Aprofitament de les TIC a les entitats del tercer sector...

Taula A4 – Les noves Tecnologies al Tercer Sector Social

30

Aprofitament de les TIC a les entitats del tercer sector Lluís Pineda

Fundació Equilibri

1 - Presentació Equilibri

• Entitat sense ànim de lucre que f inança microcrèdits a estudiants universitaris de zones rurals de Bolívia

• El f inançament prové de la realització d’aplicacions i la prestació de serveis informàtics a entitats sense ànim de lucre

• Donem servei a unes 50 entitats:

96%Sistema operatiu W indows

80%Disposen de pàgina web estàtica o dinàmica

38%Disposen de pàgina web dinàmica

42%Disposen de pàgina web estàtica

10%Disposen de programari específic de gestió

75%Disposen d’antivirus

13%Fan còpies de seguretat amb altres dispositius

42%Fan còpies de seguretat amb CD / DVD

63%Necessiten connectivitat per a persones externes

45%Ordinadors de 4 anys o més

60%Disposen d’un bon cab lejat de xarxa

88%Disposen de tots els ordinadors en xarxa

42%Disposen d’ord inador servidor

88%Disposen d’ADSL

2 - Diagnòstic : El personal de les entitats i la seva formació

• TIC: Tecnologies basades en l’electrònica per a recollir, tractar, emmagatzemar, administrar i transmetre informació

• Escletxa digital: distància entre qui fa ús habitual de les TIC i qui no.

• La formació de les persones en TIC és necessària per a millorar l’eficàcia i eficiència del seu treball.

• Actualment hi ha processos totalment ineficients degut a la formació limitada en ofimàtica.

• Molt poques persones disposen de suficient nivell tecnològic per a mantenir els equips informàtics. Cal suport extern.

• Moltes entitats obtenen aquest suport per mitjà de voluntaris o col·laboradors puntuals.

3 - Diagnòstic : Infraestructura informàtica

– Molts ordinadors són antics (> 4 anys ) o reaprofitats.

– Xarxa no gaire ben cablejada ni en gaire bones condicions d’ús.

– Moltes entitats no disposen d’ordinador servidor, o s’utilitza per a aquesta funció qualsevol altre ordenador de treball.

– Moltes entitats no disposen de política de còpies de seguretat.

– Sistemes operatius i antivirus poc actuals i poc actualitzats.

– Tendència a la dispersió i accés indiscriminat de la informació,conseqüència de no disposar d’ordinador servidor i política de permisos.

4 – Diagnòstic: Programari de treball

• La majoria de personal de les entitats utilitza bàsicament el paquet d’ofimàtica Office per a la gestió del seu treball diari.

• La majoria d’entitats no disposen de programari de gestió específic de la seva activitat segons les seves necessitats.

• Observem diferents tipologies de necessitats:– Gestió de l’activitat administrativa: comptabilitat, facturació,

nòmines, etc.– Gestió de contactes i comunicació, obtenció de recursos.– Gestió dels projectes i tasques que realitza l’entitat. En aquest

cas és important permetre l’accés a aquest programari a persones desplaçades a altres països o que treballen des de casa o una altra oficina.

5 – Diagnòstic: Presència a Internet

• La majoria d’entitats només disposa de pàgina web estàtica.

• En molts casos, realitzada per una persona voluntària que arriba un dia que no pot mantenir-la o perd el contacte amb l’entitat.

• Hi ha certa dificultat per a disposar de pàgines dinàmiques degut al seu cost tradicionalment més elevat.

• En molts casos no s’ha analitzat prou adequadament l’estructura dels continguts de la pròpia web.

• No està ben clara la idea de “per a què” tenim la web i quin profit se’n pot treure.

6 - Recomanacions (I)

• Formació específica en ofimàtica, adreçada a millorar la productivitat.

• Una assessoria informàtica externa bàsica pot permetre:– diagnosticar les necessitats / millores més evidents.– que una persona de l’entitat sigui l’encarregada de portar el

control informàtic i les incidències petites diàries.

• Fer un esforç econòmic per actualitzar la infraestructura informàtica (Ajuts de les administracions públiques):– cablejat de xarxa i seguretat– maquinari actualitzat – servidor de dades, amb la informació ben estructurada i amb

diferents perfils d’accés.• Els equips personals han de disposar d’un sistema operatiu i

antivirus actuals i actualitzats.


31

Equilibri disposa d’una experiència de gairebé quatre anys oferint solucions informàtiques i serveis tecnològics a les entitats del Tercer Sector a Catalunya.

Creiem que les TIC han de ser una eina transversal que permeti una millora efectiva de la eficiència i eficàcia del treball de les organitzacions. És per això que en aquesta ponència volem presentar un diagnòstic de l’estat actual de les TIC dins les entitats amb les quals treballem, segons la nostra experiència, així com un seguit de recomanacions.

Diferenciem el diagnòstic sobre l’estat de les TIC a les organitzacions segons:

- el personal de les entitats i la seva formació

- la infraestructura informàtica

- el programari de treball habitual

- la presència a Internet

Prenent com a base els punts recollits en el diagnòstic anterior proposem un seguit de recomanacions que poden ajudar a millorar la qualitat i el rendiment del treball de les organitzacions per mitjà d’un millor aprofitament de les TIC.

Finalment presentem unes breus indicacions sobre alguns ajuts econòmics i convocatòries per part de les administracions públiques en quant a finançament per a la implantació de les TIC a les entitats.

7 – Recomanacions (II)

• Implementar una bona política de còpies de seguretat.

• Demanar suport professional per:– la implantació de programari lliure– implementació de programari específic a mida

• Reflexionar sobre la finalitat de la pàgina web pròpia i la sevautilització real.

• Prendre consciència de la importància i el potencial de les TIC per a la millora del rendiment del treball que es realitza.

8 - Ajuts de les administracions públiques

• Autonòmica– CIDEM: ajudes directes per a la implantació de TIC i base de

recerca de tots els ajuts disponibles.

• Estatal– Plan Avanza: Crèdit a interès fix 0% fins a 50.000 per al

finançament de programari o maquinari. Retorn a 3 anys. Data límit: 31 d’agost 2007.

• Grup de treball: ONG de tot l’estat que ha treballat per a formular propostes de millora dels ajuts públics en matèria de TIC per als grups socials més desafavorits i les organitzacions no lucratives que treballen amb ells.


32

De Catalunya al món: l' experiència d'Iwith.org sobre com les Noves Tecnologies ajuden a entitats del tercer sector social

Jordi Duràn Iwith.org


33

La Fundació iwith.org informa, acompanya i ajuda a les entitats en l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Al llarg de la nostra trajectòria hem estat coautors i testimonis de com l'aplicació i l’ús de les TIC ajuda a les entitats a obtenir millors resultats, i mostrem alguns casos exemplificadors com a bones pràctiques a tenir presents.

Amb aquests projectes hem fet experiencia i hem desenvolupat serveis Internet que posem a disposició de les entitats del tercer sector per a que aprofitin les TIC per la seva comunicació, per el treball en xarxa i per la gestió de les seves oficines virtuals.

Alguns protagonistes son:

ECAS (Catalunya), o com desenvolupar efectivament el treball en xarxa www.acciosocial.org

Juvenile Justice Panel (Suïssa), o com compartir i posar a l’abast del món, tota la legislació i el coneixement mundial sobre justicia juvenil. www.juvenilejusticepanel.org

Democratització Digital (Guatemala), o com desenvolupar treball en xarxa internacional. http://campus.democratizaciondigital.net

Depapaya (Suïssa), o com s’organitza una gran xarxa a partir dels colombians emigrats a Suissa. www.depapaya.org

iwith.org (Cataluna Suïsa), o com utilitzem les TIC. www.iwith.org


34

La creació d’un programari específic pel i del sector José Manuel Pérez

Suport Associatiu - Fundació Catalana de l’Esplai

La creació d’un programari pel i del Tercer Sector

Les noves Tecnologies al Tercer Sector Social

José M. Pérez


QUI SOM?

• Suport Associatiu és l’associació de la FundacióCatalana de l’Esplai especialitzada en gestióassociativa.

• Suport presta els seus serveis a entitats sense finalitat de lucre des de 1988.

• L’entitat s’organitza en tres departaments: Informàtic, Jurídic i Gestió Econòmica.

• Suport centra la seva acció en quatre eixos: l’assessorament, la gestió directa, la formació i la producció d’eines i recursos.


LA GESTIÓ i LES EINES

• Un dels elements que condiciona el desenvolupament d’una organització és la gestió.

• Millorar la gestió comporta un millor aprofitament dels recursos, tant econòmics com humans, com d'infraestructura, fent més eficaç l’acció de l’entitat.

• Dins la gestió, la informatització de processos juga un paper fonamental.


EL PROGRAMARI DE SUPORT ASSOCIATIU

• Una de les actuacions més destacables de Suport ha estat la producció d’un programari dissenyat de forma específica pel Tercer Sector.

• La primera versió dels programes va aparèixer l’any 1992. Des de llavors s’han anant actualitzant i ampliant les seves funcionalitats amb els suggeriments dels propis usuaris.

• Aquests programes han estat desenvolupats per persones vinculades i coneixedores de la nostra realitat.


EL PROGRAMARI DE SUPORT ASSOCIATIU

• Els programes desenvolupats per al Tercer Sector comprenen: Gestió de Socis, Comptabilitat, Facturació, Gestió de la Correspondència, Gestióde Documents, Gestió del Temps i Llibre de Caixa.

• Tots aquests programes poden treballar de manera autònoma o interconnectats entre ells.

• En l'actualitat hi ha més de 1.600 associacions registrades com a usuàries dels programes.


EL FUTUR D’AQUEST PROGRAMARI

• Suport Associatiu mai no ha distribuït aquest programari com a programes informàtics comercials.

• L’ha posat a l’abast de les entitats formant part d’un paquet de serveis al Tercer Sector.

• La seva vialitat ve donada per una massa crítica d’entitats del Tercer Sector que són sòcies del Club d’Usuaris i entre altres avantatges reben les últimes versions de tots els programes.


35


SERVEIS INDISPENSABLES

Una bona eina de gestió no és només un bon programa. Per obtenir el màxim oferim:

• Formació específica en l’ús del programari.• Ajuda telefònica per a la instal·lació dels

programes als ordinadors.• Línies de suport (Hot Line) on poder resoldre els

dubtes que apareixen amb l’ús de les aplicacions.• Servei de Teleassistència informàtica.• Tècnics per a desplaçaments “in situ”.

Gràcies per la vostra atencióJosé Manuel Pérez

Gerent de Suport [email protected]

Avui en dia ja ningú discuteix la necessitat de fer ús de les TIC al Tercer Sector. Segurament seria inconcebible la nostra feina sense poder utilitzar el nostre email, buscar informació mitjançant Google o fer compres i reserves per Internet. Això forma part del nostre dia a dia, però no fa molt de temps la presència de les TIC al Tercer Sector era testimonial.

Ara, en el moment en que els paquets informàtics de gestió i/o els ERP estan implantats a totes les grans empreses i han demostrat el seu valor competitiu i l’estalvi de costos és el moment de preguntar-nos, per què no un software específicament dissenyat per a les ONG?

Tots sabem que la nostra realitat no és exactament la mateixa que la del món lucratiu i que de vegades petites particularitats són precisament les que ens fan ser el que som. En canvi el software que podem trobar al carrer no contempla aquestes característiques pròpies del Tercer Sector.

Suport Associatiu porta més de 15 anys en aquest camí, desenvolupant un software específic que simplifica la gestió de les ONG i que alhora és molt intuïtiu en el seu ús. En aquest sentin disposa d’aplicacions informàtiques per a les principals tasques de gestió, essent la solució idònia per a qualsevol entitat, sigui quina sigui la seva mida. L’oferta és completa amb una línea d’assistència tècnica i professional tots els dies laborables de l’any.


36

Publicacions a xarxanet.org; reflexionem sobre el tercer sector

Roger Buch Fundació Pere Tarrés

Projecte de publicacions de xarxanet.org:

Reflexionem sobre el Tercer Sector

El contextwww.xarxanet.org és de 2003 la xarxa del voluntariat i l’associacionisme de Catalunya Projecte impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la GeneralitatFormat per 21 portals d’àrees i serveis gestionats per 18 entitats promotores que posen al dia als usuaris sobre les temàtiques associativesSeccions de premsa, recursos a l’abast, captació de recursos...Punt de trobada de l’associacionisme i el voluntariatLa secció de Publicacions(www.xarxanet.org/xarxanet/publicacions) és gestionada per l’àrea de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés

Perquè una secció de publicacions?Reflexionar sobre els reptes del tercer sector amb experts, Tant de temestransversals com sectorialsEines per al debat serè on s’hi combina l’actualitat amb la reflexió de fonsarticles de reflexió elaborats per experts per ser llegits entre 4 i 6 minutsa l’abast de tothom, es poden rebre gratuitament a l’adreça electrònica o béconsultar els històricsUn article al mes per cada publicacio: un article cada tres dies

1. Acció Social 2. Associacionisme juvenil 3. Cultura popular i tradicional4. Drets Humans, cultura de la pau i

cooperació5. Els reptes del tercer sector6. Gestió i nova cultura

organitzativa7. Gent Gran activa en la societat

d'avui 8. Medi ambient 9. Participació ciutadana i nous

moviments socials

10. Tercer sector i empresa


37

La secció de publicacions de xarxanet.org (www.xarxanet.org/xarxanet/publicacions) és un espai d'opinió i reflexió sobre l'actualitat del Tercer Sector a Catalunya. Des de 2003 fins al 2007 més de 20 especialistes del món associatiu català han escrit més de 200 articles digitals que arriben gratuïtament a les adreces electròniques dels usuaris registrats a xarxanet.org.

Aquests articles, que es poden llegir en pocs minuts, tracten els temes d'actualitat i de referència del món de l'associacionisme català. El seu seguiment permet estar al cas del temes més candents i de les principals reflexions i reptes que té el sector. Actualment existeixen 10 publicacions actives: "Reptes del Tercer Sector", "Cultura popular i Tradicional", "Medi ambient", "Participació i nous moviments socials", "Gestió i nova cultura organitzativa", "Gent gran activa a la societat d'avui", "Tercer sector i Empresa", "Associacionisme Juvenil", "Drets Humans,Cultura de la pau i cooperació" i "Acció Social".

Totes les publicacions editen un article cada mes de la mà d'un reconegut expert en la matèria. Participen, entre d'altres, a les publicacions de xarxanet.org: Jaume Garau, Francesc Torralba, Carles Armengol, Jordi Armadans, Quico Mañós, Pilar Pujol, Pep Martí, Pere Mora, Xavier Orriols, Ramon Guàrdia, Pau Vidal, Rut Martínez, Oriol Illa, Alícia Fernàndez, Sergi Rovira i Joana Díaz

Les publicacions de xarxanet.org estan gaudint d'una gran acceptació entre els internautes i des de 2006 han augmentat considerablement el nombre d'articles llegits.

El projecte està finançat i impulsat des de la Subdirecció General d'Associacionisme i Voluntariat del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i gestionat per l'Àrea de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés.

Els grans temes de debat...

ComunicacióRelacióassociacions -administracions

Participacióexterna i interna

Innovació

Qualitat RS de l’empresa i competència deslleialTreball en xarxa

Transparència

Bones pràctiques

L’impacte del projecteExistència d’un fons de 200 articles des de 2003 fins a l’actualitatAudiència durant el 2006 de 22.600 lectures i 3.350 subscripcions als butlletins, que van en augmentLa difusió dels articles en altres webs especialitzades

Els reptesObrir el debat als nous fòrums de xarxanet.orgConsolidar-se com un dels referents de pensament del tercer sector català

encara no reps les publicacions? Registra’t

Taula B4 – Els processos de canvi a les entitats socials

78

La legitimació de les entitats de segon nivell com aportació de valor al Tercer Sector Social: participació, gestió del canvi i corresponsabilitat.

Montse Tohà Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

Les entitats de segon nivell estan configurades i representen un conjunt d'entitats de primer nivell que realitzen les seves activitats d' acció social en el territori on viuen les persones amb les que treballen, en relació de col.laboració amb altres serveis i entitats públiques i privades del mateix territori/comunitat i amb el finançament d'institucions públiques i privades.

Visualitzem així els diferents actors socials que incideixen i decideixen la seva legitimació .

El valor més important des del punt de vista qualitatiu que les entitats de segon nivell aportem al Tercer Sector social ha de ser la nostra legitimació, que la decideixen principalment les entitats associades/federades, ja que amb el seu funcionament intern i la seva projecció externa incidiran de forma determinant en que el Tercer sector Social s'apercebeixi per part dels diferents actors socials -que participen de la seva legitimació- com un lobby més dels existents al mercat, com un subsector corporativista, com el sector paraestatal social o bé com efecte multiplicador de l'acció social .

Sense menystenir cap de les percepcions esmentades, per considerar-les totes legítimes i, fins i tot compatibles, a l'associació d'Entitats Catalnes d'Acció Social-ECAS- hem fet una aposta clarament emmarcada en treballar per aconseguir ser percebuts com un efecte multiplicador de l'acció social.

La nostra organització interna està basada en la creació de sinèrgies via participació i consens, en la projecció externa de la veu i del discurs dels grups de treball i en la corresponsabilitat de la Junta Directiva i per tan no presidencialista.

A ECAS considerem que les entitats de segon nivell hem de donar exemple de participació, de gestió transformadora, de consens intern i de suport mutu, alhora que col.laborem amb les administracions des de la nostra independència econòmica, i fem partícip a la societat dels nostres valors que han d'identificar-se amb els seus.

Taula B4 – Els processos de canvi a les entitats socials

79

Gestionar un procés de canvi institucional: planificació, participació, reflexió i corresponsabilitat com a elements clau.

Cristina Pérez Institut de Reinserció Social (IRES) – Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

Actualment moltes de les entitats del tercer sector i els professionals que hi treballem, ens trobem davant d’una situació complexa. Hem de fer malabarisme per fer compatible la sobrecàrrega de demandes, problemes i/o tasques tecnocràtiques a les quals respondre, amb un desenvolupament satisfactori de la nostra tasca social, corrent el risc en molts casos, de caure en un esgotament permanent i en la pèrdua de sentit i d’il·lusió per allò que fem.

La manca de sistemes de planificació flexibles i d’acord a la nostra realitat, les limitacions en els recursos econòmics i humans disponibles, l’augment en els exigències de clients, d’usuaris i/o de personal al càrrec, la dificultat per disposar d’espais de reflexió i diàleg..., ens porta la majoria de vegades a prioritzar allò que és urgent sobre allò que és important.

Davant de tot això, es fa necessari trobar noves fórmules per gestionar les nostres entitats, els nostres equips, les nostres tasques i el nostre temps.

Aspectes com una planificació estratègica, flexible i senzilla, la participació de tots els actors implicats en la identificació de problemes i vies de solució en els diferents nivells de presa de decisió, la generació d’espais de reflexió i d’avaluació permanents, així com la corresponsabilitat i el compromís en l’acompliment dels objectius col·lectius per part dels implicats són elements clau per obrir un nou punt de mira en la forma de gestionar-nos com a entitats i professionals.

Proposem doncs, compartir una mica de tot això amb tots els interessats, a través de presentar l’experiència de canvi institucional que estem duent a terme a IReS durant els dos darrers anys amb l’assessorament i suport d’un equip expert en planificació situacional i participativa.

Taula C2 – El treball en xarxa

104

Un treball de proximitat amb les entitats Joan Prat Armadans

Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA)

La Federació d’entitats amb projectes i pisos assistits es va constituir fa 7 anys amb l’objectiu d’aglutinar tots aquells projectes que en matèria de joves tutelats i extutelats es porten a terme arreu de l’estat espanyol. FEPA la conformen 34 entitats, i en cada una d’elles el programa d’atenció a joves tutelats ocupa un espai diferent, sent a vegades l’únic projecte d’entitat i d’altres un més dins dels diferents col·lectius que atén. De la mateixa manera, el volum de recursos tant humans com econòmics que gestionen cada una d’elles també està molt diversificat. FEPA ha volgut que el fet de federar-se a part de ser tret per compartir identitat amb altres entitats, servís per poder arribar allà on l'entitat sola no pot arribar, be sigui en qüestions de representativitat com la majoria de federacions o bé , i aquí es on innovem, potenciar aspectes tècnics i metodològics que en col·laboració amb diverses entitats prenen més forma i estructura. Aquesta idea es materialitza en els següents projectes: A) per una banda dotar dels espais per l’intercanvi i la formació continuada a través de l’Espai d’educadors, el Grup de supervisió pedagògica i la Coordinadora interterritorial. B) donar un valor afegit a la tasca educativa que els educadors/es fan des dels pisos i del seguiment, a través de la creació de l’espai jove, on es treballa amb el joves de les entitats federades en demandes concretes d’habitatge i formació i amb possibilitats de sol·licitar microcrèdits i beques per aquests conceptes.


105

El pla estratègic com a eina per definir el rol de les entitats de segon nivell

Clara Rosàs Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC)

+

2

QUI SOM ?• Una organització sense ànim de lucre fundada el 2001

• Aglutina a 11 entitats que lluiten contra el càncer

4

QUÈ HEM FET?

• L’any 2005 es fa una reflexió estratègica per definir les actuacions de la FECEC. El pla d’actuació (PAC) 2006-2009 recull:

– L’estrategia a seguir en aquest període

– El tipus d’actuacions a realitzar

– Posicionament que la FECEC vol transmetre

5

COM HO HEM FET?• La metodologia seguida es va dividir en 4 fases:

DAFO

1. Anàlisi• Entrevistes i reunions amb les entitats membre• Anàlisi de l’entorn

2. Missió i objectius• Definir la identitat de la FECEC• Llistar els principals objectius

3. Estrategia• Definició de rols • Priorització d’Accions a realitzar

4. Indicadors de gestió• Pressupost• Nº accions realitzades• Nº beneficiaris

1

EL PLA ESTRATEGIC perdefinir el ROL de les ENTITATS

DE SEGON NIVELL.Un exemple: LA FECEC

3

CONTEXT HISTÒRIC

• El període 2001-2004 fou l’etapa fundacional de la FECEC:– S’incorporen noves entitats – Inici tímid d’activitats– Creació d’una mínima estructura de gestió

• Per afrontar l’etapa de desenvolupament, calia respondre a algunes qüestions

1.ON SITUAR LA FECEC EN EL FUTUR ?2.COM DEFINIR EL PAPER DE LA FECEC?

6

QUE HEM ACONSEGUIT?

VALIDACIÓ DE LES ENTITATS

P RESTACIÓ DE SERVEIS

REDISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

INTERACCIÓ ENTRE

M EM BRESREPRESENTACIÓ DEL COL·LECTIU

CONSECUCIÓ DE RECURSOS

GENERACIÓ DE CONEIXEM ENT

INTERLOCUCIÓ AM B ALTRES

AGENTS

• Definir ELS ROLS que la FECEC porta a terme

• Prioritzar les accions que donen contingut a aquests rols


106

7

AVALUACIÓPunts forts Punts febles

1. Definir clarament el marc d’actuació de la FECEC

2. Definir el posicionament que es vol transmetre

3. Comptar amb la participació de les entitats

4. Incrementar el pressupost

5. Incrementar el número d’accions realitzades

6. Enquesta de valoracióquantitativa i qualitativa de les accions realitzades, eina bàsica per poder millorar la gestió.

1. Cercar com escoltar les necessitats de les entitats de manera sistemàtica

2. Prioritzar constantment les accions a portar a terme

3. Avançar en la consolidació de la participació

8

APRENENTATGES• La participació de les entitats membre en l’anàlisi previ.

• Adaptar a la pròpia realitat la metodologia a utilitzar.

• Implicació dels òrgans de govern de les entitats membre i de la pròpia federació per garantir l’èxit del procés.

1. Treball en xarxa

2. Usar una metodologia provada (pla estratègic)

L’any 2001 es funda la Federació Catalana d’entitats contra el càncer (FECEC), una entitat sense ànim de lucre que aglutina 11 de les entitats que treballen per millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars oncològics a Catalunya.

Passada l’etapa fundacional, 2001-2004, l’entitat es planteja una reflexió estratègica.

L’any 2005 representa un punt d’inflexió per l’entitat. La necessitat de definir el rol de la FECEC fa que es treballi el pla d’actuació (PAC)2006-2009. En aquest document es plasma l’estratègia a seguir en els propers 4 anys. Aquesta reflexió estratègica serveix per definir el rol que ha d’assolir la FECEC amb les entitats membre i els agents socials (d’altres federacions, administracions públiques, institucions, etc.) i les actuacions que han de dotar de contingut aquests rols.

La metodologia que es va seguir per a la realització del Pla Estratègic es va dividir en 4 fases: una fase d’anàlisi de la situació interna i externa de la FECEC, la definició de la missió i objectius de la FECEC, l’explicació de l’estratègia a seguir externament –de cara als agents socials i institucionals– i internament –entre les entitats membre–; i la creació d’uns indicadors de gestió per poder avaluar la tasca feta i prendre decisions de gestió futures.

La FECEC fa una valoració positiva d’aquest exercici, ja que ha servit per definir clarament el marc d’actuació de l’entitat i prioritzar les accions a dur a terme. Creiem que la clau de l’èxit ha estat la participació i el treball en xarxa amb les entitats federades i usar una metodologia provada.


107

Claus d’èxit del treball en xarxa Àlex Medrano

Fundació Catalana de l’Esplai

CLAUS D’ÈXIT DEL TREBALL EN XARXA

Taula: El Treball en xarxa Àlex Medrano

Fundació Catalana de l’Esplai

Aprenent de l'experiència

• Federació Catalana de l’Esplai.• Taula d’entitats del Tercer Sector

Social.• Plataforma d’ONG d’Acció Social.• Liga Iberoamericana.• Red Conecta.

5 raons per a treballar en xarxa1.Reforçar el sector internament i

externament.2.Per a desenvolupar projectes de major

volum i escala.3.Per a millorar el coneixement d’una

realitat complexa i per a donar respostesmés eficaces.

4.Per a compartir i rentabilitzar recursos i serveis.

5.Per a influir més i millor en les polítiquespúbliques i en l’opinió pública en general.

10 factors d’èxit en el treball en xarxa

1.Establir i treballar en el comúdenominador i amb amplis consensos.

2.Respectar la diversitat i assumir la asimetria.

3.Garantir el compromís i la lleialtat entre les parts.

4.Aconseguir fites, parcials i progresives.5.Dispossar de lideratges consensuats.

10 factors d’èxit en el treball en xarxa6.Incorporar capacitats complementàries.7.Propiciar la comunicació interna.8.Aconseguir la comunicació externa i la

projecció de la xarxa.9.Disposar de recursos específics i

adequats als objectius.10.Generar confiança entre les persones.

El treball en xarxa i la majoria d’edatdel sector

• Estem vivint un periode apassionant.• Origens diversos, objectius i valors

comuns.• Experiències locals, autonòmiques,

estatals i internacionals. També al ciberespai.


108

Val la pena construir xarxesper a ser tinguts en comptecom a sector i sobretot, per a donar visibilitat i veu a l’exclusió.

Gràcies per la vostra atenció

Àlex Medrano – Fundació Catalana de l’[email protected]

La Federació i la Fundació Catalana de l’Esplai es van constituir fa deu anys, al 1996. Alhora integren una història prèvia de deu anys més, al 1984 vàrem crear el Movibaix, i a més, des de la dècada dels ’70 es van produir processos d’articulació locals entre els Centres d’Esplai de l’Hospitalet, Sabadell, i d’altres localitats.

Aquest bagatge d’història col.lectiva de trenta anys ens permet sistematitzar una certa reflexió sobre quines han estat les motivacions per a treballar en xarxa i les claus d’èxit de la nostra experiència i de l’estructuració d’organitzacions de segon nivell com a instruments d’enfortiment i consolidació del sector.

Em conclòs que ens ha servit per a:

1. Reforçar el sector interna i externament 2. Per a desenvolupar projectes de major volum i escala 3. Per a millorar el coneixement d’una realitat complexa i per a donar respostes més eficaces. 4. Per a compartir i rentabilitzar recursos i serveis 5. Per a influir més i millor en les polítiques públiques i en l’opinió pública en general

Tanmateix aportem deu factors d’èxit en el treball en xarxa:

1. Establir i treballar en el comú denominador i amb amplis consensos. 2. Respectar la diversitat i assumir la asimetria. 3. Garantir el compromís i la lleialtat entre les parts. 4. Aconseguir fites, parcials i progressives. 5. Disposar de lideratges consensuats. 6. Incorporar capacitats complementàries. 7. Propiciar la comunicació interna. 8. Aconseguir la comunicació externa i la projecció de la xarxa. 9. Disposar de recursos específics i adequats als objectius. 10. Generar confiança entre les persones.

Taula D6 – La sostenibilitat econòmica de les organitzacions no lucratives

174

Sostenibilitat econòmica a les entitats d’inserció sociolaboral Guillem Correa

Recursos solidaris - AIRES

Un dels objectius, de sempre, que ens plantegem assolir és el de l’autofinançament. Aquest objectiu comporta, per a nosaltres, dos requeriments: Primer, oferir un servei de qualitat als nostres usuaris. Segon, una política retributiva digna per els nostres treballadors. A més a més, com empreses d’inserció, afegim la necessitat d’un acompanyament social i laboral als treballadors d’inserció.

El nostre sector ha portat una trajectòria històrica meritòria tal i com ho certifica la bona feina feta i l’esforç, que professionals i entitats, han realitzat per mantenir el llistó molt alt.

Aquesta situació és veu amenaçada per l’entrada en el nostre sector de l’empresa mercantil amb una doble característica: per a la majoria d’aquestes empreses el fet social no forma part de la prioritat de la seva missió com empresa sinó que és un complement i, en segon lloc, per aquestes empreses, per definició, la seva orientació primera és l’afany de lucre en lloc de ser la intervenció social.

Davant d’aquest fet, administració i sector, ens hem d’aplegar perquè el factor determinant d’aquesta relació no sigui la valoració econòmica a la baixa, sense importar quin sigui el preu a pagar, ni que tampoc sigui l’afebliment econòmic del sector, ja que aquest punt ens pot portar a la pèrdua del teixit social que ha caracteritzat el nostre país.


175

Cap a una banca ètica i ciutadana Jordi Marí

Finançament ètic i solidari - FETS


176

Després de molt anys i molts esforços per tirar endavant un projecte propi de creació d'una banca ètica a Catalunya i a l'Estat Espanyol, ha arribat el moment de fer el pas definitiu.

L’Associació Projecte FIARE a Catalunya, amb aquesta ponència, vol presentar el projecte en el marc del Congrés de la Taula del Tercer Sector, explicar la seva aportació a la sostenibilitat financera de les entitats del Tercer Sector i convidar-les a sumar-s’hi com a promotores de la banca ètica a Catalunya.

El projecte neix de l'impuls inicial de la Fundació FIARE i la seva associació amb la Banca Popolare Etica italiana i pretén arribar a assolir una dimensió estatal, a partir del naixement de xarxes de suport al projecte, arrelades al territori. Per tant, es tracta d'un projecte que busca socis i un creixement en xarxa, a més de necessitar clients.

El Tercer Sector sempre ha estat present en el moviment d'impuls de les finances ètiques a Catalunya i està essent el protagonista de la construcció d'aquest projecte propi de banca ètica i ciutadana, a Catalunya i a la resta de l'estat, per això creièm interessant de fer extensiva la invitació a participar-hi a tots els assistents al Congrés.


177

Treball Integrador

Jesús Lanao Associació per al Foment de les Mesures Alternatives (AFMA)

1er Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya

La Farga de l’Hospitalet, 24 de març de 2007

Objectiu de l’entitat

Inserció laboral de persones sotmeses a mesures judicials (plantilla estable de 75 treballadors)

• Treball en una empresa real– Rendiment (competitivitat)– Condicions laborals justes (més enllà del mercat)– Mesures de prevenció i seguretat– Disciplina (puntualitat, regularitat, etc.)

• Tasca concreta: neteja de boscos i zones verdes

Trets característics

• Tracte humà (el millor possible)– Reconeixement que són persones i volen treballar– No ens interessa el seu passat

• Qualitat i rendibilitat– Feina ben feta i amb superàvit econòmic. Ha de ser rendible

(només un 2% de subvenció pública dins el pressupost global)

• Treball i modèstia– És l’estil de la casa. Eficàcia sense màrqueting addicional

(publicitat, etc.). Cert rebuig (per reacció) als envasos bonics

• Coordinació amb el CIRE quant a programes i atenció als nivells personals no laborals (educadors, psicòlegs, etc.).

– Som col·laboradors del departament de Justícia

Programa Sinergia

• Iniciat l’any 2001• 500 beneficiaris (una mitjana de 70 cada any)• Sumar els recursos existents (boscos públics

per netejar, recursos econòmics públics i privats) i la necessitat de treball per part del col·lectiu (en centres penitenciaris). Ex. Diputació + La Caixa + CIRE

• Elevada demanda social d’aquesta feina(prevenció d’incendis de boscos, etc.) i manca de treballadors qualificats (subcontractacions, etc.). AFMA és una alternativa

Programa Sinergia

FASES• Aprenentatge (Plans i Tallers d’Ocupació)• Treball real

Àrees de treball

• Neteges forestals• Pintura• Obres menors i reformes• Eventualment, altres encàrrecs (neteges

d’oficines, trasllats, etc.)ETAPA DE PAS• AFMA és un mitjà (trampolí) per a la inserció

laboral i social. Es tracta de proporcionar hàbits i un estil de treball als beneficiaris perquèpuguin buscar feina en altres llocs


178

Fundada l’any 1997 a Montgat (Barcelona), l’Associació per al Foment de les Mesures Alternatives és una entitat sense ànim de lucre que pretén afavorir la reinserció social i laboral de col·lectius en risc d’exclusió, adreçant-se de manera prioritària als/les interns/es i ex interns/es de centres penitenciaris i educatius de Catalunya. AFMA ha apostat sempre pel treball com a instrument d’integració, i actualment proporciona formació i ocupació en tres sectors professionals diferents (serveis forestals, pintura, i obres menors i reformes).

Una de les claus de l’èxit de l’Associació és que es finança amb l’activitat empresarial que duu a terme i aplica criteris del sector privat al seu funcionament. Així, s’ha mantingut al llarg dels anys i ha pogut superar la dependència de les subvencions públiques i donacions tot oferint una experiència laboral completament real als seus destinataris.

Actualment, AFMA és una de les empreses de serveis forestals més important de Catalunya, amb una facturació que l’any 2005 va sobrepassar els 900.000 €. D’altra banda, en 2003 va diversificar la seva activitat ampliant-la als sectors de la pintura i les reformes, on pot oferir més especialitats i qualificació.

Els beneficis de les actuacions que duu a terme es reinverteixen en la compra de maquinària o en el desenvolupament de nous projectes i programes. La naturalesa de l’entitat permet oferir salaris alts respecte als preus de mercat, la qual cosa anima els treballadors (75 en plantilla estable) a lluitar per mantenir-se en actiu i els estimula en el seu trajecte d’inserció.

Dificultats i debilitats

DIFICULTATS• La gestió (pel tipus de feina i de persones)• L’exigència constant• El ‘començar de nou’ permanent• Tanmateix, no hi ha gaires diferències respecte a una

empresa normal...DEBILITATS• La nostra tasca d’inserció no serveix per a les

persones que més ho necessitarien (més excloses)– Salut– Dificultat per adquirir hàbits– Excessiva conflictivitat

Reptes de futur

• El creixement: No podem (no és bo) créixer massa. Caldria que sorgissin noves entitats que poguessin eixamplar el nombre de persones ateses (fins a 9.000 que tenim a Catalunya!)


179

Sostenibilidad de los procesos comunitarios Rodrigo Barahona

ODHAG-RCT (Guatemala – Dinamarca)

Sostenibilidad de los procesos de cambio y desarrollo comunitario: lecciones

aprendidas y retos a futuro

Contexto Social• Altos niveles de pobreza,

exclusión/desigualdad y violencia.

• Estado débil, corrupción, impunidad y escasa acción social.

• Desconfianza entre Estado y Tercer Sector.

• Alta capacidad de resistencia a condiciones adversas, pero poca pero Acción Ciudadana poco desarrollada y articulada, bajo autoritarismo y dependencia.

Contexto Organizativo

• Apoyo técnico y financiero de RCT (Dinamarca)

• ONG ejecutora con experiencia y liderazgo en trabajo de Derechos Humanos- ODHAG

• Proyecto dentro de la estructura eclesial, con fuertes bases sociales y gran cobertura (un equipo central y 7 equipos locales distribuidos en el territorio.

Objetivos y metas del programa

SANACIÖN(Salud

Mental)

Desarrollo Comunitario

Fortalecimiento Comunitario

Comunidades Sobrevivientes/En Riesgo de Tortura yViolencia Organizada

Sostenibilidad de los Procesos de Cambio Comunitarioy Transformación Social

para el mayor respeto de los Derechos Humanos

Nociones sobre Sostenibilidad de procesos de cambio comunitario

– Visión Programática y estratégica de la intervención Comunitaria– Impulsar procesos en lugar de proyectos.– Dirección clara hacia cambio comunitario y la transformación

social– Entender la multidimensionalidad, multicausalidad e complejidad

de las problemáticas, y por tanto definir acciones integrales orientadas a sus causas (como posibilidad interna de las org. o como capacidad relacional)

– Interdependencia con otros procesos/actores ajenos al propio desarrollo del proyecto

– Canalizar acciones para generar cambios en el marco político-institucional, a la vez que se posibilitan cambios de actitudes, valores, practicas y estructuras para ejercer una ciudadanía activa (participación, corresponsabilidad y auditoríasocial)

– La sostenibilidad no solamente es financiera: es política y social.

Ámbitos de la Sostenibilidad: interrelaciones y visualización.

TRA

NSF

OR

MA

CIO

N S

OC

IAL

Cabildeo e incidencia politica

Fortalecimiento e Incidencia Comunitaria

Fortalecim. Tecnico y

Generacion deconocimiento

RedesInterinstituc.

AsegurarRecursos

basicos

Argumentospara cabildeo

Mejorar lapractica

Mayor capacidadde incidencia

Abordaje masintegral

Medios y herram.Para incidencia

Bienestar y partic.sostenida

Ámbitos de sostenibilidad: intenciones y estrategias

1. Cabildeo e incidencia política: – Intento de generar cambios en los Titulares de Obligaciones,

de manera que el Estado vaya asumiendo su responsabilidad en la defensa y promoción de Derechos Humanos.

– Propuesta, gestión y apoyo de nuevas leyes, políticas sociales y/o instituciones estatales que generen un marco de promoción y respeto a los DDHH.

2. Fortalecimiento Técnico y generación de conocimiento>– La constante actualización profesional de las personas quienes

trabajan en estos programas, para contar con las mejores herramientas y marcos para impulsar el cambio social.

– La generación de conocimiento sobre las formas de facilitar cambio social, a partir de la sistematización e investigación de los modelos de abordaje, sus logros dificultades y lecciones aprendidas


180

3. Redes interinstitucionales>– La búsquela de sinergias con otras instituciones (no solo de la misma

temática o del mismo tipo) que facilite la mayor integralidad de las acciones de cambio y desarrollo comunitario

– El trabajo conjunto con otras inst. para fortalecer las posibilidades de desarrollar la incidencia política con el Estado (ayudado por el conocimiento generado en las investigaciones)

4. Asegurar recursos básicos>– La búsqueda sistemática de recursos materiales y financieros para

asegurar que nuestros programas puedan seguir funcionando de manera autónoma.

– Intentar que los procesos rindan beneficios palpables para los usuarios/promotores, de manera que puedan seguir colaborando activamente en la visión de Cambio Social.

5. Empoderamiento e incidencia comunitaria– La constitución de una nueva ciudadanía integral, en la que los actores

comunitarios posean los conocimientos y habilidades sobre las vías, formas y argumentos, para exigir el cumplimiento de sus Derechos.

– La posibilidad de que las comunidades generen propuestas alternativas realistas sobre la gestión de su propio desarrollo, pasando de la resistencia>la disidencia>incidencia.

Logros y retos• Cabildeo: Incidencia efectiva en Ley

del Sistema Penitenciario, Metodología del Programa Nacional de Resarcimiento

• Fort. Técnico: Equipo multidisciplinario renovado, 4 publicaciones sobre investigaciones y sistematización de experiencias.

• Recursos básicos: 6 de los 7 equipos locales lograron cierto grado de gestión de sus propios recursos, aunque 5 todavía conservan vinculaciones técnicas con equipo central.

• Redes: Participación activa en y generación de nuevas redes

• Incidencia Comunitaria: más de 100 Promotores de salud mental y participación ciudadana capacitados y generando acciones a nivel comunitario.

• Cabildeo: Seguimiento y consolidación de cambios legales y políticos, ratificación de tratados internacional

• Fort. Técnico: Continuar generando investigaciones críticas sobre la experiencia del programa, sobretodo en temas de Empoderamiento y Desarrollo. Estrategia de socialización.

• Recursos básicos: Asegurar que los recursos sean suficientes y sostenidos sobretodo para los Promotores Voluntarios y proyectos de desarrollo.

• Redes: Ampliación de la particpación en otras redes de diferente índole, para facilitar integralidad y mayor capacidad de cabildeo.

• Incidencia Comunitaria: consolidar procesos de ejercicio de la ciudadanía por parte de las comunidades, hacia la autonomía.

La Oficina de Derechos Humanos del Arzobispado de Guatemala y el Centro de Rehabilitación y Prevención de la Tortura de Dinamarca, a través de un programa de reparación Psicosocial y Fortalecimiento del Protagonismo Ciudadano, que atiende a comunidades afectadas/en riesgo de Tortura y violencia Organizada, han desarrollado la siguiente propuesta y planteamiento sobre la sostenibilidad:

Quizá lo primero sea desmitificar la idea de que la sostenibilidad es un concepto financiero, pues desde nuestra experiencia y visión, las organizaciones del tercer sector tendríamos que apuntar a generar condiciones que aseguren la permanencia de los cambios impulsados o alcanzados desde nuestra acción concreta (en cualquiera que sea nuestro ámbito de intervención). En ese sentido, son dos las maneras primordiales de alcanzar la sostenibilidad: los cambios en el marco político institucional, y la generación de capacidad para la incidencia política y el ejercicio de la ciudadanía de las personas en situación de exclusión con quienes trabajemos. Logrando que el Estado se responsabilice del respeto y promoción de los Derechos Humanos, y fortaleciendo los movimientos sociales (no necesariamente a través de ONGs!!!) para que participen activamente en la exigencia de sus derechos, de una manera propositiva y responsable, es como se lograrán los cambios sostenidos. Sin embargo, si es cierto que estos procesos pueden ser tardados en el tiempo, por lo que se plantean estrategias intermedias, como el asegurar los recursos básicos de las ONGs durante el tiempo que les tome el instalar las capacidades, y fortalecer mecanismos e instituciones tanto en el Estado (portador de obligaciones) como en los ciudadanos (poseedores de derechos). De la misma manera, la generación de conocimiento sobre nuestra práctica de acción social, a través de la investigación/sistematización/monitoreo, generará posibilidades para mejorar el impacto de nuestras prácticas y tener argumentos para proponer agendas distintas a las tradicionales. Finalmente, el trabajo en red también es una herramienta importantísima para fortalecer el impacto de nuestras intervenciones, pues genera condiciones para la integralidad en la acción, a la vez que mejora nuestras posibilidades de cabildeo e incidencia en políticas y leyes más justas e incluyentes.

Aprofitament de les TIC a les entitats del tercer sector...

Documents

Transcript of Aprofitament de les TIC a les entitats del tercer sector...