Liniasantmarti 47

barcelona

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíPublicació quinzenal · 22 de maig de 2014 · Núm.47 · www.liniasantmarti.cat

Comerç pàg 3El desacord políticreobre el debat delshoraris comercials

Entrevista pàg 8Alberto Fernández (PP):“Trias està més pendent de parlar que de fer coses”

Patrimoni pàg 12Can Ricart acollirà unparc de recerca de laUniversitat de Barcelona

Urbanisme pàg 10Finalitza l’enderrocamentdel costat mar de l’anellaviària de les Glòries

El Besòs i el Maresme pàg 10Arriba el Festival d’artjove al carrer ‘Besmina’

Esports pàg 21Els juvenils del karate l’ACR La Pau fan història

Satisfacció per l’acord sobre elpaviment i l’arbrat de la RamblaAcaba el procés institucional de debat de l’emblemàtic passeig del Poblenou, però Fem Rambla segueix el seu pàg 12

Vistes inèdites

pàg 15

Centenars de persones ja han pujat a la Torre de les Aigües

Foto: Arxiu Històric de

l Pob

lenou

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 22 maig 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

Liberalitzar o protegir. Un pri-mer cop d’ull al debat que viu laciutat al voltant del seu model co-mercial pot dibuixar aquest pa-norama amb defensors en amb-dós bàndols. És així? Sí. Peròamb matisos a una banda i a l’al-tra que cal tenir en compte.

El comerç de Barcelona haestat històricament un comerçde proximitat i familiar, però desde ja fa temps l’arribada de lesfranquícies globals és una reali-tat. La capital catalana és unadestinació turística de primer ni-vell mundial i, ara mateix, la ciu-tat encara un repte molt com-plicat on diversos interessos xo-quen: conservar i protegir elcomerç històric, de petites di-mensions i familiar –amb laconciliació al centre del debat–

i, al mateix temps, intentar apro-fitar l’arribada massiva de tu-ristes amb ganes de comprar. Enaquest debat hi ha un elementclau que marcarà la direccióque agafarà el comerç de la ciu-tat en els pròxims anys: els ho-raris comercials d’obertura.

MODELS OPOSATSEn la disjuntiva liberalització oprotecció hi juguen un paper fo-namental la Generalitat i l’Estat,que tenen atribuïdes les com-petències en matèria de regula-ció d’horaris. Les seves visionssobre els horaris comercials es-tan molt distanciades, ja que res-ponen a models diferents. En elmodel estatal, amb la Llei de laUnitat de Mercat aprovada re-centment, hi surten guanyant lesgrans corporacions comercials,que es beneficien de la llibertatd’horaris però alhora tenen unaactitud proteccionista amb elsseus interessos.

D’altra banda, el Parlamentva blindar el passat 12 de febrerel model comercial català amb lanova llei d’horaris comercials.Amb aquesta llei, Catalunya esdota d’una altra normativa demés rang per fixar qüestionscom els festius d’obertura opta-tiva –passaran de 8 a 10–, els ho-raris o els períodes de rebaixes.

SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT L’altra peça clau d’aquest debat,l’Ajuntament, continua inten-tant trobar una solució. El 9 demaig el govern municipal vaperdre una votació que pretenia,per primera vegada, tirar enda-vant una modesta liberalitzaciódels horaris d’obertura de les bo-tigues en els festius d’estiu almatí i que havia estat consen-suada amb els representants dela majoria d’eixos comercials dela ciutat. Una situació que mos-tra la complexitat de la qüestió iindica que el debat va per llarg.

» Barcelona debat el futur del seu model comercial amb la controvèrsia sobre els horaris com a punt clau» L’Estat i la Generalitat, que recentment han legislat sobre la qüestió, defensen models oposats

A. Ribas / F. J. RodríguezSANT MARTÍ

DEBAT4Diversos membres de leszones comercials de la ciutat queno comparteixen l’acord que vasubscriure el consistori amb elsprincipals representants del co-merç barceloní –Fundació Bar-celona Comerç, Pimec i Confe-deració de Comerç de Catalunya–,estan estudiant crear una novaplataforma que agrupi diferentseixos comercials situats a les zo-nes de més afluència turística.

Gabriel Jené, actual presi-dent dels comerciants del carrerPelai i un dels impulsors d’a-questa possible plataforma, as-segura a Línia Sant Martí que“l’Ajuntament va fer un pacteamb els que no volien obrir els fes-tius” i explica que “no es van te-nir en compte els eixos turís-

tics”, que demanen que es permetiobrir a les zones turístiques de laciutat. “Entenem que no s’ha dedeixar obrir a tota la ciutat, peròhem de delimitar les zones turís-tiques perquè puguin obrir els diesamb més turisme”, explica Jené,tot puntualitzant que aquestes da-tes són més aviat la primavera i latardor que no pas l’estiu, com es-tablia l’acord al qual van arribarAjuntament i comerciants.

Per la seva banda, VicençGasca, president de la FundacióBCN Comerç, es reafirma en l’a-cord que van assolir amb el con-sistori, el qual considera “un pasimportant” del conjunt dels eixos.“Nosaltres ja vam negociar, araqui ha bloquejat el tema l’ha dedesbloquejar”, conclou Gasca.

El desacord polític torna a obrirel debat entre els botiguers

El comerç barceloní busca la manera de poder absorbir tot el turisme que arriba a la ciutat. Foto: Arxiu

El comerç de la ciutat, en una cruïlla

| 4Opinio22 maig 2014líniasantmartí.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@marinageli: Josefina Castellví, oceanò-grafa, biòloga marina i Catalana de l'Any.Exemple de científica, de lluita per la igual-tat de les dones a la vida.

@gobiernoespa: La opinión de una per-sona armada con un smartphone incitamucho más al odio que la corrupción olos deshaucios. #LaCárcelDeTwitter.

@jaipcat: Llanos de Luna ha presentat 240demandes judicials contra ajuntaments i non'ha guanyat cap. Així es poleix els dinerspúblics! Sí senyora!

Us recomano que us llegiu –enla llengua de Shakespeare– unpetit informe sobre la realitatde què és i de “quin peucalça” –ideològicament i so-cialment parlant– el partit eu-roescèptic més important detota la Unió Europea.

L’UKIP és el partit euroes-cèptic britànic i el seu líder és elmultimilionari Nigel Farage, iestà portant a terme una de-magògia terrible contra Europai les seves institucions. Ambtot, el fet més greu que el granpúblic desconeix, és que l’U-KIP, a banda d’euroescèptic, ésun partit d’extrema dreta quedefensa un capitalisme salvatgei ens posiciona clarament encontra de les nacions sense es-tat com –que volen esdevenirun estat– Catalunya.

A més, no proposa cap so-lució, cap alternativa econò-mica, però tampoc política, pertal de superar la terrible crisiestructural –econòmica, polí-tica, social i moral– que actu-alment pateix la UE i, en gene-ral, tot el vell continent. De fet,l’UKIP i el Sr. Farage pretenenque la UE esdevingui una Co-munitat Econòmica Europeacom la dels anys setanta del se-gle passat –quan a casa nostraencara patíem el franquisme–.

L’UKIP, i els seus aliats eu-roescèptics d’arreu d’Europa,volen una Europa desunida po-lítica i diplomàticament, senseànima, i que sigui un simplepeó –autèntic tigre de paper–al servei d’una globalització an-tisocial, antidemocràtica i alservei de la plutocràcia finan-cera més immoral del planeta.

4Mentidesper Josep Loste

A l’hora d’explicar com va l’e-conomia de l’Estat espanyol,els membres corresponentsdel govern central manegenun llenguatge incomprensiblei xifres macroeconòmiquesque, unides a la demagògiaque empren de manera cons-tant i rutinària, són capaços deproduir un efecte “placebo” enels seus votants, que encaraque siguin incapaços de poderarribar a final de mes i tinguindificultats per a poder alimen-tar-se, se senten vertadera-ment millor, com si fos veritatque s’està acabant la crisi i co-mença la recuperació.

Fins i tot, poden arribar apensar que el mes que ve elsanirà millor, i així van passantels mesos, amb l’esperança demillorar, perquè els gover-nants que van votar els hanassegurat que s’està acabantel patiment. El que sí es potassegurar és que aquestespersones que creen aquestesfalses esperances no han patitgens ni mica. Han continuat

vivint dins l’abundància. Perpoc observadors que siguem,això es veu des de lluny. Elluxe continua sent el seu com-pany de viatge.

Tant Mariano Rajoy, coml’actual vicepresidenta o elministre Montoro no s’aturend’assegurar que l’economia vamillor, que els efectes nega-tius que s’arrossegaven perculpa dels socialistes s’aca-ben, ja que comença a notar-se la seva feina, la feina delPP. Aquestes frases són unapura, per no dir punyetera,mentida. Fins i tot els païsosque van molt millor, comFrança, anuncien polítiquesrestrictives en els salaris i enles jubilacions. Aquí no hoanuncien, ho practiquen, peròho amaguen. No diuen que lapart de veritat dels seus anun-cis de millores de l’economianomés beneficien les gransfortunes i les grans empreses,i gens els treballadors, elsgrans perjudicats que a sobre(molts) els voten.

#240Demandes#CatalanaDeL’any

4Les grans fortunesper Joan Lladonet

#LaPresóDeTwitter

Si l'heu seguit, de ben segurrecordareu com Pep Guar-diola explicava que, en prepa-rar els partits, davant lapantalla, tancat als soterranisdel Camp Nou, hi havia unmoment sublim en el qual hiveia clar. Un clic que il·lumi-nava la clau per fer mal al con-trari. Capficat com estic enanalitzar-ho tot en termes po-lítics, he de reconèixer queahir, tot dinant, parlant ambels companys de feina (gentque toca més de peus a terra),comentant les apreciacionsradiofòniques de Xavier Sala iMartín, he vist de cop la llum.

Imaginem-nos que enPere va un diumenge, en fa-mília, a la comunió d'una ne-boda. Que una amiga moltamiga, amb qui de fa anys téuna història (i potser a la qualha promès ja mil vegades quedeixaria la seva dona), no potreprimir-se davant la seva es-tampa pública de marit feliç i(com diria Flotats) s'abraonasobre ell i, alta com és i enjo-iada com va, li diu "grandís-sim fill de puta" i li etziba uncop que l'encerta no gaire deple al crit de "tu ja saps perquète'l foto". Imaginem que en

Pere, sorprès i desesperat aparts iguals, troba que ha dejustificar-se urgentment da-vant la seva dona. Que, atesosels insults i les mirades rebutsal carrer en dies anteriors, unressort automàtic l'empeny aparapetar-se darrere la tensiópolítica del país.

Imaginem que, per donarmés credibilitat a la seva ex-cusa, temerós que no coli (per-què les dones tenen un nasmolt fi), decideix fer-ho públici iniciar una ronda pels mitjansper victimitzar-se. Imaginemque la família de l'agressora i lade l'agredit es coneixen de so-bres, però decideixen no fer-semal mútuament.

Imaginem que passa unasetmana i resulta (sorpre-nentment!) del tot impossibleesbrinar la identitat de la se-nyora de mitjana edat de Ter-rassa, assistent a la comunió,familiar d'un dels nens parti-cipants, que en Pere jura i per-jura que no sap qui és.Imagineu tot això i veureu queés molt més versemblant quequalsevol altra història quehàgiu sentit des del dia delsfets. Ep, però és només puraimaginació.

per Joan Granollacs

4I, de sobte, tot encaixa

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] maig 2014líniasantmartí.cat

4#25M i #9N

Opinió en 140 caràcters

@Iaia_Toneta: Si l'elecció del #catalade-lany es fes segons la quantitat de rialles queha provocat a Twitter... hauria guanyat PereNavarro!

@cristina_pardo: El juez pide a Suiza queidentifique al político español que tiene allí6 cuentas. Qué exagerado: ¡Son cuentasbancarias, no de Twitter!

@albertmartnez: Entre 70% i 78% de par-ticipació al referèndum de l'est d'Ucraïna. Ales eleccions europees s'arribarà al 55%amb sort. Què serà més legítim?

Un diari obert

El passat dia 8 a la mitjanit va co-mençar la campanya electoral, 15 diesjustos per a les eleccions europees, enun any absolutament clau per a lahistòria del país. Els joves, les orga-nitzacions polítiques juvenils i tambéles entitats juvenils ens hem mobilit-zat, i ho farem intensament durant elspròxims quinze dies per explicar comafecta el nostre dia a dia formar part dela Unió Europea.

No és cert que els joves no tingueminterès pel projecte europeu. De fet, elnostre dia a dia està absolutament te-nyit per totes bandes del blau d'Euro-pa. Les beques Erasmus, molts temesrelacionats amb la recerca, les univer-sitats, els intercanvis acadèmics i edu-catius, les noves tecnologies, la mobi-litat, les llengües, etc. Recordo que enentrar cada dia a la facultat on vaig es-tudiar el grau de Ciències Polítiques emfixava amb una petita placa que ens feianotar a tots plegats que els fons euro-peus havien ajudat a construir aquelledifici. Podria trobar-ne molts i moltsd’exemples, tant a nivell d’infraestruc-tures com a nivell de projectes repartitsper tot el territori català i que tenen unimpacte positiu sobre els ciutadans deCatalunya. Toca, durant aquests quin-ze dies, recordar-ho.

Però també toca dir alt i clar que Eu-ropa ens dóna, sobretot, un marc de lli-bertat, de democràcia i de respecte

pels drets de les persones. Pot semblarcontundent però és així. I toca reivin-dicar un petit país que davant de l'au-ge dels euroescèptics es reivindica a simateix com a actor polític protagonis-ta de la construcció europea i que de-mana una Europa més forta que mai.

En aquestes eleccions, com semprepassa en base a l'imparable pas deltemps, s'incorporen nous electors, jovescatalans que es podran expressar sobreaquesta Europa que anhelem. I ells, m'a-treveixo a dir que ho faran combinantun doble missatge: Catalunya nou Es-tat d'una Unió Europea més forta.

Mentre escric aquestes línies em caua les mans un informe que destaca elstrets més característics dels joves ca-talans. No s'escau aquí desgranar-los.Alguns són previsibles i d'altres potserno tant. Ens defineix com una genera-ció valenta, cosmopolita i optimistamalgrat les dificultats; una generacióque el país no es pot permetre el luxede deixar-se perdre. En trec una con-clusió potent i (crec) que pertinentdes d'aquí fins al 25 de maig. La nostraés una generació absolutament inter-pel·lada per construir el futur de Cata-lunya i Europa. I nosaltres no miraremcap a una altra banda, simplementvolem fer-ho i ho farem: la primera pa-rada serà el pròxim 25M i la segona pa-rada, el pròxim 9N. No fallem ni en unani en l'altra.

per Marta Pascal

L’Educació Pública és un dels tresorsmés preuats que tenim. La suma delsesforços docents, del personal vetlladori auxiliar d’infantil, del lleure, delsEAP i CREDA, dels centres de recursos,de les experiències pedagògiques, de lespropostes didàctiques, dels recursos imitjans invertits, de la il·lusió, la cons-tància, la dedicació, la innovació, la co-operació, la participació de les mares iels pares per mitjà de les AMPA, de l’a-lumnat, de les entitats de renovació pe-dagògica, del personal d’administracióserveis, dels sindicats de docents i d’a-lumnat, és el resultat d’aquest tresor.

Fixem-nos fins a quin punt es valoraaquest estimable patrimoni públic, quediverses AMPA han col·laborat a pro-moure-la en el procés de matriculacióamb aquests arguments: “perquè ga-ranteix una bona educació impartidaper docents qualificats, perquè atén ladiversitat de l’alumnat, per mitjà degrups de reforç, tractament individua-litzat, suport psicopedagògic, perquè ésintegradora, indistintament de l’origen,ètnia, sexe o nivell, perquè és inclusi-va, per a tot l’alumnat, perquè fomen-ta la relació entre cultures, perquè so-cialitza els materials i llibres escolars,perquè fomenta la participació... per totaixò i més afirmen que: estimem l’Es-cola Pública”.

Ara bé, el tresor educatiu, com totsels tresors, s’ha de cuidar, perquè gua-nyi més i més valor, per evitar que esmalmeti. El personal docent i altres pro-fessionals de l’Educació, les AMPA i l’a-lumnat, les entitats educatives i sindi-cals ens esforcem per preservar el seualt valor. Per contra, l’administració elmenysvalora. L’actual Govern de CiUdel Departament d’Ensenyament dis-minueix el valor del tresor amb conti-nuades retallades. Aquest any tornen

a suprimir aules de P3 a diversos mu-nicipis d’arreu del país, mantenint rà-tios a 25 escolars. Deixen sense sub-stitucions les aules fins a deu dies.Disminueixen hores de vetlladores fentperillar el caràcter inclusiu del nostremodel escolar. Falten beques menjadorpel nostre alumnat, retallen drets la-borals i salarials, sobretot als i les do-cents i del PAS més precàries, el per-sonal interí i substitut. Mentre el queens cal són més recursos, el Departa-ment d’Ensenyament publica un decretde plantilles, introduint criteris arbi-traris, en lloc de garantir la igualtat d’o-portunitats i l’autonomia docent, en laprovisió de plantilles.

El nostre tresor perd valor ambaquestes mesures deprecatòries deCiU, també amb el suport d’ERC, l’es-cola privada augmenta el seu valoramb el manteniment dels concertseducatius, inclosos els centres d’elit so-cioeconòmica o segregadors per sexes.Mentre es tanquen línies i centres pú-blics n’augmenten a les escoles priva-des. El Govern de la Generalitat, ambl’excusa del dèficit pressupostari, ama-ga la seva veritable intenció: fomentarl’interès privat per damunt de la in-versió pública.

Si malament ho tenim a casa nos-tra, a l’Estat, el govern del PP també ensho posa fumut. L’aprovació de la LOM-CE, les sentències contra la immersiólingüística són greus perills que fan dis-minuir més el nostre tresor educatiu.

Nosaltres, els i les docents de CCOOi tot el nostre sindicat, amb la col·la-boració dels altres membres de la co-munitat educativa, de les altres entitatssocials i sindicals seguirem treballantperquè el gran tresor de l’EducacióPublica mantingui el seu gran valoramb l’horitzó de fer-lo més i millor.

per Quim Fornés (CCOO)

4El tresor de l’Educació Pública

22 maig 2014

Entrevista| 8

líniasantmartí.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlarque de fer coses”

Arnau NadeuBARCELONA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

22 maig 2014

Sant Martí| 10


El paisatge urbà de les Glòries esva modificant. Abans-d’ahir vafinalitzar l’enderrocament del’últim tram, d’uns deu metresde llargada, de l’anell viari cos-tat mar que quedava dret. Ambaquesta primera fase de l’ende-rroc finalitzada -va començar el22 de febrer- l’Ajuntament hacomplert els terminis que s’ha-via marcat, ja que la previsió eraacabar abans del juny.

El següent pas, la fase 2 deles obres, s’iniciarà a principis dejuny i consistirà en l’enderroca-ment de la part de l’anella viàriaque dóna al costat de muntan-ya. L’objectiu d’aquesta part deles obres també serà consolidarel doble ramal per a la circula-ció de vehicles de llarg recorre-gut provinents de la C31 o que

s’hi dirigeixin. La previsió indi-ca que aquesta segona fase s’had’acabar a finals de setembre.

RECTA FINALEl tram final del projecte in-clourà la construcció del nouparc i del túnel subterrani a laGran Via. El parc es començarà

a fer el juliol del 2015 i s’acabaràa finals del 2017. Pel que fa al tú-nel subterrani, les obres s’ini-ciaran al gener de l’any que ve iduraran dos anys. El passat fe-brer es va fer pública la propos-ta guanyadora, que va ser laCanòpia Urbana d’UTE Agen-ce Ter & Ana Coello de Llobet.

La remodelació de les Glòries s’acabarà a finals del 2017. Foto: Ajuntament

Finalitza l’enderrocament delcostat mar de l’anella de Glòries» A partir del juny s’iniciarà la demolició de la part del costat muntanya» El nou parc i el túnel subterrani de la Gran Via, del 2015 al 2017

Apunyalen una noia en unparc per robar-li el mòbil

SUCCESSOS4Una noia va serapunyalada dissabte passat ala nit en un parc del barri Pro-vençals de Poblenou per dues jo-ves que li van robar el mòbil, se-gons van informar fonts delsMossos d’Esquadra.

Els fets van passar entre lesnou i les deu del vespre quan lanoia estava asseguda al parcque hi ha a la confluència entrela Gran Via de les Corts Catala-nes i el carrer Josep Pla. Lesdues agressores es van apropar

a ella, la van agredir, li van cau-sar tres ferides d’arma blanca ifinalment es van endur el seu te-lèfon. Al cap de poca estona lavíctima va ser traslladada a uncentre hospitari, sense que laseva vida corrés perill en capmoment.

Els Mossos d’Esquadra hanobert una investigació per iden-tificar i detenir les dues autoresde l’apunyalament, mentre lavíctima s’està recuperant favo-rablement de les ferides.

CULTURA4El festival d’art joveal carrer Besmina 2014 arriba ala seva setena edició el pròxim24 de maig i s’allargarà fins al 3de juliol. Els actes programatstindran lloc a diferents espais delbarri Besòs-Maresme i tambédel barri de la Mina, al termemunicipal de Sant Adrià de Be-sós.

El festival es divideix en qua-tre apartats que inclouen te-màtiques diferents. El primer es-pai està dedicat a les arts escè-

niques, i inclou una mostra decirc el dia 12 de juny a càrrec deles companyies Espai Dual, Ani-mal Religión i Arritmados, quepresentaran els seus espectacles.

En segon lloc, l’espai ‘SeccióMusical’ programa la final delseu concurs musical pel dia 28de juny. Hi tocaran els grupsComplejo, Moods i Sajazz Band,en la categoria de menors de 22anys i Alquimia, La gran bestiapop i Aldato, en la categoria demajors de 22 anys. El tres de ju-

liol es farà un concert a l’FNACde Diagonal Mar amb els guan-yadors del concurs de l’any pas-sat, The Trees, i posteriormentes realitzarà l’entrega dels pre-mis d’enguany.

El tercer apartat del festivalés l’Off Besmina, que dóna l’o-portunitat de tocar a diferentsgrups novells que van quedarfora de la final del concurs. Fi-nalment, el quart espai estaràdedicat a dues exposicions sobrefotografia.

RedaccióSANT MARTÍ

La zona on es va produir l’apunyalament. Foto: Google Maps

Arriba el festival Besmina

Societat | Segona edició del Congrés d’Hostaleria ESHOBAquest dilluns es va celebrar la segona edició del Congrés d’Hostaleria organitzat perl’Escola d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB) al Centre de Convencions Internacionalsde Barcelona (CCIB). Al llarg de la jornada van tenir lloc diverses ponències i activi-

tats relacionades amb les especialitats de cuina, pastisseria, sala i gestió hotelera.

Sant Martí11 | 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

Fins al 30 de maig. Aquesta és ladata límit per poder participar enla nova edició del programa Re-nova la teva roba, el projecte demercat d’intercanvi de roba usa-da als equipaments municipalsque, per primera vegada, s’or-ganitza també a la primavera, su-mant-se a l’edició de tardor, i quepermet prevenir la generació deresidus i promoure un segon úsde la roba.

Impulsada per entitats, as-sociacions i equipaments muni-cipals de la ciutat amb el suportde l’Ajuntament, la iniciativaofereix la possibilitat de portar laroba usada a una xarxa de 14equipaments municipals queparticipen en la iniciativa. Elsciutadans bescanvien per punts“renoves” les peces de roba, per,més endavant, els dies de mer-cat, poder tornar a intercanviarels punts per altres peces deroba que els siguin útils.

Els intercanvis permeten reu-tilitzar, compartir i consumir deforma responsable, i acabar fentquelcom útil d’allò que per a unciutadà podria ser un residu.

Enguany se celebra per pri-mer cop una edició de primave-ra, gràcies a la iniciativa d’enti-tats i equipaments implicats enaquest programa, on l’any pas-

sat hi van participar 2.800 per-sones al novembre, i es van re-collir 8.020 quilos de roba.

El Renova la teva roba esta-bleix un sistema d’intercanvi sen-zill mitjançant els punts “reno-ves”, pel quals els complementsi samarretes equivalen a 1 reno-va; els pantalons, camises, faldi-lles, vestits, jerseis i jaquetetesequivalen a 2 renoves; i la roba de

vestir, jaquetes grans, conjunts ivestits jaqueta, entre altres, equi-valen a 3 renoves. La roba ha d’es-tar neta, sense forats ni taques, ino pot estar trencada. Cada par-ticipant pot portar com a màxim10 peces, i només s’accepta robade vestir (no s’agafen sabates niroba interior ni de la llar).

En aquesta edició hi partici-pen 14 equipaments, dels quals12 són punt de recollida i puntd’intercanvi alhora: centre cívicSant Martí (Sant Martí), CasaSagnier (Sarrià-Sant Gervasi),Casal de Joves de Les Corts (LesCorts), Ludoteca Casa Groga(Horta-Guinardó), Centre CívicCasa Groga (Horta-Guinardó),Espai Jove La Fontana (Grà-cia), Espai Jove Garcilaso (SantAndreu), Espai Jove Boca Nord(Horta-Guinardó), Casa Orlan-dai (Sarrià-Sant Gervasi), Bancdel Temps Sagrada Família (Ei-xample), Aula Ambiental de laSagrada Família (Eixample),Banc del Temps Trinitat Vella(Sant Andreu), Lluïsos de Gràcia(Gràcia) i Castellers de la Vila deGràcia (Gràcia).

Renovar la roba, evitar els residus» S’impulsa per primera vegada una edició del programa Renova la teva roba a la primavera

» Fins al 30 de maig està en marxa aquest mercat d’intercanvi de roba usada als equipaments municipals

MEDI AMBIENT4 La iniciativaRenova la teva s’emmarca en elPla de Prevenció de Residus Mu-nicipals 2012-2020, que estableixestratègies que potenciïn un úsmés eficient i racional dels re-cursos i un impuls a la prevencióde generació de residus, la reu-tilització i el reciclatge.

El Pla de Prevenció de Resi-dus Municipals de Barcelonamarca com a objectiu per al2018 la reducció d’un 10% en lageneració per càpita i el mante-niment en el 2020, fins a assolircom a índex la xifra d’1,386 qui-lograms per habitant i dia, i tre-balla amb la població la sensibi-lització i conscienciació de la re-ducció de residus com a eix fo-namental.

En una gran ciutat com Bar-celona, aquesta conscienciació ésclau, ja que la generació de resi-dus és molt gran i cal treballarper anar-la reduint.

Prevenció de residus

El Renova la teva roba té molt bona acollida entre els barcelonins. Fotos: Arxiu

L’any passat hi van participar

2.800 persones


22 maig 2014

El Poblenou| 12


Can Ricart serà la seu d’unparc de recerca de la UB

PATRIMONI4L’antic recinteindustrial de Can Ricart serà laseu del nou Parc Científic de lesHumanitats i les Ciències So-cials de la Universitat de Bar-celona, segons ha avançat TV3.

Està previst que ben aviatcomencin les obres, gràcies aun préstec ministerial, enaquesta fàbrica en desús desdels anys 90 i que està catalo-gada com a bé cultural d’inte-rès nacional, el que significa

que se n’ha de garantir la sevamàxima protecció. Es calculaque les obres tindran un costmínim d’entre quatre i cincmilions d’euros i es preveu ques’acabin el 2017, tot i que d’a-quí a un any i mig es començaràa ocupar una nau.

Mentrestant, la plataformaSalvem Can Ricart continuadenunciant el deterioramentde l’edifici i la recent caigudad’una part de l’antiga xemeneia.

22@ | Noves empreses Les espaioses fàbriques amb sostres alts que hi ha al 22@, originàries del

passat industrial del Poblenou, han cridat l’atenció d’empreses del sector de ladansa aèria i l’escalada, segons informa BTV. L’arribada d’On Air i Deu Dits

demostra que el districte tecnològic s’està obrint a altres tipus d’empreses.

Finalment hi ha hagut consens.En la jornada participativa quel’Ajuntament i Fem Rambla vanorganitzar fa dos dissabtes, laqual posava punt final al procésinstitucional de debat de la Ram-bla del Poblenou que impulsavades del passat mes de desembreel Districte, els veïns van decidirquin serà el paviment i els arbresque es plantaran al passeig.

Finalment, el paviment seràun aglomerat asfàltic polit ambuna tonalitat grisa, mentre quel’espècie d’arbrat serà l’Auró ar-gentat, que conserva part de lescaracterístiques del plataner peròno causa malestars ni al·lèrgies.

L’acord assolit ha estat cele-brat tant per part del Districtecom per Fem Rambla, perquè esportarà a terme “un projected’obres que respon millor a lesdemandes veïnals”, en paraulesde la plataforma. Fonts munici-

pals també han celebrat, en de-claracions a aquesta publicació,que s’hagi arribat a un consens ique tot plegat hagi acabat bé.

PUNT FINAL?La jornada participativa va clou-re el procés institucional de de-bat de la Rambla impulsat des delDistricte, però no el procés departicipació paral·lel del col·lec-tiu Fem Rambla. En un comu-nicat, la plataforma asseguraque el seu procés continua, “en-

focat ara en l’àmbit dels vetlla-dors i el Pla d’Usos de la Ram-bla”. Un àmbit que des del Dis-tricte recorden que està regulatdes del passat mes de gener peruna nova normativa en l’àmbit detota la ciutat que s’haurà d’anaraplicant als diferents districtes.

Sigui com sigui, l’acord res-pecte a l’arbrat i el paviment ja ésuna fita important que permetràcomençar les obres d’urbanitza-ció del tram entre Taulat i PasseigCalvell aquesta tardor.

Satisfacció per l’acord sobre elpaviment i l’arbrat de la RamblaRedaccióEL POBLENOU

Així serà finalment l’aspecte de la Rambla del Poblenou. Foto: Ajuntament

El Poblenou15 | 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

Des de la Torre de les Aigües del Besòs (esquerra) es poden veure vistes privilegiades de la ciutat (dreta). Foto: Arxiu Històric del Poblenou

L’obertura al públic de la Torrede les Aigües del Besòs ha estattot un èxit. I és que “des del ma-teix dia de la inauguració (a finalsde març) ja es van omplir totesles places disponibles per visitar-la durant el mes d’abril”, expli-ca Inés Vidal, responsable de Co-municació de l’Arxiu Històricdel Poblenou, en declaracions aLínia Sant Martí.

Durant tot el mes de portesobertes, l’emblemàtic edifici delsegle XIX que s’encarregava de ladistribució de l’aigua a la ciutat,ara rehabilitat, ha acollit cente-nars de visitants. “El dia de la in-auguració ja s’hi van apuntartres-centes persones”, diu Vidal,esperant que passades les portesobertes l’èxit es mantingui.

Els veïns i veïnes del distric-te que han visitat la renovada To-rre de les Aigües “se sorprenenamb les vistes extraordinàries,tot i que al principi es queixen

perquè s’han de pujar escales.Però després reconeixen que valmolt la pena”, detalla Vidal.

Les visites a la torre estan ges-tionades per l’Arxiu Històric delPoblenou, que també s’encarre-ga de la Casa de les Vàlvules, edi-

fici que està annex a l’antic di-pòsit d’aigües. “Quan s'acabi larehabilitació, la seu de l'Arxiu estraslladarà a la casa, tot i que en-cara queda temps”, afegeix Vidal.

L’ÚLTIMA PARADA DE LA RUTAA curt termini hi ha la voluntatd’incloure la Torre de les Aigüesa la ruta que l’empresa Barcelo-na Guide Bureau, la qual va co-mençar a crear recorreguts tu-rístics alternatius a la ciutat l’any1992, té a la zona del 22@ i ro-

dalia. Aquest nou traçat, que fapoc que s’ha estrenat i que sesuma a altres rutes de la matei-xa empresa, ha d’ajudar a oxige-nar els enclavaments més visitatsde la ciutat, sobretot el districtede Ciutat Vella. L’objectiu ésapropar als visitants els atractiusdels barris allunyats del centre,com els del districte de SantMartí, i contribuir a ampliar elventall de punts d’interès de laciutat, més enllà dels tradicionals.

La nova ruta projectada perBarcelona Guide Bureau a SantMartí ha estat batejada amb elnom de La Ciutat Intel·ligent. Elrecorregut inclou el districte tec-nològic 22@, els Encants, la to-rre Agbar, l’Auditori i el TNC, en-tre altres llocs emblemàtics. Arabé, de moment no compta ambuna parada a la Torre de les Ai-gües. “Tenim la voluntat decol·laborar amb l’empresa Bar-celona Guide Bureau perquè laTorre de les Aigües formi part dela ruta turística que passa per lazona del 22@ i el Poblenou”, as-segura Vidal. “Seria una últimaparada preciosa”, conclou.

Expectatives superades» La Torre de les Aigües, oberta al públic des de l’abril, ha rebut una allau de demandes per visitar-la» Centenars de persones ja han pujat a l’edifici rehabilitat, que vol afegir-se a la ruta turística del 22@

PATRIMONI4La Torre de les Ai-gües del Besòs, construïda entre1880 i 1882 i dissenyada pel mes-tre Pere Falqués, ha estat rehabi-litada per l’equip format pels ar-quitectes Antoni Vilanova i EduardSimó. Els treballs han estat possi-bles gràcies a un conveni entre l’A-juntament de Barcelona i la So-cietat General d’Aigües de Barce-lona (Grup Agbar), que ha finan-çat gran part del projecte.

“Hem tingut un respecte ab-solut per l’obra original. Nomésl’hem fet accessible i no hi ha capelement gratuït”, explicava fa

uns dies Vilanova en declaracionsa Línia Sant Martí.

La construcció catalana, quedata del segle XIX, “és molt des-coneguda pel públic i serà un ele-ment sorprenent, no només peral districte, sinó per a tota la ciu-tat”, afegia l’arquitecte. “Esperemque es pugui interpretar la cons-trucció original, el sistema de di-pòsits i com es repartia l’aigua ala ciutat”, concloïa Vilanova.

Al web www.torredelesai-gues.cat es pot ampliar la infor-mació sobre les visites o comprarles entrades al preu de 5 euros.

Una torre del segle XIX

“La gent es queixade les escales peròdesprés se sorpèn”

RedaccióEL POBLENOU

22 maig 2014

Comerç| 16


La dotzena edició de les JornadesEuropees del Comerç Urbà es vanclausurar abans-d’ahir al Centrede Cultura Contemporània ambla lectura de l’Acta de Barcelonasobre el comerç, un full de ruta ons’han reunit les principals con-clusions a les quals s’ha arribatdurant la trobada, i a on s’han afe-git, d’altra banda, les demandesdel comerç a les administracions.

Les Jornades de Comerç Urbàestan organitzades per la Fede-ració d’Associacions de Comer-ciants Europees Vitrines d’Euro-pe, a través de la Fundació Bar-celona Comerç, que és membred’aquesta federació europea i re-presentant del sector comercialbarceloní. Durant dilluns i di-marts d’aquesta setmana, mésde 300 representants del comerç

europeu i estatal han debatut aBarcelona sobre les diverses es-tratègies que pot posar en marxaaquest sector per millorar la sevacompetitivitat en tots els aspectes.

Sobre els acords assolits, Vi-trines d’Europe i Emporion, l’As-sociació Europea de Mercats,van signar un conveni de col·la-boració durant les jornades co-mercials, a més d’acordar de-manar al Parlament Europeu

declarar el primer dissabte decada mes de juny com el Dia Eu-ropeu del Comerç Urbà.

Posteriorment, a la clausura,el Consell de Vitrines d’Europe,encapçalat per Stefano Bolletti-nari, i alguns membres de laFundació BCN Comerç, amb elseu president, Vicenç Gasca, alcapdavant, van ser rebuts al Pa-lau de la Generalitat pel presidentArtur Mas.

Signatura de l’Acta de Barcelona sobre el comerç: Fundació BCN Comerç

Barcelona es converteix en la capital europea del comerç

» Les Jornades Europees apleguen uns 300 representants d’eixos» Se signa l’Acta de Barcelona, amb les conclusions de la trobada

Inversors nord-americanscompren part de Diagonal MarECONOMIA4L’empresa d’inver-sió immobiliària Northwood In-vestors va anunciar fa uns dies lacompra de 60.400 metres qua-drats del centre comercial Dia-gonal Mar a un grup d’inversorsrepresentats per Avestus CapitalPartners. La resta de superfície delcentre, 27.100 metres quadrats,romandrà en mans d’Alcampo.

El centre comercial va regis-trar el 2013 una afluència de vi-sitants superior als 16 milions, icompta amb una ocupació del’espai per part de diversos esta-

bliments del 98,7%. Aquest cen-tre comercial és el segon mésgran de la ciutat de Barcelona.

Tot i la venda, el grup Avestusseguirà desenvolupant les tas-ques de gestió de l’equipament, iconjuntament amb NorthwoodInvestors tenen l’objectiu de po-tenciar l’atractiu de DiagonalMar, tant de cara als compradorscom per a les marques. Entre al-gun d’aquests projectes destaca larenovació de la terrassa exterior,que té una superfície de 5.000metres quadrats.

INICIATIVA4Estima el teu mer-cat és el lema de la Setmana In-ternacional dels Mercats, unanova campanya que promoul'Ajuntament, a través de l'Ins-titut Municipal de Mercats, ambl'objectiu de destacar el paperdels mercats a la ciutat.

D’aquesta manera, des del 15de maig i fins al dia 7 de juny, elsmercats organitzen una seixan-tena d'activitats culturals i culi-nàries. Entre les activitats gas-tronòmiques, a més dels tasts de

nit en alguns mercats, tambéestà previst que se celebrin be-renars, botifarrades, degusta-ció de productes o tallers.

A Sant Martí, el Mercat delClot, amb la col·laboració del’Eix Clot, va celebrar aquestpassat cap de setmana un mer-cat amb activitats per a tota la fa-mília amb finalitats solidàries.Per altra banda, el mercat delsEncants acollirà una fira vinta-ge o de segona mà el pròxim diu-menge 1 de juny, un esdeveni-

ment que té l’objectiu d’inter-canviar i vendre articles de tot ti-pus.

Estima el teu mercat s’ins-pira en el model de la campan-ya britànica Love Your LocalMarket, desenvolupada per l'As-sociació Nacional d'Autoritats deMercats del Regne Unit (NAB-MA), un programa que promoula recuperació dels mercats enaquest país per a la compra deproductes alimentaris frescos ide qualitat.


Està prevista la remodelació de la terrassa del centre. Foto: Google Maps

Impulsar els mercats municipals

El Mercat del Clot acull activitats d’Estima el teu mercat. Foto: Mercats BCN

Condol | Mor Raimon Serret, exdirector de Comerç del GovernRaimon Serret, exdirector general de Comerç de la Generalitat entre el 2004 i el 2006

va morir fa pocs dies. La seva trajectòria professional va estar fortament lligada al món del comerç. A més de director general de Comerç del Govern, va ser president del Comitè

Executiu del Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya entre el 2003 i el 2006.

Comerç17 | 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

El comerç martinenc vol de-mostrar que no cal anar semprea comprar a una gran superfíciecomercial, ja que els productesque es necessiten es poden tro-bar a les botigues de proximitat.En aquest sentit, diverses asso-ciacions del districte de SantMartí sortiran al carrer pròxi-mament per oferir la seva varie-tat de productes i donar-se a co-nèixer als veïns dels barris. “Lesmostres pretenen dinamitzar elsector i posar en valor el comerçde proximitat”, explica a LíniaSant Martí Montse Palou, tèc-nica de comerç del Districte.

En concret, l’Eix comercialSant Martí trepitjarà l’asfalt ambla cinquena Passarel·la de Modaal carrer –demà divendres 23de maig al carrer Cantàbria–.Aquesta passarel·la de Sant Mar-tí obre la temporada de primave-ra de BCN Moda al Carrer demà.Amb iniciatives com aquesta, els

comerciants de roba poden mos-trar les noves col·leccions d’unamanera més directa.

Més endavant, diumenge 1de juny, tindrà lloc la quinzenaMostra de Comerç i Fora Stocksa la Rambla Guipúscoa, de 10del matí a 8 de la tarda, on mésde 50 estands de comerciants

presentaran el seu gènere i ofer-tes especials. A més, s’organit-zarà una degustació de vedellarostida.

Per altra banda, l’Eix comer-cial Poblenou celebrarà el Mer-cat d’Estiu, del 7 al 10 de juny;l’Eix Clot la Diada de Comerç, el15 de juny, i l’Associació de Veïnsi Comerciants Camp de l’Arpaorganitzarà la fira El Petit Co-merç Surt al Carrer, el 30 i 31 de

maig al carrer Guinardó. Tot iaixò, el teixit associatiu del sec-tor comercial al districte és en-cara més gran, amb entitats quetambé celebren actes al llarg del’any que ajuden a dinamitzar elcomerç local, com l’Associació deComerciants del Besòs i l’Asso-ciació de comerciants XavierNogués, també del barri del Be-sòs i el Maresme.

El Districte de Sant Martí re-alitza una tasca de suport al co-merç local adreçada sobretot a ladifusió i a l’organització d’aquestsactes. “Amb aquestes actuacions,intentem que la informació d’unesdeveniment comercial arribial màxim nombre possible deciutadans”, afegeix Palou.

Les mostres de comerç al ca-rrer volen posar en relleu la va-rietat de tot allò que es pot com-prar al barri i “animar els ciuta-dans que facin compres de pro-ximitat”, remarca Palou. I és queun carrer sense botigues pot aca-bar degradant-se. “El comerçdóna vida a un barri”, recorda Pa-lou. En aquest sentit, Sant Mar-tí és comerç i és vida.

Botigues properes» Gran part dels comerciants de Sant Martí es preparen per sortir al carrer al llarg del pròxim mes

» El Districte dóna suport a les activitats comercials, sobretot en els aspectes de difusió i organització

SOCIETAT4Com a coneixedorsdel territori i de la realitat d’un ba-rri, els botiguers desenvolupenuna funció social necessària. Enaquest sentit, els comerciants deSant Martí i de tota la ciutat col·la-boren amb projectes de coopera-ció ciutadana com el projecte Ra-dars, una iniciativa de prevenció iacció comunitària en la qual hi par-ticipen veïns, comerciants i vo-luntaris, amb l’objectiu de contri-buir al fet que la gent gran no vis-qui sola i reduir el risc d’aïllamenti d’exclusió social.

Per altra banda, els comer-ciants també col·laboren en elprojecte de Camins Escolars, man-tenint-se alerta perquè els escolarsno es perdin en el seu trajecte al’escola i ajudant-los en el cas quehi hagi algun problema.

Diverses accions que ator-guen als comerciants de proxi-mitat un paper cohesionadorcabdal per als barris.

Una funció social

L’Eix Sant Martí i els comerciants del Camp de l’Arpa sortiran al carrer pròximament. Fotos: Ajuntament i Arxiu

Les mostres de comerç atrauen

molts veïns


22 maig 2014

Esports| 18


El Consell de l’Esport Escolar deBarcelona (CEEB) va celebraraquest passat diumenge la Fes-ta Convivim al pavelló de LaMar Bella, on uns 1.500 infantsi joves van participar en les dife-rents activitats esportives dirigi-des que s’hi oferien. A l’acte vanassistir-hi algunes autoritats mu-nicipals, com la tinent d’alcaldede Qualitat de Vida, Igualtat i Es-ports, Maite Fandos, i col·labo-radors del CEEB.

Aquesta festa va servir com acloenda de la temporada del pro-grama Convivim esportivament,una iniciativa que té l’objectiu defer arribar la pràctica esportiva re-glada a zones de la ciutat d’espe-cial sensibilitat. El projecte par-teix de la idea que l’esport té unpaper molt important en la cons-

trucció d’una ciutat cohesionada,ja que incideix positivament en lespersones que s’introdueixen enorganitzacions i associacions es-portives amb un paper importanten la vida social dels barris.

Des de les 9 del matí i fins ales dues de la tarda es van orga-nitzar jocs i concursos esportius

diversos, i com a novetat d’en-guany, els assistents van podergaudir de la coca més gran del’esport escolar. Com a punt finalde la festa, a dos quarts de duesdel migdia va tenir lloc una ex-hibició de dansa i una xocolata-da per a tots els participants i elsseus acompanyants.

La festa va comptar amb participants de totes les edats. Foto: CEEB

Prop de 1.500 participants a la ‘Festa Convivim’ del CEEB

» L’acte posa fi a la temporada del projecte ‘Convivim Esportivament’» Enguany es va cuinar una coca gegant que van tastar els assistents

‘Cascada’, guanyadora delBCN Sports Film Festival

CONCURS4El documental nord-americà d’Anson Fogel i SkipAnderson, Cascada, va rebrel’Àmfora Ciutat de Barcelonacom a millor pel·lícula de la cin-quena edició del BCN SportsFilm Festival.

Aquest film detalla la recer-ca del salt d’aigua perfecte i estàproduït per Shannon Ethridge. Amés, el jurat –format per perio-distes i exesportistes– va atorgarel premi especial a la producciódanesa 9 Metres, d’Anders Wal-ter i Shannon Ethridge.

El BCN Sports Film es ca-racteritza per la gran diversitat deguardons. La millor producciócatalana va recaure en el docu-mental Imparables, de RichardCalvani. El guardó a la millorpel·lícula de ficció va ser atorgata Matilde, de l’italià Vito Palmierii Maxman Coop.

A més del lliurament de pre-mis, el cinquè BCN Esports FilmFestival va acollir un homenatgea Alvaro Bultó, celebrat el passatdijous 8 de maig, i a Jordi Sans,waterpolista olímpic.

La Cursa del Besòs-Maresmeaplega uns 600 escolars

ATLETISME4No va defraudar.La segona edició de la Cursa Es-colar del Besòs i el Maresme, ce-lebrada el passat diumenge 18de maig, va reunir uns 600 in-fants de 7 escoles del districteque van participar en una com-petició que vol ser quelcom mésque una cita esportiva.

Tal com va explicar a la pas-sada edició de Línia Sant Mar-tí David Martín, cap d’estudis del’Escola Eduard Marquina i or-ganitzador de la competició,

aquesta cursa “és un punt de tro-bada de totes les cultures que hiha al barri”. Els nens i nenes par-ticipants van poder gaudir d’unmatí d’atletisme, compartir ex-periències i trencar les barreresculturals que molt sovint apa-reixen als barris.

En aquest sentit, aquestacursa té un altre vessant positiuque és fomentar i intensificar lesrelacions entre els veïns i veïnesi la sana convivència entre lespersones.

Barcelona escalfa motors pera la ‘Final Six’ de waterpolo

WATERPOLO4VK Primorje, VKRadnicki, Pro Recco Nuoto, ANBrescia, VK Partizan i el CNAtlètic-Barceloneta són els as-pirants a convertir-se en cam-pions d’Europa de waterpolo.Els sis equips disputaran la set-mana vinent a Barcelona la Fi-nal Six, el mini torneig ara perara més important del waterpolomundial pel que fa a equips.

Les piscines Bernat Picornellseran el centre neuràlgic d’a-

questa cita esportiva, però el Vi-llage comercial baixarà a la pla-ça del Mar, al barri de la Barce-loneta, davant les instal·lacionsde l’organitzador de la final,l’Atlètic-Barceloneta.

Els abonaments ja s’han po-sat a la venda i es poden com-prar des dels 20 euros, per veu-re dos partits de la primera jor-nada, fins als 70 que costa l’a-bonament complet per ser tes-timoni de tots els partits.


Foto de família dels guardonats. Foto: BCN Sports Film

Futbol | Nova derrota del Júpiter davant el MontcadaEl Júpiter va caure davant el Montcada per 2 gols a 1, en un partit corresponent a la 32a

jornada del grup 1 de Primera catalana. Els martinencs segueixen ocupant la sisena posició de la classificació amb 45 punts. A falta de dues jornades per a la finalització

de la temporada regular, els de Juanjo García no tenen opcions d’ascendir.

Esports21 | 22 maig 2014 líniasantmartí.cat

Arribar i moldre. Els juvenils delclub de karate ACR La Pau par-ticiparan aquest cap de setmanaal campionat d’Espanya desprésde proclamar-se, en la primeravegada que hi participaven,guanyadors del campionat deCatalunya de Clubs el passat 5d’abril en un torneig celebrat alPrat i organitzat per la FederacióCatalana de Karate.

La delegació del club queviatjarà a la ciutat madrilenya deLeganés, on se celebra el cam-pionat estatal, està formada pelssis nens que hi participaran,que tenen entre 12 i 13 anys, dossenseis i la directora del centredel barri, Gemma Hernández.Tots ells viatjaran en un trans-port que habilita el club, tot i quedurant els dos dies del campio-nat no estaran sols, ja que ungrup de pares viatjarà a Leganéspel seu compte per poder animarels nens. Al torneig hi participa-

ran el primer, segon i els dos mi-llors tercers classificats dels qua-tre primers clubs dels diferentscampionats autonòmics.

La participació en el cam-pionat estatal és el reflex de la fei-na ben feta i la constància quedes de fa temps caracteritzaaquest club de karate de SantMartí, que ha vist com darrera-

ment sis dels seus nens han es-tat convocats per la selecció ca-talana.

Aquest èxit també s’ha vistreflectit en les actuacions en elscampionats de Catalunya indi-viduals, que a diferència del declubs, l’ACR La Pau hi ha parti-cipat en els últims anys amb re-sultats molt positius. Especial-ment destacats van ser els re-

sultats obtinguts en la darrereedició celebrada el passat mes defebrer a Tarragona. Dels 9 nensdel club que hi van participar,sis –dos alevins i quatre juve-nils– van pujar al pòdium. Lestres actuacions més destacadesvan arribar de la mà d’AdrianMartín, que es va imposar en lacategoria Aleví Masculí -36KG;David Delgado, que va pujar alprimer graó del podi de la cate-goria Juvenil Masculí -55KG; iAlejandro Águila, que també esva emportar la victòria en la ca-tegoria Juvenil Masculí +60KG.

UN CLUB HISTÒRICL’ACR La Pau és un club histò-ric del districte de Sant Martí. Vaser fundat fa 29 anys i en fa 14que està inscrit a la Federació Ca-talana de Karate.

Després de molts anys fentles funcions de centre de barri,d’espai d’ensenyament i d’in-tentar ser un punt de trobada, as-sociació i col·laboració, l’ACRLa Pau ha vist com, a través dela pràctica del karate, han arri-bat els èxits i el reconeixement.

KARATE4La directora del cen-tre de barri ACR La Pau, GemmaHernández, explica a Línia SantMartí que està molt satisfeta i or-gullosa del que han aconseguitels nens del club de karate.

Hernández remarca que en elcampionat estatal d’aquest cap desetmana, el més important és“que els nens s’ho passin molt bé.Que acabin contents, ja que seràuna experiència única”. La pre-sidenta reivindica el que ha acon-seguit el club perquè pertany “aun centre de barri” i “haver arri-bat fins aquí ja és tot un èxit”. “Elresultat d’aquests dies és el demenys”, afegeix.

El que queda clar és que, in-dependentment dels resultatsque s’obtinguin al campionatestatal de Leganés, la presiden-ta ja fa temps que té motius mésque suficients per sentir-se or-gullosa del club de karate del cen-tre.

“Que s’ho passin molt bé”

Diversos integrants del karate de l’ACR La Pau durant un parell de combats del Campionat de Catalunya i la posterior celebració al pòdium. Fotos: ACR La Pau

El desplaçament aLeganés és una fitahistòrica pel club

RedaccióLA VERNEDA I LA PAU

El karate de l’ ACR La Pau fa història» Els juvenils del club de Sant Martí participaran en el campionat d’Espanya d’aquest cap de setmana

» Els nois van quedar primers al campionat de Catalunya de Clubs disputat el passat mes d’abril

Agenda| 22 22 maig 2014líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIVENDRES 23 DE MAIG20:00 Tastets creatius és una proposta em-

marcada en el Projecte Croquis, que té l’ob-jectiu de donar suport en el procés de crea-ció a les companyies que així ho demanin. /Centre cívic can Felipa.

DILLUNS 26 DE MAIG17:00-19:00 Cafè - tertúlia sobre l’Associació

catalana de pares de família separats, a cà-rrec de Juan Martos. Organitza l’Associació LaPizarra de Raimunda. / Centre cívic SantMartí de Provençals.

DISSABTE 31 DE MAIG10:30-13:30 Taller d’auto shiatsu per a qui vul-

gui aprendre quins punts del cos cal pressionari de quina manera per poder gaudir d’un es-tat de benestar i equilibri complet. / La Fa-rinera del Clot.

FINS AL 28 DE MAIGMatí-Tarda Pintura dels artistes del taller de Pin-

tura del Centre cívic Sant Martí. Mostra pictòricaamb els treballs fets pels artistes del Taller dePintura del Centre cívic Sant Martí.

A PARTIR DEL 31 DE MAIGMatí-Tarda T’estoy Rondando. Exposició dels tre-

balls realitzats pels artistes del Taller dePintura del Centre cívic Sant Martí. Mostra acàrrec de Diego G. / Centre cívic Sant Martí.

DIMECRES 28 DE MAIG18:00 Vet aquí una vegada. Narració de contes

de temàtica variada per a nens i nenes mésgrans de 4 anys. / Sala infantil de la biblio-teca Ramon d’Alòs-Moner.

DIJOUS 5 DE JUNY18:00 Viatge sensorial. Contes inclusius adap-

tats per a infants més grans de 4 anys ambnecessitats especials. Aforament limitat a les45 places. Cal inscripció prèvia al préstec dela biblioteca Poblenou.

DISSABTE 24 DE MAIG8:00-17:00 El Consell de l’Esport Escolar de Bar-

celona (CEEB) organitza a la Mar Bella la ter-cera fase i final de Gimnàstica Estètica. / CEMLa Mar Bella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Narració oral d’històries d’argumentsenzill i de ritme compassat, sovintacompanyades d’elements escènicsvisuals i tàctils, tals com titelles de dito peluixos. / Biblioteca Camp de l’Ar-pa - Caterina Albert.

Sac de rondallesDissabtes de conte

Ds. 24 de maig a les 11:00

Tertúlia sobre diversos aspectes rela-cionats amb el món de la fotografia.No importa el nivell de coneixementfotogràfic que tinguin els partici-pants. Entrada gratuïta. / Centre cívicCan Felipa.

TertúliaFotofòrum

Dj. 5 de juny a les 21:00

Conferència a càrrec de Pedro G. Ro-mero, en el marc del programa dels di-jous flamencs. Entrada gratuïta. /Centre cívic del Parc - Sandaru.

Dijous flamencsConferència

Dj. 5 de juny a les 20:00

El Júpiter rep a casa el Vilassar de Daltsense opcions ni d’ascendir a Terceradivisió ni de descendir a Segona ca-talana. Partit corresponent a la 33a jor-nada. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Vilassar de DaltDg. 25 de maig a les 12:00

| 24 22 maig 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 5 de juny

Liniasantmarti 47

Documents

Transcript of Liniasantmarti 47