COORDINACIÓConcha FigueroMontse VenturaChelo Quiroga

MAQUETACIÓChelo Quiroga

CORRECCIÓDE TEXTOSCarme VivesM. Antònia Grau

Teresa ParisFerran CortinaPatricia VilaConxa LlinàsManolo SuárezAdrià JiménezJ. L. FernándezMeritxell CoeñaTanit FarréIkram HouziErick VilchesLaura de Batlle

HAN COL·LABORATAnna BoschPatricia CaballeroLeia JiménezEduard CollJeremy WilsonMontse VenturaCisco ColladoEncarna RomeroChristian MacíasJoan PieraJosep M. AlmacellesLaura García

Rubén GázquezRosanna GonzálezNeus MarcosFátima QueroBrenda JuanCarlos martínSandra TorrecillaAritz MiretMari Cruz RomeroIsabel EscudéMontse Bordalba

NO

EM

RA

TLL

IS •

NÚ

M.

21

AGRAÏMENTS ESPECIALSRamon, Rosa i Paco de consergeria

IMPRESSIÓPAPERS 99 -ARTS GRÀFIQUES SCCL

EN MARC I EN ROGERENS PARLEN DE LASELECTIVITAT

EL CICLE FORMATIUDE QUÍMICA AMBIENTALAL LLOBREGAT

LA REVISTA DEL MERCÈ • NÚM. 21 abril 2009 • EXEMPLAR GRATUÏT

www.iesmercerodoreda.com

I TAMBÉ...articles d’opinió, entrevistes,

excursions, sortides,activitats, aula d’acollida,

esports, llibres i música.

I TAMBÉ...articles d’opinió, entrevistes,

excursions, sortides,activitats, aula d’acollida,

esports, llibres i música.

Crisi...? no pas d’imaginació!

LA CASTANYADA& CARNESTOLTES 09

EN MARC I EN ROGERENS PARLEN DE LASELECTIVITAT

EL CICLE FORMATIUDE QUÍMICA AMBIENTALAL LLOBREGAT

Crisi...? no pas d’imaginació!

LA CASTANYADA& CARNESTOLTES 09

“...I li vaig començar a passarla mà a poc a poc pel ventreperquè era el meu esguerradeti amb el cap contra la sevaesquena vaig pensar que no voliaque se’m morís i li volia dir tot elque pensava, que pensava mésdel que dic, o no vaig dir res i elspeus se m’anaven escalfant i ensvam adormir així...”

LA PLAÇA DEL DIAMANT

de Mercè Rodoreda.

L’any de...Mercè Rodoreda (III)TERESA PARIS

Ep, què tal? Quants dies sense veure’ns! Ostres, sí... Són els maleïts exàmens! I tant!

Crec que als profes els encanten! N’estic convençuda! Oh, sí! Que si examen de verbs

uns; que si examen de fórmules els altres; que si estudieu les ciutats, rius, mars de no sé

quin lloc! Ospa, tu! Ah, i què me’n dius dels phrasal verbs! Eh, i les làmines que cal

presentar? Duen una feinada... Per cert, recordes que vam parlar un parell de cops de la

senyora aquesta de l’insti. Quina senyora de l’insti? La Mercè. Quina Mercè? Sí, home...

la del nom de l’insti! Ah, Mercè Rodoreda! Sí aquesta, aquesta! Coi, t’expliques... És que...

mira... és que... em va molar el que m’explicaves d’ella i m’agradaria que m’expliquessis

com acaba... El què? La història de la Rodoreda!!! Ei, que la seva vida no és una historieta

d’aquelles de la tele! Ja ho sé... però es que ho expliques com si ho fos i sembla una

història! I és guai... va... Oh, que pesada! Va... On ens vam quedar? A... Ah, havia escrit

La plaça del diamant. D’acord. Saps que la va presentar al premi Sant Jordi i no va

guanyar? Ah, sí? Però sembla que un dels senyors del jurat li va dir a un editor que la llegís

perquè ell creia que estava molt bé. En Sales (l’editor en qüestió) se la va llegir d’una

tirada i li va agradar tant que la va publicar; des de llavors no han parat de reeditar-la.

De fet, és la novel·la catalana més traduïda en més llengües! I ja no va escriure res més?

Sí, dona... ets una impacient! Va escriure altres novel·les com El carrer de les camèlies,

amb aquesta novel·la sí que li van donar el premi Sant Jordi (1966), Jardí vora el mar i

La meva Cristina... Oh, La meva Cristina i altres contes són un conjunt de contes molt

especials. M’encanten!!! Ooohhh, molt especiaaals... M’eeeenncanten... Ei, no te’n riguis!

Estan molt bé! A més, són fàcils de llegir i curts! Vaaal! Escolta... i, a part dels contes, va

fer alguna cosa més? I tant, va tornar a Catalunya i va escriure una obra que segur que has

vist a la televisió, Mirall Trencat. Ostres, sííiiii! A TV3! Em va molar molt! És de la Mercè?

Sí. Què més, què més... Va escriure un parell de novel·les (Quanta, quanta guerra i La

mort i la primavera, que va deixar a mig fer) i uns reculls de contes. L’any 1983 es va

posar malalta i morí a Girona. Oooohhh... ja està? Ostres, què vols! Que m’expliquis més

coses d’ella! Tafaneries... Busca’t la vida! Remena per la biblioteca de l’insti o recerca per

internet! Ei! No et posis així, noi! És que m’agrada, val? Uuufff, quina paciència! Per cert,

aniràs a la festa de dissabte? Ah, síiiii! És clar, com que hi va... Ei, ei, què dius! Jo hi vaig

perquè... Sí, sí...

3

4 Final de curs 2007-2008

5 El Nadal passat

6 Sortides i activitats

11 Esports

12 La Castanyada

14 Carnestoltes 2009

16 Excursions i viatges

18 L’aula d’acollida

21 Música

22 Química Ambiental

23 Micròfon obert

24 La selectivitat

26 Racó de lectura

27 Pensa una estona

Ara que som a l’inici d’un nou any i alhora el curs jaestà força avançat, és un bon moment per mirar capenrere i també cap endavant per fer un balanç d’algunescoses que s’han fet i per remarcar el que en un futurimmediat durem a terme.Ha acabat el 2008 i amb ell l’Any Rodoreda. L’institut hacelebrat el centenari del naixement de l’escriptora enhonor de la qual porta el nom amb un nombre d’activi-tats extens i variat. Montse Ventura i Isabel Escudé, ambl’ajuda d’altres professores, han organitzat durant totaquest any lectures, recitals poètics, conferències, expo-sicions, concursos, assistència a representacions teatralsi d’altres activitats, que han contribuït a acostar l’obraliterària de Mercè Rodoreda als alumnes. L’últim acte

que han preparat serà una lectura poètica pera la festa de Sant Jordi.Un altra activitat que escau comentar són lesLligues de pati. A finals del curs passat vamsaber que no podríem utilitzar el camp defutbol municipal durant l’esbarjo, tal comhavíem estat fent des de l’inici de l’ESO, perla instal·lació d’una nova superfície d’herbaartificial. Aquest inconvenient, greu per alcentre, l’hem pogut capgirar. El regidor

d’Esports, Antonio Bermudo, va acceptar de cedir-nos elcamp de futbol, sempre que l’utilitzéssim per practicaresports reglats i complíssim unes condicions estrictesperquè l’herba no es malmetés. A tal fí Laura de Batlle vapreparar un projecte mot minuciós, que ben segur queaugmentarà la pràctica esportiva i farà els esbarjos mésdivertits.A diferència del que ha estat habitual als darrers cursos,en l’actual no hem començat cap projecte d’innovacióeducativa. La crisi ha afectat la butxaca del Departamentd’Educació i no s’han fet convocatòries per a plans d’a-quest tipus. Tot i això, continuen, i ben vius, els plans demillora, mediació, llengües estrangeres, música, contraels prejudicis, coeducació, esports, reutilització de lli-bres de text i lectura. El projecte Puntedu, després detres anys de treballs, ha deixat de rebre finançament delDepartament, però amb els recursos del centre estemmantenint l’activitat a la biblioteca exactament igual queels cursos anteriors. I per acabar, una novetat. Al mes denovembre vam rebre la visita d’una comissió de profes-sors de l’institut Östra Real, d’Estocolm, que volienexplorar les possibilitats de fer un intercanvi d’alumnesentre els dos centres. Tots hi estem molt interessats i elsprofessors del Departament de Llengües Estrangeres, quesón els que han de pilotar l’experiència, encara més.Esperem que les coses tirin endavant i els alumnes debatxillerat en puguin gaudir en el futur immediat.

FERRANCORTINADIRECTOR

4

Final de curs 2007-2008Coreografies Com cada any, al juny, els alumnes van demostrar la seva habilitat ballant... i les ganesd’acabar el curs!!. Encara que aquí no es veu, el professorat també va fer la seva coreografíai compartia l’estat d’anim dels nois i noies.

El sopar de 2n de batxillerat Tancant un cicle, obrint noves portes... Els de 2n debatxillerat van celebrar la seva última activitat comalumnes del Mercè.

IV Certamen literari escolaren llengües d’origenMONTSE VENTURA

El curs passat, tres alumnes de l´aula d´acollida vanparticpar en el Certamen literari en llengües d´origen,organitzat per la Unesco.L´acte va tenir lloc a les Reials Drassanes de Barcelona.L´Amanpreet va escriure un text sobre la dona a l´Índia, laFàtima ens va parlar de l´escola al Marroc i la Lena de lesfestes i els costums a Armènia. Felicitats a les tres !!!

5

El Nadal passat ...

ANGELETS CANTANT?... BÉ, UN COR DE PROFESSORS I

PROFESSORES QUE VAN ANIMAR EL NADAL.

“PROFES” VERSUS ALUMNES JUST

ABANS DEL PARTIT DE NADAL. FELICITEM EL TOMÀS PEL

NAIXEMENT DEL SEU FILL.

DESPRÉS DE FER EXERCICI

SEMPRE HI HA GANA.

ALUMNES DE 3R DESPRÉS DE CELEBRAR “L’AMIC

INVISIBLE”. US HAN AGRADAT ELS REGALS?

6

«Aloma»3R I 4T ESOPATRÍCIA VILA

El passat dijous 20 de novembre,tots els alumnes de 3r i 4t d'ESO itambé alguns de Batxillerat vamanar al teatre Nacional de Ca-talunya. L'obra començava a lescinc i ens vam trobar tots allàmitja hora abans. Es representavauna versió teatral d'Aloma, lanovel.la de Mercè Rodoreda. A tots ens va sorprendre que estractés d'una obra musical. Lescançons servien per destacar elsfets més remarcables de la trama.També ens va sorprendre que l'o-bra es plantegés com la narracióque l'Aloma anciana fa dels tempsde la seva joventut.L'argument és la vida de l'Aloma,una noia que viu amb el seu germàJoan, que està casat amb l'Anna itenen un fill que es diu Dani.Viuen a la casa on van viure elsseus pares i no tenen gaires diners.L'Aloma troba molt a faltar elDaniel, un altre germà seu, que esva suïcidar temps enrere. Un diaarriba d'Amèrica una carta d'enRobert, el germà de l'Anna, queels anuncia que vindrà a passaramb ells una temporada. Quanarriba, l'Aloma i el seu germà elvan a buscar al port. Ella no li tégaire simpatia i, al principi, és bas-tant desagradable amb ell. Poc a

poc s’adona que és una bona per-sona i , tot i la diferència d'edat, sen'acaba enamorant. Als pocs diesd'arribar en Robert, en Dani esposa malalt i la seva mare sel'emporta a casa d'uns amics percanviar d'aires i que el nen mi-llori. Mentrestant, la relació entrel'Aloma i el Robert es fa cada copmés estreta fins al punt que mante-nen una relacio en secret. Almateix temps, el germà d'Aloma,que mai havia estat enamorat de laseva dona, s'enamora de Coral,una coneguda de la família, que ésmolt rica. Durant un temps mante-nen una relació. Els mesos passeni, com que el Dani no s'acaba deposar bé, la seva mare decideixque han de tornar a casa. Poctemps després d'arribar, el nenmor. En Robert feia temps que rebiacartes d'una nòvia que havia tinguta Amèrica. En aquelles cartes, ladona li demanava que tornés, peròell estava enamorat de l'Aloma iallargava la seva estada.Finalment, un dia s'acaba de deci-dir i parla amb l'Aloma per dir-lique ja porta molt de temps allà ique fa molt de temps que hauriad'haver marxat. Li dóna a entendreque ella encara és molt jove i notindrà dificultats per refer la sevavida. L'Aloma està embarassadaperò no gosa dir res al Robert que,finalment, se'n torna a Amèrica.

Les dificultats econòmiques obli-guen la família de l'Aloma a ven-dre's la casa i l'obra acaba ambuna escena molt derpriment, ambl'Aloma asseguda al terra del pisque ja no és seu...

«Àgora poètica» CONXA LLINÀS

El disset de desembre de 2008, lesnostres alumnes Sughra Arif iFàtima Zahraa Roummani vanassistir, juntament amb la profes-sora de l’Aula d’Acollida, MontseVentura, a la presentació del llibreÀgora poètica al Centre de Culturade Dones Francesca Bonnemai-son. El llibre recull 46 poemes dedones de diverses cultures, pakis-tanesa, marroquina, xinesa, anda-lusa, catalana, castellana, argenti-na, italiana, gitana, etc., que vanparticipar en un emotiu acte poè-tic el 2006. Dones de diversesedats, des de 13 a 90 anys, cone-gudes —com Montserrat Abelló,premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes 2008— i anònimes, vanrecitar els seus escrits i van omplirla sala de màgia amb les sevesveus. Sughra i Fàtima i tambéLaura Pérez i Lena Manoukyanhan participat en aquest llibre.Enhorabona a totes!

Sortides i activitats

•••LA SUGHRA I LA

FÀTIMA DURANT

EL RECITAL.

7

Cambio climático 1R BATXILLERAT

MANOLO SUÁREZ

El sábado 15 de noviembre variosalumnos de 1º de bachillerato asis-tieron a un encuentro de debatesobre el cambio climático en lasala Citylab de Cornellà. Allí con-tactaron en tiempo real con otrasdelegaciones en Francia e Italia,junto a las que realizaron encues-tas y propusieron soluciones alproblema del cambio climático yel exceso de consumismo que nosha llevado a él. Esta reunión –con-greso– era el acto final de un tra-bajo realizado por varios centrosescolares de Barcelona, que, du-rante un mes, participamos en unFórum a través de ordenador. Lasconclusiones finales de estosdebates irán en breve al Par-lamento Europeo y parece ser queserán tenidas en cuenta en laredacción del próximo acuerdomundial sobre cambio climático.

Recital de poesiaMercè Rodoreda4T D’HUMANITATS

TERESA PARIS

El passat octubre l’alumnat de 4td’humanitats van assistir a un reci-tal de poesia de Mercè Rodoreda,dins dels actes de celebració delcentenari del naixement de l’es-criptora, que es va realitzar a labiblioteca del centre. L’experiència va ser, interessant i,sobretot, curiosa. Vàrem descobrirels magnífics poemes rodoredians,

fet que va sorprendre en un primermoment, ja que sempre s’ha parlatde la Rodoreda narradora, peròmolt poc de la Rodoreda poeta. Ladescoberta fou grata i dolça, peròamb el que va gaudir més l’alum-nat va ser amb la lectura. Sí, la lec-tura! No havien sentit mai recitarpoesia i van quedar gratament sor-

presos. De fet, el comentari gene-ral va ser: –Què bé han llegit!El grup de persones que van fer elrecital ho van fer realment bé. Vamgaudir tots de la lectura, peròsobretot ens van mostrar que llegir(concretament poesia) en veu altaés un luxe auditiu que quasi hemoblidat.

MÚSICA POPULAR NORD-AMERICANA 1R I 2N BATXILLERAT

ADRIÀ JIMÉNEZ

El passat dia 29 d‘octubre, dia de la celebració de la castanyada a l’institut, es va feruna xerrada sobre la música popular nord-americana i els seus orígens.La xerrada –feta com de costum a la biblioteca– va ser impartida per un expert en lamatèria: l’Andreu Mayayo.Les explicacions seguien un ordre cronològic lineal que anava des dels inicis de lamúsica popular dels Estats Units fins al present, i l’Andreu passava vídeos per tal queveiéssim l’evolució de les lletres de les cançons i la conservació dels seus ritmes, aixícom les seves tornades.Gràcies a l’ordre que la xerrada seguia, vam poder veure molt clarament que els temesde les cançons anaven canviant segons l’època i la situació que s’hi vivia –drets civilsde la població afroamericana, explotació de milions de persones a Califòrnia als anystrenta, etcètera–.També vam veure alguns eslògans com per exemple “We shall overcome” (ho hem desuperar) de Bruce Springsteen o “Yes, we can” (Sí, podem) de Martin Luther King (premiNobel de la pau l’any 1964, que va lluitar per la igualtat entre negres i blancs i va acon-seguir l’abolició d’algunes lleis racistes envers els afroamericans). Aquest últim eslòganha estat recuperat fa poc per Barack Obama a les últimes eleccions presidencials a laCasa Blanca, i ha estat el primer afroamericà escollit pel poble per ser president delsEstats Units.La música serveix per a moltes coses (relaxar-se, animar-se, recordar…), diu l’Andreu, itambé es pot saber quan una persona s’ha fet adulta pel tipus de música que escoltai que prefereix. Això és el rellotge aturat d’aquella persona, diu. Amb tot, la músicapopular serveix, sobretot, per tenir esperança d’un demà millor i per passar-s’ho bé.

•••EL MANOLO SUÁREZ

AMB UN GRUP

D’ALUMNES A LA

CITYLAB DE

CORNELLÀ.

•••RECITAL DE POESIA

DE MERCÈ

RODOREDA A LA

BIBLIOTECA DEL

CENTRE.

8

Sortides i activitatsVisitas internacionalesJUAN LUIS FERNÁNDEZ

El pasado dia 11 de noviembrenos visitaron varios profesores delColegio Público Östra Reals Gym-nasium de Estocolmo. La visitarealizada a nuestro centro, asícomo la que el día anterior reali-zaron a L’Escola del Treball de lacalle Urgel de Barcelona, estabaenmarcada en el programa de visi-tas que realizan de forma periódi-ca para entrar en contacto concentros educativos de otros paísesque imparten los mismos niveleseducativos de su escuela, pública,cuyo origen se remonta al sigloXVII, la más antigua de Suecia. Elprograma de su visita incluyó suasistencia a clases impartidas ennuestras aulas, reuniones de tra-bajo con miembros del equipodirectivo y un desayuno conmiembros del claustro de profeso-res. Todos valoramos de formamuy positiva la visita y se explora-ron opciones de colaboraciónentre ambos centros tanto a nivelinstitucional como en posibili-dades para nuestros alumnos dediferentes tipos de intercambios.Resultó una experiencia muy satis-factoria para todos.

Nens soldat3R ESOCONXA LLINÀS

L’alumnat de 3r d’ESO va partici-par en el taller I després de la gue-rra, què? organitzat per la Fun-dació Akwaba, dins de l’assignatu-ra Educació per a la Ciutadania. Estracta d’una campanya de sensibi-lització sobre els nens i les nenessoldat. A la seva revista han desta-cat la carta escrita per RubenRodríguez de 3r C i el pòster rea-litzat per un grup de la mateixaclasse:Hola ciudadanos de Barcelona,nos hemos reunido hoy aquí, día 5de noviembre, para discutir, conta-ros y aclararos los derechos de losniños que merecen un respeto,una familia, amor (...) Os contare-mos lo que les pasa, como porejemplo... A muchos les obligan air a la guerra, a matar a su propiafamilia. Parece duro... les hacenconsumir drogas para motivarles,les dan comida que no tiene losnutrientes necesarios para losniños, algunos críos. Porque sim-plemente son sólo unos críos queles quitan el estudiar, los juegos, lalibertad…A las niñas las utilizan para la

diversión de los hombres, siendovioladas, tratadas como objetossexuales (…). La verdad, señores,es que es una pena y si ustedestienen un poquito de corazón, sóloun poquito, nos pueden ayudar aluchar para que estos niños seanlibres.

•••PORTADA DE LA

REVISTA DE LA

FUNDACIÓ

AKWABA, ON S’HA

PUBLICAT LA CARTA

DEL RUBÉN

RODRÍGUEZ I, ALA DRETA, PÓSTER

REALITZAT PER

ALUMNES DE 3R C.

•••ALUMNES DE 1R

D’ESO DURANT

L’ACTIVITAT

D’EDUCACIÓ VIÀRIA

AMB DOS AGENTS

DE LA GUÀRDIA

URBANA.

9

La Pedrera2N BATXILLERAT

MERITXELL COEÑA I TANIT FARRÉ

El dia 23 de gener el alumnes desegon de Batxillerat de la classed’Art vam fer una sortida a laPedrera, per estudiar un edificimodernista.A las 12 h vam arribar a la Pedreraon ens esperava una guia que vacomençar la visita parlant-nos dela història de l’edifici, de la familiaMilà, de la façana interior i de l’edifici dintre del traçat del’Eixample.Un cop dins ens va ensenyar undels pisos, els patis, el terrat i lesgolfes, encara que abans ens vaportar a una sala on ens va expli-car els diferents projectes que esvan presentar per a la construccióde l’Eixample i les maquetes de laPedrera.El pis que vam veure era a la quar-ta planta, a cada planta hi haquatre vivendes. El pis principal té

mil dos-cents metres quadrats,mentre que la resta tenen unasuperfície de 300.La visita va acabar amb l’observa-ció del pati petit i la seva decora-ció. L’únic que no van poder veureva ser el garatge, que estava d’o-bres. Va ser una de les primerescases amb garatge per a automò-bils, així com una de les primeresa tenir ascensor.

MNAC2N BATXILLERAT

IKRAM HOUZI

El dia 27, els alumnes d’històriade l’art, vam anar al MNAC(Museu Nacional d’Art de Ca-talunya). Cap a les 12:15 van arri-bar la Concha i l’Eugènia, ens vanfer una petita introducció sobre laconstrucció del museu i, quan vaarribar la guia, vam pujar a lasegona planta on hi havia les obresd’art modern. Vam mostrar mésimportància a la Vicaria de Marià

Fortuny, Els Primers Freds deMiquel Blay, Desconsol de JosepLlimona, etc. Ja que eren obres deselectivitat, però tampoc ens vandeixar indiferents les altres obrescom les escultures de Juli Gon-zález, com l’Home Cactus i laGran Ballarina de Gargallo. Lavisita va durar, aproximadament,dues hores.Per als curiosos o interessats enl’art, cada primer diumenge demes l’entrada al MNAC és gratuïtai es pot visitar qualsevol de les sisseccions (Romànic, Gòtic, Renai-xament, Barroc, Art Modern...).

Patinatge sobre gel1R ESO ERICK VILCHES

El dia 12 de desembre de l’anypassat vam anar a la pista de gel alPalau Blaugrana.A les 10 del matí, quan van obrir,nosaltres ja estavem esperant. Laprimera dificultat la van tenir algu-

•••ALUMNES D’HISTÒRIA

DE L’ART A L’ENTRADA

DEL MNAC.

Violència de gènerePóster contra la violència de gènere, realitzat per D. Leyes, G. Ba-silio, A. Vázquez, M. Navarro, P. Romero y A. Gómez, que va serexposat en el vestíbul del centre.

10

Sortides i activitatsnes persones per posar-se elspatins, perquè no els entraven. Alcap d’una estona tothom ja era a lapista. Llavors van començar els proble-mes: el gel rellisca molt, algunss’estaven a la pista patinant, d’al-tres s’agafaven a la barrera i unsquants (molts) anaven pel terra.Al cap d’una estona la pista teniamoltes ratllades, perquè hi haviennens de primer (125 personesaproximadament) i més gent granque venia a patinar. A les onzemés o menys ens van fer sortir dela pista i van passar una màquinaque tirava aigua i allisava el gel;després vam tornar a patinar unaestona més. La majoria de nens ja estaven can-sats i tots amb molt mal de peus,després a casa van veure quetenien butllofes. A les 12,30 ens vàrem anar a can-viar. La jornada a la pista de gel jas’havia acabat, tan sols faltava tor-nar a casa amb el metro.Ens ho vam passar d’allò més bé.

•••ALUMNES DE 1R D’ESO MOSTRANT

LES SEVES HABILITATS SOBRE PATINS.

Educació viàriaEls alumnes de 4t d’ESO van disfrutar d’allò més realitzantuna activitat amb bicicletes, destinada a aprendre nocionselementals d’educació viària.

Taller de poesiaEl taller de poesia –POEMES DE CREACIÓ COL.LECTIVA– el vaimpartir la Júlia Costa, escriptora i mestra de l'Hospitalet,durant les activitats que es van realitzar el dia de la Cas-tanyada. Al vestíbul hi ha un mural amb tots els poemes quevan escriure els alumnes, dels quals us n’oferim una petitamostra a la pàgina següent.

11

E S P O R T SLligues de patiLAURA DE BATLLE

RODOLÍ

El fresc matí de tardor

Em fa enyorar la calor.

HAIKU

Dia plujós.

La fresca ja ha arribat.

Trista tardor.

ACRÒSTIC

Junts hem anat fins a l’horitzó,

On serem sols, lluny del soroll,

Ningú no ens podrà separar,

Amor és el que sento per tu,

Te’l donaré cada matí,

Hem passat moltes coses junts.

Ara només vull estar amb tu,

No tornarem a sentir-nos sols mai més.

ACRÒSTIC

Cel blau, matí de sol,

Retornarem al nostre jardí,

Imaginari, meravellós.

Serem sempre molt feliços

Tu i jo, sempre junts,

I mai més no ens separarem.

Nosaltres dos

Anirem agafats de la mà per l’infinit.

ACRÓSTICO

Cada día pienso en ti,

Recuerdo los buenos momentos,

Iremos otra vez a la playa,

Solos tú y yo.

Tu sonrisa me encanta,

Imagino tus ojos oscuros.

Nadie te podrá sustituir.

Amor mío, amiga mía.

Finalment, després d’un temps d’espera, s’han iniciat les lligues de pati.Han començat sense utilitzar el camp de gespa annex, ja que no s’haviasignat encara el conveni amb l’ajuntament. A hores d’ara ja està signatperò no el podrem utilitzar fins tornar de vacances.Les lligues estan organitzades pels dinamitzadors en col.laboració ambels ajudants de dinamitzadors, alumnes de 3r que volen ser dinamitza-dors. En cada esport i curs, hi ha un dinamitzador i alguns ajudants res-ponsables:

Futbol 1r ESO Dilluns i dimecresAna Vázquez, Raul Pueyo i Àlex Collante.

Voleibol 1r ESO DimartsAlbert Baenas i Júlia Torres.

Futbol 2n ESO Dimarts i dijousPatricia López, Raquel Roca i Guillem Montilla.

Korfbal 2n ESO DillunsPablo Romero, Marta Monclús i Micaela Rotela.

Futbol 2n cicle DivendresGerard Valiente i Sergio Torrano.

Tot just estem començant, per tant les coses encara no funcionen al centper cent i us demanem paciència i ajuda per a què tot rutlli a la perfec-ció. Moltes gràcies.

A C A S T A

•••ARROSSEGANT-SE AL

TALLER DE BREAK

DANCE.

•••“MIRA QUIÉN

BAILA...”

•••UNA MICA

D’ESGRIMA,QUE FA FI.

12

L A C A S T AFestes

La castanyada va ser el dia 29d’octubre al matí. Es van realitzardiverses activitats: gimcana per alsalumnes de 1r d’ ESO i 6é delPatufet Sant Jordi; tallers per als de2n, 3r i 4t d’ ESO i els de Bat-xillerat, després de fer classe, vanrebre una xerrada sobre músicapopular nord-americana (vegeupàg. 7). La gimcana estava organitzada peralguns monitors de 4t d’ ESO i deBatxillerat. Els alumnes de sisè vanarribar sobre les 10 i els van sepa-rar en grups, barrejant-los amb elsalumnes de 1r d’ ESO. Van anarcap al gimnàs per fer una petitaxerrada i, més tard, van començarla gimcana. Es tractava de realitzardiverses proves i aconseguir lamàxima puntuació.Es van realitzar diversos tallers, tanta dintre l’institut com a fora al pati,com per exemple guarir globus,pintar amb els ulls embenats, el jocde l’ou...Cada grup seguia un ordre deproves i es diferenciaven perquècadascun dels grups portava unobjecte i un número distintiu.Els tallers tractaven de realitzardiverses activitats en diferents llocsde l’institut, com per exemple Hip-Hop i Break dance, tabals, maqui-llatge... Els alumnes de 2n, 3r i 4trealitzaven dos tallers durant tot elmatí i després tenien lliure el pation hi havia la xocolatada. Els alumnes de Batxillerat feienclasse les tres primeres hores i des-prés tenien dues hores de xerradasobre el medi ambient. A partir de les 12 tant els de lagimcana com els dels tallers vancomençar a recollir-ho tot. A launa va haver-hi el lliurament depremis de la gimcana, que era unamotxilla vermella amb el logotipde l’ institut, que també es vadonar als monitors. Un cop acabatel lliurament de premis tothom vamarxar cap a casa seva.

ANNA BOSCH I PATRICIA CABALLERO

T A N Y A D

•••TALLER DE PINTURA

NASAL. (O PINTAR

PER NASSOS, QUE

TAMBÉ POT SER). •••UN TALLER DE

MÀGIA, QUE VA

APAREIXER DEL

NO RES!

•••EL JULIO VA POSAR

LA PART MÉS DOLÇA

DE LA FESTA.

•••SI CREIEU QUE PINTAR

AMB EL NAS ÉS DIFÍCIL,PROVEU-HO AMB ELS

PEUS!•••“MAQUÍLLATE,MAQUÍLLATE!”

13

T A N Y A D A

14

15

16

Excursions i viatges

Cardona2N ESOLEIA JIMÉNEZ

Després d’una hora i mitja deviatge, arribàrem a Cardona. Ensvan deixar una mica de temps lliu-re abans d’anar a visitar l’antigamaquinària de l’excavació i, totseguit, tornàrem a l’aparcamentper esmorzar i esbargir-nos unamica. Després, van venir uns jeepsper portar-nos a l’excavació.Allà a la mina, ens ensenyaren lesdiferents cambres de l’excavació,així com també els tipus diferents

de sal que hi han a la mina (sal demagnesi, sal sòdica i sal potàsica) iels diferents mètodes que utilitza-ven per extreure el mineral de laroca. Després, vam tornar als jeepsper anar a l’aparcament a dinar i atenir una mica de temps lliure.Cap a les 3 de la tarda vàrem anaral Castell dels Comtes de Cardona,que es d’estil romànic encara queel porxo és gòtic. Vam visitar elporxo, l’església i la cripta i, des-prés, vàrem anar a una torre a fer-nos una foto de grup. Després vamanar cap al laboratori, on vam ferdues pràctiques. La primera con-

sistia que cadascú tenia una pro-veta i una pipeta, i, a cada taula, hihavien tres pots d’aigua amb sal,tenyits cadascun d’un color i unasalinitat diferent. L’objectiu de lapràctica era posar les diferentscapes d’aigua estratificades demanera que es pogués veure clara-ment cada tipus d’aigua.La segona pràctica consistia queens donaven tres pots plens de sal(cadascun d’un tipus diferent), i nosabíem de quin tipus era la sal decada pot; haviem d’aplicar unasèrie de reactius per esbrinar dequin tipus era la sal que conteniacada pot.Finalment, quan sortírem del labo-ratori, vam pujar a l’autocar pertornar a l’institut.

Montseny1R ESOE. VILCHES, E. COLL I J. WILSON

El dia 28 del passat mes de setem-bre, les quatre classes de primervam fer una sortida a Santa Fe delMontseny.Allà vam passar tot el dia. Vamarribar, ens vam posar a esmorzari, en acabar, vam dividir el grup demanera que cada classe va anaramb un professor de l’institut i unmonitor del parc natural. Vam feruna ruta complerta per tot el parc,on vam veure molts tipus de plan-tes i arbres molt curiosos.El monitor ens explicava moltes

•••ALUMNES DE 2N

DURANT LA SORTI-DA A CARDONA.A LA DRETA, AL’INTERIOR DE LA

MINA DE SAL.

•••ALUMNES DE 2N DE

BATXILLERAT AL

MUSEU DALÍ DE

FIGUERES. A LA

SORTIDA ELS ACOM-PANYAREN LA

CONXA FIGUERO I

EL JOAN GARCÍA

DEL MURO.

17

coses del parc natural. Al cap deunes quatre hores caminant, vamarribar a un lloc on hi havia taulesi bancs per asseure’s i allà vammenjar.Després de dinar vam jugar pelparc, ens vam divertir molt, finsque a la tarda vam pujar als auto-cars i vam tornar cap al MercèRodoreda.

Vila vellaAULA D’ACOLLIDA

MONTSE VENTURA

Els alumnes de l’aula d’acollidavan fer un recorregut per la VilaVella de l’Hospitalet, organitzatpel Museu d’Història de l’Hospi-talet. Van començar la visita alcarrer del Xipreret i els corralons,que és un dels més antics del’Hospitalet, format a partir de lafundació de l’hospital de la TorreBlanca. Els corralons servien perfer-hi reunions de veïns i celebra-cions i festes . En un d’aquestscorralons hi trobem la casa de lesfinestres gòtiques, que és l’edificimés antic que es conserva a la VilaVella construït al s. XV. També van visitar la casa Espanya,que forma part dels edificis del’Hospitalet declarats com a Mo-numents Històrico-Artístics d’In-terès Local des de 1975 i Bé

Cultural d’Interès Nacional desde 1993; la Talaia, que és unatorre de guaita que es construíl’any 1587 adossada a una masiaconeguda com a Can Modolell dela Torre, la qual es trobava prop del’escorxador municipal; l’Harmo-nia, construït el 1595 i pertanyiaals Oliver, una de les famílies tra-dicionals de l’Hospitalet; i vanacabar a l’antiga masia de CanSumarro, que ara alberga unabiblioteca municipal.El que més va agradar als alumnesde l’aula d’acollida va ser el carrerde Xipreret i el corralons.

•••A DALT, A L’ESQUE-RRA, ALUMNES DE

1R D’ESO AL

MONTSENY.

•••SOBRE AQUESTES

LÍNIES, UNA VISITA

A LA CENTRAL

NUCLEAR D’ASCÓ.

•••A BAIX, ELS NOIS I

NOIES DE L’AULA

D’ACOLLIDA EN UN

MOMENT DE LA

VISITA QUE VAN FER

A LA VILA VELLA DE

L’HOSPITALET.

18

AULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLID

Els alumnes de l’aula de acollida,juntament amb Montse Ventura iamb mi, van realitzar una sortidalúdica i educativa al taller de cerà-mica Aguadé, situat a prop de l’es-tació de Valldaura. Van anar-hi perfer un taller de terrisseria, però vanfer moltes coses més i ho van pas-sar molt bé.Van conèixer els colors i les eines:viatjar junts. Treballar junts. Van pintar plats. Una maneradivertida de fer art en català.És una bona excusa per a dur elsxics amb el propòsit de projectescreatius. Quan van arribar, van veure unaexposició de peces de terrissa d’úsquotidià: gerres, plats per menjar,càntirs... Després els van ensenyarun forn de terrissa. Van quedarbocabadats quan van veure comfuncionava i tot d’una hi vanentrar.Van poder jugar amb les formesapreses a classe. A quines s’as-semblen? Les van pintar de moltscolors: blau clar, blau fosc, colorcarn, gris, groc, marró clar, marrófosc, lila, negre.Però no s'hi val a mirar què fa elnostre company ni preguntar total'estona si t'agrada com em queda!Immersió de cultura: terrisseria illengua. Tradició i civilització. Onhas deixat el pinzell?, pregunta elprofessor. Torna a pintar-ho denou. Esborra amb el raspall. Només mullaven de pintura el pèldel pinzell i quan acabaven el tor-naven al mateix pot.Com aneu, Facundo, Majda, Na-bila?, –demana la ceramista. A laNabila sí que li ha sortit bé . Ala professora li han sortit les ratllesmolt gruixudes.Nico, Said, Rafael, Bryan, Man-preet, Josué, Jessica Paola, Argen-tina, Marroc, Equador, Índia, Àfri-

ca, Amèrica, Àsia...Un cop acabats els plats van expli-car el funcionament del torn i vanpresenciar tot el procés de pintarun plat des de l’inici fins l’acabatfinal. Tots teníem ganes de provarde pintar-ne un i van provar detraçar una línia donant-li voltes altorn! Quina sensació! Tot rellisca-va! Però s’ha d’anar molt encompte perquè un petit movimentpot acabar fent un nyap al dibuixal plat!Acabat? L'acte creatiu no acabafins que ensenyem el que hem fet.Ja tenim un plat. El nostre plat.Pintat per nosaltres. Personalitzat.Tuning.Els professors ens van animar apintar plats!!Al final van sortir contents d’haveraprès els colors, els tipus de pin-zellades, els materials, les eines i,sobretot, d’haver compartit unaexperiència.Tornen a classe. A classe? Hanestat a classe i no ho sabien! Tornarem a Aguadé. Val la pena.Va ser molt divertit!

Al taller deceràmica...CISCO COLLADO

•••ALUMNES DE

L’AULA D’ACOLLIDA

AL TALLER DE CERÀ-MICA AGUADÉ.

•••L’ENCARNA POSA

MÚSICA A L’AULA

D’ACOLLIDA.

19

LIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACO

El passat mes de desembre, l´Encarna va venir al´aula d´acollida a cantar cançons catalanes ambnosaltres.La història va començar quan vam ser prouvalents per sortir plovent de l´escola i seguir unitinerari de visita per la part antiga del´Hospitalet.Durant el recorregut vam començar a cantarcançons catalanes i l´Encarna va agafar el com-promís de venir un dia a cantar amb nosaltres.Nosaltres havíem llegit les lletres de les cançonsamb la Montse, així que aquell dia ja estavemuna mica preparats.!!. Vam cantar La Masovera,En Pinxo i en Panxo, Cançó dels colors, La lluna,Cinc pometes té el pomer, El gegant del pi...Ens va agradar molt aprendre les cançons i hovam passar tant bé que vam repetir-ho uns diesdesprés.Més endavant farem un llibre amb cançons ifotografies dels nostres països:Facundo, Yimel, Josué, Nico, Manpreet, Said,Majda, Nabila, Jessica, Encarna i Montse.

•Said, quant temps fa que ets aCatalunya?Un any.•Amb qui vius a casa teva?Amb el pare, la mare i les mevesgermanes•Què t’agrada de l’institut?M’agraden l’esport i l’aula d’aco-llida.•Estàs bé a l’aula d’acollida?Sí, molt. Perquè tinc bons com-panys i és una aula bonica.•Des del principi, t’agrada Ca-talunya?Sí, molt. M’agrada perquè jugo afutbol en un camp.•Què fas en el teu temps lliure?Llegeixo i jugo a futbol.•T’agrada el futbol?Sí, molt.•Quin equip t’agrada?El Barça, perquè juga molt bé.•Quina música t’agrada?Del Marroc.•Quin és el teu grup preferit demúsica?No ho sé•Estàs bé amb els teus companysa classe?Sí.

•Saps parlar bé el català?Una mica.•Què t’agrada menjar?Cuscús, pollastre, carn, pastissos.•T’agrada aprendre?Sí.•Quins són els teus amics al’institut?Jairo, Nabila, Magda, Manpreet.•Quina sortida t’ha agradatmés?Al camp del Barça.•Explica la teva vida al Marroc.Vivia a Zhagora, un lloc envoltatde muntanyes, molt tranquil.A casa tenia vaques, conills, ca-valls, gossos, gats, ovelles i po-llastres. Cuidava els animals ianava a l’escola dotze hores cadadia, el dissabte al matí també. Ala classe hi havia quaranta o cin-quanta alumnes que feien el quevolien: dormien i prenien cerve-sa!!. No m’agrada l’escola delMarroc. M’agrada l’institut per-què tinc bons professors, no hi habaralles i aprenc molt. Estic moltcontent perquè he après a llegir,a escriure, a estudiar, a sumar i arestar.

Facundo entrevista a SaidCHRISTIAN MACÍAS

Cantem cançons tradicionalscatalanes amb l’EncarnaENCARNA ROMERO

•••FACUNDO GUTIÉRREZ I SAID AHARRABOUS.

20

•••JOAN PIERA, EL PRIMER

VOLUNTARI DE LES

PARELLES LINGÜÍSTIQUES.

Em dic Joan Piera Ibars, sóc alum-ne de 4t. i sóc el pioner de lesparelles lingüístiques.Les parelles lingüístiques és unaactivitat per ajudar els alumnesnouvinguts d’altres països que té lafinalitat d’ajudar a aprendre la nos-tra llengua i d’ajudar als alumnesque normalment no parlen català.Els objectius principals són:1. Ajudar els nouvinguts en tasquesde llengua, ja que molts no sabenparlar el nostre idioma.2. Ajudar els nouvinguts a poderrelacionar-se amb altra gent del’institut de manera que no se sen-tin sols.3. Ensenyar-los a no tenir por delque no entenen o no poden com-pendre.4. Ensenyar-los a tenir confiançaamb l’entorn que els envolta.Quant jo feia 3r d’ESO, ara farà 2anys, la Montse, la professora del’aula d’acollida, demanava volun-taris que cada dimarts a l’hora delpati anessin a l’aula d’acollida aajudar a parlar en català els alum-

nes. Jo m’hi vaig apuntar i vaiganar-hi. La setmana següent vaigportar un amic meu i a la següent,tres més.Els primers dies van ser una micaestressants. Els nois i noies de l’au-la d’acollida no paraven de fer-mepreguntes.Però al cap del temps m’hi vaigacostumar i vaig veure que tantestrés valia la pena, ja que ellsaprenien molt de mi i jo vaigaprendre molt de la seva cultura.Es pot dir que les parelles lingüísti-ques és un intercanvi cultural.Quan va acabar el curs vaig sortiramb la satisfacció que aquells noisi noies havien après molt.No obstant, a dia d’avui, no enshem de rendir. Hem de continuar.El millor de tot és que el segon cursja érem uns vint i cinc alumnesparticipant en l’activitat i ara, tresanys després, ja som 75 nois inoies fent aquesta activitat.Personalment espero que el quartany hi hagi encara més voluntaris ique aquest projecte tiri endavant.

AULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLParelles lingüístiquesJ. PIERA

P

Al nostre centre hi ha en marxa un projecte que ja es duu a termeen moltes altres poblacions i instituts, i que al Mercè Rodoreda jas’havia iniciat l’any passat. És una experiència molt interessant des del punt de vista lingüístic,ja que es tracta de, no només que els nois i noies de l’aula d’acolli-da practiquin el català i aprenguin expressions i frases fetes, sinóque, a més, la gent nascuda aquí o que hi hem viscut força anystenim la possibilitat d’ensenyar-los i, d’aquesta manera, reforçar lanostra pròpia gramàtica i coneixença de la llengua catalana. Ja em perdonarà el seminari de català, però el fet de parlar en la nos-tra llengua i que n’aprenguin, no és, a la meva manera de veure-ho,la qüestió primordial. Un dels factors més atractius de les parelleslingüístiques és la diversitat de religions, cultures, tradicions i llen-gües dels diversos pobles del món que hi han homogeneïtzats dinsde l’aula i amb les quals no et trobaries en ocasió d’aprofundir-hiamb el dia a dia a l’institut. Per participar-hi, l’únic que cal és parlarun català decent o bé anar a l’aula d’acollida i, simplement, com-prometre’s un pati cada quinze dies. Fàcil, interessant i divertit.

Fàcil, interessant i divertit LAURA GARCÍA

P

•••FRANCAMENT, TROBEM QUE AQUESTA FOTOGRAFIA

DELS ALUMNES DE L’AULA D’ACOLLIDA FENT PA ÉS

FANTÀSTICA. ALGÚ VOL BERENAR? :)

21

L

Estem ja en el tercer curs de la secció. Fins el moment hem parlat deW. A. Mozart, J. Brahms, L. v. Beethoven, C. Wieck i H. Villalobos,com a compositors i compositora, a part de diversos intèrprets.El paper de la dona en la creació artística ha estat al llarg de la histò-ria subsidiari i protagonista secundària de les accions. La cultura occi-dental, profundament arrelada en conceptes on l’home emergeix coma figura inicial de la vida, així ho ha imposat. La dona, ésser feble, queha d’estar immaculat, està a expenses dels perills que l’assetgen. Espai,d’altra banda, paradoxal, des del punt de vista masculí, per al qual noés més que la temptació a evitar (la carn) i principi de tots els pecats,començant per l’original.La debilitat femenina davant l’assetjament i l’intent de seducció mas-culina són presents en moltes faules. Avui us parlaré de La mort i ladonzella.

Ja al Renaixement trobem representades les dues figures en quadres de Hans Baldung (ca. 1485-1545), com elque il·lustra l’article. El poeta alemany Matthias Claudius (1740-1815) va escriure:

—Das Mädchen: —La jove:Vorüber! Ach, vorüber! Vés-te’n! Va! Vés-te’n!Geh, wilder Knochenmann! Desapareix, odiós esquelet!Ich bin noch jung, geh Lieber! Jo encara sóc jove, vés-te’n!Und rühre mich nicht an. I no em toquis pas.—Der Tod: —La mort:Gib deine Hand, du schön und zart Gebild! Dóna’m la mà, dolça i bella criatura!Bin Freund, und komme nicht, zu strafen. Sóc el teu amic, no vinc a barallar-me.Sei gutes Muts! ich bin nicht wild, Sigues valenta, no sóc un estranySollst sanft in meinen Armen schlafen! Vine dolçament a dormir en els meus braços.

Franz Schubert (1797-1828) va viure en la Viena dels principis del segle XIX. Ciutat esplendorosa políticamenti centre cultural i artístic de primer ordre. Schubert, doncs, aprofita aquells versos per escriure un dels seus lie-der. En va escriure més de 600. En podeu trobar les lletres a http://www.rec-music.org/lieder/s/schubert_opcat.html. Cal dir que en els seus 31 anys devida, Schubert va crear un catàleg impressionant de prop de mil obres.El lied que us recomano, doncs, és Der Tod und das Mädchen (La mort i ladonzella) D. 531. Escoltant-lo hi trobareu la introducció, calmada, ambacords seriosos, és la mort. Tot seguit, com escapolint-se, la noia expressa elsseus desitjos de llibertat. Tornem als acords i amb melodia tranquil·la, sensesalts, registre més greu, la mort diu la seva. Hi ha moltes versions. Jo us he derecomanar la meva preferida. És la del baríton Dietrich Fischer-Dieskauacompanyat al piano per Gerald Moore.Schubert va aprofitar aquest tema de la mort per escriure unes variacions enel segon moviment, andante con moto, del seu 14è quartet de corda, núme-ro de catàleg D. 810, quartet que és conegut, justament, amb el sobrenom deLa mort i la donzella. Moviment delicat, en el qual cada instrument del quar-tet va sobresortint sense estridències ni grans virtuosismes. Hi ha tantes ver-sions com quartets de corda han sortit al mercat discogràfic. Potser destacarles versions del Quartet Britten, el de la Filharmònica de Viena o la ja clàssi-ca del quartet Amadeus.Per situar-vos poseu primer el lied. Són poc més de dos minutets. Canvieu eldisc, seieu còmodes i deixeu-vos portar pel ritme constant que en la cançórepresentava la mort. Sabem que no és una estranya, com afirma en els ver-sos del poeta, aprofitem, però, que estem vius i gaudim de la vida. Deixeu-vos acompanyar. Bona escolta.

Fra

nz

Sch

ub

ert

JOSE

PM

. ALM

AC

ELLA

S

P

•¿Estudias o trabajas en algo relacionado con el ciclo de QuímicaAmbiental?Sí, estudio Ingeniería técnica industrial.•¿Este ciclo formativo te ha abierto puertas en el mundo laboral?Sí, podría haberme puesto a trabajar si hubiese querido, como hanhecho otros compañeros míos, pero decidí seguir estudiando.•¿De qué puedes trabajar habiendo estudiado el ciclo de QuímicaAmbiental?En laboratorios, en depuradoras, en empresas de tratamiento deaguas, en plantas de tratamientos de residuos…•¿En qué consiste el Ciclo Formativo de Química Ambiental?Consiste en estudiar todo lo relacionado con el tratamiento de lacontaminación, para trabajar en ello.•¿Qué ventajas e inconvenientes tiene el estudiar este ciclo?La ventaja es que te abre muchas puertas, tanto laborales comopara seguir estudiando, y los inconvenientes son que al ser un añoresulta estresante y cansado.•¿En qué quieres trabajar en un futuro? ¿Te ha servido el ciclopara trabajar de lo que quieres?Me gustaría trabajar de ingeniero en un laboratorio o en unaempresa del sector químico. Con el ciclo también hubiese podidotrabajar de esto, pero mi intención es llegar a un puesto mejor.

22

El passat dia 18 de novembre vam realitzar unasortida al curs alt i mig de la conca del Llobregat,concretament al seu pas per Castellgalí, Aiguad’Ora, Súria i Balsareny. L’objectiu era agafar mostres representatives(aigua, fulles, invertebrats) i fer un estudi del riu,de la seva llera, zona aquàtica, marges i de l’en-torn en què estava ubicat. Pel que fa a les anàlisis, ens vam centrar en ladeterminació de certs paràmetres fisicoquímics iquímics importants per la qualitat de les aigües,com són els clorurs, temperatura, O2 dissolt, con-ductivitat elèctrica, pH, terbolesa, nitrats i amoni,entre altres.Per efectuar aquestes anàlisis vàrem utilitzar apa-rells de mostra “in situ”, manejables i de determi-nació ràpida. A cada punt es va fer una observació meteorològi-ca prenent factors característics del lloc i momenton ens trobaven, com per exemple, temperatura,pressió, tipus i quantitat de núvols, humitat, velo-citat i direcció del vent.Amb totes les dades recollides vam calcular unsíndexs de qualitat ambiental que ens vam donaridea de les característiques ambientals dels tramsestudiats.Fent esment a la presa de mostres, la seguretattambé hi estava present. Vam utilitzar arnesos icordes per baixar al riu i en tot moment portavenuna farmaciola.

CICLEFORMATIUDEQUÍMICAAMBIENTALCICLEFEstudi de la qualitat ambiental del curs alt Imig del riu LlobregatR. GÁZQUEZ, R. GONZÁLEZ, N. MARCOS

Fabián CarmonaEX-ALUMNO DEL CICLO FORMATIVODE QUÍMICA AMBIENTAL

F. QUERO, B. JUAN

•••ELS ALUMNES DEL

CICLE FORMATIU DE

QUÍMICA AMBIENTAL

AL RIU LLOBREGAT.

EE

23

MICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒ

•¿Qué te hizo venir de Asturias?¿Cuánto tiempo llevas aquí?Llevo más de treinta años, y vineporqué en aquellos años del fran-quismo Barcelona era muy intere-sante y atractiva desde un punto devista cultural.•¿Te sientes a gusto en Catalunya?¿Te gustaría volver a Asturias?Sí y sí. Supongo que volveré aAsturias cuando me jubile, aunqueno siempre, sino que estaré algu-nas temporadas allí y otras aquí.•Después de tantos años conalumnos, ¿has notado alguna dife-rencia entre los de antes y los deahora?Uff, y tanto. En estos 33 años deenseñanza he visto mucha diferen-cia. Siempre ha habido alumnosmuy buenos y alumnos muymalos, aunque sí que es verdadque antes había más respeto y setenían más claras las ventajas deestudiar. •Cuando explicas historia con-

•Where are you from?I am from Los Angeles, California.•How old are you?I am 25 years old.•Which studies have you got?A master in international education.•Why have you chosen Barcelona and not any otherplace?Because I am interested in bilinguism and this is agood place to be to see how bilingualism works. Alsothe sun is nice.•Have you visited the country yet?Yes, of course. But I have done most of my traveling inSpain in the past.•How many languages do you speak?Three: English, Armenian, Sspanish and I will studyCatalan.•How long are you going to stay in Barcelona?Indefinitely. I am not sure when I will leave.•What do you prefer, going to Barceloneta for sun-batheing or visiting the city?In the summer I prefer sunbathing.•What’s your favourite season?My favourite is summer.•When you are on holidays, what do you prefer,mountain or beach?I prefer the beach, I love white sand beaches.•If you had to choose between meat or fish whichone would you say?Fish, but I like meat, too.•In which language do you read the newspaper, inSpanish or in English?Here I read the newspaper in Spanish.•What do you prefer: cinema, theatre or television?In the USA I prefer theater but here I prefer cinemabecause if I go to the theatre I wouldn’t understand.•And between these teams: Barça, Espanyol orMadrid?No comment. jajaja...•What kind of music do you prefer?Techno, house, electronic... and all other types. A lit-tle bit of everything.•In summer, do you go to the beach or to the pool?I prefer the pool but I go to the beach.•At night do you prefer to go to the disco or to a pub?I like going to a pub and later to the disco.•Are you a tea or coffee person?Coffee.•To finish, Obama or McCain?Obama without any doubt.•Thank you so much and we all hope you enjoy yourstay in Barcelona. Welcome to Mercè Rodoreda.

EUGENIA VÁZQUEZPROFESORA DE HISTORIAC. MARTÍN, S. TORRECILLA

ARMEN MENECHYANENGLISH SUPPORT TEACHERNER

temporánea, ¿te vienen a la cabe-za recuerdos especiales?Muchísimos, claro. Cuando expli-co el franquismo, también sueloexplicar muchas vivencias perso-nales.•¿Dónde has ido este año de vaca-ciones? Fui a Turquía. Me gusto mucho verla mezcla de oriente y occidente yde religiones cristiana y musulma-na. Es una mezcla de culturas real-mente interesante.•De entre todos tus viajes, ¿cuálte ha gustado más? ¿por qué?Por su exotismo, Perú. Además, ir aalgún sitio y que te entiendan esrealmente muy útil. Por sus aspec-tos culturales, Italia y Francia, aun-que a estos dos países pienso vol-ver. Cuando me jubile, ¡iré todoslos años! También espero ir aChina algún día.•¿Recuerdas alguna anécdota es-pecial?Recuerdo haberme perdido mu-chas veces... También recuerdohaber conocido a muchísimagente e incluso haber terminadoen su casa o en alguna fiesta. ¡Yuna vez llegué a dormir en lacalle! E

24

•••ALUMNES DEL

MERCÈ RODOREDA

ESPERANT L’INICI DE

LES PROVES DE

SELECTIVITAT L’ANY

PASSAT.

El batxillerat

•De què tractava el vostre treballde recerca? Com us vàreu estruc-turar el temps?—R. C. El meu treball de recercatractava sobre la tragèdia Antí-gona. Era un treball de literatura.—M. G. Anava sobre un dels con-ceptes de la teoria de la personali-tat que va elaborar Jung, unpsiquiatra filòsof suïs. Quant altemps, no vaig fer cap planificaciósinó que anava buscant informaciódurant les estones en què m’avor-ria o no tenia ganes de fer res. Defet el tema m’agrada molt i m’hopassava bé llegint coses amb lesquals acabaria fent el treball.•Quines assignatures et van sem-blar més fàcils o menys complica-des?—R. C. La menys complicada vaser filosofia.—M. G. No n’hi ha cap del totfàcil, en totes cal estudiar si volstreure bona nota. Ara bé, les quemillor m’anaven eren català, cas-tellà, grec i filosofia. Això no voldir que siguin les més fàcils, però.•Vas observar gran diferènciaentre 1r i 2n del Batxillerat?—R. C. Sí que la vaig notar: asegon hi havia un ambient mésseriós i de treball, a causa de laselectivitat.—M. G. Pel que fa a continguts nomassa, però en la gent sí. Es notaque s’apropa la selectivitat i hi hauna certa tensió o por.

•Quin tipus de Batxillerat vas fer?—R. C. Vaig fer el batxillerathumanístic.—M. G. L’humanístic.•Com vas combinar l’estudi ambl’oci?—R. C. Els vaig combinar com vaigpoder.—M. G. Bé, jo no sóc un bonadministrador de l’estudi, o, al-menys, no ho vaig ser quan estavaa batxillerat... així que no ho sé...Suposo que has de tenir clares lesprioritats; o passar-ho bé durantunes hores i suspendre les assigna-tures, o fer un petit esforç i no tan-car-te portes. Crec que està clar,no?•Quina va ser la teva dedicació al’estudi?—R. C. La meva dedicació va sermenys de la que podia haver estat.Em vaig dedicar més a l’oci.—M. G. Menys de la que hauria deser. No us ho recomano. Estudieu,que al final el resultats valen lapena.

La selectivitat:

•Tenies clar de presentar-te a laselectivitat en començar el batxi-llerat?—R. C. El que tenia clar és quevolia anar a la universitat.—M. G. Sí, en cas d’aprovar-lo.•Hi ha una preparació prèvia? OBatxillerat ja és una bona prepara-

ció definitiva?—R. C. Segon de batxillerat estàbasat completament en la selecti-vitat. És l’única praparació que esnecessita.—M. G. La millor preparació és laque es fa durant el curs. En dues otres setmanes abans de la selectivi-tat no pots fer massa coses.•Trobes necessari anar estudiantdurant tot el Batxillerat la prepa-ració de la selectivitat?—R. C. No és que ho trobi neces-sari, és que ho sé. Poca gent trauràbona nota estudiant els dies abans.En aquests dies, ja no es tracta d’a-prendre, sinó de recordar.—M. G. Sí, tot el que vas fent du-rant el curs et serveix a la selectivi-tat, i és molt millor estudiar tros atros durant el curs que no tot sen-cer i de pressa al final.•Com et senties els dies abans del’examen? I just abans d’entrar-hi?—R. C. Nerviós i cansat, ambganes que passés tot. Just abansd’entrar estava estranyament tran-quil.—M. G. Força nerviós, però con-fiava que em servís el que els mag-nífics professors us expliquen (noés per fer la pilota, són magníficsde veritat). Abans d’entrar-hi estàsmolt nerviós, però un cop el co-mences et calmes perquè tot hoconeixes.•Quantes hores vas dormir la nitabans?—R. C. No me’n recordo, però su-poso que les mateixes de cada dia.

Passar la selectivitatARITZ MIRET

Passar la selectivitat

En Roger Coch i en MarcGiralt han començat aquestany el seu primer curs a launiversitat. Aquí ens expli-quen com va ser el seu pasper la selectivitat i les sevesprimeres impressions a lafacultat.

25

•••MARC GIRALT I

ROGER COCH.

—M. G. Doncs les mateixes quehabitualment.•El fet de fer l’examen en un llocdesconegut per a tu i sense elsprofessors habituals crea més difi-cultat o és indiferent?—R. C. És indiferent, ja que estàsamb tota la classe: el clima és bas-tant familiar.—M. G. Els professors t’hi acom-panyen i et serveixen de recolza-ment. A més tu has d’anar allà ademostrar que saps, perquè real-ment ho saps, i la resta a mi em vainfluenciar més aviat poc.•Com et vas sentir en acabar laselectivitat? Quines van ser lesteves primeres impressions?—R. C. Alliberar-te del batxillerat,definitivament. A més, estàs con-tent perquè comença un estiusense preocupacions... Fins quearriba l’època de fer la matrículade la universitat.—M. G. Et treus un gran pes desobre i no ho vols repetir mai més!Em va semblar que no era per tanti que els mitjans t’ho plantegen totcom si fos la fi del món. No ésfàcil, però tampoc n’hi ha per tant.•Quin resultat esperaves i quinvas treure?—R. C. No esperava cap resultaten especial, amb un cinc ja entra-va. Vaig treure un 8,9.—M. G. M’esperava entre un 6 iun 7 i vaig treure un 7’9.

La universitat:

•Creus que l’accés a la universitatha significat el canvi més brusc enla teva vida acadèmica? En què honotes?—R. C. Sí, per l’ambient. És moltmés relaxat que l’institut, sensecrits i soroll. A més, hi ha un canvien les classes. Tothom que hi està,és perquè li interessa. Si no tensganes d’anar a classe no hi vas.

Assumint les conseqüències, és clar.—M. G. Probablement. Ara etsmés lliure, però això no vol dir queno hagis d’estudiar. Tot i això, al-guns professors diuen que la uni-versitat s’està apropant al batxille-rat, i això no trobo que sigui bo. Ésa dir, el nivell va baixant enllocd’augmentar el de batxillerat (i aratambé es té en compte l’assistèn-cia a classe i aquesta pot fer variarla nota, però no sé si es fa a totesles carreres).•Fas la carrera que volies fer?Quina és?—R. C. Sí, filologia catalana.

—M. G. I tant! Filologia clàssica.Passaré gana, però m’agrada molt.També me n’agradaven d’altres peròhavia de triar. Sempre tinc temps perfer altres coses després d’això.•Com trobes l’ambient universita-ri? T’has adaptat bé al campus?—R. C. És un ambient molt bo,com he dit abans, s’està molt méstranquil.—M. G. La gent amb qui vaig ésmolt intel·ligent i m’ho passo moltbé. Està molt bé la vida università-ria i t’hi adaptes de seguida, peròrecorda que has de treure unacarrera i no passar-te el dia pelspassadissos (jo ho recordo).•A part de treballar molt i estu-diar, has participat en alguna festauniversitària?—R. C. No sap, no respon.—M. G. He anat a una festa uni-versitària d’una altra facultat i hemfet un sopar tots junts, però a lafacultat de filologia no se’n fangaires, de festes.•Estàs preparat per a els exàmensdel gener, ja has començat a estu-diar a fons?—R. C. Al gener tinc tres exàmensi, ara per ara, són la menor de lesmeves preocupacions.—M. G. Per alguns més i per altresmenys. No he començat a estudiarespecíficament però ja he fet exà-mens parcials. És una mica comallò de la selectivitat, però empenso passar el Nadal estudiant.•Algun anècdota recent?—R. C. Les anècdotes descontex-tualitzades perden tota la gràcia.—M. G. La gent aquí està moltboja, i això m’agrada! ha, ha, ha.•Perspectives de futur?—R. C. Un full en blanc, literal-ment.—M. G. Passar gana. Intentaré serun bon filòleg i així guanyar-me lavida, però no és fàcil...Si algú vol estudiar alguna filologiali recomano que ho faci, és unacarrera maca.

De Harry Potter a Tom SawyerMARI CRUZ ROMERO

Este verano encontré por casuali-dad un artículo de Maite Ricart pu-blicado en el diario EL MUNDOen el año 2006. El título que enca-bezaba el texto rezaba:

“Papá, ¿quién es Tom Sawyer?”

Lo leí con detenimiento y me pare-ció que el escrito recogía, con bas-tante acierto, pensamientos quepululan de vez en cuando por milocuela cabecita.Es verdad que los clásicos juveni-les han dado paso a otro tipo denovelas. También es cierto quealgunos profesores nos acomoda-mos a listas de libros más recientesque proponen al público adoles-cente una actualidad más perece-dera. Pero, como opina VicençPagès (Figueres 1963), la lecturade autores como Mark Twain hayque reivindicarla, hay que romperla tendencia, iniciada en los 80,que ha hecho desaparecer de laslistas de lectura de los institutos losclásicos libros de aventuras.No podemos negar que el fuerteimpacto producido por la saga deHarry Potter, apoyada por unpotentísimo despliegue publici-tario y cinematográfico, ha de-vuelto, en cierta medida, a losjóvenes el interés por historias lar-

26

PUNT EDU • Noves adquisicions ISABEL ESCUDÉ

•Les mil i una nits és el nom que rep unaantologia de contes orientals compilats de latradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia.

•Hot dogs i Dos lunas de CARE SANTOS.

•Mort de Tinta i Sang de Tinta de CORNELIA FUNKE.Mort de Tinta és l’última novel.la de la trilogiaMón de Tinta (Cor de Tinta, Sang de Tinta, Mortde Tinta) de Cornelia Funke.El seu final màgic i imponent supera totes lesexpectatives. Hi trobem tots els personatges dela saga, als quals s’afegeixen dos nous homes de

vidre i alguns lladres...La publicació del llibre coincideix amb l’estrenamundial de Cor de tinta, la pel.lícula basada enles novel.les de Cornelia Funke.

•El diari vermell de la Carlota de GEMMA

LIENAS.El diari vermell de la Carlota no és ben béuna novel·la ni tampoc un diari. És un llibreamb uns capítols novel·lats, en els quals laCarlota estableix una relació sentimental isexual amb en Flanagan (el famós detectiu dellibres com No demanis llobarro fora de tem-

RACÓDELECTURARACÓDELECTURARACÓDELEC

gas y bien tramadas que incluyenelementos como la magia y laaventura.Por otra parte los clásicos juvenilesdejarán de serlo el día que no hayanadie que los lea. Entonces seránlibros olvidados. Eso puede pasarpronto si no volvemos a “poner demoda” los libros que entretuvierona muchos jóvenes de generacionesanteriores.En este sentido quisiera comentarel resultado del trabajo realizadoel curso pasado por alumnos deeste centro. Fue una suerte contarcon la lectura de un clásico–clásico: La isla del tesoro (R. L.Stevenson).Los alumnos de tercero de ESO, yespecialmente 3º A, exprimierontodo el jugo a esta magnífica nove-la de piratas, no sólo por la activi-dad semanal sobre la lectura, sinopor la relación establecida entreellos y las peripecias de los perso-najes. Resultó una experienciamuy motivadora que me empujó aseguir rescatando algunos títulosolvidados. Este curso leemos Lasaventuras de Tom Sawyer.No dudo de la capacidad de nues-tros alumnos para entender y dis-frutar del “espíritu del Missi-ssippi”, no sólo leyendo los capítu-

los de la novela, sino acompasan-do el ritmo narrativo, divertido eirónico de Mark Twain con lasnotas más puras del viejo dixie-land.A mi entender,ellos sísabrán quién esTOM SAWYER.

27

porada), i amb uns altres capítols en què, ambl’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot elque aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre elssentiments.En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o,fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pelque fa a temes com els genitals, la resposta sexual,el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’emba-ràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissiósexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions.

•Dos velas para el diablo de LAURA GALLEGO.

•Diari del Greg (El Roderick mana).El Greg amaga un secret que només el seugermà gran, en Rodrick, coneix. Igual queDiario de Greg. Un pringao total, aquestllibre, a mig camí entre el còmic i lanovel.la, està ple de situacions divertides.

I les següents novel.les d’EDGAR ALLAN POE:•Revelación mesmérica•Tales mystery and imagination•El manuscrito hallado en una botella•Cuentos completos•El gato negro

•LES TRES TORRADES

Cada matí la Maria esmorza dues torrades. Les faa una torradora en la qual sols hi caben dues lles-ques de pa. En un minut les llesques es torren peruna cara i, després, els hi dona la volta i es torrenper l’atra cara també durant un minut. Aixídoncs, cada llesca triga dos minuts en torrar-se.El seu germà esmorza tres torrades. Quant tardaen fer-les?

•TALLANT EL TEMPS

Mitjançant dos talls rectes, divideix en tres partsel quadrant del rellotge. Els números continguts

a cada sector han de sumar el mateix.

•SÈRIE LÒGICA

Quin d’aquests simbols completa la sèrie anterior?

•L’APRENENT DE FUSTER

El senyor Serra, el mestre fuster, ha renyatseverament al seu jove aprenent, doncs ha fet

malbé aquesta fusta tan valuosa. Li va dirben clarament que fes un forat just a mitja

alçada i l’aprenent ha fet això.Té raó, el senyor Serra...?

Les solucions les podreu trovar a la web de l’institut uns dies després de l’aparició de la revista.

•UNA ALTRA DE MISTOS

Mou dos llumins per formar dos quadrats iguals.No se’n ha de llençar cap i, al final, tots els mistoshan de formar part de, al menys, un quadrat.