L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a...

L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya

Observatori del Tercer Sector

Desembre 2009

Projecte elaborat amb el suport de:

Secretaria per a la Immigració

Generalitat de Catalunya

2

Continguts

1. Introducció .................................................................................................... 3

2. Objectius ....................................................................................................... 3

3. Metodologia ................................................................................................... 4

4. Antecedents: l’associacionisme d’origen immigrat l’any 2005 ................................ 4

5. L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya: algunes idees clau ... 7

5.1. L’estructura i dimensió del teixit associatiu .............................................. 7

5.2. El funcionament de les entitats ............................................................... 9

5.3. L’àmbit relacional ............................................................................... 14

6. Una mirada cap al futur: principals reptes identificats ........................................ 18

7. Reflexions finals: propostes de futur ................................................................ 25

Annex 1. Recopilació bibliogràfica sobre associacionisme d’origen immigrat .............. 27

Annex 2. Guió bàsic d’entrevista ......................................................................... 33

3

1. Introducció

El fet migratori és un dels grans temes dels nostres temps i

constitueix una realitat de la societat en la qual vivim. Les persones

immigrades ja formen part de la societat catalana i, en aquest sentit,

la importància del paper de la població immigrada en l’estructura

social i demogràfica catalana és indubtable.

La constitució d’entitats de persones immigrades s’ha donat en

paral·lel als processos d’assentament de la població nouvinguda i, és

per això que, durant el període en què la immigració incrementava

exponencialment, també ho feien les seves organitzacions. Entenem

per organitzacions de persones immigrades aquelles entitats del

Tercer Sector formades i gestionades per persones d’origen immigrat

i que dirigeixen la major part de les seves actuacions a aquest

col·lectiu.

Anys després de l’aparició i el funcionament d’aquest teixit associatiu,

i amb el suport de la Secretaria per a la Immigració, des de

l’Observatori del Tercer Sector s’ha volgut fer una aproximació

qualitativa a l’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat en els

darrers anys, identificant-ne també els principals reptes de futur.

2. Objectius

Els objectius d’aquest estudi es concreten en:

Objectiu general

Analitzar l’evolució del teixit associatiu d’origen immigrat a Catalunya.

Objectius específics

-Identificar les principals idees clau entorn al desenvolupament i

creixement de l’associacionisme d’origen immigrat en els darrers

anys.

-Conèixer la percepció sobre l’evolució de l’associacionisme d’origen

immigrat per part dels diferents agents partícips del procés.

-Identificar els principals reptes de futur per l’associacionisme

d’origen immigrat.

4

3. Metodologia

Per dur a terme aquest estudi s’ha realitzat, en primer lloc, una

revisió bibliogràfica sobre alguns dels treballs publicats en els darrers

anys sobre associacionisme d’origen immigrat, tant a Catalunya com

a altres territoris. A l’annex 1 trobareu el recull d’aquestes

publicacions.

Després, s’ha realitzat el treball de camp qualitatiu a través

d’entrevistes semi estructurades realitzades a persones que, per la

seva trajectòria personal i professional, han estat partícips del procés

evolutiu de l’associacionisme d’origen immigrat. A l’annex 2 s’adjunta

el guió bàsic d’entrevista.

Tenint en compte que l’any 2008 es va realitzar també el treball de

camp de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya (100

entrevistes), en la fase d’anàlisi del present estudi s’ha considerat la

informació recollida en les entrevistes realitzades relacionades amb

l’associacionisme d’origen immigrat.

4. Antecedents: l’associacionisme d’origen immigrat

l’any 2005

L’any 2005 l’Observatori del Tercer Sector, també amb el suport de la

Secretaria per a la Immigració, va realitzar un mapatge

d’associacions de persones immigrades a Catalunya. Aquella recerca

va servir no només per identificar entitats formades per persones

nouvingudes sinó també per copsar un primer estat de situació o

diagnòstic d’aquesta tipologia de moviment associatiu.

D’aquella primera aproximació se’n van derivar tota una sèrie de

reflexions que en aquests moments serveixen de punt de partida per

entendre i analitzar l’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat.

A continuació s’exposen les principals idees:

Hi havia una clara dificultat per identificar les entitats formades

per persones immigrades, per qüestions intrínseques a la seva

pròpia realitat (inexistència de seu i de telèfon de contacte,

mobilitat dels seus integrants) o per l’heterogeneïtat i poca

qualitat de les bases de dades existents en les administracions

públiques principalment. Tampoc les entitats de segon nivell

accedien habitualment a facilitar contactes.

5

La dificultat assenyalada va lligada a la necessitat sentida i

reafirmada tant per les pròpies organitzacions de persones

immigrades com per la resta d’entitats involucrades en les

qüestions migratòries de tenir un directori que contribuís a la

realització d’un diagnòstic de la situació de les associacions.

A partir de l’any 2000 hi havia hagut un increment significatiu

d’associacions de persones immigrades i, al mateix temps, una

elevada taxa de mortalitat (desapareixen ràpidament), cosa que

feia que, en poc temps, la informació existent ja no tingués

vigència.

Hi havia dues paraules que insistentment es repetien en definir la

realitat de les associacions de persones immigrades: diversitat i

complexitat. Aquestes venen donades per diversos elements: la

fase del procés organitzatiu en el qual es troba cada associació,

pel país d’origen dels integrants, per les activitats que realitza, per

la ideologia, per la qualitat de les seves activitats, etc.

Davant l’intent de definir un model únic d’associacionisme de

persones immigrades, aquesta mateixa diversitat es percebia ja

com una riquesa i com un símptoma de normalització de la

participació d’aquestes associacions en la societat d'acollida.

Lligat a les dificultats pròpies de les persones immigrades per a la

participació social (precarietat laboral, mobilitat territorial, poca

disponibilitat de recursos i temps), en aquell moment es

destacava la legislació estatal vigent sobre estrangeria com un

dels principals obstacles tant per al desenvolupament de les

associacions de persones immigrades com per a la participació

d’aquestes persones en les mateixes.

Es destacava ja la necessitat dels diferents àmbits de

l’Administració Pública de tenir interlocutors amb la població

immigrada. En aquell moment, les entitats de persones

immigrades encara no es trobaven en un estadi de maduresa

suficient com per donar resposta a les exigències externes o de

context.

Es reconeixia el paper d’intermediació que feien les associacions

de persones immigrades amb la societat autòctona i amb les

administracions públiques i la responsabilitat que això suposava.

Aquesta intermediació es donava sobretot en l’àmbit de les

administracions locals i en ocasions produïa un desgast en les

associacions, que no veien reconegut el seu paper amb una

6

contraprestació de recursos, reconeixement o mostres de

confiança, per exemple.

A Catalunya existia una clara intenció per part de les associacions

de persones immigrades de formar part activa no diferenciada del

tercer sector de la societat. Tot i aquesta voluntat expressa,

s’identificaven com a força aïllades entre si i de les diferents

entitats existents, posant de relleu la dificultat i complexitat del

treball en xarxa.

7

5. L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya: algunes idees clau

Abans d’exposar les principals aportacions extretes de les entrevistes

realitzades, cal destacar que l’evolució de l’associacionisme d’origen

immigrat no va lligat únicament a les especificitats pròpies i

condicionants del fet migratori, sinó que es relaciona directament

amb les etapes evolutives de qualsevol procés de creixement i

consolidació d’un determinat sector associatiu. Així, cal entendre

aquesta evolució en el marc d’un sector amb una trajectòria encara

curta i, per tant, en una etapa de maduració incipient.

Segons dades extretes de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de

Catalunya, el 66 % de les entitats de persones immigrades s’han

constituït després de l’any 2.000, mentre que amb dades globals del

tercer sector social es tracta només d’un 22% de les entitats.

Aquestes dades mostren com, efectivament, es tracta d’un sector

molt jove.

Dit això, a continuació es presenten les principals idees clau entorn

l’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya en els

darrers anys, agrupades en tres grans àrees: estructura i dimensió,

funcionament i àmbit relacional.

5.1. L’estructura i dimensió del teixit associatiu

Creixement rellevant del nombre d’entitats

En els darrers anys s’ha produït, indubtablement, un important

creixement del nombre d’entitats de persones immigrades. Al mateix

temps que ha incrementat substancialment el nombre de persones

nouvingudes a Catalunya, també s’ha produït un increment

d’iniciatives associatives per donar resposta a les necessitats dels

diferents col·lectius. Si bé hi ha un consens absolut en aquest

creixement quantitatiu i en el dinamisme del teixit associatiu d’origen

immigrat, no sempre es considera que hagi anat acompanyat d’una

millora qualitativa de la tasca desenvolupada per les entitats.

“Del 1998 a ara si que coneixem més entitats d’immigrants a Barcelona que abans,

però això no vol dir que sigui un salt qualitatiu, per mi no és tant un salt qualitatiu el

fet de tenir un gran nombre d’entitats. Si que demostra una certa complexitat

d’aquestes entitats i també una evolució, sobretot a nivell demogràfic, dels

immigrants.”

Extracte d’una entrevista

8

Major estructuració del sector

Amb l’objectiu d’unir esforços i crear sinèrgies entorn a objectius

compartits, l’associacionisme d’origen immigrat ha incrementat el seu

nivell d’estructuració concretant-se en la constitució d’organitzacions

de segon nivell que aglutinen entitats de base amb característiques

comunes. En el cas de l’associacionisme d’origen immigrat, el punt

d’unió de les entitats que configuren les plataformes, coordinadores o

federacions acostuma a estar relacionat amb la procedència o país

d’origen de les persones que en formen part.

Tot i aquest esforç, el creixement constant del nombre d’entitats fa

que encara sigui un sector força atomitzat. Aquesta evolució respon

al mateix procés de maduració i consolidació de tot teixit associatiu

independentment del seu tipus (immigrat o no).

Reforçament del rol de les entitats de segon nivell

L’aparició de les estructures de segon nivell respon a diversos factors.

D’una banda, a la voluntat d’unir esforços i optimitzar recursos en

benefici dels col·lectius destinataris de les entitats i, de l’altra, a la

“Una de les coses que surt de la recerca que nosaltres vam fer és que aquí [Barcelona

ciutat] el teixit associatiu, a diferència del que passa en altres territoris, està bastant

integrat, és a dir, hi ha molt poques associacions que quedin absolutament aïllades i

desconnectades de la resta. Totes tenen vincles amb alguna [altra entitat] que les

condueix en un o dos passos al que són els nòduls, el nucli dur, els focus principals de

relació, que són Ibn Batuta, Fedelatina, Fedebol...”


“No hi ha dubte que, quantitativament, en els darrers 5-10 anys s’ha produït un salt

increïble en el teixit associatiu. Hi ha moltes més associacions, i serioses. No ha estat

com el salt que es va produir a finals dels 80-principis dels 90, que va ser, en part,

una mica provocat. L’any 1985, es promulga la primera llei d’estrangeria. Aquesta

representa un perill compartit per les comunitats immigrants. Es parla d’expulsió per

primer cop, abans no s’aplicava. S’uneixen les comunitats, s’adonen que no són

ciutadans de ple dret i que tenen preocupacions compartides. Provoca el naixement

de moltes associacions, el primer boom de l’associacionisme d’origen immigrat. Per

això, les associacions neixen seguint la corrent, la situació obliga a unir-se sense un

debat madurat i pausat, sense conclusió reflexionada.”


9

recerca d’interlocutors clars per part d’altres agents socials

(administracions públiques, partits polítics, sindicats, etc.).

En els darrers anys, el rol de les entitats de segon nivell s’ha vist

reforçat ja sigui per les pròpies entitats membre (com un espai de

trobada, d’intercanvi de coneixement, de formació, d’enfortiment,

etc.), com pels agents externs ( representació, interlocució, etc.).

Aquest creixent rol de les entitats de segon nivell també es veu

reflectit en el grau d’afiliació de les entitats de base. Segons dades de

l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya, el 57% de les

entitats de persones immigrades pertanyen almenys a una

organització de segon nivell. En aquest cas, si ho comparem amb

dades relatives a la globalitat del tercer sector social, el percentatge

s’eleva a un 79%. Això posa de manifest que, tot i que hi ha hagut

una evolució, encara queda camí per recórrer en el camp del treball

en xarxa en l’associacionisme d’origen immigrat.

5.2. El funcionament de les entitats

El treball de proximitat

Des dels seus inicis, l’associacionisme d’origen immigrat es

caracteritza pel treball de proximitat que realitza, molt vinculat a

l’àmbit local o fins i tot de barri. De la mateixa manera, un dels seus

punts forts és també el coneixement del col·lectiu destinatari de les

seves actuacions i per tant, la seva capacitat d’adaptar-se i donar

resposta a les necessitats emergents. De fet, l’evolució en la tipologia

d’activitats realitzades pel teixit associatiu d’origen immigrat

coincideix amb el propi procés d’assentament del col·lectiu nouvingut

en la societat d’acollida i, per tant, en la mateixa evolució de les

seves necessitats.

“Els que han pogut resistir pensen en fer-se més forts en el segon nivell. Pràcticament

totes les comunitats tenen una coordinadora, una federació, una plataforma o

agrupament... Varien els noms, però el concepte és el mateix, la tendència és reforçar

el segon nivell per incidir més a nivell polític. El nou cicle no pot ser la repetició del

primer, per avançar s’impulsa el segon nivell.”


“Si realment una comunitat s’organitza significa que té moltes coses petites al territori, i

que només a casa teva, on la gent et coneix, passes i et criden, et saluden i vénen, hi

pots fer la teva feina. Tota la resta és periodisme.”


10

La capacitat d’adaptació al context

L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat ha estat condicionat

pels constants canvis legislatius en l’àmbit de la immigració, així com

de les polítiques socials relacionades amb els fluxos migratoris. En

aquest sentit, es considera que aquest tipus de teixit associatiu s’ha

caracteritzat per la seva capacitat d’adaptació al context sociopolític

del país d’acollida, desenvolupant accions per tal de donar resposta a

les necessitats canviants dels col·lectius destinataris.

“L’any 1985, es promulga la primera llei d’estrangeria. Aquesta representa un perill

compartit per les comunitats immigrants. Es parla d’expulsió per primer cop, abans no

s’aplicava. S’uneixen les comunitats, s’adonen que no són ciutadans de ple dret i que

tenen preocupacions compartides.”


“Jo crec que les entitats poden jugar un paper rellevant en molts àmbits: un paper molt

important en la feina de sensibilització. Però no d’organitzar festivals i jornades i tal, si

no d’estar al territori, al barri on es troben, i per tant entrar a l’escola a explicar què és

ser bolivià o el que sigui. Participar molt més dels contactes i de la vida quotidiana del

territori.”


“Les administracions han buscat la col·laboració amb aquestes entitats d’una forma

molt clara i insistent. Buscant interlocutors, establint vies de col·laboració, amb el

component econòmic... i les polítiques, ja no migratòries sinó socials, tenen molta

responsabilitat en aquesta evolució.”


“En algun cas, la fi del cicle ha estat precipitada per altres esdeveniments, com per

exemple la precarietat en la qual funcionava la majoria d’entitat o el canvi frenètic de

legislacions (en un període de 3 anys, al principi de segle, van existir tres lleis

diferents).”


11

La presència de forts lideratges

Relacionat amb el procés de consolidació de qualsevol tipologia de

teixit associatiu, el de persones immigrades es caracteritza encara

per una forta presència de lideratges. Si bé són precisament aquests

lideratges els que han permès evolucionar cap a aquesta

consolidació, s’identifica com un punt clau ser capaços d’afrontar

processos de renovació.

L’evolució de les activitats cap a la prestació de serveis

Es coincideix en observar una clara evolució de les activitats

desenvolupades per les entitats de persones immigrades cap a l’àmbit

de la prestació de serveis.

Si bé, en un període inicial, les entitats es centren fonamentalment

en les activitats dirigides a la promoció d’espais d’intercanvi cultural,

així com a la resolució de les necessitats bàsiques dels col·lectius

destinataris, actualment es tendeix a la prestació de serveis als

usuaris.

Aquesta tendència respon a diversos factors. En primer lloc, i tal com

ja s’ha comentat anteriorment, a la capacitat de les associacions de

persones immigrades de donar resposta a les necessitats dels seus

col·lectius destinataris (l’evolució de les activitats coincideix amb el

procés d’assentament de les persones nouvingudes). Després, també

respon al procés de maduració organitzativa i a la capacitat de les

entitats per desenvolupar projectes i activitats que vagin més enllà.

“Crec que la renovació dels òrgans de govern s’ha fet molt malament o, simplement,

el protagonisme no és de les idees sinó dels afanys personals. Gent que pensa que,

entrant en una entitat en aquesta línia, podria arribar a un nivell de comoditats

econòmiques i polítiques que no tindrà si es queda en el raonament i en les idees.”


“En aquesta associació hi ha un lideratge molt clar. És un projecte molt personal, tota

la seva fortalesa i tota la seva debilitat resideix en el fet de pivotar tot un projecte

sobre el líder.”


12

En ocasions es posa de manifest una visió crítica envers aquesta

tendència cap a la prestació de serveis ja que es considera que ha

anat en detriment de la vessant més reivindicativa i de defensa dels

drets de les persones d’origen immigrat.

Però aquesta tendència també té a veure amb la creixent capacitat de

les entitats de persones immigrades d’accedir al finançament a través

de convocatòries públiques de subvencions centrades,

fonamentalment, en la formulació i execució de projectes al servei de

la ciutadania.

De la mateixa manera que en moltes entitats del tercer sector (no

específicament les de persones immigrades), aquesta s’ha convertit

pràcticament en la única via de finançament de les entitats. En

aquest sentit, en ocasions la prestació de serveis esdevé una

condició, més que una opció, per la supervivència econòmica de les

organitzacions.

“En tot cas som una entitat que presta serveis, no sé si ens hi considerem o no, però ho

fem. L’acollida és un servei, les activitats són serveis...”


“Les entitats continuen treballant en la lluita política però en segon terme. En primer

terme hi ha la prestació de serveis, que dóna recursos i permet sobreviure.

Les entitats han entès la dinàmica, i això no és criticable. Però s’ha prioritzat allò

assistencial a allò essencial, i això, podem considerar que és un petit pas enrere.

No vol dir que abans tinguessin més capacitat. Vol dir que ara, primer és sobreviure i

després, quan pugui i amb el que tingui, faré la pressió que pugui.”


“No s’ha de limitar l’acció de les entitats a la perspectiva de l’obtenció de subvencions.

En aquesta dinàmica, no acabes fent res. Tu presentes un projecte, et donen la

resposta el mes de novembre i el desembre ja has de justificar, llavors, l’acció en si del

projecte queda limitada a la justificació. És el que acaba passant, tothom està pendent

de la resposta després de la convocatòria, i després tothom es preocupa de justificar i

tenir les factures. Això anul·la l’acció en si. La gent oblida que la preocupació de les

persones per una reivindicació ha d’anar més enllà.”


13

La capacitat de gestió i la professionalització

Si bé es considera que bona part de les entitats de persones

immigrades es troben actualment en una fase de consolidació, es

destaca encara un certa precarietat i dificultat en l’àmbit de la gestió

organitzativa. D’una banda, aquestes dificultats s’identifiquen amb la

manca d’estructures estables en el si de les entitats.

L’associacionisme d’origen immigrat està format per voluntariat i, si

bé això té un gran valor afegit en termes de solidaritat i compromís

social, també suposa unes limitacions en la gestió del dia a dia de les

organitzacions.

Segons dades de l’Anuari 2009 del Tercer sector social de Catalunya,

el 63% de les entitats de persones immigrades que van respondre el

qüestionari manifestaven no tenir cap persona contractada. Aquesta

dada contrasta amb el global del tercer sector social català, en què

un 38% de les entitats no disposen de professionals contactats.

D’una altra banda, les dificultats en la gestió també s’identifiquen, en

determinades ocasions, amb una manca de coneixements associatius

per part de les persones que estan al capdavant de les entitats. En

aquest sentit, tenir experiència associativa en el país d’origen es

detecta com una valor afegit que afavoreix una millor adaptació al

context associatiu de la societat d’acollida.

“La dinàmica és fer molts projectes, com més pasta millor. I després passa que et

donen poca pasta i tothom fa totes les activitats entre octubre i desembre per poder

justificar-ho abans del mes de desembre.”


“Aquesta precarietat és la norma genèrica, sempre podem trobar excepcions,

organitzacions que han fet, durant aquests anys, molts avenços. El que passa és que

s’han començat a professionalitzar però personalment no veig que també hi hagi una

regeneració. Per mi, s’acaba en contractar un professional que et fa una feina i tu

segueixes fent, però no prepares un grup de gent que et pugui fer el relleu. No ho

veig, en la gran majoria. I molts contracten tècnics professionals que no són d’origen

immigrat.”


14

5.3. L’àmbit relacional

La relació amb altres agents socials rellevants

En el marc de la societat actual, la interacció amb altres agents

socials esdevé no només una oportunitat, sinó una necessitat. Hi ha

una clara consciència que només des de la responsabilitat compartida

es podrà fer front a les necessitats socials.

En els darrers anys, lligat al propi procés de consolidació,

l’associacionisme d’origen immigrat ha incrementat el seu grau

d’interlocució i relació amb administracions públiques, partits polítics i

sindicats, entre d’altres.

“L’Administració ha fomentat la participació per tal de donar resposta a la ciutadania

en el camp de les polítiques d’immigració. Des de la vessant del teixit associatiu, s’ha

generat una gran capacitat d’interlocució amb les administracions. Ara és molt més

fàcil d’accedir a una reunió amb el Secretari per a la Immigració que fa 10 anys, quan

era gairebé impossible. Això és una observació objectiva.”


“Abans eren entitats totalment independents que feien el que volien i, cada cop més, el

que fan és, en part, perquè l’Administració els ho demana. Es posen al servei de les

prioritats públiques. Hi ha més concertació, això amb diferències perquè aquest món és

molt ampli, però hi ha associacions molt vinculades o molt en coordinació amb

Ajuntaments, amb la Diputació o amb altres administracions. Això és un signe

d’interacció, d’entrar en les xarxes de cooperació normals de la societat.”


“Els reptes són, per una banda, acabar el procés de creació d’una estructura

professional, amb tot el que això representa. És a dir, això vol dir que ha d’haver-hi

dues potes. Una pota que seria la vessant associativa, i la vessant més de serveis, que

seria la que gestionaria aquest equip. I la vessant associativa que tingui més de flux a

l’entorn de festes, d’accions puntuals, de grups, de teatre, les dones, els joves, la

ràdio... tot i que també poden ser serveis, però poden tenir una vessant més

associativa. Jo crec que aquí hi ha el repte de no perdre la part associativa per

reforçar una estructura professional que bàsicament ha de prestar serveis, ja sigui a

administracions...”


15

Si bé es valora positivament aquesta creixent capacitat per

relacionar-se amb altres agents, també es considera que en ocasions

aquesta relació s’ha vist distorsionada per interessos partidistes que

anaven més enllà del benefici dels col·lectius destinataris. Així, es

percep una certa politització de les entitats de persones immigrades.

“Per exemple, en un moment donat, tots els sindicats varen lluitar per l’hegemonia, a

veure qui tenia més parcel·la. Hi veien la possibilitat de nous afiliats i, fins i tot,

delegats. Per exemple en el sector de la construcció amb el col·lectiu marroquí i

posteriorment el llatinoamericà amb l’hostaleria. Per aconseguir afiliats s’ha de fer

campanya, i fer campanya en competència no es limita a difondre el missatge sinó

també a lluitar contra l’adversari: fer-se espais i protegir-los. Més recentment, hem

viscut el mateix en l’àmbit polític. Sembla que en les properes eleccions municipals

els immigrants podran votar; per tant, és un nou mercat que s’ha de lluitar per

aconseguir.”


“Els sindicats, els partits, el que han intentat és cadascú tenir el seu espai de

dominació, d’influència sobre les associacions d’immigrants. Això ha fet que hi hagi

una gran escissió en moltes petites federacions que han existit.”

“Així que aquestes batalles d’influència dels sindicats i, després, més aguda, dels

partits polítics, han fet molt de mal. Totes les federacions o coordinadores que

existeixen ara estan marcades o etiquetades políticament, encara que no es digui

d’entrada.”

“Després, pel que fa a la immigració, hi ha una lògica política que és implacable, hi ha

una part dels immigrants que podran votar, una altra part amb un nivell formatiu i

una capacitat important, que poden ser líders d’opinió i si no s’integren al sistema

ordinari podran subsistir tranquil·lament. També hi ha l’eix Espanya – Catalunya. La

població immigrada ve a inserir-se en una societat que té les seves pròpies clivelles i

punts conflictius, i modifica l’equilibri de forces. Jo crec que els partits polítics fan

apostes evidents per reforçar una part de l’associacionisme.

I després, i això em sembla molt interessant, crec que el que estan fent en els últims

temps és acompanyar l’emergència de lideratges. Hi ha una part de captació,

inevitable, de captar aquelles persones que provenen de la immigració i tenen més

capacitat o més potencial, penso que és raonable i lògic.”


16

La relació amb la resta de tercer sector

Catalunya té una llarga tradició associativa i, en aquest sentit,

l’associacionisme d’origen immigrat ha avançat en la relació i

cooperació tant amb les organitzacions de la societat civil del territori,

com amb altres canals establerts de participació ciutadana.

El procés de consolidació de les entitats de persones immigrades i

l’atenció a necessitats que van més enllà del fet de pertànyer a un

determinat col·lectiu immigrat han fet ampliar el camp de relacions

amb altres iniciatives associatives de caràcter més transversal

(entitats culturals, de cooperació per al desenvolupament, socials,

etc.).

Actualment no és estrany veure entitats de persones immigrades que

participen, conjuntament amb altres entitats, en estructures de segon

nivell o en organismes de participació no específicament dirigits al

col·lectiu immigrat.

No obstant, es destaca la importància de fer un esforç mutu per

arribar a un treball en xarxa real i compartit, entre el tercer sector

autòcton i el de persones immigrades.

“Doncs cada cop hi ha més interrelació amb el tercer sector, però hi ha molts nivells,

que en part tenen a veure amb els nivells de vertebració de cada comunitat. Aquí, cal

dir que la comunitat llatinoamericana és la més ben vertebrada, és la que té més

estructures de segon nivell i això es nota. També ho fa que té un element comú, que és

la cultura llatinoamericana, més enllà de la de cada país.”


“Jo crec que les associacions d’immigrants podrien integrar-se en les xarxes d’activitat

d’aquí, i possiblement, promoure que els seus membres integrin aquestes associacions

més de proximitat, més de barri, jo crec que ajudaria molt a revaloritzar

l’associacionisme a Catalunya.”

“Les associacions d’immigrants han de tenir com a objectiu arreglar molts problemes

que tenen, que són socials, que no són diferents dels problemes dels seus barris, i

crear sinèrgies amb la resta de moviment associatiu. Donar força, militància, i ajudar

a reformular el projecte associatiu, a repensar la problemàtica social a la qual ha de

fer front el tercer sector i explicar clarament a les administracions.”


17

“Sobre l’evolució, a vegades tinc la sensació que som un pèl impacients. A vegades

sento la gent dient “fins quan...?” – Escolta, acaben d’arribar, deixa de tocar els

nassos. Deixa que la gent s’organitzi... Trobo que els catalans, amb el tema aquest de

que nosaltres els acollim molt bé, els demanem una integració molt ràpida.

S’integraran al teixit ordinari quan aquest ho faciliti i hi hagi la possibilitat. I potser

seguirà havent-hi sempre la necessitat d’unes reivindicacions específiques perquè les

entitats compleixen rols molt diferents. Sempre hi haurà gent que vol seguir ballant

les danses tradicionals del seu país i no passa res.


18

6. Una mirada cap al futur: principals reptes

identificats

A partir de l’estat de situació i de l’anàlisi de l’evolució de

l’associacionisme d’origen immigrat, a continuació s’exposen els

principals reptes de futur identificats:

Reforçar la participació i la base social de les entitats

Es coincideix en identificar com un dels principals punts febles de

l’associacionisme d’origen immigrat la capacitat de mobilització de la

seva base social.

Tot i haver un important nombre de persones vinculades a les

entitats, ho fan en tant que usuaris o destinataris de les activitats que

realitza l’organització, o participant en campanyes puntuals de

sensibilització. La dificultat rau en aconseguir que aquestes persones

assumeixin un major grau de compromís i una implicació continuada

en el marc de l’entitat. En aquest sentit, s’identifica com un dels

principals reptes sectorials reflexionar sobre la base social i

desenvolupar eines de participació i mobilització ciutadana.

Afrontar la renovació de lideratges

Relacionat també amb el reforç de la base social de les entitats de

persones immigrades, un altre dels reptes detectats és la necessitat

d’afrontar la renovació de lideratges en el marc de les entitats de

persones immigrades.

Com en tot procés de creixement, el rol dels lideratges individuals és

fonamental per tirar endavant les iniciatives associatives. No obstant,

és important preveure els relleus generacionals per tal de no crear un

buit de govern o de lideratge en el moment que aquestes persones

no puguin fer-se càrrec de l’entitat. A més, la renovació dels

lideratges també és important de cara a evitar una excessiva

“La participació tampoc ha augmentat, han nascut noves entitats, però no ha

augmentat la base social ni la capacitat de convocatòria dels líders. Tot i que ara

algunes entitats poden organitzar actes multitudinaris (3000 persones), i fa 15-20

anys hi havia manifestacions nombroses però no actes. Als anys 90, que jo recordi, el

més important fou una assemblea de 800 persones, més de 90% d’immigrants, l’any

1992 o 1993. Podem fer una lectura simple, i veient l’augment de la població

immigrant, que ara frega el 16% venint d’un 2%, la participació no ha avançat.”


19

identificació de l’organització amb una única persona. En aquest

sentit, és important promoure lideratges compartits.

En aquest marc, es destaca la importància de ser capaços d’aprofitar

tot el capital humà que es troba al voltat de l’entitat. Així, es posa de

relleu la potencialitat de les segones generacions: gent jove formada,

amb empenta, i amb una visió privilegiada (de la societat d’acollida i

de la d’origen).

Vetllar per la representativitat de les entitats de segon nivell

Si bé es considera que les organitzacions de segon nivell han

contribuït significativament al procés evolutiu de l’associacionisme

d’origen immigrat, també hi ha una visió crítica entorn el nivell de

representació que aquestes fan de les entitats membre i dels

col·lectius destinataris.

“L’altre paper que poden fer és detectar líders dins la comunitat. Joves, sobretot, que

dominen codis diversos i poder-los fer créixer. Potser no són les entitats qui ho pot fer

però jo crec que hi ha un potencial enorme dels fills de la immigració, molt

malaguanyat: van pel món malvivint, treballant del que poden... Però n’hi ha molts que

se n’estan sortint i que no tenen espais on sentir-se acompanyats, arrecerats,

protegits, enfortits.”


“Són entitats amb uns lideratges personalitzats molt marcats, propi d’organitzacions

que estan en aquest estadi. S’hauria de repartir una mica més el lideratge. Segurament

passa per la renovació dels òrgans directius. No és fàcil entrar en un cert procés de

renovació, fer entrar la gent jove.”


“Amb el temps que ha passat i amb l’evolució de mecanismes de participació (molts

més que fa 15-20 anys), el creixement és molt minse i pot arribar a ser enganyós. A

vegades, les entitats més espavilades, que saben accedir a segons quins àmbits, no són

les més indicades ni són tan representatives com semblen.”


20

Avançar en la millora de la gestió

Un altre dels principals reptes identificats és la necessitat d’avançar

cap a una millora de la gestió de les entitats de persones immigrades.

Millorar la gestió implicarà una major eficiència en benefici de la raó

de ser de l’organització i és en aquest sentit que es considera un

element clau. Aquesta millora de la gestió té a veure amb la

formació, amb el tipus de finançament, amb la cultura de la

transparència i la rendició de comptes i amb el mateix bagatge

associatiu, entre d’altres elements.

“Les agrupacions tapen d’alguna manera l’activitat de les associacions. Apareixen els

tres de sempre, es fan les fotos, rient per aquí i per allà, demanant subvencions que es

queden allà i no repercuteixen però impedeixen que les entitats en rebin, perquè

aquests ho demanen en nom de tots. Un cop ho has demanat en nom de tots, fes un

projecte gran, fantàstic. Si jo tingués més fons faria un projecte més gran. Però no

beneficia les entitats, és una associació amb imatge de ser més gran però que no ho

és.”


“Som molt pocs els que tenim un mínim de formació per continuar amb aquesta evolució,

si no formem gent en l’àmbit associatiu, sempre acabarem amb entitats de gent d’aquí

treballant amb els nostres col·lectius.[…] No parlo només de formació tècnica, també en

valors […] Crec que el vertader, l’únic repte, és la formació. Perquè, si tu tens gent

formada, ja faran tota aquesta feina, ja provocaran la creació de xarxes... i creant espais

de debat, surten més preocupacions reals i més idees. [...] Parlo d’un grup molt reduït a

qui donar una formació especialitzada, com cal, de veritat. I a través d’ells, crear grups

de formació locals, que després puguin estar a les entitats. Però la formació tampoc és

suficient si després no pots aconseguir una feina, o si la teva entitat no té subvencions...”


21

Aconseguir un finançament estable

S’identifica com un altre repte la necessitat d’aconseguir un

finançament estable, adequat a les necessitats de les entitats i que

permeti consolidar mínimament les estructures organitzatives.

Segons dades de l’Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya,

les respostes de les entitats de persones immigrades entorn al volum

pressupostari posa de manifest que, en un 96% dels casos, el

pressupost no supera els 380.000 Euros. Dins d’aquest percentatge,

hi ha un 52% de les entitats que no arriben als 15.000 Euros (amb

dades reals de l’any 2007). Aquestes dades mostren la dimensió de

les entitats de persones immigrades i l’escassetat de recursos.

Alhora, són un indicador més de la joventut de les entitats. Si ho

comparem amb el tercer sector social en general, aquest darrer

percentatge disminueix significativament, sent un 27,1% de les

entitats les que disposen de menys de 15.000 Euros.

Actualment el finançament de les organitzacions de persones

immigrades, de la mateixa manera que passa amb d’altres tipus

d’entitats, està directament lligat a l’activitat, fet que pot arribar a

distorsionar el compliment de la missió de les mateixes.

Dins d’aquesta lògica, la supervivència de les entitats depèn quasi

exclusivament del desenvolupament d’activitats, sense incorporar una

reflexió a llarg termini sobre la coherència i idoneïtat d’aquestes.

“La verdad es que en este nivel me interesa mucho el tema del balance porque el gran

defecto que tenemos las entidades inmigrantes es la falta de transparencia. Por eso

nosotros mismos hemos pedido al Consejo Municipal de Inmigración una reformulación.

Ahora las entidades miembro tienen la obligación de presentar sus cuentas y balances

anuales. Las cuentas son de las entidades. Lo hacemos en reclamo de nuestros estatutos

que hablan de transparencia, de auditoría externa e interna y de cuestiones

absolutamente básicas para romper todo el prejuicio que hay respecto a las entidades

inmigrantes (poca capacidad de gestión, poca transparencia, etc.). […] Que las entidades

tengan transparencia a nivel de cuentas me parece fundamental.”


22

Millorar el treball en xarxa

El treball en xarxa s’identifica com un element clau per reforçar

l’associacionisme d’origen immigrat. Si bé es coincideix en el fet que

en els darrers anys s’ha avançat força en aquest àmbit (increment

d’entitats de segon nivell, participació en espais consultius, etc.),

també es destaca com a repte la necessitat de seguir avançant cap a

un major i millor treball en xarxa.

Així, es posa l’atenció a la qualitat d’aquestes relacions de coordinació

i cooperació entre les mateixes entitats (ja siguin de persones

immigrades o no), i també amb la resta d’agents socials. Treballar en

xarxa és complex i cal dedicar-hi esforços que no sempre són

assumits per totes les parts implicades. En aquest sentit, hi ha la

percepció que, fins ara, aquest treball en xarxa no ha respost a una

voluntat real de crear sinèrgies, optimitzar recursos i treballar

conjuntament per uns objectius comuns.

“I després, que no visquin només del finançament específic per a la immigració sinó

també de les fonts de finançament que utilitzen la resta d’entitats: IRPFs, convocatòries

de la Diputació,... que recorrin més a les fonts ordinàries i no només a les específiques

per a immigrants.”


“L’Administració sempre argumenta que ha donat un % elevat al tercer sector, a les

associacions però... com ho han donat? Amb un pressupost important, no funciona

donar una mica a tothom perquè al final ningú no està satisfet amb el seu projecte.

L’impacte seria major si es donés més diners a menys entitats. A aquelles que ho fan

bé, els han reduït tant el finançament que ja no ho fan bé. Ningú no està al nivell de

fer un bon projecte perquè ha d’adaptar-se als recursos que té. D’aquesta manera, el

resultat té poca importància i impacte en la vida de tothom.”


“Nosaltres, el salt qualitatiu més important que hem fet, ha estat a partir d’un acord de

gestió de servei amb l’Ajuntament. A través d’aquest servei, hem contractat una

persona, hem pogut agafar un local nostre, arrel d’això del local hem pogut gestionar

un bon calendari d’activitats, perquè abans havíem de reservar sala, hora, has

d’adequar les teves activitats a la resta, perquè no estàs sol. Tenir un finançament

estable, per mi, és un gran salt qualitatiu Ara podem controlar i treballar per a

aconseguir els nostres objectius.”


23

Adaptar-se a la diversitat del col·lectiu

La realitat de les persones immigrades a Catalunya és diversa i

canviant i, per tant, aquesta reflexió hauria d’incloure una anàlisi de

les necessitats del col·lectiu beneficiari, tant d’aquelles persones

immigrades que acaben d’arribar al país d’acollida, com d’aquelles

que fa temps que estan assentades.

“Tenemos que afrontar cosas. Educar a los niños e intentar cooperar más con los

países de origen para poder frenar la inmigración clandestina. Estamos intentando

plantear una decisión común para que la gente venga de manera legal. Todas las

asociaciones que trabajan con la inmigración subsahariana tenemos una misma causa,

por tanto buscaremos más aliados, asociaciones que tengan las mismas ideas para así

trabajar conjuntamente.”


“S’han de treballar les xarxes perquè l’objectiu dels congressos era crear un espai de

debat. Ens costa molt trobar-nos i intercanviar les nostres experiències. Cadascú de

nosaltres té la seva trajectòria, 100% en l’àmbit de l’associacionisme, sigui al país

d’origen i aquí, o només aquí. La idea és crear aquest espai de debat i, a base d’això, ja

veurem cap on es dirigeix.”


“Una carència d’aquest sector és la cooperació entre ells. Hi ha comunitats molt

diferents. I no només entre les associacions de la mateixa comunitat sinó que, el que

seria ideal és que hi hagués més cooperació entre marroquins, paquistanesos, filipins,

senegalesos... Perquè, més enllà de les Taules, en les quals es troben amb

ajuntaments i tal, ells normalment no fan res junts. Segurament hi ha coses en les

quals tenen els mateixos problemes.”


“Jo crec que el teixit associatiu d’origen immigrat s’haurà d’anar diversificant a mida

que es van diversificant els perfils de les persones immigrades, no només pel que fa a

origen, sinó també de nivells formatius... i establint vincles. Jo crec que el repte és

aquest: com fer aliances estratègiques que permetin fer avançar tot el col·lectiu.”


24

Reforçar la visió estratègica

Finalment, es detecta la necessitat de realitzar una reflexió profunda

en l’àmbit de l’associacionisme d’origen immigrat per tal de definir

estratègies organitzatives que ajudin a construir les futures línies

d’actuació, coherents i adaptades a les necessitats canviants del

col·lectiu i del context.

Així, es creu necessari reforçar la visió estratègica de les entitats de

persones immigrades, impulsant una reflexió a partir de la raó de ser

de cada entitat i del seu valor d’aportació. A partir de les pròpies

especificitats, resulta clau promoure un procés de reflexió per saber

cap on cal anar i superar així una dinàmica de treball marcada,

fonamentalment, per exigències externes.

Reforçar la visió estratègica vol dir reflexionar sobre el tipus

d’activitats desenvolupades, sobre les aliances estratègiques que cal

teixir, sobre el tipus de base social que cada entitat té, sobre les

formes de mobilització social o sobre la relació amb els altres agents,

entre molts d’altres aspectes clau.

“Jo crec que anem per modes. Ara toca acollida, tothom fa acollida. Toca fer classes,

tothom organitza classes... Ara tenim moltes federacions amb els mateixos objectius

però que no parlen les estratègies ni la visió de futur.”


“S’ha de renovar el discurs, en el sentit de saber què defensem, què volem. Això és ser

un interlocutor de les administracions i dir: no són aquests recursos el que ens falta,

sinó polítiques clares. Parlar del repartiment. Per no començar el discurs quan ja esclata

la crisi. El tercer sector necessita un discurs clar, ara.”


“Ens trobem amb la realitat que la immigració és dinàmica: sempre hi ha gent

assentada i gent que acaba d’arribar. I els professionals que hi treballem hem de tenir

consciència d’això. Encara que, a vegades, pot ajudar, pot tenir un paper positiu en

l’àmbit de la immigració o de l’associacionisme d’origen immigrat. I jo no sé si, a nivell

de l’Administració, hi ha consciència d’aquesta realitat, perquè hi ha algunes línies de

treball en les quals sembla que només interessi el discurs de la gent que acaba

d’arribar. A vegades, sembla que s’hi dóna més protagonisme. Però no és el camí.”


25

7. Reflexions finals: propostes de futur

L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat és la pròpia d’un

sector encara jove. Tot i que hi ha algunes característiques que vénen

donades pel fet de tractar-se de persones immigrades, coincideix

plenament amb el procés evolutiu de qualsevol altre sector

d’activitat.

Les entitats de persones immigrades es troben, doncs, en ple procés

de consolidació, un procés forjat tant per les expectatives externes

com per la seva mateixa maduració.

En aquesta fase, resulta clau reforçar el teixit associatiu,

incrementant així la seva capacitat de donar resposta a les

necessitats canviants dels seus col·lectius destinataris i també a les

creixents exigències per part d’altres agents socials rellevants.

Per avançar en aquest enfortiment organitzatiu, des de l’Observatori

del Tercer Sector plantegem 5 elements clau:

1. Potenciar la formació en gestió associativa

Per superar algunes de les debilitats de l’associacionisme d’origen

immigrat resulta clau fomentar la formació en diferents àrees de la

gestió associativa.

Si bé existeix una important oferta formativa, manca una formació

adaptada a les especificitats i a la diversitat del col·lectiu de persones

immigrades, ja sigui per nivells, horaris, plantejaments, etc.

Pel que fa a les temàtiques, aquestes poden girar entorn a temes de

caràcter operatiu i també estratègic: la gestió de la participació i de la

base social, el funcionament dels òrgans de govern, el treball en

xarxa, la incidència política, el disseny i la planificació de projectes,

l’àmbit econòmic – financer, la comunicació, la transparència i la

rendició de comptes, etc...

2. Impulsar línies de suport específiques

Bona part de les limitacions que presenta l’associacionisme d’origen

immigrat són degudes a la situació de precarietat que viuen moltes

de les entitats de petita dimensió i recent creació. Independentment

de que siguin organitzacions de persones immigrades o no, seria clau

poder impulsar, des de les administracions públiques o des d’altres

institucions, alguna línia de suport destinada a la cessió d’espais, a la

inclusió d’aquestes entitats en espais de participació i de treball en

xarxa, etc. Aquest suport permetria treballar en una major igualtat

d’oportunitats i, en definitiva, amb un major grau de qualitat que

repercutiria directament en els col·lectius destinataris.

26

3. Apostar per un finançament adequat a les necessitats de les

entitats

Relacionat amb el punt anterior, i tal com els passa a altres entitats

del tercer sector, la major part del finançament és en concepte de

subvenció per a la realització d’activitats. El cicle de les subvencions

no s’adequa, en cap cas, a la realitat organitzativa i d’execució dels

projectes. Aquest fet s’agreuja quan es tracta d’entitats de petita

dimensió i que depenen, exclusivament, d’aquest finançament.

Apostar per un finançament més estable permetria avançar cap a la

consolidació de les entitats, permetent una reflexió més profunda i

estratègica de les línies d’actuació.

Aquesta aposta cal que l’assumeixin les administracions públiques i

també les mateixes organitzacions. Aquestes últimes han de fer

esforços per diversificar el finançament i buscar alternatives que els

permetin avançar en la millora organitzativa i en la qualitat de la

feina feta.

4. Reforçar les reflexions estratègiques a les entitats

Un dels principals reptes de futur identificats en l’àmbit de

l’associacionisme d’origen immigrat ha estat la necessitat de reforçar

la visió estratègica de les entitats. En aquest sentit, un altre element

clau per a l’enfortiment organitzatiu és la promoció de reflexions

estratègiques a través d’alguna línia de suport.

En concret, i després de la identificació dels principals reptes de

l’associacionisme d’origen immigrat, es tractaria de promoure un

acompanyament en la realització de plans estratègics, plans de

participació per al reforçament de la base social, etc.

Aquests processos són clau en tant que impliquen assentar les bases

per definir i construir línies d’actuació futures a partir d’una anàlisi

detallada de la realitat de les organitzacions.

5. Avançar en l’estructuració del sector

La recent trajectòria de l’associacionisme d’origen immigrat a

Catalunya fa que encara sigui un sector molt atomitzat i, tot i els

esforços realitzats fins al moment, cal seguir avançant en

l’estructuració del sector. Així, resulta clau que les entitats de segon

nivell exerceixin el seu rol des d’un treball en xarxa real, donant veu

a les entitats de base que representen, treballant al seu servei i

facilitant la interlocució amb els altres agents socials rellevants.

27

Annex 1. Recopilació bibliogràfica

sobre associacionisme d’origen

immigrat

28

Actituds, comportament polític i xarxes organitzatives dels immigrants a la ciutat de Barcelona

Laura Morales i Eva Anduiza (directores). Laia Jorba, Josep San Martin i Amparo González

Col·lecció: Informes Breus, Núm. 15.

2009

Anàlisi del grau d’integració cívica i política de la població d’origen immigrant sobre la base de la seva xarxa associativa i del grau de confiança i acceptació dels valors, les institucions i les elits polítiques de la societat receptora.

Actors i representacions. L’associacionisme d’origen marroquí a Catalunya

Col·lecció «Ciutadania i Immigració», Núm. 3

Generalitat de Catalunya-Departament d’Acció-Secretaria per a la Immigració

2009, Barcelona

Llibre que analitza la presència marroquina a Catalunya i les seves experiències associatives al llarg dels últims anys. També valora la forma en què coincideixen o es relacionen les iniciatives associatives d’aquest col·lectiu amb els principals papers que la nostra societat atribueix a l’associacionisme.

Una aproximación al Codesarrollo. El papel de la comunidad migrante transnacional en la cooperación para el desarrollo.

Observatori del Tercer Sector.

2008, Fundació “la Caixa”.

Aquesta publicació realitzada per l’Observatori del Tercer Sector i editada per la Fundació “La Caixa” ofereix una introducció al codesenvolupament contribuint a l’anàlisi i al debat, encara obert, d’aquest concepte.

29

Immigració, ciutadania i els reptes de la inclusió social.

Catalunya: l’associacionisme immigrant del segle XXI, Ernesto Carrión.

Revista Nous Horitzons, núm. 190

2008

La Fundació Nous Horitzons publicà aquest monogràfic dedicat a la qüestió migratòria que pretén fer una mirada més profunda de les “noves” migracions i els nous reptes i necessitats de les dinàmiques relacionades amb la globalització, les desigualtats a escala planetària i les noves formes de divisió internacional del treball

Immigració i emprenedoria. De l’exclusió financera a la creació d’activitats generadores de riquesa.

Spora Sinergies; coord: Aleix Caussa. Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya.

Barcelona, 2007.

Publicació centrada en el procés d’assessorament per a l’autoocupació. Al capítol 7, Les entitats i el procés d’assessorament, s’analitza el paper del sector públic i del tercer sector en l’assessorament.

Directori d’entitats de persones immigrades a Espanya

Observatori del Tercer Sector

2006, Fundació “la Caixa”.

Aquesta publicació, resultat de la recerca duta a terme per l'OTS, recull 501 entitats de persones immigrades de l'Estat espanyol, amb informació sobre la seva activitat, base social, origen dels membres, àmbit territorial d’actuació, etc.

30

Las redes sociales de los inmigrantes extranjeros en España. Un estudio sobre el terreno. TORNOS, A.:

Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2005.

Obra centrada en el paper de les rets informals de les que participen els immigrants.

El treball és fruit d’una investigació promoguda per l’Observatorio permanente de la inmigración entre finals de 2003 i inicis del 2004.

Combina l’exposició teòrica sobre rets migratòries amb els resultants empírics d’un treball de camp amb tècniques quantitatives i qualitatives.

Aproximación al asociacionismo de inmigrantes extracomunitarios a partir de las teorías de la estructuración. PONT VIDAL, Josep. Barcelona: Anthropos Editorial, 2005. - pp. 201-217. En Integraciones diferenciadas : Migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía

Emmarcat dins la tercera part del llibre, Políticas sociales, aquest capítol fa un anàlisi teòric de l’associacionisme centrant-se ens els immigrants extracomunitaris.

Migración y desarrollo rural en Marruecos. El papel de los emigrantes y sus asociaciones. Pàgs. 185-212. Migración y desarrollo.

Joan Lacomba, edit: A. Escrivá y N. Ribas: Córdoba, CSIC, 2004

Aquest capítol descriu diversos casos concrets, entitats extretes d’un treball de camp que completava la informació ja obtinguda en una investigació de l’any 2001, Migraciones y solidaridad. Los inmigrantes marroquíes como actores del desarrollo”.

31

Participació i immigració en contextos pluriculturals. La situació del Casc Antic de Barcelona.

Albert Terrones, Antoni Verger, EcoConcern, Escenaris de Participació Ciutadana, Lluís Garzón, Marisela Montenegro, Blanca Callén, Maria de la Pau Bosch, , Antònia Amengual.

Col·lecció Finestra Oberta, núm.33.

2003, Fundació Bofill

Aquesta recerca analitza la situació dels col·lectius de persones immigrades al Casc Antic de Barcelona des del punt de vista de la participació ciutadana i les relacions socials i culturals.

"Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural"

Garreta, J. Papers. Revista de Sociologia, nº 56, pp. 117-150

199, Bellaterra : Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona

L’autor analitza les associacions d’immigrants com a base per a l’acció col·lectiva i plataformes des de les quals impulsar la integració i afavorir la participació política de les comunitats d’immigrants.

S’estudien les associacions d’africans i gitanos de dues províncies (una d’Aragó i una de Catalunya) i la relació i vincles dels membres de les comunitats amb elles.

Associacionisme immigrant: una forma d’organització i una eina de diàleg intercultural, Quaderns de Serveis Socials, 12 (pàgs. 52-56)

E. Gallifa i R. Crespo, 1997, Barcelona.

Els autors volen fer èmfasi, en aquest article, en les conseqüències positives del fet de participar de les associacions immigrants té per als propis immigrants i per a la societat en general.

32

II Informe sobre immigració i treball social.

“Associacionisme immigrant” i “La resposta de la societat civil: les organitzacions no governamentals(ONG)”. (Pàgs. 327-361) Rafael Crespo Ubero, Diputació de Barcelona, Àrea de Serveis Socials.

1997, Barcelona.

Aquest informe actualitza les dades que es publicaren l’any 1992 en el primer informe sobre el treball social amb immigrants. Els dos capítols elaborats per Crespo Ubero es centren en les entitats d’immigrants i el el paper de les ONGs en relació amb la immigració.

33

Annex 2. Guió bàsic d’entrevista

34

Guió bàsic d’entrevista: L’evolució de

l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya

1. Com veus l’evolució que ha tingut l’associacionisme d’origen immigrat a

Catalunya en els darrers anys?

2. Quins creus que són els factors que han afavorit aquesta evolució?

3. Per al contrari, creus que hi ha elements que han dificultat l’evolució de

l’associacionisme d’origen immigrat?

4. Com han contribuït els diferents agents a aquesta evolució?

Administració pública, tercer sector en general, els mitjans de

comunicació, etc.?

5. Quin paper han tingut les entitats de 2n nivell

6. En quin punt es troba l’associacionisme d’origen immigrat a Catalunya?

Quins punts forts en destacaries?

7. I quins punts febles?

8. Quins són els principals reptes que identifiques de cara al futur?

9. Com creus que es poden afrontar aquests reptes?

10. Quins elements del context social i polític poden afavorir la superació

d’aquests reptes?

11. Com creus que està impactant o impactarà el context de crisi en

l’associacionisme d’origen immigrat?

12. Altres aspectes a afegir

L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a...

Documents

Transcript of L’evolució de l’associacionisme d’origen immigrat a...