S’inaugurenels nousespaisd’Urgències a l’HospitalTrias i Pujol

Convergència i Unió presenta un document amb 18 propostes de millora de les partides | 03

ElspressupostosdelPPnoconvencenal’oposició

04 | CIUTAT

10 | SERVEIS

13 | CulturaSe celebra la quartaedició del Cicle deCinema en Català

09 | EsportsEl jugador txec, LubosBarton, s’entrena denou amb la penya

Èxit de la 1a edició dela Badalona Running

redacció: liniabadalona@comunicacio21.com | anuncia’t: publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

líniabadalonaDijous, 23 de febrer de 2012 · Núm. 58 · ANY III · 15.000 exemplars www.liniabadalona.cat

Foto:Arxiu

Jordi Serraaccepta el reptede recuperarl’alcaldia

09 | POLÍTICA

En Portada 03 |08 març2012 líniabadalona.cat

Fa uns mesos l’Alcalde de Bada-lona, Xavier Garcia Albiol va vi-sitar les entitats bancaries de laciutat amb una finalitat clara,buscar una solució per aquellspisos que queden embargats. Untema que preocupava molt albatlle popular perquè aquestshabitatges s’acabaven ocupantil·legalment.

Finalment la solució ha arribatgràcies a l’acord amb CatalunyaCaixa Immobiliària (CXI), untreball conjunt que Albiol quali-fica d’“històric” perquè “donaràresposta a la necessitat d’habi-tatge social”.

Els pisos que ja són propietatde l’entitat, i provenen d’embar-gaments, es llogaran a un preumàxim de 220 euros mensuals iper un termini de fins a cincanys.

EL PERQUÈ DE L’ACORDSegons Xavier Garcia Albiol laimportància d’aquest acord re-cau en el fet que permetrà oferirhabitatges a preus assequibles ales famílies amb rendes més bai-xes de la ciutat i, a més a més, so-lucionar allò que tant li preocu-pa a l’alcalde, “l’ocupació il·le-gal”, freqüent a determinats ba-rris de Badalona. Sobre aquesttema en concret Albiol ha co-mentat que es tracta “d’un fetfreqüent a Badalona, i un proble-ma important per a moltes co-munitats de veïns, ja que els ocu-pes no participen de les despe-ses comunitàries, acostumen arobar la llum de l’escala, molt so-vint sobreocupen el pis i, així, ge-neren tota mena de problemes ala resta de la comunitat”, uns fetsque segons l’Alcalde de la ciutat,“acostumen a generar greus pro-blemes de convivència i d’inse-guretat”, ha afegit. Mostrant laseva cara més amable Albiol ha

assegurat, referint-se a aquestamesura, que és de la que se sentmés orgullós “pel que represen-ta socialment ajudar a les perso-nes més desfavorides, i pels be-neficis que suposarà per millo-rar la convivència a determinatsbarris”.

EL CONVENIL’acord que s’ha firmat entre l’A-juntament de Badalona i els ser-veis immobiliaris de CatalunyaCaixa estableix que l’entitat posaa disposició del consistori, ambla finalitat que siguin llogats, unconjunt de 43 habitatges repar-tits entre els barris de La Salut iSant Roc amb uns preus que os-cil·len entre els 140 i els 220 eu-ros mensuals.

A hores d’ara, la meitat d’a-quests ja estan disponibles men-

tre que l’altra meitat estan en si-tuació d’ocupació il·legal tot i ques’espera que quedin desallotjatsen pocs mesos ja que han estatdenunciats.

L’Alcalde ha agraït a Catalun-ya Caixa la sensibilitat que hamostrat respecte el tema dels llo-guers socials des d’un bon prin-cipi quan el mateix Albiol va pro-posar el pacte a les sucursals dela ciutat. Una signatura que se-gons el batlle “dóna solucionsnoves a diferents problemes, iCatalunya Caixa ha estat la pri-mera entitat financera que ha fetel pas necessari per participar enaquesta solució”.

Tot i desconèixer si darrered’aquesta iniciativa de caire so-cial hi ha algun tipus de benefi-ci per l’Ajuntament el que sí queha deixat clar Albiol és que “desdel govern municipal es conti-nuarà treballant perquè hi puguihaver acords similars amb la res-ta d’entitats financeres que dis-posen d’habitatges buits enaquestes condicions a la ciutat”.

Carla GarrigaBADALONA

L’acord s’ha signat amb Catalunya Caixa Immobiliària (CXI). Foto: C.C.

�Ser resident a la ciutat de Badalona

�Que cap de les persones que ac-cedeixin a l’habitatge tinguin un pis enpropietat a la ciutat

�Disposar d’una renda mínima de426 euros

�Que entre l’arrendatari i els fami-liars que hi vagin a viure tinguin unadisponibilitat financera tal que la rendade lloguer no suposi més del 30% delsseus recursos mensuals lliures

�Capacitat per poder lliurar l’importde la fiança del lloguer (un mes derenda)

Les famílies amb fills menors d’edat, elspensionistes i els joves que es vulguin in-dependitzar, tindran prioritat en la con-cessió dels lloguers

COM ACCEDIRALS HABITATGES?

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb Catalunya Caixa per gestionar l’arrendamentdels habitatges embargats de l’entitat > Oscil·laran entre els 140 i 220 eurosmensuals

Pisos embargats, pisos llogats

Albiol està preocupat perla “ocupació il·legal”a diferents barris

de la ciutat

En Portada 03 |01 març2012 líniabadalona.cat

El pressupost “més progressistaque ha tingut mai Badalona”.Així es com l’alcalde Xavier Gar-cia Albiol defineix les partidespressupostàries que es van apro-var aquest dimarts al llarg del plemunicipal. Unes xifres que s’hantirat endavant gràcies al recolza-ment, amb matisos, dels quatreregidors de Convergència i Unió.En aquest sentit, el dirigent d’a-questa agrupació política, FerranFalcó, ha negat ser el “soci esta-ble” del batlle badaloní front lesmirades de l’oposició (PSC i ICV-EUiA).

ELRECOLZAMENTCONVERGENTL’equip de Ferran Falcó consi-dera “intens i seriós” el procés denegociació que ha ajudat final-ment a “corregir un pressupostque lesionava polítiques socialsi de serveis públics”

El pressupost final és de 150

milions d’euros, un 5,9 per centinferior al de l’any anterior.

Les aportacions de CiU han fetque es puguin eliminar retalla-des que en la proposta del governmunicipal, arribaven entre el 20i el 35 per cent. En el rectificatmodel de pressupost, s’igualenles xifres a les de l’any 2011 entemes com ara les prestacionseconòmiques atorgades als Ser-veis Socials de l’Ajuntament, alsplans educatius, a les subven-cions de l’IBI per a famílies nom-broses i monoparentals, als ser-veis de transport i taxi adaptatper a persones amb dificultats demobilitat o a l’aportació munici-pal a les entitats esportives i alConsorci per a la NormalitzacióLingüística. Per una banda, CiUha aconseguit amb la seva pro-posta obtenir un pressupost mésde caire social i humà mantenintles xifres de l’any 2011. A més,també han suavitzat les retalla-des, d’entre el 20 i el 35 per cent,proposades pels populars, desti-

nades al Consorci Badalona Sud,entitats socials, culturals i co-mercials.ELS 18 PUNTSQuan els populars van presentarels pressupostos inicials, l’equipde Falcó es va posar mans a l’o-bra per tal de buscar les millorssolucions a les retallades de se-gons quines partides. El resultatva ser un document amb 18 pro-postes a tenir en compte a l’ho-ra d’acceptar o no el pla pressu-postari presentat pel govern mu-nicipal.

UNNOU CÀRREC?El pressupost que ha vist la llumincorpora una partida de 25.000euros per reactivar els dos pro-jectes urbanístics que hi ha pen-dents a Badalona. Entre conver-gents i populars, han decidit po-sar al capdavant d’aquest nouconsorci, l'exregidor d'Urbanis-me del PSC, Francesc LópezGuardiola, després de conside-rar que va ser el polític que va

iniciar tots els tràmits per tirarendavant les dues ARE, l'any2000. Les veus dels partits de l’o-posició no han trigat massa amanifestar-se. Els socialistesconsideren “una despesa inne-cessària la contractació d’un noucàrrec de confiança en l’adminis-tració Albiol”.

MENYS ACOMIADAMENTSMentre a l’Ajuntament s’estavendiscutint els pressupostos, a laplaça de la Vila unes 400 perso-nes clamaven “no a les retalla-des”. Malgrat els crits dels treba-lladors municipals, el ple va pro-seguir amb normalitat.

Pel que fa a Badalona Comu-nicació -un dels temes més pun-xants de les últimes setmanes-les retallades s’han disminuït. Elque en principi havia de ser unareducció del 37,55%, ha esdevin-gut del 25,87 %. Malgrat el pres-supost aprovat concedeixi unapartida de dos milions d’eurosals mitjans, la retallada notable,

que no ha estat ben acceptadapels treballadors, és la de la plan-tilla: se salvaran 45 llocs de fei-na (els que demanaven els con-vergents) però vint persones se-ran acomiadades.

Segons han fet saber a travésde les xarxes socials membres dela plataforma Jo També Sóc, endefensa dels mitjans de comuni-cació de la ciutat, “una vintenade treballadors són molts” ja quedarrera d’aquests hi ha famílies,històries personals i bons profes-sionals.

‘PRESSUPOST SECTARI’Els socialistes, clarament encontra dels pressupostos apro-vats, consideren que són“secta-ris”. En la mateixa línia, els d’I-niciativa, acusen als convergentsde preferir “la cartera a la ban-dera”. Falcó, indignat per aquestscomentaris, va apel·lar la respon-sabilitat de govern i va titllar alsecosocialistes de “conservadorsque s’amaguen sota la pancarta”.

Carla GarrigaBADALONA

ICV-EUiA acusa als convergents de preferir“la cartera a la bandera”per pactar amb el PP>Augmenta fins a 2 milions d’euros el pressupost destinat a Badalona Comunicació

Falcódiu l’últimaparaula

ELSPRESSUPOSTOS2012

-20% -20% -30% - 29,29% - 37,55%

- 10% - 25% - 15,54% - 25,87%- 12,32%

ConsorcideBadalonaSud

Entitatssocials

Entitatsculturals

Entitatscomercials

BadalonaComunicació

RETALLADA PROPOSADA PEL PP

RETALLADADEFINITIVA, AMB LA CORRECCIÓ DE CiU

Font: Ajuntament de Badalona. Infografia: M.GómezManifestació en contra de les retallades. Foto: B.A.

11 |

SantMartí,unllocidealperanarenbici31 Gener

2012

Districtelíniasantmartí.cat

Les dimensions de les ciutatsmediterrànies, en les quals tra-dicionalment tot és a l'abast perla barreja d'usos i serveis en unmateix espai urbà, fa que la bi-cicleta sigui un mitjà de trans-port ideal per desplaçar-s'hi.

El districte compta amb 42,9km de carrils bici transitables,que converteixen Sant Martí enun lloc ideal per passejar ambbicicleta.

L’Avinguda Diagonal separa eldistricte en dues parts, la zonade mar i la més propera a lamuntanya. En aquest sentit, lescondicions geogràfiques de Bar-celona són molt favorables per al'ús habitual de la bicicleta, jaque el 80% del sòl té un pendentinferior al 2% i es pot recórrerfins i tot amb un vehicle sensemarxes o amb bicicletes de pas-seig com les del bicing.

AMB BICICLETA PARTICULARO AMB EL BICINGA la resta de la ciutat, la utilitza-ció hàbil de les marxes i un pe-tit esforç físic afegit permet tam-bé la mobilitat en aquest mitjàde transport.

El bon clima de Barcelona, amés, ajuda a fer que la pràcticade la bicicleta sigui agradable.El districte té 329 punts per es-tacionar bicicletes particularsamb un total de 3558 places d’a-parcament pels vehicles a pedal.

D’altra banda, hi ha la opcióde triar el Bicing, que és un ser-vei d'ús senzill, pràctic i sosteni-ble que es pot utilitzar per alstrajectes per la ciutat. Per des-plaçar-se sense fums ni sorolls.Combinat amb la resta de trans-ports públics, permet a l’usuarid’aquest servei arribar tan llunycom ho desitgi. El districtecompta amb 80 estacions de Bi-cing repartides entre els dife-rents barris.

PACIFICACIÓ DEL TRÀNSITLes senyals de pacificació del tràn-sit estan pensades per tal d’evitarpossibles conflictes de circulacióAl districte hi ha 8 zones de lim-itació de velocitat per bicicletes.La Gran Via, La Rambla del Poble-nouy o el Carrer Aquest carrer delPoblenou té una gran afluència devianants i usuaris de bicicletes.

Les marques al pavimentserveixen per recordar als usuarisde les bicicletes que el límit de ve-locitat és de 30 km/h. Aquesta ac-tuació forma part del procés

d'ordenació de la via pública ipermet la millor convivència en-tre ciclistes i vianants.

BICINGTOT L’ANYEs pot sol·licitar la targeta a tra-vés del web. Un cop feta la sol·li-citud, l’usuari rep a casa la tevatargeta i tota la informació ne-cessària per a utilitzar aquestservei. Al ser activada, la targe-ta d'abonat ja és pot començar afer ús d'aquest nou servei. La bi-cicleta es pot agafar a qualsevolde les estacions de Bicing de la

ciutat. El Bicing s'entén com unmode de transport per a despla-çar-se d'un punt a l'altre. Peraquesta raó, els primers trentaminuts de cada trajecte estan in-closos a la tarifa d'abonat.

Si l’usuari no ha ancorat la bi-cicleta abans d’aquest període detrenta minuts, es carrega alcomprte corrent de l’abonat unsuplement que té com a màximuna durada de dues hores abansde retornar la bicicleta. El serveiés operatiu els 365 dies de l'any.De dilluns a divendres: el servei

funciona tot el dia excepte de02h a 05h, horari a partir delqual només es poden retornarbicicletes. I els dissabtes, diu-menges i festius: el servei fun-ciona les 24h del dia.

TRANSPORT SOSTENIBLEEl Bicing no és un sistema pú-blic de lloguer de bicicletes pera ús turístic o recreatiu, sino unmitjà de transport i un comple-ment ideal al transport tradicio-nal de la ciutat de Barcelona. Laseva finalitat és cobrir els petits

trajectes diaris que es fan perdins de la ciutat. No està pensatcom un servei turístic però si depasseig o transport entre trajec-tes curts.

Si es vol fer turisme i no es dis-posa de bicicleta propia es po-den llogar bicicletes a diferentspunts de la ciutat, ja sigui per ferun tomb amb la família el cap desetmana o fer una sortida de mésllarga durada. Al lloc web de l’A-juntament hi apareixen totes lesentitats dedicades al lloguer debicicletes a la ciutat.

>Hi ha 8 zones de pacificació del trànsit amb una restricció de velocitat de 30 km/h> El districte compta ambmés de 40 kmde carril per bicicletes

RedaccióSANT MARTÍ

Tecnologia | El Bicing al mòbil o a l’IpadI-Bicing és un nou servei de consulta d'informació de dispo-

nibilitat de les estacions Bicing al qual es pot accedir des del te-lèfon mòbil o des de l’i-pad o tablet pc. En aquesta aplicació es

troba la informació del Bicing actualitzada a temps real.

REDACCIÓ>És un dels espais del districte que haestrenat, fa ben poc, una nova senyalització per tald’evitar que les bicicletes circulin pel mateix llocque els vianants. Es tracta de marques de prohibi-ció al paviment de la part central de la Rambla.El Poblenou té una gran afluència de veïns i ci-clistes. La rambla té els carrils laterals habilitatsper bicicletes. Aquestes noves marques serviranper evitar possibles conflictes de circulació entrevehicles i vianants.

alaRambladelPoblenouNovasenyalització

Pacificació del trànsit: el districte té 8 zones de limitació de velocitat per bicicletes. Fotos: A.B.

Sant Martí té un total de 80 estacions de Bicing. Fotos: A.B.

15 |

01 març2012

Culturalíniabadalona.cat

om va nèixer Antílopez?(M.A.) Fa cinc anys en

Félix i jo treballavem en un grupdemúsica. Erem 5 persones i perfalta d’entesa, després de pres-supost i per tenir diferents puntsde vista ens vam separar.

Així de fàcil?(M.A.) Si! A part... no cobravemmai a temps! Però a aquest tarat(referint-se al Fèlix) i a mi no ensimportava! Ens encanta la mú-sica i fer el burro. Fem el que ensve de gust! Imagina’t fins a quinpunt que, sovint, ens agrada fer-ho amb la boca.

Amb la boca?(M.A.) Si! Fem sorolls i cantemcom si fossim instruments o ob-jectes. És el que té ser dues per-sones fent un concert.

Un concert?(M.A.) Clar! A això ens dedi-quem! Fem un tipus de músicamolt peculiar... Li hem posat unnom ChiriPop! És una barrejaentre xirigotes i música pop.

Xirigotes?(M.A.) És allò que es canta du-rant els carnavals a andalusia.Sobretot a Cadis! La gent diuamb elles el que no es diu durantla resta de l’any. Serveixen percriticar la mala gestió d’un go-vern o simplement, per dir allòque et ve de gust de la formamésgraciosa possible.

És una obra dura i s'ha de venirpreparat?(J.F.) A veure com t’ho explicoaixò... Antílopez ve d’un animalèpic... Que no es un animal... ésun monstre! No... un monstretampoc és... Va més enllà...

(M.A.) Meitat antílop, meitatpeix.

(J.F.) Això mateix! Meitat antí-lop, el que ve essent un antílop.I, de l’altra, una cua de peix. Lapart de dalt és un animal pelut iper sota té una cua de peix.

Estrany... Sou una mica pallas-sos, oi?(J.F.) Si?! Vols dir?! Què dius??!No és veritat. Nosaltres pallas-sos? Si, la veritat és que si! I hodemostrem a l’escenari sense cap

vergonya. Vivim d’això, de fer elque ens agrada.

I qui és elmés pallasso dels dos?(M.A.) Ell!(J.F.) No! Ell! Bé... la veritat ésque tots dos!(M.A.) Això és com en un aniver-sari... és complicat dir qui fa mésel tonto de tots dos.

Un aniversari? Què passa ambels aniversaris?(M.A.) Doncs això... que en unaniversari sempre hi ha un nenque és el més tonto. La festa esdesenvolupa amb normalitat i,de sobte, PAM! S’escolta algunacleca d’unamare! La típica mareque li diu al nen... “Veus! Ja t’hotinc dit”i després de la bofetadali diu: “Vinga! A jugar!”. Com sino hagués passat res! Però l’os-

tia ja se l’ha emportat el pobrenen.

Qui era el més tremendo delsdos quan ereu petits?(M.A.) Tots dos! Erem calcats!Hem fet moltes dolenteries a lavida! I les seguim fent. Som unamica gamberros! Però ara, tam-bé ho som a l’escenari.

Quina por!(M.A.) Por? No! Al contrari! Ve-nir a un dels nostres espectacleses sinònim de riure garantit! Sóngairebé dues hores! Quan venima Barcelona quedem encantats!El públic de l’Alexandra Teatreés molt agraït.

Marc Gómezwww.bcndc.com

C

“La veritat és que, sovint,ens agrada fer-ho amb la boca”

Música gratuïta | Ser músico a antilopez.esEl disc dels Antílopez es pot descarregar de forma gratuïta des de la seva pàginaweb oficial: www.antilopez.es. Al lloc web del grup hi trobareu imatges, audios,videos, enllaços a entrevistes i la opció de veure en streaming els seus concerts

arreu del territori espanyol. Ben aviat seran a l’Alexandra Teatre am el chiripop.

EL SEU DISCSi es tractés de fer retòrica, po-dríem dir que Antílopez “és lasimbiosi de les dues cares d'u-namoneda, unides pelmateixcant, per la música”, peròaquest duo d'artistes va moltmés allà de la veu i les guita-rres que arriben a les nostresoïdes. No es tracta únicament

d'un espectacle audiovisualque ens retorna per momentsal teatre o fins i tot als orígensdel carnestoltes, del flamenc ode la infància, Antílopez cons-titueix una filosofia que desd'un solidari i afectuós respec-te, critica humorísticament elspunts febles de la societat i elmoment actual.

L’ENTREVISTA ENVÍDEO A:www.bcndc.com

líniabadalona.cat

ANTÍLOPEZChiriPop absurd

Miguel Ángel Márquez (al fons) i José Félix Lopéz García són Antílopez. Foto: T.R.

CATARRES

15 |

08 març2012

Culturalíniabadalona.cat

om vau començar?(Jan) Els Catarres és una cosamolt nova. L’Èric i jo feiem mú-sica molt rara! Amb pistes midi.Barrejavem anglès amb frances,castellà, català i alguna cosa d’a-lemany... Era tot molt freak.

I feieu concerts?(Èric) Era una cosamolt amateuri gens comercial! Ens flipava ex-perimentar i barrejar amb cosesque no es podien barrejar! No-més tocavem a casa!

(Jan) Si! És això, jugant, vam co-mençar a fer coses més comer-

cials, a escriure alguna lletra... Iaixí van sorgir els Catarres!

Quan fa que us dieu així?(Èric) Doncs un any i poc... vacomençar tot com una broma!Amb el disc Cançons 2011!

(Jan) No és veritat... fa més d’unany que ens diem així! Jo recor-do que quan jugavem amb elsmidi! En alguna de les cintes jahi havia escrit el nom de Cata-rres!

(Èric) Si! Pot ser!

Per què aquest nom?(Èric) El nom?! Va ser una cosade quan erem petits! Als estius...hi havia un amic...Bé, hi ha unamic! Encara som amics! Hi ha-via un francés! Amb el que ens

ficavem bastant! El Jan i jo lideiem gabatxo i ell, per insultar-nos, ens deia “sou uns catarres”(amb accent francés) i d’aqui vasorgir el nom del grup! Ens feiamolta gràcia com ho deia!

Catarres?(Èric) Si! Com catalans, catalu-fos, polacos... es pensava que eraun insult!

Li heu d’estar agraïts! No?!(Jan) Molt! La veritat és que si!

I quina funció teniu cadascú algrup?(Roser) Jo sóc el contrabaix! ElJan juga amb l’acordió i l’Èricamb la guitarra! Però, en reali-tat... cap de nosaltres sap tocarbé cap dels instruments! Si en re-alitat no som musics.

(Èric) És això... no som músics!Som aficionats a la música! Arala Roser està estudiant! Però laresta, mai hem aprèst ve de gustde la forma més graciosa possi-ble.

Us sentiu orgullosos de Jenifer?(Jan) Molt! En realitat és el queens ha donat fama! Recordo quevam conèixer a en Jordi Pujol!Estavem tots molt nerviososaquell dia! La veritat és que noens imaginavem.

Com va ser veure a l’Honorable?Va estar molt bé! Li vam dema-nar si volia venir de gira!

I què va dir?Que ll tenia millors coses a ferque anar fent bolos per bars i dis-coteques! És molt bon tio!

La de la Jenifer... És una històriareal? Qui dels dos ha estat ena-morat d’una xoni?(Jan) Cap dels dos! En realitat ésuna tonteria! Va sorgir en bro-ma! I mira on ha arribat!

Ja penseu en un segón disc?Poc a poc! Però si! Ens agradaque la gent canti les nostres can-çons! Fem música per divertir-nos i per divertir!

És tot un joc?(Roser) Si! Com que ens és igualsi sona bé, musicalment parlanto no! Toquem els instrumentscom podem! I no ens ha sortitgens malament!

Marc Gómezwww.bcndc.com

C

“En realitat, no som músics!Som aficionats a la música”

Música gratuïta | Cançons 2011El disc de Els Catarres es pot descarregar gratis des de la seva pàgina web oficial:

www.elscatarres.com. Al lloc web del grup hi trobareu imatges, enllaços al seutwitter oficial, audios, videos, enllaços a entrevistes i la opcióde comprar el seu

disc a itunes o en format físic, personalitzat per la Roser, el Jan i l’Èric.

“EN PUJOL N’ÉS FAN”L’expresident de la Generalitatva parafrassejar una de les se-ves cançonsdurant unaponèn-cia sobre integració a Catalun-ya. Des d’aleshores, Els Cata-rres han sigut un grup que haanat arribant a oïdes de to-thom. El boca-orella ha conver-tit el seu tema Jeniferenunèxit

molt popular. El seu tema es-trella parla sobre elements tí-pics de la cultura catalana comLluis Llach, les anxoves de l’Es-cala, la Senyera, la serraladadeMontserrat... En poc més d’unany, aquests joves osonencss’han convertit en ungrupme-diàtic, gràcies al seu hit sobrela xoni més popular.

A PARTIR DEL DIVENDRES A:www.bcndc.com

líniabadalona.cat

ELS

Sospirant per la Jenifer