les relacions entre l’art i la televisió dels anys 60 fins a l’actualitat. L’expo-sició vol relacionar obres, experiències i reflexions que representin i mos-trin les diferents utopies,

fascinacions i agressions del llegendari aparell de televisió, amb la intenció d’ensenyar, en especial a les joves generacions, els sistemes de pensament i de pràctica que han fet possible la construcció de mons més enllà de l’ac-tual. L’exposició inclou obres d’artistes joves, els quals creen un diàleg entre el passat pròxim (anys 70) i el present.

De manera complemen-tària a l’exposició “TV/ARTS/TV” oferirà a l’es-pectador una gran selec-ció d’obres de pintura, dissenys i fotografies, on es prioritzarà la selecció dels treballs de paret, els quals crearan un recorre-gut iconogràfic sobre la televisió com a objecte i com a instrument de quo-tidianitat i objecte íntim.

La televisió vista des de l’artL’arts santa Mònica inaugura el proper 14 d’octubre i fins el 12 de de-sembre l’exposició “tV/arts/tV. La televisió presa pels artistes” on el visitant podrà percebre quina és la visió de la televisió de diversos ar-tistes a través de diferents mitjans expressius.

Òpera “carmen” La gran tragèdia Carmen han tingut al llarg de la història nombroses i ben diverses adapta-cions. En aquesta ocasió, l’espectador podrà gaudir de la peça, dirigida per Calixto Bieito. Al Gran Teatre del LiceuOctubre (diverses dates, consultar)

teatre “rigor Mortis”Es tracta d’una sàtira del món actual que ocorre al tanatori, on polítics i gent del carrer es troben. En aquest espai conversen tots junts amb la peculiaritat que cadascú pot dir la veritat sense problemes, ja que tots són morts. Fins el 21 de novembre, al Teatre Condal.

concert de stingSting actuarà a Barcelona de la mà de The Royal Philarmonic Orchestra, en el marc de la gira “Symphonicity Tour”. L’intèrpret cantarà tots els seus grans èxits adaptats per a orquestra simfònica. Al Palau Sant Jordi, el 29/10, a les 19:00h.

exposició “Humà, massa humà”Mostra d’art espanyol dels anys 50 i 60, pertanyents a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació “La Caixa”, on es destaquen valors radicals en la interpretació de l’art d’aquest període. Al CaixaForum Barcelona, del 16/09/10 al 20/02/11.

“Radar Alarm”, Wolf Vostell (1969). Cortesia: Mercedes Guardado Olivenza Vostell, Malpartida, Càceres. / Arts Santa Mònica.

ageNDa cultural

ExposicionEs profEsionalEs dE rEcursos Humanos

Barcelona Budapest Colonia Ginebra Hamburg madrid Moscú Munich Stuttgart Viena Zurich

Medio de comunicación oficial Medios de comunicación oficial on-line y medios asociados Colaboradores

www.personal-espana.com

23 y 24 de marzo 2011

BarcElonafira de Barcelona, pabellón 4

coincidiendo con:

24 y 25 de noviembre 2010

madridferia de madrid, pabellón 1

Solicite su e-ticket con descuento en:

http://issuu.com/action/openurl?url=http://www.tv3.cat/