Mel i Sucre. Núm. 426 Desembre de 2015

mel i sucre

Notícies locals REDACCIÓ

Activitats del Casal ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS

Reflexions municipals JOAN SASTRE

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Veus de dona CATALINA GAYÀ

Un testament del segle XIX FRANCESC CANUTO

He/he tornat/devuelto el calendari... JOAN SASTRE

Feim un pensament... GUILLEM SERRA

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Notes musicals JULIÀ PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ

Desembre 2015. Núm. 426Revista d’in formació general

EditaAssociació Mel i Sucre Sant Joan

Local socialCarrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,

Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà

Col·laboradors 2015Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Cli ment Picornell,Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, SacramentFerrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, JuliàPicornell, Catalina Gayà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu Sastre / Joan Font

CobertaCa na Blanch fa cinquanta anys.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per laREDACCIÓ. Els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde CAR TES AL DIRECTOR que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• L’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• Les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel426.qxp_mis298 29/12/15 11:37 Página 2

✑ Durant el mes de desembre iprincipis de gener s’han celebratactes amb motiu de les festes deNadal. Dia 5 va venir Es Cirquet,un espectacle de petit format delCirc Bover, amb una durada i unaforament limitats (25 minuts i 50persones). Ofereix números demàgia, malabars, clown i experi-ments. Els dies 12 i 18, tallers dedecoració de Nadal, un a càrrec del’Esplai de Sant Joan (per ainfants) i l’altre a càrrec de na Ma -ria Turricana. Aquest va continuarels dies següents. El dissabte 19,visita a betlems de Palma, ambtren, organitzada per l’Esplai. Elmateix dia, la III Cursa Popular

mel i sucre

not0cies localsPeus Grossos, Diada de Trial Bikei concert de nadales de la CoralInfantil de Sant Joan. Dia 21, arri-bada del patge reial a l’escola,concert de nadales a l’església pelsalumnes de l’escola i més nadales,a càrrec del taller de cançons del’Associació de Persones Majors, ala residència Novaedat. Dia 23, elpare Noel va visitar l’EscoletaSant Vicenç de Paül. L’endemà vafer un recorregut pels carrers méscèntrics del poble. El mateix dia,vigília de Nadal, tradicionals mati-nes, amb el Sermó de la Calenda (acàrrec Joan Nicolau Torrens),l’Àngel (a càrrec d’Arnau Com -pany Roig) i el Cant de la Sibil·la(a càrrec de Bàrbara Bauzà Riera).Dia 26, segona festa, concert delsXeremiers de Sant Joan (ambacompanyaments d’orgue, caixesde percussio i guitarra elèctrica) i

els Xeremiers des Puig de sa Font.El diumenge 27, cantada de nada-les pels carrers de Sant Joan, a càr-rec de la Coral i la coral infantil deSant Joan, acompanyada perJaume Bauzà Company (flabiol itamborino) en el trànsit entre elsllocs habituals (Cons ti tució, laCreu, l’Escaleta, el Bar ra c ar, elPes dels Porcs, l’Ajunta ment,plaça Centre i davall el campanar).El darrer dia de l’any, campanadesper rebre l’any nou, amb raïm icava per a tothom. El 3 de gener,presentació del Pro nòstic santjoa-ner 2016 (enguany dedicat al“Sabater Coix” i amb un recordespecial al difunt mossèn JosepEstelrich i Costa). El darrer acte ésl’arribada dels Reis d’Orient, car-regats de juguetes per als infants, ientrega dels premis del concurs debetlems.

3

El santjoaner Joan Company Company fou l’encarrecat decantar la Sibil·la a l’església de Sant Francesc de Palma (fotocedida per la família).

Arnau Company Roig “Mena” tornà interpretar la figura del’Àngel a les matines d’enguany de la nostra vila.


mel i sucre

4

Per primera vegada, l’Ajunta -ment ha programat actes de lesdues tradicions de presents nada-lencs, el pare Noel i els Reis.Aquests darrers, que un tempstenien l’exclusiva, veuen com elvell del Pol Nord els menja terre-ny. Hi ha infants que reben regalsel 25 de desembre, el 6 de gener oels dos dies. Per a enguany l’Associaciód’Amics de les Bísties de Sant Joanva decidir organitzar l’arribada delpare Noel, que l’ajuntament decidirencobeir i posar-lo al programad’actes. L’esdeveni ment consistí apassejar el pare Noel pel pobleacompanyat de membres de l’asso-ciació (anaven difressats d’elfs) iamb les bísties i carros repartiremcaramels entre els més petitons. La decoració nadalenca delscarrers de Sant Joan ha comptatamb la col·laboració de diversespersones i associacions. Una bonapart l’han feta na Maria Turricanai la seva germana Catalina. Elsarbres de la plaça de Joan Carles Ihan estat decorats pels EspaisFamiliars, l’Escoleta Sant Vicençde Paül, l’Associació de PersonesMajors i l’Esplai. A més dels betlems que moltesfamílies fan a ca seva (alguns espresenten al concurs de betlems),l’Associació de Persones Majorsn’ha fet un de vivent, després de labona experiència de l’any passat.El diumenge dia 27 de desembrese’n varen poder visionar imatgesals informatius de la renovada IB3. El dilluns 14 de desembre es vafer l’encesa oficial dels llums deNadal, al peu del campanar. Justdevora el monòlit s’ha posat ungran avet, ben endiumenjat i enllu-menat. L’Ajuntament ha repartit uncalendari de paret per totes les ca -ses. Enguany, com a “novetat”, s’hafet bilingüe castellà-català perquèaixí no hi hagi confusions. Suposamque d’ara endavant s’hi afegiranaltres idiomes (àrab, alemany,anglès...) per tal que el multilingüis-me es faci efectiu d’una vegada.

Na Maria Company “Turricana” i la seva germana Catalina han estat unes deles col·laboradores en l’ornamentació nadalenca de places i carrers. Molts decarrers de la vila han aparegut amb motius nadalencs que els mateixos veïnatshan posat per engalanar el poble (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).

Per segon any consecutiu, l’Associació de Persones Majors ha fet un betlemvivent.


mel i sucre

çar a sospitar que podia haver pas-sat qualque cosa en veure que nohavia recollit el menjar que liduien els serveis socials del Pla.Quan el trobaren feia dos dies queera mort, per causes naturals.

✑ Na Maria Turricana ha obertuna botiga de flors i decoració, a laplaça de Jaume I (el Pes desPorcs). Es diu “Flor Art” i segurque pot funcionar, vista la bona màde na Maria en aquestes qüestions.Sovint té l’ajuda de la seva germa-na Catalina.

✑ El 13 de desembre es va convo-car un minut de silenci davantl’Ajuntament de Sant Joan (comúa tot l’estat), com a homenatge ados policies nacionals que varen

5

✑ També relacionat amb el Nadal,hem sabut que Joan CompanyCompany, de 10 anys i fill d’enTomy i na Maria “de sa Plaça”, foul’encarregat de cantar la Sibil·la al’església de Sant Francesc dePalma. En Joan és membre del Corde Nins de Sant Francesc (únic aMallorca, ja que avui dia nomésqueden cors mitxs o femenins). Enaquest cor, la tria del cantaire quefa la Sibil·la s’efectua entre elsnins sopranos del cor que es pre-senten voluntàriament.

✑ La cap de llista de l’Assembleaper Sant Joan, Catalina Gayà, varenunciar a la seva condició deregidora en el ple municipal del 25de novembre, justament el dia dela seva onomàstica. Va adduirraons personals per a la decisió.Tot això després de més de 10 anysd’encapçalar el partit a l’ajunta-ment i ser batlessa durant elsgairebé dos anys darrers de la pas-sada legislatura. L’ha substituïdael número 5 de la llista, ToniBauzà Matas “de sa Plaça”. Elsquatre regidors d’AxSJ faran deportaveus en el ple, un o altresegons la qüestió que es tracti.

✑ L’equip de govern de l’Ajunta -ment ha decidit tornar a canviar ladata de la Fira Agrícola iRamadera de Sant Joan, i posar-lanovament a la primavera, el darrerdiumenge d’abril, és a dir el diu -menge abans de la Fira de Sineu.El govern anterior la va fusionaramb la Festa des Botifarró (amb el

nom híbrid de “Fira des Botif -arró”). Aquest canvi es justificaper la necessitat de revitalitzar laFira, que està en decadència des defa temps (segurament, abans demoure-la a la tardor). Simultàniament a aquesta mo -di ficació de la data, l’Ajuntamentva renunciar al registre de lamarca “Festa des Botifarró”, cosaque permetrà a la Penya Motoristaregistrar-la a favor seu. Fa l’efecteque el canvi de la data de la Fira iaquesta renúncia estan relacio -nades.

✑ El santjoaner Miquel CatalàCaimari “de Son Fluixà” va sertrobat mort l’11 de desembre alseu domicili del carrer Belisari. EnMiquel vivia tot sol i es va comen-

Els nins es divertiren d’allò més a la festa de Nadal que es realitzà a l’escoletaSant Vicenç de Paül tot just abans de començar les vacances (foto facebookAjuntament de Sant Joan).


mel i sucre

ser assassinats en un atemptatcontr a l’ambaixada espanyola aKabul.

✑ El PP va ser la força més votadaa Sant Joan a les eleccions gene-rals del 20 de desembre, amb 354vots (33’05%). Per darrere varenquedar Més (193 vots, 18’02%),Podem (171, 15’97%), El Pi (146,13’63%), PSOE (119, 11’11%) iCiudadanos (52, 4’86%). A lesIlles Balears, l’ordre i els percen-tatges varen ser bastant diferents:PP (29’07%), Podem (23’05%),PSOE (18’31%), Més (7’02%) i ElPi (2,67%). La participació va ser del72’10%, 7 punts més alta que alconjunt de les Illes Balears.

6

La Coral de Sant Joan realitzà un concert al convent de Santa Clara de Palma, aquí els podeu veure davant el portalde l’església situada al barri antic de Ciutat.

La Coral i la Coral infantil de Sant Joan tornaren cantar nadales, en aquestcas fou el diumenge dia 27 de desembre. Aquí els podeu veure davall el cam-panar on acabaren el recorregut pels carrers de la vila que durà unes dueshores i mitja.


mel i sucre

7

✑ L’Associació dels Amics desDavallament de Sant Joan, per talrecaptar fons i poder representar el25 Davallament el pròxim Diven -dres Sant, ha dissenyat calendarisde butxaca, amb els quals s’entra-va en el sorteig d’una panera nada-lenca. Es podien aconseguir alscomerços, bars o dels membres del’Associació. La Penya Motoristade Sant Joan també rifava la sevahabitual panera, la qual exposarenal bar Can Covent.

✑ La Casa Museu Pare Ginard“Museu de la Paraula” va començarel mes de novembre la publicaciódel Tradicionari de Mallorca. Estracta d’un butlletí mensual que téla voluntat de contribuir a la divul-gació del costumari mallorquí, ambrituals, gastronomia, literatura ipropostes familiars. El bessó d’a-quest projecte és la informaciórecopilada per Rafel Ginard en lesplaguetes manuscrites del seucalendari folklòric, material inèdit,actualment en procés de transcrip-ció. El primer número estava dedi-cat a la Nit de les Ànimes, TotsSants i el Dia dels Morts. El segonnúmero, aparegut el mes de desem-bre, està dedicat al cicle de Nadal.Els podeu llegir trescant per http://www.fundaciocasamuseu.cat.

✑ El programa d’IB3 Podem pas-sar?, va tenir alguns convidatssantjoaners. En Jaume Jaume “deSon Gil” i la seva dona, na Ca -talina Bauzà “Jordi”, varen mos-trar una casa que tenen al terme deLlorito. Es tracta d’una construc-ció que té devers tres segles i queells mateixos han reformat. EnGuillem Bauzà “Lei” va mostraruna casa al terme municipal deVilafranca, de nova planta. Ésmoderna i està integrada entreullastres i oliveres. També l’arqui-tecte de l’Ajuntament, GuillemMateos, va mostrar una altra casa

damunt la mar a Portocolom, de laqual va dirigir la reforma. Podem passar? és un programaque visita “cases petites i grans,modernes i rústiques fins i totcases palau, ubicades a pobles iciutats de les nostres illes, de lito-ral o d’interior però amb un ele-ment comú: la seva bellesa i granpersonalitat”.

✑ També a la televisió, en aquestcas TV3 i al programa vespertíanomenat “Divendres”, i més con-cretament al del dilluns dia 21 dedesembre, hi sortiren santjoaneres.

L’Associació d’Amics de les Bísties de Sant Joan organitzà l’arribada del pare Noel amb els seus carruatges i bístiespels carrers de la vila.

Minut de silenci davant l’Ajuntament per la mort de dos policies espanyols enun atemptat a Kabul (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).


mel i sucre

8

sos Sant Joan, el 19 de desembre.Com en anys anteriors, hi haviadues modalitats, una de 10,7 km iuna de 5’5. Totes dues tenien lapartida i l’arribada a la plaça deJoan Carles I i discorrien per lazona sud del poble, una fins a lazona de Son Font i l’altra fins aHorta i Son Comelles. Entre elsmolts de santjoaners participants,els millors varen ser TomeuNicolau Català (quart a la cursallarga) i Antoni Company Matas(quinzè a la curta). El corredor santjoaner BielCompany Rubio, que ja va demos-trar la seva bona forma a la Cursade Sant Nofre, va guanyar unaprova a Calvià, en què participaven

✑ L’actriu Margalida Amengualva oferir l’espectacle infantil Elllibre de les bestioles, a S’Escor -xa dor, organitzat per la CasaMuseu Pare Ginard. Es tractad’una adaptació d’El llibre de lesbèsties, de Ramon Llull, per alsmés petits (de 4 a 10 anys). S’hiexplica l’origen de l’autor i l’ori-gen de la faula amb ajuda d’ele-ments decoratius i ombres xineses,cada una en forma dels diferentsanimals. Una bona manera d’acos-tar als infants la figura del DoctorIl·luminat.

✑ Prop de dos-cents corredorsvaren participar en la tercera edi-ció de la Cursa Popular Peus Gros -

La col·laboradora habitual i perio-dista Queta Karmany parlava decom són les festes de Nadal aMallorca. Xerrà, entre moltesaltres coses, de la sibil·la (que fouil·lustrada amb una fotografia enquè apareixia na Bàrbara Bauzàdamunt la trona de l’església par-roquial interpretant aquest cant) ide les coques de Nadal que es fanen aquestes dates (il·lustrades ambfotografies de coques de CanMateu des Forn)

✑ El 27 de novembre Ca naBlanch es va voler acomiadar delsseus clients i amics amb una micade festa. Dins el local, ja sense úscomercial, es varen exposar algu-nes fotografies i objectes que for-men part de la memòria sentimen-tal de molts de santjoaners. Elsnostàlgics varen poder picar algu-nes de les llepolies que feien furorels anys 50 i 60 del segle passat,com els “picantes” i les “cuques”.

✑ El darrer diumenge de novem-bre la Coral de Sant Joan va parti-cipar en el II Cicle de CantLitúrgic, al monestir de SantaClara, a Ciutat. El lloc té una acús-tica meravellosa i el públic va res-pondre amb una assistència massi-va. Prèviament, la Coral haviacantat a una missa vespertina aSant Joan, a manera d’assaig, i totseguit realitzaren un concertet a laesglésia mateix. Posteriorment,actuaren també al convent de SantBernadí, a Petra. El cor juvenil de la Coral deSant Joan Teen Spirit Chorus, diri-git per Joan Lainez, el diumengedia 27 de desembre participà, alCentre de Cultura de Sa Nostra dePalma, en un concert amb laBanda jove de Manacor (ha estatla seva estrena més o menys ofi-cial fora de Sant Joan). També ens han informat queJoan Lainez serà el nou director dela Coral de Sant Joan en substitu-ció de Joana Estelrich a partir delmes de gener del 2016.

Biel Company Rubio guanya en la seva participació a la cursa de muntanyade Calvià, prop del Galatzó (foto facebook Peus Grossos).

Pares, mares, jugadors i equips tècnics del Club Just Just (seccions fubol salai voleibol) feren un dinar de germanor en què hi assistiren un centenar de per-sones.


mel i sucre

9

290 atletes. Era una prova de 6’5quilòmetres de pujades i baixadesper la zona del puig de Galatzó. Per la seva banda, Tomeu Ni -co lau va ser el guanyador de laseva categoria al XVII Cros Ciutatde Manacor, que es va disputar el13 de desembre. També Arnau Picornell Com -pany va fer bon paper al I Trail desMigjorn 2015. En el seu cas, acon-seguí acabar la marató amb moltbon temps.

✑ Segons ens informen des de laPenya Motorista de Sant Joan, eldiumenge 28 de febrer es disputaràa Sant Joan una nova prova delCampionat d’Espanya de Trial,que aquesta vegada tendrà totes lescategories (quatre més que l’anypassat). Com que l’any 2015 l’or-ganització va anar molt bé, per al2016 es torna apostar pel nostrepoble. Sembla que la competiciós’ha de repartir en dos dies (dis-sabte i diumenge) per mor de

l’augment de categories i partici-pants.

✑ El diari AraBalears del dissabtedia 19 de desembre va editar unespecial Matances. La curiositatper als santjoaners és que a la por-tada hi sortien unes fotos antiguesen les quals hi apareixien algunssantjoaners fent matances (ArnauCompany Bomber, Antoni RebasaPerís, Elionor Gayà Fidever, naMaria Dominera, Joan Peçol, entrealtres). Segons els crèdits de l’es-pecial del diari la Casa MuseuPare Ginard hi va col·laborar i deben segur que aquestes fotografiesles aportaren des d’aquesta entitatI a més sabem que Amador Peçol(col·laborador habitual de Mel iSucre) féu donació de molt dematerial fotogràfic a cal pareGinard d’ençà la renovació quedugueren a terme fa uns mesos.

✑ Embotits Sa Caldera (col·labo-rador d’aquesta revista) del sant-joaner Joan Jaume Mates ha iniciatuna campanya per tal de rellançaruna marca de la seva propietat:Embotits Can Tià. Es tracta d’unalínia de productes gourmet (so -brassada de porc negre, camaiots ibotifarrons) dirigit sobretot a boti-gues especialitzades en aquesttipus d’embotits. Receptes tradi-cionals per a consumidors que cer-quen una experiència intensa, ambuna alimentació saludable i dequalitat. Com diuen a la seva pàgi-na web (http://embotitscantia.com) “sabors de sempre per apaladars d’avui”. El web demoment està en castellà, però benaviat estaran disponibles les ver-sions en català, en alemany i enanglès.

✑ El dilluns dia 28 de desembre elnous quintos, després d’una festade traspàs que es s’havia fet dis-sabte, realitzaren les seves malife-tes habituals en aquesta data asse-nyalada com a inici de lesactivitats que els duran a la setma-na gran de Pasqua. Es pintaren un

Tomeu Nicolau torna ser al capdamunt del podi, aquesta vegada a Manacor(foto facebook Peus Grossos).

Alguns santjoaners participants, organitzadors i col·laboradors en la Cursadels Peus Grossos (foto facebook Ajuntament de Sant Joan).


mel i sucre

10

llençols que parodiaven l’eslògan,situat a les entrades del poble,“Sant Joan, portes obertes” i elssubstituïen per “Sant Joan, cotor-res obertes”. També es pintarennoms a l’asfalt, es deixaren balesde palla, matalassos davant entitatsbancàries i la tasca més complexafou la substitució de les banderesde la sala per bosses de fems... Enpoques paraules festa i disbauxaper als quintos.

✑ El diumenge dia 20 de desem-bre, durant tot el matí, els equipsinfantils, alevins i benjamins del’escola de futbol sala del club JustJust de Sant Joan jugaren els seuspartits de lliga al poliesportiu deSon Juny que acabà amb unmacropaella per a jugadors, pares imares i membres del cos tècnic.També hi eren presents el mem-bres de la secció de voleibol. Unafesta de Nadal a la qual hi assisti-ren més d’un centenar de personesque degustaren la paella que va ferel president Benigne CompanyPérez“Nino”. Tot just tancant aquestes notí-cies del mes de desembre ens arri-ba el llibre Mallorca profunda?Quaranta relats de la Mallorcainterior, del qual és autor ClimentPicornell, col·laborador habitual deMel i Sucre. Es tracta de quarantahistòries que volten per la pagesiai els pobles de l’interior de la nos-tra illa. Parla de la dualitat que hiha entre la Mallorca tradicionalque conviu amb la modernitat deplantacions modernes. El llibrefor ma part d’una de les col·lec-cions d’El Gall Editor, propietatdel també santjoaner establert iresident a Pollença Gracià Sàn -chez de ca s’Escolà.

* * * * * * *

* * * * *

* * *

*

Els Quintos varen fer molta de feina durant la nit del dia dels innocents. Aquípodem veure una de les malifetes: paròdia de “Sant Joan, portes obertes”.

Vista parcial de la portada de l’Especial Matances que va fer el diariAraBalears en què hi apareixien alguns santjoaners.

Fotograma d’un dels programes d’IB3 “Podem passar?” en què la famíliaJaume-Bauzà fou la protagonista.


mel i sucre

gent granActivitats

ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS DE SANT JOAN

La panera d’enguany de l’Associació va ser per al soci Arnau Munar Mas, Bronder. (Foto de l’esquerra.)Els components del taller de cançons feren la primera sortida per cantar nadales a la residència Nova Edat deSant Joan. La directora del grup coral és Alejandra Carrizo. Dia 24 de gener tenen previst formar part de latrobada de cors de gent gran a Llucmajor, organitzada pel Consell de Mallorca. (Foto de la dreta.)

El dia 18 de desembre es va realitzar una excursió per visitar les instal·lacions d’IB3 TV. El nou director,Andreu Manresa, va rebre el grup de santjoaners i es va posar a la seva disposició. La visita va ser conduïdaper Maria Antònia Garí, que durant dues hores explicà i mostrà les instal·lacions. (Foto: jjaumegaia.)

íooperatiIa Aur0cola

TAg. S Ag.ota casta de prod ctesper al camp a Lon pre

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11


mel i sucre

12

tat de fer-la el darrer diumenged’abril, i ho va fer amb l’argu-ment que durant aquests darrersanys els resultats no han estat elsesperats. El punt va ser aprovatper 6 vots a favor (3 PI + 3 PP +1 PSIB-PSOE) i els 4 en contrad’AxSJ.

A continuació l’equip de go -vern va donar les següents infor-macions:

Del batle:S’han arreglat les goteres del

centre sanitari.S’han encarregat a l’empresa

VOPSA diverses feines de posarpedaços a camins i carrers.

S’ha instal·lat un punt de carre-ga de vehicles elèctrics devora laplaça de la Constitució. I aquí hivull ficar cullerada: Jo personal-ment opín que és una d’aquellesinversions de dubtosa rendibilitat,ja que actualment a Sant Joan hiha un únic vehicle que se potbeneficiar d’aquest punt, i el seupropietari viu a l’altra punta delpoble. Esper que el temps no medoni la raó, però de moment pensque qui hagi pagat aquest punt, sihagués pensat un poc amb sensa-tesa, hauria trobat moltes altresmaneres d’invertir els doblers queha costat en coses molt més apro-fitables pel poble. Si al menys l’a-juntament tingués previst adquirirqualque vehicle elèctric, hi veuriaun poc de lògica, però pareix quede moment no és el cas...

S’han adjudicat a l’empresaVOPSA les obres de la segonafase de canalització de les aigüespluvials a un sector del poble. Lesaltres empreses que també assisti-ren a la licitació, i que no varenresultar adjudicatàries, eren Obras

llei de morositat, aquella que tot-hom anomena la llei Montoro.Durant el segon trimestre d’en-guany, la mitjana de pagament defactures a proveïdors de l’Ajunt -ament de Sant Joan ha estat de28,35 dies a partir de la recepció icomptabilització de la factura.Serà interessant veure si aquestpercentatge es manté durant el ter-cer trimestre, que ja ha estat ges -tionat pel nou equip de govern.

Acte seguit es va aprovar perunanimitat el Compte GeneralMunicipal de 2014, en haver pas-sat el període d’exposició públicasense al·legacions.

L’equip de govern traslla-da la Fira Industrial aldarrer diumenge d’abril.

En el cinquè punt es va debatreuna moció del PI per la milloraper part del Govern d’Espanyadel sistema de finançament iinversions a la Comunitat Autò -no ma de les Illes Balears, o si -gui: nosaltres. Tots els grupsmunicipals, inclòs el PP que enaquests moments ostenta el poderal Govern d’Espanya, hi varenestar d’acord, de manera que vaser aprovada per unanimitat.

En el sisè punt es va tractar untema controvertit: l’equip degovern hi proposava modificar ladata de realització de la FiraIndustrial del nostre poble, queal llarg dels darrers anys es feia elprimer diumenge d’octubre en unintent de reforçar la Festa delBotifarró, i que una cosa ajudés al’altra. Francisco Mestre va serl’encarregat de defensar la idoneï -

Sessió ordinària de dia 25 denovembre de 2015.

En aquest plenari es varendonar dues notícies importants,totes dues relacionades amb per-sones integrants del consistori.

La primera, que ja se va veured’entrada, era l’absència delsecretari de la corporació, JoanCampomar, que va ser substituïtpen Gori Nicolau, que ja té expe-riència en aquesta feina per haver-la feta durant un llarg lapse detemps, abans que la plaça fos ocu-pada pel secretari actual. Pareixque en Joan pateix una importantmalaltia a la vista que li impedeixconduir, i que actualment no estàclar que se pugui resoldre satis-factòriament.

La segona notícia important vaser el desistiment de la carta deregidora de Catalina Gayà, delpartit Assemblea per Sant Joan.Na Catalina va explicar que dimi-tia per qüestions personals rela-cionades amb la salut. A partir delproper plenari la substituirà enToni Bauzà de sa plaça, que ocu-pava la cinquena posició en lallista electoral d’aquesta forma-ció. Aquest acte es va formalitzarcom a punt d’urgència inserit totjust abans del “precs i preguntes”.

Passant a la narració de la ses-sió, va comprat amb 9 assistentsentre el públic, i aquesta vegadala càmera de mel i sucre quefilma el plenari, comandadaexcep cionalment pen Joan Fontes ciutadà, es va poder situar alseu lloc habitual: primera fila.

En els primers punts, es vaaprovar l’acta de la sessió ante-rior, es va informar dels decretsde batlia, i del compliment de la

ajuntamentReflexions municipals

JOAN SASTRE JOAN


mel i sucre

y Pavimentaciones MAN, COE -XA i PIOCSA.

L’Ajuntament ha desistit demantenir registrada legalment ladenominació “Festa d’es Boti -farró”, que es va registrar en elseu moment per evitar que qual-que altre poble o associació delterritori espanyol se n’apoderés.El batle va dir literalment “... ique la Penya Motorista faci lo quetrobi...”. I aquí no me puc estar defer un altre comentari personal, enforma de reflexions: No hauriaestat molt millor mantenir el nom,i arribar a un acord de cessió a laPenya? I si la Penya troba que nol’ha de registrar? Mos exposam aque qualsevol poble o associacióde Mallorca la registri, i mos pri-vin a nosaltres de fer qualsevolfesta amb aquest nom? O haver dedemanar permís i pagar, si elvolem emplear? Trob que és unflac favor a molta gent del nostrepoble, que a força d’empentes ifeina ha aconseguit mantenir viuel nom d’aquesta festa, que si béés ver que va ser ideada i poten-ciada en els seus inicis per la Pe -nya Motorista, també es ver quedurant molts anys la mateixaPenya se’n va desentendre total-ment, deixant-la a la seva sortsense passar gens de pena de si esfaria o no. Cal recordar que du -rant aquests anys va ser la societatsantjoanera que va respondre ique va organitzar la festa a travésde l’associació de comerciants, imoltes vegades s’hi va haver de

posar l’ajuntament. Fins i tot unany l’Assemblea per Sant Joan vadecidir organitzar-la perquè no esperdés. Trob que la Penya no s’haguanyat de cap de les maneresaquest regal que l’equip degovern ha decidit fer-li, i si peraixò Sant Joan arriba a perdre elnom de la “Festa del Botifarró”, iel se posa qualcú extern en capseu, es tractarà d’una negligènciaimportant per part dels que handecidit fer-ho així.

El batle ha decidit quel’ajuntament deixi detenir els drets legals sobreel nom “Festa des Bo -tifarró”. Esperen que nil’ajuntament ni la Penyani cap associació delpoble que vulgui organit-zar la festa en el futurhagi de pagar per fer ser-vir el nom, o se vegi privatdirectament de poder-lofer servir.

S’està tramitant la contracta-ció d’una persona per fer feinesd’auxiliar administratiu per unsistema de contractació subven-cionada.

Josué Gayá:Donant l’enhorabona a la Pe -

nya Motorista per la organització

de la Festa des Botifarró, a laorganització Peus Grossos per lapujada al puig de Sant Nofre, al’associació de Persones Majorsper la festa de Les Verges i a la Co -ral de Sant Joan per la festa deSan ta Cecília, patrona dels músics.

S’estan preparant les festes deNadal.

Francisco Mestre:Felicitant totes les Catalines

en el dia de la seva onomàstica.Demanant disculpes a l’Asso -

ciació de Persones Majors per nohaver assistit a la festa de LesVerges, per mor d’una reunióimportant que es feia a Artà, ambcoincidència d’horaris.

S’aprofitaran diversos actesdel Circuït d’Arts Escèniques delConsell de Mallorca per dur-los aSant Joan.

La Cooperativa organitzaràuna sèrie de cursos d’aplicador defitosanitaris, per la gent de SantJoan que pugui estar interessadaen disposar d’aquest títol acredi-tatiu.

S’han fet diverses reunions pertractar l’arreglo i ampliació delCentre Sanitari.

Acte seguit va ser el momentde plantejar la urgència o no delpunt proposat per Catalina Gayàrelatiu a la seva renúncia com aregidora. Es va acceptar per una-nimitat la urgència, i tant naCatalina com cadascun dels por-taveus dels grups municipals

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant JoanTel: 971 52 65 33

13


mel i sucre

14

varen intervenir, na Catalina perdespedir-se dels seus companysde partit i de consistori, així comdels funcionaris i del públic, i elsportaveus per lloar la feina fetaper na Catalina durans el seuperíode de batlessa, i especial-ment pel seu tarannà dialogant icol·laborador amb la oposició. Esva donar la circumstància que elbatle, a l’hora de fer la seva inter-venció més personal, la va fer encastellà, encapçalant amb parau-les similars a aquestes: “...tehablaré tal cual te hablaba cuandotu eras alcaldesa y yo funcionarioa tus órdenes...”

Els regidors, els funcionaris iel públic present ens varem aixe-car drets per dedicar una sentidaovació a na Catalina en el dia dela seva despedida de l’ajunta-ment, que també era el dia del seusant. A la propera sessió s’incor-porarà en el seu lloc en ToniBauzà Matas, de sa Plaça

Acte seguit, va tocar el torn aldarrer punt de l’ordre del dia,precs i preguntes.

Pedro Galmés, d’AxSJ:Com està el tema de la neteja

dels carrers del poble, fent unincís especial als excrements delscans?

I la neteja del cementiri? Pas -sat Tots Sants és important anar aretirar les flors seques, i si fa faltahi ha d’anar personal de l’ajunta-ment, que per qualque cosa secobren unes taxes i uns impostos.

S’ha cobrat, la subvenció perendreçar els accessos públics alPuig de Sant Nofre?

Té constància, l’ajuntament,de qui ha eixamplat un portell depedres del camí de Sant Nofre,que abans feia devers 1 metrod’ample i ara en fa més de 3? I deperquè s’ha eixamplat tant?

Com està el tema de la contra-ctació de la persona que se cuidade tenir cura del dia a dia en elPunt Verd?

Les obres de la 1ª fase de plu-vials: ha estat revisada per un tèc-nic municipal, abans de la sevarecepció?

Quin ha estat el cost final deles festes patronals de 2015?

Havent detectat una facturaque s’havia comptabilitzat duesvegades dins trimestres distints,va demanar que s’arreglés aques-ta errada.

Demanant informació comple-mentària sobre alguns decrets debatlia.

Qui ha pagat les feines d’ape-daçar les goteres del centre sani -tari?

En un acte senzill i emo-tiu na Catalina Gayà varenunciar a la seva actade regidora.

Josep Bauçà, d’AxSJ:L’aigua de les dutxes del poli-

esportiu municipal surt freda,quan hi ha una instal·lació sufi-cientment capacitada perquè totsels nins i no tant nins que hi van ajugar se puguin dutxar amb como-ditat. Ho podeu arreglar?

L’ajuntament ja no obri alpúblic els dinous horabaixes, i nos’ha fet cap comunicació ni alsregidors ni al públic. Perquè nos’obri, i perquè no s’ha rectificatl’horari exposar al públic?

Ja estan connectades, les pla-ques solars fotovoltaiques de l’e-difici de l’escola?

Com així ningú de l’ajunta-ment de Sant Joan va assistir auna reunió sobre la promoció delpatrimoni cultural dels municipisdel Pla de Mallorca?

José Bauzá, de PSIB-PSOE:S’ha fet publicitat, del decret

de nomenament de personal perdotar de mestres l’escoleta demúsica?

El servei d’atenció telefònicaque presta l’ajuntament necessitamillorar molt, ja que es bastantdeficitari.

També necessita millorar elmanteniment de les instal·lacionsde Parc Infantil municipal.

Va entregar a l’equip degovern una sèrie de fotografies decoses en mal estat, tant dins elpoble com a fora vila, i va recla-mar que s’arreglessin.

Si esteu interessats en conèi-xer les respostes de l’equip degovern, les podeu veure i escoltaral web melisucre.cat.

Idò tot això va donar de síaquest ple municipal fet el dia deSanta Catalina de 2015, dia enque va deixar la vida política acti-va una de les persones habitualsde les darreres legislatures: naCatalina Gayà Bauçà, Peremates,que tant quan li va tocar estar al’oposició com a l’equip de go -vern, i també a la batlia, va impri-mir un caràcter especial a la ges-tió municipal. La seva recepta i ladels seus companys de partit éssenzilla, però mala d’aplicar perla gent que no està avesada a ferfeina per tot un poble: feina, feinai més feina per millorar contínua-ment l’ambient social dins el po -ble, i les prestacions que els vila-tans hem de rebre de tots elsestaments públics, començant perl’ajuntament, però també delCon sell de Mallorca, de la Co mu -nitat Autò noma, del Gobierno deEspanya, de la Unió Europea, i detots els estaments i organismesque depenen d’ells. Ho podeucom provar revisant totes lesmocions i acords municipals quena Catalina i el seu grup munici-pal han anat duent a la considera-ció del plenari al llarg de tots elsanys que ella n’ha estat membre.Gràcies Catalina per tota aquestafeinada.


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes de generANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

Deim adéu a l’any 2015, unany en què la pagesiamallorquina va tenir una

alegria amb la notícia que lesametles havien quasi doblat elpreu d’alguns anys enrere i potseraixò contribuesqui a donar un pocmés de bon tracte al cultiu delsametlers, ja bastant abandonats.

Per als ametlers infectats pelbrot sec i que mostren envelli-ment amb molta pelussa per lesbranques, serà bo fer-los un trac-tament amb oxiclorur de couredesprés de la caiguda de lesfulles, quan estan en repòs, i fer-ho abans de partir a rebrotar oaparèixer la flor.

A començament de l’any nou,a Sant Joan ja és costum que la nitdel 31 de desembre es faci baix elcampanar. S’hi fa una trobadaamb grups de persones que espe-ren les dotze campanades delrellotge per celebrar l’arribada del’any nou.

Dia 5 de gener, entrada de fos -ca, arriben els Reis d’Orient, ambcarrosses carregades de juguetesque són entregades als infants perSes Magestats des de l’altar majorde l’esglèsia parroquial.

Dia 16 de gener, en arribar lavesprada, s’encenen els fogueronsorganiztats per grups de veïnats o

per algunes entitats. La gent s’en-revolta al fogueró per torrar pecesde porquim i entonar el cant de laximbomba. I dia 17, a l’horabixa,treuen la imatge de Sant Antoni iel rector reparteix aigua beneïda atots els que el visiten, tant si sónpersones com animals.

Diuen que la pluja de generper al camp sempre va bé.

Dia 9 és Sant Julià i el dia s’a-llarga una passa de ca, i el dia deSant Antoni, una passa de dimoni.

En lluna vella de gener talla lallenya el bon fuster.

Dia 25 és la conversió de SantPau i diuen que els nascuts aquestdia tenen la saliva beneïda percurar picades d’animalons petits.

L’any 2016 s’ha declarat l’anyinternacional dels llegums. Quanxerram de llegums feim referèn-cia als ciurons, les faves, les mon-getes i llenties que se consumei-xen en gra sec; el consum en verdes compta com a hortalisses. Elcultiu de plantes lleguminoses tél’avantatge de deixar fixat elnitrogen a la terra millorant la fer-tilitat de cara a altres cultius.

En llocs protegits es poden ferels planters de tomatigueres,pebrers, albergínies, alfabegue-res...

En lluna creixent és bon temps

per plantar o empeltar arbres frui-ters de fulla caduca i també ésconvenient retirar la llenya depoda de per davall els arbres.

Som en temps d’eixarmar lesvoreres i cavar llobades, i tambéde collir cames roges, que sónbones per depurar la sang.

Durant la lluna creixent, lavitalitat de les plantes és millorperquè la llum de la lluna les dónamés força.

Amb la lluna minvant tambéva minvant la vitalitat de les plan-tes i això fa que siguin més per-ceptibles les seves propietatsmedicinals.

A l’hort es poden sembrar alls,cebes, ravenets, enciams, endí-vies, bledes, julivert, naps, pata-nagó, porro, pèsols de bullir ialtres hortalisses. També, per SantPau, es poden plantar tota classed’herbes aromàtiques i en jardine-ria es poden plantar rosers i tambépodar o empeltar. També es podensembrar margalideres, sàlvia,pen saments, clavellers, camèlies,hortènsies...

Entre les plantes silvestrescomestibles, hi trobam les camesroges, els espàrecs, la vinagrella,el fonoll i, a més, una bona varie-tat de bolets que neixen per dinsles garrigues i pinars.

15


mel i sucre

converses amb els amics

La Penya Ciclista Sant JoanA finals dels anys setanta, un

grup d’amics santjoaners varenfundar la Penya Ciclista de SantJoan amb l’única finalitat de prac-ticar com a aficionats l’esport delciclisme, juntament amb l’excur-

Grup de corredors de la Penya Ciclista al santuari de Consolació.

El ciclisme a Sant Joan (V)ANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

AMB LA COL·LABORACIÓ D’AMADOR BAUÇÀ BAUÇÀ “PASSOL”

Grup de dones i jovenets de la Penya Ciclista, a la plaça des Pes des Porcs.

Varen fer sortides que aca -baven a diferents santuaris deMallorca i també per la serra deTra muntana, a sa Calobra, For -mentor...

A partir de l’any 1984 varencol·laborar en l’organització i par-ticipació a la Volta al Pla de Ma -llorca, amb altres agrupacionsciclistes d’altres pobles, somSineu, Petra o Maria. Poste rior -ment s’hi afegiren altres grups ci -clistes de Vilafranca, Llubí, San taMargalida, sa Pobla, Lloret...

Aquesta cursa al Pla de Ma -llorca era de caràcter intersocial ies feia per invitació d’aquellsciclistes o aficionats al ciclismeque habitualment no participavenen competicions oficials.

L’any 1983 varen organitzarun viatge a Portugal, on varen ferunes quantes sortides amb bici-cleta i la família es desplaçavaamb autocar. Varen desembarcar aValència, passaren per l’Escorial,Àvila, Salamanca, Ciudad Rodri -go, Coimbra, Cascais, Fàtima,Lisboa, Faro, Huelva, Sevilla,Granada i cap a València un altrepic per fer la tornada a Mallorca.

L’any 1984 varen fer un altreviatge, aquesta vegada sense bici-cletres, amb autocar des de Ma -llorca embarcat fins a Bar celona idesprés fins a Suïssa, el sudd’Alemanya, el sud de França,Mònca, Andorra i el nord d’Itàlia,arribant fins a Venècia.

Va ser ja a finals dels anys vui-tanta quan deixaren de tenir acti-vitat com a Penya Ciclista.El grup de ciclistes aficionatssantjoaners

Amb el pas dels anys tambés’han anat reunint una sèrie de

sionisme, és a dir, el cicloturisme.Cada quinze dies organitzaven

una sortida amb la bicicleta,corrien unes desenes de quilòme-tres i després d’acabar l’etapamarcada es dinava amb la família,que es desplaçava en cotxe.

16


mel i sucre

Pujant pel carrer Major, en una carrera per les festespatronals.

17

Dinar familiar de la Penya Ciclista, després d’una sortidaamb les bicicletes.

L’enyorat i estimat Joan Roig Bauzà. Carrera de ciclistes locals a les festes patronals del 2010.

Passant per davall del pont del Nuu de sa Corbata, a laserra de Tramuntana.

Dinar de companyerisme del grup de cilcistes aficionatssantjoaners i familiars.


mel i sucre

santjoaners a qui els agrada prac-ticar l’esport de la bicicleta i feruna sortida dominical.

Encara ara es reuneixen totsels que volen i poden, cada diu-menge a les vuit del dematídavant el campanar de l’esglésiaper iniciar la sortida.

Els darrers anys, el dia deldivendres sant, fan una sortidaamb la bicicleta que acaba amb undinar de companyonia. També,per les festes patronals, organit-zen i participen a una carrera no -més per als corredors locals.

Finalment, volem fder mencióal fet succeït el dia 11 de novem-bre de 2012, ara ha fet tres anys,quan el grup de ciclistes santjoa-ners varen haver de patir el diamés trist i dramàtic de les sevessortides amb la bicicleta, ambl’atro pe llament i posterior mortd’en Joan Roig Bauzà. En Joanera una persona molt estimada alpoble i sempre estarà en la nostramemòria. El recordarem com unabona persona, bon amic, bonpagès i bon aficionat al ciclisme.

Per escriure aquest capítol sobrela Penya Ciclista Sant Joan, hem comptat amb la col·laboraciód’en Francesc Gayà, Fidever, id’en Guillem Gayà, Cambuix,que ens han proporcionat tota lainformació i fotografies. Tambéens ha ajudat en Joan Barceló,Perís.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

18

El grup de la Penya Ciclista davant el bar Sa Granja, al carrer Major, a puntde fer una sortida.

Els corredors de la Penya Ciclista de Sant Joan als seus inicis.


mel i sucre

19

lear de la Dona, a la sessió depresen tació dels tallers, quel’auto exigència és un patró decomportament poc saludable iprofundament injust. Parlaríem aquell primer tallerde l’agenda i posaríem la lupa enel que revela. Faríem grups i, des-prés, debatríem entorn a les con-clusions de cada grup. L’objectiude la sessió era visibilitzar lesactivitats que feim en el nostre diaa dia per a preguntar-nos: ¿Volemfer totes les activitats que hi ha ala nostra agenda? ¿Quines volemfer i quines fem per inèrcia? ¿Quèpassa si no fem alguna activitat?¿Com reaccionaria la resta? ¿I,sobretot, com reaccionaríem nos-altres? Cares serioses, davant de tan-tes preguntes. Primer, però vàremfer una sèrie de reflexions. Treba -llar en grup és la manera mésenriquidora de generar coneixe-ment si hi ha una obertura dement. Si estam disposats a enten-dre que no tothom entén, veu ipractica el món de la manera queho fem nosaltres. Jo, dreta a la sala més rectan-gular que he vist a la meva vida,tenia al davant cares de dones,encara no massa noms, però pelque veia eren dones que eren unamostra sociodemogràfica de Ma -llorca: estudiants joves d’institut,universitàries (fins aquí la gentamb qui acostumo a treballar) em -presàries, mestresses de casa, in -fermeres, mestres, funcionàries...algunes de Sant Joan, d’altres deSineu, de Palma, de Cala Blava...

entre els mesos d’octubre i no -vembre. Com vaig acabar coordi-nant un grup d’autoexigènciesnomés s’explica per l’entusiasmede les dones del Col·lectiu Tera -nyines. A l’agost, vam decidir que eltaller versaria sobre quatre aspec-tes on pensàvem les dones gene-ram autoexigències: l’agenda, elcos, l’espai personal i l’espai rela-cional. Només això! I que, peracabar les sessions, na SòniaSans i na Ma rien Segura ens ense-nyarien, durant 15 minuts, unball, el que volguessin elles, peròque ens recordassin la possibilitatde moure’ns, de canvi, de muta-ció. Elles van acceptar, com jo, ala primera. Vaja quina aventura i quinviatge estava a punt d’emprendreel que havia de ser l’estiu mésconvencional dels últims 23 anys! Escoltant les dones de Tera -nyines a les sessions que férem alconvent a l’agost i al setembre, ipensant que els coneixement delsestudis de gènere que jo tenc sónun ventall de lectures i propostesque he anat fent per a necessitatde sobreviure en un món patriar-cal, vaig pensar: ‘Gayà, això seràun desastre’. Abocada al fracàs enla meva primera intervenció pú -blica i social a Sant Joan. Morta de por, carregada de lli-bres i molt trista per la mort de lameva padrina, el dissabte 24 d’oc-tubre, em vaig trobar davant de 40dones a les 19.30 hores. Recor -dàvem, com havia dit na FrancisaMas, exdirectora de l’Institut Ba -

Una reflexió personal a l’entorn dela primera sessió d’autoexi -

gències, el taller que les dones delCol·lec tiu Teranyines va desenvolu-par a Sant Joan al llarg dels mesosd’octubre i novembre.

El Col·lectiu Teranyinesaquest estiu em va dema-nar si voldria ser part d’un

grup de dones que reflexionàssimsobre autoexigències. La propostava ser espontània, una tarda d’estiui jo no li vaig donar massa voltes.Sempre que una dona, o un grupde dones, em demana ser part d’uncol·lectiu de reflexió social, per lameva manera de ser, i perquè somuna defensora de la necessitat decrear xarxes de coneixement, res-ponc: Sí. Refle xio nar des del femi-nisme ho veig una necessitat per asobreviure en un món les reglesdel qual són pensades, escrites ilegislades per a homes. Vaig dir sí. I tant! Era agost, el primer agostvivint a Sant Joan, i la veritat ésque vaig pensar que seria un grupde lectura entorn a estudis degènere. Fàcil, llegir, parlar, conèi-xer-nos extensió del co neixement,poc risc. Començ, així, d’una maneratan personal, aquesta sèrie dereflexions que aniran sortint enels propers números de mel isucre per explicar-vos com d’e-quivocada estava quan vaig pen-sar que seria un taller més i quinregal tan gran ha estat coordinaruna sèrie de sessions d’autoexi-gències (si heu llegit bé coordi-nar) que van reunir entre 20 i 40dones, d’entre 14 i uns 70 anys, ala sala polivalent de Sant Joan

veus de donaAmb mirada de dona

La necessitat d’aprendre a dir: ‘Ou’, i de com construïm la nostra agenda?

CATALINA GAYÀ


Totes dones, amb una llibretaen les mans i un bolígraf. Virgina Woolf escriu a Ca -sandra: La dona lliure aprèn ades fer-se de les pors poc im por -tants i a no témer a l’única granpor important perquè ja no ésmassa orgullosa per a compartir-ho amb altres. Es formaren grups, la missiódels quals era mostrar les micro-rutines que hi ha en el nostre dia adia, les tasques fixes, les feinesque configuren el nostre temps ique nosaltres vivim amb norma -litat. Era difícil, sense cap dubte,perquè qüestionar la normalitatimplica deixar de veure-la i, so -bretot, deixar de sentir-la com anor mal i començar una acció críti-ca de pensament, primer, i d’acció. A la presentació del taller,unes setmanes abans, na Fran -cisca Mas ens havia explicat quees tractava d’aprendre per a des-aprendre. Ho vareu poder llegir alnúmero anterior d’aquesta revista.Na Xisca era a la sala i em miravaamb mitja rialla. Ella era mésconscient que jo del que estavademanant a 40 dones l’últim dis-sabte d’octubre del 2015, foscanegra a fora, vent i fred com non’ha tornat a fer des de llavors,com a mínim el dia que jo escricaquestes línies. A la meva tesi doctoral el quefaig és reflexionar sobre el conei-xement social compartit en elcamp del periodisme: com fun-ciona, quines són les regles noescrites però que es perpetuen, laincorporació d’aquestes regles icom les reproduïm i, després, lapossibilitat de disrupció, de canvi,de qüestionament d’aquestes re -gles i les alternatives. Les 40 dones, en el fons,havien de fer el mateix: visibilit-zar que les limitacions de gèneresón construccions socials: homesi dones podem fer el mateix sirealment entenem que la igualtatno només és un concepte que es

treballa a les aules. Feia dies que jo pensava qui-nes regles mouen les dones aMallorca, a Sant Joan: per què ales botigues majoritàriament sem-pre hi trob dones?, per què a lesplaces encara hi ha grups de joves(homes) i grups de joves (dones)separats...?, per què les personesque caminen de nit pels límits deSant Joan són majoritàriamentdones? per què els fusters i elsmecànics són homes? per què sóndones les que solen agranar lacarre ra? A la sala rectangular, les donestreballaven creant llistes infinitesamb tot allò que fan (i que és mol-tíssim) i jo mentre explicava quela forma hegemònica de poder, itambé de llibertat, a la nostrasocietat és burgesa, masclista,heterosexual i heteroeròtica. Pertant, la forma com construïm lanostra agenda és la síntesi o repre-sentació d’aquest món patriarcal,

d’aquestes normes, de les sevesprohibicions (en el nostre contextno explícites, però sí reals), delsdeures, de les frases fetes, delstòpics, dels mecanismes que in -ter nalitza una persona que és so -cialment construïda com a dona. I recordava allò que Simon deBeauvoir reflexiona a la sevaobra: una persona no neix dona,però arriba a ser-ho: és la civilit-zació en conjunt qui elaboraaquest producte. Pensam, per exemple, en ladiferenciació de colors, blau irosa (per què?), pensam, perexemple, en les juguetes, cotxes ipepes (per què?). I les posava l’e-xemple dels muxes, a Mèxic. Unséssers que van néixer amb geni-tals masculins, els fills petits de lafamília, i que la societat vesteix ieduca com a dones per tal que esfacin càrrec de la cura de la famí-lia. Per què és necessari ser /apa-rèixer com a dona per a cuidar? Passaven els 20 minuts de dis-cussió grupal i començaven lesconclusions. I, aquí, era quanm’adonava que aquesta aventuratenia sentit ple, que aquesta segu-rament és la millor entrada queuna persona pot tenir en unacomunitat. Les 40 dones me regalavenconeixement deconstruït: s’ha-vien pensat sense por, haviendibuixat les seves agendes i esta-ven disposades a compartir-la. Aquest n’és un llistat d’algu-nes de les conclusions i el repro-dueixo com a llistat perquè crecque pot ser aplicable per a cadas-cuna de nosaltres, cadascuna demanera diferent segons l’edat i lesseves circumstàncies.

1. A les agendes de les dones hiha dos calendaris vitals: el cultu-ralment acceptat per a la societat iel que és important per a lesdones. (A la sala Polivalent deSant Joan, arribàvem a la reflexióque Marcela Lagarde, una de les

mel i sucre

20

Virginia Woolf l’any 1939.


mel i sucre

munitat és poder parlar, podercompartir, poder construir iaquesta essència no s’ha d’obli-dar. Entre totes, podríem generarun gran decàleg de corresponsa -bilitats. Na Xisca Mas explicava a laseva xerrada que el qüestiona-ment profund i crític del concepted’autoexigència, les dones el co -mençam a fer a una certa edat,quan ja patim o hem patit, elsefectes negatius d’aquesta actitud.Les joves que hi havia al tallersón una mostra de la responsabili-tat que totes les generacions tenimunes amb les altres. De fet, una deles més joves explicava que, enuns anys, quan comparteixi pis,voldrà que estigui ordenat... Demoment, va a l’institut. Com hofarà? Pactarà? Delegarà? Ho faràella? Relativitzarà l’ordre? Una altra jove explicaria enuna altra sessió que en el seu ins-titut fan grups de neteja: nin inina, nin i nina... Ella s’havia ado-nat que qui realment assumia laresponsabilitat de netejar erenelles. Per què?, es demanava.Tenia por que si ho deia a la mes-tra, el resultat fos un regany alsnins, quan, deia la jove, la refle-xió ha de ser molt més profunda. El meu correu és [email protected]. Encantada derebre reflexions i de compartir-lesamb qui sigui per a generar can-vis! El proper article serà sobre lesautoexigències en el cos.

com una (jo) vol i d’incoporar demanera urgent la corresponsabili-tat en el vocabulari i en l’acció decasa nostra.

7. A la nostra vida un dia deim,“ou”, i l’agenda es reconfigura,canviam nosaltres i canvia l’agen-da. Dir aquest “ou” és un apre-nentatge en tots els nivells, perso-nal, familiar i social. Suposadesaprendre tot allò que se’ns haensenyat que hem de fer com adones. Posar en pràctica aquestOu, implica negociar, delegar,parlar, generar canvis i estar dis-posades a tenir un altre rol dinsdel nostre entorn.

Aquests darrers punts eren unaautocrítica, l’autoexigència quecomença a ser vista com unanecessitat de canvi personal queimplica canvis. Set conclusions importants, unprimer dia. I rialles i frases fe tes.I reflexió. Na Sonia i na Ma rienens ensenyaven a parar movi-ments. De peu, ballàvem cinccançons intentant controlar, finson volíem, diferents parts del cos.Si saps aturar el dit petit, per quèno aprenem a aturar un humor,una activitat a la nostra agendaamb la que no estam d’acord o adesaprendre certes rutines. Em permeto fer preguntes ales lectores del mel i sucre: comconstrueixes la teva agenda? I usanim a respondre sense por, ningúés expert, però viure en una co -

mestres més importants delssegles XX i XXI d’estudis degènere, construeix a la seva tesidoctoral).

2. Associada a la primera conclu-sió, encara un altre aspecte impor-tant: l’agenda és una mostra de ladoble (o triple) jornada de treball.Hi ha la nostra feina, hi ha tasquesassociades a la família, hi ha tas-ques pròpies. A l’agenda, hi ha espais i tas-ques que socialment són cons -truïts com a per dones. És a dir, hiha mostres d’allò que s’espera denosaltres, per a ser dones, encaraque no estigui escrit enlloc.Exemples: fer el dinar, ser la ges-tora de la família, recordar aniver-saris, recordar cites a metges.¡Les dones som una gran agendaper a qui ens envolten!

4. A la nostra agenda, hi ha rolsheretats: ser dona és cuidar, serdona és protegir, ser dona és estarpendent dels altres, de la vida delsaltres, de la gestió de la vida delsaltres...5. A la nostra agenda, hi ha poctemps personal i si n’hi ha és fruitd’una gestió i un debat familiar o,fins i tot, d’encaixar-lo com espugui.

6. La nostra agenda és una conse-qüència, i una mostra, de la neces-sitat d’ aprendre a delegar més, deno voler controlar, de no volerque les coses passin o es facin

��21

’s Ien solar dD ns -N1vv m5 N Ua cap de cantó amL elcarrer Cnió i la prolonuació del carrer de Tant Soan

.el FF E5 v Ez


mel i sucre

22

La diàspora dels amos de pos-sessió, arrendataris o conduc-tors (aquest darrer terme és el

que trobam profusament registrat alscontractes d’arrendament), la podemexemplificar amb aquest matrimoniformat per un cònjuge originari de lavila de Santa Eugènia (Noguera) il’altre, natural de Sant Joan però d’as -cendència llucmajorera (Ginard).

Resseguir la descendència d’a-questa nissaga al llarg dels seglesXIX-XX, és l’objectiu perseguit enaquest article. Per això ens hem servitd’aquest testament, custodiat al’Arxiu del Reg ne de Mallorca, delsllibres sagramentals de l’ArxiuParroquial, padrons de població, lli-bres del Registre Civil i les obres dediversos d’autors consignades a labibliografia. El que aquí modesta-ment es tracta, és constatar com uncol·lectiu, els arrendataris, formarenun grup significativament importanta l’àmbit local, tant pel seu potencialeconòmic com pel seu prestigi. Elssuccessius ma trimo nis entre els des-cendents d’aquestes nissagues deno-ten l’existència d’una estratègiamatrimonial encaminada a mantenir iconsolidar el patrimoni familiar. Laseva forta influència social, hom lapot constatar amb la participació enels ajuntaments i altres càrrecs del’administració local.

Des del caire onomàstic, és inte-ressant de constatar com a través d’a-questes nissagues es varen introduirllinatges, absents en aquella època alrepertori de la localitat. En aquest casconcret, el llinatge Noguera no vatenir continuïtat per la manca de fillsmascles. Les filles entroncaren ambsengles famílies d’arrendataris ques’establiren a les poblacions de Mon -tuïri (Son Comelles), Manacor (Al -bo càsser) i Sant Joan (Son Gual).

1. JAUME NOGUERA COLL,ARRENDADOR DE SON GUAL Jaume Noguera Coll (1810-1864), fill de Jaume i d’AntòniaAina, natural de Santa Eugènia, foul’arrendador de Son Gual durant elperíode 1844-1864,1 d’aquí que fosconegut amb el malnom “de SonGual” que trobam consignat en elsllibres d’actes del consistori santjoa-ner. Era casat amb Bàrbara GinardMunar (1806-1887), natural de SantJoan, filla d’Esteve i de Bàrbara, ambla qual va tenir tres filles, AntòniaAina, Francina Aina i Bàrbara.2 Féu part de l’ajuntament santjoa-ner el període 1856-1863. Fou regi-dor el 1856 (a partir del dia 1 dedesembre) i 1857. Tinent de batle el1857 (a partir del 12 de març), 1858,1859, 1860, 1861, 1862 i finalmentbatle el 1863. Jaume Noguera finí eldia 6 de gener de l’any 1864, tres diesdesprès d’haver fet testament. Els béns de Jaume Noguera deSon Gual, estan registrats amb elnúm. 794 a l’Amillarament de l’any1864 i són els següents: – Son Munar, A-16, 2 quartons i5 destres; – Son Baró, G-185, 1 quartó i 74destres de pinar; – sa Mostra, H-322, 24 destres; – es Pujol, J-536, 70 destres; 29destres de vinya; – Son Baró, G-134, 2 quartons;33 destres de vinya; – Son Baró, G-135, 27 destres devinya; – Son Munar, A-17, 2 quartons i3 destres.

La suma total de les terres és de 2quarterades, 3 quartons i 65 destres.També era propietari d’una casa alcarrer del Frare (Bonavista) núm. 24i d’una caseta a fora vila.3 Aquestaés la descendència de Jaume i deBàr bara:

1. BÀRBARA NOGUERA GI -NARD (1838-1899) DE SON GUAL Filla de Jaume i de Bàrbara. Eracasada amb Andreu Alcover Llull(1839-1911), natural de Sineu.4Aquest matrimoni i la se va des-cendència foren els arrendadors de lapossessió de Son Comelles (Mon -tuïri) documentats durant el període1857-1924. Els fills de Bàrbara id’Andreu es varen establir a Montuïrii foren coneguts tots ells amb el mal-nom “de Son Comelles”, aquesta ésla seva descendència: 1.1. Antoni Alcover Noguera (n.c. 1869) de Son Comelles. Fill d’An -dreu i de Bàrbara. Fou jutge munici-pal de Montuïri el 1898 i 1899. Notenim més dades sobre ell. 1.2. Maria Alcover Noguera(1872-1934) de Son Comelles. Fillad’Andreu i de Bàrbara. Era casadaamb Benet Camps Riera (1870-1939), fill de Gabriel Joan CampsLladó (1834-1918) de Son Gual i deMargalida Riera Jaume (n. ?) Barru -fau, de Manacor. Sembla que varenestar per amos en alguna possessiódel terme de Llucmajor, ja que allà hivaren néixer els dos fills: 1) GabrielCamps Alcover (1901-1988) de Sa -bor, casat amb Miquela Ferrer Fon ti -roig (n. ?) de Llorito, filla de JaumeFerrer Jaume, Traquet, majoral de lapossessió de Son Joan Arnau (Llo -rito). 2) Andreu Camps Alcover(1912-1966) de Galiana, casat ambBàr bara Amengual Martorell (1913-1995) de Son Trobat. El 1945 conra-ven la possessió de Tagamanent(Mon tuïri) i posteriorment varen ad -quirir la possessió de Galiana(Montuïri). 1.3. Bàrbara Maria AlcoverNoguera (1874-1929) de Son Co -melles. Filla d’Andreu i de Bàr bara.Religiosa. Monja tancada del conventde Santa Clara. Pro fessà el 1902.Durant els trenta anys de vida mona-

investigacióUn testament del segle XIX

Jaume Noguera Coll (1810-1864), arrendador de la possessió de Son Gual

FRANCESC CANUTO BAUÇÀ


mel i sucre

cal fou secretària, infermera, sagrista-na i procuradora del convent. Finí al’edat de 56 anys i fou sepultada alvas del convent (Oliver, 1999: 124). 1.4. Magdalena Alcover No -guera (1878-1944) de Son Co melles.Filla d’Andreu i de Bàrbara. Eracasada amb Rafel Manera Cerdà (n.c. 1871) Ros, jutge municipal deMontuïri du rant el període 1878-1882. Esta ven domiciliats el 1924 ala Plaça Vella núm. 25 (Montuïri). 1.5. Jaume Alcover Noguera(1878-1935) de Son Comelles. Filld’Andreu i de Bàrbara. Va néixer aSon Comelles i posteriorment foul’arrendador fins devers el 1924. Foubatle de Montuïri des del 15 de generfins al 26 de febrer de 1930. Morí al’edat de 55 anys, en un tràgic acci-dent el 14 de novembre de 1935, enque amb quatre persones més anavena Inca al Dijous Bo amb un cotxe queconduïa el seu fill Andreu. Haviaadquirit una porció de la possessió deSon Collell, d’aquí que tota la sevadescendència fos coneguda com “deSon Collell”. Era casat amb AntòniaRibas Ni colau (n. c. 1879) de CanCosta, amb la qual varen tenir quatrefills: 1) Andreu Alcover Ribas (1907-2008) de Son Collell, centenari de lavila el 2007. 2) Bàr bara AlcoverRibas (1909-1945) de Son Collell. 3)Rafel Alcover Ribas (1911-1996) deSon Collell. 4) Jaume Alcover Ribas(1913-1991) de Son Collell.

2. ANTONINA AINA NOGUERAGINARD (n. c. 1838) DE SONGUAL Filla de Jaume i de Bàrbara. Eracasada amb Jaume Oliver Ferragut(1839-1910) des Cal derers, fill

d’An toni Oliver Bauçà (1808-1861)des Calderers i de Francina AinaFerragut Nicolau (1805-1871) de SonDixopta. Jaume Oliver i Antonina AinaNoguera anaren, casats de fresc, aconrar un lloquet del llogaret de CasCanar, en el terme municipal deSencelles; allà varen néixer dos delsseus fills: Antoni (n. c. 1863) i Fran -cina Aina (n. c. 1865). L’estada aSencelles fou de poca durada, i sem-bla que a conseqüència de la mort delseu sogre Jaume Noguera (m. 1864),amo de Son Gual, varen tornar a SantJoan. En el padró de l’any 1868, eltrobam registrat com l’arrendador deSon Gual, juntament amb la sograBàrbara Ginard i la cunyada Fran -cina Aina Noguera. A Sant Joan vanéixer el tercer fill, Jaume (n. c.1867) i morí l’esposa Antonina Aina.Al cap de poc temps es va casar desegones núpcies amb la cunyadaFran cina Aina, i sembla que és enaquesta època quan va passar d’ar -ren dador a la possessió d’Albocàsser. Dels fills del primer matrimoni deJaume Oliver Ferragut, Antoni iJaume, no en sabem gairebé res.Ambdós són registrats al padró del’any 1891, al carrer de Bonavistanúm. 22. Antoni, de 27 anys, conra-dor, era casat però no hi consta elnom de l’esposa. Jaume, de 22 anys,amb el tractament de Don, hi surtcom a estudiant; sembla que és elmetge citat al llibre Apuntes Histò -ricos de Petra, a l’apartat que tractade l’epidèmia de grip de l’any 1918 iles conseqüències que tengué a Petra:“...Llegaron en ésta, los atacados alnúmero de 400, distinguiéndose porsu abnegación y humanitarios servi-

cios a los enfermos, el médico de estavilla, don Jaime Oliver y Noguera, ylas religiosas Terciarias de SanFrancisco.” També el trobam consig-nat a la subscripció popular que vadur a terme l’ajuntament petrer pertal de sufragar les sepultures, enterra-ments i altres despeses derivades del’atenció als afectats per l’epidèmia.El metge Jaume Oliver, hi contribuíamb 20 pessetes. A la mateixa llistas’esmenta un pagament als serveisrealitzats pel metge santjoanerSebastià Soler. És molt probable queJaume Oliver Noguera s’establis aPetra i, presumiblement, allà són elsseus descendents.

3. FRANCINA AINA NOGUERAGINARD (n. c. 1841) DE SONGUALFilla de Jaume i de Bàrbara. Era casa-da amb el seu cunyat Jaume, quehavia enviudat de la seva germanaAntonina Aina. Francina Aina No -guera i Jaume Oliver varen tenir 6fills i tots ells portaren el malnom“d’Albocàsser”: 3.1. Francina Aina OliverNoguera (1870-1902) d’Albocàsser.Filla de Jaume i de Francina Aina.Era casada amb Joan Camps Riera(1867-1958) fill de Gabriel i deMargalida. Natural de Llorito. Succeíel seu pare al front de la possessió deSon Gual (Sant Joan) i fou conegut aSant Joan com “l’amo de Son Gual”.El 1918 va adquirir la possessió deSon Gil (Sant Joan) per 108.000 pes-setes. El 1929 comprà el lloquet deSon Font i les terres juxtaposades deSon Fonoll, la suma de les quals erenunes 300 quarterades d’extensió i lesva establir. Formà part diverses vega-

23


mel i sucre

24

quatre mesos d’haver-se incorporat ala batlia. En la sessió extraordinàriadel ple de l’Ajuntament del 24 defebrer de 1960 va ser substituït perJoan Bauçà Bonet, Cotanet. Durantla seva breu gestió s’aconseguí uncrè dit bancari i un ajut de la Dipu -tació Provincial de les Balears perasfaltar la carretera de Vilafranca,entre la sortida del poble i la carreterade Manacor. Al final de 1966 fou elegit regidorpel terç corporatiu i prengué posses-sió del càrrec el 5 de febrer de 1967.Va ser segon tinent de batle del 5 defebrer de 1967 al 26 de de gener de1970 i regidor del 26 de gener de1970 al 3 de febrer de 1974 (Com -pany 2000: 53). 3.1.4.2. Margalida TruyolsCamps (n. c. 1930) de Son Gual. Fillade Martí i de Margalida. Era casadaamb Monserrat Galmés (n. c. ?) met -ge, de Manacor. Fill d’ambdós fouGabriel Galmés Truyols (Mana cor1962) novel·lista (GEM, VI: 143).

Joan Camps es va casar de sego-nes núpcies amb Antònia Bou Bauçà(n. c. 1869) Pago i tengueren tresfilles: 1. Antònia Camps Bou (1907-1986) de Son Gual. Filla de Joan id’Antònia. Era casada amb MartíTruyols Febrer (n. c. 1896) Rafalino,de Manacor, el qual havia enviudatde Margalida Camps Oliver, germa-nastra de la seva difunta esposa.Antònia i Martí tengueren dues filles:Joana Maria Truyols Camps, casadaamb Salvador Despuig (descendentcol·lateral del cardenal Despuig) iMaria Antònia Truyols Camps. 2. Maria Antònia Camps Bou(1908-1986) Pago o de Son Gual.Filla de Joan i d’Antònia. Era casadaamb Gaspar Oliver Matas (1907-1972) de Solanda. No tengueren des-cendència. 3. Bàrbara Camps Bou (1910-1952) de Son Gual. Natural de SantJoan. Religiosa. Sor Bàrbara de SantGabriel de la Dolorosa. Germana dela Caritat. Professà l’any 1936.Treballà en l’ensenyança de pàrvuls ia la Casa de Família, a Ciutat. Morí ala possessió de Son Gil (Sant Joan),(Estelrich 1993: 149).

va prendre possessió en la sessió del’1 de maig de 1939 i fou de curtadurada, ja que va estar al davant de lacorporació devuit mesos. El 1941 founomenat cap local de la Falange. Founomenat regidor el període 1945-1949. El 1952 prengué possessori dela regidoria pel terç corporatiu. Fousegon tinent de batle el 1955-1956,primer el 1956-1957 i altra vegadaregidor el 1957-1958. El 1961 tornà aprendre possessori del càrrec de regi-dor pel terç sindical i fins al 1967 fouprimer tinent de batle. Fou un home especialment dotatper als negocis tot i que returava. Amés de gestionar les seves finquesagrícoles el 1944 obrí amb el seucunyat Gaspar Oliver Matas (1907-

1972) de Solanda, la Fàbrica d’Em -botits Gabriel Camps, que fou cone-guda popularment com la Matança.Morí el 2 de setembre de 1971 alcarrer de Bellavista núm. 36 (Com -pany 2000: 43). 3.1.4. Margalida Camps Oliver(n. ?) de Son Gual. Filla de FrancinaAina i de Joan. Era casada amb MartíTruyols Febrer (n. c. 1896) Rafalino,de Manacor, tengueren dos fills: 3.1.4.1. Monserrat TruyolsCamps (n. c. 1929) de Son Gual. Fillde Martí i de Margalida. Féu estudisde dret a la Universitat de Deusto(Navarra) i es llicencià el 1951 a laUniversitat de Valladolid. Treballàamb els seus oncles Gabriel Camps iGaspar Oliver en la gestió de la fàbri-ca d’embotits la Matança, de la qualposteriorment es féu càrrec. Quantenia 30 anys, fou nomenat batle deSant Joan en substitució de RamonGayà Carbonell, Apotecari. Des delprimer moment, però, es trobà incò-mode en el càrrec i aconseguí que lifos acceptada la renúncia al cap de

des l’Ajuntament santjoaner, fouregidor del Partit Conservador durantels períodes 1899-1904 i 1906-1922.Finalment fou altra vegada regidordel 26 de febrer de 1930 al 20 d’abrilde 1931. Morí a la possessió de SonGual el 4 de juliol de 1958, als 91anys (Company, 2000: 77). Joan i Francina Aina foren elsarrendadors de la possessió de SonGual. Francina Aina morí sobtada-ment als 32 anys, quan es trobavaaccidentalment a la possessió d’Al -bo càsser.5 Aquesta és la seva des-cendència: Aquests són els fills del primermatrimoni: 3.1.1. Gabriel Camps Oliver(1890-1900) de Son Gual. Fill deFrancina Aina i de Joan. Morí a l’e-dat infantil, de gastroenteritis. 3.1.2. Margalida Camps Oliver(1897-1900) de Son Gual. Filla deFrancina Aina i de Joan. Morí a l’e-dat infantil, de gastroenteritis. 3.1.3. Gabriel Camps Oliver(1901-1971) de Son Gual. Fill deFrancina Aina i de Joan. Fadrí.Succeí el seu pare al front de la pos-sessió de Son Gual. Tres generacionsde llinatge Camps (pare, fill i nét)varen estar d’amos a Son Gual desdel 1886 fins al 8 de setembre de1960. Gabriel Camps fou regidor perpart del Partit Conservador a l’A -juntament santjoaner durant el perío-de 1931-1933. En les eleccions par-cials de regidors de l’abril de 1933 espresentà per la candidatura delCentre de Dretes Republicà i va ser elcandidat més votat, amb 341 vots. El1933 fou elegit primer tinent de batle,càrrec que ocupà fins al 12 de marçde 1936. Durant la Segona Repúblicaparticipà en la fundació de diversesentitats de caràcter dretà com lasocietat Defensa Social Republicanai l’associació d’Arrendataris i Parcersde Finques Rústiques de Sant Joan.El 1936 fou membre fundador i vocalsegon del Club Esportiu Sant Joan. El1930 fou president de l’entitat cultu-ral Nuestro Club. Fou nomenat batlepel Governador Civil el 25 d’agost de1938 i destituït el 4 d’octubre delmateix any. Acabada la Guerra Civil,el governador civil el tornà a desig-nar batle de Sant Joan, càrrec del qual


mel i sucre

25

3.2. Francesc Oliver Noguera(n. c. 1872) d’Albocàsser. Fill deJaume i de Francina Aina. No tenimmés dades sobre ell. 3.3. Miquel Oliver Noguera (n.c. 1874) d’Albocàsser. Fill de Jaumei de Francina Aina. Fou quintat aSant Joan, el 1893, i caigué soldat ala guerra de Cuba, però va fer permu-ta amb Mateu Ferrer Sabater. Foubatle de Manacor el 1903. No tenimmés dades sobre ell. 3.4. Joan Oliver Noguera (n. c.1876) d’Albocàsser. Fill de Jaume ide Francina Aina. Es presentà pelpartit liberal de Manacor, districte 4t,a les eleccions municipals del 12 d’a-bril de 1931. No tenim més dadessobre ell. 3.5. Antonina Oliver Noguera(n. ?) d’Albocàsser. Filla de Jaume ide Francina Aina. No tenim mésdades sobre ella 3.6. Bàrbara Oliver Noguera(1878-1950) d’Albocàsser. Filla deJaume i de Francina Aina. Era casadaamb el seu cosí, Antoni Oliver Gayà(1863-1936) des Calderers.

APÈNDIX DOCUMENTALTRANSCRIPCIÓ DEL TESTAMENT El testament de Jaume Noguera,que transcriurem a continuació, fouprotocol·litzat pel notari de Sant JoanJoan Bauçà Matas.6 En el predio Son Gual, distrito dela villa de San Juan, a los tres enerode mil ochocientos sesenta y cuatro.En el nombre de Dios todo poderosoy de la inmaculada Virgen purísima,yo Jayme Noguera conductor del pre-dio Son Gual, hijo de Jayme y deAntonia Ana Coll, de sincuenta añosde edad, natural del lugar de SantaEugènia y vecino del pueblo de SanJuan. Hallándome en cama enfermode gravedad, peró en todo mi enterojuicio y clara palabra y parecer de lostestigos que se espresaran y de mi elnotario receptor y conocido por losmismos, ordena mi último testamen-to nuncupativo en la forma siguiente: Primerament nombro por misalbaceas a don Lorenzo Ginard, pres-bítero y a Pedro José Payeras, a quie-nes suplica se sirvan acceptar esteencargo y hacer adimplir lo que acontinuación se ordenarà y es mi

voluntad que en el dia de mi falleci-miento celebren mi funeral a volun-tad de mis albaceas y para esto desti-no la cantidad de doce libras monedamallorquina y doce que pagaran misherederas para el funeral de BárbaraGinard mi consorte. Lego al señor rector o vicario dela parroquia en que moriré, sincosueldos por su derecho parroquialsegún le corresponde. Lego a la casa santa de Jerusalen,por via de limosna para custodia deella, sinco sueldos, moneda mallor-quina, por una sola vez. Lego por toda parte heredad ylegítima a Antonia Ana, FranciscaAna y Bárbara Noguera Ginard, mishijas, sinco sueldos y hererderas miasles instituyo in estirpe anonim capita. Lego a todas y cualesquiera per-sonas a quien tengo obligación dehacer memòria en esta mi última dis-posición para más valides de ellasinco sueldos. Satisfecho cuanto queda dichotodas y cualesquiera deudas y obliga-ciones que en el dia de mi falleci-miento resulten contra el del rema-nente peró de todos mis bienesmuebles inmuebles semovientes cré-ditos y acciones instituyo por miheredera universal usufructuariadurante su vida a Bárbara Ginard, suesposa y propietarias a Antonia Ana,Francisca Ana y Bárbara NogueraGinard, mis hijas, a sus voluntades,sin que estas puedan tomar inventarioa su madre como heredera usufruc-tuaria, ni pedirle cuenta alguna de loque haya obrado, dándole facultadque les reparta mis propios inmue-bles en partes iguales a las tres mishijas y herederas propietarias y encuanto a los semovientes, créditos,granos y demás efectos que existie-ran en el dia de mi fallecimiento, quesean propios suyos, les repartirá entrelas tres herederas propietarias. Esta es mi última voluntad mia yquiero valga por derecho de testa-mento y si no valdrá o valer no podrá,quiero valga por derecho de codicil ode donación por causa de muerte o dela mejor especie de última voluntadque podrá tener mas valides.Anulando todos los que acaso tengohechos anteriores a este. Así lo otor-

ga a presencia de los testigos al efec-to requeridos y firma ante ellos y loson don Gabriel Terrasa cura párro-co, presbítero, Antonio Barceló, jor-nalero y Antonio Font, vecinos de lapresente y han manifestado no tenerinpedimento para serlo. De todo locual y de haver sido requerido para laautorización lo firmo signo y rubricoy doy fe.

BIBLIOGRAFIAArbona, Onofre (Coord.) (2001). Mon -tuïrers que han deixat petjada. Montuïri:Revista Bona Pau.Bauzà Adrover, Cosme (1940). Frag -mentos Históricos de la Villa de SanJuan. Edició mecanografiada. Canuto Bauçà, Francesc (2003). “ElsOliver dels Calderers, una nissaga d’a-rrendadors (segles XVIII-XX).” A: Lafamília Oliver dels Calderers. Mono -grafies santjoaneres, 15. Sant Joan:Col·lectiu Teranyines. Pàg. 27-59.Canuto Bauçà, Francesc (2009). “Elcarrer d’en Socies (segles XVII-XX).” A:Miscel·lània homenatge a Josep Estel -rich i Costa. Monografies santjoaneres,20. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines.Pàg. 77-137.Canuto Bauçà, Francesc (2013). “Uncontracte d’arrendament de Son Brondo(s. XIX). La família Camps (i III)” A:Mel i Sucre, núm. 402, pàg. 13-19. SantJoan: Obra Cultural de Sant Joan.Company Mates, Arnau (2000). Batles iregidors de Sant Joan (1900-2000). SantJoan: Ajuntament de Sant Joan.Estelrich Costa, Josep (1993). LaParròquia de Sant Joan (1900-1993).Monografies santjoaneres, 1. Sant Joan:Col·lectiu TeranyinesGinard, Antoni; Ramis, Andreu (2009).“Família i territori. Els Munar del Pujol.”A: Miscel·lània homenatge a JosepEstelrich i Costa. Monografies santjoane-res, 20. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines.Pàg. 261-314.Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM).22 vols. Mallorca: Promallorca, 1988-98.Miralles, Joan (1995). Un poble, un temps.Palma: Miquel Font Editor, 2ª edició.Munar, Felip (1999). “Un contracte d’ar -rendament de la possessió de Son JoanArnau de l’any 1898.” A: 3es Jornadesd’Estudis Locals. Mancomunitat del Plade Mallorca. Lloret de Vistalegre, 27-28març 1998. Pàg. 165-174.Oliver Oliver, Jaume (1999). “BàrbaraMaria Alcover Noguera ‘de SonComelles’.” A: Montuïrers que han dei-xat petjada, pàg. 124. Montuïri: RevistaBona Pau.


mel i sucre

26


mel i sucre

27

… i ho he fet perquè l’he trobatofensiu pels meus principis, unsprincipis que duc tota una vidadefensant, per ventura relaxada-ment, però també amb fermesa.No vos penseu que sigui que entingui molts, de principis, però elpocs que queden vius als meus 56anys són més forts i més caparrutsde cada dia que passa.

El motiu de la devolució? Idòque enguany el meu ajuntamentha decidit fer els calendaris queens obsequia als vilatans en semi-TIL: castellà i català.

Quan el vaig veure em vaig fer

aquesta reflexió: Hi deu haverqualcú a Sant Joan que, per saberen quin mes de l’any se troba, elnecessiti veure escrit en castellà?Com que la resposta és no, idò laintenció de fer-lo bilingüe deu seruna altra. Descartat el sentit pràc-tic, queda el sentit ideològic: elvolen fer just en castellà, com en“los viejos tiempos”, però comque no s’han atrevit, idò hanadoptat l’estratègia TIL del seuex-lider Bauzá, de trist record:fer-lo en castellà/català i l’anyque ve, si ningú diu res, com

aquell qui no vol la cosa, ja s’hau-rà institucionalitzat el calendaribilingüe... I més envant ja ho veu-rem!

No me va agradar gens, i elsho vaig voler fer saber. El dia deles eleccions va venir bé trobarjunts el líder local del PI i el líderlocal del PP, que entre tots dospartits governen el nostro ajunta-ment, i vaig oficialitzar solemne-ment la devolució al líder del PIdient-li que li tornava a ell en per-sona perquè era ell qui m’haviadecebut: del PP ja sé què en pucesperar sobre aquest tema, però

del PI m’esperava que hi tingues-sin un poc més d’esment. I encarahi vull afegir que vaig decidir tor-nar-lo i no fer-ne una crema sim-bòlica en el fogueró de SantAntoni, perquè era una despesapública i trob que si qualcú l’hade destruir no he de ser jo: quedecideixin ells què llamps envolen fer. Varen ser bons perencarregar-lo així, i ara ho haurande ser per veure què en fan delmeu calendari que ara ja es seu.

I encara un altre detall que ensdóna pistes del que podem arribar

a veure en aquest pacte PI-PP:quan el líder del PI va entendre elsentit de la meva devolució li vafaltar temps per apuntar directa-ment amb el dit el líder del PP iarticular un lacònic i acusador:“han estat ells!” Una trista defen-sa per un començament de legis-latura: acusar públicament el teusoci de govern no es precisamentuna bona manera de consolidar unbon equip amb pretensions degovernar un ajuntament. Quantens un soci els èxits s’assumei-xen a parts iguales, i les cagadestambé, sigui qui sigui qui ha presla decisió. I si hi ha roba bruta perrentar, se renta en privat, mai enpúblic. A jo, per descomptat,m’hagués reconfortat molt mésuna resposta tipus “en tornar-hifarem es cap més viu” o fins i totun simple i evasiu “en parlarem...”Que voleu que vos digui?, una res-posta així m’hauria comunicat méssentit de govern i de voler arreglarles coses en un futur que la sortidafàcil de l’acusació.

Ja sé que tant el tema delcalendari com el de la reacció sónpetits detalls, però trob importantdestacar que qualsevol personaque ha tocat poder sap que gover-nar és més cuidar els petits detallsque encarregar grans obres. Seveu que alguns dels integrants del’actual equip de govern del nos-tre ajuntament encara no ho hadescobert, o per ventura es méssenzill: per ventura no ho volendescubrir. No de bades la gestiódels petits detalls o de les gransobres donen rendiments totalmentdistints… Uns se reparteixenentre molta gent, i altres es podenconcentrar en poca gent; vet aquíla gran diferència.

opinióHe/he tornat/devuelto el/el calendari/calendario

de l’ajuntament/del ayuntamiento…

JOAN SASTRE, MARIÓ

Ja que hi eren haurien pogut fer també bilingües els números: 1/1, 2/2, 3/3...


mel i sucre

Durant els darrers anys elGovern espanyol i diver-ses entitats d’afiliació

franquista i/o ultracentralista, hanpostulat que una eventual inde-pendència de Catalunya provoca-ria que aquesta quedés fora de laUnió Europea, fora del MercatComú Europeu, fora de l’Euro, ifora d’Europa en general. Calassumir, doncs, que pel fet de serEuropa un continent cultural, és adir, una construcció històrica isocial, té per tant diferents puntsde vista i diferents “límits” i “uni-ons”. Per tant... quantes “europes”diferents hi ha? Quines diferènciestenen? Hi ha criteris per pertànyera cadascuna d’elles? Con vindriafer-ne un pensament... geogràfic!

Comunitats, unions, aliances...Després de la Segona Guerra

Mundial, les propostes d’integra-ció europea eren considerades permolts com una manera d’evitar unaltre conflicte bèl·lic entre posi-cions extremistes i alhora pro-moure el desenvolupament eco-nòmic de la postguerra. De fet,l’any 1944 es crea el Benelux(l’associació de Bèlgica, Holandai Luxemburg), mostrant de certamanera el pas que havia d’em-prendre Europa. Churchill, primerministre britànicl també va contri-buir a aquesta idea pronunciant uncèlebre discurs l’any 1946 on par-lava ja d’uns “Estats Units d’Eu -ropa”. A causa d’això, apareixendiverses comunitats europeesamb finalitats diferents.

Unió EuropeaLa Unió Europea neix d’una

sèrie de tractats i comunitats que

Ueim n pensament

NNN ueour 3ic

Europees 1GUILLEM SERRA BOU, GEÒGRAF

s’acaben fusionant en una solaestructura a partir del 1992. Lesseves fases principals són:

1. Comunitat Europea del Carbó il’Acer (1951-1957)

El principal antecedent de laUnió Europea és el Tractat deParís de 1951, pel qual es consti-tueix la Comunitat Europea delCarbó i l’Acer (CECA) entre sisEstats: Bèlgica, França, Ale ma -nya, Itàlia, Luxemburg i elsPaïsos Baixos.

2. Comunitat Econòmica Europeai Comunitat Europea (1957-1992)

El 1957, els sis estats membresde la CECA van signar el Tractatde Roma i el Tractat constitutiu

de la Comunitat Europea de l’E -nergia Atòmica (Euratom).

Al llarg dels anys següents, laCEE va anar incorporant progres-sivament més estats: Dinamarca,Irlanda i el Regne Unit el 1973,Grècia el 1981, i Espanya i Por -tugal el 1986.

Es signa l’Acta Única Europea(1986), que aprofundeix encooperació política.

La CE es va ampliar amb laincorporació del territori del’Alemanya de l’Est el 1990, coma conseqüència de la reunificacióalemanya.

3. Unió Europea (1992-actualitat)El Tractat de Maastricht de

1992 crea la Unió Europea, que es

28


mel i sucre

basa en 4 idees principals queveurem més endavant.

Els principals reptes de laUnió Europea han estat la creaciói aplicació de l’euro com a mone-da única a partir de 1999 i la re -dacció d’una constitució europea.

Ampliació de 1995: Àustria,Finlàndia i Suècia (UE 15).

Ampliació de 2004: Polònia,República Txeca, Eslovàquia,Estònia, Letònia, Lituània, Xipre,

Malta, Hongria i Eslovènia (UE25).

Ampliació de 2007: Bulgària iRomania (UE 27).

Ampliació de 2013: Croàcia(UE 28).

Algunes dades interessants:– 510 milions d’habitants (7%

mundial).– 15 bilions d’euros en Pro -

ducte Interior Brut (1º mundial,

30% mundial).– 25.000 euros PIB per càpita.

Idees bàsiques de la Unió Eu -ropea:

– Lliure circulació de merca-deries: les mercaderies poden cir-cular lliurement, sense càrrec,restricció o aranzels entre elsestats membres.

– Lliure circulació de serveis:les persones i les empreses d’unestat membre tindran la llibertatde realitzar serveis en altres estatsmembres.

– Lliure circulació de capitals:les persones d’un estat membrepodran invertir lliurement en larestat d’estats membres i tenen lli-bertat per transferir fons entreaquests països.

– Lliure circulació de perso-nes: els ciutadans d’un estat mem-bre podrà lliurement viure i treba-llar en els estats membres.

Principals òrgans de funciona-ment:

– Comissió Europea.– Parlament Europeu.– Consell de Ministres.– Tribunal de Justícia de les

Comunitats Europees.

Criteris de pertinença:Per formar part de la Unió

Europea s’han de complir moltscriteris polítics i econòmics pre-establerts i s’ha de ser acceptatper unanimitat per tots els estatsmembres.

A8OgíJA ’4 TAg.4 S Ag

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

29


mel i sucre

EurozonaÉs el conjunt d’estats mem-

bres de la Unió Europea (UE) quehan adoptat l’euro i han creat,així, una unió monetària. L’euro -zona es creà l’1 de gener del 1999amb el llançament oficial de l’eu-ro. Inicialment en formaven part11 dels 19 membres actuals: Ale -manya, Àustria, Bèlgica, Espa -nya, Finlàndia, França, Irlanda,Itàlia, Luxemburg, els PaïsosBaixos i Portugal. Els estats del’eurozona tenen una políticamonetària comuna, de la qual elBanc Central Europeu n’és l’enti-tat responsable. A més, des de2012 s’està establint l’estructuraper una unió bancària, de la qualtots els membres de la zona euron’han de formar part.

Però no tot és tant simple, jaque hi ha diverses possibilitats:

– Membre de UE i membre del’Eurozona: Alemanya, Àustria,Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia,Es panya, Estònia, Finlàndia, Fran -ça, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia,Lituània, Luxemburg, Malta, elsPaïsos Baixos, Portugal i Xipre.(És la solució més habi tual.)

– Membre de la UE, però node l’Eurozona (per voluntat prò-pia): Regne Unit i Dinamarcatenen signada una clàusula d’ex-clusió voluntària. Suècia no volaplicar parts de la legislaciócomuna.

– Membre de la UE, però node l’Eurozona (no compleixen elscriteris): Són països de l’Europade l’Est incorporats recentment ala UE, però que no tenen l’euroencara. Són Hongria, Polònia, laRepública Txeca, Bulgària, Ro -mania i Croàcia.

– No és membre de la UE, peròutilitza l’euro: Ciutat del Vaticà,Mònaco, San Marino i Andorra nosón membres de l’Eurozona peròtenen acords amb aquesta. Kosovoi Monte negro també han adoptatl’euro sense cap acord formal iexplícit amb la UE.

30

Criteris de pertinença:Per formar part de la Zona

Euro s’han de complir uns certscriteris de convergència econòmi-ca i s’ha de ser acceptat per una-nimitat per tots els estat membres.Però realment es pot utilitzar l’eu-ro sense necessitat de pertànyer al’Eurozona ni a la Unió Europea.

Espai SchengenÉs un espai creat el 1995 per

l’acord de Schengen (una ciutatde Luxemburg) per suprimir lesfronteres comunes entre els estatsintegrants i establir controlscomuns a les fronteres exteriorsd’aquests països. En la pràctica,l’espai Schengen funciona en ter-mes migratoris com un sol país.

No s’ha de confondre l’espaiSchengen amb la Unió Europea(UE), perquè hi ha països de laUE que no formen part de l’espai

Schengen (Regne Unit, Irlanda,Croàcia, Xipre, Bulgària i Ro -mania) i hi ha altres països queestan integrats en l’espai Schen -gen i no pertanyen a la UE (No -ruega, Islàndia i Suïssa).

Criteris de pertinença:Per formar part de l’espai

Shcengen s’ha d’esser acceptatper unanimitat per tots els estatmembres. Però realment es podenarribar a acords de fronteres ambels estats de la UE sense la neces-sitat de formar part de l’EspaiSchengen.

Encara n’hi ha més?Sí, ens falta parlar del Consell

d’Europa, de l’EFTA, de la UE -FA, d’Eurovisió... si també sónorganitzacions Europees i com atal... tenen les seves pròpies com-plicacions.


mel i sucre

El desembre és molt diferent delnovembre. Novembre és un mesmelancòlic, s’acurça el dia, apa-reixen els fantasmes somorts perla manca de claror, els bioritmess’alenteixen i es posen en qüestiómoltes coses personals. La per -secució del benestar –per mord’aquest sofriment atenuat quepatim– ens empeny cap a una ver-tadera addicció a la recerca de lafelicitat. S’ha posat de moda, enaquesta recerca, la gestió de lesemocions, de tal manera que s’en-tén el patiment –l’absència defelicitat– com a resultat d’unamala gestió personal de les nos-tres emocions. Si fos tan senzill!Tan obsessiva s’ha fet la recercade la felicitat que, diu PascalBruckner, “el problema d’enfocarl’existència a la recerca de la feli-citat suposa viure en plenitudnomés uns moments, rebutjanttots els altres instants, que són elgruix de tota una vida. Ni el plaer(un èxtasi breu robat al curs de lescoses), ni l’alegria (una lleugeraembriaguesa que acompanya laplenitud)... es poden compararamb la irrupció a les nostres videsd’un esdeveniment o d’una perso-na que ens devasta i ens encantaal mateix temps: és el desig, eldescobriment de l’amor”. Actual -ment Internet extreu enormesguanys de la vida afectiva de lespersones en un territori globalit-zat, només cal mirar el Facebook,una altra cara del fascinant capita-lisme explotant els sentiments online. La culminació de la societatde l’espectacle.

El desembre, en canvi, ja s’albi-ra un canvi de cicle tot esperant

el Solstici d’hivern quan el dia jas’allarga: Per Nadal una passa degall. Per Cap d’any una passa decap-serigany i, ja dins el gener,per Sant Antoni una passa dedimoni i per Sant Sebastià unapassa de ca. En fi. És, però, elcicle de Nadal els qui ens fa revi-far. Un cicle com el de Pasquacarregat d’esdeveniments i ambun riquíssim costumari. Servidor,per Sant Tomàs, vaig a comprarencara ara un pastoret. ‘De Nadala sant Esteve’ se sol dir quan unacosa no dura, ja que sant Esteveés l’endemà de Nadal. Els Inno -cents, el Cap d’any, els Reis –quesobreviuran al pare Noël–, lesfelicitacions nadalenques i elsobligats molts d’anys!! O BonesFestes!! quans ens encontram pelcarrer, els sopars rituals amb avi-ram i ou filat i torrons i la xoco -lata i les coques de Nadal, elsBetlems i els arbres adornats (amon pare no li agradava això defer “árbol”), les neules, les nada-les, la Sibil·la amb el seu missatgeaterrador que avui a poca gentespanta (“...mars, fonts i rius totcremarà”). En fi, entre el Fum,Fum, Fum i els regals dels Reisens passam dues setmanes amb lacasa enramellada i provant desobreviure als àpats continuats i al’excés de sucre dels torrons, lesneules i la xocolata.

Per les vacances de Nadal i Capd’any solen comparèixer amicsd’aquests que només veus un pico dos a l’any, és el cas d’en Bielque viu entre París i la Toscanaitaliana. Férem junts el batxillerati ell se n’anà a França a treballar aun banc i feu una petita fortuna

ben consolidada. Ens escalfam ala calentor del tió enorme d’ullas-tre. “Ah aquestes coques deNadal! Me recorden les que feiamumare i aquests pastorets quanera nin i anàvem a cercar pelussaper fer el Betlem.” “Jo quan vencaquí, a la vila, me pega com undesassossec, no me queda ni monpare ni ma mare, només una cosi-na d’enfora, tu i en Joan sou elsúnics amics que tenc i quan venc,sempre estau ocupats! Tu me diusque me compri una casa al poble,però jo estic enamorat de laToscana. Un pic quan era jove, aun sopar, en Jaume Vidal i Alco -ver que hi era, ho va contar. Degran, jo l’havia idealitzada, i éscom Mallorca, un poc diferent,però la vinya, les oliveres als tu -rons, aquelles possessions i a mésa dues passes de Florència, dePisa, de Milà, de Roma, saps queés de diferent per jo”.

No havia acabat de xerrar enBiel quan se presenta en Valen -tí. Aquest feia dos anys que novenia i s’ajunta a la conversa i a lamenjua. “Ma mare fa uns anysque és morta”, dic, “i justamentaquest dies rellegia el teu llibreRates al jardí on hi dius: “Laculpa de no haver estimat prou mamare reprèn adesiara com unpòlip maligne. No vaig saberagrair-li a bastament la vida, nitanta bondat que algunes vegadesvaig confondre injustament ambun excés d’ingenuïtat...”. És jus-tament així; no sé si ens deu pas-sar a tots el que ens hem sentitmolt estimats pels pares. AfegeixValentí: “Per mi encara hi ha unaimatge inesborrable del pare de

daltdel t ró

Coses dels desembresCLIMENT PICORNELL

31


mel i sucre

Tot i que l’etimologia de laparaula sovint ocasionadiscussions no gaire con-

cloents, l’entorn que la va origi-nar és clar. A mitjans anys trenta,als EUA, la subcultura emergenttenia un argot ric en constant efer-vescència. Una de les paraulesque més popularitat guanyà fouhip (literalment maluc). Derivatd’aquest mot apareix hepcat, queadquireix el significat de sabut,cult, sofisticat, al corrent de lesmanifestacions artístiques demoda; aquesta era, llavors el jazz.Per contra, el músic Harry Gibsondiu que el hipster és aquell que noentén el swing. El hipster comen-ça a ésser un jove blanc coneixe-dor del jazz negre que no estavade moda, és a dir del bebop, queera el gènere més innovador, i apoc a poc assimila alguns hàbitspropis dels mateixos músics. Esconverteix en un personatge sub-terrani que freqüenta locals apriori només visitats per negres,comença a experimentar amb elconsum del cànnabis i l’heroïna,vesteix imitant el look dels dandisi bohemis romàntics, i s’autoimpo-sa una pobresa relativa. A part,can via la concepció de les rela-cions sexuals, obrint la porta a labisexualitat, ja sigui per experi-mentació o per mimesi amb algunsdels seus referents literaris (Ver -laine, Rimbaud, Wilde, Whitman).El primer hipster famós fou elmeravellós cantant Bing Crosby.

¿Moviment social o postureo? Però el fet que fossin jovesblancs de classe mitjana fa pensarsi aquesta actitud no era una sim-ple estratègia per a ésser diferent,

per lligar, etc. El cas és que hihavia de tot. Frank Tirro, especia-lista en història del jazz, els defi-neix com personatges que perso-nifiquen en el saxofonista CharlieParker el sentit de la seva vida;són anàrquics, amorals, educats, idecadents. Rebutgen la burocrà-cia social, diu Tirro, fins al puntque renuncien a les relacions queno siguin purament sexuals:“saben que primer s’han de conèi-xer, anar de la mà, besar-se, tocar-se, fornicar, potser casar-se,divor ciar-se: així que, ¿perquècomençar tota la història?”. Cer -quen alguna cosa que transcen-deixi les seves vides i ho trobenen el jazz. “Els hipsters són a lasegona Guerra Mundial el que elsdadaistes són a la primera”, afir-ma Tirro. I no va errat. Els esdeveni-ments volen que s’acabi la guerraa mitjans anys quaranta. Moltsdels joves que hi han combatuttornen a casa decebuts, apàtics osimplement trastornats. El seurefugi és aïllar-se de la societat dela manera que puguin. Per aixòs’ha definit com un movimentamorf, sense ideologia, més unposat que una vertadera creença oactitud: una forma de “ser” senseintentar explicar el per què. Elshipsters no estaven llests com persubministrar explicacions, es con-formaven en escudar-se en iconesque dignificassin la seva situació.

Beats, Beatniks, Hippies Vet aquí que la generació d’es-criptors americans més brillantsd’aquelles dècades esdevingues-sin de la nit al dia una mena deprofetes sagrats. La generació

notesmusicals

Dels hipstersals hipsters

JULIÀ PICORNELL

32

família, del cap de família que sapser cap de taula: tallant el pa allesques, obrir un meló i fer-netallades precises i simètriques.Qui no sàpiga fer-ho poca autori-tat té com a pare”. “De pares ifills”, comenta en Biel, “hi ha unacita de Josep Pla que diu : “Hi haquatre coses tangibles i concretesque no semblen d’aquest món,que ens transporten en un terrenyideal: l’escultura grega, dos o trescants del Paradís del Dant, lapasta asciutta i l’amor filial”.

Quan se’n van les visites torn ala meva música (Dylan i Puntí) ials meus llibres. Remén un poc eltió que recobra la flama i reprencJacques Attali, autor de Breu his-tòria del futur, el qual, fent unremake de La Decadència d’Oc -cident d’Oswald Spengler, diu:“Com totes les societats esgota-des, Occident s’ha superendeutatper a mantenir el seu nivell devida; en aquesta brega actual gua-nyaran els mercats; Europa cami-na cap al seu declivi, queden deuanys per estar tots arruïnats”. Al’altre llibre que tenc en marxa,Hans Magnus Enzensberger, queha publicat La gran migració,mira d’esbrinar com serà el futurd’Europa –amb tanta gent que hiva i hi ve–, que serà més mestissa,hi conta que (m’ha recordat queels de la meva generació l’únicnegre que havíem vist d’infantsera el de can Matons) “el primernegre que vaig veure fou quantenia nou anys...”. Com serà l’àni-ma d’Europa? Es contesta: “Unacosa que canvia, que s’adapta,que es rebel·la, però que té volun-tat pròpia”. Qui sap.

*

* * *

* * * * *

* * * * * * *


mel i sucre

Beat fou com s’anomenà al grupde Kerouac, Ginsberg, Burroughs,i d’altres. Aquests eren massaintel·ligents, massa cultes perésser simples hipsters, i la sevaliteratura se sumà al jazz pel quefa a manifestacions a seguir perpart d’aquests. Però en el contextde la Guerra Freda i de la caça debruixes iniciada pel senadorMcCarthy, qualsevol ovella que esdesviàs del manat era susceptiblede ser comunista i antiamericana.Els seguidors dels Beats passaren aanomenar-se Beatniks (per la fusióde Beat i Sputnik –el satèl·lit soviè-tic–), i catalogats com a possiblesseguidors del comunisme. Quan la cosa es calmà, a prin-cipis dels anys seixanta i amb l’e-

sorgí per primera vegada, el hips-ter era l’oposat al mainstream (ocorrent principal), un elementcontracultural, apàtic i desencan-tat, ara no podem dir que signifi-qui el mateix. La paraula torna asonar a Nova York fa uns anys perreferir-se a joves bohemis ques’han emancipat i viuen en barrisbenestants, de forma gairebé des-pectiva. Travessa el bassiot i larebem aquí com una forma dedefinir una persona, bàsicament,per les seves vestimentes. Perquèels hipsters d’avui en dia no tenenuns elements que els agrupin mésenllà de la roba: ni llibertinatgesexual, ni seguiment de correntsmusicals o literaris assenyalats, niactituds bohèmies o contestatà-ries. Encara que alguns defensenque sí que tenen un rerefonscomú. Entre els hipsters actualsdestaquen pràctiques com elvegetarianisme, el knitting (teixitde punt), l’apicultura urbana, lataxidèrmia, l’autoedició, o la per-sonalització de bicicletes.

A la llista d’Spotify podreu tro-bar-hi els músics de jazz que mésidolatraren els autèntics hipsters,així com els que foren precursorsde la música psicodèlica hippie.

closió de les manifestacions enfavor dels drets civils un elementde comunió social s’apoderà delsjoves. A diferència dels hipsters,aquests renunciaven a la indivi-dualitat en favor de la col·lectivi-tat: eren els hippies, una conden-sació entre hipster i beatnik.Aquests ja no eren seguidors deljazz, sinó de la música psicodèli-ca que començava a popularitzar-se, en part, gràcies a l’extensió del’àcid lisèrgic o LSD, i altres dro-gues al·lucinògenes com el cactuspeiot o els bolets psilocybe.

100 anys després Ara tornam a escoltar la parau-la hipster amb una certa regulari-tat. Però si fa cent anys, quan

Charlie Parker.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NIC

OL

AU 6rod cció i comercialitÀab

ció de plantes i plantersornamentals i ort0coles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

33


mel i sucre

Comentari: Novament al novembre, comja va ocórrer a l’octubre i al setembre, hemtornat tenir una temperatura mitjana inferiora la del mateix mes de l’any passat.Concretament ha descendit 1,4 ºC respecteal novembre de 2014, el més càlid de lasèrie observada. Així i tot el novembred’enguany ha estat més bé suau, amb unamitjana que ha fregat els 15 ºC, molt méselevada que la dels novembres que podemconsiderar freds, amb mitjanes sobre els 13ºC; valor aquest que podríem qualificar denormal per al nostre clima. Si ens fixam en el gràfic de temperatu-res, els dos primers terços del mes han estatmolt suaus; les màximes bastant altes,sobrepassant la major part de dies els 20 ºC;les mínimes no han davallat dels 11 ºC.Però a partir del dia 20 un canvi de tempsamb entrada d’aire fred ens dugué una bai-xada molt acusada de les temperatures;especialment freds foren els dies 22, 23 i24, amb mitjanes inferiors als 10 ºC; el dia24 assolírem la mínima més baixa, amb 4,3ºC; després, els dies continuaren freds,encara que no tant, fins a final de mes. El temps ha estat molt estable al llargdel mes. Així ho demostra la pressió mitja-na mensual, de 1022 mb, amb valors anti-ciclònics. Llevat de la ploguda del dia 2, enquè van caure quasi 20 mm, i d’uns 6 mm,recollits entre els dies del 22 al 24, la restadel mes ha tengut un predomini de celsclars i estirats. Hem pogut gaudir d’un llargi agradable estiuet de Sant Martí. No obs-tant això, als cims més alts de la Serra deTramuntana la pluja dels dies 22 i 23 ens va

meteorolouiaDades de l’estació meteorològica

del CP Son JunyJOSEP ROIG

DESEMBRE 2015 (Fins a dia 23)

Temperatura mitjana 13,2 ºCTemperatura més alta 19,8 ºC (dia 18)Temperatura més baixa 8,4 ºC (dia 20)Pluviometria 12,3 mm (dels 5,2 mm corresponen a rosades)Velocitat mitjana del vent 1,6 Km/hVelocitat m xima del vent 30,6 Km/h (dia 9)Direcció del vent predominant SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,1 ml/dia

MES DE NOVEMBRE 2015 2014

Temperatura mitjana 14,9 ºC 16,3 ºCTemperatura més alta 23,2 ºC (dia 6) 26,1 ºC (dia 22)Temperatura més baixa 4,3 ºC (dia 24) 8,8 ºC (dia 6)Pluviometria 34,3 mm (3,3 mm 131,8 mm corresponen a rosada)Velocitat mitjana del vent 4,2 Km/h 3,9 Km/hVelocitat m xima del vent 52,9 Km/h (dia 21) 56,3 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant NO O

umitat mitjana 81 % 82 %Pressió mitjana 1022 mb 1010 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,1 ml/dia 2,2 ml/dia

34

Radiació solar Energia generada Radiació/ T mitjana Difxid de carboni Petroli ue es (qh/m2) (Wqh) Energia pla ues (ºC) no emks (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 YEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARà 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 31982015 MAIG 212789 15502 13,73 26,22 12557 38762015 JUNÇ 209452 15373 13,62 31,26 12452 38432015 JULIOL 214599 15420 13,92 35,37 12490 38552015 AGOST 173048 12512 13,83 31,66 10135 31282015 SETEMB. 123514 9414 13,12 25,3 7625 23542015 OCTUB. 100908 7920 12,74 21,06 6415 19802014 OCTUB. 111516 8695 12,83 23,94 7043 21742015 NOV. 81056 6482 12,5 16,34 5240 16212014 NOV. 67487 5382 12,54 16,9 4359 1346

EVOLUCI PERòODE 2008è2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5YE. 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6Mà. 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JÇ. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4


mel i sucre

deixar la primera neu d’aquesta temporada,que es va fondre en poc temps. En total hemcomptat 34,3 mm de pluviometria, on quasi4 mm provenen de les rosades i boires mati-nals que s’han format quasi a diari com aconseqüència d’aquest ambient anticiclònicque ha imperat. Llevat del setembre en quèva ploure bastant, seguim amb una tardorpoc plujosa. Les precipitacions acumuladesenguany en el novembre estan molt perdavall del que sol ser habitual, quan normal-ment superen amb escreix el centenar delitres per metre quadrat. La manca d’inestabilitat que ha domi-nat a l’atmosfera ha fet que l’aire hagi estatmolt calmat durant la major part de dies. Lamitjana de la velocitat s’ha quedat en els 4,2Km/h; el cop de vent més fort el vàremtenir, en coincidència amb el canvi detemps de la darrera setmana, el dia 21, amb52,9 Km/h. El vent ha bufat de manera pre-dominant de mestral (NO). Aquest aire en calma combinat amb labaixada de la temperatura de les hores noc-turnes i matinals ha afavorit la condensaciódel vapor d’aigua que ens ha duit freqüentsboires i rosades. L’ambient d’humitat haamarat moltes jornades i ha constituït com auna pluja fina per a la terra i els cultius.Així ens ho indica el valor de la humitatmitjana que ha pujat bastant, situant-se enel 81%. L’evapo ració, per contra, amb ladisminució de la insolació, l’elevada humi-tat i sense quasi vent, ha seguit baixant, finsals 2,1 ml/dia. D’aquesta manera la terraperd poca aigua però també costa molt araeixugar la roba que estenem a l’aire.

Comentari: El temps suau, calmat i d’am-bient anticiclònic que va predominar alnovembre ha continuat i fins i tot s’haaccentual en les setmanes que duim dedesembre. Els paràmetres atmosfèrics ensho ratifiquen: fins a la data quasi no ha fetvent, la velocitat mitjana s’ha quedat en els1,6 Km/h; el mitjana de la pressió atmosfè-rica s’ha situat en els 1029 mb; les tempera-tures diürnes durant molts de dies han estatagradables, amb màximes i mínimes méselevades del que és habitual per a aquestmes de l’any i a les portes de l’hivern. Dinsaquest temps atmosfèric anormal el que ésmés preocupant tant per a la pagesia comper a la societat en general és la manca depluja. Únicament hem sumat uns 12 mm deprecipitació, la meitat de la qual correspona les rosades que s’han produït a diari. Laterra segueix acumulant un dèficit hídricque podrà afectar als cultius de secà peròque també incideix en la recàrrega delsaqüífers que ens basteixen d’aigua tant pera consum domèstic com per a cultius de

regadiu. A la nostra contrada solem arribarals 500-525 mm anuals; i fins a la data, apunt d’acabar l’any, en duim uns 415 mm. El bon temps que hem tengut en el mespassat i aquest ha afavorit les tasques desembra dels cultius de secà, entre els quepredominen els cereals. La germinació afa-vorida per les bones temperatures i la humi-tat de la capa superficial de la terra provi-nent de les rosades va tenyint de verd elsnostres camps. Una altre efecte negatiu d’aquest tempsanticiclònic que s’ha situat al Mediterraniés que impedeix la neteja dels contami-nants que llençam a l’aire, provinents de lescombustions. Aquesta situació ens ha duita haver de restringir l’ús dels vehicles a lesgrans ciutats perquè l’aire arriba a fer-seirrespirable i esdevé perjudicial per a lasalut. Comencen a desencadenar-se proble-mes que no sentíem propers. Cada vegadaés més evident que estam davant un canviclimàtic de repercussions negatives del qualel model de societat que hem establert n’ésresponsable. Cal que els dirigents mundialsi cada un de nosaltres, en el nostre campd’acció, posem fre a aquesta dinàmica si novolem arribar a una situació irreversible defutur incert per a les noves generacions. Per altra banda el passat dia 22, a lamatinada, la Terra arribà al punt anomenatsolstici d’hivern, que dóna entrada a l’esta-ció freda de l’any, la qual, fins ara, no s’hapresentat amb ambient de fred i de neu, quesol caracteritzar les festes de Nadal i Capd’Any.

Parc solar. Al novembre la radiació solarha continuat descendint. Ara bé aquest des-cens ha estat causat més per l’escurçamentdel dia (la mitjana de duració d’aquest hapassat de 11 h 06 min de l’octubre a 10 h 04min del novembre,) que per la inestabilitatatmosfèrica, que ha estat poc present enaquest període i per tant no ha fet minvargaire la recepció de la radiació solar. Ladisminució de radiació, respecte a l’octu-bre, ha estat de 19852 Wh/m2, una micainferior al descens que es produí entre elsetembre i l’octubre. En conseqüència hemtengut una baixada de la generació d’ener-gia, concretament de 1438 Kwh, en compa-ració amb el mes passat. Ara bé, el rendi-ment de les plaques ha tornat millorar enaquest mes, si bé no tant com en el mesanterior, a causa d’una nova caiguda de latemperatura mitjana, en quasi 5 ºC, a quèhan estat exposades les plaques. Aquestrendiment ha passat de 12,74 Wh/m2 pergenerar 1 Kwh a 12,50 Wh/m2. Si comparam el novembre actual ambel novembre de 2014, observam que les pla-ques enguany han rebut bastant més radia-ció solar a causa del bon temps que hemtengut en gran part del mes. Aquesta hasuperat en 13569 Wh/m2 la quantitat rebu-da l’any passat en aquest mes. Aquestincrement de radiació ha provocat que aug-mentàs la generació d’energia elèctrica en1100 Kwh. Si relacionam els rendimentsd’aquests dos mesos veim que han estatpràcticament similars com també han coin-cidit pràcticament les temperatures mitja-nes registrades a les plaques.

35


mel i sucre

Tant Soan i els santàoaners

Imatges per al record

AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

.ots els prod ctes per a ca Iostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

36

Fotografia 1: Molí des Saig, també popularment conegut com molí d’en Maneta, al turó, devora la farinera nova, als anysseixanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre “de sa Botigueta”.Fotografia 2: Molí d’en Martí Gran, al carrer Amistat, a finals dels anys setanta. Aportació fotogràfica: Antoni Sastre“de sa Botigueta”.Fotografia 3: El molí d’Aigo, a la carretera de Sant Joan a Vilafranca, als anys viutanta. Aportació fotogràfica: Arxiufotogràfic d’Amador Bauçà Bauçà “Passol”.


mel i sucre

37


mel i sucre

! íCJgA DAhCj J DA22È!Tortada Banoffee

SACRAMENT FERRER

La paraula ‘banoffee’ és una mescla de duesparaules, ‘banana’ (plàtan) i ‘toffee’ (cara-mel). Recepta de cuina moderna (1972),

d’origen anglès, creada pel cuiner del pub TheHun gry Monk, a Jevington, East Sussex. Ràpida -ment va ser un èxit absolut, fins al punt de fer-sefamosa i reconeguda per tot el món.

Ingredients- 740 g de llet condensada- 700 g de plàtans- 150 g de galetes digestives integrals- 150 g de sucre pols- 85 g de mantega- 25 g d’ametles torrades- 25 g d’anous- 25 g de xocolata negra- 400 ml de nata per muntar- 1 c/p de vainilla en pols- 1 llimona

Preparació- Dins una olla col·locar el pot de llet condensada,cobrir d’aigua i deixar bullir per espai de dueshores. Deixar refredar abans d’obrir.- Moldre les galetes, les ametles i els anous.- Dins una cassola, fondre la mantega.

- Dins un bol, mesclar la mantega fosa amb lesgaletes, les ametles i els anous.- Mesclar molt bé aquests ingredients, per fer labase de la tortada.- Untar un motlo de 24 cm de diàmetre amb man-tega. Folrar-lo amb la pasta de galetes per la basei les voreres.- Coure al forn a 180 °C, durant deu minuts.Treure i deixar refredar.- Pelar els plàtans i tallar-los a rodanxes de biaix.Sucar-hi el suc de la llimona perquè no s’ennegrei-xin les tallades de plàtan.- Damunt la base de galeta, col·locar una vora l’al-tra les rodanxes de plàtan fins a cobrir tota lasuperfície de la tortada.- Les rodanxes que ens queden, mesclar-les amb eldolç de llet condensada i triturar-ho tot junt.- Abocar aquesta crema damunt els plàtans iescampar-la bé.- Pujar la nata amb el sucre pols i abocar-la dinsuna màniga pastissera.- Cobrir tot el pastís amb la nata.- Per acabar, ratllar la xocolata negra damunt lanata.- Reservar a la gelera com a mínim dues horesabans de servir.

38


mel i sucre

39

auenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’Estació Intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

Sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - Sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

Sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - Sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de Sant Joan; l’au-tocar va a Sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

Sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - SineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

Sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdicaCentre sanitari

Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079

dilluns horabaixesde dimarts a divendres

8:00 h a 13:00 hresta d’hores i de dies

PAC de VilafrancaApotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 3 de gener Sant Joandia 10 Vilafrancadia 17 Arianydia 24 Montuïridia 31 Petradia 7 de febrer Porreres

el sol surt es pon 1 gener 08.08 17.34 15 08.07 17.47 31 07.57 18.05 15 febrer 07.41 18.23

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080Urgències UVI 061PAC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508Apotecaria 971 526 252Policia Local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091Ajuntament 971 526 003GESA 971 554 111Centre meteor. 971 264 610OCB 971 723 299

Dies assenyalats

Gener: Santa Maria (1), els Reis (6), Sant Antoni (17),Sant Sebastià (20), Sant Vicenç (22), Sant Tomàsd’Aquino (28).

El mes

“Per Sant Antoni gelades i per Sant Llorenç calorades”.És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara queels horabaixes es comencen a allargar. Diuen que lalluna vella de gener és la millor per fer llenya i que no espodreixi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallartot tipus d’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pelple o pel minvant). Podeu també sembrar alls, cebes,patates i porros per la lluna vella, tomàtigues per la novai lletugues per la plena. És temps de néixer mens i fer lesdarreres matances si encara teniu el porc. Ah! i pensauque els que tengueu bestiar podeu dur-lo a beneir perSant Antoni.(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Gi nard i A. Ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Gener de 1996• Va començar la rehabilitacióde l’antiga “Escola de lesNines”, un edifici singular, onara hi ha la biblioteca i l’ofici-na de Correus. Necessitava unpoc de reforma, però estructu-ralment no tenia problemes.• L’Ajuntament va decidirposar en marxa la proclamaciódel poeta Miquel Gayà i Sitjarcom a fill predilecte del poble.Se’n va encarregar un retrat aJoan Maimó, que també haviad’escriure la biografia quepublicaria el Col·lectiu Te -ranyines. També es va decidirbatiar amb el seu nom el pri-mer premi del CertamenPoètic “Verge de Consolació”.

Gener de 2006• Sant Joan tenia 251 estran-gers censats, un 13’51% deltotal (1.847 persones). Els mésnombrosos eren els alemanys(64), els britànics (12), elsmarroquins (69) i els argentins(71). Teníem més estrangersque la mitjana de les balears(50% més d’alemanys, eldoble d’argentins i el triple demarroquins).• El primer dia de l’any vamorir la nina Maria MoreyCamacho, de només 10 anys.Se sabia que estava malaltaperò no era de preveure undesenllaç tan tràgic i sobtat.

la lluna 2 gener quart minvant 10 nova 17 quart creixent 24 plena 1 febrer quart minvant


Mel i Sucre. Núm. 426 Desembre de 2015

Documents

Transcript of Mel i Sucre. Núm. 426 Desembre de 2015