Wassily Kandinsky, Tema líric, 1911Wassily Kandinsky, Tema líric, 1911

Tamara Navarro RuizTamara Navarro RuizElisabet Canós GalindoElisabet Canós Galindo

CFA Arquitecte Jujol

Sant Joan Despí

Curs 2006-2007

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ L’ EXPRESSIONISME L’ EXPRESSIONISME és un és un

moviment artístic sorgit a moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del s.XX, Alemanya a principis del s.XX, en el mateix moment que el en el mateix moment que el Fauvisme francès.Fauvisme francès.

Va rebre el seu nom al 1911 en Va rebre el seu nom al 1911 en ocasió de l’exposició de la ocasió de l’exposició de la Secessió Berlinesa.Secessió Berlinesa.

L’EXPRESSIONISME L’EXPRESSIONISME ALEMANYALEMANY

S’entén com una deformació de la realitat S’entén com una deformació de la realitat

per aconseguir expressar adequadament per aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen destacar i es els valors que es pretenen destacar i es

va manifestar com una reacció parcial de va manifestar com una reacció parcial de l’impressionisme.l’impressionisme.

L’expressionisme és un moviment que té el L’expressionisme és un moviment que té el seu origen en el tractament revolucionari seu origen en el tractament revolucionari

del color i la forma, característics del color i la forma, característics principalment de Van Gogh.principalment de Van Gogh.

PRINCIPALS GRUPS DE PRINCIPALS GRUPS DE L’EXPRESSIONISMEL’EXPRESSIONISME

Uns anys abans de la 1ª Guerra Mundial Uns anys abans de la 1ª Guerra Mundial van sorgir nombroses associacions van sorgir nombroses associacions

d’artistes a Alemanya.d’artistes a Alemanya.A diferència de França on l’activitat A diferència de França on l’activitat

artística es concentrava a París, a artística es concentrava a París, a Alemanya es concentrava a les Alemanya es concentrava a les

diferents ciutats de províncies com diferents ciutats de províncies com Munic o Dresde. Es van crear tres grans Munic o Dresde. Es van crear tres grans

grups:grups:DIE BRÜCKEDIE BRÜCKE (El Pont), (El Pont),

DER BLAUE REITERDER BLAUE REITER (El Genet Blau) (El Genet Blau) NEUE SACHLICHKEIT NEUE SACHLICHKEIT (Nova Objectivitat)(Nova Objectivitat)

DIE BRÜCKE (El Pont, DIE BRÜCKE (El Pont, 1905-1911)1905-1911)

Format l’any 1905 a Dresde.Format l’any 1905 a Dresde.Els pintors que formaven part d’aquest Els pintors que formaven part d’aquest

grup reaccionaren contra el grup reaccionaren contra el refinament del modernisme i refinament del modernisme i

reivindicaven una forma de pintar reivindicaven una forma de pintar alliberadora i compromesa alliberadora i compromesa

políticament.políticament.El seu ideal formal era l’art primitiu.El seu ideal formal era l’art primitiu.

Pintaven amb pinzellades gruixudes Pintaven amb pinzellades gruixudes i ràpides.i ràpides.

El color era per a ells un atribut que El color era per a ells un atribut que conferia significat.conferia significat.

Traçaven contorns molt angulosos.Traçaven contorns molt angulosos. Pintaven motius sense cap Pintaven motius sense cap

transcendència. transcendència.

Catàleg del grup d’Artistes "Brücke"Catàleg del grup d’Artistes "Brücke" Erich Heckel

Wolfgang Lettl - Die Brücke (The Bridge) 1978

DER BLAUE REITERDER BLAUE REITER (EL GENET BLAU, 1911- (EL GENET BLAU, 1911-

19161916))Va ser format l’any 1911 a Va ser format l’any 1911 a

Munic.Munic.El pintors d’aquest grup tenien El pintors d’aquest grup tenien

característiques semblants a característiques semblants a “El Pont” però: eren menys “El Pont” però: eren menys

agressius,agressius,menys "primitius“, més menys "primitius“, més

espirituals, menys espirituals, menys experimentals i més experimentals i més

especulatius. especulatius.

Els interessaven el aspectes Els interessaven el aspectes formals.formals.

No tenien un programa concretNo tenien un programa concret Iniciatives artístiques de caire Iniciatives artístiques de caire

renovador renovador

V. Kandinsky, Paisatge prop de Murnau, 1910,

Franz Marc, Vaca groga, 1911

NEUE SACHLICHKEIT, NEUE SACHLICHKEIT, (NOVA OBJECTIVITAT, (NOVA OBJECTIVITAT,

1919-¿?)1919-¿?) Sorgí a Berlín després de la Sorgí a Berlín després de la

Primera Guerra Mundial Primera Guerra Mundial com a reacció contra com a reacció contra l’espiritualisme i les l’espiritualisme i les

tendències abstractestendències abstractes..L’art, segons els pintors L’art, segons els pintors

d’aquest grup havia d’aquest grup havia d’arrelar en les d’arrelar en les

contradiccions de la contradiccions de la realitat, no es podia realitat, no es podia eludir la duresa i la eludir la duresa i la

crueltat que els crueltat que els horrors de la guerra horrors de la guerra havien mostrat. Calia havien mostrat. Calia

fer un art de contingut fer un art de contingut revolucionari, que fos revolucionari, que fos

útil als homes. útil als homes. Otto Dix, Miza de nit al cafè

Retrato da jornalista Sylvia Von Harden1926, Otto Dix

Ernst Ludw ig KirchnerLa torre ro ja en H alle (1915)

Erich HeckelC asas R ojas (1908)

Edvard M unchE l grito

D IE B R Ü C K E

W assily KandinskyP aisage de inv ierno (1909)

Franz M arcV aca am arilla (1911)

August M ackeV ista en una ca lle

D E R B L AU E R E ITE R

Otto DixLa trinchera (1923)

George GroszThe S urv ivor (1944)

Rudolf SchliterR etrato de un period is ta de l E ste (1924)

N E U E S AC H L IC H K E IT

L'EXPRESSIONISM E ALEM ANY

"Caminavem amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de

sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- cansat em vaig

recolzar a la barana- sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc- els

meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al

mateix lloc tremolant de por - i sentia un bram infinit que penetrava tota la natura -"

E. Munch, citat per Ulrich Bischoff Edvard Munch, El crit, 1893

El CritEl Crit Edvar Munch.Edvar Munch. Va ser datat en l’any 1893 i pintat a París.Va ser datat en l’any 1893 i pintat a París.

La obra original es troba a la Galería Nacional de Oslo La obra original es troba a la Galería Nacional de Oslo (Noruega). Dues altres versions es troben al Museu (Noruega). Dues altres versions es troben al Museu Munch també a Oslo (Noruega).Munch també a Oslo (Noruega).

El original de 1893 tenia unes dimensions de 91x73’5 cm El original de 1893 tenia unes dimensions de 91x73’5 cm i la tècnica emprada va ser oli i pastel sobre un suport de i la tècnica emprada va ser oli i pastel sobre un suport de cartró.cartró.

Es un quadre de tipus figuratiu; Hi ha tres personatges: Es un quadre de tipus figuratiu; Hi ha tres personatges: un en primer pla i dos al fons sobre un pont, i sota un en primer pla i dos al fons sobre un pont, i sota d’aquest el mar.d’aquest el mar.

Dos personatges secundarisDos personatges secundaris

Dues barques a la platjaDues barques a la platja

Personatge principalPersonatge principal

El marEl mar

El celEl cel

És un quadre on el color i la forma tenen quasi bé el És un quadre on el color i la forma tenen quasi bé el mateix protagonisme, utilitza una barreja de colors mateix protagonisme, utilitza una barreja de colors primaris càlids (vermell, taronja i groc) i freds (blau i primaris càlids (vermell, taronja i groc) i freds (blau i tonalitats en verd i violeta). Aquest quadre no té llum.tonalitats en verd i violeta). Aquest quadre no té llum.

Té una perspectiva lineal ja que hi ha un punt de fuga i Té una perspectiva lineal ja que hi ha un punt de fuga i les figures disminueixen de mida cap al fons.les figures disminueixen de mida cap al fons.

És totalment asimètrica.És totalment asimètrica.

Té dues línies compositives: l’eix horitzontal que Té dues línies compositives: l’eix horitzontal que reflecteix l’horitzó alt i una diagonal que marca el punt reflecteix l’horitzó alt i una diagonal que marca el punt de fuga.de fuga.

LíneaLínea compositivacompositiva diagonaldiagonal

Línia compositiva d’eixLínia compositiva d’eix horitzontalhoritzontal

Línies corves que dLínies corves que dóónen sensació de movimentnen sensació de moviment

Les línies diagonals Les línies diagonals dódónen sensació de profunditatnen sensació de profunditat

Colors Colors FredsFreds

Colors Colors CálidsCálids

Blau i Blau i tonalitats de tonalitats de verd i violetaverd i violeta

Vermell, taronja i grocVermell, taronja i groc

Es tracta d’un capvespre a la vora del mar amb un pont que la Es tracta d’un capvespre a la vora del mar amb un pont que la travessa. La escena es situa sobre el pont.travessa. La escena es situa sobre el pont.

La font d’inspiració d’aquest quadre va ser la desesperació de La font d’inspiració d’aquest quadre va ser la desesperació de la seva atordida vida.la seva atordida vida.

Per comprendre el significat de “El Crit” potser en hauríem de Per comprendre el significat de “El Crit” potser en hauríem de remuntar a la infància de Munch.remuntar a la infància de Munch.

L’autor volia expressar en aquest quadre l’angoixa i el L’autor volia expressar en aquest quadre l’angoixa i el sofriment que sofria en aquells moments, allò va quedar sofriment que sofria en aquells moments, allò va quedar plasmat en la imatge del personatge principal. Es pot observar plasmat en la imatge del personatge principal. Es pot observar en l’expressió de la cara por, sofriment… Es posa les mans a en l’expressió de la cara por, sofriment… Es posa les mans a les orelles per no escoltar el seu crit.les orelles per no escoltar el seu crit.

Munch juga amb colors creant un paisatge tenebrós i crea dos Munch juga amb colors creant un paisatge tenebrós i crea dos personatges secundaris i amb ells intenta expressar personatges secundaris i amb ells intenta expressar indiferència per part dels caminants i que no l’hi dóna indiferència per part dels caminants i que no l’hi dóna importància que la gent l’escolti.importància que la gent l’escolti.

Mans i cara símbol de desesperació i sufrimentMans i cara símbol de desesperació i sufriment

Personatges secundaris que indiquen Personatges secundaris que indiquen indifencia al escoltar-l’hoindifencia al escoltar-l’ho

Colors que simbolitzenColors que simbolitzen un paisatge tenebrós un paisatge tenebrós i osbcuri osbcur

El crit va ser una obra espontània, ningú la va demanar. El crit va ser una obra espontània, ningú la va demanar.

Va adquirir l’estatus cultural, després de la mort de Va adquirir l’estatus cultural, després de la mort de E.Munch, un cop acabada la 2ª G. Mundial. E.Munch, un cop acabada la 2ª G. Mundial.

Aquesta obra s’adreça a aquell públic que es troba en Aquesta obra s’adreça a aquell públic que es troba en una situació pertorbadora o similar a la de l’autor quan una situació pertorbadora o similar a la de l’autor quan la va pintar.la va pintar.

La funció d’aquesta obra es expressar el seu món La funció d’aquesta obra es expressar el seu món individual ple angoixa i sofriment.individual ple angoixa i sofriment.

Munch també volia expressar la seva opinió en contra Munch també volia expressar la seva opinió en contra de les injustícies socials i desigualtats econòmiques de les injustícies socials i desigualtats econòmiques que acompanyaren a la Revolució industrial.que acompanyaren a la Revolució industrial.

Podem observar la similitud, entre dues de les Podem observar la similitud, entre dues de les pintures d’Edvard Munch (El crit 1893 i Ansietat pintures d’Edvard Munch (El crit 1893 i Ansietat 1894). Són dues pintures quasi bé iguals.1894). Són dues pintures quasi bé iguals.

Podem observar que el paisatge es idèntic, hi ha Podem observar que el paisatge es idèntic, hi ha el mar, el cel, el pont, dues barques a la platja… el mar, el cel, el pont, dues barques a la platja… Però en canvi en el quadre Ansietat no hi han tres Però en canvi en el quadre Ansietat no hi han tres protagonistes com al Crit si no que hi ha més. protagonistes com al Crit si no que hi ha més.

Com en el cas del Crit aquesta obra torna a ser Com en el cas del Crit aquesta obra torna a ser una protesta en contra de les desigualtats socials una protesta en contra de les desigualtats socials i econòmiques.i econòmiques.

El celEl cel

El pontEl pont

Dues barquesDues barquesMarMar

Hem arribat a la conclusió de que Munch Hem arribat a la conclusió de que Munch normalment feia pintures de retrats i normalment feia pintures de retrats i paisatges, quasi bé la majoria d’aquest paisatges, quasi bé la majoria d’aquest amb colors tristos i apagats expressant amb colors tristos i apagats expressant tristesa i soledat.tristesa i soledat.

A les seves pintures no hi sol haver cap A les seves pintures no hi sol haver cap

tipus de simetria.tipus de simetria.

Aquest treball ens ha agradat perquè hem Aquest treball ens ha agradat perquè hem après coses relacionades amb el moviment, après coses relacionades amb el moviment, amb l’autor i amb el programa emprat i ens amb l’autor i amb el programa emprat i ens hem divertit a la mateixa vegada fent-ho.hem divertit a la mateixa vegada fent-ho.

Va néixer el 12 de Decembre de 1863 en Löten (Noruega), va començar a

pintar als 17 anys i al 1885 va conseguir una veca i va marxar a

estudiar a París.

Les seves obres representen tristesa, enfermetats i mort per la pèrdua de la

seva germana i mare a causa de tuberculosi.

Al 1908 una depressió el va enviar al sanatori, un cop controlada la seva

situació va tornar al seu país d’origen Noruega i es va retirar a treballar a

una granja propera a Oslo.

Va morir el 23 de Gener de 1944 durant la Segona Guerra Mundial.

Edvard Munch (1863-1944)