magazine PEDRAFORCA -...

36
PEDRAFORCA magazine maig 2012

Transcript of magazine PEDRAFORCA -...

Page 1: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

PEDRAFORCAm a g a z i n emaig 2012

Page 2: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

2

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

2 Made in Pedraforca

3 Editorial 4 Confianza en la historia 5 La Marató de TV3 al Pedraforca 6 Com classificar els productes de bellesa 7 Whatsapp ? 8 Una moto que funciona amb aire comprimit 8 El Pedraforca campiò de bàsquet 9 Poesia 10 Entrevista amb Marc Boada 11 Mejora tu vida 12 Taller d’escacs-Esquiada-Crítica teatral 13 Crítica teatral-Notícia del futur 16 El visagisme 16 El MINI cumple 59 años 18 Conferència sobre alimentació- Steve Jobs 19 Hacemos buen uso de nuestros alimentos ? 19 I-phone 20 It-dansa-Smeet 21 Dietas milagro ? 22 Como afectan las drogas a los famosos 23 Sabías que te gusta la música ?- Los Simpson 24 Malalties transmisibles a Catalunya 25 Excursió a Torrelles de Foix 26 Què fas amb l’oli sobrer ? 28 Després de les pràctiques... a treballar 29 Xerrada sobre RCP - Michael Jackson 30 Festivals in the world 31 Alimentació equilibrada i saludable 32 Poesia experimental 33 La importància de prevenir 34 La alimentació i el rendiment escolar 35 Educació alimentària ?

Portada: “Composició amb significat a destriar” per pB Editor: Institut Pedraforca Coordinador de produccció: Comissió de la revista Inst. PedraforcaMaquetació: pBConsulta www.institutpedraforca.cat per novetats i info diversa

Pedraforca magazine és una publicació de l’Institut Pedraforca que reflexa l’activitat del centre o de l’actualitat a través d’articles escrits pels seus alumnes i professors. Des d’aquí volem agrair a tot el professorat i alumnat la seva col·laboració que ha fet possible l’aparició d’aquesta revista

Made in PedraforcaYa no paso por Enginyer Moncunill, ya no saludo a Germán o a Carmen al entrar por la puerta y ya no estudio con el fin de afrontar las PAU, por una razón: ya las he pasado. Ahora son las baldosas de la facultad las que sienten mis pasos; entre clase y clase, es en la biblioteca, la cafetería o el centro comercial de al lado del campus donde hago que esas horas “muertas” sean fructíferas o simplemente una inyección de energía.

La verdad es que recuerdo mis días de instituto con cariño. ¡Qué digo! ¿Días…? ¡Años! Cuatro años de secundaria y dos de bachillerato. Todavía recuerdo mi primer día de clase: el cruce de miradas desconocidas, miradas que ahora son amigas. Se­guro que entiendes lo que digo, ésto es de esas cosas que no se olvidan. Hay tantas anécdotas entre esas paredes…

El Pedraforca es un instituto peculiar y de esta singularidad he obtenido una sabiduría que no se recoge en los libros: el saber que aporta la multiculturalidad, la convivencia entre personas de culturas distintas. La gente paga miles de euros en viajes o cursos de posgrado buscando conocer otras formas de ver y vivir la vida, pero como estudiante made in Pedraforca gozas de este privilegio por el hecho de ir al instituto. ¡Sácale partido!

¡No dejes de soñar, con esfuerzo y dedicación todo es posible!

Salem Ajmi MeseguerCollblanc (L5) - Drassanes (L3) / Drassanes (L3) - Collblanc

(L5), 25 de enero de 2012

CONTINGUT

Page 3: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

3

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Per segon any consecutiu és un orgull per tots nosaltres poder donar con­tinuïtat, malgrat totes les dificultats que la situació econòmica comporta a la publicació del Magazine Pedraforca, fruit de l’ esforç i de la il•lusió de tots els membres de la comunitat educativa.

Mitjançant els articles i reportatges que hi apareixen podeu conèixer com som i què fem en el nostre Institut, quina és la nostra línia de treball i les nostres inquietuds.

El passat curs el nostre Institut va concloure el Projecte d’Autonomia de Cen­tres amb una qualificació satisfactòria. El projecte d’autonomia ha donat im­puls a les diverses activitats del Centre i ens ha permès millorar notablement els resultats així com aconseguir premis als projectes dels alumnes de Cicles Formatius i èxits esportius, com el Campionat de Futbol de l’Hospitalet del curs 2010­2011 i el de Bàsquet.

És per això que , amb l’esperança i el dessig de treballar per a la millora continua; per al present curs hem demanat la participació als Acords de Co responsabilitat proposats pel Departament d’Ensenyament.

No hem d’oblidar, però, que durant aquest curs, els factors externs ­ com ja po­deu imaginar­ no ens han estat molt favorables. Els ajustaments econòmics produïts com a conseqüència de la crisi econòmica han estat viscuts per la Comunitat educativa com un fort obstacle per a l’assoliment dels nostres objectius. Tot i així, hem de felicitar­nos perquè les adversitats no han acon­seguit vèncer el nostre sentit de la responsabilitat , la passió per ensenyar i aprendre i la lluita per la millora contínua de l’escola pública.

Esperem que temps millors vindran i que la nostra perseverança i dedicació donaran els fruits desitjats. Mentre tant, continuem treballant per la dignitat i la qualitat de l’educació pública a la nostra ciutat.

Dolores AgenjoDirectora de l’Institut Pedraforca

EDITORIAL

Page 4: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

4

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Es en la civilización racional que adquiere sentido la existencia humana. Sólo somos racionales. Mejor dicho, sobre todo hemos de ser racionales.El lenguaje no sirve únicamente para nombrar, sino que medi­ante el lenguaje se inculcan las normas y valores de la sociedad en que vivimos. El lenguaje nos socializa, nos integra en la so­ciedad. Sociedad racional en la que todos los aspectos sensitivos de la personalidad quedarán anulados cuando no reprimidos.

Es sorprendente que se viva tal mal. Cómo se aceptan sin cuestionar for­mas de vida y de comportamiento, incluso formas de sentir y de pensar generadores de displacer cuando no de sufrimiento. Y esto se consigue mediante el lenguaje. El lenguaje expresión y condición del pensa­miento en una personalidad escindida entre sensible y racional. Con una conciencia que no puede manifestarse ni expresarse, tan siquiera llega­mos a ser conscientes de ella, enmascarada por una falsa conciencia de la que nos sentimos tan orgullosos y que se acepta como uno de los rasgos distintivos de la especie humana.

El conocimiento se produce en la confrontación con el otro, no hay posibilidad deconocimiento del yo sin el tú. Ésta tendría que ser la relación interpersonal, la comunicación entre iguales/dife­rentes. Pero, al tener anulada una parte de nuestra personalidad, dada la contradicción introducida entre lo sensible y lo racio­ nal, la comunicación no se produce. El grupo social, la sociedad aparece así constituida por elementos mutilados,dispuestos a introducirse y hacer funcionar el sistema. Sociedad en la que se intenta no dejar nada sin planificar ni prever. Es de destacar el papel jugado por la Estadística en el estudio y evaluación, en el intento de previsión de las formas de comportamiento. Sociedad racional. Sociedad administrada.

Si durante largos años los humanos confiaron en los dioses, dieron sen­tido a su existencia mediante la confianza en dios, los dioses han sido sustituidos por la civilización racional. Y la explicitación de este proyecto de salvación humana/divina se ha desarrollado, realizado en la historia. La Historia proceso en el cual adquiere la humanidad la plena posesión de la razón, llegados a esta posesión se lograría también la mejor organi­zación de la sociedad.

La gramática suprime el tiempo, subsume al sujeto en una esencia eterna convirtiéndolo en una entidad abstracta, atemporal, olvidando que los individuos hemos nacido ya dentro de una estructura social preconfigu­rada por el modo en que los hombres de cada época se ganan la vida. El individuo inmerso en la Historia. Se nos hace creer que la autonomía in­dividual es un valor fundamental en la democracia, y sin embargo no son los individuos los que dirigen la orientación de la Historia. Historia que acontece como una especie de necesidad. Ahora bien, sólo los seres hu­manos reales actúan, superan obstáculos y pueden hacer que disminuya el sufrimiento individual que ellos mismos o las fuerzas de la naturaleza han provocado. La independización de la historia, que hace de ella un ser sustancial, unitario, no es otra cosa para Horkeimer, que metafísica dogmática. Lo que hay que considerar como historia propiamente dicha es el proceso real de la vida, las formas de relacionarse, las formas de producción, elcomercio, los productos culturales.

ES LA CIVILIZACIÓN DOMINANTE LA QUE ESCRIBE LA HISTORIA.

No sólo las instituciones prácticas, las formas de gobierno, las leyes cambian a tenor de las relaciones reales: también la natu­raleza humana se transforma. El fundamento de todas las rela­ciones humanas, es decir el modo y manera como los humanos se procuran sus medios de subsistencia, está sometido a cambio, y

este cambio que obviamente se refleja en el lenguaje, es la fuente de las transformaciones en el ámbito espiritual, en la ciencia, en el arte, en la metafísica, en la religión...

Para Horkheimer, la doctrina de la eterna identidad de la natu­raleza humana, la doctrina de la invariabilidad de las instituciones y pasiones, es errónea. La psicología actual concibe la vida aními­ca del individuo como un desarrollo condicionado por situaciones ambientales. Se considera la familia como el factor ambiental más importante, pero la familia es diferente según la época histórica y la posición social de sus miembros dentro de la sociedad. Si bien ciertos modos de reaccionar de los humanos han permanecido constantes hasta ahora, el carácter depende de las circunstancias sociales en que un individuo determinado nace y se desarrolla. La sociedad no se apoya sólo en el dominio de la naturaleza, en el desarrollo de nuevos modos de pro ducción, en la importan­cia creciente de la técnica y de la industria. La sociedad se basa en todo esto tanto como en la dominación de unos hombres por otros hombres. Horkheimer llama política al conjunto de méto­dos que conducen a esta dominación y a las medidas de que se sirven para mantenerla.

En la sociedad real unos humanos son dominados por otros. El conjunto de las condiciones de vida basadas en el trabajo vienen forzadas por la necesidad material. Tampoco la moralidad proviene de disposiciones culturales innatas, no se basa en cier­tos tipos de impulsos morales, sino que deriva de las relaciones sociales determinadas por la necesidad material. Es moral una acción que se corresponde con las leyes y costumbres por la que se rige la sociedad civilizada; la formación de la moral y su conte­nido particular son determinados , en cada caso, por las necesi­dades del desarrollo social en continua transformación.

LA CONCIENCIA MORAL NACE DE LA INTROYECCIÓN DE LAS EXIGENCIAS SOCIALES. No reina la armonía entre el pensar y el ser, sino que la con­tradicción sigue mostrándose como fuerza motora y esto no sólo entre el ser humano y la naturaleza, sino muy especialmente entre los propios seres humanos con sus necesidades y capacidades, y la sociedad que ellos crean.

En una sociedad escindida y repulsiva, también el yo está escindido y repele. Que el yo esté satisfecho no quiere decir que sea feliz, pues la felicidad no es una mera sensación sino una disposición real del ser hu­mano. Uno puede engañarse respecto a la felicidad. Una situación social en la que tanto la dependencia del individuo respecto a la colectividad como su contribución a ella están enmascarados y fuera del alcance de su voluntad, obstaculiza necesariamente el desarrollo de las capacidades del individuo y, con ello, su felicidad , aunque esto no se le pase por la cabeza. Los individuos no pueden llegar a gozar de su razón porque la razón existe como algo particular, como cálculo del provecho individual y, por tanto, de forma irracional. Las capacidades de la mayor parte de los individuos están restringidas, tanto física como psíquicamente, por la presión social del trabajo, por las humillaciones y privaciones, por no hablar de la traba universal ligada al principio de organización que ha imperado hasta hoy en la sociedad. Influencias psicológicas tales como la degradación del individuo, el tabú que pesa no sólo sobre la puesta en práctica sino incluso el reconocimiento de la existencia de instintos fundamentales, la reprobación del placer, el miedo constante a la derrota en la lucha competitiva y el desarrollo del correspondiente falso orgullo, contribuyen a la atrofia del ser humano no menos que el quebranto material directo de los sentidos mediante el hambre, la enfermedad y el duro trabajo.

Ángeles Hernando Vivar

(Comentando a Horkheimer)CONFIANZA EN LA HISTORIA

Page 5: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

5

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

al PEDRAFORCARegeneració i trasplantament

d’òrgans i teixits: la Marató de TV3 al Pedraforca

El trasplantament d’òrgans i teixits con­sisteix en la substitució d’un òrgan o teixit en mal estat per un de sa. Pels pacients que esperen un òrgan, és l’única possibili­tat de continuar amb vida o amb vida de prou qualitat.

També es poden trasplantar cèl•lules que és el que es fa en el trasplantament de medul•la òssia, que consisteix en la sub­stitució de cèl•lules mare de la sang del malalt per les cèl•lules mare del moll de

l’os o de la sang perifèrica d’un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d’espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. Avui dia a Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan.

Els fons recaptats a La Marató 2011 per­metran avançar en la recerca sobre regen­eració i trasplantament d’òrgans i teixits

Trasplantament d’òrgans

Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees. Tothom pot ser donant, no hi ha límit d’edat. Una condició indispensa­ble per ser donant és morir en un hospital en condicions controlades que puguin

garantir el bon funcionament dels òrgans un cop trasplantats.

A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. És una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d’espera. La donació ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista.

L’extracció i la distribució dels òrgans estan coordinades per l’OCATT (Organit­zació Catalana de Trasplantaments). Els òrgans s’assignen en funció d’uns cri _

teris clínics ­ com la gravetat del pacient­ i d’uns criteris territorials ­ que prioritzen que l’òrgan es trasplanti en l’àrea geo­gràfica on s’ha generat (hospital, ciutat, comunitat autònoma, resta de l’estat i, fi­nalment, estranger). Aquests criteris han estat prèviament consensuats pels ex­perts a Catalunya i a tot l’estat espanyol.

Trasplantament de teixits

Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. Amb el trasplanta­ment de teixits no se salva la vida, però es millora substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia una persona pot tornar a veure. O, en el cas d’un tumor de fèmur, fent un trasplantament d’os no cal amputar la cama.

De donant viu, els trasplantaments més freqüents són els del moll de l’os, el cordó umbilical i la sang perifèrica. Aquests s’utilitzen per tractar leucèmies i altres malalties de la sang.

Investigació i regeneració, claus per al futur

En el cas dels òrgans, amb el trasplanta­ment comença una cursa d’obstacles. El pacient haurà de prendre una medi­cació tota la vida (immunosupressors) per evitar que el seu cos rebutgi l’empelt trasplantat. El seu sistema defensiu iden­tificarà l’òrgan trasplantat com un objecte aliè i l’atacarà.

Els immunosupressors actuals tenen efectes secundaris importants, per la qual cosa no totes les persones trasplantades poden fer una vida normal. De vegades tenen infeccions i càncers.

A més, l’òrgan trasplantat té caducitat i sempre hi ha el perill que el cos el rebutgi i s’hagi de recórrer, en el millor dels casos, al retrasplantament.

Els investigadors tenen davant seu molts reptes, com millorar la qualitat i la vida dels òrgans trasplantats, minimitzar els efectes secundaris de la medicació i co­nèixer millor els factors que influeixen en la compatibilitat i el rebuig dels em­pelts. Les noves tècniques de medicina regenerativa hauran d’ajudar, en un futur pròxim, a regenerar òrgans i teixits, en comptes de trasplantar­los.

El 1999, TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d’òrgans. En aquesta edició s’amplia amb el trasplantament i la regeneració de teixits, ja que, al cap de 12 anys, l’evolució en la recerca en cèl•lules mare i en medicina regenerativa de teix­its demostra la necessitat d’aprofundir en aquest àmbit.

La Marató de TV3 va estar dedicada, en el seu 20è aniversari, a la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits. Com cada any, al nostre Institut es van donar una sèrie de xerrades sobre el tema de la Marató, per estudiants dels darrers cursos de Medicina a la que van assistir tots els alumnes de Cicles que varen seguir les explicacions amb força interès

Page 6: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

6

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

ALTERACIONS DEL CABELL I ELS SEUS TRACTAMENTS

El cabell és una estructura queratinit­zada implantada en el cuir cabellut. En ocasions presenta alteracions que es poden pal·liar amb una bona praxis.

El cabell el pots trobar de dos ma­neres: el cabell natural i el cabell artificial el qual ha estat exposat a tractaments colorants, decolorants o permanentats.

El cabell natural és diferent de l’arti­ficial, per què presenta la queratina danyada. Els productes químics utilit­zats en aquestes tècniques obren la cutícula del cabell perquè així pene­trin els productes i com a resultat proporciona color, treure color o don­ar estructura. El resultat és que a més, tindrem el cabell porós, de tacte aspre, visiblement opac i fàcil de trencar­se. Aquests cabells són difícils de penti­ nar i sense brillantor, perquè les escates

que cobreixen el cabell es troben obertes. Per això és important hidratar profun­dament el cabell de manera intensa. El tractament recomanat és la mascareta d’alvocat amb àloe, oli d’oliva i ou.

Els beneficis dels components com l’alvocat ajuda a hidratar els cabells en profunditat i li dóna més brillan­tor gràcies al seu oli natural. L’ àloe vera penetra en el cabell millorant la seva estructura donant brillantor. L’oli d’oliva nodreix i hidrata el cabell amb profunditat. L’ou el seu rovell és ric en lecitina, la qual suavitza el cabell, a més conté minerals com zinc i el seleni ideals per tractar cabells desvi­

talitzats i secs. Mentrestant, la clara està constituïda principalment per proteïnes que minimitzen la mida dels porus aportant suavitat al ca­bell.

Com aplicar el tractament?

En un bol disposem d’una cullera­da d’oli verge extra, la polpa d’una fulla d’Àloe Vera, un ou i mig alvo­cat.

Fem un puré ajudant­nos d’una forqueta o una batedora

Apliquem en tot el cabell tenint més afany en mitjos i puntes

Embolicar­ho amb film i per sobre amb una tovallola amb la finalitat d’augmentar la temperatura i que penetri millor.

Després de 30 minuts, rentar com de costum.

Altres agents també afavoreixen que el cabell perdi suavitat i brillantor.

El sol, el clor de les piscines, l’aigua de mar i sobretot als mesos d’estiu s’agreuja aquests aspectes desfavori­dors del cabell.

L’ ús excessiu de l’assecador, de la planxa, productes com laques, es­cumes fan que a poc a poc, exterior­ment el cabell es vegi sense lluentor, amb més dificultat per pentinar i in­teriorment perdrà la seva elasticitat i tendirà al trencament del cabell. Per recuperar la resistència del cabell i la seva facilitat per pentinar, hem de nodrir, reparar i protegir el cabell, constantment, per dins i per fora. I per això podem recórrer als tracta­ments més naturals que podem crear nosaltres mateixos a casa.

El tractament recomanat es la mas­careta d’alvocat amb plàtan i oli d’ametles dolces ou i llimona.

Els beneficis dels components són que la llimona conté àcid cítric, capaç de tancar la cutícula i aportar brillan­tor i molta suavitat. L’oli d’ametlles dolces té un poder nutritiu molt penetrant. L’alvocat proporciona olis naturals que suavitzen el cabell i el

plàtan aporta el seu contingut en zinc, minerals que li proporciona més resistència al cabell.

Com aplicar el tractament?

Suavitzant d’ ou i llimona :

Batre un rovell d’ou amb dues culle­ rades d’oli d’ametlla i una culleradeta de suc de llimona. Aquesta preparació s’aplicarà en el cuir cabellut, es dei xarà actuar mitja hora i després es rentarà el cabell amb el xampú de costum. Suavitzant d’alvocat i plàtan: Barrejar una cullerada de polpa de plàtan amb la mateixa quantitat de polpa d’alvocat, l’aplicarem sobre el cabell i deixarem actuar 10 minuts , i l´’esbandirem amb aigua tèbia .

No s’ha d’oblidar que podem trobar cabells més sensibles i que presenten puntes obertes (tricoptilosis).

És important saber que el cabell està format per 3 capes: la capa externa (o cutícula) que es presenta trans­parent a mode d’escames, la inter­mitja o còrtex, la responsable del color del cabell i la capa interna o medul·la, que és la que rep la nutrició. Hi ha pràctiques que provoquen que el final del cabell es trenqui do­nant lloc a les usuals puntes obertes, com l’ús abusiu de la planxa, laques, piscina, el sol,... Aquesta alteració s’anomena Tricoptilosi i sí que es pot prevenir si tenim un cabell ben hidra­tat amb mascaretes que humecten el cabell.

El tractament recomanat es realitza en dues fases: la primera preventiva i la segona de manteniment.

COM CLASSIFICAR ELS PRODUCTES DE BELLESA CAPIL·LARS ?

Page 7: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

7

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Els beneficis dels components com la mel que aporta suavitat, l’ou que nodreix i l’oli d’oliva que li dóna hi­dratació i suavitat especialment a les puntes, a més que evita la forquilla i sequedat.

Com aplicar el tractament recomanat ? 1. Prevenció amb oli d’oliva: ­ Cobreixi les puntes amb l’oli, durant  mitja hora. ­ S’esbandeix amb aigua tèbia. ­ Aplica  aquest tractament  de be­llesa  per als cabells  amb oli d’oliva cada 2  setmanes  i  així podràs  evitar,  arreglar i  enfortir  les puntes  del teu cabell

2. Mascareta nutritiva: ­ Barrejar oli d’ametlles sol o barrejat amb 1 mica d’ou batut i una cullerada de mel

­

Aplicar­ho un   parell  de  vegades per setmana sobre les puntes. ­ Dóna excel·lents resultats en  la  re­cuperació  del cabell  sec amb tricoptilosi.

Recomanem, pels mesos d’estiu, l’aplicació d’oli d’ametlles dolces

de compra a les farmàcies, i l’aplicarem amb un polvoritzador perque així ens farà una pel·lícula en els cabells, protegint­los del sol, l’aigua de mar i el clor de les piscines.

Alumnes de segon de Perruqueria

La aplicación móvil más descargada será la competen­cia del Messenger. WhatsApp es un software propietario multiplataforma de mensajería instantánea para smart­phones. Además del envío de texto, permite la trans­misión de imágenes, video y audio, así como la locali­zación del usuario siempre y cuando exista la posibilidad. La aplicación utiliza la red de datos del dispositivo móvil

Los jóvenes suelen usar medios para comunicarse entre ellos como el Watsapp

Las mejores aplicaciones de mensajería

La clave de una aplicación de mensajería instantánea es que la use mucha gente. BB Messenger triunfa porque TODOS los usuarios de Blackberry lo tienen. Como bien sabréis y si no, ahora sí, la alternativa llamada Whatsapp está empezando a perfilarse como una seria alternativa y competidora multiplataforma. Pero hay muchos más, veamos cuales

La aplicación WhatsApp está disponible para los siste­mas opera tivos iOS utilizados en los dispositivos iPad e iPhone, BlackBerry OS que utilizan los dispositivos de la serie BlackBerry de Research In Motion, Android y los dis­positivos que utilizan Symbian como algunos teléfonos móviles de Nokia o Sony Ericsson.

Si bien la aplicación es de descarga gratuita en ciertos sistemas operativos como BlackBerry o Android, es necesario pagar una cierta cantidad para realizar una renovación anual del servicio. Por otro lado, WhatsApp es directamente de pago en el caso de los dispositivos con iOS.

En el chat de Whatsapp puedes tener varios contactos

a la vez, mandar Imágenes con tus amigos y cuando te devuelvan el mensaje mola mucho el tono.

El otro día estaba hablando con un buen amigo mío que usa Black­berry y en un punto de la c o n v e r s a c i ó n me dijo: “Es que nosotros ten­ emos el Black­berry PIN y podemos enviarnos mensajes gratuitos. Y vosotros los Androides no.” Ay, amigo mío, mucho me temo que estás muy equivocado.

Lo voy a explicar aquí una vez para que ya quede de una vez por todas claro (se lo podéis enviar a todos vuestros

amigos BBeros). Querido usuario de Blackberry, NO estás enviando mensajes gratuitos, tan solo los estás envian­do usando tu tarifa de datos. ¿Qué pasa? Pues que BB te obliga a coger una tarifa de datos asociada y por tanto, todo el mundo puede enviar estos mensajes (qué está pagando). Lógicamente, cada vez más teléfonos tienen tarifas planas, y como es lógico, han aparecido clones o alternativas a la famosa mensajería de Blackberry. Tú, querido usuario Android, puedes enviar mensajes gra­tuitos

David Medina - Mostapha Abdelillah

COM CLASSIFICAR ELS PRODUCTES DE BELLESA CAPIL·LARS ?

whatsapp ?

Page 8: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

8

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

El prototipus d’una moto ecològica que funciona amb aire comprimit i pot arribar a 100 kilòmetres per hora de velocitat ja és una realitat.

La moto s’anomena “ O2 Pursuit “ ha sigut dissenyada per un estudiant de la universitat de la ciutat australiana de Melbourne.

Les proves demostren que és similar a una moto de cross convencional de 250 centímetres cúbics i amb un motor d’aire comprimit de 10 kilos de pes, demostren que l’ús de l’aire comprimit és una alternativa als combustibles fóssils i a l’electricitat.

El vehicle està equipat amb un motor rotatori que treballa amb una bom­bona d’oxígen de 18 litres semblant a les que es fan servir per bussejar i el seu xasis és el d’una Yamaha del model WR­250 facil·litada pel fabri­cant japonès per desenvolupar el prototip.

L’estudiant premiat l’any passat amb el premi de disseny de Melbourne en la categoria d’automoció i transport, va comentar que el següent pas serà aconseguir que la moto tingui major velocitat i un estil més futurista fent servir alumini i titani per reduir el seu pes.

1er Electromecànica

En bàsquet els nostres alumnes varen guanyar al Institut Mercè Rodoreda, l’Eduard Fontseré, el Bell­vitge i al Margarida Xirgu el passat dimecres 15 de febrer. L’Equip està composat per una selecció d’alumnes de 4t ESO i Batxillerat. És el primer cop en la història que guanyem en la competició de bàsquet!

Aquests són els nostres campi­ons:

Saïd LaarejRandy MateoRaither MateoJaime ReyesFrandys Roque TrinidadRamon VarelaAlexander Segura

En Futbol Sala , amb un equip d’alumnes de 3r d’ESO van quedar en tercer lloc en la classificació de la Lliga Inter Instituts de l’Hospitalet de Llobregat. Té molt de mèrit perquè competien amb per­sones de Batxillerat. A la primera fase varen acabar invictes guanyant tos els par­tits: al Mercè Rodoreda, Bell­vitge i Torras i Bages B. En la fase Final varen perdre

contra el centre Eduard Fontseré i en la lluita pel tercer lloc van guanyar al centre Apel·les Mestres el passat 1 de Febrer.

En l’actualitat estan competint en la lliga externa de dissabtes entre instituts i associacions esportives de l’Hospitalet. La competició s’acabarà el proper mes de juny i els hi desitgem un munt d’èxits!

L’Equip de Futbol Sala de Batxillerat no va tenir tanta sort i no va poder passar a les semifinals, perquè els hi va tocar enfrontar­se amb el 1r classificat, el Mar­garida Xirgu, i el 2n, l’Eduard Fontseré en la fase de classificació.

Felicitats a tots pel seu esforç, espor­tivitat i bon comportament. La nostra imatge com a centre en surt molt refor­çada. Aquests són els nostres campions:

José Manuel Cruz Fran Balde Hamza Laarej Jesús Verde Miguel Angel Morales Jonhatan Pereda Jean Carlos Legarda

Una moto que funciona amb aire comprimit

El Pedraforca Campió de Bàsquet i 3r Classificat en Futbol Sala!

Page 9: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

9

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

PENSAMIENTOS DE UNA MUJERNinguna mujer depende de un hombreal contrario, un hombre depende de una mujer hasta para nacer.

No soy perfecta, és más tengo muchos defectos.pero tengo amor y paciencia para repartira manos llenas.

Si una mujer recibe una semilla en su vientre, ella te dará un hijosi le das una casa, ella lo convertirá en un hogarsi le proporcionas víveres, ella te dará comidasi le das una sonrisa, ella dará su corazónella multiplica y aumenta todo lo que se le da.

Una mujer fuerte , es una mujer que tiene seguridad internaque nace de la valoración que sobre ella tiene, porque ha aprendidoa hacerlo y ha luchado contra los pensamientos que la atabana una forma de ser dañina.Una mujer fuerte, es una mujer que rompe su círculo de fracaso, ylo trasforma, con esfuerzo en un círculo de éxito.Atrévete a superarte, ante las adversidades y sobre todo quiérete a tí misma.

A.M.

SIN RIMA NI MEDIDASerá el sectarismo reflejode un complejo de inferioridad,mera necesidad de sentirse seguro,o será quizás, reflejo de la creencia de ser superior.

Mas cómo separar:lo sectario de la ideología,ideología reflejada en la práctica;lo dañino de lo que se alaba,lo prohibido de lo permitidoe incluso alentado.

Si todo es propaganda!qué difícil resulta discernir lo que importa,extraer lo que ayudaa vivir cada día!

Hay tabúes “pa” todos los gustoslo importante es sabersi tu gusto es de veras tu gusto,si tus obras a ti benefician,sin dañar a quien tienes al lado.

Al final, ! ay del que escandalizarea quien aún no ha podidodistinguir lo que es bueno o es malo!

!Ay del que no ayudarea quien solo no puedeo prefiere hacerlo ayudado!

Que no suene a amenazaYo no tengo poder,el poder, ni el querer, de hacer daño.

A.H.V.

Una moto que funciona amb aire comprimit RACÓ DE POESIA

Page 10: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

10

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

El 22 de novembre de 2011, els alumnes de 3r d’ESO vàrem visitar dues exposicions a l’Institut d’Estudis Catalans.

“ Marie Curie, 1867 – 1934”

Amb motiu del centenari del Premi Nobel de Química a Marie Sklodowska­Curie, la Dra. Pilar González ens va guiar per l’exposició seguint els quatre períodes cronològics més impor­tants en la biografia de la científica:

Varsòvia­París (1864­1895)

Treball amb Pierra Curie (1895­1906)

Adversitats i èxits (1906­1918)

Reconeixement internacional (1918­1934)

“Els elements químics, joies imprescindibles”

Amb aquesta exposició vàrem conèixer nous elements químics, l’aspecte que tenen, com es troben a la Terra, per què ens són útils, ... fins i tot ens van deixar agafar­los i examinar­los visualment.

Realment tot el que podem observar, és format pels elements químics. Existeixen al voltant de 90 elements, amb els que, fent ús de la química fan possible que visquem molt més i molt millor que els nostres predecessors.

Així que hem descobert la utilitat i bellesa dels diferents ele­

ments químics, gràcies a les explicacions del reconegut Marc Boada, presentador i assessor científic del pro­grama “QuiQuèCom” al ca­nal33, també de programes de ràdio, professor a l’escola Massana de Barcelona, au­tor de diversos llibres i col·laborador amb nombro­ses revistes de divulgació i societats científiques, entre d’altres activitats.

En Marc Boada, va ser molt amable i es va deixar entre­vistar per nosaltres. Aquí en teniu el resultat:

Per què vas orientar la teva tasca professional en l’àmbit de les ciències?

Sempre he sentit curiositat irrefrenable per saber per què passen les coses

Quins van ser els teus inicis professionals?

Eren temps de crisi, tant com ara, jo tenia 17 anys i vaig començar a treballar en una fabrica tèxtil, una sort per què em vaig poder començar a comprar els materials que necessitava, el primer una lupa binocular que m’acompanya des de les hores, al cap de tres anys vaig independitzar­me i vaig començar la meva vida d’empresari autònom dedicat al mon de la ciència.

Què és el que més t’apassiona de la televisió?

L’ambient, el repte i la dificultat extrema.

Has après alguna cosa dels joves als qui dirigeixes les teves activitats?

Molt, els seus dubtes són la raó per explicar coses.

Quina és la recepta per divulgar la ciència d’una forma tan amena?

El meu director al Quèquicom, en Jaume Vilalta explicava que uns pocs detalls són importants. Buscar sempre la contradicció entre intuïció i observació, el conflicte entre raó i experiència, partir sempre del concret per arribar al general, intentar transmetre la sensació de descoberta i poc més.

Los alumnos de 4º de la ESO fuimos el pasado mes de diciem­bre a ver una puesta en escena de Las leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, y me gustó tanto la representación que cuando acabó me hubiera encantado volver a verla de nuevo.

Como Bécquer era un escritor romántico le dieron a la escenifi­cación una ambientación de misterio y terror llena de fenómenos violentos de la naturaleza, donde no faltaba lo sobrenatural e in­explicable. Me gustó mucho la actuación de los actores porque encarnaron muy bien sus personajes, tanto, que consiguieron transmitir inquietud y miedo, a lo cual ayudó mucho el vestuario

y la decoración del escenario, como la niebla y los sonidos terroríficos de fondo. Todo ello

creaba un ambiente de tensión que se iba apoderando de ti y te ayudaba a entender mejor la acción de cada una de las leyendas.

La pena fue que hubiera desde el principio problemas de sonido, lo cual produjo que una parte del público mostrase su descon­tento, hecho que importunó a los actores, y que provocó que no pudieran realizar su trabajo en condiciones óptimas, por lo que cometieron algunos fallos de dicción; pero nadie es perfecto.

Chengcheng Zhang 4 º A

ENTREVISTA AMB MARC BOADA

La representación teatral

Page 11: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

11

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

¡Hola compañeros!

Somos alumnos del grupo E del ciclo “Cures Auxiliars d´Infermeria”, este curso hemos ido a visitar el “Centro de vida independiente” donde nos sorprendió la gran canti­dad de utensilios adaptados y mobiliarios motorizados que existen para personas con movilidad reducida.

El Centro de vida independiente es una asociación que ayuda a personas con problemas de movilidad a adap­tar su casa para que puedan valerse por sí mismas. En el centro disponen de una vivienda real donde la persona con problemas de movilidad puede probar dife rentes adaptaciones mientras realiza acciones de la vida co­tidiana, como darse una ducha, cocinar, etc… Y de esta manera sabrán qué tipo de ayuda necesita esa perso­na para su casa, desde lo más básico como cubiertos con un mango especial, hasta lo más complejo como adaptar toda la casa para que las luces, puerta de en­trada, ventanas, etc… se abran o cierren con la voz de una persona. Después del estudio de cada caso se realiza un informe sobre las adaptaciones que se le recomiendan e incluso pueden decirle dónde comprarlas, pero el Centro de vida independiente en ningún caso venderá directamente esas adaptaciones, ya que su función es sólo asesorar.

Este servicio puede ayudar a un gran número de per­sonas, ya que sólo en Cataluña, ac­tualmente hay unas 322.000 personas dependientes, de las cuales 210.000 son mayores de 65 años y además un total de 357.000 personas con discapacidad.

El acceso a la vivien-da se hace a través de un mando o tarjeta que al pasar por un sensor abre la puerta y en el interior tiene puertas abatibles para que se abran cuando el paciente la empuja con el caminador o la silla de ruedas.

En el recibidor hay unas barandillas para que la per­sona se pueda levantar y sujetar sin riesgo de caerse, varios tipos de caminadores, uno de ellos con un asien­to, freno y una cesta para poder llevar cosas. Además tienen una silla regulada con tacos a la altura de la per­sona, para que le sea más fácil sentarse y levantarse.

El armario y la mesa del comedor tienen un motor que permite que suban y bajen para situarlos a la altura que necesita cada persona y siempre se tiene en cuenta que haya espacio suficiente para que la silla de ruedas gire 360 grados, cosa que permitirá que una persona en silla de ruedas pueda moverse sola por el piso.

Para comer existen diferentes platos que ayudan a la recogida de alimentos y que a una persona que no puede usar las dos manos le sea más fácil rebañar el plato sin tirarlo todo y también cucharas con mangos diferentes para facilitar su sujeción.

En la cocina, la encimera también está motorizada o con una manivela para subir y bajarla y adaptarla a la altura de la persona, alarmas de escapes de gas y humos y tele­asistencia que el usuario puede utilizar en situaciones de emergencia apretando a un botón. Incluso una alarma que avisa al servicio de teleasistencia si la nevera no se ha abierto en 24 horas, cosa que indicaría que el usuario ha podido tener algún accidente fuera o dentro del hogar.

Del salón queremos destacar diferentes tipos de ra­tones y teclados de ordenador que se adaptan a las necesidades de cada persona, un sillón elevador que facilita tanto ponerse de pie como sentarse solo presio­nando un botón, cojines antideslizantes que evitan que la persona se resbale estando sentada y otro que ayuda a incorporarse gracias a un resorte que lleva incorpo­rado el cojín.

En el dormitorio la cama es articulada con barandillas para evitar caídas, un armario con iluminación interior y de fácil acceso para alcanzar la ropa. Para trasladar al

usuario de la cama al baño o de la cama a la silla, hay dos tipos de grúas, una fija su­jeta al techo y que se des plaza a través de un rail hacia el baño y otra con ruedas que se puede trasladar por toda la casa. Incluso tienen una alfombra con alarma que sirve para detectar las pisa­das de aquellos en­fermos que pueden desorientarse por la noche y así poder avisar al cuidador cuando se levantan.

Del baño nos pareció muy útil el suelo antideslizante, diferentes accesorios para aplicar más fácilmente el jabón y cremas, peines para personas con problemas de movilidad en los brazos, grifos y secadores que se encienden con sensores de movimiento y el espejo del baño que está inclinado para personas que están en silla de ruedas puedan verse.

Dentro de la bañera hay una silla fija y dentro de la ducha una silla con ruedas para usarlo según sus necesidades y evitar caídas. La mampara es la mitad de alta para que el cuidador pueda realizar la higiene del usuario y no se moje. Disponen de un WC electrónico que tiene incorpo­rada la función de bidet y así el usuario puede limpiarse sin necesitar ayuda, preservando al máximo su intimidad.

MEJORA TU VIDA

Page 12: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

12

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

... que es va fer el 22 de Desembre, dins dels Actes de Cloenda del 1er trimestre

El cas és que aquest taller es va plan­ tejar per als alumnes de Cicles. Tot i que dies abans vaig passar classe per classe informant als alumnes i als tu­tors (tenia apuntats uns 10 alumnes) finalment no es va passar ningú.

Finalment, deu minuts abans d’acabar el taller (11­12.30h) es van presentar 6 alumnes de l’ESO i van fer unes par­

tides força interes­sants.

Dani Añor Professor Dietètica

­ Yihao Li 3er B­ Jingjun Zhang 4 C­ Xiaofeng Wu 3er B­ Yifeng Zheng 3er B­ Wande Qin 3er D­ Wei Ye 4 A

El dia 22 de desembre va tornar a sortir un autocar de la cantonada de l’Institut ple d’estudiants de cicles, alguns mig dormits, d’altres neguitosos de poder lliscar per la neu. Després de recollir les botes, cascos i

planxes o esquís, tots ens vàrem dirigir a la neu on esperaven els monitors per fer les classes. Els debutants van poder ini-ciar-se a l’esquí i a l’snowboard al pla de l’estació i tots van aconseguir lliscar en aquest primer dia que és el més difícil de tots.

Les pistes obertes estaven correctament innivades amb neu feta pels canons, perquè la neu natural brillava per la seva absència, i això va permetre als iniciats poder esquiar des de dalt de l’estació a més de 2500 metres fins a la base si-tuada a 1600 metres, un dels desnivells esquiables més llargs dels Pirineus. Un dia inoblidable per a la majoria, que a més de permetre gaudir de la mun- tanya i la neu va servir per establir llaços d’amistat entre els participants.

Los alumnos de 4º de la ESO vimos el pasado 16 diciembre la represen­tación de las Leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, y la primera sensación que tuvimos fue de com­pleto desorden, ya que las representaban aleato­riamente y de forma frag­mentada, cosa que hizo que fuera más complica­do aún seguir su hilo ar­

gumental; el tono cómico que pusieron en algunas de ellas no vino a cuento en ningún momento ya que sus contenidos son dramáticos.; el escenario tampoco estaba acorde con lo representado y la profesionalidad de los actores no se reflejó en el trabajo realizado debido a los numerosos fallos que cometieron.

Al terminar la función los actores no se limitaron a despedirse cordialmente si no que comenzaron a culpar al público de sus numerosos fallos cometi­dos, con excusas del tipo: “así es imposible interpre­tar una obra”, “nosotros no elegimos esta obra, nos la impusieron”, cosa que con­firmó la poca profesionali­dad de estas personas.

A pesar de eso fallos, a mí, principalmente, me entre­tuvo, pero hubiese sido todo un éxito si no hubie­ran tenido tantos fallos y hubiese estado más rela­cionada con el aspecto dra mático de la obra, para así mostrarnos su profesio­nalidad y haber merecido la pena el dinero invertido.

Oliver González 4º B

TALLER D’ESCACS

Una representación desastrosa

Esquiada a la Masella

Page 13: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

13

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Los alumnos de 4º de la ESO fuimos a ver una represen­tación teatral de las Leyendas de Bécquer el día 12 de diciembre.

Las Leyendas de Bécquer son piezas románticas, es decir, son de características misteriosas, serias, de miedo, etc. El objetivo era explicar estas leyendas a los estudiantes para que entendieran perfectamente estas historias y pudieran disfrutarlas y aprender al máximo. Desgracia damente la representación no fue nada interesante por varias razones.

El problema más grave fue el sonido, no se oía muy bien, había fallos técnicos, y, como ya sabemos, en el teatro lo más importante es el intercambio de diálogos entre los personajes y si el sonido no está bien no se puede en­tender. Además, las imágenes que usaban para dar un toque más original a la representación, no tenían ninguna relación con el contenido.

Interpretaban las leyendas de manera divertida, cosa poco adecuada porque estas son románticas como hemos di­cho anteriormente, y por eso no pueden ser divertidas, sino misteriosas. También hacían una mezcla de varias ley­endas, introducían varios fragmentos escogidos de difer­entes leyendas y los presentaban como si formaran parte de una sola.

En los diálogos el lenguaje utilizado era difícil de entender porque había palabras cultas, o que ya no se usan tanto, y no tenían en cuenta que se dirigían a un público de es­tudiantes (juvenil) por lo que deberían haber utilizarlo un lenguaje más asequible.

La noticia del futuro: 2012Una pelicula de ficción o de realidad? La pelicula del 2012 (Fin del mundo)

La NASA confirma una tormenta solar en el 2012Un reciente informe, realizado para la NASA y la ESA a través de la Academia Nacional de Ciencias de EE.UU. corrobora las apocalípticas predicciones para el año 2012. El informe dice que para esa fecha se espera una tor­menta solar que acabará con todos los sistemas vivos en la Tierra. Los investigadores han anunciado que una tormenta solar se apro­xima, la más intensa de los últimos 50 años­.

La predicción la dio el equipo Mausumi Dikpati del Centro Nacional de Investigación Atmosférica (NCAR) de EE.UU. “El siguiente ciclo de manchas solares será entre un 30% y 50% mayores que los anteriores”.

Esta profecía Maya nos habla del momento que en el que el sistema solar en su giro cíclico sale de la noche para entrar en le amanecer de la galaxia, dice que los 13 años que van desde 1999 al 2012 la luz emitida desde la galaxia sincroniza a todos los seres vivos y les permite acceder voluntariamente a una transformación interna que produce nuevas realidades, Que todos los seres humanos tienen la oportunidad de cambiar y romper sus limitaciones.

Hecho por: Industrias L.Wanderley Marquez H.

Por todo esto me parece que los actores no eran profesio­nales, porque los profesionales siempre trabajan con la or­ganización y tienen en cuenta el público al que se dirigen.

A parte de esto, pienso que las expectativas de la gente eran mayores respeto a la representación, porque en la

obra literaria el argumento es muy valioso, y con solo un poco de actuación podían haber ganado la confianza y el aplauso de la audiencia, pero en este caso no fue así, sino todo lo contrario.

A s í mismo, en mi opinión, para la realización de cada tra­bajo hay que tener en cuenta la organización. Aunque se disponga de unos textos o guio­nes brillantes, si no se representan bien, de manera adecuada, será un caos, y para no

caer en estos problemas se debe­ ría trabajar más, tanto i n d i ­ vidualmente como en grupo.

De ese modo se lograría que lo que a los jóvenes de hoy en día les puede parecer aburrido de entrada, se con­virtiera en algo realmente muy valioso e interesante que ayudaría a mejorar su nivel intelectual

Fátima Amin 4º A

UNA MALA REPRESENTACIÓN

Page 14: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

14

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

Diu la dita “ la primera impressió és la que val “. Però quan d’aquesta primera impressió depèn de la lectura que han fet del nostre look? El rostre és el primer que veiem d’una persona, és carta de presentació, i també parla de nosal­tres. Però són pocs els professionals de la bellesa que es van prendre el temps d’aprendre tècniques per a interpretar­lo i corregir determinades faccions amb l’ajut del pentinat, la tallada i el maquillatge.

El creador del visagisme va ser l’estilista francès Claude Juil­lard qui va crear un mètode de comunicació i d’anàlisi es­tètic per a realçar la bellesa de cada persona. Aquest inclou un conjunt de tècniques mitjançant les quals es realitza un estudi detallat de les formes, volums i línies facials del ros­tre, per després adaptar les possibilitats del maquillatge i de l’estilisme a la cara i tonalitat de la pell.

Juillard ensenya en diferents llocs del món la seva teoria i pràctica del visagisme. Després d’estudiar belles arts, el francès es va convertir en estilista per posar al servei de les senyores, el seu talent artístic. Molt ràpidament es va adonar que la formació de perruqueria tenia dos errades: no s’explicaven suficientment els efectes d’una tallada de cabell o d’un color en el rostre i la manera de tractar a les clientes impedia que elles expressessin els seus desitjos. Això explicava, segons ell, perquè gran quantitat de clientes sortien de la perruqueria descontentes perquè l’estilista no les havia entès, ja que el pentinat no els agradava.

Juillard a més a més va inventar el mirall tridimensional, que és l’eina per excel·lència del visagista per a poder comunicar a la clienta els canvis que va realitzant, i ella es pot veure com el professional la veu. Amb perspectives de volum, i no en una imatge plana que li reflexa el mirall normal clàssic.

La tècnica del visagisme aplicada amb mètode i dotant­la d’un sentit estètic dóna un impuls decisiu a la imatge per­sonal de cadascú. La percep­ció artística impulsa un valor afegit quan es conjuguen la composició en la distribució de les formes, els volums, els moviments i el color del ca­bell. Així mateix, hi ha qui im­planta l’harmonia no sol en el rostre sinó també adequant l’estil al caràcter, als costums, a la vida social i als gustos personals.

És molt important observar i no deixar passar petits detalls. L’edat importa, però és molt essencial fixar­nos si la per­sona és tranquil·la, agitada, si posseeix un esperit alegre, si li agrada allò clàssic, quina activitat professional desenvo­lupa en la vida, etc. Amb la pràctica s’obtenen molts detalls basats en la manera de vestir­se, la conversació, els movi­ments o els complements que porta la persona.

Podem dir que, com a tònica general:

­ Per a una persona serena i tranquil·la convé un penti­nat clàssic de tallada simètrica i llis.

­ Per a una persona entusiasta i alegre és més adequat un pentinat de fantasia o desfilat i asimètric..

­ Per a una persona treballadora és més pràctic un pen­tinat simple, discret i harmoniós que pot retocar­se ella mateixa.

­ Una persona cosmopolita portarà un pentinat treballat i sofisticat.

Les modes son passatgeres, però encara, en perruqueria, a vegades prima un element o un estil determinat i, so­bresurt, durant un període de temps (tallada garçón, serrell Cleopatra, cabell llis), no s’imposa mai un pentinat sinó un estil o idea forjadora:

­ Longitud dels cabells: siguin llargs, curts o mitja me­lena.

­ Volum del pentinat: exagerat, poc voluminós o llis.

­ Estil del pentinat: llis o voluminós, simètric o asimètric.

­ Tendència general del pentinat: això es conforma repartint els volums i dirigint els moviments.

L’estilista haurà de seguir la línia que marca la moda i cimentar les seves creacions respectant aquesta.

LA SILUETA, EL COS I EL CABELL

La silueta general de la persona, ha de tenir­se molt en compte a l’hora d’executar el model de pentinat escollit. Com a norma general, anomenarem, a mode d’orientació, que: per a una persona alta escollirem un pentinat amb volum en els laterals i els evitarem en la part superior del cap. En cas de decantar­nos per un recollit optarem per un a l’alçada del clatell, evitant situar­lo al damunt del cap.

­ Si és alta i grossa farem els recollits baixos, mitja me­lena o melena lliça.

­ Si és alta i prima evitarem línies verticals, recollits o els postissos voluminosos. Decantant­nos per volums discrets i pentinats voluminosos.

­ Si la persona és de talla mitjana ens centrarem prefer­entment en la forma del rostre.

Per a una persona de talla petita es poden escollir penti­nats amb volum (si el rostre ho admet) però, donant més volums a la part superior i en els costats. Les melenes no hauran de sobrepassar la longitud del coll. Una melena lla­rga només aconsegueix retallar més la figura. El més apro­piat serà un cabell curt.

­ Si és baixa i prima, evitarem volums sobretot en la zona del coll i enganxarem els laterals a la cara estilit­zant la figura.

FORMA DEL ROSTRE

Observarem de front i el perfil analitzant i buscant les prin­cipals característiques o possibles defectes. Còmodament palparem el crani per a memoritzar irregularitats que ens serviran per emfatitzar, donar volum o descarregar, segons sigui el cas. Els tipus de rostres vénen determinats per la forma de l’oval de la cara: en forma ovalada, triangular,

EL VISAGISME.....

Page 15: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

15

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

diamant, rodó, rectangular i pera. No podrem oblidar les diferents barreges entre ells. A cadascun d’aquest tipus de rostre li correspon una forma de pentinat que ressalta les seves característiques o ens indica alguns del seus de­fectes.

TIPUS D’OVALS

OVAL OVALAT

És l’ideal. Una cara equilibrada. La part davantera és una mica més de la mandíbula. Les galtes dominant el contorn, el mentó és més curt. La llibertat d’escollir una tallada de cabell i, fins i tot, del pentinat. Recollits: l’afavoreixen tots, especialment els clars, que potencien més el seu rostre.

OVAL TRIANGULAR

Està format per un front bastant ample, pòmuls molt sortits i barbeta una mica estreta. Les mandíbules estan molt re­baixades amb volum.

Aconsellables les mitges melenes i volums en les puntes. Serrells de costat. Recollits: Mitjans o baixos.

OVAL FORMA DE DIAMANT

En aquest tipus de rostre les galtes són més amples que el front i la barbeta.

Recomanades les tallades amb volums. Solen afavorir les tallades de cabell curts.

Cabell mitjà o llarg, i amb volum baix per compensar. Si vol serrell, pots usar­lo cap a un costat i traçat des del darrere.Recollits: Mitjans o baixos.

OVAL RODÓ

Tenen un mentó arrodonit i curta longitud de cara. El rostre és gairebé circular i el front arrodonit, les galtes plenes, la mandíbula i la barbeta també arrodonides.

Recollits: Recollits alts amb volums alts, amb algun ble si es desitja.

OVAL RECTANGULAR

Aquest rostre té el front ample i els pòmuls estan en línia amb la mandíbula. La tallada de cabell ha de suavitzar la mandíbula.

Afavoreix el cabell curt i, si el tens llargs, millor ondulat per suavitzar. Recollits: Afavoreixen recollits alts i sense volums en els laterals. La clenxa alta o al centre.

OVAL DE PERA

Aquest rostre està format per un front estret, una barbeta gran i les galtes i els maxil·lars ben marcats. S’aconsellen volums a la zona alta del cap i suavitzar la barbeta amb una tallada escalada.

Recollits: Alts i deixant algun ble que suavitzi la zona dels maxil·lars

EL VISAGISME I LA MODA

Els anys són molt llargs i les modes canvien massa i és difícil decidir quines modes es porten cada any. Podem intuir els estils que “canviaran “. Seran les tallades i els pentinats, grà­cies a les millors passarel·les del món.

Els estils més femenins continuaran amb molta força, so­bretot les melenes ondulades. Tanmateix, els cabells llisos amb volum també continuaran a l’última.

L’absència de serrells és també una de les claus del pròxim any, perdran força a favor de les clenxes laterals i el traçat del centre.

El cabells curts i l’estil bob, per sota de les orelles, seguiran sent la gran tendència, a més de ser una tallada còmoda i lleugera et permet pentinar­te de forma fàcil i ràpida.

Alumnes de Primer de perruqueria

...COM ENTENDRE EL VISAGISME?

Page 16: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

16

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

CREACIÓN

El Mini fue un automóvil pequeño producido por la BMC (British Motor Company) en el año 1959, pasando su desarrollo a otras firmas automotrices. Este automóvil, el más popular de los fabrica­dos en Gran Bretaña, fue reemplazado por el nuevo MINI de BMW Group, lan­zado en 2001 ya que la firma ROVER (su último fabricante inglés), fue ad­quirida por la empresa alemana.

El original está considerado como un icono de los años sesenta, y su distribución ahorradora de espacio y con tracción delantera influyó sobre una generación de fabricantes de automóviles.

Fue diseñado por el ingeniero Alec Issigonis. Su fabricación se realizó en las fábricas Longbridge y Cowley (Oxford), en el Reino Unido. Mucho más tarde se fabricó en Australia, Bélgica, Chile, Italia, Portugal, Sudáfrica, España, Uruguay, Venezuela y Yugoslavia. El Mini original tuvo tres actualiza­ciones importantes: el Mk II, el Clubman y el Mk III. El “Mini Cooper” y “Mini Cooper S” fueron versiones deportivas que tuvieron éxito como vehículos de rally.

Comenzó a venderse como “Austin Seven” y “Morris Mini Minor”.

CARROCERIA

Su carrocería fue construida en metal y fibra de vidrio, lo que le daba mayor esistencia a la corrosión.

Especificaciones de la carrocería:

­ Distancia entre ejes :2004 mm ­ Longitud: 3005 mm­ Ancho: 14000 mm­ Altura: 1350 mm­Peso en vacío: 617 a 686 kg

Se equipó con una suspensión Moulton que emplea­ba conos de goma compactos en lugar de los muelles

habituales. Su distribución de ruedas y su comportamiento rígido, seco y rebotante le dieron su característico modo de conducción similar al de un Kart.

CONDUCCIÓN

El Mini estaba equipado con ruedas de diez pulgadas, por lo que tuvieron que desarrollarse nuevos neumáticos para su montaje. La marca Dunlop obtuvo el contrato de fabri­cación. El Mini fue producido con motores de gasolina de 850, 1000 y 1100 cc de cilindrada, además del Austin Mini Cooper de 1275 cc de cilindrada y doble carburador.

Las nuevas formas siguen cautivando la atención y en la actualidad se puede decir que se ha conseguido revivir el espíritu de este clásico creado en 1959.

MINI: PERIODO 1959 - 2011

Detalle de los diferentes “restyling” o modificaciones adoptadas a la carrocería desde 1959 hasta la actualidad.

FRENADO: ABS + ESP

El sistema de frenado montado en el MINI R56 llamado

Primera carroceria MINI

MINI, EL MÁS GRANDE: cumple 59 años.

Page 17: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

17

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

DSC o control dinámico de estabilidad, integra el sistema clásico ABS o sistema antibloqueo de frenada y el control de estabilidad (ESP) de la carrocería. De esta forma se evita perder el control del vehículo en curvas o cambios de carril, adelantamientos, etc. Este sistema tiene en cuenta varios parámetros que son comprobados por diferentes sensores.

PARA SABER MAS:

• Web de la marca www.mini.es /Catálogos y datos técnicos.

• Web www.km77.com /Documentación técnica e imágenes.

• Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Mini (automóvil)

• Historia y imágenes: http://motorhistoria.blogspot.com/2011/05/los origenes-del-mini-british.html

Andrés Felipe Machado Cediel 1r CFGS AUTOMOCIÓ

Mini MK III (1969 ­ 1975) Mini MK IV (1976­1983) Mini MK V (1984­1989)

Mini Minor (1959) Mini MK I (1963) Mini MK II (1967 ­1973)

Limusina MINI con piscina

MINI, EL MÁS GRANDE: cumple 59 años.

Page 18: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

18

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Con la muerte de Steven Paul Jobs, Apple ha perdido a un genio visionario y creativo y el mundo ha perdido a un asom­broso ser humano.

Steve Jobs, uno de los fundadores de Apple y figura imprescindible para entender la evolución de la tec­nología en las últimas décadas, ha fallecido esta noche a los 56 años, según ha anunciado la compañía.

Murió en Palo Alto (California), acompañado por su esposa y otros familiares. El gurú que ha obsesionado a una gene­ración de jóvenes ya es un mito. Steve deja atrás una com­pañía que sólo él podría haber construido y su espíritu es­tará siempre en la base de Apple.

ve de la pàg 25

greix que, quan es desprèn tapona les artèries. En aquest sentit, els compostos fenòlics antioxidants n’eviten la seva oxidació.

I de res serveix consumir oli d’oliva si quan arribem a la cuina no tenim cura dels efectes de les altes temperatures sobre els ali­ments. Si fóssim més conscients de les propietats dels aliments seríem més respectuosos amb la seva cocció, i no deixaríem que substàncies beneficioses per la salut i preventives de certes malalties (com els greixos de l’oli d’oliva protector cardiovascular) es converteixin en compostos altament perjudicials (i seguint amb el cas de l’oli d’oliva, quan aquest fumeja a altes tempera­tures a partir dels greixos es generen substàncies altament oxidants: peròxids i radicals lliures, augmen­tant el risc cardiovascular).

Finalment dir que estem molt satisfets d’haver practicat la feina d’un pagès però sobretot per haver conegut persones com la Gemma, el Pere i els treballadors del trull: per la seva gratitud i amabilitat els dediquem aquest article. I també a les professores Amàlia Artiga, Elisenda Ramallo i Carme Piñol perquè fan possible i ens posen a la nostra disposició sortides que ens nutrialimenten els nostres coneixements.

Escrit pels alumnes del Cicle Formatiu de primer de Dietètica.

Revisat per la Carme Piñol Forné. Dietista i Tecnòloga.

Que descanses en paz Steve Jobs. 1955­2011

Ernesto A. Cortorreal Oliver A. González 4to B

¿ HACEMOS UN BUEN USO DE NUESTROS ALIMENTOS ?

Muere Steve Jobs

EXCURSIÓ A TORRELLES DE FOIX

Page 19: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

19

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

¿Os habéis preguntado qué sucede con toda esa comida que queda en el fondo de nuestros platos? O en esa que compramos, o pedimos a nuestros padres que compren y queda luego arrinconada en el fondo del frigorífico. Sencillamente se tira y se destruye. Hay alrededor de 7.000.000.000 millones de habitantes en el planeta y de éstos 1/3 (aproxi­madamente 2.300.000.000 millones) tiene caren­cia nutricional. Unas 963 millones de personas padecen hambre en el mundo según da­tos oficiales de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación, la FAO.

Una cifra: Con la comida desperdicia­da durante un año en el Reino Unido y Estados Unidos se podría sacar de la hambruna a todas las personas que pasan hambre en el mundo. Es decir, a esos 963 millones de personas según el experto Tristram Stuart, autor de “Basura: destapando el escándalo global de alimen­tos” ¿Es realmente ético que hagamos un uso tan banal de nuestros alimentos?

Directa o indirectamente la culpa es del primer mun­do, ése al que todos pertenecemos o bien por explo­tar desmesuradamente la tierra, o bien por conflictos socio­políticos en el tercer mundo que impiden unas infraestructuras adecuadas (en Mozambique cada año se pierden más de 1/3 de las cosechas por no disponer de graneros suficientes que las protejan de la lluvia o los insectos). En cambio en el primer mundo nos damos

los lujos de desperdiciar recursos tanto alimenticios como no alimenticios cuando se podrían destinar más fondos a cubrir las necesidades del conjunto global de la población.

Las grandes empresas alimentarias, restaurantes del primer mundo e incluso en cada una de nuestras ca­sas se desechan grandes cantidades de alimentos, solo con la concienciación de los hogares domésticos de procurar no desechar alimentos se podría ahorrar una cantidad suficiente para rebajar considerablemente el índice de población que sufre hambre en el mundo.

Alimentos desechados en óptimas condiciones aptas para el consumo.

Hay pequeñas acciones que podemos llevar a cabo en nuestra vida cotidiana para ahorrar alimentos y evitar el desperdició como:

No ir al supermercado con hambre y así evitar compras compulsivas.

Comprar cantidades de alimentos lo más ajustadas al consumo diario posible.

No preparar cantidades excesivas de comida.

No desechar alimentos que pueden ser conser­vados de nuevo.

Jesús LópezMarc Mateu

Irene Tamayo

El desinterès d’Apple per incloure el català com a una de les llengües d’ús dels seus dispositius.

L’iPhone és un dispositiu electrònic multimèdia pre­sentat per Apple Computer el 9 de gener de 2007 a les 9:42. El producte ha estat presentat per Steve Jobs, durant la conferència d’obertura del Mac­world.

El dispositiu és un híbrid i consisteix en tres ob­jectes: un iPod de pantalla panoràmica amb con­trols tàctils, un telèfon mòbil, i un dispositiu d’accés a Internet.

Aquest dispositiu té una pantalla multitàctil. Compta, entre d’altres aplicacions, amb Wi­Fi, Bluetooth 2.0 iuna càmera digital de 3 megapíxels.

Volien poder fer servir la seva llengua materna en el seu dispositiu electrònic multimèdia preferit. La seva llengua és el català i l’aparell, l’iPhone d’Apple.Així és que Miquel Labòria, un programador de 30 anys, i Jordi Gómez, encarregat de la traducció, han dis­senyat una aplicació per poder catalanitzar l’última

i exitosa n o v e t a t d’Apple.

A la xarxa se’l coneix com a C a t a ­ l a n i z e r i al Bloc d ’ A p p l e en Català s ’ i n d i c a com fer­ho.

L’última versió ja se l’han descarregat 1.000 per­sones en un mes. L’anterior, segons indica Labòria, unes 3.500 persones.

El procediment és senzill. Labòria també detalla que si per qualsevol motiu s’hagués d’enviar el telèfon a la companyia, “es pot tornar a restaurar la versió inicial i ningú s’assabenta que el telèfon ha estat alliberat.

Cheng Cheng Zhang Weijing Ye

4t A

¿ HACEMOS UN BUEN USO DE NUESTROS ALIMENTOS ?

El Català ‘clandestí’ a l’Iphone

Page 20: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

20

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

En aquest espectacle vam veure dues coreografies de diferents coreògrafs. La primera va ser « Sechs Tänze » (sis danses) de Jiri

Kilian amb música de W. A. Mozart i l’altra ”Minus 16” de Ohad Naharin. La interpretació de la primera coreografia em va agra­dar perquè la música era molt lenta i feia adormir­se una mica. En el vestuari, J. Kilian va encertar, les noies anaven amb un vestit blanc molt simple i tenien la cara pintada de blanci les galtes de color vermell. Els nois anaven amb un pantaló senzill d color blanc fins als gen­olls i també tenien les galtes pintades, els

cabells eren “estil Mozart”. Els ballarins feien una mica de comèdia per animar la gent.

L’estrena mundial de “Sechs Tänze” va ser el 24 d’Octubre de 1986 al Muziek­theater d’Amsterdam. Cada vegada que s’acabava una part de la coreografia els nens d’altres escoles aplaudien, tot i que no feia falta.

En segon lloc vam veure   »Minus 16» , aquesta coreografia és més moderna i em va agradar més perquè era més animada, la música estava molt forta i no feia adormir­te. El vestuari era més modern i estaven més arreglats, portaven una americana de color negre i camisa blanca. Eren 18 ballarins que feien el ball en una cadira. Cada vegada que repetien els passos es treien una peça de roba, però no tots, l’últim feia un altre pas i sempre queia a

Smeet es un juego virtual de la red social Facebook muy visitado por la gente registrada.

Smeet, el gigante alemán de los juegos online, incrementará su in­versión publicitaria en el mercado español.

La compañía Smeet Com-munications, con un volu­men de unos diez millones de usuarios jugadores on­line, ha decidido incrementar su inversión publicitaria en nuestro país para crecer en el mercado español. El anunciante, que quiere competir en el sector del Casual Gaming (o minijuegos) liderado por Farmville, ha estrenado una campaña en tel­evisión (Telecinco, Cuatro y Antena 3) el pasado mes de febrero.

La segunda oleada comienza el lunes que viene. Data Planning maneja los medios. Según un co­municado, la industria germana de

los juegos considera España como un mercado muy atractivo. Otras em­presas alemanas en el sector, como Game Duell, Travian, Panfu, o Big Point, han sabido ver el potencial de este mercado. En la actualidad, el de­sarrollo de las redes de banda ancha

en España e s t á i m ­pulsando el consumo de videojue­gos online y la principal tendencia dentro de este sector son los juegos de acceso gratuito.

El juego Smeet recrea un mundo vir­tual en 3D al que se puede acceder de forma gratuita, en él la gente puede conocerse, jugar, interactuar y comunicarse vía chat. Los usuarios también pueden amueblar sus salas y vestir a su avatar con miles de estilos diferentes.

Según Smeet, el 77% de los inter­nautas españoles usan las redes sociales y el 22% las utiliza para jugar online a juegos sociales o social games. “muchos de nosotros luchamos captar la atención de los jugadores, pero está estimado

que existen alrededor de 200 millones de personas que

juegan regularmente a casual games y nosotros hemos encon­trado un filón en la combinación entre jugar y conocer gente. No somos una página de gaming

puro, ni tampoco un portal de citas, sino una mezcla de los dos, lo que ha probado ser un éxito en contraste con otras fórmulas como Farmville.

Esta es una pequeña versión del juego smeet donde puedes di­vertirte, conocer gente nueva y ligar.

Marisol Antezana Iván Ferreira.

terra. L’estrena de “minus 16” va serl’11 de novem­bre de 1999 pel Nederlans Theatre (NDT) al Lucent Danstheater de l’Haia.

Abans que l’espectacle acabés van posar la cançó de “Sway”, els ballarins van baixar de l’escenari i van agafar persones per què fossin la seva parella. En aquesta part la gent es va animar, alguns dels meus

companys li deien al ballarí que agafés la nostra professora.

En general em va agradar molt, però anar i tornar caminant no em va agradar gens perquè va ser molt cansat.

Joy Pilon 2nA

L’ESPECTACLE “IT DANSA”

Page 21: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

21

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Después de las celebraciones navide­ñas u otras celebraciones donde abunda la comida, los caprichos, las cenas fuera de casa, las comi­das rápidas, recurrimos a la báscula, encontrándonos con algunos kilos de más, algunas de nuestras pren­das no entran en nuestro cuerpo ¡Qué horror! ¿Qué hacer? No os preocupéis, aquí tenemos las dietas más eficaces para quitarse esos kilos que tanto atormentan y en el menor tiempo posible. La pregunta que debemos hacernos es: ¿A que precio? ¿Qué consecuencias tienen estas dietas

milagrosas en nuestra salud?

Empecemos por la más efectiva, cono­ cida y sin duda la más sonada es la Dieta Dukan, ¡presta atención! La Dieta Dukan es un sistema de nutri­ción basado en proteínas, mal aliento, y cansancio; tiene cuatro fases, que si las haces verás pronto los resultados: 1. Fase de ataque: Sólo alimentos con muchas proteí­nas; Carnes con poca grasa y pes­cados, todos los que se quieran además, jamón, huevos, leche y otros lácteos bajos en grasa. 2. Fase de crucero: introducción a la verdura; es­tán prohibidas algunas horta­ lizas como las patatas, guisantes, arroz, maíz y aguacates. 3. Fase de consolidación: vuelta a la dieta equilibrada; pro­

hibidos el queso, las patatas, el arroz, el maíz y las frutas. ¡Tran­quilos! no os rindais queda poco! 4. Fase de estabilización: Dieta normal; aquí se elige un día por semana para solo comer pro­teína y tomar avena todos los días por el aporte de fibra.

Es muy fácil. Con esta dieta, además de perder unos kilitos también ga­narás en estreñimiento, sequedad de boca, mal aliento, ácido úrico, mal color de piel, calambres por la falta de azúcares y fatiga. Pero por si no

la quieres seguir te propondremos otras muy efectivas como la Dieta de los Alimentos Crudos.

La dieta de los alimentos crudos está formada por alimentos como frutas, hortalizas, nueces, semillas, brotes de semillas y granos, frutos secos y zumos, hierbas y especias. Todo ello como el nombre de la dieta indica, crudo. Dolores de ca­beza, náuseas, y ansiedad son algu­nos de los síntomas más comunes que se presentan durante esta dieta.

Aquellos que son adictos a los pican­tes como el ajo, chile, jengibre, los cuales incrementan el gasto calórico del cuerpo tienen un punto a su favor. Con este tipo de alimentación elimi­narás mayor peso en menos tiempo. Eso sí, una dieta de este tipo te puede

provocar dolores articulares.

Otra famosa dieta, y nunca mejor dicho, es la dieta de Hollywood. Hollywood además de producir es­trellas, es famosa por producir diver­sas dietas de adelgazamiento que emplean las celebrities para con­servarse flacas y acorde al cánon de belleza dominante en la actualidad. Esta dieta solo incluye carne, huevos, pescado, gallina, café y algunas esca­sas raciones de hortalizas y frutas.

Por último una dieta ideal, puedes

comer cuantas veces quieras, ésta es la Dieta de los potitos: el plan nutri­cional es simple, consiste en  comer 14 potitos al día y hacer una cena de carne y verduras. Te recomenda­mos que los potitos sean sobre todo a base de avena y verduras. ¿Ves? Es muy simple; con esta dieta no hay hambre y te alimentas como un bebé.

Un potito contiene 100 calorías; tomar 14 aportaría unas 1.400, es decir, que el aporte calórico es menor del necesario y, por lo tanto, la pérdi­da de esos kilitos de más está garan ­tizada!

Amigos, empleando una de estas dietas, perderás peso seguro, recuer­da que de momento existen en el mundo millones de personas con sobrepeso, ésta “obesidad” conlleva

DIETAS ¿MILAGRO?

Page 22: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

22

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

a enfermedades cardiovasculares, co­lesterol, cerebrales y otras. No permi­tas que tu cuerpo llegue a tal punto, contrólalo a tiempo.

Es hora de hablar en serio, mírate al espejo y di que ves. ¿Estarías dispues­ ta realmente a alimentarte siguien do alguna de las anteriores dietas?

Presta atención, la sociedad está siendo bombardeada por la tel­evisión, revistas, noticias, con los temas de dietas milagrosas, figuras perfectas etc, ocasionando traumas psicológicos, emocionales y aún más, con el boca­boca de cada día “estoy a dieta” , “tengo que ponerme a régi­men”, “estoy muy gorda”, y así sucesi­vamente. El carácter humano es tan débil que el simple rumor de cierta efectividad hace que nos lo creamos, ¿has preguntado a tu médico si estas dietas son buenas para la salud?

Científicamente está comprobado que la obesidad y el sobrepeso sí causan enfermedades y que las die­tas sí hacen bajar de peso, pero el ré­gimen ocasiona problemas.

Tanta es nuestra prisa por bajar de peso que no nos de­tenemos ante nada. Consulta a un especialista nutricional para saber qué es lo mejor que puedes hacer para reducir tu sobrepeso o aquellos kilos de más. Es más, sin ir al mé­dico te voy a dar algunos consejos. ¡Lee con atención!

Es muy importante comer de todo: carbohidratos como legumbres, pastas, arroces; proteínas como carnes blancas, rojas, pescados, lácteos; fibra, fru­tas, verduras, un poco de aceite vegetal para ado­bar, una copa de vino de vez en cuando y como be­bida permanente el agua. Para cerrar la semana, un caprichito, un postre casero con frutas.

Todos estos alimentos consumidos en medida y sobretodo bien combinados, darán un tono de piel perfecto, luminoso, con una figura armoniosa. Emocionalmente estaremos bien y nuestro armario abrirá sus puertas para darnos todas las prendas para el verano, otoño, invierno y primavera. Las curvas perfectas no son las 90, 60, 90, son aque llas que puedes lucir con orgullo, son aquellas provocadas por alimentos consumidos sana­mente y en la proporción adecuada.

Ahora tienes la respuesta a ¿qué ves en el espejo cu­ando te miras? Lo que ves, es una persona que no necesita de dietas milagro, porque si se lo propone y sigue unas bases alimenticias adecuadas, sumado a una inteligencia y unos buenos valores, será una persona sana, atractiva e inte­resante. Por eso... “BARRIGA LLENA, CORAZON CONTENTO “

LUZ NERY LOPEZ

Los problemas de Amy Winehouse con el abuso de drogas fueron objeto de fuerte atención de los medios. En varias entrevistas, había admitido tener problemas de depresión, drogadicción y trastornos de alimen­ tación[.], pasó por un período de consumo de drogas fuertes, violentos cambios de humor y pérdida de peso.

Días después su compañía discográfica anunció que ingresaría en un centro de desintoxicación, por propia voluntad, para contrarrestar su adicción

A los 27 años, el 23 de julio de 2011 Amy Winehouse murió como consecuencia de sus abusos.

Justin concedió una entrevista al periódico británi­co The Guardian, donde admitió haber consumido drogas[.] [] Cuando se le preguntó si alguna vez había deseado ser el presidente de Estados Unidos, él re­spondió: “Ya he consumido demasiadas drogas... Ya he inhalado y ya he... quién sabe. No sé si quiero esa responsabilidad”. Después de esa desafortunada frase, Justin se disculpó argumentando que “soy como cualquier persona, me emborracho completamente, he consumido la cantidad justa de drogas y me han pillado con los panta lones bajados. Simplemente me aseguro de que no haya cámaras a mi alrededor”. Pero

Justin finalmente ingresó para desintoxicarse y salió de las drogas.

Mi conclusión es que no hay que consumir drogas porque eso nos afecta tanto en la vida personal y nos destruye tanto por dentro como por fuera.

Fanny López h4t BDayana Saavedra

DIETAS ¿MiLAGRO?

Cómo afectan las drogas a los famosos

Page 23: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

23

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

Los alumnos de 1º y 2º de Bachillerato de la modalidad de música hemos ido a ver una orquesta. Fuimos a “l’Auditori” de Barcelona y nos sentamos en la platea, escuchamos tres obras y vimos como estaban dispuestos los músicos en el escenario.

Aprendimos que el último músico que sale al escenario es el concertino, toca el violín y es el encargado de afinar al resto de instrumentos. Después del concertino sale el director, en este caso, Iker Sánchez que es el que dirige y marca el tempo a la orquesta.

La primera obra fue del ruso Modest Moussorgsky con una obra titulada “Una noche en el monte pelado”, poema sin­fónico basado en el cuento del escritor Nikolai Gógol. En la mitad de la obra paró la orquesta y dieron una pequeña explicación de la obra para que pudiésemos entender me­

jor todo el significado de esta. Después continuaron con la obra. Fue la que más me gustó ya que tenía un tono de mis­terio y todo termina al amanecer, al toque de las campanas.

La segunda obra del francés Hector Berlioz fue la “Sinfonía fantástica”, sinfonía con 4 movimientos. Es una obra pau­sada, con un argumento sobre la pesadilla que tiene el pro­pio compositor y su enamorada a la cual asesina en sueños. En esta obra el clarinete representa a la enamorada y la caja será la muerte.

La tercera y última obra musical es del alemán Anton We­ber, su obra, titulada “El cazador furtivo”, es una obertu­ra, tiene 3 temas musicales con 3 elementos que son: La naturaleza, los bosques de Alemania (representada por 4 trompas ), el bien, la chica enamorada (por el clarinete)y el mal, la oscuridad y el terror (representado por las

cuerdas). Esta tercera obra es la que hubiese cambiado, quizás por una de J.S. Bach o de W. A. Mozart.

En mi opinión me parecieron todas las obras muy bonitas, ya que se podían escuchar todos los instrumentos. Fue una salida muy interesante, didáctica y nueva ya que no había escuchado una or­questa en directo, me llamó la atención y sentí curiosidad por la música clásica, una experiencia muy agradable.

Michelle Hernández 1r BAT

La más vista en todo el mundo, los Simpson es una serie estadounidense de comedia, en formato de animación, creada por Matt Groening para Fox Broadcasting Com­pany y emitida en varios países del mundo.

Narra la vida y el día a día de una familia de clase media de ese país (cuyos miembros son Homer, Marge, Bart, Lisa y Maggie Simpson) que vive en un pueblo ficticio llamado Springfield.

La familia fue concebida por Groening y poco después se estrenó como una serie de cortos de animación pro­ducidos por James L. Brooks. Groening creó una familia disfuncional y nombró a sus personajes en honor a los miembros de su propia familia, sustituyendo su propio nombre por Bart.

Los cortos pasaron a formar parte de El show de Tracey Ullman el 19 de abril de 1987, pero después de tres tem­poradas se decidió convertirlos en una serie de episodios de media hora en horario de máxima audiencia.

Beimar Luizaga 4tB

¿SABÍAS QUE TE GUSTA LA MÚSICA ? CLÁSICA?

Cómo afectan las drogas a los famosos

La serie más vista: los Simpson

Page 24: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

24

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Ara farà unes setmanes, el grup E del Cicle de Grau Mig de Cures Auxiliars d’Infermeria, va fer un treball de recerca basat en l’impacte que tenen moltes de les malalties transmissibles a casa nostra. En el següent article volem fer una petita exposició, de manera molt resumida, de les característiques i de l’impacte que tenen 2 malalties tan importants com són la Salmonel•losi (malaltia molt present en

el nombre total de casos de toxoinfeccions alimentàries decla­rades a casa nostra: 122 brots / 1720 afectats/ 83 hospitalitzats i 1 defunció*) i la Toxoplasmosi (zoonosi parasitària amb més in­cidència en humans –més del 50%­ que, tot i presentar manifes­tacions asimptomàtiques en la majoria de persones, pot provocar serioses complicacions en dones embarassades).

*Font IDESCAT 2006 (Institut d’Estadística de Catalunya). COORDINACIÓ DOCENT: DANIEL AÑOR

SALMONEL•LOSI

La salmonel•losi humana és una infecció bacteriana, que generalment afecta al tracte intestinal, i ocasionalment al torrent sanguini. Constitueix una de les causes més comuns de gastroenteritis. Val a dir que la majoria dels casos ocorren durant els mesos d’estiu, i poden donat­se, en casos específics, brots epidèmics.

AGENT CAUSAL Salmonella enteritidis i Salmonella typhimurium.

FONT D’INFECCIÓ Consum d’aliments (ous, carns crues, làctics no pasteuritzats…) o aigua contaminada, així com el contacte amb persones o animals infectats.

VIES DE CONTAGI Via digestiva (orofecal).

PERIODE D’INCUBACIÓ De 5h a 5 dies.

MANIFESTACIONS (SIGNES/SÍMPTOMES)

Diarrea lleu o greu,febre, vòmits, dolor abdominal, malestar i mal de cap.

TRACTAMENT Hidratació, però si es complica caldra ingrés hospitalari amb hidratació intravenosa i administració d’antibiòtics (ciprofloxacina).

PREVENCIÓ Cocció, cuinat i conservació adequada dels aliments: carns, aviram, ous... Rentat de mans.

TOXOPLASMOSI

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa ocasionada per un paràsit, que es transmet per via oral, després de la ingesta, així com per via transplacentària.

AGENT CAUSAL Toxoplasma Gondii.

FONT D’INFECCIÓ Carn crua (embotits, carn de porc, xai…), femtes i pèls de gat, terra i aigua.

VIES DE CONTAGI Via digestiva (orofecal) i via materno­fetal.

PERIODE D’INCUBACIÓ Entre 1 i 2 setmanes.

MANIFESTACIONS (SIGNES/SÍMPTOMES)

Infeccions lleus i asimptomàtiques, però també infeccions mortals en fetus, ocasionant l’anomenada toxoplasmosi congènita.

TRACTAMENT Administració d’antibiòtics (pirimetamida).

PREVENCIÓ En embarassades evitar la carn i embotits poc cuinats i mal conservats. Netejar molt bé la fruita,verdura i hortalisses abans de menjar­les. Rentat de mans i vigilar el contacte amb gats.

MALALTIES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA

Page 25: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

25

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Sortida a un olivar i visita a l’almàssera.

El dia 2 de desembre els alumnes de primer de Dietètica vàrem fer una sortida a Torrelles de Foix, un petit poble de la comarca de l’Alt Penedès.

L’objectiu principal d’aquesta sortida va ser conèixer els dos mèto des d’elaboració d’oli d’oliva verge extra: el més tradicional utilit­zat des de fa segles, i el més modern utilitzat més recentment per la indústria. La nostra visita va des del camp fins a l’almàssera o molí on es fa l’extracció de l’oli d’oliva verge extra.

En arribar a Torrelles, ja des de la carretera podíem veure clara­ment uns grans olivars, amb oliveres centenàries molt ben ves­tides amb una copa voluminosa i sobre un tronc gruixut. Ens trobàvem davant d’un olivar amb oliveres de l’espècie arbequina i repletes dels seus fruits: les olives.

La Gemma i el Pere, una parella d’agricultors, ens van explicar que la recol·lecció de les olives es fa des de finals de novembre fins a principis de desembre, quan l’olivar té un 40% de les olives madures. Ens van dir que no hem d’esperar que totes les olives si­guin madures, d’aquesta manera ens assegurem que l’oli es troba en més quantitat i qualitat.

La composició de les olives i el rendiment és variable cada any en funció de les pluges. El rendiment acostuma a ser del 18% (18 li­tres d’oli d’oliva per cada 100 kg d’olives). També convé no recollir les olives del terra que han caigut de forma natural, perquè tenen una alta concentració d’àcids com a conseqüència de l’oxidació dels triglicèrids a àcids grassos lliures. Aquests últims, són els responsables de l’acidesa en el producte final.

Sobre el terreny vàrem poder practicar els diferents mètodes per a recollir les olives: amb les mans; amb un rasclet, que consisteix a pentinar les branques per fer caure les olives i amb una forca (formada per dues pales que s’obren i tanquen automàticament i fan caure les olives a l’hora que vibren les branques).

Les olives cauen sobre unes borrasses o xarxes col·locades prèviament sobre el terra de l’olivar. Un cop s’han fet caure les olives pels diferents sistemes, amb l’ajut de les borrasses o xarxes, s’omplen els cabassos i d’aquí es carreguen al remolc o en sacs pel transport fins l’almàssera.

Durant el procés de recol·lecció i transport, és molt important manipular amb cura la matèria prima i evitar que s’aixafin massa les olives per evitar oxidacions i per tant, un augment de l’acidesa. Per tal de que el producte final pugui tenir la denominació d’oli d’oliva verge extra en l’etiquetatge, l’oli ha de tenir una acidesa inferior o igual a 1º.

Després de treballar dur, vàrem fer un bon esmorzar. La Gemma i el Pere ens van preparar l’esmorzar típic de molts dels pagesos que viuen a la comarca: “Pa de pagès amb oli d’oliva”. Es clar, que després de provar­lo vàrem entendre que afegir­hi alguna llonza d’embotit seria menysprear el bon gust i els aromes d’un oli, ex­tret d’un fruit que ha anat madurant lentament sota unes condi­cions que només trobem a la Mediterrània.

Seguidament, ens vàrem dirigir al trull amb les olives que

havíem recollit per identificar les diferències entre el procés d’obtenció d’oli d’oliva amb els dos sistemes d’extracció: el tradi­cional i l’automatitzat. Tot i que amb aquest segon procés ob­tenim una oli més net o amb menys residu, amb el molí tradicio nal utilitzat des de fa segles, obtenim un oli amb un perfil orga nolèptic molt dife renciat, amb uns aromes més marcats. I és que l’oli d’oliva verge extra, és un producte obtingut únicament per procediments físics (no pot estar sotmès a altres processos més que el rentat, la decantació, la centrifugació i la filtració).

Finalment, entre camps d’oliveres i vinyes, vam emprendre el viatge de tornada, amb un ampli somriure, carregats d’oli del Penedès, amb moltes coses apreses sobre el terreny i explicades per persones que treballen i viuen de la terra, per recollir uns fruits que distribueixen al mateix poble. Una comarca que gau­deix d’una alta esperança de vida, i és que cada vegada està més clar que la nutrició i els estils de vida són elements claus en el desenvolupament de la salut de les persones.

Cal dir que actualment, ens hem apartat bastant de la dieta medi­terrània, a causa de la influència dels països del nord d’Europa, dels Estats Units i la globalització. Aquesta visita ens ha servit per apropar­nos a un estil i forma de vida que tots hauríem de seguir: la dieta mediterrània. Com a protagonista, l’oli d’oliva.

L’oli d’oliva té molts components, un d’ells, els àcids grassos monoinsaturats, que a més de ser més sa que el saturat, fa re­baixar el colesterol dolent.

L’oli també està replè de substàncies antioxidants: la vi­tamina E i els compostos fenòlics. Tots dos són grans antioxidants amb un gran efecte sobre la preven­ció de les malalties cardiovasculars. Ara bé, aquests antioxidants, tot i que ens ajuden a combatre l’envelliment de les nostres cèl·lules, la finalitat és prevenir l’oxidació del greix de les olives.

Avui sabem que no només és dolent tenir un colesterol LDL elevat. El que és important és no tenir­lo oxidat. És la seva oxidació el que és un factor de risc per al desenvolupament de la placa de

continua a la pàg 18

EXCURSIÓ A TORRELLES DE FOIX

Page 26: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

26

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

REcapacita / REcicla / REutilitza

RECAPACITA:

¿Sabies que...... l’oli no reci­clat és un residu molt con­taminant?

Quan cuinem l’oli, amb l’escalfor, canviem la seva estructura. Aquest oli és difícilment biodegra­ dable. Quan el tirem, per­què el trobem tòxic per a nosaltres, el que fem és al­liberar un residu contami­nant i amb fort impacte pel medi ambient, a més d’elevar el cost que impli­ca “reciclar­lo”.

Tingues en compte que un litre d’oli contamina 1.000 litres d’aigua! A més, també eleva la possibilitat que em­bossem les canonades i que produeixin mala olor. En cas

que no es tractés degudament i arribés als rius, aquest oli contaminaria les conques internes, el mar i els aqüífers.

¿Sabies que...contaminant amb oli les aigües interferim a curt termini en els organismes que hi viuen i en la bio-diversitat de les espècies?

Interferim en la vida natural i degradem directament l’entorn. L’oli d’oliva forma una pel·lícula sobre la super­fície dels rius i mars, la qual afecta la capacitat d’intercanvi d’oxigen dels animals i vegetals que hi viuen, els quals poden morir per manca d’oxigen.

Si vols ampliar més la informació d’aquest article, mira aquestes fonts:

http://www.elarcadeple.com/La%20problematica%20del%20agua%20dulce.htm

h t t p : / / e l b l o g v e r d e . c o m / u n ­ l i t r o ­ d e ­ a c e i t e ­

%C2%BFcontamina­un­millon­de­litros­de­agua/

http://tecno.sostenibilidad.org/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=2

h t t p : / / w w w. t e c n u n . e s / a s i g n a t u r a s / E c o l o g i a /Hipertexto/11CAgu/110ConAg.htm#POBLACION

RECICLA

Com has pogut llegir, l’oli pot ser un gran residu contami­nant, té un impacte molt nociu i triga molt en degradar­se, amb tots els riscos que comporta per l’ambient i per la salut. Una manera d’evitar tot això és reciclant l’oli.

El que pots fer a casa per reciclar l’oli, de manera senzilla, és anar posant l’oli que has utilitzat per cuinar o el de les con­serves en una ampolla de plàstic o al pot que et lliuren gratuïtament als punt verds, i a con­tinuació fer­ne sabó.

Per altra banda, a cada ciutat o població trobem diferents mesures per reciclar l’oli adequadament. La més intere­ssant i que ens dóna fiabilitat que aquest oli serà ben trac­tat com a residu, és el punt verd de recollida selectiva.

Fins i tot, en alguns districtes, s’han posat contenidors de color taronja per reciclar l’oli domèstic que ja no fem servir. Ho sabies?

Les grans ciutats, a més, disposen d’unitats mòbils als ba­rris, per facilitar la recollida de residus complexes en cas que la planta de reciclatge estigui molt distant. Informa’t al teu barri de quin és el dia de la setmana i els horaris per fer­ho.

REUTILITZA:

L’oli està format per àcids grassos i té moltes propietats,

QUÈ FAS AMB L’OLI QUE UTILITZES A CASA UN COP INSERVIBLE ?

Page 27: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

27

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

com sabràs... moltes. Però a més, té la capacitat de sapo­nificar­se. És a dir, mitjançant un procés químic, podem fer­ne sabó per rentar la roba.

Què aconseguim? Per una banda, la més important, re­ciclar l’oli que ja no farem servir evitant llençar­lo al mar i tot el que comporta. A més, podem fer una activitat divertida i senzilla. Finalment, podrem disminuir la compra d’altres sabons, també con­taminants.

L’obtenció del sabó és una de les pràctiques químiques més an­tigues, ja que, fenicis, grecs i romans ja feien servir un tipus de sabó que aconseguien fent bullir llard de cabra amb una pasta formada per cendres de la llar de foc i aigua (potassa).

Aquesta tradició artesanal s’ha mantingut en el transcurs dels anys. Els nostres avis ja feien sabó a casa a partir de l’oli que els sobrava de fregir els aliments. El filtraven prèvia­ment (per eliminar impureses) i afegien la sosa càustica, tot tenint precaució, ja que és molt corrosiva i s’ha d’evitar

el con-tacte amb la roba o la pell.

De tota m a n e r a , en cas de c o n t a c t e d i r e c t e de la sosa c à u s t i c a amb la

pell, si ens rentem amb aigua abundant no tindrem cap problema.

Què necessitem per fer sabó?

Materials: ­ Dos recipients de vidre (mai utilitzar materials metal·litzats, es podrien foradar): un el farem servir per la barreja i l’altre com a motlle (aquest també pot ser de fusta o plàstic dur).

­ Guants, i així protegirem les nostres mans.

­ Una vareta, cullera o pal de vidre o fusta.

­ 250 ml d’oli prèviament filtrat.

­ 250 ml d’aigua.

­ 42 grams de sosa càustica (NaOH). A les drogueries o supermercats la podem tro­bar fàcilment.

Nota: referent a les propor­cions, també podríem fer­ho amb 100 ml (tant d’aigua com d’oli filtrat) però llavors, hauríem d’utilitzar 16,8 grams de sosa. Si vol­guéssim fer­ho amb mig litre (500 ml) doblaríem la sosa de la recepta... 84 grams de sosa... fàcil oi?

Procediment:

Prepara tots els materials i intenta que sigui prop d’una finestra. És important que el lloc estigui ben ventilat ja que la barreja de la sosa desprèn gasos que són tòxics per a nosaltres.

Fica la sosa en el recipient i afegeix l’aigua. És important que no toquis el recipient ni la barreja amb les mans, ja que et pots cremar. En preparar aquesta dissolució, podràs observar que treu calor. Aquesta escalfor és necessària per a que es produeixi la reacció que ens interessa (reacció exotèrmica).

Quan vegis que la sosa s’ha dissolt a l’aigua, afegeix molt lentament l’oli i remou contínuament sense aturar­te du­rant almenys uns vint minuts. Veuràs que la barreja es va fent més espessa i de color blanquinós, com una “crema”.

Si veus que has passat mitja hora removent sense parar sempre cap al mateix sentit i continua líquid (no s’espessa), és perquè s’ha “tallat”. Escalfa’l i remou de nou fins que aparegui la “crema” prèvia al sabó.

Aquesta “crema” que has obtingut, posa­la a l’altre recipient que et farà de motlle. Perquè et sigui més fàcil treure­ho, si vols, posa un drap de cotó sobre el motlle, que afavorirà que es vagi escorrent el líquid sobrant i el desmotllat.

Ara... a esperar una setmana.

Quan estigui dur, el desmotlles, el pots tallar a trocets amb un ganivet i ja estarà llest per utilitzar!

Aquest sabó que hem fet, porta glicerina que s’obté com a subproducte de la reacció química de l’oli. Pels més afi­cionats a la química, posem la fórmula:

R­COOH + NaOH = R­COONa + H2O Àcid gras + Sosa = Sabó + Aigua

Per a què el sabó tingui aroma podem afegir alguna essència natural (llimona, maduixa, espígol...) a la “crema” del sabó, o bé podem posar al motlle trossets de plantes aromàtiques.

ARA, ÉS UNA OPCIÓ TEVA: RECAPACITA, RECICLA I REU-TILITZA!!!!!

Héctor Romero i Miguel Rodríguez (CFGS 1r Dietètica)

Professora: Elisenda Ramallo

QUÈ FAS AMB L’OLI QUE UTILITZES A CASA UN COP INSERVIBLE ?

Page 28: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

28

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Ja sabem que la situació laboral i econòmica actual està difícil, però aquí teniu l’experiència d’alguns companys vostres de Formació Professional San­itària que després d’haver acabat el pe­ríode de pràctiques aquest últim curs estan treballant.

“Mi experiencia en FCT ha sido desde el principio muy positiva,  dada la situación laboral mis posibilidades de conseguir trabajo eran muy difíciles tenia en mi contra la crisis y mi edad 47 años, pero yo desde el principio me he olvidado de ello y en mis prácticas he actuado como si no fueran prácticas, me lo he tomado como un trabajo pero al mis­mo tiempo intentando aprender todo lo posible con disponibilidad y adap­tación a las necesidades de la empresa. Cuando acabé este mes de enero y me of­recieron trabajar, es como si me hubiera tocado la loteria, es la posibilidad de re­incorporarme al mundo laboral, sentirme válida y que las cosas por difíciles que sean no son imposibles. De momento tengo un contrato de fin de semana, para empezar no esta nada mal, además tengo la intención de aprovechar la oportuni­dad y formarme en todo lo que la em­presa me ofrezca.”

Antònia Molina CFGS Documentació Sanitària Curs

2010 2011Actualment treballa a l’hospital Insti-

tuto Universitario USP Dexeus

“L’any 2008 vaig matricular­me al CFGM de Farmàcia. Em van enviar a fer les practiques a l’Hospital Gene­ral de L’Hospitalet (la Creu Roja) , on vaig rebre un tracte molt agradable i vaig aprendre molt. Com que van quedar satisfets amb la meva feina, van contractar­me. Avui dia encara estic treballant d’aquest ofici i estic molt satisfet. Continuo estudiant el cicle de Laboratori.”

Ismael BecerraEx-alumne del Cicle Formatiu de

FarmàciaAlumne de 1er de Laboratori de

Diagnòstic ClínicSoc l’Anabel Rodríguez Loidi, estu­diant de l’ Institut Pedraforca, vol­dria expressar amb aquest article el meu agraïment a l’Institut, a Balagué Center i a totes aquelles persones que m’han donat l’oportunitat de fer

les pràctiques i de treballar després a l’empresa on les havia realitzat. Du­rant el temps que he treballat, he po­gut notar les bones condicions labo­rals que ofereix l’empresa, les quals m’han permès acomplir de manera òptima la feina per a la que vaig ser contractada.

Gràcies al seu reconeixement, pres­tigi i experiència en el mercat, consi­dero que Balagué Center és una gran oportunitat per al desenvolupament personal i professional.

Anabel RodríguezAlumna de 2on curs de Laboratori de

Diagnòstic ClínicEl trabajo en el mundo sanitario es duro y sacrificado, porque tendrás que trabajar fines de semana, navidades, fines de año, cual­ quier celebra­ ción tu estarás trabajando, ten­drás suerte si coincide tu día libre de la sema­na con alguna de estas fechas. pasarán como mínimo 5 años hasta que tengas la opción a optar a una plaza fija si se trata de un hospital privado como es mi caso o en un hospital del ICS tendrás que opositar para conseguir una plaza. Yo personalmente he conocido en el hospi­tal donde estoy personas que llevan 8 y 9 años trabajando y no tienen una plaza fija, no solo auxiliares sino también enfer­meras y mejor ni hablar de las rebajas en los sueldos que está sufriendo este sector.

Antes de comenzar a estudiar para auxi­liar no tenía ni idea de lo sacrificado que es este trabajo; siempre que asistes como paciente a un hospital no te pones a pen­sar en estos temas, simplemente quieres ser bien atendido por las personas que trabajan en él. 

Un hospital infantil, donde yo trabajo, es muy diferente a uno de adultos porque los padres  están  siempre involucrados en el cuidado de sus hijos, como auxiliar, además de cuidar a los niños tienes que dedicar tiempo a los padres en las in­

quietudes o miedos que pueden presen­tarse, además ellos participan en todas las curas o actividades que se les realicen a sus hijos porque les  aportan tranquili­dad y seguridad.

Ahora al trabajar puedo entender cuan­ do algunas veces los profesionales no te sonríen o te atienden amablemente como quisieras, entiendo todo lo que lle­van a sus espaldas porque no solamente tienen que atender a una persona sino a muchas, además de las varias cosas que tienes que cumplir dentro de tu horario.

Por eso creo que para trabajar en esto debe de gustarte mucho  pues no todas las personas somos capaces de atender, ayudar, curar y acompañar a un paciente, pero la alegría que da el que te agradez­

can los cuidados recibidos, ver su paso por el hospital desde que llegan muy enfermos hasta cuando se van sanos y contentos es muy gratificante y esto com­pensa todo lo malo. 

Cindy Cevallos OteroEx alumna de CAI Curs 2010-2011

Actualment treballa a L’Hospital de Sant Joan de Déu

“ Yo terminé las prácticas  en el Hos­pital de Barcelona en diciembre y   ahora estoy trabajando allí, ha sido una experiencia muy enriquecedora tanto a nivel profesional como en lo personal, mucho ánimo a todos los estudiantes, con esfuerzo y perse­verancia nuestros sueños  se pueden hacer realidad!!.”

Azucena LópezEx alumna de CAI Curs 2010-2011

Actualment treballa a L’Hospital de Barcelona

I després de les pràctiques... a treballar!!

Page 29: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

29

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

AL

’H

OS

PI

TA

LE

T

DE

L

LO

BR

EG

AT

-

EL

m

AG

AZ

IN

E,

m.

2

m

AI

G

20

12

Som el grup de CAI A de l’Institut Pedraforca. El dia 31 de gener vam fer una exposició sobre RCP (Ressuscitació Car­dio­Pulmonar).

Vam explicar l’importància de saber fer la RCP ja que es molt determinant a l’hora de fer­la ja que augmenta en un percentatge molt alt la probabilitat de sobreviure a una aturada cardíaca. Per fer més comprensiva la xerrada vam utilitzar ninots i dispositius com el DEA i el DESA (des­fibriladors) i elements de barrera com l’Ambú i diferents tipus de mascaretes.

L’objectiu de l’exposició era donar unes pautes bàsiques d’actuació en cas d’aturada cardio­pulmonar; objectiu que varem aconseguir ja que la gent es va animar a pujar a l’escenari per practicar la RCP amb el ninot.

Jo crec que la xerrada va ser molt educativa i instructiva. A més l’explicació del powerpoint, dels speakers i la visualit­zació en viu per part dels alumnes la va fer també amena i entretinguda.

Al finalitzar l’exposició es van repartir uns tríptics també elaborats per nosaltres per no oblidar els conceptes apresos.

Acabo fent referència al lema de la xerrada: DAVANT UNA ATURADA CARDÍACA, NO DUBTIS, ACTUA

Sheila Lopez

Reconocido durante su carrera con el apodo del «Rey del Pop», siendo la superestrella de la música pop más exitosa a nivel mundial.Michael Jackson falleció el 25 de junio de 2009 en su mansión alquilada de Holmby Hills. Su médico personal, contratado para la gira This Is It, Conrad Murray, declaró haber encon­trado a Jackson en la cama, sin respirar y con un débil pulso; sus intentos de reanimarle fueron en vano.

En un principio se apuntó a la posibilidad de que su muerte se hubiese producido una hora después de recibir una inyección de petidina (demerol), un analgésico al cual el cantante fue adicto en los 90 y al que varios testigos declaran era adicto de nuevo; otros lo desmienten, así como la autopsia, que afirma que sus órganos estaban en buen estado. Mur­ray a su vez declaró, en un interrogato­rio realizado dos días después, que no había proporcio­

nado a Jackson dicha droga aunque reconoció haberle inyectado propofol, un fuerte anestésico que debe ser administrado con un equipo de monitorización y resuci­tación adecuado, del que Murray no disponía.

El certificado de defunción, elaborado el 7 de julio, tuvo que ser corregido el 31 de agosto por parte del médico forense Christopher Rogers, para indicar que la causa del fallecimiento fue «intoxicación aguda de propofol». El 8 de febrero de 2010, el doctor Murray fue

acusado formalmente de homicidio involuntario. Su muerte desencadenó un torrente de dolor entre sus seguidores de todo el mundo, así como un repentino aumento del tráfico en Internet y de la venta de sus discos.

El cantante había pro­gramado 50 conciertos, 12 en Londres a partir del 13 de julio del 2009, (18 días después de su muerte) al 6 de marzo de 2010, y se hallaba en Los Ángeles ensayando para ellos.

Yijing4 t B

XERRADA SOBRE RESSUSCITACIÓ CARDIOPULMONAR

Muerte de Michael Jackson

Page 30: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

30

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

BASANT

The biggest, or perhaps the best known fes­tival in my city of birth is that of Basant ( or Jashn­e­Baharan ) held in February each year. Bas­ant is a Punjabi festival celebrating the onset of the spring season. This fes­tival is celebrated with a kite flying competition all over the city especially in Lahore. The sky is liter­ally filled with colourful kites of all shapes and sizes flown from roof­tops. The kites are flown on strings called “Dorr” which is a special thread of competitor kites . Some of the kite­flying competi­tions get extremely competi­tive and serious. This festival has gained more and more impor­tance over the years and now at­tracts people from all over the world. Fàtima Amin. 4t Eso A

Qi Xi ,

literally means “The Night of Sevens”, it is known as the day of love or Val­entine’s Day. It is celebrated on the seventh day of the seventh lunar month on the Chi­nese calendar. That night the people behold the meet­ing of two stars called “Cowherd” and “Weaver girl”. The origin of the name comes from a traditional Chinese legend.

R aksha Bandhan

In India, festivals are the celebrations of togetherness, of being one of the family. Raksha Bandhan

is one such festival that is all about affection and feelings. Raksha Bandhan means a

bond of protection. It’s cel­ebrated at full moon night in August. This is an occa­

sion where love, care, af­fection and the sacred feeling of brotherhood flourishes.

Not a single festival in India is complete

without the typical Indian festivities: the gathering, exchange of sweets and gifts,

lots of noise, singing and dancing. Raksha Bandhan

is an example. In this regional celebration, brothers give a gift to their

sisters as a prove of their love.

Arshpreet Kaur.4t ESO A

The legend says that a young cowherd named Niulang met seven fairies bathing in a lake. The fairy sister elected the youngest sister and the most beautiful, Zhinu, to retrieve their clothes. She does, but Niulang has seen her naked, so she is forced to marry him and they are very happy to­gether. But the Goddess of Heaven was very angry when she discovered that a human had married a fairy, so she scratched a river in the sky to separate them forever. But once a year, all the magpies form a bridge for lovers, so they can be together for a night.

Chengcheng Zha. 4t ESO A

FESTIVALS IN THE WORLD ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA I SALUDABLE

Page 31: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

31

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

VOLS SABER

ÉS ADEQUADA?SI LA TEVA ALIMENTACIÓ

VINE A LA SESSIÓ INFORMATIVA QUE ORGANITZA L’INSTITUT PEDRAFORCA I APRENDRÀS MÉS SOBRE HÀBITS ALIMENTARIS:

A CÀRREC DE DANIEL AÑOR CASAS, DIPLOMAT EN NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA, DOCENT DEL DEPARTAMENT DE SANITÀRIA.

“ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA I SALUDABLE”17 DE GENER DE 2012 A LES 18:30 A LA SALA D’ACTES

Departament d’Educació

INS PEDRAFORCA Enginyer Moncunill 2 08905 L’Hospitalet

El passat dimarts 17 de Gener, es va celebrar una xerrada al nostre Institut titul·lada “Alimentació Equilibrada i Salu­dable”, a càrrec de Daniel Añor, Diplomat en Nutrició Hu­mana i Dietètica, i professor de Cicles Formatius de l’Àrea Sanitària.

Cal destacar la nombrosa participació que va haver entre alumnat, pares i mares i docents, així com el gran interès que va despertar la mateixa. Exemples els trobem en el torn obert de paraules, que es va allargar més de 40 minuts, i en el que els assistents formularen tot tipus de qüestions referents a la temàtica ex­posada.

Pel que fa referència als continguts de la xerrada, val a dir que aquesta es va estructurar en 5 Blocs, que tot seguit passem a resumir:

BLOC 1. Alimentació i comportament alimen-tari:

En el que es fa una difer­enciació entre els con­ceptes de Nutrició (pro­cés intern, involuntari i no educable) i Alimentació (procés extern, voluntari i totalment educable), i es destaca la importància que té el comportament alimentari i els factors ex­terns i interns que el de­limiten (socials, culturals, geogràfics, econòmics, publicitaris…).

BLOC 2. Nutrients i equi-libri nutricional: En el que es fa una classificació i un desglòs de les funcions dels principals grups de nutrients:

Hidrats de Carboni: Tenen una funció energètica. Es pot fer una classificació en hidrats de carboni simples (sucre, mel..) i hidrats de carboni complexes (cereals, llegums…).

Lípids o Greixos: Tenen una funció energètica. Hi trobem els greixos saturats (greix animal, embotits, pastes industri­als …), els greixos monoinsaturats (oli d’oliva, fruits secs…) i els greixos poliinsaturats (peixos blaus, oli de gira­sol…).

Proteïnes: Tenen una funció energètica i estructural. Es poden troben proteïnes d’origen vegetal (llegums, lla­vors...) i proteïnes d’alt valor biològic i d’origen animal (ous, carns, peixos, productes làctics…).

Grup de les Vitamines: Tenen una funció reguladora. Hi destaquen la Vit. A (pastanaga, bròquil, meló…), el grup de Vit.B (llet de vaca, poma, pèsols, tomàquets…), vit. C (taronges, kiwis, julivert…), vit D (peixos blaus, ous…), vit.E (oli d’oliva, fruits secs i vit K (espinacs, cols…).

Grup dels Minerals: Tenen una funció reguladora i estruc­tural. Cal destacar el Calci (en productes làctics, vegetals…), el Ferro (carns vermelles, llegums…), el Zinc (carns vermel­les, llavors…), l’Iode (peix, marisc, sal iodada…), el Magnesi (fruita seca, llegums…) i el Seleni (carns, ous…).

Aigua: Té una funció reg­uladora. Aporta minerals tan importants com el calci, sodi, magnesi…

Bloc 3. Recomanacions de consum:

Es defineix el concepte de ració com a “por­ció estandaritzada que s’acostuma a servir per cada un dels aliments”.En aquest sentit, es reforça la idea de que la mida de les racions varia, en fun­cio de l’edat. Exemples de diferents tipus de racions: 1 ració de d’aliments proteïcs( 2 ous, 100 g de bistec de vedella…), 1 ració del grup dels làctics (1 tassa llet de 200 ml, 2 iogurts…)…

Bloc 4. Repartiment de les ingestes:

En aquest apartat es destaca la importància de fer el repartiment dels àpats al llarg del dia, en la següent proporció:

Esmorzar i Mig matí: 20­25 % AET

Dinar: 30­40% AET (aport energètic total diari)

Berenar: 10­15 % AET

Sopar: 25­30% AET

Bloc 5. Alimentació Mediterrània:

On es fa esment dels avantatges de consumir els aliments del nostre entorn i que conformen la Dieta Mediterrània: oli d’oliva, fruits secs, llegums…

Dani AñorDietètica

ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA I SALUDABLE

Page 32: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

32

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

Aquí no pasa nada,

salvo el tiempo:

irrepetible

música que resuena,

ya extinguida,

en un corazón hueco, aban­

donado,

que alguien toma un momento,

escucha

y tira.

POESIA EXPERIMENTAL

Page 33: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

33

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

REDES SOCIALES: FACEBOOK , T WIT TER, T WENT Y E TC

FACEBOOK LA RED MÁS GRANDE DE TODOS LOS TIEMPOS

Facebook es un sitio web gra­tis creado originalmente por Mark Zuckenberg. Al principio, era un sitio de estudiantes de la Universidad de Harvard, pero ahora está abierto para toda per­sona poseedora de una cuenta de correo electrónico, donde los usua­ rios pueden compartir todo tipo de redes sociales y unirse a ellas, así como también pueden compartir si­

Som estudiants del cicle formatiu Cures auxiliars d’infermeria i en un futur immediat ens dedicarem a tenir cura de malalts entre els que es poden trobar persones dependents amb risc de desenvolupar úlceres per pressió. Està a les nostres mans el fet de prevenir les úlceres per pressió i ajudar a tractar­les quan apareguin.

Les úlceres per pressió són lesions de la pell que es for­men pel propi pes de la persona contra el llit o cadira de rodes durant un temps prolongat. Perquè no apareguin és aconsellable utilitzar l’ampli ventall de protectors com les

tuaciones sentimentales, de creencias, y otros aspectos personales más.

A mediados de 2007 lanzó las versiones en francés, alemán y español para impulsar su expansión

fuera de Estados Unidos, ya que sus usuarios se concentran en Estados Unidos, Canadá y

Gran Bretaña. En enero de 2010, Facebook contaba con 350 millones de miembros, y traducciones a 70 idiomas

La idea de crear una comunidad basada en la Web en que la gente compartiera sus gustos y sentimientos no es nueva. Ya David Bohnett, creador de Geocities,

la había incubado a fines de los años 1980

Cristian Javier Mendoza Espinoza

turmelleres, colzeres, coixins viscoelàstics, matalassos anti­escares, perquè el malalt estigui el més còmode possible. Val més prevenir que curar.

L’hora de la higiene corporal és el moment adequat per ob­servar al pacient, especialment si el pacient es obès o està massa prim, i detectar si hi ha zones envermellides o que desprenguin calor per actuar com més aviat i tractar­les.

Procurem que els llençols dels llits estiguin nets, secs i lliures d’arrugues. Evitem utilitzar colònies, perquè ressequen massa la pell, i evitar humitats per excés de cremes hidratants. També és molt important que la per­sona estigui ben alimentada i hidratada i cal canviar el pacient de posició al llit cada 2 o 3 hores durant el dia i cada 4 a la nit per reduir la pressió sobre les mateixes zones corporals.

El paper del cuidador és molt important ja que el 95% de les úlceres per pressió es poden prevenir.

Cures Auxiliars d’Infermeria, grup C. (Filomena Alonso, Mº Isabel Cuadrado, Mº Nieves Izquierdo). A classe practiquem la prevenció de les úlceres per pressió.

LA IMPORTÀNCIA DE PREVENIR

Page 34: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

34

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

ESCOLARES OBESOSSegún la encuesta Nacional de la Salud, se estima que el 6.2% de la población infantil y juvenil española no desayuna habitualmente, y que existe una relación clara entre este mal hábito alimenticio y la obesidad.

Está demostrado que este problema se manifiesta en jóvenes a partir de los 14 y los 18 años y que afecta al 9,8% de los varones y al 7,8% de las mujeres. El 8,5% de los niños españoles de entre 7­12 años tienen obesidad y el 18,2% sobrepeso.

Conclusión: La niñez es una etapa crucial en la que tanto el organ­ ismo como el cerebro se esta desa­ rrollando y debe­mos darle combustible, p r i n c i p a l ­mente con buenos ali­mentos

Laura Gonzalez, Cristina Herrador,

Vanesa Fernandez

Mantener una dieta baja en grasas, sal y azúcar, rica en fru­tas e hidratos de carbono y llevar una actividad física activa sigue siendo alguna de las principales recomendaciones de los nutricionistas para ayudar a los escolares a mejo­rar el rendimiento. Una revisión de los estudios, muestra la relación existente entre la nutrición y rendimiento es­colar. Los expertos han examinado una extensa lista de trabajos relacionados sobre la población entre 4­18 años del reino unido y otros países desarrollados. Estos estudios confirman que la capacidad intelectual se ve afectada por la calidad nutritiva de la dieta. Según algunas investiga­ciones realizadas sobre la importancia de la nutrición y el rendimiento escolar, los alumnos que se saltan el desayu­no cometen más errores en los ejercicios de resolución de problemas. Expertos de la universidad de Gales consideran que el desayuno incrementa el índice de glucosa en san­gre, que a su vez activa un transmisor cerebral denominado acetilcolina, al que relacionan con la memoria. La vitamina B1, presente en los alimentos a base de cereales como pan integral o similares, es una de las principales productoras de acetilcolina. Desde hace mucho el desayuno ha sido una de las comidas a las que más importancia se le ha dado en la capacidad intelectual. Los expertos recomiendan que el desayuno sea el 25% de la energía y los nutrientes nece­sarios para el resto del día. Según un estudio realizado por la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimen­tación (SEDCA), un 22% de los escolares solo toma un vaso de leche antes de ir al colegio. Incluir en los desayunos ce­reales y frutas no solo mejora el rendimiento escolar sino que además ayuda a prevenir la obesidad infantil. Los ex­pertos tienen claro que lo que justifica este aumento de la obesidad es el abandono del menú rico en frutas, verduras y cereales, y el aumento del consumo de productos cár­nicos y lácteos, bollería, bebidas carbonatadas y comidas más fáciles de preparar con alto contenido calórico. Hay estudios que aseguran que lo más importante es que los padres se preocupen por los alimentos que sus hijos con­sumen pero que, además, les den ejemplo optando ellos también por comidas más sanas y nutritivas.

Eudaldo se levantó y recogió sus dien­tes, rotos por el tremendó puñetazo de

Chon. Se limpió el rostro en el abrevade­ro. Echó un vistazo a Checha, que le miraba

desde la ventana. Subió al caballo y se alejó al trote, seguido de Apple, su perra.

Unas horas después, recogía el título de Tècnic Especialista en Quilinpipel en Caspecity. Dejaba detrás dos secretarias llenas de plomo pero ahora tenía las manos libres gracias al diplo­ma.

En Sinnerscity se reunió con Grajam, Cheims i Indiojou. Bebió tres whiskys aunque el alcohol encendía de dolor las heridas

bucales y sus alvéolos vacíos.

Hablaron. Planearon. Pronto estuvieron listos y salieron hacia Pedraforcacity (sonaba, de fondo, la música de Ennio Marricone, Dead was a bargain)

Cuatro jinetes cabalgando en el polvo del desierto. Cactus, bui­tres, calor, calor, calor (3 veces calor, es decir, mucho calor). A por Chon Estiuart, el gigante. A por justicia.

Entraron por la calle principal, los cuatro y la Apple. La gente se apartó a un lado. El enterrador se fue a por el metro. Las mujeres que venían de la Misión se metieron en sus casas.

El aire, impávido, inmóvil, estático, irrespirable, quemaba.

Descabalgaron. Los cuatro caminaban lentamente por el centro de la calle, el sol a sus espaldas –eso era ventaja! Llegaron al sa­loon.

Eudaldo Balasanta se adelantó. Chon ! Sal ! ­gritó.

ALIMENTACIÓN Y RENDIMIENTO ESCOLAR

E.E.Balasanta...

Page 35: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

35

IN

ST

IT

UT

P

ED

RA

FO

RC

A-

L’

HO

SP

IT

AL

ET

D

E

LL

OB

RE

GA

T

-E

L

mA

GA

ZI

NE

,N

Úm

.

2

mA

IG

2

01

2

Se han parado detenidamente alguna vez a pensar ¿qué desayunan nuestros jóvenes? ¿Se lo preparan en casa, o prefieren comprarlo fuera? Tan solo con la respuesta a es­tas preguntas, se podría obtener suficiente información para presuponer su tipo de alimentación. Como dice el re­frán “a nadie le amarga un dulce”, pero no se debe abusar. El desayuno es la comida más importante del día, y por eso debe ser completo, nutritivo y saludable. ¿Se puede en­contrar algo mínimamente saludable en un bocadillo de delicioso y grasiento Bacon, con Ketchup!, acompañado de una dulce bebida de cola? Tan solo un refresco contiene 10 terrones de azúcar.

Así no es de extrañar que tengamos una de las tasas de obesidad infantil más elevadas de Europa. ¿A qué es de­bido? Interviene diversos factores, tales como el seden­tarismo infantil, los malos hábitos alimenticios, la mala educación en ese aspecto, y uno de los peores enemigos para la educación de estos niños; la televisión.

A día de hoy se consume mucha televisión, a menudo repleta de todo tipo de anuncios de comida preparada y pastelitos de todo tipo, algo nada beneficioso ya que es una batalla perdida por los padres de antemano. Por cada consejo que se puede recibir de ellos, se han visto almenos 7 de estos anuncios de bollería, con sus exquisitos sabores, regalos y el “status” que éstos proporcionan entre nuestros amigos.

Ésto es consecuencia del ritmo de vida que se lleva hoy en día. En el que a los niños los educa prácticamente la tel­

evisión. Los padres trabajan todo

el día, los niños se pasan toda la mañana en el colegio, así es normal que debido a la falta de tiempo se les dé dinero para que compren su desayuno, la mayoría de las veces sin ejercer un control sobre su compra.

¿Se escoge acertadamente? ¿Se les “educa” sobre lo que deben comer? Esa tarea debe ser compartida entre el cen­tro y los padres, y a pesar de que cada uno hace lo que puede, dado qué estos no tienen el conocimiento, ni las enseñanzas adecuadas para escoger lo que más les con­vienen, sino tan solo lo que les apetezca sin pensar en posi­bles daños futuros.

Se deberían eliminar los refrescos y demás productos de bollería industrial, ofrecer piezas de fruta, y así un solo día a la semana preparar bocadillos calientes, pizzas y demás “porquerías” de esas que tanto gustan. ¿Sería ésto bueno para todos? La respuesta es afirmativa. Con esta serie de medidas se podría solucionar el problema actual de la obe­sidad infantil y evitar, al mismo tiempo, futuros problemas cardiovasculares en nuestros jóvenes.

Marc Mateu, Jesus Lópezfarmacia 1

Quién me busca ?

Se abrieron las puertas del Saloon y la mole inmensa de Chon Stiuart apareció ante ellos. No has tenido bastante, Balasanta ? Bajó lentamente los escalones. Detrá suyo iban dos secuaces, Jernest Bornain, el Bajinis, y Quebin Cosner, el Crocanti.

Este será vuestro fin, dijo Chon.

En una ventana se apartaron unas cortinas: el bello rostro de Checha. Había llegado el momento. Cuatro y un perro (perra) contra tres forajidos. Música (suave, de fondo).

Cada vez más cerca (serían unos diez o doce metros) hasta que se detuvieron. Las manos a unos centímetros de los Colt. Dispara! dijo alguien. Y sí que dispararon !

Como una exhalación, los Colts salieron de las funda, los ga­

tillos se movieron, los cañones escupieron plomo, la carne fue desgarrada. Chon cayó al suelo (un charco de sangre), el Crocanti quedó hecho crocant de tanta herida. La cara del Bajinis estalló en mil pedazos.

Eudaldo tenía una herida en el hombro y una bala en el muslo (durante mucho tiempo, iría c o j o ) . Apple yacía moribunda y Indiojou estaba con sus antepasados.

Todo había acabado. Checha lloraba porque Eudaldo se iba, a seguir su vida por el desierto. Grajam se quedaría de Sheriff para mantener el orden (se acabaría casando con Checha).

Adiós, Grajam. Adiós, Eudaldo. Adiós, Checha. Adiós, muy buenas.

ALIMENTACIÓN Y RENDIMIENTO ESCOLAR ¿EDUCACIÓN ALIMENTARIA?

Page 36: magazine PEDRAFORCA - institutpedraforca.cominstitutpedraforca.com/7_enllacos/material_institut/revistapedraf... · procuran sus medios de subsistencia, ... dentro de la sociedad.

Enginyer Moncunill, 2l’HOSPITALET DE LLOBREGATtel 93.449.47.14 fax 93.440.97.54email: [email protected]: http://phobos.xtec.cat/iespedraforca/intranet/index.php

I.Pedraforca