LA RENEGLA RENEGÀÀ

CAMPANYA CAMPANYA 20072007

PARADA 1.PARADA 1.-- LA BANDERALA BANDERA

•• Ens trobem en el terme Ens trobem en el terme municipal municipal dd’’OropesaOropesa..

•• En aquesta primera En aquesta primera parada, ens situem en parada, ens situem en un penyaun penya--segat baix segat baix (menys de 10 m) i ens (menys de 10 m) i ens dirigim a estudiar el dirigim a estudiar el nordnord--est costaner fins est costaner fins la torre la Cordla torre la Cordàà. .

•• EnrereEnrere deixemdeixem la torre la torre la la ColomeraColomera, que no , que no hemhempogutpogut visitar. visitar.

•• Al Al fonsfons es es veuveuBenicBenicààssimssim i El Grao de i El Grao de CastellCastellóó (al (al sudsud dd’’Oropesa) Oropesa) comcom podempodemapreciar en apreciar en aquestaaquestafoto.foto.

•• LL’’ aventura a aventura a comencomenççatat!!

PARADA 2.PARADA 2.-- PRIMERA PRIMERA CALACALA

•• PodemPodem disdistingirtingir diversos ecosistemes aqudiversos ecosistemes aquààtics amb tics amb zones de mzones de méés i menys vegetacis i menys vegetacióó que no podem que no podem apreciar degut a que no ens podem submergir dins apreciar degut a que no ens podem submergir dins ll’’aigua; però graigua; però grààcies al medi marcies al medi maríítim o del litoral tim o del litoral podem obtenir informacipodem obtenir informacióó sobre el medi marsobre el medi maríí que que regna en aquestes zones mregna en aquestes zones méés pròximes.s pròximes.

POSIDÒNIA OCEPOSIDÒNIA OCEÀÀNICANICATrobemTrobem restes abundants de posidònia ocerestes abundants de posidònia oceàànica a la vora de nica a la vora de

les platges. La posidònia oceles platges. La posidònia oceàànica no nica no éés un alga, sins un alga, sinóó una una fanerogamafanerogama (t(téé flor). Antany vivia en al terra i amb el pas flor). Antany vivia en al terra i amb el pas dels anys es va adaptar a ldels anys es va adaptar a l’’aigua creant praderes. aigua creant praderes. Aquestes nomAquestes noméés es troben al Mediterrani. Com que ss es troben al Mediterrani. Com que sóón un n un ecosistema tecosistema tíípic submarpic submaríí passen desapercebuts per la gent passen desapercebuts per la gent i ningi ningúú veu el perill de la veu el perill de la seuaseua ppèèrdua degut a la rdua degut a la contaminacicontaminacióó..

““ARRIBAZONESARRIBAZONES””

•• AnalitzarAnalitzar el que arriba a les platges pot ajudarel que arriba a les platges pot ajudar--nos nos a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes a saber el que hi ha baix del mar. Aquestes muntanyes de restes de posidònia poden aplegar a muntanyes de restes de posidònia poden aplegar a mesurar un metre dmesurar un metre d’’altura i encara que altura i encara que pareguenpareguenbrutbrutíícia el que en realitat simbolitzen cia el que en realitat simbolitzen éés que ls que l’’aigua aigua no estno estàà contaminada ja que en elles scontaminada ja que en elles s’’alberga vida. alberga vida. El alguer produeix grans quantitats dEl alguer produeix grans quantitats d’’oxigen i oxigen i permeteixpermeteix la vida de moltes espla vida de moltes espèècies.cies.

PARADA 3.PARADA 3.-- EL COTXEEL COTXE

•• Aquesta prada ens va Aquesta prada ens va servir per servir per veuresveuresll’’acciaccióó de lde l’’home en un home en un ecosistema. ecosistema.

•• AAçíçí tenim dos exemples tenim dos exemples de cossos que van de cossos que van sofrir les conseqsofrir les conseqüèüències ncies de que en aquesta zona de que en aquesta zona hi ha molt de risc als hi ha molt de risc als incendis (alguns incendis (alguns fortufortuïïts, altres ts, altres intencionats o deguts a intencionats o deguts a restes no degradables).restes no degradables).

DEIXEM PETJADA DEIXEM PETJADA ……

•• VamVam observar diversos observar diversos restes com: llandes, restes com: llandes, plplààstics, bosses, stics, bosses, spraissprais, , vidres, etc... que svidres, etc... que sóón n perjudicials per al medi perjudicials per al medi ambient. A banda dels ambient. A banda dels arbres que creixen en arbres que creixen en aquesta zona aquesta zona naturalment hi ha de naturalment hi ha de altres indualtres induïïts per ts per ll’’home. Tambhome. Tambéé veiem veiem diverses diverses urbanitzacions.urbanitzacions.

PARADA 4.PARADA 4.-- PINOS DUNAPINOS DUNA•• Les condicions de la Les condicions de la

zona costanera szona costanera sóón n especialment dures i especialment dures i com que les del mar i com que les del mar i els animals no les podem els animals no les podem observar veiem les observar veiem les adaptacions de les adaptacions de les plantes.plantes.

•• Aquestes fotos son del Aquestes fotos son del pinuspinus alepensisalepensis que que mostra una morfologia mostra una morfologia ttíípica. Degut a la forpica. Degut a la forçça a del vent es pot apreciar del vent es pot apreciar una forta inclinaciuna forta inclinacióódd’’aquests.aquests.

ALTRES ADAPTACIONSALTRES ADAPTACIONS•• Degut a la Degut a la

deshidratacideshidratacióó que que proporciona el vent:proporciona el vent:

•• Les plantes presenten Les plantes presenten fulles menudes i amb pfulles menudes i amb pèèl l per per relentitzarrelentitzar el vent el vent en les en les seuesseues fulles. fulles.

•• Aquelles que tenen Aquelles que tenen fulles grans les fulles grans les repleguen; el llentiscle repleguen; el llentiscle per la per la seuaseua part agafa part agafa formes formes arredonidesarredonides com com almodaillesalmodailles per al vent.per al vent.

•• Altres tenen fulles Altres tenen fulles dures i amb punxes. dures i amb punxes.

•• En aquesta zona En aquesta zona trobem: trobem: jaresjares, , margallons, coscolls, margallons, coscolls, llentiscles, pins,etc.llentiscles, pins,etc.

PARADA 5.PARADA 5.-- OREOGRAFIAOREOGRAFIA

•• ElsEls penyapenya--segatssegats estan formats per material estan formats per material fermentat de la fermentat de la èèpoca del quaternari, que spoca del quaternari, que sóón n conglomerats (roques sedimentconglomerats (roques sedimentààries) de pedres de ries) de pedres de diferents diferents tamanystamanys i fi fààcilment cilment erosionableserosionables..

•• MMéés enlls enllàà, baix la torre, es troba roca , baix la torre, es troba roca calizacaliza(sediment(sedimentàària) del triria) del triààsic; degut a que es la sic; degut a que es la delimitacidelimitacióó amb el desert de les palmes.amb el desert de les palmes.

•• Depenent de la roca el Depenent de la roca el oleatgeoleatge del mar perfila una del mar perfila una oreografiaoreografia (o perfil costaner) diferent.(o perfil costaner) diferent.

ESTRATOGRAFIAESTRATOGRAFIA

•• Estrat infralitoral:Estrat infralitoral: sempre baix de lsempre baix de l’’aigua.aigua.•• Estrat Estrat mesolitoralmesolitoral:: depenent del dia i del vent depenent del dia i del vent éés el s el

que que ll’’oleatgeoleatge mulla i mulla i desmulladesmulla reiteradament. reiteradament. •• Estrat supralitoral:Estrat supralitoral: la la olaola no mulla sinno mulla sinóó que nomque noméés s

salpica fins la vegetacisalpica fins la vegetacióó. Aquest estrat es coneix . Aquest estrat es coneix degut als ldegut als lííquens que squens que sóón litòfags que n litòfags que enegrenenegren les les roques i pel roques i pel fenoifenoi marmaríí que acumula aigua en les que acumula aigua en les seuesseues fulles grasses que amb aquestes fulles grasses que amb aquestes salpicaduressalpicadures i i degut a la rosada del matdegut a la rosada del matíí, sense necessitat de molt , sense necessitat de molt de sòl, sobreviu.de sòl, sobreviu.

INDICADOR DINDICADOR D’’ EROSIEROSIÓÓ

•• Prop de la costa i no degut per Prop de la costa i no degut per ll’’oleatgeoleatge , sin, sinóó per la per la pluja, es veu lpluja, es veu l’’efecte de lefecte de l’’erosierosióó en el maltractat en el maltractat sòl.sòl.

•• Grans arrels dels arbres es troben al descobert Grans arrels dels arbres es troben al descobert degut a aquesta erosidegut a aquesta erosióó..

PARADA 6.PARADA 6.-- ANTIGA VIA ANTIGA VIA DEL TRENDEL TREN

•• En aquesta via del En aquesta via del tren, construtren, construïïda a da a principis del segle principis del segle XXXX, , nomnoméés queda la pedra s queda la pedra picada (ni el ferro ni la picada (ni el ferro ni la fusta, ja que sfusta, ja que sóón n reutilitzables).reutilitzables).

•• LL’’origen de les vilorigen de les vil··les les de Benicde Benicààssim ssim éés degut s degut a que la parada da que la parada d’’aquest aquest tren era en aquella zona tren era en aquella zona i el enginyer es va fer i el enginyer es va fer una vila.una vila.

PARADA 7.PARADA 7.-- TORRE TORRE CORDCORDÀÀ

•• Es troba en un penyaEs troba en un penya--segat segat mitjamitja--altalt (10 m).(10 m).

•• El nom ve de corda, ja El nom ve de corda, ja que per accedir a la que per accedir a la porta feia falta una porta feia falta una degut a la degut a la seuaseua alalççada ada (7 m).(7 m).

•• LL’’entrada era tan entrada era tan difdifíícil per cil per protegirprotegir--sesede lde l’’enemic, igual que enemic, igual que les parets (fins 1 m de les parets (fins 1 m de gruixorgruixor).).

•• De 21 torres de vigia De 21 torres de vigia que existien queden 11, que existien queden 11, que defensaven les que defensaven les costes cristianes dels costes cristianes dels pirates als segles XVI i pirates als segles XVI i XVIIXVII..

MMÉÉS S ……•• En aquestes torres En aquestes torres

vivien 4 persones.vivien 4 persones.•• En cas de perill, 2 a En cas de perill, 2 a

cavall i 2 a peu, cavall i 2 a peu, avisaven les demavisaven les deméés s torres per que la torres per que la poblacipoblacióó es es posaraposara en en marxa.marxa.

•• Estan formades per Estan formades per pedres calcpedres calcààries i de ries i de sillerasillera treballada, com treballada, com que la roca es que la roca es calicaliççaa es es troben fòssils de troben fòssils de conxes.conxes.

•• Degut al contacte de la Degut al contacte de la pluja amb el diòxid pluja amb el diòxid bicarbonat de la roca es bicarbonat de la roca es produeix una erosiprodueix una erosióólaminar.laminar.