Primera edició: Octubre 2013

© Dels textos: Gabriel Pernau

© De les fotografies: Frederic Camallonga

© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Edita:

9 Grup Editorial – Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – cossetania@cossetania.com

Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Rocar i Viola

Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

Coordinació editorial: lettera (www.lettera.cat)

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-169-8

Dipòsit legal: T 838-2013

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats

001-003 ACRÈDITS.1.indd 2 08/08/13 14:46

3

LES CORTS

BARCELONABARRI A BARRI

GABRIEL PERNAUFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA

7

LES CORTS · LA MATERNITAT I SANT RAMON · PEDRALBES

001-003 ACRÈDITS.1.indd 3 08/08/13 14:46

per fer-nos una idea de com era les Corts fins a principis del segle XIX ens hem d’imaginar un poblet de menys de mil habitants de la Catalu-nya interior actual, amb un nucli petit i la resta de la població disseminada en masos envoltats de camps. Així va ser les Corts durant segles. Es trobava només a uns sis quilòmetres de la Bar-celona emmurallada però en la vida quotidiana era molt lluny.

Els seus habitants tenien una forma de vida diferent als de la ciutat i, en moments de guerra, eren els més ex-posats als atacs de les tropes invasores.

Les CortsdeLs Masos ruraLs a La CiuTaT Moderna

Els cortsencs medievals estaven sota la jurisdicció del rei, exempts de pagar tri-buts feudals, tret del d’alberg del mo-narca. En canvi, a nivell eclesiàstic de-penien de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. El primer nucli de població, pel que sembla, s’anomenava Bederri-da. Ja apareix citat el 945, i estava situat entre el Palau Reial i la Maternitat. La primera referència a les Corts (terrenys i cases rurals) apareix en un contracte de venda d’unes vinyes de 1065.

Al segle XIX, les Corts aconsegueix ser reconegut com a municipi (1836), es dota d’eixample, o Corts Noves (a

004-007 AINTRO.1.indd 4 08/08/13 14:52

partir de 1845), cementiri (1847), par-ròquia pròpia (1849) i casa consistorial (1884), fins que el 1897 és annexionat per Barcelona. Els límits de les Corts han variat al llarg del temps. El 1822 va perdre els terrenys per sota de la Travessera, que van passar a Sants, bona part de Pedralbes va integrar-se a Sarrià i un ampli sector del que avui és l’Eixample (inclòs el mercat del Ninot i l’actual Escola Industrial) va ser inclòs dins del municipi de Barcelona.

L’aparició de les primeres fàbriques i cases per als treballadors i la construc-ció de torres d’estiueig va començar a transformar la fesomia del municipi, tot i que el gran canvi arribarà al se-gle XX. Durant el franquisme, la gran Barcelona troba centenars d’hectàrees per expandir-se a ponent de la ciutat. Els antics masos deixen pas a escoles,

asils, instal·lacions esportives i hospi-tals en primer terme, i a centres co-mercials, edificis d’oficines, facultats universitàries, blocs de pisos per a clas-ses mitjanes i benestants a partir de la segona meitat del segle XX.

El districte és, amb diferència, el menys poblat de la ciutat. Té tres barris diferenciats (les Corts; la Maternitat i Sant Ramon, i Pedralbes), separats per l’avinguda Diagonal. Dins dels seus lí-mits s’hi troben el monestir de Pedral-bes, exemples d’arquitectura obrera de finals del XIX i principis del XX, l’encan-tador nucli antic, torres modernistes i el Palau de Pedralbes, gratacels, mo-derns edificis d’oficines, petites zones verdes i grans parcs com el de Cervan-tes, facultats, modestes instal·lacions esportives i el gegantí Camp Nou. Un territori ple de contrastos. u

004-007 AINTRO.1.indd 5 08/08/13 14:52

Les Corts

Pl. de la Reina Maria CristinaCiterea-CiteraPresó de donesRonda del MigEdificis TradeMercat de les CortsPlaça de ComasCasa ConsistorialEls CapellanetsPlaça de la ConcòrdiaSanta Maria del RemeiCan DeuCristalleries PlanellCarrer d’AnglesolaGrafits a Espriu i RodoredaCasa Narcís DeuCamp de les CortsFàbrica Benet i CampabadalPassatge de TubellaL’Illa DiagonalCan RosésPlaça de les CortsPassatges Planell i PinyolAvinguda de TarradellasMonument a TarradellasEl Camp de la CreuColònia CastellsLa Talaia

LA MATERNITAT I SANT RAMON

Palau de Congressos El ViatgerJardins de la Torre MelinaZona UniversitàriaPorta Sud de la Finca GüellCementiri de les Corts

La Masia

El Camp Nou

8

40

10

11

12

12

13

16

17

18

18

20

20

23

23

24

25

26

27

28

29

31

31

33

34

35

35

36

36

39

41

44

44

45

48

49

50

50

Museu del Barça

Sant RamonPassatge de Xile

Colònia Carné

Sant Ramon Nonat

Can Rigal

El Bienestar Obrero

Xemeneia Vicens

Jardins Bacardí

Santa Tecla

La Maternitat

Els Jardins de la Maternitat

Porta Est de la Finca Güell

Torre Rodona

Institut Frenopàtic

Jardins Jaume Vicens Vives

Torres de “la Caixa”

PEDRALBES

Barri de la Mercè

Avinguda de Pearson

Casa Bubé

Col·legi Zurich

Casa Bellver

Mas Pedra Alba

Can Bartomeu

Torre de Santa Caterina

Vil·la Hèlius

Casa Sentmenat

Casa Carreras

Can Balet

Casa Artigas

Monestir de Pedralbes

El Conventet

Creu de Pedralbes

Casa Soler

Torre Cortés

Avinguda de Pedralbes

Circuit de Pedralbes

Santa Maria Reina

54

55

57

57

58

59

60

61

62

62

63

65

66

66

67

68

69

71

72

72

73

73

74

75

76

77

78

78

79

80

80

83

84

85

85

87

88

88

70

004-007 AINTRO.1.indd 6 08/08/13 14:52

7

Casa Nazareth

Parc de Cervantes

Caserna del Bruc

Campus Nord de la UPC

Torre Girona

Computador Mare Nostrum

Col·legi de Censors Jurats

Les Escales Park

Plaça d’Eusebi Güell

Jardins de Shakespeare

Pavellons Güell

Torre Blanca

Palau de Pedralbes

Facultat de Dret

Tennis Barcelona

Casa Hurtado

Plaça de Pius XII

Palau Abadal

Residència d’Oficials

Santuari de Santa Gemma

90

91

93

94

95

97

98

98

100

101

103

105

105

107

109

110

112

114

116

117

004-007 AINTRO.1.indd 7 08/08/13 14:52

l’actual barri inclou la primera agrupació urbana de les Corts. Les Corts Velles van néixer al llarg d’un antic camí que portava de Barcelona a Sarrià (actual carrer de les Corts), paral·lel a l’anomenat Torrent dels Morts, entre el que avui són El Corte Inglés i la Travessera de les Corts. Era un nucli de cases petites, de tipus ru-ral i sense gaire activitat, que quedava lluny de la gran ciutat i que comptava amb un hostal.

A mitjan segle XIX, les Corts és un municipi independent amb poca po-blació, poca indústria, amb una economia basada en l’agri-cultura i poc estructu-rat. Els propietaris locals impulsen la creació d’un nou nucli. Urbanitzen la plaça de la Con-còrdia, on es cons-trueix la parròquia del Remei i els carrers del voltant. A mig camí entre les Corts Noves i les Corts Velles, sorgeix la plaça de Comas, on es basteix un edifici consistorial a l’al-çada del poble que els prohoms locals havien imaginat.

Amb l’arribada, el 1877, dels tram-vies de Barcelona pel carrer d’Angleso-la, les Corts entra en la modernitat. Si més no en teoria, perquè el municipi va tenir un desenvolupament més lent que la resta del pla de Barcelona. L’any 1860 tenia 820 habitants. El 1897, en el moment de ser annexionat per Bar-celona, 7.500. Aquest creixement tar-dà i la reserva de sòl que comporta,

LES CORTSLES CORTS

El molt rural poble de les Corts va

entrar en la modernitat el 1877, quan el tramvia de Barcelona va arribar al carrer d'Anglesola, autèntic carrer gran

del vell poble

008-039 CORTS.1.indd 8 09/08/13 10:29

9

1

23

5

4

6

78

910

11

12

13 1415

16

17

18 19

008-039 CORTS.1.indd 9 09/08/13 10:29

permetrà la realització de grans pro-jectes urbanístics en la segona meitat del segle XX.

El barri actual és eclèctic. Té zones residencials benestants (la part alta de la Diagonal) i zones obreres (els últims habitatges de la Colònia Castells). Té zones de casetes encantadores (el pas-satge de Tubella o el nucli antic de les Corts, avui zona de vianants), i grans illes de cases com les que s’aixequen a tocar de la Gran Via de Carles III. Té zones de gran brogit comercial (L’Illa Diagonal i El Corte Inglés) i una multi-tud de petites zones verdes on trobar una mica de pau. u

1 PL. DE LA REINA MARIA CRISTINA

És un dels punts més concorreguts del sector de ponent de la Diagonal. Per la confluència de l’avinguda amb la Gran Via de Carles III, per la pre-sència d’una parada del metro i per una fabril activitat ciutadana gràcies a la presència d’El Corte Inglés i de

grans edificis d’oficines com les seus corporatives de “la Caixa” i del Grup Planeta. Per la banda de Pedralbes hi ha dos edificis singulars, la Residència d’Oficials i l’antic Palau Abadal. Com a plaça, però, quasi no té res de remar-cable, tret d’un original rellotge de

les corts

1

008-039 CORTS.1.indd 10 09/08/13 10:29

11

sol que es troba sobre el paviment de la petita illa del costat muntanya: per saber quina hora és, situeu-vos sobre el mes de l’any que correspongui; la vostra ombra us indicarà l’hora solar de forma molt aproximada. És obra de Quim Deu. Resulta curiós que les

Corts tingui una plaça dedicada a Maria Cristina. Sent reina regent i el mateix any que les Corts aconseguia la seva independència municipal va ser obligada a acatar la Constitució i el 1888 es va posar la primera pe-dra d’un conjunt d’habitatges socials

UN BARRI MOLT VERDEl barri de les Corts disposa de nombro-sos espais verds que ocupen les petites escletxes sorgides amb el creixement urbanístic de la ciutat. A més de la plaça de les Corts, trobem els Jardins de Joan Alisent (Gelabert-Camí Vell de Sarrià), la plaça de Caba (Josep Tarradellas-Enten-ça), els Jardins de Can Cuiàs (Marquès de Sentmenat), la plaça del Sòl de Baix (entre Fígols i Gerard Piera), els Jardins de les Infantes (Can Bruixa-Vallespir), els Jardins de Joaquim Ruyra (entre Traves-sera de les Corts i Taquígraf Garriga) ola plaça del Doctor Barraquer (avinguda

de Sarrià-Travessera de les Corts), amb uns originals bancs ondulats i fanals inclinats.

Intercalats amb els moderns blocs d’oficines de la vorera del costat mar de la Diagonal es troben els sobris Jardins de Clara Campoamor (inclo-uen una àrea amb gespa i l’escultura d’acer CITEREA-CITERA (2), de María Luisa Serra, del 1993) i Ferran Sol-devila. A l’anodí sector del barri que queda per sobre de la Diagonal hi ha els Jardins Olga Sacharoff, Can Batllo-ri, Blanca Selva i Henry i Can Feu, tots envoltats de blocs de pisos.

008-039 CORTS.1.indd 11 09/08/13 10:29

les corts

4 RONDA DEL MIGLa Ronda del Mig, també anomenada Gran Via de Carles III, separa, al seu pas pel districte, el barri de les Corts del barri de Pedralbes i del de la Ma-ternitat i Sant Ramon. El sector que es troba per damunt de la Diagonal i el tram comprès entre la plaça de la Rei-na Maria Cristina i el carrer de Mejía Lequerica resulten infranquejables per als vianants. En canvi, el tram comprès entre aquest carrer i l’avinguda de Ma-drid és més permeable gràcies a les obres de cobertura realitzades entre els anys 1995 i 2002. Així, l’antic esvoranc es convertia en una rambla que avui acull una intensa activitat ciutadana. Es posava fi a una campanya de reivindica-ció veïnal iniciada a finals dels anys 60, quan els responsables urbanístics van dissenyar una autopista urbana. Allà on abans només hi havia soroll constant i pol·lució, ara hi ha bancs, arbres i un relatiu silenci, sobretot si ho comparem amb abans de la reforma. u

008-039 CORTS.1.indd 12 09/08/13 10:30

133 PRESÓ DE DONESL’illa de cases que actualment ocupen els grans magatzems d’El Corte Inglés (Dia-gonal, Joan Güell, Europa, Carles III) té una llarga història que, en certa ma-nera, exemplifica la trajectòria que ha seguit el districte i barri de les Corts. Durant cinc segles, aquestes terres van estar ocupades per un mas cone-gut com a Can Duran o Can Feló. L’any 1886 la finca va ser adquirida per unes dominiques franceses que hi van fer l’asil del Bon Consell (“para niñas extraviadas o próximas a perderse”). Més tard es convertiria en col·legi i el

1936 va ser col·lectivitzat per la FAI i convertit en presó de dones, de re-cord funest per a aquelles que hi van anar a raure durant el franquisme. El 1955 la presó es va traslladar a la Tri-nitat i vuit anys més tard les monges van recuperar la propietat. La intenció de fer-hi una escola mai es va arribar a materialitzar. El solar de Diagonal-Gran Via de Carles III tenia molts pretendents. Una immobiliària va adquirir el terreny i el 1974 van obrir els grans magatzems. L’actual edifici té una petita placa que en recorda la història.

prop de la plaça de Can Rosés, que havia de dur el seu nom i que mai es va arribar a fer.

5 EDIFICIS TRADE

Tenen més de 45 anys però les seves formes continuen igual de vigents que el primer dia. Les façanes on-dulades recobertes de vidre fosc de les torres d’oficines Trade (Gran Via de Carles III, 92) van ser trencadores quan es van inaugurar, el 1968. De fet, s’inspiraven en una solució que l’arquitecte Mies van der Rohe havia utilitzat feia 20 anys a Nova York. Es tracta dels murs cortina, tot i que en les quatre torres projectades per Jo-sep Antoni Coderch i Manuel Valls Vergès hi havia trampa: en comptes de fer una estructura central que sos-tingués tot el pes de l’edifici, van op-tar per una construcció convencional recoberta de vidre. Això sí, l’atractiu estètic de les quatre torres és indiscu-tible. El projecte va suposar la demo-

008-039 CORTS.1.indd 13 09/08/13 10:30