1|3 PATI DE DRAPAIRECARÀCTER L’any 1920, al carrer Jacint Verdaguer del barri de Gràcia, es construeixen les dues naus primeres del conjunt de Sallarès Deu, dedicades al rentatge i pentinat de llana. Durant els anys 30 i 40 es construeixen dues naus més i s’acaba completant tota la illa. La fàbrica està formada per quatre naus separades entre elles pels patis de drapaire que els hi donaven servei.

El caràcter original d’aquest conjunt patrimonial està profundament arrelat a la seva tipologia basada en la seqüència de buit i ple. Una seqüpència que s’estructura i es teixeix des del pati

que complta la illa dotant a aquest pati d’un caràcter propi dels conjunts industrials. (1)

OBRIR SALLARÈS DEU AL BARRIEl conjunt industrial completava la illa definint un recinte perimetral tancat respecte al seu entorn. Es proposa obrir-lo, però sense perdre la implantació urbana que el caracteritza: el de illa complerta. Preservem el perímetre de façana i recuperem la portalada aixamfranada original com a accés principal al conjunt.

Al llarg del carrer Jacint Verdaguer s’habiliten dos nous accessos que el permeabilitzen i s’obren a un carrer interior: un gran espai

i connecta el conjunt de les 4 naus resolent la seva accessibilitat als

(3)

PATIS DE DRAPAIREEls patis de drapaire són els buits restants entre els plens de les naus, dels quals aquestes es nodrien. S’hi ubicaven les xemeneies, les calderes i també aportaven llum i ventilació als espais interiors de les naus, esdevenint un espai d’accés, de trobada i relació. Es recupera la funció dels patis en relació a les naus. Es planteja inserir una volumetria neta i simple, reversible i autònoma en cada un d’ells.

Una reinterpretació dels antics patis de drapaire que a mode d’espais bioclimàtics s’insereixen amb cura i gran respecte vers el patrimoni existent. Assumeixen així, els requeriments normatius i sistemes de sostenibilitat per tal de poder preservar les naus i intervenir-hi al mínim possible, per preservar el seu caràcter. (2)

FASESEl projecte planteja estratègies globals i unitàries per a tot el conjunt i al mateix temps preveu la possibilitat de la seva execució en vàries fases.

En la primera fase s’intervindrà en la nau A i pati, acollint el programa del Centre d’Innovació Social i Tecnològic. Es recupera l’accés principal pel xamfrà del carrer Cellers dotant d’entrada

al carrer Jacint Verdaguer, permeabilitzant el conjunt Sallarès Deu i dotant d’accessibilitat a la resta de les naus amb una rampa que les connecta en el seus diferents nivells. (4)La darrera fase d’execució consistirà en la rehabilitació progressiva de la resta de les naus i patis de drapaire, segons les necessitats dels usuaris, del barri i del municipi.

FLEXIBILITATEl conjunt de Sallarès representa un nou Centre al barri de Gràcia, un centre que funciona com a conjunt – amb un accés principal de referència- i a la vegada funciona per parts, a on cada una de les naus pot funcionar de manera autònoma amb accés propi, accessible i directe des de carrer.

Es garanteix una flexibilitat i adaptabilitat d’usos necessaris per a

COHESIÓ SOCIALEl nou centre de Innovació Social i Tecnològia Sallarès Deu serà un espai que fomentarà la cohesió social i teixirà nous vincles amb el barri de Gràcia.

Un nou pol social, obert a la innovació i a la creativitat, a la formació i a la inclusivitat, a la vegada que es posa en valor un patrimoni arquitectònic que forma part intrínseca de la memòria històrica de Sabadell

Situació e_1:10000

(1) (2)

Estat actual

Emplaçament e_1:1000

Carr

er d

e Ja

cint

Ver

dagu

er

Carr

er d

e la

Rei

na E

liono

r

Carrer de Viladomat

Carrer de Cellers

Proposta

Alçat Carrer de Cellers Alçat Carrer de la Reina Elionor

(4)

Planta baixa superior Planta baixa inferior

0 10 20

Plantes e_1:500

Accés principal

Sortida emergència

Sortida emergència

Sortida emergència

Accés

Accés

Accés

Accés

101,77 99,80 96,95

96,95

96,95

96,95

96,95

98,80

100,70

100,70

100,70

100,70

102,65

102,65

100,70

100,70

(3)

2|3 PATI DE DRAPAIREEl Centre de Innovació Social i Tecnològic es troba a les naus A i B del conjunt de Sallarès. Es recupera l’accés principal pel xamfrà del carrer Cellers dotant d’una entrada pública a la planta baixa inferior.Al vestíbul, una sèrie de patis aporten llum, ventilació i doten d’un cert caràcter exterior, oferint espais d’atenció al públic i espai per a bicicletes. Des d’aquest es distribueixen totes les àrees programàtiques: showroom, sala d’actes i l’espai de formació.Al nivell superior, es manté l’accés des del carrer Cellers per tal que el programa situat en aquest nivell superior – emprenedoria, co-living i co- working puguin funcionar de manera autònoma. Al pati de drapaire s’hi ubica l’espai relacional i de restauració. Un espai d’encontre que complementa el co-living i els espais de treball.

Espai emprenedoria

Estança temporal coliving

Estança temporal coliving

Altell per a start ups

Altell per a start ups

0 5 10

Secció S1 e_1:200

0 5 10

Secció S2 e_1:200

0 5 10

Planta baixa e_1:200

S1

S1

S2S2

Pati de drapaire |Espai bioclimàtic

1. Estances temporals: Coliving – 283,04 m² | 2.1 Accessos PB – 97,22 m² | 3.1. Espais per a Start ups: públic – 321,14 m² | 3.2. Espais per a Start ups: privat – 51,16 m² | 4. Espais per a treball en equip: Coworking – 97,22 m² | 5. Espai relacional, restauració i cuina – 255,50 m² | 6.1. Serveis PB – 24,06 m² | 7.1. Instal·lacions Pb – 44,22 m² | 8.1. Nucli de connexions verticals 1 – 14,48 m² | 8.2. Nucli de connexions verticals 2 – 18,67 m² | 8.3. Nucli de connexions verticals 2 – 17,96 m²

1 2.1

5

4

3.1

8.1

8.2

Diagrama de programa planta baixa superior

8.3

6.1 7.1

Espai Emprenedoria

Vestíbul entrada

Vestíbul entrada

Sala polivalent | Showroom

3|3 PATI DE DRAPAIREENERGIA1-Reducció de la demanda energètica: jerarquització del confort segons usos de l’espai, aïllament de la pell de l’edifici, aprofitament de la radiació solar, aprofitament de la llum natural, ventilació natural i protecció solar.2-Sistemes de climatització passiva: espai bioclimàtic com a coixí tèrmic reduint les pèrdues tèrmiques de les naus adjacents, espai bioclimàtic com a productor de l’aire escalfat pel sol que s’insufla als espais de les naus per aclimatar-los, espai bioclimàtic com a contenidor de vegetació per a la millora de la qualitat de l’aire interior, conducció d’aire fresc del soterrani cap a les naus. Es condueix l’aire fresc del soterrani cap a les naus.3-Sistemes actius i aprofitament de recursos locals: producció fotovoltaica amb panells orientats a sud a les cobertes dels espais bioclimàtics, producció d’aigua calenta sanitària mitjançant panells solars, sistema de producció d’energia d’alta eficiència amb aerotèrmica, sistemes de ventilació mecànics regulats per CO2 i recuperador de calor, sistemes d’enllumenat eficient i regulables segons exigència i contractació d’energia 100% renovable.Amb aquestes accions es redueix el 50% del consum d’energia respecte un edifici de referència, es redueix el 100% el consum d’energia no renovable, s’aconsegueix una qualificació energètica A pel concepte d’energia primària i emissions i demanda i aplicació de mesures que assoleixen l’objectiu NZEB.

ESTRUCTURA I SOLUCIONS CONSTRUCTIVESPer tal que Sallarès Deu pugui acollir els nous usos, cal garantir la seva seguretat estructural, a foc, la seva estanqueïtat, el confort tèrmic, acústic i lumínic així com assolir els requeriments normatius actuals. La intervenció es farà amb cura i atenció, preservant el seu caràcter original i els seus valors patrimonials: les actuacions i solucions constructives adoptades tindran la mínima presència.A les naus existents es preserva i és manté el sistema estructural existent, pròpia de les industries fabrils. Es garanteix el confort tèrmic amb un sistema de doble pell mitjançant un aplacat a les façanes interiors de la nau. Un paviment tècnic sobre els forjats anivella els paraments i permet la col.locació d’aïllament i el pas

coberta, es proposa el desmunt de les teules originals, s’assegurarà la estanqueïtat mitjançant unes noves làmines d’impermeabilització i es garanteix el confort tèrmic mitjançant un nou gruix d’aïllament. Es preveu un nou sistema canal perimetral que resol l’encontre de les noves capes i recull eficientment l’aigua de pluja per a la seva reutilització. Sobre l’aïllament es fa una capa de protecció de morter i es col.loquen les teules originals existents prèviament reservades.L’estructura lleugera de les noves evolvents dels patis contribuirà a estabilitzar el conjunt de les naus en el sentit transversal: una estructura autoportant e independent de l’estructura existent. Un sistema lleuger i reversible, a base de pòrtics metàl.lics que no interfereixen amb les cornisses existents. Un sistema triangulat que permet ordenar i alinear els pilars a la composició vertical i el ritme de les façanes existents – pròpies de Muncunill. Sobre aquesta estructura descansa una pell de policarbonat, que atorga a l’espai les qualitats bioclimàtiques juntament amb el sistema d’obertures al carener, els tendalls foscuritzants i la instal·lació de plaques fotovoltaiques i tèrmiques.

AIGUA1-Reducció de la demanda: equips de baix consum i doble descàrrega, urinaris secs i conscienciació.2-Aprofitament dels recursos locals: Aprofitament de l’aigua de pluja per rec i neteja, reciclatge d’aigua gris per inodors i retorn al medi de l’aigua sobrant infiltrant-la al terreny.Amb aquestes accions es redueix un 30% el consum d’aigua i un 66% el consum d’aigua potable respecte a l’edifici de referència.MATERIALS1-Reducció de la demanda: Rehabilitació màxima de l’estructura existent, aprofitament de materials d’enderroc com fustes i maons per nous paviments o altres elements constructius.2-Materials de baix impacte: Noves estructures divisòries amb materials biosfèrics com la fusta o bé material reciclat i reciclable com l’acer. Revestiments amb materials de baix impacte i amb baixa toxicitat.Amb aquestes accions es redueix un 42% del consum de materials respecte a l’escenari de referència.SOCIAL1-Concienciació social sobre la mobilitat sostenible: previsió d’espais per a emmagatzematge de bicicletes i accés a peu pla o mitjançant rampa des de l’exterior.2-Impulsió del cultiu d’aliments per a possibilitar l’autoconsum d’aquests.Amb aquestes accions es vol promocionar un ús sostenible per part dels usuaris de l’edifici que afavorirà alhora a la cohesió social.

Espai climatitzat

Espai temperat

Espai temperat

Espai climatitzat

Espai bioclimàtic (tancat)

Captació radiació solar

Reducció de pèrdues tèrmiquesAïllament tèrmicCircuit d’aire calent mecanitzat

Radiació solar d’hivernLlum natural

Espai climatitzat

Espai temperat

Espai temperat

Espai climatitzat

Espai bioclimàtic (obert)

Rebuig radiació solar

Ventilació naturalRebuig de calor per conducció Aïllament tèrmicVidre baixa emisivitat

Radiació solar d’estiuLlum naturalProtecció solarAprofitament d’aire fresc del soterrani

0 5 10

Secció S3 e_1:200

0 5 10

Planta soterrani e_1:200

C1.Coberta de panells encadellats de policarbonat opalitzat amb sube-structura de perfils U extruïts d’alumini lacat C2.Punt de recolzament lateral per a la coberta de policarbonat a cèrcol estructural perimetralC3.Placa fotovoltaica i/o solar C4.Obertura motoritzada de ventilació de panells de policarbonat opalitzat C5.Protecció solar motoritzada amb guies C6.Remat lateral de coberta de xapa plegada lacada C7.Làmina separadora C8.Aïllament tèrmic format per plaques de rígides de gruix 12cm C9.Làmina impermeable no adherida C10.Canal perimetral continua conformada amb xapa plegada d’alumini lacat, fixada mecànicament C11.Acabat de teules originals recolocades sobre capa de morter

F1.Façana de panells encadellats de policarbonat opalitzat, fixat superior i inferiorment amb perfil U extruït d’alumini lacat, perfil inferior amb auto-drenatgeF2.Fusteria exterior d’acer color negre amb trencament de pont tèrmic i remats d’alumini, vidres tipus climalit (4+4)+16+(5+5) de baixa emisivitatF3.Pas per l’intradós del trasdossat per a instal.lacions i desaigües coberta F4.Cornisa original de totxo massís F5.Façana original de mur de totxo massís de gruix 30cm

I1.Sistema de terra radiant per a espais interiors

I3.Previsió d’espai per a sistema de climatització per aire amb bomba de calor amb tapa registrable

A1.Trasdossat interior format per entramat d’aïllament tèrmic de gruix 10cm i acabat amb revestiment per pintar A2.Paviment interior de formigó vist polit de gruix 5cm A3.Paviment exterior de formigó vist polit de gruix 3cm A4.Jardinera en contacte amb el terreny natural i formada per capa de graves inferior drenant, làmina geotèxtil i capa superior de terra

pilars ancorats amb reforços de platina i perns al forjat original E2.Encavallades existents de perfils laminats d’acer conformats en calent amb unions reblonades E3.Estructura de oberta existent de cairons i llates fusta

revoltons ceràmics E5.Sostre existent format per jàsseres de formigó biguetes de perfils

E6.Arcs existent realitzat amb fàbrica ceràmica, atirantats per dos perfils tipus I amb encaixos sobre els quals descansen les voltes a la catalana

S3S3

C1

C4

C2C6

C5

C7

C10

E1

E5

E2

E4

I1I2I3

A4E6

E7

A3

A1

F1

F4

E3

F2

F3A2

F5

C8C9C11

C3

Espai de formació i aules

2.2. Accessos PS - 23,47 m² | 6.2. Serveis PS – 39,71 m² | 7.2. Instal·lacions PS – 39,29 m² | 8.1. Nucli de connexions verticals 1 – 14,48 m² | 8.2. Nucli de connexions verticals 2 – 18,67 m² | 8.3. Nucli de connexions verticals 2 – 28,16 m² | 9. Espai interacció exterior: Show Room – 244,36 m² | 10.1. Sala d’actes – 96,00 m² | 10.2. Sala d’actes: magatzem – 11.64 m² | 11.1. Espais destinats a la formació tecnològica: Aules – 192,10 m² | 11.2. Espais destinats a la formació tecnològica: Treball – 176,59 m² | 12.1. Arxiu i multimèdia – 24,69 m² | 12.2. Aparcament bicicletes – 61,42 m² | 13. Espai relacional, recepció i administració – 198,44 m²

8.1

2.2 13

9 10.1 10.2

6.2

8.2

Diagrama de programa planta baixa inferior

12.1

11.1

7.212.2

11.2

8.3

Pati de drapaire

Diagrama clima estiu Diagrama clima hivern

Secció constructiva e_1:75

PATI DE DRAPAIRE

CRITÈRI 1.PROPOSTA D’INTERVENCIÓ GLOBAL EN EL CONJUNT EDIFICAT DE SALLARÈS DEU SEGONS EL PROGRAMA. SECTOR 1 I SECTOR 2 *Manteniment de l’esperit de l’edifici. Contextualització de la proposta, coherència del conjunt, concepte, originalitat i relació del conjunt envers ell mateix, els diferents elements que la conformen i la ciutat El nou Centre d’Innovació Social i Tecnològic de Sabadell s’ubica en un entorn històric que forma part de la imatge industrial del barri de Gràcia. Aquest serà doncs, un espai que contribuirà a la recuperació i posta en valor d’un element patrimonial com és el conjunt Sallarès Deu. Al mateix temps, el projecte dóna una resposta contemporània, equilibrada i precisa, que resol el programa de l’equipament des dels criteris de d’eficiència, rigor i flexibilitat funcional que necessita un Centre d’Innovació sense perdre la identitat de l’edifici. El projecte planteja restablir els valors originals de l’edifici, recuperant allò que més el caracteritza a nivell tipològic: quatre naus separades entre elles pels típics patis de drapaire que els hi donaven servei. En aquests espais exteriors s’hi ubicaven les xemeneies, les calderes i també aportaven llum i ventilació als espais interiors de les naus. Entenem doncs que el caràcter original d’aquest conjunt patrimonial està profundament arrelat a la seva tipologia basada en la seqüència de buit i ple. Una seqüència que s’estructura i es teixeix des del pati paral·lel al carrer Jacint Verdaguer i un últim element construït que completa la illa dotant a aquest primer pati d’un caràcter propi del conjunts industrials. El nou Centre d’Innovació Social i Tecnològic, completarà el mapa d’equipaments públics del barri de Gràcia. El projecte planteja establir una continuïtat amb la xarxa d’equipaments obrint Sallarès Deu al barri, permeabilitzant la façana del carrer Jacint Verdaguer. En els seus orígens, el conjunt industrial completava la illa definint un recinte perimetral tancat respecte al seu entorn. Proposem doncs obrir-lo, però sense perdre la implantació urbana que el caracteritza: el de illa complerta. Recuperem la portalada aixamfranada original com a accés principal al conjunt. Al llarg del carrer Jacint Verdaguer s’habiliten dos nous accessos que el permeabilitzen i s’obren a un carrer interior: un gran espai públic a mode de preàmbul. Un vestíbul a l’aire lliure que relaciona i connecta el conjunt de les 4 naus resolent la seva accessibilitat als diferents nivells. Aquest nou espai públic s’ofereix com a punt de trobada, un espai de relació en continuïtat amb l’eix d’equipaments. *Proposta arquitectònica de qualitat del conjunt. Criteris d’intervenció arquitectònica i constructiva integrant els usos previstos. S’eliminaran els elements sobreposats en el temps i es preservarà l’estructura original i la funció dels patis de drapaire en relació a les naus mitjançant una nova volumetria amb caràcter bioclimàtic. D’aquesta manera, la nova estructura funcional del Centre

apostarà per mantenir la coherència organitzativa d’origen, on el pati esdevé l’element funcional al voltant del qual s’obren els espais de les naus. *Sostenibilitat, tecnologia i mobilitat sostenible. Els patis de drapaire assumeixen els requeriments normatius i sistemes de sostenibilitat per tal de poder preservar les naus i intervenir-hi al mínim possible. Sallarès Deu serà espai autosuficient i sostenible, flexible i adaptable a futurs usos i usuaris. Totes les entrades disposen de dobles cancells per tal de minimitzar les pèrdues tèrmiques. Es preveuen sistemes informatitzats per al control d’accessos i sensors per al control de temperatura. S’impulsa la mobilitat sostenible a través de la nova rampa exterior facilita l’accés urbà per a usuaris i bicicletes a ambdós nivells. *Economia, gestió i facilitat de manteniment del conjunt de la proposta. Es prioritza una baixa demanda del conjunt de l’edificació a través dels espais bioclimàtics que actuen com a coixí i s’aïlla la pell interior de la façana. Es reutilitzen part dels materials de l’enderroc per als acabats interiors. El Centre funciona com a conjunt – amb un accés principal de referència – que facilita la gestió i control d’accessos públics del conjunt. A la vegada el conjunt funciona també per parts, a on cada una de les naus pot funcionar de manera autònoma amb accés propi, accessible i directe des de el carrer. CRITÈRI 2.PROPOSTA DELSECTOR 1. CENTRE D’INNOVACIÓ SOCIAL TECNOLÒGIC *Essència de l’edifici industrial patrimonial i visió global. Criteris constructius d’Intervenció. Contextualització. Es recupera l’estructura inicial i el ritme de les obertures originals on han estat modificades i la funció del pati de drapaire en relació a la nau. Les naus conserven les seva estructura i composició original. Plantegem inserir una volumetria neta i simple, reversible i autònoma en cada un d’ells. Una reinterpretació dels antics patis de drapaire que a mode d’espais bioclimàtics s’insereixen amb cura i gran respecte vers el patrimoni existent. *Proposta arquitectònica de qualitat, originalitat, racionalitat, funcionalitat i flexibilitat del programa. Es recupera l’accés principal pel xamfrà del carrer Cellers dotant d’una entrada pública a la planta baixa inferior. Al vestíbul, una sèrie de patis aporten llum, ventilació i doten d’un cert caràcter exterior, oferint espais d’atenció al públic així com l’espai necessari per aparcar les bicicletes. Des d’aquí, es distribueixen totes les àrees programàtiques: El showroom ocupa tot l’espai de les voltes de valor patrimonial. Es preserva i es recupera la il·luminació

natural actual que tant el caracteritza i que aporta llum a la sala a on s’exposaran els productes i projectes desenvolupats en el Centre. La sala d’actes es situa al seu costat, oferint la possibilitat de que els dos espais puguin unir-se en un de més dimensió. Una flexibilitat d’ús que pot ser útil segons el format i afluència de públic dels esdeveniments. La posició d’aquestes dues peces del programa permet que puguin funcionar de manera autònoma a la resta del Centre, facilitant així la gestió de l’equipament. L’espai de formació es situa en aquest mateix nivell i al fons de la nau amb llum natural des del doble espai. En el nivell superior, es manté l’accés del carrer Cellers per tal que el programa situat en aquest nivell superior –emprenedoria, el co-living i el co-working- pugui funcionar també de manera autònoma. L’espai destinat a emprenedoria, ocupa bona part de la nau. El seu ús permet un caràcter diàfan i obert i per tant és compatible amb la voluntat de preservar el caràcter original de la nau. El desnivell entre aquest espai i el de l’accés es resol amb una petita grada que alhora integra el nucli de comunicacions vertical, un espai interrelacional, que alhora actua de filtre entre emprenedoria i el co-living. A l’altre extrem de la nau, i des d’aquest espai d’encontre, s’accedeix al co-living. Aquest espai s’acota de la resta del programa per poder adaptar bé les necessitats de confort tèrmic i acústiques que requereix l’habitar. S’estableix una gradació tèrmica i acústica dels espais segons la seva intensitat i horari d’ús, diferenciant els espais comuns dels petits habitacles de descans. Aquesta gradació dels espais coincideix també amb una gradació de privacitat, així doncs els espais més oberts i comuns esdevenen espais relacionals entre els petits habitacles individuals que ofereixen intimitat i privacitat. Finalment, en el pati de drapaire s’hi ubica l’espai relacional i de restauració. Proposem dotar aquest espai de vegetació i horts per a millorar la qualitat de l’aire interior i possibilitar l’autoconsum d’aliments. Un espai amb caràcter de jardí exterior, fresc i lluminós a mode d’hivernacle. Un espai també d’encontre que complementa el co-living i els espais de treball. L’estructura d’espai servit i servidor generat per les naus i els patis de drapaire i l’accés per el carrer Cellers i per l’espai púbic a dues cotes diferents permet englobar tots els espais amb programa dins les naus i els espais de relació als nous patis, permetent flexibilitat d’usos i accés i independència programàtica de cara a futurs canvis d’ús. *Sostenibilitat de la proposta. Justificació de l’estalvi energètic, autosuficiència i sostenibilitat. Integració de vegetació. Estacionament de bicicletes.

Plantegem mesures que garanteixen la màxima autosuficiència energètica i l’eficiència econòmica, energètica i de gestió durant tot el cicle de vida del nou equipament, per tal d’assolir l’objectiu nZEB.

1.Sostenibilitat en temes d’energia: 1.1.Reducció de la demanda energètica: jerarquització del confort segons usos de l’espai, aïllament de la pell de l’edifici, aprofitament de la radiació solar, aprofitament de la llum natural, ventilació natural i protecció solar. 1.2-Sistemes de climatització passiva: espai bioclimàtic com a coixí tèrmic reduint les pèrdues tèrmiques de les naus adjacents, espai bioclimàtic com a productor de l’aire escalfat pel sol que s’insufla als espais de les naus per aclimatar-los, espai bioclimàtic com a contenidor de vegetació per a la millora de la qualitat de l’aire interior, conducció d’aire fresc del soterrani cap a les naus. Es condueix l’aire fresc del soterrani cap a les naus. 1.3.Sistemes actius i aprofitament de recursos locals: producció fotovoltaica amb panells orientats a sud a les cobertes dels espais bioclimàtics, producció d’aigua calenta sanitària mitjançant panells solars, sistema de producció d’energia d’alta eficiència amb aerotèrmica, sistemes de ventilació mecànics regulats per CO2 i recuperador de calor, sistemes d’enllumenat eficient i regulables segons exigència i contractació d’energia 100% renovable. 1.4.Objectius:Amb aquestes accions es redueix el 50% del consum d’energia respecte un edifici de referència, es redueix el 100% el consum d’energia no renovable, s’aconsegueix una qualificació energètica A pel concepte d’energia primària i emissions.

2.Sostenibilitat en temes d’aigua: 2.1.Reducció de la demanda: equips de baix consum i doble descàrrega, urinaris secs i conscienciació. 2.2.Aprofitament dels recursos locals: Aprofitament de l’aigua de pluja per rec i neteja, reciclatge d’aigua gris per inodors i retorn al medi de l’aigua sobrant infiltrant-la al terreny. 2.3.Objectius: Amb aquestes accions es redueix un 30% el consum d’aigua i un 66% el consum d’aigua potable respecte a l’edifici de referència.

3.Sostenibilitat amb temes de consum material: 1-Reducció de la demanda: Rehabilitació màxima de l’estructura existent, aprofitament de materials d’enderroc com fustes i maons per nous paviments o altres elements constructius. 2-Materials de baix impacte: Noves estructures divisòries amb materials biosfèrics com la fusta o bé material reciclat i reciclable com l’acer. Revestiments amb materials de baix impacte i amb baixa toxicitat. Amb aquestes accions es redueix un 42% del consum de materials respecte a l’escenari de referència.

4.Sostenibilitat social: 1-Concienciació social sobre la mobilitat sostenible: previsió d’espais per a emmagatzematge de bicicletes i accés a peu pla o mitjançant rampa des de l’exterior. Es preveu un ascensor muntacàrregues per a transport de material i bicicletes. 2-Impulsió del cultiu d’aliments per a possibilitar l’autoconsum d’aquests. *Aplicació de la tecnologia en eficiència i confort ambiental de l’edifici. Compatibilitat amb canvis de programa i opcions futures. 1- Aplicació de la tecnologia per a mesures de control i gestió de les instal·lacions Sistemes de regulació, control i ús de paràmetres de confort: 1. Enllumenat: Gestió lumínica tant natural com artificial combinant sensors i temporitzadors 2. Subministrament d’Aigua: Estalvi i control de cabdal d’aigua als banys. Recuperació d’aigües grises per a usos que no siguin de consum, per reduir el consum i garantir un millor ús del cicle de l’aigua. 3. Electricitat: Monitoratge i visualització de consums i produccions energètiques, instrumentats per a ús pedagògic. 2.Compatibilitat amb canvis de programa i opcions futures Els espais bioclimàtics juntament amb el monitoratge dels sensors a les naus permet adaptar la climatització segons els possibles espais d’usos en un futur. Si els nous espais requereixen d’una climatització més exigent, es planteja un sistema de mòduls tancats climatitzats segons la demanda específica.

*Economia, gestió i facilitat de manteniment. 1-Reducció demanda. Mitjançant les mesures de sostenibilitat es redueix el consum d’energia de l’edifici i permeten la producció d’energia elèctrica i tèrmica mitjançant energies renovables utilitzant els recursos locals. Tots aquests factors generen que el consum d’energia, aigua i materials disminueix en un 50%, 30%, 60% i 42% respectivament i per tant el cost de manteniment de l’edifici disminueix, així com l’ús de materials de construcció de baix manteniment. CRITÈRI 3. Proposta del Sector 2. Consolidació estructural i estanqueïtat del conjunt Sallarès Deu. *Critèris d’intervenció sobre la rehabilitació de les naus i criteris propositius dels antics patis *Critèris d’intervenció en l’estructura i els tancaments. Per tal que Sallarès Deu pugui acollir els nous usos, cal garantir la seva seguretat estructural, a foc, la seva estanqueïtat, el confort tèrmic, acústic i lumínic així com assolir els requeriments normatius actuals. La intervenció es farà amb cura i atenció, preservant el seu caràcter original i els seus valors patrimonials: les actuacions i solucions constructives adoptades tindran la mínima presència. -Manteniment estructura i façanes originals. A les naus es manté l’estructura i façanes originals vistes, pròpia de les fàbriques tèxtils, la qual ordena l’espai marcant el ritme seqüencial que es reforça amb les obertures de façanes dos a dos, generant l’atmosfera industrial pròpia del barri de Gràcia. Neteja i restauració d’elements malmesos. -Recuperació obertures originals .Les obertures originals que han estat malmeses o han canviat de geometria per a obres posteriors a la original es reconstitueixen, recuperant el ritme d’obertures 2 a 2.La generació de noves obertures es fa entenent el llenguatge original de les naus, conservant proporcions i reinterpretant les originals. -Sistema doble pell interior. Es proposa un sistema de doble pell interior als paraments verticals i als paviments per a aportar confort tèrmic i permetre el pas d’instal·lacions de les naus principals. -Manteniment i restitució de cobertes. A les naus A, D i G en coberta es preserva el seu aspecte original i es millora el seu sistema constructiu. Es proposa el desmuntatge de les teules àrabs, la incorporació d’aïllament tèrmic i làmines impermeables i de protecció i la posterior recol·locació de les teules existents. A la nau C, es substitueix el sistema de coberta actual de planxes metàl·liques per el sistema original, seguint els mateixos criteris que a les altres naus. Experiències prèvies indiquen que les teules careneres poden ser reutilitzades i les teules canal poden ser noves, així es manté l’aspecte general original. D’aquesta manera s’aporta confort tèrmic i s’assegura l’estanqueïtat, preservant sempre el seu caràcter i aspecte original marcat per la horitzontalitat de les seves cornises i la materialitat ceràmica.

La intervenció en els patis, assumirà i complementarà la càrrega funcional, de circulació i de serveis que permet actuar amb més lleugeresa i menys presència a les naus. -Espai bioclimàtic. S’embolcallen els patis amb una nova envolvent a mode d’espais bioclimàtics, esdevenint un coixí tèrmic que reduirà les pèrdues tèrmiques de les naus adjacents. Aquests espais es climatitzen mitjançant sistemes passius, emmagatzemen calor o permeten la ventilació segons l’època de l’any, garantint el confort tèrmic i contribuint a la climatització les naus. -Estabilitzar al conjunt. L’estructura d’aquesta nova envolvent dels patis contribueix a estabilitzar el conjunt de les naus en el seu sentit transversal, que és segons els càlculs el principal problema normatiu i estructural. -Reversabilitat. Una estructura autoportant e independent de l’estructura existent. Un sistema lleuger i reversible, a base de pòrtics metàl·lics que no interfereixen amb les cornises existents. Un sistema triangulat que permet ordenar i alinear els pilars a la composició vertical i el ritme de les façanes existents –pròpies de Muncunill-. Una actuació respectuosa i reversible en tot moment. -Respectar ritme i composició de façanes. L’estructura lleugera i el cobriment d’aquests espais s’adapta i s’alinea al ritme i composició de les façanes, així com al perfil de la coberta existent. Muncunill, va extendre les cornisses de dues de les naus per poder alinear les cobertes dels patis. -Concentració accessos i nuclis. Els nous accessos i entrades principals es proposen pels nous espais bioclimàtics, per poder conservar al màxim les obertures originals a les naus. Els nuclis verticals es situen també en aquests per tal de modificar el mínim possible l’estructura de les naus. Aquests són doncs els criteri que s’empra per a cobrir-los i dotar-los de la condició d’espais bioclimàtics, garantint la seva integració en el conjunt patrimonial. *Propostes de solucions constructives, materials tant en els elements a mantenir com a rehabilitar. S’ha optat per solucions constructives que redueixen al màxim la demanda de clima (fred/calor) mitjançant sistemes passius amb l’objectiu de minimitzar el suport a l’hivern i a l’estiu a través de solucions actives i optimitzar la gestió energètica en la fase d’ús i manteniment de l’edifici. Tot això respectant al màxim el caràcter original del conjunt i a la vegada reduint el consum de materials. Solucions constructives nau: 1.Estructura:Es preserven les encavallades existents de perfils laminats d’acer conformats en calent amb unions reblonades i les estructures de coberta existents formades de cairons i llates de fusta a les naus A i C i de perfils metàl·lics i revoltons ceràmics a les naus E i G. Es preserven els sostres format per arcs ceràmics i voltes a la catalana a les naus A i C i els sostres de jàsseres de formigó i revoltons ceràmics a les naus E i G.

2. Coberta: Sobre aquests dos sistemes d’estructura es col·loquen planxes d’ aïllament e=12cm (valors superiors o iguals a 0.4W/m2ºC), dues làmines impermeables no adherides, i l’acabat de teules originals recolocades sobre capa de morter. Remat perimetral conservant cornissa existent de canal perimetral continua conformada amb xapa plegada d’alumini lacat, fixada mecànicament sobre cèrcol estructural perimetral. 3.Façanes. Es mantenen les façanes originals de mur de totxo massís de gruix 30cm. Segona pell de trasdossat interior format per entramat amb aïllament tèrmic e=10cm (valors superiors o iguals a 0.4W/m2ºC) amb pas per l’intradós del trasdossat per a instal·lacions i desaigües coberta. Fusteria exterior d’acer color negre amb trencament de pont tèrmic i remats d’acer batent. Vidres de baixa emissivitat tipus climalit (4+4)+16+(5+5). 4.Paviment. Paviment tècnic amb previsió de pas d’instalacions sobre capa d’aïllament de 15cm de gruix (valors superiors o iguals a 0.4W/m2ºC). Instal·lació de terra radiant a zones climatitzades. Acabat de formigó pulit e=10cm. Solucions constructives espais bioclimàtics: 1.Estructura d’acer independent de tubs D16mm amb acabat lacat, pilars ancorats amb reforços de platina i perns al forjat original. 2.Envolvent: Envolvent de panells encadellats de policarbonat opalitzat amb subestructura de perfils U extruïts d’acer lacat. Subestructura per a suport de plaques fotovoltaiques i solars. Obertures motoritzades de ventilació de panells de policarbonat opalitzat. Protecció solar motoritzada amb guies. Remat lateral de coberta de xapa plegada lacada. Punt de recolzament lateral per a la coberta de policarbonat a cèrcol estructural perimetral. 3.Paviment. Paviment de formigó polit de 5cm de gruix sobre forjat existent. Jardinera en contacte amb el terreny natural formada per capa de graves inferior drenant, làmina geotèxtil i capa superior de terra. *Economia, gestió i facilitat de manteniment. 1. Temps: Sistemes constructius de ràpid muntatge, majoritàriament sistemes en sec. Planificació i coordinació de l’obra per tal de solapar els industrials i optimitzar el temps de construcció. 2. Cost: Optimització del temps d’obra, dels recursos naturals i minimitzar les solucions constructives. 3. Qualitat: Sistemes constructius estàndards, amb garanties i certificats de traçabilitat. 4. Manteniment: S’empraran sistemes i materials que garanteixin la durabilitat en el temps i la reducció dels costos de manteniment posterior. Les instal·lacions seran registrables per tal de facilitar la realització d’un manteniment correcte i còmode.