Memòria d’activitats de l’ACCR (2015-2016)

ÍNDEX

Salutació del President 3

4

4

5

6

7

8

23

14

Número de socis

E-mail, web i facebook

Junta Directiva de l’Associació Catalana de Ciència Regional: 2012-2016

Reunions de la Junta Directiva

Altres actes i col·laboracions

Cicles de conferències

Conferències

Congressos

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

Els estudis regionals posseeïxen, a Catalunya, una llarga tradició que culmina en la creació de l’Associació Catalana deCiència Regional en el marc de l’Associació Espanyola de Ciència Regional.

Les activitats de l’Associació Catalana de Ciència Regional inclouen conferències, seminaris i congressos com principals activitatsEl congrés més recent va tenir lloc a Barcelona, al agost 2011. Va ser el congrés europeu de ciencia regional,amb més de 1000 participants.

Altra activitat rellevant són les col·laboracions a la Revista Investigaciones Regionales, la nostra revista, que està arribanta quotes de qualitat notables i creixents.

El conjunt d’activitats es caracteritza per un caràcter polivalent, com correspon a la problemàtica territorial, regional i urbana.Aquesta és una de les característiques més estimulants de les nostres activitats.

L’espai i la localització constitueixen camps centrals de la problemàtica de l’Associació. En definitiva, i en nom dela Junta Directiva i en el meu propi,et dono la benvinguda al nostre territori comú d’intercanvi.

Daniel Serra de la Figuera

President

3

NÚMERO DE SOCIS

E-MAIL, WEB I FACEBOOK

El número de socis a 30 de juny del 2016 és de 69.

info@aecr.org http://bit.ly/1U78zBF https://www.facebook.com/AssociacioCatalanaDeCienciaRegional/

4

JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIA REGIONAL: 2012 - 2016

Daniel Serra de La Figuerae-mail: daniel.serra@upf.eduCatedràtic d’Organització d’EmpresesUniversitat Pompeu FabraTel.: +34 935421666Skype: dserrafWeb: www.danielserra.eu

Raúl Ramos Loboe-mail: rramos@ub.edu

Alex Costa Saenz de San Pedroe-mail: alexcostasaenz@gmail.com

Josep Mª Carreras Puigdengolase-mail: josepmcarreras@economistes.cat

Pilar Riera Figuerase-mail: Pilar.Riera@uab.es

Francesc Solé Parelladae-mail: pacosole@telefonica.net

Lourdes Feixa Lapedrae-mail: lourdes.feixa@gencat.net

Xavier Llinàs Audete-mail: xavier.llinas@upc.edu

President

Secretari

Tressorer

Vocals

5

REUNIONS DE LA JUNTA DIRECTIVA

Dilluns, 19 de gener de 2015

Dijous, 19 de febrer de 2015

Dijous, 12 de març de 2015

Dijous, 16 d’abril de 2015

Dimarts, 26 de maig de 2015

Dijous, 9 de juliol de 2015

Dimarts, 27 d’octubre de 2015

Dimarts, 1 de desembre de 2015

Dijous, 14 de gener de 2016

Dijous, 18 de febrer de 2016

Dijous, 17 de març de 2016

Dilluns, 4 d’abril de 2016

Dijous, 12 de maig de 2016

Dimarts, 21 de juny de 2016

6

CONGRESSOS

XL Reunió d’Estudis Regionals: Innovation and Geographical spillvers: New approaches and evidence - 18-20 de novembre del 2015 Reus (Tarragona).

7

CICLES DE CONFERÈNCIES

Contribució de la Universitat al desenvolupament econòmic del territori. RIS3, 1a. Conferència del Cicle Universitat i Territori per Francesc Solé Parellada - Dilluns 18 de maig de 2015, a les 19.00 h.-Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Resum: El passat dilluns 18 de maig de 2015 es va iniciar el cicle de conferències “Universitat i Territori” coorganitzatper l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR), la Fundación CYD i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. La primera conferència amb títol “Contribució de la Universitat al Desenvolupament Econòmic del Territori. RIS3”va ser impartida pel Sr. Francesc Solé Parellada, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, Vicepresident de laFundación CYD i expert RIS3 de la Unió Europea.

La conferència es va realitzar a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya amb més de 30 assistents. Va començar amb una breu presentació de l’acte i del conferenciant per part del Sr. Joan B. Casas, Degà del Col·legi i un sentit record al nostre company de la Junta Directiva de l’ACCR i membre del Col·legi, el Sr. Marçal Tarragó que ens ha deixat recentment.

8

El Sr. Solé Parellada va iniciar la seva exposició explicant com l’Estratègia RIS3 representa un clar canvi d’enfocament en les polítiques de desenvolupament de la Unió Europea. Es passa d’un enfocament “idealista” on cada regió planteja un escenari on dibuixa com li agradaria ser a un altre enfocament més “realista” on s’intenta definir què és podria arribar a ser. Assolir un determinat pes de la inversió en R+D sobre el PIB de la regió deixar de ser un objectiu en sí mateix sinó que s’entén com el resultat de les actuacions encaminades a assolir la transformació de la regió. Les accions han de buscar l’especialització intel·ligent (smart specialisation) del territori: es tracta d’identificar els sectors de futur on la regió pot ser competitiva a nivell global i potenciar-los. Identificar, però, aquests entorns no sempre és fàcil però aquí és on la universitat i altres agents de la regió han de tenir un paper actiu tant en la fase de disseny de l’estratègia com en el seu seguiment a través d’indicadors. La part central de la conferència es centra, doncs, en descriure quina pot ser la contribució de la universitat al desenvolupament d’un territori i com aquesta contribució es pot emmarcar en l’Estratègia RIS3. Segons el Sr. Solé Parellada, la universitat no sols ha de produir coneixement sinó que també ha d’oferir-lo, posar-lo a disposició del seu entorn.

El problema pot ser, precisament, la manca dedemanda d’aquest coneixementper part de les empreses del territori,però tot i així la universitat ha d’assumir el repte de transformar-se i adaptar-se a un entorn canviant on la seva contribuciócada cop serà més necessari per a assumir els reptes col·lectius de la regió.

Resum: El passat dilluns 8 de juny de 2015 es va realitzar la segona conferència del cicle de conferències “Universitat i Territori” coorganitzat per l’Associació Catalana de Ciència Regional (ACCR), la Fundació CYD i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

La segona conferència amb títol “Ciutat, territori i campus. Urbanisme, localització, reequilibri i rehabilitació de barris depauperats” va ser impartida pels Sr. Enric Argullol i Murgadas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i Rector d’aquesta universitat durant el període 1990-2000 i el Sr. Antoni Serra Ramoneda, Catedràtic de Comptabilitat i Finances de la UB i Rector d’aquesta universitat durant el període 1980-1984.

La conferència es va realitzar a l’Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya amb més de 40 assistents. El Sr. Josep Maria Carreras va moderar l’acte i després d’una breu presentació dels ponents va donar la paraula al Sr. Serra.

Ciutat, territori i campus. Urbanisme, localització, reequilibri i rehabilitació de barris depauperats. 2a. Conferència del Ci-cle Universitat i Territori - Dilluns 8 de juny de 2015, a les 19.00 h.-Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

9

El Sr. Serra va centrar la seva intervenció en la seva experiència personal en relació a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la seva localització. En primer lloc, va explicar que la creació de la UAB està relacionada amb dues raons històriques:la primera comuna a d’altres països europeus i la segona més específica de l’Estat espanyol. En concret, durant els anys 60 del segle passat la pressió demogràfica sobre les universitats existents era molt important i era un dels principals motius de malestar entre els estudiants. La creació de noves universitats a França i a Itàlia perseguia precisament donar resposta a aquest fet i, a més, la dispersió dels estudiants minimitzava els possibles conflictes polítics en un moment històric complicat. Aquesta situació també es donava a l’Estat espanyol, però també es perseguia una reforma del sistema que es volia iniciar com a prova pilot a dues universitats noves: la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat del País Basc. Van ser només les pressions exercides des de l’Ajuntament deBarcelona les que van portar a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, però sense cap finançament estatal. Aquestes dificultats més les limitacions d’espai dins l’entorn de la ciutat van ser els principals determinants què la ubicació de la UAB fos l’actual.

Aquesta ubicació no va estar exempta de problemes durant els anys posteriors a la seva creació (per exemple, problemes de transport,de seguretat, entre d’altres), però en l’opinió del Sr. Serra avui en dia tots aquests inconvenients estan superats i es tractad’una universitat amb un perfil propi urbanísticament parlant i molt diferent al que posteriorment s’ha adoptat en eldesenvolupament de les darreres universitats públiques que s’han creat a Catalunya.

10

El Sr. Argullol es va remuntar també als inicis de la creació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i posa de manifest que l’entorn polític era força diferent al que havia explicat el Sr. Serra en relació als inicis de la UAB. De fet, va haver-hi un debat públic sobre quina havia de ser la ubicació més adequada per a la (en aquell moment) “quarta universitat” de Catalunya. Hi havia un estudi tècnicque situava la ubicació òptima a l’entorn de Valls i pressions per part de la Universitat de Barcelona per a rendibilitzar les seves inversions urbanístiques al Baix Llobregat i al Masnou, però també una cert acord entre els impulsors de la nova universitat que la seva localització havia de ser central. A diferència del que va passar als 60 del segle passat, no es buscava duplicar estructuresi dispersar els estudiants sinó apostar per un nou model universitari de qualitat i que capitalitzés els beneficis de formar part del teixit urbà. Aquest enfocament, però, es va trobar també amb problemes similars als de la UAB per trobar espais dins la ciutat de Barcelona donada la seva limitada extensió (al voltant dels 60 Km2 descomptant Collserola). Després d’enumerar diferents espaisque reunien certes condicions, el Sr. Argullol explica com es va acabar triant l’entorn de les antigues Casernes del Parc de laCiutadella. De fet no hi havien gaires llocs com aquell, que permetia utilitzar un espai equivalent a quatre mançanes de l’eixample.

També en aquest cas, donat que es volia començar l’octubre de 1990, es varen produir una diversitat de localitzacions provisionals (al carrer Balmes, a les Rambles, l’estació de França, etc.) abans de poder anar al primer edifici remodelat de les casernes el 1996. Posteriorment es varen signar nous acords amb l’Ajuntament, per noves localitzacions a l’Hospital del Mar i al districte del 22@.Vist el tema actualment, sembla prou evident que en aquest segon cas, donades les condicions en que es varen produir elsdiferents acords per la localització entre les diverses administracions implicades i sense altres interessos aliens determinants, les opcions triades, un cop decidida que havia de ser a Barcelona, varen ser prou eficients tant per a la Universitat com per a la ciutat. L’acte finalitzà amb un interessant i animat debat entre els conferenciats i els assistents sobre diferents temes relacionats ambl’objectiu de la xerrada.

11

Resum: La presentació del Dr. Francesc Solé Parellada va començar fent referència a la creació de la Fundación CyD que va néixer amb l’objectiu de millorar el coneixement de la realitat universitària a Espanya. Per nombre d’efectius, d’un milió i mig d’estudiants, volum de personal, així com per l’aportació de les universitats al desenvolupament econòmic, es feia molt necessari millorar aquest coneixement.

Per portar a terme aquest objectiu la Fundació va decidir elaborar un informe anual, i va demanar al Dr. Martí Parellada l’elaboració del mateix. En l’actualitat està a punt de publicar-se l’onzena edició.

El Dr. Parellada va començar la seva conferència afirmant que el diagnòstic que es pot fer avui del sistema universitari espanyol és força clar, i que en tot cas la dificultat rau en la definició i aplicació de polítiques ajustades a superar els problemes detectats en aquest diagnòstic.

La primera aproximació al nostre sistema educatiu en comparació a altres països de referència de la UE o al conjuntde la UE-28 mostra que aquest sistema té una estructura atípica. El percentatge de persones amb un nivell d’estudiscorresponent al nivell obligatori i també a nivell universitari, és més gran a Espanya, en detriment del nivell intermedi,de població amb nivell d’estudis post-obligatoris no universitaris, un nivell que es pot assimilar a la formació professional.Aquest darrer nivell mostra uns 25 punts per sota de la mitjana de la UE-28.

Una segona constatació, ja centrats als titulats universitaris, és que la seva taxa d’atur és, segons les darreres dades de 2014, entre un 12 i un 14%, mentre que a la UE és la meitat, d’un 6%. Aquesta situació relativament pitjor també es troba en el nivell salarial, ja que el “gap” entre les retribucions dels titulats universitaris i la resta dels ocupats, encara que és significatiu a Espanya, és menor que a la resta de la UE.

Cal dir que aquestes dades no qüestionen l’existència d’un retorn positiu a la inversió que suposa accedir a un títol universitari. L’existència d’aquest retorn positiu és indiscutible. Ara bé, en el nostre cas és menor que en altres països de la UE. Una possible causa d’aquest retorn més limitat és la situació de sobre-educació que afecta al mercat de treball del país, que fa que un 37% dels titulats universitaris treballin en ocupacions que no requereixen titulació universitària.

Recursos humans i empleabilitat. 3a. Conferència del Cicle Universitat i Territori - Dilluns 15 de juny de 2015, a les 19.00 h.- Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

12

El Dr. Parellada va apuntar que el problema de fons és, en definitiva, un problema de desajust entre oferta i demanda. En relació a aquest tema es van presentar els resultats d’un recent estudi molt exhaustiu desenvolupat pel Ministeri d’Educació amb dades d’ afiliació a la Seguretat Social. Es tracta d’un estudi d’una gran cobertura, per als titulats dels anys 2009-2012, que només deixa sense considerar un petit percentatge dels titulats (ocupats afiliats a mútues professionals, persones que treballen a l’estranger, per exemple).

El professor Parellada va mostrar els resultats en termes d ’afiliació, de sobreeducació,de precarietat, i altres conceptes per grans àrees de coneixement i també per un desagregat més detallista. En general resulta clar que els estudis de Salut, els estudis tècnics i els de ciències socials tenen uns resultats millors que el d’humanitats i artístics, pràcticament en tots els aspectes considerats a l’estudi de referència.

En resum es posa de manifest, va concloure el Dr. Parellada, que el diagnòstic està força consolidat, però no resulta tan clar comimplementar les polítiques per millorar l’empleabilitat dels titulats universitaris. En tot cas una acció molt evident és que els estudiantsabans de decidir-se per un ensenyament i una universitat tinguin informació sobre la empleabilitat futura que pot suposar la seva decisió.

Desprès de la intervenció del professor Parellada es va produir un interessant debat, entre altres coses el Dr. Parellada va apuntar que hi ha una responsabilitat compartida entre les mateixes universitats i l’administració a l’hora d’implementar polítiques de millora dels sistema universitari.

13

CONFERÈNCIES

Benestar i malestar a Catalunya: l’evolució de les desigualtats per Marina Subirats - Dijous, 15 de gener de 2015, a les 19.00 hATENEU BARCELONÈS SALA VERDAGUER. C/Canuda, 6.

Resum: En la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès plena a vessar, el passat dijous 15 de gener de 2015 la Dra. Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, va impartir la conferència “Benestar i Malestar a Catalunya: L’evolució de lesdesigualtats”. L’acte va començar amb una introducció realitzada pel Sr. Josep Mª Carreras, en representació de la Secció d’Economia de l’Ateneu i de l’Associació Catalana de Ciència Regional, en què va donar la benvinguda als assistents i a la ponent i va destacar breument les principals aportacions dels dos seminaris previs del cicle “Felicitat, Benestar i Desigualtats a Catalunya” així com el que s’esperava de la conferència de la Dra. Subirats. A continuació, el Sr. Marçal Tarragó va remarcar la vigència i actualitat del tema de la conferència i va dur a terme una breu presentació de la trajectòria acadèmica i professional de la Dra. Subirats.

Catalunya i a Espanya aquesta reducció de les desigualtats ens va arribar amb un cert retard per raons històriquesperò es va produir de manera molt efectiva entre 1980 i 2005. Per recolzar aquesta afirmació, la Dra. Subiratspresenta dades de diferents onades de l’Enquesta metropolitana on s’observa com el creixement experimentatdurant aquest període va afavorir en major mesura als ciutadans amb menys recursos econòmics.

La conferència de La Dra. Subirats es va centrar en tres aspectes:l’evolució de les desigualtats econòmiques, d’altres tipus de desigualtats i, per últim, en com ha afectat la crisi a les classessocials i les implicacions polítiques d’aquests impactes.

Pel que fa a les desigualtats econòmiques, la ponent va iniciar aquesta part de la xerrada presentat algunes dades del llibre del Thomas Piketty on es posa de manifest el repunt de les desigual-tats a partir dels anys vuitanta del segle passat i com el període1945-1980 en que es van reduir de manera molt marcada lesdesigualtats en renda es pot entendre com una excepcióa la tendència global.

14

Aquesta millora va permetre accedir amb major mesura a l’habitatge en propietat a tots els estrats de la població, però la crisi ha alterat aquesta tendència i el cost de l’habitatge i altres despeses vinculades (com l’energètica) cada vegada representa unacarrega superior pels segments amb majors dificultats el que fa que el percentatge de famílies amb risc de pobresa hagi augmentat de manera considerable afectant fins i tot a persones que no necessàriament es troben a l’atur però que tenen feines molt precàries.

Passant ja a desenvolupar el segon bloc de l’exposició, la Dra. Subirats mostra com, de moment, la crisi no ha afectat al seguimentd’estudis universitaris per part dels joves que continua creixent durant els anys més recents. Aquesta és una bona notícia ja queels estudis universitaris han estat un dels principals factors que han afavorit l’ascens social de bona part de la població en lesúltimes dècades. Tampoc s’observa un impacte negatiu sobre l’esperança de vida, tot i que hi ha un cert debat entreels demògrafs sobre quins seran els efectes de la crisi sobre la salut a mig termini.

Per últim, i partint de la base que la crisi ha afectat de manera significativa a pràcticament tots els segments de la societat tot i que en diferents graus, la ponent presenta informació estadísticasobre la importància relativa de les diferents classes socials i exposa de manera molt detallada com estan augmentant les desigualtats entre aquests segments, especialment, entrela classe alta (o corporativa) i les classes mitjanes i baixes.

Aquestes majors desigualtats que la crisi ha posat de manifesttenen també molt que veure amb l’impacte de la globalitzaciói representen el principal risc de cara al futur. Davant aquestasituació, la resposta dels aparells de classe (sindicats) ha estatmolt feble i, per aquest motiu, bona part del desànimi descontent de les classes mitjana i treballadora s’ha canalitzatcap al moviment independentista, tot i que segons la Dra. Subirats, podria afeblir-se si apareix un moviment d’esquerresque els ofereixi una alternativa sòlida.Un cop finalitzada la intervenció, va haver-hi un animat debatamb els assistents on diferents participants van intercanviaropinions amb la ponent sobre el tema tractat.

15

Resum: L’acte ha tingut el seu inici en la benvinguda als assistents i als agraïments als conferenciants per part del Degà del Col·legid’Economistes, el Sr. Joan B. Casas. A continuació, el Sr. Josep Mª Vegara ha fet una breu presentació dels conferenciats tot i destacant la seva expertesa en l’àmbit de la política industrial, un dels aspectes claus sobre els que tracta la conferència.

El Sr. Miquel Puig ha centrat la seva intervenció en una idea que al seu entendre és relativament senzilla però xocant: la política de creació d’ocupació a Espanya durant els últims 30 anys ha estat un èxit tot i que la percebem com un fracàs. El Sr. Puig ha recolzatel seu argument amb dades prou contundents que il·lustraven com la generació d’ocupació (fins i tot descomptant l’impactede la bombolla de la construcció) ha estat superior a Espanya en relació a la relació de la Unió Europea (només superat per Alemanyaen termes absoluts i Irlanda en termes relatius). Per què ho percebem, doncs, com un fracàs? Perquè aquesta creació d’ocupacióno ha anat acompanyada d’una reducció d’atur.

El principal motiu és que els llocs de treball que s’han creat han estat de baixa productivitat, baixa qualificació i baixos salaris i, per tant, han estat ocupats en la seva major part per treballadors immigrants.

Al seu entendre, el model productiu basat en una especialització en serveis de baix valor afegit ha resultat extremadamentexitosa en la generació d’ocupació però totalment equivocada des d’un punt de vista de millora de la productivitat.La comparació dels resultats del País Basc (que no ha renunciat a seguir tenint activitat industrial i a promocionar-la) amb Catalunya (on l’activitat industrial s’ha mantingut però no s’ha potenciat amb la mateixa intensitat) però tambéamb d’altres Comunitats Autònomes de l’estat i altres països europeus posa de manifest la necessitat de reorientarels nostre model productivitat i es mostra particularment optimista de que ho aconseguirem si hi posem voluntat.

Tot seguit, el Sr. Alfred Pastor afegeix que la diagnosi que ha fet el Sr. Puig sobre les polítiques d’ocupació es podriafer sobre altres àmbits. Posa, per exemple, com la sortida de la crisis a través de la devaluació interna ha estat exitosa (ha complert els objectius que es perseguien) però va en la direcció equivocada. Al seu entendre, la principal font de creixementeconòmic és la demanda interna i, per tant, és l’hora de dur a terme reformes que permetin recolzar a les empreses exitosesdins l’activitat industrial perquè consolidin la seva posició internacional i serveixen d’exemple a altres que puginexpandir la seva activitat internacional.

El model productiu, Catalunya versus País Basc. per Alfred Pastor i Miquel Puig - Dijous 21 de maig de 2015, a les 19.00 h.-Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

16

Aquí és on, al seu entendre, el sector públic ha de jugar un paper actiu. L’acte finalitzà amb un interessant i animatdebat entre els conferenciats i els assistents sobre diferents temes relacionats amb l’objectiu de la xerrada.

17

Resum: El dijous 28 d’ abril, la secció d’Economia de l’Ateneu Barcelonès i l’ACCR van organitzar la conferència: “La desigualtat de renda entre els barris de Barcelona Què es pot fer per corregir-la?” amb la participació de la Sra. M. Jesús Calvo, del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Ricard Fernández Ontiveros, Gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i el Sr. Josep Maria Carreras en representació de la secció d’Economia de l’Ateneu i l’ACCR.

El Sr. Carreras va donar inici a l’acte presentant als ponents i excusant a la Sra. Laia Ortiz, Segona Tinent d’Alcalde i responsable de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona per no poder assistir per haver d’atendre un altre compromís de darrera hora de la seva regidoria. També va reflexionar sobre l’interès del tema des de la perspectiva de les entitats organitzadores tant des de la perspectiva de la diagnosi com de la proposta de polítiques, dos aspectes que haurien de guiar les intervencions dels ponents.

A continuació, la Sra. Calvo va iniciar la seva ponència tot i destacant les dificultats del tema no només pel que fa al dèficit d’estadístiques com els problemes conceptuals relacionats amb la mesura de la desigualtat. En aquest sentit, destaca els es-forços del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona per a elaborar des de l’any 2007 un índex de Renda Familiar Disponible per barris de la ciutat i des de l’any 2000 pels districtes. Aquest índex recull el nivell i l’evolució de cinc indicadors clarament relacionats amb la capacitat de generar ingressos i de consumir de les famílies així com la seva situació laboral i patrimonial. L’anàlisi d’aquests indicadors a partir de distintes taules i gràfics acompanyats de l’entenedora explicació de la ponent va permetre als assistents disposar d’àmplia informació sobre quina ha estat l’evolució de la desigualtat entre els barris de Barcelona des de l’inici de la crisi. La conclusió més rellevant d’aquesta anàlisi és que les desigualtats han augmentat considerablement degut al major empobriment dels barris situats a la part baixa de la distribució mentre que a l’hora els barris amb major renda han consolidat la seva posició. Aquesta tendència justifica (encara més) la necessitat de polítiques públiques que contribueixin a corregir la situació. En aquest punt, inicia la seva intervenció, el Sr. Fernández.

En primer lloc va recordar que l’equip de govern de Barcelona va guanyar les eleccions amb un programa en el que prioritzava la lluita contra la desigualtat i la reducció de la pobresa. Aquestes accions estan territorialitzades, ja que és conscient de que a alguns barris, com ara els de la franja del Besòs, Ciutat Vella, la Marina de la Zona Franca i el Carmel (els “barris invisibles”), s’està donant un procés accelerat de pèrdua de la cohesió social (atur, empobriment, envelliment, “vol blanc”, etc.). Aquesta idea inspira el nou Pla de Barris.

La desigualtat de renda entre els barris de Barcelona. Què es pot fer per corregir-la? - Dijous, 28 d’abril de 2016, a les 19.00 h ATENEU BARCELONÈS. SALA BOHIGAS. C/Canuda, 6 - 08002 Barcelona.

18

Els àmbits del Pla són l’ocupació, habitatge, alimentació, subministraments, suport d’inclusió, pobresa infantil, salut, serveis socialsbàsics, equipaments, educació, fiscalitat, estratègia municipal d’inclusió. Amb aquest Pla l’objectiu del govern municipal ésgarantir que cap resident de la nostra ciutat no tingui assegurat un mínim vital que li permeti tenir una vida digna.

El Sr. Fernández va dir que tenir una feina adequada amb unes condicions justes és el camí més directe perassolir aquest objetiu, però l’Ajuntament no té la capacitat de finançar-ho per a eliminar el problema. Els plansd’ocupació, la compra pública social que prioritza sectors vulnerables o incentivar el creixement de l’activitat privadano reduiran l’atur de la nostra ciutat de manera suficient en els propers anys.

També sabem, va dir el Sr. Fernández, que per trobar feina, per formar-se i preparar-se pel mercat laboral, cal tenir un mínim de seguretat d’ingressos que permeti concentrar els esforços personals en millorar la ocupabilitat i buscar feinasense haver de pidolar-la ni acceptar qualsevol oferta. La pobresa fa que canviï totalment la forma de pensar i actuar.Per això el Sr. Fernández va dir que era essencial crear una renda municipal, que complementi els ingressos dels ciutadans fins arribar a aquest mínim vital i digne. La renda municipal és una substitució de la renda garantida de ciutadania que està pendent d’aprovar el Parlament de Catalunya des de fa temps i que està inclosa com a dret en l’Estatut d’Autonomia.

El Sr. Fernández va aclarir que aquesta renda no és una renda bàsica universal , doncs no es té capacitat per pagar-la amb els recursos municipals (pressupost 2800 M€, cost RB > 8000 M€). Per aquest motiu, va dir, cal ser molt curós a l’hora de determinar quin és el seu nivell, quanta gent tindrà dret a rebre-la, sota quines condicions (per exemple temps de residència a la ciutat), quins altres ajuts i prestacions substituirà, quin cost total tindrà per al pressupost municipal i si s’implementarà de manera progressiva (amb imports creixents o anant incorporant col·lectius per tipologia o trams d’edat) i si permetrà l’emancipació dels joves, entre d’altres.

També cal implementar els procediments i sistemes d’informació necessaris per tal que el procediment de demanda,assignació i control de la Renda Municipal sigui eficaç, eficient i no estigmatitzador.

19

A curt termini els objectius d’implementació són:

OBJECTIU 1: tenir el càlcul del cost a l’estiu d’aquest any. Cal tenir en compte que Barcelona és diferent. Hi ha informacióno actualitzada de Barcelona (2011) o poc significativa. Per això es treballa en quatre línies:

Estudi sistemàtic de fonts de dades tributàries i de la Seguretat Social (IRPF, mostra continua de les vides laborals, etc...) fet amb experts acadèmics.

Càlcul del cost de la vida a Barcelona i nivell de renda per sota del qual es disparen les privacions materials, també fet amb experts -> objectivitzar RM (pot variar en funció de la persona: discapacitat, depenent...).

Enquesta-qüestionari als usuaris dels centres de serveis socials municipals i d’altres dispositius propis i aliens per estimar de manera profunda la cua d’ingressos baixos a la ciutat. Inclou els familiars directes (majors de 16 anys que conviuen amb l’usuari). Més de 4000 individus ja entrevistats fins el 7 d’abril.

L’enquesta-qüestionari es complementa amb un estudi de les enquestes i registres administratius del propi ajuntament, com les dades censals, del padró i dels nostres centres de serveis socials i l’accés a dades tributàries i d’ajuts personals i familiars gràcies a la interoperabilitat amb altres administracions proporcionada per l’AOC. L’enquesta-qüestionari també servirà per actualitzar els fitxers propis dels nostres serveis.

OBJECTIU 2: dissenyar i implementar el model (finals 2016):

Unificant i simplificant prestacions: cal decidir quines entren en el càlcul de recursos computables i quines no (públiques, privades, condicionals, universals, monetàries, en espècie –bonificacions, tarifes socials...).

Potser creant un equip especialitzat en ajuts -> descarrega de burocràcia als treballadors socials. Tot i que es necessita informe social.

Principi de subsidiarietat “inversa”: per llei, la renda municipal només és d’emergència: complementa les prestacions exis-tents quan s’han exhaurit totes les altres possibilitats estatals o autonòmiques.

Interconnexió telemàtica amb altres administracions i entitats que donen els ajuts (per comprovacions automàtiques en el moment de l’adjudicació i per controls a posteriori i per evitar abusos).

Desplegant un model de quiosc d’autoservei: els ciutadans podran fer-se estimacions de drets des de casa, facilitant l’accés anònim i evitant l’estigmatització. Exemples a Ontario, estat de Nova York i França.

20

Una vegada presentada aquesta idea bàsica de la renda mínima, el Sr. Fernández va passar a presentar algunes altres línies de treball que suposen aprofundir en accions que ja s’estan portant a terme. Per exemple:

Ajudes o prestacions de l‘Estat i la Generalitat: 68 ajudes monetàries diferents i 73 en espècie.

Ajuts econòmics d‘emergència de l‘Ajuntament: 11.000 persones -2014.

20 altres ajudes municipals, entre elles: Alimentació: Àpats en companyia, menjars a domicili, menjadors socials, ajudes a bancs d’aliments i targeta solidària (de recàrrec) d’aliments més de 15.000 persones. Nens: 100 euros mensuals per a 11.000 nens de 8.000 famílies pobres, beques menjador i beques guardería. Habitatge: Acolliment temporal en pisos, apartaments, residències de gent gran, a centres d’acollida temporal, albergs i housing first per sense sostre, ajudes al lloguer, suport a desnonaments. Ajuts Econòmics per a col·lectius vulnerables i per pobresa energètica. Grans: Gratuïtat segons renda per servei assistència domiciliària, targeta rosa transport. A més, l‘Ajuntament fa els informes socials per a subvencions a persones pobres que no poden pagar l’aigua i dóna punts en funció de la llar a les famílies que van als bancs d’aliments privats. Hi ha desenes de convenis amb entitats socials per atendre persones amb diferents tipus de vulnerabilitats: grans, expropiats, immigrants, nens, salut odontològica, alimentació, etc. S’ha presentat un projecte europeu (UIA) per avaluar els efectes sobre la pobresa i la ocupabilitat de diferents formes de renda municipal (condicionades, incondicionades, amb complement per treball o sense, universals) i altres polítiques de lluita contra l’exclusió. La proposta en estudi és aplicar-les a diferents grups de persones de característiques similars i analitzar-ne l’impacte diferencial sobre la disposició a treballar i sobre la pobresa, quan arrenqui la renda municipal.

També esperem a veure l’impacte del pla de xoc del nou govern de la Generalitat (increment del PIRMI amb el pla de rescat 70M €), de si s’ aprova la RGC i en quines condicions, i del que faci el nou govern de l’Estat.

21

Redisseny de la tarifació social coordinant-se amb la nova renda.

Estudi del Salari digne de ciutat/metropolità i aplicació a subcontractacions i convenis i segell de qualitat general. Reducció gran diferència entre sous públics i privats.

Optimitzar Clàusules socials (prioritzant col·lectius amb risc d’exclusió), de gènere, ambientals i d’accessibilitat, en la compra pública (inclosos convenis), la Gestió Cívica i les reserves de contractació. Desplegament de la Unitat de qualitat d’execució de la contractació.

Potenciar programa Làbora d’inserció de col·lectius en risc d’exclusió i comparació amb d’altres programes d’inserció.

Reforç de l’economia social i solidària per a poder accedir a més compra pública.

Fotos de la conferència en: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.993192884091607.1073741833.315168708560698&type=3

22

ALTRES ACTES I COL·LABORACIONS

Presentació del llibre: Inclusive Growth: In an era of European stagnation and increasing inequality. 24 de març, a les 11 hores, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Pocs temes plantegen tants dilemes econòmics i polítics com el de la desigualtat. L’augment del creixement sovint significa augmentde la desigualtat, però realment la desigualtat està augmentant a Europa a curt i llarg termini? La igualtat d’oportunitatsés diferent de la igualtat en les condicions actuals? Aquests són els temes principals que es tracten al llibre Inclusive growthin Europe. In an era of European stagnation and increasing inequality, en què han participat Raül Ramos i Vicente Royuela,investigadors del Grup AQR-IREA de la Universitat de Barcelona i socis de l’Associació Catalana de Ciència Regional.

El llibre s’ha presentat el 24 de març, a les 11 hores, a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa, en un acte coorganitzat pel Fòrum Liberal Europeu (ELF), la UB i l’ACCR. Després de la presentació, a càrrec de Cristina Poblet, vicedegana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, i del Prof. Karl Wennberg, coeditor del llibre, alguns dels autors han presentat diferents capítols i, posteriorment s’ha celebrat una taula rodona posterior en què han intervingut altres experts i representants de partits polítics com ara el Sr. Marc Guerrero de Convergència Democràtica de Catalunya i vice-president d’ALDE (Alliance of Liberal and Democrats for Europe).

23

Resum: El passat dijous 5 de novembre va tenir lloc a Col·legi d’Economistes l’acte organitzat conjuntament per aquest i l’AssociacióCatalana de Ciència Regional (ACCR), en homenatge d’en Marçal Tarragó, economista col·legiat i soci de l’ACCR.

En l’acte hi van participar nombrosos companys i amics d’en Marçal, sia des de la mesa glossant la seva trajectòria professional ipersonal, sia des del públic tot rememorant amb respecte i emoció les experiències viscudes conjuntament. La mesa va estar presidida pel Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas i pel president de la Associació Catalana de Ciència Regional, Daniel Serra de la Figuera.

La sessió va constar d’una conferència: BIDS; per què no? A càrrec del Sr. Agustí Rovira, economista i director de PATECO (Plan de Acción Territorial y Comercio) de la Comunitat Valenciana i d’una taula rodona conduïda pel Sr. Joan Ràfols, presi-dent territorial del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Barcelona i constituïda per : Sra. Clara Díez, economista, membre del grup de retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Sr. Josep Llobet i Bach, arquitecte Pb2 i Sr. Santiago Pagès, eco-nomista, president coordinador del grup de treball de Retail del Col·legi, els quals havien compartit amb en Marçal Tarragó moments divers de la seva trajectòria professional.

Els BID (Business Improvement Districts , o Districtes de Millora Empresarial) són un model de gestió implantat inicialment a Nord-Amèrica per dotar als centres urbans d’una organització públic-privada que completi i millori els serveis col·lectius (neteja, seguretat, promoció, atenció social...) finançada per uns recàrrecs obligatoris sobre l’impost municipal que grava la propietat. Els darrers anys, aquest model també s’han implantat a Europa, tot i que amb algunes diferències significatives que el fan més proper a la realitat continental. Per tot plegat, els especialistes en temes comercials, entre els quals en Marçal Tarragó i n’Agustí Rovira, segueixen amb especial atenció el desenvolupament dels BIDS, en la recerca de noves alternatives organitzatives i de finançament de les àrees comercials urbanes del nostre país.

En aquest context, el Sr. Rovira, va explicar quines eren, al seu parer, les avantatges i els inconvenients dels BIDS, així com les dificultats d’implantació derivades de la restrictiva legislació espanyola. Les BIDS, adaptades a les nostres particulars circumstancies socials, suposen una nova forma d’organització que combina competició i cooperació, és participativa, poc intervencionista i no va contra la llibertat d’empresa i ni significa una privatització de l’espai públic. Per tot plegat, proposa un nou marc legal que faci possible el seu desenvolupament, alhora que en garanteixi la voluntat democràtica i la suficiència financera i sempre sense que suposi una substitució dels serveis públics. Conclou, tanmateix que, les iniciatives polítiques que han abordat aquesta qüestió, fins ara, no han assolit l’èxit.

Homenatge Marçal Tarragó – 5 de novembre del 2015, a les 19.00 h.-Auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

24

Homenatge a Perpinyà Grau – a càrrec de Jordi Palafox - L’acte es celebrà el dilluns 11 d’abril de 2016, a les dotze de la mà de la Societat Catalana d’Economia, l’Associació Valenciana de Ciència Regional, l’Associació Catalana de Ciència Regional i l’Institut d’Estudis Catalans i la van fer a la Facultat d’Economia al Campus de Tarongers (Universitat de València).

La taula rodona que va seguir aquesta conferència, va servir per repassar l’àmplia trajectòria professional d’en Marçal Tarragó tant en les seves col·laboracions amb el sector públic com en l’esfera de la consultoria del sector comercial. La seva contribució al’anàlisi de les interaccions entre comerç i ciutat, mitjançant la definició de l’anomenat urbanisme comercial que va significar una nova manera d’abordar l’urbanisme, que incorporava el dinamisme econòmic del comerç en la construcció de la ciutat, i que va tenir una plasmació pràctica en la política comercial i de mercats públics de l’Ajuntament de Barcelona (Josep Llobet). La seva consciència municipalista que el va portar a col·laborar tant amb les associacions representatives, com la Federacióde Municipis, com amb l’administració de la Generalitat en el desenvolupament de l’ordenació comercial a Catalunya(Clara Díez). La seva tasca didàctica i divulgadora en l’àmbit dels ajuntaments i del mateix sector comercial que es va plasmaren cursos de formació i en la redacció de guies d’importància cabdal (Josep Llobet/Clara Díez/Santi Pagès).El lúcid realisme del seu anàlisi, derivat de la seva implicació amb el comerç i les empreses i emprenedors del sectorcomercial que combinava amb els seus coneixements teòrics i la preocupació social (Santi Pagès).

L’acte va cloure amb una breu intervenció de la Sra. Elisenda Guarro, dona d’en Marçal que va explicar des d’un punt de vista més personal la seva dedicació a l’anàlisi comercial i va reivindicar l’aspecte més lúdic de la seva feina a través de les visites que feien plegats, mig per comprar, mig per conèixer com a professional, formes de comerç arreu del món.

Resum: L’acte se celebrà el dilluns 11 d’abril de 2016, a les dotze, a la Sala Ignacio Villalonga de la Facultat d’Economia al Campus de Tarongers (Universitat de València), a càrrec de Jordi Palafox, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de València. Comptà amb la presència de: Vicent Soler i Marco, Honorable Conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la GeneralitatValenciana; Jose Manuel Pastor Monsálvez, Degà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València; Eduard Arruga i Valeri,President de la Societat Catalana d’Economia, i Francesc Hernández Sancho, President de l’Associació Valenciana de Ciència Regional.

L’acte s’inscriu en el cicle de grans economistes catalans del passat que desenrotlla la Societat Catalana d’Economia.

Fou ocasió d’establir línies de col·laboració amb la Universitat de València ( Vicedegana Empar Pons) i amb l’AssociacióValenciana de Ciència regional, entre altres coses de cara al Congrés de recerca en Economia de la Societat (CatalanEconomic Society Conference) a celebrar el maig de 2017 a Barcelona i en perspectiva a València el 2018.

Més informació: http://blogs.iec.cat/sce/2016/04/15/homenatge-a-perpinya-i-grau-a-la-universitat-de-valencia/25

info@aecr.org

https://www.facebook.com/AssociacioCatalanaDeCienciaRegional/

http://bit.ly/1U78zBF

@web